preu. 1,75 núm. 337. any vii. 04-09-09 · maria del mar vanrell col·laboradors Àlex marín...
TRANSCRIPT
Preu. 1,75 Núm. 337. Any VII. 04-09-09
Editorial
Cent per Cent forma part de l’Associació Premsa Forana
C. Princesa, 22. O7240 Sant Joan [email protected]
EditaQUINZE DIES CENT PER CENT, SL
NIF: B57158941
Cent per CentRevista d'Informació Setmanal
núm. 337- 4 de setembre de 2009
Antoni RieraDirector
Catalina CortèsCàndida Vives
Redacció
Miquel AmerGuillem Barceló
Miquel Àngel CabrerMiquel Cladera
Margalida CortèsXavier Espinar
Antoni GalmésLlorenç Gibanel
Montserrat NadalDaniel Perelló
Toni PlanissiAndreu Sansó
Cati SerraMiquel SerraPaula Sitges
Salvador A. TàrragaMaria del Mar Vanrell
Col·laboradors
Àlex MarínImatge i disseny
971 55 94 97Redacció
Marina Giménez 635 661 153
Carrer de n'Amador, 107500 Manacor Illes Balears
Telèfon: 670958782Fax: 971 83 49 14
Administració i subscripcions
Adreça electrònica: [email protected]
Cent per Cent pretén ser un mitjà
informatiu plural i independent. L'opinió
de la revista queda reflectida
únicament a l'article editorial. L'opinió
dels col·laboradors no és compartida
necessàriament per la publicació
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
3
www.centpercent.cat
EEll mmiisstteerriióóss èèxxiitt mmeeddiiààttiiccdd’’uunn ggrriipp sseennssee mmoorrttssDes del nostre petit refugi manacorícosta de vegades entendre com es llan-cen les campanyes informatives globals.Què fa que durant algunes setmanes noens aturem de parlar d’un tema? Coms’enceta la paranoia? Com neix lahistèria? Qui genera la notícia? Qui lapensa? Com es vehicula? Al segle XVIIIuna passa de grip va reduir poderosa-ment la densitat de població arreud’Europa. El 1918 un grip fort també vafer estralls entre la població. Són refer-ents presents en la memòria històrica dela gent. En deu anys d’existència, la gripaviària ha provocat 250 morts, però enparlàrem dia sí i dia també com si Europahagués de tornar dos segles enrere i lespersones haguessin de morir pels capde-cantons com moren els conills de mixo-matosi, en una plaga irrefrenable i terri-ble que canviaria els destins del món.Tanmateix, l’apocalipsi no arribà i abanda d’alguns milers de pollastres sac-rificats, moriren, en tot el món, 25 per-sones a l’any per aquesta casta de grip.
Ara, fa mesos que, altra vegada, ensfan viure obsedits per un grip que en unprincipi anomenaren porcí i que ara rep elnom de “nou” o “A”. Els morts per aque-sta nova varietat vírica es compten aMallorca amb els dits d’una mà i sempresón persones amb altres dolences,sovint respiratòries.
Mentrestant, les autoritats, medi-atitzades per la pressió mediaticofarma-cèutica i per un postís sentit de laresponsabilitat, insisteixen a trobarplans de prevenció, com ara la vacuna. Elconegut Tamiflú es presenta com la sal-vació que s’haurà d’administrar a untrenta o un quaranta per cent de lapoblació, mentre les prediccions més
optimistes ens adverteixen que una decada tres persones es veurà afectadaper la malaltia. Hom s’ha aturat a pensarquants de morts hi ha cada any a causadel grip comú? I quin espai mediàticocupa això? De fet, fonts mèdiques con-trastades afirmen que de moment, tantpel que fa a virulència com a mortalitat,el grip nou no ha aconseguit superar lesxifres del grip comú. Les preguntes quefèiem al principi d’aquest article tornen asorgir. És trist que ens haguem de malfi-ar sempre, però en un món comandatpels doblers, sembla que la cobdíciahumana no té límits. I resulta que hi hamoments que tothom voldria ser fabri-cant de medicaments, si es poguésinventar una malaltia nova cada any, ésclar.
Tornam aa lla nnormalitatAcaba l’estiu, torna l’escola, i tornaCent per Cent, també, a la sevahabitual presència setmanals a lescases dels manacorins i alsquioscs. Bentornats a l’activitat.
www.centpercent.catTambé a internet, és clar.
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
5
C. CCortès
El Teatre de Manacor és a punt d’o-brir les seves portes de bat a bat perdeixar fluir l’espectacle que del 18 al17 de setembre oferirà la XIV Fira deTeatre de Manacor, que comptaràamb la presència de més de 9.000espectadors.
La Fira està composta enguanyper 30 espectacles que provenen engran part de les Illes Balears,Catalunya i el País Valencià, peròtambé es podrà veure un espectaclede Madrid i un de França. Aquest dar-rer és, precisament, una de les tresobres de teatre de carrer que espodran veure per les places mana-corines.
Els nois de la història, dirigida iprotagonitzada per Josep Maria Pou,serà el muntatge encarregat d’obrirper primera vegada el teló d’aquestacatorzena edició de la Fira, però alllarg dels nou dies intensius deteatre es podran veure obres com Lainfanticida i Germana Pau, del TeatreRomea, Cel·la 8, de CatorzeProduccions i TIC Teatre, Maria?, deRes de Res i En Blanc, Nelly Blue, deT de Teatre i Los Tigres, Ganes deMus, de la companyia Petita Pàtria,Extrems, de Produccions de Ferro,Product, de la Troca, o Hamlet, deLaPerla 29, entre moltes altres.
La Fira de Teatre fou presentada
manacorina com a tota l’illa, i ambaixò el mínim que podem fer les insti-tucions és ajudar econòmicament”.D’altra banda, el batle Antoni Pastorafirmà que per la propera edició de laFira “esper que ja puguem gaudir del’Auditòrium” i afegí que “180.000euros és un pressupost generós entemps de crisi, però Manacor és unreferent cultural a nivell estatal i l’es-forç econòmic val la pena”.
Com a novetat d’enguany, se cel-ebraran dues taules rodones amb laparticipació de diferents profession-als de les arts escèniques.
El Teatre de Manacor ofereix, comsempre, un temptador abonament de10 espectacles per 60 euros per alsmés interessats.
dilluns amb la presència del gerentdel Teatre de Manacor, TomeuAmengual, el batle de l’Ajuntament deManacor, Antoni Pastor, el directorinsular de Cultura del Consell deMallorca, Maties Garcia, la directorade La Caixa de Manacor, MargalidaPericàs, i el delegat de Teatre delGovern de les Illes Balears, PepRamon Cerdà, qui remarcà que la Firade Teatre de Manacor “és un delspuntals del món teatral de les Illes ide tot l’estat i és l’eix sobre el qualrecau la projecció exterior, ja queassistiran a la fira nombrosos progra-madors”.
Maties Garcia recordà queManacor “sempre ha apostat peracostar el teatre tant a la societat
La XXIV Fira dde TTeatre dde MManacor aarriba aambuna ttrentena dd’espectacles Més de 9.000 espectadors passaran pel Teatre entre el 18 i el 27 de setembre
Representants de les institucions i responsables de la Fira presentaren aquesta XIV edició.
