posant a prova la seva capacitat imaginativa i narrativa

Posant a prova la seva capacitat imaginativa i narrativa, José Saramagoreescriu,ambelseuestilcaracterístic irònic ipunyent,unahistòriaquetotsconeixem: ladeCaín iAbel.Dossónelsprotagonistes,Caín iDéu,omésbendit tres,perquè tota lahumanitatamb lessevesdiversesexpressions ipulsacionscobrenvidaaCaín.Senseembutsni subterfugis, i ambelpuntd’humoriirreverènciaqueconvé,elNobelportuguèsfaunrecorregutmordaçperdiversospassatgesbíblicsperabordarunaqüestióquedurantmil·lennisha estat considerada intocable i innombrable en totes les cultures i lescivilitzacions: la divinitat i el conjunt de normes i preceptes que els homesestableixen al seu voltant i que sovint els porta a exigir una fe inviolable iabsolutaenlaqualtotquedajustificat,desdelanegacióaunmateixfinsal’extenuacióalamortensacrificioamatarennomdeDéu.ComjahovaserL’EvangelisegonsJesucrist,Caínésunanovel·lanecessàriaicríticaquedenoudónacomptedelcompromísdel’autoramblaresponsabilitatd’escriure.Uncantalallibertatdepensamentienfavordel’home.

ebookelo.com-Página2

JoséSaramago

CaínePubr1.0

Titivillus14.04.17


Títoloriginal:CaimJoséSaramago,2009Traducció:NúriaPratsEspar

Editordigital:TitivillusePubbaser1.2


AlaPilar,comsidiguésaigua


Gràciesalafe,AbelvaoferiraDéuunsacrificimillorqueeldeCaín.Peraquestafe,Déuelvaconsiderarelseuamicivaacceptarambgustlessevesofrenes.IésgràciesalafequeAbelvamorirperòencaraparla.

(Hebreus,11,4),LlibredelsDisbarats.


Quan el senyor, també conegut com a déu, es va adonar que a Adam i a Eva,perfectesentotelquemostravenalavista,noelssortianiunasolaparauladelabocani emetien cap so, per més primitiu que fos, segurament es va empipar amb ellmateix, jaquenohihavianingúmésal jardídel’edènaquipoderresponsabilitzardel gravíssim error, mentre que altres animals, productes, tots ells, com els doshumans,delavoluntatdivina,elsunspermitjàdemugitsirugits,elsaltrespermitjàderoncs,xerroteigs,xiulets icloqueigs, jagaudiendeveupròpia.Enunatacd’ira,sorprenentenquipodriahaver-hosolucionat totambunaltresimple fiat,vacórrercapalaparellai,primeraunidesprésal’altre,sensecontemplacions,sensemitgesparaules,elsvaintroduirlallenguacollendins.Elsescritsque,alllargdeltemps,hananatconsignantunamicaal’atzarelsesdevenimentsd’aquellesèpoquesremotes,depossible certificació canònica futura o fruit d’imaginacions apòcrifes iirremeiablementherètiques,noaclareixendequinallenguaestractava,sidelmúsculflexibleihumitqueesmouiremouperlacavitatbucaliavegadesfinsitotperfora,odelaparla,tambéditaidioma,delaqualelsenyorlamentablements’haviaoblidatiqueignoremquinaera,jaquenoenvaquedarcapvestigi,nitansolsuncorgravatalasocad’algunarbreambuna inscripciósentimentalasotadel tipusEva, t’estimo.Comqueunacosa,enprincipi,nohauriad’anarsensel’altra,ésprobablequeundelsobjectius de la violenta empenta que el senyor va donar a lesmudes llengües delsseus descendents fos posar-les en contacte amb les interioritats més profundes del’éssercorporal,lesanomenadesincomoditatsdel’ésser,pertalque,enelfutur,ijaamb algun coneixement de causa, poguessin parlar de la seva fosca i laberínticaconfusióatravésdelafinestradelabocaperlaqualjacomençavenatreureelcap.Tot és possible. Evidentment, per un escrúpol de bon artífex que a ell tan solsconcernia,iqueaméscompensavaambladegudahumilitatlanegligènciaanterior,el senyor va voler comprovar si el seu error havia estat esmenat i per això vapreguntaraAdam:«Cometdius»,il’homevarespondre:«EmdicAdam,senyor,sócelteuprimogènit».Despréselcreadoresvatombarcapaladona:«Itu,cometdius».«EmdicEva,senyor, laprimeradama»,varespondreella innecessàriament, jaquenon’hihaviacapaltra.Elsenyoresvadonarpersatisfet,esvaacomiadarambunpaternalFinsdesprés,ise’nvaanaraferlessevescoses.Aleshores,perprimercop,AdamvadiraEva:«Anemalllit».

Set,eltercerfilldelafamília,novaveniralmónfinsalcapdecenttrentaanys,noperquèl’embaràsmaternnecessitéstotaquesttempsperrematarlafabricaciód’unnoudescendent, sinóperquè lesgònadesdelpare i de lamare, els testicles i l’úterrespectivament,havientrigatmésd’unsegleamadurariadesenvoluparlasuficientpotènciagenerativa.Caldiralsimpacientsqueelfiatesvaproduirunasolavegada,queunhomeiunadonanosónunamàquinadeferxurros,leshormonessónunacosamoltcomplicada,noesprodueixenaixícomaixíinolestrobesalafarmàcianialssupermercats,s’hadedonartempsaltemps.Abansdesethavienvingutalmón,amb


pocadiferènciade tempsentre l’un i l’altre,primerCaín idesprésAbel.Elquenopodemdeixarsensereferènciaimmediataéselprofundavorrimentquevansignificartantsanyssenseveïns,sensedistraccions,sensecapcriaturagatejantentrelacuinailasala,sensemésvisitesquelesdelsenyor,queaméserenpoquesibreus,espaiadesperllargsperíodesd’absència,deu,quinze,vint,cinquantaanys,suposemquepocelsdeviafaltaralssolitarisocupantsdelparadísterrestreperveure’sasimateixoscomunspobresorfesabandonatsenmigdelboscdel’univers,encaraqueniellsmateixosfossincapaçosd’explicarquèvoliadiraixòd’orfesiabandonats.Éscertquediasí,diano,iaquestnoambtantíssimafreqüènciacomelsí,AdamdeiaaEva:«Anemalllit», tot i que la rutina conjugal, agreujada, en el seu cas, per la nul·la varietat deposicionsperfaltad’experiència,jallavorsesvademostrartandestructivacomunainvasiódecorcsrosegantlesbiguesdecasa.Perfora,tretd’unamicadepolsimquesurtacíiallàdeminúsculsorificis,l’atemptatambproufeinesesnota,peròperdinslaprocessóésbenbéunaaltra,alcapdepoctempss’enfonsaelquefinsarahaviasemblat tan segur. En situacions com aquesta, hi ha qui defensa que el naixementd’unfillpot tenirefectes reanimadors,sinode la libido,queésobradequímiquesmoltméscomplexesqueaprendreacanviarunbolquer,síalmenysdelssentiments,cosaque,s’hadereconèixer,jaésunguanyconsiderable.Pelquefaalsenyorialessevesvisitesesporàdiques, laprimeravaserperveuresiAdamiEvahavientingutproblemesamblainstal·laciódomèstica,lasegonapersabersihavientretcapprofitdel’experiènciacampestreilaterceraperavisar-losquetrigariaatornar,jaquehaviade fer la ronda pels altres paradisos de l’espai celeste. Efectivament, no se’ls vatornaraaparèixerfinsalcapdemolttemps,enunadataquenovaquedarregistrada,perexpulsarlaparellainfeliçdeljardídel’edèn,jaquehaviencomèselcrimnefastdemenjardelfruitdel’arbredelconeixementdelbéidelmal.Aquestepisodi,quevadonar origen a la primera definició del fins llavors ignorat pecat original, no s’haexplicat mai bé. En primer lloc, cal tenir present que la intel·ligència mésrudimentàrianohauriatingutcapproblemaperentendrequeestarinformatsempreéspreferibleaestardesinformat,sobretotenunamatèriatandelicadacomladelbéidelmal, en què un s’arrisca, sense saber-ho, a una condemna eterna en un infern quellavorsencaras’haviad’inventar.Ensegonlloc,clamaalcellafaltadeprevisiódelsenyor, que si realment no volia que se limengessin el fruit en qüestió ho hauriatingutbenfàcil,simplementpodianohaverplantataquellarbre,ohaver-loplantataunaltrelloc,oencerclar-loambunatancadefilferro.I,entercerlloc,novaserpelfetd’haverdesobeïtlesordresdedéuqueAdamiEvavandescobrirqueanavennus.En pilotes, en lamés crua nuesa, ja hi anaven quan s’enllitaven, i si el senyor nos’haviaadonatd’aquestatanevidentmancadepudor,laculpaeradelasevaceguesade progenitor, aquella que, pel que sembla incurable, ens impedeix veure que elsnostresfills,alcapialafi,sóntanbonsotandolentscomelsdelsaltres.

Puntd’ordrealataula.Abansdecontinuaraquestainstructivaidefinitivahistòriade Caín en la qual, amb un atreviment que no s’havia vist mai abans, ens hem


embrancat,potserseriaaconsellable,perquèellectornotorni,persegonavegada,aconfondre’sambanacrònicspesosimesures,introduiralguncriterienlacronologiadels esdeveniments. Cosa que farem, doncs, de seguida, començant per aclarir eldubtemaliciósquealgúhaaixecatsobresiAdamencaraeracompetentperferunfillals cent trenta anys. A primera vista, no, si ens atenim únicament als índexs defertilitat dels tempsmoderns, però aquests cent trenta anys, en aquella infànciadelmón,representavenpocmésqueunasimpleivigorosaadolescènciaquefinsitotelmésprecoçdelsCasanovesvoldriaperaell.Tretd’això,convérecordarqueAdamvaviurefinsalsnou-centstrentaanysique,pertant,livafaltarpocpermorirofegateneldiluviuniversal,jaquelasevamortesvaproduirendiesdelavidadeLèmec,elparedeNoè,futurconstructordel’arca.Aixídoncs,vatenirtempsilloureperferelsfillsquevaferimoltsméssis’hohaguésproposat.Comjahemdit,elsegon,elquevavenir desprésdeCaín, va serAbel, unnoi rosset, benplantat, que, desprésd’haverestatobjectedelesmillorsprovesd’estimacióperpartdelsenyor,vaacabarde lapitjorde lesmaneres.Al tercer, com també ja s’hadit, li vanposar set, peròaquest no entrarà en el relat que anem component pas a pas amb escrúpolsd’historiador,peraixòeldeixemaquí,ambunnomiprou.Hihaquidiuquevaserellquiva tenir la ideadecrearuna religió,peròd’aquests temesdelicats jaensenvam ocupar a bastament en el passat, amb recriminable lleugeresa segons l’opiniód’alguns experts, i en termes que molt probablement ens perjudicaran en lesal·legacions del judici final quan, per excés o per defecte, totes les ànimes serancondemnades.Ara ens interessa tan sols la família que té per cap el papàAdam, iquinmalcap,probablementnohihaunamaneramillordereferir-s’hi,jaquevasersuficientqueladonaliportéselfruitprohibitdelconeixementdelbéidelmalperquèl’inconseqüentprimerdelspatriarques,desprésde fer-sepregar,en realitatméspercomplaure’s a ell mateix que per convicció real, s’hi ennuegués i ens deixés anosaltres,elshomes,marcatspersempreambaquestirritanttrosdepomaquenipujanibaixa.TampocfaltenelsquidiuenquesiAdamnoesvaempassardeltotelfruitfatalvaserperquèelsenyorselivaaparèixerdecoppersabercomanavenlescosesperallí.Jaara,iabansquese’nsoblididefinitivament,oelcursdelrelatfaciquelareferència sigui inadequada, per tardana, revelarem la visita sigil·losa, migclandestina, que el senyor va fer al jardí de l’edèn una càlida nit d’estiu. Com decostum,AdamiEvadormiennus,unalcostatdel’altre,sensetocar-se,unaimatgeedificantperòenganyosadelamésperfectadelesinnocències.Noesvandespertariel senyor tampoc els va despertar. El que l’havia portat fins allà era el propòsitd’esmenar un defecte de fabricació que, finalment ho va veure clar, enlletgiaseriosament les seves criatures i que era, imagineu-vos, la falta de melic. Lasuperfície pàl·lida de la pell dels seus nadons, que el sol suau del paradís noaconseguiacolrar,esmostravamassanua,massaexposada,segonscomobscena,siés que aquesta paraula ja llavors existia. Sense demora, no fos cas que esdespertessin,déuvaestirarelbraç,suaumentvaprémeramblapuntadelditíndexla


panxad’Adam,totseguitvaferunràpidmovimentderotació,idecopvaaparèixerunmelic.Lamateixaoperació,practicadaacontinuacióenelcosd’Eva,vadonarunsresultats similars,peròamb lanotablediferènciaqueelmelicd’ellava sortir forçamilloratpelquefaalaforma,elscontornsiladelicadesadelsplecs.Aquestavaserl’últimavegadaqueelsenyorvamirarunaobrasevaivaconsiderarqueestavabé.

Cinquantaanysiundiadesprésd’aquestaafortunadaintervencióquirúrgicaamblaquals’iniciavaunanovaeraenl’estèticadelcoshumàsotaellemaconsensualqueenelltotésmillorable,esvaproduirlacatàstrofe.Anunciatpelfortestrèpitd’untro,elsenyoresvatornaraparèixer.Araanavavestitd’unamaneradiferentdel’habitual,potsersegonselqueeralanovamodaimperialdelcel,ambunacoronatriplealcapiunceptrealamàqueempunyavacomsifosunbastó.«Josócelsenyor»,vacridar,sócelquisóc.Eljardídel’edènesvasumirenunsilencimortal,nosesentianielbrunzit d’una vespa, ni el lladruc d’un gos, ni el piulet d’un ocell, ni cap bramd’elefant.Tansolsunabandadad’estornells,ques’haviaacomodatenunafrondosaoliveraqueproveniadel tempsde la fundaciódel jardí,vaaixecarelvolenunsolimpuls,ierencentenars,pernodirmilers,elsocellsquequasienfosquientotelcel.Qui ha desobeït les meves ordres, qui ha anat a buscar el fruit del meu arbre,preguntavadéu,dirigintdirectamentaAdamunamiradacoruscant,paraulaquejanos’utilitzaperòexpressivacompoques.Desesperat,elpobrehomeva intentar,senseresultat,empassar-seeltrosdepomaqueeldelatava,perònolivasortirlaveu,nicapendavant ni cap enrere. «Contesta», va insistir la veu colèrica del senyor, mentrebrandavaamenaçadoramentelceptre.Fentelcor fort, iconscientqueésmolt lleigdonarlesculpesalsaltres,Adamvarespondre:«Ladonaquetuemvasdonarperquèvisqués al meu costat és qui m’ha ofert el fruit d’aquest arbre i n’hemenjat». Elsenyoresvagirarcontraladonailivapreguntar:«Quèhasfet,desgraciada»,iellava respondre: «La serp m’ha enganyat i he menjat del fruit de l’arbre». «Falsa,mentidera,alparadísnohihaserps».«Senyor,jonodicquealparadíshihagiserps,dicquevaigtenirunsomnienquèsem’apareixiaunaserpqueemdeia:“Aixíqueelsenyor us ha prohibit menjar dels fruits de tots els arbres del jardí”, i jo vaigrespondre-liqueno,quenomésnopodíemmenjarelsdel’arbrequehihaalmigdelparadís,iquesieltocàvemmoriríem».«Lesserpsnoparlen,comamàximxiulen»,vadirelsenyor.«Ladelmeusomniparlava».«Iquèmésetvadir,siespotsaber?»,vapreguntar el senyor, esforçant-seper imprimir a les sevesparaulesun toburletaquenos’adeiagensambladignitatcelestialdelasevaindumentària.«Laserpvadirquenoensmoriríem».«Ah,vaja»,laironiadelsenyoreracadavegadamésevident,pelquesembla,aquestaserpescreuqueensapmésquejo.«Éselquevaigsomiar,senyor, quenovolies quemengéssimd’aquest fruit perquè se’nsobririen els ulls iseríem com tu, coneixeríem elmal i el bé, senyor». «I què vas fer, dona perduda,dona voluble, quan et vas despertar d’aquest somni tan bonic?». «Vaig anar cap al’arbre,vaigmenjar-neel fruit idesprésn’hivaigportaraAdam,que tambéenvamenjar».«Sí,se’mvaquedaraquí»,vadirAdamtocant-seelcoll.«Moltbé»,vadir


elsenyor,«jaqueaixòéselqueheuvolgut,aixòéselquetindreu,apartird’araseusha acabat la bona vida, tu,Eva, no tan sols patiràs totes les fatigues de l’embaràs,incloent-hi els marejos, sinó que també pariràs amb dolors, i tanmateix sentiràsatracciópelteuhome,ielletdominarà».«PobraEva,comencesmalament,quindestíméstrist»,esvadirEva.«Hohauriesd’haverpensatabans,ipelquefaatu,Adam,laterraseràmaleïdaperculpateva,it’hauràsdesacrificarpertreure’nalimentduranttotalavida,nomésproduiràespinesicards,ihauràsdemenjarl’herbaquedoninelscamps,inomésacostademoltesgotesdesuoraconseguiràselnecessaripermenjar,finsqueundiaettransformaràsnovamententerra,jaquedeterravasserfet,perquèenrealitat,Adammiserable,etspolsialapolstornaràs».Ditaixò,elsenyorvaferaparèixerunesquantespellsd’animalspertaparlanuesad’AdamiEva,queesvanpicar l’ullet en senyal de complicitat, ja que des del primer dia havien sabut queanaven nus i d’això prou que se n’havien aprofitat. Aleshores el senyor va dir:«Havent conegut el bé i elmal, l’home s’ha tornat semblant a déu, ara només emfaltariaqueanessisacollirtambéelfruitdel’arbredelavidaienmengessis,llavorsviuriespersempre,seriamassa,dosdéusenununivers,peraixòt’expulsoatuialatevadonad’aquestjardídel’edèn,alaportadelqualposaréperguardiàunquerubíarmatambunaespasadefoc,quenodeixaràentrarningú,iaraaneu-vos-en,sortiud’aquí,nousvullveuremaimésalmeudavant».Carregant sobre les espatlles lespellspudents,balancejant-sesobrelescamesrancalloses,AdamiEvasemblavendosorangutansques’haguessinposatdretsperprimeravegada.Aforadeljardídel’edènla terraeraàrida, inhòspita,elsenyornohaviaexageratambelscards i lesespinesambquèhaviaamenaçatAdam.Talcomhaviadit,esvaacabarlabonavida.


