treball de síntesi 3r eso el riu llobregat

8/15/2019 Treball de Síntesi 3r ESO El Riu Llobregat

1/40

Curs 2015-2016

INSTITUT EL CASTELL

El riu Llobregat

Treball de

Síntesi 3r ESO


2/40

Índex

EL LLOBREGAT 3

ORIENTACIONS PER FER UNA BONA FEINA 5

TECNOLOGIA La central del Cairat 10

CIÈNCIES EXPERIENTALS El ri!" nat!ra i #!$%ica 1&

CIÈNCIES SOCIALS Le' c(l)nie' ind!'trial' 1*

LENGUA CATALANA El Ll(+re,at -(.tic i lle,endari &1

LENGUA CASTELLANA El r$(/ !ente de in'-iracin" i%2,ene' -ala+ra' &4

LLENGUA ANGLESA El t!ri'%e al Ber,!ed &6

ATE7TI8UES Pel' ca%in' de err( del Ll(+re,at 31

E9UCACI: F;SICA El Ll(+re,at c(% ent(rn nat!ral -er -racticar l


3/40

EL LLOBREGAT DE SEMPRE.

LA HISTÒRIA D'UN RIU QUE HA FETHISTÒRIA.

Obres els lls ! "#$!xe%es del ll!". E" ren"es l$ &$r$. No has pensat mai que segurament1'aigua que tens a les mans és del riu Llobregat? é! don"s! ara #olem a$udar-te a "on%i&er aquest riu que tens tan a to"ar teu i del qual potser no "onei&es gran "osa.

EL LLOBREGAT O ANTI( RUBRICATUS per als romans! nei& al peu del poble deastellar de n()ug! a uns 2.*** metres d(al+ada a les ,onts del Llobregat! a la "omar"a delergued. ll/ ini"ia el seu in0atigable i pro0its "am/ "ap al sud. Seguint el seu "urs! el

"ongost del riu de #egades és molt estret! de manera que en "erts llo"s gairebé no té espai per "ontenir les aiges! la "arretera i el 0erro"arril.

EL LLOBREGAT és un riu serpente$ant. En el seu "urs s(hi produei&en "orbes dol"es i"ompassades. en gairebé en tots els moments del seu "urs! el Llobregat propor"ionariquesa i benestar en tot el seu re"orregut! que és de 145!4 6m. El seu r%gim és sumamentirregular en els "abals. 7uan es parla del r%gim d'un riu a ni#ell popular! el tema mésesmentat és el de les riuades. 8na riuada no és més que una a#inguda del riu 9un augmentrelati#ament rpid del "abal: amb e0e"tes destru"tors. quest tipus de r%gim irregular ést/pi" dels rius de la ;ona "limti"a mediterrnia.

EL LLOBREGAT és un riu que ha 0ormat part de la hist


4/40

L$ n+s"r$ &+,$r&$ és el pas del Llobregat "ap al mar. El Llobregat abans de penetrar en el pla de ar"elona! ha de passar per una porta! per un llo" on les riberes s'estrenHen. El 0et es

produei& en el ongost! on el Llobregat separa dues "omarques nobles= el Iall%s i elGened%s! de la matei&a manera que unei& amb un "ord umbili"al les terres del peu deontserrat amb el ai& Llobregat. questa "ruFlla geogr0i"a o0erei&! a més a més! unaaltra "ompli"a"i= el #essament del riu noia! a0luent del Llobrega! a artorell. questa

petita "iutat! to"ant a Esparreguera! queda enmig d'aquesta "reu! és una pobla"i posadaentre rius! ponts! "arreteres i 0erro"arrils! entre "omarques i terres.

ara! el Llobregat després d' ha#er treballat "om un bou en tot el seu "urs mit$! a"aba elsseus dies "reant una de les "omarques més riques de atalunHa= abans en riquesa agr/"olaJara en riquesa industrial. esprés d'ha#er tra#essat artorell i el seu pont del diable! entreal pla de ar"elona! passa per la se#a antiga #all i es diluei& en un delta ample i esbatanatque ha so0ert en els Cltims de"ennis una trans0orma"i impressionant. 8n dels més re"ents

ha estat el des#iament del riu en el seu tram 0inal per tal de permetre guanHar terrenH "ap elSud a les instalKla"ions del Gort de ar"elona.

EL DELTA DEL LLOBREGAT és $a el d(una de les ;ones amb ma$or densitat de pobla"i de atalunHa.

L(abans del delta era el s/mptoma d'unes "ondi"ions ideals per a l(agri"ultura. Era un $ard/ prodigis d(arbres 0ruiters. La #all pr


5/40

ALGUNES ORIENTA(IONSPER FER UNA BONA FEINA

TS 3r. El riu Llobregat-


6/40

PAUTES PER A LA PRESENTA(I) DEL TREBALL

El treball amb totes les a"ti#itats del "r%dit de s/ntesi ha de "onstar de les parts segents=

ESTRU(TURA DEL TREBALL

-. PORTADA En el primer 0ull s'ha d'espe"i0i"ar=TAELL E SONTEST/tol= EL RIU LLOBREGAT

Nom= 9dels nois o noies "omponents del grup: urs= 3r

nH a"ad%mi"=

. ÍNDE*/. INTRODU((I)Gresenta"i i e&pli"a"i de la temti"a! els ob$e"tius! la metodologia i l(estru"tura deltreball. S(hi poden a0egir altres elements d(inter%s 9el "omentari de les 0onts d'in0orma"iemprades o bé els agraFments:.

0. TREBALL DE LES 1REESesen#olupament dels di0erents apartats temti"s= sn les a"ti#itats del "r%dit ordenades

per rees. ontindr el gui i el #ostre treball.

2. (ON(LUSIONS

Ialora"i dels resultats assolits. Té un "ar"ter de s/ntesi i "al que estigui molt estru"turat.Got re"ollir els "omentaris o els aspe"tes més relle#ants! per< també s(han d(apuntar els

problemes amb qu% ens hem trobat.

