presentaciÓ...presentaciÓ la tecnologia omple les nostres vides. la societat actual ha...

PRESENTACIÓ

La tecnologia omple les nostres vides. La societat actual ha experimentat canvis comparables

als que altres revolucions del coneixement han produït al llarg de la història. Tanmateix, a

diferència d’aquests altres esdeveniments, com per exemple, la invenció i difusió de la

impremta, les noves –ja no tant noves, per altra banda– tecnologies s’han estès amb una

celeritat inèdita i una globalització que mai abans hagués pogut fer-se realitat. Arribats a

aquest punt, ningú pot viure d’esquema a aquest context social i, menys encara, el món

educatiu.

Conscients de tot plegat, la Universitat de Lleida ha volgut conèixer quina és la situació pel que

fa als coneixements i usos tecnològics dels estudiants que arriben a les nostres aules per

primera vegada, és a dir, els que anomenem estudiants de nou accés, per tal d’obtenir dades

que ens permetin establir polítiques adients per tal de facilitar eines i orientar tant als docents

com als estudiants en aquest marc, per tal d’assolir un avenç tecnològic real a la nostra

universitat.

Així és com a l’inici del curs passat, el Vicerectorat de Docència i el Vicerectorat d’Estudiants,

vam encarregar conjuntament a un equip de docents de la UdL, experts en aquests àmbits,

l’estudi que aquí presentem.

Els resultats, que posem a disposició de tothom amb aquesta publicació, han de servir-nos com

a reflexió i punt de partida per endegar accions, tant a nivell de vicerectorats com dels propis

centres, per tal que els usos tecnològics dels nostres estudiants i els nostres docents puguin

avançar i millorar de cara a un futur que seria incomprensible sense aquestes eines, que també

comporten, no ho oblidem, una visió del món diferent, a la qual tots ens hem de saber

adaptar.

Neus Vila Rubio

Vicerectora d’Estudiants

Francisco Garcia Pascual

Vicerector de Docència

Octubre 2017

1

Taula de continguts

1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ...................................................................................................... 4

2 METODOLOGIA ........................................................................................................................ 6

2.1 Disseny del qüestionari .................................................................................................... 6

2.2 Codificació i anàlisi de les dades ...................................................................................... 8

3 PERFIL I CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTUDIANTAT DE NOU INGRÉS ENQUESTAT ................... 10

3.1 Edat ................................................................................................................................. 10

3.2 Sexe ................................................................................................................................ 10

3.3 Nivell socioeconòmic ...................................................................................................... 11

3.4 Via d’accés als estudis universitaris ............................................................................... 13

3.5 Domicili al llarg del curs .................................................................................................. 14

4 ANÀLISI I DISCUSSIÓ DE LES DADES ....................................................................................... 14

4.1 ACCÉS A LA TECNOLOGIA: OBJECTIU 1 ........................................................................... 14

4.1.1 Eines tecnològiques utilitzades ........................................................................... 14

4.1.2 Possibilitats de connexió en el domicili al llarg del curs ..................................... 15

4.1.3 Accés a la wifi de la UdL ...................................................................................... 16

4.1.4 Configuració del servei de wifi ............................................................................ 17

4.1.5 4.5. Raons per no haver configurat el servei de wifi de la UdL ........................... 18

4.1.6 4.6. Freqüència d’ús diari d’Internet ................................................................... 18

4.1.7 Finalitats de la connexió mitjana hores i dia ....................................................... 19

4.1.8 Dispositius utilitzats en funció del motiu de connexió........................................ 20

4.2 NIVELL DE CONEIXEMENT I L’ÚS QUE FAN DE L’ENTORN WEB 2.0 DE LA UDL,

PERCEPCIÓ DE LES EINES I MOTIVACIONS PER USAR-LES: OBJECTIU 2 .................................. 22

4.2.1 Seguiment de Facebook i Twitter de la UdL ........................................................ 22

4.2.2 Seguiment de Facebook i Twitter dels serveis directament relacionats amb

l’estudiantat ........................................................................................................................ 24

2

4.2.3 Seguiment de Facebook i Twitter dels altres serveis UdL ................................... 26

4.2.4 Formació en les eines del Campus Virtual a la UdL ............................................. 28

4.2.5 Eines del Campus Virtual de suport a l’assignatura. Usos, freqüències i

motivacions ......................................................................................................................... 29

4.2.6 Usos de les eines del Campus Virtual per part del professorat i alumnat .......... 33

4.3 GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ EN L’ELABORACIÓ DE TASQUES ACADÈMIQUES: OBJECTIU

3 36

4.3.1 Tipologia de fonts d’informació .......................................................................... 36

4.3.2 Raons per a l’ús d’Internet com a font d’informació .......................................... 38

4.3.3 Cerca i selecció de la informació extreta d’Internet ........................................... 42

4.3.4 Gestió de la informació ....................................................................................... 51

4.3.5 Competències de cerca d’informació .................................................................. 58

4.4 HÀBITS DE CONSULTA DIGITAL EN L’ELABORACIÓ DE LES TASQUES ACADÈMIQUES I

RESOLUCIÓ DE DIFICULTATS PER MITJÀ DE LA XARXA: OBJECTIU 4 ....................................... 62

4.4.1 Eines per a les consultes lingüístiques al mòbil .................................................. 62

4.4.2 Correcció lingüística en l’elaboració de tasques acadèmiques ........................... 62

4.4.3 Coneixement i usos de fòrums lingüístics específics ........................................... 65

4.4.4 Eines d’elaboració de textos col·laboratius......................................................... 67

4.4.5 Ús de xarxes socials com a eina de suport acadèmic .......................................... 68

4.5 FORMACIÓ QUE L’ESTUDIANTAT HA REBUT EN TIC, LLACUNES QUE IDENTIFICA QUE TÉ

I NECESSITATS FORMATIVES: OBJECTIU 5 ............................................................................... 69

4.5.1 Iniciació a l’ús de dispositius connectats a Internet ............................................ 69

4.5.2 Percepció del grau de competència en l’ús d’eines virtuals per a usos acadèmics

70

4.5.3 Formació en TIC a la UdL ..................................................................................... 71

4.5.4 Necessitats específiques de formació en TIC per a usos universitaris ................ 72

4.6 ACTITUDS DE L‘ESTUDIANTAT ENVERS INTERNET I EL PAPER QUE TÉ EN EL SEU

APRENENTATGE: OBJECTIU 6 .................................................................................................. 74

4.6.1 Internet com a suport a les tasques acadèmiques.............................................. 74

3

4.6.2 Informació: accés i excés ..................................................................................... 75

4.6.3 Reconeixement i percepció sobre el plagi .......................................................... 75

5 CONCLUSIONS ........................................................................................................................ 77

6 BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 80

7 ÍNDEX DE FIGURES ................................................................................................................. 81

4

1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

En l’actualitat la tecnologia ofereix múltiples oportunitats per a la informació, la

intercomunicació i l’aprenentatge al llarg de la vida, que cal saber trobar i utilitzar de

manera positiva. La universitat està formant les persones i els professionals que ara

mateix i en un futur immediat hauran de donar resposta personal i professional als

reptes socials que comporta una societat altament complexa com la del món actual, la

societat líquida (Bauman, 2013). Necessiten preparació constant, dins les aules

universitàries i fora, i alhora adquirir coneixements i esperit crític. Saber utilitzar les

tecnologies és una habilitat imprescindible per al desenvolupament social, i personal.

En l’àmbit professional, també ho és saber buscar la informació adequada, processar-la

i construir nou coneixement i, a partir d’aquest, estratègies d’intervenció i acció. La

tecnologia és un aliat indispensable si se’n coneixen totes les potencialitats i se saben

utilitzar.

Com han demostrat nombroses investigacions dutes a terme en els darrers anys

(Lankshear/Knobel, 2011, Barton/Lee, 2013), la joventut actual, tot i que en alguns

aspectes pot considerar-se que és experta en l’ús social de la tecnologia, presenta

mancances importants a l’hora d’integrar-la en l’àmbit acadèmic. Aquesta situació és

evident, per exemple, quan s’analitza com es gestiona la informació. Així, des de

diversos àmbits d’investigació (Khan/Bhatti/Khan, 2011; Washauer, 2011) s’ha

detectat que la denominada Google Generation (Rowlands et alii, 2008) necessita

orientació per a trobar fonts d’informació rellevants i de qualitat per elaborar textos

acadèmics, ja que naveguen per Internet de manera ingènua, sense tenir en compte

els conceptes d’autoria ni de rellevància o validesa de la informació. Es documenta,

també, que tampoc disposen de les competències necessàries per explotar les

possibilitats que els buscadors ofereixen per trobar aquestes fonts d’informació

(Nicholas/Rowlands/Huntington, 2007).

Aquesta situació és fruit d’elements diversos, alguns de natura molt complexa que

tenen a veure amb la disseminació de la tecnologia i la seva permeabilitat social, però

també amb la manera en què s’adquireixen les competències digitals i com aquestes

5

s’introdueixen en els institucions educatives. Precisament, s’ha detectat (Sigalés 2004)

que les competències digitals acadèmiques, tot i que estan presents en els plans

d’estudis de tots els nivells educatius, molt sovint no tenen cabuda en el seu

desenvolupament.

Pel que fa als nivells universitaris, documentar quins són els coneixements que té

l’estudiantat de la tecnologia, l’ús que en fa i la seva incidència en la formació

acadèmica és bàsic per poder dissenyar polítiques que incideixin en la millora de la

integració de la tecnologia a les aules universitàries. Ho és també per identificar quines

són les competències que tenen ja assolides quan arriben a la universitat i quines

encara no; de quina manera utilitzen les eines TIC en la seua formació acadèmica i

quines dificultats i avantatges els reconeixen. Tenir aquestes dades és imprescindible

per conèixer quins són els reptes de millora que com a universitat cal afrontar des del

punt de vista de la integració de la tecnologia a l’ensenyament superior, amb l’objectiu

final que a les aules universitàries tots els estudiants adquireixin una formació i

preparació d’excel·lència.

En aquest marc, els vicerectorats de Docència i Estudiantat de la Universitat de Lleida

han encarregat als equips d’investigació GIML i GESEC un estudi sobre les

competències digitals dels estudiants de nou ingrés per tal de donar resposta als

objectius següents:

Objectiu 1: Documentar i analitzar les possibilitats d’accés a la tecnologia que

tenen els estudiants de primer curs

Objectiu 2: Documentar i analitzar el nivell de coneixement i d’ús que

l’estudiantat fa de l’entorn web 2.0 de la UdL, la seva percepció de les eines i

les motivacions per utilitzar-les

Objectiu 3: Documentar i analitzar la gestió de la informació per part dels

estudiants quan han d’elaborar tasques acadèmiques

Objectiu 4: Documentar i analitzar els hàbits de lectura i escriptura digitals i la

competència lletrada de l’estudiantat

Objectiu 5: Documentar i analitzar la formació que l’estudiantat ha rebut en

TIC i les llacunes formatives que percep que té.

Objectiu 6: Documentar i analitzar quines són les actituds de l’estudiantat

envers la tecnologia i el seu paper en l’aprenentatge.

6

2 METODOLOGIA

Aquesta secció recull la metodologia emprada per a dur a terme l’estudi, és a dir, les

qüestions que fan referència al disseny del qüestionari utilitzat, la seva administració i

la codificació de les dades recollides.

2.1 Disseny del qüestionari

El qüestionari, en format online, s’ha elaborat amb l’eina Typeform. S’ha escollit

aquesta eina entre les múltiples existents al mercat, perquè presenta una interfície

gràfica amable i intuïtiva, permet avantatges com l’elaboració de diferents itineraris a

partir de les respostes dels informants i pot ser administrada des de dispositius mòbils.

Imatge 1. Entrada al qüestionari CODI

S’ha de destacar, en primer lloc, que aquest és un qüestionari que recull els

comportaments que els informants diuen tenir, no el comportament que realment

tenen.

El qüestionari s’ha estructurat en 6 grans blocs:

7

1. Dades personals: Aquest apartat conté 9 preguntes que recullen les variables

socials habituals (edat, gènere, nivell socioeconòmic...) dels entrevistats, així

com el grau que estan cursant i el seu domicili habitual durant el curs. També

s’han demanat aspectes relacionats amb el seu rendiment acadèmic, com ara la

nota d’admissió als estudis que cursen i la via d’accés.

2. Accés a la tecnologia: En aquest bloc s’han plantejat 11 preguntes sobre la

tipologia de dispositiu que s’utilitza, la freqüència de connexió, la xarxa de

connexió usada tant dins com fora de la UdL i les principals finalitats per les

quals es connecten els estudiants.

3. Coneixement i ús de l’entorn web 2.0 de la UdL: Les 20 preguntes d’aquest

bloc fan referència al coneixement de les eines 2.0 de la UdL. Es pregunta, en

primer lloc, pel Campus Virtual, la seva freqüència d’ús i els motius pels quals

s’utilitza o no. En aquest apartat s’inclouen també qüestions relacionades amb

el coneixement i seguiment de les xarxes socials institucionals.

4. Gestió de la informació: Aquest bloc el conformen 17 preguntes referents als

procediments i mecanismes utilitzats pels informants a l’hora de cercar,

seleccionar, organitzar i gestionar informació per elaborar treballs acadèmics.

5. Hàbits de lectura i escriptura digital: En aquest bloc de 15 preguntes s’han

recollit els procediments i usos d’eines digitals que l’alumnat utilitza per

elaborar i corregir lingüísticament els treballs acadèmics. Concretament les

preguntes giren en torn quatre eixos: a) eines de correcció ortogràfica, b)

diccionaris, traductors i fòrums en línia, c) criteris de cerca i selecció de les

eines usades i d) procediments i eines web 2.0 en el treball col·laboratiu.

6. Actitud envers la tecnologia: Aquest bloc conté 11 preguntes que fan

referència a la percepció dels informants sobre l’abast que tenen les

tecnologies en la seva formació tant en l’àmbit acadèmic com en la vida diària.

En conjunt, el qüestionari està conformat per 83 preguntes principals, de diferent

tipologia, i és de formulació progressiva i condicionada a la resposta. Això significa que

8

la quantitat final de preguntes que ha de respondre cada informant pot variar

sensiblement en funció de les seves pròpies respostes.

Pel que fa a la tipologia de les preguntes la major part són de resposta tancada, ja

siguin dicotòmiques o politòmiques, en les quals els informants han de triar,

generalment, una única opció, tot i que en casos específics s’ha permès la resposta

múltiple.

Una cinquena part de les preguntes s’han dissenyat en format de resposta oberta,

perquè s’ha considerat rellevant no delimitar les opcions. Tot i la riquesa que això ha

suposat, aquest tipus de respostes ha fet més complex el tractament de les dades.

El període d’administració de l’enquesta ha estat des del 29 de febrer al 12 d’abril de

2016. L’administració ha estat possible gràcies a la implicació dels equips de deganat i

direccions de les facultats i escoles de la UdL.

2.2 Codificació i anàlisi de les dades

Per a l’anàlisi de les dades recollides s’ha utilitzat el programa estadístic Statistical

Package for the Social Sciences 20 (SPSS). En un primer pas s’han codificat les dades

obtingudes a partir de l’arxiu Excel que genera el propi programa d’administració del

qüestionari Typeform. A partir d’aquest arxiu s’han definit totes les variables en funció

de la seva naturalesa i tipologia. S’han definit com a variables de escala tipus Likert les

variables quantitatives estrictament numèriques (edat, qualificacions, etc.) i aquelles

que presenten una ordenació natural de com a mínim 6 possibles respostes. S’inclouen

en aquesta tipologia aquelles variables plantejades com grau de satisfacció o

acord/desacord a una sèrie d’afirmacions i les freqüències ja plantejades en escales

Likert de 6 punts. Les variables que presenten una ordenació natural inferior a 5

opcions o de trams de freqüència no proporcionals s’han definit com a variables

ordinals. A la resta de variables qualitatives se’ls ha assignat una mesura nominal al

considerar-les estrictament atributs.

Aquestes diferents variables donen lloc a diferents tipologies de dades. Per una banda

hi ha les preguntes en què els estudiants poden únicament escollir una opció i per tant

el percentatge total de respostes es el 100% dels enquestats i, per una altra, les

9

qüestions de resposta múltiple corresponen al nombre de respostes que generen els

informant amb les diferents combinacions possibles. En aquests casos els percentatges

de resposta són sobre el total de respostes no sobre el total d’estudiants, per tant la

suma no correspon al 100.

L’anàlisi de les dades ha estat principalment descriptiva per tal de mostrar la tendència

central, la dispersió i la distribució de les variables analitzades. D’altra banda s’han

establert relacions entre les variables dependent i les variables independents per

comprovar les distribucions de les dades i si aquestes són significatives o no.

2.3 Resum de dades recollides i participació

Univers: 2.098 estudiants de nou accés de la UdL

Nombre i percentatge de resposta: 1.150 qüestionaris retornats correctament (54,8%).

Marge d’error: 1,9%

En la taula 1 es recullen les dades de participació per facultats i escoles:

Centre Informants nou ingrés Informants segon any Total %

Participació 1r any

1

EPS 56 14 70 29,6%

ETSEA 156 18 174 60,2%

FDET 219 43 262 59,5%

FEPTS 290 53 343 54,2%

FIF 108 6 114 66,7%

FLL 101 9 110 56,7%

FM 156 46 170 70,3%

EURL 6 - 6 37,5%

INEFC 51 - 51 50,5%

OSTELEA 7 - 7 29,2%

Infermeria (Igualada)

0 - 0 0,0%

Taula 1.Resum de participació per centres

Les dades de participació dels centres de EURL i OSTELEA, han estat molt baixes

juntament amb el centre d’Infermeria d’Igualada, on la participació ha estat del 0%.

1S’especifica el percentatge d’estudiantat de primer curs, perquè en la recollida de respostes s’ha

detectat que també han contestat estudiants de segon curs.

10

Per aquest motiu no s’han tingut en compte aquests centres en l’anàlisi total de les

dades. L’EPS ha estat el centre en què no s’ha pogut administrar el qüestionari en

horari docent. Aquesta és la raó del baix percentatge de respostes recollides. Tot i això,

s’ha inclòs en l’anàlisi general al ser un centre propi de la UdL. Les seves xifres, però,

han d’interpretar-se amb cautela tenint en compte la baixa participació.

Quant a les vies d’accés, només s’han tingut en compte les que han resultat

significatives, com són batxillerat/PAU (75,3%) i CFGS (20,7%), ja que els percentatges

d’estudiants en la resta de vies d’accés són inferiors a l’1,5%. Tot i així no s’han

observat diferències remarcables entre les variables tecnològiques analitzades i les

vies d’accés.

3 PERFIL I CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTUDIANTAT DE NOU INGRÉS ENQUESTAT

3.1 Edat

Les dades globals indiquen que, com calia esperar, el 80% de l’estudiantat es concentra

en la franja dels 17 als 20 anys; d’aquesta prop del 50% (49’2%) té 18 anys. Del 20%

restant la majoria (14’6%) té entre 21 i 23 anys.

3.2 Sexe

L’estudiantat que ha contestat és majoritàriament femení: el 63,3% són dones i el

36,7% homes.

Pel que fa a la representació pels centres, s’observen diferències evidents. Tal com

queda reflectit en la Taula 2, excepte a l’INEFC, on només el 19,6% de les respostes

corresponen a noies, en la resta de centres el seu percentatge és igual o superior al

50%. Destaca la FEPTS que concentra l’índex més alt de respostes de noies amb un

85,5%.

Centre Dona Home

EPS 22,9% 77,1%

ETSEA 49,4% 50,6%

FDET 56,4% 43,6%

FEPTS 85,5% 14,5%

FIF 59,2% 40,8%

FLL 59,4% 40,6%

FM 78,1% 21,9%

INEFC 19,6% 80,4% Taula 2. Relació sexe per centres

11

Quan s’examinen les dades per graus, s’observa que les carreres en què han contestat

més nois, prop del 70% o superior, són, de menor a major: Administració i direcció

d’empreses (60,7%), Geografia (71,4%), CAFE/Fisioteràpia (72,4%), Enginyeria Forestal

(72,7%), Enginyeria Agrària i Alimentària (73,8%), Història (76,5%),CAFE (80%),

Enginyeria Informàtica (86,7%) i Enginyeria Electrònica (100%).

Aquells graus on s’han obtingut més respostes per part de noies se situen també per

sobre del 70% i són: Primària/CAFE (72,7%), Educació Primària (73,7%), Turisme (75%),

Història de l’Art (75%), Medicina (75%), Veterinària (77,3%), Dret/ADE (77,8%), Treball

Social (82%), Psicologia (83%), Filologia Hispànica (85%), Educació Social (85,7%),

Infermeria (87,5%), Educació Infantil (91,2%), Infermeria/Fisioteràpia (91,7%), Ciències

Biomèdiques (92,3%),Educació Primària/Bilingüe (96,7%).

Se situen prop del 70% de percentatge femení Biotecnologia (65,1%), Comunicació i

Periodisme (67,2%), Dret (66,7%) i Nutrició i Dietètica (69,4%).

3.3 Nivell socioeconòmic2

Pel que fa a la percepció que es té sobre on s’està situat des del punt de vista

socioeconòmic, com s’observa en el gràfic següent, el 35,6% dels estudiants se situa en

la classe mitjana. La segueixen percentualment la mitjana-baixa (26,5%) i baixa (el

23,9%). Del 14% restant que manifesta pertànyer a les classes amb més recursos, el

10,5% s’identifica amb la mitjana-alta i el 3,5% a l’alta.

En nombres absoluts, els estudiants que trien l’opció “classe mitjana” són 407; 273 la

classe baixa; i 303 se situen en la mitjana-baixa. En els dos nivells més elevats de

l’escala estan 160 estudiants dels quals només 40 manifesten ser de la “classe alta”.

2Per definir la franja en la que s’ha situat els estudiants s’ha emprat el barem utilitzat per l’IDESCAT,

configurant els següents estrats: baix (fins a 14.000€/any), baix-mitjà (de 14.001 a 25.000€/any), mitjà

(de 25.001€ a 35.000€/any), mitjà-alt (de 35.001 a 45.000€/any) i alt (més de 45.000€/any).

12

Gràfic 1. Percepció sobre el nivell socieconòmic

Tot i que aquesta és una dada de percepció, i ja s’esperava una concentració en les

respostes en la franja mitjana, és rellevant que la meitat se situï per sota. S’ha

correlacionat aquesta dada per centres per observar si existeix alguna relació entre

nivell socioeconòmic reconegut i tipus d’estudis en les dos puntes més extremes –

classe baixa i classe alta.

