quadern de tutoria de 4t

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Institut Damià Campeny

Quadern de tutoria de 4t d'ESO

Pla d'acció tutorialINS Damià Campeny

Curs 2011-2012



Índex de temes

Primer trimestre

Rebuda i presentació del grup

Coneixement i cohesió del grup

Elecció de delegats

Qüestionari d'hàbits d'estudi

Tècniques d'estudi

Coneixement del grup

Treball en grup

Segon trimestre

Anàlisi de la primera avaluació. Diagnosi dels errors

Orientació acadèmica i laboral

Rendiment acadèmic

Tercer trimestre

Anàlisi de la segona avaluació. Diagnosi dels errors

Orientació acadèmica i laboral

Rendiment acadèmic

PAT de 4t d'ESO 1



Objectius

Els objectius del PAT de Segon d'ESO tenen com a fil conductor el coneixement i cohesió del propi grup i el treball de tècniques i hàbits d'estudi que ajudin l'alumnat a treure el màxim profit dels estudis. Es tractaran igualment temes de caràcter transversal que els conscienciïn de determinats valors per a la vida, l'autoconeixement i l'acceptació d'un mateix. A partir del segon trimestre es treballaran de manera paral·lela l'orientació acadèmica que necessitarà l'alumnat a l'hora de decidir per quina via optar en els estudis postobligatoris, i laboral, si el que decideix és inserir-se en el mercat laboral.

Les competències que es treballaran seran les transversals, en especial la competència comunicativa, la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia personal. S'insistirà també al llarg del curs en la competència social i ciutadana en el fet que es propiciarà el treball en grup i l'interrelació entre els components del grup classe.

El que es presenta en aquest dossier és una proposta que cada tutor o tutora pot adaptar com cregui oportú a les necessitats del seu grup. Pot completar o modificar els continguts plantejats aquí amb el material ofert en l'aula virtual (http://agora.xtec.cat/iesdamiacampeny/moodle/course/view.php?id=1502).

PAT de 4t d'ESO 2



Primer trimestre

El nostre centre

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: El nostre centre

SESSIÓ: 1OBJECTIU: Conèixer les pautes d'actuació de l'institut, tant en el que respecta al professorat dins i fora de l'aula com per part de l'alumnat.

DURADA APROX.: 1 h.

MATERIAL: La seva pròpia agenda. Llibreta i bolígraf.

En aquesta primera sessió s'explicarà com funciona l'institut. S'agafarà com a pauta la guia del professorat i s'esmicolaran aspectes com:

Què fem quan falta un professor/a?

Com presentem els treballs?

Com hem d'estudiar?

Com ens hem de planificar el temps?

Què farem quan faltem o sabem que hem de faltar a classe?

Quina diferència hi ha entre falta lleu i falta greu?

Quin paper tenen el tutor individual i el tutor de grup?

...

Al final, cada alumne farà un resum del que s'ha dit i es demanarà un/a voluntari/a per tal d'explicar el que ha entès. Els companys i les companyes completaran el que calgui.

PAT de 4t d'ESO 3



Cercles dobles

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Cercles dobles

SESSIÓ: 2OBJECTIU: Desinhibir el grup. Estimular el coneixement interpersonal.

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Llista de preguntes

Desenvolupament de l’activitat:

Consta de dues fases:

1a fase:

Els/les alumnes es posen drets. Es copien a la pissarra algunes preguntes de coneixement personal (seleccionar de la llista del final). Els alumnes poden afegir alguna pregunta més. En total, hi ha d’haver tantes preguntes com alumnes al grup/2.

Es divideix la classe en dos grups iguals en nombre, utilitzant el procediment de numerar-se (1, 2, 1, 2). Tots els números 1 formen un grup mirant a fora. Els números 2 formen un cercle exterior a l’altre, mirant els primers i formant parelles entre ells.

Es donen les següents instruccions: “Si no saps el nom de la teva parella, pregunta-li i digues al teu company què faries amb 30 euros”. Una vegada resposta aquesta pregunta, el cercle exterior avança un pas i es formen noves parelles. Es fa la següent pregunta de la llista de la pissarra. Es contesta. S’avança un nou pas. Es forma la nova parella. Això es fa amb totes les preguntes fins que s’arriba a la pregunta final.

2a fase:

Es fa un diàleg general amb posada en comú.

Es pot enfocar com a un diàleg espontani o bé anar, alumne per alumne/a, fent que els altres comentin què han esbrinat.

PAT de 4t d'ESO 4



Llista de preguntes:

1. Descriu el lloc on vivies quan tenies 4 anys.

2. Professió del pare i de la mare.

3. Si t’haguessis de canviar el nom, quin triaries? per què?

4. Quin és el teu personatge preferit? per què? (pot ser de ficció o real)

5. El record més feliç de la teva vida és...

6. Quina assignatura t’agrada més i quina t’agrada menys?

7. Quines han estat les millors vacances que has passat?

8. Si tinguessis la possibilitat d’estar durant 1 hora parlant amb una persona famosa, a qui triaries?

9. Digues una cosa que et faci feliç.

10. Si haguessis de viatjar a un altre planeta i només poguessis dur tres coses, quines triaries?

11. Digues una o diverses aficions que tinguis i practiquis.

12. Si et donessin un premi que consistís a anar a viure un any a qualsevol lloc del món, quin triaries? Per què?

13. Digues una cosa bona que t’hagi passat fa poc.

14. Quin és el teu millor amic o la teva millor amiga?

15. Com descriuries el teu país a una persona estrangera que te’n demanés informació?

16. ...

PAT de 4t d'ESO 5



Qui és qui al grup

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: Qui és qui al grup

SESSIÓ: 3OBJECTIU: Conèixer els companys i/o aprofundir en el seu coneixement des d’altres punts de vista

DURADA APROX.: 45’ MATERIAL: Qüestionari


Cada un dels alumnes (i també el professor, si es vol) omplen el qüestionari annex. Tots els noms que s’utilitzin com a resposta han de correspondre a gent del grup i no es pot repetir cap nom.

Una vegada realitzat el qüestionari, els alumnes se situen en cercle i el posen en comú, seguint la pauta següent:

Quina ha estat la pregunta més difícil de contestar?

Què has après?

Què t’ha sorprès?

PAT de 4t d'ESO 6



Qüestionari “Qui és qui al grup”

Escriu el nom de:

1. Una persona del grup que mai hagi sortit d’Espanya: .............................

2. Que tingui un nom que comenci amb la mateixa lletra que el meu: .............................

3. A qui li agradin els mateixos esports que a mi: .............................

4. Que no va néixer a Mataró: .............................

5. Que tingui el cabell del mateix color que el meu: .............................

6. Que tingui els ulls del mateix color que els meus: .............................

7. Que hagi llegit el mateix llibre que jo: .............................

8. Que sigui més jove que jo: .............................

9. Que compleixi els anys el mateix mes que jo: .............................

10. Que calci el mateix número de peu (talla de calçat) que jo: .............................

11. Que sigui més alt/a que jo: .............................

12. Que tingui la mateixa afició que jo: .............................

13. A qui li agradi el mateix programa de televisió que a mi: .............................

14. A qui li agradi venir a l’institut: .............................

15. A qui m’agradaria conèixer més: .............................

16. Amb un cognom que comenci per la mateixa lletra que el meu: .............................

17. Que sempre ha viscut al mateix habitatge: .............................

18. Que tingui el mateix nombre de germans i germanes que jo: .............................

19. A qui li agradin més les matemàtiques que la literatura: .............................

20. Que jugui en algun equip esportiu o practiqui esport regularment: ............................

PAT de 4t d'ESO 7



La colla d'amics

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: La colla d’amics

SESSIÓ: 4 OBJECTIU: Unificar criteris sobre les colles d’amics i la importància que tenen en aquestes edats.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fitxes dels alumnes


Per portar a terme aquesta sessió, els explicarem la importància que té la colla d’amics en aquestes edats, i que això està molt bé, però que també hem de ser conscients de les eleccions que fem i que aquestes no sempre han de ser incondicionals.

Primer, els alumnes faran una reflexió en petit grup sobre el que és una colla d’amics i quins condicionants ha de tenir.

Posteriorment, es posarà en comú els pensaments de cadascun dels petits grups, i s’iniciarà un debat entre els membres de la classe, anotant els resultats en els fulls de resultats.

A continuació, hi ha una activitat per començar a tenir un llenguatge comú, compartit i exacte, no per a tothom un amic vol dir el mateix, de vegades confonem termes com amic i company, etc.

Finalment es presenten diferents casos d’alumnes i hem d’escollir a qui faríem el nostre amic o amiga i per tant quina és la nostra preferència pel que fa a les relacions que triem.

PAT de 4t d'ESO 8



Qüestionari a omplir en petits grups:

1. Què és per a vosaltres una colla d’amics?

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_________________________________________________________

2. És important tenir una colla d’amics a la vostra edat? Per què? (digueu tres o quatre raons).

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

___________________________________________________

3. En una colla sempre hi ha persones que tenen més popularitat que d’altres. Enumereu per ordre de l’1 al 10 els factors que creieu més importants per ésser popular dins d’una colla:

Ser simpàtic.

Gaudir fent bromes.

Tenir iniciatives per fer coses noves.

Tenir molta “marxa”.

Ser guapo/a. El físic.

L’habilitat esportiva.

Estar al dia en qüestió de música.

La roba.

Ser un bon amic.

Que els pares el deixin sortir.

PAT de 4t d'ESO 9



PAT de 4t d'ESO 10



Full de resultats de qüestionari

Curs: ________ Tutor/a: ________________________________

Per fer el buidatge cal que el portaveu de cada grup doni els resultats i es vagin apuntant a la pissarra. A la tercera qüestió cal apuntar cada factor, per veure quins són en general i tenen més importància per el noi/a. Cal que en parlin una mica.

Els sorprenen els resultats?

Hi està d’acord la majoria?

A partir d’aquí pot començar el debat.

1. Què és per a vosaltres una colla d’amics?

2. És important tenir una colla d’amics a la vostra edat? Per què? (digueu tres o quatre raons).

3. En una colla sempre hi ha persones que tenen més popularitat que d’altres. Enumereu per ordre de l’1 al 10 els factors que creieu més importants per ésser popular dins d’una colla:

Ser simpàtic.

Gaudir fent bromes.

Tenir iniciatives per fer coses noves.

Tenir molta “marxa”.

Ser guapo/a. El físic.

L’habilitat esportiva.

Estar al dia en qüestió de música.

La roba

Ser un bon amic.

Que els pares el deixin sortir.

4. Resum del debat

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

__________________________________________________________________

PAT de 4t d'ESO 11



PAT de 4t d'ESO 12



Els amics:

Tots necessitem amics a qui explicar els nostres problemes i sentiments, amb qui compartir les coses quotidianes i especials.

A l’adolescència els amics són molt importants, però sovint utilitzem la paraula amics amb poca exactitud.

Completeu les següents frases:

Per a nosaltres un CONEGUT és:

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

______________________________________________________

Per a nosaltres un COMPANY és:

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

______________________________________________________

Per a nosaltres un AMIC és:

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

___________________________

PAT de 4t d'ESO 13



Ara et descrivim un cas: CARME, 15 ANYS

“Anem juntes a quasi tot arreu. De vegades dorm a casa, i parlem fins a altes hores de la nit. També parlem llargues estones per telèfon. Sé que és capaç de guardar un secret. És sincera i em diu si em comporto com una “tonta” o he jugat malament a basquet. Ens agraden les mateixes coses i riem juntes. És la meva millor amiga”.

Valora els fets de l'escrit que creus que són importants per a una bona amistat.

I ara numera per ordre d’importància els que s'han de tenir per una bona amistat.

Respectar les opinions. Riure i divertir-se junts.

Comunicació. Donar suport l’un a l’altre.

Confiança. Aconsellar-se.

Lleialtat. La sinceritat.

Està al teu costat quan ho necessites. Parlar-hi sense por de fer el ridícul.

PAT de 4t d'ESO 14



L'elecció de delegat/da I

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Elecció de delegat amb coneixement.

SESSIÓ: 5 OBJECTIU: Escollir les persones adequades pel càrrec de delegat.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball de l’alumne.


