projecte marc espai fluvial riu llobregat

Projecte marc de recuperació mediambiental de l´espai fluvial del Llobregat.

Origen Conveni firmat el setembre de l’any 2001 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputacióde Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Aquestaúltima institució és l’encarregada de disposar i dirigir l’equip tècnic designat per a redactar el treball.

Dades 50 km de riu.

20 municipis implicats.

1.601,20 ha totals d’Espai fluvial delimitat,284,05 ha pertanyen al Pla Delta actualment en execució,1.317,15 ha són les considerades en el projecte marc,

1.193,11 ha tractades d’Espai fluvial,848,90 ha a la llera,344,21 ha als marges,en 15 unitats d’interès,

124,04 ha d’espai agrari, fora de les unitats d’interès,

117,26 km de camins tractats en la recuperació des de l’accessibilitat,89,05 km de camins longitudinals,28,21 km de camins transversals.

Objectiu Segons el conveni: «Aquest projecte marc pretén recollir les intervencions necessàries a efectuar en el conjunt dels marges i del sistema fluvial del riu Llobregat per a recobrar-lo com a espai natural i recuperar-lo com a àmbit per a les activitats d’oci dels ciutadans».Aquest objecte general en el treball es concreta en:

-Delimitar l’Espai fluvial-Proposar un marc de projectes en l’Espai fluvial de diversa dimensió i caràcter: local, supramunicipal, provincial, etc.

Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat.

Documentació S’ha recopilat informació dels 20 municipis afectats, Consells Comarcals, Diputació de Barcelona, Agencia Catalana de l’Aigua, Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona Regional, companyies de serveis, consultories tècniques i fons propis de la MMAMB.El punt de partida de l’anàlisi i de la proposta de l’Espai fluvial s’ha fet sobre una representació gràfica del territori en el seu estat previst incorporant 19 actuacions ja executades però que no s’havien actualizat en les bases ICC de l’any 1998, a escala 1:5.000, i 42 actuacions novesprevistes que afectaran en el futur l’àmbit de l’estudi. Entre les actuacions consideradesdestaquen per ineludibles respecte a l’Espai fluvial, les noves infraestructures del Quart Cinturó, la variant de la N-340, el Pla Delta i, sobretot, el traçat de l’imminent TGV.

Base cartogràfica de treball amb 42 actuacions noves previstes

Exemple d’anàlisi del medi fìsic: sols alterats

Exemple d’anàlisi del medi natural: vegetació

Exemple d’anàlisi del medi humà: serveis

AMB 01 ÀMBIT DEL PROJECTE-MARC E: 1/100.000Situació de l’Espai fluvial del riu Llobregat. Sobre l’ortoplà de l’AMB de l’any 2000s’hi senyalen els límits administratius dels termes municipals de la Mancomunitatde Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del Consell Comarcal delBaix Llobregat; també hi figuren els Espais d’Interès Natural (P.E.I.N.) i els àmbitsdel Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat i del Pla Delta.

PROJECTE-MARC DE RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL DE L’ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT A LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT

BAS 01 FOTOMUNTATGE VOL ANY 2000 MMAMB E: 1/50000Fotomuntatge d’elaboració pròpia de l’àmbit de la base de treball amb el límit del’Espai fluvial proposat i la seva tramificació.

Fotografies obliqües del vol 2000 del CCBLL representatives de cada tram.

Aquestes imatges són punt de referència de l’estat del territori a l’any 2000.



BAS 02 ACTUACIONS REALITZADES I PREVISTES E: 1/50000Base de partida del projecte-marc provinent de la cartografia a 1:5000 de l’I.C.C.de 1998 amb informació incompleta respecte a la situació actual.

Recopilació de les actuacions realitzades fins l’any 2000 i una aproximació a lesactuacions previstes obtingudes de fonts diverses (Ajuntaments, ÀreaMetropolitana de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Diputació deBarcelona, Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General de Política Territorial,Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona Regional, Companyies de serveisequips col.laboradors, ...)


BAS 03 BASE DE TREBALL E:1/50000Refós de la Base de l’I.C.C. del 1998, de les actuacions realitzades fins l’any2000 i actuacions previstes relacionades amb l’espai fluvial.

Destaca la previsió del TGV i les imatges aèries mostren la transformacióprevisible a l’Espai fluvial.

Altres actuacions previstes significatives són el Quart Cinturó, la variant de la N-340 i el Pla Delta.