Pel que fa a la classe baixa, dels 41 graus analitzats en només 3 es recull percentatge 0

en aquesta casella: Arquitectura Tècnica, Enginyeria Mecànica i Filologia Hispànica3. La

lectura global mostra que aquesta classe no està concentrada en estudis concrets, sinó

que és transversal als diferents graus, en diferent mesura, ja que n’hi ha 24 que tenen

més d’un 20% de respostes situades en aquesta classe social. Destaquem alguns casos

a tall de mostra: Administració i Direcció d’empreses (23,8%), Educació Social (28,6%),

Enginyeria Agrària(28,6%), Educació Infantil (29,4%), Treball Social (29,5%), CAFE

(33,3%), Educació Primària/Alternança (33,3%), Fisioteràpia (36,7%) i Biotecnologia

(43%).

Pel que fa a la classe alta, dels 41 graus analitzats, només en 17 hi ha estudiants que

han anotat pertànyer-hi. En aquests, els percentatges oscil·len entre el 2% de CAFE i el

13,3% d’Enginyeria Informàtica. A diferència de l’anterior, en aquesta classe social sí

que es pot comprovar un decantament cap a carreres d’alt capital i estatus social.

Entre el 5% i 9% se situen: Història (5,9%), Turisme (6,5%), Enginyeria Agrària i

3En aquest cas, el baix percentatge de respostes obtingudes fa que no sigui representatiu del grup.

23,9%

26,5% 35,6%

10,5%

3,5% Nivell socioeconòmic, n=1.143 Classe baixa Classe baixa-mitjanaClasse mitjana Classe mitjana-alta

13

Alimentària (7,1%). Entre el 9% i el 15%, hi ha: Primària-CAFE (9,1%), Administració i

Direcció d’empreses (9,5%), Dret/ADE (11,1%), Medicina (12,5%) i, com s’ha dit,

Enginyeria informàtica que té el percentatge més alt de respostes en aquesta franja

(13,3%).

3.4 Via d’accés als estudis universitaris

El 76% dels estudiants que han respost han accedit als estudis universitaris via PAU

després del Batxillerat. El 20,6% hi ha arribat després de cursar cicles formatius (taula

3). La resta de casos, inferiors al 1% són l’accés de més de 25 anys (n=15) i l’accés a

estrangers(n=15), acreditació d’experiència professional (n=1), els titulats universitaris

que fan una segona o tercera carrera (n=8); no s’han tingut en compte en l’anàlisi, per

la seva baixa significació.

Pel que fa als que han respost que provenen de cicles de Grau Superior, les dades

mostren que el 20% es reparteix de manera irregular en els diferents estudis i centres.

Tot i així, com es pot observar a la Taula 1.4, tres centres concentren índex superiors al

25% de l’estudiantat: la FEPTS (28,3%), l’EPS (31,3%) i l’INEFC amb un (60,8%).

Pel que fa als que han respost que provenen de cicles de Grau Superior, les dades

mostren que el 20% es reparteix de manera irregular en els diferents estudis i centres.

Tot i així, com es pot observar a la Taula 3, tres centres concentren índex superiors al

25% de l’estudiantat: la FEPTS (28,3%), l’EPS (31,3%) i l’INEFC amb un (60,8%).

Centre Batxillerat (93,1%) Cicles de Grau Superior (20,6%)

EPS 64,6% 31,3%

ETSEA 89,1% 9,0%

FDET 76,2% 18,1%

FEPTS 69,7% 28,3%

FIF 75,7% 20,4%

FLL 88,1% 5,0%

FM 83,2% 14,8%

INEFC 37,3% 60,8% Taula 3. Relació batxillerat/cicles per centres

S’ha analitzat per graus la distribució d’aquest 20,6% d’estudiants provinents de cicles.

De les dades destaquen les següents: dels 41 graus analitzats, en 9 no hi ha cap

resposta procedent de cicles. Pel que fa a la resta, els percentatges varien des del 7,4%

(Dret) fins a Administració i Empreses (28,6%). Més significatiu és que hi ha graus en

14

què ha contestat més alumnat provinent de cicles que de Batxillerat: Educació Social,

amb un 57,5% i CAFE, amb un 60,8% són els més destacats. Alhora, n’hi ha que ratllen

el 50% com ara Treball Social (46%), la doble titulació de Educació Primària/Alternança

(40%) i Fisioteràpia (33,3%).

3.5 Domicili al llarg del curs

Les dades mostren que el 45% viuen en la llar familiar: casa seua o amb els pares. El

detall per centres recollit en la taula 4 mostra que aquesta és l’opció majoritària en

tots els casos, excepte a l’INEFC, la FM i la FIF.

Pel que fa a la resta de situacions el 38% comparteix un pis d’estudiants, l’opció

majoritària a la FM i la FIF; el 10% està allotjat a la residència de la UdL, sent els que

més l’ocupen percentualment els estudiants de la FM; el 3,2% resideix a casa d’un

familiar o amic i el 2% restant ha optat per altres opcions.

Centre

Casa pròpia/ Pares (45%)

Pis Estudiants compartit

(38%)

Residència UdL

(10%)

Residència Externa

UdL (2,7%)

Casa familiar

amic (3,2%)

Lloguer sol

(0,9%)

Prog. Viure

conviure (0,2%)

EPS 64,6% 27,1% 3,0% 0,0% 2,1% 0,0% 0,0%

ETSEA 37,8% 32.7% 19,9% 2,6% 5,8% 1,3% 0,0%

FDET 64,8% 23,8% 4,0% 3,0% 11,0% 3,0% 0,0%

FEPTS 48,3% 43,8% 4,1% 3,0% 1,4% 1,0% 0,3%

FIF 33,7% 40,6% 13,9% 5,9% 4,0% 1,0% 1,0%

FLL 52,5% 43,6% 1,0% 1,0% 2,0% 0,0% 0,0%

FM 23,2% 40,6% 26,5% 7,1% 1,9% 0,6% 0,0%

INEFC 11,0% 78,0% 5,9% 3,9% 0,0% 0,0% 0,0% Taula 4. Relació domicili curs per centres

4 ANÀLISI I DISCUSSIÓ DE LES DADES

4.1 ACCÉS A LA TECNOLOGIA: OBJECTIU 1

4.1.1 Eines tecnològiques utilitzades

Com pot observar-se en la Taula 5, les eines que més utilitzen els estudiants són, per

aquest ordre, el mòbil, el portàtil i el pc de sobretaula. Gairebé tot l’estudiantat

disposa de mòbil amb connexió a Internet (99,6%). El portàtil té un ús majoritari

seguit, a una certa distància, del pc de sobretaula. Tanmateix, quan s’observen els usos

de les tres eines, el mòbil és la més utilitzada per connectar-se (70%). Es detecta que

sumats els tres valors més alts de freqüència “sempre”, “gairebé sempre” i “amb

15

freqüència” els estudiants que utilitzen de manera habitual el servei de préstec de

portàtils no arriba al quinze per cent (13,8%).

Dispositiu En té No en

té L’usa

sempre Gairebé sempre

Amb freqüència

De vegades

Mai

Pc sobretaula (n= 1.141)

77,0% 23,0% 13,0% 8,8% 11,8% 15,9% 7,3%

Pc préstec UdL (n= 1.134)

- - 1,3% 2,6% 9,9% 29,0% 15,8%

Pc portàtil (n= 1.138)

97,1% 2,9% 57,0% 19,0% 12,4% 4,8% 1,2%

Smartphone (n= 1.140)

99,6% 0,4% 70,0% 13,5% 12,5% 3’1% -

Tauleta (n= 1.041)

55,8% 44,2% 6,5% 6,1% 6,9% 15,6% 7,2%

Videoconsola (n= 1.142)

56,6% 43,4% 2,5% 1,1% 2,9% 12,3% 22,5%

Taula 5. Relació de dispositius i freqüència d'ús

La Taula 6 recull, per centres, l’ús que diuen que fan els informants del servei de

préstec de pc en els nivells de l’escala més alts- “sempre”, “gairebé sempre” i “amb

freqüència”-. S’observa que, en general, l’ús del servei és repartit en els diferents

centres, encara que on es documenta més demanda és a la FEPTS amb un 19,0% i on

menys a la FIF amb un 7,9%.

Centre Pc préstec UdL (n= 1.134)

EPS 17,2%

ETSEA 11,7%

FDET 12,9%

FEPTS 19,0%

FIF 7,9 %

FLL 18,1%

FM 7,8%

INEFC 7,9% Taula 6. Relació ús pc préstec UdL

4.1.2 Possibilitats de connexió en el domicili al llarg del curs

Les respostes mostren que més del 99% tenen connexió a Internet en el seu lloc de

residència habitual. Només un 0,7% (n=8) manifesta no tenir-ne. Mirades les respostes

per centres, s’observa que aquests estudiants es reparteixen entre la FEPTS (n=3), la

FDET, l’ETSEA (n=2 cadascuna) i la FM (n=1).

Les respostes sobre la quantitat de temps de connexió mostren una població

universitària connectada al llarg de la jornada diària, dins i fora de la universitat. Així, el

81,4% manifesta estar connectat més de 2 hores al dia. D’aquests, un 30,2% està

16

sempre connectat, el 26,2% més de 3 hores al dia i el 25% restant afirma estar-hi entre

2 i 3 hores al dia.

El desglossament de les dades per respostes per centres, recollit a la taula 7, mostra

que on es recull un major percentatge d’estudiants sempre connectats és a la FLL

(41,6%). En aquesta franja, els que menys manifesten estar-ho són els estudiant

d’INEFC (11,8%).

Centre Entre 2 i 3 h dia (25,0%) Més de 3 h dia

(26,2%) Sempre connectat (30,2%)

EPS 25,0% 27,1% 16,7%

ETSEA 22,4% 21,8% 33,3%

FDET 27,8% 26,9% 26,4%

FEPTS 23,4% 25,9% 32,4%

FIF 22,3% 32,0% 28,2%

FLL 17,8% 26,7% 41,6%

FM 30,1% 28,8% 32,0%

INEFC 29,4% 21,6% 11,8% Taula 7. Temps de connexió al dia per centres

Els estudiants de la FIF són el que proporcionalment més estan connectats en un

temps superior a les 3 hores diàries. Els segueixen els estudiants de la FM, dels quals el

30,1% es connecten entre 2 i 3 hores diàriament.

4.1.3 Accés a la wifi de la UdL

Pel que fa a la connexió de servei obert de la UdL en els dos dispositius més utilitzats

(mòbil i portàtil) el percentatge d’ús se situa al voltant del 65%, com es documenta en

la taula 8.

Dispositiu Configurat per a ús wifi UdL No configurat per a ús wifi UdL

Pc portàtil 64,4% 35,6%

Smartphone 65,1% 34,9% Taula 8. Ús wifi UdL

Desglossades les dades per centres (Taula 9), s’observa que en tots ells més de la

meitat de l’estudiantat consultat utilitza la connexió wifi. Tot i així, destaquen la FIF i la

FM pel seu alt grau de connexió i en el sentit contrari, la FEPTS que concentra el menor

percentatge d’estudiants que configuren la wifi UdL en els seus dispositius.

Centre Configurat portàtil No configurat

Portàtil Configurat

mòbil No configurat

mòbil

EPS 58,3% 41,7% 70,8% 29,2%

17

ETSEA 60,9% 39,1% 67,1% 32,9%

FDET 58,4% 41,6% 68,3% 31,7%

FEPTS 57,6% 42,4% 56,6% 43,4%

FIF 88,3% 11,7% 68,9% 31,1%

FLL 54,5% 45,5% 65,3% 34,7%

FM 72,9% 27,1% 70,3% 29,7%

INEFC 86,3% 13,7% 60,8% 39,2%

Taula 9. Relació configuració wifi UdL per centres

Analitzats els resultats en relació amb la classe social, s’observa en els dos casos que el

85% dels estudiants que l’han configurat pertanyen a les classes socials mitjana,

mitjana-baixa i baixa. El percentatge de l’estudiantat de classe alta que manifesta

tenir-la no arriba al 4% 4 . Això podria ser indicatiu de què, en aquest tipus

d’estudiantat, l’estalvi que suposa poder connectar-se a una xarxa wifi no és rellevant i

que prioritza seguir connectat a les dades mòbils de pagament per la seva rapidesa de

resposta.

4.1.4 Configuració del servei de wifi

El 64,4% manifesta que la té configurada al portàtil. D’aquests, el 35,7% l’ha

configurat amb ajuda d’un tercer: el 22,4% ha estat guiat pel personal d’informació de

la UdL i el 13,3% per un company o amic. El 28,5% ho ha fet de manera autònoma;

d’aquests un 5,7% ha buscat un tutorial a Internet per fer-ho.

Pel que fa a la configuració de wifi al mòbil, els resultats són semblants als anteriors, ja

que el 65,1%dels estudiants la té configurada. Tanmateix, sí que hi ha una diferència

important en les respostes sobre com l’han configurat. Els resultats mostren un grau

superior de col·laboració grupal i de resolució autònoma. Aquest aspecte s’explica

probablement pel fet de la tinença majoritària de mòbil i l’ús massiu que en fan per a

tot, cosa que fa que en coneguin més el funcionament. Així, només un 6,3% diu que ha

demanat ajuda al servei d’informació de la UdL i al 27,1% els ha ajudat un company.

El 31,7% ho ha fet sol, d’aquests el 21% ha buscat un tutorial virtual.

4Cal tenir en compte que els estudiants autoidentificats com a classe alta són només 40.

18

Analitzada la correspondència per centres del percentatge al qual l’ha guiat els serveis

d’informació universitari (Taula 10), s’observa que els estudiants que més han

demanat assessorament tècnic per configurar-se el portàtil són de l’ETSEA, la FIF i la

FEPTS.

Centre

Suport servei informació UdL per a wifi

Portàtil (22,4%) (n= 256)

Mòbil (6,3%) (n= 72)

EPS 8,3% 6,3%

ETSEA 31,4% 8,4%

FDET 21,7% 11,5%

FEPTS 26,9% 4,5%

FIF 27,2% 9,7%

FLL 11,9% 3,0%

FM 22,6% 2,6%

INEFC 2,0% 0,0% Taula 10. Demanda suport UdL per configuració wifi per centres

4.1.5 4.5. Raons per no haver configurat el servei de wifi de la UdL

Les raons que exposa el 35,6% que no té configurada la wifi al portàtil són diverses.

Com en el cas anterior, la raó esgrimida per la majoria (8,6%) és l’excessiva

complicació per fer-ho. El 6,9% manifesta que no porta les eines que tenen de

connexió (pc/tauleta) a la UdL, mentre que 1,8% diu que costa massa temps configurar

la xarxa.

4.1.6 4.6. Freqüència d’ús diari d’Internet

Segons les respostes, el temps de connexió dels estudiants mentre estan a la UdL és

menor del que passen connectats al domicili particular que, segons manifesten en les

respostes, són el 81,4% que hi estan més de 2 hores al dia. A la UdL només un 51,2%

diu que hi està més de 2 hores; d’aquests un 23,1% n’està sempre. Per contra, un

21,7% diu no connectar-s’hi mai i un 27% hi està entre una hora i dos hores.

Centre Sempre (23,1%)

Més de 3h (12,9%)

Entre 2 i 3 h (15,2%)

Entre 1 i 2 h (13,3%)

Menys 1 h (13,7 %)

Mai (21,7%)

EPS 14,9% 6,4% 12,8% 17,0 % 21,3% 27,7%

ETSEA 24,0% 11,7% 15,6 % 11,7 % 16,9 % 20,1 %

FDET 21,9% 10,3 % 17,0 % 16,5 % 10,3 % 24,1 %

FEPTS 27,4% 10,8 % 9,0 % 10,1% 13,9% 28,5 %

FIF 20,4% 12,6 % 28,2% 17,5 % 10,7% 10,7 %

FLL 17,0% 16,0% 17,0% 12,0 % 12,0 % 26,0 %

FM 25,3% 22,7% 17,5 % 11,0% 9,1 % 14,3%

INEFC 19,6% 3,9 % 7,8 % 19,6% 37,3 % 11,8 % Taula 11. Relació temps de connexió-activitat acadèmica per centres

19

Pel que fa a la distribució de les respostes per centres, si sumem els tres valors de

freqüència d’ús més alt “sempre”, “més de 3 hores”, “entre 2 i 3 hores”, destaquen la

FIF i la FM que superen àmpliament el cinquanta per cent d’ús (62,2% i 65,5%

respectivament). A la ratlla del cinquanta per cent, se situen ETSEA, FLL i FDET (51,3%,

50% i % 49,2% respectivament). La resta no superen el trenta per cent.

4.1.7 Finalitats de la connexió mitjana hores i dia

Tal i com es mostra en la taula 12, la finalitat majoritària és la comunicativa, a través

de missatgeria instantània, com Whatsapp sobretot, mentre que l’ús de Twitter i

Facebook és poc habitual.

Motiu Més de 3 h Entre 2 i 3 Menys 2 h Menys 1 h Mai

Activitat acadèmica 16,9% 27,2% 39,7% 14,7% 1,5%

Oci, lleure 21,8% 20,9% 29,6% 22,7% 5,0%

Informar-se actualitat 3,6% 7,6% 28,5% 49,8% 10,5%

Xarxes socials 15,6% 17,3% 26,7% 35,3% 5,1%

Comunicació(correu, Whatsapp) 44,3% 17,5% 21,4% 15,5% 1,3% Taula 12. Relació temps de connexió finalitat

Destaca que es dedica més temps a la connexió per a activitats de lleure i

comunicatives (44,3% més de 3 hores al dia) que per a feines universitàries (16,9%).

En aquest sentit, gairebé el 55,9% utilitza Internet menys de dos hores al dia lectius

per fer les tasques acadèmiques. Igualment remarcable és que al voltant del 60% els

estudiants (60,3%) dediquen menys d’una hora o cap a consultar diaris digitals o

buscar informació sobre els temes d’actualitat.

Analitzats els resultats per graus, s’observa que els estudiants que han manifestat que

treballen fent tasques acadèmiques connectats més de tres hores al dia es

reparteixen de manera desigual en 35 de les 41 titulacions. Destaquen percentatges de

resposta per damunt del 30% en els graus de Veterinària, Psicologia, Medicina,

Educació Infantil/Primària i Ciències Biomèdiques. Entre els que hi dediquen entre dos

i tres hores, els percentatges majoritaris, igual o superiors al 50,0%, es concentren a

Infermeria (50%) i a Educació Primària/Alternança (53,3%). Entre els que manifesten

que hi dediquen entre una i dos hores, cal destacar diferències percentuals importants.

Per sobre del 50%, destaquen Història (58,8%) Nutrició (52’8%), Enginyeria Mecànica

(70%), Enginyeria Informàtica (75%), Café/Fisioteràpia (62,1%), CAFE (59,2%).

20

4.1.8 Dispositius utilitzats en funció del motiu de connexió

Els resultats confirmen el poc ús de l’ordinador de sobretaula. No només és l’eina que

menys tenen, sinó que també sembla que l’ús dels pc a les biblioteques i sales de

treball amb ordinadors és escàs. Si s’observen els percentatges resumits en la Taula 13

es comprova que en cap cas l’ús arriba al 5%.

Motiu mòbil mòbil+portàtil Pc portàtil Pc sobretaula

Enviar correus des de Sakai (n= 1.087) 7,0% 19,0% 55,4% 4,2%

Enviar correus des d’adreça personal (n= 1.136) 10,0% 27,6% 42,0% 4,0%

Consultar Campus Virtual (n=1.139) 7,5% 32,1% 35,2% 2,5%

Consultar diccionaris i traductors (n=1.135) 19,1% 31,5% 29,4% 2,6%

Buscar informació per tasques acadèmiques (n= 1.142) 4,1% 23,8% 47,0% 3,4%

Buscar informació temes lúdics/oci (n= 1.137) 19,5% 34,1% 24,0% 1,8%

Buscar informació relacionada amb UdL (n= 1.134) 6,1% 20,6% 50,8% 4,6%

Xarxes socials (n= 1.131) 37,4% 33,5% 8,7% 0,0%

Consultar informacióactualitat (n= 1.123) 22,0% 29,8% 25,7% 2%

Taula 13. Relació entre dispositius i motius d'ús

Tot i que no són dades contundents, sembla que la tendència va en la línia que usar un

dispositiu o un altre està en relació amb la tipologia de la tasca que s’ha de dur a

terme. Així, quan es tracta d’usos acadèmics que demanen buscar informació i

guardar-la s’utilitza l’ordinador portàtil per sobre del mòbil. A tall d’exemple,

s’observa que un 50,8% i un 47,0% utilitzen el portàtil per buscar informació per a

necessitats universitàries i només diuen emprar el mòbil per a les mateixes tasques el

6,1% i el 4,1% respectivament. Tanmateix, els percentatges augmenten quan s’ofereix

la doble opció mòbil/portàtil que assenyala un ús combinat de les dos eines, cas en el

que el 20,6% dels estudiants diu que els usa indistintament per buscar informació

relacionada amb la UdL i el 23,8% per a tasques acadèmiques.

D’altra banda, quan els usos són consultes ràpides, de lleure o per comunicar-se l’ús

del mòbil augmenta. Això queda exemplificat en el 19,1% que diu usar el mòbil per

consultes al diccionari; buscar informació de temes lúdics (19,5%); o consultar

informació a Internet (22%). En general, s’observa que els dos dispositius més utilitzats

continuen sent el mòbil i el portàtil. Excepte per a utilitzar les xarxes -cas en què el

mòbil és l’eina majoritària (37,4%)- els estudiants utilitzen de manera indistinta els dos

per a les necessitats de connexió que tenen.

21

SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 1 Eines tecnològiques El 99,6% de l’estudiantat té mòbil amb connexió a Internet. El 97,1% disposa també de pc portàtil connectat a Internet. Entre un 10 i un 15% dels estudiants utilitzen el servei de préstec universitari de portàtils. La Facultat on més s’utilitza aquest servei és la FEPTS (19%) i on menys a la FIF (7,9%), Connexió a Internet

- Pràcticament el 100% dels estudiants té al llarg del curs possibilitats de connexió a Internet en el seu lloc de residència. Wifi de la UdL

- La wifi oberta de la UdL és utilitzada per un 65% de l’estudiantat, configurada al portàtil i/o mòbil.