0. ANNE*OSaterial "omplementari iPo realit;at durant el "r%dit de s/ntesi.

2. BIBLIOGRAFIA !3+ FONTS D'INFORMA(I)

4. (ONTRAPORTADAS'ha de dei&ar un 0ull en blan" al 0inal del dossier que ser#ei& de "ontraportada.

5. PRESENTA(I) I DISSEN6• Gresenta"i del treball en 0ormat N-M. arges normals i interlineat d(1.! si es 0a

amb ordinador. El treball també es pot realit;ar a m! amb lletra llegible.• Ggines numerades.• Tot el treball ha d'ésser elaborat per l'alumnat. Els te&tos 0oto"opiats o d'altres autors

o autores que no sigui l'alumnat han d'anar en els nne&os.• Tota gr0i"a o ilKlustra"i haur de portar t/tol i 0ont.

ORTOGRAFIA I L7*I(al es"riure el treball amb "orre""i! si dubteu "onsulteu el di""ionari. 8tilit;eu el

#o"abulari espe"/0i" i apropiat al tema i a la situa"i en qu% s'es"riu.

TS 3r. El riu Llobregat-4


7/40

ELS SE(RETS D#UNA BONA E*POSI(I) ORAL

Qs tan important tenir uns "onei&ements "om saber-los transmetre.

Ger preparar la #ostra e&posi"i oral! "al tenir en "ompte tant el 0ons "om la 0orma.8(+, es 9re9$r$r n$ ex9+s!&!: +r$l;al organit;ar dos aspe"tes=

R El 0ons! és a dir! qu% és el que #olem e&pli"ar.R La 0orma! o sigui! "om ho e&pli"arem.

Ger preparar bé el 0ons! el primer que heu de tenir "lar és quines sn les idees que #olemtransmetre sobre el tema.Ger 0er l'e&posi"i oral! heu d' organit;ar-#os de manera que "ada "omponent del grupe&posi una part del treball d'e&tensi i importn"ia semblants.7uant a la 0orma! el que és més important és e&pli"ar-se amb ordre i "laredat. Ial la pena"uidar els detalls de l'e&posi"i. )eu de 0er un gui o esquema de treball que haureu

realit;at abans. i&/ en l'e&posi"i només "aldr 0er una ullada rpida al gui i podrem"ontinuar sense llegir-ho tot.

REALIT (+n&ls!+nsqu/ haureu de 0er un breu resum de les idees o apartats més importants del treball. al#alorar "om a grup l'aprenentatge que heu 0et del tema tra"tat.

Genseu que en a"abar l'e&posi"i oral! el tribunal us podr 0er les preguntes que "regui"on#enients.

A@ALUA(I)

)eu de tenir en "ompte que se us #aloraran els segents aspe"tes=

7ue el repartiment de les parts sigui equitati#a per a tots els membres del grup. 7ue l(e&tensi de la #ostra e&posi"i sigui l'apropiada. 7ue el tema s(hagi tra"tat amb 0or+a pro0unditat. 7ue a les preguntes del tribunal s(hagi respost "orre"tament. 7ue s'hagi 0et un bon resum de les idees prin"ipals. 7ue l(e&pressi oral hagi estat gil i 0luida.

7ue l(Cs del llenguatge hagi estat adequat i pre"/s.



8/40

7ue per ilKlustrar l'e&posi"i oral s'hagin utilit;at re"ursos de suport did"ti" 90otos!dibui&os! gr0i"s:.



9/40

FIT*A DE LA SORTIDA

Ll+& entral )idroel%"tri"a del airat

1re$ Te"nologiaA&"!!"$" ! ,$"er!$l seguir les e&pli"a"ions del pro0essor. No es ne"essita material.

Ll+& ol


10/40

A(TI@ITATS DE TREBALLDE LES 1REES

TS 3r. El riu Llobregat-1*


11/40

Te&n+l+?!$

EL LLOBREGAT (OM A FONT D'ENERGIA.LA (ENTRAL HIDROEL7(TRI(A DEL (AIRAT.

El ri! Ll(+re,at ' ta%+ !na (nt dener,ia/ c(% a 'a+e! al llar, del 'e! rec(rre,!t DiDa !na '.rie de central' Didr(el.ctri#!e' #!e a-r(iten 'alt' dai,!a -er tran'(r%ar lener,ia %ecnica #!e t lai,!a en el 'e! %(@i%ent en ener,ia el.ctrica=

El' 'alt' dai,!a -(den 'er artiicial'/ c(n'tr!int !na -re'a/ ( + deri@ar lai,!a -er !ncanal/ %' enda@ant er !n 'alt dai,!a i t(rnar lai,!a al ri!=

En #!al'e@(l ca'/ -(de% c(n'iderar #!e le' central' Didr(el.ctri#!e' 'n central' nete'/ -er#!. n( ,eneren re'id!' i an 'er@ir !na ener,ia -ri%ria ren(@a+le/ n( (+'tant/ %(lte'@e,ade' creen !n i%-acte a%+iental en el %(%ent de la 'e@a c(n'tr!cci i 'Da de%ini%itar=

(+, C+ $re,;

Ens "entrarem en l'estudi d'una "entral hidroel%"tri"a "on"reta que tenim molt a la #ora il'apro0itarem per estudiar les "entrals hidroel%"triques en general.