Cubeta d’Abrera, Can Morral

Estat actual

Proposta de l’Espai fluvial i previsió de noves

infraestructures

La Vall Baixa, Pallejà-El Papiol La Vall Baixa, St.Vicenç del Horts-Molins de Rei

Pont del Quart cinturó Pont del TGV Traçat del TGV


MF 01 LLERA RIU 1956-2000 / INUNCAT 2000 E: 1/50000Sobre la base cartogràfica de treball, superposició de les diferents lleres del riuLlobregat a partir de les fotografies aèries del vol americà de l’any 1956 i elfotomuntatge del vol de l’any 2000 de la MMAMB.

I, sobre la base cartogràfica de treball, superposició de les línies d’inundabilitatdel Pla d’emergències per inundació a Catalunya, INUNCAT 2001, treballat enorigen a una escala 1:50000.


MF 02 AQÜIFERS PROTEGITS / SOLS ALTERATS E: 1/50000Representació del aqüífers protegits i els seus límits segons Decret 328/1988,d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals enmatèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.Departament de Política Territorial i Obres Públiques. DOGC 1074 – 28.11.1988.

Recopilació i refós dels sols alterats per activitats extractives a cel obert segonsdiverses fonts ( Ministerio de Fomento, Generalitat de Catalunya. Departament deMedi Ambient, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Corporació Metropolitanade Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya).


MF 03 XARXA HIDROGRÀFICA E:1/50000Recopilació de les obres hidràuliques i de les actuacions de canalitzacionsrealitzades fins a l’any 2000 i una aproximació a les noves actuacions previstesrelacionades amb l’Espai fluvial.

Destaca la nova canalització a la Vall baixa prevista pel TGV i el desviament icanalització de l’últim tram de riu prevista al Pla Delta.


MN 01 PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI NATURAL I LLIURE E: 1/50000De la recopilació i refós de la planificació existent de l’àmbit de la base de treballobtinguda del Sistema Informació Territorial Planificació Urbanística, SITPU,(Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques),s’ha representat de manera selectiva el sòl no urbanitzable, les proteccionspaisatgístiques i el sistema de parcs, que es podrien considerar espais naturals olliures, juntament amb l’agrari i el sistema hidrogràfic, per analitzar l’ús planificatdel sol que envolta i constitueix l’Espai fluvial.

I, superposat, s’han indicat alguns espais protegits o inventariats presents al’àmbit. Destaquen els espais d’interès natural com el Parc natural de Montserrat,Reserves naturals del Delta, el Parc de Collserola, l’espai PEIN Muntanyes del’Ordal i els espais inclosos en l’inventari de zones humides de la Generalitat deCatalunya.

Una altra figura urbanística destacada és el límit del Pla Especial de protecció imillora del Parc Agrari del Baix Llobregat.


MN 02 VEGETACIÓ E: 1/50000Representació de la vegetació present a l’Espai fluvial proposat a partir del treball“Estudi de la vegetació actual”, elaborat per Lluïsa Presmanes, biòloga de l’equipde la MMAMB, a una escala de treball 1:5000.

És un resum de l’anàlisi feta a partir de l’agrupació de la vegetació actual en trestipus: vegetació azonal de ribera natural (i antròpica), vegetació zonal, vegetaciód’origen antròpic (no de ribera), i altres.


MN 03 HÀBITATS D’INTERÈS FAUNÍSTIC E:1/50000Representació dels habitats presents a l’Espai fluvial proposat a partir del treball“Estudi d’hàbitats i poblaments faunístics del riu Llobregat” elaborat per FundacióNatura-Conservació del Patrimoni Natural, per encàrrec de la MMAMB(desembre 2002), a una escala de treball 1:5000.

És un resum de l’anàlisi feta a partir de l’agrupació dels hàbitats d’interès en dosgrups: hàbitats d’elements de geomorfologia fluvial i hàbitats de vegetació.


MN 04 DIAGNOSI VEGETACIÓ E:1/50000Representació de l’estat actual de la vegetació present a l’Espai fluvial proposat apartir del mateix document base per al plànol MN 02 Vegetació.

És una diagnosi de la qualitat de la vegetació de caràcter permanent segonssigui òptima o no, i el grau de consolidació i alteració en què es troba.

