Pediatr Catalana 1997; 57TREBALL ORIGINAL

Què pensen els exresidents de pediatria de laformació en atenció primària que han rebut?Rosa Maria Masvidal, Anna García, Josep Maria CasanovasPediatres del Grup d'Assistència Primària de la Societat Catalana de Pediatria

ResumObjectiu. Saber l'opinió dels pediatres que han acabat

la residencia sobre la formació extrahospitalária que hanrebut.

Mètode. S'ha elaborat una enquesta que s'ha enviat a46 residents de Pediatria que han finalitzat l'especialitatels anys 92, 93 i 94. L'enquesta fa referencia al contacte,formació rebuda, rotació per l'Assistència Primària i relacióactual amb ella.

Resultats. Cap resident no ha rotat per la Primària al llargde la seva residencia. Més del 90% creu que haurien de rotari un 70% pensen que sis o més mesos. Més del 75% creu quela formació rebuda no s'adequa a l'Assistència Primària. Totsreclamen la formació en subespecialitats.

Conclusions. El contacte amb !'Assistència Primàrian'augmenta la valoració, en especial quan s'hi ha estat tre-ballant més de 6 mesos. Hi ha un dèficit de formació en elprograma MIR vers l'Assistència Primària. S'ha de donarformació en Primària en els cursos de pregrau per a tots elsalumnes de Llicenciatura i hi ha la necessitat de complir elsmínims de sis mesos de rotació per un CAP durant la for-mació MIR.

Paraules clau: Assistencia Primària. Formació. Docencia.

Resumen¿QUÉ PIENSAN LOS EXRESIDENTES DE PEDIATRÍA DE LA FORMACIÓN EN

ATENCIÓN PRIMARIA QUE HAN RECIBIDO?

Objetivo. Conocer la opinión de los pediatras que hanfinalizado la residencia acerca de la formación extrahospi-talaria que han recibido.

Método. Se ha elaborado una encuesta que se haenviado a 46 residentes de Pediatría que han finalizado laespecialidad los años 92, 93 y 94. La encuesta se refiere alcontacto, formación recibida, rotación por la AsistenciaPrimaria y relación actual con ella.

Resultados. Ningún residente ha rotado por la Primariaa lo largo de su residencia. Más del 90% creen que tendrían

Correspondencia:Rosa M. Masvidal AliberchBalmes, 48, 2n-2a08007 BarcelonaTreball rebut: 03-09-1996. Treball acceptat: 18-11-1996.

Masvidal RM, García A, Casanovas .IIVI.Qué pensen els exresidents de pediatria de la formacióen atenció primària que han rebut?Pediatr Catalana 1997; 57: 217-222.

que rotar y un 70% piensa que seis o más meses. Más del75% cree que la formación recibida no es adecuada res-pecto a la Asistencia Primaria. Todos reclaman su formaciónen subespecialidades.

Conclusiones. El contacto con la Asistencia Primariaaumenta su valoración, en especial cuando se ha estadotrabajando en ella más de 6 meses. Hay un déficit de for-mación en el programa MIR respecto a la AsistenciaPrimaria. Hay que ofrecer formación en Primaria en loscursos de pregrado para todos los alumnos de Licenciaturay existe la necesidad de cumplir unos mínimos de seismeses de rotación por un CAP durante la formación MIR.

Palabras clave: Asistencia Primaria. Formación. Docencia.

SummaryVVHAT DO FORMER RESIDENTS IN PEDIATRICS THINK OF THE PEDIATRIC

PRIMARY CARE TRAINING RECEIVED?

Objective. To know the opinion of pediatricians regardingthe primary care training received during their residency.

Methods. Questionnaires vvere sent to forty-six pediatri-cians vvho completed their training during the years 1992,1993 and 1994. The questionnaires included questionsregarding the time spent in primary care centers, the qua-lity of the training received and their current relationshipwith pediatric primary care.

Results. None of the forty-six pediatricians had atten-ted a primary care center. More than 90% of them believethat they should have attented one. Seventy percent belie-ved that pediatric training should include a primary carerotation of at least six months-durantion. Over 75% belie-ve that the primary care training received is inadequate. Allof the favor the implementation of subspecialty training.

