IES PUIG DE SA FONTCurs 2013-2014

1

PROGRAMACIÓBIOLOGIA I GEOLOGIA

ÍNDEX

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA1. Objectius de l’Educació Secundària Obligatoria 3

2. Les competències bàsiques 4

3. Ciències de la Naturalesa 9

4. Programació de Ciències de la Naturalesa de primer d’ESO 11

5. Programació de Ciències de la Naturalesa de tercer d’ESO 32

6. Programació de Biologia i Geologia de quart d’ESO 51

7. Metodologia i atenció a la diversitat 60

8. Alumnat amb necessitats educatives especials 61

9. Avaluació 62

10.Recuperació de pendents 63

BATXILLERAT1. Objectius generals del batxillerat 66

2. Programació de Biologia i Geologia de primer de batxillerat 67

3. Programació de Tècniques Experimentals de primer de batxillerat 80

4. Programació de Ciències per al Món Contemporàni 95

5. Programació de Biologia de segon de batxillerat 100

MÒDULS VOLUNTARIS. Àmbit cientificotècnic 116

LLENGUA VEHICULAR 151PROJECTE DEL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES 151PLA DE FOMENT DE LA LECTURA 151MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS 152PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT 154FUNCIONAMENT DEL DEPARTAMENT 155COORDINACIÓ PER NIVELLS 156APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ 157

2

OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAa) Conèixer, assumir i exercir els seus drets i deures en el respecte als altres,

practicar la tolerància, la cooperació i solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg fiançant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica.

b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Fomentar actituds que afavoresquin la convivència i evitin la violència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra civilització, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, rebutjant qualsevol tipus de discriminació.

e) Desenvolupar destreses bàsiques, en la utilització de les fonts d’informació per, amb sentit crític, adquirir nous coneixements, així com una preparació bàsica en l’àmbit de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, per planificar, per prendre decisions i per assumir responsabilitats, valorant l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

h) Comprendre i expressar amb correcció texts i missatges complexos, oralment i per escrit, en llengua catalana i castellana, valorant les seves possibilitats comunicatives des de la seva condició de llengua comuna de tots els espanyols i d’idioma internacional, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Conèixer els aspectes bàsics de la cultura, la geografia i la història d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conèixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenvolupar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

k) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, els deures i les llibertats dels ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a ells.

l) Conèixer el funcionament del cos humà, així com els efectes beneficiosos per a la salut de l’exercici físic i l’alimentació adequada, incorporant la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

m) Valorar els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, contribuint a la seva conservació i millora.

n) Valorar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió representació.

3

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

− L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat.− L’ús de metodologies i recursos didàctics determinats. − L’acció tutorial permanent.− La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L’avaluació de les competències bàsiques

L’avaluació de les competències es durà a terme a través dels punts següents: − El desenvolupament de la matèria. − El reconeixement de la pròpia competència bàsica. − El nivell d’aptitud assolit en cadascuna de les vuit competències:

• El domini de la llengua oral i escrita en múltiples contexts Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint i expressant-se de manera oral i escrita.

• L’ús espontani de raonaments matemàtics Conèixer i fer servir els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en pràctica processos de raonament que conduesquin a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació i a la presa de decisions.

• L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturalsSer conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, com també uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

• L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informacióUtilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

• La participació social i la valoració de la democràciaExercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment, entre homes i dones.

• La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir fent-hoDesenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per dur a terme creacions pròpies; conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques; interessar-se per la conservació del patrimoni.

4

• El control de les capacitats d’aprenentatge pròpiesSer conscient del que se sap i del que s’ha d’aprendre; conèixer les potencialitats i les mancances pròpies, aprofitant les primeres i cercant motivació i voluntat per superar les segones.

• La capacitat d’escollir i de tirar endavant projectes individuals i col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

Contribució de la matèria a l’adquisició de els competències bàsiques

La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix, precisament, l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d’interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d’estratègies per obtenir conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.

D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta competència requereixen una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d’un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes als quals s’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència i la utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matematitzats, etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.

La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens. D’altra banda, la

5

configuració i la transmissió de les idees i les informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets, fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l’expressió verbal d’aquestes relacions farà efectiva la contribució. La utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.

La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.

Així, afavoreix l’adquisició d’aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos propis de les TIC també permeten, de manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.

La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura. En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.

En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.

6

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.

Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d’enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència.

Desenvolupament de les competències bàsiques

1. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic− Conèixer els diferents nivells d'organització del cos humà.− Diferenciar els grups d'aliments i valorar els beneficis d'una dieta

equilibrada.– Reconèixer l'estructura bàsica, la funció i les malalties relacionades amb l'aparell digestiu.

− Conèixer el funcionament dels aparells i sistemes corporals responsables de la nutrició, la percepció i la locomoció.

− Desenvolupar hàbits de vida saludables que contribueixin a evitar malalties i a millorar la qualitat de vida.

− Conèixer l'aparell reproductor humà, el seu funcionament i els mètodes anticonceptius.

− Classificar els principals recursos naturals.− Reconèixer els principals impactes mediambientals.− Relacionar la formació del relleu amb l'acció dels agents geològics

externs.− Reconèixer les principals funcions de l'atmosfera.− Interpretar mapes meteorològics.

2. Competència matemàtica− Aplicar el llenguatge matemàtic per fenòmens naturals.− Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.− Descriure un fenomen del medi físic utilitzant eines matemàtiques.− Resoldre problemes científics aplicant estratègies matemàtiques.

7

3. Tractament de la informació i competència digital− Organitzar la informació relativa a un tema elaborant esquemes i mapes

conceptuals.− Redactar memòries en les quals s'interrelacionin els llenguatges natural,

gràfic i estadístic.− Elaborar informació textual o gràfica utilitzant diferents programes

informàtics.− Cercar recursos educatius a Internet.

4. Competència social i ciutadana− Considerar els avantatges i els inconvenients d'una situació per prendre

decisions fonamentades.− Comprendre l'evolució de la societat sota el prisma dels avenços

científics.− Alliberar la societat de prejudicis sense fonament científic.− Contribuir a l'alfabetització científica per valorar adequadament les

investigacions recents.− Jutjar els debats científics que han contribuït a l'extensió dels drets

humans.

5. Competència en comunicació lingüística− Argumentar les afirmacions de caràcter científic i tècnic.− Explicar oralment o per escrit les etapes successives d'un experiment.− Descriure fenòmens naturals utilitzant un lèxic precís.− Transmetre idees sobre la natura.

6. Competència per aprendre a aprendre− Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.− Adquirir les destreses creatives lligades al treball científic.− Cercar una coherència global dels coneixements científics.− Integrar els nous coneixements a l'estructura de coneixement personal.− Expressar idees oralment i per escrit.

7. Autonomia i iniciativa personal− Potenciar l'esperit crític davant d'informacions de qualsevol mena.− Dur a terme projectes de tipus experimental i desenvolupar la capacitat

d'anàlisi.− Proposar hipòtesis i analitzar-ne la coherència amb les observacions

realitzades.− Participar en la construcció temptativa de solucions d'un problema.

8

CIÈNCIES DE LA NATURALESA. ESO.

Les ciències de la naturalesa constitueixen la sistematització i formalització del coneixement sobre el món natural amb la finalitat de generar models que ajudin a comprendre’l i a preveure quin serà el comportament dels fenòmens i processos naturals. La construcció d’aquests models –alhora explicatius i predictius– es du a terme mitjançant procediments propis del quefer científic, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis, el disseny d’experiments, l’observació, etc., que han permès la construcció del coneixement científic i la millora de les condicions de vida de la humanitat. Aquest coneixement ha de formar part, sens dubte, de la cultura bàsica que ha de tenir l’alumnat en acabar l’ESO per a una inserció adequada en la societat.En tots els cursos es recullen conjuntament els continguts relacionats amb les maneres de construir la ciència i de transmetre l’experiència i el coneixement científics. Es remarca així el seu paper transversal, en la mesura que són continguts que es relacionen igualment amb tots els blocs i que s’han de desenvolupar de la manera més integrada possible amb el conjunt dels continguts del curs.

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA

Les ciències de la naturalesa en l’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l’àmbit de la ciència.

2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.

3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat, i la recerca de coherència global.

4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d’aquesta i emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.

5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides.

9

6. Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten.

8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.

9. Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans.

10.Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental.

10

PRIMER D´ESO

11

PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES DE LA NATURALESAPRIMER D´ESO

L’estudi de la Terra a l’Univers configura el primer curs. Després de començar amb una visió general de l’Univers, se situa la Terra com a planeta i s’estudien les característiques de la matèria que la constitueix per seguir amb la introducció al coneixement de l’atmosfera, la hidrosfera i la geosfera. Tot seguit s’inicia l’estudi de la diversitat dels éssers vius que l’habiten.

Continguts

Continguts comuns

- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plante-jament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenò-mens, realització d’experiments i petites investigacions, per comprendre mi-llor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi plante-ja.

- Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.

- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’a-questa informació per conèixer-la.

- Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.

- Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d’un laboratori i res-pecte per les normes de seguretat en el laboratori.

- Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals re-latives a la insularitat de la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1. La Terra a l’Univers

- L’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar.- Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components

del Sistema Solar.- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats:

durada de l’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.

12

- Utilització de tècniques d’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills.

- L’astronomia a les Illes Balears. - Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas

del geocentrisme a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució científica.

Bloc 2. La matèria a l’Univers

- La matèria. Propietats generals de la matèria.- Estats en què es presenta la matèria a l’Univers. Característiques i relació

amb la temperatura. Canvis d’estat.- Realització d’experiències senzilles en què es manifestin les propietats ge-

nerals de sòlids, líquids i gasos.- Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de se-

paració de mescles.- Els elements que hi ha a l’Univers.- Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana. - La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recupe-

ració i reciclatge. - El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.

Bloc 3. Materials terrestres

- L’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l’atmosfera. Importància del debat que va portar a establir-ne l’existència.

- Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Dis-tinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’esta-ció meteorològica.

- Maneig d’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l’aire.

- Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. Interpretació de mapes del temps senzills.

- Reconeixement del paper de l’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.

- La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears.

- La hidrosfera. La importància de l’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa.

- Estudi experimental d’algunes de les propietats de l’aigua.

13

- El cicle de l’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’ener -gia.

- Reserves d’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Impor-tància de la seva conservació. Les reserves d’aigua a les Illes Balears.

- Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l’aigua i la seva depura-ció.

- Els problemes de l’aigua a les Illes Balears: malbaratament, sobreexplota-ció, salinització i contaminació.

- La gestió sostenible de l’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’ai-gua. La dessalinització i l’ús de l’aigua depurada.

- La geosfera. Introducció a l’estructura interna de la Terra.- Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. Obser-

vació i descripció dels minerals més freqüents.- Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. Observació

i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques. Les roques més abundants a les Illes Balears.

- Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte.

Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat

- Factors que fan possible la vida a la Terra.- Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, re-

lació i reproducció.- La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula. - Introducció a l’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels

éssers vius. Els cinc regnes.- Utilització de claus senzilles d’identificació d’éssers vius.- La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la

vida.- Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues. - Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.- Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plan-

tes amb flors. Les plantes de les Illes Balears.- Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol-

luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.- Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció

d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.- Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. Anàlisi

dels problemes associats a la seva pèrdua. - Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Ba-

lears: situació, extensió i tipus de protecció. - Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les

Illes Balears com a part del patrimoni natural.

14

- Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació ir-racional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius.

A continuació es desenvolupen aquests blocs de continguts per unitats didàctiques, tal i com es treballaran a primer d’ESO, ja estan ordenades en la manera que es veuran al llarg del curs i que es pot consultar a la temporalització.

UD 0.- EL MÈTODE CIENTÍFICAquesta unitat introductòria és per donar a conèixer a l’alumnat els procediments que s’utilitzen en el treball científic,Utilització d'estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interès, la formulació i posada a prova d'hipòtesi i la interpretació dels resultats. L'informe científic. Interpretació d'informació de caràcter científic i utilització de l'esmentada informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar resposta a les necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seva conservació, protecció i millora.Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d'un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d'unitats. El respecte per les normes de seguretat al laboratori.

UD 1.- L’ UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

OBJECTIUS

- Conèixer la nostra galàxia i saber situar-hi el sistema solar.- Conèixer com està organitzat el sistema solar.- Saber explicar correctament quins són els moviments de la Terra.- Conèixer els diferents tipus d’astres que formen el sistema solar.- Conèixer les teories més importants sobre la situació de la Terra a l’univers i l’e-

volució que han tingut al llarg del temps.

CONTINGUTS

- Característiques de l’univers.- Estrelles i galàxies.- El sistema solar.- Els planetes- Realització d’un mural per representar el Sistema Solar i les distàncies entre els

distints planetes.- Identificació i interpretació dels moviments de la Terra.

- Elaboració d’esquemes i dibuixos de les constel·lacions.

15

- Valoració del coneixement científic com un coneixement revisable i comprova-ble.

- Valoració de l’evolució experimentada per l’astronomia al llarg de la història.- Reconeixement i valoració d’algunes de les aportacions que hem rebut gràcies

al treball i les investigacions de les persones que es dediquen a l’astronomia.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber quina és la nostra galàxia i saber situar-hi el sistema solar.- Ser capaç de fer un esquema que expliqui com està organitzat el sistema so-

lar.- Saber explicar correctament quins són els moviments de la terra.- Poder anomenar els diferents tipus d’astres que formen el sistema solar i les

característiques bàsiques de cada tipus.- Saber explicar les teories més importants sobre la situació de la terra a l’uni-

vers.

UD 2.- EL NOSTRE PLANETA, LA TERRA

Aquesta unitat serà impartida conjuntament amb el departament de Geografia i Història, ja que també està a la seva programació. Per tant, el departament de Biologia i Geologia només tractarà els temes següents:

OBJECTIUS- Conèixer els moviments de la Lluna. - Conèixer l’origen dels eclipsis i diferenciar-ne els del Sol dels de la Lluna.

CONTINGUTSConceptes:.

- Moviments de la Lluna- Eclipsis.

Procediments:- Activitat de simulació per explicar els moviments de la Terra.- Construcció d’aparells senzills relacionats amb els eclipsis.

Actituds:.- Interès per donar explicació científica als fenòmens que es poden observar de manera natural.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber explicar correctament quins són els moviments de la Lluna.- Saber explicar la diferència entre un eclipsi de Sol i un de Lluna

UD.3- L’ATMOSFERA TERRESTRE

16

Aquesta unitat serà impartida conjuntament amb el departament de Geografia i Història, ja que també està a la seva programació. Per tant, el departament de Biologia i Geologia tractarà els punt següents:

OBJECTIUS

- Conèixer la composició química de l’aire i les propietats dels seus components.- Analitzar les propietats fisicoquímiques més importants de l’aire.- Conèixer la importància de l’aire per als éssers vius- Adoptar mesures quotidianes per combatre la contaminació de l’aire.- Conèixer la composició de l’atmosfera i les seves capes.

CONTINGUTSConceptes

- L’atmosfera terrestre. Composició de l’aire.- Estructura de l’atmosfera.- L’ origen de l’atmosfera.- L’impacte de les activitats humanes.- La correcció de l’impacte sobre l’atmosfera.

Procediments- Realització d’esquemes de les capes de l’atmosfera.- Planificació i realització d’experiències senzilles dirigides a estudiar algunes

propietats bàsiques de l’aire.- Estudi des principals problemes ambientals.

Actituds- Descobriment i apreciació de la singularitat del planeta Terra.- Valoració de la importància de l’aire per als éssers vius.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber fer un esquema de les capes de l’atmosfera i assenyalar els fenòmens que hi tenen llooc a cada una.

- Ser capaç d’explicar què és l’atmosfera i els seus components majorotaris.- Saber explicar la importància de l’aire per als éssers vius.- Conèixer algunes mesures per evitar la contaminació atmosfèrica.

UD.4- LA HIDROSFERA TERRESTRE

Aquesta unitat serà impartida conjuntament amb el departament de Geografia i Història, ja que també està a la seva programació. Per tant, el departament de Biologia i Geologia tractarà els punts següents:

OBJECTIUS- Conèixer l’estructura, composició i propietats de l’aigua. - Explicar alguns fets a partir del coneixement de la composició i de les propie-

tats de l’aigua.

17

- Explicar la importància de l’aigua per als éssers vius.- Interpretar i conèixer el cicle de l’aigua.

CONTINGUTSConceptes

- L’aigua a la Terra. - L’aigua: estructura, propietats i importància per als éssers vius.

- El cicle de l’aigua.- L’aigua que necessitam. L’aigua potable.- La qualitat de l’aigua.

Procediments- Planificació i realització d’experiències senzilles dirigides a estudiar algunes

propietats bàsiques de l’aigua.- Exemplificació del cicle de l’aigua a les Balears.

Actituds- Valoració de la importància de l’aigua per als éssers vius.

- Interès per buscar i aportar material de suport.- Actitud responsable i col·laboradora en els treballs i les investigacions en equip.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Enunciar i descriure les propietats de l’aigua.- Saber elaborar esquemes sobre el cicle de l’aigua.- Saber explicar la necessitat d’aigua que tenen els éssers vius.- Ser capaç d’explicar algunes de les causes que contaminen l’aigua.- Poder explicar què és l’aigua potable.

U D 5.- ELS MINERALS

OBJECTIUS

- Conèixer el concepte de mineral.- Conèixer algunes propietats físiques dels minerals.- Identificar minerals a partir de les seves propietats.- Diferenciar entre els minerals amorfs i els cristalls.- Reconèixer els processos que poden originar minerals.- Conèixer les formes d’extracció i els usos que es fan.

CONTINGUTS

Conceptes - Els minerals: definició, components, característiques.

- Minerals amorfs i minerals cristal·litzats.- Classificació i origen dels minerals.- Propietats, extracció i usos dels minerals.

18

Procediments- Descripció i aplicació del concepte de mineral.- Identificació i descripció de les propietats minerals.- Ordenació dels minerals segons la duresa.- Identificació de minerals segons que siguin components majoritaris de les ro-

ques.

Actituds - Sensibilització davant el desgast que representen per a la natura les pedreres i

altres explotacions mineres.- Interès per conèixer i diferenciar els minerals més comuns.- Valoració negativa de l’ús abusiu dels recursos minerals.- Curiositat per saber de quins materials estan fets els objectes que ens envol-

ten.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber diferenciar mineral de roca.- Saber definir el concepte de mineral.- Conèixer algunes propietats físiques dels minerals.- Saber identificar minerals a partir de les seves propietats.´- Saber alguns exemples d’extracció i els usos que es fan dels minerals.

UD 6.- LES ROQUES

OBJECTIUS

- Comprendre la relació que hi ha entre minerals i roques.- Identificar i reconèixer els diferents tipus de roques.- Comprendre com es formen les roques.- Conèixer els processos que formen el cicle de les roques.- Reconèixer els principals usos que es fan d’aquests materials.

CONTINGUTS

Conceptes- Roques, definició, classificació i origen.- Cicle de les roques.- Usos de les roques.

Procediments- Observació i interpretació d’esquemes i taules descriptives.- Disseny d’experiments.- Identificació de roques i minerals.

Actituds- Interés per conèixer les roques i les seves utilitats.- Comprendre l’impacte ambiental de la combustió de les roques sedimentàries

orgàniques.

19

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber definir el concepte de roca.- Saber anomenar els tipus de roques i i explicar de manera senzilla com es for -

men.- Ser capaç de posar exemples dels distints tipus de roques.- Saber fer un esquema senzill que expliqui els processos del cicle de les roques.- Conèixer les roques que tenen majors utilitats en el nostre entorn.

UD.7- ELS ESSERS VIUS

OBJECTIUS

- Comprendre que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i que aquesta és una de les característiques que els defineix com a éssers vius

- Descriure les característiques de les cèl·lules i com es duen a terme les funci -ons vitals en el nivell cel·lular.

- Classificar els éssers vius, segons el nombre de cèl·lules que tenen, en unicel-lulars i pluricel·lulars.

- Enumerar les funcions vitals i esmentar alguns dels processos que comprenen.- Reconèixer els nivells d’organització de la matèria viva.

- Conèixer i aplicar els criteris de classificació que són útils quan es tracta de di -ferenciar els grans grups d’éssers vius.

- Enumerar els cinc regnes d’éssers vius i explicar les diferències més importants entre ells.- Conèixer perquè els vegetals són autòtrofs i els fongs i animals heteròtrofs- Expressar de forma resumida i elemental l’evolució de la vida sobre la terra.- Resoldre problemes relacionats amb la diversitat i classificació dels éssers vius.

CONTINGUTS

Conceptes- Els cinc regnes d’éssers vius.

- Les funcions vitals i alguns dels processos que comprenen.- Els nivells d’organització de la matèria viva

- Classificació dels éssers vius :criteris

Procediments- Diferenciació entre éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars.- Identificació de les funcions bàsiques de la cèl·lula.

- Enumerar els diferents nivells d’organització dels éssers vius.- Recerca de criteris per fer diferents tipus de classificacions.- Elaboració i aplicació d’una bateria de preguntes per identificar i reconèixer si

determinats elements són éssers vius o éssers no vius.

20

- Identificació dels principals models taxonòmics als quals pertanyen diversos animals , a partir de l’observació de les seves característiques més rellevants i amb ajuda de claus o guies.

- Creació d’un gran mural on, mitjançant un diagrama, es representi una classifi -cació tan completa com sigui possible dels distints tipus o classes d’organis-mes.

Actituds- Interès per la informació científica.

- Reconeixement del fet que l’ésser humà és un ésser viu, i que comparteix amb els altres habitants de la Terra característiques comunes tant important com l’organització cel·lular.

- Valoració del treball sistemàtic i constant en la investigació a fi d’extreure’n con-clusions.

- Consciència de la importància de conservar la biodiversitat.- Reconeixement, valoració i estima envers la gran varietat d’éssers vius amb els

quals convivim, de forma quotidiana, a la localitat.- Interès per conèixer la gran diversitat de la vida a la Terra.- Valoració de la tasca feta per científics de tots els temps en el camp de la siste-

màtica.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber enumerar i descriure de manera senzilla les funcions vitals i les caracte-rístiques que defineixen un ésser viu.

- Conèixer que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i que aquestes són les unitats mínimes de la vida.

- Ser capaç de classificar els éssers vius segons el nombre de cèl·lules.- Saber enumerar les principals característiques de les cèl·lules procariota i eu-

cariota.- Saber enumerar les principals característiques de les cèl·lules animals i vege-

tals.- Saber fer un esquema bàsic de l’estructura de les cèl·lules. - Enumerar els cinc regnes d’éssers vius, i especificar quines són les caracterís-

tiques que defineixen els éssers de cada grup i les que els diferencien dels altres regnes.

- Conèixer què és una espècie i com s’anomena científicament.- Saber utilitzar claus dicotòmiques senzilles de classificació d’animals.

UD.8- ELS ANIMALS VERTEBRATS

OBJECTIUS- Descriure les característiques que permeten agrupar els animals en un regne i

identificar les que els separen en dos gran grups: els animals vertebrats i els ani -mals invertebrats.

- Explicar les característiques que permeten separar els vertebrats en cinc grups, i identificar les diferències pel que fa a la realització de les funcions vitals.

- Analitzar les característiques dels diferents grups d’animals i indicar les que serveixen per diferenciar-los i classificar-los.

21

- Interpretar una clau dicotòmica perquè serveixi per diferenciar més espècies d’animals.

- Utilitzar fonts documentals diverses per obtenir informació.- Desenvolupar una actitud favorable a la conservació de la fauna del nostre país

i del món.- Conèixer la classificació de la nostra espècie i els seus orígens.

CONTINGUTSConceptes

- Els animals. Característiques generals del regne. Diversitat.- Les funcions vitals en els animals: nutrició, relació i reproducció.- Els vertebrats: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.- L’espècie humana: característiques, classificació i origen.

Procediments- Establiment de criteris que serveixen per classificar la diversitat animal.- Anàlisi i interpretació d’esquemes i gràfics anatòmics.- Utilització d’una clau dicotòmica.- Observació i interpretació de fotografies.- Creació d’un mural on es recull la major diversitat de vida animal possible.

Actituds- Interès per conèixer la diversitat dels animals.- Descobriment, valoració o admiració davant la gran diversitat d’animals i de for-

mes de vida que podem trobar al nostre voltant.- Actitud favorable a la protecció de la fauna amenaçada i a la conservació.- Valorar la diversitat en l’espècie humana, comprenent que som una espècie

més dels vertebrats que habiten el nostre planeta.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Descriure les característiques que permeten diferenciar entre un animal verte-brat i un invertebrat.

- Identificar els grups de vertebrats i descriure’n les característiques més impor-tants.

- Saber utiltizar una clau dicotòmica senzilla per classificar vertebrats.- Saber classificar de la nostra espècie i explicar, de manera senzilla, els seus

orígens.

UD.9-ELS ANIMALS INVERTEBRATS

OBJECTIUS

- Aprendre a reconèixer els animals invertebrats i a distingir-los dels vertebrats.- Reconèixer les característiques de cada grup d’invertebrats.- Associar les diferents funcions vitals que realitzen amb les adaptacions al medi

en què viuen.- Adquirir criteris per classificar invertebrats.- Comprovar la utilitat d’un model experimental per explicar observacions de la

naturalesa.

22

CONTINGUTSConceptes

- Característiques d’estructura, organització i funció dels invertebrats.- Diversitat dels invertebrats: els grups més importants i les severs característi-

ques.- Adaptacions al medi.

Procediments- Identificació i descripció de fotografies, dibuixos i esquemes.- Aplicació de criteris per classificar els invertebrats.- Elaboració de models experimentals.- Realització d’esquemes i ús de la informació del llibre per classificar inverte-

brats.

Actituds- Comprendre i valorar la diversitat dels invertebrats.- Prendre consciència de la importància dels invertebrats en l’equilibri dels eco-

sistemes i la necessitat de la seva conservació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber anomenar els grups més importants d’invertebrats i les característiques bàsiques de cada un.

- Saber assenyalar el que distingueix els quatre grups d’artròpodes.- Ser capaç de descriure les característiques dels distints grups d’invertebrats.- Saber classificar invertebrats utilitzant claus senzilles i tècniques d’observació.- Saber descriure alguns exemples d’adaptacions al medi.

UD.10- LES PLANTES I ELS FONGS

OBJECTIUS- Reconèixer les característiques comunes a totes les espècies que formen el

regne de les plantes.- Enumerar diversos criteris de classificació en el regne vegetal i aplicar-los per

agrupar les espècies .- Descriure les característiques generals dels grups més importants de les plan-

tes.- Conèixer les parts d’una flor.- Conèixer, expressar i representar en esquemes els processos reproducció de

les plantes.- Comprendre com s’alimenten les plantes, el paper de la llum del Sol en el pro-

cés, les diferències entre alimentació i respiració, les variacions del dia i de la nit i la importància d’aquest tipus d’alimentació en l’ecosistema.

- Explicar el paper que tenen en la reproducció d’una angiosperma les flors, els fruits i les llavors.

- Valorar les plantes pels beneficis que aporten als éssers humans i raonar la ne-cessitat de conservar-les i respectar-les.

- Desenvolupar una actitud d’interès per conèixer la gran diversitat del grup de les plantes.

23

- Conèixer les característiques pròpies dels fongs i els seus grups principals.- Aprendre els passos necessaris per fer-ne una classificació.

CONTINGUTSConceptes

- Les plantes: característiques comunes i classificació per la forma- La classificació de les plantes: Briòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiosper-

mes.- La nutrició de les plantes: l’alimentació i la respiració.- La reproducció de les angiospermes. Cicle vital, fecundació i germinació de la

llavor.- El regne dels fongs: característiques i classificació.- Observació mostreig i classificació de plantes.

Procediments- Observació directa de les plantes i de les seves parts- Realització d’un mural amb els diferents tipus d’espècies endèmiques de la flo-

ra de les illes Balears.- Identificació d’exemplars de plantes de la localitat, de la comunitat o del país, al

natural o en fotografies o dibuixos.- Observació a la lupa de les parts d’una flor.- Recerca d’informacions sobre el problema que suposa el risc d’extinció d’algu-

nes espècies vegetals i sobre els factors que el motiven.

Actituds - Desenvolupament d’una actitud favorable a la conservació de la biodiversitat.- Interès per conèixer la gran diversitat de les plantes.- Reconeixement i valoració de l’activitat humana aplicada a afavorir la vida de

les plantes i la bellesa de la natura.- Adquisició d’hàbits i comportaments positius quant a la protecció de les plantes.- Lluita contra el col·leccionisme innecessari de qualsevol vegetal.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber descriure les característiques més importants del regne vegetal, que són comunes a tots els membres del grup i les diferencien dels éssers dels altres grups.

- Enumerar els quatre grans grups en què es classifiquen les plantes i explicar les característiques que diferencien cada grup dels altres.

- Ser capaç d’elaborar un esquema que representi l’estructura de la flor.- Poder explicar el procés d’alimentació de les plantes.- Saber explicar la diferència bàsica entre la saba bruta i la saba elaborada.- Saber explicar la importància de la fotosíntesi.- Saber explicar la funció de les flors, els fruits i les llavors.- Reconèixer i descriure les característiques de estructura, organització i funció

dels fongs mitjançant fotografies i dibuixos.

24

UD.10- ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

OBJECTIUS

- Identificar les característiques principals dels organismes que formen el regne dels protoctists.

- Conèixer l’estructura dels bacteris, així com la forma en què realitzen les seves funcions vitals.

- Reconèixer l’estructura general dels virus, així com el seu cicle d’infecció.- Analitzar les causes per les quals, determinats microorganismes poden ser be-

neficiosos o perjudicials per a la biosfera i per a les persones.- Conèixer algunes malalties infeccioses, la forma de contagi i el tipus de micro-

organisme que les causa.- Entendre com funcionen les vacunes i els antibiòtics, i valorar la importància del

seu ús controlat.- Aprendre els passos per agafar mostres i poder observar microorganismes al

microscopi.

CONTINGUTSConceptes

- Característiques generals del regne dels protoctists.- El regne de les moneres, característiques principals, estructura i cicle vital.- Característiques, estructura i cicle d’infecció dels virus.- Els microorganismes i el seu paper a la biosfera.- Les malalties infeccioses, el seu procés infectiu, prevenció i curació.

Procediments- Interpretació i elaboració de dibuixos esquemàtics.- Observació i interpretació de fotografies, imatges, dibuixos i gràfics.- Classificació dels éssers vius, aplicant un criteri científic.- Maneig del microscopi per reconèixer i classificar éssers vius.- Anàlisi de texts científics.

Actituds- Apreciar el valor i el benefici de la majoria dels microorganismes.- Mostrar interès per conèixer els organismes que no es veuen a simple vista.- Comprendre la importància dels hàbits de prevenció de malalties.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber descriure les diferències d’estructura, organització i funció dels diferents grups que componen el regne dels protoctists i reconèixer els criteris de clas-sificació.

- Saber realitzar dibuixos esquemàtics de l’estructura típica dels organismes del regne de les moneres i descriure les funcions vitals.

- Saber explicar, de manera bàsica, l’estructura i el cicle d’infecció dels virus.- Conèixer l’origen i vies de contagi de malalties infeccioses comunes.- Sabert diferenciar entre vacunes i antibiòtics.

25

UD.-12. LES PROPIETATS DE LA MATÈRIA

OBJECTIUS

- Conèixer quines són les propietats de la matèria.- Reconèixer les magnituds fonamentals més usuals.- Reconèixer algunes magnituds derivades.- Aprendre a calcular mesures i expressar-les correctament.- Conèixer les unitats d’us més comú.- Aprendre els passos per realitzar una representació gràfica.

CONTINGUTSConceptes

- La matèria i les seves propietats generals i específiques.- Magnituds fonamentals i derivades.- Unitats: Sistema internacional.

Procediments- Interpretació i elaboració de gràfiques.- Resolució de problemes numèrics que incloguin canvis d’unitats.- Realització de mesuraments utilitzant les unitats adequades.

Actituds- Mostrar interès per realitzar mesuraments precisos.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber explicar què és la matèria i distingir-ne les propietats generals i les espe-cífiques.

- Saber diferenciar les magnituds físiques fonamentals de les derivades.- Ser capç de reconèixer magnituds fonamentals, com la longitud, la massa, el

temps i la temperatura, utilitzant les unitats d’us més comú.- Saber realitzar mesures de massa i volum dels materials.- Saber expressar mesures segons el sistema internacional d’unitats.- Saber realitzar representacions gràfiques per analitzar les dades obtingudes en

un experiment.