- En el cas del portàtil, prop del 70% dels enquestats ha configurat el wifi de manera autònoma i només un 22,4% l’ha configurat amb l’assessorament del servei de suport universitari. Pel que fa al mòbil, el grau d’autonomia augmenta i només han necessitat l’ajuda del servei el 6’3% dels estudiants.

- L’estudiantat que no ha configurat la wifi ho justifica dient que és complicat (8,6%), no té temps (1,8%) o no sap com fer-ho (1,3%). Freqüència d’ús

- Del 81,4% que diu estar connectat a la xarxa més de 2 hores al dia, el 25% està en la franja de les 2 i 3 hores; el 26,2% es connecta més de 3 hores al dia i el 30,2% reconeix que està sempre connectat. Per centres, el major percentatge d’estudiants connectats “sempre” es recull a la FLL i el major percentatge d’estudiants connectats tres hores, a la FIF.

- Les raons per les quals l’estudiantat es connecta són sobretot per activitats d’oci i per comunicar-se amb altri. El 55,9 % manifesta que dedica a tasques acadèmiques menys de 2 hores al dia, de mitjana.

a) Els estudis en el que es recull un percentatge major (pel damunt del 30%) de estudiants connectats en la franja alta (més de tres hores al dia) són els graus de Veterinària, Psicologia, Medicina, Educació Infantil/Primària i Ciències Biomèdiques.

b) Els que hi dediquen entre dos i tres hores es concentren a Infermeria (50%) i a Educació Primària/Alternança (53,3%).

c) Entre els que manifesten que hi dediquen entre una i dos hores, cal destacar diferències percentuals importants. Per sobre del 50%, destaquen Història (58,8%) Nutrició (52’8%), Enginyeria Mecànica (70%), Enginyeria Informàtica (75%), Café/Fisioteràpia (62,1%), CAFE (59,2%). Dispositius utilitzats i finalitat

- Es documenta un ús escàs de l’ordinador de sobretaula que no arriba al 5%. - S’evidencia que en les tasques universitàries que demanen cercar, guardar i elaborar la

informació, el portàtil és l’eina més utilitzada. A la vora del portàtil, el mòbil –que és l’aparell utilitzat majoritàriament per a tasques lúdiques i comunicatives- també guanya terreny per a usos acadèmics i l’ús combinat de les dos eines (mòbil/portàtil) obté percentatges més elevats.

22

4.2 NIVELL DE CONEIXEMENT I L’ÚS QUE FAN DE L’ENTORN WEB 2.0 DE LA UDL,

PERCEPCIÓ DE LES EINES I MOTIVACIONS PER USAR-LES: OBJECTIU 2

4.2.1 Seguiment de Facebook i Twitter de la UdL

Un 94,4% de l’estudiantat manifesta que tenir Facebook, mentre que el 5,6%

(n=63)afirma que no.

Pel que fa a Twitter, pot observar-se que les xifres són molt menors, ja que només

disposa d’un perfil en aquesta xarxa social el 41,1% dels estudiants. Quant al

seguiment dels perfils de la UdL a aquestes dos xarxes socials, el 37,8% dels estudiants

que disposen de Facebook segueixen el de la UdL, mentre que el 5,9% dels que

disposen de Twitter ho fan.

Analitzada la distribució del percentatge del desconeixement del Facebook de la UdL

per centres, s’observa a la Taula 5.3 que el centre en el que hi ha més coneixement del

perfil de la UdL en aquesta xarxa social és la FLL (38% d’estudiants que el desconeixen),

seguida de la FM (43,1%). On més es desconeix és a l’INEFC (56,9%) i la FEPTS (50,7%).

Pel que a Twitter, tots els centres, excepte l’INEFC, que és on es registra un nivell de

desconeixement més alt també en aquest cas (36,0%), es mouen entre el 22,5% de la

FEDT, on més es coneix, al 29,9% de la FM.

Taula 14. Desconeixement existència Facebook i Twitter UdL per centres

També s’ha preguntat als estudiants que sí segueixen Facebook i Twitter de la UdL, les

raons per les quals ho fan. Les respostes indiquen que, del 37,8% que segueixen el

Facebook institucional, el 24,1% ho fa per seguir l’actualitat universitària i el 12,6%

perquè considera que proporciona informació útil. Desglossades les dades per centres,

Centre No sap existència

Facebook institucional(83,2%) Twitter Institucional(26,0%)

EPS 44,7% 29,8%

ETSEA 46,2% 23,7%

FDET 49,1% 22,5%

FEPTS 50,7% 25,4%

FIF 45,9% 25,7%

FLL 38% 27,3%

FM 43,1% 29,9%

INEFC 56,9% 36,0%

23

destaca en la primera opció la FM (32,5%) i en la segona, la FIF (17,3%). Pel que fa a

Twitter, només un 5,9% dels que en tenen segueixen el de la UdL.

A més de les pàgines institucionals, molts dels centres disposen de pàgines pròpies a

Facebook i Twitter. Com s’observa a la taula 15, la majoria dels centres disposen de

perfil a Facebook i és una minoria la que en té a Twitter. Pel que fa a aquesta primera

xarxa tres centres presenten un nivell de seguiment superior al 60%: INEFC (76,5%), la

FM (65,4%) i la FIF (65%). La facultat on menys seguiment es registra és la FEPTS

(33,2%). Pel que fa al Twitter el seu seguiment no arriba en cap centre dels quatre que

en tenen al 5%.

Centre

Segueixen

Facebook centre(43,9%) Twitter centre(4,8%)

EPS 37,5% 4,3%

ETSEA 39,1% no en té

FDET 28,4% 5,0%

FEPTS 33,2% 3,2%

FIF 65,0% no en té

FLL 46,0% no en té

FM 65,4% no en té

INEFC 76,5% 2,0% Taula 15. Seguiment de Facebook i Twitter propi del centre

Analitzades les respostes que manifesten les causes del no seguiment, s’observa que hi

ha explicacions causals de caràcter general. El 42,2% dels que no el segueixen diuen

que ignoren l’existència d’aquests perfils del centre. Igualment, les raons de seguir-lo

és estar al dia i trobar informació útil.

Raons per seguir el perfil de Facebook del centre on s’estudia Percentatge (n= 1.124)

Per estar al dia del que passa a la UdL 27,2%

Perquè proporciona informació útil 14,9%

Per trobar altres persones 1,3%

Perquè pertanyo al centre 0,2%

Raons per no seguir el perfil de Facebook del centre on s’estudia Percentatge (n= 1.121)

Perquè no se què existeix 42,0%

No m’aporta informació útil 2,8%

No vull seguir el centre al Facebook 3,3%

No està actualitzat 1,4% Taula 16. Raons per seguir o no el Facebook del centre

No s’han analitzat els resultats referents als perfils de Twitter donada la seva poca

representativitat.

24

4.2.2 Seguiment de Facebook i Twitter dels serveis directament relacionats amb

l’estudiantat

A més dels perfils de la UdL i dels centres on estudien, interessa detectar fins a quin

grau estan comunicats els estudiants de la UdL amb les diferents eines específicament

pensades per a ells que la universitat té desplegades. En aquest apartat es recullen les

dades de les tres que més directament s’adrecen a l’alumnat: el Consell de

l’Estudiantat, el Servei d’Informació i Atenció Universitàries (SIAU) i la web Alumnes.

Consell de l’Estudiantat

Resulta interessant documentar el coneixement que els estudiants tenen dels

organismes de representació estudiantil. En primer lloc, en aquesta secció es planteja

si se sap què és el Consell d’Estudiantat. Només el 6% respon que no sap què és. Dels

que sí que ho saben, el 33,5% el segueix al Facebook, com es pot observar a la taula

17.

Centre

Segueixen

Facebook(33,5%) Twitter(2,9%)

EPS 34,0% 2,2%

ETSEA 35,3% 3,8%

FDET 17,3% 2,7%

FEPTS 25,9% 1,8%

FIF 48,0% 3,0%

FLL 45,0% 4,0%

FM 64,1% 5,2%

INEFC 5,9% 0,0% Taula 17. Seguiment Facebook i Twitter del Consell de l'Estudiantat per centres

El detall per centres indica que d’aquests el percentatge majoritari de seguiment es

concentra a la FM (64,1%), seguida per la FIF (48,0%). Els percentatges de seguiment

del Twitter són molt menors i van des del 5,2% de la FM a l’1,8% de la FEPTS.

Pel que fa a les raons per seguir-lo, el principal motiu és per estar al dia del que passa a

la UdL (18,2%) i perquè proporciona informació útil (14,8%). La resta de raons està,

com pot veure’s a la taula 18, molt lluny proporcionalment d’aquesta quantitat de

resposta i són poc significatives.

25

Raons per seguir el Consell Estudiantat al Facebook Percentatge (n= 1.119)




Per suggeriment d’altri 0,3%

En sóc membre 0,1%

Raons per no seguir Consell Estudiantat al Facebook Percentatge (n= 1.112)

Perquè no se què existeix 46%


No vull seguir el Consell a Facebook 4,9%

No està actualitzat 0,6% Taula 18. Raons per seguir o no el Consell de l'Estudiantat a Facebook

Servei d’Informació i Atenció Universitàries (SIAU).

Per les seves característiques es pot partir de la hipòtesi que el SIAU podria ser seguit

de manera majoritària per l’estudiantat. Les respostes constaten que no és així, donat

que només el 2% dels estudiants diuen seguir-lo al seu Twitter, l’única xarxa social de

què disposa el SIAU. S’ha de tenir en compte que disposar només de Twitter és un

handicap a causa de la poca penetració d’aquesta xarxa entre els estudiants de la UdL.

Preguntats per les raons del perquè no el segueixen, els percentatges es distribueixen

entre els que manifesten que no saben que el SIAU té Twitter (3,3%) i els que diuen

que no volen tenir la UdL afegida (5,6%). Dels que sí que el tenen afegit, la raó més

esmentada és que volen estar al dia (1,3%).

Web Alumnes

Aquesta tendència s’inverteix en el cas de la web específica de l’alumnat que és

seguida i coneguda per un 73,0% del total d’informants. Per centres, el percentatge

més alt de seguiment està entre l’estudiantat d’ETSEA i el de no seguiment entre els

d’INEFC, com recull la Taula 19.

Centre Coneixen Web alumnes.udl.cat

EPS 89,4%

ETSEA 82,7%

FDET 72,6%

FEPTS 78,9%

FIF 76,2%

FLL 77%

FM 68,2%

INEFC 9,8% Taula 19. Coneixement de la Web Alumnes per centres

26

4.2.3 Seguiment de Facebook i Twitter dels altres serveis UdL

S’ha preguntat també pel grau de seguiment dels perfils en xarxes socials de diferents

serveis de la UdL. A continuació analitzarem la situació respecte a Facebook del Servei

de Biblioteca i Documentació (SBD), el Servei d’Esports (SE), el Centre de Formació

Contínua (CFC) i l’Institut de Llengües (IL).

Servei de Biblioteques i Documentació (SBD) de la UdL

Pel que fa al grau de seguiment del SBD, s’observa que només un 5,7% dels estudiants

diuen seguir-lo al Facebook, encara que analitzat en profunditat s’arriba al 11,8% del

cas de la FM, com recull la Taula 20.

Centre Segueix Facebook SBD

EPS 6,4%

ETSEA 3,8%

FDE 6,4%

FEPTS 4,9%

FI 3,0%

FLL 5,0%

FM 11,8%

INEFC 2,0% Taula 20. Seguiment de Facebook del SBD per centres

S’han preguntat les causes que fan que segueixin el servei. El resum de les respostes es

mostra en la Taula 21 i es comprova que es manté la tendència ja observada en el cas

de les eines oficials de la UdL: majoritàriament l’estudiantat desconeix l’existència

d’aquestes eines d’informació i comunicació.

Raons per seguir Facebook del SBD




Raons per no seguir Facebook SBD

Perquè no se què existeix 72,9%


No vull seguir les Biblio a Facebook 9,3%

No està actualitzat 1,0% Taula 21. Raons per seguir o no el Facebook del SBD

Centre de Formació Contínua (CFC)

Pel que fa al CFC igualment queda de manifest el poc seguiment que en fan els

estudiants que arriben a la UdL: només un 2,2% del total de respostes diu que el

segueix. LA distribució per centres va del 3,6% de la FDET al 0,0% de la EPS.

27

S’han identificat les raons per les quals se segueix o no i un 73,8% dels que no el

segueixen (n= 824) diuen que no sabien que existeix. De la resta de raons apuntades

destaca un 11,2% (n=124) que manifesta no voler seguir el CFC.

Institut de Llengües (IL)

Quant a l’Institut de Llengües, segueixen el seu Facebook el 5,5% i el seu Twitter, el

1,2% dels estudiants enquestats. Les xifres de seguiment d’aquesta darrera xarxa social

són molt baixes, com pot veure’s en la Taula 5.13. Les relatives a Facebook van des de

l’11,4% de la FDET fins a l’1,9% de l’ETSEA.

Centre Segueixen Institut de Llengües

Facebook (5,5%) Twitter (1,2%)

EPS 2,1% 0,0%

ETSEA 1,9% 1,3%

FDET 11,4% 2,7%

FEPTS 4,9% 0,0%

FIF 2,0% 1,0%

FLL 7,1% 1,0%

FM 5,2% 2,0%

INEFC 3,9% 0,0% Taula 22. Seguiment de Facebook i Twitter de l'IL per centres

Pel que fa a les raons per seguir-lo destaca que proporciona informació útil, opció que

han marcat 32 persones i també que serveix per estar al dia, opció que marquen 27

persones.

El Servei d’Esports (SE)

També en aquest cas, com ja hem destacat anteriorment, se segueix en un

percentatge molt més alt el Facebook (5,8%) que el Twitter del Servei (1,3%), encara

que, com es pot observar, amb percentatges molt petits.

Pel que fa als centres, el seguiment va des del 5,5% de la FIF al 8,1% de la FLL. L’INEFC

s’escapa a aquesta tendència i segueixen el Servei d’esports un nombre molt més

elevat d’estudiants (29,4%), seguiment justificat per la tipologia dels estudis i l’interès

especial que hi pot haver en aquest Servei.

També en aquest cas, les raons per seguir-lo o no, continuen sent que aporta

informació útil en el primer cas i el no coneixement que el Servei d’Esports té perfil a la

xarxa social en el segon.

28

Per resumir, es recullen totes les dades dels serveis per centres en la taula 23.

SBD SE CFC IL

GLOBAL 5,7% 6,7% 2,2% 5,5%

EPS 6,4% 2,1% 0,0% 2,1%

ETSEA 3,8% 5,8% 1,9% 1,9%

FDET 6,4% 7,7% 11,4% 11,4%

FEPTS 4,9% 3,8% 4,9% 4,9%

FIF 3,0% 5,0% 2,0% 2,0%

FLL 5,0% 8,1% 7,1% 7,1%

FM 11,8% 5,2% 5,2% 5,2%

INEFC 2,0% 29,4% 3,9% 3,9% Taula 23. Seguiment de Facebook per centres del serveis UdL

S’observa que, en el còmput general, els estudiants segueixen poc els serveis de la

UdL. El més seguit és el SE (6,7%), mentre que la resta de serveis presenten tots

percentatges més baixos encara al voltant del 5,5%.

Pel que fa al seguiment de cadascun dels serveis per centres, en el que més se segueix

el Facebook del SBD és la FM (11,8%), seguida per la FDET (6,4%). On menys se segueix

és a l’INEFC, amb només un 2% de seguiment.

El seguiment del SE va des del 5% de la FIF al 8,1% de la FLL. L’INEFC segueixen el

Servei d’esports un nombre molt més elevat d’estudiants (29,4%).

El CFC és seguit per 11,4% dels estudiants de la FDET, la xifra més alta en aquesta cas,

mentre el centre que el segueix menys és l’ETSEA (1,9%).

FDET és també el centre que més segueix l’IL, amb un percentatge de l’11,4%,

lleugerament per davant de FLL (7,1%). El centre que menys el segueix és l’ETSEA

(1,9%), a poca distància de la FIF (2%).

4.2.4 Formació en les eines del Campus Virtual a la UdL

En primer lloc s’ha preguntat als estudiants si havien rebut aquest tipus de formació. El

68,1% afirma sí que n’ha rebut. Així, doncs, el 31,9% no n’ha rebut.

Centre Formació en eines Campus virtual(68,1%)

EPS 46,8%

ETSEA 76,9%

FDE 75,6%

FEPTS 57,2%

FI 82,5%

FLL 70,0%

FM 85,8%

INEFC 13,7%

29

Taula 24. Formació específica en les eines del Campus Virtual per centres

S’ha preguntat als estudiants que han seguit la formació del Campus Virtual de quina

manera es van assabentar que es duia a terme. Un percentatge elevat dels estudiants

(46,4%) afirma que va rebre formació en les jornades d’acollida a l’inici de curs en els

centres. En aquest grup destaquen els percentatges de la FM, on l’estudiantat que ha

seguit aquestes sessions arriba al 75,5%. La FIF i ETSEA es situen lleugerament per

sobre del 50% mentre que la resta de centres se situen per sota.

S’observa que un 15% afirma que ha rebut formació per part del professorat durant el

desenvolupament de les assignatures. Hi ha altres opcions assenyalades com per

exemple “m’ho ha explicat un company” i “ho he après jo sol” que se situen prop del

3%.

4.2.5 Eines del Campus Virtual5 de suport a l’assignatura. Usos, freqüències i

motivacions

El Campus Virtual, tal com està dissenyat per mitjà de l’entorn Sakai, inclou per a la

gestió de cada assignatura 17 eines d’usos diferents. S’ha preguntat als estudiants,

amb una opció de resposta escalar, si l’usaven, amb quina freqüència ho feien i per

què, a partir d’una sèrie de respostes d’opció múltiple.

Posteriorment, a efectes de lectura dels resultats, s’han agrupat les eines en tres

tipologies: de continguts i avaluació docent (guia docent; recursos; biblioteca;

activitats; tests i qüestionaris; lliçons); de relació i comunicació (missatges, debat, espai

compartit, xat, videoconferència, wiki) i d’informació (qualificacions, anuncis, orla,

agenda). Aquesta pregunta ha rebut 1.312 respostes que s’han convertit

posteriorment a percentatges sobre índex de resposta, no sobre índex d’informants.

En general es constata un ús baix en cada una de les eines. Hi ha dades significatives,

com ara el percentatge d’estudiants que “mai” o “rarament” consulta la Guia Docent,

que sumats arriben al 15,8%, com s’observa a la Taula 25. També resulta rellevant que

5S’ha de tenir en compte que, en el cas específic de les eines del Campus Virtual, els estudiants de

l’INEFC no s’han computat, degut a que empren un entorn diferent, amb altres utilitats.

30

només el 53,9% d’estudiants afirma que sempre consulta l’apartat Recursos, un

indicador aquest a tenir en compte.

Mai Rarament De vegades Amb freqüència Gairebé sempre Sempre

Guia docent 6,2% 9,6% 16,3% 20,5% 24,6% 22,7%

Recursos 2,6% 1,2% 3,4% 12,3% 21,4% 53,9%

Biblioteca 28,4% 18,4% 19,1% 15,7% 9,1% 4,5%

Activitats 7,3% 6,5% 15,2% 25,6% 23,2% 17,1%

Tests/Qüestionaris 21,7% 11,2% 17,0% 20,1% 14,6% 10,1%

Lliçons 63,3% 7,3% 7,9% 6,8% 4,6% 4,1% Taula 25. Ús i freqüència de les eines de continguts i avaluació docent

Preguntats pels motius per l´ús o no d’aquestes eines de contingut i avaluació docent

les es comprova que, en tots els casos, el professorat té un paper determinant en l’ús.

Excepte un –l’eina Lliçons6– el major nombre de respostes fa referència a l’actuació

que té el professorat, com recull la taula 26.

Raons per usar-la Percentatge Raons per no usar-la Percentatge

Guia docent

Trobo informació sobre majoria assignatures

71,4%

Informació incompleta 1,9%

Majoria professorat no la utilitza

2,5%

Professor ja ho ha explicat a classe

17,3%

No se on és 3,3%

No m’interessa 3,4%

Recursos

Professorat penja continguts assignatura

92,1%

Informació desorganitzada. No trobo el que busco

2,1%

Professorat no penja recursos

2,4%

No se on és 2,2%


Biblioteca

Hi ha bibliografia recomanada de

l’assignatura 39,8%

Professorat no utilitza 22,9%

No se com funciona 2,2%


Activitats

He de lliurar activitats de l’assignatura

59,9% Professorat no utilitza 15,5%

Tinc problemes per lliurar les activitats

2%

Consulto les instruccions i les dades de lliurament

de l’activitat 6,2%

No m’interessa

3,2%

Tests/Qüestionaris

Professorat utilitza com a 52,3% Professorat no utilitza 35,9%

6 En aquest cas, fins i tot, l’equip investigador té la hipòtesi que el majoritari “no sé on és” (48%)

reflecteix un no saber conseqüència que no s’usa a les assignatures, probablement per desconeixement

del professorat ja que és una eina relativament de nova incorporació al Campus.

31

eina avaluació

No se on és 7%


Lliçons

Permet seguir temari al meu ritme

23,3%

No està activada 13,8%

No sé on és 48%

No m’interessa 15,8% Taula 26. Raons per usar o no les eines de continguts i avaluació docent

Pel que fa a les eines de relació i comunicació del campus (Taula 26), és una minoria

d’estudiants la que afirma utilitzar-les. Només la secció Missatges, que és l’espai de

comunicació majoritari, com es veurà més endavant, entre professorat i alumnat,

recull el percentatge més alt i encara així és només un 36,1% del total de respostes del

valor “sempre”.


Missatges 4,3% 3,7% 7,5% 16,5% 26,0% 36,1%

Debat 60,9% 13,4% 9,9% 6,0% 2,9% 1,4%

Espai compartit 50,8% 12,0% 10,4% 9,3% 6,6% 5,0%

Xat 59,1% 14,6% 10,8% 5,1% 2,9% 1,4%

Videoconferència 83,8% 4,9% 2,4% 1,8% 0,8% 0,5%

Wiki 67,5% 6,7% 7,2% 6,8% 3,7% 2,4% Taula 27. Ús freqüència de les eines de relació i comunicació

Pel que fa al ús o no d’aquest grup d’eines, tot i que el paper del professorat continua

sent important, especialment en l’espai de debat (53,2%), les causes que s’apunten

com a rellevants per a no usar-lo són la manca d’interès i no saber què és l’eina i on

buscar-la, com mostra la Taula 28.