Dividir la classe en dos grups. Un grup haurà de resoldre el problema que es plantejarà i l’altre grup farà d’observador dels seus companys. El grup d’observadors el partirem per la meitat i donarem un full amb les pautes d’observació a cada grup.

L’objectiu és que el primer grup d’observadors es fixi més en el primer objectiu i el segon grup en el segon objectiu.

Després de l’activitat comprovem si hem seguit la norma: “si no escolto els meus amics no puc saber el que han dit”. Els que han fet d’observadors expliquen les notes que han pres.

PAT de 4t d'ESO 15



PROBLEMA

PAT de 4t d'ESO 16

En una classe de primer, s’ha d’escollir delegat de curs. S’han presentat dues noies i un noi. Llegiu les seves característiques i digueu a qui triaríeu i per què. És molt important que doneu els motius de la vostra elecció. Heu de triar qui ho faria millor.

Sònia:

Li agrada estudiar i treu molt bones notes.

És força tímida i per això de vegades sembla seriosa.

És molt responsable en els càrrecs que li toca fer a la classe.

Normalment sempre va acompanyada per les seves dues millors amigues.

Esteve:

És el millor futbolista de la classe.

Té molt amics però no li agrada anar amb les nenes perquè diu que juguen malament al futbol i a més són força avorrides.

És un nen tranquil i a classe es porta bé. Mai no ha fet res perquè el castiguin.

Sempre oblida de complir amb els càrrecs de la classe.

Núria:

No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre està distreta.

És molt simpàtica i oberta i se sap explicar molt bé. No es “talla” gens quan parla, sigui amb qui sigui.

Té molts amics i coneix molts nens i nenes d’altres cursos.

Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l’hora del pati o del menjador.



EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.1

1. Els vostres companys parlen sempre d’un en un o parlen uns quants alhora?

2. Guarden els torns de paraula o no?

3. S’han enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussió?

4. Mentre un nen parla, els seus companys paren atenció al que diu o fan altres coses?

EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.2

1. Tothom opina el mateix o hi ha diferent opinions?

2. Quan un nen parla, agafa idees d’altres nens? Apunta les vegades que un nen ha anomenat el que ha dit un altre.

3. Han parlat tots o només uns quants?

4. El grup ha arribat a un acord? A quin?

PAT de 4t d'ESO 17



L'elecció de delegat/da II

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe I

SESSIÓ: 6 OBJECTIU: Que els/les alumnes, abans d’escollir els delegats de classe, coneguin les seves funcions i les seves tasques.

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxa per al professor/a


El professor/a introduirà la primera sessió explicant als alumnes què són els delegats i les funcions que han de tenir.

Seguidament explicarà que s’han d’escollir uns representants de la classe (Fitxa A per al professor/a), i els animarà perquè es presentin diferents candidats (com a mínim hauran de ser dos).

Cada candidat haurà d’elaborar un “programa electoral” que serà presentat a la resta de la classe. Es donarà una setmana perquè es preparin. Per tal d'elaborar el programa, els candidats poden demanar ajuda a alguns companys que recolzaran la candidatura. Es pot incloure una presentació visual (Power Point, Glog, etc.) per al dia de l'elecció.

A la resta de la classe els demanarà que es preparin preguntes per fer als candidats sobre com realitzaran les seves tasques de delegats.

PAT de 4t d'ESO 18



Fitxa per al professor/a

Els delegats són representants dels estudiants. S’elegeixen a nivell de classe i poden ser revocats si no acompleixen el paper que se’ls havia encomanat.

El delegat és el portaveu de la voluntat dels seus companys i de la defensa dels seu drets.

Les seves funcions principals són:

Fer d’interlocutor en qualsevol problema entre els alumnes i els professors o els òrgans de gestió i de govern del centre.

Mantenir informats la resta d’estudiants de les decisions preses pels òrgans de direcció del centre, així com de qualsevol esdeveniment que pugui afectar la seva vida estudiantil.

Participar en el sistema d’avaluació existent amb la possibilitat de revisar els exàmens i rebre explicacions adients sobre les qualificacions obtingudes.

A més d’aquestes funcions, també tindrà aquelles que específicament estableixin els estudiants de la seva classe.

El Consell de Delegats

És un organisme que ha de garantir la relació del conjunt dels alumnes del centre. Està format per:

El conjunt de delegats de classe

Els representants al consell escolar del centre

Representants de les associacions d’estudiants

El consell de delegats ha de:

Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del consell escolar del centre, a qui faran arribar la problemàtica específica dels cursos o classes als quals representen.

Elaborar informes per al consell escolar del centre, bé per iniciativa pròpia o bé per requeriment d’aquest òrgan col·legiat.

Ser informat de l’ordre del dia de les reunions del consell escolar del centre.

Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centres.

PAT de 4t d'ESO 19



L'elecció de delegat/da III

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe II

SESSIÓ: 7 OBJECTIU: Elecció de delegats/des

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Acta de la votació


S’establirà a classe un debat dels diferents programes, conduït per un moderador prèviament designat.

Es distribuirà la classe de manera que hi hagi al davant de tot tantes taules com candidats es presentin a delegats. Es demanarà a cada candidat que se situï en una de les taules, posant el seu nom al davant de manera visible.

El moderador demanarà, per torns, que cada candidat presenti el seu programa i expliqui per què l’han d’escollir a ell. Cada candidat disposarà de deu minuts per fer la seva exposició.

Un cop acabades totes les exposicions, es demanarà a la resta de la classe que faci les preguntes que prèviament havia preparat. El moderador serà l’encarregat que aquesta part es faci amb ordre.

Un cop finalitzat, es procedirà a la votació del candidats. Cada alumne/a escriurà en un paper el seu candidat i el donarà al professor/a; la votació serà anònima.

El recompte de vots es farà públicament, escrivint a la pissarra el nom dels diferents candidats i apuntant els vots que vagi obtenint cadascun d’ells.

PAT de 4t d'ESO 20



Curs 2011-2012

ACTA D'ELECCIÓ DE DELEGAT/DA

Curs:______ Data de l'elecció: ________________

Components de la mesa:

Tutor : ___________________________________________________________

Alumne: _________________________________________________________

Alumne: _________________________________________________________

Primera votació

Vots emesos: ____ Vots en blanc: _____ Vots nuls :_______

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Si un/a alumne ha obtingut més del 50% dels vots emesos serà designat delegat/da i sotsdelegat/da el que hagi obtingut el segon nombre de vots més gran.

Si cap alumne ha obtingut el 50% dels vots emesos, s'efectuarà una segona votació entre els/les quatre alumnes que hagin més vots a la primera votació.

Segona votació

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Signatura dels components de la mesa

PAT de 4t d'ESO 21



Preparant l'avaluació. Qüestionari d'hàbits d'estudi

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Qüestionari d’hàbits d’estudi

SESSIÓ: 8OBJECTIU: Avaluar els hàbits d’estudi del nostre alumnat i, d’aquesta manera, evidenciar-los que no en tenen gaires.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Qüestionari de l’alumne


El professor/a pregunta al seu alumnat si consideren que tenen assolits els hàbits d’estudi mínims per a poder realitzar qualsevol curs de l’ESO sense dificultats.

Després de comentar-ho breument, es passa el qüestionari que s'adjunta a continuació i posteriorment es valora amb l’alumne/a.

Les respostes negatives evidencien que l’alumne/a observa alguna carència en aquests aspectes i per tant cal que les treballin per millorar-les.

PAT de 4t d'ESO 22



Qüestionari sobre hàbits d’estudi

Contesta SÍ o NO a la dreta de cada qüestió:

Preparo tot el material d’estudi abans de seure a estudiar?

Començo l’estudi amb exercicis de concentració?

Sempre estudio en el mateix lloc?

Llegeixo ràpidament el tema abans d’aprofundir en ell?

Normalment estudio tots els dies? (cinc a la setmana)

Abans de començar a estudiar em miro les parts més importants?

Em situo deixant la finestra o la llum a la meva esquerra (dreta en el cas que sigui esquerrà/na)?

Distribueixo el temps en les matèries d’estudi sense deixar-ne cap?

Subratllo i faig esquemes quan estudio?

Planifico anticipadament el meu temps lliure i d’estudi?

Quan estudio, em faig preguntes sobre el contingut del text?

Procuro tenir llum adequada?

Busco les idees fonamentals quan llegeixo?

Descobreixo amb facilitat les idees principals del tema?

Després de subratllar, confecciono l’esquema?

Faig resums quan la lliçó em sembla difícil o confusa?

Consulto les paraules o expressions que no conec?

Tots els dies estudio a les mateixes hores?

Tinc força de voluntat per estudiar el temps que necessito?

Dins de l’horari d’estudi faig descansos?

Procuro mantenir una postura correcta?

M’ocupo de ventilar la sala d’estudi?

No em deixo portar per la fantasia i la imaginació, per la música, pel mòbil, pel xat...?

Estudio allunyat de la televisió i dels sorolls?

Què crec que necessito per estudiar millor? Per què?

PAT de 4t d'ESO 23



La planificació del temps d'estudi

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Graella de planificació del temps d'estudi

SESSIÓ: 9OBJECTIU: Conscienciar l'alumnat i fer conèixer el tutor/a les hores que dedica cadascun a l'estudi i a l'oci o l'esport i del que necessitaria per treure'n millor profit.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Graella (dues còpies)


El tutor/a passarà el full adjunt en dos fulls diferents per tal que l’alumnat elabori un horari setmanal d’estudi en el primer, on haurà de constar el nom. Es convenient que l’alumne/a faci constar les hores d’oci (TV, xat, Facebook, telèfon, sortir amb amics/gues...), pràctica esportiva (gimnàs, entrenaments...) i activitats extraescolars (repàs, idiomes...) per veure si hi ha coherència i equilibri entre les hores dedicades a cadascuna d’aquestes activitats i les d’estudi. Seria bo fer servir diferents colors per ombrejar les caselles segons els tipus d’activitats citades anteriorment, és una manera molt visual de veure la distribució.

Una vegada fet, el tutor/a el revisarà juntament amb l’alumne/a i, si és el cas, demanarà que es torni a fer (a l'altre full) amb les consideracions i/o correccions recomanades.

Premisses que cal aconsellar per elaborar una bona planificació d’estudi:

Intentar que les hores d’estudi siguin sempre a la mateixa o semblant franja horària.

El mínim d’hores d’estudi a la setmana no pot ser inferior a 14h (mínim) i haurien d’estar repartides equitativament entre els 7 dies, és a dir s’ha d’estudiar cada dia (no deixar ningun sense estudi incloent els caps de setmana).

Ha d’haver-hi un equilibri entre les hores d’estudi i/o extraescolars; i les d’oci i/o de pràctica esportiva.

Una vegada acabada l’activitat el tutor/a pot fer-se una fotocòpia (si ho considera necessari) i retornarà el full a l’alumne/a perquè el pugui seguir i aconsellarà de posar-lo ben visible al seu lloc d’estudi.

La informació obtinguda permetrà fer un anàlisi a nivell de grup i individual molt útil per al seguiment tutorial. Caldria fer arribar aquesta informació al tutor/a individual de cada alumne/a.

PAT de 4t d'ESO 24



Planificació del temps d'estudi

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

8,00-9,009,00-10,0010,00-11,0011,00-11,3011,30-12,3012,30-13,3013,30-15,0015,00-16,0016,00-17,0017,00-18,0018,00-19,0019,00-20,0020,00-21,0021,00-22,0022,00-23,00

25PAT de 4t d'ESO



Tècniques d'estudi: Atenció i concentració

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Atenció i concentració

SESSIÓ: x OBJECTIU: Evidenciar que per realitzar qualsevol feina, tant escolar com d’un altre tipus, cal que s’estigui atent i concentrat en allò que es fa.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fulls d’activitats que s’annexen.


Seguint les orientacions que es van donant a les diferents fitxes, cal que les intentin treballar individualment i en silenci.

Per començar podem fer-ho amb un exercici de relaxació d’aquest tipus:

Exercici de relaxació:

Col·loca els palmells de les mans damunt de la taula i seu bé. Tanca els ulls i respira a poc a poc i profundament, de manera que notis com entra l’aire als pulmons. Durant un minut més i menys, faràs aquest exercici concentrant-te a notar com respires, com entra l’aire, les sensacions que tens, com es dilaten els pulmons, etc..sense pensar en res més. Aquest exercici de relaxament és molt útil que el realitzis abans de començar feines que necessiten la teva atenció.