Lasevaprimeracasava serunacavernaestreta, en realitatméscavitatquenopascaverna, amb el sostre baix, que van descobrir en un aflorament rocós al nord deljardídel’edèn,quan,desesperats,vagavenencercaderefugi.Perfiallàesvanpoderprotegir de la cremor brutal d’un sol que no tenia res a veure amb la invariablebenignitat de temperatura a què estaven acostumats, constant de nit i de dia, i aqualsevol època de l’any.Van abandonar les gruixudes pells que els sufocaven decalor i de mala olor, i van tornar a la primera nuesa, tot i que, per protegir-sed’agressionsexteriorslespartsdelicadesdelcos,lesquenomésestanmésomenysresguardadesentrelescames,vaninventar,fentservirlespellsmésfinesilesdepèlméscurt,elquemésendavantrebriaelnomdefaldilla,idènticaenlaformaperalesdonesiperalshomes.Elsprimersdies,sensenitansolsunrosegódepa,vanpassargana.El jardídel’edèneraubèrrimenfruits,ésmés,allànohihaviaaltracosadeprofit, fins i tot els animals que, per natura, s’haurien hagut d’alimentar de carnsanguinolenta,jaquehavienvingutalmónpersercarnívors,havienestatsotmesos,per imposició divina, a lamateixamelancòlica i insatisfactòria dieta. El que no sesabia era d’on havien vingut les pells que el senyor havia fet aparèixer en un solesclafit de dits, com si fos un prestidigitador. Eren d’animals, i d’animals grossos,peròvés a saberqui elshaviamatat i escorxat, i on.Casualmentper allí aprophihaviaaigua,peròestractavaambproufeinesd’untèrbolrierol,resaveureambelriucabalós que naixia al jardí de l’edèn i després es dividia en quatre braços, un queregavaunaregióquedeienqueeraabundantenoriunaltrequevorejavalaterradecuix.Elsaltresdos,perextraordinariquepuguisemblaralslectorsd’avui,deseguidavan ser batejats amb els noms de Tigris i Èufrates. Davant l’humil rierol quelaboriosaments’obriacamíentrelesespinesielscardsdeldesert,elmésprobableésqueelriucabalósnoméshaguésestatunail·lusióòpticafabricadapelmateixsenyorperfermésagradablelavidaalparadísterrenal.Totéspossible.Totéspossible,sí,finsitotlainsòlitaideaquevatenirEvad’anarademanaralquerubíquelipermetésentraraljardídel’edènperagafaralgunfruitqueelsmatéslaganadurantunsquantsdies. Escèptic, com tots els homes, respecte als resultats d’una diligència nascudad’uncapfemení,Adamlivadirquehianéssolaiqueespreparésperdecebre’s:«Alaportahitrobaràsaquellquerubíquefadesentinellaamblasevaespasadefoc,noésunàngelqualsevol,desegonao terceracategoria,sensepesniautoritat, sinóunquerubídelsautèntics.Comvolsquedesobeeixilesordresdelsenyor?»,aquestavaserlasensatapregunta.«Nohosé,inohosabréfinsquenohointenti».«Isinohoaconsegueixes?». «Si no ho aconsegueixo només hauré perdut les passes d’anar itornar i les paraules que li hagi dit», va respondre ella. «D’acord, però tindremproblemessielquerubíensdenunciaalsenyor».«Mésproblemesdelsquetenimara,que no ens podemguanyar la vida, ni tenim res permenjar, ni un sostre segur onaixoplugar-nos, ni robes dignes d’aquest nom, francament no sé si és possible, elsenyorjaenshacastigatexpulsant-nosdeljardídel’edèn,pitjorqueaixònoséquèhi


pothaver».«Delqueelsenyorpotonopotnosaltresnoensabemres».«Siésaixí,l’hauremdeforçaraexplicar-se,ilaprimeracosaqueenshauràdedirésperquèenshafetiambquinafinalitat».«Estàsboja».«Millorbojaqueporuga».«Noemfaltisalrespecte!»,vacridarAdam,enfurismat,«jonotincpor,nosócporuc».«Jotampoc,aixídoncsestemenpaus,nohiharesmésadiscutir».«Sí,perònooblidisquequimanaaquísócjo».«Sí,éselqueelsenyorvadir»,vaconcordarEva,ivafercaradequinohaditres.Quanvabaixarlaintensitatdelsolesvaposarlafaldillaiunapellde lesmés lleugeresasobre lesespatlles ivaemprendreelcamí.Algunsdiranqueanava prou decent, si bé és cert que no podia evitar que els pits, lliures, sensesubjecció,selibalancegessinalritmedecadapas.Nohopodiaimpedir,defetnihivapensar,alcapia lafinohihavianingúaqui lipoguessininteressar,enaquellaèpocalestetesservienpermamaripocacosamés.Estavasorpresaambellamateixaper la llibertat amb què havia respost al marit, sense por, sense haver de triar lesparaules,dientsimplementelque,segonslasevaopinió,justificavaelcas.Eracomsidintreseuhihabitésunaaltradona,ambnul·ladependènciadelsenyor,odelmaritqueelsenyorlihaviaassignat,unafemellaquefinalmenthaviadeciditferústotaldela llengua i del llenguatge que el dit senyor, per dir-ho així, li havia introduït collendins. Va travessar el rierol i va gaudir de l’aigua fresca, que semblava que liinundésl’interiordelesvenes,ialmateixtempselseuesperitvaexperimentarunacosa que potser era felicitat, si més no s’assemblava molt a aquesta paraula.L’estómaclivaferunabonapessigada,aranotocavagaudirdesentimentspositius.Va sortir de l’aigua i va anar a collir unes bagues àcides que, encara que noalimentessin,l’ajudarienadissimulardurantunaestona,poca,lanecessitatdemenjar.El jardíde l’edèn jaésaprop, esdistingeixenclarament lescopesdels arbresmésalts.Evacaminamésapocapocqueabans,inoperquèsesenticansada.Adam,sifosaquí,segurquese’nriuria.Tanvalenta,tanvalenta,imira-laarapresadepor.Sí,teniapor,porde fallar,pordeno tenirparaulessuficientsperconvèncerelguarda,fins i totvaarribaradirenveubaixa,de tangranqueerael seudesànim:«Si foshomeseriamésfàcil».Arajaveuelquerubí,ambl’espasadefocquebrillacomunallummalignaalasevamàdreta.Evaescobreixmillorelspitsiavançaunamicamés.«Quèvols?»,livapreguntarl’àngel.«Tincgana»,varespondreladona.«Aquínohiharesquepuguismenjar».«Tincgana»,vainsistirella.«Elsenyorushaexpulsatdeljardí de l’edèn, a tu i el teu marit, i la sentència no té apel·lació, retira’t». «Emmataràssientro?»,vapreguntarEva.«Peraixòelsenyoremvaposardeguardià».«No has contestat lameva pregunta». «L’ordre que tinc és aquesta». «Matar-me».«Sí».«Pertant,obeiràsl’ordre».Elquerubínovarespondre.Vamoureelbraçambelqualagafaval’espasadefocilavaferxiularcomunaserp.Foulasevaresposta.Evava fer un altre pas endavant. «Atura’t», li va dir el querubí. «M’hauràs de matarperquènoempensoaturar,iencaravaferunaltrepas,etquedaràsaquíguardantunapomera de fruita podrida que ningú no voldrà, la pomera de déu, la pomera delsenyor»,vaafegir.«Quèvols?»,vatornarapreguntarelquerubí,quepelquesembla


noesva adonarque la reiteració seria interpretadacomun senyalde flaquesa.«Jat’hohedit,tincgana».«Usfeialluny».«Ionpodíemhaveranat?»,vapreguntarEva,«somalmigd’undesertquenoconeixemionnoesveuniunsolcamí,undesertperondurantaquestsdiesnohapassatniunaànimavivent,hemdormitenunforat,hemmenjatherbes, comel senyorensvaprometre, i tenimdiarrees».«Diarrees,quèésaixò?»,vapreguntarelquerubí.«Tambése’npotdircagarrines,elvocabulariqueelsenyorensvaensenyardónaperatot,tenirdiarrea,ocagarrines,sit’agradaméslaparaula,significaquenoaconsegueixesretenirlamerdaqueportesadins».«Noséaquèetrefereixes».«Avantatgesdeseràngel»,vadirEva,ivasomriure.Alquerubíliva agradar veure aquell somriure. Al cel també se somreia molt, però sempreseràficamentiambunalleugeraexpressiódecontrarietat,comquidemanaperdóperestar content, si és que d’allò se’n podia dir estar content. Eva havia guanyat labatalladialèctica,aranoméslifaltavaladelmenjar.Elquerubílivadir:«Etportaréunsquants fruits, perònohodiguis a ningú». «Mantindré la boca tancada, però elmeumarithohadesaber».«Demàtornaambell,hemdeparlar».Evaesvatreurelapell que li cobria les espatlles i li va dir: «Té, fes servir aixòper portar la fruita».Anava nua de cintura en amunt. L’espasa va xiular ambmés força, com si haguésrebutunfluxd’energia, lamateixaenergiaquevaportarelquerubíaferunapassaendavant, lamateixaque liva feraixecarelbraçesquerre i tocarelpitde ladona.Perònovapassarresmés,nopodiahaverpassatresmés,elsàngels,mentresiguinàngels,tenenprohibitqualsevolcomerçcarnal,noméselsàngelsquehancaigutsónlliuresd’ajuntar-seambquivulguiniambquielsvulgui.Evavasomriure,vaposarlasevamàsobrelamàdelquerubíil’hivaprémersuaumentcontraelpit.Teniaelcosbrut, les ungles negres com si les hagués fer servir per cavar la terra i els cabellssemblaven un niu d’anguiles entortolligades, però era una dona, l’única dona.Desprésl’àngelvaentraraljardí,s’hivaestarl’estonanecessàriapertriarelsfruitsmés nutrients, i també els més rics en aigua, i va tornar corbat sota un boncarregament.«Aquího tens»,vadir, iEvavapreguntar:«Cometdiuen?», i ellvarespondre:«Hazael».«Gràciesperlafruita,Hazael».«Nopodiadeixarmorirdefamelsquielsenyorhacreat».«Elsenyor t’hoagrairia,peròésmillorquenolidiguisres».Elquerubívasemblarquenohosentia, icertamentnohohaviasentit, jaqueestavamassaocupatajudantEvaacarregar-seal’esquenalafarcidapell.Livadir:«DemàtornaambAdam,parlaremd’unesquantescosesqueusconvésaber».«Aquíenstindràs»,varespondreella.

L’endemà,Adamvaacompanyarladonaaljardídel’edèn.Periniciativad’ellaesvanrentartanbécomvanpoderalrierol,itanbécomvanpodervaserpoquíssim,per no dir gens, ja que aigua sense unamica de sabó que hi ajudi no passa d’unapobra il·lusió de neteja. Es van asseure a terra i ja de seguida es va veure que alquerubíHazaelnoliagradavaperdreeltemps:«Nosouelsúnicséssershumansqueexistiualaterra»,vacomençardient.«Quenosomelsúnics!»,vaexclamarAdam,estupefacte.«Noemfacisrepetirelquejahedit».«Quihacreataquestséssers,on


són?».«Pertotarreu».«Éselsenyorquielshacreatdelamateixamaneraqueenshacreatanosaltres?»,vapreguntarEva.«Aixònoushopuccontestar,isiinsistiuamblapreguntaaramateixdonoperacabadalaconversaicadascúacasaseva,joavigilareljardídel’edèn,vosaltresalavostragrutaiapassargana».«Siésaixínotrigaremamorir»,vadirAdam,«aminom’hanensenyatatreballar,nopuccavarnillaurarlaterraperquèno tincaixadaniarada, i enelcasqueen tinguéshauriad’aprendreamanejar-les ienaquestdesertnohihaningúqueme’npuguiensenyar,osiguiqueestaríemmillor amb la pols que érem abans, sense voluntat ni desig». «Has parlatcomunllibreobert»,vadirelquerubí, iAdamesvaalegrard’haverparlatcomunllibre obert, ell que no tenia estudis. Després Eva va preguntar: «Si ja existeixenaltres éssers humans, per què ens ha creat el senyor?». «Ja deveu saber que elsdesignis del senyor són inescrutables, però, si he entès bé algunamitja paraula, estracta d’un experiment». «Un experiment, nosaltres!», va exclamar Adam, «unexperiment, per a què?». «Del que no conec del cert no m’atreveixo a parlar, elsenyor deu tenir les seves raons per guardar silenci sobre aquest assumpte».«Nosaltresnosomunassumpte,somduespersonesquenosabencompodranviure»,vadirEva.«Encaranoheacabat»,vadirelquerubí.«Doncsparla,iaveuresidelatevabocaensurtunabonanotícia,niquesiguinomésuna».«Escolteu-me,nogairellunyd’aquíhihauncamíperondetantentantpassencaravanesquevanalsmercatsoqueen tornen,elqueus suggereixoésqueencengueuuna fogueraque faci fum,moltfum,per talqueespuguiveuredelluny».«Notenimresperencendre-la»,vainterrompreEva.«Tuno,peròjosí».«Què?».«Aquestaespasadefocperfiserviràper a algunacosa,nomésheud’acostar lapunta ardent als cards secs i a lapalla itindreuunafogueraqueespodràveuredesdelalluna,imagineu-vosdoncsdesd’unacaravanaquepassatansolsaunacertadistància,l’únicqueheudevigilarésqueelfocnos’escampi,unacosaésunafoguera,unaaltraéstotundesertcremant,acabariaperincendiareljardídel’edèn,ijoemquedariasensefeina».«Isinopassaningú?»,va preguntar Eva. «Segur que passarà algú, estigues tranquil·la», va respondreHazael,«elséssershumanssóncuriosospernaturalesa,voldransaberquihaencèslafoguera i amb quina intenció». «I després?», va preguntar Adam. «Després jadependràdevosaltres,jojanohipintaréres,haureudetrobarlamanerad’afegir-vosa lacaravana,demanarqueuscontractinacanvinomésdemenjar,esticconvençutquequatrebraçosacanvid’unplatdellentiesseràbonnegociperatots,tantperalapart contractant com per a la part contractada, i quan això passi no us oblideud’apagarlafoguera,aixísabréquemarxeu,seràlatevaoportunitatd’aprendreelquenosaps,Adam».Elplaeraexcel·lent,hihaquerubinsalmónquesónunaautènticaprovidència,mentrequeelsenyor,simésnopelquefaaaquestexperiment,noesvapreocupar en absolut pel futur de les seves criatures, Hazael, el guarda angèlicencarregatdemantenir-les llunydel jardíde l’edèn, lesvaacollircristianament,elsvagarantirelmenjari,sobretot,lesvaprepararperalavidaambalgunespreciosesidees pràctiques, un veritable camí de salvació del cos, i per tant de l’ànima. La


parellaesvadesferenmostresd’agraïment,EvafinsitotvavessaralgunallàgrimamentreabraçavaHazael,demostracióafectivaquenovaagradargensalmarit,queméstardnovaaconseguirreprimirlapreguntaqueseliescapavadelaboca:«Lihasdonatalgunacosaacanvi?».«Quinacosaiaqui?»,vadirEva,sabentperfectamentaquèesreferiaelmarit.«Aquihaviadeser,aell,aHazael»,vadirAdamometentperprudència la primera part de la pregunta. «És un querubí, un àngel», va respondreEva, i no va creure necessari dir res més. Diuen que va ser aquell dia que vacomençar la guerra dels sexes. La caravana va trigar tres setmanes a passar. ÉsevidentquenototasenceraesvadirigiralacavernaonvivienAdamiEva,noméshivaanarunaguàrdiaavançadadetreshomesque,totinotenirautoritatpernegociarcontractesdetreball,almenysesvancompadird’aquellsdesvalgutsielsvanferunllocal llomdelsburrossobreelsqualsviatjaven.Elcapdelacaravanajadecidiriaquè havia de fer amb ells. Malgrat aquest dubte, i com qui tanca una porta enacomiadar-se,Adamvaapagarlafoguera.Quanl’últimamicadefumesvadissiparenl’atmosfera,elquerubívadir:«Jase’nvan,bonviatge».


Lavidanoelsvaanarmalament.Vanseracceptatsalacaravana,totilasevaevidentinexperiència laboral, inovanhaverdedonargairesexplicacionssobrequierennid’onvenien.Ques’havienperdut,vandir, i, enúltima instància, era realmentaixí.Tretdelfetdeserfillsdelsenyor,obradirectamentsortidadelessevesdivinesmans,circumstànciaqued’altrabandaallàningúestavaencondicionsdesaber,nohihaviagairesdiferènciesfisonòmiquesentreellsielsseusprovidencialshostes,espodriadirquepertanyientotsalamateixaraça,cabellsnegres,pellmorena,ullsfoscos,cellespronunciades.QuanneixiAbel,totselsveïnstrobaranestranyalarosadablancorambquèvaveniralmón,comsifosfilld’unàngel,od’unarcàngel,od’unquerubí,sinoésquehoera.Elplatdellentiesnoelsvafaltarmai,inovapassargairetempsqueAdam i Eva van començar a cobrar un sou, poca cosa, quasi simbòlica, però quesignificava un començament de vida. No tan sols Adam, sinó també Eva, que nohavia nascut per a duquessa, van ser iniciats progressivament en els misteris detreballaramblesmans,enoperacionstansenzillescomladeferunnusescorredorenunacordao tancomplexescom lademanejarunaagulla sensepunxar-segaireelsdits.Quanlacaravanavaarribaralpobled’onsetmanesabanshaviasortitperanarafercomerç,elsvandeixarunatendaiunesestoresperpoderdormir,ivasergràciesaaquesta i aaltres temporadesd’estabilitatqueAdamvapoderaprendre finalmentacavariallaurarlaterra,allançarllavorsalssolcs,finsitotadominarl’artsublimdela poda, aquesta art que cap senyor, cap déu, havia estat capaç d’inventar. Vacomençar treballantambeinesmanllevades,desprésvaanar reunintelsseuspropisestris,ialcapdepocsanysjaeraconsideratpelsveïnsunbonagricultor.Elstempsdel jardí de l’edèn i de la caverna al desert, de les espines i dels cards, del rierold’aigüestèrbolesesvananaresfumantdelamemòria,inomésapareixiendetantentantcomainventsgratuïtsnoviscuts,nitansolssomiats,peròsíintuïtscomelquepodriahaverestatunaaltravida,unaltreésser,unaltredestí.Éscertqueenelrecordd’EvahihaviaunllocreservatperaHazael,elquerubíquehaviainfringitlesordresdelsenyorpersalvardelamortseguralessevesobres,peròaquesteraunsecretqueEvanovaconfiarmaianingú.IvaarribareldiaenquèAdamvapodercompraruntrosdeterra,dirqueeraseuiaixecar,alcostatd’unturonet,unacasadetova,onmésendavant naixerien els seus tres fills, Caín, Abel i Set, que quan fos el momentgatejarien entre la cuina i la sala. I també entre la cuina i el camp, perquè els dosprimers,quanvansermésgrandets,iamblaingènuaastúciadelapocaedat,vanferservirtotselspretextosvàlidsimenysvàlidsperquèelparese’lsemportésalafeina,muntatsdaltdelburrodelafamília.Benaviatesvaveurequelesvocacionsdelsdosnensnocoincidien.MentrequeAbelpreferialacompanyiadelesovellesidelsxais,les alegries de Caín tenien a veure amb les aixades, les forques i les dalles, l’unsemblavapredestinat a fer-secamíen la ramaderia, l’altreen l’agricultura.S’hadereconèixer que la distribució de la mà d’obra domèstica era absolutamentsatisfactòria, ja que cobria completament els dos sectors més importants de


