quadern mediació

SERVEI DE MEDIACIÓInstitut Provençana. L’Hospitalet de Llobregat

DEPARTAMENT DE FOL

Quadern d’Apunts i Treball Curs 2014-15

NO PODEM SOLUCIONAR ELS PROBLEMES PENSANT DE LA MATEIXA MANERA QUE QUAN ELS VAM CREAR

Albert Einstein 1

FORMACIÓ / F1El Conflicte

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

El conflicte: comprensió i anàlisi

El conflicte és la interacció entre persones interdependents que perceben incompatibilitat d’objectius i interferència mútua en l’assoliment d’aquests objectius.

En l’anterior definició es posen de relleu els elements materials o objectius (un fet puntual o problema), subjectius (la percepció de cada persona) i interactius (les dificultats de comunicació i relacionals) que intervenen en la creació de la majoria de conflictes.

Haurem de tenir en compte que:

El conflicte respon a una dinàmica força previsible. No és estàtic sinó dinàmic.

El conflicte pot ser negatiu o positiu, constructiu o destructiu, depèn també de la nostra resposta.

Hem d’aprendre a viure amb els conflictes, ja que formen part natural de la vida.

Cada persona analitza el conflicte des d’un angle diferent. No tothom reacciona d’igual manera davant el conflicte. Els conflictes ens fan avançar i madurar. Les persones som capaces de canviar situacions difícils de la

vida. Hi ha respostes negatives als conflictes que no aporten solucions constructives que ajudin a transformar la persona i el seu entorn, les principals serien la fugida i l’agressió.

Estils de resposta enfront un conflicte

Davant d’un conflicte podem adoptar diferents actituds o models de comunicació:NO PODEM SOLUCIONAR ELS PROBLEMES PENSANT DE LA MATEIXA MANERA QUE QUAN ELS VAM CREAR

Albert Einstein 2

Assertivitat: comportaments orientats a satisfer els propis interessos.

Inhibició: comportaments que reprimeixen l’expressió dels propis interessos.

Agressivitat: comportaments competitius que persegueixen imposar els seus interessos.

Un altra classificació estableix cinc maneres de reaccionar davant d’un conflicte. Tothom les pot utilitzar totes, però si n’hi ha una que fem servir més sovint, direm que és el nostre estil predominant.

Els cinc estils són: competir, col·laborar, compromís, evitar i acomodar.

Competir (jo guanyo/tu perds):

Quan algú només es preocupa pels seus interessos i sempre mira de guanyar el màxim per a ell. Creu que s’ha solucionat el problema quan ha aconseguit allò que volia.

Col·laborar (jo guanyo / tu guanyes):

Quan algú busca la manera que tots dos puguin realitzar els seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan tots dos han aconseguit allò que volien.

Compromís (jo guanyo en part / tu guanyes en part):

Quan algú mira de repartir els guanys i les pèrdues entre tots dos, de manera que cadascú aconsegueix part dels seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan ningú no hi guanya ni hi perd del tot.

Acomodar (jo perdo / tu guanyes):

Quan algú es preocupa només pels objectius de l’altre. Creu que s’ha solucionat el problema quan l’altre està content i té el que vol.NO PODEM SOLUCIONAR ELS PROBLEMES PENSANT DE LA MATEIXA MANERA QUE QUAN ELS VAM CREAR

Albert Einstein 3

Evitar o eludir (el conflicte roman latent)

Quan algú fa veure que no passa res, que no hi ha cap problema per solucionar, no li preocupen els seus objectius ni els de l’altre. Creu que s’ha solucionat el problema perquè no hi ha problema.

Dinàmica del conflicte

Es considera que els conflictes es desenvolupen seguint un procés força previsible:

ORIGEN:

1. Punt de partida: apareix el motiu del desacord. Les posicions envers l’altre, o els altres, són antagòniques.

ESCALADA:

2. Tensió: es produeixen amenaces, insults. Creix la desconfiança i les persones es mostren receloses i poc obertes al diàleg serè. La situació es pot descontrolar. És el moment de màxima intensitat.

ESTANCAMENT:

3. Compàs d’espera: les persones afectades busquen recursos per sortir d’aquesta situació i comencen a veure que, si no cooperen,individualment mai no evolucionaran satisfactòriament. El camí cap a l'encontre pot ser llarg, ja que costa fer el primer pas. Aquesta etapa pot durar un cert temps.