Conclusions. There is a deficiency in primary care trai-ning in the MIR speciality-training program. Undergra-duates should be offered courses in pediatric primary care,and rotations of a minimum of 6 mounths in a primarycare center should be done during Pediatrics residency.

Key vvords: Primary care. Training. Teaching.

IntroduccióEl destí professional de la major part dels pediatresque han acabat el seu programa de formació és l'as-sistència primària. Malgrat això, durant la residèn-cia, no reben una formació específica en aquestafaceta de l'especialitat i el seu contacte amb pedia-tres d'assistència primària es limita, com a molt, a

217

Pediatr Catalana 1997; 57

algunes sessions conjuntes, en les quals, en moltesocasions, el pediatre extrahospitalari té un papermés aviat passiu.

El 1979, als Estats Units, The Task Force on PediatricsEducation publicava un interessant treball TheFuture of Pediatric Education', en què parlava de lanecessitat de l'educació postgraduada en Pediatriaen l'àmbit de l'assistència primària. El 1984 l'Ambu-latory Pediatrics Association publica un interessantdocument sobre orientacions docents per a la for-mació en pediatria ambulatória2.

La Conferència Mundial d'Educació Mèdica d'Edin-burg del 1988 va fer una declaració en que insta-va els responsables de l'educació médica a adequaraquesta a les necessitats de salut de la comunitat ia incloure, per a la formació médica, tots els recur-sos sanitaris, no només els hospitals, en una clarareferència a l'assistència primària.

El programa oficial de l'especialitat de Pediatria iles seves àrees especifiques determina un periodede sis mesos en què el metge intern resident (MIR)s'haurà de formar específicament en pediatriaextrahospitaläria 4, molt preferentment en Centresd'Atenció Primària acreditats per la docència. Caporganisme no sembla vetllar per aquesta norma,que és sistemàticament ignorada.

El Grup d'Assistència Primària de la Societat Catalanade Pediatria va publicar un treball sobre FormacióExtrahospitaläria del MIR de Pediatria 5; aquest treballes va fer arribar a la Comisión Nacional de l'especiali-tat; res, però, no ha canviat des de Ilavors.

Alastrue i col.' van indagar l'opinió dels residentsde Pediatria sobre la formació extrahospitaläria.Nosaltres hem volgut saber l'opinió dels pediatresque fa poc que han acabat la residència i que hantingut un primer contacte professional recent ambl'assistència primària.

Material i mètodeS'ha elaborat una enquesta dirigida als pediatresque han finalitzat la residència de pediatria als dife-rents hospitals docents de Catalunya (Annex I). S'hanenviat 46 enquestes a residents que han finalitzatl'especialitat els anys 92, 93 i 94. Prèviament s'ha tru-cat individualment a cada pediatre per explicar-li elsmotius i els objectius de l'enquesta. Ha estat trame-sa des de la Secretaria de la Societat Catalana dePediatria amb sobre i segell de resposta.

S'han enviat 14 enquestes a exresidents de l'HospitalMaterno-Infantil de la Vall d'Hebron, 6 a exresidentsde l'Hospital de Sant Pau, 7 a exresidents del'Hospital Clínic, 5 a exresidents de l'HospitalGermans Trias i Pujol, 3 a exresidents de l'Hospital deSant Joan de Déu, 5 a exresidents del ConsorciHospitalari Parc Tauli Área Pediàtrica del Nen Jesús,3 a exresidents de l'Hospital de Granollers, 2 alsexresidents de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona i 1a l'exresident de l'Hospital del Mar.

L'enquesta conté un primer apartat de dades desexe, edat, Universitat on s'estudià la llicenciatura,any en què es va finalitzar, Hospital on s'ha fet elMIR i any de finalitzar la residència. La segona partconsta de 23 preguntes (22 de tancades i 1 d'oberta)que fan referéncia: al contacte amb l'AssistènciaPrimària (AP) abans, durant i després de la residen-cia; a la relació actual amb l'hospital i l'assistènciaprimària quant a la feina que es fa; a la formaciórebuda a l'hospital en relació a l'AP i a les mancan-ces més importants en aquesta formació per poderintervenir en l'AP; a si els residents s'han de formarin situ (rotar per l'AP), i finalment a què pensen pelque fa al prestigi sodal, científic i a la remuneraciódels pediatres de l'assisténcia primària.