UD.- 13: LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA

OBJECTIUS

- Identificar les diverses formes en què pot presentar-se la matèria.- Conèixer les condicions en les quals pot una substància canviar d’estat.- Reconèixer la diferència entre mescla i substància pura, i entre un element i un

compost.- Comprendre la necessitat de reciclar els residus.- Aprendre a treure conclusions d’un experiment científic.

26

CONTINGUTSConceptes

- La matèria: formes, estats i canvis.- Mescles: definició i mètodes de separació.- Substàncies pures: composts i elements.- Materials dels segle XXI.- Residus i reciclatge.

Procediments- Observació i interpretació d’esquemes, dibuixos i imatges.- Obtenció de conclusions d’un experiment científic.- Interpretació de texts científic.

Actituds- Comprendre i valorar el procés i la necessitat del reciclatge.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Saber explicar les formes diferents en què es presenta la materia.- Ser capaç d’enumerar les principals característiques dels sòlids, líquids i gasos.- Saber representar les dades obtingudes, interpretar resultats i obtenir conclusi-

ons d’experiments que expliquen les propietats i canvis en la matèria.- Saber definir mescla, dissolució, substància pura, element i compost.- Saber explicar el procés de reciclat de residus i la necessitat de reciclar.

UD.-14: LA COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA

OBJECTIUS

- Aprendre a reconèixer els àtoms com a components de la matèria.- Identificar els elements químics de la taula periòdica.- Familiaritzar-se amb els símbols dels elements.- Distingir entre àtom, molècula i cristall.- Comprendre el significat de les fórmules de les substàncies.

CONTINGUTSConceptes- Àtoms, definició i teoria atòmica.- Àtoms, molècules i cristalls.- Elements químics.

Procediments- Utilització i anàlisi de representacions i models gràfics.- Comprensió i utilització de fórmules de substàncies.- Interpretació de textos científics.

Actituds- Mostrar interès per conèixer l’estructura de la matèria.- Valorar les propietats dels elements i substàncies i les seves aplicacions.

27

CRITERIS D’AVALUACIÓ- Definir l’àtom i enumerar els postulats de la teoria atòmica de Dalton.- Representar un àtom segons els models atòmics.- Definir element químic, símbol, nombre atòmic.- Saber què és la taula periòdica.- Explicar les diferències entre àtom, molècula i cristall.- Reconèixer i representar molècules de substàncies mitjançant dibuixos.- Explicar què és una fórmula química i quina informació conté.- Explicar les propietats d’elements químics de la natura i relacionar-les amb els

usos que se’n fan.

CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1.-C

omp.

en

com

unic

ació

ling

üíst

ica

2.-C

omp.

mat

emàt

ica

3.-C

omp.

en

el c

onei

xem

ent i

la

inte

racc

ió a

mb

el m

ón fí

sic

4.-T

ract

. de

la in

for.

i com

p di

gita

l

5.-C

ompe

tènc

ia s

ocia

l i c

iuta

dana

6.-C

ompe

tènc

ia c

ultu

ral i

artí

stic

a

7.-C

ompe

tènc

ia p

er a

pren

dre

a ap

rend

re

8.-A

uton

omia

i in

icia

tiva

pers

onal

Unitat 1. L'univers i es sistema solar. X X X X X X

Unitat 2. El planeta Terra. X X X X X X

Unitat 3. L'atmosfera terrestre. X X X X X X

Unitat 4. La hidrosfera terrestre. X X X X X

Unitat 5. Els minerals. X X X X

Unitat 6. Les roques X X X X

Unitat 7 . Els éssers vius. X X X X

Unitat 8 . Els animals vertebrats. X X X X X

Unitat 9. Els animals invertebrats. X X X X X

Unitat 10. Les plantes i els fongs. X X X X X X

Unitat 11. Els éssers vius més senzills.

X X X X X

28

Unitat 12. La matèria. X X X X X X

TEMPORALITZACIÓ

Les unitats didàctiques es treballaran en aquest ordre al llarg del curs:

PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓUnitat 12. Les propietats de la matèria.

Unitat 13. Mètode científic. La diversitat de la matèria.

Unitat 14. La composició dels materials.

Unitat 1. L'univers i el sistema solar.

Unitat 2. El planeta Terra.

Unitat 3. L'atmosfera terrestre.

Unitat 4. La hidrosfera terrestre.

Unitat 5. Els minerals.

Unitat 6. Les roques.

Unitat 7. Els éssers vius.

Unitat 8. Els animals vertebrats.

Unitat 9. Els animals

invertebrats.

Unitat 10. Les plantes i els

fongs.

Unitat 11. Els éssers vius més

senzills.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

La qualificació serà ponderada de la següent manera:

-Proves escrites: 60 % (es tendran en compte les faltes d’ortografia)

-Quadern de classe i feina diària a l’aula: 10 %

-Feina diària al laboratori i informes de laboratori: 10%

-Deures i treballs: 10%

-Actitud, puntualitat, participació, comportament a classe, al laboratori i a les sortides: 10 %

L´alumne aprovarà el curs si té les tres avaluacions aprovades o recuperades. També pot aprovar si en té dues d’aprovades i una de suspesa, sempre que la mitjana de les tres surti aprovada.La nota final serà la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant el curs.

RECUPERACIÓ

Al llag del curs, el professorat de cada grup decidirà el procediment més adient segons les característiques de l'alumnat.

Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny,

29

haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, on realitzarà una prova escrita de tots el continguts de la matèria. A més a més, haurà de lliurar la feina d’estiu.

METODOLOGIA

Aquest curs, el departament continua amb la metodologia, iniciada fa uns quants cursos, de treballar amb agrupaments flexibles. Per això, s’han agrupat de dos en dos, i un de tres en tres. Dos grups tenen les Ciències de la Naturalesa a les mateixes hores en el seu horari setmanal; la qual cosa dóna la possibilitat de fer un tercer grup. És a dir, de cada dos grups se’n podran fer tres; això permet fer una distribució de l’alumnat d’acord a distints criteris, que en el nostre cas és fer els grups el més heterogenis possibles amb l’objectiu de disminuir ràtio per a què tot l’alumnat pugui accedir a la feina experimental al laboratori, així com poder fer una feina més dinàmica en l’ús de les noves tecnologies.

Enguany, continuam apostant pels agrupaments flexibles, ja que hem comprovat que el rendiment de l’alumnat és major. Els agrupam seguint un criteri heterogeni perquè, d’aquesta manera, els alumnes tenen una major motivació amb un ambient de diversitat i varietat, sense una catalogació predeterminada.

A causa del número de grups de primer d’ESO, hi haurà tres agrupaments de dos i un agrupament de tres.

Això suposa que al cap de dues setmanes d’haver començat el curs, una vegada ja es tenguin els resultats de l’avaluació inicial, els resultats del primer control i es comenci a conèixer l’alumnat es podran fer els agrupaments que es trobin més convenients segons les característiques dels grups.

Aquests agrupaments, de totes formes, no són definitius, en el sentit que hi pot haver canvi d’alumnat d’un grup flexible a un altre, depenent de l’evolució de cada un dels alumnes. Per això, serà molt important la coordinació entre els professorat a les reunions de departament.

La possibilitat dels agrupaments flexibles ve donada per la destinació a ells de les hores de desdoblaments. Així i tot, tenir la ràtio petita ens permetrà que tots els grup puguin anar setmanalment al laboratori per treballar els continguts de la matèria des de la pràctica, bàsic en aquesta matèria de caire experimental.

PRÀCTIQUES AL LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Pràctiques previstes per a primer d’ESO:• Material de vidre del laboratori• Normes de seguretat al laboratori

30

• Estudi de propietats principals de l’aigua• Propietats dels minerals• Classificació de minerals• Observació de minerals• Observació de roques amb lupa binocular• Classificació de roques• Estudi i funcionament lupa binocular• Estudi i funcionament del microscopi• Observació de cèl·lules vegetals: la ceba• Observació de cèl·lules animals: mucosa bucal• Observació de microorganismes d’un estanc• Dissecció d’un animal vertebrat: peix• Classificació d’animals invertebrats• Observació de plantes autòctones de les Balears• Estudi i observació de les parts d’una planta• Estudi i observació de les parts d’una flor

Activitats complementàries i extraescolars.

• Visita al taller de Menut. Sortida que es farà juntament amb el departament de Geografia i Història. És una sortida que està dins el programa de la co-missió de medi ambient del centre.

• Visita a l’Aquarium. Sortida que es farà juntament amb el departament d’an-glès. L’objectiu és realitzar una dissecció d’un peix en anglès.

31

TERCER D´ESO

32

OBJECTIUS GENERALS DEL TERCER CURS D’ESO

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (a, c)

2. Conèixer i respectar els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, preparant-se per a l’exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

3. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l’aprenentatge i desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. (b)

4. Valorar positivament les diferències entre individus rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c)

5. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol tipus de discriminació basat en les característiques personals i socials. (d)

6. Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de forma crítica; i a transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (e)

7. Otilizar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades i la presentació de treballs i informes. (e)

8. Utilitzar estratègies d’identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastación d’hipòtesi. (f)

9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber. (f)

10. Adquirir coneixements bàsics sobre les lleis i mecanismes que regeixen el funcionament de la natura. (f)

11. Conèixer-se cada vegada més a si mateix amb una imatge positiva, exercir una creixent autonomia personal en l’aprenentatge, buscant un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, amb actitud positiva cap a l’esforç i la superació de les dificultats. (g)

12. Comprendre i produir missatges orals i escrits en llengua catalana i castellana. (h)

13. Iniciar-se en l’anàlisi i interpretació de textos literaris relacionant-los amb el seu corresponent corrent i gènere literaris. (h)

14. Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d’estudi. (i)

15. Valorar la necessitat de conèixer, protegir i conservar la geografia i el patrimoni artístic, cultural i lingüístic d’Espanya i del món, entenent la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (j)

16. Conèixer i respectar els mecanismes i valors que regeixen la societat i desenvolupar una actitud favorable a conèixer-los i comprendre’ls millor. (k)

17. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenvolupar actituds i hàbits positius cap a la conservació i prevenció de la salut individual i col·lectiva (dur una vida sana amb un exercici físic periòdic, una higiene acurada, una alimentació equilibrada...). (l)

33

18. Desenvolupar hàbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (m)

19. Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de forma precisa, creativa i comunicativa. (n)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels objectius del Tercer Curs.

34

OBJECTIUS D’ÀREA DE TERCER CURS

1. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s'han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels éssers vius i interpretar-los com un procés de construcció del saber científic. (4)

2. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en l'expressió escrita com en l'oral. (2)

3. Reconèixer la cèl·lula com la unitat anatòmica, funcional i reproductora dels éssers vius l'activitat de la qual es regeix pels principis físics i químics coneguts. (3)

4. Planificar experiències que permetin deduir les característiques o el funcionament de determinats òrgans o sistemes corporals. (4, 5)

5. Participar activament en el propi procés d'aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva d'activitats com experiències o treballs monogràfics. (4, 5, 7)

6. Interpretar taules i gràfiques relacionades amb diferents aspectes de la salut. (1, 8)

7. Diferenciar entre cèl·lules procariotes i eucariotes i entre cèl·lules animals i vegetals. (3)

8. Enumerar els diferents nivells d'organització dels éssers vius pluricel·lulars tot diferenciant els conceptes de teixit, òrgan, sistema i organisme. (1, 3)

9. Reconèixer les funcions vitals de l'ésser humà (nutrició, relació i reproducció) i identificar els sistemes del cos humà que les duen a terme. (3)

10. Descriure i comprendre el funcionament del cos com un procés coordinat en el qual intervenen els diferents òrgans i els sistemes. (1, 3)

11. Conèixer les molècules que formen el nostre organisme i la funció que realitzen, i identificar-les en els aliments que consumim. (3)

12. Elaborar dietes equilibrades tenint en compte la composició i la quantitat dels aliments, l'edat, el sexe i el tipus d'activitat de cada persona. (8)

13. Interessar-se per conèixer les tècniques de conservació dels aliments, els tipus d'additius alimentaris, la informació que contenen les etiquetes dels productes, etc., així com els drets que tenim com a consumidors. (8)

14. Conèixer algunes de les malalties més freqüents que afecten l'ésser humà relacionades amb la disfunció d'alguns òrgans o sistemes. (8)

15. Reconèixer els Sistemes Nerviós i Endocrí com els encarregats de controlar el desenvolupament i el funcionament harmoniós de tot el cos. (3)

16. Analitzar com actua l'alcohol i les drogues sobre el Sistema Nerviós i rebutjar-ne el consum. (8)

17. Descriure el procés de reproducció humana i indicar les diferències anatòmiques, fisiològiques i psicològiques que hi ha entre l'home i la dona. (3)

18. Informar-se sobre els mètodes anticonceptius per evitar el contagi de malalties i l'embaràs, i sobre les tècniques de reproducció assistida. (8)

19. Raonar l'impacte de determinats hàbits i actituds sobre la salut i la qualitat de vida. (8, 9)

35

20. Modificar els hàbits propis per contribuir a la conservació i la millora del medi natural de les illes Balears. (14)

21. Enumerar els usos que fem dels recursos minerals i de les roques per millorar la nostra qualitat de vida. (9)

22. Reconèixer els principals minerals i roques d'interès econòmic i les seves aplicacions comercials. (9, 12, 13)

23. Reconèixer la importància de les aplicacions tècniques i científiques en la medicina i la biologia. (10)

24. Reconèixer l'evolució del coneixement de l'estructura dels éssers vius i del cos humà i la seva incidència en la salut. (8)

25. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s'integren per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient. (11, 14)

26. Identificar els diferents ambients geològics que constitueixen una part fonamental del patrimoni natural de la nostra comunitat. (13)

27. Integrar la informació científica procedent de diferents fonts, incloses les tecnologies de la informació. (6)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l'objectiu general de l'àrea de Ciències de la Natura al qual fa referència cada un dels objectius del Tercer Curs.

36

PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS DE TERCER D´ESO

INTRODUCCIÓLa unitat i diversitat de la matèria és l’eix central dels continguts de física i química al tercer curs. Se n’estudien les propietats, s’introdueixen els primers models interpretatius i predictius del seu comportament des d’una perspectiva macroscòpica, i s’arriba fins als primers models atòmics. En aquest mateix curs, els continguts de biologia i geologia parteixen de l’estudi de l’estructura i la funció del cos humà i, des de la perspectiva de l’educació per a la salut, s’estableix la importància de les conductes saludables i s’assenyala la relació de cada sistema orgànic amb la higiene i la prevenció de les principals malalties. Així mateix, es proposa una visió integradora de l’ésser humà amb el seu entorn, mitjançant l’estudi de les interaccions i interdependències entre les persones i el medi ambient. Finalment, s’aborda l’activitat geològica deguda a l’energia externa al planeta, que converteix la superfície terrestre en el marc de referència fonamental i dinàmic on tenen lloc aquelles interaccions.

Biologia i geologia

Continguts

Continguts comuns

− Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com són el plantejament de problemes, plantejament d'hipòtesi, interpretació dels resultats, anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics i elaboració d’un informe científic.

− Recerca i selecció d’informació de caràcter científic mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts.

− Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització de l’esmentada informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa.

− Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar resposta a les necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, i participar en la seva conservació, protecció i millora.

− Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Respecte per les normes de seguretat al laboratori.

− Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació científica i del sistema internacional d’unitats.

− Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la conservació i protecció d’aquest, amb atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

− Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

37

− Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1. L’organització i el funcionament del cos humà- L’organització general del cos humà: aparells i sistemes, òrgans, teixits i cèl·lules.- Alimentació i nutrició humana. La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells i sistemes implicats en la nutrició: digestiu, respiratori, circulatori i excretor. - La reproducció humana. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. Els aparells reproductors masculí i femení. El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. - La funció de relació. Percepció, coordinació i moviment. La percepció i els òrgans dels sentits, la seva cura i higiene. La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció. El sistema endocrí: les glàndules endocrines i el seu funcionament. L’aparell locomotor.

Bloc 2. Les persones i la salut- La salut i la malaltia. Els factors determinants de la salut. La malaltia i els seus tipus. Valoració de la importància dels hàbits saludables.- Malalties infeccioses. Principals agents causants. Prevenció. Sistema immunitari. Les vacunes. - La sexualitat humana. Salut i higiene sexual. Les malalties de transmissió sexual. Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius. - Malalties més freqüents dels aparells i sistemes relacionats amb la nutrició. Prevenció de les malalties més freqüents.- Alimentació i salut. Anàlisi de dietes saludables. Hàbits alimentaris saludables. Trastorns de la conducta alimentària.- Principals alteracions relacionades amb els aparells i sistemes que intervenen en la funció de relació i la seva prevenció.- Salut mental. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes associats. Actitud responsable davant conductes de risc per a la salut. Influència del medi social en les conductes.- El trasplantament i la donació de cèl·lules, sang i òrgans.- El sistema sanitari balear. Hàbits de salut a les Illes Balears.

Bloc 3. Les persones i el medi ambient- Els recursos naturals i els seus tipus. Els recursos naturals a les Illes Balears. Conseqüències ambientals del consum humà d’energia.- Importància de l’ús i la gestió sostenible dels recursos hídrics. La potabilització i els sistemes de depuració. Utilització de tècniques senzilles per conèixer el grau de contaminació i depuració de l’aire i de l’aigua. El problema de l’aigua a les Illes Balears.- Els residus i la seva gestió. La gestió de residus sòlids urbans a les Illes Balears.

38

- Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. Principals problemes ambientals de l’actualitat.- Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses. Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears.

ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIAL´àrea de Ciències de la Naturalesa és impartida pels dos departaments (física i química i biologia i geologia). El professorat imparteix 4 hores setmanals a cada grup de tercer d´ESO, és a dir, té el grup durant tot el curs. Aquest any es començarà pels continguts de Biologia i Geologia i a mitjan curs es passarà a la Física i Química.

Hi ha un bloc que és comú als dos departaments, i es treballarà al començament de curs:

Unitat didàctica 0: Introducció a la metodologia científica

Utilització d'estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interès, la formulació i posada a prova d'hipòtesi i la interpretació dels resultats. L'informe científic. Anàlisi de dades organitzats en taules i gràfics.Recerca i selecció d'informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.Interpretació d'informació de caràcter científic i utilització de l'esmentada informació per formarse una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar resposta a les necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seva conservació, protecció i millora.Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d'un laboratori. Carácter aproximat de la mesura. Sistema internacional d'unitats. El respecte per les normes de seguretat al laboratori.

Objectius didàctics

- Observar analíticament l’entorn i descriure científicament els fets observats.- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb els fets observables a la naturalesa.- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a instrument de desenvolupament de la tecnologia, que millora les condicions d’existència de les persones.

39

Continguts

- Mètode científic: les seves etapes.- Observació i descripció acurada de la natura.- Plantejament de problemes.- Formulació d'hipòtesis sobre els fenòmens naturals.- Generació de prediccions lògiques.- Planificació i desenvolupament d'experiments controlats per verificar hipòtesis.- Maneig d'instruments, selecció i aplicació de tècniques (de laboratori i de camp).- Formulació i aplicació de conclusions raonables.- Realització d'informes.

- Desig de cooperar amb els altres en la realització de tasques.- Apreciació de la diversitat de perspectives amb què es poden enfocar i

resoldre els problemes científics i tècnics.- Apreciació de la importància de la creativitat en el treball científic.- Disposició per criticar les afirmacions mancades de fonament científic i la

utilització indeguda de la ciència.

Criteris d’avaluació

- Saber explicar les etapes del mètode científic.- Ser capaç d’aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb els fets observables a la naturalesa.

B I O L O G I A I G E O L O G I A

Els conceptes de l’àrea queden distribuïts en les següents unitats didàctiques:

Unitat didàctica 1: L’organització del cos humà.

Objectius didàctics:

- Conèixer l’estructura d’una cèl·lula i el seu funcionament.- Reconèixer la complexitat del nostre cos.- Comprendre que la nostra organització interna es troba dirigida cap a la realització de les funcions vitals que tot ésser viu ha de fer.- Fer activitats senzilles per observar o deduir el comportament i la funció de les diferents estructures que ens componen.

Continguts:− Els bioelements. − Les biomolècules.− La morfologia i el funcionament de les cèl·lules eucariotes.− Els teixits.

40

− Els òrgans.− Els aparells i els sistemes.− Realització d’activitats per deduir la morfologia i el funcionament d’una cèl·lula.− Obtenció dels coneixements bàsics per a la confecció d’una preparació microscòpica.− Ús d’un aparell òptic per a l’observació de cèl·lules.− Deducció de l’organització dels diferents aparells i sistemes que porten a terme la nutrició.− Reconeixement i valoració de la funció que compleixen les diferents estructures en què ens organitzem.

Criteris d’avaluació:− Dibuixar una cèl·lula eucariota i anomenar els seus components− Saber situar els distints òrgans i aparells.− Conèixer les diferents funcions vitals i els aparells relacionats.

Unitat didàctica 2: Nutrició humana I: Aparells digestiu i respiratori.Aparell digestiu

Objectius didàctics- Conèixer els diferents trams del tub digestiu i les glàndules annexes així com les seves funcions.- Diferenciar clarament els conceptes de digestió i d’absorció i entendre la seva funció.- Conèixer las importància dels bacteris de la flora intestinal en la formació de les matèries fecals.- Conèixer els principals trastorns que poden ocórrer relacionats amb les funcions digestives.- Conèixer les biomolècules que porten els aliments i el seu valor energètic.- Entendre la importància de les vitamines i la seva necessitat en diferents funcions de l’organisme.- Valorar la importància d’una dieta adequada per un bon funcionament del cos.- Saber interpretar la informació de les etiquetes dels aliments.

Continguts- L’aparell digestiu.- La cavitat bucal. - L’estómac.- La digestió intestinal.- L’absorció intestinal.- La formació de les matèries fecals.- Trastorns de l’aparell digestiu.- L’alimentació

41

- La conservació dels aliments.- Producció, manipulació i comercialització dels aliments.- Característiques d’una alimentació adequada.- Trastorns de l’alimentació.- Interpretar el paper que porta a terme cada tram del tub digestiu en la funció digestiva.- Extreure informació sobre qüestions relacionades amb els aliments o la funció digestiva a partir de les il·lustracions de la unitat didàctica i de la informació del text.- Fer mapes conceptuals, esquemes i dibuixos relacionats amb l’aparell digestiu.- Cercar informació relacionada amb el contingut en biomolècules dels aliments i el seu valor energètic.- Estudiar la composició nutricional de determinats aliments relacionant-los amb la seva conveniència per a prevenir determinades malalties.- Saber confeccionar dietes equilibrades a partir de taules de composició dels aliments.- Evidenciar la importància que té la correcta higiene dental per evitar alguns trastorns digestius provocats en les dents.- Valorar els efectes que tenen sobre la salut els hàbits d’alimentació, d’higiene i de cura personal.- Promoure en l’alumne/a una cultura sobre l’alimentació correcta, sabent el que contenen els aliments, el seu valor energètic, així com la proporció i la quantitat en què s’han d’ingerir.

Criteris d’avaluació:- Poder anomenar i situar diferents trams del tub digestiu i les funcions que s’hi desenvolupen.- Saber explicar les funcions que exerceixen el fetge i el pàncrees en el cos humà.- Saber explicar la diferència entre digestió i absorció.- Saber quines són les diferents biomolècules que formen part dels aliments.- Ser capaços d’explicar la importància de les vitamines per el correcte funcionament del cos.- A partir d’etiquetes de distints tipus d’aliments saber extreure la informació adequada sobre la seva composició.

Aparell respiratori

Objectius didàctics- Diferenciar respiració cel·lular de ventilació pulmonar.- Conèixer les parts de l’aparell respiratori humà.- Saber com es produeix l’intercanvi de gasos.- Conèixer els perills de contreure malalties que comporta el tabaquisme.

Continguts

- La respiració cel·lular.

42

- L’aparell respiratori humà.- La ventilació pulmonar.- L’intercanvi de gasos.- La respiració i la salut.- Realització i utilització de models de simulació per explicar el funcionament de l’aparell respiratori.- Realització i interpretació d’esquemes.- Elaboració de treballs sobre determinats aspectes del tema.- Utilització d’espiròmetres. - Tenir una visió positiva de la necessitat de fer exercici periòdicament per tal de mantenir un bon ritme respiratori.- Conèixer quin tipus de mesures s’han de prendre per tal d’evitar les malalties de l’aparell respiratori, i com tractar-les.- Actitud responsable i crítica davant els suggeriments de consum de tabac, alcohol i altres drogues, i d’activitats que suposen un atemptat contra la salut personal o col·lectiva.

Criteris d’avaluació:

- Saber explicar la diferència entre respiració cel·lular i ventilació pulmonar.- Conèixer quines substàncies entren al mitocondri i quines en surten.- Ser capaç de fer un esquema de les parts de l’aparell respiratori humà. - Saber com es produeix l’intercanvi de gasos.

Unitat Didàctica 4: Nutrició humana II: Aparells circulatori i excretor.

Aparell circulatori

Objectius didàctics- Conèixer les parts del sistema circulatori i el seu funcionament.- Comprendre les relacions existents entre l’aparell circulatori i la resta d’aparells i sistemes. - Conèixer els transtorns de l’aparell circulatori.

Continguts- L’aparell circulatori i la sang ( composició i funcions).- El cor i el seu funcionament.- Els vasos sanguinis.- El sistema limfàtic.- Malalties de l’aparell circulatori.

43

- Les substàncies addictives.- Interpretar esquemes anatòmics.- Mesurament del pols i la influència que hi te l’esforç.- Interpretar anàlisis de sang.- Fer mapes conceptuals, esquemes i dibuixos relacionats amb l’aparell circulatori.- Lectura de textos i estudis en els que es demostra l’efecte de els drogues en el funcionament del cos.- Utilització d’un esfignomanòmetre- Valorar la importància de fer exercici periòdicament.- Actitud responsable i crítica davant els suggeriments de consum de tabac, alcohol i altres drogues, i d’activitats que suposen un atemptat contra la salut personal o col·lectiva.- Valorar la importància de la dieta en el funcionament del cos.

Criteris d’avaluació- Saber situar en el cos els distints òrgans del sistema circulatori.- Poder explicar les relacions existents entre l’aparell circulatori i la resta d’aparells i sistemes.- Saber explicar el funcionament del cor.- Poder explicar amb un esquema els circuits sanguinis.

Aparell excretor

Objectius didàctics- Conèixer les parts de l’aparell excretor.- Saber què és l’excreció i diferenciar-la de la defecació.- Comprendre com es forma l’orina a les nefrones del ronyó.- Conèixer les principals malalties relacionades amb l’aparell urinari.

Continguts- L’aparell excretor.- L’excreció.La formació d’orina.- Les malalties de l’aparell urinari.- Realització i interpretació d’esquemes.- Elaboració de treballs sobre determinats aspectes del tema.- Valoració dels efectes que tenen sobre la salut els hàbits d’alimentació, d’higiene, consultes preventives i de cura personal.- Actitud solidària cap a la donació de sang i d’òrgans.

44

Criteris d’avaluació

- Ser capaç de fer un esquema de les parts de l’aparell excretor humà.- Saber què és l’excreció i diferenciar-la de la defecació. - Explicar com es forma l’orina a les nefrones del ronyó.

Unitat didàctica 4: Relació i coordinació humana.

Objectius didàctics- Conèixer el funcionament dels òrgans dels sentits.- Conèixer l’anatomia i la fisiologia del sistema nerviós.- Conèixer l’anatomia i la fisiologia del sistema hormonal.

Continguts- Els òrgans dels sentits- El sistema nerviós.- El sistema endocrí.- Malalties més freqüents.- Realització de dibuixos esquemàtics d’alguns òrgans dels sentits.- Descripció del sistema nerviós i les seves parts.- Realització d’esquemes que demostrin el funcionament de l’impuls nerviós.- Descripció del sistema hormonal i les seves parts.- Realització d’esquemes que demostrin el funcionament de les glàndules endocrines.- Valorar la importància dels òrgans dels sentits en la percepció del món en el que vivim.- Reconeixement de la necessitat d’una vida saludable pel bon funcionament del sistema nerviós i endocrí.- Actitid responsable davant de conductes de risc per a la salut.

Criteris d’avaluació

- Saber explicar la importància dels òrgans dels sentits en la percepció de la realitat.- Conèixer les parts del sistema nerviós.- Saber explicar com es transmet l’impuls nerviós.- Saber explicar el funcionament d’una glàndula endocrina.

Unitat didàctica 5: Reproducció humana: Aparell reproductor.

45

Objectius didàctics

- Conèixer l’anatomia i la fisiologia dels aparells reproductors humans.- Assimilar els canvis corporals durant la pubertat.- Prendre decisions responsables en el tema de les relacions sexuals.

Continguts

- Aparells reproductor masculí i femení.- Formació de cèl·lules sexuals.- Fecundació.- Malalties de l’aparell reproductor.- Dibuixar els aparells sexuals masculí i femení indicant les parts.- Realitzar comentaris de text sobre la reproducció assistida.- Realitzar i interpretar esquemes sobre la gametogènesi.- Investigar, classificar i definir els mètodes de control de la natalitat.- Reconèixer la responsabilitat moral, social i econòmica del fet de tenir descendència.- Valorar els mètodes de control de la natalitat en relació en els casos de superpoblació.- Assumir la seva pròpia imatge, en funció dels canvis corporals que tenen lloc en l’etapa de l’adolescència.- Valorar la importància de la prevenció de la utilització de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual.

Criteris d’avaluació

- Saber diferenciar l’aparell reproductor masculí i el femení.- Poder explicar esquemàticament els processos de formació de les cèl·lules reproductores.- Saber explicar el procés de la fecundació.- Saber comentar mètodes anticonceptius.- Saber explicar les malalties sexuals i les malalties de transmissió sexual més importants.

Unitat didàctica 6: La salut i la malatia.

Objectius didàctics:- Saber que salut no és només absència de malaltia.- Conèixer la importància dels hàbits de salut en la prevenció de malalties infeccioses.- Conèixer el funcionament de la resposta immunitària.

46

Continguts :

- Què és la salut?- Les malalties infeccioses.- Les malalties no infeccioses- El sistema immunitari.- Els transplantaments.- Estudi dels principals agents infecciosos i com afecten a la salut de les persones.- Lectura de textos sobre les principals malalties que afecten a la societat actual.- Descripció del funcionament de la resposta immunitària.- Estudi de la importància dels trasplantaments..- Reconèixer que salut no és només absència de malaltia.- Reconeixement i valoració dels avanços de la tèncica i la ciència per conèixer i donar resposta als problemes actuals. - Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de vida saludables.- Reconèixer la importància de les donacions d’òrgans.

Criteris d’avaluació:

- Saber explicar què significa salut.- Ser capaç d‘explicar algunes malalties no infeccioses presents ala societat actual.- Saber explicar el funcionament d’un agent infecciós.

PRÀCTIQUES AL LABORATORI I DESDOBLAMENTS

Pràctiques previstes per a tercer d’ESO:

• Normes d’ús del microscopi• Realització de preparacions microscòpiques• Tinció i observació de cèl·lules animals• Tinció i observació de cèl·lules vegetals• Disseny d’un model cel·lular amb plastilina• Què contenen els aliments?.• Elaboració d’una dieta• Determinació de la capacitat pulmonar: espirometria• Moviments respiratoris• Ritme cardíac• Determinació de la tensió arterial• Dissecció d’un cor de xot• Dissecció d’un ronyó de porc o xot

47

Activitats complementàries

- Visita a l’Albufera. Aquesta activitat es farà conjuntament amb el departament de Geografia i Història, i forma part del pla d’activitats de la Comissió de mediambientalització.

- Participar en altres activitats organitzades des de la comissió mediambiental del centre.

La part de Física i Química l’ha elaborada el departament de Física i Química, i per tant, es troba a la seva programació didáctica.

CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1.-C

omp.

en

com

unic

ació

ling

üíst

ica

2.-C

omp.

mat

emàt

ica

3.-C

omp.

en

el c

onei

xem

ent i

la in

tera

cció

am

b el

món

físi

c

4.-T

ract

. de

la in

for.

i com

p di

gita

l

5.-C

ompe

tènc

ia s

ocia

l i c

iuta

dana

6.-C

ompe

tènc

ia c

ultu

ral i

artí

stic

a

7.-C

ompe

tènc

ia p

er a

pren

dre

a ap

rend

re

8.-A

uton

omia

i in

icia

tiva

pers

onal

Unitat 1. La ciència: la matèria i la seva mesura.

x x x x x

Unitat 2. La matèria: estats físics. x x x x x

Unitat 3. La matèria: com es presenta.

x x x x x

Unitat 4. La matèria: propietats elèctriques i l'àtom

x x x x x x

Unitat 5. Elements i composts

químics.

x x x x x

48

Unitat 6 . Canvis químics x x x x x

Unitat 7 . L'organització del cos humà.

x x x x x

Unitat 8. Nutrició humana I: Aparells digestiu i respiratori

x x x x x x x

Unitat 9. Nutrició humana II:

Aparells circulatori i excretor.

x x x x x x

Unitat 10. Relació i coordinació humana.

x x x x x x

Unitat 11. Reproducció humana: Aparell reproductor.

x x x x x x

TEMPORALITZACIÓ

Les unitats didàctiques es treballaran en aquest ordre al llarg del curs:

PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ

Unitat 0. Mètode científic.

Unitat 1. L'organització del cos humà.

Unitat 2. Nutrició humana I: aparells digestiu i respiratori.

Unitat 3. Nutrició humana II: aparells circulatori i excretor.

Unitat 4. Relació i coordinació

humana.

Unitat 5. Reproducció humana: aparell reproductor.

Unitat 6. La ciència: la matèria i la seva mesura.

Unitat 7. La matèria: estats físics.

Unitat 8. La matèria: com es

presenta.

Unitat 9. La matèria:

propietats elèctriques i l'àtom.

Unitat 10. Elements i composts químics.

Unitat 11. Canvis químics.

49

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE LA MATÈRIA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA DE TERCER D’ESO

Els criteris de qualificació que s´aplicaran a cada avaluació seran: - Un 70 % conceptes: s´obtindrà de proves escrites de les unitats

didàctiques. - Un 20 % procediments: quadern, feina diària a classe i al laboratori, feina a casa, treballs, deures i informes de laboratori.- El 10 % actitud i participació.

L´alumne aprovarà el curs si té les tres avaluacions aprovades o recuperades. També pot aprovar si en té dues d’aprovades i una de suspesa, sempre que la mitja de les tres surti aprovada.La nota final serà la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant el curs.

RECUPERACIÓ

Al llag del curs, el professorat de cada grup decidirà el procediment més adient segons les característiques de l'alumnat.

Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, on realitzarà una prova escrita de tots el continguts de la matèria. A més a més, haurà de lliurar la feina d’estiu.

50

QUART D’ESO

51

PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA. QUART D’ESO

La biologia i geologia de l’últim curs d’ESO plantegen la introducció de les grans teories biològiques i geològiques que determinen les perspectives actuals de les dues disciplines. El coneixement de la història de la Terra i de la seva activitat permeten conèixer els grans canvis produïts en la interpretació dels fenòmens geològics sota el paradigma de la tectònica de plaques. Per la seva banda, la biologia d’aquest curs se centra en la teoria cel·lular, el paper unificador de la qual afecta tota la disciplina; el coneixement de l’herència biològica i la transmissió de la informació genètica, amb aplicacions i implicacions de gran abast social, i la teoria de l’evolució, que dóna sentit a tota la biologia. Finalment, es torna a reprendre l’estudi dels ecosistemes des d’un enfocament dinàmic i s’analitzen les necessitats energètiques dels éssers vius i la interdependència entre els organismes i el medi fisicoquímic, relacionant-los amb la comprensió dels problemes mediambientals.

BLOC 1: LA DINÁMICA DE LA TERRA.

a) OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Conèixer els agents i els processos geològics externs com a responsables del modelat del relleu.2. Conèixer les principals característiques del modelat litoral.3. conèixer les principals característiques del modelat càrstic.4. Conèixer l’estructura interna de la Terra.5. Entendre el mecanisme que explica el moviment de les plaques litosfèriques, segons les teories actuals.6. Conèixer els punts fonamentals de la Teoria de la Tectònica de plaques.7. Analitzar la relació entre la dinàmica interna de la Terra i les manifestacions externes.8. Conèixer les principals diferencies entre plecs i falles.9. Promoure l’interès per poder interpretar allò que ens envolta.

b) CONTINGUTS

ConceptesUnitat didàctica 1. La història de la Terra.

1. Origen de la terra.2. El temps geològic.3. Història geològica de la Terra: les eres geològiques.4. Els fòssils com a indicadors. Fòssils de les Illes Balears.5. Història geològica de les Illes Balears.

Unitat didàctica 2. Tectònica de plaques.

52

1. Distribució geogràfica de terratrèmols i volcans.2. Wegener i la deriva continental.3. Proves de la tectònica de plaques.4. L’expansió del fons oceànic.5. Les plaques litosfèriques. Vores de placa.6. Les Illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània.

Unitat didàctica 3. Fenòmens geològics associats al moviment de plaques.

1. Els terratrèmols. El pla de Benioff.2. Vulcanisme terrestre. Les dorsals oceàniques.3. Les fosses submarines. La subducció.4. La formació de serralades.5. Les estructures tectòniques : plegaments, falles i mantells de corriment.6. El cas de la serra de Tramuntana.

Procediments

- Utilització de models per explicar els processos d’erosió, transport i sedimentació.- Utilització de models i representacions per a l’explicació de l’acció erosiva dels diferents agents geològica externs.- Interpretació d’imatges de paisatges, tot reconeixent l’efecte dels agents geològica que hi ha intervengut.- Interpretar gràfiques sísmiques i extreure’n informació per dibuixar capes.- Elaboració de models per explicar les estructures tectòniques.-Observació i reconeixement d’alguns fòssils més carcaterístics.- Damunt el mapa, relacionar l’activitat sísmica i volcànica amb els límits de placa.- A partir d’exemples, veure els efectes dels moviments de les plaques.- A partir d’esquemes estudiar les característiques dels plecs i de les falles. - Interpretació de talls geològics senzills.- Elaboració d’esquemes o gràfics sobre la història geològica de la Terra, tot relacionant-ho amb els esdeveniments geològics de les Balears.

Actituds

- Interès per explicar el paisatge, les formacions geològiques, el seu origen i evolució.- Actitud crítica davant les accions humanes que interfereixen en l’efecte natural dels agents geològics.- Valorar la importància dels avanços científics i tecnològics en el coneixement de l’estructura de la Terra.- Valorar la feina fels geòlegs i palentòlegs en l’estudi de la història geològica.

53

- Valorar la feina fels geòlegs en la previsió d’erupcions volcàniques i terratrèmols.- Ser conscients de la possibilitat de canvi a què estan sotmeses les teories científiques.

c) CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Reconèixer en la naturalesa, o mitjançant fotos i diapositives, indicadors de processos d’erosió, transport i sedimentació en el relleu, indicant-ne l’agent causant. Realitzar exemplificacions concretes en paisatges de les Illes Balears.2. A partir de dades o gràfics sísmics, deduir l’estructura interna de la Terra.3. Saber identificar les distintes capes de la Terra i situar les zones de discontinuïtats sísmiques.4. Saber enumerar els punts fonamentals de la Teoria de la Tectònica de Plaques.5. Ser capaç d’establir la relació entre la dinàmica interna de la Terra i els fenòmens que s’observen en superfície.6. Saber identificar en fotografies o esquemes gràfics manifestacions de la dinàmica interna com plecs i falles.7. Saber argumentar perquè les teories científiques estan sotmeses a canvis.8. Realitzar mapes mundials i zonals, i en concret de les Illes Balears en el context de la Mediterrània, en els quals s’indiqui la situació de les plaques litosfèriques i els fenòmens més importants associats al seu moviment.9. Indicar les diverses unitats temporals de la història de la Terra, i explicar la importància dels fòssils com a testimonis estratigràfics i paleobiòtics. 10. Descriure els esdeveniments més significatius de la història de les illes Balears, reconeixent-ne els fòssils més característics.

BLOC 2: GENÈTICA I EVOLUCIÓ.

a) OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Conèixer els conceptes bàsics de la Genètica.2. Entendre el mecanisme de transmissió dels caràcters de pares a fills.3. Conèixer les explicacions de Mendel per la transmissió d'un o dos caràcters.4. Reconèixer la importància que té la Genètica en la millora de les condicions de vida.5. Conèixer els mecanismes bàsics de les tècniques utilitzades en Biotecnologia.6. Saber analitzar les aplicacions de la Biotecnologia.7. Conèixer els problemes ètics que pot crear la manipulació genètica.8. Reconèixer la importància que té l'Enginyeria Genètica en el futur de la humanitat.

b) CONTINGUTS

54

Conceptes

Unitat didàctica 4. Genètica.

1. Reproducció cel·lular: Mitosi i meiosi.2. Reproducció i herència.3. Les lleis de Mendel.4. Aproximació al concepte de gen.5. Estudi d’algunes malalties hereditàries. Aspectes preventius: diagnòstic

prenatal.6. Manipulació genètica: aplicacions més importants.

Unitat didàctica 5. Evolució.

1. L’origen de la vida. Principals teories.2. L’evolució: mecanismes i proves.3. Insularitat i evolució. El cas de les Balears.

Procediments

- Representació d’esqumes de meiosi i mitosi.- Fer un llistat de caràcters i un llistat de manifestacions de cada un d'aquesta caràcters, entre els membres de la classe.- Estudiar com s'han transmès determinats caràcters entre pares i fills en una família.- Resoldre problemes senzills d'un i de dos caràcters sobre herència mendeliana.- Realitzar preparacions microscòpiques per observar cèl·lules vegetals en mitosi.- Treballar sobre texts científics.- Estudiar les bases de l'Enginyeria Genètica a partir d'esquemes.- Debatre en grups sobre bioètica.- Observació de la col·lecció de fòssils del laboratori.- Estudiar els canvis en els éssers vius a partir de dades, esquemes o dibuixos.- Realitzar exercicis d'anatomia comparada i explicar les línies evolutives de les formes vives.- Exposar i analitzar les teories evolucionistes a partir d'exemples. - Estructurar i ordenar els coneixements en esquemes conceptuals.

Actituds

- Despertar la curiositat per saber com es transmeten els caràcters de pares a fills.- Valorar les aplicacions de la Genètica. Interès per l’avanç de l’enginyeria genètica.- Reconèixer la importància dels avanços científics en el desenvolupament de la societat.

55

- Interès pel desenvolupament històric de les teories científiques sobre l’origen de la vida i l’evolució.- Despertar l'interès per les aplicacions de l'Enginyeria genètica.- Reconèixer la importància dels avanços científics en el desenvolupament de la societat.- Ser conscients que les actuals formes de vida són el resultat d'un procés llarg i lent.- Interès pels problemes bioètics que han sorgit amb els avanços de la genètica.- Respecte envers les particularitats genètiques d eles diferents races humanes.

c) CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, com també la finalitat d’ambdues,2. Poder fer una llista de caràcters de les persones i les manifestacions que poden tenir.3. Saber explicar la transmissió d'un o dos caràcters basant-se en les lleis de Mendel.4. Ser capaç de resoldre problemes senzills de transmissió de caràcters hereditaris, incloent els relacionats amb malalties en l’home, aplicant els coneixements de les lleis de Mendel. 5. Valorar la importància dels avanços en Genètica per entendre el funcionament del cos humà.6. Interès per conèixer nous conceptes científics.7.Conèixer els mecanismes bàsics de les tècniques utilitzades en Biotecnologia.8. Reconèixer la importància que té l'Enginyeria Genètica en el futur de la humanitat. 9. Poder enumerar fets que evidenciïn els canvis soferts pels éssers vius.10. Saber exposar raonadament algunes dades sobre les quals es fonamenta la teoria de l’evolució, com també les controvèrsies científiques i religioses que suscità aquesta teoria. 11. Ser capaç d'explicar , en grans tretes, els punts principals de les teories sobre l'origen de la vida.

BLOC 3: ECOLOGIA I MEDI AMBIENT

a) OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Saber definir què és un ecosistema.2. Conèixer els factors que influeixen en un ecosistema.3. Entendre l'estructura d'un ecosistema.4. Conèixer les relacions que s'estableixen entre els éssers vius d'un ecosistema.5. Saber determinar la influència dels factors abiòtics.

56

6. Conèixer la influència que té l'activitat humana en el funcionament dels ecosistemes

b) CONTINGUTS

Conceptes

Unitat didàctica 6. Els éssers vius i el medi ambient.

1. El medi ambient i els seus tipus.2. Conceptes d’espècie, poblacions i comunitats.3. Les adaptacions als diferents medis.4. Ecosistemes terrestres.5. Ecosistemes aquàtics.

Unitat didàctica 7. Dinàmica d’ecosistemes.

1. El flux de l’energia en un ecosistema.2. El cicle de la matèria. Principals cicles biogeoquímics.3. Relacions entre espècies.4. Canvis naturals en els ecosistemes.5. Canvis produïts per l’home. Impactes ambientals. La seva prevenció.6. Successió i clímax.7. Els ecosistemes de les Illes Balears.8. La defensa del medi ambient a les Illes Balears. Figures de protecció.

Agents implicats.9. Els espais naturals protegits de les Illes Balears.

Procediments

- Estudi d'experiències per demostrar la influència de determinats factors abiòtics sobre els éssers vius.- Interpretació i representació gràfiques de dades.- Representació gràfica dels cicles biogeoquímics principals. - Representació de cadenes i xarxes tròfiques.

- - Elaboració de mapamundis i mapes zonals sobre distribució d’ecosistemes.- - Recollir i comentar notícies de premsa sobre problemes ambientals al món i a

les Illes Balears.- Redacció d'informes i exposició amb murals de la informació tractada.- Realitzar experiències per demostrar els efectes de la contaminació de l'aire.- Estructurar els coneixements a través de mapes conceptuals.- Visitar una planta separadora de residus sòlids urbans.- Utilitzar gràfics o esquemes per determinar els canvis que tenen lloc en un ecosistema.- Localització dels principals espais naturals protegits de les Illes Balears.

57

Actituds

- Fomentar l'interès pel medi en el que vivim.- Posar de manifest la necessitat de tenir hàbits de comportament respectuosos amb el medi i actituds que tendeixin cap a un desenvolupament sostenible i especialment la seva aplicació en el cas de les Illes Balears.- Prendre consciència de la dependència de l'espècie humana respecte a la natura.- Conscienciar dels efectes que tenen les activitats humanes sobre el medi.- Valoració de la importància que té per a les Illes Balears l’existència d’espais naturals protegits.

c) CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Saber posar exemples d'ecosistemes i justificar perquè es consideren així.2. Ser capaços d'explicar l'efecte d'algun factor abiòtic a l'ecosistema.3. Saber construir cadenes i xarxes tròfiques.4. A partir de dades concretes poder interpretar el flux d'energia i el cicle de matèria en un ecosistema.5.Poder posar algun exemple de relacions entre espècies.6.Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l’equilibri.7. Saber descriure els ecosistemes terrestres i marins més importants de les illes Balears. 8. Ser capaç d'argumentar les causes que provoquen els problemes ambientals actuals.9. Utilitzant la informació disponible, proposar alternatives als fenòmens de contaminació.10. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosistemes i exposar les actuacions individuals, col·lectives i administratives per evitar el deteriorament del medi ambient.11. Localitzar els principals espais naturals protegits de les illes Balears i exposar raonadament la conveniència d’establir mesures de protecció adients per a la conservació del patrimoni natural.12. Comportar-se de manera respectuosa amb l'ambient.

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

Aquest curs, en el centre hi ha dos grups de quart d’ESO, un (4A) que està a l’opció que s’encamina cap a un batxillerat de Ciències i Enginyeria, i un altre (4B-D) que s’encamina tant a batxillerat com a un cicle formatiu, ja sigui relacionat amb salut o medi ambient. La seqüenciació dels continguts és diferent en els dos grups, i és la que es detalla a continuació:

58

4A 4B-DPrimer trimestre

Bloc 1 Bloc 3

Segon trimestre

Bloc 3 Bloc 2

Tercer trimestre

Bloc 2 Bloc 1

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Visita a un espai natural proper al centre. Sortida que està dins del programa de la comissió mediambiental del centre.

Sortida a la UIB per participar en el programa Demolab.

A més els grups de quart d’ESO participaran en activitats d’educació ambiental, com són tallers, xerrades, o visites que es programen a nivell de centre des de departament d’activitats extraescolars

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

Els criteris de qualificació que s´aplicaran a cada avaluació seran:

o Un 80 % conceptes: s´obtindrà de proves escrites de les unitats didàctiques.

o Un 10 % procediments: quadern, feina diària a classe i al laboratori, feina a casa, treballs, deures i informes de laboratori.

o El 10 % actitud i participació. L´alumne aprovarà el curs si té les tres avaluacions aprovades o recuperades. També pot aprovar si en té dues d’aprovades i una de suspesa, sempre que la mitja de les tres surti aprovada.La nota final serà la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant el curs.

RECUPERACIÓ

Al llag del curs, el professorat de cada grup decidirà el procediment més adient segons les característiques de l'alumnat.

Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, on realitzarà una prova escrita de tots el continguts de la matèria. A més a més, haurà de lliurar la feina d’estiu.

59

METODOLOGIA I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La metodologia que es pretén seguir es basa en una sèrie de punts:

Les idees prèvies dels alumnes seran el punt de partida per iniciar cada uni-tat didàctica, per aquest motiu s’intenteran posar de manifest al principi de cada tema a través de proves inicials de distints tipus.

S’utilitzarà una metodologia activa, de manera que el professorat actui com a guia en l’aprenentetge de l’alumnat, que serà el que construirà el seu pro-pi aprenentatge, per això es proposaran activitats que condueixin a la moti -vació dels alumnes, la qual cosa propiciarà que facin l’esforç necessari per dur-ho a terme. Això afavoreix el seu comportament autònom i el seu desen-volupament integral.

Es procurarà que l’alumnat vegi la utilitat del que aprèn i ho pugui aplicar a casos concrets del seu entorn.

Els continguts es presentaran estructurats, i les activitats programades de menys a més dificultat de manera que es puguin adaptar a les distintes capacitats dels alumnes.

Les activitats seran també molt variades, ja que així donen l’oportunitat de realitzar-les a tot l’alumnat, sigui quin sigui el seu estil d’aprenentatge i el seu interès.

Es potenciarà l’aprenentatge cooperatiu a través de la proposta de debats, activitats en equip i elaboració de treballs o projectes col·lectius. Aquest aprenentatge, a més d’enriquir els nivells de coneixement, fomenta el desenvolupament de comportaments i actituds essencials com la responsa-bilitat, la cooperació, la recerca i l’arribada a acords o consensos, i la solida-ritat.

Un equilibri en la presentació i el desenvolupament dels coneixements, combinant en tot moment els aprenentatges teòrics i els pràctics.

La contextualització dels aprenentatges en l’àmbit de la resolució de situaci-ons problema, com un sistema molt valuós d’aprenentatge a través de la po-sada en pràctica d’estratègies personals per al descobriment i per aconse-guir que els aprenentatges assolits siguin significatius.

Fomentar l’interès i la curiositat pels avanços que s’aconsegueixen en la investigació científica i les repercusions que poden tenir en la vida dels ésser humans i en l’evolució de la Naturalesa.

60

ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui perquè són alumnes amb necessitats educatives especials, perquè són alumnes d’incorporació tardana i pertanyen al programa d’acollida lingüística (taller de llengua o aula d’acollida), o perquè assisteixen al taller de compensatòria. Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats didàctiques.

El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori, activitats complementàries i feines de desdoblament.

En determinades hores en els cursos de primer d'ESO es té el suport d'una professora de pedagogia terapèutica. Aquesta professora només pot entrar a cada curs una vegada cada quinze dies, a causa de l'elevat número d'alumnes amb necessitats educatives i la dotació de només dues PT en el centre.

Avaluació

El sistema d’avaluació serà el mateix que per a la resta d’alumnes, és a dir, es farà un control en acabar cada unitat (ara bé, adaptat i individualitzat), i es comptarà amb les mateixes eines d’avaluació que a la resta d’alumnes. De totes maneres, en el cas d’alumnat amb necessitats educatives els percentatges dels criteris de qualificació podran variar, i es podrà tenir més en compte la feina de cada dia i l’actitud que els resultats dels controls, sempre a criteri del professorat.

61

L’AVALUACIÓ

L’avaluació de cadascuna de les matèries d’aquest departament ha de servir al professor per reorientar la seva activitat adaptant-se a les dificultats presentades pels alumnes. Tindrà les següents característiques:

- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en el procés d’ensenyament, funcionant com una contínua realimentació del pro-cés.

- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de l’àrea o matèria avaluada.

- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d’avaluació i a les actuacions de reclamació que la llei permet.

Els instruments d’avaluació que utilitzarà el departament seran els següents:

- Exàmens escrits de discussió teòrica i de resolució de problemes. Es faran després de cada unitat didàctica, o de la manera que trobi més convenient el professor/a del grup.

- Exercicis orals individuals. Es plantejaran qüestions que els alumnes hauran de respondre en el transcurs de la classe. Cada alumne ho farà vàries vega-des al llarg del curs.

- Treballs individuals o en equip. Tasques que s’encomanen als alumnes per realitzar a casa seva;

- Informes que hauran d’elaborar per a cada pràctica de laboratori que realit -zin (quadern de laboratori).

- Revisió del quadern de treball a l'aula.- Feina que l’alumnat fa diàriament dins l’aula i en el laboratori.- Seguiment de la realització dels deures.- Valoració de l’interès de cada alumne per l’àrea o matèria i de l’esforç dedi-

cat a ella.- Actitud, puntualitat, participació, comportament a classe, al laboratori i a les

sortides.

62

RECUPERACIÓ DE PENDENTS

Recuperació de pendents a ESO El sistema d´avaluació pels alumnes amb pendents de 1r, 2n i 3r d´ESO es va determinar conjuntament amb el departament de Física i Química. Es va decidir que a partir d’aquest any curs, es sistema de recuperació serà:

- Els alumnes amb les Ciències Naturals de primer i segon pendents, poden recuperar l’assignatura aprovant una avaluació de segon i tercer, respectiva-ment, sempre que hagin entregat el treball de recuperació de pendents i l’hagin aprovat.

- Els alumnes amb les Ciències Naturals de tercer pendents i que han triat Bio-logia i Geologia i Física i Química a quart, poden recuperar la l’assignatura aprovant una avaluació de les dues matèries de quart sempre que hagin entre-gat el treball de recuperació de pendents i l’hagin aprovat. - Els alumnes amb les Ciències Naturals de tercer pendents i que no fan Biolo-gia i Geologia i/o Física i Química a quart, han d’entregar el treball de recupe-ració de pendents de la part de l’assignatura de 3r que no cursin a 4t i apro-var-lo. A més s’han de presentar a un examen de recuperació d’aquesta part al segon trimestre, quan ho convoqui cap d’estudis. El quadern pot suposar un 20% de la nota de recuperació.

Recuperació de pendents a batxilleratEls alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Biologia i Geologia de 1r de Batxillerat hauran de recuperar l’assignatura al llarg del curs. Per això, es dividirà l’assignatura en tres parts i s’hauran de presentar a la prova escrita corresponent a cada part. Per recuperar, la mitjana del resultats de les tres proves haurà de ser superior a 5.El procediment és el mateix per a aquells alumnes que no facin Biologia a segon perquè han canviat de modalitat.

El alumnes de 2n de Batxillerat que tenen pendent la matèria de Tècniques Experimentals han de recuperar cadascuna de les part, la feina de recuperació serà proporcionada pel professor corresponent.Els percentatges per recuperar l’assignatura són

Biologia i Geologia Física i Química TecnologiaInforme de la pràctica

60% 60% 40%

Diari de feina (quadern)

40% 40% 20%

Construcció o projecte

- - 40%

Per poder aplicar els percentatges de qualificació és necessari lliurar cadascuna de les parts de cada àrea.És necessari obtenir una qualificació de 4 o més en les dues parts (Física i Química i Biologia i Geologia o Tecnologia) per poder aprovar l’assignatura completa.

63

Recuperació de setembre

Recuperació de primer, tercer i quart d’ESOEn cas de què l’alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna de les vies indicades en els paràgrafs anteriors s’haurà de presentar a les proves extraordinàries del setembre i haurà de realitzar un quadern d’activitats.

Als alumnes de 2n , 3r i 4t d’ESO amb les Ciències Naturals de 1r, 2n i 3r pendents, se’ls donarà un quadern d’activitats per realitzar-lo durant l’estiu. El requisit per recuperar l’assignatura és presentar aquest quadern complet i realitzar una prova escrita. La condició perquè aquesta feina sigui corregida és que a l’examen de setembre tinguin una nota igual o superior a 4.

A primer d’ESO, la realització de les activitats del quadern pot suposar un 10% de la nota de recuperació.A tercer d’ESO, la realització de les activitats del quadern pot suposar un 10% de la nota de recuperació.A quart d’ESO, la realització de les activitats del quadern pot suposar un 10% de la nota de recuperació.

Recuperació a batxillerat

Per a recuperar la Biologia i Geologia de primer de batxillerat, es realitzarà una prova escrita dels continguts de la matèria. A criteri de la professora es podrà decidir si s’haurà d’examinar de tota la matèria donada durant el curs o d’aquells apartats que no ha recuperat.

Per a recuperar les Tècniques experimentals de primer de batxillerat, el alumnes hauran de recuperar cadascuna de les part, la feina de recuperació serà proporcionada pel professor corresponent.Els percentatges per recuperar l’assignatura seran:

Biologia Geologia

Física i Química Tecnologia

Informe de la pràctica 50,00% 50,00% 30,00%Diari de feina (quadern)

40% 40% 20%

Construcció o projecte - - 40%Feina dins el laboratori/taller durant el curs

10,00% 10,00% 10,00%

Per poder aplicar els percentatges de qualificació és necessari lliurar cadascuna de les parts de cada àrea.

64

És necessari obtenir una qualificació de 4 o més en les dues parts (Física i Química i Biologia i Geologia o Tecnologia) per poder aprovar l’assignatura completa.

Per a recuperar la Biologia de segon de batxillerat, els alumnes s'hauran de presentar a la prova extraordinària, de tot el temari.Només en cas molt excepcional, per exemple, malaltia o accident greu de l’alumne, la professora de l’assignatura podrà proposar que aquest alumne en aquesta situació només sigui examinat de les avaluacions que no ha aprovat.

65

PRIMER DE BATXILLERAT

66

OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

1. Usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en català i en i castellà, i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i artístics adequats al tipus de missatge volgut.

2. Comprendre i saber-se expressar de manera acceptable, oralment i per escrit, en el registre estàndard d’una llengua estrangera.

3. Tenir el bagatge històric, cultural, econòmic i social suficient per comprendre els canvis que es produeixen en la societat actual.

4. Disposar dels elements necessaris per dur una vida sana i aconseguir el desenvolupament físic i psíquic adequat a les característiques personals.

5. Tenir iniciativa a l’hora de resoldre problemes que es puguin plantejar i que requereixen l’aplicació dels continguts apresos en les distintes disciplines que conformen el seu currículum.

6. Tenir una visió integrada de les diferents àrees del saber i ser capaç de transferir, d’un camp a un altre, l’experiència cultural adquirida.

7. Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir la informació necessària en els seus camps d’interès.

8. Comprendre les ràpides transformacions de la societat actual, on es produeixen grans canvis socials i culturals i on les ciències i les tecnologies ocupen un lloc important.

9. Formular judicis independents que assegurin la seva autonomia personal, respectant i essent tolerant amb les opinions que manifestin altres membres de la comunitat.

10.Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, històric i lingüístic que forma part del nostre entorn comunitari.

11. Participar activament en la tasca col·lectiva i respectar les opinions dels altres membres del grup.

12.Organitzar la pròpia feina, perseverar en l’esforç i ser crític amb els resultats obtinguts.

13.Disposar dels elements necessaris per orientar-se professionalment i escollir una professió o per seguir uns estudis que facilitin la posterior inserció en el món del treball productiu.

14.Usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en català i en i castellà, i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i artístics adequats al tipus de missatge volgut.

15.Comprendre i saber-se expressar de manera acceptable, oralment i per escrit, en el registre estàndard d’una llengua estrangera.

16.Tenir el bagatge històric, cultural, econòmic i social suficient per comprendre els canvis que es produeixen en la societat actual.

17.Disposar dels elements necessaris per dur una vida sana i aconseguir el desenvolupament físic i psíquic adequat a les característiques personals.

18.Tenir iniciativa a l’hora de resoldre problemes que es puguin plantejar i que requereixen l’aplicació dels continguts apresos en les distintes disciplines que conformen el seu currículum.

19.Tenir una visió integrada de les diferents àrees del saber i ser capaç de transferir, d’un camp a un altre, l’experiència cultural adquirida.

67

20.Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir la informació necessària en els seus camps d’interès.

21.Comprendre les ràpides transformacions de la societat actual, on es produeixen grans canvis socials i culturals i on les ciències i les tecnologies ocupen un lloc important.

22.Formular judicis independents que assegurin la seva autonomia personal, respectant i essent tolerant amb les opinions que manifestin altres membres de la comunitat.

23.Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, històric i lingüístic que forma part del nostre entorn comunitari.

24.Participar activament en la tasca col·lectiva i respectar les opinions dels altres membres del grup.

25.Organitzar la pròpia feina, perseverar en l’esforç i ser crític amb els resultats obtinguts.

26.Disposar dels elements necessaris per orientar-se professionalment i escollir una professió o per seguir uns estudis que facilitin la posterior inserció en el món del treball productiu.

68

PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA. PRIMER DE BATXILLERAT

Des del punt de vista dels continguts, la matèria de biologia i geologia de 1r de batxillerat de la modalitat de ciències i tecnologia presenta dos vessants: per una banda, amplia i aprofundeix en els coneixements biològics i geològics del curs anterior, 4t d’educació secundària obligatòria (ESO), i per altra banda ha de servir per poder cursar les matèries de 2n de batxillerat. En efecte, alguns dels continguts que es tracten en aquesta matèria també s’han vist a 4t d’ESO però amb un nivell i un enfocament diferents. A l’ESO s’intenta donar una formació científica bàsica (ciències per a tots), la qual cosa suposa un enfocament més global; en canvi en el batxillerat la formació científica ha de ser més disciplinària. A 2n de batxillerat hi ha dues matèries directament relacionades amb la biologia i geologia: biologia i ciències de la terra i mediambientals, que són matèries de la modalitat d’aquest batxillerat. Els continguts que es veuen a 1r de batxillerat són bàsics per poder cursar amb garanties aquestes matèries.

Hi ha un conjunt de continguts de tipus general que estan relacionats i s’han de tractar en cadascun dels blocs temàtics. Aquests procediments i actituds generals vénen enunciats abans dels blocs de continguts de temàtica específica.

Els continguts de geologia d’aquest curs estan estructurats en 3 blocs i fan referència a les característiques físiques i químiques i la constitució de la Terra, i als nous mètodes d’estudi i investigació en geologia (“Bloc 1. Origen i estructura de la Terra”), a les causes i mecanismes de l’activitat interna i als processos de formació de roques magmàtiques i metamòrfiques (“Bloc 2. Geodinàmica interna. La tectònica de plaques”), als processos de dinàmica externa i la seva interacció amb els processos interns i als canvis produïts al llarg de la història de la Terra (“Bloc 3. Geodinàmica externa i història de la Terra”). Tot això s’intenta explicar a partir del paradigma bàsic de les ciències geològiques: la tectònica global.

Pel que fa a la biologia, els continguts s’estructuren també en 3 blocs. En aquests blocs s’inclouen els continguts necessaris per comprendre la gran diversitat dels éssers vius, la importància de la classificació i dels tipus, i els mètodes de classificació i els problemes que plantegen (“Bloc 4. Unitat i diversitat de la vida”), la diversitat i el funcionament de les plantes (“Bloc 5. La biologia de les plantes”) i la diversitat i el funcionament dels animals (“Bloc 6. La biologia dels animals”). Bàsicament és una biologia dels organismes amb una visió unitària dels éssers vius, basada no en la seva composició (estudi que s’aborda en el curs següent) sinó en els problemes que han de resoldre per a la seva supervivència, emprant com a eix conductor la teoria de l’evolució.

69

Objectius

L’ensenyament de la Biologia i Geologia en l’etapa del batxillerat tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:

1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic: curiositat intel·lectual, esperit crític, ment oberta, cooperació i treball en equip, rigor i fonamentació de les explicacions, i aplicació i difusió dels coneixements.

2. Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models de la biologia i la geologia que permetin tenir una visió global i una formació científica bàsica per accedir a estudis posteriors.

