què és el coaching
TRANSCRIPT
Etimologia: KOCS (poble hongarès on es fabricaven carruatges per a transportar persones durant els segles XV i XVI)
COACH (anglès): autocar COTXE (català): vehicle motoritzat.
Concepte fonamental: TRANSPORT, anar d’un lloc a un altre.
El coaching és un procés de canvi, per tant dinàmic, en el que un coachprofessional, amb la menor intervenció possible, acompanya al seu client (persona, equip o organització) des de l’estat actual fins a l’estat desitjat.
ESTAT ACTUAL ESTAT DESITJAT
www.espaisistemic.net
Els antecedents ens remunten a la MAIÈUTICA SOCRÀTICA.
Sòcrates, explicava que, a través de la paraula i especialment la pregunta, feia de partera d’homes, ajudant-los a donar a llum la veritat (=MAIEYTIKOE). Sòcrates podria ser, doncs, el primer coach documentat de la història.
El coach fa servir l’art de la pregunta, per:• Centrar al client en els objectius.• Qüestionar creences limitadores.• Evidenciar les incongruències.• Reforçar recursos interns.• Plantejar alternatives.• Distingir entre fets i interpretacions.• Acompanyar al client sense compadir-lo.
www.espaisistemic.net
Modernament, els orígens del coaching el trobem en la publicació del llibre “El joc interior del tennis”, de Timothy Gallwey (1974), on l’autor explica que en tot partit de tennis, de fet, es juga contra dos contrincats, l’exterior –l’adversari– i l’interior –un mateix–.
Les traves mentals són l’origen de la desconfiança en les nostres capacitats, de les limitacions percebudes i l’obstacle més gran per assolir els nostres objectius.
Pocs anys després, John Withmore aplica aquesta tècnica en l’àmbit de les empreses a Gran Bretanya, després de crear una escola d’entrenament esportiu. Aquest és l’origen del que ara s’anomena coaching organitzacional. Posteriorment, el coaching també s’ha aplicat en l’àmbit del desenvolupament personal i el d’equips.
www.espaisistemic.net
"El Coaching consiste en liberar el potencial de una persona para incrementar al máximo su desempeño. Consiste en ayudarle a aprender en lugar de enseñarle“ (John Witemore)
Habilitats del coach:• Escoltar• Observar• Preguntar• Feedback
L’èxit del procés de coaching depèn de la capacitat del coach de romandre invisible.
El coach no és un consultor, ni un mentor, ni un terapeuta. Ni interpreta ni jutja.
El que importa és l’experiència del client, no la del coach.
www.espaisistemic.net
El coach no és un simple espectador. La seva tasca podríem és essencial perquè el client arribi a l’estat desitjat. Podríem dir que actua com un catalitzador; és un element que provoca la reacció, sense aportar cap element personal en el resultat final del procés.
Confronta, quan cal, al client amb la seva responsabilitat.
Qüestiona els aprenentatges i les creences que limiten la capacitat d’acció del client.
Recolza, anima, estimula i provoca.
Crea un espai on el client es veu a sí mateix, per descobrir els seus límits i el seu potencial.
www.espaisistemic.net
El client és l’heroi de la seva història personal i el que més sap del que li passa i el que vol.
És l’element més important del procés i, per tant, marca el ritme i el coach l’acompanya.
El client té la clau que encaixa perfectament en el pany que alliberarà els recursos necessaris que el duran a l’estat que desitja.
www.espaisistemic.net
És més important la direcció que la velocitat.
Tots tenim la capacitat de construir futurs. L’autonomia i la responsabilitat són elements clau en l’elecció del camí.
El procés comporta un canvi de perspectiva, una ampliació de la consciència.
Habitualment el client es troba en l’anomenada zona de confort (allò conegut) i necessita passar a la zona potencial de desenvolupament (l’espai desconegut, que li permetrà l’accés a nous estats, noves experiències, nous recursos...).
www.espaisistemic.net
• El client parteix d’un estat actual i vol arribar a un estat desitjat. Per fer aquest camí, necessita definir l’objectiu de forma concreta, mesurable i contextualitzada.
• Per recórrer el camí necessitarà recursos que el capacitaran per arribar allà on vol arribar.
• La guia en el camí són les evidències (observables i/o sentides), que ens indiquen si la direcció que seguim és la que ens durà a l’objectiu proposat.
• Probablement caldrà desaprendre coses i aprendre’n de noves.
ESTAT ACTUAL ESTAT DESITJAT
RECURSOS
EVIDÈNCIES
www.espaisistemic.net
Cada procés de coaching és diferent. El client estableix les prioritats.
Segons Robert Dilts, especialista en Programació Neurolingüística 6 són el nivells neurològics que poden ser explorats i en els que pot ser necessari posar-hi consciència.
• Un canvi en qualsevol d’aquest nivells, repercuteix en la totalitat de la persona.
• Un procés de coaching pot suposar canvis molt importants per a la persona. Dependrà del que es plantegi assolir.
www.espaisistemic.net
Encara que tant un com l’altra, busquen el benestar de la persona, el punt de partida en cada cas acostuma a ser diferent.
La teràpia demana una certa “reparació” de la persona i parteix d’una situació patològica o, si més no, d’un malestar psicològic. D’entrada no es pretén altra cosa que alleugerar o eliminar el símptoma o la conducta que provoca el malestar.
En canvi, el coaching es projecta cap el futur, s’adreça a trobar solucions. No parteix necessàriament d’un malestar, encara que també pot tenir efectes terapèutics.
En qualsevol cas, el coachmai es presenta com una autoritat, com el que sap què li convé al client.
www.espaisistemic.net
1. Canvi transaccional (coaching amb “c”) accions, comportaments, objectius.
2. Canvi transformacional (Coaching amb “C”) valors, creences, identitat.
A banda d’aquesta diferenciació de fons, podem distingir-ne diferents tipus en funció de l’àmbit d’aplicació. Bàsicament, quatre:
-Coaching personal- Coaching directiu o executiu- Coaching organitzacional- Coaching d’equips
Tanmateix, hi ha diferents escoles de coaching :
Ontològic Transformacional Estructural Sistèmic Etc.
www.espaisistemic.net