Raons per usar-la % Raons per no usar-la %

Missatges

Manera de comunicar-me amb companys i professorat

89%


No sé què és 2,0%


Debat

Fem activitats obligatòries en aquest espai

14,6%


El meu perfil no em deixa encetar debat

0,6%

Participació no obligatòria

5,1%



Espai compartit

Comparteixo documents amb professorat

18,9%




Em permet emmagatzemar documents i treballs

4,7% No està activat 2,5%

Xat

Permet fer consultes ràpides en temps real a prof. i companys

19,2%

No la trobo funcional 33,1%



Videoconferència

Fem activitats usant aquesta eina 2,4% No la trobo funcional 24,2%


32

Permet comunicar-me amb companys i professorat

1,7% No m’interessa 36,0%

Wiki

Elaboro continguts 12,0% No està activada 8,3%


Fem activitats amb aquesta eina 7,6% No m’interessa 17,6% Taula 28. Raons per usar o no les eines de relació i comunicació

Finalment, pel que fa a les eines d’informació, s’observa una tendència semblant, tot i

que hi ha eines, com les qualificacions, a les que s’acudeix amb més freqüència que

altres, com la secció Ajuda.


Qualificacions 11,6% 8,4% 13,0% 20,0% 19,1% 22,4%

Anuncis 25,7% 11,5% 13,3% 16,2% 12,5% 15,1%

Orla 53,5% 15,7% 11,9% 7,5% 3,1% 2,4%

Agenda 47,6% 15,3% 13,5% 9,8% 4,1% 3,5%

Ajuda 66,8% 12,3% 6,9% 3,9% 2,4% 0,9% Taula 29. Ús i freqüència d'eines d'informació

Pel que fa a les raons per no usar aquestes eines, recollides a la taula 30, es repeteixen

els arguments assenyalats en els casos anteriors.

Raons per usar-la % Raons per no usar-la %

Qualificacions

Hi consulto les notes 71,4%

Professorat no penja notes

25,0%



Anuncis

M’arriben notificacions assignatura i grau 55,9%

Professorat no utilitza

14,7%

No hi ha informació útil

5,8%



Orla

Consulto els correus dels companys 15,1% No sé què és 32,2%

No m’interessa 38,4% Així puc recordar els noms dels companys 7,6%

Puc tafanejar els perfils dels companys 6,7%

Agenda

Professorat hi posa les dates importants 18,0%

Professorat no utilitza

37,4%


Em permet organitzar-me 9,1% No m’interessa 22,8%

Ajuda

Em permet consultar dubtes sobre funcionament campus virtual

14,2%

No la trobo funcional 17,6%


No m’interessa 40,0% Taula 30. Raons per usar o no les eines d'informació

En definitiva, els resultats porten a concloure que el desconeixement, la manca d’ús

per part del professorat i la manca d’utilitat percebuda per l’alumnat quan no creu que

33

l’eina li aporta alguna cosa són elements bàsics perquè una eina del Campus Virtual,

que pot semblar molt útil a priori, quedi inutilitzada per manca d’ús.

4.2.6 Usos de les eines del Campus Virtual per part del professorat i alumnat

En relació amb els usos que en fa l’estudiantat, interessa saber quin és l’ús de les eines

del Campus que posen en joc docents i alumnes en les seues relacions acadèmiques.

S’ha preguntat a l’estudiantat si el professorat empra el campus virtual. Com es pot

observar en la taula següent, la majoria del professorat utilitza el campus, donat que

els percentatges més elevats de respostes es troben en l’opció “Tots” 44,4% i “La

majoria” 52,5%.

Pel que fa a la distribució d’aquesta qüestió per centres, a banda de l’INEFC, centre

adscrit en el que s’empra el Moodle, destaca que en tots menys un el percentatge

d’estudiants que diuen que tot el professorat empra el Campus Virtual està al voltant

del 40% i va des del 41,6% de la FM fins al 57,8% de l’ETSEA. El centre que no segueix

aquesta tendència és la FDET on només ho afirmen el 29,9% dels estudiants.

Centre Tots La majoria Gairebé ningú Cap

EPS 54,3% 45,7% 0,0% 0,0%

ETSEA 57,8% 47,5% 0,0% 0,0%

FDET 29,9% 66,4% 3,7% 0,0%

FEPTS 40,3% 58,7% 1,0% 0,0%

FIF 52,5% 47,5% 0,0% 0,0%

FLL 54,5% 41,4% 4% 0,0%

FM 41,6% 53,2% 5,2% 0,0%

INEFC 50% 34% 8% 8% Taula 31. Relació professorat i centres segons l´ús del campus virtual

Els resultats constaten, doncs, que gairebé la totalitat dels docents fan ús del campus

virtual en general.

Analitzarem a continuació algunes de les activitats habituals en els processos

d’ensenyament/aprenentatge i la seva relació amb el Campus Virtual.

Tramesa de tasques

En aquest aspecte, s’observa una combinació de mètodes, tot i que sembla ser

majoritari la demanda per via electrònica, ja que acumula un 35,8%, com s’observa en

la taula 32.

34

Cap Algun Pocs Bastants

Gairebé tots

Tots

Les demana en paper 13,9% 25,6% 28,5% 20,6% 9,0% 2,4%

Les demana en format electrònic per mitjà del campus virtual

4,0% 5,6% 14,4% 23,4% 35,8% 16,8%

Les demana en format electrònic per altres vies (drive, dropbox)

56,3% 15,0% 12,8% 9,5% 5,2% 1,2%

Ens deixa triar 52,8% 18,6% 14,0% 10,0% 3,1% 1,5% Taula 32. Tipus de demanada de lliurament

Comunicacions professorat-alumnat

En aquest apartat s’ha demanat quin o quins eren els hàbits comunicatius entre el

professorat i l’estudiantat. Els resultats, sintetitzats en la Taula 33, mostren en la suma

dels valor de les freqüències “Gairebé sempre” i “Sempre” que el professorat utilitza

majoritàriament el correu del Campus Virtual per relacionar-se acadèmicament amb

l’estudiantat (52,4%). L’ús del mòbil particular i el Whatsapp denoten una vitalitat

escassa per a aquest ús. La demanda de tutories representa encara un 35,9% del total,

sumant els valors de les freqüències altes.

Mai Alguna vegada

Poques vegades

Força vegades

Gairebé sempre

Sempre

Correu del campus assignatura

6,9% 6,8% 14,1% 19,8% 22,5% 29,9%

Correu professorat 29,2% 10,5% 14,3% 17,3% 14,1% 14,6%

Mòbil (sms,trucada) 89,1% 4,8% 3,0% 2,0% 0,6% 0,5%

Whatsapp 90,2% 3,9% 2,7% 2,2% 0,5% 0,5%

Presencialment 34,7% 12,9% 16,5% 20,7% 10,5% 4,7% Taula 33. Mitjà de comunicació entre professorat i estudiantat

Comunicacions alumnat-professorat

El tipus de relacions que marca el professorat, probablement condiciona l’estil

comunicatiu de l’assignatura. Així, tal com mostra la Taula 34, les respostes de

l’alumnat indiquen que també trien la comunicació a distància, aprofitant les eines

virtuals, per tot el que té a veure amb aspectes acadèmics. Més del 70% utilitzen

sempre o freqüentment l’eina “missatges” del Campus amb el professorat7. En segon

lloc, en grau d’ús, la intercomunicació es dóna amb els correus particulars. En tercer

lloc, encara que no arriba al 50% del total, demanen tutories. Les consultes

telefòniques i sobretot per missatge o Whatssap són poc significatives.

7S’han sumat els valors de les respostes de l’escala 3, 4 i 5.

35

Mai Alguna vegada

Poques vegades

Fora vegades

Gairebé sempre

Sempre

Correu del campus assignatura

10,3% 5,1% 10,1% 17,3% 20,3% 36,9%

Correu professorat 19,8% 8,3% 11,4% 20,8% 18,3% 21,4%

Mòbil (sms, whatssap, trucada)

88,1% 5,4% 3,1% 2,2% 0,7% 0,5%

Telèfon fix despatx 91,9% 3,3% 2,2% 1,9% 0,5% 0,2%

Presencialment 30,6% 10,6% 17,1% 20,6% 13,1% 8,0%

Xarxes socials 93,1% 2,9% 2,0% 1,4% 0,2% 0,4% Taula 34. Mitjà comunicació estudiantat-professorat

Analitzades les dades per centres, pel que fa a l’ús del correu del Campus, s’observa

que en sis superen el 60% de respostes, sumant els barems de major freqüència: la

FEPTS (85,4%), la FM (84,0%), la FDET (68,6%), la FM (76,6%), la FIF (70,6%) i l’ETSEA

(70,2). Quant als estudiants que afirmen que mai o gairebé mai es comuniquen

presencialment es reparteixen en nivells diferents per centres. Destaca que, en tots, la

xifra és superior al 20%. Per la banda alta, cal assenyalar la FIF, en la que el 46,5% dels

estudiants manifesta que mai fa una tutoria; FDET, amb un 38,6% i FM amb el 36,8%

que tampoc en fa. Lleugerament per sota se situen l’EPS, la FLL i la FEPTS amb valors al

voltant del 26%.

SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 2 Seguiment de Facebook i Twitter de la UdL

- Els estudiants són majoritàriament seguidors de Facebook (94,4%). Els que tenen un compte de Twitter no arriben a la meitat (41,1%).

- Pocs segueixen els perfils de la UdL a les xarxes socials. Només un 37,8% té afegit el Facebook UdL al seu. Només un 5,9% dels que tenen Twitter han afegit l’universitari.

- Les raons per les quals els estudiants segueixen el Facebook i Twitter de la UdL són per seguir l’actualitat universitària (24,1%) i perquè proporciona informació útil (12,6%).

- La majoria dels centres disposen de perfil a Facebook i una minoria té Twitter. Pel que fa a aquesta primera xarxa, tres centres tenen un seguiment superior al 60%: INEFC (76,5%), la FM (65,4%) i la FIF (65%). El centre on menys seguiment es registra és la FEPTS (33,2%). Pel que fa al Twitter no arriba al 5% d’estudiants seguidors en cap cas.

- En general, també se segueixen molt escassament els perfils que tenen les diferents facultats i serveis específics de la universitat a les xarxes socials.

a) Entre les raons apuntades per no usar-les, destaca de manera majoritària i generalitzada en tots els casos, el desconeixement sobre l’existència de les diferents aplicacions virtuals.

b) Quan si que són usades, destaquen dos arguments: estar al dia del que passa a la UdL i trobar informació útil Seguiment de Facebook i Twitter dels serveis directament relacionats amb l’estudiantat

a) El 6% respon que no sap què és el Consell d’Estudiantat. Dels que sí que ho saben, el 33,5% el segueix a Facebook. El principal motiu per seguir-lo és per estar al dia del que passa a la UdL (18,2%) i perquè proporciona informació útil (14,8%).

b) Només el 2% dels estudiants segueixen el SIAU al Twitter, l’única xarxa social de què disposa.

c) La web específica de l’alumnat que és seguida i coneguda per un 73,0% del total d’informants.

36

Seguiment de Facebook i Twitter dels altres serveis UdL - Pel que fa al seguiment del Servei de Biblioteques i Documentació, s’observa que només un

5,7% dels estudiants diuen que el segueixen. Preguntat per les causes, l’estudiantat manifesta que no sap que hi ha aquestes eines d’informació i comunicació. En la banda positiva, els que sí que el segueixen diuen majoritàriament que ho fan perquè conté informació útil.

- Pel que fa al Centre de Formació contínua només un 2,2% del total de respostes diu que el segueix

- Pel que fa a l’Institut de Llengües segueixen el seu Facebook el 5,5% i el seu Twitter, el 1,2% dels estudiants enquestats.

- Pel que fa al Servei d’Esports , se segueix més el Facebook (5,8%) que el Twitter (1,3%). Formació en les eines del Campus Virtual a la UdL

- El 68,1% de l’estudiantat que ha respost afirma sí que n’ha rebut. Un percentatge elevat dels estudiants que sí que en van rebre (46,4%) afirma que va ser en les jornades d’acollida a l’inici de curs. Eines del Campus Virtual de suport a l’assignatura. Usos, freqüències i motivacions

- Pel que fa a les eines de continguts i avaluació docent (guia docent; recursos; biblioteca; activitats; tests i qüestionaris; lliçons) es constata, en general, un nivell no gaire alt d’ús. El 15,8%, “mai” o “rarament” consulta la Guia Docent. Només el 53,9% d’estudiants afirma que sempre consulta l’apartat Recursos.

- Quant a les eines de relació i comunicació del campus (missatges, debat, espai compartit, xat, videoconferència, wiki) és una minoria d’estudiants la que afirma utilitzar-les. Només la secció Missatges arriba al 36,1% del total de respostes del valor “sempre”.

- En l’ús de les eines d’informació (qualificacions, anuncis, orla, agenda) s’observa una tendència semblant. L’eines més usada és la de qualificacions per un 22,4% del total de respostes. Usos de les eines del Campus Virtual per part del professorat i alumnat

- Es constata el correu electrònic és l’eina majoritària de relació i comunicació entre professorat i alumnat. Més del 70% utilitza sempre o freqüentment l’eina “missatges” del Campus amb el professorat. En tots els casos, cal destacar que l’ús de les eines que la UdL posa a disposició de l’estudiantat està directament relacionat amb el paper rellevant que tenen en la seua trajectòria acadèmica. Quan el professor utilitza les eines, l’estudiant les usa també i quan l’estudiant percep que li aporten utilitat també. Quan no és així, les eines romanen amb un ús baix.

4.3 GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ EN L’ELABORACIÓ DE TASQUES ACADÈMIQUES:

OBJECTIU 3

4.3.1 Tipologia de fonts d’informació

Pel que fa a la tipologia de les fonts emprades, la diferència de percentatges d’ús de

fonts en paper versus fonts digitals és molt rellevant. Com es pot observar a la taula

35, pel que fa a les primeres, un 9,4% dels estudiants enquestats diuen no acudir “mai”

a fonts en paper per a elaborar els seus treballs acadèmics. Si a aquesta xifra hi afegim

37

aquells que hi acudeixen “rarament” (17,3%), podem observar que un 26,7% dels

enquestats pràcticament no empra les fonts en paper.

Busca en fonts en paper per fer treballs acadèmics

Percentatges

Mai (0) 9,4% 26,7%

Rarament (1) 17,3%

De vegades (2) 31,9% 56,7%

Amb freqüència (3) 25,8%

Gairebé sempre (4) 10,9% 25,6%

Sempre (5) 4,7% Taula 35. Ús de fonts en paper

Quant a l’ús de fonts en suport digital, la tendència és marcadament distinta, com es

recull a la taula 36, sent elevats els percentatges d’estudiants que les empren

“sempre” (21,2%) i “molt sovint” (30,7%), grups que sumats signifiquen més de la

meitat els enquestats (51,9%). Els estudiants que diuen emprar “mai” o “rarament”

fonts digitals són pocs, el 3,6% i el 4%, respectivament.

Busca en fonts en format digital per fer treballs

acadèmics Percentatges

Mai 3,6% 7,6%

Rarament 4,0%

De vegades 14,0% 40,5%

Amb freqüència 26,5%

Gairebé sempre 30,7% 51,9%

Sempre 21,2%

Taula 36. Ús de fonts digitals

Es documenta, doncs, la preeminència de fonts digitals front a fonts en paper. Tot i

que l’ús d’un tipus de fonts no exclou la utilització de l’altre, es pot observar, com

recull el gràfic 2., que les fonts digitals són molt més presents en les freqüències d’ús

alta i mitjana, mentre que les fonts en paper es troben distribuïdes en les freqüències

baixa i mitjana.

38

Gràfic 2. Comparativa fonts paper vs digitals

Quant a la distribució de l’ús de fonts en paper/digitals entre els diferents centres, tots

mantenen el patró que s’ha comentat anteriorment, amb una concentració

d’estudiants que empren de manera habitual les fonts virtuals en detriment de les

fonts en paper. Es recullen les dades de cada centre en el gràfic 3.

Gràfic 3. Distribució de l'ús de fonts en paper vs digitals per centres (freqüències altes)

4.3.2 Raons per a l’ús d’Internet com a font d’informació

Pel que fa a l’ús d’Internet com a font d’informació, la principal raó per la qual els

estudiants empren la xarxa és, com es documenta a la taula 37, perquè disposa de

molts recursos, amb una mitjana de 4,33 punts en una escala de cinc. La segona raó,

molt propera quantitativament a la primera, és perquè és de fàcil accés (4,28) i la

tercera que conté informació actual (4,02). Les altres dos raons, ser una font fiable i

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Fonts paper

Fonts digitals

15,6

51,9

57,7

40,5

26,7

7,6

Freqüència alta

Freqüència mitja

Freqüència baixa

39

permetre fer “copiar i enganxar”, es mantenen més allunyades de les primeres amb

una mitjana de 3,00 i 2,66, respectivament.

S’observa que la fiabilitat de les fonts no és un element prioritari, pel que fa als criteris

de selecció d’Internet, ja que se situa en quart lloc.

Raons d’ús d’Internet com a font d’informació Mitjanes

Té molts recursos (n=1.105) 4,33

És de fàcil accés (n=1.111) 4,28

La informació és actual (n=1.112) 4,02

Té informació fiable (n=1.102) 3,00

És pot “tallar i enganxar” la informació (n=1.110) 2,66 Taula 37. Raosn d'ús d'internet com a font d'informació

Quant a la distribució d’aquestes raons d’ús per centres, hi ha alguns elements

singulars que s’han de tenir en compte. Com es pot observar al gràfic 4, pel que fa a la

primera raó per accedir a Internet (disposar de molts recursos), en 9 dels 10 centres els

estudiants es posicionen clarament en l’opció més alta (“completament d’acord”), amb

percentatges que van des del 61,9% de l’ETSEA al 54,3% de l’EPS. El centre discordant

és INEFC, en el que els estudiants s’hi mostren molt menys a favor, ja que en aquest

barem només se situa el 31,3% dels enquestats.

Gràfic 4. Disposar de molt recursos per centres (barem 5)

En el cas de la segona raó d’ús d’Internet, el seu fàcil accés, com es pot observar en el

gràfic 5, la situació respecte a la primera es repeteix i tots els centres menys un es

mouen en el barem més alt en uns percentatges similars, que van des del 60,1% de la

FM fins al 54,6% de la FEDT.

61,9%

59,3%

57,5%

54,6%

59,8%

58,1%

54,3%

31,3%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0%

ETSEA

FDET

FEPTS

FIF

FLL

FM

EPS

INEFC

40

Gràfic 5. Fàcil accés per centres (barem 5)

El centre que s’escapa d’aquesta tendència és, novament, l’INEFC, en què els

estudiants que afirmen que empren Internet pel seu fàcil accés és només el 28,6%.

Pel que fa a la tercera raó, que Internet conté informació actual, de nou el

comportament dels estudiants de l’INEFC es distingeix dels altres centres. En aquests,

és majoritari expressar que Internet conté, per als seus estudis, informació actual i tots

els centres se situen en un rang similar en xifres de més del 68% dels casos, si sumen

aquells estudiants que estan completament d’acord o molt d’acord amb aquesta

afirmació, com es pot veure en el gràfic 6.

Gràfic 6. Internet conté informació actual per centres (barem 4+5)

59%

54,60%

56,90%

59,40%

57,00%

60,10%

56,50%

28,60%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

ETSEA

FDET

FEPTS

FIF

FLL

FM

EPS

INEFC

72,8%

74,9%

75,6%

70,3%

68,0%

70,3%

73,9%

42,0%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0%

ETSEA

FDET

FEPTS

FIF

FLL

FM

EPS

INEFC

41

De nou, l’estudiantat de l’INEFC es comporta de manera dispar i el gruix de respostes

se situa en el barem 3 (“bastant d’acord”), en el que es reconeixen el 46% dels

estudiants, molt per sobre de les xifres d’altres centres, que, per aquest barem, van

des de 12,6% de la FDET al 23,0% de la FLL. Per tant, l’estudiantat d’INEFC sembla que

pensa que, pel seu àmbit d’especialitat, Internet no està en un nivell d’actualització

òptim.

Pel que fa a la fiabilitat de la informació de la xarxa, els estudiants mostren bastant

dispersió en les seves respostes. Com es pot veure a la Taula 6.4., el 32,6% dels

estudiants es troben en els barems 0-2, és a dir, que veuen Internet com un lloc pot

fiable, mentre que la resta (67,4%) perceben la xarxa com a fiable, en diferents graus,

situant-se el percentatge de respostes més elevat en la franja 3 (”bastant d’acord”),

amb un 38,1%.

Interval Percentatge

0 1,5%

1 6,4%

2 24,7%

3 38,1%

4 17,0%

5 12,3%

Total 100,0% Taula 38. Internet conté informació fiable

Pel que fa a la distribució d’aquesta raó per centres, podem dir que hi ha tres centres

en els que la percepció de fiabilitat de la xarxa es més baixa. Com es pot observar en la

taula següent, en la que s’ha efectuat un sumatori dels barems alts (3-5) i els barems

baixos (0-2), tos els centres menys 3 situen aquests valors alts en més del 67%, el que

suposa que un percentatge elevat dels estudiants d’aquests centres creuen que

Internet és un lloc fiable. Les excepcions en aquest cas són la FM (61,0%), l’ETSEA

(61,5%) i la FLL (56,5%), les tres que es mostren més crítiques respecte a la fiabilitat de

la xarxa.

Centres Ús d’Internet raó “Té informació fiable”.

Suma de percentatges

0 – 2 3 – 5

EPS 30,4% 69,6%

ETSEA 38,5% 61,5%

FDET 27,5% 72,5%

FEPTS 28,4% 71,6%

42

FIF 26,0% 74,0%

FLL 43,5% 56,5%

FM 39,0% 61,0%

INEFC 32,6% 67,4% Taula 39. Internet conté informació fiable per centres

Si analitzem la darrera raó “es pot ‘tallar i enganxar’ la informació”, veurem que hi ha

força variabilitat entre els centres. En el gràfic 8, en el que s’han sumat les variables 5 i

4;i 0 i 1, s’observa que en tots els centres el poder tallar i enganxar la informació es

percep com una raó per emprar Internet, encara que amb dos tipus de comportament.