ResultatsDe les 46 enquestes se n'han contestades 26 (56.5%).Un 80.7% corresponen a dones i un 19.3% a homes.L'edat mitjana deis pediatres que han respost és de31.5 anys (29 a /37 a). Varen acabar la llicenciaturaentre l'any 1984 i el 1990 (el 38% el 1988 i el 19% el1990). Han acabat la residéncia un 46% el 1994, un38% el 1993 i un 15% el 1992.

1. Relació deis residents amb l'AP

Un 65.4% han tingut contacte amb l'AP abans de serresidents. Un 51.7% durant la Residència, en formade sesions o reunions, però cap no ha rotat per unCAP en fer l'especialitat.

El 65% consideraven que l'AP que es feia a la zonad'influència del seu hospital era regular o molt varia-ble, un 8% dolenta i un 27% bona. (Fig. 1). Dels quihan tingut contacte amb l'AP ningú no la trobavadolenta.

El contacte amb l'AP ha fet canviar l'opinió que entenien al 56%: si han treballat més de 6 mesos, el75% han canviat l'opinió i, si han treballat menys de6 mesos, el 17% també l'han canviada.

Fig. 1. Consideració de l'AP de la zona d'influència de l'hospital.

218

No, per defecte en No, per excés deatenció primària pediatria hospitalària

46%

30%

Pediatr Catalana 1997; 57

2. Treball a la Pediatria Hospitalària (PH) i a l'AP

Actualment un 61.5% treballen a la PH i dels qui nohi treballen un 80% voldrien treballar-hi.

Un 88% han treballat a l'AP com a pediatres un copfinalitzada la residencia. (Fig. 2).

Un 80.7% han treballat a la Xarxa reformada, un 27%a la Xarxa no reformada i un 54.5% a VAP privada.

Al 19.2% els agrada més l'AP que no pas la PH i al34.6% igual. Quant als qui no han treballat o ho hanfet menys de 6 mesos a cap no li agrada més l'AP quela PH, i dels qui han treballat 6 o més de 6 mesos al69% els agrada l'AP igual o més que la PH.

Fig. 2. Treball a l'AP un cop acabada la residencia.

3. Prestigi de l'AP, dels pediatres de l'APi remuneració

El 90% dels enquestats creuen que a l'AP es pot ferassistència amb base científica, docencia i educaciósanitària i un 96% que es pot fer una tasca útil. Un65% creuen que es pot fer investigació.

El 92.3% dels exresidents creuen que el prestigi socialés baix o regular (34.6% baix) i el 88.5% creuen queel prestigi científic és regular o baix (69.2%).

Respecte a la remuneración, el 65.4% diuen que l'APestà mal pagada.

4. Formació rebuda durant la residència

El 76% creuen que la formació no s'adequa a l'AP(Fig. 3).

El 92% han trobat a faltar aspectes de la formacióque haurien estat d'utilitat a la pràctica de l'AP(Taula I).

Fig. 3. Adeguació de la formació rebuda.

TAULA 1Aspectes que han mancat en la formació

deis residents

1. Formació en subespecialitatsOrtopèdiaDermatologiaORLOftalmologiaCirurgiaPsiquiatriaEndocrinologiaGastroenterologiaPneumologiaNutricióPsicologia maternoinfantilPediatria psicosocialConsultes externes d'un hospital

2. Control del nen sa i adolescent i puericultura

3. Educació sanitària i prevenció en la salut infantil

4. Epidemiologia i salut pública

5. Paper del pediatre i la infermeria

6. Funcionament i gestió de l'Assistència Primäria

7. Protocols de diagnòstic i tractament amb enfocamentextrahospitalari: aprendre a prescindir d'exàmenscomplementaris

El 100% reclamen formació en subespecialitats. El42% reclamen formació en Ortopèdia i el 33% enDermatologia. Les restants especialitats en un per-centatge menor.