30 espectacles conformen la Fira d’enguany.
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
6
C. CCortès
“La creativitat és innata? I un rave!”.Amb aquest lema presentava l’asso-ciació Moviment per a la RenovacióPedagògica l’Escola d’Estiud’Ensenyats de Mallorca queenguany s’ha celebrat al col·legiJaume Vidal i Alcover de Manacor.
El passat divendres l’Associacióposà punt i final a la intensa set-mana. Toni Borràs, un dels compo-nents del secretariat d’aquestMoviment, explicà que a partird’aquest moment “farem un recull deles opinions dels alumnes i prendremnota de les seves propostes de millo-ra per tal d’aplicar-les en anyssegüents”. Tot i que enguany hi hahagut menys participants que el quesolia ser habitual pel fet que no secelebrava a Palma, afirma, “tant elsprofessors com els alumnes han que-dat molt satisfets de com s’han duita terme els cursos”.
És el primer any que l’Escolad’Estiu d’Ensenyants dedica tots elsseus cursos a un únic tema, i és que“la creativitat és importantíssima pera l’educació, i allò que hem volgut ferha estat donar recursos als mestres
clown”. Tots els cursos han estatimpartits per professionals en eltema de l’educació i, a més, hanestat complementats amb xerradesgratuïtes també lligades al fil conduc-tor de l’escola, com “La vida com aobra d’art i la humanitat com a pro-jecte creatiu”, a càrrec d’AngélicaSatiro”, o “Escoles d’avui”, experièn-cies educatives diverses amb la par-ticipació de l’Ecoescola Sa Llavor,Escoleta Waldorf i CP Sa Pobla.
perquè puguin despertar la creativitatdels infants”, explica Borràs.
Així, més de 80 mestres han par-ticipat als cursos “Ecoart”, “Audiciómusical activa”, “L’astronomia com arecurs didàctic”, “Contem coses ambel cos?”, “La vida com a obra d’art.La humanitat com a projecte”,“Alguns àmbits de (re)creaciómatemàtica”, “English through sto-ries”, “La creativitat més enllà de laplàstica” i “Taller d’introducció al
Més dde 880 mmestres hhan aalimentat lla ssevacreativitat aa ll’Escola dd’Estiu dd’EnsenyantsEl Moviment de Renovació Pedagògica ha triat Manacor per dur a terme els cursos
Moment de la cloenda de l’Escola d’Estiu d’Ensenyants d’enguany.
Part del secretariat del Moviment per a la Renovació Pedagògica.
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
7
CpC
Un exemplar d’ós rentador va ser tro-bat la setmana passada pel peronaldel Paratge Natural de la Serra deTramuntana gràcies als dispositiusautònoms de fototrampeig, a la fincapública de Planícia.
Aquesta espècie, juntament amb elcoatí, són les dues darreres espèciesde mamífers que han arribat a les nos-tres illes. Les dues suposen un greuperjudici per a la biodiversitat del parat-ge natural de la Serra de Tramuntana i,per extensió, de l’illa de Mallorca.
L’ós rentador (Procyon lotor,Linnaeus) és una espècie nordamerica-na que pot arriar als 6 quilograms depes i viure uns 13-16 anys, depenentde les condicions ambientals. Aquestanimal s’alimenta d’una gran multitudde recursos tròfics i es pot dir d’ell queés un autèntic omnívor, malgrat ques’inclogui dins el grup dels mamíferscarnívors com el mart i la geneta, tot i
que en una família diferent: els prociò-nids. En aquesta mateixa famíliatambé hi trobem una altra espècie exò-tica recent arribada a Mallorca: el coatí(Nasua nasua, Linnaeus).
Durant els mesos més calorosos,l’ós rentador freqüenta els punts d’ai-gua com ara torrents, basses i safa-reigs, generalment al vespre i a prime-ra hora del matí, que és quan té mésactivitat. La problemàtica que s’associa aaquesta espècie és principalment ladepredació sobre nius d’ocells, amfibis(pot afectar poblacions de calàpets iferrerets), sauris i dragons, entre d’al-tres. espècies. Cal afegir, a més, quel’ós rentador és considerat al nordd’Amèrica com un dels majors porta-dors de ràbia.
Justament per això, la conselleriade Medi Ambient ha sol·licitat lacol·laboració ciutadana per a la localit-zació d’aquest i altres exemplars del’espècie.
CpC
Els estudis de la llicenciatura deCiències Ambientals que s’imparteixena la Universitat Nacional d’Educació aDistància (UNED) comptaran amb unaaportació de 12.000 euros per part dela conselleria de Medi Ambient, gràciesal conveni signat entre el consellerMiquel Àngel Grimalt i el director delcentre, Miquel Ángel Vázquez.
La UNED a les Illes Balears impar-teix la llicenciatura de CiènciesAmbientals des del curs acadèmic2004-2005 i té un total de 109 alum-nes, dels quals el 25 per cent són deMenorca, Eivissa i Formentera.Aquesta llicenciatura obliga els seusestudiants a desenvolupar pràctiquesespecialitzades de laboratori. És enaquest darrer aspecte que laConselleria de Medi Ambient contri-bueix, a través de l’Agència Balear del’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABA-QUA).
Aquests 12.000 euros es destina-ran a l’adquisició de material docent ide laboratori, i a la incorporació denoves tecnologies, que són fonamen-tals en els estudis de les CiènciesAmbientals. A més, Conselleria i UNEDimpulsaran la investigació en educacióambiental, intercanviaran informació iassessorament en aquesta matèria,realitzaran activitats pràctiques presen-cials dels alumnes en la xarxa d’espaisnaturals protegits i col·laboraran enl’organització i difusió d’activitats edu-catives relacionades amb el mediambient i la sostenibilitat.
Aprofundir en el coneixement delsrecursos naturals, tant per part delstècnics de la Conselleria com per partd’investigadors externs, resulta essen-cial a l’hora de garantir una bona ges-tió de l’entorn natural.
Troben uun óós rrentador aa llafinca ppública dde PPlanícia
L’ós rentador és un depredador potencial del ferreret, entre d’altres.
MMeeddii AAmmbbiieenntt ddóónnaa
1122..000000 €€ aa CCiièènncciieess
AAmmbbiieennttaallss ddee llaa UUNNEEDD
Col·laboració
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
8
El ffong EEutipiosis mmata eels aametlers ddelLlevant dde MMallorca ii jja aafecta 5500 hhectàreesDaniel PPerelló
Els camps d’ametlers de bona partLlevant de Mallorca no donaran cap fruitaquesta tardor a causa de l’atac d’unfong anomenat Eutypa armeniacae oeutipiosis. Aquest organisme s’haescampat molt ràpidament pels campsd’ametlers de Sant Llorenç i SonServera i amenaça d’arribar també a lazona de Manacor, concretament aPortocristo.