Les gràfiques de barres son la superfície d’un tipus de vegetació respecte lasuperfície total de la vegetació de caràcter permanent del tram expressada entant per cent. Donen una aproximació de l’estat de la vegetació relacionant lesgràfiques resultants dels trams amb major naturalitat amb les dels trams mésartificialitzats.


MH 01 PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI URBÀ E: 1/50000De la recopilació i refós de la planificació existent de l’àmbit de la base de treballobtinguda del Sistema Informació Territorial Planificació Urbanística, SITPU,(Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques),s’ha representat de manera selectiva el sòl urbà i els sistemes, juntament amb elsistema hidrogràfic, per analitzar l’ús planificat del sol que envolta i constitueixl’Espai fluvial.

Les gràfiques de barres son la població i la longitud de marge de riu permunicipis de l’Espai fluvial proposat. Donen una aproximació de la poblacióimmediata usuària potencial, a la qual caldria afegir la dels municipis veïnspròxims.

Destacar la població dels municipis com l’Hospitalet de Llobregat i Barcelonaque tenen marge fluvial però la disposició de les infraestructures i del seu sòlresidencial situa la seva població com a pròxima i no immediata.


MH 02 PATRIMONI CULTURAL I CAMINS HISTÒRICS E: 1/50000Representació del patrimoni presents a l’Espai fluvial proposat a partir del treball“Inventari del patrimoni cultural en l’àmbit de l’Espai fluvial del Llobregat” elaboratper Isidre Pastor, arqueòleg, per encàrrec de la MMAMB (setembre 2002), a unaescala de treball 1:5000.

És un resum del patrimoni cultural i camins històrics d’interès present a l’Espaifluvial i a l’àmbit pròxim per a la seva incorporació a la proposta, prestantespecial atenció al que està lligat a l’existència del riu i que podria anomenar-sePatrimoni fluvial.


MH 03 APROXIMACIÓ. MOBILITAT E:1/50000Recopilació i refós de la xarxa viària i ferroviària, existent i prevista.

D’aquesta recopilació s’han analitzat i indicat les conques visuals de l’Espai fluvialdes de les vies de comunicació. És una primera manera d’aproximacióperceptiva a la proposta que l’usuari d’aquestes vies pot fer in situ.

A continuació s’indiquen els enllaços des de la xarxa viària i les estacionsferroviàries pel seu interès en relació a la mobilitat i a l’aproximació física des delterritori, i com a inici de l’accessibilitat a l’Espai fluvial que es tracta al següentplànol MH04 Accessibilitat. Mobilitat.


MH 04 ACCESSIBILITAT. MOBILITAT E:1/50000Prenent com a punt de partida l’anàlisi de l’aproximació del plànolanterior MH03 Aproximació. Mobilitat, s’indiquen els punts d’accés al’Espai fluvial directament des de la xarxa viària o a través de caminssecundaris existent en funció de les permeabilitats permeses pel pas deles infraestructures.

Tenen especial importància, per a la mobilitat alternativa del territori, laxarxa de camins de gran recorregut existents i que creuen l’Espai fluvialproposat a diferents punts.La secció longitudinal aproximada per l’eix del riu i la cota topogràfica del’edifici de l’Ajuntament és una primera anàlisi aproximada del’accessibilitat de l’Espai fluvial des dels municipis.

Pel que fa a l’accessibilitat transversal des dels municipis, es té encompte la presència dels parcs urbans, metropolitans i comarcals per talde posar-los en relació amb la proposta.

La secció longitudinal aproximada per l’eix del riu i la cota topogràfica del’edifici de l’Ajuntament és una primera anàlisi aproximada del’accessibilitat de l’Espai fluvial des dels municipis.

Pel que fa a l’accessibilitat transversal des dels municipis, es té encompte la presència dels parcs urbans, metropolitans i comarcals per talde posar-los en relació amb la proposta.


MH 05 ESPAIS INTERSTICIALS DE LES INFRAESTRUCTURES E:1/50000Representació dels espais intersticials i talussos, existents i previstos, de lesinfraestructures que limiten l’Espai fluvial.

Aquests espais no estan inclosos a l’Espai fluvial proposat però poden serintervinguts i, fins i tot, integrats de manera complementaria a la proposta enaspectes com la continuïtat paisatgística, la correcció d’impacte,...

MH 06 SERVEIS E:1/50000Resum de la recopilació i refós dels serveis actuals i previstos a l’àmbit de labase de treball.