Per una banda, hi ha els centres en els que la distància entre les variables en acord i en

desacord és elevada, a favor de les primeres. Aquest és el cas, per exemple, d’INEFC,

FEPTS i FEDT. Per un altre costat, trobem els centres amb percentatges molt propers,

com és el cas de l’ETSEA, la FM i l’EPS. El centre que no segueix aquesta tendència és la

FLL, en la que el 43% dels estudiants no empra Internet per aquesta raó.

Gràfic 7. Es pot copiar i enganxar (barem 0+1 i 4+5)

4.3.3 Cerca i selecció de la informació extreta d’Internet

Estratègies de cerca

En primer lloc, s’examina el comportament dels estudiants que únicament empren una

estratègia de cerca, que són el 62,2% del total. El primer que s’ha de dir, doncs, és que

més de la meitat dels estudiants només empren una estratègia per a aconseguir

optimitzar els seus procediments de cerca a Internet, procediment que resulta força

limitat tenint en compte la quantitat de recursos que allotja la xarxa.

43

Així, doncs, si observem aquests mecanismes per separat, recollits en la Taula 6.6.,

podem comprovar que l’estratègia més emprada és l’ús de paraules clau per a realitzar

una cerca, a la que recorre el 51,7% dels estudiants.

Com fas la cerca Percentatge

Escric frases 7,3%

Paraules clau 51,7%

Cerca avançada 2,8%

Booleans 0,2%

Operadors de proximitat 0,3% Taula 40. Estratègies de cerc

Com hem comentat, es detecten, també, altres comportaments més complexos, que

suposen el 37,8% dels estudiants enquestats, els quals combinen diferents estratègies

Aquestes opcions suposen, un apropament més sofisticat a Internet com a lloc

d’informació, perquè denota un cert coneixement de la complexitat i sobreabundància

de materials i recursos que existeixen a Internet i de la importància que té per tal

d’optimitzar la cerca i el temps de cerca el disposar d’estratègies per a afinar els

resultats.

Com es pot veure a la taula 6.7., dos són els procediments que en aquest cas

destaquen: la combinació escriure frases + paraules clau (19,2%) i paraules clau + cerca

avançada (8,6%).

Estratègia de cerca Percentatge

Escric frases + Paraules clau 19,6%

Paraules clau + Cerca avançada 8,6%

Escric frases + Paraules clau + Cerca avançada 5,0%

Escric frases/Paraules clau + Cerca avançada + Booleans 2,8%

4 o més 1,2%

Booleans + Operadors de proximitat i altres 0,7% Taula 41. Combinació d'estratègies de cerca

Es denota que l’estudiantat no coneix estratègies de cerca més sofisticades, com ara

l’ús dels operadors booleans o els de proximitat o la possibilitat de fer cerques

avançades, el que podria millorar les seves possibilitats d’èxit a la xarxa.

Pel que fa a la distribució entre centres (gràfic 8), tots mantenen la triada esmentada

anteriorment i en el mateix ordre.

És destacable, però, la diferència entre centres en el cas del procediment de cerca

menys sofisticat, que és escriure directament en el buscador frases senceres. En

aquest cas, la FIF es destaca com el centre que menys s’empra aquest procediment,

44

amb un 2,0%, mentre que INEFC, EPS i FEDT són on més s’utilitza, amb un 14%, 10,9% i

10,7%, respectivament.

Gràfic 8. Estratègies de cerca per centres

Llocs de cerca

Pel que fa a la tipologia de llocs d’Internet als que l’estudiantat acudeix per a la cerca,

documentem que el buscador de Google és el més emprat, amb una mitjana de

freqüència de 3,88 sobre una escala de 5, com es pot veure a la taula 42

Tipus de fonts Mitjanes

Wiquipèdia (n=1.113) 2,47

Genèric (Google) (n=1.118) 3,88

Acadèmic (GoogleScholar) (n=1.115) 2,35

Metacercador del servei de la biblioteca (n=1.114) 1,68

Directoris d’apunts i treballs (n=1.118) 1,30

Bases de dades (n=1.113) 1,43

Portals bibliogràfics (n=1.116) 1,22 Taula 42. Tipus de fonts emprades

Segueix al buscador un altre lloc no especialitzat com és la Wiquipedia, a la que

acudeix una mitjana de 2,47. A més distància estan les eines que es podrien considerar

més especialitzades, com Google Scholar (2,35) i el metacercador del Servei de

Biblioteques (1,68). Els menys utilitzats són les bases de dades (1,43) i els portals

bibliogràfics (1.22). Analitzarem amb més profunditat els cinc primers llocs web.

14,0% 10,9% 6,5% 9,0%

2,0% 4,9% 10,7% 7,7%

48,0%

37,0% 53,5%

54,0%

53,9% 53,8%

49,1% 49,7%

4,0%

4,3%

5,8% 1,0%

2,0% 1,7% 2,8%

2,6%

2,0%

0,0%

0,6% 0,0%

0,0% 0,0%

0,5% 0,0%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

INEFC EPS FM FLL FIF FEPTS FDET ETSEA

Operadors deproximitat

Booleans

Cerca avançada

45

Com es pot observar en la taula 43, l’estudiantat confia de manera molt generalitzada

al cercador genèric de Google, per elaborar treballs acadèmics, al que acudeixen

sempre, gairebé o sovint sempre el 85,3% dels estudiants. Aquest lloc web es troba a

molt distància, en aquesta franja de freqüència, del segon lloc que s’empra que és el

cercador acadèmic de Google, amb un 50,5% d’ús. La Wiquipedia hi està molt a prop,

amb un 49,3%. És molt baix l’ús que els estudiants fan de les eines especialitzades del

Servei de Biblioteques i Documentació, al que només acudeixen amb freqüència el

27,7% i el 22,2% dels estudiants, respectivament.

Wiqui-pedia

Google Google

Acadèmic Meta-

cercador Directori apunts

Bases de dades

Portals bibliogràfics

Freqüència alta

(3+4+5) 49,3% 85,3% 50,5% 33,1% 20,9% 27,7% 22,2%

Freqüència baixa

(2+1+0) 50,7% 14,7% 49,5% 66,9% 79,1% 72,3% 77,8%

Taula 43. Tipus de fonts emprades

Pel que fa a la distribució d’aquestes fonts per centres, sí es registren diferències

destacables. Si fem una anàlisi més detallada de la distribució de cadascun d’aquests

llocs web per centres, trobem que, en primer lloc, Google genèric té una distribució

molt regular (taula 44), amb unes xifres que van del 87,1% de la FM al 91,3% de l’EPS,

excepte en el cas de la FIF i INEFC, on els percentatges dels estudiants que diuen

emprar-lo amb una freqüència alta són el 66,3% i el 58,0%, respectivament,

notablement inferiors.

Google

ETSEA FDET FEPTS FIF FLL FM EPS INEFC

Freqüència alta (3-4-5)

89,7% 88,7% 87,9% 66,3% 90,0% 87,1% 91,3% 58,0%

Freqüència baixa (2-1-0)

10,3% 11,3% 12,1% 33,7% 10,0% 12,9% 8,7% 42,0%

Taula 44. Ús de Google per centres

Com en el cas anterior, la distribució de l’ús de la WIquipedia entre els centres és força

regular però amb algunes excepcions, com es pot veure a la taula 45. Per una banda,

trobem els centres en els quals l’ús d’aquest recurs és superior al 50% dels enquestats,

que són l’ETSEA, la FEDT, la FLL i l’EPS. Tot i que podem observar que els percentatges

d’ús comparats amb el recurs anterior són inferiors, no és menyspreable que en 4 dels

46

7 centres analitzats la Wikipedia sigui emprada de manera molt freqüent per més del

50% dels estudiants.

En l’altre grup de centres trobem aquells que presenten menys del 50% de

l’estudiantat en les franges d’ús altes. Aquí la variabilitat és major, donat que anem del

41,7% de la FEPTS al 16,3% de l’INEFC, passant pel 28,7% de la FIF. Dos d’aquests

centres són els que ja s’havien distingit, en el cas anterior, per freqüències d’ús menor

també en el buscador genèric.

Wikipedia



60,1% 57,1% 41,7% 28,7% 53,0% 59,1% 60,9% 16,3%


39,9% 42,9% 58,3% 71,3% 47,0% 40,9% 39,1% 83,7%

Taula 45. Ús de Wikipedia per centres

El tercer recurs emprat pels estudiants és el buscador Google Acadèmic. En aquest cas,

poden considerar-se dos grups de centres (taula 46). En primer lloc, aquells en els que

els estudiants que acudeixen al Google Acadèmic són menys del 50%. Aquest és el cas

de l’ETSEA, la FDET, la FLL, la FM i l’EPS. Ha de tenir-se en compte que, en aquest cas,

la variabilitat dins del grup és alta, perquè ens situem entre el 45,8% d’ús de la FM fins

al 15,3% de l’EPS, en la franja més baixa. En aquest centre, per exemple, recollim que

un 47,8% dels estudiants diuen no emprar mai aquest cercador. A l’altre grup recollim

els centres amb un ús superior al 50%: la FEPTS (66,3%), l’INEFC (92,1%) i la FIF

(92,1%).

Google acadèmic



28,7% 33,2% 66,3% 92,1% 42,0% 45,8% 15,3% 86,0%


71,3% 66,8% 33,7% 7,9% 58,0% 54,2% 84,7% 14,0%

Taula 46. Ús de Google Acadèmic per centres

Pel que fa a l’ús del metacercador del SBD respon a una distribució similar a l’anterior

(taula 47). Pot observar-se que dos d’aquests centres, INEFC i FIF, són els que ja

apareixien com a usuaris d’alta freqüència de Google Acadèmic, per tant es reforça el

fet que els estudiants d’aquests centres sí tenen una disposició a l’ús d’eines

acadèmiques per a la cerca d’informació.

Metacercador SBD


47


24,5% 22,0% 31,9% 57,4% 55,0% 26,0% 23,9% 59,2%


75,5% 78,0% 68,1% 42,6% 45,0% 74,0% 76,1% 40,8%

Taula 47. Ús del metacercador del SBD per centres

Quant a l’ús de les bases de dades, també pot distingir-se dos tipus de centres separats

percentualment encara que, al ser un recurs menys emprat, amb uns percentatges

menors. Així, hi ha un grup de centres, format per ETSEA, FDET, FEPTS, FLL i EPS, en els

que els seus estudiants empren les bases de dades en un percentatge menor del 40% i

un segon grup, integrat per FIF, FM i INEFC que empren aquest recurs més del 40%

dels estudiants.

Bases de dades



35,1% 19,0% 16,4% 40,6% 23,0% 44,5% 19,6% 45,8%


64,9% 81,0% 83,6% 59,4% 77,0% 55,5% 80,4% 54,2%

Taula 48. Ús de bases de dades per centres

En resum, podem dir que, pel que als llocs de recollida d’informació, s’ha documentat

dos perfils de centres: 1) els centres en els que els estudiants acudeixen preferentment

a fonts no especialitzades, com el buscador genèric de Google o la Wikipedia, que són

ETSEA, FDET, FLL, i EPS, i 2) els centres en els que els estudiants acudeixen

preferentment fonts especialitzades, com Google Acadèmic i el metacercador del SBD,

que són FIF i INEFC. La FEPTS i la FM se comporten com a centres frontissa, en el sentit

que en alternen grups depenent del recurs.

Llengües de cerca

Com pot observar-se a la taula 49, la llengua de cerca més emprada és el castellà, amb

un percentatge del 32,8%, seguida del català (29,4%) i, a més distància, de dos

combinacions de llengües: el castellà i el català (13,2%) i el castellà, el català i l’anglès

(11,8%).

Llengua de cerca d’informació Percentatge

Castellà 32,8%

Català 29,4%

Depèn de l’assignatura/treball 3,6%

Català i castellà 13,2%

Català, castellà i anglès 11,8%

Anglès 2,8%

Castellà i anglès 5,6%

Angles + altres 0,7%

48

Taula 49. Llengua de cerca d'informació

Per centres, els percentatges són molt similars i segueixen la tendència general.

D’altra banda, un 67,2% dels enquestats afirma canviar de llengua si no obté el que

busca en una primera cerca. Com pot observar-se en el gràfic 9., l’anglès és la segona

llengua més emprada amb un 32,3% coma segona llengua. La resta canvia al castellà

(26,4%) o al català (6,9%), depenent quina hagi estat la seva primera llengua. És

destacable, també, un 8,7% d’estudiants que canvien al castellà i a l’anglès, de manera

conjunta.

Gràfic 9. Segona llengua de cerca

Per centres, s’aprecien diferències en la segona llengua escollida. Com pot observar-se

en el gràfic 10, algunes de les titulacions considerades més tècniques recorren amb

més freqüència a la llengua anglesa. Aquest és el cas de la FM i l’ETSEA, amb un

percentatges del 53,2% i 46,4%, respectivament. Les segueix la FIF, amb un 43,6%. El

centre que menys recorre a aquesta llengua és la FEPTS, amb un 17,9%.

18,5%

2,7%

1,8%

2,7%

8,7%

32,3%

6,9%

26,4%

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0%

No canvio de llengua

Altres

Qualsevol (Traductor)

Català + anglès

Castellà + anglès

Anglès

Català

Castellà

49

Gràfic 10. Elecció de l'anglès com a segona llengua de cerca per centres

Criteris de selecció d’informació

Com es pot observar en la taula 50, l’estratègia de selecció majoritària és el propi

criteri de l’estudiant de fiabilitat de la font (46,6%), seguit de comparar diferents fonts

i seleccionar la informació a partir d’aquesta comparació (41,6%), molt per davant del

tercer criteri, estar posicionat en els primers llocs del cercador (9,9%).

Com selecciones la informació Percentatge

Primers resultats al cercador 9,9%

Selecciono documents que considero que provenen d’una font fiable 47,6%

Comparo la informació i trio diferents documents i fonts 42,5% Taula 50. Criteris de selecció de la informació

Pel que fa la distribució per centres (taula 51), com es pot observar a la taula,

no hi ha gaires diferències entre l’estudiantat, excepte en el cas de l’INEFC.

FEPTS EPS FDET FLL FM FIF ETSEA INEFC

Primers resultats al cercador

5,9% 6,5% 14,5% 8,1% 12,9% 8,8% 7,7% 20,0%

Documents que considero que provenen d’una font fiable

51,7% 43,5% 50,5% 41,4% 45,2% 53,9% 41,3% 44,0%

Comparo la informació i trio diferents documents i fonts

42,4% 50,0% 35,0% 50,5% 41,9% 37,3% 51,0% 36,0%

Taula 51. Criteris de selecció de la informació per centres

Es pot observar que en els centres propis de la UdL, el percentatge d’estudiants

que confien en les pàgines que apareixen en els primers llocs varia del 5,9% de

la FEPTS, la xifra més baixa, al 14,5% de la FDET, la més alta. En el cas de

32,7%

32,6%

53,2%

31,3%

43,6%

17,9%

21,1%

46,4%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

INEFC

EPS

FM

FLL

FIF

FEPTS

FDET

ETSEA

50

l’INEFC, aquest criteri arriba fins al 20%, el que significa que 1 de cada 5

alumnes es quedarà amb els resultats primers del motors de cerca, sense

acudir a cap altre criteri de qualitat més.

Podem dir, doncs, que els estudiants seleccionen la informació en base a dos

procediments bàsicament: 1) escollir els que consideren que provenen d’una

font fiable i 2) comparar la informació i escollir posteriorment entre diferents

opcions. Diuen no considerar com a criteri per a la selecció d’una font

d’informació que aquesta estigui situada entre els primers llocs del buscador.

Pel que fa a les característiques de fiabilitat de la font, els criteris que diuen

emprar els estudiants són els següents:

Criteri Mitjanes

Autor (n=1.112) 2,28

Títol (n=1.106) 3,24

Lloc (n=1.105) 3,65

Tipus notícia (n=1.109) 3,54

Primera al cercador (n=1.110) 1.80

Altres (n=1.092) 1,00 Taula 52. Criteris de fiabilitats de les fonts

Pot observar-se que el primer criteri que empra l’estudiantat a l’hora de

seleccionar la informació d’Internet és el lloc en el que està allotjada, seguit del

tipus d’informació que és (articles, notícia, etc.) i el seu títol. L’autor és un

criteri secundari i el menys utilitzat és que la informació estigui en el primer

lloc de la cerca realitzada.

Tot i que és molt elevat el percentatge dels estudiants que no esmenta cap més

criteri per a la selecció de la informació, percentatge que suposa el 74,3% del

total, és interessant destacar que el 25,7% restant (taula 53) sí empra altres

elements per a seleccionar informació a la xarxa. Aquests criteris es consignen

a la taula següent.

Criteris per a la selecció d’informació a Internet opció “Altres” Percentatge

Any publicació; Data actualització 3,5%

Prové d'una font fiable (web institucional, revista, Enciclopèdia...) 2,4%

Contingut, Qualitat, Coherència 6,4%

Idioma 1,2%

Fiabilitat 4,0%

Informació contrastada amb altres fonts 1,7%

Format: pdf, paper... 0,6%

Referència d'una bibliografia/professor/Company 1,6%

“El que busco per un treball en concret” 2,5%

51

“Que sigui d'Internet (Google, Wikipedia)” 0,7%

Les visites/comentaris que té la pàgina 0,6%

“El meu criteri” 0,4% Taula 53. Altres criteris per a la selecció de la informació

4.3.4 Gestió de la informació

Organització de la informació

Com es pot observar en la taula següent, dels quatre procediments pels que s’ha

preguntat, el més emprat és “guardar la informació en el propi ordinador”, amb una

mitjana de 4 punts sobre 5.

Procediments de gestió de la informació Mitjanes

Guardar-la en un gestor bibliogràfic (n=1.111) 1,08

Guardar-la en un marcador social (n=1.107) 0,60

Guardar-la a l’ordinador (n=1.109) 4,00

Guardar-la al núvol (n=1.113) 2.29 Taula 54. Mitjana de procediment de gestió de la informació

A força distància la segueix “guardar al núvol”, amb una mitjana de 2,29. Es podria

pensar, a priori, que aquest procediment podia ser més freqüent donat l’ús que

l’estudiantat fa de les eines 2.0 en la seva vida més social. Tot i això es documenta que

no ho és tant, un element que podria anar en consonància amb els estudis (Moje 2000;

Cassany 2011; Warschauer 2011) que han documentat que els estudiants tenen unes

competències digitals 2.0 elevades en la seva vida social però que en la vida acadèmica

es comporten com a usuaris 1.0.

L’ús de gestors bibliogràfics i de marcadors socials, com ara Delicious, és testimonial,

amb una mitjana de 1,08 i 0,6, respectivament.

Per la seva transcendència a l’hora d’elaborar treballs acadèmics, ens interessa

analitzar amb atenció l’ús que l’estudiantat fa dels gestors bibliogràfics. En el gràfic

següent hem recollit els percentatges dels estudiants que han dit emprar aquests

gestors “sempre” i “gairebé sempre”.

52

Gràfic 11. Ús de gestors bibliogràfics per centres (barem 4+5)

Com pot observar-se, és molt remarcable el percentatge d’estudiants de la FIF que se

situa en aquestes freqüències d’ús, que és del 42,1%. El segon centre en l’ús de gestors

és la FLL, que presenta un 12.0%. A força distància se situen la resta de centres, que

fluctuen entre el 8,4% de la FM al 5,3% de la FDET, que és la que menys ús de gestors

manifesta. Aquest fet corrobora la idea que la FIF dur a terme un tractament de la

gestió de la informació diferent de la resta de centres de la UdL o, al menys ha rebut

formació especialitzada.

A nivell general de la UdL, és destacable, en l’altre extrem percentual, el nombre

d’estudiants que “mai” o “rarament” empren els gestors bibliogràfics, que sumen un

68,9%, fet que suposa que un nombre molt elevat d’estudiants no fan ús d’una eina

que pot considerar-se molt productiva per a la gestió de la informació acadèmica.

Elaboració de la informació

El comportament més freqüent en l’ús de la informació (taula 55) és que la informació

extreta s’interpreta i es torna a redactar per a emprar-la al treball, citant el lloc del que

aquesta informació prové (70,1%). El segueix, a molt distància, la paràfrasi de la

informació, però sense esmentar la font de procedència (12,4%).

Com utilitzes la informació per redactar Percentatge

La copio i l’empego 4,2%

La poso a la meva manera i cito d’on l’he tret 70,1%

La poso a la meva manera i no cito d’on l’he tret 12,4%

La poso entre cometes i no cito d’on l’he tret 1,6%

La poso entre cometes i cito d’on l’he tret 7,6%

Anoto la URL a peu de pàgina o al final del treball 4,1% Taula 55. Ús de la informació

6,6% 5,3% 6,3%

42,1%

12,0% 8,4%

6,5% 6,1%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%


53

Pel analitzar la distribució per centres, s’han sumat els procediments de transformació

de la informació i citació segons incloïen la referència a les fonts d’origen o no8. Com

pot observar-se en el gràfic 12, en tots els centres el percentatge d’estudiants que

diuen sí citar és superior al 60%, tot i que la variabilitat és important. Podem dividir els

centres en dos grups: aquells en els que el percentatge d’estudiants que citen és

superior al 70%, que són l’INEFC, la FLL, la FEPTS, l’ETSEA i la FIF, i els que presenten un

percentatge inferior, que són la FM, la FDET i l’EPS.

És destacable que el centre en el que més s’empra les fórmules amb citació és la FIF,

amb un 93,1% dels estudiants que sí citen les fonts en l’elaboració dels treballs.

Gràfic 12. Ús de la informació per centres

Citacions de les fonts

Com pot observar-se en el gràfic 13, un 57,6% dels estudiants afirmen incloure sempre

un apartat de bibliografia, el 38,3% diu que ho fa de vegades i només el 4,1% no ho fa

mai.

8No s’ha inclós en aquest sumatori l’opció de copiar i enganxar la URL del treball.

12,0%

30,4% 31,2%

6,0% 3,9% 9,0%

30,2%

20,8%

86,0%

69,6% 63,0%

89,0% 93,1%

87,5%

66,0%

73,4%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

100,0%


No citen

Sí citen

54

Gràfic 13. Inclusió d'apartat de bibliografia

Per centres, es pot observar que és la FIF la que destaca per percentatge d’estudiants

que diu incloure sempre un apartat bibliogràfic, amb un 81,4%, molt per davant del

segon centre a nivell percentual, que és la FLL, amb un 68,7%. Aquesta dada reforçaria

el fet que al centre sembla que s’ha dut a terme alguna mesura per tal de millorar les

competències informacionals de l’estudiantat.