La diagnosi dels arbres afectats ésla pitjor: l’eutipiosis causa la mort detots els ametlers que ataca i deixadarrere seu un panorama desolador decentenars d’arbres que no treuran capflor el proper hivern. De moment, hi haunes 500 hectàrees afectades entre elsdos pobles i 2000 hectàrees marcadeson els tècnics de la Conselleriad’Agricultura i Pesca estudien possiblesinfeccions.
Aquest fong actua als ametlers dela zona del Llevant des de fa quatreanys. Durant la passada primavera,però, s’ha escampat amb més rapidesaque mai. Una de les possibles causesd’aquesta infecció massiva podria ser elgrau elevat d’humitat. Segons Toni
Martorell, cap de servei de l’IRFAP(Institut de Recerca i Formació Agrària iPesquera de les Illes Balears), la granquantitat de pluges de l’hivern i la prima-vera passades podrien haver causat laràpida proliferació del fong.
De la vinya a l’ametlaEl fong Eutipiosis ha existit sempre peròmai no havia estat tan letal. De fet, ésuna de les tres malalties més comunesque afecten la vinya. Va ser detectat perprimera vegada a Austràlia el 1973. A
Espanya se’n té constància des del1979 i des de llavors s’ha estès deforma progressiva per tot el territori del’estat, tal com ha passat a la resta depaïsos vitivinícoles del món.
Aquesta malaltia afecta més de 80espècies llenyoses, entre les que s’in-clouen l’albercoquer, la figuera, lapomera, el castanyer i el taronger ambdiversos graus de gravetat segonsquina sigui l’espècie que alberga elfong.
El mal s’introdueix a l’arbre per la
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
9
fusta. Primer de tot, penetra a la llenyapels teixits vasculars de les ferides iseguidament afecta tot el tronc fins arri-bar a les fulles de l’arbre.
La recerca d’una curaLa ràpida proliferació d’aquest fong i lesconseqüències catastròfiques que pottenir per als pagesos que comercialitzenl’ametla ha fet que els experts hagincomençat a fer feina per trobar una curaa la malaltia. Durant el mes d’agost, tèc-nics de la conselleria d’Agricultura iexperts en biologia han visitat elscamps afectats amb la intenció de reco-llir mostres de terra i d’arbres que des-prés seran estudiades a les universitatsPolitècnica de València i Autònoma de
Barcelona.Recentment, tècnics de l’IRFAP i de
l’IMDA (Institut Mediterrani d’EstudisAvançats), a més de diferents docto-rands experts en sòls i fongs, varen visi-tar la finca de Son Renou, situada a SonCarrió, per recollir mostres d’arbresmalalts. Caminant entre desenes d’a-metlers ja morts, els experts van inspec-cionar el terreny i van recollir mostres,entre d’altres, d’un albercoquer viu afec-tat pel fong.
Tot i la investigació, però, les expec-tatives no són bones. Segons va desta-car Martorell, l’estudi d’aquests tipusde malalties és molt difícil per diversescauses. Una, la principal, és el poc inte-rès a destinar recursos per salvar un
arbre que, aparentment, no dóna gransbeneficis econòmics.
Poc futur per a l’ametlaAquesta constatació deixa els pagesosque es dediquen a l’ametla en la pitjorde les situacions, ja que no poden com-pensar la pèrdua dels ametlers perquèno poden optar a cap subvenció que elsempari en aquests casos a nivell euro-peu, estatal o autonòmic. Tot aixòsumat al baix preu d’aquest fruit pintaun futur poc esperançador per a l’ame-tla mallorquina. La possibilitat de subs-tituir el cultiu, a més, no és la més atrac-tiva per al pagès que ha acostumat laseva terra a l’ovella i l’ametla. Una deles possibilitats que se li plantejarienseria la de plantar garrover, peròenguany encara queda excedent de lacollita de garrova de l’any passat i espreveu que el preu d’aquest fruit aquestany sigui un dels més baixos que esrecorden.
Però l’ametler no tan sols és valuóspel seu fruit. La postal de l’ametler enflor és una de les més típiques deMallorca i “un atractiu turístic compara-ble als famosos cirerers en flor quecada any duen milers de turistes alJapó”, explica l’hoteler Gregori Bonet.Segons aquest factor, la salut dels ame-tlers no és important només per alpagès, sinó també vital per a unaMallorca a punt de perdre una altra deles seves postals en el record.
La malaltia entra a l’arbre per les ferides de la fusta. Es recomana netejar bé les eines per evitar el contagi.
Reportatge
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
10
CpC
La brutor a la costa mallorquina és undels senyals que un estiu més ha pas-sat. Les associacions Xítxeros ambEmpenta i Pinyol Vermell varen consta-tar aquest fet el passat 29 d’agost,quan varen netejar la costa de Betlem,situada al municipi d’Artà i pertanyenta la reserva marina de Llevant.
Els activistes varen recollir fins adeu sacs de fems que contenien, entred’altres, tot tipus de plàstics i coberte-ries, rodes de cotxes de jugueta, ciste-lles, ferros rovellats, matalassos debany i fins i tot bombones de butà.
Segons es va poder observar, elfems provenia de llocs dispersos:havien arribat a terra procedents de lesplatges del voltant, arrossegades perla marea; i dels vaixells que aboquenla brossa al mar. Però no tot havia anata parar a Betlem amb la correntia, jaque també es van trobar restes demenjar, recipients amb comestibles iganivets deixats, previsiblement, per la
gran quantitat de campistes que pas-sen per la zona.
Segons aquestes dues associa-cions, la costa mallorquina està farcidade platges brutes i això ja no és notí-cia. És per aquest motiu que tant elspoblers Pinyol Vermell com els mana-corins Xítxeros amb Empenta decidirenemprendre aquesta acció. Segons lesdues associacions, l’objectiu de la
recol·lecta de fems és el de fomentarel civisme a les nostres platges, tantals turistes com als mallorquins.Sense consciència ecològica, l’espainatural de les nostres illes no espodria conservar. I si no ho feim primernosaltres, no ho faran els de fora. Capde les dues entitats no descarta ferneta alguna altra platja en el quequeda d’any.
Xítxeros aamb eempenta ii PPinyol VVermell ffannetes lles ccales dde lla zzona dde BBetlem
La costa de Betlem comprèn de na Clara i i el Caló d’es Corb Marí i pertany a la Reserva Marina de Llevant.
Els integrants de Xítxeros amb empenta i Pinyol Vermell.
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
11
CpC
La vuitena campanya d’excavacions aljaciment prehistòric de s’HospitaletVell es concentrarà en l’exploraciód’una nova naveta. Els treballs d’exca-vació varen començar el passat 24 d’a-gost i durant la primera setmana es vafer feina en el sostre enderrocat de lanaveta, format per pilots de fang, res-tes de troncs carbonitzats i pedres demida mitjana i grossa. Les troballes enaquest indret varen ser essencialmentceràmica i fauna, a més d’un botótriangular fet d’os.