DESESCALADA:

4. Reconstrucció: les persones veuen la necessitat de restablir lacomunicació i d’acostar posicions com a via perquè les dues parts se’n beneficiïn i tothom aconsegueixi allò que realment necessita.


Albert Einstein 4

5. Transformació: aconseguir un canvi positiu vol dir trobar una viaconstructiva que creï una nova situació en la qual millorin les relacions interpersonals i s’arribi a acords sobre els aspectes substantius del conflicte.

Elements per a l’anàlisi del conflicte

A l’hora d’analitzar un conflicte hem de tenir presents: la persona, el problema i el procés (Lederach, 1996).

La persona:

Component subjectiu: com percep la persona un determinat conflicte, com se sent.

Quan enfoquem la persona, hem de vincular-la a tot el món dels emocions, sentiments i percepcions, deixant que alliberi l’estat d’angoixa inicial i comuniqui com l’afecta la situació.

Com treballarem el vessant personal?

− Reconeixent els sentiments i ajudant a expressar les emocions.

− Respectant la comunicació de sentiments.

− Aprenent a escoltar allò que realment l’altre ens vol comunicar.

- Practicant l’escolta activa.

− Posant-nos al lloc dels altres (actuant empàticament).

− Reforçant l’autoestima.

− Mostrant com expressar-se assertivament a l’hora de fer demandes.

− Utilitzant un estil comunicatiu constructiu i reparador de les relacions interpersonals i afectives.


Albert Einstein 5

− Valorant-nos els uns als altres.

El problema:

Component objectiu: fet puntual o problema desencadenant de la situació.

El problema és l’assumpte o conflicte que marca unes distàncies entre les persones o grups: valors diferents, punts de vista contrastats, incompatibilitats personals, interessos contraposats...

Per treballar en la comprensió d’un conflicte caldrà:

1.- Superar la negociació basada en posicions.

2.- Explorar les necessitats i els interessos subjacents a les posicions.

3.- Avaluar les prioritats en funció de les necessitats i els interessos.

4.- Clarificar on és el punt de divergència de les dues parts enfrontades.

5 - Establir criteris per a la presa de decisions, acceptades per tots.

6. - Practicar el pensament creatiu.

7.- Buscar interessos i valors comuns.

Les posicions són competitives i immobilistes. L'esquema de la negociació basat en posicions és un obstacle a la recerca d'opcions creatives. Les tècniques associades amb la negociació per posicions impliquen sovint l'adopció de conductes entre adversaris en la qual es considera que allò que guanya una de les parts necessàriament l'ha de perdre l'altre. Aquesta situació configura el que s'anomena una Negociació Distributiva en la qual el munt a NO PODEM SOLUCIONAR ELS PROBLEMES PENSANT DE LA MATEIXA MANERA QUE QUAN ELS VAM CREAR

Albert Einstein 6

repartir és fix i per tant, un pes guanyat és un pes perdut per al contrincant i a l'inrevés.

Cada negociador assumeix una posició inicial i efectua concessions a mesura que transcorre la negociació, generalment tractant que les seves concessions siguin a canvi de concessions de l'altra part. Això fa que habitualment el procés porti a un acord que és una posició intermèdia entre les posicions inicials dels dos negociadors. Els interessos i les necessitats poden ser flexibles, complementaris, col·laboratius i creatius.

Treballar des dels interessos ens permet un resultat guanyar -guanyar, en canvi el nivell de posicions és excloent: un guanya i l'altre perd. En les interessos, utilitzant imaginació i creativitat, podem buscar un resultat guanyar – guanyar (win - win). (Roger Fisher & William Ury. Harvard's Program on Negotiation)

El Procés:

Component interactiu: com afecta la comunicació, el poder i la relació existent. Quines oportunitats brinda el conflicte: superació, intercomprensió, ampliació de perspectives.

Entenem per procés, la manera com evoluciona el conflicte des del moment que es produeix fins que s’arriba, o no, a un acord.

Hem de contemplar els sentiments de les persones que poden ser de ressentiment, exclusió, injustícia, impotència, ràbia, especialment, quan no se’ls ha tingut presents a l’hora de prendre part en les decisions que les afecten.

La dinàmica d’un conflicte, com hem dit, passa sovint per les següents fases: origen, escalada, estancament i desescalada.