La "entral hidroel%"tri"a "on"reta ser la del airat! ubi"ada en el tram del riu que est

entre La Guda i l'a%ri! pertanHent al terme muni"ipal d'Esparreguera.

questa "entral és la segona més gran de pot%n"ia que té el riu Llobregat. ,arem una #isitaa la "entral perqu% tingueu una idea de "om és! per< per treballar us 0a"ilitarem les dades0onamentals de la "entral i també un plnol a es"ala de la se#a se""i que ens ha 0a"ilitatl'empresa propietria de la "entral.

ades del airat=• L'al+ada del salt d'aigua és de 21!2 m.• "tualment aquesta "entral est gestionada per l'empresa )A@BES! la qual li

#en l'ele"tri"itat que genera a l'empresa ,ES.• El "abal mig que "ir"ula per la "anonada que #a a parar a la turbina és 1* m3Psegon.• L'alternador que est "onne"tat a la turbina és de 24* 6U i 4*** #olts.• El trans0ormador ele#ador que hi ha a la sortida de l'alternador és de 2.*** #olts.• La "entral est "ontrolada automti"ament des d(un "entre de gesti que est a

Aibes de ,reser. No ne"essita personal per al seu 0un"ionament.• El dimetre de la "anonada de "rrega és de 2. metres.

8na dada interessant= Si el "abal del riu és normal! tota l'aigua del riu passa per la"entral!és a dir! "+" el r! 9$ss$ 9er l$ &$n+n$d$. Si el "abal és e&"essiu la presa sobreei&.



12/40

Q &$l er;

El treball que s'ha de 0er "onsistei& en=

-. D!b!x$r l$ se&&!: de l$ &en"r$l del ($!r$"! en una lmina mida N -3 i a l'es"alaadequada! tenint en "ompte les mides de la "entral! tenint "om a base el dibui& a es"ala dela "entral que ens ha subministrat l'empresa propietria de la matei&a i que s'hi ad$unta.quest dibui& ha d'estar rotulat i dibui&at "orre"tament.

. Bs&$r !n+r,$&!: s+bre el "!9s de "rb!n$ de l$ &en"r$l! tenint en "ompte que és deltipus Vaplan #erti"al- #ariable. 9dibui& de "om és! "ara"ter/stiques! des"rip"i...:

/. Bs&$r !n+r,$&!: s+bre els "r$ns+r,$d+rs que es "olKloquen a la sortida de les"entrals! perqu% ser#ei&en! quins di0erents tipus hi ha! "ara"ter/stiques que poden tenir...

0. El$b+r$r n ,$9$ de d!s"r!b&!: d#C!dr+el&"r!%es . En una lmina mida N -Mdibui&ar amb detall un mapa de atalunHa! amb els rius prin"ipals i situar totes les "entralshidroel%"triques! indi"ant a més a "adas"una l'anH de "onstru""i i la pot%n"ia que tenen.

Q $$l$re,;

Es tindr en "ompte a l'hora d'a#aluar=- La netedat en els treballs.- La "laredat en les e&pli"a"ions.- El detall en els dibui&os i el "l"ul e&a"te de les es"ales.

- La retola"i i el "olor en les lmines.



13/40

(!n&!es ex9er!,en"$ls

EL RIU NATURA I QUÍMI(A

U' -r(-('e% realitar !n e't!di del ri! Ll(+re,at de' del 'e! (ri,en in' a lade'e%+(cad!ra= Per tal de c(%-letar c(rrecta%ent a#!e't @iat,e caldr #!e e! 'er@ir le'@('tre' (+'er@aci(n' d!rant la '(rtida i #!e a-li#!e! -art del' c(nce-te' i -r(cedi%ent'#!e De% d(nat d!rant el c!r'= Ta%+ di'-('are! de %aterial e'-ec$ic a l


14/40

- apes topogr0i"s

A&"!!"$" - Per!l de l$ +n$ de l$ 9res$ del ($!r$" 9"urs mig:

▪ Aepresenta el per0il al paper milKlimetrat▪ Ginta sobre el per0il el llit del riu i a0egei& el nom dels relleus iPo pobla"ions.

TS 3r. El riu Llobregat-1M


15/40

A&"!!"$" Les &+ns"$n"s !"$ls s+r"!d$

7uan realit;em e&er"i"i 0/si"! al nostre "os o"orren multitud de "an#is. Ger ai&

La ,req%n"ia ard/a"a 9quantes #egades per minut el "or es "ontreu: és una manera demesurar la intensitat de l(es0or+. Qs a dir! la , sn el nCmero de pulsa"ions que tenim enun minut.

om a re0er%n"ia hem de saber que! quan realit;em a"ti#itat 0/si"a! no hem de sobrepassar les 14*-1* pulPmin 9amb un m&im de 2*:. Ger que et 0a"is una idea saludable! quan0a"is esport! has d'intentar tenir les pulsa"ions entre 12* i 14* pulPmin 9apro&imadament:!

$a que aquesta és la ;ona d'a"ti#itat EAX! on el teu "os obté molts bons resultats!augmenta el seu rendiment! i no té perill de patir malalties "ard/aques.

.-. Mesr$ de l$ re%Jn&!$ &$rdK$&$.

al que mesureu la #ostra , abans de pu$ar pel sender del Santuari de 7ueralt! i un "oparribeu a un mirador amb un pla0 amb detalls sobre el relleu.

, ini"ial=

, 0inal=

- erqueu in0orma"i per e&pli"ar "om poden #ariar els resultats d'aquest e&er"i"i si estra"ta d'una persona 0umadora respe"te a una persona no 0umadora. ndiqueu també "om

pot #ariar la , segons l(edat i el se&e.



16/40

A&"!!"$" / T$l$ &+,9$r$"!$ dels d!eren"s &rs+s d#n r!

8AS LT 8AS B 8AS >,orma del llit

Gendent 9W:

Ielo"itat aigua9"mPs:

abal9m3Ps:

Gro"és geol


17/40

A&"!!"$" 0 L$ %K,!&$ del r!.

1. ibui&a la mol%"ula de l(aigua i e&pli"a les se#es propietats 0isi"o-qu/miques.

2. 7uines sn les substn"ies que es troben dissoltes en l(aigua d(un riu? (on pro#enen?

3. magina(t que l(aigua s(ha barre$at "ada #egada amb una substn"ia di0erent=- aigua i oli=- aigua i al"ohol=- aigua i sorra=- aigua i sal=

etermina en "ada "as si es tra"ta d(una solu"i o d(una mes"la heterog%nia. Aaona-ho.

