SOCIOLOGIACiència i

metodologia

Naturalesa del coneixement científic

Activitat: Quines d´aquestes característiques defineixen aquestes dues afirmacions?

• Matemàtica• Eficàcia• Teoria• Imaginació• Dubte• Imprecisió• Experimentació• Probabilitat• Irregularitat• Hipòtesi• Objectivitat• Dubte• Predicció• Atzar• Ordre• Llei

L´aigua bull a 100ºC El descens de la criminalitat depèn de l´aplicació de la pena de mort.

Característiques del coneixement científic

sistematicitat No és el resultat de la causalitat o de l´atzar, sinó de l´aplicació d´uns mètodes sistemàtics.

analític Descompon la realitat en els seus elements més simples i després els recompon per tal d´establir-ne la síntesi.

especialitzat Estudia només una parcel·la de la realitat.

clar i precís Els problemes es formulen de manera entenedora, fent servir un llenguatge exacte (matemàtic) i descripcions acurades i precises.

creatiu Inventa hipòtesis per tal d´explicar i predir fenòmens.

metòdic Sap el que es busca i com trobar´ho.

demostrable Ha de ser justificat a partir de l´experiència o la deducció lògica.

crític i progressiu No hi ha res a la ciència d´infal·lible i definitiu, sempre és provisional i pot ser refutat.

predictiu Es projecta cap al futur.

útil Busca resultats per ser aplicats.

obert No és un sistema tancat, sinó que admet la provisionalitat de tot saber.

Ciència i mètode• La ciència treballa seguint un mètode. Aquest és un dels

trets definidors de l´activitat científica. Segons el filòsof Karl Popper, el mètode de la ciència és l´anomenat hipotetico-deductiu que consisteix a formular hipòtesis i veure quines de les conseqüències contrastables són corroborades o refutades per l´experiència. Si són corroborades, llavors haurem d´acceptar-les –tot i que només provisionalment- com a lleis científiques.

• Una llei científica és, doncs, una hipòtesi que ha estat corroborada i que encara no ha estat refutada per cap experiència contrària.

Estudien diferents

aspectes de la realitat natural

Estudien diferents

aspectes de la realitat humana

Ciència i mètode• Què estudia la sociologia?• És la ciència que estudia l´ésser humà desenvolupant les

seves activitats i capacitats dins d´un context social, és a dir, interrelacionant-se amb altres éssers humans.

• La psicologia, que també estudia l´ésser humà i el seu comportament, ho fa sense atendre específicament els aspectes socials. El comportament humà és entès com una reacció natural a determinats estímuls externs o interns. Fins i tot, la psicologia social, no posa prou èmfasi en el caràcter innat del comportament social humà.

Ciència i mètode• Hi ha altres ciències anomenades humanes que també estudien l

´ésser humà, però el tractament del que és social és parcial i fragmentari. Per exemple, l´economia es limita a l´estudi del fet social econòmic; la ciència política investiga l´estructura, canvis i conflictes de poder; la història, l´evolució i transformacions de la societat a través del temps; l´antropologia acostuma a estudiar l´ésser humà dins una societat o cultura determinada.

• A diferència d´aquestes ciències, la sociologia tracta el que és social des d´un punt de vista més global, d´una forma més general.

• El sociòleg, per tant, pot utilitzar els coneixements que li aporten altres ciències per donar una imatge més unitària del fet social humà.

Ciència i mètode

• L´experimentació, l´observació sistemàtica, les enquestes, les entrevistes, els tests psicològics, l´estudi d´històries clíniques, l´examen acurat de restes arqueològiques, documents, inscripcions … són algunes formes d´aplicar l´experiència per part de les ciències socials.

Ciència i criteri de demarcació

• El problema de la demarcació es planteja quan entre els filòsofs de la ciència sorgeix la necessitat de establir una frontera clara entre els que segueixen una metodologia i una terminologia rigorosament científica i el que pretenen determinats sabers que s´autoqualifiquen de científics perquè utilitzen una terminologia aparentment científica per parlar de qüestions que la ciència seriosa, conscient de les seves limitacions, ha renunciat a plantejar-se.