Plànol merament informatiu i d’elaboració pròpia (escala 1:5000) a partird’informació facilitada per diverses fonts i escales de representació.

Els serveis representats son agrupats segons els serveis que tenen relació ambels diferents consums de l’aigua (potable, pluvials, residuals,..., reutilització) i elsenergètics (electricitat, gas i hidrocarburs).

Indicar que en aquest plànol resum s’ha prescindit de la base cartogràfica detreball i malgrat tot es poden identificar moltes de les traces del territori.


MH 07 ABASTAMENT D’AIGUA I SANEJAMENT E:1/50000Prenent com a punt de partida l’anàlisi dels serveis del plànol MH 06 Serveis,s’ha analitzat el conjunt de serveis que componen el sistema de abastamentd’aigua potable i reutilització i, a continuació, el sistema de sanejament d’aigüesresiduals.

Aquest conjunt de sistema és una part de l´anomenat cicle de l’aigua.

Delimitació de l’Espai fluvialHa estat necessari fer una relectura tant de la Llei d’Aigües com del punt de vista de l’Agencia Catalana de l’Aigua per a formular uns criteris propis del projecte marc per a la delimitació de l’Espai fluvial. Aquests criteris troben els punts en comú, i permeten delimitar unes zones on elsusos possibles dibuixen un marc de projectes per a la recuperació mediambiental.L’anàlisi geomorfològica ha permès l’aproximació suficient per a fer la proposta de delimitació tant del límit de l’Espai fluvial com de les zones d’inundabilitat intermitja. Però en qualsevol cas serà imprescindible disposar d’estudis d’inundabilitat per a la validació de les propostes que es fan en aquest treball en el moment en què aquesta fase d’estudi passi a la fase de projectes concrets.

Tram de la Cubeta d’Abrera

Tram de la Vall Baixa

Delimitació geomorfològica de l’Espai fluvial


DEL 01 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL E: 1/50000Partint dels criteris utilitzats per establir-la, s’ha representat la delimitació del’Espai fluvial proposat superposada a la cartografia de treball.

Aquesta representació indica el límit de la proposta i les diferents zones segonsels criteris del projecte marc per a la delimitació i zonificació de l’Espai fluvial.

La secció resum d’aquests criteris s’acompanya de les seccions resumd’elaboració pròpia dels criteris normatius de la “Ley de aguas 29 / 1985” i delscriteris tècnics i definicions hidràuliques de les zones inundables segons l’ACA.

També apareixen indicats els espais complementaris de l’Espai fluvial que estroben tots ells fora de l’Espai fluvial delimitat. Tan sols cal assenyalar el cas deldesviament del riu Llobregat previst al Pla Delta que s’inclou a l’Espai fluvial pertrobar-se en fase d’execució, no es contempla en aquest treball intervenir-hi,però sí que es té en compte la seva complementarietat.

Tram de la Cubeta d’Abrera

Tram de la Vall Baixa


DEL 02 ZONES I USOS DEL SÒL DE L’ESPAI FLUVIAL E: 1/25000La mateixa informació que el plànol anterior, DEL 01 Delimitació de l’Espai fluvial,però a una escala gràfica més gran i relacionant la delimitació i zonificació fetaamb els usos del sòl possibles en relació a la inundabilitat, d’acord amb elscriteris tècnics de l’ACA.

Procés de recuperació

HUMÀ

MEDI


HUMÀ

MEDI NATURALMEDI FÍSICMEDI


HUMÀ

MEDI NATURALMEDI FÍSIC


MEDI HUMÀ

MEDI NATURALMEDI FÍSIC


MEDI HUMÀ

MEDI NATURAL

MEDI FÍSIC


MEDI HUMÀ

MEDI NATURAL

MEDI FÍSIC

RESTAURACIÓ

REHABILITACIÓ

CONDICIONAMENT

MILLORA

Procés de recuperacióS’entén la recuperació mediambiental com un procés en el temps on l’objectiu final es assolir la restauració dels processos naturals del riu, es a dir, passar d’un riu degradat a un riu recuperat, en un estat pròxim al natural o previ al deteriorament.

RIU DEGRADAT

RIU RECUPERAT

MILLORA

Intervenció sobre un o més factorsambientals, però no tots, amb finalitats concretes i sectorials

Millora estètica, de l’accessibilitat, de l’ús lúdic, de la protecció civil, ... , parc fluvial del Besòs, ...