M. Si preparem una solu"i dissolent M* g de "arbonat de "al"i en 4** g d(aigua. al"ula la"on"entra"i de "arbonat de "al"i e&pressada en per"entatge en massa. E&pli"a els "l"uls.

. @bser#a l(etiqueta de tres ampolles d(aigua mineral en#asada de marques di0erents 9iengan&a-les al treball:. ,i&a(t en el "ontingut en sodi i "al"i. ,es una taula "omparati#a deles tres marques d(aigua per posar els resultats de les segents qestions 9e&pli"ant els"l"uls pr%#iament:

a: al"ula les quantitats que hi haurien d(aquestes substn"ies si tinguéssim una

ampolla de 1l. b: 7uants mols hi hauria de "al"i i sodi en l(ampolla?



18/40

": quants toms?

(!n&!es S+&!$ls

LES (OLÒNIES INDUSTRIALS AL LLARG DEL LLOBREGAT

El ri! Ll(+re,at Da tin,!t !n -a-er ca+dal en el de'en@(l!-a%ent ec(n)%ic '(cial i en lac(ni,!raci de le' n('tre' c(%ar#!e'= N('altre' centrare% el tre+all +'ica%ent '(+re el

Ll(+re,at c(% a (nt dener,ia i da#!$ el '(r,i%ent de le' c(l)nie' ind!'trial'= C(%eHe%-le e't!diare! el ca' de la C(l)nia ?idal= O+'er@are! ta%+ el ti-!' de -ai'at,ea,rari #!e tr(+are% d!rant el rec(rre,!t ent !na de'cri-ci de le' 'e@e' caracter$'ti#!e'=

(+, C+ $re,;

-. Treball sobre els mapes al"a el mapa del ai& Llobregat en un paper #egetal i es"riu el nom de tots els

muni"ipis. ndi"a la "apital. Situeu al mapa les prin"ipals "ol


19/40

- La realit;a"i dels mapes i la "orre""i ortogr0i"a- Els "ontinguts "lars i entenedors- La utilit;a"i de material de suport 9gr0iques! 0otogra0ies: i de 0onts d(in0orma"i.



20/40

-.--



21/40

-.. Situeu al mapa les "ol


22/40



23/40

Llen?$ ($"$l$n$

EL LLOBREGAT PO7TI( I LLEGENDARI

Els rius sempre han estat uns dels elements suggeridors de la poesia. El riu és sin

La SEB@N GA@G@ST és un #iatge llegendari al passat! amb el "onei&ement i estudi deles llegendes "onegudes més properes de la nostra "omar"a 9artorell: i l'establiment d'una"ompara"i entre aquesta i altres llegendes! una mi"a més allunHades potser dYon #i#im9Tarragona:! per< que tenen en "omC moltes similituds.om $a has llegit n'hem e&pli"at una! la primera.

Q $$l$re,; La presenta"i a"urada! lYortogra0ia! l(ordena"i i estru"tura"i dels apartats.

La bona "omprensi de les llegendes i poemes amb el re"onei&ement del tema i

argument. La "orre"ta identi0i"a"i dels elements que es demanin. El bon treball "omparatiu entre els poemes i per altra banda entre les llegendes.

denti0i"a"i dYelements "omuns i di#ergents. La "orre"ta de0ini"i i interpreta"i dels mots més relle#ants o de di0/"il "omprensi.

La produ""i "reati#a dYuna llegenda a partir de models o de la pura "reati#itat.

ona re"er"a dYin0orma"i dYautors i obres.

LYaporta"i dYin0orma"i de "aire hist


24/40

GAEA GAT= EL LLOBREGAT I LA POESIA

Al Llobregat .

\onei&eu lo Llobregat ?quest riu que serpente$aesde lYaltiu Girineu!Ger un "urs de trenta lleguasJque in0lat pels seus tributaris!rei& ] #oltas ab sup%rbia!@ ab lo sa"h de penitentLas segradas plantas besa!En passant per onistrole aquei&a es"arpada serrahont té son onastir!e los r"]ngels la AeHna7ue banHa ] Ao"a de ro"és aball! la "arretera!

^ lYpont de olins de AeH!agestus! atra#essaJ7ue la plana hermosa H ri"a)ont seu ar"elona! rega!^ sense entrar ] la #ila!,atigat de sa "arrera!ins lo blau editerranimple H audols penetra?quei& es lo Llobregat...

. Renes. No#a ^or6 1.

questa poesia té una di0i"ultat= el "atal és pre0abri! és a dir! en"ara no sYha#ia 0et lare0orma ling/sti"a que #a realit;ar el 0il


25/40

.FRAGMENTS PO7TI(S

Don Jaume a Sant Jeroni de Montserrat =ra,%entJel Llobregat #eu les ribes!les mar$ades del essque "onei& per les arbredes"om les roses per lYolor.Les #ilatges a llur #orasemblen ramats de moltonsque! abeurant-s' hi a la #esprada!hi esperen la llum del $orn.

Kacint ?erda,!er 9,olgueroles 1M- ar"elona 15*2:

quest poema és dYun autor del segle >>= a"int Ierdaguer. Ell ha estat un dels grans poetes "atalans. Ia re"rrer tota la geogra0ia de atalunHa! i en el seu llibre DEl anigD! 0aun itinerari %pi" i po%ti" per la geogra0ia "atalana. ins dYaquest llibre es troba! entremoltes altres! la poesia que llegirs a "ontinua"i. questa parla de dos rius que nei&en alGla de eret! all/ on es troben les pistes dYesqu/ de aqueira eret. quest dos rius sn la

Noguera i el Barona. Nei&en al matei& llo"! al matei&a pla! per< la Noguera tira "ap aatalunHa i el Barona seYn #a "ap a ,ran+a per la Ial d'ran. Els dos rius sembla quetinguin #ida i siguin "om dos germans.