Ciència i criteri de demarcació

• El filòsof KarlPopper formulà l´anomenat criteri de demarcació falsacionista per a les ciències fàctiques: “un enunciat és científic si i només si és falsable”.

• Una hipòtesi o teoria irrefutable, és a dir, que no existeix la possibilitat de falsar-la empíricament, queda fora de l´àmbit de la ciència.

• Una hipòtesi o teoria no falsable és una hipòtesi o teoria sospitosa. En canvi, les hipòtesis o teories que en teoria tinguin més possibilitats de ser més refutades, les més agosarades, més qualitat científica posseeixen.

• El paper de la ciència no és la d´evitar que les teories s´enfrontin a les proves més adverses possibles, com fan les pseudociències, sinó la de provocar deliberadament situacions en què hagin de superar les més grans adversitats empíriques.

• Només d´aquesta manera, si supera la prova, podrem confiar que estem davant d´una veritable teoria científica.

Ciència i criteri de demarcació

• Activitats:• Quin d´aquests enunciats és més científic? Per

què?

enunciat justificació

A alguns països, l´augment de la despesa militar es fa en detriment de l´augment de la despesa educativa.

En tots els països, l´augment de la despesa militar es fa en detriment de l´augment de la despesa educativa.

L´objectivitat en les ciències humanes

• Les ciències socials presenten una problemàtica especial dins el marc del coneixement científic perquè en el seu camp d´investigació l´ésser humà és alhora l´objecte d´estudi i el subjecte que l´estudia.

• No hi ha possibilitat de distanciar-se del que s´investiga. Objecte i subjecte d´investigació són la mateixa cosa.

L´objectivitat en les ciències humanes

• En el moment en què un ésser humà estudia l´ésser humà o les seves obres, no es pot prescindir de la seva càrrega afectiva, que no existeix quan l´objecte és una realitat no humana: l´atmosfera, la llum, els elements de la taula periòdica)

• És difícil, per tant, ser neutral en l´àmbit de les ciències humanes.

L´objectivitat en les ciències humanes

• L´experimentació en ciències humanes és molt complexa i en molts casos no es pot ni plantejar. La complexitat humana no es pot controlar aïllant-la en condicions de laboratori.

• La matematització, tan important en les ciències naturals, es va introduint de mica en mica en les ciències humanes, però el criteri últim sempre és la interpretació que es fa de les dades.

• Totes les ciències estan al servei de la humanitat, però les ciències humanes poden posar-se al servei de causes ideològiques d´una forma més o menys clara.

L´objectivitat en les ciències humanes• 1. En tots aquest contexts existeix una clara diferència entre fer les coses bé i

fer-les malament, i per tant una clara diferència entre veritat i falsedat. Certament, sovint s´afirma que la situació és diferent si es tracta d´anàlisis històriques o comentaris socials, sobre tot quan es tracta de valoracions de les persones i les polítiques que en general inclouen aquests comentaris. L´argument que s´acostuma a utilitzar per recolzar aquesta afirmació és que aquelles valoracions sempre estan molt influïdes per les circumstàncies i actituds personals de qui les realitzen, i que per aquesta raó no podem esperar que les obres de caràcter històric o sociològic siguin rigorosament imparcials i objectives.

• 2. S´ha de reconèixer que, en aquestes matèries, l´element de subjectivitat és inevitable. Això no obstant, existeixen uns límits importants al que el reconeixement d´aquesta subjectivitat implica, uns límits relatius al marge de variació a l´hora d´interpretar els fets que cal respectar, per exemple, que els historiadors respectaran. Hi ha una dimensió de la realitat que ni tan sols la més enèrgica -o més laxa- comprensió de la subjectivitat pot gosar vulnerar. Aquest és l´esperit de la famosa resposta de Georges Clemenceau quan li demanaren que especulés sobre què dirien els futurs historiadors sobre la Primera Guerra Mundial: "El que segur no diran és que Bèlgica envaí Alemanya“.