CONDICIONAMENT

Intervenció sobre diversos factors ambientals per millorarles condicions del medinatural però sense correccions prèvies del funcionament hidrològic del medi físic.

Plantacions de vegetacióde ribera, ... , aiguamollsde Molins, ...

REHABILITACIÓ

Intervencions per millorar el sistema fluvial i el desenvolupament d’hàbitats que li són propis, respectant elsusos existents.

Retirada d’endegaments, creació de terrasses fluvials inundables, recàrrega de l’aqüífer, regulació de cabals, ...

RESTAURACIÓ

Intervencions multifactorials perrecuperar el funcionament integral del riu com a ecosistema en equilibri dinàmic amb la seva conca, i no sectorialment.

Intervencions conjuntes per recuperar la llibertat del riu: adquisició pública de sòl privat, desaparició d’infraestructures i serveis, polítiques de millora de la qualitat de l’aigua, ...

PROCÉS DE RECUPERACIÓ

Sistema natural obert i dinàmic amb espai suficient per a desenvolupar la seva morfologia en equilibri, i amb la quantitat i la qualitat d’aigua, en magnitud i època, per a permetre l’estructura i funcionament de l’ecosistema.

SISTEMA SOSTENIBLE

MANTENIMENT+ -

Criteris La complexitat del procés de recuperació de l’Espai fluvial implica que sigui necessari abordar-lo des d’un punt de vista interdisciplinar.Resulta igualment important la conscienciació i la difusió, a nivell social i polític.No es pretén recuperar un medi natural que s’ha esvaït, ni el riu ni la vegetació del segle XIX existeixen actualment. El que es necessari es conservar els valors naturals que han perdurat i potenciar-los. Es tracta de fer propostes per a salvaguardar els ambients naturals potencialment més interessants, i per a suscitar-ne altres de nous en el millor dels casos.Analitzant la interrelació entre el medi físic, el medi natural i el medi humà, s’ha d’entendre quequalsevol intervenció en el territori de l’Espai fluvial que afecti a l’equilibri del medi ambient esprodueix per l’actuació o bé en el medi físic, o bé en el medi humà, i això provoca efectes directes en el medi natural. El bon estat del medi natural és el punt d’inici de la recuperació del’Espai fluvial.Si no hi ha mineralització de l’espai, erosió severa o desaparició de la informació genètica,qualsevol sistema natural degradat és recuperable a curt o mig termini.

Imatge parcial de la proposta de l’Espai fluvial

Accions

12 Realitzar actuacionsconcretes, valorar resultats i programar el manteniment

11 Condicionar i fercompatible l’accessibilitat

10 Integrar el patrimonicultural

7 Millorar la qualitat de l’aigua

8 Millorar l’estructura i la qualitat de la vegetació

9 Potenciar la diversitat d’hàbitats naturals

6 Preservar la interacció entre aigües superficials i subterrànies

5 Millorar el funcionament hidrològic del sistema fluvial

4 Establir condicions de pas a les infraestructures

3 Detenir la progressió de la superfície urbana i els usos disconformes

2 Mantenir o incrementar l’espai de llibertat del riu

1 Fer polítiques de gestióconjunta

1 2 3

4 5 6

7 8 9

10 11 12

Proposta de recuperació de l’espai fluvialEl procés de recuperació en el territori es concreta en la proposta de tres línies d’actuacions:

recuperació des de la llera del riu

recuperació des d’unitats d’interès

recuperació des de l’accessibilitat

Qualsevol de les actuacions s’hauran de poder gestionar de forma independent però s’haurande considerar globalment, només el sumatori de totes les intervencions conduirà a l’estadi més proper possible de la recuperació mediambiental del riu i de l’Espai fluvial proposat.

Cost estimat de la recuperació mediambiental de l’Espai fluvial 168.791.181 €Superfície total tractada d’Espai fluvial 1.193,11 ha

Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 466,63 ha 36.640.935 €Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 726,48 ha 132.150.246 €

Mòdul orientatiu de manteniment de l’Espai fluvial (no inclòs en els valors anteriors) 0,6 € / m2

Recuperació des de la lleraLa recuperació des de la llera és la primera condició per a aconseguir els següents estadis en el procés de la recuperació.Actuant en un espai longitudinal a cada costat del curs ordinari, les accions s’han de portar a terme en trams sencers o en la suma d’alguns.L’agent administratiu responsable principal a la llera és l’Agencia Catalana de l’Aigua, per la seva competència en la conca del riu Llobregat.De totes les accions necessàries per a la recuperació des de la llera destaquen les que resolen els condicionants hidrològics en el medi físic i els d’ús del sòl i de serveis en el medi humà.