La Noguera i Garona ra,%ent de la lle,enda Pirenaica del Cani,Je eret la immensa planaté la 0orma de bressol!té muntanHes per baranaon "om mare aguatita el solTé per alta "ap+alerala muntanHa de abrera.La geganta "ordillera

per bress$r s+s !lls la #ol.

La Noguera i lo Baronasn los 0ills que éu li dna!que $a al ni&er s' e,9$!"$ren&+rre?eren ! s$l"$ren&+, d+s n!ns +?!ne$n".

Noguera per l


26/40

A(TI@ITATS AL @OLTANT DELS DOS POEMES DE . @ERDAGUER.

RE(ER(A D' INFORMA(I)

.-. al que busquis in0orma"i del poeta a"int Ierdaguer. La trobars a qualse#olen"i"lop%dia. Iolem que 0a"is una ressenHa de la se#a #ida i obra. Si trobes in0orma"i dYaquests dos poemes! es"riu-la després i "omenta-la.

.. er"a també in0orma"i sobre la #ida i obra de Gompeu ,abra

./. ,es un resum en prosa dels dos poemes.

MORFOSINTA*I.

.0.ompleteu el quadre segent.! indi"ant els top


27/40

@ALLEASEB@N GAT= BLO( DE LLEGENDES

NOTA IMPORTANT: Tota aquesta segona part de Llengua Catalana, que constitueix el Bloc dellegendes, és opcional i serir! per pujar nota als qui la "acin#

Llegenda del cam de Tarragona.

En temps de la domina"i romana! Tarragona era la "apital dY)ispnia interior. Se liatribuFa un "ens dYun mili dYhabitants si bé la hist patir de set als habitants de Tarragona "onstituFa una pobla"i 0lotant! 0antasmal! que no



28/40

dei&a#a arribar l'aigua a la "iutat nostrada. Tot ai&< dna llo" a la "orranda popular quearriba 0ins a nosaltres =

Tarra,(na/ terra r)ne,a

a''(tada -el' @ent(ll'i eiH!ta d ai,!a +(na=

questa 0ou la "ausa de la man"a d'aigua a Tarragona que la 0or+a de la llegenda li atribuFala maledi""i del diable que #a 0er el pont! i en "an#i no #a guanHar "ap nima.

!l ont del diable de Martorell

iu la tradi"i que el pont de artorell que passa sobre el riu Llobregat el #a "onstruir eldiable en una nit. )i ha per

Sembla que a la part de la dreta del riu hi ha#ia un hostal que no tenia pou ni "isterna. Lase#a gent! per pro#eir-se d'aigua! l'ana#en a bus"ar a una 0ont que hi ha#ia a l'altra bandade la riba. 8n dia! per< una minHona! que era la que solia 0er aquesta 0eina! #a dir que mésli #aldria donar-se al diable que ha#er de passar el gual del riu a peu per anar a "er"ar l'aigua. La resposta no es #a 0er esperar gens ni mi"aJ en"ara no ha#ia a"abat la se#aquei&a! se li #a presentar un "a#aller que li #a dir que li 0aria un pont en una nit a "an#i dela se#a nima. La noia #a a""eptar i el "a#aller es #a posar a treballar tot seguit.La noia admira#a des d'una 0inestra de l'hostal i gairebé sense "reure-sYho "om! pedra rera

pedra! aquells estranH personatge! que no era altre que el diable! ana#a "onstruint aquell pont que li ha#ia de "ostar un preu tan ele#at. mesura que l(obra a#an+a#a l'esglai de la

noia es 0eia més gran! i quan $a només queda#a una pedra perqu% el pont estigués a"abatdel tot! sense aguantar més la se#a angoi&a! #a anar a bus"ar la mestressa i li #a e&posar totel que passa#a.La mestressa! que era una dona d'aquelles de pensades rpides! #a a anar a bus"ar unagalleda d'aigua i la #a engegar damunt del gall. quest #a "antar i amb el seu "ant #adespertar els de les masies #eFnes! de manera que gall rera gall #an anar "antant tots els dela "ontrada. Els "ants #an arribar a les orelles del diable i quan tragina#a la darrera pedradel pont que "onstruFa i es #a pensar que ha#ia arribat la matinada i! per tant! que no ha#iaestat "apa+ d'a"abar-lo durant la nit "om ha#ia prom%s. En0urismat #a dei&ar "aure ambrbia la pedra que transporta#a per a"abar el pont i en"ara la podem trobar en aquell llo".

8na altra #ersi d'aquesta llegenda diu que el gall #a "antar sense que ningC no eldespertés.

També n'hi ha una altra en"ara! segons la qual els habitants del poble no podien tra#essar elriu des de 0eia molts dies perqu% ana#a molt ple i "orrien perill de ser arrossegats pel"orrent. leshores es #a presentar el diable dient que els 0aria un pont amb la "ondi"i d'emportar-se el primer que hi passésJ una dona del poble! que era tan #ella "om llesta! #a dir que no s'amoFnessin i que dei&essin que en banHeta 0es el pont! que ella $a se lesempes"aria per burlar-lo. 7uan el pont #a estar a"abat la #ella #a atansar-s' hi! "om si el#olgués passar. 7uan #a ser el primer gra #a obrir una "istella que porta#a! #a dei&ar elgat que hi duia i #a atiar-lo perqu% el tra#essés. L'animal #a sortir esperitat i "orrents de la

"istella! i #a ser el primer de passar el pont.- Té! $a has "obrat- #a dir la #ella.



29/40

#a mar&ar rient entre dents de la mala $ugada que ha#ia 0et al diable.

A(TI@ITATS AL @OLTANT DE LES LLEGENDES.

Le"tura i "omprensi del te&t

/.-. ompareu la "onstru""i dels ponts de les dues llegendes=

te&t 1= La llegenda del pont del diable de Tarragona

te&t 2 = La llegenda del pont del diable de artorell.

/.. nlisi dels te&tos=

a: rgument- 7uin temps #erbal predomina en els dos te&tos?