A partir d’aleshores, podem fer la proposta de les activitats. Se n’ofereixen diverses i cal fer un recull de les que es considerin més interessants.

26



Activitat 1

Busca els quadrats que siguin iguals i vigila amb les ratlles i els punts.

27



Activitat 2

On és el tros del gerro amb el mateix dibuix?

28



Activitat 3

Troba els cercles amb les mateixes fraccions i vigila la posició

29



Activitat 4

Troba les figures amb cercles iguals i vigila la posició dels cercles

30



Activitat 5

Quines figures són exactament iguals?

31



Activitat 6

Busca els mateixos dibuixos

32



A partir d'aquest punt, es pot consultar el dossier de Tècniques d'estudi que hi ha a Coordinació pedagògica per exercitar determinades eines amb l'alumnat segons les seves necessitats.

Es pot anar treballant durant tot el curs.

33



Dinàmica de queixes

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Dinàmica de queixes

SESSIÓ: xOBJECTIU: Ensenyar al nostre alumnat com fer i adreçar correctament una queixa.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fitxes de l’alumnat


Entre els adolescent, és molt usual trobar alumnes que sempre es queixen de tot i tot està malament.

Després de fer un raonament als nostres alumnes sobre l’aspecte positiu de saber valorar aquelles coses que no ens agraden i tenir la valentia de dir-ho, també cal treballar tots aquells aspectes que cal tenir en compte, per exemple:

"Està molt bé dir que alguna qüestió no funciona, però no ens hem de quedar amb això tan sols, també cal que diguem que podem fer per millorar-ho.

Podem dir que alguna cosa no funciona, però també ens podem plantejar el perquè i què hauríem de reconduir perquè funcionés."

El que hem de pretendre és no quedar-nos amb la superficialitat de les situacions que ens desagraden o limitar-nos a criticar-les negativament. Cal saber adreçar una queixa formalment i, a la vegada, cal que siguem constructius i intentem veure quina possible solució hi podem trobar.

34



Queixes formals

Escriu a continuació tres “queixes”, és a dir, tres coses que t’agradaria que canviessin en aquest institut:

M’agradaria canviar: Signatures:

Escriu ara tres coses que t’agradaria que canviessin a la teva classe:

M’agradaria canviar: Signatures:

Mira de trobar companys i companyes del grup que pensin com tu sobre algunes de les queixes que formules i demana que les signin al costat.

Subratlla les queixes per a les quals has trobat com a mínim cinc persones del grup que els donin suport.

Tria entre les subratllades, la queixa que tu consideris més important.

Busca les persones que pensen com tu i EMPLENA el full següent en petit grup.

35



Dinàmica de queixes. Treball en petit grup

1. Ens agradaria canviar:

2. La persona o persones que se n’haurien de fer càrrec és/són:

3. Esperem que faci el següent:

4. Sabem que es trobarà amb aquestes dificultats:

5. El que nosaltres podem fer per ajudar a fer el canvi que demanem és:

36



Preparant l'avaluació

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per a l’alumnat.


El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaran al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent. És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i apreciacions innecessàries.

Guió de l’alumnat:

1. Valoració de les matèries:

Interès i motivació: actitud i participació.

Metodologia i activitats.

Nivell de comprensió: rendiment.

Propostes dels alumnes.

2. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:

Relació grupal.

Assistència, participació, incidències, etc.


Cal insistir als/les alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables) referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que eviti les concrecions.

L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

37



Guió de l’alumnat

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment

Propostes de millora dels alumnes

Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup



38



Anàlisi de l'avaluació

CURS: 4t d'ESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació

SESSIÓ: xOBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt de l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als/les alumnes.


Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.

El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i es poden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que més fallen, i com poden fer per a millorar.

Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a poder comparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen les intencions que indiquen.

Tot plegat és una sessió per reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten res positiu.

Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que els compromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.

39



Nom: Curs:

Valoració dels resultats de la ______ avaluació

1. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu)

Millors del que m’esperava.

Els que m’esperava

Pitjors del que m’esperava

2. Per què creus que has obtingut aquests resultats?

3. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre.

a)

b)

c)

4. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre.

a)

b)

c)

5. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.

40



Valoració de les activitats de tutoria

Activitat Data Valoració i/o comentaris

41



Segon trimestre

Comencem l’orientació que ha de servir l’alumnat per triar l’opció de Batxillerat que els és més adient. Al final del segon trimestre hauran de decantar-se per una opció, i és interessant que estiguin informats de les qüestions principals que se li plantejaran a final de curs.

Farem servir com a material complementari els dossiers que CamiNet ofereix (http://www.diba.es/web/educacio/recursos/publica/publicacions/caminet), depenent de la Diputació de Barcelona.

42

http://www.diba.es/web/educacio/recursos/publica/publicacions/caminet



Presentació

Aquest material que comences a llegir ara, està fet per a ajudar-te una mica en totes les decisions que hauràs de prendre molt aviat.

Tenir l'oportunitat de prendre decisions és una cosa que està bé, perquè per una part ens permet fer el que ens ve més de gust, però d'altra banda, és difícil, perquè implica renunciar a allò que no escollim.

S'apropa el moment en que compliràs 16 anys i podràs tenir oportunitats a les que fins ara no podies accedir. Aquestes oportunitats variaran depenent del que finalment decideixis.

Quan una persona compleix 16 anys ha de decidir si continua estudiant i què estudiarà, o si vol treballar i en què. També ha de decidir si vol treballar només en moments puntuals, com els estius, les vacances de Nadal, els caps de setmana, o al contrari, si vol dedicar totes les seves energies als estudis o a la feina. Si decideix treballar, ha de veure en què, com i on buscarà. Per tal de fer tot això ha de desenvolupar habilitats per agradar a les persones que poden contractar-la. Com pots veure, hi ha molt per a fer, per aprendre, moltes possibilitats per escollir i també moltes per descartar.

Aquestes presentacions i activitats tenen la finalitat d'ajudar-te a saber més de tu mateix/a i del que t'envolta abans de començar a prendre decisions. Dues d'elles tenen a veure amb els estudis i tres amb la feina. Cadascuna contesta a unes preguntes principals, que són les que tens a continuació:

43

Què vull fer quan acabi

l’ESO?

És important tenir el

Graduat en ESO?



Esperem que el tot plegat et serveixi d'ajuda a l'hora de prendre les decisions que hem parlat, tant d’estudis com de feina.

Sigui com sigui ja saps que si tens algun dubte, pots preguntar a la teva família, als teus professors/es i també als Tècnics d'Ocupació de l'ajuntament de la localitat on vius, que estaran encantats d'ajudar-te.

Recorda el més important:

NO ET QUEDIS AMB CAP DUBTE.

PREGUNTA!

44

Què puc fer per a causar

una bona impressió a la

persona que pot donar-me

feina?

Qui em pot donar feina?

On es troben aquestes

persones?

Què he de saber abans de

començar a buscar feina?

11

A vegades em pregunto…

De què em serveix estudiar?

LOGO AJUNTAMENT



45

És important tenir el Graduat en ESO?



ACTIVITAT 2 - FITXA 1

QUINES COSES FA QUI TREBALLA EN UNA PERRUQUERIA?

Sovint creiem conèixer una professió perquè hem vist treballar les persones que s'hi dediquen. Però el cert és que, habitualment, cada ofici o professió és més complicat del que sembla.

El que es veu és la part pública, però no es consideren altres coses que poden ser més o menys atractives i que semblen quedar una mica ocultes.

Per exemple, si preguntéssim al carrer, segur que la majoria de les persones ens dirien que saben quines són les tasques que comporta treballar en una perruqueria. I tu? Saps quines són aquestes tasques?

A continuació et proposem que escriguis a la taula quines creus que són les coses que es fan en una perruqueria.

Un cop hagis acabat, ho posareu en comú amb el grup per veure quines idees heu tingut, perquè pugueu tenir una imatge més completa de la professió que exerceixen les persones que treballen en una perruqueria.

COSES QUE FA QUI TREBALLA EN UNA PERRUQUERIA

46




PER A QUÈ EM SERVEIX EL GRADUAT EN ESO SI JO VULL TREBALLAR?

Moltes persones creuen que poden accedir al mercat laboral amb facilitat i la majoria de les vegades és cert; però al contrari del que se sol pensar, fins i tot les tasques més senzilles requereixen una mínima formació. Aquesta mínima formació és el Graduat en ESO.

A continuació, se't mostraran una sèrie d'ofertes de treball reals, que han estat publicades en portals d'ocupació d’Internet.

El que has de fer és molt fàcil: llegeix cada oferta i, a la taula que trobaràs en aquesta fitxa, senyales si creus que és necessari o no tenir el Graduat en ESO per treballar en aquesta professió concreta.

Un cop hagis acabat, ho posareu en comú amb tots els teus companys/es i comentareu els resultats obtinguts.

Seria també interessant que durant aquesta activitat et fixessis si, a més del Graduat, es demanen altres requisits per poder accedir a les ofertes que llegiràs.

Aclareix els dubtes que tinguis sobre l’activitat o les professions que s’hi relacionen per poder-la fer correctament.

47



Les empreses demanen, com a mínim, el Graduat en ESO per treballar de...

FEINA SÍ NO

Venedor/a a El Corte Inglés per a la campanya de Nadal

Venedor/a de pisos

Administratiu/va

Dependent/a de botiga (Stradivarius)

Responsable de magatzem

Teleoperador/a

Repartidors/es

Demostradors/es

Auxiliar de càrrega i descàrrega

Auxiliar de sala ( saló recreatiu)

Vigilant nocturn hotel

Muntador/a d’estructures metàl·liques d’obra

Guia de museu

Mosso/a d’equipatges

Assistent/a de reprografia

Cambrer/a

Mosso/a de magatzem

Dependent/a de videoclub

48




TOT TÉ EL SEU PERQUÈ...

Com has pogut veure en l'activitat anterior, a la majoria de feines demanen com a requisit mínim tenir el Graduat en ESO.

Això és així perquè les matèries que s'estudien durant l'ESO tenen una aplicació real al món laboral.

No tan sols les matèries, sinó que anar primer a l’escola i després a l'institut fa que adquireixis una sèrie d'hàbits que són molt valorats en el mercat laboral.

La següent activitat consisteix a veure quina aplicació real tenen les coses que aprens a l'institut a l'hora de treballar.

En aquesta fitxa apareixen els noms d'algunes matèries que estudies i d'una sèrie de coses que et demanen que facis a l'institut. Intenta escriure quina utilitat pot tenir quan comencis a treballar.

Un cop hagis acabat, hi haurà una posada en comú amb la resta del grup per veure si els teus companys i companyes han estat capaços de veure coses que tu no hagis vist i viceversa.

49



MATÈRIES APLICACIÓ EN UNA FEINA

La llengua catalana

La llengua castellana

L’anglès i altres llengües

La geografia

La història

La física

La química

Les matemàtiques

El dibuix tècnic

HÀBITS APLICACIÓ EN UNA FEINA

Utilitzar l’agenda

Endreçar els apunts

Fer treballs

Anar cada dia a l’escola i ser puntual

Estar amb gent que no m’agrada a la classe

50




51

Què vull fer quan acabi l’ESO?



SEGUR QUE AQUESTA FEINA ÉS LA MEVA?

Hi ha moltes raons per triar una professió determinada. Mitjançant aquest exercici veurem quines són les teves professions favorites i veurem per què et semblen atractives.

El que has de fer és molt fàcil:

1. Escrius a la columna "FEINA" les feines que t'interessen.

2. A la columna "MOTIVACIÓ" escrius perquè t'agrada exactament, la raó que tens per triar-la.

3. A la columna "A", has de posar un número a cada una de les professions, sent la número 1 la que més t'agrada i així fins a la que menys t'atreu, que tindrà el número més baix, però que serà sempre una professió que tu hagis triat.

4. Un cop ho hagis fet, tu i els teus companys i companyes posareu en comú els resultats i el vostre professor/a us farà unes preguntes, després de les quals podràs decidir si desitges incloure-hi alguna professió més i canviar l’ordre de la taula, segons la nova informació que tinguis.