3. Aplicar els conceptes, les lleis, les teories i els models apresos a situacions reals i quotidianes.

4. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics: plantejament de problemes, formulació i contrastació d’hipòtesis, recerca d’informació, realització d’experiències, interpretació dels resultats, elaboració de conclusions i comunicació.

5. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permetin desenvolupar el pensament crític i valorar les seves aportacions al progrés de la biologia i la geologia, tot reconeixent la ciència com un procés canviant i dinàmic.

6. Reconèixer la coherència que ens dóna la teoria de la tectònica de plaques en l’explicació dels fenòmens de la dinàmica de la Terra.

7. Interpretar globalment els fenòmens de la geodinàmica interna i la formació de les illes Balears a partir de la teoria de la tectònica de plaques.

8. Utilitzar la teoria de l’evolució com a principal teoria biològica per explicar la diversitat dels éssers vius.

9. Entendre el funcionament dels éssers vius com a expressió de diferents estratègies adaptatives al medi ambient, en especial al medi de les illes Balears.

Continguts

Continguts generals

- Selecció i maneig de diferents fonts d’informació científica.- Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.- Selecció i aplicació de tècniques de laboratori i de camp.- Observació i descripció acurada d’objectes i fenòmens (descripció

qualitativa, mesura, classificació, etc.).- Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient

per exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.

- Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats, de forma clara i objectiva.

- Reconeixement, formulació i exposició d’hipòtesis. - Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre variables per

formular prediccions i trobar respostes a qüestions plantejades. Valoració de teories alternatives.

70

- Planificació i desenvolupament d’experiments controlats per contrastar hipòtesis (anàlisi de les fases; identificació i control de variables; selecció de mètodes i aparells apropiats; mesures de seguretat).

- Maneig d’instruments i de material de laboratori. - Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.- Elaboració i aplicació de conclusions raonables.- Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió. - Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics, socials,

ambientals, històrics, etc., relacionats amb la ciència.- Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva

conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees

Bloc 1. Unitat i diversitat de la vida

- La diversitat dels éssers vius i el problema de la seva classificació. Criteris de classificació.

- Els cinc regnes.- Nivells d’organització dels éssers vius. La cèl·lula com a unitat

d’organització dels éssers vius. Diferenciació i especialització cel·lular. Teixits i òrgans.

- Histologia vegetal: principals teixits i les seves funcions. Organografia vegetal bàsica.

- Histologia animal: principals teixits i funcions. Organografia animal bàsica.- Observació, identificació i descripció de teixits animals i vegetals amb el

microscopi òptic. Observació d’organismes unicel·lulars.

Bloc 2. La biologia de les plantes- La diversitat en el regne vegetal: principals grups taxonòmics. Maneig de

taules dicotòmiques senzilles per a la classificació de plantes.- Nutrició vegetal: nutrició autòtrofa. Absorció de nutrients, mecanismes de

transport, intercanvi de gasos. Fotosíntesi i respiració. Estudi experimental d’alguns aspectes de la fotosíntesi.

- Observació i estudi d’òrgans vegetals relacionats amb la nutrició: les arrels, la tija, les fulles i els estomes.

- La relació als vegetals: tropismes i nàsties. Principals hormones vegetals. Comprovació experimental dels seus efectes. Realització d’experiències per tractar problemes relacionats amb els tropismes.

71

- La funció de reproducció a les plantes. Tipus de reproducció: asexual i sexual. Avantatges i desavantatges de cada tipus. Cicle biològic de les plantes.

- Intervenció humana en la reproducció de plantes i les seves conseqüències.- Observació i descripció de l’aparell reproductor de diferents vegetals.- Relacionar els diferents models anatomicomorfològics amb les línies

evolutives i les estratègies d’adaptació de les plantes al medi.- Importància de la diversitat de les plantes en el manteniment dels

ecosistemes i de la vida en la Terra. Accions per a la conservació de la diversitat.

- Les plantes de les illes Balears. Adaptacions, endemismes i espècies en perill.

Bloc 3. La biologia dels animals

- La diversitat en el regne animal: principals grups taxonòmics. Maneig de taules dicotòmiques senzilles per a la classificació dels principals grups.

- Nutrició animal: nutrició heteròtrofa. Procés digestiu. Models d’aparells digestius en els animals i les seves relacions. Transport de substàncies. Medi intern. Models de sistemes circulatoris en els animals. Procés respiratori. Models d’aparells respiratoris en els animals. Procés d’excreció. Models de sistemes d’excreció.

- Realització d’investigacions relacionades amb la nutrició animal (digestió, respiració, circulació i excreció). Dissecció i estudi d’alguns òrgans d’animals relacionats amb la nutrició.

- La funció de relació en els animals. Tipus de coordinació: hormonal i nerviosa.

- Coordinació nerviosa. Característiques generals. Receptors. Efectors. Neurona. Transmissió nerviosa. Sinapsi. Models de sistemes nerviosos en vertebrats i invertebrats.

- Coordinació hormonal en els animals. Característiques generals. Hormona. Principals hormones animals i les seves funcions. Glàndules endocrines. Relació neuroendocrina. Interpretació d’esquemes de les relacions entre el sistema nerviós i sistema hormonal.

- La funció de reproducció: característiques generals. Tipus de reproducció: asexual i sexual. Avantatges i desavantatges de cada tipus de reproducció. Cicle biològic dels animals.

- Observació i descripció de l’aparell reproductor de diferents tipus d’animals.- Relacionar els diferents models anatomicomorfològics amb les línies

evolutives i les estratègies d’adaptació al medi.- Importància de la diversitat animal. Endemismes de les illes Balears.

Animals en perill d’extinció i accions per a la conservació de la diversitat animal a nivell global i local.

72

Bloc 4. Origen i estructura de la Terra

- Mètodes d’estudi de l’interior de la Terra. Interpretació de les dades proporcionades pels distints mètodes d’estudi.

- L’estructura interna de la Terra. Les relacions entre la composició fisicoquímica de la Terra i la seva estructura.

- Elaboració de models a escala de l’estructura terrestre.- Minerals i roques. Simulació de processos de cristal·lització. - Reconeixement dels minerals petrogenètics més abundants, investigant les

seves propietats i analitzant les seves aplicacions.- El treball de camp i de laboratori. L’observació i l’experimentació.- Manipulació de l’instrumental propi de la geologia. Microscopi petrogràfic.- Iniciació a les noves tecnologies en la investigació de l’entorn. Els sistemes

d’informació geogràfica.

Bloc 5. Geodinàmica interna. La tectònica de plaques

- Les plaques litosfèriques: característiques i límits. Relacions entre plaques. El moviment de les plaques i fenòmens geològics associats: sismicitat, vulcanisme i orogènesi.

- La calor interna de la Terra: conducció i convecció. Conseqüències en la dinàmica interna de la Terra.

- Origen i evolució dels oceans i els continents. El cicle de Wilson. Aspectes unificadors de la teoria de la tectònica de plaques.

- El magmatisme i la teoria de la tectònica de plaques. Formació i evolució dels magmes. Les roques magmàtiques.

- El metamorfisme i la teoria de la tectònica de plaques. Els factors del metamorfisme. Les roques metamòrfiques.

- Gènesi estructural de les illes Balears. Magmatisme i metamorfisme a les illes Balears.

- Observació, descripció i classificació de les roques magmàtiques i metamòrfiques més freqüents. Les roques magmàtiques i metamòrfiques de les illes Balears. Utilitat de les roques magmàtiques i metamòrfiques.

- Coneixement i interpretació dels mapes de riscs sísmics.

Bloc 6. Geodinàmica externa i història de la Terra

- Els processos externs: meteorització, erosió, transport i sedimentació.- Els ambients sedimentaris i els processos sedimentaris.- Les roques sedimentàries. Les roques sedimentàries a les illes Balears.- Observació, descripció i classificació de les roques sedimentaries més

freqüents de forma global i en l’àmbit de les illes Balears.

73

- Els sòls. Processos de formació. Importància de la seva conservació. Els sòls de les illes Balears.

- Anàlisi de dades d’erosió i pèrdua de sòls a les illes Balears.- Interacció entre processos geològics interns i externs. El sistema Terra: una

perspectiva global.- Interpretació de mapes topogràfics, talls i mapes geològics senzills.- Els riscos geològics: predicció i prevenció. Els riscos geològics a les illes

Balears.- Procediments de datació i reconstrucció del passat terrestre. El temps en

geologia. Identificació de fòssils característics.- Grans canvis de la Terra. De l’atmosfera reductora a l’atmosfera oxidant.

Canvis climàtics. Grans extincions. Canvis a l’escorça deguts a l’acció humana.

Criteris d’avaluació

1. Conèixer i aplicar algunes de les tècniques de treball utilitzades en la investigació d’aspectes geològics i biològics del nostre planeta (tots els blocs).L’alumnat ha de saber aplicar tècniques relacionades amb el treball d’investigació, com són l’observació i el reconeixement de roques i minerals mitjançant les seves propietats físiques i químiques, el maneig del microscopi òptic i petrogràfic, la realització de preparacions microscòpiques, la utilització de claus per a la identificació de roques i éssers vius, la interpretació de mapes topogràfics i mapes geològics, la realització de talls geològics senzills, etc.

2. Interpretar dades geofísiques en la resolució de qüestions sobre l’estructura i la composició química de la Terra (bloc 1).Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l’alumnat aplica procediments relacionats amb la interpretació i elaboració de models i gràfics basats en dades obtingudes amb diferents mètodes d’estudi de l’interior de la Terra (sismològic, gravimètric, magnètic, tèrmic...).

3. Situar sobre un mapa les principals plaques litosfèriques i valorar les accions que exerceixen en les seves vores. Explicar les zones sísmiques i d’activitat volcànica, la formació de serralades i l’expansió del fons oceànic i la seva simetria en la distribució de materials (bloc 2).L’alumnat ha de saber analitzar les característiques de les plaques litosfèriques, les vores i els moviments, per poder explicar els fenòmens geològics associats, la presència de volcans, l’expansió d’oceans, la formació de serralades, etc. Amb aquest criteri es pretén saber si l’alumnat coneix les principals idees de la teoria de la tectònica global per poder aplicar-les per interpretar alguns aspectes actuals de la Terra i de les illes Balears. Per altra banda, ha de ser conscient de les limitacions de la teoria i dels fenòmens que no aconsegueix explicar.

74

4. Identificar els principals tipus de roques, la seva composició, la textura i els processos de formació, com també les aplicacions més freqüents. Identificar els afloraments de roques en l’àmbit de les illes Balears (blocs 2 i 3).Es tracta de constatar si l’alumnat sap explicar les característiques distintives de cada tipus de roca i els processos de la seva formació. Ha de saber reconèixer les principals roques sedimentàries i roques metamòrfiques, i distingir dins les roques magmàtiques, les volcàniques, les filonianes i les plutòniques. Aquests aspectes els ha de saber aplicar a les roques que configuren el nostre paisatge.

5. Explicar els mecanismes de formació de sòls. Identificar les raons de la seva importància i els problemes derivats del mal ús dels sòls com a recurs (bloc 3).Amb aquest criteri es pretén avaluar si l’alumnat reconeix que el sòl és el resultat de la interacció de diferents factors i processos i si és conscient de la seva importància com a bé escàs. Ha de saber explicar actuacions positives i negatives que incideixen en la preservació del sòl.

6. Explicar les característiques fonamentals dels principals tàxons en què es classifiquen els éssers vius i saber utilitzar claus senzilles per a la identificació dels animals i les plantes (blocs 4, 5 i 6).L’alumnat ha de saber manejar els criteris de classificació dels éssers vius, diferenciar-ne els que pertanyen a cada un dels cinc regnes i saber descriure les característiques que els identifiquen. Ha de saber identificar els animals i les plantes més freqüents amb ajuda de claus de classificació fins al nivell de família.

7. Utilitzar la cèl·lula per explicar la unitat d’organització dels éssers vius, unicel·lulars i pluricel·lulars. Raonar per què alguns éssers vius s’organitzen en teixits i identificar els principals teixits animals i vegetals, la seva localització i la morfologia i fisiologia (bloc 4).Es tracta de saber si l’alumnat comprèn que, per sota de la gran diversitat d’éssers vius que hi ha en la Terra, es pot trobar una organització comuna a tots ells i a la vegada reconèixer el valor de la teoria cel·lular com a marc explicatiu d’aquest fet. Davant d’una preparació al microscopi, fotografia o dibuix ha de saber identificar els principals teixits animals o vegetals i ha de ser capaç de realitzar un dibuix esquemàtic i explicatiu assenyalant la morfologia de les cèl·lules i les funcions de cada teixit.

8. Explicar la vida de la planta com a un tot, entenent que les dimensions, les estructures, l’organització i el funcionament són una resposta a les exigències del medi per al manteniment i la supervivència com a espècie (bloc 5).L’alumnat ha de saber la influència que tenen determinades variables en els processos de la vida de les plantes i les adaptacions que aquestes tenen per dur a terme amb èxit les seves funcions.

9. Identificar l’organografia vegetal i relacionar-la amb la seva funció (bloc 5).Amb aquest criteri es pretén comprovar si l’alumnat és capaç de relacionar cada una de les parts de les plantes amb el procés de nutrició: arrels amb l’absorció de nutrients, tija amb conducció de substàncies i fulla amb la fotosíntesi i l’intercanvi de gasos. Els alumnes han de saber valorar el paper que tenen els organismes autòtrofs com a productors de matèria orgànica, necessària per a la vida de la resta dels éssers vius.

75

10. Explicar la vida d’un animal com un tot, entenent que les dimensions, les estructures, l’organització i el funcionament són una resposta a les exigències del medi per al seu manteniment i supervivència com a espècie (bloc 6).L’alumnat ha de saber la influència que tenen determinades variables en els processos de la vida dels animals i les estructures adaptatives que posseeixen per dur a terme amb èxit les seves funcions.

11. Explicar els principals processos de la funció de nutrició animal, digestió, circulació, respiració i excreció, identificant i relacionant cada procés amb els òrgans o les estructures on té lloc (bloc 6).Es tracta de saber si l’alumnat entén i és capaç de relacionar els mecanismes bàsics que intervenen en la funció de nutrició: digestió, respiració, transport de nutrients i gasos (circulació) i excreció. A més, han de saber relacionar cada procés amb els òrgans i les estructures d’animals de diferent grau de complexitat.

12. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes a partir de la comprensió del procés de coordinació nerviosa i hormonal en animals i plantes (blocs 5 i 6).L’alumnat hn de conèixer les característiques i el funcionament dels sistemes de coordinació en animals i vegetals, i en els animals ha de conèixer la relació que hi ha entre el sistema nerviós i l’endocrí, i ha de poder explicar el mecanisme de funcionament, com també la seva participació en l’homeòstasi.

13. Indicar els avantatges que suposa la reproducció sexual sobre la asexual, i fixar algunes aplicacions pràctiques derivades del coneixement del procés reproductor en els éssers vius (blocs 5 i 6). Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat comprèn els avantatges que suposa per a la supervivència l’aportació genètica dels dos individus a través dels gàmetes i si entén algunes de les possibles aplicacions pràctiques com la fertilització in vitro o la fertilització assistida en medicina, i la clonació en agricultura.

14. Dissenyar i realitzar investigacions sobre les funcions dels éssers vius, tenint en compte els procediments del treball científic: plantejament del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències, i anàlisi i comunicació de resultats (blocs 5 i 6).Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç d’utilitzar alguns dels procediments propis del treball científic, des del plantejament del problema fins a la comunicació de resultats, per estudiar les funcions dels éssers vius, com la fotosíntesi, l’acció de les hormones en els vegetals, el procés de la digestió en els animals.

15. Utilitzar correctament el llenguatge científic, tant de forma oral com escrita. Valorar la utilització de la llengua catalana com a llengua científica (tots els blocs).Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat coneix la terminologia d’especialitat en llengua catalana i, quan calgui, les formes més dialectals i pròpies, especialment quan es tracti de matèries més lligades al medi de les Illes, procurant mantenir i potenciar les característiques bàsiques del llenguatge científic i les particularitats del llenguatge biològic i geològic.

76

SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ

La seqüenciació proposada per aquest curs és la següent:

Primer trimestre:

Bloc 1. Unitat i diversitat de la vidaBloc 2. La biologia de les plantes

Segon trimestre:

Bloc 3. La biologia dels animalsBloc 5. Origen i estructura de la Terra

Tercer trimestre:

Bloc 5. Geodinàmica interna. La tectònica de plaquesBloc 6. Geodinàmica externa i història de la Terra

METODOLOGIA

L’orientació general respon a una orientació de tipus constructivista, en la qual es parteix de les idees prèvies de l’alumnat, i a través de les corresponents activitats, provocar una aproximació a un coneixement més rigorós i amb una major capacitat d’explicació i predicció. Per això es tendrà en compte que:

a) El primer pas serà esbrinar les idees prèvies dels alumnes, a l'inici de cada tema, sobre els diferents conceptes a estudiar.

b) El treball cooperatiu. La funció del professor serà de dirigir l’aprenentatge de l’alumne, servir de guia en la planificació i organització del treball, així com afavorir reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs realitzats pels distints alumnes i les conclusions extretes per cada un d’ells es posaran a l’abast de la resta del grup-classe, de manera que es puguin treure conclusions raonades i cercar possibles alternatives als problemes que es puguin plantejar, de manera coordinada entre tots.

c) Es realitzaran pràctiques al laboratori per a reforçar els aprenentatges. Després s’elaborarà, per part de l’alumnat, l’informe corresponent, individual o en grup.

d) Es donarà molta importància als continguts actitudinals, ja que són els que asseguren l’adopció de conductes respectuoses amb l’entorn.

e) Se treballaran la realització d'esquemes, mapes conceptuals, dibuixos i activitats de síntesi en cada tema amb l'objectiu d’organitzar els continguts de la programació.

77

PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ

Per fer el seguiment del procés d'aprenentatge es tendran en compte :

- Les proves escrites al final de cada tema (o temes).- Els treballs pràctics al laboratori i el seu corresponent informe. - L’actitud participativa i l'interès que demostri l'alumne/a a classe- Els treballs encomanats.- Les feines i activitats encomanades per fer a casa.

Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oportú) es farà una prova- control per avaluar el grau d’aprenentatge del grup. Aquesta avaluació també servirà al professor per avaluar la seva tasca docent amb el grup.Es podran preveure proves de recuperació, a criteri del professor/a.En tots els casos les respostes hauran d'estar expressades amb lògica i coherència i correctament estructurades.

El percentatge de valoració dels instruments anteriors d’avaluació serà:

o 85 % conceptes: proves escrites. o 15 % procediments, actitud, interès, participació i realització de la

feina feta a casa.

Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final sigui igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats.

La nota final del curs és la mitjana entre els resultats obtinguts a les tres avaluacions. Per poder fer la mitjana s’ha de tenir més d’un 4 a cada part.

Al llarg del curs s’aniran fent les recuperacions del temes.

Si l’alumne/a no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre, on es realitzarà una prova escrita dels continguts de la matèria. A criteri de la professora es podrà decidir si s’haurà d’examinar de tota la matèria donada durant el curs o d’aquells apartats que no ha recuperat.

MATERIAL DIDÀCTIC

El material didàctic, apart del llibre de text, que s’utilitzarà serà el següent:• Fotocòpies de les activitats de les unitats didàctiques

proporcionades pel professor.• Vídeos temàtics.• Connexió a la xarxa amb canó d’imatge.• Col·lecció de diapositives.• Material de laboratori per a realitzar experiències

pràctiques.• Transparències

78

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Es participarà en el programa d’ambientalització que proposi la comissió d’ambientalització del centre. Hi ha prevista una sortida a un espai natural pel terme de Sant Llorenç i Son Servera.

Xerrada sobre espècies protegides de les Illes Balears. De l’oficina de protecció d’espècies de la Conselleria de Medi Ambient.

Sortida a la UIB per participar en el programa Demolab.

79

PROGRAMACIÓ DE TÈCNIQUES EXPERIMENTALSPRIMER DE BATXILLERAT

INTRODUCCIÓLa formació científica ha de tenir en compte diversos aspectes: En primer lloc, ha de tenir en compte que les ciències experimentals tenen com a objectiu explicar racionalment la realitat natural i, en conseqüència, una bona formació científica ha d’aportar el conjunt de coneixements, conceptes i models, adequats (saber ciències).En segon lloc, ha de tenir en compte que les ciències experimentals no són exclusivament un conjunt de coneixements, també inclouen estratègies, tècniques, habilitats d’investigació relacionades amb la resolució de problemes (fer ciència). La tecnologia, per la seva banda, ha de donar un panorama de conjunt de la gran quantitat de coneixements i procediments que intervenen tant en les noves tecnologies com en les tecnologies clàssiques, i això ens obliga a destriar molt bé les destreses que hem d’aconseguir que els nostres alumnes adquireixin (aplicar la tècnica). Aquesta integració de tecnologies implica necessàriament coneixements específics de diferents branques i ciències. Si es vol formar científicament i tecnològica l’alumnat és, també, necessari que aprengui tot aquest conjunt de procediments.L’activitat científica i tecnològica és bàsicament resolució de problemes, i això suposa el desenvolupament de continguts de tipus procedimental com ara les formes de raonament, manipulació i comunicació. Les formes de raonament o habilitats d’investigació inclouen la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis i de prediccions, relacions entre variables, disseny experimental, observació, mesura, classificació, transformació, interpretació i anàlisi de dades, utilització i elaboració de models i, finalment, elaboració de conclusions.La manipulació suposa el maneig de material respectant les normes de seguretat, maneig d’aparells de mesura i realització de muntatges.Finalment, la comunicació inclou l’anàlisi de material escrit o audiovisual, la utilització de diverses fonts d’informació i l’elaboració d’informes i projectes.No hi ha investigació científica i tecnològica sense problemes. Treballar com un científic o un tecnòleg suposa solucionar problemes. Això també ha de passar amb els nostres alumnes. S’ha de permetre que els alumnes puguin identificar, plantejar i analitzar problemes científics, decidir quins són els paràmetres més rellevants, formular hipòtesis que puguin ser provades i desenvolupades. Han d’aprendre a dissenyar, planificar i realitzar activitats d’investigació.Avaluar els resultats i deduir-ne les conclusions adequades, modificant el camí seguit, si és necessari. La realització d’experiències suposa observar, mesurar i classificar. Adquirir l’habilitat d’observar de forma acurada, honesta i rigorosa és important per reconèixer semblances i diferències, per comprendre el que és significatiu i per poder mesurar diverses propietats. La utilització de tècniques i de l’instrumental científic permet fer observacions i mesures de propietats que es troben més enllà de la sensibilitat humana. Manipular suposa utilitzar i

80

manejar aparells, equips i substàncies de forma apropiada i seguint mesures de seguretat.Una part important d’aquest enfocament és la comunicació. Els científics i els tecnòlegs utilitzen un llenguatge específic per descriure, comparar, definir, argumentar, interpretar, analitzar informacions, denominar instruments i aparells, per elaborar informes, articles, quaderns de treball, etc. Aprendre a treballar com un científic o com un tecnòleg suposa aprendre l’ús d’aquest llenguatge que és el vehicle de comunicació per exposar i debatre idees científiques i els avenços tecnològics.Aquesta matèria és bàsicament procedimental. Per això, la relació de problemes i fins i tot les tècniques que hi figuren són, en principi, només propostes. Les referències fonamentals són els objectius, els criteris d’avaluació i les orientacions didàctiques. La resta es pot modificar segons la disponibilitat de recursos del professor i del centre. Tampoc haurem de confondre-la amb un ensinistrament per manejar instruments, tècniques i eines.Ara bé, encara que l’assignatura és bàsicament procedimental, no es pot oblidar que no es poden ensenyar/aprendre procediments sense conceptes i, fins i tot, actituds. Conceptes, procediments i actituds formen un cos cohesionat. Aquest currículum s’estructura en tres grans blocs cada un dels quals correspon a les matèries de Ciències experimentals i Tecnologia, que es veuen a 1r de batxillerat: per una banda Biologia i geologia, per altra, Física i química i, finalment, Tecnologia industrial. A més hi ha un apartat o bloc d’introducció que serveix per emmarcar tots els continguts que es tractaran dins la visió general de la investigació científica i tecnològica.Com amb la resta de currículums de 1r de batxillerat cal utilitzar com a llengua d’estudi i comunicació la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. La contextualització de la matèria no solament ha d’afavorir la normalització lingüística del català, sinó que també n’ha d’assegurar la normalització terminològica i l’ús correcte de la llengua d’especialitat. El llenguatge científic i tecnològic és un llenguatge d’especialitat que es caracteritza per un vocabulari o terminologia específica. Els termes que s’utilitzaran en aquesta assignatura estan relacionats, bàsicament, amb instruments i aparells de laboratori, de taller i de camp, i amb mètodes, procediments i tècniques. El coneixement i la comprensió d’aquests termes també forma part de l’ensenyament/aprenentatge de l’assignatura.

OBJECTIUS1. Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments, tant analògics

com digitals, controlant-ne els errors, interpretant les dades mitjançant representacions gràfiques, càlculs numèrics o tractament informàtic i comparant-les amb els resultats teòrics.

2. Expressar amb claredat les idees de les ciències experimentals (física, química, biologia i geologia) i el comportament dels diferents components i operadors utilitzats a tecnologia, oralment i per escrit, utilitzant quan sigui necessari, gràfics, diagrames, símbols i equacions

81

3. Utilitzar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, com també informació presentada en forma de dades numèriques, esquemes, dibuixos, o representacions gràfiques.

4. Descriure i anomenar l’utillatge i els muntatges bàsics utilitzats en els laboratoris de ciències experimentals i a l’aula taller de tecnologia.

5. Plantejar problemes, formular hipòtesi, analitzar variables, dissenyar i realitzar experiments i muntatges, recollir adequadament les dades, interpretar-les i elaborar conclusions i comunicar resultats dels treballs pràctics, de les investigacions i dels projectes.

6. Comprovar experimentalment diferents lleis de les ciències experimentals i de les aplicacions tecnològiques i saber realitzar un treball pràctic, fent els assaigs dels diferents components i dispositius, seguint un guió amb instruccions i amb diferents graus de complexitat.

7. Comprendre els principis, teories i models de les ciències experimentals implicats en les aplicacions pràctiques que s’estudien, com també els factors que relacionen les diverses tecnologies amb la ciència i la societat.

8. Utilitzar les noves tecnologies com a eina per assolir la investigació, per visualitzar simulacions o per fer un tractament de dades, aprofitant-les també per realitzar esquemes, plànols i informes.

9. Analitzar, interpretar i avaluar els factors que relacionen les ciències experimentals i les diferents tecnologies amb la indústria, el medi ambient, la societat i la qualitat de vida.

10.Manipular aparells, instruments i productes de laboratori de manera responsable i realitzar les operacions del taller i del laboratori amb precisió, seguint les normes de seguretat i utilitzant els reglaments i normatives pertinents.

11. Respectar les normes d’ús dels tallers, els laboratoris i les instal·lacions i mantenir el lloc de treball en condicions de neteja i ordre que permeti fer la tasca en condicions.

12.Tractar de manera adequada els residus produïts en el taller i en els laboratoris.

CONTINGUTS

Procediments generals

1. Disseny d’estratègies d’investigació.2. Emissió raonada i raonable d’hipòtesis.3. Explicitació de preguntes i problemes de forma operativa.4. Comunicació de resultats i processos d’investigació.5. Càlcul, expressió i interpretació d’errors.6. Treball en equip cooperatiu i coordinat.7. Ús de diverses fonts d’informació, textos, taules de dades, gràfiques, vídeos, Internet...

82

8. Recollida de dades experimentals en taules i tractament gràfic sobre paper o mitjançant programes informàtics.

9. Elaboració, presentació escrita o oral i discussió d’informes de treball experimental, projectes i de temes basats en diferents fonts d’informació.

Actituds generals

1. Puntualitat, rigor, ordre i cura en la realització de treballs i informes.2. Inclinació a la col·laboració i a la cooperació en el treball en equip

valorant les aportacions dels companys/es.3. Curiositat i iniciativa en el disseny d’investigacions i projectes.4. Tendència a la precisió en el llenguatge i a l’objectivitat, cura i precisió en

les mesures i observacions.5. Preocupació per fonamentar amb coneixements fiables les decisions,

conclusions, hipòtesis i iniciatives durant una investigació o projecte.6. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental.7. Predisposició a l’aplicació dels resultats obtinguts, fins i tot a noves

situacions i a altres camps de les ciències i la tecnologia.8. Hàbit de seguir les normes de seguretat en la manipulació d’aparells,

eines, instruments i en l’ús dels productes de laboratori.9. Valoració de la contribució social de les ciències experimentals en la

millora de la qualitat de vida. Rigor en el contrast amb l’experiència i en l’avaluació de resultats.

10.Presa de consciència de la limitació dels recursos naturals i dels problemes ambientals que genera la indústria.

11. Valoració de l’ordre i la neteja al lloc de treball i de les eines, instruments i materials utilitzats.

12.Respecte per les convencions i normes relatives a les tècniques i reglaments utilitzats.

13. Interès pel coneixement dels principis fonamentals dels instruments, components i aparells utilitzats, com també de les tècniques aplicades.

1. Les ciències experimentals i la tecnologia• Què és la ciència? Què és la tecnologia?• Com es fa la ciència?• Com es pot aplicar la tecnologia?

Procediments

1. Identificació, caracterització i plantejament de necessitats i problemes científics i tecnològics.2. Identificació i formulació d’hipòtesis.3. Diferenciació entre les observacions i les hipòtesis.

4. Diferenciació entre les hipòtesis científiques i les no científiques.5. Deduir previsions d’hipòtesis científiques i recerca i selecció

d’aplicacions tecnològiques adients.6. Lectura de textos científics.7. Recerca i selecció de la informació necessària per a cada possible

solució o hipòtesi.

83

8. Previsió i anàlisi del material, muntatge i funcionament d’una experiència avaluant els paràmetres principals.

9. Diferenciació entre observacions i experiments.10.Anàlisi d’informes d’investigació i informes tècnic de projectes.

Conceptes

1. Visió hipoteticodeductiva de la ciència i la tecnologia.2. Problemes científics. Identificació de problemes. Plantejament de problemes.3. Traducció del problema al problema tecnològic.4. Hipòtesis científiques. Formulació d’hipòtesis. Prediccions.5. Contrastació d’hipòtesi: experimentació i observació. Disseny experimental.6. Avaluació dels factors que intervenen i que es poden modificar en el disseny.7. Resultats. Interpretació de resultats. Conclusions.8. Comunicació. Elaboració d’informes i projectes.9. Codi de conducta al camp, al laboratori i al taller.

10.Ètica, valors i fraus en la investigació científica i en la pràctica tecnològica.

Comentaris

Encara que la matèria porti el nom de Tècniques experimentals no es pot oblidar que les tècniques que s’utilitzen en la investigació científica o tecnològica no tenen cap sentit en si mateixes. Només tenen sentit en el procés general d’una investigació per resoldre problemes científics i tecnològics. Dins una visió hipoteticodeductiva, la investigació científica inclou una sèrie d’etapes: identificació i plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, disseny experimental i experimentació, anàlisi i tractament dels resultats, formulació de conclusions i, finalment, comunicació. Aquestes referències són necessàries per donar sentit a les tècniques que s’utilitzen a l’hora d’observar, descriure, mesurar, experimentar i organitzar i analitzar els resultats. Serà també molt important conèixer i aplicar les noves tecnologies en tots els aspectes en què això sigui possible, ja que la tecnologia, si bé es basa en principis fonamentals que no canvien, és una ciència en constant i molt ràpida evolució i, allò que avui és el més modern, demà pot estar antiquat. Per això, es recomana començar aquesta matèria amb lectures sobre investigacions científiques o realitzacions tecnològiques extretes per exemple de l’àmplia bibliografia sobre història de la ciència i la tecnologia.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

1. Les plantes i el medi• Com són les plantes?• De què depèn la seva forma?

Procediments

1. Observació i descripció de l’estructura i òrgans de les plantes.

84

2. Càlcul de l’índex foliar.3. Mesura de l’extinció de la llum.4. Utilització d’instruments de mesura (fotòmetre, cinta mètrica, etc.).5. Elaboració de gràfics.6. Errors relatius i absoluts.