l’economia de l’època. Entre els veïns l’opinió era unànime, aquella família teniafutur. I en va tenir, com en poc temps es va poder comprovar, sempre amb laindispensableajudadelsenyor,queperaixòexisteix.Desdelaméstendrainfància,CaíniAbelhavienestatelsmillorsamics,finsalpuntqueavegadesnosemblavengermans,onanavaun,anava l’altre, i tothofeiendecomúacord.Elsenyorelsvavoler, el senyor els va ajuntar, això és el que deien al poble les mares geloses, isemblava cert. Fins que un dia el futur va decidir que havia arribat elmoment depresentar-se.Abelteniaelseubestiar,Caínlessevesterres,icommanavalatradiciói l’obligació religiosa van oferir al senyor les primícies de la seva feina, Abel vacremar la delicada carn d’un xai, i Caín els productes de la terra, unes quantesespiguesiunesquantesllavors.Aleshoresvapassarunacosaqueencaraavuinotéexplicació.ElfumdelacarnofertaperAbelvapujarrecteamuntfinsadesaparèixeren l’espai infinit, senyal que el senyor acceptava favorablement el seu sacrifici,mentrequeelfumdelsvegetalsdeCaín,conreatsambunamorsimésnoigual,novaanaraparargairelluny,esvadispersarallàmateixapocaalturadeterra,laqualcosasignificavaqueelsenyorelrebutjavasensecontemplacions.Inquiet,perplex,Caínvaproposar aAbel de canviar de lloc, podia ser que hi hagués un corrent d’aire queprovoquésaquellapertorbació, i aixíhovan fer.El resultat,però,va ser elmateix.Eraclar,elsenyordesdenyavaCaín.Vaserllavorsquevaaflorarelveritablecaràcterd’Abel.Enllocdecompadir-sedeldisgustdelgermàiconsolar-lo,se’nvaburlari,per si no fou prou, es va posar a enaltir la seva pròpia persona i a proclamar-se,davantdelgermàatònitidesconcertat,unfavoritdelsenyor,unelegitdedéu.Caín,pobre infeliç, no va tenir altre remei que empassar-se l’afront i tornar a la feina.L’escena es va repetir, invariablement, durant una setmana, sempre un fum quepujava,sempreunfumqueespodiatocaramblamàideseguidaesdesfeia.Isemprela falta de pietat d’Abel, l’escarni d’Abel, el menyspreu d’Abel. Un dia Caín vademanar al germà que l’acompanyés a una vall propera on, segons corria la veu,s’amagavaunaguineu, ivaserallàque,amblessevespròpiesmans,elvamataracopsambunamandíbulad’asequeprèviamenthaviaamagatdarrereunsmatolls,osigui, amb traïdora premeditació. Va ser en aquell moment precís, és a dir,endarreridarespectealsesdeveniments,quevasonarlaveudelsenyor,inotansolslaveusinóquetotellesvaaparèixer.Tanttempssensedonarnotícies,iaraeraallà,vestit de lamateixamanera que quan va expulsar del jardí de l’edèn els infeliçosparesd’aquestparell.Alcaphiduialacoronatriple,amblamàdretaempunyavaelceptre,iunbalandramdericsteixitselcobriadecapapeus.«Quèhasfetambelteugermà?»,vapreguntar,iCaínvarespondreambunaaltrapregunta:«Quepotsersócelguardaespatllesdelmeugermà?».«L’hasmatat?».«Sí,peròelprincipalculpableetstu,jodonarialavidaperlasevasinohaguessisdestruïtlameva».«T’hevolgutposar a prova». «I tu qui ets per posar a prova els qui tumateix has creat». «Sócl’amo sobirà de totes les coses». «I de tots els éssers, diràs, però no demi i de lamevallibertat».«Llibertatpermatar».«Delamateixamaneraquetuhasestatlliure


perdeixarquematésAbelquanestavaalestevesmansevitar-ho,n’hihauriahagutprou que per un moment haguessis abandonat la supèrbia de la infal·libilitat quecomparteixes amb els altres déus, que per un moment haguessis estat realmentmisericordiós, que haguessis acceptat la meva ofrena amb humilitat senzillamentperquè no t’hauries d’atrevir a refusar-la, perquè els déus, i tu com tots els altres,teniu deures envers els qui dieu que heu creat». «Aquest discurs és sediciós». «Ésprobablequehosigui,peròt’asseguroque,sijofosdéu,cadadiadiriaBenauratselsquihantriatlasedicióperquèd’ellsseràelregnedelaterra».«Sacrilegi!».«Potsersí,peròdecapmaneramésgranqueelteu,quehaspermèsquemorísAbel».«L’hasmatattu!».«Sí,éscert,joheestatelbraçexecutor,peròlasentèncial’hasdictattu».«Aquestasangnol’hevessatjo,Caínpodiahavertriatentreelbéielmal,sihatriatelmalhauràdepagarper això». «Tan lladre és el qui va a lavinya comel qui esquedaa fer laguàrdia»,vadirCaín.«Iaquesta sang reclamavenjança»,va insistirdéu.«Siésaixí,etvenjaràsalmateixtempsd’unamortrealid’unaaltraquenos’haarribataproduir».«Explica’tmillor».«Not’agradaràelqueetdiré».«Aixònot’had’importar,parla».«Ésmoltsenzill,hematatAbelperquènoetpodiamataratu,sifosperlaintencióestariesmort».«Entencelquevolsdir,peròlamortestàvedadaalsdéus».«Hosé,encaraquehaguessindecarregarambtotselscrimscomesosennomseuoacausaseva,Déuésinnocent,totseriaigualsinoexistís».«Peròami,pelfetd’haver matat, em podrà matar qui sigui». «No serà així, faré un pacte amb tu».«Ambel rèprobe?»,vapreguntarCaínnocreient elqueacabavade sentir.«Diremque és un acord de responsabilitat compartida per la mort d’Abel». «Així doncsreconeixeslatevapartdeculpa?».«Sí,perònohodiguisaningú,seràunsecretentredéu i Caín». «No pot ser, dec estar somiant». «Amb els déus això passa sovint».«Perquè,comsesoldir,elsvostresdesignissóninescrutables?»,vapreguntarCaín.«Aquestesparaulesnoleshaditcapdéuquejoconegui,mainoenspassariapelcapdirqueelsnostresdesignissóninescrutables,aixòésunacosainventadaperhomesquepresumeixendeseríntimsdedéu».«Aixídoncsnoserécastigatpelmeucrim?»,vapreguntarCaín.«Lamevaporciódeculpanoabsollateva,tindràselteucàstig».«Quin?».«Aniràspelmónerrantifugitiu».«Aixídoncs,elprimerqueemtrobiempodràmatar?».«No,perquèetmarcaré ambun senyal al front i ningúet faràmal,però, com a paga de lameva benevolència, intenta no fermal a ningú», va dir elsenyor,tocantambelditíndexelfrontdeCaín,onvaaparèixerunapetitatacanegra.«Aquest és el senyal de la teva condemna», va afegir el senyor, «però és també elsenyal que indica que estaràs tota la vida sota la meva protecció i sota la mevacensura,etvigilarésempre,vagisonvagis».«Hoaccepto»,vadirCaín.«Noetquedaaltreremei».«Iquancomençaelmeucàstig?».«Aramateix».«Empodréacomiadardelsmeuspares?»,vapreguntarCaín.«Aixòdepèndetu,enassumptesdefamílianom’hi fico, però segur que voldran saber on ésAbel, i suposo que no els diràs quel’hasmatat».«No».«Noquè?».«Nom’acomiadarédelsmeuspares».«Doncsarajate’npotsanar».Nohihaviaresmésadir.ElsenyorvadesaparèixerabansqueCaín


feselprimerpas.Lacarad’Abelestavacobertademosques,teniamosquesalsullsoberts de bat a bat,mosques a la comissura dels llavis,mosques a les ferides ques’haviafeta lesmansenaixecar-lesperprotegir-sedelscops.PobreAbel,quedéuhaviaenganyat.Elsenyorhaviafetunatriapèssimaal’horad’inaugurareljardídel’edèn,alaruletaquehaviaposatenmarxatothomhaviaperdut,eneltiralblancdececs no l’havia encertat ningú.A Eva i aAdam encara els quedava la possibilitatd’engendrarunaltrefillpercompensarlapèrduadel’assassinat,peròhadeserbentristpassarperlavidasensealtrafinalitatqueladeferfillssensesaberperquèniperaquè.Percontinuarl’espècie,diranelsquicreuenenunobjectiufinal,oenunaraóúltima, tot i que no tinguin ni lamés remota idea de quina pot ser aquesta raó nis’haginpreguntatmaiennomdequèhadecontinuar l’espècie,comsiaquesta fosl’únicaiúltimaesperançadel’univers.MatantAbelperquènopodiamatarelsenyor,Caínvadonarlasevaresposta.Quenos’auguriresdeboperalavidafuturad’aquesthome.


I,ambtot,aquesthomeperseguitquerondaperaquestsverals,encalçatperlessevespròpies passes, aquestmaleït, aquest fratricida, va tenir un bon començament compocs.Quehodiguisinó lasevamare,que tansovintse’l trobavaasseguta la terrahumidadel’hort,mirantunpetitarbreacabatdeplantar,esperantveurecomcreixia.Teniaquatreocincanysivoliaveurecréixerelsarbres.Aleshores,lamare,pelqueesveumés fantasiosaqueel fill, livaexplicarqueelsarbres sónmolt tímids,quenoméscreixenquannoelsmires:«Elsfavergonya»,livadirundia.Caínvacallarunmoment,esvaquedarpensatiu,desprésvarespondre:«Doncsnomiris,mare,deminotenenvergonya,hiestanacostumats».Preveientelquevindriaacontinuació,lamarevaapartarlamiradaiimmediatamentvasonarlaveudelfillambtotriomfal:«Ha crescut, ara mateix acaba de créixer, ja t’he dit que no miressis». Aquellamateixanit,quanAdamvatornardelafeina,Eva,rient, livaexplicarelquehaviapassatielmaritvarespondre:«Aquestnenarribaràlluny».Potsersí,sinos’haguéstrobatelsenyorpelcamí.Detotamanera,síquedeviaserjaforçalluny,perònoenelsentitqueelparelihaviavaticinat.Arrossegantelspeusdecansament,avançavaperundescampatonnohihavianiunacasaabandonadanicapaltresenyaldevida,unasolitudpunyentqueelcelrasfeiaaugmentarencaramésper l’amenaçad’unruixatimminent.Noespodriaaixoplugarenlloc,sinoeraasotad’algundelspocsarbresque,lentament,amesuraquecaminava,anaventraientelcapperlalíniadel’horitzómés pròxim, tot i que s’ha de dir que les seves branques, en general escassamentpoblades de fulles, no li asseguraven una protecció que fos digna d’aquest nom.AleshoresvancaurelesprimeresgotesivaserquanCaínesvaadonarquetenialatúnicatacadadesang.Vapensarquepotserlatacadesapareixeriaambl’aiguadelapluja,peròdeseguidavaveurequeno,queseriamillordissimular-laambfang,ningúnosospitariadequèhihaviaasota,sobretottenintencomptequegentamblatúnicabruta,totatacada,eraelquemenysfaltavaperallí.Esvaposaraploureambforça,en poca estona la túnica li va quedar xopa, de la taca de sang no en va quedar nirastre,totiquebenmiratsemprehauriapogutdir,sil’hihaguessinpreguntat,queestractavadesangdexai.«Sí»,vadirCaínenveualta,«peròAbelnoeracapxai,eraelmeu germà i jo l’hematat». En aquellmoment no va recordar que havia dit alsenyorquetotsdoserenculpablesdelcrim,peròlamemòrianovatrigaraajudar-lo,peraixòvaafegir:«Sielsenyor,que,segonsdiuen,hosaptotihopottot,haguésfetdesaparèixerlamandíbuladelburro,jonohauriamatatAbeliarapodríemestartotsdosa laportadecasaveientcomcau lapluja, iAbel reconeixeriaque realmentelsenyorvafermalfetdenoacceptarl’únicquejoteniaperoferir-li,lesllavorsilesespigues nascudes del meu afany i de la meva suor, i ell encara estaria viu icontinuaríemsenttanamicscomsempre.Plorarperlalletques’havessatnoéstaninútilcomdiuen,d’algunamaneraésinstructiuenelsentitqueensmostralaveritabledimensió de la frivolitat de certs procediments humans, en tant que si la llet s’havessat,vessadaestà,il’únicques’hipotferésnetejar-la,isiAbelvamorirdemort


malvadaésperquèalgúlivatreurelavida».Reflexionarsotalaplujanoéslacosamés agradable delmón. Potser és per això que de cop i volta va parar de ploure,perquè Caín pogués pensar amb tranquil·litat, seguir lliurement el curs del seupensamentiveurefinsonelportava.Cosaquenoarribaremasabermai,ninosaltresniell,perquèl’apariciósobtada,comsihaguessinsortitdelno-res,delesruïnesd’uncasalotelvadistreuredelessevesreflexionsidelessevespenes.Hihaviasenyalsdeconreu a la part del darrere de la casa, però era evident que els habitants l’havienabandonatfeiamolttemps,opotsernotantsitenimencomptelafragilitatintrínseca,la precària cohesió dels materials d’aquestes cases humils, que s’han de repararconstantmentsinovolsqueambunasolaestacióse’nvagina terra.Senseunamàqueentinguicura,lacasadifícilmentsuportaràl’acciócorrosivadelaintempèrie,enparticularlaplujaquedeixalatovacompletamentmulladaielventquelavagratantcomsifosungruixutpaperdevidre.Algunesdelesparetsinteriorshaviencaigut,lamajorpartdelsostres’haviaenfonsat,nomésquedavaunracórelativamentprotegit,que és on l’exhaust caminant es va deixar caure. Amb prou feines les camesl’aguantaven,notansolsperquèhaviacaminatmoltsinótambéperquècomençavaatenir gana.Faltava poc per arribar al final del dia, de seguida es faria de nit. «Emquedaréaquí»,vadirCaínenveualta,comsoliafer,comsinecessitéstranquil·litzar-se,totiqueenaquellmomentnohihavianingúquel’amenacés,niprobablementelsenyor mateix sabia on era. Malgrat que l’aire no era fred, la túnica mullada,enganxadaalapell,lifeiaveniresgarrifances.Vapensarquesiselatreiamatariadospardals d’un tret, en primer lloc perquè li passaria el fred, en segon lloc perquè latúnica, que era feta d’una robamés fina que no gruixuda, s’assecaria ràpidament.Aixíhovaferideseguidaesvasentirmillor.Ésveritatquenolivafergairegràciaveure’snucomhaviavingutalmón,peròestava sol,nohihavia testimonis,ningúqueelpoguéstocar.Aquestpensamentvaprovocar-liunanovaesgarrifança,peròaradiferent, no com la que li havia vingut directament del contacte amb la túnicamullada,sinóunamenadetremoloralazonadelsexe,unlleugerentumimentquenovatrigaradesaparèixer,comsis’haguésavergonyitdesimateix.Caínsabiaquèeraallò,peròapesardelasevajoventutnolidonavaimportànciaosimplementteniaporqued’allàensortísmésmalquebé.Esvaenroscaralseuracó,vaprémerelsgenollscontraelpit,iesvaadormir.Elfreddelamatinadaelvadespertar.Vaallargarlamàperpalparlatúnica,vasentirqueencaraestavaunamicahumida,peròtanmateixvadecidirposar-se-la,s’acabariad’assecaralcos.Novatenirnisomnisnimalsons,vadormircomsesuposaquedormunapedra,senseconsciència,senseresponsabilitatisenseculpa,peròquanesvadespertar,aprimerahoradelmatí,lessevesparaulesvanser: «He matat el meu germà». Si fossin altres temps potser hauria plorat, potsers’hauria desesperat, potser s’hauria donat cops de puny contra el pit i el cap, peròcomque les coses sóncomsón, elmón tot just s’haacabatd’inaugurar, ens faltenencaramoltesparaulespercomençaraintentarexplicarquisominosempretrobemlesquemillorhoexpliquen,Caínesvaacontentararepetirlesparaulesquehaviadit,


fins que van deixar de tenir un significat i no van sermés que un seguit de sonsinconnexos,balbuceigssensesentit.Aleshoresesvaadonarquesíquehaviasomiat,noerabenbéunsomnisinóunaimatge,lasevapròpiaimatgetornantacasaielseugermàesperant-lo,al llindardelaporta.Ésaixíqueelrecordaràlarestadelasevavida, com si hagués fet les paus amb el seu crim i no hagués de tenir mai mésremordiments.

Vasortirdelabarracaivaaspirarafonsl’airefred.Elsolencaranohaviasortit,però delicats tons de colors ja il·luminaven el cel, suficientment perquè l’àrid imonòton paisatge que tenia davant dels ulls, banyat per aquella primera claror delmatí,semblés transfigurat,unamenade jardíde l’edènsenseprohibicions.Caínnotenia cap motiu per orientar les seves passes en una direcció concreta, peròinstintivamentvabuscarlesempremtesquehaviadeixatjustabansdedesviar-secapalcasalotonhaviapassatlanit.Erafàcil,noméshaviadecaminarendireccióalsol,capalabandad’onfaltavapocperquèsortís.L’estómac,aparentmentapaivagatperleshoresdeson,haviamoderat lescontraccions, i estariabéqueesmantinguésenaquelladisposiciójaquenohihaviacapesperançadetrobarmenjar,isiéscertquede tant en tant hi havia alguna figuera, era sempre sense fruits, perquè no n’era eltemps. Amb la poca energia que no sabia que encara li quedava, va reprendre lacaminada.Vasortirelsol,avuinoplourà,ifinsitotéspossiblequefacicalor.Peròdeseguidaesvatornarasentircansat.Haviadetrobaralgunacosapermenjarsinovolia acabarprostrat en aquell desert, reduït aossos enpocsdies, jaqued’això sen’ocuparienràpidamentlesauscarnívoresoalgunacanilladegossossalvatges,quefinsaleshoresnos’havienmanifestat.PeròestavaescritquelavidadeCaínnohaviad’arribarencaraa lasevafi,sobretotperquènohauriavalgut lapenaqueelsenyorhagués perdut tant tempsmaleint-lo si era permorir en aquell desert. L’avís li vavenirdesota,delspeusfatigats,quevantrigaraadonar-sequeelterraquetrepitjavenhavia canviat, ara no hi havia vegetació, ni herbes ni cards que li dificultessincaminar,endefinitiva,iperdir-hoenpoquesparaules,Caín,sensesabercomniquan,haviatrobatuncamí.Elpobreerrantse’nvaalegrar,jaquelanormaconegudaésqueunaviadetrànsit,carretera,senderocorriol,tardod’hora,mésllunyomésaprop,t’acabaportantaunllocpoblatambpossibilitatsdetrobar-hifeina,sostreiunmosdepapermatarlagana.Animatperladescobertainesperada,fent,comsesoldir,elcorfort, va agafar forces d’on ja no en quedaven i va accelerar el pas, sempre ambl’esperança de trobar una casa amb indicis de vida, un homemuntat en un ruc oalgunadonaambuncàntiralcap.Encaravahaverdecaminarmolt.Elvellambquiperfivatopardecaraanavaapeuiportavaduesovelleslligadesambunasoga.Caínelvasaludaramblesparaulesméscordialsdelseuvocabulari,peròl’homenoelvacorrespondre. «Què és aquestamarca que tens al front?», va preguntar. Agafat desorpresa, Caín també va preguntar: «Quina marca?». «Aquesta», va dir l’homeposant-se lamàalseupropifront.«Ah,ésunamarcadenaixement»,varespondreCaín.«Nodeusserbonagent».«Quit’hohadit,comhosaps?»,varespondreCaín


imprudentment.«Comdiuelrefranyantic,eldiablequet’hasenyalatalgundefecteetdeuhaver trobat».«Nosócmillornipitjorqueelsaltres,buscofeina»,vadirCaínintentantportar laconversaal terrenyque liconvenia.«Sialgunacosano faltaperaquíésfeina,quèsapsfer?»,vapreguntarelvell.«Sócagricultor».«Ja tenimprouagricultors, per aquesta banda no aconseguiràs res, amés véns sol, sense família».«Heperdut lameva».«Com l’hasperdut?».«Simplement l’heperdut, nohiha resmésadir».«Aixídoncs,etdeixo,nom’agradalatevacaraniaquestsenyalquetensal front». Ja se n’anava quan Caín encara el va retenir. «No te’n vagis, digue’malmenys com es diuen aquestes terres». «Són les terres de Nod». «I Nod què voldir?».«Significa terrade lafugao terradelserrants,osiguique,sihasarribat finsaquí,digue’mdequèfugesiperquèerres».«Noexplicolamevavidaalaprimerapersonaqueemtrobopelcamíambduesovelleslligadesambunasoga,amésnoetconecderes,noetdeccaprespecteinotincperquèrespondrelestevespreguntes».«Ens tornarem a veure». «Qui sap, si aquí no trobo feina hauré de buscar un altredestí».«Sietscapaçdemodelarlatovaid’aixecarunaparet,aquestéselteudestí».«Onhed’anar?»,vapreguntarCaín».«Segueixrecteperaquestcarrerfinsaarribaraunaplaça,allàtrobaràslaresposta».«Adéu,vell».«Adéu,tantdebonohiarribistu,a vell». «Darrere les paraules que dius n’endevino d’altres que calles». «Sí, perexemplequeaquestamarcaquetensalfrontnoésdenaixement,notelavasferatumateix,resdelquehasditésveritat».«Potserlamevaveritatésmentidaperatu».«Potser sí, el dubte és privilegi de qui ha viscut molt, potser per això no hasaconseguit convènce’m d’acceptar com a certesa el que considero més aviat unafalsedat». «Qui ets?», va preguntar Caín». «Compte, noi, si em preguntes qui sócm’hauràsdereconèixereldretdevolersaberquietstu».«Resm’obligaràadir-t’ho».«Estàs a punt d’entrar en aquesta ciutat, t’hi quedaràs, tard o d’hora tot se sabrà».«Nomésquanhagideser, inopermi».«Digue’malmenyscometdius».«EmdicAbel»,vadirCaín.