5. Si desitges canviar les puntuacions, ho pots fer a la columna "B".

Recorda que no es tracta que els resultats estiguin bé o malament, sinó de fer una tria amb la major quantitat d'informació possible, per tenir més probabilitats de fer una bona elecció.

Si no necessites canviar res, felicitats, perquè probablement tens les coses clares.

Si has fet canvis, significa que l'exercici t'ha ajudat en alguna manera a prendre decisions noves.

52



FEINA MOTIVACIÓ A B

53




JO PER A QUÈ “SERVEIXO”?

La majoria de les persones, un cop han arribat a l'edat adulta tenen necessitat de treballar per sobreviure. Això és una cosa que segurament ja saps, ja que moltes persones adultes del teu voltant tenen diferents professions. Te n’agrada alguna d'aquestes?

Mitjançant aquest exercici veurem:

Les professions que exerceixen les persones adultes de la teva família.

Les professions que exerceixen altres persones adultes que coneixes i que no són membres de la teva família.

Les professions que t'agraden i que no són les de cap de les persones que hem esmentat fins ara.

Les professions que potser no coneixes però que et poden encaixar:

o Perquè t'agraden.

o Perquè tens les habilitats necessàries per exercir-les.

o Perquè desitges fer estudis que hi estiguin relacionats.

Un cop tinguis tota aquesta informació, pots pensar en quina t’agradaria o series una persona adient per a exercir-la.

Part d'aquesta activitat la faràs amb alguna persona que t'ajudarà a veure les coses positives que tu tens i que de vegades pots tenir dificultats per veure. En tot cas sempre pots preguntar al teu tutor o tutora.

54



PERSONA PROFESSIÓDESCRIPCIÓ (tasques i formació que

requereix)

Pare

Mare

Germans

Germanes

Oncles

Tietes

Avis

Àvies


55



QUI ÉS QUÍ

Les diferents professions exigeixen uns requisits per poder exercir-les. Aquests requisits fan referència a: formació, experiència, coneixements i altres coses que les persones que aspirin a una feina han de tenir per poder-la fer ben feta.

De tots aquests requisits, alguns són imprescindibles, d'altres són desitjables i d'altres no són requisits, sinó capricis, o fins i tot manies de les persones que decidiran a qui se li dóna la feina.

En aquesta fitxa trobaràs, per una banda, una descripció molt breu i general d'una sèrie de persones. Per l’altra, hi trobaràs els noms de diferents professions.

El que se't demana és que aparellis els elements d'una part amb els de l'altra.

Un cop ho hagis fet, faràs una posada en comú amb els teus companys/es en què explicareu els resultats i perquè heu decidit fer aquestes "parelles".

Després d'això el teu tutor/a et donarà informació addicional sobre els llocs de treball que s'esmenten en l'activitat i se't demanarà que revisis la informació.

A continuació, el grup parlarà sobre si el resultat és el mateix o no, i per què creieu que és així.

56



57

Una gitana

Un romanès

Una noia

Un home

Una noia

Una noia grassa

Un home negre

Un noi amb tatuatges

Una noia amb pírcings

Un home

Una noia

Cangur

Telefonista

Lampista

Seguretat

Esteticista

Massatgista

Dependent/a

Auxiliar de vol



58

Què he de saber abans de començar a buscar feina?




LES MEVES EXPERIÈNCIES D’ÈXIT

Totes les persones tenen habilitats i talents que els permeten realitzar unes tasques millor que d'altres. De cara al treball, és molt important esbrinar quines coses se't donen bé i, a més, quines coses, d'aquelles que se't donen bé t'agraden, perquè no sempre coincideixen.

De vegades, durant l'adolescència, és difícil valorar-se a un/a mateix/a, i és encara més complicat ser capaç de dir davant d'altres persones què és el que un/a sap fer bé i perquè; tanmateix, si busques feina, encara que sigui de forma temporal, és important que et coneguis i puguis parlar d’aquelles coses que fas bé i mostrar proves d'això davant de qui et pugui contractar u oferir una feina.

Aquest és, precisament el contingut d'aquesta activitat, que té dues parts:

1. Fer un inventari de les coses que se't donen bé a l’escola, inclou les diferents matèries que estudies, els hàbits de treball, estudi i disciplina que has desenvolupat, activitats extraescolars i relació amb companys/es, etc.

2. Fer un inventari de coses que podrien suposar experiències properes a les laborals, explicar en què consisteixen i enumerar fets que provin que vas fer la feina ben feta.

Per exemple: un veí em va demanar si el podia ajudar a pintar la tanca de casa seva. En haver acabat va quedar tant content del ben pintada que estava i del poc que havia embrutat que em va pagar molt bé i va comptar amb mi quan va pintar portes i finestres.

La prova que la feina estava ben feta és que la persona que te la va encomanar et va tenir en compte per futures ocasions.

És molt important fer aquesta reflexió, perquè una vegada feta, pot ser molt útil per fer un currículum o per poder fer un bon paper en una entrevista de feina.

Podria ser molt útil que, per fer aquesta activitat, repassessis els continguts de l'última activitat del mòdul "A vegades em pregunto...de què em serveix estudiar?", doncs et pot ajudar a detectar les teves habilitats en el camp escolar. No és necessari que omplis totes les caselles, només aquelles en les quals creus que pots aportar mèrits.

59



A- EXPERIÈNCIES D’ÈXIT A L’ESCOLA.

MATÈRIES COSES QUE FAIG BÉ

El català

El castellà

L’anglès i altres llengües

La geografia

La història

La física

La química

Les matemàtiques

El dibuix tècnic

L’esport

60



HÀBITS DE TREBALL A L’ESCOLA COSES QUE FAIG BÉ

ALTRES ACTIVITATS COSES QUE FAIG BÉ

61



B- EXPERIÈNCIES D’ÈXIT EN FEINES (O ACTIVITATS SIMILARS)

NOM I DESCRIPCIÓ DEL QUE HE FET PROVES DE QUE HO HE FET BÉ

62




QUINES FEINES PUC FER?

L’estiu és una bona oportunitat d’invertir el temps de manera diferent. Per aquells i aquelles de vosaltres que ja tingueu 16 anys pot ser un bon moment per començar a fer feines de temporada que es poden fer mentre s’estudia.

Ens referim a les feines d’estiu i Nadal. Hi ha algunes feines que tenen molta demanda i busquen gent per treballar-hi de manera temporal. Sovint són feines que no necessiten d’una preparació concreta i per tant representen una bona oportunitat per als i les joves que treballen per primera vegada.

Una feina us pot permetre tenir una experiència que es podeu posar al vostre currículum, guanyar uns “calerons” per ajudar a casa fent-vos càrrec de les vostres despeses i estalviar per comprar-vos una cosa que us fa il·lusió.

Per fer aquesta activitat, heu de pensar en quines feines podríeu fer i perquè us sembla que les podríeu fer.

Us pot ajudar pensar en els vostres germans i germanes, cosins i cosines amics i amigues més grans que ja treballen. Quines feines fan? Quines feines feien quan van començar a treballar?

Hi ha feines en les que no es cobra però que les empreses també valoren, es diuen feines de voluntariat. Per exemple, si us agraden els animals i al vostre poble hi ha gossera, hi podríeu donar un cop de mà. Ja sabeu que, malauradament a l’estiu hi ha molta gent que abandona les seves mascotes i en aquests llocs sempre es necessita gent.

A les empreses els agrada veure que hi ha joves que aprofiten les vacances per treballar encara que sigui durant un mes i també valoren que hi hagi algú capaç de dedicar esforços a una cosa, encara que sigui sense cobrar.

FEINES D’ESTIU PER QUÈ LA PODRIA FER?

1

2

3

FEINES DE NADAL PER QUÈ LA PODRIA FER?

1

2

3


63



LA MEVA CARTA DE PRESENTACIÓ

Quan de forma definitiva et llencis a buscar una feina, serà important saber com es fa el curriculum vitae i la carta de presentació.

Si desitges fer un curriculum vitae, seria recomanable que demanessis hora al Servei Local d’Ocupació de la població on vius. Els i les professionals que hi treballen estan acostumades a fer-ne i t’ajudaran a extraure dades que són interessants per l’empresariat encara que no disposis d’experiència professional o que en tinguis poca.

Una vegada tinguis el teu curriculum vitae, tu mateix/a pots elaborar una carta de presentació.

Aquesta activitat consisteix en escriure la teva primera carta de presentació. En aquest moment és probable que no la facis arribar a ningú, però et pot servir per saber com es fa.

Durant la presentació se t'ha indicat els passos a seguir, i són els que se't demanarà que segueixis.

A la fitxa, s'espera que facis el següent treball:

1. Primer paràgraf: escull una empresa en la qual t'agradaria treballar, i explica perquè t'agradaria treballar en ella i què en saps, sense estendre’t molt. Si no coneixes cap empresa, pots escriure les característiques que hauria de tenir l’empresa en la que t’agradaria treballar.

2. Segon paràgraf: has d'escriure en què voldries treballar i perquè penses que series vàlid/a per fer aquesta feina. Aquí et pot ser de molta utilitat el que has esbrinat sobre les teves capacitats i habilitats i les proves objectives que has obtingut del que saps fer. El lloc de feina que pensis pot ser algun al que puguis aspirar ara, amb la teva formació, com els que hem vist en l'activitat anterior, o bé algun relacionat amb els resultats que vas obtenir en el test d'orientació professional que vas dur a terme en el mòdul "I ara què?".

3. El tercer paràgraf és de comiat i en ell pots sol·licitar també una entrevista personal.

4. El teu nom ha d'estar escrit al final amb la teva signatura.

64



La meva carta de presentació

Nom i cognoms: Adreça: Codi postal i població: Telèfon: Adreça electrònica:

Nom de l’empresaDepartament de personalNom de la persona (si el coneixem)AdreçaCodi postal i població

Població i data

Benvolgut/da,

1r paràgraf.

2n paràgraf.

3 paràgraf. Comiat

Signat: el teu nom i cognoms

65



66

Qui em pot donar feina?

On es troben aquestes persones?



ACTIVITAT 1 – FITXA 10

LA MEVA XARXA DE CONTACTES

¿Sabies que la majoria dels contractes que es firmen ho fan perquè algú tenia una persona coneguda que el/la va a presentar com a candidat/a a una empresa? Les estadístiques indiquen que això és així, en ocasions en un 70% o més de les contractacions. Això et dóna una idea de la importància de demanar ajuda a la gent quan es busca feina.

La majoria de les persones no poden donar-te una feina, però si que coneixen a altres que, d’alguna manera, podrien ajudar-te directament amb aquest tema.

Moltes vegades a les persones no els agrada utilitzar aquest mitjà de trobar una feina perquè senten que estan demanant ajuda, però la veritat és que cap empresa, generalment, no contractarà a ningú que no li sembli vàlid/a per al lloc de treball que busca cobrir.

L'activitat que se't proposa és escriure la teva xarxa de contactes, perquè tu també tens una xarxa de contactes, ho creguis o no.

A la fitxa, tal com s'indica, has d'escriure els noms de les persones que et podrien ajudar a trobar una feina i perquè creus que et podrien ajudar.

Recorda que no es tracta de que pensis només en aquelles persones que puguin donar-te feina directament. Poden ser persones que estan treballant en llocs on hi ha demandes freqüents de personal, pot ser que coneguin algú que tingui una empresa, pot ser simplement que s'interessin per tu i que puguin estar pendents de si sorgeix alguna oportunitat.

Una vegada acabada l'activitat, hi haurà una posada en comú en la que parlaràs amb la resta dels membres de la teva classe del que heu escrit. Pot ser que del que hagin escrit ells/elles, puguis agafar bones idees.

67



NOM DE LA PERSONA QUE EM POT AJUDAR

DE QUINA MANERA POT

AJUDAR-ME

68




UN PASSEIG PEL WEB DEL S. O. C.

El servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) és una de les organitzacions que més et pot ajudar en la teva recerca d'ocupació.

El SOC té oficines a les que tots els ciutadans i ciutadanes hi poden accedir. El seu nom són Oficines de Treball de la Generalitat (OTG).

Davant d’altres canals de recerca de feina, el SOC té l'avantatge que comptaran amb tu si t'inscrius, tinguis l'edat que tinguis. Moltes altres organitzacions o empreses que ajuden a buscar feina solen deixar fora les persones menors d'edat, ja que no desitgen assumir riscs de cap tipus.