- ,es un resum de l'argument de les dues llegendes.

b: Gersonatges

- )i ha des"rip"i 0/si"a dels personatges?

- om els imagineu? Ger qu%?

": is"urs

- El punt de #ista del narrador! és omnis"ient o és el dYun narrador personatge?.

d: Tema

- 7uina és la idea dominant en ambdues llegendes

- 7u% intenta#en ensenHar aquestes llegendes?.

/./. Les dues llegendes presenten "on"re"ions geogr0iques i temporals?. Et sembla que és propi de totes les llegendes?

/.0. ndi"a! en el quadre que hi ha a "ontinua"i! els elements propis de la llegenda quetrobars en aquestes #ersions llegides abans.

P+n" del d!$ble deT$rr$?+n$

P+n" del d!$ble deM$r"+rell

Elements sobrenaturalsGersonatges prin"ipals

Noms del diablenimal que passa pel ponturada de la "onstru""i del pont@n trans"orre l(a""i

/.2. El teu treball en l' rea de llengua "atalana s'a"aba. Ger< no #oldr/em dei&ar-ho aqu/.

La nostra a"ti#itat 0inal de s/ntesi és la reda""i d'una llegenda. Nosaltres t'aportem lesidees. Ae"ordes la importn"ia de les idees en les narra"ions? La #ostra llegenda utilit;ar



30/40

el temps passat per< proper. Els protagonistes P les protagonistes haureu de ser #osaltres. el tema ha de ser al #oltant del Llobregat. ,eu "rrer la imagina"i.



31/40

Len?$ ($s"ell$n$

EL RÍO FUENTE DE INSPIRA(I)N IMGENES 6 PALABRAS

AD(ra Dari' de -eri(di'ta'= El 2rea de Len,!a Ca'tellana (' encar,a #!e realici' !nre-(rtae de @!e'tra 'alida -(r el r$( Ll(+re,at .

En el re-(rtae c(%+inari' teHt( di@er'(' %ateriale' ,r2ic(' (t(,ra$a'/ di+!('/%a-a'/ etcJ= 9!rante la 'alida/ %!cDa atencin c2%ara (t(,r2ica a -!nt(= Se trata deeH-licar l( %2' detallada%ente -('i+le el itinerari( del @iae/ la' @i'ita'/ la' ancd(ta'/a'$ c(%( @!e'tra' (-ini(ne' @i@encia' d!rante el rec(rrid(=

8(:,+ l+ C$re,+s;Gara reali;ar el reporta$e! re"ordad las siguientes pautas=

1. El reporta$e! "omo "ualquier noti"ia! tiene un titular. Qste debe despertar la "uriosidaddel le"tor! por tanto ha de ser atraHente H espe"ta"ular.

2. ebéis resumir en unas "uantas l/neas! a modo de p]rra0o ini"ial! el "ontenido delreporta$e. Este resumen ha de ser muH sintéti"o! para que permita al le"tor-a enterarsem/nimamente del "ontenido del te&to.

3. "ontinua"in #endr/a el "uerpo del reporta$e! donde se desarrolla el tema. Qste!adem]s de ser in0ormati#o puede o0re"er una in0orma"in personal sobre el lugar quehas #isitado. Gor tanto! podéis e&presar #i#en"ias personales siempre que pemitan alle"tor ha"erse una idea m]s pre"isa de los lugares des"ritos. El lengua$e H su "apa"idade&presi#a H "olor/sti"a tienen una gran importan"ia.

` Godéis in"luir testimonios de gente del lugar 9entre#istas:! "itas de libros o re#istas! as/"omo toda la do"umenta"in gr]0i"a de 0otogra0/as H dibu$os.

8Q e$l$re,+s;

•

Si el reporta$e est] reali;ado de 0orma ade"uada logrando un buen ni#el "omuni"ati#o!tanto de los he"hos "omo de las #i#en"ias.• La "oheren"ia del es"rito= es de"ir! si la in0orma"in est] bien sele""ionada H se

e&presa de 0orma "lara H ordenada.• La "ohesin del te&to! la "orre""in gramati"al H la "one&in entre las 0rases mediante

el uso de "one"tores H la puntua"in.• La "apa"idad e&presi#a para narrar H des"ribir atendiendo a la utili;a"in de un

#o"abulario ri"o H pre"iso.• La presenta"in "uidada de las di#ersas partes del te&to H del material gr]0i"o=

T/tulos! subt/tulos! "omentario a pie de 0oto...Letra "lara. 8tili;a"in de maHCs"ulas! subraHado...orre""in ortogr]0i"a.



32/40

Llen?$ $n?les$

EL TURISME AL BERGUED1

La Di't)ria del ri! Ll(+re,at e't lli,ada a la Di't)ria de tre' c(%ar#!e'" el Ber,!ed/ el Ba,e' i el BaiH Ll(+re,at/ #!e tenen !n +(n n(%+re de -!nt' d


33/40

A LEAFLET ON BERGUED1 BAGES AND BAI* LLOBREGAT

Usel @+&$bl$r

Springs

Ueather

rea

Sq. 6m.