Sota la direcció dels arqueòlegsMagdalena Salas i Damià Ramis, ungrup de quatre arqueòlegs més i d’unsvuit voluntaris són els encarregatsd’excavar un dels dos jaciments mésimportants que té Manacor. De fet,aquesta excavació és un dels projec-tes d’investigació duts a terme per partdel Museu d’Història de la ciutat icompta amb el suport econòmic delConsell de Mallorca i del consistorimanacorí.
El jaciment de s’Hospitalet Vell ésun dels més singulars de l’illa. Lesseves grans dimensions -i el seu bonestat de conservació-, el fan una de lesrestes prehistòriques més importantsde l’illa. Ara bé, tot i que té una suprer-fície d’uns 16.000 metres quadrats,només se n’ha excavat uns milmetres.
El jacimentDel complex de s’Hospitalet Vell endestaquen les estructures navetifor-mes, típiques del període pretalaiòticmallorquí. Les navetes són grans cam-bres allargades obertes per un delsseus extrems i acabades en formad’absis per l’altre extrem. Els seusmurs estan fets de grans pedrescol·locades inclinadament, de maneraque es tanquen a mesura que guanyenalçada. La coberta, precisament la partque s’ha excavat de moment en aques-ta campanya, està rematada per untancament de branques i fang. Al cen-tre d’aquestes navetes, hi solia haver
una llar, al voltant de la qual es reunienels seus habitants.
Però l’estrella de s’Hospitalet Vellés el seu talaiot: l’únic de dos pisosque encara conserva la coberta.Destaca dins del jaciment perquè faprop de 3,5 metres d’alt i té una basede prop de 8 metres. Al seu voltant estroben una sèrie d’habitacions ambuna gran sala hipòstila aguantada percolumnes monolítiques a la seva partest. En aquest es pai s’hi han trobatrestes de molins manuals i fragmentsd’àmfores d’època púnica.Curiosament, el talaiot de s’HospitaletVell va servir de vivenda ocasional ales darreries del segle XVIII.
Els treballs d’excavació dirigitsper Magdalena Salas i Damià Ramis,juntament amb la restauradoraMargalida Munar, varen començarara fa vuit anys. Una de les que mésresultats va donar va sr la de 2006,quan es trobaren restes importantscom un penjoll d’os amb motius orna-mentals i una gerra del talaiòtic final.
Sus aa lles eexcavacions dde ss’Hospitalet VVellVista des de l’absis de la naveta que s’està excavant en aquesta vuitena campanya.
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
12
CpC
Cinc incidents amb resultats positiusen les proves d’alcoholèmia han suc-ceït aquesta setmana en el municipide Manacor, el més greu dels quals ique acabà dins les cel·les, fou el casd’un irlandès de 41 anys, A. P. H.,que el passat dia 29 a les tres delmatí fou trobat dormit al volant aturatdavant un semàfor del carrer del Cós.Quan la Policia Local hi arribà i volguéfer-li el control d’alcoholèmia, l’homees posà violent i va haver de serengrillonat i traslladat a l’Hospital, ontambé va tenir actes de violència con-tra els metges i els infermers i, final-
ment, fou tancat a les cel·les.Un altre cas positiu d’alcoholèmia
fou el d’un jove de 32 anys, J. R. F.M., que pegà amb un cotxe a unesjardineres de les Rambles i deixà elcotxe enmig del carrer. La Policia eltrobà i una vegada realitzada laprova, donà positiu.
Un home de 38 anys, V. A. C. D.,també ocasionà un incident a causade l’alcohol. Testimonis el varenveure conduir dormit per l’avingudadel Torrent. Fou detingut pels cossosde seguretat i donà positiu a la prova.
Dia 28 un home de 55 anys, G. A.J., fou responsable d’un accidentamb fuga a Porto Cristo, i fou trobat
quan estacionava el seu vehicle. A laprova d’alcoholèmia també donàpositiu.
I el darrer incident va tenir lloc dia30 al Carreró de Porto Cristo sobreles 2 del matí, quan un home de 38anys, J. A. F. H., conduïa sota elsefectes de l’alcohol i fregà el retrovi-sor d’un cotxe.
Avisos falsos de bombaLa Policia Local ha rebut fins a 4 avi-sos de bomba que han resultat final-ment una broma d’algú, la identitatdel qual està sent investigada. Und’aquests avisos situava la bomba al’estació del tren de Manacor.
Cinc ppersones ssón ddetingudes pper ccausar incidents ssota eels eefectes dde ll’alcohol
Crònica negra
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
13
L’expressió de les nostres emocions,anhels i inquietuds cap a aquells queens envolten és de gran ajuda perquèalleugereix el malestar psicològic.Malgrat això, de vegades no som capa-ços d’expressar els nostres senti-ments als altres, ja sigui per la nostratimidesa, les nostres pors, el nostreorgull o simplement per una dificultat al’hora d’expressar emocions. Enaquests casos l’escriptura es conver-teix en una gran aliada i en una einaterapèutica tant per al psicòleg comper a la pròpia persona. Escriure allòque ens passa i com ho sentim ensallibera en certa manera de la càrregaemocional sentida, serveix per donarsentit a allò succeït i disminueix lespreocupacions. L’escriptura duu a laconsciència ansietats, pors i angús-ties, permet enfrontar-les i ajuda a des-fogar-les, contribueix a ordenar els pen-saments i serveix d’instrument per unviatge imaginari.
A l’hora d’escriure s’ha d’intentarevitar tenir en compte l’adequada sin-taxis, intentant que flueixin de maneralliure els sentiments per alliberar i com-prendre les emocions inhibides.
Moltes vegades, quan les perso-nes acudeixen a la consulta els resultacostós començar a utilitzar la tècnica,però al llarg del temps, quan s’hi aco-moden, els resulta de gran utilitat i encomencen a sentir els beneficis.
Escriure, especialment allò quepensam a mode de diari, signficia dei-xar fluir allò que sentim, ja sigui dolo-rós o agradable, però sempre senti-ments profunds, íntims i propis.
Investigacions recents demostrenque escriure és tan saludable compracticar alguna afició o un esport. Amés, està demostrat que aquells queescriuen un diari tendeixen a sermenys propensos a l’ansietat i a ladepressió.
No sense raó, Sócrates afirmavaque “la vida examinada és l’única que
mereix ser viscuda”, ja que ens permetconèixer què ens preocupa, en quèens equivocam per no cometre nova-ment el mateix error, i sobretot creurecom a persones.
Això és possible perquè quan escri-vim en un paper allò que pensam,vivim i sentim, ens obligam a prendrecerta distància de manera automàticasobre les nostres pròpies vivències, demanera que podem reflexionar sobreallò que ens passa.
Els escriptors considerats com ade “primera línia” confessen que solenescriure com a resposta a una ansie-tat, a un sentiment i a un pensamentinterior, com a necessitat d’expressarallò que se sent i que es viu per dins.
Coneguda és, per exemple, l’apli-cació terapèutica de l’escriptura en elcas dels atemptats contra les torresbessones, en què els terapeutes reco-menaren als afectats i familiars de lesvíctimes que escrivissin allò que sen-tien per alliberar l’ansietat, conscien-ciar-se del que havia passat i anar, poca poc, assimilant el shock.