A l'Oficina de Treball et poden donar molta informació sobre ofertes de treball, cursos, etc.

El SOC té un portal web, mitjançant el qual es pot accedir a tota aquesta informació.

En aquesta activitat se't proposa fer un tomb pel portal web del Servei d'Ocupació de Catalunya, buscant unes dades determinades, seguint les indicacions que et donarà teu tutor/a.

Per començar, hauràs d'introduir a la barra de direccions el següent enllaç:

www.oficinadetreball.net

69

http://www.oficinadetreball.net/



A. On i en quina professió hi ha més feina a la comarca?

B. Quins cursos es poden fer a la nostra localitat?

C. Quina oficina d'ocupació em correspon?

70




LES PORS DE LA PERSONA QUE ENTREVISTA

71

Què puc fer per a causar una bona impressió

a la persona que pot donar-me feina?



Quan una persona desitja trobar una feina passa per diverses "proves", la finalitat de les quals són demostrar que és la persona idònia per al lloc de treball o que pot fer les tasques de manera satisfactòria.

L'entrevista, habitualment, no és una conversa d'igual a igual, almenys en els següents casos:

Quan hi ha moltes persones interessades a treballar en una mateixa professió.

Quan hi ha moltes persones interessades a treballar en una mateixa empresa. Quan hi ha poques places i molta gent que s’hi presenta.

El seleccionar alguna persona per a un lloc de treball és una gran responsabilitat, ja que una contractació fallida suposa un cost per a l'empresa.

La persona que selecciona, és un ésser humà com tu, i té certes pors quan s'apropa al seu treball, ja que assumeix riscos per a l'empresa en la qual treballa.

Amb aquest exercici et proposem que "et posis el barret" de qui entrevista, és a dir, que et posis al seu lloc i intentis imaginar quines pors té la persona que entrevista.

Has d’escriure les "pors" que vagis descobrint a la taula que trobaràs a continuació, en aquesta fitxa.

Un cop hagis acabat, tindràs l’oportunitat de posar-ho en comú amb el grup per tal de veure quines idees heu tingut, perquè pugueu tenir una imatge més completa de l'entrevistador/a, com a ésser humà.

72



PORS QUE TÉ LA PERSONA QUE ENTREVISTA

73




SI JO... LA PERSONA QUE M’ENTREVISTA PENSARÀ...

Moltes persones tenen por o es posen nervioses quan han d'anar a una entrevista de feina. Això és molt normal, doncs el que està en joc és la possibilitat de tenir una feina que es desitja.

Durant l'entrevista és molt important causar una bona impressió, i per a això cal preparar-la, com aniràs veient. Fóra bo que durant tot el temps que durin aquestes activitats "tinguis posat el barret de qui entrevista i del/de l'empresària", ja que per preparar bé l'entrevista, és fonamental que puguis veure les coses com ells/elles les veuen i entendre perquè pensen com ho fan. Això és el que habitualment anomenem "empatia".

Al següent exercici parlarem de coses que pots fer abans de l'entrevista i que poden causar una bona impressió de tu a l’entrevistador/a, que com ja hem dit, té certs temors a equivocar-se.

Qui t’entrevisti no et preguntarà directament aquestes coses però notarà si les has fet i si tens clares les teves idees en relació a perquè vols treballar. Ja veus que l’opinió que tingui aquesta persona depèn, en gran mesura, de tu mateix/a, per tant crear una opinió positiva pot ser relativament fàcil, no?

A continuació et proposem algunes d'aquestes coses que pots fer i et convidem que, posant-te al lloc de qui t'entrevista, decideixis quina opinió tindries si veiessis que una persona s'ha preparat d'aquesta manera per a l'entrevista.

Pots anotar les teves respostes a la taula. Després, durant la posada en comú, pots afegir aquelles coses que no se t'han acudit.

74



SI JO... LA PERSONA QUE M’ENTREVISTA PENSARÀ...

m’informo sobre l’empresa...

miro on hi és i com hi aniré...

calculo el temps que trigaré per arribar-hi a l’hora...

repasso bé el meu currículum i relaciono els meus coneixements amb la feina que m’ofereixen...

vaig a l’entrevista amb bon ànim...

tinc clar el que vull i que m’agrada a l’hora de treballar...

tinc clar perquè seria la persona idònia per aquesta feina...

75




QUÈ S’ESPERA DE MI EN UNA FEINA?

Com estàs veient, "posar-se el barret" de qui entrevista pot resultar molt útil de cara a donar-li la informació que necessita i crear-li una bona impressió.

Molt probablement, qui t'entrevista és capaç de posar-se al teu lloc, també "es posa el teu barret" per intentar conèixer-te i comprendre el que significa el que dius i com et comportes.

La llei prohibeix treballar aquelles persones que no tenen 16 anys complerts, excepte si s'és actor/actriu o model.

Això és una cosa que les empreses saben, per això tenen clar que qualsevol persona jove que contractin, probablement no tingui coneixements sobre la feina que se li ofereix.

El que sí que saben les empreses és que l’única “feina” de tota persona fins als 16 anys, també per llei, és estudiar i assistir a centres educatius. Que un/a jove no tingui el Graduat en ESO ja els diu alguna cosa de la persona que aspira al lloc de treball que ofereixen.

A més del certificat en ESO, a l'institut s'aprèn a ser responsable i s'adquireixen hàbits que t’ajuden a relacionar-te amb altres persones i et preparen per una feina.

Tenint en compte això i "posant-te el barret" del/de l'empresària, escriurem a la següent taula, què suposes que espera de tu el teu o la teva cap en un primer treball i quines coses no li agradarien.

Quan hagis escrit les teves respostes, ho posaràs en comú amb els teus companys i companyes, i podràs veure més coses que probablement no se t'han acudit.

76



EL QUE ESPERA DE MI QUI EM CONTRACTI

EL QUE NO LI AGRADARÀ A QUI M’ENTREVISTI

77




COSES QUE PUC PREGUNTAR EN UNA ENTREVISTA

Com has pogut veure al llarg d'aquestes activitats, l'entrevista consisteix en un intercanvi d'informació entre dues persones. Ambdues busquen conèixer si una col·laboració entre elles pot resultar beneficiosa per a tothom.

Tractant-se d’un intercanvi d'informació, és veritat que tu dónes informació, però no és menys cert que també pots obtenir informació i que a més, és el teu dret sortir de l'entrevista sabent les condicions laborals en les quals treballaries.

De nou, és molt important que siguis conscient que del que preguntes i de com ho preguntes, perquè la persona que t'entrevista traurà una sèrie de conclusions que poden afavorir-te.

A continuació se't proposen una sèrie de preguntes que podries fer i has d’escriure quines coses creus que pensarà qui t’entrevista quan les facis. Per a això seria bo que tornessis a posar-te el barret que portava el teu interlocutor/a i intentessis pensar com ell/ella ho fa.

Pots anotar les respostes a la taula i compartir-les després amb els teus/teves companys/es i tutor/a.

78



SI JO PREGUNTO... L’ENTREVISTADOR/A PENSARÀ...

Puc veure el taller o el lloc on hauria de treballar?

De les feines que estem veient, quina s’assembla més a la que jo hauria de fer?

Hi ha possibilitats de renovar el contracte? (en cas de contracte temporal).

Si tinc algun dubte sobre com fer la feina a qui ho hauria de preguntar?

Quan tindré vacances?

A quina hora se surt?

79



80

Avaluació de les activitats

És important tenir el Graduat en ESO?

11

A vegades em pregunto…

De què em serveix estudiar?

LOGO AJUNTAMENT

Què vull fer quan acabi l’ESO?

11

I ara…

QUÈ

LOGO AJUNTAMENT

Què he de saber abans de començar a buscar feina?

11

Buscar feina.Estàs

preparat/daper a això?

LOGO AJUNTAMENT

Qui em pot donar feina?On es troben aquestes persones?

11

On he d’anar per trobar

feina?

LOGO AJUNTAMENT

Què puc fer per a causar una bona impressió a la persona que pot donar-me feina?

11

Una ENTREVISTA de feina ?

i això com es fa?

LOGO AJUNTAMENT



Fitxa d’avaluació de les activitats

Esperem que tot la feina que has fet et sigui útil a l’hora de decidir els estudis que continues i també a l’hora de treballar. És per això que volem conèixer la teva opinió:

Puntua de l’1 (No ho he trobat gens útil) al 5 (ho he trobat molt útil), marcant-ho amb un cercle, cadascuna de les activitats que has fet segons si et sembla que et serviran o no pel teu futur.

Finalment ens ajudaria molt que contestessis

aquestes preguntes:

Ara... Sí No

Tinc més clar que abans l’important que és tenir el Graduat en ESO a l’hora de treballar.

81

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5

1 2 3 4 5



Penso que val la pena fer un esforç i aprofitar el curs.

Sé que tinc moltes possibilitats de fer cursos a part dels Batxillerats i dels Cicles.

Tinc més clar que abans el que vull fer.

Sé millor el que he de fer per buscar feina.

Podria fer un currículum.

Sé que hi ha persones, als Serveis Locals d’Ocupació, que em poden ajudar si necessito trobar feina.

Conec millor que abans els llocs on he d’anar per buscar feina.

Tinc més clar com he de fer una entrevista de feina.

Penso que l’escola em prepara per a treballar.

Moltes gràcies per la teva col·laboració.

82



El meu rendiment acadèmic

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: El meu rendiment acadèmic

SESSIÓ: XOBJECTIU: Fer reflexionar sobre aspectes determinats de la seva situació acadèmica

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Fitxa de l’alumnat


Aquesta activitat serveix per a fer reflexionar als alumnes sobre la seva resposta educativa i els resultats que obtenen. Tanmateix també deixa un espai per a poder debatre amb tot el grup els resultats que han obtingut.

Individualment l’alumne/a omple la fitxa que s’annexa a continuació. Un cop omplerta es comparteixen les respostes amb el grup i s’inicia un debat.

El professor/a pot avaluar la sessió valorant la participació i actitud de l’alumnat, tant en el treball individua, com el de debat.

Cal tenir en compte que sovint els joves tenen una idea molt imprecisa de la seva trajectòria acadèmica. L’autoconcepte acadèmic és un aspecte molt concret de l’autoconcepte global. El tutor o tutora pot detectar desajustaments en analitzar les respostes entre aptituds i rendiment, tant a nivell individual com grupal.

83



Fitxa de l’alumnat

Nom: _____________________________________

Data: ___________________ Curs: _____________

Contesta amb sinceritat. Fes una creu a l’opció proposada:

Hi véns a gust a l’institut? Sí No

Per què?_______________________________________________________

______________________________________________________________

T’agrada estudiar? Sí No

Per què?_______________________________________________________

______________________________________________________________

Quina àrea t’agrada més? _________________________

Per què? ____________________________________________________________

N’has de fer pocs exercicis.

L’has d’estudiar poc

S’hi fan experiments i observacions

S’hi fan sortides, enquestes, etc.

T’agrada com explica el professor/a

Altres motius………….

Quina àrea t’agrada menys? ________________________

Per què? _____________________________________________________________

N’has de fer molts exercicis.

L’has de memoritzar molt

No hi ha ni observació ni experimentació

No l’entens quan explica el professor/a

Altres motius………….

Les teves notes corresponen al teu esforç en l’estudi i en el teu treball?

Sí No

Per què?_______________________________________________________

______________________________________________________________

84



Interessos. Test de Holland

CURS: 4t d’ESO ACTIVITAT: Els meus interessos

SESSIÓ: XOBJECTIU: Que els alumnes vagin coneixent els seus propis interessos professionals

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxes de l’alumnat


Cal començar a treballar amb els nostres alumnes, tot el que refereix als interessos professionals que tenen, per tal de seguir amb la línia que continuarà a quart. Cal que donem a conèixer tipologies d’interessos. Nosaltres farem servir les de Holland i són en resum les següents:

TIPOLOGIES DE HOLLAND:

Tipus realista

Ambient d'oficis: Ets una persona que demostra interès per activitats pràctiques, mecàniques, que sovint exigeixen esforç físic; o bé activitats que comporten el contacte amb la natura (conrear cultius, tenir cura d'animals, etc.). Prefereixes treballar amb eines i objectes en lloc de treballar amb paraules i persones. Desitges construir coses i veure resultats pràctics del teu treball. Normalment no busques el contacte social i evites fer-te notar. Entre les ocupacions típiques d'aquesta categoria trobem: agricultura, mecànica, fusteria, conducció de vehicles, etc.

