Gra

fism

e M

HÀ

dis

seny

_ Il

·lust

raci

ons

pou

de g

el F

. Ria

rt _

Il·lu

stra

cion

s m

apa

H. R

ovir

aFo

togr

afie

s F

oto

Art

, T. P

ià _

Tex

t P

. Cas

cant

e _

Impr

essi

ó Im

prem

ta D

ach

_ D

L: L

-989

/201

1

Una mica d’històriaLa primera notícia documenta-da d’aquest pou de gel és del1683 i els materials localitzatsdurant l’excavació daten l’estruc-tura cap als voltants del segle XVI. Amb tot, la majoria de documentson s’esmenta el pou són del segle XVIII, moment en què el gel esconvertí en un producte de primera necessitat i, per tant, founecessària la construcció d’aquestes estructur es per poder-loconservar. El consum de gel va augmentar en el moment en quèse li atribuïren propietats terapèutiques i per la seva utilitat en laconservació d’aliments (carn, peix...). Les dimensions d’aquestpou són de 8 m de diàmetre i de 9,30 m d’alçada.Un poco de historiaLa primera noticia documentada de esta poza de hielo es de 1683y los materiales localizados durante la excavación datan su estructurahacia el siglo XVI. De todas formas, la mayoría de documentos enlos que aparece citada son del siglo XVIII, cuando el hielo se convirtióen un producto de primera necesidad y, por tanto, la construcciónde estas estructuras fue necesaria para su conservación. El consumode hielo aumentó en el momento en que se le atribuyeronpropiedades terapéuticas y por su utilidad en la conser vación dealimentos (carne, pescado...). Las dimensiones de esta poza sonde 8 m de diámetro y de 9,30 m de altura.

Accés al pou de gel / Acceso a la poza de hieloRestes de la ciutat s. XI-XVIII / Restos de la ciudadPou de gel / Poza de hieloObertura més tardana / Apertura más tardía

Accés actual al pou de gelAcceso actual a la poza

Restes arqueològiquesRestos arqueológicos

Dissabtes / Sábados: 11-13 h · 17-19 hDiumenges i festius / Domingos y festivos: 11-13 h

Dies feiners de Setmana Santa, estiu i ponts: 11-13 hDías laborables de Semana Santa, verano y festivos: 11-13 h

Visites guiades, grups a concertar / Visitas guiadas, grupos a concertar:973 481009 – solsonaturisme@ajsolsona.cat

www.solsonaturisme.com

Pou

de G

el /

Poz

a de

Hie

lo

77

P

Catalunya

Solsona

Lleida

TarragonaBarcelona

Girona

plaçaMajor

c . S t. Miq u e l

pg. de les Moreres

c. dels Dominics

c. del Bou

c. de Sant L

lorençplaça de St.Salvador

plaçade Palau

ctra. de Bassella

Una poza de hielo es una estructurapara almacenar el hielo natural obte-nido de ríos y riachuelos con el objetivode comercializarlo. Suelen tener unaplanta circular cubierta con una cúpula[1], donde se abren dos accesos: unorificio central, aislado del exterior, yuno a media altura, donde desembocaun corredor [2]; ambos se utilizabanpara introducir y sacar el hielo. Tambiéncuentan con un conducto en la parteinferior para desaguar el agua acumu-lada por el deshielo de los bloques [6].

En esta poza, el hielo seobtenía del río Negre o del lugarconocido como la Bòfia, sima naturalcerca del Port del Comte. Se deposita-ba a lo largo del invierno y se explotabadesde abril hasta noviembre.

El proceso de producción oempozamiento

Para la producción de los blo-ques de hielo era necesario un largoproceso. En primer lugar, se estancabaagua del río Negre, mediante pe-

queñas lagunas artificiales, o se apro-vechaba la de las balsas de los molinoscuando se helaban. Cuando el espesorera considerable, se cortaba en blo-ques mediante sierras de mango corto[3]; estos bloques se empujaban conpalancas o se transportaban en mulasy se conducían hasta el lugar de alma-cenamiento. Una vez allí, se introdu-cían manualmente hasta el fondo delcorredor [4] y con la ayuda de unapolea se depositaban en el fondo dela poza [5]. Las piezas eran separadasunas de otras con cascabillo y paja, yse iban colocando de forma ordenada,a una cierta altura del suelo, lo quese conseguía gracias a una estructurade madera [6]. Este proceso recibía elnombre de empozamiento.