5. Ei Resident de Pediatria i la seva rotació per l'AP

El 92.3% creuen que els residents haurien de rotarper la primària (un 50% 6 mesos, un 20% més de 6mesos i un 29% menys de 6 mesos).

219

Pediatr Catalana 1997; 57

DiscussióUn cop avaluats els resultats obtinguts, podemobservar que l'enquesta ha tingut una acceptableacollida entre els pediatres, ja que més de la meitatdel total d'enquestes enviades ens han estat retor-nades contestades.

Les dades obtingudes ens permeten de dir que malgratel desprestigi de que gaudeix encara l'AssistènciaPrimària des del punt de vista científic, que la granmajoria dels enquestats considera que no està benpagada, i la preferencia generalitzada per laPediatria Hospitalària, es constata que el contacteamb la Pediatria Extrahospitalária n'augmenta lavaloració, en especial entre aquells pediatres que hihan estat en contacte més de 6 mesos. Sospitem queun contacte directe amb la Pediatria Primària en fadescobrir un nou camp desconegut o quasi, atesal'escassa o nul-la formació que se'n dóna durant l'eta-pa MIR. Així mateix aquest interès per la PediatriaPrimària podria estar en relació amb l'evidenciad'unes expectatives de futur més escasses i restringi-des en la Pediatria Hospitalària.

La gran majoria dels pediatres enquestats creuenque durant la seva etapa MIR no han rebut una for-mació adequada ni suficient en Pediatria Primària, jasigui per excés de formació en PH, ja sigui per defectede formació en Assistència Primària. Probablementsi durant el període de formació MIR no hi haguéshagut un dèficit formatiu, els residents hauriendesenvolupat un major interés per l'AssistènciaPrimària.

Durant la formació pediàtrica de post-grau no s'haproduït la rotació per un CAP, i quasi la totalitat delsenquestats creuen necessari aquest contacte ambl'Assistència Primària. Un 70% creuen que hauriende formar-se en un CAP durant 6 mesos o mes.

L'enquesta revela un elevat interès dels pediatresperquè el programa MIR contingui formació ensubespecialitats pediàtriques, i fa èmfasi sobretot enortopedia i dermatologia, així com en formaciótambé en el control del nen sa i adolescent i en pue-ricultura, la qual cosa els donaria major capacitatresolutiva en la seva tasca a l'Assistència Primària.

Aquestes demandes demostren un cop més l'existència d'un dèficit en formació en AssistènciaPrimària en el programa MIR de pediatria.

ConclusionsPodem concloure que es fa evident que si be en elprograma MIR de l'especialitat en Pediatria estàcontemplat que els R-4 es formin durant 6 mesos en

un CAP, la realitat és que aquesta formació no es dua terme.

Per tant, creiem en la necessitat de complir elsmínims de 6 mesos de rotació per un CAP durant laformació MIR.

Qüestió a part fóra la possibilitat, o fins i tot lanecessitat, d'incrementar aquest període de for-mació a 12 mesos, tal com recomana el Grupd'Assistència Primària de la Societat Catalana dePediatria.

També seria recomanable una formació en MedicinaPrimària, no solament en el rotatori sin ó també enels cursos de pregrau, per a tots els alumnes deLlicenciatura, experiència realitzada a la UAB elsanys 1990 i 1991' i a la Universitat d'Alacant.

Amb aquesta actuació els futurs metges entrarien encontacte amb l'Assistència Primària i n'augmentarienel seu coneixement. Potser així el prestigi científic isocial de l'Assistència Primària, ara per ara en gene-ral escàs, segurament que es veuria incrementat.

Agraiments

Agraïm als companys del Grup d'Assistència Primaria de laSocietat Catalana de Pediatria els seus suggeriments i lacorlaboració en la validació de l'enquesta.

BibliografiaTask Force on Pediatric Education. The future ofpediatric education. AAP. Evanston 1978.

2 The Education Committes of the AmbulatoryPediatric Association. Educational Guidelines fortraining in general / ambulatory pediatrics. 1984.