Mentre el falsAbel va caminant en direcció a la plaça on, pel que diu el vell,trobaràelseudestí,atenemlamoltpertinentobservaciód’algunslectorscurosos,delsquesempreestanatents,queconsiderenqueeldiàlegqueacabemderegistrarcomareal no pot ser ni històricament ni culturalment possible, ja que un llaurador depoques paraules i ja cap terra i un vell de qui no es coneix ofici ni benefici ésimpossiblequepensiniparlinaixí.Aquestslectorstenentotalaraódelmón,peròlaqüestiónoéstenironotenirideesivocabulariperexpressar-les,sinólanostrapròpiacapacitatd’admetre,quenosiguiperpuraempatiahumanaigenerositatintel·lectual,queunagricultordelaprimeraeradelmóniunvellambduesovelleslligadesambunasoga,ambunsaberlimitatiunllenguatgequeencaradeviaseralesbeceroles,fossin impel·lits per la necessitat de provar maneres d’expressar premonicions iintuïcions aparentment fora del seu abast.Que ells no van dir aquelles paraules ésmés que evident, però els dubtes, les sospites, les perplexitats i el fet d’avançar irecularen lesargumentacionshivanser.L’únicquehemfetéspassaralportuguès


corrent el doblemisteri, per a nosaltres irresoluble, del llenguatge i del pensamentd’aquell temps.Sielresultatésaracoherent, tambéhodeviaser llavors,perquè,alcapdavall,totssomtraginersiavancempelmateixcamí.Tots,tantelssaviscomelsignorants.

Heusaquílaplaça.Enrealitat,haverditqueaixòésunaciutatésunaexageració.Unesquantescasesd’unasolaplantaalineades,unesquantescriaturesjugantnosapsben bé a què, alguns adults movent-se com si fossin somnàmbuls, uns rucs quesembla que vagin on els dóna la gana i no cap a on els guien, cap ciutat que esconsideridignad’aquestnomesreconeixeriaenl’escenaprimitivaquetenimdavantdels ulls, on no hi ha ni cotxes ni autobusos, ni senyals de trànsit, ni semàfors, nipassos subterranis, ni anuncis a les façanes i als teulats, en definitiva, on no hi hamodernitat, la vida moderna. En fi, tot arribarà, el progrés, tal com s’haurà dereconèixermésendavant,ésinevitable,fatalcomlamort.Icomlavida.Allàalfonshi ha un edifici en construcció, unamena de palau rústic de dues plantes, res ques’assembli a Mafra, Versalles o Buckingham, un palau en construcció ons’escarrassen desenes de paletes i ajudants de paleta, els uns carregant a l’esquenamaonsde tova,elsaltrescol·locant-losen fileres regulars.Caínnosap resd’altaobaixamaçoneria,peròsiésaquíquel’esperaelseudestí,peramargquepuguiarribaraser,iaixòsempresesapquanjaésmassatard,noliquedaaltreremeiqueafrontar-lo.Comunhome.Aixídoncs,dissimulant tanbécomvapoder l’ansietat i laganaquelifeientremolarlescames,vaavançarcapalsobradors.Sialprincipi,pernaturaldesconeixement,elsoperariselvanconfondreambund’aquellsdroposqueentoteslesèpoquesdelahumanitats’handedicatamirarcomtreballenelsaltres,deseguidavanveurequequitenienaldavanteraunavíctimamésdelacrisi,untristdesocupatenbuscad’unatauladesalvació.QuasisensenecessitatqueCaínhaguésd’explicarres, li van assenyalar el vigilant del grup. «Parla amb ell», li van dir.Caín s’hi vaacostar,vapujaralagaritadel’observadori,desprésdelessalutacionsoportunes,liva dir que buscava feina. El vigilant va preguntar: «Què saps fer?», i Caín varespondre: «D’aquesta art, res de res, sóc agricultor, però suposo que dos braçospodenferalgunservei».«Dosbraços,no,tenintencomptequenosapsresdel’oficidepaleta,peròdospeuspotsersí».«Dospeus?»,esvaestranyarCaín.«Sí,dospeuspertrepitjarelfang».«Ah!».«Noetmoguisd’aquíquevaigaparlarambelcapatàs».Quansen’anavaencaravatombarelcapperpreguntar-li:«Cometdius?».«Abel»,va respondreCaín.Elvigilantva tornarde seguida.«Pots començar a treballar aramateix,etportaréon trepitgenel fang».«Quantguanyaré?»,vapreguntar.«Elsquitrepitgenguanyentotselmateix».«Sí,peròquant?».«Aixònoéscosameva,detotamanera,sivolsunbonconsell,nohopreguntisdeseguida,noestàbenvist,primerhas de demostrar el que vals, i encara et dic més, de fet seria millor que nopreguntessisres,esperaqueetpaguin».«Sicreusqueésmillor,aixíhofaré,perònoemsemblajust».«Aquínoconvéserimpacient».«Dequiéslaciutat,icomesdiu?»,vapreguntarCaín.«Comesdiuqui,laciutatol’amodelaciutat?».«Totsdos».«La


ciutat,perdir-hoaixí,encaranoténom,elsunsn’hidiuend’unamanera,elsaltresd’unaaltra,enqualsevolcas,aquestesterresselesconeixcomlesterresdeNod».«Jahosé,m’hohaditunvellquehetopatenarribar».«Unvellambduesovelleslligadesambunasoga?»,vapreguntarelvigilant.«Sí».«Apareixdetantentantperaquestsverals,perònoviuaquí».«Ielsenyordetotaixò,quiés?».«ElsenyorésunasenyoraiesdiuLilith».«Notémarit?»,vapreguntarCaín.«Emsemblahaversentitqueesdiu Noah, però és ella qui governa el ramat», va dir el vigilant, i tot seguit vaanunciar: «Aquí és on trepitgen el fang». Un grup d’homes amb la túnicaarromangadaambunnuspersobreelsgenollsgiravenaldamuntd’unacapagruixudafeta de fang, palla i sorra, i la trepitjaven ambdeterminació per tal que, a falta deprocedimentsmecànics,lamassaquedésbenhomogènia.Noeraunafeinaqueexigísgaireciència,peròsíunesbonescamessòlidesitambéunestómacsatisfet,cosaque,comsabem,noeraelcasdeCaín.Elvigilantvadir:«Jahipotsentrar,noméshasdefer elque fanels altres».«Fa tresdiesquenomenjo, tincpordequedar-me senseforcesidecaurealmigdelfang»,vadirCaín.«Doncsvineambmi».«Notincresambquèpagar».«Jahopagaràsdesprés,vine».Vananaraunamenadequioscquehihaviaauncostatde laplaça ionvenienmenjar.Pernosobrecarregarel relatambdetalls històrics dispensables passarem per alt elmodestmenú, els ingredients delqual,d’altrabanda,simésnoalguns,nosabríemidentificar.ElsalimentssemblavensaborososiCaínmenjavaquefeiagoig.Aleshoreselvigilantlivapreguntar:«Quèésaquestsenyalquetensalfront?,nosemblanatural».«Potsernohosemblaperòésdenaixement». «És com si algú t’haguésmarcat». «El vell de les ovellesm’ha dit elmateix,peròestàequivocat,comtu».«Situhodius».«T’hodicit’horepetirétantesvegadescomcalgui, peròprefeririaqueemdeixéssiu enpau, estic segurque si enllocde tenir aquest senyal foscoix,nom’ho recordaríeucadadosper tres».«Tensraó, no et tornaré a molestar». «No em molestes en absolut, més aviat t’hauriad’agrairtotelquehasfetpermi,lafeina,elmenjarquem’haposatl’ànimaalloc,ipotserfinsitotalgunaaltracosa».«Quinaaltracosa?».«Noséondormir».«Aixòésfàcil, t’aconseguiré una estora, aquí a prop hi ha una posada, parlaré amb el seupropietari».«Nohihadubtequeetsunbonsamarità»,vadirCaín.«Samarità?»,vapreguntarintrigatelvigilant,«noséquèvolsdirambaixò».«Jotampoc,m’hasortitde cop, sensepensar, no sé què significa». «Tensmés coses al capdel que la tevaaparença promet». «Aquesta túnica immunda». «Te’n deixaré una de les meves iaquestalapodràsferservirpertreballar».«Pelpocqueconecd’aquestmóndiriaqueno hi deu haver gaires homes bons, però he tingut la sort de trobar-ne un». «Hasacabat?», va preguntar el vigilant amb un to unamica sec, com si limolestés quel’afalaguessin. «No puc més, no recordo haver menjat mai tant». «Au, ara atreballar».Vantornaralpalau,aquestcopperlapartedificadaanterioral’ampliacióencurs,ienunbalcóvanveureunadona,vestidaambtotelquedeviaserelmàximluxedel’època.Ladona,quejaadistànciasemblavaguapíssima,elsmiravaabsorta,comsinoelsveiés.«Quiés?»,vapreguntarCaín.«Lilith,lasenyoradelpalauidela


ciutat,tantdeboquenoesfixientu,tantdebo».«Perquè?».«Expliquenhistòries».«Quinamenad’històries?».«Diuenqueésunabruixa,capaçdeferembogirunhomeambels seus encants». «Quins encants?», vapreguntarCaín. «Noho séni hovullsaber, no sóc curiós, en tinc prou d’haver vist per aquí dos o tres homes que hantingut comerç carnal amb ella». «I què?». «Uns infeliços que fan pena de veure,espectres, ombres del que un dia van ser». «Deus estar boig si creus que untrepitjadordefangdormiràamblareinadelaciutat».«Volsdirlasenyora».«Reinaosenyora, tant se val». «Es nota que no coneixes les dones, són capaces de tot, delmilloridelpitjorsielsagafaladèria,sónmoltsenyorespermenysprearunacoronaacanvid’anar-se’nalriuarentarlatúnicadelseuamantodepassarpersobredetotide tothom per asseure’s al tron». «Parles per experiència», va preguntar Caín».«Només observo, res més, per això sóc vigilant». «Però alguna experiència deustenir».«Sí,alguna,peròsócunocelld’alescurtes,delsquevolenbaix».«Doncsjoencara no he alçat el vol, ni tan sols una vegada». «No coneixes les dones?», vapreguntarelvigilant.«No».«Tenstempsdesobra,encaraetsjove».Tenienaldavantels trepitjadors de fang.Van esperar que els homes,més omenys alineats des delcentrefinsalaperifèriaiquedetantentantcanviavendelloc,elsdedinsaforaielsdeforaadins,acabessindedonarlavoltaitornessinalseulloc.Aleshoreselvigilantvatocarl’espatlladeCaínilivadir:«Entra».

Comtot, lesparaules tenenelsseusquès,elsseuscorns ielsseusperquès.Lesunes,solemnes,ensinterpel·lenambunairepompós,donant-seimportància,comsiestiguessindestinadesagranscoses,peròdesprésescomprovaquenosónmésqueunabrisasuauincapaçdemoureunavelademolí,mentrequealtres,delescomunes,de les habituals, de les de cada dia, resulta que tenen conseqüències que ningús’hauria atrevit apreveure,nohaviennascutper a això i tanmateixhancapgirat elmón. El vigilant va dir, Entra, i va ser com si digués, Vés a trepitjar fang, vés aguanyar-telesgarrofes,peròaquestaparaula,Entra,vaserexactamentlamateixaqueLilith,setmanesméstard,pronunciaria,lletraperlletra,quanvafercridarl’homequelihavienditqueesdeiaAbel.Tractant-sed’unadonaambfamadellançadaal’horadesatisferelsseusdesitjós,podriasemblarestranyquehaguéstrigatsetmanesaobrirlaportadelasevahabitació,peròfinsitotaixòtéunaexplicació,comveuremmésendavant. Durant tot aquest temps, Caín no es podia imaginar quines ideesalimentava aquella dona quan, al principi acompanyada d’un seguici de guardes,esclavesialtresservidors,vacomençarafreqüentarl’àreaontrepitjavenelfang.Eracomaquellspropietarisagrícolesbenpredisposatsquevanalcampainteressar-seperl’esforçdelsquitreballenperaellsielsanimenamblasevavisita,durantlaqualnofaltenunaparaulaencoratjadorai,avegades,enelmillordelscasos,unacuditamicalque,ambganesosense,fariureatothom.Lilithnoparlavasinoeraambelvigilantdel local, a qui demanava informació sobre l’evolució de l’obra i, de tant en tant,aparentmentperdonarconversa,sobrel’origendelstreballadorsvingutsdefora,comper exemple aquest que ara tenim aquí: «No sé d’on ha vingut, senyora, quan l’hi


vaigpreguntar,ésnaturalquevulguemsaberambquihemdetractar,vaapuntarcapala direcció de ponent i va pronunciar dues paraules, només dues». «Quines?».«D’enllà,senyora».«Novacomentarperquinsmotiushaviadeixat lasevaterra?».«No,senyora».«Icomesdiu?».«Abel»,senyora,«emvadirqueesdiuAbel».«Ésbontreballador?».«Sí,senyora,ésdelsqueparlenpoc,compleixbélesobligacions».«Ielsenyalquetéalfront,quèés?».«Tambél’hivaigpreguntariemvadirqueerade naixement». «Així doncs, d’aquestAbel que ha vingut de ponent no en sabemres».«Noésl’únic,senyora,tretdelsquisónd’aquíimésomenysconeixem,larestasónhistòriesper explicar, vagabunds, fugitius, engeneral gent depoquesparaules,potserentreellsesconfienalgunacosa,perònid’aixòenpodemestarsegurs».«Ieldel senyal, comes comporta?». «Lamevaopinió ésqueprocedeix com si volguésqueningúelveiés».«Peròjol’hevist»,vamurmurarLilithparlantentresi.Alcapd’unsquantsdies,unenviatdelpalauesvapresentaral’àreaontrepitjavenelfangivapreguntaraCaínsiteniacapofici.Caínlivacontestarqueenaltrestempshaviaestatagricultor,peròques’haviavistobligatadeixarlessevesterresperculpadelesmalescollites.L’enviatvaregistrarlainformacióivatornaralcapdetresdiesambunaordrequedeiaqueeltrepitjadorAbelespresentésimmediatamentalpalau.Talqual, amb la seva vella túnica tacada i esparracada, Caín, després de rentar-se lescames plenes de fang, va seguir l’enviat. Van entrar al palau per una petita portalateralquedonavaaunvestíbul,iallàl’esperavenduesdones.L’enviatesvaretirarperanara informarqueel trepitjadordefangAbel jaeraallí,atèsper lesesclaves,queelvanportaraunaestançaseparada,onelvandespullarielvanrentardecapapeusambaiguatèbia.Elcontacteinsistentiminuciósdelesmansdelesdoneslivaprovocar una erecció que no va poder reprimir, suposant que una proesa així fospossible.Ellesvanriurei,comaresposta,vanaugmentarlesatencionsambl’òrganerecte, que, entre noves rialles, van anomenar flautamuda i que de sobte se’ls vaescapardelesmansambl’elasticitatd’unaserp.Elresultat,visteslescircumstàncies,era més que previsible, l’home va ejacular de cop, en dolls successius que lesesclaves,agenollades,vanrebrealacaraialaboca.Unesclatsobtatdelucidesavail·luminarelcervelldeCaín,peraixòl’havienanatabuscaralazonaontrepitjavafang, però no precisament per donar plaer a unes simples esclaves que altressatisfaccionspròpiesdelasevacondiciódevientenir.L’avísprudentdelvigilantdelspaletes va caure en sac foradat,Caín havia posat el peu a la trampa a cap a on lasenyoradelpalaul’haviaanatempenyentsuaument,senseprecipitacions,quasicomquinofares,comsiestiguésdistretaperunnúvolquepassa,pensantenaltrescoses.La tardança del cop final havia estat premeditada per deixar temps que la llavorllançadaaterracompercasualitatpoguésgerminariflorir.Quantalfruit,ésevidentque ja no caldrà esperar gaire per collir-lo. Les esclaves semblava que no tenienpressa,estavenconcentradesaextreuredelpenisdeCaínlesúltimesgotes,unaauna,queamblapuntad’unditesportavenalabocaambdelícia.Peròtotacaba,totarribaa laseva fi,una túnicanetavacobrir lanuesade l’home, jaéshora,paraulasobre


toteslesaltresanacrònicaenaquestabíblicahistòria,deserconduïtdavantlasenyoradelpalau,quelidonaràunnoudestí.L’enviatl’esperavaalvestíbul,ambunasimplemiradaenvatenirprouperendevinarquèhaviapassatdurantelbany,perònoesvaescandalitzar,iésqueelsenviats,perraonsd’ofici,hanvistmóninohiharesqueelssorprengui.Amés,comjasesabiaenaquellaèpoca,lacarnéssupinamentdèbil,perònoprecisamentperculpasevasinódel’esperit,jaqueaquest,eldeuredelqual,enprincipi,seriaaixecarunabarreracontratoteslestemptacions,sempreéselprimeracedir,ahissarlabanderablancaderendició.L’enviatsabiaonportavaeltrepitjadorde fang Abel, on i per què, però no l’envejava, el que sí en canvi li alterava lacirculacióde la sang era l’episodi lúbric de les esclaves.L’entrada al palauva ser,aquestcop,perlaportaprincipal,perquèaquínohiharesqueesfacid’amagat,silasenyoraLilithtéunnouamantésmillorquesesàpiga,quenovinguindesprésambsecretets i maledicències, tot un joc de riotes i murmuracions, com passariainfal·liblementenaltresculturesicivilitzacions.L’enviatvamanaraunaesclavaquehi havia a la part de fora de l’avantcambra: «Digues a la teva senyora que ja somaquí». L’esclava va anar i va tornar amb l’encàrrec. «Vine», li va dir aCaín, i totseguit,dirigint-sea l’enviat:«Tu ja te’npots anar,noetnecessitamés».Lescosessón així, que ningú s’envaneixi del fet que li hagin confiat unamissió delicada, elmés probable és que un cop acomplerta li diguin: «Tu ja te’n pots anar, no etnecessitem més, d’això els enviats en saben molt». Lilith estava asseguda en unescambelldefustatreballada,portavaunvestitquedeviavaldréunafortuna,unvestitqueexhibiasensecapmenadediscrecióunescotquedeixavaveurelaprimeracorbadelspitsiendevinarlaresta.L’esclavas’haviaretirat,estavensols.Lilithvallançaral’homeunamiradaplaent,semblavaqueliagradavaelquehaviavist,ifinalmentvadir:«Etquedaràsaquíenaquestaavantcambranitidia,allàtenselteucatreiunbancperseure,seràs,finsquenocanviïd’idea,elmeuporter,vigilaràsqueningúentrialameva habitació, sigui qui sigui, tret de les esclaves que vinguin per netejar-la iendreçar-la». «Sigui qui sigui, senyora?», va preguntar Caín sense cap intencióaparent.«Veigqueetsàgildement,sienquipensesésenelmeumarit,sí,tampocellestà autoritzat a entrar-hi, però això ell ja ho sap, no cal que li diguis res». «I simalgrattotvolforçarl’entrada?».«Etsunhomerobust,sabràscomimpedir-ho».«Nopucferúsdelaforçacontraqui,siéssenyordelaciutat,éssenyordelamevavida».«Pots si jo t’homano».«Però tardod’hora lesconseqüènciescauransobreelmeucap». «D’això, fill meu, ningú se n’escapa en aquesta vida, però si ets covard, sidubtesotenspor,lasolucióésfàcil,te’ntornesalfang».«Nohaviapensatmaiquetrepitjarfangfoselmeudestí».«Tampocnosésiseràs,persempre,elporterde lacambradeLilith».«Éssuficientquehosiguienaquestmoment,senyora».«Bendit,nomésperaquestesparaulesjaetmereixeriesunpetó».Caínnovacontestar,pensavaenlesparaulesdelvigilantdelspaletes:«Vésambcompte,diuenqueésunabruixa,capaç de fer embogir un home amb els seus encants». «En què penses?», li vapreguntarLilith.«Nopensores,senyora,davantteunosóccapaçdepensar,etmiroi