Lo"al 0esti#als

Tourist o00i"e

@pening hours

Lodging

Tin room! double room! single room



34/40

M$"e,"!%es

PELS (AMINS DE FERRO DEL RIU LLOBREGAT Le' %ine'/ larri+ada del err(carril i le' c(l)nie' ind!'trial' @an %(diicar el -ai'at,e delAlt Ll(+re,at= 9el 1445 al 16*3/ el err(carril @a %antenir c(%!nicat' el n(rd i el '!d del Ll(+re,at= La-arici del tren en !na.-(ca de -r('-eritat ec(n)%ica i la 'e@ade'a-arici en te%-' de cri'i %ar#!en laDi't)ria del err(carril a lAlt Ll(+re,at=?a 'er d!rant llti% ter del 'e,le -a''at #!e el Ba,e' i/ '(+ret(t/ el Ber,!edc(%enaren la 'e@a tran'(r%aci/ -a''ant

de 'er c(%ar#!e' r!ral' en el 'e! c(n!nt /a dedicar la ri+a del Ll(+re,at a !'('ind!'trial'= Le' c(n'e#Q.ncie' '(cial'da#!e'ta ada-taci e' %('tren en dierent'a'-ecte'" ar#!itect)nica%ent en (r%a dec(l)nie' in' i t(t da,r$c(le' / Di't)rica%ent/ a tra@' de la creaci d!na n(@ac(n'ci.ncia '(cial trad!da en %(+ilitaci(n' (+rere' lli,ade' al' centre' ind!'trial' del

-a$'/ i de%(,rica%ent/ a tra@' d!n incre%ent de la -(+laci %arcat -er la i%%i,racide' daltre' -!nt' de lE'tat= 8!an t(t a#!e't -r(c' c(%ena a !nci(nar/ le' nece''itat'del tran'-(rt del car+/ del ci%ent ( de la -r(d!cci t.Htil @an ac(n'ellar dintr(d!ir el

"errocarril = AiH$/ a -artir del' ind!'trial' de la (na/ el Ber,!ed c(%-t a%+ !n tren

%iHt/ de tran'-(rt de -er'(ne' i %ercaderie'/ #!e circul# aral$lel al riu en !na +(na -art del traecte/ in' arri+ar ,aire+ al 'e! naiHe%ent/ -r(- de Ca'tellar de n!,=

Segurament que $a us heu adonat de la rela"i del tren! l'anomenat !l carrilet% amb el riuLlobregat. La nostra proposta de treball "ontempla estudiar matemti"ament algunsaspe"tes de la #ida a la #ora del riu #iat$ant amb el "arrilet.

(+, C+ $re,;

• pli"arem all< que hem apr%s o hem a"abat de "onsolidar aquest "urs a les qestions i problemes plante$ats.

• Només per als grups 3 i 3=

El treball est programat de la segent manera= les a"ti#itats T1! T2! TM iT s(han de 0er obligat


35/40

(+, C+ $$l$re,;- Totes les a"ti#itats assignades al grup han d'estar ben 0etes.

- El gr0i" amb una bona es"ala! t/tol! dades sobre els ei&os... ben 0et.- La presenta"i a"urada.- Les "on"lusions i la $usti0i"a"i sempre que es demana.

MAT -.> Llegiu amb aten"i l'entre#ista amb ntoni Iila 9E& "ap d'esta"i d'@l#an: queteniu a l'anne&! i! després "ontesteu=- 7uin d'aquests gr0i"s des"riu el mo#iment del tren quan l'entre#istat e&pli"a l'an%"dotade la #a"a ?. al $usti0i"ar la resposta e&pli"itant po" a po" i amb detall perqu% "reieu elque responeu.

MAT .- A#!e't tren real%ent ana@a %(lt -(c a -(c= La ,ent ,ran #!e @i! al' -(+le' delAlt Ll(+re,at eH-lica #!e tarda@a 5D -er arri+ar de' de la C(l)nia R('al Ol@anJ a la

-laa E'-ana de Barcel(na=

-. Lo"alit;eu sobre el mapa la ol #!il)%etre' -er D(ra= S!-('are% #!e Cal R('al e't 'it!ada al #!il)%etre &0 de lal$nia err(@iria i #!e c(%ence% a c(%-tar el te%-' #!an el tren Di -a''a= -. @mpliu la taula de #alors que rela"iona la posi"i del tren 9espai: segons el temps

trans"orregut.

. 7uines sn les magnituds que hem rela"ionat ?./. La rela"i entre aquestes magnituds és 0un"ional ?. Ger qu% ?.

0. 7uina és la #ariable independent ?. la #ariable dependent ?.2. Trobeu l'e&pressi anal/ti"a 90rmula: que e&pressa la rela"i entre aquestes magnituds.



36/40

4. 7uin tipus de 0un"i "reieu que heu trobat ?. Ger qu% ?.5. om penseu que ser el seu gr0i" ?. Ger qu% ?.. onstruFu un gr0i" sobre paper milKlimetrat. Ae"ordeu que "al es"riure totes les dades

que ens permeten interpretar el gr0i" i triar una es"ala adient.. 7uin és el pendent del gr0i" obtingut?. )i ha alguna rela"i entre el pendent i la#elo"itat ?.-. 7uina és l'ordenada de l'origen ?.--. Es"ri#iu l'equa"i d'una re"ta paralKlela a la donada que passi pel punt 9*!*:.-. E&pliqueu el seu signi0i"at tornant a pensar en el "arrilet.

MAT 0.- SDa -re,!ntat a 40 -er'(ne' #!e @i!en al' -(+le' de lAlt Ll(+re,at 'i rec(rden#!ante' @e,ade' Da@ien !tilitat el carrilet -er +aiHar a Barcel(na de' de lan 50 a lan>0= El' en#!e'tad(r' Dan triat 0 D(%e' i 0 d(ne' de %' de >0 an'= Le' re'-('te'(+tin,!de' 'n le' 'e,Qent'"

3 5 10 3 & 5 5 3 * 10 3 & 5* * > * * 3 3 3 1 4 3 3 5 5 5 5 > 4 6 10 & 3 > 3 * 4 6 4 * 10 5 5 > * &5 & 3 10 * 3 5 5 & 3 10 5 34 5 * & * > 5 5 > 3 5 3& &

-. 7ui és la pobla"i ?. 7uina és la #ariable estad/sti"a ?.

. 7uin tipus de #ariable estad/sti"a és ?.

/. 7uina és la mostra ?. 7uins "riteris s'han utilit;at per de0inir la mostra ?. reieu que haestat ben sele""ionada ?. Ger qu% penseu que no s'ha preguntat a ningC de 3* anHs ?.