En l’altre extrem, dos centres destaquen pel percentatge d’estudiants que diuen que

mai inclouen bibliografia als treballs: l’EPS, amb un 13,0% i la FEDT, amb un 9,3%.

Gràfic 14. Inclusió d'apartat de bibliografia per centres

D’altra banda, com es mostra en el gràfic 15, el procediment més emprat per a la cita

bibliogràfica és seguir les pautes proposades per la guia de presentació de treballs

4,1%

38,3%

57,6%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

No, mai Sí, de vegades Sí, sempre

0,0%

13,0%

2,6% 2,0% 0,0% 2,5%

9,3% 3,9%

34,7%

58,7%

40,0%

29,3%

18,6%

31,3%

53,5%

41,6%

65,3%

28,3%

57,4%

68,7%

81,4%

66,2%

37,2%

54,5%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%


No, mai

Sí, de vegades

Sí, sempre

55

del centre, amb un 51,9%. La segueix, encara que a força distància, l’emprar el criteri

propi (26,6%). Les opcions més relacionades amb la tecnologia, citar amb l’ajut d’un

gestor bibliogràfic o emprar un generador de bibliografies en línia, no arriben al 20%

dels estudiants enquestats si sumen els seus percentatges (14,0% i 5,8%,

respectivament).

Gràfic 15. Formes de citació (barem 4+5)

Pel que fa a les altres maneres que han consignat els estudiants, s’ha de destacar que

s’han recollit ítems de molt diversa índole, que van des d’estudiants que referencien

protocols de citació específics, com ara les normes APA, a d’altres que diuen seguir el

criteri que els marca cada professor/a.

Pel que fa a la seva distribució per centres (gràfic 16), la guia de les matèries és el

recurs més emprat a la FEPTS (75,2%), la FIF (77,0%), la FLL (63,0%), l’INEFC (32,8%) i la

FM (34,4%), mentre que a l’ETSEA (35,0%), la FDET (33,4%) i l’EPS (46,6%) els

estudiants opten, en primer lloc, per citar segons el seu criteri. Ha de tenir-se en

compte, per valorar l’oportunitat d’emprar el criteri propi dels estudiants, que aquests

són estudiants de primer curs, entrevistats durant el principi del segon quadrimestre i

que, per tant, han pogut comptar amb un contacte força limitat amb la citació

científica.

14,0%

26,6%

5,8%

51,9%

5,5%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

Gestorbibliogràfic [Nº

1107]

Segons el meucriteri [Nº 1111]

Generador debibliografia enlínia [Nº 1110]

Guia depresentació de

treballs [Nº1109]

Altres [Nº 1115]

56

És molt destacable la posició de la FIF respecte a l’ús que els seus estudiants fan dels

gestors bibliogràfics i es troba a gairebé vint punts de diferència (69,7%) respecte al

centre situat en segon lloc en l’ús d’aquestes eines, que és l’EPS (46,6%).

Gràfic 16. Procediments de citació bibliogràfica per centres (barem 4+5)

Una altra qüestió interessant per poder perfilar quina és la competència de gestió de la

informació acadèmica de l’estudiantat és documentar quines estratègies s’empren

quan no es té el coneixement necessari per resoldre qüestions relacionades amb la

citació de fonts. Com es pot observar en el gràfic 17, les tres opcions més freqüents

són, en aquest ordre, buscar la manera de citar en les guies (41,9%), buscar-ho a

Google (37,6%), preguntar-ho al professorat (36,1%) i preguntar-ho a un amic (35,4%)..

Recorre al personal de la biblioteca o no citar són les opcions molt menys

considerades, amb un 6,3% de les respostes en els dos casos.

12,6% 2,2%

11,1% 20,0%

69,7%

6,2% 5,3% 7,3%

14,9% 46,6% 27,9%

20,0%

4,9%

25,4%

33,4% 35,0%

8,2%

6,6% 3,8%

11,0%

10,9%

5,2%

3,3% 3,9%

42,8% 45,7% 34,4%

63,0%

77,0%

75,2%

32,7% 31,8%

2,0% 6,6% 9,7% 10,2%

3,1% 3,5% 4,4% 6,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Altres

Guia de presentació detreballs

Generador de bibliografiaen línia

Segons el meu criteri

Gestor bibliogràfic

57

Gràfic 17. Opcions quan no es coneix la forma de citar (Barem 4+5)

El gràfic 18 recull la distribució per centres, on es pot observar que hi ha tres grups

segons el procediment més emprat. En primer lloc, es troben aquells que els seus

estudiants recorren a la guia d’elaboració de treballs. Aquest és el cas de la FLL

(48,0%), la FIF (54,4%) i la FEPTS (64,5%). En segon lloc, es recullen aquells centres en

què majoritàriament acudeixen a Google per resoldre aquests dubtes, com la FDET

(37,8%), l’ETSEA (39,3%) i la FM (45,8%). El tercer grup el conformen dos centres, l’EPS

i l’INEFC, on els estudiants recorren al professorat, amb un percentatge del 41,3% i

38.8%, respectivament.

35,4% 37,6% 36,1%

6,3%

41,9%

6,3%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

Ho pregunto aun amic [Nº

1108]

Ho busco aGoogle [Nº

1106]

Pregunto alprofessorat[Nº 1112]

Pregunto alpersonal de labiblioteca [Nº

1113]

Ho busco a laguia de

presentacióde treballs [Nº

1107]

No cito [Nº1095]

58

Gràfic 18. Opcions quan no es coneix la forma de citar per centres (barem 4+5)

4.3.5 Competències de cerca d’informació

Com pot observar-se en el gràfic 19, la majoria dels estudiants (67,7%) diuen haver

seguit un aprenentatge autodidacta, basat en l’assaig-error. Solament el 21,8% diu

haver après a cercar informació a Internet en un entorn educatiu, si sumem els

percentatges d’aquells que diuen haver-ho après a l’institut (11,4%) i el que ho han fet

a la universitat (10,4%).

Gràfic 19. Aprenentatge de la competència de cerca d'informació

28,5% 32,6% 36,1% 33,0% 53,5%

43,1% 27,1% 26,0%

20,4% 34,8%

45,8% 40,4%

34,6%

36,4% 37,8%

39,3%

38,8%

41,3% 36,2%

41,0% 36,7%

38,9%

30,5% 37,1%

18,3% 6,5% 6,5% 12,0% 4,9%

4,5%

2,8% 8,0%

32,6% 32,6% 32,2% 48,0% 54,4%

64,6% 23,8%

25,0%

2,0% 11,1% 11,7%

2,0% 1,0% 4,1% 9,7% 6,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


No cito

Ho busco a la guia depresentació de treballs

Pregunto al personal de labiblioteca

Pregunto al professorat

Ho busco a Google

Ho pregunto a un amic

8,2%

2,2%

10,4%

11,4%

67,7%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0%

En altres contextos: Biblioteca, casals…

Passant estratègies entre els/lescompanys/es

A la Universitat

A l'Institut

Sol/a a base d'anar provant

59

Ens interessa especialment analitzar els casos en què els estudiants afirmen que han

après a cerca informació a la universitat. Els percentatges per centres exclusivament

dels casos que han après a cercar informació a la universitat, es recullen el gràfic 20:

Gràfic 20. Aprenentatge de la competència de cerca d'informació a la universitat per centres

Es documenta una gran diferència entre els centres, amb dos d’ells, l’INEFC i la FIF,

que, amb uns percentatges del 44,0% i el 37,3%, respectivament, se situen molt pel

davant de la resta. S’ha de tenir en compte que les dos facultats que els segueixen es

troben a més de vint punts percentuals de diferència, que són la FM (11,0%) i la FEPTS

(10,1%). Pel que fa a la resta de centres, el percentatge d’estudiants que diuen haver

après a cercar informació a Internet és testimonial (FLL, 1,0%, ETSEA, 1,9% EPS; 2,2% i

FDET, 2,3%).

Aquest fet indica, com ja hem vingut notant al llarg d’aquest capítol, que l’estudiantat

la FIF i l’INEFC, encara que amb menys mesura, presenta un nivell de competència

informacional en relació a Internet i de domini de les eines 2.0 per a l’elaboració de

textos acadèmics molt superior a la resta de centres. És presumible, com ja s’ha

comentat, que en els dos centres s’han dut a terme accions específiques al respecte.

Finalment, des d’una òptica més qualitativa, s’ha preguntat als estudiants quina és la

principal dificultat que perceben al cercar informació acadèmica a la xarxa. S’ha recollit

les respostes a la taula 56.

44,0%

2,2%

11,0%

1,0%

37,3%

10,1%

2,3%

1,9%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

INEFC

EPS

FM

FLL

FIF

FEPTS

FDET

ETSEA

60

Dificultats per trobar informació a Internet Percentatge

No tinc cap dificultat 11,5%

Gran quantitat d'informació/ dificultat en seleccionar la adequada 20,2%

Saber si la font és fiable o no 18,2%

La majoria de fonts no són fiables ni de qualitat 16,1%

Fer una cerca efectiva per trobar el què busco 16,3%

Llengua 5,7%

S'ha d'invertir massa temps: seleccionar, determinar fiabilitat, trobar exactament allò què busco

2,7%

Poca informació sobre un tema concret 4,3%

Informació actualitzada 0,5%

Problemes de connexió 1,4%

Altres 3,1% Taula 56. Dificultats en la cerca d’informació a la xarxa

Pot observar-se, en primer lloc, que només l’11,5% dels estudiants diuen no tenir cap

dificultat en el procés de cerca. En segon lloc, s’observa que la majoria de les raons

estan relacionades amb dos competències: 1) competència de cerca i 2) capacitat

crítica i selecció de la informació.

Resulta significatiu contrastar les xifres recollides pel que fa la percepció que tenen els

estudiants de les seves capacitats de cerca, xifres que es recullen en la taula 57.

FEPTS EPS FDET FLL FM FIF ETSEA INEFC

10,3% 25,0% 21,3% 12,4% 6,9% 9,3% 4,8% 2,4% Taula 57. Resposta "no tinc cap dificultat" per centres

S’evidencia que, en general, són els centres on s’han recollit bones pràctiques respecte

a la cerca i ús de la informació a la xarxa els que presenten un menor percentatge

d’estudiants que diuen no tenir cap problema (FIF, 9,3% i INEFC, 2,4%), mentre que en

alguns casos en què els procediments documentats són molt millorables (EPS, FDET),

els percentatges d’estudiants que diuen no tenir cap dificultat per cerca a la xarxa és

sensiblement menor (25,0% i 21,3%). Aquest és un indici de la poca consciència de la

dificultat que suposa fer cerques efectives a la xarxa.

SÍNTESI DE RESULTATS:OBJECTIU 3 Tipologia de fonts d’informació A l’hora d’elaborar un treball acadèmic, es prefereix l’ús de fonts electròniques (51,9%). Un de cada quatre estudiants molt rarament acudeix a fonts impreses: 9,4% diu que no hi acudeix mai i un 17,3%, rarament (un total de 26,7%). Raons per a l’ús d’Internet com a font d’informació i cerca i selecció de la informació extreta d’Internet Els estudiants acudeixen a la xarxa perquè: 1) disposa de molts recursos, 2) és de fàcil accés i 3) conté informació actual. La fiabilitat de les fonts no és un element prioritari, pel que fa als criteris de selecció d’Internet.

61

A l’hora de seleccionar la informació d’Internet, els criteris que empren els estudiants són: 1) el lloc en el que està allotjada, 2) el tipus d’informació que és (articles, notícia, etc.) i 3) el seu títol. Les llengües més freqüentment emprades per a fer cerques a la xarxa són, en aquest ordre, el castellà (32,8%) i el català (29,4%) i una combinació dels dos (13,2%). Si en una primera cerca no s’obté el resultat esperat, el 67,2% dels estudiants canvia de llengua de cerca, emprant bàsicament l’anglès (32,3%). Cerca i selecció de la informació El 62,2% únicament empren una estratègia de cerca. Les estratègies més emprades són:1) escriure paraules clau i 2) escriure frases + paraules clau. La tercera estratègia recollida (escriure paraules clau + cerca avançada), que mostra més competència informacional, només diuen emprar-la el 8,6% dels estudiants El centre en el que els estudiants mostren més sofisticació en les cerques és la FIF, que és el centre que més percentatge presenta d’estratègies de cerca sofisticades. Pel que fa a les fonts d’informació emprades, l’estudiantat acudeix de manera molt generalitzada al cercador genèric de Google, per a elaborar treballs acadèmics (85,3%). El metacercador del Servei de Biblioteques és emprat per un 33,1% i les bases de dades per un 27,7%. Als portals bibliogràfics només hi acudeixen el 22,2% dels estudiants. Es documenta, pel que fa als llocs de recollida d’informació, dos perfils de centres: 1) els centres en els que els estudiants acudeixen preferentment a fonts no especialitzades, com el buscador genèric de Google o la Wikipedia, que són ETSEA, FDET, FLL, i EPS, i 2) els centres en els que els estudiants acudeixen preferentment fonts especialitzades, com Google Acadèmic i el metacercador del SBD, que són FIF i INEFC. La FEPTS i la FM se comporten com a centres frontissa, en el sentit que en alternen grups depenent del recurs. Gestió de la informació Per a organitzar la informació per a elaborar treballs acadèmics, els estudiants prefereixen emprar el seu ordinador (73,0%) abans que emmagatzemar la informació al núvol (32,0%). L’ús d’eines 2.0 de gestió bibliogràfica és testimonial i només diuen emprar gestors bibliogràfics per emmagatzemar les referències bibliogràfiques un 10,4% dels estudiants. Trenca aquesta tendència la FIF, en la que l’ús dels gestors bibliogràfics és molt més freqüent (42,1%). -Pel que fa a la inclusió de bibliografia en els treballs destaca, un altre cop, la FIF, en la que un 81,4% dels estudiants diu que l’inclou sempre, davant la mitjana de 64,7%. Un 68,9% d’estudiants no fa mai ús dels gestors bibliogràfics per a elaborar bibliografies. Desenvolupament competència cerca La majoria dels estudiants (67,7%) diuen haver seguit un aprenentatge autodidacta, basat en l’assaig-error per aprendre a buscar informació a Internet. Solament el 21,8% diu haver après a cerca informació a Internet en un entorn educatiu. Només l’11,5% dels estudiants diuen no tenir cap dificultat en el procés de cerca. La majoria de les dificultats estan relacionades amb dos competències: 1) competència de cerca i 2) capacitat crítica i selecció de la informació. Com ja hem vingut notant al llarg d’aquest capítol, l’estudiantat la FIF i l’INEFC presenta un nivell de competència informacional en relació a Internet i de domini de les eines 2.0 per a l’elaboració de textos acadèmics molt superior a la resta de centres. És presumible, com ja s’ha comentat, que en els dos centres s’han dut a terme accions específiques al respecte

62

4.4 HÀBITS DE CONSULTA DIGITAL EN L’ELABORACIÓ DE LES TASQUES

ACADÈMIQUES I RESOLUCIÓ DE DIFICULTATS PER MITJÀ DE LA XARXA:

OBJECTIU 4

4.4.1 Eines per a les consultes lingüístiques al mòbil

En el cas d’aplicacions per a consultes lingüístiques als mòbils les respostes recollides

(n=1.118) mostren que el 60,2% no té instal·lada cap aplicació amb aquesta

funcionalitat. És a dir, aproximadament un de cada tres estudiants disposa d’una eina

de consulta lingüística al mòbil.

Del percentatge d’estudiants que afirmen sí disposar d’una aplicació d’aquesta

tipologia, com s’observa en la taula 58, dos són les eines més emprades: el traductor

de Google (40,5%) i Wordreference (34,6%). Els diccionaris monolingües, com el de la

RAE o el DIEC, el tenen instal·lat un percentatge molt menor d’estudiants. Es

documenta, doncs, que Google i les seves diferents aplicacions (buscador, traductor,

etc.) són l’eina a la que acudeixen de manera majoritària els estudiants per resoldre les

diferents qüestions relacionades amb el desenvolupament de les tasques

acadèmiques.

Apps emprades

Google traductor 40,5%

Wordreference 34,6%

Softcatalà 5,7%

Diccionari RAE 7,7%

DIEC 11,5% Taula 58. Aplicacions de consulta lingüística en mòbils

Aquest fet voldria indicar que els estudiants mostren preferències per les eines

multilingües, polivalents i d’ús senzill i reforça les dades anteriors, que mostren que

Google és el lloc de cerca per excel·lència.

4.4.2 Correcció lingüística en l’elaboració de tasques acadèmiques

Pel que fa a les eines de correcció lingüística utilitzades s’han establert tres tipologies

d’hàbits de correcció a la vista dels resultats que es mostren en la taula 59 que sumen

les respostes dels tres ítems de freqüència més alta.

63

Hàbits

%Força %Molt %Sempre %Suma

Processador textos 15,1 22,9 44,1 82,1

Traductors en línia 20,4 23,4 32,0 75,8

Diccionaris online 21,8 25,4 28 75,2

Paraula escrita directament a cercador

20,6 17,0 14,5 52,1

Taula 59. Freqüències altes de consulta d'eines de correcció lingüística

D’acord amb les dades obtingudes, s’observa que les maneres de fer més habituals

són: a)utilitzar el corrector del processador de textos (82,1%), b)emprar traductors

(75,8%) i diccionaris en línia (75,2%) i c)consultar directament a Google (52,1%). Altres

tipologies de consulta en correctors online, fòrums i gramàtiques en línia es situen

molt per sota del 50% en les freqüències altes.

Per tal de poder contrastar aquests procediments basats en l’ús d’eines digitals, s’ha

preguntat als estudiants alhora si realitzaven consultes per mitjà d’eines de suport en

paper. S’ha demanat, en concret, per l’ús que fan de diccionaris i traductors en paper i

obres de gramàtica també en aquest format.

Pel que fa a les obres lexicogràfiques, els resultats, recollits a la taula 60, mostren que

hi ha un 39,6% d’estudiants que afirmen que mai acudeixen a un diccionari en paper i

un 34,2% que diuen que no ho fan gairebé mai. Si sumen aquestes dos freqüències

podem observar que els que hi acudeixen amb molt poca freqüència representen el

73,8% dels estudiants. En l’altra banda de l’escala, aquells que els empren de manera

regular (“sempre” i “gairebé sempre”), sumen l’11,5% del total. S’observa, doncs, que

la preeminència del diccionari en línia sobre l’obra en paper és important.

Mai Alguna vegada Poques vegades Força vegades Gairebé sempre Sempre

39,6% 17,2% 17,0% 14,7% 7,5% 4,0% Taula 60. Freqüències de consulta en diccionaris en paper

Quant als traductors, si efectuem el mateix sumatori, documentem també la tendència

ja recollida en el cas dels diccionaris. Els estudiants que els empren de manera habitual

suposen un 20,1% del total. Finalment, les obres gramaticals són les menys

consultades en format paper i només les empren amb freqüència el 11,2% dels

estudiants i no hi acudeixen en aquest format el 78,5%.

64

S’observa, doncs, que en els tres casos es prioritza l’accés a aquest tipus de recursos en

format digital, deixant en bona mesura de banda la seva versió més tradicional en

paper.

Donat que les eines que s’empren principalment són de caràcter digital, ens interessa

documentar de quina manera l’estudiantat hi ha arribat. Per aquesta raó s’ha

preguntat com els ha trobat i on.

Com pot observar-se a la taula 61, els estudiants afirmen, de manera molt majoritària,

que han trobat aquests recursos autònomament navegant a la xarxa (71,5%) i els han

trobat també majoritàriament amb una cerca bàsica a Google (70,2%), com recull la

Taula 62.

Surten a la guia docent d’alguna assignatura Me’ls ha recomanat un/a Company/a Navegant

8,9% 19,6% 71,5% Taula 61. Com s'ha trobat l'eina

Lloc

A Google 70,2%

A Facebook 0,4%

A Twitter 0,2%

A fòrums especialitzats 0,5%

Els he trobat a la guia docent/Recomanació Company/a 28,7% Taula 62. On s'ha trobat l'eina

Analitzades les dades per centres de com s’ha trobat l’eina (taula 63), és comprova que

en tots els centres l’opció “navegant” presenta els resultats més alts. Destaquen ETSEA

(86,5%) i la FIF (75,2%) i només INEFC se situa per sota del 50%. El 25,7% dels

estudiants de la FDET diuen que els hi ha recomanat un company. En aquest cas ETSEA

baixa fins al 10,3%. Alhora ETSEA és qui té el percentatge més baix de respostes pel

que fa a la consulta a la guia docent (3,2%). Per la seva banda INEFC presenta un

resultat més elevat (22%).

Centres Com has trobat els traductors/diccionaris online

A la guia docent d’alguna assignatura Me’ls ha recomanat un company Navegant

EPS 6,5% 23,9% 69,6%

ETSEA 3,2% 10,3% 86,5%

FDET 9,8% 25,7% 64,5%

FEPTS 8,4% 19,9% 71,7%

FIF 9,9% 14,9% 75,2%

FLL 11,0% 17,0% 72,0%

FM 9,2% 20,2% 70,6%

INEFC 22,0% 32,0% 46,0% Taula 63. com s'ha trobat l'eina per centres

65

Pel que fa al lloc, es comprova que en tots els casos que l’opció mes emprada a l’hora

de trobar els traductors i diccionaris online ha estat Google. En l’únic cas que s’observa

un percentatge més baix, per sota del 40% es en cas d’INEFC que acumula una alta

concentració de resposta en l’opció “Recomanació del company/Guia docent”.

Centres

Navegant “On els has trobat?”

A Google

A Facebook

A Twitter

A fòrums especialitzats

Guia docent/Recomanació company

EPS 66,7% 0,0% 0,0% 2,2% 31,1%

ETSEA 85,6% 0,0% 0,0% 0,7% 13,7%

FDET 64,0% 0,0% 0,0% 0,0% 36,0%

FEPTS 71,1% 0,3% 0,0% 0,3% 28,2%

FIF 75,0% 0,0% 0,0% 0,0% 25,0%

FLL 69,7% 1,0% 1,0% 0,0% 28,3%

FM 68,6% 0,7% 0,0% 1,3% 29,4%

INEFC 38,8% 2,0% 2,0% 2,0% 55,2% Taula 64. On s'ha trobat l'eina per centres

4.4.3 Coneixement i usos de fòrums lingüístics específics

Per l’interès que té en aquests moments a la Universitat de Lleida la qualitat lingüística

en la redacció dels treballs dels graus i màster, s’ha volgut aprofundir en el

coneixement i l’ús de les eines virtuals que poden ajudar l’estudiantat a resoldre els

seus dubtes. En concret, s’ha demanat per l’ús dels fòrums lingüístics que existeixen a

Internet per resoldre dubtes, dels fòrums informals, tipus Patatabrava o les xarxes

socials, que no tenen aquest objectiu acadèmic, i del fòrum del Campus Virtual de la

UdL.