Alguns dels molts beneficis d’a-questa teràpia natural són:
- Obliga a verbalitzar allò que ens
passa, tant en el nostre interior comen el nostre exterior.
- Posa en paraules allò que ensocorr cada dia, allò queho fa real, allòque ordena i allò que delimita.
- Quan plasmam aquests pensa-ments abstractes en el paper, quedenemmarcats, ens alliberen i perdenforça, per la qual cosa ens sentiremmenys presoners dels nostres propispensaments.
- Ens permeten agafar distànciadels nostres propis pensaments quanels organitzam, a la vegada que ensajuda a reflexionar i intentar trobarsolució a aquells problemes que enspreocupen.
Les paraules tendeixen a ser lesmillors eines per descriure allò quesentim de manera inconscient. Enspermeten transportar al paper allò queens preocupa per poder trobar-li unasolució, o bé plasmar allò que ens hapassat aquell dia i allò que sentim, perser-ne vertaderament conscients.
Us anim a tots a començar avuimateix, només cal agafar un paper, oun petit diari, i escriure-hi tot allò quedesitgem. Comprovareu com, amb elpas del temps, podreu anar descobrintper vosaltres mateixos els beneficis del’escriptura.
El vvalor dd’escriure
Sandra
Pére
z
Sandra Pérez González.Psicòloga especialista entècniques psicoterapèuti-ques, en salut mental.Atenció amb cita prèvia.
Horari: Dilluns i dijous de16 a 20 hores. Dimarts,
dimecres i divendres de 9 a15 hores.
Telèfon: 617387828 [email protected]
www.psicomanacor.com
Psicologia
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
14
Opinió
Fa un parell d'anys un familiar en vadeixar un llibre de Ferran Torrent.Duia per títol Políticament incorrecte.
- Ja me diràs si el que relatapassa o no realment en la vida políti-ca - em digué l'amo del llibre.
Tot podria començar realment"un lunes" qualsevol quan un perso-natge de semblant sinistre i un delsideòlegs d'un partit "qualsevol?" estroba tranquil·lament "en su despat-xo". A partir d'aquí comencen a sor-tir entramats d'especulació i corrup-ció que desenvolupen una històriaque, ni el mateix Torrent imaginava ala seva novel·la, de ficció per supo-sat.
Analitzen la maquinació que es faamb els doblers, pagats amb
imposts dels ciutadans, en unanovel·la fictícia, ja ho he dit. Es pro-gramen i executen obres per un valormolt superior al de sortida, fins, enocasions, més de tres vegadesaquest valor. Després es modifiquenels projectes i preus i ja està.Estaven adjudicades a les sevesempreses amigues. La finalitat: enri-quir-se ells. Tot i que ja disposend'uns sous més que dignes, peròl'ambició es veu que no té límits, itambé enriquir el propi partit.L'objectiu: tornar a guanyar les pro-peres eleccions. No per servir elpoble, no, no! Sinó per seguir amb lamateixa trajectòria i exprémer encaramés els doblers públics.
A dia d'avui ja he perdut el comp-
te de quants de casos han sortit, apartir d'aquell "lunes", però ambtots els que hi ha, no em puc creureque tothom que hi surt tengui lesmans netes. O si no, molta imagina-ció tenen els fiscals, per pensartotes aquestes trames. Sabent quisón els fiscals que treballen enaquests casos, més que posar endubte la seva vàlua, se'ls hauria defer un monument, perquè l'únic quefan és defensar els doblers públics,mentre d'altres, majoritàriament polí-tics de l'anterior govern es dedicavena robar-nos els doblers. Doblerspagats amb els nostres imposts ique s'havien d'haver destinat adonar serveis als ciutadans i no aengreixar les seves butxaques.
Quan lla rrealitat ssupera lla fficció
Sebastià
Gayà R
iera
(P
SM
-Esquerr
a-V
erd
s)
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
15
Xep-a-xep
La crisi hi és per a tothom i sembla quetambé el govern de Francesc Antichs’ha d’estrènyer fort la corretja. Lesmesures de restricció de l’adminis-tració autonòmica podrien fer que desa-pareguessin algunes conselleries,entre les quals sona la d’Agricultura iPesca que capitaneja la manacorinaMercè Amer. Agricultura passaria a for-mar part de la Conselleria de Comerç,comandada ara mateix per FrancescaVives, del PSM.
I sí, la crisi, amable lector, arriba a totsels sectors, tots els àmbits i, ai, totesles famílies. La deplorable imatge queil·lustra el darrer xep-a-xep d’aquestestiu tan calorós i tan curt pertany a unbé (per dir qualque cosa) immoble delManacor més cèntric i recorregut perhabitants i visitants. Per més senyes,és ben davant l’ajuntament nou i sem-bla que els seus propietaris, una gentde renom, volada, doblers, posiciósocial i posició política i gran drive, notenen coratge d’envestir-hi cap obra. Éstemps de vaques magres...
Conten que els veïns de la primera líniaentre s’Illot i Cala Morlanda no acabend’estar contents. Com sap el lectorinformat, aquesta setmana hancomençat les obres de la segona fasedel passeig entre aquestes duesemblemàtiques places costaneres
manacorines. La sorpresa dels veïnsha estat majúscula en veure queencara en temporada turística s’enceta-va una obra de tal magnitud. Resulta,però, que amb el reglament a la mà,aquells qui no poden fer obra en tempo-rada turística són els promotors privats.L’obra pública, pel fet de ser d’interèsgeneral, pot ser realitzada qualsevol diade l’any. Sigui com sigui, i deixant debanda la llei, el sentit comú indica queaquesta no és l’època més adequadaper començar una obra. La Conselleriade Medi Ambient ha tengut aquest sen-tit comú durant dos mesos. Ara, la real-itat s’ha imposat, i els terminis d’execu-ció han obligat a encetar la segonafase, o això diuen...
Humor amb h
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
16
Andreu Bauçà (Vilafranca,1971) és un home forjat de
la terra argilosa del Pla deMallorca. Estima el trespolque trepitja i les paraules
dels seus habitants. Creu enla diversitat cultural i lingüísti-
ca i en la necessitat de pre-servar els petits i grans tre-
sors que tota cultura amaga.Coherent amb les seves
idees, mira d'aportar el seugranet d'arena a la pervivèn-cia del fet català a Mallorca
ensenyant la nostra llengua aPraga, la capital de la
República txeca. És gràcies ala seva tasca allà que Cent
per Cent ha pogut gaudiraquest estiu dels serveis
d'una becària txeca i contri-buir, alhora, al seu aprenen-tatge de català. De tot ple-
gat, en parlam amb ell.