em quedo admirat, resmés». «Potser etmereixes un segon petó». «Estic preparat,senyora».«Peròjoencarano,porter».Esvaposardreta,esvarecol·locarelsplecsdelvestit fentpassar lentament lesmanspelcos, comsi s’acariciésaellamateixa,primerelspits,després lapanxa, totseguitelcomençamentde lescuixes,onesvaentretenirunaestona,itotaixòhofeiamirantl’homefixament,senseexpressió,comunaestàtua.Lesesclaves,lliuresdefrensmorals,havienrigutdepuraalegria,quasiamb innocència,mentreesdivertienmanipulantelcosde l’home,havienparticipatd’un joceròticdelqual sabien totselspreceptes i totes les infraccions,mentrequeaquí, en aquesta avantcambra on no penetrava ni un so exterior, Lilith i Caínsemblavendosesgrimidorspreparantlesespasesperaundueldemort.Lilithjanohiés,haentratalasevahabitacióihatancatlaporta,Caínhamiratalseuvoltantinoha trobat altre refugi que el banc que li està reservat. Espantat de sobte amb laperspectivadelsdiesfuturs,s’hihaassegut.Sesentpresoner,defetellamateixahohadit: «Et quedaràs aquí nit i dia», l’únic quenoha afegit és: «Seràs, quan jo hodecideixi,elmeuboud’acoblament»,paraulaquepotsemblarnonomésgrollerasinótambé mal utilitzada, ja que en principi l’acoblament és una cosa d’animalsquadrúpedes,nod’éssershumans,peròquedefetestàmoltbenutilitzadaperquèelshumansjavansertanquadrúpedescomelsaltres, i totssabemqueelqueavuisónbraçosicamesdurantmolttempsnomésvansercames,finsqueseguramentalgúesvarecordardediralsfuturshomes:«Aixequeu-vosquejaésl’hora».TambéCaínespreguntasinodeuserl’horadefugirabansquenosiguimassatard,peròlapreguntaésinútil,sapdesobresquenofugirà,enaquellaestançahihaunadonaaquisemblaque li agrada fer-lo caure en successius paranys, però que un dia d’aquests li dirà:«Entra»,iellentrarà,iquanentripassaràd’unapresóal’altra.«Nohenascutperaaixò», pensaCaín.Tampoc havia nascut permatar el seu germà, i tanmateix el vadeixarfetuncadàveralmigdelcampambelsullsilabocacobertsdemosques,sí,elseugermàAbel,quetampochavianascutperaaixò.Caínreflexionasobrelavidainohitrobaexplicació,mireusinóaquestadonaque,totiestarmalaltadedesig,comés fàcil d’endevinar, es complau a ajornar elmoment de lliurar-se, paraula d’altrabandaaltamentinadequada,perquèLilith,quanfinalmentobrilescamesperdeixar-sepenetrar,noeslliuraràsinóqueintentaràdevorarl’homeaquihadit:«Entra».


Caínvaentrar,vadormiral llitdeLilith, i,per increïblequepuguisemblar,vaserprecisamentlafaltad’experiènciasexualelquelivaimpedirofegar-seenelremolídeluxúriaqueenunsolinstantvaextasiarladonailavafervolaricridarcomunapossessa.Feiacruixir lesdents,mossegavaelcoixí,desprésl’espatlladel’home,lasang del qual li anava xuclant. Aplicat, Caín s’esforçava sobre el cos de la dona,perplexperaquellsmoviments iaquellscrits impetuosos,però,almateixtemps,unaltre Caín que no era ell observava el quadre amb curiositat, quasi amb fredor,l’agitacióirreprimibledelsmembres,lescontorsionsdelcosd’ellailesdelseupropicos,lesposturesquelacòpula,persisola,demanavaoimposava,finsal’acmedelsorgasmes.Elsdosamantsnovandormirgaireaquellaprimeranit.Ni lasegona,nitampoc la tercera, ni les que van venir. Lilith era insaciable, les forces de Caínsemblaveninesgotables,l’intervalentreduesereccionsilesrespectivesejaculacionserainsignificant,quasinul,espodriadirqueestaven,unialtre,alparadísd’allàcomhadeser.Unad’aquellesnits,Noah,elsenyordelaciutatimaritdeLilith,aquiunesclaudeconfiançalihaviaportatlanotíciaqueenaquellaestançahipassavaalgunacosaextraordinària,vaentraral’avantcambra.Noeralaprimeravegadaquehofeia.Marit consentidor compocs,Noah, durant tot el temps, com se sol dir, de vida encomú, havia estat incapaç de fer un fill a la seva dona i va ser justament laconsciència d’aquesta contínua desatenció, i potser també l’esperança que Lilithquedés embarassada d’un amant ocasional i li donés finalment un fill que poguésanomenar hereu, el que l’havia portat a adoptar, quasi sense adonar-se’n, aquestaactitud de condescendència conjugal que, amb el temps, es va convertir en unamaneracòmodadeviure,quenoméserapertorbadaperlespoquíssimesvegadesqueLilith, moguda pel que suposem que és la tan comentada compassió femenina,decidia anar a l’habitació delmarit per a un contacte fugaç i insatisfactori que nocomprometiaacapdelsdos,niaellperexigirmésdelquelieradonat,niaellaperreconèixe-li aquest dret. Mai, però, Lilith va permetre que Noah entrés a la sevaestança. En aquell moment, tot i que la porta era tancada, la vehemència de lesexpansions eròtiques dels dos amants arribaven al pobre home com successivesbufetades,finsalpuntdedespertar-liunsobtatsentimentquenohaviaexperimentatmaiabans,unodidesmesurat contrael cavallerquemuntava l’eguaLilith i la feiarenillar commai.Elmataré, es va dirNoah, sense pensar en les conseqüències del’acte,perexemple la reacciódeLilithsi limatava l’amantpreferit.Elsmataré,vainsistir llavors Noah, ara ampliant el seu propòsit, el mato a ell i la mato a ella.Somnis, fantasies, deliris, perquèNoahnomatarà ningú, i ellmateix tindrà la sortd’escapar-sedelamortsensehaverdeferresperaconseguir-ho.Dedinsdel’estançajanosesentcapsoroll,peròaixònovoldirquelafestadelscossoss’hagiacabat,elsmúsicsnomésdescansenunaestona,deseguidal’orquestraatacaràunaltreball,quedurarà fins a la nit següent, i acabarà en exhaustió després del violent paroxismefinal. Noah ja s’ha retirat, s’endú els seus plans de venjança, que acaricia com si


amanyaguéselcosinaccessibledeLilith.Veuremcomacabatotplegat.Desprésdelques’hadescrit,ésnaturalqueaalgúseliacudeixipreguntarsiCaín

nodeuestarcansat,espremutfinsalmolldel’osperlainsaciableamant.Estàcansat,sí, tambéespremut, i pàl·lid comsi lavida estigués apuntd’extingir-se-li.Però lasevapal·lidesanoésaltracosaquelaconseqüènciadelafaltadesol,laprivaciódelbeneficiós aire lliure que fa créixer les plantes i daura la pell de la gent. De totamanera, si algú hagués vist aquest home abans d’entrar a l’estança de Lilith, ondivideix el seu temps entre l’avantcambra i la còpula, sens dubte ara diria, sensesaber-ho, les mateixes paraules del vigilant dels paletes: «Sembla una ombra, unaveritableombra».D’aixòmateixse’nvaacabaradonantlaprincipalresponsabledelasituació.«Fasmalacara»,vadirella.«Esticbé»,varespondreCaín.«Potserestàsbé,peròlatevacaradiuelcontrari».«Notéimportància».«Síqueenté,apartird’araaniràsapassejarcadadia,t’emportaràsunesclauperquènoetmolestiningú,etvulltornaraveureamb lacaraque feiesquan trepitjaves fang».«No tincaltravoluntatquelateva,senyora».L’esclauacompanyantelvatriarlamateixaLilith,peròaquestanosabiaquees tractavad’unagentdobleque, tot iestaral seuserveiperalsafersadministratius,tambérebiaordresdeNoah.Esperem-nos,doncs,elpitjor.Durantelspassejosdelsprimersdiesnoesvaproduircapincident, l’esclausempreanavaunapassamésenrerequeCaín,atentalqueaquestdeia,suggerintelquecreiaqueeraelmillorrecorregutperforadelsmursdelaciutat.Nohihaviamotiusperpreocupar-se.Finsqueundialapreocupacióesvapresentardecopenlafiguradetreshomesqueels van assaltar al mig del camí i que, com Caín va poder comprovar, estavenconfabulatsambl’esclautraïdor.«Quèvoleu?»,vapreguntarCaín.Elshomesnovanrespondre.Totsanavenarmats,ambunaespasaelquesemblavaelcap,elsaltresambpunyals.«Quèvoleu?»,vatornarapreguntarCaín.Larespostalavadonarl’espasa,que de sobte va ser desembeinada i apuntava contra el seu pit. «Matar-te», va dirl’homementreavançava.«Perquè?»,vapreguntarCaín.«Perquèelsteusdiesestancomptats».«Noempodràsmatar»,vadirCaín,«lamarcaqueportoalfrontnot’hopermetrà». «Quina marca?», va preguntar l’home que, pel que es veu, era miop,«Aquesta»,livaindicarCaín.«Ah,sí,jalaveig,elquenoveigéscomaquestsenyalpot evitar que et mati». «No és un senyal, és una marca». «I qui te l’ha fet, tumateix?»,vapreguntarunaltrehome.«No,elsenyor».«Quinsenyor?».«Elsenyordéu».L’homeva feruna rialladaa laqual els altres, incloent-hi l’esclau infidel, esvanafegiracor.«Elsquiriuenploraran»,vadirCaín,que,dirigint-sealcapdelgrup,va preguntar: «Tens família?». «Per què ho vols saber?». «Tens fills, dona, pare imare vius, o altres parents?». «Sí, però…». «Nonecessitaràsmatar-me perquè ellssiguin castigats», va interrompre Caín, «l’espasa que tens a la mà ja els hacondemnat, paraula del senyor». «No creguis que amb aquestes mentides etsalvaràs!»,vacridarl’homeivaavançarambl’espasaalta.Enaquellprecísmomentl’espasaesvatransformarenunaserpquel’homevaforagitardelamàhorroritzat.«Aquíhotens»,vadirCaín,«hasnotatunaserpieraunaespasa».Esvaajupiriva


agafar l’armaper l’empunyadura. «Et podriamatar aquímateix, ningú et vindria aajudar, els teus companys han fugit, el traïdor que anava amb mi també».«Perdona’m», va implorar l’home posant-se de genolls. «Només el senyor podriaperdonar-tesihovolgués,jono,aravés-te’n,acasatindràslapagadelatevavilesa».L’homees va allunyar ambel capbaix, plorant, estirant-se els cabells, penedint-semilvegadesd’havertriatlaprofessiódesaltejadordecaminsenlavariantd’assassí.Repetintlespassesquehaviafetlaprimeravegada,Caínvatornaralaciutat.Comaquellavegada, engirarel revolt esva trobarelvelldecara, amb lesduesovelleslligadesambunasoga.«Hascanviatmolt,no t’assemblesgensalvagabundquevavenirdeponentnialtrepitjadordefang»,vadir.«Sócporter»,varespondreCaín,ivacontinuarelseucamí.«Porterdequinaporta?»,vapreguntarelvellambuntoquevoliaserburleta,peròquesonavamésadespit.«Sijahosaps,perquèetmolestesapreguntar-ho?». «Em falten els detalls, és en els detalls que hi ha la sal». «Penja’tambelsdetalls,lasogajalatens»,vaconcloureCaín,«seràlamillormaneradenotornar-teaveure».Elvellencaravacridar:«Emveuràsfinsalfinaldelsteusdies!».«Elsmeusdiesnotindranfi!»,varespondreCaínjadelluny,«mentrestantvigilaquelestevesovellesnoesmenginlasoga».«Éselquefaig,peròellesnopensenenaltracosa».

Lilithnoeraa l’estança,devia seral terrat,nuacomdecostum,prenentel sol.Assegut al seu banc, Caín va fer un balanç, una revisió del que havia passat. Eraevident que l’esclau l’havia portat expressament per aquell camí a l’encontre delsbandits que l’esperaven, així doncs, algú havia planificat posar fi a la seva vida.Endevinar qui era el qui avui designaríem com l’autor intel·lectual de l’atemptatfrustratnoeragensdifícil.Noah,esvadirCaín,haestatell,ningúmésalpalauialaciutat podria tenir cap interès a fer-me desaparèixer. Aleshores Lilith va entrar al’avantcambra.«Siquehaduratpoc,elpasseig»,vadir.Unafinacapadesuorlifeiabrillarlapelldelesespatlles,telamenjaries,comunamagranamadura,comunafigaamb la pell esberlada que deixa sortir la primera gota demel.ACaín encara li vapassar pel cap arrossegar-la cap al llit, peròvadesistir, en aquellmoment hi haviaassumptes seriosos de què parlar, potsermés tard. «M’han intentatmatar», va dir.«Matar-te, qui?», vapreguntarLilith sobresaltada. «L’esclauquehas enviat perquèm’acompanyésiunsbanditscontractats».«Quèhapassat,explica-m’ho».«L’esclaum’haportatperuncamíforaciutatiésallàons’haproduïtl’assalt».«T’hanfetmal,t’han ferit?».«No».«Comhasaconseguitdeslliurar-te’n?»,vapreguntarLilith.«Aminoempotmatarningú»,vadirCaínserenament.«Deusser l’únicapersonadelmón que et creus una cosa així». «Sí». Hi va haver un silenci que Caín vainterrompre.«NoemdicAbel»,vadir,«elmeunomésCaín».«M’agradamésaquestquel’altre»,vadirLilithfentunesforçperdonaralaconversauntolleuger,propòsitqueCaínvatrencaralcapd’unmoment.«Abeleraelnomdelmeugermà,quevaigmatarperquèelsenyorm’haviapretèritenfavorseu,vaigagafar-lielnomperocultarlamevaidentitat».«AquínoimportasietsCaínoetsAbel,lanotíciadelteucrimno


enshaarribat».«Sí,aixòhoveigara».«Au,explica’m,doncs,quèhapassat».«Notenspordemi,noetrepugno?»,vapreguntarCaín.«Ets l’homequehe triatperalmeullitiambquijaured’aquíaunaestona».AleshoresCaínvaobrirelbaguldelsrecords iva relatareldramàticesdevenimentamb totselsdetalls, senseoblidar lesmosques als ulls i a la boca d’Abel ni les paraules dites pel senyor, l’enigmàticcompromís que aquest havia assumit de protegir-lo d’una mort violenta. «No empreguntisperquèhova fer»,vadirCaín,«tampocm’hovadirami inocrecquesiguiresqueespuguiexplicar».«Embastaquesiguisaquí,viuialsmeusbraços»,vadirLilith.«Veusenmiuncriminalquenopodràserperdonat?»,vapreguntarCaín.«No»,varespondreella,«veigentuunhomequeelsenyorhaofès,iaraquejasécom et dius realment, anem al llit, em consumiré de desig aquí mateix si no emcomplaus,hasestatl’Abelqueheconegutentreelsmeusllençols,araetselCaínqueemfaltaconèixer».Quaneldeliride les repetides ivariadespenetracionsvadonarpasalalassitud,al’abandonamenttotaldelscossos,Lilithvadir:«HaestatNoah».«Crec que sí, crec que deu haver estat Noah», va concordar Caín, «no se m’acutningúmésentotelpalauientotalaciutatquedesitgi,tantcomell,veure’mmort».«Quan ens aixequem», va dir Lilith, «el faré venir, sentiràs què li vull dir». Vandormirunaestonaperdonarsatisfaccióalsmembrescansats,esvandespertarquasial mateix temps, i Lilith, un cop dempeus, va dir: «Et pots quedar al llit, ell noentrarà».Vacridarunaesclavaperquè l’ajudésavestir-se idesprés,permitjàde lamateixaesclava,vaenviarunencàrrecaNoahperquèvinguésaparlarambella.Elvaesperarassegudaal’avantcambraiquanelmaritvaentrar,livadir,sensepreàmbuls:«Faràsmatar l’esclauqueemvasdonarper acompanyarCaínapassejar».«QuiésCaín?»,vapreguntarNoahsorprèsperlanovetat.«CaínvaserAbel,araésCaín,ielshomesquehanparticipatenl’emboscadaelsfaràsmatartambé».«OnésCaín,jaqueara es diu així?». «Sa i estalvi, a la meva estança». El silenci es va fer palpable.Finalment, Noah va dir: «No tinc res a veure amb el que dius que ha passat».«Compte,Noah,mentiréslapitjordelescovardies».«Nomenteixo».«Etscovardimenteixes,etstuquivainstruirl’esclausobreelquehaviadefer,onicom,elmateixesclauque,sospito, t’haservitd’espiadelsmeusactes, tot iqueaixò t’hoperdono,perquèelquefaig,hofaigobertament».«Sócelteumarit,m’hauriesderespectar».«És possible que tinguis raó, realment t’hauria de respectar». «Així doncs, quèesperes?»,vapreguntarNoahfingintunairritacióque,espantatperl’acusació,estavallunydesentir.«Noesperores,senzillamentnoetrespecto».«Sócunmalamant,not’he fet el fill que volies, és això?», va preguntar ell. «Podries ser un amant deprimera,podrieshaver-medonatnoun fill sinódeu i, tot i així,noet respectaria».«Perquè?».«Hihedepensar,tanbonpunthagidescobertlesraonsperlesqualsnoetrespectogensnimicaetfarécridar,etprometoqueseràselprimerasaber-les,araet demano que et retiris, estic cansada, necessito descansar». Noah ja s’allunyava,peròellaencaravacridar:«Nomésunaaltracosa,quanhagiscaçatelmaleïttraïdor,iesperoquenotriguisgaireafer-ho,ésunconsellqueetdono,avisa’mperquèvull


assistiralasevamort,elsaltresnom’interessen».«Aixíhofaré»,vadirNoah,ivaposarelpeualllindardelaporta,desd’onencaravapodersentirlesúltimesparaulesde la dona: «En el cas que hi hagi tortura, hi vull ser present». Quan va tornar al’estança,Lilithvapreguntar aCaín: «Hohas sentit?». «Sí». «Què t’ha semblat?».«Sensdubteésellquihaordenatqueemmatessin,nitansolshareaccionatcomhofariauninnocent».LilithesvaficaralllitperònovatocarCaín.Estavaestiradadecapperamunt,ambelsullsmoltobertsmirantelsostre,idesobtevadir:«Hetingutunaidea».«Quina?».«MatarNoah».«Aixòésunabogeria,undisbaratsensecapnipeus»,vaprotestarCaín,«treu-tedelcapaquesta ideaabsurda,sisplau».«Absurda,perquè?,ensn’alliberaríem,enscasaríem,tuserieselnousenyordelaciutatijolatevareinailatevaesclavapreferida,laquebesariaelterraperonpassessis,laque,sifos necessari, rebria a les seves mans les teves femtes». «I qui se suposa que elmataria?».«Tu».«No,Lilith,nom’hodemanis,nom’homanis, jo ja tinc lamevapart d’assassinats». «Noho faries permi, nom’estimes?», va preguntar ella, «t’helliuratelmeucosperquèengaudissistancomvolguessis,amansplenes,perquèenfruïssissensereglesniprohibicions,t’heobertlesportesdelmeuesperit,queabansestaven tancades, i refuses fer una cosa que et demano i que ens portaria la plenallibertat?». «Llibertat, sí, però també remordiments». «Jo no sóc una dona deremordiments,aixòéscosade tous,dedèbils, i josócLilith».«I jo tot just sócunCaín qualsevol que ha vingut de lluny, un assassí del seu germà, un trepitjador defangque,sensehaverfetrespermerèixe-ho,hatingutlasortdedormiralllitdeladonamésbonica imésardentdelmón,queestima idesitja, encadaporusdel seucos».«Aixídoncs,nomataremNoah?»,vapreguntarLilith.«Sihiestàstandecidida,mana-ho fer a un esclau». «Nomenyspreo tantNoah com per fer-lomatar per unesclau».«Bévoliesqueelmatésjo,quetambésócunesclau».«Ésdiferent,quidormalmeullitnoésunesclau,opotsersí,peròdemiidelmeucos».«Iperquènoelmates tu?», va preguntar Caín. «Crec que, a pesar de tot, no en seria capaç».«D’homesquematendonesse’nveuencadadia,sielmatessistupotserinaugurariesuna nova era». «Que ho facin les altres, jo sóc Lilith, la boja, l’exaltada, però elsmeuserrorsielsmeuscrimss’ignoren».«Aixídoncs,deixem-loviure,libastaràelcàstigdesaberquesabemqueemvavolermatar».«Abraça’m,aixafa’m,trepitjadordefang».Caínlavaabraçar,peròlavapenetrarsuaument,senseviolència,ambunadolçorinesperadaquequasilavaferplorar.AlcapdeduessetmanesLilithanunciavaqueestavaembarassada.