Hem d’intentar captar en quin moment la mala comunicació, la no participació de totes les parts implicades, situacions afegides i grups de pressió que hi puguin intervenir han dificultat el procés d’entesa entre les parts.


Albert Einstein 7

Imperatius d’aquest procés:

− Que sigui equitatiu.− Que ajudi a esbrinar el problema.− Que comprengui les dues parts.− Que permeti posar de manifest els sentiments agradables odesagradables.− Que generi una bona comunicació.

Tipus de conflicte

-Intrapersonals: sentiments de frustració, impotència, baixa autoestima, etc.-Interpersonals: entre dues persones.-Intragrupals: diferències entre sectors o parts d’un mateix grup.-Intergrupals: diferències entre grups diferents.


Albert Einstein 8

FORMACIÓ / F2El procés de mediació de

conflictes

Quins son els passos del procés de mediació?

1. Trio la mediació. (Voluntàriament).

Tinc un problema, com el puc afrontar?

Actituds:

passivitat, fugida ús de la força, violència via constructiva: generar confiança envers la mediació.

-Animar les persones que no fugin dels seus problemes.-Animar les persones perquè no utilitzin la força davant d’un conflicte.-Explicar que hi ha una altra via: la del diàleg, i donar a conèixer la mediació.-Caldrà parlar per separat amb cadascuna de les parts en conflicte, convidant-les a participar en una trobada de mediació.

NOTA: la persona mediadora haurà de considerar si el conflicte plantejat pot o no desenvolupar-se a través d'un procés de mediació, o bé ha de seguir una altra via. No tots els conflictes poden ser objecte de mediació.

2. Trobem-nos. (Caucus: reunió en privat).

- respecte- confiança- empatia- assertivitat (interès per les meves necessitats)- escolta activa- cooperació (interès per les necessitats de l’altre)NO PODEM SOLUCIONAR ELS PROBLEMES PENSANT DE LA MATEIXA MANERA QUE QUAN ELS VAM CREAR

Albert Einstein 9

- llenguatge corporal Primer cal parlar amb les persones per separat (caucus: reunió en privat amb cada part) amb l’objectiu de donar-los a conèixer de quina manera la mediació pot contribuir a millorar la seva situació de conflicte, i també facilitar que les parts puguin expressar-se amb llibertat i confiança.

Posteriorment, les persones en conflicte es troben cara a cara en presència de la persona mediadora, que és qui crea les condicions per al diàleg (mediació formal).

En aquest pas cal:

-Donar la benvinguda a les persones i presentar-se com a mediador/a.-Presentar-se: cadascú es presenta a si mateix/a.-Explicar les normes bàsiques de funcionament de la mediació.-Deixar clar que els mediadors no prenen partit.-Atenir-se al torn de paraules: parlar i escoltar per torns.-Ser respectuosos amb els altres: parlar sense ofendre. -Guardar la confidencialitat del que es parla en la trobada.-Manifestar un profund respecte per totes les persones, encara que no es comparteixen els seus punts de vista, ni s’aprovin els seus comportaments.-Mostrar confiança en la capacitat de les persones que han vingut a mediació per trobar una resposta constructiva.-Mostrar empatia per les persones i els problemes que les afecten.- Preguntar a cada persona si està d’acord amb aquestes normes.

3. Parlem-ne. (Reunió conjunta).

En aquest punt el mediador escolta les dues parts en conflicte amb empatia (posant-se en el lloc de l’altre) i intenta comprendre els seus sentiments i punts de vista. Cal practicar l'escolta activa.


Albert Einstein 10

La persona mediadora pot fer preguntes obertes mentre escolta per tal d’aclarir com es troba cadascú davant del conflicte. Els protagonistes encara no es comuniquen entre si.

Parlar en primera persona del plural (nosaltres) sempre que sigui possible, accentuant el fet que la situació és compartida.

Cal animar els participants que s’expressin lliurement, tenint cura de no prendre partit per cap dels presents i evitant emetre judicis sobre allò que es diu, tampoc ha de donar solucions (practicant l’assertivitat). Únicament ha de fer que les persones se sentin escoltades, transmeten el sentiment que dialogar “funciona”, clarificant, parafrasejant, reformulant, resumint, fent preguntes obertes…preguntar: vols afegir res més?