Recuperació des de la llera 127.742.185 €Superfície total tractada 848,90 ha

Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 371,92 ha 23.944.772 €Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 476,98 ha 103.797.413 €

Tram Cubeta de Sant Andreu i la Vall Baixa


PRO 01 RECUPERACIÓ DES DE LA LLERA E: 1/50000De les línies d’actuacions proposades pel projecte marc, s’han representat demanera esquemàtica les zones de recuperació de la llera i els marges de l’Espaifluvial a intervenir des de la llera.

S’indiquen els condicionants hidrològics, d’ús i serveis existents o previstosdetectats a partir de l’anàlisi feta.

Es donen les dades de les superfícies de les zones a tractar per trams i permunicipis.

Aquestes dades són les utilitzades per fer la valoració estimada de larecuperació des de la llera.


Salzeda amb sarga / Tamarigar

Bosquines ( brolles, garrigues )

CURS ORDINARI

MARGE DEL SISTEMA HÍDRICZONA FLUVIAL (ZF) P.R. 10 ANYS

SISTEMA HÍDRIC (SH) P.R. 100 ANYS

Hidròfits Helòfits/halòfits Higròfits

MARGE DE LA ZONA INUNDABLE

RIBERA DE LA ZONA FLUVIAL

eix

riu

COMUNITATS VEGETALS

SECCIÓ TIPUS DEL PROJECTE - MARC DE L´ESPAI FLUVIALMARGE DE LA ZONA NO INUNDABLE

PORT HERBACI

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Alzinar litoral

Pinedes de pi blanc

Omeda

Albereda/verneda

Bardissa

Gramenets eixuts o subhumits

Creixenar típic

Canyissar

Jonqueres

Gramenets alts de sorral humit

Població de llenties

d'aiguamoll dolçHerbassars alts

Herbassars subaquàtics

( II )

( I )

( III )

( IV )

( V )

( VI )

( VII )

( VIII )

( IX )

( X )

( XI )

( XII )

( XIII )

( XIV )

10

11

PORT ARBUSTIU PORT ARBORI

0

DISPOSICIÓ RELATIVA DE LA VEGETACIÓ NATURAL EN SECCIÓ ESQUEMÀTICA DEL RIU SEGONS DEPENDÈNCIA HÍDRICA

VEGETACIÓ FORESTAL DE RIBERA PLANTES AQUÀTIQUES

CLASSIFICACIÓ DE LA VEGETACIÓ DE RIBERA SEGONS DEPENDÈNCIA HIDRÍCA ( XV )

NIV

ELLS

RE

LATI

US

RE

SP

EC

TE A

L C

UR

S O

RD

INA

RI

(P.R. > 100 ANYS)(P.R. > 100 ANYS)

Recuperació des d’unitats d’interèsLes accions en les unitats de interès van encaminades a rescatar aquestes zones des de la inscripció territorial urbana posant en valor l’Espai fluvial com necessari i amb funcionalitatsocio-ambiental pròpia. Actuant en un conjunt d’espais discontinus entre l’espai periurbà i la llera del riu, les accions es poden plantejar individualment a cada unitat d’interès sensehipotecar les altres línies d’actuació i, fins i tot, arribar a integrar accions conjuntes.L’agent administratiu competent últim en aquesta actuació és l’administració local o un conjuntd’elles.De totes les accions necessàries per a la recuperació de les unitats d’interès destaquen lesaccions en el medi humà en relació a l’accessibilitat, usos, serveis i patrimoni cultural.

Recuperació des d’unitats d’interès 23.407.047 €Superfície total tractada 344,21 ha

Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 94,71 ha 4.935.417 €

Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 249,50 ha 18.471.630 €



PRO 02 RECUPERACIÓ DES D’UNITATS D’INTERÈS E: 1/50000De les línies d’actuacions proposades pel projecte marc, s’han representat demanera esquemàtica els marges de l’Espai fluvial a tractar des d’unitats d’interèsi, com a referència per la seva relació, els marges implicats a tractar des de lallera i les unitats d’interès agrari.

Per a cada una de les unitats proposades s’indiquen els elements d’interèsexistents o previstos detectats a partir de l’anàlisi feta, i els espaiscomplementaris que entren en relació.