Qualsevoldiriaquelapausocialilapaudomèsticaregnavenfinalmentalpalau,tothomenvoltatperlamateixaabraçadafraternal.Perònoeraaixí.Passatsunsquantsdies,Caínvaarribaralaconclusióque,araqueLilithesperavaunfill,elseutempsalpalau s’havia acabat.Quan la criatura vingués almón seria per a tothomel fill deNoah,isialcomençamentnofaltarienlesmésjustificadessospitesimurmuracions,el temps, el gran igualador, s’encarregaria de polir les unes i les altres, això sensetenirencomptequeelsfuturshistoriadorsespreocupariend’eliminardelacrònicade


la ciutat qualsevol al·lusió a un trepitjador de fang anomenatAbel, oCaín, o comdimoni es digui, incertesa que, ja per si mateixa, seria considerada suficient percondemnar-lo a l’oblit, en quarantena definitiva, això és el que pensarien ells, alsllimbsdelsesdevenimentsque,peralatranquil·litatdelesdinasties,noconvéairejar.Aquestrelatnostre, tot iquenotéresd’històric,demostrafinsaquinpuntestavenequivocats o eren malintencionats els dits historiadors, ja que Caín va existirrealment,vadonarunfillaladonadeNoah,iaratéunproblemaquehaderesoldre,com informarLilithquese’nvolanar.Confiaque lacondemnadictadapel senyor,«aniràs pelmón errant i fugitiu», serà suficient per convènce-la d’acceptar la sevadecisió d’anar-se’n.Al final va sermenys difícil del que es pensava, potser tambéperquè lanovacriatura, formadaper tan solsungrapatdecèl·lules titubants, javaexpressarundesigiunavoluntat,elprimerefectedelsqualsvaserreduirlapassióbojadelsparesaunvulgarepisodidellit,alqual,comjasabem,lahistòriaoficialnohadedicatniunasola línia.CaínvademanaraLilithunase iellavamanarque lidonessinelmillor,elmésdòcil,elmésrobustquehihaguésalsestablesdelpalau.Iestava en aixòquanva córrer per la ciutat la notícia quehaviendescobert l’esclautraïdorielsseuscomparsesielshavienempresonat.Sortosamentperalespersonessensibles, les que aparten els ulls dels espectacles incòmodes, siguin del tipus quesiguin, no hi va haver interrogatoris ni tortures, cosa que potser va ser deguda al’embaràsdeLilith, ja que, segons l’opiniódedistingides autoritats locals, podrienserdemalauguriperalfuturdelacriaturaengestació,noúnicamentperlasangqueinevitablement es vessaria, sinó també pels crits desesperats dels torturats.Van diraquellesautoritats,engeneralllevadoresambllargaexperiència,queelsbebès,dinsdelespanxesdelesmares,sententotelquepassaafora.Elresultatvaserunasòbriaexecucióamb forcadavantde tota lagentdelpoble, comsi fosunavís:«Atenció,aixòéselmínimqueuspotpassar».Desd’unbalcódelpalauvanpresenciarl’actepunitiuNoah, Lilith i Caín, aquest com a víctima de l’atemptat frustrat. Es va ferpatentque,alcontraridelquedeterminavaelprotocol,noeraNoahquiocupavaelcentredelpetitgrupsinóLilith,qued’aquestamaneraseparavaelmaritdel’amant,comsivolguésdeixarclarque,malgratnoestimarl’espòsoficial,esmantindrialligataellperquèaixòéselquesemblavaquevolial’opiniópúblicaielquerequerienelsinteressosdeladinastia,ique,enserobligadapelcrueldestíadeixarmarxarCaín,«aniràs pel món errant i fugitiu», hi continuaria tanmateix unida per la sublimmemòria del cos, pel record inesborrable de les hores fulgurants quehavienpassatjunts,cosaqueunadonanooblidamai,nocomelshomes,que totels lliscaper lapell.Els cadàversdels facinerososquedaranpenjatson són finsqueno siguinmésqueossos,jaquelasevacarnestàmaleïda,ilaterra,sihifossinsepultats,esregirariafins avomitar-launa i altravegada.Aquellanit,Lilith iCaínvandormir juntsperúltimcop.Ellavaplorar,elllavaabraçarivaplorartambé,peròlesllàgrimesnovandurar gaire, al cap de poca estona la passió eròtica tornava a apoderar-se d’ells, i,governant-los,novamentelsvadesgovernarfinsaldeliri,finsal’absolut,comsiel


mónnofosresmésqueallò,dosamantsdevorant-seinterminablementl’unal’altre,finsqueLilithvadir:«Mata’m».Sí,potseraquesthauriadeserel final lògicde lahistòriadelsamorsdeCaíniLilith,peròellnolavamatar.Lavabesarllargamentalsllavis,desprésesvaaixecar,lavamirarencaraunaaltravegadaivapassarlarestadelanitalseucatredeporter.


Apesar de la grisa foscor de l’alba, es podia veure que els ocells, no les amablescriaturesaladesque jano trigarangaireadeixaranarels seuscantsal sol, sinó lessalvatges aus de rapinya, les carnívores que viatgen de patíbul en patíbul, haviencomençatlasevafeinadenetejapúblicaalespartsexposadesdelspenjats,lacara,elsulls,lesmans,elspeus,lamitjacamaquelatúnicadeixavaaldescobert.Duesòlibes,espantadespelsorolldelespotesdel’ase,vanalçarelvoldelesespatllesdel’esclau,enuna tènue remorde sedaperceptible tan solsperorelles experimentades.Volantras,esvanficarperuncarreróestretdelcostatdelpalauivandesaparèixer.Caínvapicarl’aseambelstalons,vatravessarlaplaçapreguntant-sesitambéaraestrobariaelvellamblesduescabreslligadesambunasogai,perprimercop,esvaqüestionarqui devia ser aquell personatge impertinent,Ésben capaçde ser el senyor, amb lamaniaquetédepresentar-sedecopaqualsevollloc,vamurmurar.NovoliapensarenLilith.Quanenelseudesolatcatredeporters’haviadespertatd’unsomniagitat,constantmentinterromput,unimpulssobtatquasil’haviaempèsaentrarnovamental’estançaperaunaúltimaparauladecomiat,unúltimpetó,iquisapsiperaalgunacosamés que pogués arribar a passar.Ara encara hi era a temps.Al palau tothomdormia,segurqueLilitheral’únicaqueestavadesperta,ningús’adonariadelasevaràpida incursió, o potser les dues esclaves que li havien entreobert les portes delparadísenarribar,peròelleslidiriensomrient:«Comt’entenem,Abel».Desprésdelapròximacantonadadeixariadeveureelpalau.Elvellde lesovellesnohiera,elsenyor, si és que era ell, li donava carta blanca, però ni mapa de carreteres, nipassaport, ni recomanacions d’hotels i restaurants, senzillament un viatge com elsd’abans, a l’aventura,o, com ja llavorsesdeia, a labonadedéu.Caínva tornar apicar l’ase i de seguidava arribar a campobert.La ciutat s’havia convertit enunapetitatacafoscaque,apocapoc,perladistànciaqueanavaaugmentantmalgratelpasmesuratdelruc,semblavaques’enfonsésaterra.Elpaisatgeerasec,àrid,nohihavianiun sol fild’aiguaa lavista.Davantd’aquelladesolacióera inevitablequeCaínrecordésladuracaminadaquehaviafetdesprésqueelsenyorl’expulsésdelafatídicavallonelpobreAbels’haviaquedatpersempre.Senserespermenjar,senseniunasolagotad’aigua, tretde laque,miraculosament,vacaure finalmentdelcelquanlesforcesdel’ànimajalesteniadeltotminvadesilescamesl’amenaçavendecaureacadapas.Almenysaquestcopno li faltariamenjar, lesalforges lesportavaplenesavessar,unrecordamorósdeLilith,quepelquesemblanovaresultarsertanmalamestressadecasacompels seuscostumsdissoluts espodriahaverpensat.Elpitjoreraqueen totelpaisatgenohihavianiuna tristaombraonaturar-se.Amigmatí el sol ja era foc pur i l’aire, un tremolor centellejant que feia dubtar del queveien els ulls: «Millor, així nohaurédedesmuntar permenjar», es vadirCaín.Elcamípujavaibaixava,l’aseque,benmirat,noteniaresdeburro,avançavafentziga-zagues,aracapaquíaracapallà,sesuposaquehaviaaprèsaquesttrucgenialdelesmules,queenmatèriad’ascensionsalpineslasabenllarga.Unesquantespassesmési


seran al capdamunt de la pujada. I de sobte, oh, gran sorpresa, gran estupor, granemoció,elpaisatgequeCaínteniaaldavanteracompletamentdiferent,verddetotselsverdsdelmón,ambarbresfrondosos iconreusabundants, reflexosd’aigua,unatemperatura suau, núvols blancs surant pel cel.Vamirar enrere, lamateixa aridesad’abans,lamateixasequera,allàresnohaviacanviat.Eracomsiexistísunafrontera,una línia que separés dos països. «O dos temps», va dir Caín sense consciènciad’haver-hodit,comsialgúhaguéspensatperell.Vaaixecarelcappermirarelcelivaveurequeelsnúvolsqueesmovienenladirecciód’onhaviavinguts’aturavenalaverticaldelterraidesprés,perartsdesconegudes,desapareixien.Caltenirpresentque Caín està poc informat sobre temes cartogràfics, de fet es podria dir que, enrealitat, aquest és el seu primer viatge a l’estranger, per tant és natural que elsorprengui veure una altra terra, una altra gent, altres cels i altres costums.Bé, totaixòésveritat,peròelqueningúnoemsapexplicaréslaraóperlaqualelsnúvolsnopodienpassard’allàcapaquí.Sinoés,diulaveuqueparlaatravésdelabocadeCaín,queestractad’unaltretemps,queaquestpaisatgecuidatitreballatperlamàdel’homejahaviaestat,enèpoquespassades,tanestèrilidesolatcomlesterresdeNod.Aixídoncs, somal futur, enspreguntem,hemvistunesquantespel·lícules i tambéalgunsllibresqueenparlen.Sí,aquestaéslafórmulacomunaquesesolferservirperexplicar una cosa com la que sembla que acaba de passar, el futur, diem, i ensquedem tan tranquils, perquè li hem posat un rètol, una etiqueta, però, segons lanostraopinió,ensentendríemmillorsin’hidiguéssimunaltrepresent,perquèlaterraéslamateixa,sí,peròelsseuspresentsvancanviant,elsunssónpresentspassats,elsaltres presents que han de venir, així seria més senzill, tothom ho entendria. Quidonavamostresdel’alegriamésprofundaeral’ase.Nascuticriatenterresdesecà,alimentat a basedepalla i cards, amb l’aigua racionadaoquasi, la visióque teniadavantdelsullsfregavaelsublim.Ésllàstimaquenohihaguésningúperallícapaçd’interpretarelsmovimentsdelessevesorelles,aquestamenadetelègrafdebanderesambquèlanatural’hadotat,ipocs’imaginaval’afortunadabèstiaqueundiavoldriaexpressar l’inefable, sí, l’inefable,quecomsabemésprecisamentelquehihamésenllà de qualsevol possibilitat d’expressió. Caín també estava content, ja somiavaambundinaral camp,entre laverdor, els fugissers rierolsd’aigua i elsocells fentsimfonies a les branques. Amà dreta del camí, unamicamés enllà, hi havia unarenglerad’arbresesplèndidsqueprometienlamillordelesombresidelesmigdiades.VasercapallàqueCaínvaguiarl’ase.L’indretsemblavafetapropòsitperaldescansdelsviatgerscansatsidelsseusanimalsdecàrrega.Paral·lelamentalsarbreshihaviaunafilerad’arbustosquetapavaelsenderestretques’enfilavacapalpujol.Alleugeritdelpesdelesalforges,l’ases’havialliuratalesdelíciesdel’herbafrescaid’algunaescadusseraflorsilvestre,saborsquenolihavienpassatmaiperlagola.Caínvatriartranquil·lamentelmenúivamenjarallàmateix,assegutaterra,envoltatd’innocentsocellsquepicotejavenlesengrunes,mentreelsrecordsdelsbonsmomentsviscutsalsbraços de Lilith li tornaven a escalfar la sang. Se li havien començat a tancar les


parpellesquanunaveujuvenil,denoi,elvasobresaltar:«Pare»,vacridarelnoi,iacontinuacióunaaltraveud’adultd’unacertaedat,vapreguntar:«Quèvols,Isaac?».«Hemportat finsaquíel foc i la llenya,peròonés lavíctimaperal sacrifici?».Elparevarespondre:«Elsenyorproveirà,elsenyortrobaràlavíctimaperalsacrifici».Ivancontinuarpujantelpendent.Doncsbé,entrequepugeninopugen,convésabercomvacomençaraquestahistòriapercomprovar,unavegadamés,queelsenyornoésunapersonaen laqual espugui confiar.Feiacomamàximuns tresdiesqueelsenyor havia dit aAbraham, el pare del noi que ara carrega a l’esquena el feix dellenya:«AgafaIsaac,elteuúnicfill,quetantestimes,ivés-te’nalaregiódemoriaiofereix-me’lensacrificiadaltdelamuntanyaquejot’indicaré».Sí,ellectorhohallegitbé,elsenyorvaordenaraAbrahamquelisacrifiquéselseupropifill,ihovaferamblamàximasimplicitat,comquidemanaungotd’aiguaquantéset,cosaquedemostraqueaixòhoteniapercostum,iuncostummoltarrelat.Elméslògic,elmésnatural,elméssimplementhumàhauriaestatqueAbrahamhaguésengegatelsenyoralamerda,perònovaseraixí.L’endemà,elparedesnaturalitzatesvallevardebonmatípercol·locarelsarreusal’ase,vaprepararlallenyaperalfocdelsacrificiiesva posar en camí cap a l’indret que el senyor li havia indicat. Es va emportar doscriats iel seu fill Isaac.El tercerdiadeviatge,Abraham,de llunyestant,vaveurel’indret. Llavors va dir als criats: «Quedeu-vos aquí amb l’ase que jo i el noi ensarribaremfinsallàperadorarelsenyoritornaremdeseguida».Ésadir,amésdesertanfilldeputacomelsenyor,Abrahameraunmentiderrefinat,disposataenganyarquifosamblasevallenguabífida,que,enaquestcas,segonseldiccionariprivatdelnarradord’aquestahistòria,significatraïdorenca,pèrfida,calumniosa,deslleial,entrealtresbellesessemblants.Arribatsa l’indretqueel senyor lihaviadit,Abrahamvaaixecarunaltar i hiva apilar la llenya.Desprésva lligar el seu fill i el vaposar al’altar,damuntlallenya.Totseguitvaagafarelganivetpersacrificarelpobrenoi,ijaes disposava a tallar-li el coll que va notar que algú l’agafava pel braç, almateixtempsqueunaveucridava:«Quèfas,vellmalvat,matarelteupropifill,cremar-lo!,semprelamateixahistòria,escomençaperunanyellis’acabamatantlapersonaqueméshauríemd’estimar».«M’hohamanat el senyor,m’hohamanat el senyor», esdebatia Abraham. «Au, calla o qui el matarà seré jo, deslliga el noi, agenolla’t idemana-li perdó». «Tu qui ets?». «Sóc Caín, sóc l’àngel que ha salvat la vida aIsaac».«No,noéscert,Caínnoéscapàngel, l’àngelésaquestqueacabad’aterrarfentmoltaremoramblesalesiques’haposatadeclamar,comunactoraquiperfilitocaentrarenescena».«Noaixequislamàcontraelnoi,nolifacismal,araséqueobeeixeselsenyoriqueestàsdisposat,peramoraell,anorefusar-linitansolselteufill únic». «Arribes tard», va dir Caín, «si Isaac no és mort és perquè jo ho heimpedit».L’àngelvafercaradecontrició.«Sentomolthaverarribattard,perònohaestat culpa meva, mentre venia he tingut un problema mecànic a l’ala dreta, nosincronitzava amb l’esquerra, el resultat han estat canvis constants de rumb quem’handesorientat,enrealitatn’hepassatdetotesperarribarfinsaquí,i,persinofos