7. Elaboració d’informes.

Conceptes

1. Morfologia de les plantes. Arrel, tija i fulles.2. Tipus d’arrels.3. Forma de les fulles. Índex foliar.

4. Factors que influeixen en la forma de la planta: llum. Extinció de la llum.

Comentaris

En aquest bloc s’inclouen algunes tècniques i instruments tant de laboratori com de camp en els quals es treballen els procediments d’observació, descripció i mesura relacionats amb la morfologia de les plantes. Aquests procediments es poden considerar com les habilitats científiques bàsiques. A mesura que la llum penetra verticalment va perdent intensitat, perquè les fulles la van absorbint, de tal manera que les fulles inferiors reben menys llum que les superiors. Per això, a fi d’absorbir llum, les plantes segueixen dues estratègies: augmentar la superfície de les fulles i allargar la branca. En aquesta investigació es pretén que l’alumnat comprovi aquests fets. Ara bé, per això és necessari que aprengui a identificar a través de l’observació i la descripció els principals òrgans de les plantes i, a continuació, dissenyar i realitzar les operacions pertinents per calcular l’extinció de la llum, l’índex foliar i establir la seva relació. El càlcul de l’extinció de la llum es realitza mesurant a diferents altures d’un arbust, per exemple, la quantitat de llum que arriba. La superfície foliar es calcula mesurant la superfície que ocupen les fulles d’un nivell donat i l’índex, dividint la superfície foliar entre la superfície total que ocupen. Ara bé, els índexs foliars per si mateixos no tenen molt de sentit. Cal comparar-los amb índexs foliars d’altres espècies o comparar índexs de diferents nivells d’un mateix individu.

Material

1. Material general de laboratori2. Fotòmetre3. Cinta mètrica4. Quadrat de filferro5. Quatre plomades6. Tisores de podar7. Bosses de plàstic

8. Esprai de color

85

2. La tolerància dels éssers vius• En quines condicions hi pot haver vida?• Quan una substància és tòxica?

Procediments

1. Elaboració de dissolucions de diferents concentracions.2. Identificació de les variables clau (dependents, independents i control).3. Variació de la variable independent i mesura de la dependent.4. Utilització de programes informàtics per al tractament i representació de resultats.5. Selecció dels materials i instruments necessaris.6. Preparació de dissolucions de diferents concentracions.7. Enregistrament de valors.8. Organització, tractament i anàlisi dels resultats.

9. Extrapolació dels resultats i generalització.

Conceptes

1. Dissolució. Concentració.2. Toxicitat d’una substància.3. Tolerància.4. Dosi letal.

5. Variable. Dependent, independent i control. Contínues i discretes.

Comentaris

Aquest bloc està orientat perquè l’alumnat comprengui el paper de la identificació, la mesura i el control de variables en la investigació científica. A l’hora de tractar de resoldre un problema és fonamental comprendre’n el significat. En aquest bloc, sigui quin sigui el problema que es vulgui investigar, es vol que l’alumnat aprengui a identificar les variables i a saber quina o quines s’han de variar (independents) i quina mesurar (dependent). A continuació, han d’aprendre a manipular aquestes variables de forma efectiva, la qual cosa implica seleccionar i utilitzar els aparells i materials necessaris. Finalment, a banda de les variables independent i dependent, l’alumnat ha de saber controlar altres variables que s’han de mantenir controlades, com per exemple el tipus d’ésser viu que s’utilitza, el tipus de substància, etc.En el cas de la investigació proposada, l’alumnat ha d’aprendre a identificar les substàncies potencialment tòxiques sobre determinats éssers vius, i investigar la causa de la seva toxicitat, especialment si la concentració d’una substància influeix en el grau de toxicitat.

Material

1. Material general de laboratori (bureta, pipeta, balança, vasos de precipitats, comptagotes…)2. Material per sembrar plantes.

3. Plaques de Petri.

86

3. Els hàbits i la salut• Fumar produeix càncer?• Són perjudicials les begudes alcohòliques?

Procediments

1. Identificació de variables.2. Representació gràfica de les variables.3. Càlcul de la recta de regressió.4. Càlcul del grau d’ajustament.5. Utilització de programes informàtics.

6. Recerca de dades sobre l’hàbit de fumar i sobre incidència de càncer.

Conceptes

1. Correlació de variables.2. Grau d’ajustament.3. Coeficient de correlació.

4. Correlació positiva i negativa.

Comentaris

Una de les operacions més habituals que realitzen els científics és investigar la possible correlació entre dues variables, una de les quals se suposa, a priori, que pot estar influïda per l’altra. Establir la relació entre variables és una operació bàsica per a la predicció i explicació científica i, per tant, és fonamental que l’alumnat aprengui aquesta tècnica que en general està poc desenvolupada. És important conèixer el fonament matemàtic, però a l’hora d’aplicar-la és convenient utilitzar programes informàtics.S’ha escollit el problema “Fumar produeix càncer?” perquè permet treballar continguts, en aquest cas bàsicament de tipus procedimental, d’educació per la salut. Ara bé, se’n poden treballar d’altres, per exemple: influència de l’hàbit de beure begudes alcohòliques o menjar determinats aliments sobre la salut. Es tracta de recollir dades de diferents fonts d’informació sobre la incidència dels diferents tipus de càncer i informació sobre l’hàbit de fumar (nombre de cigarrets, tipus, edat dels fumadors, etc.). Una vegada recollides, s’han de comparar i establir si hi ha alguna relació de causa/efecte entre elles. S’ha de fer la representació gràfica que origina un núvol de punts per tal de veure si hi ha alguna tendència general més o menys nítida. A més del núvol de punts mateix, les gràfiques incloses en els treballs científics solen representar la denominada recta de regressió, que és la recta que representa de forma precisa la tendència general del núvol de punts. Aquesta última operació convé que es faci amb un programa informàtic. Una vegada que s’ha trobat la recta que millor s’ajusta a un núvol de punts, s’ha de calcular el grau d’ajustament.

Material

87

1. Ordinadors2. Programes informàtics per fer càlculs estadístics.

4. El coneixement i la representació de la Terra (models en geologia)

• Com podem conèixer l’interior de la Terra?• Com es representa la Terra?

Procediments

1. Resolució de problemes amb dades obtingudes de prospecció sísmica o de terratrèmols.2. Realització d'un model de la Terra per entendre els càlculs de la densitat i altres paràmetres.3. Interpretació de representacions gràfiques i models obtinguts a partir de dades geofísiques.4. Simulacions dels corrents de convecció.5. Simulació dels desplaçaments continentals.6. Interpretació de mapes topogràfics: el perfil topogràfic.7. Interpretació de mapes geològics: el tall geològic.

Conceptes

1. El coneixement de l'interior de la Terra: prospecció sísmica, elèctrica i gravimètrica. Interpretació de dades i perfils.2. La representació de la Terra: mapes topogràfic i geològics. Mapes temàtics.3. Els perfils topogràfics i els talls geològics: tècniques d'interpretació. El bloc diagrama.

4. La fotointerpretació. Sistemes d'informació geogràfica (SIG).

Comentaris

Un model és una aproximació a la realitat per representar o entendre uns fets, uns processos o uns fenòmens determinats, en aquest cas relacionats amb representacions de la Terra. Els models poden ser materials (en dues o tres dimensions) o virtuals. En qualsevol cas, s'han d'utilitzar unes dades fruit de l'observació amb instrumental adequat. Amb aquest bloc es pretén treballar en dos tipus de models. Uns primers, serien els que surten de la interpretació de les dades sísmiques, que han evolucionat des de les primeres interpretacions a començaments del segle XX, fins a les més recents que ens ofereixen vertaderes radiografies tridimensionals de la Terra. Les dades necessàries, les podrem obtenir a partir d’Internet. Els esquemes (models) de l'interior de la Terra ens mostren les vores de plaques com a zones de gran activitat sísmica. Les dades sobre terratrèmols, amb la localització geogràfica i la situació de l'hipocentre, ens possibiliten la possibilitat de confirmar aquests models i

88

modelitzar les dades que hem obtingut a través dels principals observatoris sísmics del món.Els segons models són els cartogràfics. La cartografia topogràfica és l'eina fonamental per representar les formes del relleu, sobre la qual es poden superposar la cartografia geològica per entendre la dinàmica de l'escorça, la vegetació, els sòls, els pendents, etc. Les tècniques de superposició de mapes, realitzades digitalment o amb els mapes clàssics, són la base de l'ordenació del territori. A través d'Internet ens podem introduir en els sistemes d'informació geogràfica (SIG) i entendre el funcionament dels models que ens permetran un millor coneixement i enteniment de la dinàmica dels sistemes de la Terra. Aquest bloc permet la realització d'unes feines experimentals amb uns utillatges que no són els del laboratori tradicional, caldria substituir el nom de laboratori pel de gabinet. Una part de la informació s'hauria d'obtenir d’Internet i per això es requereix la utilització de l'aula d'informàtica.

Material

1. Accés a Internet2. Programes de tractament de cartografia3. Estris de dibuix4. Materials diversos per realitzar maquetes5. Mapes topogràfics, geològics, de vegetació...

5. Els materials de la Terra: minerals i roques• De què està formada la Terra?• Quina utilitat tenen els minerals i les roques?• Com es poden reconèixer els minerals i les roques? Els minerals

Procediments

1. Obtenció de cristalls a partir de solucions saturades.2. Construcció de models cristal·logràfics.3. Estudi de les diferents propietats dels minerals.4. Determinació de minerals mitjançant les seves propietats més comunes: duresa, densitat, color, ratlla, fractura, etc.5. Reconeixement dels elements químics dels minerals mitjançant anàlisis químiques senzilles. Assaig a la flama.6. Realització de pràctiques de mineralotècnia.7. Visualització de fotografies de minerals a través d'Internet.

Conceptes

1. Els minerals com a constituents de les roques.2. La cristal·lització i la formació de cristalls.3. Propietats dels minerals i criteris d'identificació i classificació.4. Aplicacions dels minerals.5. Jaciments minerals: formació i localització.6. Mineralotècnia d'òxids i sulfurs.

89

7. Les roques

Procediments

1. Observació directa de les propietats físiques de les roques.2. Observació de propietats en mostres de sondeig.3. Maneig de claus d'identificació.4. Recol·lecció de mostres representatives (no alterades).5. Maneig de la lupa binocular.6. Maneig del microscopi petrogràfic.7. Simulació de processos diagenètics: treballar amb diverses variables.8. Simulació dels processos de fabricació de ceràmica, vidre i ciment.9. Anàlisis utilitzats en geotècnia: granulometria, humitat, plasticitat, rigidesa,

etc.

Conceptes

1. Definició i classificació de les roques (utilització de terminologia adient en el camp de la geologia pura igeologia aplicada).2. El cicle de les roques.3. Criteris per a l'estudi i classificació de les roques.4. Utilització de les roques.5. Mecànica de roques: propietats físiques de les roques.6. Roques industrials.

ComentarisEn aquest bloc es proposa la investigació, mitjançant diverses tècniques analítiques i d'observació, de minerals i roques. Minerals i roques constitueixen la base sòlida de la Terra. L'estat sòlid és l'objecte de la investigacióm mineralògica i petrogràfica. Les propietats físiques dels minerals responen a l'ordenació interna dels elements i a les seves propietats intrínseques. La formació de minerals és l'adquisició de l'estat sòlid per la matèria a partir d'altres estats. Els processos de cristal·lització es poden recrear en el laboratori mitjançant diverses tècniques. D'aquesta manera la formació de cristalls permet aplicar els criteris de l'experimentació científica a una ciència que en els seus orígens es basava sols en l'observació.Els assaigs físics i químics per via seca i a la flama permeten la realització de matrius de dades per poder identificar els minerals i fer claus o esquemes per a la seva classificació. La via humida ens ajuda a la classificació i ens aproxima a la ciència química com a ciència instrumental bàsica per a la geologia. Els assaigs a la flama ens retornen a una primitiva metal·lúrgia i mineralotècnia que degué ser la base de les primeres utilitzacions dels minerals com a recurs. Les aplicacions de les roques com a materials i com a suport de les activitats humanes pertanyen a l'àmbit de la geotècnia. La geotècnia és un camp de la geologia aplicada que utilitza unes tècniques d'assaig molt acurades. La simulació en el laboratori d'aquestes tècniques permeten mostrar un món

90

professional en el qual dominen les tècniques experimentals com a mètode de treball quotidià.

Material

1. Cremador Bunsen2. Cristal·litzadors3. Lupa binocular4. Microscopi petrogràfic5. Mostres de minerals i roques fungibles

6. El sòl, pont entre la geologia i la biologia• Quina funció té el sòl?• Què són els sòls?

Procediments

1. Observació del sòl amb la lupa binocular.2. Identificació dels principals components del sòl.3. Determinar la textura i estructura del sòl.4. Determinació de la humitat i porositat d'un sòl.5. Determinació del contingut de matèria orgànica d'un sòl.6. Determinació del contingut de carbonats d'un sòl.7. Determinació del pH.8. Interpretació de dades qualitatives i quantitatives en l'estudi de sòls.9. Interpretació i realització de gràfics relatius a la textura i al perfil del sòl.10. Realització de models per a l'estudi de les propietats físiques del sòl.11. Interpretació de mapes de sòls.

Conceptes

1. Definició de sòl.2. El sòl com a part del cicle geològic.3. El sòl com a base dels ecosistemes terrestres.4. Propietats físiques i químiques del sòl.5. Classificació de sòls.

Comentaris

El sòl és un concepte unificador i complex al mateix temps. El seu estudi adquireix diferents visions segons les diverses especialitats científiques que el tracten (geologia, biologia, agricultura, ecologia) encara que una visió globalitzadora la tenim ja en la ciència que tracta exclusivament dels sòls: l'edafologia. La diversitat i complexitat dels sòls és un element de dificultat pel seu estudi, però també és un element de motivació, ja que les característiques i paràmetres que hem d'analitzar permeten per la possibilitat d'utilització de nombroses tècniques experimentals que fan atractiva la seva investigació. S'han de diferenciar els sòls naturals dels sòls agraris, on la intervenció de

91

l'home tendeix a modificar les característiques naturals per millorar les produccions agrícoles. Aquestes millores es poden analitzar i valorar des dels diversos punts de vista que demana la societat actual. Es recomana l'observació de perfils de sòls reals en diferents indrets i la presa de mostres per poder comparar els resultats experimentals amb les observacions directes. Aquestes observacions, conjuntament amb les que es realitzin posteriorment en el laboratori ens permetran la interpretació d'altres dades i també de la interpretació de mapes de sòls.

Material

1. Lupa binocular2. Joc de sedassos calibrats3. Material habitual de laboratori de geologia

METODOLOGIA

Pel que fa a l’organització de les sessions de classe, s’encarreguen de l’assignatura el departament de Biologia i Geologia i el departament de Física i Química, de manera que cada bloc de continguts sigui treballat pel professorat més adient. Així que, a cada departament li correspondrà dues hores setmanals.

Aquesta assignatura no vol ser un conjunt de pràctiques de laboratori, sinó que, vol abordar totes les fases d’una investigació científica, es a dir:

• Descripció de la línia d’investigació que es vol dur a terme, amb una previsió del material i un protocol d’actuació.

• Desenvolupament de la pràctica amb un seguiment de totes les incidències i dades que es desprenen del desenvolupament.

• Processament dels resultats per tal d’elaborar unes conclusions.

Amb aquesta assignatura es pretén que l’alumnat conegui les bases de funcionament del treball científic; és a dir :

o La curiositat per explicar els fenòmens que observa.o El disseny de protocols d’actuació per a comprovar hipòtesis.o La correcta utilització del material de laboratori.o La cura i precisió a l’hora d’obtenir resultats.o El rebuig de resultats derivats d’experiències realitzades de manera

incorrecta.o L’anàlisi seriosa dels resultats obtinguts per poder-ne treure

conclusions.

Les experiències es realitzaran , en molts casos, en grups de treball, ja que això suposa:

- La discussió del procediment a seguir, per tant la necessitat de tenir en compte distintes propostes i d’arribar a punts de consens.

92

- L’anàlisi dels resultats des de diferents punts de vista, i per tant la valoració de cada un d’ells.

- L’elaboració de les conclusions basades en la discussió i l’aportació d’idees dels distints components de l’equip.

Durant el primer trimestre s’introduirà la feina a les ciències experimentals i les principals tècniques utilitzades, en el segon trimestre es treballaran petites investigacions relacionades amb la matèria de biologia i en el tercer els treballs experimentals seran propis de la geologia, exceptuant el darrer on es farà una petita investigació on es treballaran totes dues disciplines a la darrera unitat didàctica referida a el sòl, de manera que doni entendre que les disciplines científiques no son compartiments aïllats.Pel que fa a la seqüenciació, la progressió serà en funció del nivell de complexitat. A cada U.D es realitzaran les activitats més senzilles al principi i més complicades al final.

Per dur-ho a terme els alumnes es distribuiran en grups, cada un disposa de la seva pròpia zona de treball que correspon a una taula de laboratori s'ha de res-ponsabilitzar d'ella.La memòria o informe de cada investigació es farà individual.

A final de cada investigació els alumnes exposaran els resultats a tot el grup o realitzaran una memòria o informe de cada treball experimental com una fase més de la investigació, la difusió dels avenços científics.

MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS

Pel que fa aquest apartat, es fa indispensable tenir material adient per fer la investigació. De tota manera s’escolliran línies d’investigació que no requereixin una despesa massa gran o materials massa específics. Pel que fa al segon trimestre caldrà disposar de cartografia adient d’una mateixa àrea tant cartografia topogràfica com de temes específics, es a dir, geologia, litologia, edafologia i tipus de vegetació.Es contempla la possibilitat de fer alguna sortida a zones properes al centre, per observar la litologia, la fauna i la flora de l’entorn.

COORDINACIÓ AMB FÍSICA I QUÍMICA

Partint del punt de que l’assignatura té una avaluació conjunta amb la part de Física i Química, la metodologia que se seguirà serà la mateixa en les dues assignatures. Per això, les instruccions donades a l’alumnat per a l’elaboració dels informes i els quaderns de laboratori han estat les mateixes. I també ho són els criteris de qualificació que s’aplicaran.

93

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els percentatges que s’utilitzaran per avaluar l’assignatura seran els següents:

50% Informe de laboratori20% Diari de laboratori (quadern)20% Feina dins el laboratori10% Actitud, respecte i normes de seguretat

És necessari obtenir una qualificació de 4 o més en les dues parts (Física i Química i Biologia i Geologia) per poder aprovar l’assignatura completa. Si es produeix l’abandonament d’una de les dues parts de l’assignatura l’alumne/a l’haurà de recuperar.

94

CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI

OBJECTIUS

1. Conèixer el significat d’alguns conceptes, lleis i teories a fi i efecte de formar-se opinions fonamentades sobre qüestions de caire científic i tecnològic d’actualitat en la vida quotidiana que són objecte de controvèrsia social i de debat entre la ciutadania. 2. Seleccionar i analitzar informacions de contingut científic obtingudes de diverses fonts i utilitzar-les de forma crítica per tal de proposar-se qüestions sobre problemes científics d’actualitat i tractar de cercar-hi respostes. 3. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics com ara el plantejament de problemes, la recerca d’informació, la formulació i el contrast d’hipòtesis, el disseny i la realització d’experiències, la interpretació de resultats... que permetin la presentació de conclusions de forma coherent, clara i precisa. 4. Fer un ús racional de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la construcció de coneixement científic i la formació de criteri personal sobre fets relacionats amb la ciència i amb la tecnologia que puguin contribuir a la millora del benestar de les persones. 5. Avaluar i debatre de forma col·lectiva la viabilitat de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia als àmbits de la salut, l’alimentació, la utilització de recursos, el medi ambient, les fonts d’energia..., amb especial referència a l’àmbit de les illes Balears, per poder contrastar de forma crítica la informació apareguda als mitjans de comunicació. 6. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic com ara la curiositat intel·lectual, l’esperit crític, la mentalitat oberta, la cooperació i el treball en equip, el rigor en les anàlisis i en la fonamentació de les explicacions, i l’aplicació i la difusió dels coneixements. 7. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida, reconèixer les seves aportacions i les seves limitacions, entendre la ciència com un procés dinàmic, en contínua evolució i condicionat pel context cultural, social i econòmic de l’entorn en què es desenvolupa. 8. Reconèixer i exemplificar en casos concrets la influència recíproca entre el desenvolupament científic i tecnològic i les singularitats de l’entorn en què es produeix el coneixement i les seves aplicacions. alguns dels elements més significatius que conformen el patrimoni historicocientífic, tècnic i industrial de les Illes Balears.

CONTINGUTS ESPECÍFICS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I SEQÜENCIACIÓ

BLOC 1.L ‘ESPÈCIE HUMANA I L’UNIVERS

- L’origen de l’univers: el Big-Bang. La gènesi dels elements. Exploració del sistema solar. - La formació de la Terra i la diferenciació en capes. Història geològica de les

95

illes Balears. La tectònica global. - L’origen de la vida. Evolució prebiòtica. Origen dels primers organismes: principals hipòtesis. -Del creacionisme i el fixisme a l’evolucionisme. Teoria de l’evolució: la selecció natural darwiniana i la seva explicació genètica actual. -Dels homínids fòssils a Homo sapiens. Els canvis genètics que han condicionat l’especificitat humana.

BLOC 2.LONGEVITAT I QUALITAT DE VIDA

- La salut com a resultat de factors genètics, ambientals i personals. Hàbits de vida saludables. - Tipus de malalties més freqüents: prevenció, causes i tractaments. L’ús racional dels medicaments. Evolució de la resistència als antibiòtics. Transplantaments i solidaritat. - Els condicionaments de la investigació mèdica. Les patents. La sanitat en els diferents països del món. El sistema sanitari i la seva utilització racional. - La revolució genètica. El genoma humà. L’enginyeria genètica i les seves aplicacions: teràpia gènica i organismes modificats genèticament. - La reproducció assistida. La clonació i les seves aplicacions. Les cèl·lules mare. - Noves tècniques de diagnosi i tractament de les malalties. - Investigació científica, recerca aplicada i societat: la bioètica.

BLOC 3.CAP A LA SOSTENIBILITAT DEL PLANETA

- El problema del creixement il·limitat en un planeta limitat. Principis generals de sostenibilitat econòmica, ecològica i social. - La petjada ecològica de les illes Balears. - Exhauriment i sobreexplotació dels recursos: aigua; sòl; éssers vius; territori i paisatge; recursos minerals, i fonts d’energia. - Els impactes: la contaminació; l’increment dels residus sòlids; la degradació del paisatge; l’erosió i la desertificació; la pèrdua de biodiversitat. - El canvi climàtic: característiques, conseqüències i mesures de prevenció. - Els riscos naturals i induïts. Factors que incrementen els riscos. Principals riscos a les illes Balears i al món. - El paper de la ciència i la tecnologia en l’avenç cap a la sostenibilitat. - Els compromisos internacionals i la responsabilitat ciutadana.

BLOC 4.NOVES NECESSITATS, NOUS MATERIALS

- Importància històrica de la descoberta i l’ús dels materials. El patrimoni historicocientífic, tècnic i industrial de les Illes Balears. - Localització, producció i consum de materials en les diferents zones geogràfiques. Control de recursos. - Ciència dels materials. Materials naturals i artificials.

96

- Metalls, riscs a causa de la corrosió. Plàstics i problemes de reciclatge i residus. El paper i els perills de la desforestació. - Desenvolupament cientificotecnològic i la societat de consum: esgotament de materials i aparició de noves necessitats, medicina, electrònica, indústria aeroespacial, construcció, vida quotidiana, medi ambient, etc. - Resposta de la ciència i la tecnologia. Nous materials: polímers, ceràmiques, aliatges, ecomaterials... Noves tecnologies: nanotecnologia. - Propietats dels materials: mecàniques, tèrmiques, elèctriques, magnètiques, òptiques, etc. - Anàlisis del cost mediambiental i energètic de l’ús dels materials: reducció, reutilització i reciclatge. La problemàtica dels residus a les Illes Balears.

BLOC 5: LA GLOBALITZACIÓ. DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

- Processament, emmagatzematge i intercanvi de la informació. El pas d’allò analògic a allò digital. - Tractament numèric de la informació, del senyal i de la imatge. - Internet: un món interconnectat. - Compressió i transmissió de la informació en la xarxa. - Control de la privadesa i protecció de dades en la xarxa. - Les vies físiques de transmissió d’informació: ones, cable, fibra òptica. - Tecnologia de la comunicació: satèl·lits, ADSL, telefonia mòbil, GPS, etc. Repercussions en la vida quotidiana.

Criteris d’avaluació

1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre diferents temes científics i tecnològics de repercussió social, i comunicar conclusions i idees en diferents suports a públics diversos, tot utilitzant de forma eficaç les tecnologies de la informació i comunicació, amb l’objectiu de formar-se opinions pròpies argumentades (tots els blocs). 2. Realitzar estudis senzills amb base cientificotecnològica sobre qüestions socials del nostre entorn, fent prediccions i valorant les postures individuals o de petits col·lectius en la seva possible evolució (Temes 2, 3 i 4). 3. Analitzar algunes aportacions cientificotecnològiques a diversos problemes que té plantejats la humanitat, i la importància que té el context politicosocial en la seva aplicació, tot considerant els seus avantatges i inconvenients des d’un punt de vista econòmic, mediambiental i social (Temes 2, 3, 4 i 5). 4. Valorar la contribució de la ciència i de la tecnologia en la comprensió i resolució dels problemes de les persones i en la recerca d’una millora de la qualitat de vida (Temes 2, 3, 4 i 5). 5. Analitzar les explicacions científiques que s’han donat al llarg de la història a problemes com l’origen de la vida o de l’univers, fent especial esment en la importància del raonament hipoteticodeductiu, el rigor dels arguments, el valor de les proves i la influència del context social, diferenciant-les de les no científiques basades en opinions o creences (Tema 1). 6. Conèixer les bases científiques de la manipulació genètica. Valorar els

97

avantatges i els desavantatges de les seves aplicacions i reconèixer la necessitat que existeixi un comitè de bioètica que en defineixi els límits, per tal de dur a terme una gestió responsable de la vida humana (Tema 2). 7. Identificar els diferents tipus de malalties més freqüents, les causes i els tractaments més comuns. Valorar la importància de les mesures preventives, en el cas de les malalties infeccioses, i de la pràctica d’hàbits de vida saludables (Tema 2). 8. Identificar els principals problemes ambientals a escala de les illes Balears i del planeta, les causes que els provoquen i els factors que els intensifiquen; predir-ne les conseqüències i argumentar sobre la necessitat d’una gestió sostenible, sent conscients de la importància de la sensibilització ciutadana per a actuar sobre els problemes ambientals (Temes 3 i 4). 9. Analitzar, en el context d’un desenvolupament sostenible, la contribució de la ciència i la tecnologia a la mitigació dels problemes ambientals en general i al cas de les illes Balears en particular (Tema 3). 10. Conèixer les aportacions de les noves tecnologies i els nous materials a la millora de la qualitat de vida i la resolució dels problemes ambientals (Temes 3 i 4). 11. Valorar la importància de la descoberta de nous materials i els avenços tecnològics en la història de la humanitat (Tema 4). 12. Conèixer les característiques bàsiques, les formes d’utilització i les repercussions en l’àmbit individual i en l’àmbit social dels darrers instruments tecnològics d’informació, comunicació, oci i creació, tot valorant-ne la incidència en els hàbits de consum i en les relacions socials (Tema 5).

En general, el que es preten es una alfabetització científica dels alumnes de primer de batxillerat, de la branca científica i de la branca de lletres.Es una assignatura molt actualitzada, es tracten temes actual, del dia a dia de la ciència del carrer i acadèmica. El tractament dels temes no es el mateix per els de ciències que per els de lletres, ja que els dos grups no presenten la mateixa base de coneixements. Però si un mínims que els permetin encarar la ciència actualitzadament.Les sessions son molt variades, amb activitats audiovisuals, escrites i de recerca i realització a la xarxa, mitjançant el forum de l'institut.Es previst en un futur, utilitzar el moodle.Es valorarà molt l'interes i la feina realitzada a classe i a casa , així com la puntualitat en l'entrega dels exercicis i la predisposició de cara a l'aprofitament de l'assignatura.

SORTIDES EXTRAESCOLARS

-Sortida a la ciutat de les Arts i les ciències de València. Es realitzarà al primer trimestre d'acord amb els continguts del temari( bloc 1 i 2)-Fira de la ciència.-Sortides de cinema científic.-Palma Aquarium.-Sortida nocturna a l’Observatori Astronòmic de Mallorca.- Xerrades de l’UIB.

98

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

-50% conceptes ( es demanaran uns mínims de coneixement, els quals es superaran amb la realització deles tasques assenyalades).-40% procediments.(esperit de recerca i interés per saber el que es demana)-10% actitud (tal i com se demana per a l'alumnat de primer de batxillerat)

La no entrega dels exercicis en el moment assenyalat implicarà la valoració no apte de l'avaluació i fins i tot de l'assignatura.Al setembre es podrà aprovar entregant els treballs que no s'entregaren al seu moment.

99

PROGRAMACIÓ DE SEGON DE BATXILLERAT

Introducció

La matèria de Biologia de 2n de batxillerat amplia i completa el coneixement i la comprensió dels aspectes més significatius de la biologia actual alguns dels quals ja s’han tractat a la matèria de Biologia i geologia de 1r curs, i ha de permetre que l’alumnat construeixi un coneixement biològic rigorós i crític. Està definida, entre d’altres, pel Decret 82/2008 que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Segons aquest, la matèria en qüestió presenta tres aspectes diferents però relacionats i complementaris:

- En primer lloc, els continguts se centren bàsicament en el nivell cel·lular, intentant donar una explicació científica dels fenòmens biològics a partir d’arguments més bioquímics o biofísics, però sense perdre la idea que el funcionament dels organismes només es pot comprendre suposant que són sistemes constituïts per parts interrelacionades. Així, doncs, els continguts s’estructuren en els següents grans apartats: Biologia i Fisiologia Cel·lular, Genètica, Microbiologia, Immunologia i les seves aplicacions. Aquests, a la vegada, s’han organitzat en 6 grans blocs. Els tres primers blocs (1. La base fisicoquímica de la vida; 2. Estructura i funció cel·lular; 3. Metabolisme)) inclouen els principals continguts relacionats amb la cèl·lula com a unitat vital de tots els éssers vius. El bloc 4 (4. La base de l’herència. Aspectes químics i genètica molecular) on es tracten els continguts de genètica molecular i mendeliana. La microbiologia i les seves aplicacions es tracten en el bloc 5 (5. Microbiologia i biotecnologia). Finalment, en el bloc 6 s’inclouen els continguts bàsics per entendre els sistemes de defensa dels animals i especialment de l’espècie humana (6. Immunologia). A més a més, també hi ha un conjunt de continguts de tipus generals que estan relacionats i s’han de tractar en cadascun dels blocs temàtics.

- En segon lloc, el nivell de maduresa i autonomia de l’alumnat d’aquest nivell requereix un enfocament més disciplinar i aprofundeix en l’estratègia de resolució de problemes biològics cada vegada més complexos: identificació i plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, disseny i realització d’experiències de diferent tipologia i nivell, elaboració de conclusions, comunicació i l’extrapolació i aplicació dels coneixements adquirits a nous problemes i situacions. Aquest segon aspecte fa referència als mètodes, tècniques, habilitats, etc., que s’utilitzen en Biologia. Una activitat realitzada per col·lectius o equips de persones, que té una història, que està relacionada amb la societat en la qual es desenvolupa i, perquè és un coneixement públic, està en contínua evolució i revisió.

- En tercer lloc, també s’inclouen continguts que estan relacionats amb la valoració de les implicacions socials o personals, ètiques o econòmiques dels nous descobriments en la Biologia i amb el coneixement de les seves principals aplicacions. Per tant, des d’aquesta assignatura no només es pretén dotar a l’alumnat d’una formació biològica bàsica que el permeti seguir estudis posteriors sinó que es contribueix en

100

formar ciutadans crítics, amb capacitat de valorar les diferents informacions, actuar i prendre decisions adequades.

Per acabar deixar palès que el conjunt de continguts que inclou la matèria i que l’alumnat ha d’aprendre no es pot dirigir de qualsevol manera. El procés de construcció del coneixement científic en general i de la biologia en particular, per part de l’alumnat, és complex. No es pot pretendre que l’alumnat aprengui biologia mentre en el procés d’ensenyament/aprenentatge no hi hagi moments en què actuï com a biòleg. De la mateixa manera tampoc no podem esperar que es formin com a ciutadanes i ciutadans crítics si mostram la biologia actual com una ciència dogmàtica i els científics com a persones acrítiques. Tot això vol dir que a l’hora d’ensenyar s’han de tenir en compte tots els factors que hi influeixen i escollir aquells que siguin compatibles i coherents entre si, deixant un espai de reflexió i de creació per a l’alumnat.