Si los inviernos eran rigurososy la producción aumentaba, el hielollenaba toda la nevera, obstruyendoel acceso principal. En estos casos, laentrada de hielo a la poza se hacíadesde el orificio central de la cúpulacon el mismo sistema. A pesar de que

los bloques podían tener medidasvariables, se cree que en Solsonapodían alcanzar 120 x 70 x 15 cm,según estudios realizados en otraszonas catalanas.

La comercialización se hacíadurante la primavera y el verano.Para reducir pérdidas a causa delcalor, era preciso que se hiciera deforma rápida y eficaz, por lo querequería la participación de una can-tidad considerable de personas. Entodo el proceso se perdía entre un25 y un 30% de la carga, porcentajeque ya se tenía en cuenta en el pre-supuesto inicial. Los encargados detransportar el hielo eran los arrie-ros, que lo distribuían por las villasy ciudades de los alrededores.

Los restos arqueológicosEn los trabajos de recupera-

ción de la poza de hielo se realizóuna excavación arqueológica quepermitió sacar a la luz restos de es-tructuras del núcleo antiguo [7] ubi-

cado alrededor de la iglesia de SantaMaría (siglo XI), de la rampa de accesoa un portal de las murallas (siglo XIV),de las entradas a la nevera o poza(siglo XVII) y del puente que se cons-truyó encima del río Negre (siglo XVIII).Estos restos son una muestra de laevolución arquitectónica y urbanísticaque ha sufrido esta parte de la ciudada lo largo de la historia.

Un pou de gel és una estructura peremmagatzemar el gel natural obtingutde rius i rieres amb l’objectiu de poder-lo comercialitzar. Acostumen a teniruna planta circular coberta amb unacúpula [1], en la qual s’obr en dosaccessos: un orifici al centre, aïllat del’exterior, i un a mitja alçada, ondesemboca un corredor [2]; tots dosservien per introduir i treure el gel.També solen tenir un conducte a lapart inferior per desguassar l’aiguaacumulada pel desgel dels blocs [6].

En aquest pou, el gels’obtenia del riu Negre o del foratde la Bòfia, avenc natural prop delPort del Comte. S’anava emmagat-zemant al llarg de l’hivern i s’explotavaentre abril i primers de novembre.

Procés de producció oempouament

Per obtenir els blocs de gel calia unllarg procés. En primer lloc s’estancavaaigua del riu Negre mitjançant petitesllacunes artificials, o s’aprofitava la de

les basses dels molins quan es gelaven.Quan hi havia un gruix de gelconsiderable, es tallava en blocs ambserres de mànec curt [3] i aquestsblocs s’empenyien amb perpals o es

transportaven amb mules fins al llocd’emmagatzematge. Una vegada allí,s’entraven manualment fins al fonsdel passadís [4] i amb l’ajuda d’unapolitja es dipositaven al fons del pou[5]. Separats amb palla i boll (pallofesde blat), es col·locaven de maneraordenada, aïllats del sòl i a una certaalçada, cosa que s’aconseguia gràciesa una estructura de fusta [6]. Aquestprocés s’anomenava empouament.

Quan els hiver ns erenrigorosos i la producció era més gran,el gel omplia tot el pou i en tapaval’accés principal. En aquests casos,l’entrada de gel a l’interior es feia desde l’orifici central de la cúpula, ambel mateix sistema. Tot i que els blocspodien tenir mides variables, creiemque a Solsona podrien haver arribata tenir uns 120 x 70 x 15 cm, segonsestudis realitzats en altres comarquescatalanes.

La comercialització del geles feia durant la primavera i l’estiu.Per tal de reduir pèrdues ocasionadesper la calor, calia que el pr océs fos

ràpid i eficaç, cosa que exigia unaquantitat de persones considerable.En el total de les operacions es perdiaentre un 25 i un 30% de la càrrega,percentatge que ja es tenia en comptea l’hora de pressupostar el preu devenda. Els encarregats de trans-portar el gel er en els traginers,que el distribuïen per difer entsviles i ciutats dels voltants.