prou, no m’havien explicat exactament quina d’aquestes muntanyes era la delsacrifici,sihearribathaestatgràciesaunmiracledelsenyor».«Tard…»,vadirCaín.«Millortardquemai»,varespondrel’àngelambarrogància,comsihaguésacabatdepronunciar una veritat primera. «T’equivoques, mai no és el contrari de tard, elcontrari de tard ésmassa tard», va respondreCaín. L’àngel va remugar. «Un altreracionalista»,i,comquenohaviaacabatlamissióquelihaviaestatencomanada,vacompletar la restade l’encàrrec.«Escoltaquèm’hamanatquedigui el senyor: “Jaquehasestatcapaçdeferaixò,jaquenom’hasrefusatelteupropifill,juropelmeubonnomqueetbeneiréifaréquelatevadescendènciasiguitannombrosacomlesestrellesdelceloelsgransdesorradelaplatjaiprenguipossessiódelesciutatsdelsseus enemics, i encaramés, a través dels teus descendents tots els pobles delmónseranbeneïts,perquèhasobeïtlamevaordre,parauladelsenyor”.Aquestes,perquinohosàpigaofaciveurequehoignora,sónelscomptesdoblesdelsenyor»,vadirCaín,«siunhiguanya,l’altrenohiperd,peròdetotamaneranoentenccompodenser beneïts tots els pobles delmón únicament perquèAbrahamva obeir una ordreestúpida». «D’això, al cel, endiemobediènciadeguda», vadir l’àngel.Ranquejantamb l’ala dreta i ambmal regust de boca per haver fracassat en la sevamissió, lacriaturacelestialse’nvaanar,Abrahamielfilltambéesvanposarenmarxacapaonels criats els esperaven, i ara, mentre Caín arranja les alforges al llom de l’ase,imaginem-nosundiàlegentreelfrustratbotxíilavíctimasalvadainextremis.Isaacpregunta:«Pare,quinmal t’he fetperquèemvolguessismatar, amiquesócel teuúnicfill?»«Nom’hasfetcapmal,Isaac».«Aleshores,perquèm’hasvolguttallarelcollcomsifosunxai?»,preguntaelnoi,«sinohaguésaparegutaquellhomequet’haagafatpelbraç,queelsenyorl’omplidebenediccions,araportariesuncadàvercapacasa».«Haestat ideadelsenyor,queemvoliaposaraprova».«Aprovadequè?».«De la meva fe, de la meva obediència». «Quina mena de senyor és aquest queordenaaunparequematielseupropifill?».«Éselsenyorquetenim,elsenyordelsnostresavantpassats,elsenyorquejahihaviaquanvamnéixer».«Isiaquestsenyortinguésun fill, tambéel fariamatar?»,pregunta Isaac.«Aixòenshodiràel futur».«Així doncs, és un senyor capaç de tot, del bo, del dolent i del pitjor».«Efectivament».«Iquèt’hauriapassatsihaguessisdesobeïtlasevaordre?»,preguntaIsaac. «El costum del senyor és enviar a la ruïna qui ha fallat, o enviar-li unamalaltia».«Aixòvoldirqueelsenyorésrancorós».«Crecquesí»,responAbrahamen veu baixa, com si tingués por que el sentissin, «per al senyor no hi ha resimpossible».«Nitansolsunerrorniuncrim?»,preguntaIsaac.«Elserrorsielscrimssobretot».«Pare,nom’avincambaquestareligió».«Doncst’hihauràsd’avenir,fillmeu, no tens altre remei, i ara t’he de demanar una cosa, una petició humil».«Quina?». «Queoblidemel que ha passat?. «No sé si podré, pare, encara emveigentrelallenya,lligat,ielteubraçaixecat,ambelganivetbrillant».«Nosócjoquieraallà,enelmeubonsenynohohauriafetmai».«Volsdirqueelsenyorfaembogirlespersones?»,preguntaIsaac.«Sí,moltsovint,quasisempre»,responAbraham.«Sigui


comsigui,quiteniaelganivetalesmanserestu».«Elsenyorhohaviaplanificattot,teniaprevist intervenira l’últimmoment, jahasvist sinó l’àngelquehaaparegut».«Ha arribat tard». «El senyor hauria trobat una altra manera de salvar-te,probablementjasabiaquel’àngelarribariatardiperaixòhafetveniraquellhome».«EsdiuCaín,nooblidiselquelideus,Caín»,repeteixAbrahamobedient,«elvaigconèixer quan encara no havies nascut». «L’home que ha salvat el teu fill de serdegollaticrematalfeixdellenyaqueellmateixhaviacarregatal’esquena».«Peròalfinalnohapassatres,fillmeu».«Pare,laqüestió,encaraqueamim’importimolt,noéssim’hemortonom’hemort, laqüestióésquehaguemdesergovernatsperunsenyor com aquest, tan cruel comBaal, que devora els seus fills». «On has sentitaquestnom?».«Lagent somia,pare».«Estic somiant»,vadir tambéCaínquanvaobrirelsulls.S’haviaadormitadaltdel’aseiesvadespertardecop.Estavaalmigd’unpaisatgediferent,ambquatrearbresraquíticsdispersositanseccomlesterresdeNod,peròsecdesorra,nodecards.«Unaltrepresent»,vadir.Livaferl’efectequeaquestdeviasermésanticque l’anterior,aquellenelqualhaviasalvat lavidad’unnoiqueesdeiaIsaac,iaixòdemostravaquetantpodiaavançarcomreculareneltemps,inoperpròpiavoluntat,jaque,perserfrancs,sesentiacomalgúquemésomenys,nomésmésomenys,saponésperònocapaonva.Aquestlloc,perposarunexemplede lesdificultatsd’orientació ambquèCaín s’haviad’enfrontar, semblavaunpresentquefeiamoltquehaviapassat,comsielmónencaraestiguésalesúltimesfases de construcció i tot tingués un aspecte provisional. En la llunyania, com sihaguésvingutapropòsit,bena lavorade l’horitzó,esdistingiauna torrealtíssimaamblaformadecontruncat,ésadir,unaformacònicadelaqualhavientretlapartdedaltoencaranol’hihavienposat.Ladistànciaeragran,peròaCaín,queteniaunavista excel·lent, li va semblar veure gent que esmovia pel voltant de l’edifici. Lacuriositat el va portar a picar les anques de l’ase perquè accelerés el pas, però deseguida laprudència livaferdisminuir lavelocitat.Nosabiasies tractavadegentpacífica,iencaraquehofos,vésasaberquèlipodriapassaraunburrocarregatambdues alforges plenes d’aliments de la millor qualitat davant d’una multitud depersonesdisposadespernecessitatitradicióadevorarqualsevolcosaquese’lsposésaldavant.Nolesconeixia,nosabiaquieren,perònoeragensdifícild’imaginar.Elquetampocpodiafereradeixarl’aselligatenund’aquellsarbrescomsifosunacosasense valor, ja que s’arriscava a tornar i no trobar-hi ni l’ase ni el menjar. Laprudència manava doncs que agafés un altre camí, que es deixés d’aventures, endefinitiva,perdir-hoenpoquesparaules,quenodesafiéselcecdestí.Lacuriositat,però,vatenirméspoderquelaprudència.Vacamuflartanbécomvapoderlabocade les alforges amb branques d’arbres per fer veure que es tractava delmenjar del’animali,aleajactaest,esvadirigircapalatorre.Amesuraques’hiapropava,laremordelesveus,primertènue,anavacreixenticreixentfinsqueesvatransformarenunperfectexivarri.«Semblenbojos, folls rematats»,vapensarCaín.Sí,estavenbojos de desesperació perquè parlaven i no aconseguien entendre’s, com si fossin


sordsicridessincadacopmésalt,inútilment.Parlavenllengüesdiferentsienalgunscasos reien i es burlaven els uns dels altres com si la llengua de cadascú fosmésharmoniosaimésbonicaqueladelsaltres.Lacosaméscuriosa,iaixòCaínencaranohosabia,ésquecapd’aquellesllengüeshaviaexistitmaiabans,quetotselsquierenallíparlavend’arrelunsolidiomaalasevaterrais’enteniensensedificultat.Vatenirsortdetrobar-sedeseguidaambunhomequeparlavahebreu,llenguaquehaviaestat afortunada enmig d’aquella confusió a la qual Caín ja es començava aacostumar,ambgentques’expressava,sensediccionarisni intèrprets,enanglès,enalemany,enfrancès,enespanyol,enitalià,eneuskara,algunsenllatíigrec,ifinsitot,quihohaviadedir,enportuguès.«Quèésaquestdesacord?»,vapreguntarCaín,il’homevarespondre:«Quanvamvenird’orientperestablir-nosaquí,totsparlàvemlamateixa llengua».«I comesdeia?»,vavoler saberCaín.«Comqueera l’únicanonecessitavadir-sedecapmanera,eralallenguaiprou».«Iquèvapassardesprés?».«Aalgúselivaacudirfermaonsicoure’lsalforn».«Icomelsfèieu?»,vapreguntarl’antictrepitjadordefangsentint-seentreelsseus.«Comsempreelshavíemfet,ambfang, sorra i pedres petites, i en lloc demorter hi posàvem betum». «I després?».«Després vamdecidir construir una ciutat ambunagran torre, que és aquesta, unatorrequearribésfinsalcel».«Perquè?»,vapreguntarCaín.«Perfer-nosfamosos?».«Iquèvapassar,perquè laconstruccióestàparada?».«Perquèelsenyorvabaixarperveure-lainolivaagradar».«Arribaralceléseldesigdetothomejust,troboqueelsenyorushihauriad’haverajudat».«Sí,perònohovafer».«Iquèvafer?».«Vadirquearaqueenshavíemposataconstruirlatorre,janingúensimpediriaferelquevolguéssim,peraixòvacrearconfusióenelllenguatge,apartirdellavors,compotsveure, no ens hem entèsmés». «I ara què?», va preguntarCaín. «Ara no hi hauràciutat, la torre no s’acabarà i nosaltres, cadascun amb la seva llengua, no podremcontinuarvivintjunts».«Latorreésmillordeixar-lacomarecord,ambeltempss’hifaranexcursionsdesdetotarreupervenir-neaveurelesruïnes».«Probablementnohihauràruïnes,n’hihaquediuenquehansentitdiralsenyorque,quanjanosiguemaquí, enviarà una forta ventada per destruir-la, i el senyor compleix el que diu».«L’envejaésel seugrandefecte,en llocd’estarorgullósdels fillsque té,prefereixdonar veu a l’enveja, és clar que el senyor no suporta veure una persona feliç».«Tantafeina,tantasuor,peranores».«Ésunallàstima»,vadirCaín,«hauriaquedatuna obra bonica». «Sí», va dir l’home, que ara es mirava l’ase amb golafreria.«Hauriaestatunaconquesta fàcilsihaguésdemanatajudaalsseuscompanys,peròl’egoismevapodermésquelaintel·ligència».Quanl’homevainsinuarunmovimentperposarlesmansalcabestre,l’ase,elmateixquehaviasortitdelsestablesdeNoahambreputaciódedòcil,vaferunamenadepasdeballamblespotesdeldavant, i,girantlesanquesdeldarrere,vallançarunparelldeguitzesquevanarruïnarelsplansdel pobre diable. Tot i haver actuat en legítima defensa, immediatament l’ase vaveureclarquelessevesraonsnoserienacceptadesperlamassaque,cridantentotesles llengüeshagudes iperhaver, jaavançavapersaquejar lesalforges id’ell fer-ne


mandonguilles.Sensenecessitarl’estímuldelsesperonsdelcavallervaarrencarauntrotalegreidesprésagalop,tantl’uncoml’altreinesperatstenintencomptelasevanaturalesaasinina,d’animalsegurperòalqual,enprincipi,nopotsdemanarpressa.Els assaltants esvanhaverde resignar aveure’ldesaparèixer enmigd’unnúvoldepols,quetambévatenirunaaltraconseqüènciaimportant,ladeferpassarCaínielseuaseaunaltrepresentfuturenaquellmateixlloc,peròlliuresdelsatrevitsrivalsdel senyor, aradispersatspelmónperquè jano tenienuna llenguacomunaqueelsmantinguésunits.Imponent,majestuosa,latorreeraallà,benatocardel’horitzó,finsitotinacabadasemblavacapaçdedesafiarelsseglesielsmil·lennis,però,totdecop,esvadeixardeveure.Escompliaelqueelsenyorhaviaanunciat,queenviariaunagranventadaquenodeixariapedrasobrepedranimaósobremaó.LadistàncianopermetiaaCaínpercebrelaviolènciadel’huracàquesortiadelabocadelsenyornil’estrèpit dels murs ensorrant-se un després de l’altre, les columnes, els arcs, lesvoltes,elscontraforts,peraixò la torre semblavaques’ensorrésensilenci,comuncastelldecartes,finsquetotesvaconvertirenunenormenúvoldepolsquepujavacapal cel i nodeixavaveure el sol.Al capdemolts anys esvadir que allàhaviacaigut un meteorit, un cos celeste, dels molts que volten per l’espai, però no ésveritat,eralatorredeBabel,quel’orgulldelsenyornovaconsentirqueacabéssim.Lahistòriadelshomeséslahistòriadelsseusmalentesosambdéu,niellensenténanosaltres,ninosaltresl’entenemaell.


EstavaescritalestaulesdeldestíqueCaínestornariaatrobarAbraham.Undia,ambmotiu d’aquells canvis sobtats de present que el feien viatjar en el temps, araendavant,araenrere,Caínvaanaraparar,al’horademéscalor,aunatendaquehihaviaalcostatdelesalzinesdemambré.Adins,livasemblarentreveure-hiunvellquelirecordavavagamentalgú.Perassegurar-se’nvapicaralaportaialeshoresvasortirAbraham.«Busquesalgú?», livapreguntar.«Sí ino,esticdepas,peròm’hasemblatqueetconeixiaiefectivamentnom’equivocava,comestàelteufillIsaac?,sócCaín».«Etconfons,l’únicfillquetincesdiuIsmael,noIsaac,iIsmaeléselfillque li he fet a la meva esclava Agar». L’esperit despert de Caín, ja exercitat ensituacions així, es va il·luminar de sobte, el joc dels presents alternatius haviamanipulat el temps una vegada més, li mostrava anticipadament el que s’haviad’esdevenir després, és a dir, amb paraules més senzilles i explícites, el tal Isaacencaranohavianascut.«Norecordohaver-tevistmaiabans»,vadirAbraham,«peròentra,comsifossisacasateva,faréqueetportinaiguaperrentar-teelspeusipaperpassarlajornada».«Abansm’hed’ocupardel’ase».«Deixa’lenaquellesalzines,allàhihafencipallaiunabeuradorambaiguafresca».Caínvaagafarelrucpelronsal,livatreurel’albardaperalleugerir-lodelacalorielvainstal·larasotad’unaombra.Després va sospesar les alforges, que estaven quasi buides, i es va preguntar compodria remeiar l’escassetat d’aliments que començava a ser alarmant.El que haviasentit dir aAbraham li havia renovat l’ànima, però no només de pa viu l’home, imenys ell, que en els últims temps s’havia acostumat a unes atencionsgastronòmiquesmoltpersobredelseuorigenidelasevacondiciósocial.Aixídoncs,Caín va lliurar l’ase als més legítims plaers campestres, aigua, ombra, menjarabundant, i va tornar a la tenda, va tornar a trucar a la porta per anunciar la sevapresència i va entrar. De seguida va veure que hi havia una reunió a la qual,òbviament, no havia estat convidat, tres homes que pel que sembla havien arribatllavorsparlavenambl’amode lacasa.Vafermencióderetirar-seambladiscrecióconvenient,peròAbrahamlivadir:«Note’nvagis,seu, totssouelsmeushostes, iara,siempermeteu,donarélesmevesordres».VaanaroneraSara,lasevadona,iliva dir: «Corre, pren tres mesures de la millor farina i fes-ne uns quants panets».Desprésvacórrercapalramat,vatriarunvedelltendreigrasieldonàalcriatperquèel cuinésde seguida.Uncop llest,va servir la carndevedell alshostes, i tambéaCaín. «Menja amb ells a l’ombra d’aquells arbres», va dir. I, com si no fos prou,encaraelsvaservirlletimantega.Aleshoresellslivanpreguntar:«OnésSara?»,iAbrahamva respondre:«A la tenda».Vaser llavorsqueundels treshomesvadir:«L’anyvinenttornaréacasatevai,quansiguil’hora,latevadonatindràunfill.SeràIsaac»,vadirCaínfluixet,tanfluixetquesemblaqueningúelvasentir.AbrahamiSarajaerenforçavells,iaellalihaviapassatl’edatdetenirfills.Peraixòesvaposarariuretotdient-se:«Compodrésentiraquestaalegriasielmeumaritijojasomvellsiestemcansats».L’homevapreguntaraAbraham:«PerquèSaraharigutenpensar


queunadonaalasevaedatnopottenirfills,ésquehiharesdifícilperalsenyor?»,ivarepetirelquehaviaditabans:«D’aquíaunanytornaréapassarpercasatevai,alfinaldel tempsoportú, la tevadonahauràdonata llum».EnsentiraixòSaraesvaespantarivanegarhaverrigut,peròl’altrevarespondre:«Hasrigut,sísenyora,quet’hevist».Enaquellmomenttotsesvanadonarqueeltercerhomeeraelpropisenyordéuenpersona.Nos’haditquantocavaqueCaín,abansd’entraralatenda,s’haviaabaixat la vora del turbant fins als ulls per amagar la marca de la curiositat delspresents, sobretotdel senyor, que immediatament el reconeixeria, per això,quanelsenyorlivapreguntarsiesdeiaCaín,varespondre:«Sí,laveritatésquesócCaín,perònoaquell».

Elmésnormalhauria estat que el senyor, davant l’elusiópochàbil deCaín, hihaguésinsistitiCaínhaguésacabatperconfessarqueeraellmateix,l’assassídelseugermàAbel, culpa per la qual ara complia la pena d’anar pelmón errant i fugitiu,però el senyor tenia una altra preocupaciómés urgent imés important al cap quedescobrirlaveritableidentitatd’unforastersospitós.Elcasésqueadaltdelcel,d’onfeia uns instants havia sortit, li havien arribat nombroses queixes pels crimscontranatura que s’estaven produint a les ciutats properes de Sodoma i Gomorra.Comajutgeimparcialquesempres’haviaenorgullitdeser,totiquenofaltavenactesseus que demostressin precisament el contrari, el senyor havia baixat per treure’nl’aiguaclara.PeraixòaraesdirigiaaSodoma,acompanyatd’Abraham,i tambédeCaín,quehaviademanat,percuriositatdeturista,sihipodiaanar.Elsdosquevenienambelsenyor,quesegurqueerenàngelsdecompanyia,anavenaldavant.AleshoresAbraham va fer tres preguntes al senyor: «De debò que exterminaràs tant elsinnocentscomelsculpables?,suposemqueaSodomahihagicinquantainnocents,elsexterminaràs també?, no seràs capaç de perdonar tota la ciutat per atenció alscinquanta lliuresdemal?». Ivacontinuar:«Noéspossiblequefacisunacosaaixí,senyor,condemnaramortl’innocentjuntamentambelculpable,sihofas,alsullsdetothom,serinnocentoserculpableseràlamateixacosa,pertant,tu,queetseljutgede tot elmón,hasde ser just en les teves sentències».A laqual cosael senyorvarespondre:«Si troboa laciutatdeSodomacinquantapersones innocentsperdonarétota la ciutat per consideració a elles». Animat, ple d’esperança, Abraham vacontinuar:«Jaquem’hepres la llibertatdeparlarambelsenyor, joquenoméssócpolshumildelaterra,permet-meencaraunaaltrapregunta,suposemquenoarribenben bé a cinquanta, que n’hi falten cinc, destruiries la ciutat per culpa d’aquestscinc?». El senyor va respondre: «Si només hi trobava quaranta-cinc innocents,tampocladestruiria».Abrahamvadecidiratiarelfocmentreencarahihaviabrasa:«Arasuposemquehihaquarantainnocents»,ielsenyorvarespondre:«Tampocnodestruirialaciutatperatencióaaquestsquaranta».«Isin’hihaguessintrenta?»«Peraqueststrentatampocfariamalalaciutat?».«Isifossinvint?»,vainsistirAbraham.«Noladestruiréperconsideracióaaquestsvint».AleshoresAbrahamesvaatreviradir:«Queelsenyornos’enfadisitornoapreguntar».«Audigues»,vadirelsenyor.