Tipus intel·lectual

Ambient científic: T’agrada observar i experimentar per comprendre els fenòmens que t’envolten. Resols els problemes amb l'ús de les idees i el llenguatge. Valores altament les matemàtiques i el treball científic en general. Tendeixes a ser una persona curiosa, reflexiva, analítica, teòrica, crítica, estudiosa i metòdica. Sovint t’agrada treballar sol. Et sents atret per professions relacionades amb la química, l'arquitectura, la biologia, la medicina, etc. , i la investigació en general.

Tipus artístic

Ambient artístic: Et relaciones amb l'entorn o ambient físic i social emprant els teus sentiments i la teva intuïció i imaginació. Demostres interès per activitats creatives. Freqüentment prefereixes un estil de vida no convencional, valores molt la independència i cerques activament oportunitats d'autoexpressió. Tendeixes a ser introspectiu. Et solen mancar habilitats de tipus administratiu. T’agrada el contacte amb els altres. Entre les ocupacions corrents d'aquestes persones hi ha les d'escriptor, decorador, músic, actor o actriu, etc.

85



Tipus social

Ambient social: Et preocupes pel benestar dels altres i mostres el desig d'ajudar-los. Generalment et relaciones bé amb tota mena de persones, tens bona habilitat de comunicació interpersonal. Ets comprensiu, generós i sensible als problemes dels altres. Busques oportunitats d'expressar el teu interès social a través d'ocupacions com les d'assistència social, infermeria, educació, etc.

Tipus emprenedor

Ambient de direcció-negocis: T'enfrontes amb el món mitjançant una actitud audaç, dominant, enèrgica i "agressiva". Ets dinàmic, segur. Sents atracció per activitats que et proporcionen l'oportunitat de guiar els altres, persuadir-los i influir en la seva manera de pensar, o bé, convèncer-los perquè comprin els teus "productes". Valores els diners, el poder, la posició social. Ocupacions típiques: executius, càrrecs públics, empresaris, venedors, etc.

Tipus convencional

Ambient de treball d'oficina: Adoptes pautes de conducta i normes sancionades pels costums establerts per la societat. Prefereixes ocupacions amb deures clarament definits, tasques de caràcter rutinari, activitats verbals o numèriques pròpies del treball d'oficina. Ets ordenat, sistemàtic, perseverant i conformista. Els camps ocupacionals més escaients a aquest tipus de personalitat són els de comptabilitat, arxius, telefonistes, carters, etc.

Amb totes aquestes tipologies, podem fer que els/les alumnes es posicionin en dues d’elles per ordre de preferència, i que després reflexionin sobre si els pot anar bé o no segons són d’aptitud i personalitat.

86



Fitxa de l’alumnat

AQUESTS SÓN ELS INTERESSOS PROFESSIONALS DE HOLLAND

TIPOLOGIES DE HOLLAND:

Tipus realista

Ambient d'oficis: Ets una persona que demostra interès per activitats pràctiques, mecàniques, que sovint exigeixen esforç físic; o bé activitats que comporten el contacte amb la natura (conrear cultius, tenir cura d'animals, etc.). Prefereixes treballar amb eines i objectes en lloc de treballar amb paraules i persones. Desitges construir coses i veure resultats pràctics del teu treball. Normalment no busques el contacte social i evites fer-te notar. Entre les ocupacions típiques d'aquesta categoria trobem: agricultura, mecànica, fusteria, conducció de vehicles, etc.

Tipus intel·lectual

Ambient científic: T’agrada observar i experimentar per comprendre els fenòmens que t’envolten. Resols els problemes amb l'ús de les idees i el llenguatge. Valores altament les matemàtiques i el treball científic en general. Tendeixes a ser una persona curiosa, reflexiva, analítica, teòrica, crítica, estudiosa i metòdica. Sovint t’agrada treballar sol. Et sents atret per professions relacionades amb la química, l'arquitectura, la biologia, la medicina, etc. , i la investigació en general.

Tipus artístic

Ambient artístic: Et relaciones amb l'entorn o ambient físic i social emprant els teus sentiments i la teva intuïció i imaginació. Demostres interès per activitats creatives. Freqüentment prefereixes un estil de vida no convencional, valores molt la independència i cerques activament oportunitats d'autoexpressió. Tendeixes a ser introspectiu. Et solen mancar habilitats de tipus administratiu. T’agrada el contacte amb els altres. Entre les ocupacions corrents d'aquestes persones hi ha les d'escriptor, decorador, músic, actor o actriu, etc.

Tipus social

Ambient social: Et preocupes pel benestar dels altres i mostres el desig d'ajudar-los. Generalment et relaciones bé amb tota mena de persones, tens bona habilitat de comunicació interpersonal. Ets comprensiu, generós i sensible als problemes dels altres. Busques oportunitats d'expressar el teu interès social a través d'ocupacions com les d'assistència social, infermeria, educació, etc.

Tipus emprenedor

Ambient de direcció-negocis: T'enfrontes amb el món mitjançant una actitud audaç, dominant, enèrgica i "agressiva". Ets dinàmic, segur. Sents atracció per activitats que et proporcionen l'oportunitat de guiar els altres, persuadir-los i influir en la seva manera de pensar, o bé, convèncer-los perquè comprin els teus "productes". Valores els diners, el poder, la posició social. Ocupacions típiques: executius, càrrecs públics, empresaris, venedors, etc.

Tipus convencional

Ambient de treball d'oficina: Adoptes pautes de conducta i normes sancionades pels costums establerts per la societat. Prefereixes ocupacions amb deures clarament definits, tasques de caràcter rutinari, activitats verbals o numèriques pròpies del treball d'oficina. Ets ordenat, sistemàtic, perseverant i conformista. Els camps ocupacionals més escaients a aquest tipus de personalitat són els de comptabilitat, arxius, telefonistes, carters, etc.

87



Nom :

Data :

Curs :

Ara de totes elles, tria'n dues que consideris que estan més d’acord amb el que a tu t’agrada:

En primer lloc m’agrada la de tipus : ______________

En segon lloc m’agrada la de tipus : ______________

Respon ara a les següents preguntes :

1. Creus que les tipologies que has escollit, podries assolir-les sense problemes ?

2. Creus que la gent diria que tu pots desenvolupar aquestes professions sense gaires problemes ?

3. Has escollit aquestes tipologies : (marca amb una X)

a) Perquè t’agraden

b) Perquè creus que ho pots aconseguir

c) Perquè és el que sempre has pensat

d) Per d’altres raons ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

88



Qüestionari d'aptituds

Alumne/a: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . GRUP: . . . . . .

1. OFICIS SÍ NO

1) Consideres que tens aptituds manuals? Saps fer coses amb les teves mans, com per exemple: arreglar objectes, aprendre ràpidament el funcionament d'aparells, etc.?

2) Te'n surts en les matèries de Tecnologia?

3) Saps calcular amb facilitat els volums i distàncies? Per exemple, et surt bé: mesurar una superfície o un volum, no confons la dreta amb l'esquerra, girar un objecte per tal que encaixi en un forat, etc.

4) Et concentres bé quan fas alguna activitat manual?

5) Penses que series capaç de fer un treball com: fuster, electricista, paleta, conductor/a d'autobús, perruquer/a, rellotger/a, etc.?

A cada resposta afirmativa li has d'assignar un 20% (solament les afirmatives) i escriure el total en el quadre

2. AGROPECUARI SÍ NO

1) Consideres que tens aptituds manuals?

2) Te'n surts en les matèries de Tecnologia?

3) Saps calcular amb facilitat volums i distàncies ? Per exemple, et surt bé: mesurar una superfície o un volum, no confons la dreta amb l'esquerra, girar un objecte per tal que encaixi en un forat, etc.

4) Et trobes capacitat per a suportar treballs de gran esforç físic ?

5) Series capaç de fer un treball com: agricultor/a, ramader/a, jardiner/a, guarda forestal, tècnic/a agrícola, etc.?


89



3. MILITAR-SEGURETAT SÍ NO

1) Creus que tens aptituds físiques per desenvolupar-te en situacions de risc? És a dir: ets capaç de poder defensar-te bé en el cas d'una agressió; et sents capaç de poder intervenir ajudant persones en perill; pots aguantar situacions de gran cansament físic; tens resistència i força física; etc.

2) Et consideres capaç d'intervenir i resoldre conflictes, baralles, enfrontaments, etc.?

3) Et sents capaç de manejar diversos tipus d'armament? Penses que sabries utilitzar-lo amb l'adequada prudència?

4) Te'n surts de situacions de risc i tensió amb serenitat i tranquil·litat?

5) Penses que series capaç de fer un treball com: policia, guàrdia urbana, guàrdia jurat, militar professional, mosso d'esquadra, protecció de persones, etc.?


4. ADMINISTRATIU I OFICINA SÍ NO

1) Creus que tens capacitat: d'organització (saps com organitzar-te bé les teves feines)?; de ser net i polit/da en els teus treballs?; de classificar, distribuir, arxivar i localitzar informacions i documents?

2) Tens facilitat per als càlculs i la comptabilitat?

3) Et sents capacitat per a treballar moltes hores amb un ordinador?

4) Fas un ús correcte de l'expressió escrita, és a dir, l'ortografia i la redacció?

5) Series capaç de fer un treball com a: encarregat/da d'arxiu, empleat/da de banca, empleat/da de correus, comptable, mecanògraf/a, recepcionista, etc.?


5. ECONÒMIC-EMPRESARIAL SÍ NO

1) Tens capacitats per crear i dirigir una empresa? És a dir: sabries organitzar un conjunt de

90



persones i dirigir-les en una activitat empresarial? Et veus donant ordres als teus empleats? Tens idees i iniciativa per muntar un negoci?

2) Acostumes a treure en les matèries de Matemàtiques notes iguals o superiors al 6?

3) Et consideres organitzat en el teu treball?

4) Sabries promocionar i vendre un producte de consum?

5) Serviries per fer treballs com a: economista, director/a d'empresa, publicista, agent de canvi i borsa, agent d'assegurances, director/a d'un hotel, gerent d'una empresa, director/a de banc, etc.?


6. SERVEIS SOCIALS SÍ NO

1) Te'n surts bé en les relacions humanes? És a dir: saps comprendre les persones i intentes ajudar-les en els seus problemes, no et costa prendre contacte amb la gent, etc.

2) Tens capacitat d'organització? És a dir: ets organitzat/da en els teus treballs, tens facilitat per prendre decisions i planificar activitats diverses amb persones, etc.

3) Saps explicar adequadament i amb claredat suficient un tema, una situació, un fet, etc.?

4) Acostumes a treure notes iguals o superiors al 6 en les matèries de Socials?

5) Serviries per treballar com a: assistent/a social, educador social, relacions públiques, conserge, animador/a sociocultural, etc.?


7. ENSENYAMENT SÍ NO

1) Consideres que tens aptituds per ensenyar coses que saps als altres? És a dir: saps explicar les coses ordenadament, ets estructurat/da en les teves explicacions, ets clar/a en la teva expressió, saps transmetre l'interès per les coses que expliques?

2) En les matèries de Llengua treus notes iguals o superiors al 6?

91



3) Tens facilitat per entendre el que llegeixes i per expressar de paraula o per escrit les teves idees?

4) Et sents capacitat/da per tractar problemes escolars i personals amb alumnes?

5) Et sents capacitat per treballar com a: mestre/a, professor/a, educador/a social, pedagog/a, parvulista, monitor/a de temps lliure, etc.?


92



8. CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS SÍ NO

1) Consideres que tens una bona capacitat de raonament? És a dir: analitzes ordenadament els problemes abans de resoldre'ls, saps construir arguments sòlids per fonamentar les teves afirmacions, ets reflexiu/va i crític/a en els teus plantejaments, etc.?

2) Treus notes iguals o superiors al 6 en les matèries de Llengua?