4. Definició conjunta de la situació: Què tenim entre mans? (Síntesi).

El conflicte és una situació compartida. Ja no som tu o jo, sinó nosaltres. Parlar en primera persona del plural (nosaltres) sempre que sigui possible, accentuant el fet que la situació és compartida.

Hem de tenir clares quines són les preocupacions de cadascú i contemplar-les. Actituds:

corresponsabilitat inclusivitat compromís

Entre tots perfilarem la situació i valorarem quins aspectes en volem modificar. Ha de quedar clar que és una situació compartida que hem de definir en comú.

La persona mediadora en tot moment s’ha de mostrar conciliadora i treballar per reparar malentesos avançant, poc a poc, en la reconstrucció de la relació. Es formulen preguntes circulars, es demana que cada persona parli com si fos, o bé es trobés, en el lloc


Albert Einstein 11

de l’altra (per observar el grau de comprensió mútua) i s’aprofiten les expressions de reconeixement i revalorització de l’una enversl’altra. Ens desplacem de les posicions cap als interessos que les sustenten.

Preguntar: què vols? per què?Preguntar: què passarà si no hi ha acord?Preguntar: què pensaries si et trobessis al lloc de l'altra persona?

Un cop centrats en els interessos, es confecciona una agenda dels temes que més preocupen. En aquest moment, s’han de tractar els punts més rellevants del conflicte, aquells que els protagonistes volen abordar per fer camí cap al consens.

Entre tots perfilarem la situació i valorarem quins aspectes en volem modificar.

5. Transformació del conflicte: fem propostes. (Creativitat).

En aquesta fase s’han de buscar alternatives per a resoldre el conflicte.

Actituds: - obertura de ment- creativitat- participació activa- realisme- equitat- promoció de valors ètics

Les habilitats de pensament creatiu, reflexiu i crític, juntament amb l’establiment d’una metodologia cooperativa de treball haurien de permetre la comunicació directa, empàtica i efectiva entre les persones que busquen conjuntament una sortida al conflicte del tipus guanyar-guanyar. De tal manera que no es pot considerar que la trobada s’ha conduït amb èxit si una de les persones obté allò que desitja, mentre l’altra resta insatisfeta. En aquest sentit, la


Albert Einstein 12

pregunta clau seria: com quedà afectada la nostra relació després d’aquest conflicte?

A l’hora de fer propostes procedim de la manera següent:

-Crear alternatives (pluja d’idees – pensament creatiu).

-Estimular l’expressió lliure d’idees diverses.

-Vetllar per l’equitat de les propostes que es prendran en consideració.

-No fer judicis, ni discutir les alternatives.

-Reduir el llistat de propostes.

-Contemplar les possibles combinacions entre les propostes.

-El que compta, sobretot, són les idees o propostes dels participants, perquè són ells qui decideixen què volen fer. Aquest és el fonament del possible èxit de la mediació.

-Analitzar-ne les seves conseqüències i viabilitat.

-Preguntar: és justa aquesta opció? podríeu complir-la? creieu que funcionarà?

6.- Posem-nos d’acord per continuar junts. (Acord).

Durant el procés hem après sobre nosaltres mateixos, els altres i la situació plantejada. També hem desenvolupat actituds, coneixements i habilitats que ens serviran al llarg de la vida. En aquest sentit, la trobada mediadora sempre és profitosa.Els protagonistes acorden per consens les actuacions necessàries que faran variar en positiu les relacions entre ells, bé perquè s’han aclarit els malentesos, bé perquè s’estableixen compromisos de cara al futur, o perquè s’acorden mesures reparadores.

Actituds:


Albert Einstein 13

- autoconfiança- intercomprensió- compromís- celebració de la nostra diferència

Valorar la lliure participació. Contribuir que els participants incloguin components ètics en els

acords presos per consens. Fomentar el compromís i l’autodeterminació. Demanar a les persones que facin un pla d'acció: qui farà què,

quan, on i com? Demanar a cadascú que resumeixi el pla. Preguntar: està el problema arreglat? Fer una encaixada de mans a cada persona. Felicitar per la feina realitzada. Celebrar el compromís voluntari

assolit per cada part. Preguntar: voleu fer-vos una encaixada?

La persona mediadora vetlla per tal de:

-Planificar com portarem endavant els acords presos.

-Concretar actuacions i calendari.

-Assegurar-nos que el conflicte està ben resolt per part de tots.