També es donen les dades de les superfícies total de les unitats d’interès atractar, la superfície per municipis implicats, i la superfície tractada des de lallera.

Aquestes dades són les utilitzades per fer la valoració estimada de larecuperació des d’unitats d’interès deixant de banda la superfície tractada desde la llera.

Recuperació des de l’accessibilitatLa recuperació des de l’accessibilitat és possible si els condicionants que es plantegen es resolen mitjançant accions concretes i posant en relació els elements d’interès analitzats, els municipis i la xarxa de mobilitat present en el territori. Actuant en un conjunt de camins existents i nous, les accions es poden classificar segons l’accessibilitat longitudinal i la transversal.La recuperació de camins longitudinals permet el seguiment i control dels serveis o infraestructures, juntament amb l’ús públic i la mobilitat longitudinal de l’Espai fluvial de manera compatible i integrada a les altres línies d’actuació.La recuperació de camins transversals d’interès permet l’accés a l’Espai fluvial des dels municipis, mitjans de transport, i des de la resta del territori.Les accions només contemplen els trams de camins de la xarxa directament vinculats amb l’Espai fluvial i generalment al sòl no urbanitzable dels espais periurbans. Es per aquest motiuque l’agent administratiu competent últim és l’administració local o un conjunt de elles amb lafinalitat d’integrar la proposta al conjunt territorial: la xarxa de camins complementaris municipals, espais públics urbans i els camins de gran i petit recorregut.De totes les accions necessàries per a la recuperació de l’accessibilitat destaquen les accionsen el medi humà amb relació a l’ús del sòl i al patrimoni cultural.

Recuperació des de l’accessibilitat, per municipis 17.641.949 €Longitud total tractada 117,26 km

Trams 1 a 3 - àmbit no afectat pel TGV 43,26 km 7.760.746 €

Trams 4 a 9 - àmbit afectat pel TGV 74,00 km 9.881.203 €



PRO 03 RECUPERACIÓ DES DE L’ACCESSIBILITAT E: 1/50000De les línies d’actuacions proposades pel projecte marc, s’ha representat demanera esquemàtica l’accessibilitat de l’Espai fluvial a tractar .

S’indiquen els camins longitudinals a tractar proposats i es diferencien segonssiguin o bé existents, o bé nous, o bé passin per viari existent, correctamentintegrat, per tal de completar la continuïtat de la accessibilitat longitudinal del’Espai fluvial.

Els camins transversals d’interès son aquells que en relació a l’anàlisi fet de laxarxa de camins municipal i territorial existent analitzada s’ha consideratnecessari el seu tractament des de l’Espai fluvial.

Igualment es donen les dades totals dels camins longitudinals i transversalsd’interès a tractar, per marges de riu i municipi.

Aquestes dades son las utilitzades per fer la valoració estimada de larecuperació des de l’accessibilitat.


PRO 04 RECUPERACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL E: 1/25000Sobre la base cartogràfica de treball, se superposen les diferents líniesd’actuació: recuperació des de la llera, recuperació des d’unitats d’interès irecuperació des de l’accessibilitat.


PRO 05 IMATGE DE LA PROPOSTA E: 1/25000Sobre el fotomuntatge del vol de l’any 2000 de la MMAMB, se superposen lesdiferents línies d’actuació: recuperació des de la llera, recuperació des d’unitatsd’interès i recuperació des de l’accessibilitat.

Àrea metropolitana de Barcelona

Mancomunitat de municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelonac/ 62 núm. 16-18 – edifici A – 08040 Barcelona

Direcció de serveis de l’Espai Públic

Redactors:Fidel Vázquez Alarcón, arquitecteRamón Vázquez López, arquitecte

Col.laboradors:Lluïsa Presmanes Rivas, biòlogaManel Cervera Gallemí, filòleg

els estudiants d’arquitectura i enginyeria de la UPC:Roger Aixut SampietroMarc de la Parra AlvaroEva I. Díaz SalgadoEsther Dorado LaderaVictoria Fiol DuranNoemí Morell RivasMeritxell Prados JustJosep Prat i RoureJorge Rodríguez DíazJade SalhabJordi Sánchez-Cuenca AlomarBernat Sanz Ausàs