3) Acostumes a reflexionar sobre la condició humana, sobre els valors socials i ètics, sobre la justícia, etc.?

4) En les matèries de Socials acostumes a treure notes iguals o superiors al 6?

5) Serviries per treballar com a: polític/a, historiador/a, filòsof/a, sociòleg/a, advocat/da, psicòleg/a, etc.?


9. CIÈNCIES DE LA SALUT SÍ NO

1) Et sents capacitat/da per tractar amb malalts i ferits? És a dir: creus que sabries fer cures d'urgència en un cas de necessitat, assistir persones amb malaties terminals, tallar hemorràgies, ajudar persones discapacitades, etc.?

2) En les matèries relacionades amb la higiene i la salut o amb la matèria de Naturals acostumes a treure notes iguals o superiors al 6?

3) Tens facilitat per fer treballs de laboratori? És a dir: fer anàlisis químiques i biològiques, preparar mostres microscòpiques, sintetitzar substàncies químiques noves, etc.

4) Llegeixes els articles de medicina i salut dels diaris i revistes, i els entens?

5) Series capaç de treballar com a: metge/metgessa, infermer/a, veterinari/a, odontòleg, auxiliar geriàtric, farmacèutic/a, etc.?


10. CIÈNCIES EXPERIMENTALS SÍ NO

1) Consideres que tens aptituds per a la investigació científica? És a dir: ets metòdic/a, organitzat/da i estructurat/da en els seus treballs; acostumes a reflexionar críticament sobre problemes relacionats amb la natura, l'univers, la vida; saps construir raonaments sòlids per fonamentar les teves idees; tens bones capacitats d'observació; etc.?

2) Te'n surts bé amb les matèries de Naturals?

3) Creus que tens aptituds per a les matemàtiques?

93



4) Tens paciència, ordre i constància per fer treballs d'investigació científica?

5) Penses que serviries per treballar com a: físic/a, químic/a, biòleg/biòloga, matemàtic/a, geòleg/geòloga, bioquímic/a, etc.?


11. TECNOLÒGIC SÍ NO

1) Tens capacitat per realitzar estudis tècnics? És a dir: tens facilitat per muntar i desmuntar aparells, ets el primer de casa teva que sap fer funcionar un aparell nou, entens amb facilitat les especificacions de funcionament dels aparells, etc.?

2) Acostumes a treure notes iguals o superiors al 6 en les matèries de Tecnologia?

3) Et va bé el dibuix, sobretot el dibuix tècnic?

4) Creus que en la teva professió futura series capaç de treballar moltes hores amb un ordinador?

5) Et sents capacitat per treballar com a: enginyer/a informàtic/a, controlador/a aeri/aèria, tècnic/a de telecomunicacions, enginyer/a industrial, tècnic tèxtil, etc.?


12. ARTÍSTIC SÍ NO

1) Tens facilitat per alguna activitat artística? Per exemple: dibuix, pintura, escultura, dansa, teatre, fotografia, música, etc.

2) En les matèries de Plàstica treus notes iguals o superiors al 7?

3) I en les matèries de Música, acostumes a treure notes iguals o superiors al 7?

4) Quan visites un museu, saps interpretar el sentit d'una obra artística, sigui música, pintura, escultura, etc.? És a dir, consideres que tens sensibilitat artística?

5) Penses que tens capacitat per treballar com a: dibuixant, pintor/a, escultor/a, fotògraf/a, actor/actriu, músic/a, etc.?


94



95



13. FÍSIC-ESPORTIU SÍ NO

1) Consideres que tens aptituds físiques per a l'esport? És a dir: saps coordinar bé el teu cos, tens flexibilitat, ets fort/a i resistent, etc.?

2) Acostumes a treure notes iguals o superiors al 7 a les matèries d'Educació Física?

3) Fas algun esport extraescolar amb un bon nivell de rendiment?

4) Tens facilitat per entendre els articles i documentals relacionats amb l'anatomia i funcionament del cos?

5) Et sents capaç de treballar com a: professor/a d'Educació Física, monitor/a esportiu/va, esportista professional, entrenador/a d'un equip esportiu, etc..?


96



CONSTRUCCIÓ DEL PERFIL D'APTITUDS

(Procediment)

Assigna a cada resposta afirmativa (SÍ) de cada grup ocupacional el valor d'un 20%. Si la resposta és negativa (NO) no li donis cap valor.

Escriu al quadre inferior dret de cada taula la suma dels percentatges.

Ara, escriu les 13 quantitats a la taula que a continuació trobaràs.

A partir d'aquests resultats acumulats has de fer la representació gràfica al mateix full de l'activitat anterior on vas representar els teus interessos. Primer, senyala els punts sobre la plantilla gràfica i, després, fes el traçat del perfil d'aptituds amb bolígraf vermell. Ara pots comparar ambdós perfils i valorar críticament la informació que et subministren.

Els resultats poden ser significatius a partir del 80%.

TAULA Núm.: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Puntuació en %

Advertim que aquest qüestionari no és un test psicològic sinó un exercici sobre la impressió que té l'alumne/a de les seves aptituds. Per tant, pot ser que no es correspongui amb la realitat. El que considerem útil d'aquest qüestionari és la possibilitat que ens dóna per discutir sobre els seus resultats, i fer valoracions conjuntes a classe i amb els pares per tal d'estimular la reflexió.

Perfectament es pot no estar d'acord amb els resultats, Per això es demana l'opinió personal.

97



OPINIÓ PERSONAL

Ara fes una redacció breu donant la teva opinió sobre el perfil d'aptituds obtingut.

Posa en comú amb els teus pares el qüestionari i els perfils obtinguts i escriu a continuació l'opinió que t'hagin donat.

PAT de 4t d'ESO 98








El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els/les representants del curs confeccionaran al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent. És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i apreciacions innecessàries.

Guió dels alumnes:







Relació grupal.



Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables) referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que eviti les concrecions.


PAT de 4t d'ESO 99










Relació del grup



PAT de 4t d'ESO 100



PAT de 4t d'ESO 101






DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per a l’alumnat





Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten res positiu.


PAT de 4t d'ESO 102



Nom: Curs:








a)

b)

c)


a)

b)

c)


PAT de 4t d'ESO 103





PAT de 4t d'ESO 104



Tercer trimestre

Partirem, en aquesta part del curs, o abans, de la web del Departament d’Ensenyament Orienta’t. En ella trobarem els actuals plans d’estudis, tests d’interessos i aptituds i material per al professorat molt ric i interessant.

A començament de trimestre, passarem un qüestionari per avançar les opcions del batxillerat que oferim nosaltres i d’altres que l’alumnat pot triar. Igual passarà amb els alumnes que volen fer CFGM.

PAT de 4t d'ESO 105

mailto:http://phobos.xtec.cat/orientacio/orientacio/web/index.php



Vinculació de les modalitats de Batxillerat amb els estudis universitaris

Estudis a partir de les modalitats de batxillerat

Estudis universitaris vinculats a les vies de les proves d'accés que es relacionen amb les modalitats del Batxillerat, segons l'Ordre de 25 de novembre de 1999 (BOE núm. 286 de 30 de novembre de 1999), previst en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre.

Estudis als quals s'accedeix des de qualsevol via

A les llicenciatures en Belles Arts, Dret, inclosa la titulació conjunta hispano-francesa de la Universitat Complutense de Madrid, Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, Ciències Polítiques i de l'Administració, Comunicació Audiovisual, Filosofia, Geografia, Humanitats, Pedagogia, Periodisme, Psicologia, Publicitat i Relacions Públiques, Sociologia i Traducció i Interpretació i a les diplomatures en Biblioteconomia i Documentació, Educació Social, Gestió i Administració Pública, Logopèdia, Mestre, en les diferents especialitats, Relacions Laborals, Teràpia Ocupacional, Treball Social i Turisme, s'hi podrà accedir des de qualsevol via.

Via científico-tècnica

Llicenciat, Arquitecte o Enginyer:

Administració i Direcció d'Empreses Arquitectura Biologia Ciències Ambientals Ciències del Mar Economia E. Aeronàutica E. Agronòmica E. de Camins, Canals i Ports E. de Forests E. de Mines E. de Telecomunicació E. Industrial E. Informàtica E. Naval i Oceànica E. Química Física Geologia Matemàtiques Química

Títols propis:

Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals Graduat Superior en Comerç Internacional Graduat Superior en Disseny Graduat Superior en Biotecnologia Graduat Superior en Enginyeria Geològica

Diplomat, Arquitecte tècnic o Enginyer tècnic:

Arquitectura Tècnica Ciències Empresarials

PAT de 4t d'ESO 106



E.T. Aeronàutica, esp. en Aeromotors E.T. Aeronàutica, esp. en Aeronaus E.T. Aeronàutica, esp. en Aeronavegació E.T. Aeronàutica, esp. en Aeroports E.T. Aeronàutica, esp. en Equips i Materials Aeroespacials E.T. Agrícola, esp. en Explotacions Agropecuàries E.T. Agrícola, esp. en Hortofructicultura i Jardineria E.T. Agrícola, esp. en Indústries Agràries i Alimentàries E.T. Agrícola, esp. en Mecanització i i Cions. Rurals E.T. d'Obres Públiques, esp. en Hidrologia E.T. d'Obres Públiques, esp. Construccions Civils E.T. d'Obres Públiques, esp. Transports i Serveis Urbans E.T. de Mines, esp. en Explotació de Mines E.T. de Mines, esp. en Recursos Energètics, Combustibles i Explosius E.T. de Mines, esp. en Mineralúrgia i Metal.lúrgia E.T. de Mines, esp. en Sondeigs i Prospeccions Mineres E.T. de Mines, esp. en Instal.lacions Electromecàniques Mineres E.T. de Telecomunicació, esp. en Sist. Telecomunicació E.T. de Telecomunicació, esp. en Sistemes Electrònics E.T. de Telecomunicació, esp. en So i Imatge E.T. de Telecomunicació, esp. en Telemàtica E.T. de Topografia E.T. en Disseny Industrial E.T. en Informàtica de Gestió E.T. en Informàtica de Sistemes E.T. Forestal, esp. Indústries Forestals E.T. Forestal, esp. Explotacions Forestals E.T. Industrial, esp. en Electricitat E.T. Industrial, esp. en Electrònica Industrial E.T. Industrial, esp. en Mecànica E.T. Industrial, esp. en Química Industrial E.T. Industrial, esp. Tèxtil E.T. Naval, esp. en Estructures Marines E.T. Naval, esp. en Propulsió i Serveis del Vaixell Estadística Màquines Navals Navegació Marítima Òptica i Optometria Radioelectrònica Naval

Títols propis:

Graduat en Administració i Gestió Immobiliària Graduat en Comunicació i Relacions Públiques Graduat en Direcció Hotelera Graduat en Disseny Graduat en Empresa Internacional Graduat en Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte Graduat en Enginyeria Multimèdia Graduat en Estudis Immobiliaris i de la Construcció Graduat en Fotografia Graduat en Multimèdia Graduat en Prevenció i Seguretat Integral Graduat en Relacions Públiques i Comunicació Graduat Tributari i Comptable

PAT de 4t d'ESO 107



Via de ciències de la salut


Administració i Direcció d'Empreses Arquitectura Biologia Ciències Ambientals Ciències del Mar E. Agronòmica E. de Camins, Canals i Ports E. de Forests E. de Mines E. Naval i Oceànica E. Industrial E. Química Economia Farmàcia Física Geologia Matemàtiques Medicina Odontologia Química Veterinària

Títols propis:

Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals Graduat Superior en Comerç Internacional Graduat Superior en Disseny Graduat Superior en Biotecnologia Graduat Superior en Enginyeria Geològica


Arquitectura Tècnica Ciències Empresarials E.T. Agrícola, esp. en Explotacions Agropecuàries E.T. Agrícola, esp. en Hortofructicultura i Jardineria E.T. Agrícola, esp. en Indústries Agràries i Alimentàries E.T. Agrícola, esp. en Mecanització i i Cions. Rurals E.T. d'Obres Públiques, esp. Construccions Civils E.T. d'Obres Públiques, esp. en Hidrologia E.T. d'Obres Públiques, esp. Transports i Serveis Urbans E.T. de Mines, esp. en Explotació de Mines E.T. de Mines, esp. en Recursos Energètics, Combustibles i Explosius E.T. de Mines, esp. en Mineralúrgia i Metal.lúrgia E.T. de Mines, esp. en Sondeigs i Prospeccions Mineres E.T. de Mines, esp. en Instal.lacions Electromecàniques Mineres E.T. Forestal, esp. Indústries Forestals E.T. Forestal, esp. Explotacions Forestals E.T. Industrial, esp. en Electricitat E.T. Industrial, esp. en Electrònica Industrial E.T. Industrial, esp. en Mecànica E.T. Industrial, esp. en Química Industrial E.T. Industrial, esp. Tèxtil E.T. Naval, esp. en Estructures Marines