0. Gresenteu les dades en una taula de 0req%n"ies. E&presseu la 0req%n"ia relati#a en0orma de 0ra""i! de"imal i per"entatge.

2. onstruFu el gr0i" que "onsidereu més adient.

4. Trobeu els #alors "entrals= el mode! la mediana i la mit$ana.5. 7uines "on"lusions en podem treure ?.

. Es"ri#iu quins passos s'han seguit per 0er el treball estad/sti" .

MAT 2.- A Cal ?idal 'in'talVl !na %#!ina de @a-(r al centre de la +rica/ -r(- de lat!r+ina/ al +ell %i, de le' 'ecci(n' de ilat!ra i ti''at,e= El car+ arri+a@a a Cal ?idal

-r(cedent de la c(nca car+(n$era de Cerc' i F$,(l'/tran'-(rtat -el tren= T(t' el' a+ricant' in'talVlat' al -e!del Ll(+re,at eien 'er@ir el @a-(r c(% ener,ia a!Hiliar

#!an el Ll(+re,at -(rta@a -(ca ai,!a= La %#!ina de



37/40

@a-(r de la +rica nece''ita@a !na He%eneia (ra alta -er -(der e@ac!ar el' !%' de lac(%+!'ti del car+=

En la @i'ita #!e are% a la C(l)nia ?idal en' iHare% en la He%eneia #!e Di Da a

lentrada de la +rica= al"uleu l'al+ada de la &emeneia amb el pro"ediment dels problemes de semblan+a detriangles 0ets a "lasse 9en "omptes de 0er ser#ir un pal i la se#a ombra us podeu posar un de#osaltres:. Ae"ordeu que només ne"essiteu una "inta m%tri"a.

MAT 4.- El ca+al d

Ber,!ed ' de /35 %3 W'= AiH) '


38/40

-. L(anH 154*! quin per"entatge dels habitantsdel tra$e"te #i#ien al ages i quin

per"entatge #i#ia al ergued ?.

. quins pobles hi #i#ia més del W delshabitants totals del tra$e"te ?.

/. Sabent que a Guig-Aeig hi #i#ia el 13!1 Wdels habitants de la "omar"a del ergued!quina pobla"i tenia el ergued el 154* ?.

MAT .- Entre anresa i la Gobla de Lillet! el arrilet sal#a#a un desni#ell important.Godeu deduir-ho de la segent 0rase ? =

la 'etena -art del de'ni@ell ' i,!al a la dier.nciadel d(+le del de'ni@ell i 1300 %etre'

MAT .- En ar+al és un #e/ de er"s que s(ha interessat per la hist


39/40

Ed&$&!: FKs!&$

EL LLOBREGAT (OM A ENTORN NATURAL PER A PRA(TI(ARESPORTS D'A@ENTURA.

Parlar dacti@itat' $'i#!e' a la nat!ra '/ a+(rdar la -r)-ia e@(l!ci D!%ana= La%ani-!laci del %arc nat!ral -er lacti@itat D!%ana/ la relaci del +in(%i D(%e nat!raDa e'tat i c(ntin!a e'tantJ la +a'e del -r(,r' tecn(l),ic i ec(n)%ic de le' di@er'e'

'(cietat'=

El Ll(+re,at/ tant en el 'e! naiHe%ent c(% a la 'e@a de'e%+(cad!ra/ en' (ereiH !n a%-li@entall dacti@itat' e'-(rti@e'= Si en' centre% en el 'e! naiHe%ent el #!al -(dre! c(n.iHer en la -r(-era '(rtida de !nJ -(dre! (+'er@ar #!e e' -(den -racticar inn!%era+le'e'-(rt' da@ent!ra" ratin,/ +aiHada de +arranc'/ -!entin,/ ra--el'/ -ira,Qi'%e/ %arHe'd(rientaci/ e'-ele(l(,ia/ trein,/ 'enderi'%e/ %(!ntain +ie=== #!e 'en' -re'enta c(%la ,ran alternati@a al 'at!rat (ci !r+=

(+, C+ $re,;

ada grup tindr que "on0e""ionar un treball en el qual sYhaur dYes"ollir un esport dYa#entura i desen#olupar-lo. El treball 9 0ulls m/nim : haur de "ontenir= - Gortada - ntrodu""i 9per qu% aquest esport?...: - ontingut propi del treball 9 t%"ni"a! t"ti"a! terrenH! material ne"essari....: - ltres apartats 9per e&emple nCmero de pra"ti"ants! és un esport 0ederat o no ...: - on"lusions - ibliogra0ia "onsultada 9llibres! re#istes..:

Q $$l$re,;

- La presenta"i - dissenH 90otogra0ies! dibui&os...: - 7ue el treball sigui "omplert 9que "omplei&i els punts pre0i&ats: - La "laredat dels "ontinguts e&posats - LYoriginalitat - Les "on"lusions personals i el treball dYin#estiga"i 90onts bibliogr0iques:



40/40

Ed&$&!: @!s$l ! Pls"!&$

(RITERIS PER A(ONSEGUIR UNA BONA QUALITAT GR1FI(A I(OMUNI(ATI@A

om podeu "ompro#ar! en 0er una le"tura detallada de les a"ti#itats d(aquest treball des/ntesi! des de moltes de les rees se us demana que 0eu dibui&os! re"erqueu i matges!"ompleteu maper o gr0i"s...

es de l(rea d(Edu"a"i Iisual i Glsti"a a#aluarem la qualitat de la realit;a"i dels

matei&os! analit;ant que hagueu utilit;at els re"ursos gr%0i"s i t%"niques més adients en"adas"una de les a"ti#itats proposades atenent a la 0inalitat "omuni"ati#a "on"reta que"adas"una d(elles plantegi.

lhora "al que tingueu espe"ial "ura dels a"abats! dels aspe"tes #isuals i "ompositius deldossier i dels re"ursos #isuals que utilit;eu en la #ostra presenta"i oral.

B+n "reb$ll

treball de síntesi 3r eso el riu llobregat

Documents