Antoni RRiera
- De quina manera i amb quin esperitarribes a ensenyar català a Praga?- A mi em va marcar molt la meva infan-tesa. Sempre em va atreure el món defora vila. D'al·lot, m'asseia a la carreraa escoltar aquells homes foravilers reti-rats, que feien la xerradeta a l'estiu icontaven com llaurant havien trobat unacova, o un talaiot. Així vaig aprendre aestimar un món que jo veia que es per-dia, perquè en aquell temps el turismeencara no s'havia desenvolupat del tot.Foravila encara existia. A l'institut m'a-gradaven les matemàtiques i el català, ia la fi em vaig decantar pels estudis defilologia catalana. Vaig obtenir també ladoble llicenciatura d'aquesta carrera aSheffield. Quan vaig acabar tenia ganesd'anar a fora i em va sortir la possibilitatd'anar a l'Alguer a ensenyar català per aadults a l'Ajuntament d'allà. Hi vaigestar un any. Després vaig fer feina tresanys per la Generalitat de Catalunyaessent lector de català a la WinchesterSchool of Art i a la Universitat deSouthampton. Acabat aquest períodeem va sortir l'oportunitat de fer feinacom a lector pel Govern d'Andorra, queamb el suport econòmic d'un empresarialemany fabricant de productes farma-cèutics, els Sr. Rudolf Bares, instaurà
un lectorat a Praga, d'això ara fa deuanys.
- A Praga... I com es fa per interessar elsalumnes universitaris en l'estudi d'unallengua minoritària tan distant com elcatalà? Quants d'alumnes hi tens?- Ens ho plantejam com una empresa.Just amb la propaganda que en fa la uni-versitat, tendríem quatre o cinc alum-nes. Feim una campanya de màrquetingi agafam com a reclam elements atrac-tius del país, com ara en Rafel Nadal,Salvador Dalí, Barcelona i també poten-ciam en els cartells l'aspecte lúdic, degent jove, la possibilitat de tenir bequesi viatjar als Països Catalans... I a la fi hive gent de totes les facultats i departa-ments, fins al punt que un dels meusmillors alumnes és un estudiant queprepara el doctorat en física nuclear, ique ja és un clàssic a la UCE de Prada.
- Però quants d'alumnes tens?- Inicialment, que hagin fet la preinscrip-ció, n'hi ha entre 150 i 170. El primerdia no podem respirar. Començam lesclasses la segona setmana d'octubre, iaixí aprofitam la primera perquè la gentvegi la publicitat i feim una sessió infor-mativa. Hi ha gent per les finestres, pelspassadissos...
“Ens iinteressa mmostrar aals eestudiants dde PPragaque eel ccatalà éés uuna lllengua úútil, ddels jjoves”
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
17
- A què atribueixes tant d'interès?- Són gent sense prejudicis lingüístics.Tothom ja sap altres llengües, i apren-dre'n una altra és vist com un plus, i nocom un hàndicap. A més, hi ha moltarelació amb tot el que sigui el món piri-nenc andorrà i mediterrani català, valen-cià i balear.
- Vols dir com a turistes?- Més laboral que turística. També n'hiha que vénen per qüestions de parella,o perquè per la feina han descobert queels aniria bé saber català, o perquè hande venir d'Erasmus cap aquí. Però en elfons, tot aquest interès ve del romanti-cisme dels habitants de Praga. Elromanticisme és allà, hi sura, perquè nocerquen la utilitat de les coses, sinó lasaviesa per la saviesa. De fet, estàdemostrat que els lectorats de l'Europaoriental són els que tenen més èxit.
- Expediu un títol, a final de curs?- Poden fer un examen i treure's, a finalsde l'any acadèmic, el títol amb els certi-ficats oficials que expedeix el Governd'Andorra.
- Duis a terme altres activitats, a bandade les estrictament docents?- Sí, perquè ensenyant català has demotivar l'estudiant. Cada setmana feimqualque activitat cultural. Feim concerts,una cosa que anomenam festes-bomba, hem fet dos correfocs, exposi-cions, tallers de ball de bot, tallers defabricació d'instruments, col·loquis icongressos de catalanística, i tambéfeim algunes activitats relacionadesamb Andorra, a l'entorn de la Diada dela constitució andorrana. També aprofi-tam la figura del traductor del català altxec Jan Schejbal per fer tallers de tra-ducció i després seminaris i taules rodo-nes amb els mateixos escriptors.També hem fet teatre i hem rodat unculebró en català amb un director decinema navarrès, Diego Fandos.
L'estrenàrem a un cinema del centre dePraga i omplírem. També férem un inter-canvi amb els alumnes del lectorat deBudapest, en què l'única llengua percomunicar-se era el català, perquèl'hongarès no forma part del grup dellengües eslaves. Però sobretot el queens interessa és que els estudiants dePraga vegin que el català és una llenguaútil, i que vegin que és gent jove la quela fa servir en el seu dia a dia.
- Ets tu tot sol, fent les classes?- Sí, però també a la universitat hi haMarek Ríha, que fa classes de literaturacatalana en txec i el mateix JanSchejbal, al departament de traducció.
- I a banda de tot això, les beques pervenir cap aquí a acabar de perfeccionarel català...- Sí, en tenim entre vint-i-cinc i trenta.Poden venir al Campus Universitari de laLlengua Catalana, que dura tres setma-nes entre Artà, Andorra i Girona oBarcelona. També poden anar a lesJornades de Gironella, o a la UCE, ontenim dos becaris complets i cinc beca-ris de treball, a la Universitat d'Estiud'Andorra i, finalment, també tenim con-venis amb els ajuntaments d'Alcúdia,Pollença i Ferreries, on estan amb unafamília que els mostra com és la llen-gua, la cultura, el paisatge, etc.L'objectiu és que ells puguin estudiaracadèmicament el que els arriba d'aquícap allà, i després venir d'allà cap aquí.Per cert, que, amb Manacor, vam realit-zar durants uns anys un intercanvi ambla Fundació Alcover, amb la qual araestà en marxa, gràcies a la iniciativa dela seva directora, Maria MagdalenaGelabert, un projecte de traducció entxec i rus de diverses rondalles mallor-quines.
- Hi ha un cercle català, a Praga?- Hi ha gent d'aquí, però jo el que vull ésintegrar-me a la vida d'allà i parlar txec.
No m'interessa fer una capelleta amb lagent d'aquí que viu allà.
- Com és la gent de Praga?- Si fa deu anys que hi visc vol dir quem'agrada. Tothom que hi va, hi queda.Tothom té tendència a criticar el que tédevora. Però els millors estudiants quehe conegut són els txecs. Estan moti-vats, no fan renou, fan preguntesintel·ligents... Tenen una cultura moltdiferent, poc comunicativa, poc expres-siva, s'ho guarden tot per a ells. És unpaís enrevoltat de grans potències quesap nedar i guardar la roba. Però des-prés són una gent que no tenen maniesde cap tipus, alliberats, per exemple, ientre d'altres, en la qüestió sexual. Abanda d'això, s'hi respira un individua-lisme molt fort.
- No ho deixaràs, per tant.- Si fos per anar a un altre país eslau,m'ho plantejaria seriosament, perquèels eslaus són una gent romàntica, trà-gica, sincera i poc pràctica. En definiti-va, són bohemis, gent curiosa, que volaprendre coses noves.
- Relacionaries tots aquests trets amb elpassat comunista, o està superada,aquesta etapa?- No. Els russos, per exemple, són moltmés hospitalaris, que no els txecs, ésuna cosa més profunda... Pel que fa al'època comunista, els joves el rebutgende manera total, queden els velletsfidels al comunisme, perquè allà el pro-gressisme no és ser d'esquerres, sinóde dretes.