3 Actas de la Conferencia Mundial sobre EducaciónMédica. Edinburg, 1988.

4 Guía de Formación de Médicos Especialistas.Ministerio de Sanidad y Consumo. Madrid, 1986.'

5 VVennberg CA, Bras J, Masvidal RM, Pencas J, RieraD. Formació extrahospitalária del MIR de Pediatria.But Soc Cat Pediatr 1991; 51: 11-33.

6 Alastrue JI, Bonet JA, Giner M, Castro 1M. Actitudesde los médicos residentes de pediatría ante su for-mación en atención primaria. Aten Primaria 1993;12: 5-8.

7 Webb S, Sanchis J, Abelló P, Benito S. Programa depractiques als Centres d'Assistència Primaria (CAP).Jornades: L'Autònoma i la innovació docent.Bellaterra, 1 i 2 d'abril de 1992.

220

Sexe: E Home 3 Dona

Edat:

Facultat on has realitzat els estudis de llicenciatura:

Any d'acabar la !licenciatura:

Hospital on has fet la residència de Pediatria:

Any d'acabar la residència:

Les preguntes 8 i 16 són obertesLa pregunta 19 pot admetre diverses respostesLa resta de preguntes són de resposta únicaS'ha d'encerclar la resposta

1. Abans d'iniciar la residència, havies tingutcontacte amb l'assistència primària (pràcti-ques, rotatori o similar?

Si No

2. Durant la residència, has rotat per algun cen-tre d'Assistència Primària?

Si No

3. Durant la residència, has tingut contacte ambl'Assistència Primària (reunions amb pediatresd'AP, sessions conjuntes amb pediatres d'AP)?

Sí No

4. Durant la residència, com consideraves, en gene-ral, que era l'Assistència Primària Pediàtrica de lazona d'influència del teu hospital?

E en general molt bona3 en general bona3 en general regular111 en general dolentaLII molt variable3 no m'ho qüestionava

5. Actualment fas Pediatria Hospitalària?

Sí No

6. Si la resposta a l'anterior pregunta ha estatno, t'hauria agradat continuar fent PediatriaHospitalària?

Sí No

7. Un cop acabada la residència, has treballat enl'Assistència Primària?

Sí No

8. Si la resposta anterior és que sí, quantsmesos?

9. Has treballat a la xarxa reformada?

Si No

10. Has treballat a la xarxa no reformada?

Sí No

11. Has treballat a l'Assistència Primària privada?

Si No

12. Consideres que la preparació que has rebutdurant la residència s'adequa a la pràctica del'Assistència Primària?

Sí No

Pediatr Catalana 1997; 57

Annex 1

Enquesta del Grup d'Assistència Primàriade la Societat Catalana de Pediatria

221

13. Si a l'anterior pregunta has contestat no, haestat per:

Li excés de formació en patologia hospitalàriaE defecte de formació en aspectes de Pediatria

d'APE ambdues coses

14. El teu contacte amb l'Assistència Primàriat'ha fet canviar l'opinió que en tenies durantla residencia?

Si No

15. Creus que en la teva formació com a pediatrehan faltat aspectes que t'haurien estat d'uti-litat en la pràctica de l'Assistència Primària?

Si No

16. Si has respost que sí, digues els que conside-res més importants:

17. Creus que els residents de pediatria hauriende rotar per l'Assistència Primària?

Si No

18. Si la contesta a l'anterior pregunta és que sí,quant de temps?

LI menys de 6 mesos2 sis mesosE entre 6 112 mesos2 1 anyLi més d'un any

19. Creus que en l'Assistència Primària es pot fer:

21 una assistència sanitària amb base científica21 investigació21 docencia31 educació sanitària2 una tasca útil per a la població

20. Creus que el prestigi social dels pediatresd'AP és:

2 alt

Li baix2 regularCi no ho sé

21. Creus que el prestigi científic dels pediatresd'AP és:

2 alt

21 baix111 regularE no ho sé

22. Creus que l'AP pediàtrica està ben pagada?

s í13 no3 no ho sé

23. T'agrada l'Assistència Primària?

Li igual que l'hospitalàriaLi més que l'hospitalarária21 menys que l'hospitalàriaE no ho sé

Pediatr Catalana 1997; 57

222