• Harry Gordon Frankfurt, Sobre la verdad, Paidós, Barna 2007

L´objectivitat en les ciències humanes

• La sociología es una disciplina crítica, reflexiva y ética. No es meramente descriptiva. Es también una tarea normativa, prescriptiva. Si no lo es, es sociología colaboracionista, que traiciona sus ideales más decentes y atractivos. El sociólogo tiene que analizar la pobreza, el paro, la prostitución infantil y la distribución injusta de la renta, entre tantas cosas más. Pero tiene también que indicar, en la medida de lo posible, sendas para escapar de estas servidumbres. Quien practique su arte sabe que cultiva un oficio incómodo. Y que tal oficio no siempre le granjeará amistades. Más bien al contrario. Quien escoja, pues, tan peculiar oficio, que no se queje en demasía. De todo hay en la viña del sociólogo. Pero quien espere más vides que espinos, que se dedique a otros menesteres más convencionales y placenteros.

• Salvador Giner, El oficio de sociólogo, La Vanguardia, 06/04/1999

La sociologia, una ciència socialLa sociologia

(en Salvador Giner, Sociologia, Península, Barna. 1997)

Disciplina empírica Un coneixement sociològic no serà acceptat si no presenta les proves empíriques que avalin la seva validesa.

Disciplina teòrica A partir de les dades empíriques s´han de construir lleis que connectades amb altres lleis constitueixen teories. Les teories expliquen d´una forma global i unitària una determinada realitat social. De les teories es poden deduir prediccions i noves hipòtesis que poden ser contrastada a través d´observacions.

Disciplina oberta No és un conjunt de coneixements definitius, tancats, sinó una tasca que busca la perfectibilitat, la millora dels nostres sabers sobre la realitat social.

Moralment neutral Tot i les dificultats anteriorment esmentades, no renuncia a l´assoliment d´una mirada de la realitat el més neutral possible. Aquest imperatiu obliga al sociòleg a ser conscient dels seus prejudicis ideològics i evitar el més possible que el condicionin en la seva investigació.

Disciplina crítica Aquest afany d´objectivitat hauria d´allunyar el sociòleg de qualsevol pressió ideològica interessada, necessària per poder presentar el resultat de les seves investigacions com el més proper a la veritat.

Construcció de lleis socials• Un dels objectius de la ciència és poder elaborar lleis.• Les lleis expressen en forma d´enunciats generals una

relació de causa-efecte entre fets diferents.• Per exemple:• “l´accés generalitzat de les dones a l´educació (causa)

és la millor política contra el perill de la superpoblació (efecte)”.

• “els conflictes (causa) enforteixen la identitat i la cohesió dels grups enfrontats (efecte)”.

Text: Josep Pla, El pagès i el seu món, pàg. 90

• Personalment crec que la vida és sempre infinitament més complexa, molt més bella o molt més horrible, que els esquemes que en dibuixa la nostra mirada tremolosa i vaga, i que les posicions literàries prèvies són un pur infantilisme davant de la realitat immensa, inextricable, complexa. Més que els puerils esquemes apriorístics, el que val és adoptar davant de la realitat no una posició polèmica, sinó receptiva: una posició de curiositat, de comprensió

–gairebé diria de respecte. L´ideal seria poder-se posar davant dels fets –en aquest cas davant del fet dels pagesos- com davant d´una muntanya, com davant del mar.

Activitats.

• Què penseu de l´actitud que segons Josep Pla s´ha de prendre davant una realitat social?

• És fàcil d´aconseguir?• Quins són els problemes

que pot plantejar?

Sociologia: construcció de lleis socials

El text anterior pertany a un article publicat a El Periódico de Catalunya per Rafa Julve, “3/09/2009.

• Activitats :• Quines són les principals conclusions

de l´estudi al que es refereix l´article?• És un estudi descriptiu o crític? Per

què?• En quin sentit aquest estudi realitzat

pel sociòleg Pau Mari-Klose s´adequa a allò que el Salvador Giner considera que és la sociologia? Per què? (Vegeu text diapositiva nº 18)