- I de la separació d'Eslovàquia, n'hanquedat seqüeles?- Cap. Els txecs són una gent molt pací-fica i quan els eslovacs demanaren perseparar-se, cap problema, endavant, isense tancs, ni tribunals, ni res. De fet,els eslovacs tenen tots els avantatgesdel món dins la República txeca.
El dia inaugural de les classes de català a Praga. L’aula, estibada. Un grup d’alumnes amb els manacorins Skard’s Piken.
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
18
CpC
El proper divendres dia 4 de setembre a les 20:00h. al’estació de Sant Llorenç Carles Salmeron i Bosch, undels estudiosos més estacats a nivell eruopeu en matè-ria ferroviària oferirà la conferència "Del Tren al Tramvia:Un viatge per Europa" en un acte organitzat conjunta-ment entre l'Ajuntament de Sant Llorenç i la FundacióFERROCAIB.
CCaarrlleess SSaallmmeerroonn BBoosscchh ooffeerriirràà llaaccoonnffeerrèènncciiaa ““DDeell TTrreenn aall TTrraammvviiaa:: uunnvviiaattggee ppeerr EEuurrooppaa””
Serà divendres dia 4 a les 20:00h. a l’estació de Sant Llorenç.
CpC
El Consell de Govern aprovà, a proposta de la Conselleriad'Educació i Cultura, la concessió d'una subvenció singu-lar de 40.226 euros a l'Associació de Premsa Forana deMallorca per a la digitalització i manteniment de l'heme-roteca de l'entitat i per a altres projectes de difusió ifoment de l'ús de la llengua catalana durant l'any 2009.
L'associació, nascuda el 1980, és l'única que agluti-na els mitjans de comunicació forans de Mallorca i quedisposa d'una hemeroteca que recull totes les publica-cions fetes per les revistes associades durant elsdarrers vint-i-vuit anys.
L'aportació de la Conselleria s'emmarca dins les pre-visions de la Llei de Normalització Lingüística, que esta-bleix que els poders públics de la Comunitat Autònomadonaran suport econòmic als mitjans de comunicacióque emprin la llengua catalana de forma habitual.
SSuubbvveenncciioonneenn aammbb 4400..000000 eeuurrooss eellmmaanntteenniimmeenntt ii llaa ddiiggiittaalliittzzaacciióó ddee ll''hheemmeerrootteeccaa ddee PPrreemmssaa FFoorraannaa
CpC
La Llar de Manacor, centre depen-dent de l'Institut Mallorquí d'AfersSocials (IMAS), ha organitzat per almes de setembre un curs de foto-grafia digital perquè els seus socispuguin treure el màxim profit de lesseves càmeres. El curs l'impartiràel fotògraf Joan Servera els dies15 i 22 de setembre, a la salad'actes de la Llar, amb una duradad'una hora i mitja cada dia.
Aquest curs completa l'ofertad'activitats i tallers programats peral nou curs 2009-2010, als qualsles persones interessades espoden inscriure a partir del 15 de
setembre i fins al dia 30 del mateixmes. Tallers de memòria, pintura al'oli, pintura damunt tela, puntmallorquí, teatre, danses del món,gimnàstica, coral, ball de saló, ballde bot o escacs són algunes de lesactivitats que es duran a termeenguany a la Llar de Manacor. Caldestacar també el curs de natació,que es fa la piscina municipal de laciutat i que segueix subvencionantl'IMAS.
Tots aquests tallers comencenel proper 5 d'octubre, si bé laDirecció del centre no descarta afe-gir noves activitats durant el curs,per atendre les possibles deman-des de les persones usuàries.
En aquest sentit, la Direcció delcentre estudia també la possibili-tat de posar en marxa un tallersobre com treballar amb pasta deporcellana i copinyes.
D'altra banda, ja s'han progra-mat també diferents activitats pun-tuals per al mes de setembre, comara una sortida a l'Auditòrium dePalma per assistir a un espectaclelíric, el dia 4 de setembre, i unaexcursió en barca des del port deSóller fins a sa Calobra. A més amés, amb motiu de la fira deManacor, tots els socis i sòcies dela Llar podran beneficiar-se d'unmenú especial al restaurant delcentre.
La LLlar dde MManacor oofereix uun ccurs dde fotografia ddigital pper aal pproper ccurs A banda dels tallers, s’han organitzat diferents sortides al llarg del mes de setembre
L’estiu al Cent per Cent
Aquesta setmana:
* De ruta: Brasil fica nocoração!* Tota cuca viu. La vidad’un pastor l’any 1950:pasturar, munyir, tondre imarrir.* Festes de Son Macià* Festes de s’Illot.* Festes de Sant Llorenç.
«Restes dde lla ffesta dde ll’estiu:Que pperquè ppoguem aaguantar
i ffeina ttornar aa ccomençarhaurem dde ffer ees ccap vviu!”
AAnnòònniimm
FOTO: Maria del Mar Vanrell
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
teatre
20
Vuit oobres tancaran eel tteatred’estiu aa MManacorCpC
Si setembre significa inici de curs, també voldir començament de la temporada teatral. Elteatre de Manacor, però, ha canviat el text deldiccionari i ha refrescat l’estiu -tradicional-ment sec de teatre-, amb una cartellera excep-cional i variada. A l’espera del plat fort, queés la XIV Fira de Teatre, el vermut el serveixenles vuit obres del programa de teatre d’estiuque cada dia, fins el 13 de setembre, pujaranals escenaris del Parc Municipal.
Seran funcions de tots els estils i per atots els gustos. Dia 3 de setembre és l’horade la segona funció del clàssic deShakespeare, Romeo i Julieta. Una de les his-tòries d’amor tràgic més representada de totsels temps arribarà de la mà de la companyiaEls Anglesos.
La companyia Polissons, per la sevabanda, representarà l’obra de Maria Costa Elteatret de l’Olimp. Serà els dies 3 i 4. Elspolissons donaran pas a la companyiaJutipiris que durà damunt l’escenari l’obraTrossets d’amor amb publicitat, escrita perdiversos autors. L’endemà, serà el torn de l’o-bra col·lectiva La botiga dels contes, de lacompanyia Búfals.
Un altre clàssic, El vestit nou de l’empera-dor, de Hans Christian Andersen, arribarà ambels actors de Varetes, els dies 8 i 9. Els pro-pers dos dies seran per a La Ciutat deGratacelònia, una obra escrita per Antoni Pol ique serà representada per Dents de Lleó.
L’italià Carlo Goldoni arribarà als escena-ris manacorins de la mà de la companyia Estildirecte amb la seva obra Els desficis per l’es-tiueig, que es representarà durant tres dies.Finalment, la companyia Estels, amb La gue-rra... un joc absurd! tancarà l’estiu teatralmanacorí per donar pas a una tardor plena defuncions.
El clàssic de Shakespeare es representarà dia 13.
La botiga dels contes es representarà els dies 5 i 6.
Cartell de l’obra El teatret de l’Olimp.