L’acord ha de ser equitatiu, senzill de dur a la pràctica i concret, de manera que les actuacions futures quedin ben clares.

Considerem important conservar una breu memòria escrita de cada trobada: es pot dur un diari de mediació, complimentar un breu formulari, redactar un acord, etc. Aquest material, tot i que ha de respectar la intimitat dels participants en la trobada, resulta imprescindible a l’hora de valorar l’actuació de la persona o persones mediadores en les sessions de treball amb el coordinador del programa de mediació.

7. Seguiment: viure i conviure en pau. (Seguiment).

Ningú no obliga els participants a posar en pràctica l’acord pres.NO PODEM SOLUCIONAR ELS PROBLEMES PENSANT DE LA MATEIXA MANERA QUE QUAN ELS VAM CREAR

Albert Einstein 14

És el fet d’haver-se posat d’acord per pròpia iniciativa que el fa efectiu. En ocasions s’estableix un període de prova en què es duen a la pràctica els compromisos adquirits.

-Celebrar la contribució a la cultura de la pau i el diàleg.

-Recollir la valoració de les persones sobre la nova situació que han creat elles mateixes.

-Revisar la seva pròpia actuació per seguir madurant com a mediadors/es.

-Prendre consciència de com poc a poc s’avança cap a la convivència.


Albert Einstein 15

FORMACIÓ / F3Perfil mediador

Característiques de la persona mediadora

Cada context, cada conflicte i cada persona són diferents, per això hi ha diversitat de qualitats personals i d’experiències que ajuden a ser un bon mediador o mediadora. Amb tot, certes característiques i habilitats resulten especialment valuoses a l’hora de mediar en un conflicte:

Ser una persona creïble i de confiança (*)

Saber escoltar amb atenció

Creure en la capacitat de les persones que té al davant

Acollir i sentir-se còmode amb les manifestacions emotives

No témer la confrontació de pensaments, sentiments, demandes...

Valorar el conflicte com una oportunitat de canvi i de creixement personal

Demostrar interès per transformar constructivament el conflicte

Mostrar empatia sense posar-se a favor o en contra de ningú

No jutjar, aconsellar, ni imposar solucions

Tenir paciència

Ser bon comunicador/a

Ser assertiu

Mantenir un discurs conciliador

Ser imaginatiu i treballar amb la ment oberta (pensament creatiu)


Albert Einstein 16

Transmetre seguretat i rigor en el procés de treball (*)

Crear un entorn de respecte, honestedat, confidencialitat, amabalilitat, atenció, seriositat, calma i amistat

Tenir poca necessitat de protagonisme i reconeixement personal

(*) Idees força

Com ens comuniquem?

Per tal que la comunicació sigui efectiva cal saber escoltar i fer notar als altres que els escoltem.

A la base de molts conflictes hi ha una mala comunicació.

El rol del mediador es basa en bona part a possibilitar una bona comunicació. Escoltar activament significa animar a qui parla que ens segueixi explicant els seus punts de vista, sentiments, vivències..., i no aprofitar qualsevol oportunitat per passar a parlar de nosaltres mateixos/es.

Escoltem amb interès?

Entre els principals elements que distorsionen la comunicació podem destacar:

Donar consells / Amagar informació / Analitzar / Amenaçar / Criticar / Canviar de tema / Insultar / Interrompre / Jutjar / Manar / Treure importància / Desviar el tema / Etiquetar / Interrogar.

Principals habilitats de comunicació


Albert Einstein 17

Els futurs mediadors/es han de potenciar les seves habilitats de comunicació per ajudar els protagonistes del conflicte a explicar-se i comprendre’s millor.

Entre les eines per establir una comunicació rica i efectiva destaquen:

– Mostrar coherència en l’ús del llenguatge verbal, oral i visual– L’assertivitat– L’interès veritable per l’altra persona– Empatia– El pensament creatiu– L’escolta activa

Llenguatge no verbal: el llenguatge oral i visual de la persona mediadora ha de ser acollidor i transmetre serenitat. És important parar atenció al llenguatge no verbal dels participants en la mediació perquè proporciona molta informació sobre el seu estat d’ànim, la seva disponibilitat a cooperar, el rebuig a certes propostes, la incomoditat o interès pel procés...

Conducta assertiva: és aquella que implica l’expressió directa dels propis sentiments, necessitats, drets i opinions, sense amenaçar ni faltar al respecte als altres i als seus drets.