Àngels Oliva Piguillem, administrativa

Seguiment per part del CCbLL:Juan Antón Tineo i Marquet, arquitecte

Autors de treballs externs:ERF, Ramón Folch i Guillèn, socioecòlegIET, Francesc Carbonell Llovera, enginyer ccpFrancesc Giró Amigó, biòlegFrancesc Xavier Mayor Farguell, ecòlegIsidre Pastor i Batalla, historiador

maig de 2003

ÍNDEX D’ANNEXOS GENERALS

ANNEX 1.1 ANTECEDENTS. documents MMAMB 1993 / 95

A 1.1.1 CRITERIS I TENDÈNCIES PER A LA RECUPERACIÓ DELSESPAIS FLUVIALS METROPOLITANS. 1993

EQUIP DE RIUS/ MMAMB

A1.1.2. PROPOSTA MARC PER A LA RECUPERACIÓ DELSESPAIS FLUVIALS METROPOLITANS. 1995

EQUIP DE RIUS/ MMAMB

ANNEX 1.2 TREBALL DE CAMP. fotografies EF / MMAMB

ANNEX 2.1 MEDI FÍSIC. documents previs

MF 1 FOTOGRAFIES AÈRIES DEL LLOBREGAT.ANYS 00 / 87 / 81 / 79 / 56 EF / MMAMB

MF 2 SÒLS ALTERATS EF / MMAMB

ANNEX 2.2 MEDI NATURAL. documents previs

MN 1 ASPECTES SOCIOAMBIENTALSDEL “PROJECTE MARC...”

E RAMON. FOLCH/ MMAMB

MN 2 ESTUDI DE LA VEGETACIÓ ACTUAL LL. PRESMANES/ MMAMB

MN 3 ESTUDI D’HÀBITATS I POBLAMENTS FAUNÍSTICS DELRIU LLOBREGAT

FUNDACIÓ TERRA/ MMAMB

MN 4 DETERMINACIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS ECOLÒGIC DELRIU LLOBREGAT AL BAIX LLOBREGAT

X. MAJOR/ MMAMB

ANNEX 2.3 MEDI HUMÀ. documents previs

MH 2 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL EN L’ÀMBIT DEL’ESPAI FLUVIAL DEL “PROJECTE MARC...”

I. PASTOR/ MMAMB

MH 3 INVENTARI DELS PONTS QUE TRAVESSEN EL RIULLOBREGAT EN L’ÀMBIT DE L’ESPAI FLUVIAL EF / MMAMB

MH 8 CUP / DPH ABRERA / EXPROPIACIONS AVE/ PROPIETAT DEL SÒL EF / MMAMB

ANNEX 3.1 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL. documents previs

DEL 1.2.3 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DEL RIU LLOBREGATALS TRAMS 1.2.3. EF / MMAMB

DEL AVE ESPAI FLUVIAL DEL LLOBREGAT / AVE EF / MMAMB

ANNEX 3.3 CRITERIS DE RECUPERACIÓ. documents previs

RECULL RECULL D’OPINIONS I CONSIDERACIONS PER AL“PROJECTE MARC ...”

VARIS/ EF / MMAMB

CEDEX “COGRESO DE RESTAURACIÓN DE RIOS Y HUMEDALES”Octubre 2002 CEDEX

INDEX D’ANNEXOS GRÀFICS

ANNEX 1 BASES DE TREBALL. E: 1/10 000

AMB 1 FOTOMUNTATGE VOL ANY 2000 MMAMB EF / MMAMB

AMB 2 FOTOGRAFIES DEL VOL ANY 2000 CCbLL CCbLL

BAS 1 BASES CARTOGRÀFIQUES EF / MMAMB

ANNEX 2 ANÀLISI. E: 1/10 000

MF 2 SÒLS ALTERATS EF / MMAMB

MN 2 ESTUDI DE LA VEGETACIÓ ACTUAL EF / MMAMB

MH 2 INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL EN L’ÀMBIT DEL’ESPAI FLUVIAL DEL “PROJECTE MARC...”

I. PASTOR/ MMAMB

MH 6 SERVEIS EF / MMAMB

ANNEX 3 i 4 PROPOSTA E:1/10 000

DEL EF DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL EF / MMAMB

PRO EF LÍNIES D’ACTUACIONS EF / MMAMB

VAL EF VALORACIÓ ECONÒMICA ESTIMADA.Justificació de mòduls i amidaments EF / MMAMB

projecte marc espai fluvial riu llobregat

Design