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
21
de ruta
damunt quatre pilars, de devers unmetre d'alçada, que després de comp-tar-ne qui sap quants, vàrem saber queeren per estotjar i conservar el menjarde les bèsties. N'hi havia una mala fi.La ruta l'havíem iniciada des de l'aero-port de Santiago de Compostela cap alSud, anant primer a la província dePontevedra, i després fent costa cap alNord fins arribar a Fisterra. Allà vàremestar passejant fins a un far, per uncaminoi que ens va fer enyorar un bonallioli de patata (reminiscència patriòti-ca), bovers mida XXL per tot arreu. Eraescandalós no poder-los cuinar.
El darrer dia, i sota càrrec de con-sciència de no fer-ho, visitàrem laCatedral de Santiago. La gent feia coaper tocar i/o abraçar l'apòstol, mentrenosaltres n'admiràvem la seva impres-sionant arquitectura, entre catòliquescolzades que oblidaríem una estonamés tard amb una bona mariscada i un"albariño" ben fresquet.
Per a qui agrada el bon menjar igaudir de la natura és un viatge obligat,quan ho coneixes quedes convidat pertornar-hi, sempre que la butxaca ho per-meti, és clar.
econòmic ens despertàrem amb un Soltímid sobre la riba, a centenars demetres d'alçada amb un paisatgeespectacular. Allà mateix vàrem podervisitar les restes de poblats celtes moltben conservats, així com un museuamb les troballes en ferro i ceràmicadels voltants, un poc de cultura maiestà de més.
L'avantatge d'haver fet la ruta acasa gràcies a Internet és saber ondorms cada nit, i com que ens organ-itzàvem el temps amb el cotxe delloguer no saps mai on et pot arribar aportar el tan famós: "i si mos aturamaquí?". Així és com passàrem per unllogaret que ni rètol a l'entrada delpoble tenia. L'església aferrada a lamar, quatre cases i un baret, tres car-rerons per on no passa un cotxe i unavelleta amb els seu mocador format alcap que traginava alfals damunt lasomereta. Com no podia ser d'altramanera, ens vàrem aturar a fer unacervesa.
Trobàrem un passatemps quanfèiem camí per anar de província aprovíncia: comptar "hórreos". Un tipusde casetes fetes de blocs de pedra
Per a molts mallorquins, tant la nostracuina com el Sol i les platges són motiud'orgull i tal vegada també de patrio-tisme, en pla: "a l'estiu, com a casaenlloc!", però prendre's unes vacancesde l'illa també va bé. Pocs, però, ensaventuram a un viatge si no és ambuna bossa de Quelitas entre l'e-quipatge sota el lema: "per si un cas",i així amb una bona bosseta de les queson rústiques vàrem partir cap aGalícia.
Principalment la finalitat era gas-tronòmica: gaudir de la famosa cuinagallega i com no d'una mariscada,sense negar que un parell de grausmenys de temperatura ambientaltambé ens feien la boca aigua. I aiguaés el que vàrem tenir! Dos sostres demànigues i paraigües en ple mesd'agost! Entre trobar una mica de fres-queta i allò no hi havia un terme mig,no? Només vàrem trobar treva la nitque vàrem ser a un poblet anomenat Apobra do caramiñal, vora la Ria deArousa, on vàrem poder fer uns balletsa l'estil de les antigues verbenes d'untemps: pasdobles, txa txa txas, mam-bos, etc., per poder davallar la sopadade bou de mar farcit i escamarlans ambsalseta d'eriçó que ens havíem cruspit.L'allotjament a un hostal rural, Entre osrios, on a part de fer el seu propi vi imenjar, el tracte era fantàstic i la nos-tra caseta, un antic molí d'aigua aferratal riu era... paradisíac. No es pot definircom relaxa de molt dormir amb el xiuxi-ueig de l'aigua passant per baix teu, etrenova per dins, quasi com l'Activia,però en un altre sentit. I aquells parat-ges tan verds i espessos, i unes hortèn-sies! Vaig quedar astorada en saberque neixen salvatges i grosses commelons! Aquí amb prou feines podemsurar un cossiolet de tres poncelles.
Un altre allotjament que ens va cap-tivar va ser al Monte de Santa Tegra, onel riu Miño fa frontera natural ambPortugal i per un preu més que
La nnatura ii eel bbon mmenjar pprenen vvida aa GGalícia
M.
Antò
nia
Noguera
Les famoses hortènsies.
El camí caragoler amb el far de fons.
Cent
per
Cent
4 d
e s
ete
mbre
sabor el proper diumenge a la XXXIXedició de la Festa del Meló que ompli-rà els carrers del poble el proper diu-mege dia 6.
Però tot i el seu nom, la festa vila-franquera és molt més que fruita. El
CpC
Ha fet falta molta d’aigua, la terraseca de Vilafranca i, sobretot, afecte.Els melons més grossos i més bonslluiran les seves dimensions i el seu
Divendres 4Concentració d’Autocaravanes. A les17:00 al parc Josep Maria Llompart.
Gimnana nocturna de terror.Concentració a la Plaça Major ales21:00.
Dissabte 5Festa Bruta i relleu de la quintada.Concentració al casal de Cultura des’Escorxador a les 16:00.
Festa de les llanternes. Concentració ala plaça Major a les 20:30.
Firó nocturn. A partir de les 21:30.
Revetla amb orquestra Tramuntana,Vés-hi tu i Tomeu Penya. A partir de les00:00 a la plaça Major.
Diumenge 6Obertura de la XXXIX Fira del Meló. Ales 9:00
Concurs del meló més gros. A partir deles 10:30 a la plaça Tomeu Penya.
Lliurament de premis del concurs demelons. A les 12:00.
PPrrooggrraammaa ddee ffeesstteess ddee llaa sseettmmaannaa
Diumenges, dilluns ifestius tancat.
Carrer Bosch, 8 ManacorTel. 971 55 24 49
Els mmelons ggrossos, aal ppunt
programa de festes mostra una set-mana repleta d’actes en la què hi tro-bem bauxa per a tots els gustos.
La por s’instal·larà al poble ambla gimcana nocturna de terror el pro-per divendres. L’endemà, es repetiràuna festa bruta que l’any passat vaomplir de síndria una de les placesdel poble. Enguany, però, no faràfalta tapar les finestres amb plàstics,ja que la brutor es farà tota a foravi-la. En aquesta festa bruta, a més, esfarà el relleu de les quintades, queenguany té ritual sorpresa.
El vespre de la revetla serà per alvilafranquer més universal. TomeuPenya, amb els Géminis, l’orquestraTramuntana i els joves Vés-hi tuposaran música fins ben entrada lanit del dissabte.
La verdor s’instal·larà a Vilafrancael diumenge amb la Fira del meló i eltradicional concurs que premia elmés grossos i els més bons. Duranttot el dia, es podran tastar diferentsreceptes fetes amb meló vilafranqueri serà a les 11:00 quan se sabràquins són els millors melons de lacollita d’enguany, si es bat o no elrècord i si el meló més gros és deMuro o de Vilafranca.
festes
Plaça
del
Convent
1