PAT de 4t d'ESO 108



E.T. Naval, esp. en Propulsió i Serveis del Vaixell Fisioteràpia Infermeria Màquines Navals Navegació Marítima Nutrició Humana i Dietètica Òptica i Optometría Podologia Radioelectrònica Naval

Títols propis:

Graduat en Administració i Gestió Immobiliària Graduat en Comunicació i Relacions Públiques Graduat en Direcció Hotelera Graduat en Disseny Graduat en Estudis Immobiliaris i de la Construcció Graduat en Fotografia Graduat en Multimèdia Graduat en Prevenció i Seguretat Integral Graduat en Relacions Públiques i Comunicació Graduat Tributari i Comptable

Via d'Humanitats


Filologia Alemanya Filologia Anglesa Filologia Àrab Filologia Basca Filologia Catalana Filologia Clàssica Filologia Eslava Filologia Francesa Filologia Gallega Filologia Hebrea Filologia Hispànica Filologia Italiana Filologia Portuguesa Filologia Romànica Història Història de l'Art

Títols propis:

Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals Graduat Superior en Comerç Internacional Graduat Superior en DissenyGraduat en Administració i Gestió Immobiliària Graduat en Comunicació i Relacions Públiques Graduat en Direcció Hotelera Graduat en Disseny Graduat en Estudis Immobiliaris i de la Construcció Graduat en Fotografia Graduat en Multimèdia Graduat en Prevenció i Seguretat Integral

PAT de 4t d'ESO 109



Graduat en Relacions Públiques i Comunicació Graduat Tributari i Comptable

Via de ciències socials


Administració i Direcció d'Empreses Economia Història Història de l'Art

Títols propis:

Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals Graduat Superior en Comerç Internacional Graduat Superior en Disseny


Ciències Empresarials E.T. en Disseny Industrial Estadística

Títols propis:

Graduat en Administració i Gestió Immobiliària Graduat en Comunicació i Relacions Públiques Graduat en Criminologia i Política Criminal Graduat en Direcció Hotelera Graduat en Disseny Graduat en Empresa Internacional Graduat en Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte Graduat en Estudis Immobiliaris i de la Construcció Graduat en Fotografia Graduat en Multimèdia Graduat en Investigació Privada Graduat en Prevenció i Seguretat Integral Graduat en Relacions Públiques i Comunicació Graduat Tributari i Comptable

Via d'arts


Història Història de l'Art

Títols propis:

Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals Graduat Superior en Comerç Internacional Graduat Superior en Disseny


E.T. en Disseny industrial

Títols propis:

PAT de 4t d'ESO 110



Graduat en Administració i Gestió Immobiliària Graduat en Comunicació i Relacions Públiques Graduat en Direcció Hotelera Graduat en Disseny Graduat en Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte Graduat en Estudis Immobiliaris i de la Construcció Graduat en Fotografia Graduat en Multimèdia Graduat en Prevenció i Seguretat Integral Graduat en Relacions Públiques i Comunicació

A les llicenciatures en Belles Arts, Dret, inclosa la titulació conjunta hispano-francesa de la Universitat Complutense de Madrid, Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, Ciències Polítiques i de l'Administració, Comunicació Audiovisual, Filosofia, Geografia, Humanitats, Pedagogia, Periodisme, Psicologia, Publicitat i Relacions Públiques, Sociologia i Traducció i Interpretació i a les diplomatures en Biblioteconomia i Documentació, Educació Social, Gestió i Administració Pública, Logopèdia, Mestre, en les diferents especialitats, Relacions Laborals, Teràpia Ocupacional, Treball Social i Turisme, s'hi podrà accedir des de qualsevol via.

PAT de 4t d'ESO 111



Famílies professionals que s’imparteixen a la ciutat de Mataró

Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM)

Família i Grup Cicle Llocs

Manteniment de vehicles autopropulsats (grup 1)

Electromecànica de vehicles Ins. Miquel Biada

Edificació i obra civil (grup 1) Obres de la construcció Ins. Miquel Biada

Electricitat i electrònica (grup 1)

Equips i instal·lacions electrotècniques

Ins. Miquel Biada

Equips electrònics de consum Ins. Miquel Biada

Equips i instal·lacions electrotècniques (concertat)

Escola Pia de Mataró

Manteniment i serveis a la producció (grup 1)

Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies

Ins. Miquel Biada

Fabricació mecànica (grup 1) Mecanització Ins. Miquel Biada

Activitats físiques i esportives (grup 2)Conducció d'activitats físicoesportives en el medi natural (concertat)


Química (grup 2) Laboratori Ins. Miquel Biada

Sanitat (grup 2)

Cures auxiliars d'infermeria Ins. Alexandre Satorras

Farmàcia Ins. Alexandre Satorras

Cures auxiliars d'infermeria (concertat)

Freta

Informàtica (grup 3) Explotació de sistemes informàtics

Ins. Thos i Codina

Explotació de sistemes informàtics (concertat)


Serveis socioculturals i a la comunitat (grup 3)

Atenció sociosanitària Ins. Puig i Cadafalch

Administració (grup 3)Gestió administrativa

Ins. Miquel Biada

Ins. Thos i Codina

Gestió administrativa (concertat)Escola Pia de Mataró

Freta

Comerç Ins. Thos i Codina

PAT de 4t d'ESO 112



Tècnic d'esport en futbol: Cicle formatiu de grau mitjà de règim especial (cal prova d’accés)

Ins. Alexandre Satorras

Curs de preparació de la prova d'accés als cicles formatius de grau superior (públic)

Ins. Miquel Biada

Curs de preparació de la prova d'accés als cicles formatius de grau superior (privat)


PAT de 4t d'ESO 113



Adreces CFGM (Cicles Formatius de Grau Mitjà)


(08021107)pl. Santa Anna, 1 08302 - Mataró

937901627

Freta

(08034141)Pg. Rocafonda, 45-47 08304 - Mataró

937904758

Ins. Alexandre Satorras

(08021260)Av. Velòdrom, s/n 08304 - Mataró

937987711

Ins. J. Puig i Cadafalch

(08052979)C. Sant Josep de Calassanç,16 08303 - Mataró

937980762

Ins. Miquel Biada

(08021259)c. Puig i Cadafalch, 89 08303 - Mataró

937981489

Ins. Thos i Codina

(08046748)Riera de Cirera, 57 08304 - Mataró

937414203

PAT de 4t d'ESO 114



Adreces Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)

Ajuntament d'Argentona (08960064)Av. Mediterrani, s/n 08310 Argentona

937970711Web:

http://www.xtec.es/centres/a8960064A/e: [email protected]

Formació impartida

Auxiliar en muntatges d’instal·lacions electrotècniques en edificis

Auxiliar de pastisseria i fleca

PTT Mataró (08960049)C/ Josep Punsola, 45-47 08304 Mataró

937964801Web: No disponibleA/e: [email protected]

Formació impartida

Auxiliar d'hoteleria: cuina i serveis de restauració

Auxiliar d'electromecànica

Escola Pia de Mataró (08021107)pl. Santa Anna, 1 08302 Mataró

937901627 Web: http://www.xtec.es/centres/a8021107A/e: [email protected]

Formació impartida

Auxiliar en activitats d'oficina i en serveis administratius generals

Auxiliar en muntatges d’instal·lacions electrotècniques en edificis

Ajuntament de Mataró (08960231)Baixada de les Figueretes, 2-4 08301 Mataró

937962102Web: http://www.xtec.es/centres/a8046438A/e: [email protected]

Formació impartida

Auxiliar en comerç i atenció al públic

Auxiliar de paleta i construcció

Auxiliar en muntatges d’instal·lacions elèctriques i d'aigua i gas

Auxiliar en imatge personal: perruqueria i estètica

Salesians de Sant Jordi (08960232)Av. Puig i Cadafalch, 80 08303 Mataró

937578489Web: http://www.xtec.es/centres/a8021089A/e: [email protected]

Formació impartida

Auxiliar de reparació i manteniment de l'automòbil

Auxiliar de muntatge i manteniment d'equips informàtics

PAT de 4t d'ESO 115

mailto:[email protected]



Batxillerat

Matèries Comunes 1r Tutoria 2n Tutoria

Català 2 2Castellà 2 2Anglès 3 3Educació Física 2 0Filosofia i Ciutadania 2 0Ciències per al món contemporani 2 0Història de la Filosofia 0 3Història 0 3Tutoria 1 1Treball de recerca 0 0

Matèries Modalitat Ciències 1r 2n

Biologia 4 4Ciències de la Terra 4 4Dibuix Tècnic 4 4Física 4 4Matemàtiques 4 4Química 4 4Tecnologia Industrial 4 4

Matèries Modalitat Humanitats i Ciències Socials

1r 2n

Economia 4 0Economia de l'Empresa 4 4Geografia 0 4Grec 4 4Hia de l'Art 0 4Hia del món contemporani 4 0Llatí 4 4Matemàtiques socials 4 4Literatura universal NO S’OFEREIX 4 0Literatura catalana 0 4Literatura castellana 0 4

Matèries Optatives 1r 2n

Francès 2a llengua 4 0Ampliació Matemàtiques 0 0Informàtica 0 4Total

PAT de 4t d'ESO 116



Prematrícula 4t d’ESO, curs 2011-2012

Nom alumne/a: ........................................................................................... Grup: ..............

La meva situació acadèmica d’aquest curs és:

Ho aprovo tot o em queden fins a dues matèries pendents

Em queden 3 o 4 matèries pendents

Em queden 5 o més matèries pendents

Si aprovo 4t m’agradaria fer:

1. Un cicle formatiu de grau mitjà.

2. Batxillerat humanístic i ciències socials.

3. Batxillerat de ciències i tecnologia.

4. Batxillerat, però dubto entre l’àmbit ciències i tecnologia o l’àmbit humanístic i social.

6. Batxillerat d’arts.

7. Cap de les anteriors. Vull anar a treballar.

Si optes per continuar estudiant després d’aprovar 4t d’ESO, quina opció triaries en acabar aquests nous estudis:

A. Fer un cicle formatiu de grau mitjà i anar a treballar.

B. Fer un cicle formatiu de grau mitjà i fer el pas a un de superior.

C. Fer un cicle de grau superior després de fer batxillerat.

D. Anar a la universitat després del batxillerat.

PAT de 4t d'ESO 117



TRIA D’ITINERARIS:

Posa una creu a l’opció que triaries per al curs vinent. Has de posar 4 creus en l’opció de modalitat triada. Si tries l’optativa de Francès 2a llengua, hauràs de triar tres matèries de modalitat.

Matèries Modalitat Ciències

Biologia

Ciències de la Terra

Dibuix Tècnic

Física

Matemàtiques

Química

Tecnologia Industrial

Matèries Modalitat Humanitats i Ciències Socials

Economia

Economia de l'Empresa

Grec

Hia del món contemporani

Llatí

Matemàtiques socials

Matèries Optatives

Francès 2a llengua

Signatura de l’alumne/a Signatura del pare/mare/tutor

Nom:..................................................................DNI...................

Mataró, a ………. d’abril de 2012

PAT de 4t d'ESO 118








El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els/les representants del curs confeccionaran al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent. És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i apreciacions innecessàries.

Guió dels alumnes:







Relació grupal.



Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables) referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que eviti les concrecions.


PAT de 4t d'ESO 119










Relació del grup



PAT de 4t d'ESO 120



PAT de 4t d'ESO 121






DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per a l’alumnat





Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten res positiu.


PAT de 4t d'ESO 122



Nom: Curs:








a)

b)

c)


a)

b)

c)


PAT de 4t d'ESO 123





PAT de 4t d'ESO 124

quadern de tutoria de 4t

Documents