Objectius generals

L’ensenyament de la biologia en l’etapa de batxillerat tendrà com a objectiu desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:

1. Comprendre els principals conceptes de la biologia i la seva articulació en lleis, teories i models, tot valorant el paper que aquests tenen en el seu desenvolupament.

2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, tot seleccionant i aplicant els coneixements biològics més bàsics.

3. Utilitzar amb autonomia les estratègies generals característiques de la investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar i dissenyar experiments, etc.), i els procediments propis de la biologia, per realitzar senzilles investigacions i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per l’alumnat.

4. Comprendre la naturalesa, valors i limitacions de la biologia, així com les seves complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, i en la perspectiva dels problemes que té plantejats la humanitat.

5. Valorar la informació que prové de diferents fonts per formar-se una opinió pròpia, que permeti expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la biologia amb una actitud flexible i oberta davant opinions diverses.

6. Comprendre que el desenvolupament de la biologia és un procés dinàmic, en contínua revisió i evolució.

7. Interpretar l’estructura, funcionament i divisió de la cèl·lula a partir dels postulats de la teoria cel·lular.

8. Comprendre les lleis i mecanismes de l’herència i aplicar-los per conèixer i valorar les implicacions ètiques, socials i mediambientals dels descobriments més recents del genoma humà, enginyeria genètica i biotecnologia.

9. Comprendre els mecanismes bàsics (causes, formes de defensa) relacionats amb les malalties més freqüents, així com valorar la prevenció com a pauta de conducte més eficaç per evitar la propagació de la malaltia.

101

10.Valorar la importància dels microorganismes, el seu paper en els processos industrials i el seu efecte patogen sobre els éssers vius.

Continguts

Continguts generalsa. Selecció i maneig de diferents fonts d’informació científica.b. Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.a) Maneig d’instruments; selecció i aplicació de tècniques de laboratori i

de camp.b) Observació i descripció acurada d’objectes i fenòmens (descripció

qualitativa, mesura, classificació, etc.).c) Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació

adient per exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.

d) Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats de forma clara i objectiva.

e) Reconeixement, formulació i exposició d’hipòtesis.f) Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre

variables per formular prediccions i trobar respostes a qüestions plantejades.

g) Formulació i exposició de prediccions lògiques.h) Planificació i desenvolupament d’experiments controlats per

contrastar hipòtesis. (Anàlisi de les fases; identificació i control de variables; selecció de mètodes i aparells apropiats; mesures de seguretat).

i) Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.j) Elaboració i aplicació de conclusions raonables.k) Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.l) Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió.m) Reconeixement i valoració de teories alternatives.n) Maneig adequat d’instruments i de material de laboratori.o) Selecció i aplicació de tècniques (de laboratori i de camp).p) Elaboració de mapes conceptuals, bases d’orientació, resums,

esquemes, etc.q) Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics,

socials, ambientals, històrics, etc., relacionat amb la ciència.

Actituds generals

1. Desig d’ampliar el coneixement sobre la natura i perseverança en el procés d’aprenentatge.

2. Confiança en la pròpia capacitat per adquirir coneixements i desenvolupar procediments científics.

3. Disposició a valorar i criticar els punts de vista aliens i a acceptar les crítiques envers els punts de vista propis.

4. Desig de cooperar amb els altres en la realització de tasques.5. Apreciació de la diversitat de perspectives amb què es poden enfocar i

resoldre els problemes científics i tècnics.

102

6. Apreciació de la importància de la creativitat en el treball científic.7. Disposició per criticar les afirmacions mancades de fonament científic i la

utilització inadequada de la ciència.8. Acceptació de les limitacions de la ciència i la tècnica per resoldre els

problemes i els conflictes.9. Reconeixement de les aportacions de la ciència i la tecnologia en la

millora de la qualitat de vida.10.Disposició a aplicar el coneixement i la metodologia científics a les

situacions de la vida quotidiana.11. Adquisició d’hàbits que condueixin a un correcte maneig i cura dels

instruments.12.Presa de consciència i responsabilitat davant el medi ambient.13.Disposició per tenir un comportament conforme a les normes de

seguretat al laboratori i al camp.14.Reconeixement de la importància del treball en equip i respecte a les

aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.15.Adquisició de les actituds característiques del treball científic: crítica,

rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Blocs de continguts de Biologia de segon de Batxillerat

1. La base molecular i fisicoquímica de la vidac

o

n

c

e

p

t

e

s

De la biologia descriptiva a la moderna biologia molecular experimental. Importància de les teories i els models com a marc de referència de la investigació. Bioelements. Tipus, estructura, propietats i funcions. Característiques químiques del carboni que expliquen el seu paper en la cèl·lula. Oligoelements. Biomolècules. Biomolècules inorgàniques: aigua i sals minerals.

Fisicoquímica de les dispersions col·loïdals, difusió i diàlisi.

Biomolècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Enzims. Composició, estructura, propietats i funció.

p

r

o

c

e

d

i

m

e

n

t

s

Descripció i desenvolupament dels conceptes esmentats a través d’explicacions teòriques, resolució d’activitats de paper i llapis, ús de les TIC, visionat d’imatges, vídeos, lectura d’articles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.

Identificació de les principals biomolècules a partir de les seves propietats.

Realització d’investigacions i experiències relacionades amb la utilització de mètodes d’anàlisi físics i químics per identificar les diferents biomolècules.

103

a

c

t

i

t

u

d

s

Valoració de la importància de la utilització de models per mostrar l’estructura, propietats i funcions de les biomolècules.

Reconeixement de la importància de cada biomolècula en el disseny dels éssers vius i del seu funcionament.

104

2. Morfologia, estructura i fisiologia cel·lular

c

o

n

c

e

p

t

e

s

La cèl·lula: unitat d’estructura i funció. La teoria cel·lular. Morfologia cel·lular. Formes i dimensions. Orgànuls cel·lulars: estructura i funció. Models d’organització procariotes i eucariotes. Cèl·lules animals i vegetals. La cèl·lula com a sistema complex integrat. Funcions cel·lulars. Cicle cel·lular. La divisió cel·lular. La mitosi i la meiosi. Importància en l’evolució dels éssers vius. Membrana: intercanvis cel·lulars. Permeabilitat selectiva. Processos d’endocitosi i exocitosi. Metabolisme: anabolisme i catabolisme. Paper de l’ATP i dels enzims. Respiració cel·lular: significat biològic. Aspectes químics més rellevants. Principals etapes del procés. Diferències entre la respiració aeròbia i anaeròbia. Estructures cel·lulars on es realitza. Fermentació: significat biològic. Diferències i semblances entre la respiració i la fermentació. Aplicacions de les fermentacions. Processos anabòlics. Fotosíntesi: significat biològic. Principals etapes del procés. Estructures cel·lulars on es realitza. Tipus de fotosíntesi. Quimiosíntesi. Moviments cel·lulars.

p

r

o

c

e

d

i

m

e

n

t

s

Observació i identificació dels principals orgànuls cel·lulars a partir de microfotografies, il·lustracions, esquemes...Anàlisi i comentari de textos històrics sobre la teoria cel·lular.Observació i descripció d’éssers unicel·lulars (procariotes i eucariotes) i cèl·lules vegetals i animals a través del microscopi òptic.Utilització de models per explicar l’intercanvi de substàncies entre les cèl·lules i el medi.Resolució de problemes teòrics i pràctics relacionats amb el metabolisme.Interpretació d’esquemes representatius de rutes metabòliques.Realització d’experiències sobre la fermentació i la fotosíntesi.Planificació i realització d’investigacions o estudis pràctics sobre problemes relacionats amb les funcions cel·lulars.Descripció i desenvolupament dels conceptes esmentats a través d’explicacions teòriques, resolució d’activitats de paper i llapis, ús de les TIC, visionat d’imatges, vídeos, lectura d’articles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.

a

c

t

i

t

u

d

s

Reconeixement de la teoria cel·lular com una de les teories biològiques més importants.Valoració de la importància de la utilització de models per mostrar l’estructura i funció de les cèl·lules.Reconeixement de la importància de l’estudi de les cèl·lules per entendre el funcionament dels organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.Valoració de la respiració i fotosíntesi com a mecanismes bàsics del funcionament de les cèl·lules.Reconeixement del funcionament de la cèl·lula com un sistema.Valoració de la mitosi com a mecanisme per al manteniment dels avantatges adquirits per les espèciesReconeixement del paper de la meiosi en la variabilitat de les espècies.Valoració del progrés tecnològic en el coneixement de la cèl·lula.Reconeixement de la importància de la fotosíntesi en el desenvolupament de la vida a la Terra.

3. La base de l’herència. Genètica molecular

c

o

n

c

e

p

t

e

s

Breu història de la genètica. Mendel. Teoria cromosòmica de l’herència. Genotip, fenotip, al·lel, hibridació, recombinació, gens lligats. Herència del sexe, herència lligada al sexe i herència influïda pel sexe. Genètica humana. L’ADN com a portador de la informació genètica. Codi genètic i la seva importància. Gen. Duplicació de l’ADN. Biosíntesi de proteïnes. Teoria “un gen, una proteïna”. Regulació de l’expressió gènica. La genòmica i la proteòmica. Organismes modificats genèticament. Alteracions de la informació genètica: Mutacions: causes i tipus. Agents mutàgens. Càncer. Conseqüències de les mutacions: implicació en l’evolució de les espècies i en la salut. Enginyeria genètica: Finalitats i tècniques bàsiques. Paper dels enzims de restricció i de les retrotranscriptases. Reacció en cadena de la polimerasa. Aplicacions de l’enginyeria genètica en agricultura i medicina. Investigació actual sobre el genoma humà. Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica.

p

r

o

c

e

d

i

m

e

n

t

s

Resolució de problemes relacionats amb la transmissió dels caràcters hereditaris.

Observació i interpretació de cariotipus i identificació de possibles alteracions.

Recollida d’informació i argumentació de la postura pròpia sobre el debat ètic amb relació a l’enginyeria genètica.

Resolució de problemes relacionats amb la transmissió dels caràcters hereditaris.

Descripció i desenvolupament dels conceptes esmentats a través d’explicacions teòriques, resolució d’activitats de paper i llapis, ús de les TIC, visionat d’imatges, vídeos, lectura d’articles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.

a

c

t

i

t

u

d

s

Valoració de la necessitat d’un medi ambient saludable que eviti les alteracions del material genètic.Valoració de la importància de la diversitat genètica per a la vida d’una espècie i de la seva relació en el procés evolutiu.Presa de consciència dels aspectes ètics, socials i econòmics que implica la manipulació del material genètic i actitud crítica envers les activitats humanes de manipulació genètica amb finalitats no terapèutiques.Valoració del progrés científic i tecnològic en el coneixement de la genètica molecular i de les seves implicacions en la millora de la qualitat de vida.

4. Microbiologia i biotecnologia

c

o

n

c

e

p

t

e

s

Els microorganismes i la seva diversitat. Tipus de microorganismes segons la seva organització. Formes acel·lulars: els virus. Característiques. Morfologia. Cicles vitals. Tipus de virus. Altres formes acel·lulars: prions i viroides. Microorganismes procariotes: arqueobacteris i bacteris. Característiques i formes de vida. Microorganismes eucariotes: Protozous. Algues microscòpiques. Fongs microscòpics: floridures i llevats. Característiques i formes de vida dels diferents grups. Utilització dels microorganismes: la biotecnologia. Antecedents històrics. Actualitat i perspectives. Els microorganismes i els processos industrials. Aplicacions dels microorganismes en alimentació, farmàcia i sanitat, i en l’obtenció de productes químics industrials. Els microorganismes i el medi ambient. Paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics i aplicacions dels microorganismes en la protecció ambiental. Els microorganismes i la salut: microorganismes patògens. Les malalties infeccioses i la seva transmissió.

p

r

o

c

e

d

i

m

e

n

t

s

Identificació dels grans grups taxonòmics als quals pertanyen els microorganismes a partir de les seves característiques generals.Observació de diferents tipus de microorganismes amb el microscopi òptic.Identificació del tipus de microorganismes a partir de representacions esquemàtiques i de microfotografies.Diferenciació entre els agents microbians perjudicials, beneficiosos i innocus.Identificació del paper desenvolupat pels microorganismes en diferents aspectes de la vida quotidiana.Recerca d’informació sobre algunes malalties infeccioses: símptomes, transmissió, prevenció i tractament.Descripció i desenvolupament dels conceptes esmentats a través d’explicacions teòriques, resolució d’activitats de paper i llapis, ús de les TIC, visionat d’imatges, vídeos, lectura d’articles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.

a

c

t

i

t

u

d

s

Valoració de la importància dels microorganismes en la vida diària i en el manteniment de la vida sobre la Terra i rebuig de la idea que són únicament agents patògens.Interès per conèixer el treball dels primers investigadors en microbiologia i valoració de la seva tasca en el coneixement i tractament de les malalties infeccioses.Presa de consciència del fet de l’aparició de noves formes infeccioses i de les dificultats per a combatre-les.Presa de consciència de la dificultat per a la classificació dels microorganismes a causa del seu caràcter heterogeni i als nous descobriments en el camp de la microbiologia.Rebuig als comportaments afavoridors de la transmissió de malalties infeccioses.Valoració dels avenços de la Ciència en el camp de la prevenció i tractament de les malalties infeccioses.

5. Immunologia

c

o

n

c

e

p

t

e

s

Sistema immunitari. Immunitat. Antígens i anticossos. Barreres defensives i resposta inflamatòria. Macròfags.Òrgans i teixits limfoides. Immunitat cel·lular i humoral i cèl·lules implicades: limfòcits T i B. Estructura i funció dels anticossos. Reaccions antigen/anticòs.Resposta immunitària primària i secundària. Immunització passiva i activa. Sèrums i vacunes. Memòria immunològica. Anomalies del sistema immunitari: autoimmunitat, hipersensibilitat i immunodeficiència. La sida. Paper del sistema immunitari en el rebuig dels transplantaments i en el càncer.

p

r

o

c

e

d

i

m

e

n

t

s

Elaboració i interpretació de mapes conceptuals i quadres que relacionin els diferents elements del sistema immunitari amb la seva funció.

Observació al microscopi de preparacions sanguínies i identificació de les cèl·lules implicades en els processos defensius.

Interpretació de gràfiques sobre respostes immunitàries.

Descripció i desenvolupament dels conceptes esmentats a través d’explicacions teòriques, resolució d’activitats de paper i llapis, ús de les TIC, visionat d’imatges, vídeos, lectura d’articles, disseny de mapes conceptuals i/esquemes, etc.

a

c

t

i

t

u

d

s

Reconeixement de les repercussions del descobriment de les vacunes en la lluita contra les malalties.Valoració de la importància de la donació d’òrgans i de sang.Reconeixement de la relació entre el sistema immunitari i alguns dels problemes sanitaris més importants de la humanitat.

Seqüenciació i temporalitzacióEn aquesta programació, els continguts definits a l’apartat anterior s’han dividit en cinc blocs i 18 unitats didàctiques dintre dels quals s’han integrat els referits al treball científic i a la naturalesa i relacions de la ciència, que impregnen tots els temes:

1. La investigació biològicaUnitat didàctica 1: La química de la matèria viva i el seu estudi

2. Base molecular i fisicoquímica de la vidaUnitat didàctica 2: L’aigua i les sals minerals

Unitat didàctica 3: Glúcids

Unitat didàctica 4: Lípids

Unitat didàctica 5: Aminoàcids, proteïnes i enzims

Unitat didàctica 6: Nucleòtids i àcids nucleics

Unitat didàctica 7: Enzims, vitamines i hormones

3. Estructura i fisiologia cel·lularUnitat didàctica 8: Introducció a la cèl·lula

Unitat didàctica 9: Cèl·lula procariota

Unitat didàctica 10: Virus

Unitat didàctica 11.1: Cèl·lula eucariota I

Unitat didàctica 11.2: Cèl·lula eucariota II

Unitat didàctica 11.3: Cèl·lula eucariota III

Unitat didàctica 12: Metabolisme cel·lular: catabolisme

Unitat didàctica 13: Metabolisme cel·lular: anabolisme

4. Herència i genètica molecularUnitat didàctica 14: Genètica mendeliana

Unitat didàctica 15: Genètica molecular

Unitat didàctica 16: Enginyeria genètica

5. Microbiologia i immunologiaUnitat didàctica 17: Immunologia

Unitat didàctica 18: Microbiologia aplicada

Temporització continguts nuclears1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació

Blocs 1 i 2 (des de la unitat 1 fins la unitat 7)

Bloc 3 (des de la unitat 8 fins la unitat 11)

Blocs 3, 4 i 5 (des de la unitat 12 fins la unitat 17)

Metodologia

La metodologia que guiarà el procés d’ensenyament/aprenentatge d’aquesta matèria es fonamenta en els següents principis:

- L’activitat docent es considera com a mitjancera i guia per al desenvolupament de l’activitat constructiva dels alumnes. Segons això, el professorat iniciarà aquesta activitat docent realitzant la presentació del curs i fent públics els continguts, temporització, avaluació, activitats complementàries i normes de convivència. Així s’establirà un punt de partida clar i objectiu del curs que tenim per endavant.

- Es parteix del nivell de desenvolupament dels alumnes, cosa que significa considerar tant les seues capacitats com els seus coneixements previs. Per tal d’obtenir informació sobre aquests aspectes, el professorat realitzarà una prova d’avaluació inicial per determinar el nivell que té l’alumnat sobre els continguts a tractar al llarg de l’assignatura. Respecte a les seves capacitats s’anirà observant i analitzant l’evolució de cada alumne així com també s’emprarà la informació facilitada per part del tutor en la primera reunió d’equip educatiu.

- Cal orientar l’acció docent per tal d’estimular en els alumnes el desenvolupament de competències bàsiques i, per tant, promoure l’adquisició d’aprenentatges funcionals i significatius. L’ús de les TIC és clau en aquest sentit.

- S’ha de buscar formes d’adaptació en l’ajuda pedagògica a les diverses necessitats dels alumnes.

- Cal impulsar un estil d’avaluació que servisca com a punt de referència a l’actuació pedagògica, que proporcione als alumnes informació sobre el seu procés d’aprenentatge i hi permeta la participació dels alumnes mitjançant l’autoavaluació i la coavaluació. Aquesta avaluació serà contínua i diferenciada.

– S’ha de fomentar el desenvolupament de la capacitat de socialització, d’autonomia i d’iniciativa personal.

Avaluació

Criteris d’avaluació1. Analitzar el caràcter obert de la biologia a través de l’estudi d’algunes

interpretacions, hipòtesis i prediccions científiques sobre conceptes bàsics d’aquesta ciència, com la composició cel·lular dels organismes, la naturalesa del gen, l’origen de la vida, etc., valorant els canvis que s’han produït al llarg del temps i la influència del context històric (tots els blocs).

Es tracta de conèixer si els alumnes són capaços d’analitzar i valorar les explicacions científiques donades a diferents fenòmens en diferents contextos històrics, conèixer-ne les controvèrsies més importants i comprendre la seva contribució als coneixements científics actuals. Així mateix, han de comprendre que en el procés científic no hi són alienes les influències socials. També han saber descriure algunes tècniques instrumentals que han permès el gran avanç de l’experimentació biològica, com també a utilitzar diverses fonts d’informació per valorar críticament els problemes actuals relacionats amb la biologia.

2. Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte algunes característiques essencials del treball científic: plantejament concret del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències, i anàlisi i comunicació de resultats i conclusions (tots els blocs).

Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en l’adquisició de destreses científiques com el plantejament de problemes, la formulació d’hipòtesis, la comunicació de resultats, i també de valors i actituds pròpies del treball científic com ara el rigor, la precisió, l’objectivitat, l’autodisciplina, el qüestionament d’allò obvi, la creativitat, etc., i així constatar l’avenç no només en els aspectes conceptuals, sinó també en el metodològic i actitudinal.

3. Identificar els diferents tipus de macromolècules que constitueixen la matèria viva i relacionar-les amb la seva funció biològica en la cèl·lula (bloc 1).

Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç d’identificar els principals components moleculars que formen les estructures cel·lulars, si coneix les principals característiques fisicoquímiques i les relaciona amb la seva funció. Així mateix també s’ha de valorar la capacitat dels estudiants de dissenyar i realitzar experiències senzilles per identificar la presència de macromolècules en mostres biològiques.

4. Explicar les raons per les quals l’aigua i les sals minerals són fonamentals en els processos biològics i relacionar les propietats biològiques dels oligoelements amb les seves característiques fisicoquímiques (bloc 1). L’alumnat ha de reconèixer la importància de l’aigua com una substància que intervé en tots els processos cel·lulars i que alguns ions actuen com a factors limitants en alguns processos, la falta dels quals pot impedir reaccions tan importants com la fotosíntesi o la cadena respiratòria. Així mateix també s’ha de valorar la capacitat dels estudiants de dissenyar i realitzar experiències senzilles per identificar la presència d’aigua en mostres biològiques.

5. Interpretar l’estructura interna d’una cèl·lula eucariota animal i una altra de vegetal, i d’una cèl·lula procariota a partir de microfotografies, esquemes o del microscopi òptic, i identificar, representar i descriure els orgànuls i les seves funcions. Explicar la teoria cel·lular i la seva importància en el desenvolupament de la biologia (bloc 2). Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç davant d’ esquemes, microfotografies o preparacions, de diferenciar l’estructura procariota de l’eucariota, i en aquest segon cas, si es tracta d’una cèl·lula animal o vegetal, com també reconèixer els diferents orgànuls i identificar-ne les funcions, i comprovar si ha desenvolupat les actituds adequades per realitzar un treball en el laboratori amb ordre, rigor i seguretat.

6. A partir de microfotografies i esquemes s’han d’escriure les característiques del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i del citoplasma, justificar la importància biològica de la mitosi i la meiosi, i explicar els avantatges de la reproducció sexual i relacionar la meiosi amb la variabilitat genètica de les espècies (bloc 2).

Es tracta que l’alumnat tingui una visió global del cicle vital de les cèl·lules, dels processos que tenen lloc durant la interfase, la divisió nuclear i la citocinesi. Ha de saber descriure els principals canvis que tenen lloc durant la mitosi i la meiosi, comparar ambdós processos, reconèixer les diferències més significatives i relacionar la meiosi amb la variabilitat genètica de les espècies.

7. Explicar el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les diferències entre la via aeròbia, l’anaeròbia i la fermentació, en relació a la rendibilitat energètica, els productes finals originats i el seu interès industrial (bloc 2). Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat entén el principal procés d’obtenció d’energia de les cèl·lules. L’alumnat ha de ser capaç d’identificar els substrats, les principals etapes sense detallar i els productes finals, com també l’orgànul on es realitza. També ha de saber diferenciar les vies anaeròbia, aeròbia i la fermentació, conèixer la importància dels enzims en aquestes reaccions, els resultats globals de l’activitat catabòlica i l’aplicació pràctica en la vida quotidiana d’algunes d’aquestes reaccions, com la fermentació alcohòlica.

8. Diferenciar en la fotosíntesi les fases lluminosa i obscura, identificant les estructures cel·lulars en les quals es realitza, els substrats necessaris, els productes finals i el balanç energètic, i valorar la seva importància en el manteniment de la vida (bloc 2). Es tracta de comprovar si l’alumnat coneix el significat biològic de la fotosíntesi, tant a nivell individual com a nivell general, els substrats que participen i els productes resultants, els objectius de cada una de les fases, la fotodependent i la fotoindependent, i el paper de la llum, com també comprendre la relació entre la fotosíntesi i la respiració.

9. Aplicar els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris, d’acord amb les hipòtesis mendelianes i la teoria cromosòmica de l’herència, a la interpretació i resolució de problemes relacionats amb l’herència (bloc 3). Es tracta de comprovar si els alumnes coneixen l’explicació científica dels fenòmens hereditaris i si són capaços de resoldre problemes de genètica aplicant-hi les lleis de Mendel i la teoria cromosòmica de l’herència.

10. Explicar el paper de l’ADN com a portador de la informació genètica i la naturalesa del codi genètic, relacionant les mutacions amb alteracions en la informació i amb la variabilitat dels éssers vius i amb la salut de les persones (blocs 1 i 3) Amb aquest criteri es pretén que l’alumnat conegui el concepte de gen i que el pugui associar a les característiques de l’ADN i a la síntesi de proteïnes. A partir d’aquests coneixements ha de poder explicar què són les mutacions, quines són les seves causes i la seva relació amb l’evolució dels éssers vius. També ha de poder inferir els efectes perjudicials de les mutacions, especialment en l’ésser humà i valorar els riscos que impliquen alguns agents mutàgens.

11. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació genètica en vegetals, animals i en l’ésser humà, les seves implicacions ètiques, valorant l’interès de la investigació del genoma humà en la prevenció de malalties hereditàries (bloc 3). Es tracta de comprovar que es comprèn que el treball científic, igual que qualsevol altra activitat, està sotmès a pressions socials i econòmiques i que es reconeix la importància d’avaluar els aspectes ètics de la investigació científica.

12. Determinar les característiques que defineixen els microorganismes i conèixer els principals trets que permeten la diversificació en diferents grups. Conèixer i valorar el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics, en processos industrials i en la protecció ambiental i en les malalties infeccioses per raó del seu poder patogen i valorar la responsabilitat de l’ésser humà en la seva transmissió (bloc 4). Es pretén constatar que l’alumnat comprèn que els microorganismes constitueixen un conjunt molt heterogeni que inclou diversos grups taxonòmics i que coneix les característiques diferencials de cadascun, com també que sap reconèixer alguns exemples importants. Mitjançant l’estudi d’alguns casos significatius, l’alumnat ha de conèixer i valorar les aplicacions dels microorganismes en biotecnologia en diferents camps industrials i en la protecció ambiental, i reconèixer el paper que desenvolupen en els cicles biogeoquímics. Es tracta també que coneguin per què els microorganismes poden causar malalties en els éssers vius, quines són les vies de transmissió i com es desenvolupa el procés d’infecció, com també la importància de l’adopció d’hàbits higiènics per a la seva prevenció.

13. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius davant de la presència d’antígens, conèixer el concepte actual d’immunitat i explicar les característiques de la resposta immunitària i els principals mètodes per aconseguir o potenciar la immunitat (bloc 5). Amb aquest criteri es pretén conèixer que l’alumnat comprèn el funcionament dels mecanismes de defensa de l’organisme, especialment la resposta immunitària i els sistemes implicats i que reconegui la relació entre el sistema immunitari i alguns dels problemes sanitaris més importants de la humanitat. Es tracta que coneguin alguns mètodes destinats a incrementar o estimular les defenses naturals, com la utilització de sèrums i vacunes.

Instruments d’avaluacióEls instruments d’avaluació que es tindran en compte per a l’obtenció

d’informació del procés d’ensenyament/aprenentatge són els següents:- Observació sistemàtica de l’alumnat: diari del professorat, per tal de

recollir informació del comportament dins l’aula especialment per avaluar procediments i actituds.

- Anàlisi de documents (informes de pràctiques –en cas que es realitzin- i activitats de recerca), per conèixer l’adquisició de continguts conceptuals i procedimentals.

- Proves escrites per avaluar l’adquisició de continguts conceptuals.

Criteris de qualificacióEs repartiran de la següent forma:

- Conceptes: 90%S’avaluaran mitjançant proves escrites. Els controls escrits es puntuaran

de 0 a 10 i es faran un mínim de 2 controls per avaluació. Les respostes a les diferents qüestions han d’estar expressades amb lògica i coherència així com estar correctament estructurades.A final de curs es farà un control de repàs de tota la matèria vista fins al moment i es pactarà amb l’alumnat el percentatge de nota que li correspon.- Procediments i actituds: 10%

En aquesta part es tendrà en compte la participació, interès per la matèria, arribar puntual, l’assistència a classe, l’entrega puntual dels treballs, fer els deures, etc.

La nota del trimestre serà el promig de totes les notes del trimestre aplicant els percentatges exposats anteriorment. Per poder fer mitja serà necessari un mínim de 3,5 en la qualificació de cadascun dels controls que participen de la nota. Pel que fa a la nota de final de curs es farà la mitjana de la nota dels tres períodes d’avaluació.

Criteris de recuperacióAl llarg del cursEs podrà recuperar l’avaluació suspesa amb una prova escrita que es farà dins el pròxim trimestre, a excepció que l’avaluació que quedi suspesa sigui la darrera. En aquest cas es farà la prova de recuperació dins la tercera avaluació. La qualificació final serà la mitjana aritmètica dels tres períodes.

A final del cursLes avaluacions no superades es podran superar fent una prova escrita en la qual hi haurà els continguts tractats durant tot el curs. La nota obtinguda en aquesta prova global serà la que es tendrà en compte per fer el percentatge corresponent als conceptes. A aquesta prova escrita també s’hi podran presentar els alumnes que vulguin pujar nota, arriscant-se, ja que la nota d’aquesta darrera prova és la que es tendrà en compte encara que sigui més baixa que la obtinguda de mitja al llarg del curs.

Prova extraordinària de setembreEn cas de no superar la nota mínima l’alumne/a podrà tornar a avaluar-se al setembre però en aquest cas de tot el temari.Només en cas molt excepcional, per exemple, malaltia o accident greu de l’alumne, la professora de l’assignatura podrà proposar que aquest alumne en aquesta situació només sigui examinat de les avaluacions que no ha aprovat.

Pendent de primer Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Biologia i Geologia de 1r de Batxillerat hauran de recuperar l’assignatura al llarg del curs. Per això, es dividirà l’assignatura en tres parts i s’hauran de presentar a la prova escrita corresponent a cada part. Per recuperar, la mitjana del resultats de les tres proves haurà de ser superior a 5.

Material didàctic

El material didàctic que s’utilitzarà serà el següent:

Llibres de consulta recomanats per la professora (Biologia, 2n de Batx, Grup SM, editorial Cruïlla) i altres llibres específics sobre el tema que es tracti.

Fotocòpies de les unitats didàctiques proporcionades pel professorat que s’aniran penjat a un entorn virtual (Moodle) i/o enviant per mail als alumnes

Vídeos temàtics. Material de laboratori per a realitzar experiències pràctiques.

Activitats complementàries

El departament de Biologia i Geologia està a disposició del departament d'extraescolars per tal de col·laborar en l'organització de sortides que complementin els objectius programats de l'àrea.

- Participació a les xerrades de l’UIB amb els cursos de Primer de Batxiller.

- Es plantejarà la possibilitat d’assistir a l’Olimpíada de Biologia.

MÒDULS VOLUNTARISPQPI-2

ÀMBIT CIENTÍFICOTÈCNIC

1. Contribució de l'àmbit cientificotecnològic a l'adquisició de les competències bàsiques.

La formació científica i matemàtica contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques, de la manera com es descriu a continuació. De totes maneres cal tenir en compte que l’assoliment de les competències bàsiques no es pot aconseguir sense la integració funcional dels coneixements matemàtics i científics i la seva contrastació, experimentació, representació i comunicació en grup.Competència matemàtica (CM): s’adquireix a partir de contextos significatius i que motivin a l’aprenentatge, essent la resolució de problemes l’eix central a través del qual s’articula.Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (CF): el reconeixement i l’aplicació de les idees matemàtiques i científiques a nous contextos contribueixen a desenvolupar aquesta capacitat, així com les activitats en grup que propicien la interacció amb els altres i el món físic.Competència en el tractament de la informació i competència digital (CD): l’estudi de relacions funcionals entre variables, la representació i l’anàlisi de dades estadístiques, així com l’ús d’eines informàtiques, electròniques proporcionen les vies per al desenvolupament d’aquesta competència.Competència en autonomia i iniciativa personal (CI): a l’àmbit de la investigació científica o de la resolució de problemes, la selecció d’estratègies, la planificació, la contrastació i la justificació de les conclusions comporten l’adquisició d’iniciativa i autonomia personal.Competència per aprendre a aprendre (CAA): desenvolupar un pensament constructiu crític i creatiu que els permeti autoregular el seu procés d’aprenentatge amb l’objectiu d’adquirir autonomia per aprendre al llarg de tota la seva vida.Competència en comunicació lingüística (CL): la comprensió del món i els problemes quotidians requereixen de l’ús i de la interpretació del llenguatge propi de la ciència i de la matemàtica.Competència en expressió cultural i artística (CA): la notable influència del llenguatge geomètric en la creació artística i del pensament científic en la formació de la societat contemporània.Competència social i ciutadana (CS): fomentar una presa de decisions responsable davant dels avenços en la recerca científica, establint criteris racionals i objectius. Respectar el punt de vista dels altres en la selecció d’estratègies, argumentacions o models, mantenir una actitud constructiva i cooperar cordialment en el treball en grup.