Alguns indicadors d’assertivitat:

- Sinceritat- Respecte- Acceptar les necessitats i drets dels altres- Acceptar les crítiques- Saber acceptar els propis errors- Saber demanar disculpesPodem ser assertius utilitzant:

– Un llenguatge positiu– La tècnica del disc ratllat– La interrogació negativa– El banc de boira– L’asserció negativa– Les autoafirmacions


Albert Einstein 18

Convé que els mediadors/es no demanin als protagonistes del conflicte culpabilitzacions que només serveixen per avançar per la via destructiva.

Interès veritable per les altres persones: la millor manera de comunicar-se amb les altres persones és la sinceritat, honestedat i interès real per allò que ens diuen.

Empatia: és la capacitat de posar-se en la pell de l’altra persona mirant de comprendre-la, sense necessitat de jutjar-la, criticar-la o donar-li la raó. Els mediadors i mediadores mostren empatia envers les dues persones que tenen el conflicte per tal que se sentin còmodes i lliures per explicar com les afecta la situació. Mostrem empatia amb el llenguatge no verbal: mirada, expressió facial, contacte físic... i amb el llenguatge verbal: repetint l’acabament d’algunes frases, emprant expressions com “aha”, “mmm...” sense contingut.

Una altra opció que acostuma a funcionar de manera efectiva, consisteix a demanar als protagonistes que es posin l’un en lloc de l’altre i facin l’esforç d’explicar, un cop en la pell de l’altra persona, com veuen la qüestió i com se senten. És un treball d’empatia.

L'empatia es un domini de la intel·ligència emocional. La educació emocional ens permet identificar i elaborar els nostres sentiments.

En tot procés de mediació hi intervenen els sentiments i les emocions. De fet, aquesta és una característica que diferencia la mediació dels processos legals, més normativitzats i homogeneïtzadors.

Vetllar perquè les emocions i els sentiments aflorin de manera afavoridora i ajudin a canviar la situació plantejada, és un altre concepte que ha de tenir present la persona mediadora.

Conèixer, comprendre i valorar els sentiments i emocions dels altres és un bon principi per canviar actituds irreconciliables. Tota actitud culpabilitzadora cap als altres bloqueja la relació.Reforçar el sentiment de pertinença a un grup, sentir-se acceptat i valorat en un entorn acollidor resulta fonamental per a un


Albert Einstein 19

desenvolupament sa. A més, els factors de cohesió actuen com a elements de prevenció de conflictes.

El mediador ha de mostrar empatia en relació amb el conflicte i les persones, això no significa, però, que accepti o aprovi les conductes incorrectes, únicament mostra respecte per cada persona. Escolta i legitima els sentiments dels protagonistes com a via per passar del “jo” i “tu” al “nosaltres”.

Pensament creatiu: El pensament creatiu permet obrir el conflicte aportant lectures noves i originals de la situació a partir de les quals, probablement, identificarem una o més vies de sortida. El pensament creatiu no cerca mostrar la veracitat d’uns arguments, sinó inventar i innovar per canviar l’entorn.

Escolta activa: un altre concepte que ens permet una bona comunicació és l’escolta activa. Entenem per escolta activa animar l’altre que parli i esforçar-se per comprendre respectuosament el que diu.

Ens ajudarà a escoltar activament:

– Mostrar empatia– Parafrasejar– Clarificar– Resumir– Reformular– Preguntes circulars– Preguntes obertes

Parafrasejar: fer de mirall, per tal que qui parla sàpiga que l’escoltem atentament i alhora senti les seves pròpies paraules.

Clarificar: fer preguntes obertes per animar a les persones a seguir parlant i reunir, així, més informació. La intenció del mediador és comprendre el punt de vista de qui parla.

Resumir: recollir les principals idees i sentiments de la narració, hem de preguntar sempre si ho hem entès correctament: “és així?”.


Albert Einstein 20

Reformular: s’introdueix un petit canvi o un nou punt de vista en la història en un intent d’obrir-la a d’altres lectures.

Preguntes circulars: són preguntes que ajuden a imaginar, a veure el conflicte globalment, a avançar o retrocedir en el temps.

Davant una situació de conflicte, com actues?