Pel que fa a l’ús dels fòrums lingüístics només el 13,0% afirmen utilitzar-los, sent el

fòrum de Wordreference i el de Softcatalà els més utilitzats, d’acord amb les dades

que es mostren en la taula 65.

Fòrum %Força %Molt %Sempre %Suma

Wordreference 16,6 22,1 28,3 67,0

Fòrum Softcatalà 16,6 15,2 10,3 42,1

Centro Virtual Cervantes 12,5 3,5 2,1 18,1

Fòrum Melodysoft 9,7 2,8 2,1 14,6 Taula 65. Freqüències altes d'ús de fòrums lingüístics

Pel que fa als canals informals, com ara els fòrums formats per xarxes universitàries,

del tipus Patatabrava, o els seus propis grups de Facebook per a l’assignatura, pot

observar-se (taula 66) que aquests entorns informals són usats per un percentatge

reduït. Així, els grups de Facebook són usats pel 21,4% i Patatabrava l’empra el 15,9%.

66

Tot i aquest ús reduït és evident que hi acudeix un percentatge major d’estudiants que

a altres fòrums amb més fiabilitat, com pot ser el fòrum del Centro Virtual Cervantes.

Canals informals %Força %Molt %Sempre %Suma

Grups de Facebook 15,2 2,8 3,4 21,4

Patatabrava 10,3 2,8 2,8 15,9

Espai debat del Campus Virtual (Sakai) 9,8 0,7 3,5 14,0 Taula 66. Freqüències altes d'us de canals informals per a consultes lingüístiques

Pel que fa a la tipologia de consulta que es fan en aquest espais de consulta lingüística,

la taula 67 mostra aquestes consultes ordenades d’acord amb el percentatge de

resposta majoritari sumant les freqüències més altes

Tipus de consulta %Força %Molt %Sempre %Suma

Dubtes de vocabulari 29,6 16,2 13,4 59,2

Normativa lingüística 27,3 15,4 7,7 50,4

Llenguatge formal 26,6 15,1 7,9 49,6

Dubtes d’estructura 22,0 12,8 9,2 44,0

Col·locacions 19,7 10,6 6,3 36,6

Llenguatge informal 17,0 9,9 4,3 31,2 Taula 67. Tipus de consulta en freqüències altes

Tot i que la hipòtesi de partida era que els estudiants recorrerien a aquests tipus

d’eines per a resoldre, principalment, dubtes relacionats amb la normativa, els

resultats mostren que el primer tipus de dubtes són el relacionats amb el vocabulari,

amb un percentatge del 59,2%. La normativa se situa en segon lloc, amb un

percentatge no gaire allunyat del primer (50,4%). Per sota del 50%, apareixen altres

consultes com ara l’ús de llenguatge específic, dubtes d’estructura, col·locacions i

llenguatge habitual.

Interessa, també, documentar on acudeix l’estudiantat per buscar normativa sobre

diferents qüestions lingüístiques. Com pot observar-se en la taula 68, la majoria dels

estudiants (58,7%), acudeixen a Google per a cercar qüestions relacionades amb la

normativa d’ús de les llengües. El 23,2% diu acudir a una font especialitzada

(gramàtiques, etc.) en format electrònic i un 11,7% consulta el mateix tipus de fonts en

format paper.

Cerca de normativa

En un llibre en suport paper 11,7%

Ho poso al Google 58,7%

Vaig a alguna pàgina especialitzada online 23,2%

Faig la pregunta a algú 5,4%

Paso el corrector del Word 0,3%

67

No tinc dubtes sobre normativa 0,7% Taula 68. Lloc de cerca de normativa lingüística

4.4.4 Eines d’elaboració de textos col·laboratius

Pel que fa a les eines que s’empren a l’hora d’elaborar un treball en grup ja sigui per

comunicar-se o per elaborar-lo pròpiament, , els resultats de la taula 69 mostren que

els enquestat usen majoritàriament tres eines: a)el correu electrònic (86,1%), b)el

WhatsApp (72,5%) i c)el núvol Drive (65,9%). A força distància percentual s’indiquen el

Campus Virtual amb un 46,8%, Dropbox amb un 32,3% i el Facebook de l’assignatura o

de la titulació amb un 26,9% del total de respostes. Amb uns percentatges poc

rellevants hi ha Telegram (5%) i altres, que no s’especifiquen, que corresponen al 2,6%.

Eines %Força %Molt %Sempre %Suma

Correu electrònic 19,2 27,1 39,8 86,1

WhatsApp 17,4 21,3 33,8 69,1

Drive 14,2 17,4 34,3 65,9

Campus Virtual 16,5 14,7 15,6 46,8

Dropbox 12,1 11,5 8,7 32,3

Facebook 12,6 8,6 5,7 26,9

Telegram 3,1 0,7 1,2 5,0

Altres 1,4 0,8 0,4 2,6 Taula 69. Eines pel treball de grup

Pel que fa a la correcció de textos quan es treballa en grup, l’opció més freqüent és

“entre tots”, que arriba al 63,8%, encara que a prop del 57,1% que afirma que cadascú

corregeix la part que ha elaborat. La tercera opció és, com recull la taula 70, que ho

corregeix tot una persona del grup, que és el que indiquen el 30,1% de les respostes.

És destacable que un 5,3% de les respostes -59 informants- manifesten que no

corregeixen les tasques abans de lliurar-les.

Correcció %Força %Molt %Sempre %Suma

No corregim 2,9 0,8 1,6 5,3

Entre tots 23,0 19,6 21,2 63,8

Cadascú la seva part 21,5 17,6 18,0 57,1

Una persona del grup 13,2 9,4 7,5 30,1 Taula 70. Hàbits de correcció dels treballs de grup

Pel que fa a les eines que utilitzen en el grup per corregir (taula 71), l’ús majoritari

correspon al corrector que tenen instal·lat al processador de textos (76,5%). Molt

propers percentualment es troben els traductors (59,0%) i els diccionaris (54,6%) en

línia. No gaire lluny (53,1%) se situen els estudiants que diuen que escriuen

directament les paraules a la barra de Google.

68

Eines correcció Força Molt Sempre Suma

Corrector de processador de text 20,5 22,1 33,9 76,5

Traductors online 19,8 17,2 22,0 59,0

Diccionaris online 19,1 18,5 17,0 54,6

Escriure paraules al cercador 22,4 16,2 14,5 53,1

Utilitzem corrector en línia 18,4 14,1 14,7 47,2

Gramàtiques online 9,8 6,9 6,1 22,8

Diccionaris en format paper 8,6 3,5 1,7 13,8

Llibres de gramàtica 5,0 2,2 1,1 8,3

Fòrums lingüístics 5,7 2,0 1,6 9,3 Taula 71. Eines per la correcció lingüística dels treballs de grup

4.4.5 Ús de xarxes socials com a eina de suport acadèmic

A partir de preguntes d’opció múltiple, s’ha preguntat també pel paper de les xarxes

socials com a eina de suport acadèmic. Les respostes ens han donat un ventall

d’activitats per a les quals més del 50% dels estudiants diuen emprar les xarxes socials.

Aquestes activitats són:

1) saber què s’ha fet a classe (78,7%)

2) estar al dia de les assignatures (75,4%)

3) fer treballs (74,5%)

4) compartir documents i recursos (72,5%)

5) resoldre dubtes dels exàmens (69,7%)

6) compartir apunts (69,1%).

7) Informar-se de les activitats (55%)

8) resoldre dubtes sobre la vida universitària (51,6%).

Per sota del cinquanta per cent se situen opcions com organitzar activitats

extraescolars (47,4%), recomanar o rebre recomanacions de llibres i recursos (37,7%),

fer consultes al professorat (28,5%) i, en darrer terme, contactar amb persones

expertes, amb un 23,4%.

A banda d’aquests usos, s’ha demanat a l’estudiantat si empraven les xarxes amb

altres finalitats a l’àmbit universitari. Únicament un 3,5% (39 alumnes) manifesta que

té altres utilitats per a la universitat, que són fer vida social amb els companys i

informar-se sobre cursos formatius.

SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 4 Eines per a les consultes lingüístiques L’estudiantat enquestat manifesta que l’eina que utilitza per fer les consultes lingüístiques és

69

sobretot l’ordinador portàtil (66,8%). Només un de cada tres estudiants disposa d’una app de consulta lingüística. Les més utilitzades són el traductor de Google (31,1%) i Wordreference (26,6%). Aquestes eines de consulta les han trobat a la xarxa fent una cerca bàsica a Google (70,2%). Correcció lingüística en l’elaboració de tasques acadèmiques Per corregir els treballs en grup s’empra majoritàriament el corrector del processador de textos (82,1%), traductors en línia (75,8%) i diccionaris en línia (75,2%). Pel que fa a les eines en paper, només un 26,2% diu que utilitza habitualment diccionaris de consulta manual. Coneixement i usos de fòrums lingüístics específics L’ús de fòrums lingüístics és minoritari, només el 13,0% diu que els usa, majoritàriament per consulta dutes de vocabulari i normativa. Elaboració i gestió de textos col·laboratius Per treballar en equip s’empra majoritàriament el correu electrònic, WhatsApp i Google Drive. La correcció dels treballs en grup es fa de forma cooperativa (63,8%) majoritàriament i l’eina que s’utilitza més sovint és el corrector del processador de textos. Ús de xarxes socials com a eina de suport acadèmic Les xarxes socials s’empren sobretot com una eina de comunicació entre l’estudiantat. Entre els usos destaca per estar al dia del desenvolupament de les classes (78,7%) i estar al dia del que passa a la UdL (75,4%), resoldre dubtes d’exàmens (69,7%) i compartir apunts (69,1%).

4.5 FORMACIÓ QUE L’ESTUDIANTAT HA REBUT EN TIC, LLACUNES QUE IDENTIFICA

QUE TÉ I NECESSITATS FORMATIVES: OBJECTIU 5

4.5.1 Iniciació a l’ús de dispositius connectats a Internet

Part dels estudiants han entrat en contacte amb la tecnologia a l’entorn familiar

(39,3%), o bé a l’escola (42,1%). A una distància rellevant d’aquest percentatge se

situen els que comencen a utilitzar Internet a l’Educació Secundària, en l’àmbit formal

(13,8%) o en el no formal amb els amics (4,6%).

Si comparem aquestes dades d’ús generalista amb l’acadèmic (taula 73), s’observa que

les xifres baixen pel que fa a l’escola i les respostes es concentren quatre punts per

sobre el 50% a l’Educació Secundària. El nombre dels estudiants que no s’hi inicien fins

a l’etapa no obligatòria, batxillerat o cicles formatius, tot i que és menys rellevant se

situa per sobre del 5%. Només 13 estudiants manifesten que és a la Universitat quan

han començat a utilitzar els recursos a la xarxa com a eines d’estudi.

% Inici ús Internet

general % Inici ús Internet tasques

acadèmiques

Des de petit, a casa meva sempre hi hagut ordinador i connexió

39,3 -

Vaig començar a l'escola 42,1 39,6

Vaig començar a secundària a classe 13,8 54,1

Vaig començar a secundària amb els amics 4,6 -

70

A Batxillerat/Cicle Formatiu - 5,2

Ara, a la universitat 0,3 1,2 Taula 72. Comparativa entre inici d'ús d'Internet general i ús d'Internet per fer tasques acadèmiques

4.5.2 Percepció del grau de competència en l’ús d’eines virtuals per a usos

acadèmics

S’ha demanat a l’estudiantat una autoavaluació sobre el grau de domini que tenen en

eines virtuals. Cal tenir en compte que les dades no reflecteixen les pràctiques reals,

que només es poden observar amb una anàlisi directa de les tasques, sinó la seua

opinió i percepció. Per tant, tot i ser un qüestionari anònim amb garantia de

confidencialitat, les respostes poden estar mediades per l’efecte de la desitjabilitat

social.

Gens Una mica

Amb problemes

Força bé Bé Molt bé

Buscar inform. segons grau complexitat

1,0% 1,5% 11,0% 36’9% 33,7% 15’8%

Trobar inform. específica per a les tasques

0’5% 1,7% 9,3% 33,2% 37,4% 16,7%

Escollir fonts fiables entre fonts diverses

0,6% 2,1% 11,8% 35,5% 34,0% 16,0%

Comprovar veracitat informació 0,7% 3,1% 14,1% 37,8% 30,5% 13,8%

Organitzar informació 0,8% 1,5% 10,4% 34,6% 33,8% 18,9%

Generar nous continguts 26,8% 16,3% 17,1% 21,5% 10,5% 7,7% Taula 73. Percepció del grau d competència en tasques específiques de caràcter acadèmic (resposta múltiple)

Tal com s’observa en la taula 74, el gruix de les respostes es concentren en la banda

mitja alta de l’escala i el percentatge disminueix significativament en la banda que

representa el domini absolut. Sumats tots els valors, més del 80% en tots els casos

manifesten un bon domini de les diferents estratègies. Destaca, però, que en el cas de

l’habilitat que demana integrar distintes habilitats i coneixements com és “Generar

nous continguts” la tendència varia i el 60,2% se situa en els valors de no domini.

Aquestes dades són altament significatius en l’entorn de l’educació superior, ja que

constaten que hi ha una clara diferència competencial entre les estratègies que es

poden fer de manera més mecànica i aquelles que demanen habilitats de caràcter més

reflexiu.

71

4.5.3 Formació en TIC a la UdL

La formació en TIC està inclosa en la formació transversal de la UdL, vinculada a

habilitats de caràcter acadèmic. Segons les dades recollides, es documenta que

aquesta formació només ha arribat a una minoria, donat que un 94,7% dels estudiants

enquestats no ha fet cap curs.

Pel que fa a la distribució per centres (taula 75), d’aquests, la majoria (29) són de la

FEPTS, 8 de la FDET, 9 de la FM, 9 de la FIF, 3 de la FLL i 3 de l’EPS.

Centre Formació transversal rebuda(5,3%) Formació transversal no rebuda(94,7%)

EPS 4,3% 95,7%

ETSEA 0,0% 100%

FDET 3,6% 96,4%

FEPTS 10,1% 89,9%

FIF 8,8% 91,2%

FLL 3,0% 97,0%

FM 5,8% 94,2%

INEFC 0,0% 100% Taula 74. Formació transversal seguida per centres

Preguntats pels motius pels quals no han fet la formació (taula 76), el 71,8% dels

enquestats ha respost que no sabien que se’n feia. Les dos altres raons es troben molt

lluny percentualment de la primera i són el desinterès per cursar formació en aquesta

temàtica (12,8%) i la coincidència del horaris de la formació amb horaris de classe

(8,6%). Els estudiants que han apuntat aquesta darrera causa, es concentren

majoritàriament a la FEPTS, la FM i la FIF.

Centre Desconeixement oferta cursos

(71,8%) Desinterès cursar formació

(12,8%) Coincidència horaris

(8,6%)

EPS 67,4% 13,0% 15,2%

ETSEA 80,1% 16,7% 2,6%

FDET 73,1% 15,7% 5,4%

FEPTS 66,8% 8,4% 11,9%

FIF 64,7% 14,7% 10,8%

FLL 82,0% 9,0% 6,0%

FM 65,8% 15,8% 11,8%

INEFC 80,4% 9,8% 7,8% Taula 75. Raons per no fer formació per centres

D’altra banda, els 60 casos que sí han seguit la formació transversal afirmen haver-se

assabentat per diferents vies, 21 alumnes diuen que per mitjà de la web general de la

universitat i 8 més per la web Alumnes; 15 van escoltar que es feien a les jornades

d’acollida de la primera setmana de classe; 9 pels companys i la resta per altres fonts

72

diverses com ara la indicació del professorat o que la formació era part d’una

assignatura.

Als que han seguit algun curs, se’ls ha demanat la seua valoració. Com es mostra en la

taula 77, les respostes es concentren en la banda mitjana-alta, amb un 40%

d’estudiants que consideren la formació força satisfactòria i un 36,7% que la

consideren molt satisfactòria. Observades les dades per centres, només a la FEPTS es

documenta un percentatge de l’estudiantat enquestat que considera la formació com

a “gens satisfactòria”, tot i que aquest percentatge és petit (3,4%). Pel que fa a les

altres valoracions, tots els centres es mouen, com s’ha comentat, en el “força

satisfactori” (FM) o el “molt satisfactori” (FEPTS i FIF). Hi ha dos facultats amb el

mateix percentatge en les dos franges (FEDT i FLL).

Gens

satisfactori

(1,6%)

Bastant

satisfactori

(15%)

Força

satisfactori

(40%)

Molt

satisfactori

(36,7%)

Excel·lent

(6,7%)

EPS 0,0% 50,0% 0,0% 0,0% 50,0%

FDET 0,0% 12,5% 37,5% 37,5% 12,5%

FEPTS 3,4% 6’9% 41,4% 44,8% 3,5%

FIF 0,0% 22,2% 22,3% 44,4% 11,1%

FLL 0,0% 33,3% 33,3% 33,3% 0,0%

FM 0,0% 22,2% 66,7% 11,1% 0,0%

Taula 76. Valoració de la formació rebuda

4.5.4 Necessitats específiques de formació en TIC per a usos universitaris

Un cop manifestat en què creuen que són competents i quin és el tipus de formació

que han rebut, s’ha preguntat als estudiants si en voldrien rebre i, si és així, sobre

quins aspectes. Ha estat una pregunta de selecció múltiple de la qual s’han recollit

1.143 respostes.

Els resultats obtinguts mostren que només 7 estudiants (0,6%) diuen que no

necessiten formació de cap tipus. N’hi ha 48, que representen el 4,2% del total de

respostes, que ha marcat totes les opcions possibles, o sigui que s’entén que demana

una formació de caràcter global. El 95,8% restant (n=1.058) voldrien formar-se en un o

més d’un dels aspectes assenyalats.

73

Analitzada la localització de l’estudiantat que ha assenyalat una total necessitat

formativa (taula 78), es comprova que els percentatges són molt semblants, encara

que lleugerament superiors al 5% a ETSEA i FIF, tot i que en nombres absoluts, hi ha

més demanda a la FEPTS i la FDET.

Centre Necessitats formatives en tots els aspectes4,2%

EPS 2,1%

ETSEA 5,8%

FDET 4,8%

FEPTS 4,5%

FIF 5,8%

FLL 3,0%

FM 1,9%

INEFC 3,9% Taula 77. Necessitats formatives globals per centres

Pel que fa a la distribució de cadascun del aspectes formatius, els resultats es recullen

en la taula 79.

Necessitats de formació

Diuen que

necessiten

formació

Diuen que no

necessiten

formació

Buscar inform. segons grau complexitat 45,0% 55,0%

Trobar inform. específica per a les tasques 48,6% 48,7%

Escollir fonts fiables entre fonts diverses 48,6% 47,2%

Comprovar veracitat informació 41,1% 58,9%

Organitzar i classificar informació 26,6% 85,7%

Generar nous continguts 15,8% 84,2% Taula 78. Necessitats de formació específics

S’observa que en cap cas el percentatge d’estudiants enquestats en el aspectes

assenyalats supera el 50%, encara que n’hi ha dos que hi estan molt propers, amb el

mateix percentatge. El 48,6% dels estudiants diuen estar interessats a rebre informació

tant per trobar informació específica per a desenvolupar tasques acadèmiques com

per aprendre a escollir fons fiables entre diverses fonts d’informació. Crida l’atenció la

competència de “generació de nous continguts” -que tal com s’ha vist més amunt, era

la que acumulava més percentatge de no competència entre l’estudiantat- que de

manera molt majoritària diu que no vol rebre formació. La lògica apuntaria que la

resposta hagués hagut de ser massiva a favor de la formació, però es comprova que no

és així.

74

SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 5 Iniciació a l’ús de dispositius connectats a Internet

- L’estudiantat de nou accés de la Universitat de Lleida arriba a la universitat familiaritzat amb l’ús de les eines virtuals. Part han entrat en contacte amb la tecnologia a l’entorn familiar (39,3%), o a l’escola (42,1%). Un 13,8% ha començat en el període de l’Educació Secundària a classe i el 4,6% en el mateix període, però amb les amics. El nombre dels estudiants que no s’hi inicien fins a l’etapa no obligatòria, batxillerat o cicles formatius, se situa per sobre del 5%. Només 13 estudiants manifesten que han començat a utilitzar els recursos a la xarxa com a eines d’estudi a la UdL. Grau de competència que es reconeixen en ús d’eines virtuals per a usos acadèmics

- Més del 80% en tots els casos manifesten un bon domini de les diferents estratègies. En el cas de l’habilitat que demana integrar distintes habilitats i coneixements com és “Generar nous continguts” la tendència varia i el 60,2% se situa en els valors de no domini (“gens”, “una mica”, “tinc problemes”). A la banda alta, el percentatge del “bé” i el “molt bé” no arriba al vint per cent (18.2%). Formació en TIC a la UdL Un 94,7% dels estudiants enquestats no ha fet cap curs. Els que la van seguir (5,3%) es van assabentar que se’ls facilitava formació des de la universitat, 21 alumnes diuen que per mitjà de la web general de la universitat i 8 més per la web Alumnes; 15 a les jornades d’acollida de la primera setmana de classe; 9 pels companys i la resta per fonts diverses com ara la indicació del professorat o que la formació era part d’una assignatura. Un 40% d’estudiants consideren la formació força satisfactòria i un 36,7% molt satisfactòria. Necessitats específiques de formació en TIC per a usos universitaris

- Només el 0,6% de l’estudiantat enquestat diu que no necessita formació de cap tipus. El 4,2% del total de respostes en canvi demana una formació de caràcter global. El 95,8% voldrien formar-se en un o més d’un aspecte.

- El 48,6% dels estudiants diuen estar interessats a rebre informació tant per trobar informació específica per a desenvolupar tasques acadèmiques com per aprendre a escollir fons fiables entre diverses fonts d’informació.