2. Objectius generals de l'àmbit científicotecnològic.

L’àmbit cientificotecnològic al final del procés d’aprenentatge contribueix al desenvolupament de les següents capacitats amb relació amb les competències bàsiques:

Objectius CM CF CD CI CAA CL CA CS

a) Cercar, seleccionar i elaborar informació científica valorant la seva

fiabilitat. Elaborar i contrastar idees de contingut matemàtic i científic entre

alumnes, grup i professor de forma coherent, utilitzant amb propietat les

expressions matemàtiques i científiques, les seves representacions (taules,

gràfiques, diagrames, mapes i d’altres) i el llenguatge oral, visual i escrit.

X X X X X

b) Desenvolupar les habilitats de raonament i d’estratègia pròpies de

l’activitat matemàtica i de la investigació científica, com ara la selecció i

aplicació d’estratègies, la formulació d’hipòtesis o models, el raonament

deductiu i inductiu, la identificació de patrons o relacions, la reflexió i la

justificació de les conclusions amb la finalitat de comprendre i ajudar a

prendre decisions sobre canvis i problemes que es produeixen a la natura i

a la societat.

X X X X X

c) Utilitzar adequadament les tècniques de recollida d’informació i de

mesura i les seves diferents formes de representació per analitzar i

interpretar les dades obtingudes.

X X X X

d) Aplicar, transferir i interrelacionar el coneixement científic i matemàtic a

diferents contextos d’acció i de resolució de problemes de la vida

quotidiana de manera que puguin emprar-se de forma funcional, creativa,

analítica i crítica.

X X X X

e) Utilitzar apropiadament els mitjans tecnològics (calculadora, ordinador,

software i Internet), els materials manipulables (àbac, daus, etc.) i les

estratègies de càlcul per realitzar investigacions, recollir informació o

resoldre problemes.

X X

f) Valorar la transcendència del coneixement científic i matemàtic en el

progrés de la humanitat, la seva aportació a la societat al llarg de la Història

i la seva importància en la presa de decisions respecte als problemes locals

i globals que afecten al món.

X X X

g) Mantenir una actitud positiva durant la resolució d’un problema o la

realització d’una investigació, demostrant perseverança en la recerca, en la

sinergia, en la iniciativa i en l’autonomia, en la presa de decisions i en la

confiança en l’èxit; amb l’objectiu de millorar la seva autoestima i les

capacitats necessàries per integrar-se a la societat.

X X

h) Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut

personal i comunitària, facilitant estratègies que permetin fer front als usos

de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum,

les drogodependències, la sexualitat i la pràctica esportiva.

X X

i) Comprendre les grans teories de la ciència i utilitzar-les per interpretar

fets rellevants de la vida quotidiana així com per analitzar i valorar les

repercussions del desenvolupament tecnològic i científic.

X X

j) Reconèixer la utilitat en els diferents àmbits de la vida (laboral, publicitari,

lúdic, etc.) dels coneixements i formes de raonar pròpies de la ciència.X X X

k) Analitzar autònomament i críticament qüestions científiques socialment

controvertides, argumentar les pròpies opinions tenint en compte les de les

altres persones i aportant evidències i raons fonamentades en el

coneixement científic, i tendir a actuar de forma conseqüent, responsable i

solidària.

X X X X

l) Valorar les aportacions de les disciplines científiques com eines de

progrés i benestar i entendre el seu caràcter canviant i progressiu en funció

de les contínues recerques i descobriments. Les aportacions científiques no

poden ser considerades com a dogmes ni com a estructures de pensament

definitives.

X X X

3. Temporalització i seqüenciació dels continguts.MATEMÀTIQUES

MÒDUL 1 MÒDUL 2

UD 1: Numeració i càlcul. Nombres per comptar, nombres per mesurar, nombres per calcular.

UD 2: Llenguatge matemàtic i àlgebra. Desplaçaments, velocitats i viatges.

UD 3: Tractament de la informació. Gràfics, models i missatges matemàtics als mitjans de comunicació.

UD 4: Estadística descriptiva. Eleccions i participació ciutadana.

UD 1: L’equació de segon grau.

UD 2: Tractament de la informació. Funcions. Estudi de la sostenibilitat

.UD 3: Probabilitat. Els jocs d’atzar.

UD 4: Projecte d’investigació.

MÒDUL 1

UD 1: Numeració i càlcul. Nombres per comptar, nombres per codificar, nombres per operar.

OBJECTIUS

• Saber operar amb fluïdesa amb nombres naturals, enters, racionals i

amb notació científica, fent servir algoritmes de càlcul en casos senzills, i

fent ús de la calculadora quan sigui necessari, tot fent estimacions per

tal de valorar la certesa dels resultats.

• Utilitzar les potències de base racional i exponent enter amb operacions

senzilles.

• Calcular quotes en crèdits o dipòsits bancaris a partir d’una taula o

utilitzant la fórmula de l’interès compost.

• Reconèixer els nombres irracionals.

• Seleccionar i utilitzar l’eina més adequada per a calcular amb nombres

racionals, amb nombres grans, amb nombres molt petits i amb nombres

irracionals.

• Resoldre problemes numèrics.

CONCEPTES

• Nombres naturals.

• Nombres enters.

• Nombres racionals.

• Potències.

• Nombres irracionals.

• Càlculs amb percentatges.

• Càlcul de quotes en crèdits o dipòsits bancaris a partir d’una taula o

utilitzant la fórmula de l’interès compost.

• La notació científica.

• Aproximació, error i estimació de resultats en la resolució de problemes.

PROCEDIMENTS

• Utilització dels nombres naturals per realitzar operacions, ordenacions o

codificacions com la del residu de la divisió entera, el NIF o d'altres codis

de control.

• Ús de les potències de base racional i exponent enter amb operacions

senzilles per tal de millorar l'autoconfiança en les destreses aritmètiques.

• Aplicació de l'operació de potència a la resolució de problemes en

diferents contexts i referents històrics.

• Càlcul de quotes en crèdits o dipòsits bancaris a partir d'una taula o

utilitzant la fórmula de l'interès compost. Anàlisi de situacions de risc en

inversions o despeses domèstiques.

• Utilització de la notació científica per a expressar nombres grans i

nombres molt petits. Ús de la calculadora per operar en notació

científica.

• Contextualització dels càlculs en notació científica en problemes

relacionats amb astronomia, química, biologia i macroeconomia.

• Reconeixement dels nombres irracionals fent referència a alguns dels

exemples més coneguts: càlcul de la diagonal d'un rectangle, el nombre

d'or Fi, completud de la recta real. Criteris de selecció de l'expressió

(decimal o indicada) més convenient atenent a qüestions com la precisió

i la facilitat dels càlculs.

• Aproximació, error i estimació de resultats en la resolució de problemes

així com per predir-los i revisar-los.

• Selecció i ús de l'eina més adequada per a calcular amb nombres

racionals, amb nombres grans, amb nombres molt petits i amb nombres

irracionals (càlcul mental, estimació, calculadora, ordinador, paper i

llapis).

ACTITUDS

• Valorar la precisió i utilitat del llenguatge numèric per representar,

comunicar i resoldre situacions de la vida quotidiana.

• Confiança en les pròpies capacitats per afrontar problemes i realitzar

càlculs i estimacions numèriques.

• Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes

numèrics.

• Reconeixement i valoració crítica de la utilitat de la calculadora com a

eina didàctica per realitzar càlculs, investigacions numèriques i per

resoldre problemes, especialment dins el «món decimal».

• Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit

(expressant el que es fa i per què es fa) i dels resultats en càlculs i

problemes numèrics.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Utilitza els nombres naturals, enters, racionals, nombres molt grans i

nombres molt petits i les seves operacions per a resoldre problemes

relacionats amb la vida diària, o aplicats a diferents ciències i extreure'n

conclusions dels resultats obtinguts.

• Utilitza adequadament i amb criteri les diferents eines computacionals a

l'abast com el càlcul mental, el càlcul algorítmic, l'estimació d'un resultat,

la calculadora o el full de càlcul.

• Utilitza tècniques i raonament lògic en la resolució de problemes, i es

capaç d’expressar el procés de resolució, elaborant un missatge que

incorpori elements matemàtics i lleis i de coneixement científic.

• Utilitza una varietat d’eines d’aprenentatge i estratègies computacionals

en situacions de la vida real i en situacions d’auto aprenentatge.

UD 2: Llenguatge matemàtic i àlgebra. Desplaçaments, velocitats i viatges.

OBJECTIUS

• Conèixer el llenguatge algebràiquic.

• Conèixer i manejar els polinomis i les seves operacions.

• Manejar amb desimboltura les expressions que es requereixen per

plantejar i resoldre equacions, inequacions i sistemes, o problemes que

hi donin lloc.

• Resoldre amb destresa equacions de diferents tipus i aplicar-les a la

resolució de problemes.

CONCEPTES• Expressions algebraiques.

• Monomis.

• Polinomis.

• Identitats.

• Fraccions algebraiques.

• Equacions.

• Equacions de primer grau.

PROCEDIMENTS

• Utilització de l’àlgebra simbòlica en la representació de situacions, en la

resolució de problemes i en les fórmules tant matemàtiques com d’altres

disciplines.

• Comprensió de la notació matemàtica en situacions concretes per tal de

millorar la capacitat de comunicació, la precisió i la concisió. Igualtats,

identitats i equacions. Incògnites i solucions.

• Distinció entre equacions i identitats.

• Resolució d’algunes equacions per tempteig.

• Resolució d’equacions de primer grau.

ACTITUDS

• Valoració de la potència i abstracció del simbolisme matemàtic que

suposa l’àlgebra.

• Valoració de la importància dels polinomis en situacions problemàtiques

de la vida quotidiana.

• Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit

(expressant el que es fa i per què es fa) i dels resultats en càlculs i

problemes algebraics.

• Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes.

• Adquisició de confiança en la resolució d’equacions, usant mètodes

informals i mètodes algorítmics.

• Reconeixement i valoració crítica de la utilitat de la calculadora per

realitzar càlculs que facilitin la resolució d’expressions algebraiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Opera amb monomis.

• Realitza sumes, restes i multiplicacions i divisions de polinomis.

• Factoritza polinomis mitjançant l’extracció d’un factor comú i l’ús

d’identitats notables.

• Resol equacions de primer Grau.

• Resol equacions per tempteig.

• Planteja i resol problemes mitjançant equacions.

• Utilitza tècniques i raonament lògic en la resolució de problemes, i es

capaç d’expressar el procés de resolució, elaborant un missatge que

incorpori elements matemàtics i lles i de coneixement científic.

• Utilitza una varietat d’eines d’aprenentatge i estratègies computacionals

en situacions de la vida real i en situacions d’auto aprenentatge.

UD 3: Tractament de la informació. Gràfics, models i missatges matemàtics als mitjans de comunicació.

OBJECTIUS

• Identificar els elements matemàtics, numèrics, gràfics, de processos de

pensament, presents en la realitat quotidiana i en els mitjans de

comunicació. Valorar de forma critica el seu ús.

• Utilitzar diferents llenguatges (verbal, numèric, gràfic i algèbric) i models

matemàtics per a identificar, representar i dotar de significat relacions

quantitatives de dependència entre variables.

• Produir missatges que incorporin al llenguatge habitual elements

matemàtics, numèrics, gràfics, de processos de pensament, i valorar la

importància de l’aportació d’aquests elements en la producció de

missatges de contingut científic.

• Dominar el concepte de funció, conèixer-ne les característiques més

rellevants i les formes diferents d’expressar les funcions.

• Manejar amb desimboltura les funcions lineals.

CONCEPTES

• Les funcions i els gràfics.

• Variacions d’una funció.

• Tendències d’una funció.

• Discontinuïtat i continuïtat.

• Punts de tall amb eixos.

• Funció lineal.

PROCEDIMENTS

• Reconeixement d’informacions amb contingut matemàtic als mitjans de

comunicació com gràfics, proporcions, percentatges i estadístiques.

• Diferents formes de presentar una funció: representació gràfica, taula de

valors i expressió analítica o fórmula.

• Relació d’expressions gràfiques i analítiques de funcions.

• Anàlisi i interpretació de gràfiques de funcions d’una variable destacant-

ne els trets diferenciadors de cada una d’elles.

• Recerca i interpretació de gràfics i taules als mitjans de comunicació

valorant la seva adequació i aportació per explicar la informació.

• Obtenció d’informació a partir de dues o més funcions referides a

fenòmens relacionats entre si.

• Expressió de l’equació d’una recta coneguts un punt i el pendent.

• Anàlisi de situacions diverses representables per la funció lineal o afí

com diversos tipus de funcions de cost (telèfon, gas, electricitat, bus o

d’altres) i utilització de representacions gràfiques per millorar-ne la

comprensió.

• Utilització de la interpolació i extrapolació lineal per fer prediccions en

situacions en què no es pugui obtenir una fórmula exacta que la

modelitzi, i les seves aplicacions a problemes contextualitzats.

• Ús del full de càlcul i de les TIC per organitzar les dades, realitzar càlculs

i construir gràfics.

• Modelització lineal i resolució de problemes en situacions diverses

relacionades amb diferents temes d’interès (clima, demografia,

economia, física, química, medicina o biologia) realitzant prediccions o

estimacions de valors a partir de les diferents representacions (taules,

gràfics i/o expressions simbòliques) adequades al nivell amb la finalitat

de obtenir-ne una millor comprensió dels fenòmens.

ACTITUDS

• Valoració crítica dels usos de la interpolació i de l’extrapolació per

prendre consciència de les seves limitacions.

• Valoració de les representacions gràfiques en qualsevol ordre o nivell

matemàtic com a instrument potent d’ajuda a la conceptualització i a la

comprensió.

• Interpretació d’avantatges i d’inconvenients que presenta la

representació analítica respecte del gràfic.

• Valoració i repercussió dels nous mitjans tecnològics (calculadores i

programes d’ordinador) per al càlcul, el tractament i la representació

gràfica de dades sobre informacions diverses.

• Reconeixement de la utilitat de la representació gràfica com a mitjà

d’interpretació ràpida i precisa de fenòmens quotidians i científics.

• Sensibilitat, interès i valoració crítica de l’ús del llenguatge gràfic en

informacions i en argumentacions de tipus social, esportiu, polític i

econòmic.

• Reconeixement de la utilitat de la representació gràfica com a mitjà

d’interpretació ràpida i precisa de fenòmens quotidians i científics.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Identifica missatges de contingut matemàtic que apareguin a la publicitat

o als mitjans de comunicació, i valorar de forma crítica el seu ús i la seva

adequació.

• Identifica relacions funcionals, a partir de les diferents expressions: gràfic

d’una funció, enunciat verbal, taula de valors o expressió algebraica.

• Relaciona els diferents tipus d’expressions en casos senzills, construint

taules i gràfics a partir d’expressions algebraiques.

• Sap descriure un gràfic fent servir un vocabulari específic, i fa

prediccions raonables sobre el seu comportament.

• Identifica i utilitza models funcionals, especialment els lineals i afins, per

estudiar diferents situacions reals, obtenir dades a partir d’interpolacions,

d’extrapolacions i valora la validesa d’aquestes.

• Utilitza tècniques i raonament lògic en la resolució de problemes, i es

capaç d’expressar el procés de resolució, elaborant un missatge que

incorpori elements matemàtics i lles i de coneixement científic.

• Utilitza una varietat d’eines d’aprenentatge i estratègies computacionals

en situacions de la vida real i en situacions d’auto aprenentatge.

UD 4: Estadística descriptiva. Eleccions i participació ciutadana.

OBJECTIUS

• Entendre missatges amb contingut estadístic que apareixen als mitjans

de comunicació i tenir la capacitat d’analitzar-los críticament respecte a

la seva utilització.

• Utilitzar el procés estadístic per a obtenir informació de fenòmens de la

realitat, i aprofundir en la seva comprensió.

• Resumir en una taula de freqüències una sèrie de dades estadístiques i

fer el gràfic adequat per visualitzar-les.

• Conèixer els paràmetres estadístics x y , calcular-los a partir d’una

taula de freqüències i interpretar-ne el significat.

• Conèixer i utilitzar les mesures de posició.

• Conèixer el paper del mostratge i distingir-ne alguns dels passos.

CONCEPTES

• Estadística. Nocions generals.

• El mostreig. Mostreig aleatori i mostreig estratificat.

• Variables estadístiques.

• Taules de freqüències.

• Gràfics estadístics.

• Paràmetres estadístics.

• Llei d’Hondt.

PROCEDIMENTS

• Aplicació de l’estadística a temes d’interès de les persones adultes

destacant el cens electoral a través de l’estudi de dades rellevants:

quantitatives i qualitatives relacionades ambles variables estadístiques

en estudi.

• Distinció entre la relació funcional i la relació estadística.

• Agrupació en classes o en intervals i organització de les dades en

taules: freqüències absolutes, relatives, en percentatges i acumulades.

• Selecció i utilització de les mesures de centralització: mitjana, mediana i

moda.

• Comprensió de les mesures de desviació i ús que se’n fa en la dispersió

d’una característica.

• Selecció i utilització de les mesures de dispersió: desviació mitjana,

desviació típica i variància.

• Utilització conjunta de les mesures de centralització i de dispersió per

descriure el conjunt de dades i per extreure’n conclusions.

• Anàlisi de l’assignació de representants a les eleccions mitjançant la llei

d’Hondt i discussió de la seva influència en el mapa polític.

• Selecció, creació i ús de gràfics adients: diagrama de barres, de línies,

de sectors, histogrames, polígons de freqüències, climogrames,

piràmides de població, pictogrames, per tal de visualitzar la seva

distribució.

ACTITUDS• Reconeixement de l’estudi estadístic com a forma d’ordenació,

caracterització, simplificació i descripció d’un gran nombre de dades.

• Valoració de les enquestes electorals.

• Anàlisi crítica de les estadístiques publicades en els mitjans de

comunicació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Coneix el sistema de repartiment d’escons electoral de les diferents

institucions de l’estat espanyol.

• Interpreta dades estadístiques.

• Elabora i interpreta taules, gràfics estadístics i els paràmetres estadístics

més usuals per conèixer les característiques d’una població.

• Valora l’estadística com una eina molt important per a entendre el nostre

món.

• Utilitza tècniques i raonament lògic en la resolució de problemes, i es

capaç d’expressar el procés de resolució, elaborant un missatge que

incorpori elements matemàtics i lles i de coneixement científic.

• Utilitza una varietat d’eines d’aprenentatge i estratègies computacionals

en situacions de la vida real i en situacions d’auto aprenentatge.

MÒDUL 2

UD 1: Funció quadràtica i l’equació de segon grau.

OBJECTIUS

• Saber plantejar i resoldre equacions de segon grau i equacions

reductibles a equacions de segon grau en problemes d’aplicació.

• Saber reconèixer a partir de gràfiques o taules de valors situacions en

què intervinguin funcions quadràtiques.

• Utilitzar les propietats algebraiques de les operacions per transformar i

simplificar expressions equivalents senzilles.

CONCEPTESo Funcions quadràtiques.

o Equacions de segon grau. Completes i incompletes.

o Regles per resoldre equacions de segon grau.

o Equacions amb dues incògnites.

o Sistemes d’equacions.

o Sistemes equivalents.

o Nombre de solucions d’un sistema lineal.

o Mètode de substitució, igualació i reducció.

o Regla pràctica per a resoldre sistemes lineals.

o Traducció d’enunciats a sistemes d’equacions.

PROCEDIMENTS- Representació gràfica de funcions quadràtiques.

- Obtenció de l’abscissa del vèrtex i d’alguns punts pròxims al vèrtex.

- Representació de paràboles mitjançant mètodes senzills.

o Resolució de problemes d’optimització en contextos de la vida real

utilitzant la fórmula de l’abscissa del vèrtex de la paràbola o el gràfic de

situacions que es poden modelar mitjançant la funció quadràtica.

o Resolució d’equacions de segon grau, completes i incompletes.

o Resolució de problemes mitjançant equacions.

o Interpretació gràfica de sistemes d’equacions lineals amb dues

incògnites i de les solucions.

o Resolució algebraica de sistemes lineals pels mètodes de substitució,

d’igualació i de reducció.

o Resolució de problemes mitjançant sistemes d’equacions.

o Utilització de l’àlgebra simbòlica en la representació de situacions, en la

resolució de problemes i en les fórmules tant matemàtiques com d’altres

disciplines.

ACTITUDSo Conveniència d’utilitzar algun dels tres mètodes de resolució de

sistemes d’equacions en funció de les característiques dels coeficients

de les incògnites.

o Reconeixement de la presència d’equacions de segon grau als

problemes des d’una perspectiva històrica i de d’utilitat de la fórmula

general per a resoldre’ls.

o Reconeixement i valoració del llenguatge gràfic per representar i per

resoldre problemes tant de la vida quotidiana com del coneixement

científic.

o Valoració i repercussió dels nous mitjans tecnològics (calculadores i

programes d’ordinador) per al càlcul, el tractament i la representació

gràfica de dades sobre informacions diverses.

CRITERIS D’AVALUACIÓo Utilitza adequadament, amb criteri i de manera autònoma, els recursos

tecnològics com la calculadora, el full de càlcul o programari informàtic

en el context de la resolució de problemes.

o Resol problemes de la vida quotidiana, d’altres matèries i de les pròpies

matemàtiques amb la notació adequada al nivell, en particular d’aquells

en què sigui necessari plantejar i resoldre equacions o utilitzar

expressions algebraiques per descriure un fenomen.

o Resol equacions de segon grau, completes i incompletes.

- Maneja amb destresa expressions de segon grau, donades

algebraicament o mitjançant un enunciat.

- Resol un sistema lineal 2 x 2 mitjançant qualsevol mètode determinat.

- Planteja i resol problemes mitjançant sistemes d’equacions lineals.

- Representa una paràbola a partir de l’equació quadràtica corresponent.

- Associa corbes de funcions quadràtiques a les expressions analítiques

corresponents.

UD 2: Tractament de la informació. Funcions. Estudi de la sostenibilitat.

OBJECTIUS- Conèixer la forma de creixement i decreixement exponencial d’una població

i d’altres fenòmens de la vida real mitjançant els augments percentuals o

utilitzant la funció exponencial.

- Utilitzar diferents llenguatges (verbal, numèric, gràfic i algèbric) i models

matemàtics per a identificar, representar i dotar de significat relacions

quantitatives de dependència entre variables.

- Saber reconèixer a partir de gràfiques o de taules de valors situacions en

què intervinguin funcions lineals, quadràtiques, funcions de proporcionalitat

inversa i funcions exponencials.

CONCEPTES- Concepte de funció.

- Domini de definició.

- Funció lineal.

- Funció quadràtica.

- Funcions de proporcionalitat inversa.

- Funcions exponencials.

PROCEDIMENTS

Estudi de problemàtiques d’interès a la vida adulta com l’augment de la

població mundial, el consum i la generació de residus urbans a les illes,

les deixalles radioactives a l’energia nuclear o d’altres, en coordinació

amb el departament, en el nostre món utilitzant com a model descriptiu

les funcions més adients i l’estudi de gràfics.

Recerca de gràfics a diferents mitjans per tal de destacar els seus

elements principals i fer-ne una descripció verbal.

Càlcul del domini de definició de funcions diverses.

Anàlisi i interpretació de gràfiques de funcions d’una variable: domini de

definició, creixement i decreixement, màxims i mínims, punts de tall amb

eixos, continuïtat i simetries.

Descripció verbal de gràfiques.

Utilització del full de càlcul i de les TIC per organitzar les dades, realitzar

càlculs i construir gràfics funcionals.

Utilització de diverses formes de representació de funcions.

Estudi de la funció quadràtica destacant els elements notables de la

paràbola (curvatura, punts de tall amb els eixos de coordenades i vèrtex)

i la seva interpretació en ordre a dibuixar el seu gràfic, i a interpretar els

resultats en el marc d’un problema contextualitzat.

Representació gràfica de la funció de proporcionalitat inversa: la

hipèrbola.

Aplicacions de les funcions exponencials.

Identificació de situacions que es poden resoldre, utilitzant funcions

exponencials per descriure-les.

ACTITUDS

• Anàlisi crític del llenguatge i les dades utilitzades per parts interessades

amb la finalitat de suavitzar o tergiversar aquesta problemàtica i creació i

discussió d’expressions més descriptives d’aquesta realitat.

• Reconeixement de les funcions com a forma de modelització, abstracció

i aproximació de fenòmens en diferents àmbits.

CRITERIS D’AVALUACIÓ- Identifica relacions funcionals, a partir de les diferents expressions, gràfic,

enunciat, taula o expressió algebraica, i obté informació en un context de

resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics

relacionats de la vida quotidiana.

- Estudia diverses situacions reals utilitzant models funcionals, lineals, afins,

quadràtics, de proporcionalitat inversa, radicals i exponencials.

- Donada una funció representada pel seu gràfic, estudia les característiques

més rellevants (domini de definició, recorregut, creixement i decreixement,

màxims i mínims, continuïtat...).

- Representa una funció de la qual es donen algunes característiques

especialment rellevants.

- Associa un enunciat amb un gràfic.

- Representa una funció lineal a partir de la seva expressió analítica.

- Obté l’expressió analítica d’una funció lineal coneixent-ne el gràfic o alguna

de les característiques.

- Representa una paràbola a partir de l’equació quadràtica corresponent.

- Maneja les funcions de proporcionalitat inversa.

- Maneja les funcions exponencials.

UD 3: Probabilitat. El joc d’atzar.

OBJECTIUSo Conèixer el funcionament dels jocs creats amb ànim de lucre.

o Reconèixer altres situacions reals en què intervé l’atzar.

o Valorar el risc a la presa de decisions de les persones.

o Saber calcular la probabilitat d’esdeveniments senzills iniciant-se en les

tècniques de recompte.

o Resoldre problemes de probabilitat composta, utilitzant el diagrama en

arbre quan convingui.

CONCEPTESo Esdeveniments aleatoris.

o Probabilitat d’un esdeveniment.

o Freqüència absoluta i freqüència relativa d’un esdeveniment.

o Assignació de probabilitats en experiències regulars.

o Llei de Laplace.

o Llei fonamental de l’atzar.

PROCEDIMENTSo Aplicació de la probabilitat a emes d’interès de les persones adultes com

els jocs de fira, loteries, casinos, apostes i sorteigs presents a la vida

quotidiana.

o Anàlisi del risc a la presa de decisions.

o Identificació de situacions aleatòries i deterministes. Interpretació

d’experiments aleatoris.

o Utilització del vocabulari adequat per descriure situacions relacionades

amb experiments i processos aleatoris.

o Utilització de tècniques d’assignació de probabilitats.

o Criteris d’identificació d’espais equiprobables com a pas previ a

l’assignació de probabilitats pel mètode de Laplace en loteries, jocs de

cartes, la predicció meteorològica, psicològica, controls de qualitat.

o Utilització de les taules de contingència i dels diagrames d’arbre per tal

de calcular probabilitats en experiments compostos.

o Disseny d’algun experiment senzill per tal de comprovar la probabilitat

assignada a un esdeveniment.

o Càlcul i interpretació de les freqüències absoluta i relativa d’un

esdeveniment

ACTITUDSo Reconeixement de la importància del càlcul de probabilitats als jocs

d’atzar.

o Coneixement de la utilització de la probabilitat com a mesura del risc en

la presa de decisions en diversos àmbits (jocs d’atzar, medicina,

sociologia, meteorologia).

CRITERIS D’AVALUACIÓo Diferencia els jocs justos dels no justos a partir del càlcul de la

probabilitat del guany i de la quantitat del premi dels participants.

o Reconeix i analitza situacions o processos en les quals intervé l’atzar, i

estudia l’estructura de l’espai mostral per assignar probabilitats de forma

raonada, utilitzant els resultats obtinguts per a prendre decisions

justificades i raonables.

UD 4: Projecte d’investigació.

- Disseny i execució en grups o en gran grup d’un projecte d’investigació

sobre una temàtica d’interès a escollir entre professor, alumnes i si

s’escau amb altres àrees de coneixement amb suficient contingut

matemàtic i que desperti d’interès i la curiositat de l’alumnat permetent

desenvolupar els processos matemàtics.

- El procediment inclourà preferentment recollida d’informació a través de

diferents mitjans (recollida de dades experimentals, enquestes,

simulacions, consulta de dades a Internet, biblioteques), la representació

i interpretació matemàtica de les dades, l’ús de models funcionals,

geomètrics o probabilístics, gràfics i fórmules. En el cas d’utilitzar dades

obtingudes experimentalment s’hauria de tractar la dificultat pràctic que

hi comporta.

- Inclourà la realització d’un dossier en què s’expliqui el procés seguit, el

tractament de la informació recollida i les conclusions extretes.

- S’haurà de fer una exposició del tema en què es podran utilitzar diferents

mitjans inclosos fonamentalment els digitals i diferents tècniques

d’exposició.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Dissenya una investigació i l’executa mitjançant la recerca i l’anàlisi de la

informació per tal d’elaborar conclusions utilitzant expressions

matemàtiques.

• Exposa les principals conclusions, anècdotes i curiositats utilitzant

diferents recursos, fent ús d’un llenguatge adequat, respectuós i precís.

• Realitza activitats en grups sobre qüestions que incloguin problemes o

investigacions matemàtiques, relacionades amb projectes de les

persones adultes analitzant i avaluant les estratègies i el pensament

matemàtic dels altres, fomentant la col·laboració, la iniciativa i la presa

de decisions.

4. Enfocament metodològic.

La base de la metodologia serà l'activitat desenvolupada per part de

l'alumne de cara a aconseguir un aprenentatge significatiu, constructiu,

rellevant i funcional; partint de situacions i contextos pròxims a la seva realitat i

incrementant progressivament el seu nivell d'abstracció. El paper del professor

en aquest procés serà el de guia i catalitzador del mateix, seleccionant

situacions, contextos i activitats que l'afavoreixin.

El punt de partida del desenvolupament de cada unitat serà un

diagnòstic dels coneixements previs seleccionats dels alumnes, que servirà per

a motivar-los i connectar-los amb el tema. Una vegada establerts els conceptes

previs i motivats els alumnes, s'aniran desenvolupant les activitats adequades

per anar adquirint els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals

fixats per a cada una de les unitats, sempre partint de l'entorn i el context més

pròxim a l'alumne i augmentant progressivament el nivell d'abstracció incidint

força en dos aspectes: a) la realització de la tasca diària a classe b) l’elaboració

i bon ús del quadern per a formar-los en la confecció d’apunts.

5. Avaluació.

Dins l’àmbit cientificotecnològic, s’inclouen les àrees de Ciències

Naturals i Matemàtiques.

La base del programa és establir uns continguts globalitzats per les

àrees de Matemàtiques i de Ciències Naturals. Ara, a efectes pràctics, i degut a

que l'han d'impartir dos professors, s’optarà per fer un tractament separat de

les àrees en quant als conceptes, però establint uns procediments comuns i

que permetin a l’alumnat veure la connexió i relació real entre aquestes dues

àrees, de forma que els conceptes treballats a Matemàtiques tinguin una

aplicació concreta dins les Ciències Naturals.

L'avaluació serà continuada mitjançant l'observació directa de l'activitat de

l'alumne, el control del treball diari i la realització de proves objectives. La

qualificació final de cada s’obtindrà d’aplicar els següents percentatges:

Actitud ......................................... 20% (Assistència; retards; participació;

interès; amonestacions)

Quadern i Treballs ....................... 20% (Presentació; deures i fitxes; ordre)

Exàmens ...................................... 60%

Per a no suspendre un MÒDUL cal superar el quatre. Es considera,

però, la possibilitat de modificar lleugerament la distribució dels percentatges

en funció de les necessitats del grup i així donar més importància a l’actitud,

quadern i presentació de treballs si els resultats de les proves són insuficients.

D’aquesta forma la qualificació de l’àmbit cientificotècnic s’obtindrà fent la mitjana de les qualificacions de Matemàtiques i C. Naturals, però l’alumne haurà d’obtenir una nota mínima de quatre de Ciències Naturals i de Matemàtiques per poder fer la mitja.

Pel que fa a la recuperació dels MÒDULS que no s'han superat hi haurà l'opció d'aprovar amb un examen extraordinari al juny i una altra al setembre.