Jo sóc així:Mai: ADe vegades: BSempre: C

1. Discuteixo amb els pares amb facilitat A B C

2. Em poso en lloc dels altres A B C3. Escolto amb interès el que em diuen A B C4. Prenc sempre primer el torn de la paraula A B C


Albert Einstein 21

5. Sóc sincer en totes les ocasions A B C6. Passo quan els meus amics volen tenir raó A B C7. Només penso en els meus interessos A B C8. Em preocupa el que necessiten els altres A B C9. Accepto les crítiques dels altres A B C10. Abans de discutir amb una amic prefereixo callar A B C11. Evito situacions de conflicte A B C12. Davant un conflicte utilitzo la força A B C13. Reconec amb facilitat els meus errors A B C14. La culpa és dels altres A B C

15. Prefereixo callar abans de provocar un conflicte A B C16. Si algú em busca em troba A B C17. Mai discuteixo amb els meus amics A B C18. M’agrada discutir per arribar al fons de les qüestions A B C19. Insisteixo fins que em donen la raó A B C20. Si no em donen la raó em sento malament A B C21. No depèn de mi el canviar les coses A B C22. Dic el que penso sense ofendre els altres A B C23. És fàcil fer-me enfadar A B C24. Reconec la meva part de culpa A B C25. Penso que ja ho diré en un altre moment A B C26. Demano disculpes A B C27. M’enfado amb facilitat A B C28. Quan m’enfado ignoro l’altra persona A B C29. M’afecta el que em diuen els altres A B C30. Em barallo amb facilitat amb els amics A B C

Comprova els resultats de les respostes:

RESPOSTES ASSERTIVA INHIBIDA AGRESSIVA

1. B A C

2. C B A

3. C B A

4. B A C

5. C B A

6. B C A

7. B A C

8. C B A

9. B C A


Albert Einstein 22

10. B C A

11. B C A

12. B A C

13. B C A

14. B A C

15. B C A

16. B A C

17. B C A

18. B A C

19. B A C

20. B A C

21. B C A

22. C B A

23. B A C

24. B C A

25. B C A

26. B C A

27. B A C

28. A B C

29. B C A

30. B A CSuma respostes

RESULTATS:

Si ets una persona ASSERTIVA significa que saps molt bé allò que

vols i que no et fa por dir-ho ben clar. No t’agraden les baralles, ni

els insults, ni cap altre tipus de violència. Quan alguna cosa

t’interessa no et quedes sense fer res, sinó que t’esforces en

aconseguir-ho. No tens por de fracassar, ni d’equivocar-te. Sempre

admets els teus errors i mires de reparar-los. Quan alguna cosa no

t’interessa dius que no. No et deixes convèncer fàcilment. Escoltes


Albert Einstein 23

amablement les opinions dels altres i no mires de convèncer a

tothom del que tu penses.

Si ets una persona INHIBIDA significa que et costa expressar el que

tu vols i que sovint fas el que volen els altres. No t’agraden les

baralles, ni els insults, ni cap altre tipus de violència. Quan alguna

cosa t’interessa i penses que pots molestar a algú prefereixes no fer

res, deixar-ho córrer. Et fa por equivocar-te i que els altres se’n

riguin de tu. Prefereixes fer el que fa tothom i passar

desapercebut/da. Penses que tens moltes possibilitats d’equivocar-

te, no confies gaire en tu mateix/a. A vegades fas coses que no

t’agraden només perquè ho diuen els altres. Gairebé mai defenses

les teves opinions.

Si ets una persona AGRESSIVA significa que sempre vols tenir la

raó i obligues als altres a fer el que tu dius. No et fa por barallar-te

amb ningú i sovint insultes les altres persones o te’n burles. Creus

que per obtenir el que tu vols has d’utilitzar la força. Quan alguna

cosa t’interessa mires d’aconseguir-la per qualsevol mitjà i si a algú

li molesta, mala sort. Mai t’equivoques i si alguna cosa no surt bé,

en general, és culpa dels altres. Ningú no et pot manar ni obligar a

fer res. No et preocupes gaire pels altres, tu t’espaviles sol/a i ells

també ho poden fer.

Conèixer com sou vosaltres i com funcionen les relacions amb els

vostres companys i companyes i les persones que us envolten

potser interessant per vosaltres. Us animem a que valoreu totes

aquestes qüestions, responen amb sinceritat aquesta enquesta.


Albert Einstein 24


Albert Einstein 25


Albert Einstein 26

quadern mediació

Documents