4.6 ACTITUDS DE L‘ESTUDIANTAT ENVERS INTERNET I EL PAPER QUE TÉ EN EL SEU

APRENENTATGE: OBJECTIU 6

4.6.1 Internet com a suport a les tasques acadèmiques

El 96,1% dels estudiants consideren que la xarxa els ajuda a realitzar les tasques

acadèmiques. Distribuïdes per centres (taula 80), les dades mostren una relació

pràcticament idèntica pel que fa als resultats afirmatius i tots se situen en

percentatges del 94,0% o més, excepte l’INEFC, cas en què els estudiants que

consideren que Internet és útil és del 86,0%. Aquesta dada concorda amb les recollides

anteriorment d’aquest informe, en les que es detalla que l’estudiantat d’aquest centre

considera que la informació que conté Internet no és gaire rellevant pel seu àmbit

d’especialitat ni està actualitzada.

75

Centre

D’acord Desacord

EPS 97,9% 2,1%

ETSEA 97,4% 2,6%

FDET 94,0% 6,0%

FEPTS 98,3% 1,7%

FIF 95,0% 5,0%

FLL 99,0% 1,0%

FM 94,8% 5,2%

INEFC 86,0% 14,0% Taula 79. Utilitat d'Internet per fer treballs per centres

4.6.2 Informació: accés i excés

Un dels aspectes tractats fa referència a la infoxicació. Se’ls ha preguntat l’opinió sobre

l’accés a la informació i com els afecta la quantitat que en troben. Pel que fa a la

fiabilitat de la informació que la xarxa difon, hi ha gairebé unanimitat (92,8%) a

considerar que no tota la informació d’Internet és fiable.

Tot i sent-ne conscients, un 90,0% de respostes estan d’acord amb què el volum

permet elaborar treballs amb més detall i profunditat. Quan se’ls pregunta el grau

d’acord amb què la quantitat dificulta la tria de la informació adequada les respostes

en la franja alta se situen en el 79,2%.

4.6.3 Reconeixement i percepció sobre el plagi

Els resultats mostren que l’acció que més es reconeix com a plagi és la còpia directa

d’un llibre. Tot i així, el percentatge no arriba al setanta per cent (69,3%). El

repartiment per centres mostra una distribució desigual però les variacions no són

significatives (taula 81).

Centre D’acord Desacord

EPS 65,2% 34,8%

ETSEA 65,2% 34,8%

FDET 67,6% 32,4%

FEPTS 69,6% 30,4%

FI 74,5% 25,5%

FLL 74,0% 26,0%

FM 65,8% 34,2%

INEFC 20,4 79,6% Taula 80. Acord/desacord amb "plagiar es copiar directament d'un llibre"

El percentatge de no reconeixement de plagi quan es copia directament augmenta de

manera considerable en el cas de la informació extreta d’una web. Mentre que, com

76

hem vist, hi havia un 30,7% de respostes que deien que copiar d’un llibre no era

plagiar, aquesta quantitat es duplica, fins a arribar al 60,8%, en el cas de la web, de

mitjana entre centre (taula 82).


EPS 45,7% 54,3%

ETSEA 33,8% 66,2%

FDET 47,9% 52,1%

FEPTS 30,4% 69,6%

FIF 37,6% 62,4%

FLL 41,0% 59,0%

FM 44,8% 55,2%

INEFC 48,0% 52,0% Taula 81. Acord/desacord "copiar i pegar d'una web sense autor no és plagi" per centres

Tanmateix, el 86,4% de respostes apunten que si s’extreu informació d’Internet cal

citar l’autor. Curiosament si es copia es creu que no cal, com s’ha vist anteriorment.

Pel que fa al detall dels centres, la dada més rellevant és la concentració de respostes

dient que no cal citar tampoc en la de Dret (taula 83).


EPS 24,3% 76,6%

ETSEA 14,3% 85,7%

FDET 26,0% 74,0%

FEPTS 4,9% 95,1%

FIF 4,9% 95,1%

FLL 9,0% 91,0%

FM 14,3% 85,7%

INEFC 26,0% 74,0% Taula 82. Acord/desacord "no cal citar si extreus la informació d'Internet" per centres

Altres possibilitats tenen diferents nivells de resposta. S’observa alhora que prop del

70% tampoc considera que ho és si es copia i s’escriu d’una altra manera sense citar

l’autor (Taula 84)


EPS 53,2% 46,8%

ETSEA 70,8% 29,2%

FDET 72,9% 27,1%

FEPTS 76,7% 23,3%

FI 62,7% 37,3%

FLL 66,0% 34,0%

FM 63,9% 36,1%

INEFC 53,1% 46,9% Taula 83. Acord/desacord "copiar i posar-ho a la meva manera no és plagi" per centres

77

Pel que fa a la pràctica de traduir directament, en general sembla que és reconegut

com a plagi principalment tot i que les xifres varien quan es veu el detall per centres

(taula 85).


EPS 17,0% 83,0%

ETSEA 13,6% 86,4%

FDET 26,9% 73,1%

FEPTS 14,0% 86,0%

FIF 8,8% 91,2%

FLL 16,0% 84,0%

FM 19,6% 80,4%

INEFC 36,0% 64,0% Taula 84. Acord/desacord "copiar i traduir un text no és plagi" per centes

SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 6 Paper d’Internet com a suport a tasques acadèmiques La percepció que Internet és útil i alhora imprescindible per fer els treballs acadèmics és àmpliament majoritària (96,1%). Tanmateix afloren dificultats reconegudes a l’hora de buscar amb eficiència i gestió del temps i especialment a utilitzar les possibilitats que suposa la virtualitat per als treball en grup. Informació: accés i excés Pel que fa a l’accés d’informació, es constaten els beneficis que n’hi hagi molta, però alhora l’estudiantat és conscient que no tota és fiable. El 81,4% afirma conèixer les eines per buscar la informació adequada a la xarxa. El 18,6% manifesten que no les coneixen. Quan se’ls pregunta si saben o no buscar-la, el 72,7% manifesta que sí però alhora el 27,2 de respostes se situen en la franja dels que reconeixen que no en saben. Reconeixement i percepció sobre el plagi Els resultats mostren que l’acció que més es reconeix com a plagi és la còpia directa d’un llibre. Tot i així, el percentatge no arriba al setanta per cent (69,3%). El percentatge de no reconeixement de plagi quan es copia directament augmenta en el cas de la informació extreta d’una web. El 60,8% no creu que copiar directament de la web ho sigui. Pel que fa a la pràctica de traduir directament, en general sembla que és reconegut com a plagi en tots els casos fins i tot quan es tracta d’informació extreta d’una web (82,1%).

5 CONCLUSIONS

Les consideracions finals a tall de conclusions, englobades en tres àrees principals: a)

relació de l’estudiantat amb la tecnologia; b) coneixement i ús de l’entorn 2.0 de la

UdL; c) formació TIC de l’estudiantat, es descriuen a continuació. Cal remarcar que la

tendència general d’aquestes tres àrees no es veuen afectades per les variables socials

de edat, gènere, i accés als estudis tal i com s’ha anat apuntant al llarg de l’informe.

Pel que fa a la primera qüestió, els resultats permeten afirmar que, en general, tot i

que l’estudiantat està familiaritzat amb les eines 2.0 per usos socials en la seua vida

78

quotidiana i relacional, l’ús que fa d’Internet en les tasques acadèmiques és força

limitat i superficial. Les estratègies de cerca d’informació que s’utilitzen, per exemple,

són bàsiques, força rudimentàries i no s’adiuen amb la complexitat actual de la xarxa ni

amb les possibilitats que aquests ofereix com a suport a l’aprenentatge acadèmic i al

llarg de la vida. Així mateix, hi ha elements rellevants que permeten afirmar que

l’estudiantat no és conscient del tractament de la informació extreta de la xarxa. Un

bon exemple és les respostes que han donat els informants sobre el plagi, que

permeten arribar a dos conclusions generals: l’una que hi ha encara una quantitat

significativa d’estudiantat que no reconeixen el plagi en cap de les seves dimensions;

l’altra que Internet incorpora elements nous sobre els quals hi ha encara més

inseguretat, menys consciència i major flexibilitat en les pràctiques anòmales. Aquest

aspecte és altament rellevant atès que en aquests moments pràcticament tota la

informació acadèmica (articles, revistes, investigacions, informes...) és consultable en

línia i és aquest el tipus d’informació al que molt majoritàriament acudeix

l’estudiantat.

S’ha d’esmentar, però, que s’ha documentat que tant la FIF, i l’INEFC, encara que amb

menys mesura, presenten un nivell de competència informacional en relació a Internet

i de domini de les eines 2.0 per a l’elaboració de textos acadèmics molt superior a la

resta de centres. Cal pensar que en els dos centres s’han dut a terme accions

específiques que caldria conèixer i, si escau, estendre a la resta.

Quant al coneixement i ús de l’entorn 2.0 de la UdL, s’evidencia que l’estudiantat fa un

seguiment molt escàs dels perfils socials de la UdL i els seus serveis a les xarxes. Aquest

fet es deu, bàsicament, a que desconeix que existeixen. Per pal·liar aquesta situació, a

banda de les accions de difusió que es puguin considerar oportunes, s’ha de tenir en

compte que l’estudiantat està present, majoritàriament, a Facebook i no a Twitter que

és la única xarxa en la que un servei estratègic com el SIAU té presència.

Per una altra banda, caldria un replantejament de les eines del Campus Virtual i dels

usos que en fa el professorat. En definitiva, els resultats porten a concloure que el

desconeixement, la manca d’ús per part del professorat i la manca d’utilitat percebuda

per l’alumnat quan no creu que l’eina li aporta alguna cosa són elements bàsics perquè

79

una eina del Campus Virtual, que pot semblar molt útil a priori, quedi inutilitzada per

manca d’ús.

En l’aspecte formatiu, es constata la necessitat d’emprendre un procés formatiu intens

ja des de l’inici de curs per als estudiants de primer en general, un procés formatiu

d’universitat o de centre de caràcter obligatori i dissenyat per cobrir les necessitats de

l’estudiantat adaptat als diferents nivells competencials que presenten. A mesura que

s’anava avançant en la recerca, l’equip investigador s’ha anat plantejant que tal vegada

aquest desnivell de competència digital entre les necessitats socials i acadèmiques

pugui ser un element de fracàs acadèmic i d’abandonament dels estudis superiors a

primer curs. Per tal de verificar aquesta hipòtesi caldria emprendre una segona part de

l’estudi adreçat a analitzar els efectes que té en la nota dels estudiants, en el canvi

d’estudis i també la relació que té amb els abandonaments prematurs a mig curs que

s’observen a primer de carrera.

En síntesi, es pot dir que l’estudiantat de nou accés és conscients dels avantatges i

desavantatges que comporta Internet. Alhora s’evidencia l’existència d’importants

dificultats a l’hora de gestionar adequadament les possibilitats que ofereix la xarxa,

que afecten un percentatge significativament important del conjunt d’estudiantat, tal

vegada per falta de formació prèvia en les habilitats d’ús en l’espai digital.

80

6 BIBLIOGRAFIA

Area, M. i Guarro, A. (2012):"La alfabetización informacional y digital: fundamentos pedagógicos para la enseñanza y el aprendizaje competente”. Revista española de documentación científica, 35, pp. 46-74.

Barton, D.i Lee, C. (2013): Language Online: Investigating Digital Texts and Practices. New York: Routledge.

Batista, M. A. H. (2009): “Disponibilidad, uso y apropiación de las tecnologías por estudiantes universitarios en México: perspectivas para una incorporación innovadora”. Revista Iberoamericana de Educación, 48/6:4.

Bauman, Z. (2013): Liquid modernity. New York: John Wiley&Sons.

Cassany, D. (2011): En línia. Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó.

Castaño-Muñoz, J., Duart-Montoliu, J. i Sancho-Vinuesa, T. (2010):“Necesidad de guía en educación superior los recursos educativos en internet, ¿un cambio de escenario?”. RIED, (13), 1, pp. 97-110.

Gallardo, E. (2012): “Hablemos de estudiantes digitales y no de nativos digitales”.

Revista de Ciencias de la Educación, pp. 7-21

Gisbert-Cervera, M., Espuny-Vidal, C. i González-Martínez, J. (2011): "INCOTIC. Una

herramienta para la @utoevaluación diagnóstica de la competencia digital en la

universidad”. Revista de currículum y formación del profesorado, 15, 1.

Jones, S., et alii. (2013): "Academic work, the Internet and US college students”.

Internet and Higher Education, 11, 3, pp.165-177.

Khan, A., Bhatti,R. I Khan, G. (2011): "Information-Seeking Behavior of Law

Practitioners: A Survey of Bahawalpur City". Library Philosophy and Practice (e-

journal).Paper 581.

Lankshear, C. I Knobel, M. (2011): New Literacies: Everyday Practices And Social

Learning: Everyday Practices and Social Learning. New York: McGraw-Hill

Education.

Moje, E. B. (2000): All the Stories That We Have": Adolescents' Insights about Literacy

and Learning in Secondary Schools. Kids InSight, K-12. Newark, DE: Order US

Department of Education.

Muntada, M. et alii. (2003):“Competència en el maneig d'informació :puntd'arribada o

punt de sortida de la formació d'usuaris?” Item: revista de biblioteconomia I

documentació, n. 35, pp. 55-72.

Nicholas, D., Huntington, P., i Rowlands, I. (2007): “E-books: how are users

responding?”.CILIP Update.

Rowlands, I. et alii. (2008): "The Google generation: the information behaviour of the

researcher of the future”. Aslib Proceedings. Vol. 60, 4. Emerald Group Publishing

Limited.

81

Sanvicén-Torné, P., Casanovas Català, M. et alii (2016): “Conèixer per avançar:

identificació de competencies i usos en TIC. Anàlisi I propostes per millorar la

formació i els resultants de l’alumnat universitari. Comunicació presentada al

Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). Barcelona,

Espanya.

Sigalés, C. "Formación universitaria y TIC: nuevos usos y nuevos roles." RUSC.

Universities and Knowledge Society Journal 1.1 (2004): 1.

Warschauer, M. (2011): Learning in the Cloud. New York: Teachers College Press.

7 ÍNDEX DE FIGURES

Imatge 1. Entrada al qüestionari CODI .......................................................................................... 6

Gràfic 1. Percepció sobre el nivell socieconòmic ........................................................................ 12

Gràfic 2. Comparativa fonts paper vs digitals ............................................................................. 38

Gràfic 3. Distribució de l'ús de fonts en paper vs digitals per centres (freqüències altes) ......... 38

Gràfic 4. Disposar de molt recursos per centres (barem 5) ........................................................ 39

Gràfic 5. Fàcil accés per centres (barem 5) ................................................................................. 40

Gràfic 6. Internet conté informació actual per centres (barem 4+5) .......................................... 40

Gràfic 7. Es pot copiar i enganxar (barem 0+1 i 4+5) .................................................................. 42

Gràfic 8. Estratègies de cerca per centres ................................................................................... 44

Gràfic 9. Segona llengua de cerca ............................................................................................... 48

Gràfic 10. Elecció de l'anglès com a segona llengua de cerca per centres ................................. 49

Gràfic 11. Ús de gestors bibliogràfics per centres (barem 4+5) .................................................. 52

Gràfic 12. Ús de la informació per centres .................................................................................. 53

Gràfic 13. Inclusió d'apartat de bibliografia ................................................................................ 54

Gràfic 14. Inclusió d'apartat de bibliografia per centres ............................................................. 54

Gràfic 15. Formes de citació (barem 4+5) ................................................................................... 55

Gràfic 16. Procediments de citació bibliogràfica per centres (barem 4+5) ................................ 56

Gràfic 17. Opcions quan no es coneix la forma de citar (Barem 4+5) ......................................... 57

Gràfic 18. Opcions quan no es coneix la forma de citar per centres (barem 4+5) ..................... 58

Gràfic 19. Aprenentatge de la competència de cerca d'informació ........................................... 58

Gràfic 20. Aprenentatge de la competència de cerca d'informació a la universitat per centres

..................................................................................................................................................... 59

82

Taula 1.Resum de participació per centres ................................................................................... 9

Taula 2. Relació sexe per centres ................................................................................................ 10

Taula 3. Relació batxillerat/cicles per centres............................................................................. 13

Taula 4. Relació domicili curs per centres ................................................................................... 14

Taula 5. Relació de dispositius i freqüència d'ús ......................................................................... 15

Taula 6. Relació ús pc préstec UdL .............................................................................................. 15

Taula 7. Temps de connexió al dia per centres ........................................................................... 16

Taula 8. Ús wifi UdL ..................................................................................................................... 16

Taula 9. Relació configuració wifi UdL per centres ..................................................................... 17

Taula 10. Demanda suport UdL per configuració wifi per centres ............................................. 18

Taula 11. Relació temps de connexió-activitat acadèmica per centres ...................................... 18

Taula 12. Relació temps de connexió finalitat ............................................................................ 19

Taula 13. Relació entre dispositius i motius d'ús ........................................................................ 20

Taula 14. Desconeixement existència Facebook i Twitter UdL per centres ................................ 22

Taula 15. Seguiment de Facebook i Twitter propi del centre ..................................................... 23

Taula 16. Raons per seguir o no el Facebook del centre ............................................................. 23

Taula 17. Seguiment Facebook i Twitter del Consell de l'Estudiantat per centres ..................... 24

Taula 18. Raons per seguir o no el Consell de l'Estudiantat a Facebook .................................... 25

Taula 19. Coneixement de la Web Alumnes per centres ............................................................ 25

Taula 20. Seguiment de Facebook del SBD per centres .............................................................. 26

Taula 21. Raons per seguir o no el Facebook del SBD ................................................................. 26

Taula 22. Seguiment de Facebook i Twitter de l'IL per centres .................................................. 27

Taula 23. Seguiment de Facebook per centres del serveis UdL .................................................. 28

Taula 24. Formació específica en les eines del Campus Virtual per centres............................... 29

Taula 25. Ús i freqüència de les eines de continguts i avaluació docent .................................... 30

Taula 26. Raons per usar o no les eines de continguts i avaluació docent ................................. 31

Taula 27. Ús freqüència de les eines de relació i comunicació .................................................. 31

Taula 28. Raons per usar o no les eines de relació i comunicació .............................................. 32

Taula 29. Ús i freqüència d'eines d'informació ........................................................................... 32

Taula 30. Raons per usar o no les eines d'informació ................................................................. 32

Taula 31. Relació professorat i centres segons l´ús del campus virtual ...................................... 33

Taula 32. Tipus de demanada de lliurament ............................................................................... 34

Taula 33. Mitjà de comunicació entre professorat i estudiantat ................................................ 34

83

Taula 34. Mitjà comunicació estudiantat-professorat ................................................................ 35

Taula 35. Ús de fonts en paper ................................................................................................... 37

Taula 36. Ús de fonts digitals ...................................................................................................... 37

Taula 37. Raosn d'ús d'internet com a font d'informació ........................................................... 39

Taula 38. Internet conté informació fiable ................................................................................. 41

Taula 39. Internet conté informació fiable per centres .............................................................. 42

Taula 40. Estratègies de cerc ....................................................................................................... 43

Taula 41. Combinació d'estratègies de cerca .............................................................................. 43

Taula 42. Tipus de fonts emprades ............................................................................................. 44

Taula 43. Tipus de fonts emprades ............................................................................................. 45

Taula 44. Ús de Google per centres ............................................................................................ 45

Taula 45. Ús de Wikipedia per centres ........................................................................................ 46

Taula 46. Ús de Google Acadèmic per centres ............................................................................ 46

Taula 47. Ús del metacercador del SBD per centres ................................................................... 47

Taula 48. Ús de bases de dades per centres ............................................................................... 47

Taula 49. Llengua de cerca d'informació ..................................................................................... 48

Taula 50. Criteris de selecció de la informació ............................................................................ 49

Taula 51. Criteris de selecció de la informació per centres ........................................................ 49

Taula 52. Criteris de fiabilitats de les fonts ................................................................................. 50

Taula 53. Altres criteris per a la selecció de la informació .......................................................... 51

Taula 54. Mitjana de procediment de gestió de la informació ................................................... 51

Taula 55. Ús de la informació ...................................................................................................... 52

Taula 56. Dificultats en la cerca d’informació a la xarxa ............................................................. 60

Taula 57. Resposta "no tinc cap dificultat" per centres .............................................................. 60

Taula 58. Aplicacions de consulta lingüística en mòbils .............................................................. 62

Taula 59. Freqüències altes de consulta d'eines de correcció lingüística ................................... 63

Taula 60. Freqüències de consulta en diccionaris en paper ....................................................... 63

Taula 61. Com s'ha trobat l'eina .................................................................................................. 64

Taula 62. On s'ha trobat l'eina .................................................................................................... 64

Taula 63. com s'ha trobat l'eina per centres ............................................................................... 64

Taula 64. On s'ha trobat l'eina per centres ................................................................................. 65

Taula 65. Freqüències altes d'ús de fòrums lingüístics ............................................................... 65

Taula 66. Freqüències altes d'us de canals informals per a consultes lingüístiques ................... 66

Taula 67. Tipus de consulta en freqüències altes ....................................................................... 66

84

Taula 68. Lloc de cerca de normativa lingüística ......................................................................... 67

Taula 69. Eines pel treball de grup .............................................................................................. 67

Taula 70. Hàbits de correcció dels treballs de grup .................................................................... 67

Taula 71. Eines per la correcció lingüística dels treballs de grup ................................................ 68

Taula 73. Comparativa entre inici d'ús d'Internet general i ús d'Internet per fer tasques

acadèmiques ............................................................................................................................... 70

Taula 74. Percepció del grau d competència en tasques específiques de caràcter acadèmic

(resposta múltiple) ...................................................................................................................... 70

Taula 75. Formació transversal seguida per centres ................................................................... 71

Taula 76. Raons per no fer formació per centres ........................................................................ 71

Taula 77. Valoració de la formació rebuda ................................................................................. 72

Taula 78. Necessitats formatives globals per centres ................................................................. 73

Taula 79. Necessitats de formació específics .............................................................................. 73

Taula 80. Utilitat d'Internet per fer treballs per centres ............................................................. 75

Taula 81. Acord/desacord amb "plagiar es copiar directament d'un llibre" ............................... 75

Taula 82. Acord/desacord "copiar i pegar d'una web sense autor no és plagi" per centres ...... 76

Taula 83. Acord/desacord "no cal citar si extreus la informació d'Internet" per centres .......... 76

Taula 84. Acord/desacord "copiar i posar-ho a la meva manera no és plagi" per centres ......... 76

Taula 85. Acord/desacord "copiar i traduir un text no és plagi" per centes ............................... 77