6. Mesures de reforç i suport.

Donades les característiques d’aquests alumnes la majoria de les

activitats són de reforç; tot i que n’hi ha que no ho són i n’hi pot haver alguna

que sigui d’ampliació. Es faran sortides didàctiques juntament amb altres

cursos (donat el nombre reduït d’alumnes).

Els alumnes que necessiten suport reben aquesta ajuda de manera

individualitzada o en petit grup per tal de reforçar els continguts que s’estan

treballant mentre la resta de la classe realitza les activitats.

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

MODUL 1 MÒDUL 2

UD 1: La nutrició humana i el consum d’aliments responsables.

UD 2: La reproducció i la sexualitat humanes.

UD 3: La relació de les persones dins la societat: estils de vida saludables i malalties mentals i endocrines .

UD 4: La matèria a l’Univers.

UD 5: L’energia a l’Univers, a la Terra i a la nostra societat.UD 6: La tecnologia i la societat: l’electricitat i la generació i gestió dels residus.

UD 7: La Terra, un planeta en canvi constant.

UD 1: La nutrició humana i el consum d’aliments responsables.

OBJECTIUS• Conèixer els aliments i comprendre la importància dels nutrients per a

l’organisme humà.• Conèixer les parts de l’aparell digestiu i comprendre la digestió.• Adoptar determinats hàbits d’higiene de l’aparell digestiu.• Comprendre els conceptes de dieta i dieta equilibrada.• Conèixer els mètodes de conservació dels aliments.• Conèixer la manipulació i comercialització dels aliments.• Conèixer les principals malalties relacionades amb la nutrició i la seva

prevenció.• Identificar les parts dels aparells respiratori, circulatori i excretor i les

seves funcions.• Conèixer els components de la sang i les seves funcions.• Adoptar determinats hàbits d’higiene dels aparells respiratori, circulatori i

excretor.

CONCEPTES• L’alimentació i els aliments.• La nutrició i els nutrients.• L’aparell digestiu: la digestió i l’absorció dels nutrients.• La dieta, tipus de dietes. La piràmide dels aliments. Estudi d’una dieta.

• La manipulació i conservació dels aliments. Aliments transgènics. Estudi de l’etiquetatge dels aliments.

• La contaminació dels aliments i la seva prevenció.• Trastorns de la conducta alimentària.• L’aparell respiratori, components i funcionament.• La sang: composició i funcions.• L’aparell excretor.• La salut dels aparells relacionats amb la nutrició i factors de prevenció.

PROCEDIMENTS• Classificació i relació dels aliments en funció del seu origen i dels

nutrients que contenen.• Realització d’esquemes, relacionant nutrients amb les funcions que duen

a terme.• Interpretació de dades numèriques sobre la composició nutricional

d’alguns aliments.• Localització dels diferents òrgans de l’aparell digestiu.• Relació dels diferents òrgans amb el tipus de digestió que realitzen.• Descripció del recorregut d’un aliment pel tub digestiu.• Estudi de dietes equilibrades.• Elaboració d’una dieta equilibrada.• Interpretació de la piràmide dels aliments i la seva utilitat en l’elaboració

de dietes equilibrades.• Interpretació de dades numèriques i realització d’operacions amb elles.• Observació de les dades de les etiquetes i dels envasos dels aliments.• Realització d’esquemes sobre les malalties relacionades amb la nutrició.• Realització d’un treball de recerca sobre alguna de les malalties

relacionades amb la nutrició i alimentació.• Identificació de les diferents parts de l’aparell respiratori, circulatori,

excretor.• Realització d’un esquema del cor identificant les seves parts.• Descripció de la funció d’excreció i de tots els òrgans i aparells que

intervenen en ella.• Realització d’un vocabulari dels termes específics de la unitat didàctica.

ACTITUDS• Prendre consciència de la importància de conèixer les característiques

dels aliments.• Desenvolupament d’una actitud crítica i responsable front a certs

missatges publicitaris, que poden induir a uns hàbits alimentaris poc saludables.

• Presa de consciència de la necessitat d’adoptar hàbits higiènics per tenir cura de l’aparell digestiu i de la nostra salut.

• Valoració de les normes de higiene bucodental i dels seus efectes sobre la salut.

• Desenvolupament d’actituds solidàries donant primers auxilis en cas d’ofegament.

• Reconeixement de la importància de la dieta mediterrània com a hàbit alimentari saludable.

• Desenvolupament d’una actitud crítica i responsable a l’hora d’adquirir aliments envasats i de consumir aliments transgènics o productes alimentaris amb certs additius.

• Respecte cap a les persones que presenten algun trastorn nutricional, com la obesitat, anorèxia i la bulímia.

• Valoració de la importància de l’exercici físic per a prevenir l’obesitat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ• Coneix la diferència entre aliment i nutrient i entre alimentació i nutrició.• Relaciona els diferents nutrients amb la funció que desenvolupen a

l’organisme humà.• Coneix les funcions de cadascun dels aparells i òrgans implicats en les

funcions de nutrició i les relacions entre aquests.• Valora si es relacionen les funcions de nutrició amb l’adopció de

determinats hàbits alimentaris saludables per prevenir malalties.• Analitza i comenta la importància que té per a la salut una alimentació

equilibrada i suficient.• Distingeix entre malalties degudes a la malnutrició i a la contaminació

d’aliments.• Distingeix els components de la sang i explicar les funcions de la sang.• Realitza un treball de recerca sobre alguna de les malalties relacionades

amb la nutrició i alimentació.

UD 2: La reproducció i la sexualitat humana

OBJECTIUS• Entendre la funció de reproducció humana i diferenciar entre reproducció

i sexualitat.• Identificar els components anatòmics de l’aparell masculí i femení.• Conèixer la fisiologia de l’aparell reproductor masculí i femení.• Descriure la fecundació i els desenvolupament embrionari.• Comprendre els problemes relacionats amb la fertilitat i amb les

malalties de transmissió sexual.

CONCEPTES• La sexualitat a les distintes cultures en el món actual i en èpoques

passades.• Reproducció, sexe i adolescència.• Anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor femení i masculí.• Fecundació, embaràs i part.• La reproducció assistida i els mètodes anticonceptius.• Hàbits saludables i principals malalties associades a l’aparell reproductor

PROCEDIMENTS• Elaboració d’esquemes conceptuals sobre la reproducció.• Relació dels canvis que experimenten en la pubertat.• Localització dels diferents òrgans del aparell reproductor masculí i

femení en esquemes i dibuixos.• Interpretació de diagrames sobre el cicle menstrual i el cicle ovàric.• Relació de tots els processos i elements que intervenen en la formació

d’un nou ésser humà.• Elaboració d’esquemes sobre els mètodes anticonceptius.• Realització de comentaris de text sobre la reproducció assistida.• Elaboració d’esquemes sobre les principals malalties associades a

l’aparell reproductor.• Realització d’un treball de recerca sobre alguna de les malalties

relacionades amb l’aparell reproductor, especialment les malalties de transmissió sexual.

• Realització d’un vocabulari dels termes específics de la unitat didàctica.

ACTITUDS• Reconèixer la responsabilitat moral, social i econòmica del fet de tenir

descendència.• Valorar els mètodes de control de la natalitat en relació en els casos de

superpoblació.• Assumir la seva pròpia imatge, en funció dels canvis corporals que tenen

lloc en l’etapa de l’adolescència.• Valorar la importància de la prevenció de la utilització de mètodes de

prevenció de malalties de transmissió sexual.• Valorar el grau de complexitat de la reproducció en l’ésser humà .• Mantenir una actitud contrària a la discriminació per raó de sexe .

CRITERIS D’AVALUACIÓ:

• Defineix correctament el concepte de reproducció i distingir-lo del concepte de sexualitat.

• Enumera i explica bàsicament les principals característiques de la funció de reproducció en l’ésser humà .

• Sap diferenciar l’aparell reproductor masculí del femení, coneix les seves parts i les seves funcions.

• Pot explicar esquemàticament els processos de formació de les cèl·lules reproductores.

• Entén la funció de les hormones sexuals en la reproducció. Descriure els canvis en la maduresa sexual i el cicle menstrual .

• Sap explicar el procés de la fecundació, l’embaràs i el part .• Coneix la diferència que hi ha entre sexe i sexualitat .• Comprèn el funcionament bàsic dels mètodes anticonceptius.

• Enumera i explica les alternatives que ofereixen les tècniques de reproducció assistida.

• Sap explicar les malalties sexuals i les malalties de transmissió sexual més importants.

• Realitza un treball de recerca sobre alguna de les malalties relacionades amb l’aparell reproductor, especialment les malalties de transmissió sexual

UD 3: La relació de les persones dins la societat: estils de vida saludable i les malalties mentals i endocrines.

OBJECTIUS• Entendre el concepte de salut i de malaltia.• Conscienciar l’alumnat sobre la importància d’una actitud preventiva

contra les malalties i un estil de vida saludable.• Entendre els processos de la funció de relació en l’ésser humà.• Descriure els òrgans , aparells i els sistemes que intervenen en la relació

i la coordinació. Analitzar les relacions que s’hi estableixen.• Conèixer els principals trets anatòmics i fisiològics del sistema nerviós,

del sistema endocrí, dels sentits i de l’aparell locomotor comprenent la seva coordinació dins la funció de relació.

• Conèixer les principals malalties mentals i els trastorns hormonals més freqüents, especialment amb relació al consum de drogues, estrès i envelliment.

CONCEPTES• La salut i la malaltia. Factors determinants de la salut i factors de risc.• Principals processos de la funció de relació.• Receptors i òrgans sensorials. Estructura i funció.• La coordinació nerviosa. Estructura i funció dels òrgans que componen

el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.• La coordinació hormonal. El sistema endocrí.• L’aparell locomotor: el sistema muscular i esquelètic.• La salut del sistema nerviós, del sistema endocrí i sistema locomotor.

PROCEDIMENTS• Identificació i comprensió del paper dels diferents elements que

intervenen en la funció de relació.• Realització d’experiències per demostrar la sensibilitat a la pressió de

diferents parts del cos.• Identificació, mitjançant dibuixos de les parts de l’ull i de l’oïda.• Comprovació pràctica de l’existència del punt ceg.• Interpretació d’esquemes de neurones i de la transmissió de l’impuls

nerviós per elles.• Elaboració d’un esquema sobre les parts del sistema nerviós.

• Elaboració de taules que relacionen les hormones amb els òrgans endocrins que les produeixen.

• Realització d’un comentari de text sobre la precisió en la coordinació de l’organisme humà.

• Identificació, en dibuixos, dels diferents músculs i ossos de l’aparell locomotor.

• Identificació de les principals malalties mentals i trastorns hormonals més freqüents, especialment amb relació al consum de drogues, estrès i envelliment.

• Realització d’un treball de recerca sobre alguna de les malalties relacionades amb el consum de drogues, estrès i envelliment.

• Realització d’un vocabulari dels termes específics de la unitat didàctica.

ACTITUDS• Presa de consciència de que la salut és un dret i una obligació de tota

persona.• Presa de consciència de la necessitat de conèixer el funcionament dels

òrgans dels sentits per millorar els hàbits de salut.• Manifestació d’actituds de respecte i tolerància front a persones amb

diferències físiques o mentals.• Valorar el grau de complexitat de la relació i la coordinació.• Reconèixer les conseqüències biològiques i socials de les drogues.• Assolir una actitud responsable i crítica davant els suggeriments de

consum de drogues.

CRITERIS D’AVALUACIÓ• Defineix el concepte de salut i malaltia i explica com es manifesten

aquestes malalties.• Defineix estímul i relaciona la seva recepció amb l’elaboració de la

resposta.• Explica el funcionament bàsic del sistema nerviós i l’endocrí, reconeixent

la seva missió coordinadora del funcionament del cos.• Identifica els principals hàbits saludables per mantenir una postura del

cos adequada i sana.• Identifica els principals elements que col·laboren positivament en la

prevenció de les malalties.• Realitza un treball de recerca sobre alguna de les malalties relacionades

amb el sistema nerviós i endocrí, especialment les relacionades amb el consum de drogues, l’estrès i l’envelliment.

UD 4 : La matèria a l’Univers.

OBJECTIUS• Reconèixer l’esforç dels investigadors i la importància dels coneixements

científics en el camp de la matèria i de l’energia en el seu context històric, per tal de comprendre la gènesi dels conceptes i teories fonamentals així com les interaccions entre ciència, tecnologia i societat.

• Ser capaços d’aplicar el mètode científic a l’observació de fenòmens senzills.

• Conèixer la constitució de la matèria així com les seves principals propietats.

• Saber utilitzar les magnituds derivades (densitat, pressió i volum).• Comprendre i analitzar alguns dels canvis químics i físics habituals en la

vida quotidiana.

CONCEPTES• El sistema Internacional d’Unitats.• Magnituds fonamentals i derivades.• Aproximació al mètode científic. Les etapes del mètode científic.• Partícules que formen l’àtom..• Model atòmic actual.• Àtoms, isòtops i ions: nombre atòmic, nombre màssic i massa atòmica.• Elements i composts.• Classificació dels elements: metalls, no metalls i gasos nobles.• Sistema periòdic actual.• Canvi físic i canvi químic.

PROCEDIMENTS• Comprensió i aplicació del mètode científic en l’estudi de la naturalesa

de la matèria.• Utilització de les magnituds i fórmules que se’n deriven a la vida

quotidiana per a la resolució de problemes.• Utilització del model atòmic.• Calcular masses atòmiques d’elements conegudes les dels isòtops que

els formen i les seves abundàncies.• Completar taules amb els nombres que identifiquen als diferents àtoms.• Identificar símbols de diferents elements químics.• Interpretació de la taula periòdica.• Identificar els diferents canvis químics i físics de l’entorn quotidià i del

cos humà.• Realització d’esquemes conceptuals.

ACTITUDS• Valorar l’esforç dels investigadors i la importància dels coneixements

científics en el camp de la matèria i de l’energia en el seu context històric.

• Valorar el coneixement científic com instrument imprescindible en la vida quotidiana.

• Apreciar la utilitat de tota la informació que ens ofereix la taula periòdica dels elements.

• Valorar la importància del llenguatge gràfic de la ciència.• Valorar l’aplicació dels canvis físics i químics a la vida quotidiana.• Interès per conèixer de què està constituït l’univers.

CRITERIS D’AVALUACIÓ• Sap diferenciar una magnitud fonamental d’una derivada.• Sap resoldre canvis d’unitats i manejar el sistema internacional d’unitats.• Anomena les distintes etapes que componen el mètode científic.• Identifica les propietats bàsiques del model atòmic i les partícules que el

constitueixen.• Sap calcular el nombre de protons, electrons i neutrons d’un element

donat el nombre atòmic i el nombre màssic i a l’inrevés.• Utilitza la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics.• Sap la diferència entre canvi físic i químic.• Identifica canvis químics i físics de l’entorn quotidià i del cos humà.

UD 5: L’energia a l’Univers, a la Terra i a la nostra societat.

OBJECTIUS• Adquirir nocions bàsiques sobre els conceptes referents al moviment i

les forces i sobre les lleis fonamentals que els regeixen.• Comprendre el funcionament de màquines d’ús quotidià, posant de relleu

les interaccions entre ciència, avanç tecnològic i progrés de la societat.• Reconèixer i plantejar situacions, relacionades amb les diferents formes

d’energia i fonts d’energia,així com amb el consum energètic.

CONCEPTES• Matèria i energia.• Fonts d’energia, formes d’energia i formes de transferència (treball i

calor).• Transformacions d’energia.• Principi de conservació de l’energia.• Estalvi energètic.• Desenvolupament sostenible.• Radioactivitat• Moviment i forces. Lleis fonamentals.• Posició, trajectòria, direcció, sentit, velocitat, acceleració, tipus de

moviments, massa, força i pressió.

PROCEDIMENTS• Anàlisi de l’origen de l’energia que trobam a la Terra i a l’Univers.• Identificació de les diferents fonts d’energia de l’Univers a partir de

distintes fonts d’informació.• Relació de les fonts d’energia amb els diversos tipus d’energies i les

seves formes de transferència existents en el nostre planeta ien les transformacions i degradació que se’n deriva del seu ús.

• Discussió de com utilitza l’home les principals formes d’energies existents en el nostre planeta.

• Discussió de l’ús de l’energia i de les seves fonts en la humanitat en particular remarcant la contaminació que se’n deriva del seu aprofitament.

• Formulació de preguntes encaminades a reflexionar sobre la relativitat del moviment, i propostes d’exemples tant de la vida quotidiana com de la història de la ciència.

• Resolució d’activitats proposades, relacionades amb situacions diverses de repòs i de moviment.

• Utilització de gràfics i d’il·lustracions per comprendre els conceptes de posició, de trajectòria i d’espai o distància recorreguda.

• Explicació dels efectes de les forces sobre els cossos, acompanyada d’exemples concrets i d’activitats proposades per detectar-ne la correcta assimilació.

ACTITUDS• Valorar la necessitat que té l’ésser humà de l’energia.• Valorar l’estalvi energètic i les fonts d’energia renovables.• Valorar l’ús de l’energia i de les seves fonts en la humanitat en particular

remarcant la contaminació que se’n deriva del seu aprofitament.• Comprendre i valorar el desenvolupament de tecnologies útils a la nostra

societat amb relació a la creació i funcionament de les màquines al llarg de la història.

CRITERIS D’AVALUACIÓ• Sap el concepte de matèria i energia• Interpreta fenòmens de la natura i del nostre entorn proper en termes de

transferència d’energia en forma de treball, calor o ones.• Analitza els problemes associats a l’obtenció i l’ús de diferents fonts

d’energia utilitzades per produir-los.• Aplica les nocions sobre les característiques i les propietats relacionades

amb el moviment i les forces.• Resol problemes i interpreta gràfics senzills relacionats amb aspectes

bàsics de la cinemàtica i la dinàmica.• Coneix les principals fonts d’energia del nostre planeta i com les utilitzen

els ésser vius i valora la necessitat d’utilitzar-les de manera sostenible.• Descriu i aplica en exemples propers el terme desenvolupament

sostenible.

UD 6: La tecnologia i la societat: l’electricitat i la generació i gestió de residus.

OBJECTIUS• Desenvolupar actituds favorables cap al desenvolupament tecnològic i

conèixer la seva influència en la societat.

• Reconèixer l’esforç dels investigadors i la importància dels coneixements científics en el camp de la matèria i de l’energia en el seu context històric, per tal de comprendre la gènesi dels conceptes i teories fonamentals així com les interaccions entre ciència, tecnologia i societat.

• Reconèixer la humanitat com a generadora d’impacte ambiental en els diferents subsistemes terrestres.

• Ser capaç d’argumentar i criticar l’impacte ambiental així com aplicar i conèixer activitats correctores per a pal·liar o evitar diferents tipus d’impactes generats.

• Valorar la importància de l’estalvi energètic i el reciclatge de materials per a minimitzar-los.

• Adquirir nocions bàsiques de les propietats elèctriques de la matèria per tal de comprendre millor les seves aplicacions a la vida quotidiana amb relació a l’ús racional d’aparells elèctrics.

CONCEPTES• Propietats elèctriques de la matèria.• Aplicacions de l’electricitat a la vida quotidiana.• Les càrregues elèctriques. Conductors i aïllants.• El corrent elèctric. Elements d’un circuit elèctric.• Magnituds elèctriques.• L’electricitat a ca nostra.• Generació i tractament de residus.

PROCEDIMENTS• Comprensió dels conceptes essencials relacionats amb l’electricitat.• Identificació dels elements, la simbologia, el disseny i el funcionament

dels circuïts elèctrics.• Anàlisi i comprensió del rebut elèctric.• Caracterització dels diferents tipus de residus que es generen.• Comprensió dels diversos sistemes de tractament de residus.

ACTITUDS• Valorar la importància que ha tingut l’electricitat en el desenvolupament

industrial i tecnològic de la nostra societat.• Fomentar hàbits destinats a l’estalvi d’energia elèctrica.• Optimitzar el consum elèctric i augmentar l’estalvi energètic.• Valorar els diversos sistemes de tractament de residus.• Adopció d’actituds de rebuig cap a les actuacions que duen a la

generació d’un excés de residus.• Valoració de les actuacions personals i col·lectives que permeten

minimitzar la generació de residus urbans amb relació a les possibilitats reals i l’adequació de la reducció, reutilització, reciclatge i recuperació energètica dels residus.

CRITERIS D’AVALUACIÓ• Coneix i sap evitar riscs a l’hora de treballar amb l’electricitat.

• Sap interpretar els elements principals de la factura elèctrica (potència consumida, potència contractada).

• Sap valorar l’eficiència amb relació al consum.• Sap explicar algunes alteracions concretes produïdes pels humans en la

naturalesa.• Comprèn la responsabilitat del desenvolupament tecnològic i científic en

la recerca de possibles solucions o alternatives.• Sap explicar i aplicar les tecnologies correctores alternatives per minvar

el seus efectes.• És conscient de la importància de l’educació científica per a la seva

participació en la presa fonamentada de decisions.• Sap diferenciar conductors i aïllants.• Coneix i identifica els diferents elements d’un circuit elèctric.

UD 7: La Terra, un planeta en canvi constant

OBJECTIUS• Entendre la relació entre la dinàmica interna de la Terra i l’evolució de la

superfície terrestre al llarg de la seva història, així com la relació d’aquestes amb l’existència de les principals zones volcàniques i sísmiques i els seus riscs geològics associats.

• Conèixer la composició i l’estructura interna de la Terra.• Definir placa tectònica i diferenciar els principals tipus de plaques.• Identificar els tres tipus de límits de plaques.• Descriure les característiques dels límits divergents de plaques i explicar

els processos geològics que hi tenen lloc.• Conèixer les característiques dels límits convergents i comprendre els

diferents tipus de convergència.• Descriure les característiques i els processos geològics endògens de les

falles transformants.• Comprendre el cicle de Wilson.• Interpretar les proves de la tectònica de plaques.

CONCEPTES• Mètodes d’estudi de l’estructura interna del nostre planeta.• Composició i estructura interna de la Terra.• La litosfera. Les plaques tectòniques.• Els límits divergents: dorsals oceàniques i valls de rift intracontinentals.• Els límits convergents i els límits neutres.• La teoria de la tectònica de plaques. L’evolució de les plaques

tectòniques.

PROCEDIMENTS• Reconeixement de les diferents capes de la Terra i la importància de

cada una d’elles en el si de la Tectònica de plaques.• Elaboració i interpretació d’esquemes dels models geoquímic i dinàmic

de la Terra.

• Investigació i comprensió de com es realitzen els canvis en la litosfera del nostre planeta, quina és la seva dinàmica interna i quines repercussions té en l’evolució global de la Terra i dels éssers vius.

• Diferenciació, en il·lustracions o en esquemes, de la litosfera continental i de la litosfera oceànica, així com de les plaques mixtes i de les plaques oceàniques.

• Reconeixement i localització, en mapes, de les principals plaques tectòniques.

• Producció i interpretació de dibuixos senzills que representin els diferents límits de plaques i els seus moviments relatius.

• Reconeixement, en il·lustracions o en esquemes, dels relleus relacionats amb els límits divergents i convergents.

• Explicació de les teories de la deriva continental de Wegener i de l’expansió del fons oceànic de Hess a partir d’il·lustracions o d’esquemes.

• Representació i interpretació del cicle de Wilson en esquemes.• Aportació d’algunes proves de la tectònica global, a partir d’esquemes.

ACTITUDS• Valoració de la importància de l’evolució dels coneixements al llarg de la

història de la ciència.• Valoració de les investigacions científiques que han contribuït a conèixer

les zones profundes del nostre planeta.• Conscienciació que la Terra és un planeta molt actiu, que es troba en

continu canvi a conseqüència de la dinàmica de les plaques tectòniques.• Valoració de la importància de les investigacions científiques en el

coneixement d’alguns fenòmens geològics, com els moviments sísmics o les erupcions volcàniques.

• Desenvolupament d’una actitud de curiositat vers els fenòmens naturals relacionats amb la dinàmica de les plaques tectòniques

CRITERIS D’AVALUACIÓ• Comprèn els diferents models de l’estructura interna de la Terra i els

relaciona amb la teoria de la Tectònica de plaques.• Entén i explica de forma raonada els fenòmens geològics associats al

moviment de la litosfera.• Coneix les característiques dels diferents límits de plaques i les

repercussions associades al seu funcionament.• Coneix les característiques de les falles transformants i explica els

fenòmens geològics que hi estan associats.• Comprèn el cicle de Wilson.• Explica les proves de la tectònica de plaques.• Valora l’esforç dels científics per a preveure els sismes, volcans i

tsunamis i les repercussions d’aquests en països del primer i tercer món.

LLENGUA VEHICULAR

Totes les matèries impartides pel departament són en català, d'acord amb el projecte lingüístic del centre. Els elements que conformen aquesta coherència d’actuació del professorat del departament són:

- El llibre de text és en llengua catalana.- El material complementari i de reforç és també en llengua catalana.- El professorat hi fa totes les explicacions en català.- La necessitat de conèixer per part de l'alumnat tota la terminologia

científica en català.

PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES

El departament de Biologia i Geologia es mostra en desacord a aplicar el TIL, de la mateixa manera que ho va manifestar el consell escolar de l'IES Puig de sa Font el dia 6 de setembre de 2013. Tot i això, ens veim obligats a aplicar per imperatiu legal el TIL de la manera que apareix a la PGA.

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

En les distintes matèries del departament, la lectura està present diàriament al llarg del desenvolupament de les classes. Es treballa tant la comprensió lectora com l’expressió escrita. Si hem de posar alguns exemples concrets de com es du a terme aquesta tasca, serveixen els que hi ha a continuació:

- Lectura dels distints apartats de cada unitat didàctica, ja sigui en veu alta o no, per extreure’n les idees principals.

- Treballar en el laboratori a partir de les instruccions que venen donades en els guions de les pràctiques.

- Comprensió lectora i treball de vocabulari específic de l’àrea a partir de lectures cientificotècniques.

- Resum dels apartats llegits.- Informes de practiques de laboratori, per expressar per escrit la feina

feta, els resultats obtinguts i les conclusions que se’n poden treure.- Introducció de lectures a la prova inicial i en els exàmens que es consi -

deri adient.

MATERIAL I RECURSOS DIDACTICS

Els llibres de text per aquest curs són els següents:

Curs 2012-2013

Primer ESOCiències de la naturalesa

Ciències de la Naturalesa. Illes Balears. Projecte Els camins del Saber, Editorial Santillana ., ISBN: (978)-84-294-9278-1.

Tercer ESO

Biologia i Geologia

Física Química

Biologia i Geologia. Illes Balears. Projecte Els camins del Saber, Editorial Santillana, ISBN: (978)-84-294-9336-8

Física i Química. Illes Balears. Projecte Els camins del Saber, Editorial Santillana, ISBN: (978)-84-680-8771-8

Quart ESOBiologia i Geologia No hi ha llibre de textPrimer de batxillerat Biologia i Geologia, Mc GRAW-HILL, ISBN: 978-84-481-

6665-6.

Segon de batxillerat No hi ha llibre

LaboratorisAl centre hi ha dos laboratoris: el de Biologia i Geologia, i el de Química. El laboratori de Biologia i Geologia és una aula-laboratori.

Material audiovisual i informàtic específic A més del material audiovisual i informàtic del centre, comptam :

Laboratoris Departament Biblioteca- Ordinador Portàtil- Pantalla-.DVD i televisor-. Col·lecció de diapositives- Retropojector- Projector d’opacs- Maquetes d’éssers vius i es-

tructures geològiques.- Esquelet- Maniquí anatòmic- Aquari- Col·lecció de minerals i ro-

ques i fòssils- Material de laboratori i reac-

tius químics.- Microscopi trioptic amb aco-

plament de càmara digital.- Lupes binoculars i microsco-

- Vídeos sobre temes de Ciències Naturals- CD-roms interactius de te-

mes de Ciències Naturals.- Làmines didàctiques del cos

humà.- Ordinadors connectats a la

xarxa del centre i internet.- Material didàctic de diferents

editorials.

- Vídeos sobre temes de Ciències Naturals-. Enciclopèdies didàctiques: La Biosfera, Història Natural dels Països catalans. -. Guies didàctiques.

pis monoculars d’alumnes

Altres recursos pedagògics

Els professors disposen de materials didàctics, complementaris i adaptats a les necessitats dels alumnes de les diferents unitats didàctiques de la programació. Els professors del departament preparen i elaboren guions i material complementari per a la realització de les pràctiques al laboratori i les activitats de suport.

PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

El departament de Biologia i Geologia està format per quatre professors/es.

Professorat Grups

Gaspar Fuster Riera 3grups de 1r d’ESO de Ciències de la naturalesa.1 grups de 4rt d’ESO de Biologia i Geologia.1 grup de 1r Batx de Tècniques experimentals3 grup de Ciències per al món contemporani de 1r de batxillerat.

Antònia Tous GinardCap de departament

1grups de 1r d’ESO de Ciències de la naturalesa.2 grup de 3r d’ESO de Ciències de la naturalesa.1 grups de 4rt d’ESO de Biologia i Geologia.1 grup de 3r d’ESO d'atenció a l'estudi.1 tutoria de 3r d’ESO.

Lidón TorregrosaSubstituta: Maria Cristina Ribot Nicolau

3 grups de 1r d’ESO de Ciències de la naturalesa1 grup de 2n de batxillerat de Biologia1 grup de mòduls voluntaris s´àmbit científicotècnic

Manoli Triguero Méndez 3 grups de 1r d’ESO de Ciències de la naturalesa1 grup de 1r Batx de Biologia i Geologia1 grup de CFGM de Seguretat i higiene en la manipulació dels aliments1 tutoria de 1r d’ESO

FUNCIONAMENT DEL DEPARTAMENT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

Les reunions setmanals del departament de Biologia i Geologia són conjuntes amb el departament de Física i Química. Cada setmana hi haurà una primera part de la reunió que serà conjunta, per una sèrie de motius:- El fet de compartir la matèria de tercer d’ESO, per poder programar-la i de-

cidir i coordinar les pràctiques que es realitzaran.

- Donar continuïtat metodològica a la matèria, ja que el departament de Biolo-gia i Geologia imparteix primer d’ESO, i el departament de Física i Química imparteix segon d’ESO. Per això és necessari que els dos departament adoptin una metodologia semblant, perquè la matèria tengui una estructura lògica al llarg del primer cicle.

La segona part de la reunió pot ser separada, ja que es deixarà per tractar els temes i les matèries específiques del departament.Així es coordinarà part de la programació conjuntament amb el departament de Física i Química, els criteris de qualificació i recuperació de pendents, seguiment de les adaptacions curriculars, pràctiques de laboratori i activitats complementàries dels grups comuns. Els altres cursos es faran per separat.

La major part dels membres del departament tenen una hora dedicada a preparació de pràctiques i/o manteniment d’aules, per poder programar i organitzar les pràctiques al laboratori. Aquesta hora a vegades és individual, i a vegades és compartida amb altres membres dels dos departaments

A més, a la reunió de departament hi assisteix el professorat de pedagogia terapèutica, per poder fer el seguiment de les adaptacions curriculars de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

COORDINACIÓ PER NIVELLS

Primer d’ESO

AGRUPAMENTS FLEXIBLES

Professorat

Grup flexible 1A-1B1A Manoli Triguero

1B Lidón Torregrosa (Cristina Ribot)1AB Gaspar Fuster

Grup flexible 1C-1D1C Lidón Torregrosa (Cristina Ribot)

1D Gaspar Fuster1CD Manoli Triguero

Grup flexible 1E-1F-1G1E Lidón Torregrosa (Cristina Ribot)

1F Manoli Triguero1G Gaspar Fuster

1EFG Antònia Tous

Tercer d’ESO

GRUPS Professor/a titular Desdoblament

Tercer A Francisca Pardo Trinitat Suau

Tercer B Antònia Tous Trinitat Suau

Tercer C Trinitat Suau Josep Maria Caba

Tercer D Antònia Tous Josep Maria Caba

Tercer E Petra Miquel No hi ha desdoblament

Quart d’ESO

GRUPS Professor/a titular

Quart A Gaspar Fuster

Quart B+D Antònia Tous

APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

Aquest document ha estat aprovat el dia 16 d’octubre de 2013 per tots els membres del departament i així s’ha fet constar en l’acta corresponent.

Signat SignatLidón Torregrosa Aro Manuela Triguero MéndezSubstituta: Cristina Ribot Nicolau

Signat SignatAntònia Tous Ginard Gaspar Fuster RieraCap de departament

Son Servera , 22 d’octubre de 2013