Les restes arqueològiques

En els treballs de recuperació del poude gel, es r ealitzà una excavacióarqueològica que va permetre posaral descobert restes d’estructures del’antic nucli [7] ubicat a l’entorn del’església de Santa Maria (segle XI),de la rampa d’accés a un portal deles muralles (segle XIV), de les entradesal pou de gel (segle XVII) i del pontque es construí damunt del riu Negre(segle XVIII). Aquestes restes són unamostra de l’evolució arquitectònica iurbanística que ha sofert aquesta partde la ciutat al llarg de la història.

55

1

2

4

cado alrededor de la iglesia de SantaMaría (siglo XI), de la rampa de accesoa un portal de las murallas (siglo XIV),de las entradas a la nevera o poza(siglo XVII) y del puente que se cons-truyó encima del río Negre (siglo XVIII).Estos restos son una muestra de laevolución arquitectónica y urbanísticaque ha sufrido esta parte de la ciudada lo largo de la historia.

6

1

2

4

6

Un pou de gel és una estructura peremmagatzemar el gel natural obtingutde rius i rieres amb l’objectiu de poder-lo comercialitzar. Acostumen a teniruna planta circular coberta amb unacúpula [1], en la qual s’obr en dosaccessos: un orifici al centre, aïllat del’exterior, i un a mitja alçada, ondesemboca un corredor [2]; tots dosservien per introduir i treure el gel.També solen tenir un conducte a lapart inferior per desguassar l’aiguaacumulada pel desgel dels blocs [6].

En aquest pou, el gels’obtenia del riu Negre o del foratde la Bòfia, avenc natural prop delPort del Comte. S’anava emmagat-zemant al llarg de l’hivern i s’explotavaentre abril i primers de novembre.

Procés de producció oempouament

Per obtenir els blocs de gel calia unllarg procés. En primer lloc s’estancavaaigua del riu Negre mitjançant petitesllacunes artificials, o s’aprofitava la de

les basses dels molins quan es gelaven.Quan hi havia un gruix de gelconsiderable, es tallava en blocs ambserres de mànec curt [3] i aquestsblocs s’empenyien amb perpals o es

transportaven amb mules fins al llocd’emmagatzematge. Una vegada allí,s’entraven manualment fins al fonsdel passadís [4] i amb l’ajuda d’unapolitja es dipositaven al fons del pou[5]. Separats amb palla i boll (pallofesde blat), es col·locaven de maneraordenada, aïllats del sòl i a una certaalçada, cosa que s’aconseguia gràciesa una estructura de fusta [6]. Aquestprocés s’anomenava empouament.

Quan els hiver ns erenrigorosos i la producció era més gran,el gel omplia tot el pou i en tapaval’accés principal. En aquests casos,l’entrada de gel a l’interior es feia desde l’orifici central de la cúpula, ambel mateix sistema. Tot i que els blocspodien tenir mides variables, creiemque a Solsona podrien haver arribata tenir uns 120 x 70 x 15 cm, segonsestudis realitzats en altres comarquescatalanes.

La comercialització del geles feia durant la primavera i l’estiu.Per tal de reduir pèrdues ocasionadesper la calor, calia que el pr océs fos

ràpid i eficaç, cosa que exigia unaquantitat de persones considerable.En el total de les operacions es perdiaentre un 25 i un 30% de la càrrega,percentatge que ja es tenia en comptea l’hora de pressupostar el preu devenda. Els encarregats de trans-portar el gel er en els traginers,que el distribuïen per difer entsviles i ciutats dels voltants.

Les restes arqueològiques

En els treballs de recuperació del poude gel, es r ealitzà una excavacióarqueològica que va permetre posaral descobert restes d’estructures del’antic nucli [7] ubicat a l’entorn del’església de Santa Maria (segle XI),de la rampa d’accés a un portal deles muralles (segle XIV), de les entradesal pou de gel (segle XVII) i del pontque es construí damunt del riu Negre(segle XVIII). Aquestes restes són unamostra de l’evolució arquitectònica iurbanística que ha sofert aquesta partde la ciutat al llarg de la història.

33