www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

_0

03

86

_1

90

7a

_v1

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Any de la riuada 1907

Conca Llobregat

Riu Cardener

Municipi Callús

Lloc Nord del municipi

Nom – Topònim Molí del Guix

Situació de la marca Façana de l’edifici

Nivell assolit 3,50 m sobre terra façana, 6,50 m sobre la coronació presa

Tipus de marca Placa metàl·lica rectangular de fosa

Coordenades UTM (ETRS89) X: 397.431, Y: 4.628.575

Altitud del carrer 255 m, terra davant façana (terrassa fluvial)

Observacions Hi ha dues rodes del molí a ambdós costats del passadís

Font: ACA (10/04/12)

RIUADA DEL RIU CARDENER A CALLÚS

12 d’octubre de 1907

Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

_0

03

86

_1

90

7a

_v1

DESCRIPCIÓ

Inundaciones Históricas en las Cuencas Internas de Catalunya. Tomo II Comisión Técnica de Emergencia por Inundaciones. Madrid 1983. Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener (Lérida – Barcelona). Manuel Novoa González. CAPO. MOP. 1981.

Aquesta avinguda és recordada com a una de les més importants de Catalunya dels darrers segles i molt especialment a la conca del riu Cardener, Segre i Ter. Es va considerar com la més important des del 16 de novembre de 1617 (lo any del diluvi). Les precipitacions d’octubre de 1907 van provocar quatre riuades consecutives al Llobregat i la seva conca. Les pluges van caure entre el 12 i 23 d’octubre, produint crescudes en els riu del vessant prepirinenc. Una de les majors crescudes va ser la del Cardener. A la seva conca es va localitzar una tempesta extraordinària que va fer que l’alçada de l’aigua, a les 18.00 h, al seu pas per Manresa fos de 7 m més que el nivell normal, fent que les estacions de ferrocarril del Nord i de Manresa a Berga s’inundessin, a més d’arrossegar el pont d’aquesta línia. També va inundar l’antiga carretera de Manresa a Bassella, recorregut antic (C-1410-z) de l’actual carretera de Manresa a Solsona (C-55) i se’n va endur terraplens, esculleres, murs de defensa i tot allò que trobava al seu pas. El riu va ocupar els terrenys on estaven les fàbriques amb les consegüents pèrdues de tot tipus. Pel que fa als terrenys d’horta i finques properes al riu, totes van ser arrasades, des de Súria a Sant Vicenç de Castellet. Concretament a Súria, algunes cases van caure a terra enrunades i també fàbriques, així com diverses infraestructures. Així mateix hi va haver crescudes extraordinàries de gran part dels rius de Catalunya i molt especialment dels rius Segre, Freser i Ter. En alguns dels seus trams van resultar catastròfics. Un exemple va ser la riera d’Amer (riu Brugent), afluent del Ter, que amb un cabal normalment inferior a 0,5 m3/s, va augmentar de tal manera que va ocasionar danys de molta importància a les obres del ferrocarril de Girona a Olot, malgrat estar el traçat aixecat a considerable alçada sobre el llit. També va destruir gran nombre de molins i fàbriques, i en la seva vertiginosa marxa cap al Ter va arrossegar terrenys, finques, camps i tot allò que va trobar al seu pas. A la conca baixa del Llobregat les aigües van entrar a les poblacions de Cornellà, el Prat i d’altres poblacions, envaint una gran extensió de terrenys de cultiu. També es van produir grans destrosses a les línies de ferrocarril de Madrid, Saragossa i Alacant. Els cabals màxims difereixen segons les fonts consultades. Al Informe hidrológico del Anteproyecto para el encauzamiento del río Llobregat, realitzat per Torán i Cia. S.L, a Martorell per al Llobregat tenim Qmax Martorell: 2.875 m3/s, mentre que en Geografía de Cataluña s’indiquen com a valors màxims per al Llobregat Qmax Castellbell: 2.700 m3/s i Qmax Martorell: 3.800 m3/s. D’altra banda, en la publicació Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener, s’estimen com a cabals màxims per al Cardener Qmax Cardona: 590 m3/s i Qmax Manresa: 1.020 m3/s. I per al Llobregat Qmax Martorell: 1.450 m3/s.

aca

_m

at_

08

26

5_

19

40

a_

v1

.do

cx

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

_0

03

86

_1

90

7a

_v1

MAPA D’UBICACIÓ

Mapa de situació del punt on es troba la placa commemorativa de la riuada, exactament adossada

a l’edifici de l’antic molí del Guix on hi ha una central hidroelèctrica.

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

riu Cardener

presa

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

_0

03

86

_1

90

7a

_v1

FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ

Riu Cardener Molí del Guix

Callús Baixant el camí des de la carretera C-55 i des de Cal Nenus s’accedeix al molí del Guix, on actualment hi ha una central hidroelèctrica. La presa que alimenta el canal i el riu Cardener estan just a tocar de l’edifici per la banda posterior. El nivell que va assolir l’aigua el dia de la riuada va ser de 3,50 m sobre el terra i de 6,50 m sobre la coronació de la presa (part posterior de l’edifici). Font: ACA (10/04/2012)

Riu Cardener Molí del Guix

Callús Detall de la placa commemorativa de l’avinguda i inundació en el molí del Guix. S’hi pot llegir: “NIVELL DE LA RIUADA DEL 12 OCTUBRE DE 1907”. Es tracta d’un tipus de placa (rectangular metàl·lica i de fosa) que es troba al llarg del riu Cardener. El 12 d’octubre de 1907 l’aigua va arribar fins al nivell que indica la placa i que hem vist a la foto anterior. Aquesta riuada és una de les més grans de les que hi ha constància i memòria històrica. Font: ACA (10/04/2012)

3,50 m

nivell de la riuada

6,50 m sobre la

coronació de la presa

presa a la part

posterior de l’edifici

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

_0

03

86

_1

90

7a

_v1

Riu Cardener Molí del Guix

Callús Vista de la presa de derivació del canal que alimenta l’actual central hidroelèctrica situada a les instal·lacions del molí del Guix. La derivació és pel marge esquerre i a penes té recorregut. Es tracta d’un tipus de central anomenada de peu de presa, ja que el recorregut és molt curt. Font: ACA (10/04/2012)

Riu Cardener Molí del Guix

Callús Vista del Molí del Guix des d’aigua amunt i des de la carretera C-55 que està sobre la cota 268. Si considerem que el terra sobre la placa està a cota 255, la diferència són 13 m, per la qual cosa la riuada no va arribar a envair aquest tram de carretera. La placa, que es pot veure a distància, està col·locada on hi ha el cercle. Font: ACA (10/04/2012)

nivell de la riuada

nivell de la riuada: 6,50 m sobre

la coronació de la presa

www.gencat.cat/aca

MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS

aca

_m

at_

_0

03

86

_1

907

a_

v1

08

26

5_

19

40

a_

v1.d

ocx

x

Riu Cardener (molí del Guix). Callús.

ESCALA GRÀFICA

0 5 10 m.

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya

Departament de Territori

i Sostenibilitat

Agència Catalana

de l'Aigua

EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:

ABRIL 2012

DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:

_____DE______

PLÀNOL Nº:

FULL:

1

1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons

RIU CARDENER (MOLÍ DEL GUIX). CALLÚS.

ME MD

Placa de la riuada12 d'octubre de 1907

15,00 13,00 7,00 50,00

3,5

0

Coronació presa

Canal

Nivell de riuada

3,0

0

Font: ACA