«Suposemquenoméshihagideupersonesinnocents».«Tampocnoladestruiriaperconsideracióaaquestesdeu».Desprésd’haverrespostaixílespreguntesd’Abraham,elsenyoresvaretirariAbraham,acompanyatdeCaín,vatornaralatenda.D’aquellqueencarahaviadenéixer,Isaac,nose’nparlariamés.Quanvanarribaralesalzinesdemambré,Abrahamvaentraralatenda,d’onenvasortiralcapdepocaestonaambels panets que havia promès a Caín. Caín va parar d’ensellar el ruc per agrair elgenerós obsequi i va preguntar: «Com et sembla que el senyor comptarà els deuinnocentsque,enelcasqueexisteixin,evitaranladestrucciódeSodoma,creusqueanirà deporta enporta preguntant les tendències i els gustos sexuals dels pares defamília i dels seus descendents mascles?». «El senyor no necessita fer aquestsescrutinis,nomésmirantlaciutatdesdedaltentéproupersaberquèhipassa»,varespondreAbraham.«Volsdirqueel senyorha fetaquestacordamb tuperno res,nomésper complaure’t?», va tornar apreguntarCaín. «El senyor compleix la sevaparaula».«Aminom’hosembla,tancertcomqueemdicCaín,totiquejam’hagiditAbel, Sodoma serà destruïda hi hagi innocents o no, i potser fins i tot aquestamateixanit».«Sí,éspossible,inoúnicamentSodoma,tambéGomorraiduesotresciutatsmésdelaplana,onelscostumssexuals tambés’hanrelaxat,elshomesambelshomesilesdonesdeixadesdebanda».«Iatunoetpreocupenelsdoshomesquevenienambelsenyor?».«Noerenhomes,erenàngels,elsconecbé».«Àngelssenseales».«Sihandefugirnonecessitarancapala».«Doncsjoetdicqueaaquestsàngelsse’lsmenjaransielsposenlamàialtrescosesaldamunt,ielsenyornoestaràgenssatisfetambtu,sijofosalteullocaniriaalaciutataveurequèpassa,atunoetfaranres».«Tensraó,hianiré,peròetdemanoquem’hiacompanyis,emsentiréméssegur,unhomeimigvalenmésqueundesol».«Somdos,noun».«Jojanosócmésquelameitatd’unhome,Caín».«Doncssom-hi,siensassalten,dosotresencaraelspodrématar amb el punyal que porto sota la túnica, després confiem que el senyor japroveirà».AleshoresAbrahamvacridarunmossoi livamanarqueportéselrucal’estable. I aCaín li va dir: «Si no tens compromisos que t’obliguin a partir avui,t’ofereixolamevahospitalitatperpassarlanit,comunapetitapagadelfavorqueemfaràs acompanyant-mea la ciutat». «Esperopoder-te fer altres favors en el futur siestanalmeuabast»,vadirCaín,peròAbrahamnopodiaendevinaronvoliaarribarCaín amb aquestes misterioses paraules. Van començar a baixar cap a la ciutat iAbrahamvadir:«LaprimeracosaquefaremésanaracasadelmeunebotLot,filldelmeugermàHaran,ellensposaràaldiadecomvanlescoses».Elsoljas’haviapostquanvanarribaraSodoma,peròencarahihaviamoltaclaror.Llavorsvanveureuna granmunió d’homes que s’aplegaven al davant de la casa de Lot tot cridant:«Volem aquests homes que tens a dins de casa, fes-los sortir perquè volemdormiramb ells!», i donaven cops contra la porta, amenaçant d’esbotzar-la. LlavorsAbrahamvadiraCaín:«Vine,donaremlavoltaalacasaitrucaremperlaportadeldarrere».Iaixíhovanfer.VanentrarjustquanLot,desdelaportadeldavant,anavadient: «Si us plau, amics meus, no cometeu un crim així, tinc dues filles solteres


perquèenfeuelquevulgueu,peròaaquestshomesnoelsfeuresperquèhanbuscatproteccióacasameva».Elsdeforavancontinuarcridant furiosament,peròdecopelsclamsvancanviardeto,araelquesesentiaerenlamentacionsiplors.«Esticcec,estic cec», era el que deien tots, i preguntaven: «On és la porta, aquí hi havia unaporta i janohiés».Persalvarelsseusàngelsdeserbrutalmentviolats,destípitjorquelamortsegonselsentesos,elsenyorvadeixarcecsatotselshomesdeSodomasenseexcepció,laqualcosademostraque,endefinitiva,entotalaciutatnohihavianideuinnocents.Al’interiordecasa,elsvisitantsdeienaLot:«Vés-te’nd’aquíambtotselsquietpertanyin,fills,filles,gendres,iambtotelquetinguisenaquestaciutat,perquèhemvingutadestruir-la».Lot se’nvaanaraavisarels seus futursgendres,peròaquestsnose’lvancreureivanriuredelqueesvanpensarqueeraunabroma.Ja a trenc d’alba, elsmissatgers del senyor van tornar a insistir a Lot: «Aixeca’t iemporta’td’aquílatevadonailestevesduesfillessinovolsquetambécaiguisobrevostre el càstig de la ciutat, aquesta no és la voluntat del senyor però és el queinevitablementpassaràsinoobeeixes».I,senseesperarresposta,elvanagafarperlamà,tambéladonailesduesfilles,ise’lsvanemportardelaciutat.AbrahamiCaínvanmarxarambellsperònoperacompanyar-losfinsalesmuntanyes,queéselqueelsaltreshaurienfetperconselldelsmissatgerssiLotnohaguésdemanatdequedar-seenunapetitaciutat,quasiunpoble,queesdeiaSóar.«D’acord,aneu-hi»,vandirelsmissatgers,perònomireuenrere.Lotvaentraralpoblequansortiaelsol.Llavorsel senyor va fer caure sofre i foc sobre Sodoma i sobreGomorra i les va destruircompletament, i també tota la regió amb els seus habitants i tota la vegetació.Miressisonmiressis,nomésveiesruïnes,cendresicossoscarbonitzats.PelquefaaladonadeLot,vamirarenrere,desobeintlesordres,iesvaconvertirenunaestàtuade sal. Fins avui encara ningú ha aconseguit entendre per què va ser castigadad’aquellamanera,siéstannaturalvolersaberquèpassadarrerenostre.Ésprobableque el senyor hagués volgut castigar la curiositat com si fos un pecatmortal, peròaixò no diu gaire a favor de la seva intel·ligència, vegeu sinó què va passar ambl’arbredelbéidelmal,siEvanohaguésportatelfruitaAdamperquèenmengés,iellamateixa tampocnon’haguésmenjat, encara serienal jardíde l’edèn,quemiraquen’era,d’avorrit.Enel camíde tornada,per casualitatvanpararunmomentonAbraham havia parlat amb el senyor, i va ser allà que Caín va dir: «Tinc unpensamentquenoempuctreuredelcap».«Quin?»,vapreguntarAbraham.«QuehihaviapersonesinnocentsaSodomaialesaltresciutatscremades».«Sin’hihaguéshagut, el senyorhauria complert lapromesaqueva ferde salvar-los lavida».«Elsinfants»,vadirCaín,«aquellescriaturesereninnocents».«Déumeu»,vamurmurarAbraham,ilasevaveuvasonarcomungemec.«Sí,potseréselteudéu,perònohaestateldéud’aquellescriatures».


Enunmoment,aquellmateixCaínquehaviaestataSodomaihaviareprèselviatgees va trobar al desert del Sinaí, on, ambgran sorpresa, es va veure envoltat d’unamultituddemilersdepersonesacampadesa la faldad’unamuntanya.Nosabiaquieren,nid’onvenien,nicapaonanaven.Sihopreguntavaaalgúdelsquiestavenperallí prop, delataria automàticament que era estranger, i això despertaria recels iportariaproblemes.Aixídoncs,prudentmentenguàrdia,vadecidirqueaquestcopnoesdirianiCaínniAbel,nofoscasqueeldimoniselesempesquésperenviar-lialgúquehaguéssentitaparlardelahistòriadelsdosgermansicomencésaferpreguntesinoportunes.Elmillor seria estar ambelsullsoberts,pararbé lesorelles i treure’nconclusionsperellmateix.Unacosaeraclara,iésquehihaviauntalMoisèsdelqualtothom parlava, els uns amb antiga veneració, però la majoria amb una certaimpaciència recent. I erenaquestselsquipreguntaven:«OnésMoisès, faquarantadiesiquarantanitsquese’nvaanaralamuntanyaperparlarambelsenyorifinsavuiniunatristanotícia,ésclarqueelsenyorenshaabandonat,novolsaberresdelseupoble».Elcamídel’enganyneixestret,peròsemprehihaalgúdisposataeixamplar-lo,diguemque l’engany, comdiu laveupopular, éscomgratar-se imenjar, si t’hiposesjanopares.EntrelagentqueesperavaqueMoisèstornésdelamuntanyadelSinaí hi havia un germà seu que es deia Aaron, el qual, encara en temps del’esclavituddels israelitesaEgipte,haviaestatnomenatsummesacerdot.Ésaellaquiesdirigienelsimpacients:«Au,fes-nosunsdéusqueensguiïn,quenosabemquèli ha passat aMoisès», i aleshoresAaron, que pel que es veu, amés de no ser unmodeldefermesadecaràcter,eraforçaporuc,enllocdenegar-s’hirotundamentvadir:«Jaqueaixòéselquevoleu,agafeulesarracadesd’ordelesvostresdones,delsvostresfillsidelesvostresfillesiporteu-me-les».Iaixíhovanfer.DesprésAaronvaabocar l’orenunmotlle,elva fondre i envasortirunvedelld’or.Pelquesemblasatisfetamblasevaobra, isenseadonar-sede lagreu incompatibilitatqueestavaapuntdeprovocarenversl’objectedefuturesadoracions,oelsenyorpròpiamentditounvedellquefeiadedéu,vaanunciar,Demàhihauràfestaenhonordelsenyor.TotaixòéselquevasentirCaín,elqual,reunintparaulessoltes,fragmentsdediàlegsiesbossosd’opinionsesvaferunaidea,nosobrequèpassavaenaquellmoment,sinósobrecomerenelsseusantecedents.Elvanajudarmoltlesconversesquevasentirenunatendacol·lectivaondormienelssolters,elsquinotenienfamília.CaínvadirqueesdeiaNoah,noselivaacudirunnommillor,ivaserbenrebutiesvaintegrarambnaturalitat a les converses. Ja aleshores els jueus parlavenmolt, a vegadesmassa.L’endemàalmatívacórrerlaveuqueMoisèsbaixavafinalmentdelamuntanyadelSinaí i que Josuè, el seu ajudant i comandantmilitar dels israelites, l’havia anat atrobar.QuanJosuèvasentirelscritsquefeiaelpoble,vadiraMoisès:«Hihacritsdeguerraalcampament»,iMoisèsvadiraJosuè:«Elquesesentennosónalegrescantsdevictòriani tristoscantsdederrota, sónsimplementveusdegentquecanta».Nosabiaquèl’esperava.Quanvaentraralcampament,deseguidavaveureelvedelld’or


itotalagentqueballavaalseuvoltant.Vaagafarelvedell,elvapartir,elvareduirapolsi,girant-secapaAaron,livapreguntar:«Quèt’hafetaquestpoblequedeixesquecometiunpecattangran?»,iAaron,que,ambtotselsseusdefectes,coneixiaelmónenelqualvivia,varespondre:«Senyor,not’enfadisambmi,jasapsqueaquestpobleésinclinatalmal,laideavaserseva,volienaltresdéusperquècreienquetunotornaries, i seguramentm’haurienmatat sim’hagués negat a fer la seva voluntat».AleshoresMoisèsesvaplantara l’entradadelcampament ivacridar:«Quiestiguiambelsenyorquevinguiambmi».TotselsdelatribudeLevíesvanaplegaralseuvoltant, i Moisès va proclamar: «Això és el que diu el senyor, déu d’Israel, quecadascúdevosaltresagafiunaespasa,torneualcampamenti,deportaenporta,aneumatantgermans,amicsiveïns».Ivaseraixíquevanmorirpropdetresmilhomes.La sang corria entre les tendes com si hi hagués una inundació que brollés del’interior de la terra, semblava que fos la terra mateixa que sagnés, els cossosdegollats,desventrats,esquinçatsper lameitat jeienpertotarreu,segurqueelscritsdelesdonesidelsnensarribavenfinsalcimdelamuntanyadelSinaí,onelsenyordeviadelectar-sedelasevavenjança.Caínambproufeinespodiacreureelqueveienelsseusulls.Non’hihaviaprouqueSodomaiGomorrahaguessinestatarrasadespelfoc,aquí,alafaldadelamuntanyadelSinaí,esvaferpatentlaprovairrefutabledela profunda maldat del senyor, tres mil homes morts simplement perquè s’haviaindignat per la invenció d’un suposat rival en formade vedell: «Jo que només permatarungermàvaigsercastigatpelsenyor,m’agradaràveureaquicastigaarapertotes aquestesmorts», vapensarCaín, i va continuar: «Llucifer sabiaperfectamentquèesfeiaquanvarebel·lar-secontradéu,hihaquidiuquehovaferperenvejaperònoéscert,ésqueconeixiabélanaturamalignadelsubjecte».Unamicadepolsd’orqueelventhaviaaixecatvaembrutarlesmansdeCaín.Selesvarentarenunbassalcomqui compleix el ritual d’espolsar-se dels peus la pols d’un lloc on l’han rebutmalament, després va pujar a l’ase i se’n va anar. Hi havia un núvol fosc alcapdamuntdelamuntanyadelSinaí,eraelsenyor.

Permotiusqueno està a les nostresmansdilucidar, nosaltresque som simplesrepetidorsd’històriesantigues,passantcontínuamentde lacredulitatmés ingènuaal’escepticismemésresolut,Caínesvatrobaralmigdelque,senseexagerar,podríemanomenar una tempesta, un cicló del calendari, un huracà del temps. Durant unsquantsdies,desprésdel’episodidelvedelld’oridelasevacurtaexistència,esvansucceirambincreïblerapidesaelsseusjaconegutscanvisdepresent,sorgintdelno-resiprecipitant-sealno-resenformad’imatgessoltesinconnexes,sensecontinuïtatnirelacióentreelles,queavegadesmostravenelquepodiensemblarbatallesd’unaguerra infinita la primera causa de la qual ja ningú recordava, i altres una farsagrotesca invariablement violenta, una mena de constant teatre de titelles, aspre,cruixidoriobsessiu.Unad’aquestesmúltiplesimatges,lamésenigmàticaifugisserade totes, livaplantardavantdelsullsunaextensió immensad’aiguaonnoesveiafins a l’horitzó ni una sola illa ni tan sols una simple barca de vela amb els seus


pescadorsilessevesxarxes.Aigua,nomésaigua,aiguapertotarreu,únicamentaiguaquenegavalaterra.ÉsevidentqueCaínnoeratestimonidirectedemoltesd’aquesteshistòries,peròalgunes,veritablesono, lesvasaberper laconegudaviad’algúqueleshaviasentitd’unaaltrapersonaidesprésleshaviatornataexplicar.Unexempled’aquestes històries és el cas escandalós de lot i les seves filles. Quan Sodoma iGomorravanserdestruïdes,lotvatenirpordequedar-seaviurealaciutatdeSóar,queeraalavora,ivadecidirrefugiar-seenunacovadelamuntanya.Unbondia,lafillamés gran va dir a lamés petita: «El nostre pare està a les acaballes, aviat esmorirà i, comqueper aquestes contrades nohi ha caphome ambqui ens puguemcasar, he pensat que podríem emborratxar-lo i després dormir amb ell perquè ensdonés descendència». I això és el que va fer aquella mateixa nit sense que lot sen’adonés,nidequanellas’hivaajeurenidequanvasortirdelllit,ielquevaferlafillaméspetitalanitsegüent, tambésensequeelvells’adonésdequanlafillas’hiajeianidequansortiadelllit,detanbegutqueestava.Lesduesgermanesvanquedarembarassades, però quan aquesta història va arribar a Caín, gran especialista enereccions i ejaculacions compodia confirmar gustosamentLilith, la seva primera ifinsllavorsúnicaamant,vadir:«Aunhomequehanemborratxattantqueésincapaçd’adonar-sedelquepassa,lacosasenzillamentnoseliaixeca,isilacosanos’aixecano hi pot haver penetració, per tant, d’això d’engendrar, res de res.Que el senyorhagués admès l’incest com una cosa quotidiana i no mereixedora de càstig enaquelles antigues societats que ell mateix havia creat no és res que ens hagi desorprendre a la llum d’una natura no dotada encara de codis morals i en quèl’importantera lapropagacióde l’espècie, fosper imposiciódelzel, fospersimpleapetit sexual, o, com es va dirmés endavant, per fer el bé sensemirar a qui». Elsenyormateixhaviadit:«Creixeu imultipliqueu-vos», inovaposar limitacionsnireservesalainjunció,ambaquestsí,ambaquestno.Éspossible,encaraqueperaranopassid’unasimplehipòtesidetreball,quelaliberalitatdelsenyorenaixòdeferfillstinguésaveureamblanecessitatdesuplirlespèrduesenmortsiferitsquepatienelsexèrcits,tantelspropiscomelsd’altri,diasídiatambé,comhemvistfinsaraisegur que continuarem veient. Només cal recordar què va passar davant de lamuntanyadelSinaí idelacolumnadefumqueeraelsenyormateix, l’afanyeròticambquè,aquellamateixanit,uncopeixugadeslesllàgrimesdelssupervivents,esvaocupardebuscaracorre-cuitanouscombatentsperempunyarlesespasesquehavienquedatsenseamoidegollarelsfillsdelsquihavienestatvencedors.Vegemsinóquèvapassarambelsmadianites.Perunad’aquellescasualitatsdeguerra,elsdeMadianhavien derrotat els israelites, els quals, ve a propòsit dir-ho, a pesar de tota lapropaganda contrària, no poques vegades han estat vençuts al llarg de la història.Amb aquesta pedra a la sabata, el senyor va dir a Moisès: «Has de fer que elsisraelitesesvengindelsmadianitesidesprésvés-tepreparantperquèjaéshoraqueetreuneixis amb els teus avantpassats». Sobreposant-se a la desagradable notíciareferentalrelatiupoctempsqueliquedavadevida,Moisèsvamanaracadaunade


lesdotze tribusd’Israelquepreparessinmilhomespera laguerra, iésaixíquevareunirunexèrcitdedotzemilsoldats,quevadestruireldelsmadianitessensedeixar-neniunsoldeviu.EntreelsquivanmorirhihaviaelsreisdelaregiódeMadian,queerenEví,Requem,Sur,HuriReba,antigamentelsreisteniennomstanestranyscom aquests, curiosament cap d’ells es deia Joan ni Alfons, niManuel, Sancho oPere.Elsisraelitesesvanendurlesdonesilescriaturescomapresoners,juntamentamblesdespullesdelabatalla,ésadir,elsanimals,elramatitoteslesriqueses.HovanportartotaMoisès,alsacerdotEleazarialacomunitatdelsisraelitesqueerenalesplanesdeMoab,alaribadelriujordà,enfrontdeJericó,precisionstoponímiquesde lesqualsvolemdeixarconstànciaperprovarquenoenshem inventat res.Tot iestaralcorrentdelresultatdelabatalla,Moisèsesvaenfadarambelssoldatsquearaentravenal campament i elsvapreguntar:«Perquènoheumatat també lesdones,quesónlesquivanferqueels israelitess’allunyessindelsenyor iadoressineldéuBaal,maldatquevaprovocarunagranmultituddemortsentreelpobledelsenyor,usordeno, doncs, que torneu enrere imateu tots els nens i totes les nenes, les donescasadestambé,ipelquefaalesaltres,lessolteres,quedeu-vos-lesperalvostreús».ResdetotaixòsorpreniajaCaín.Elquesívaserperellunanovetatabsoluta,iperaixòhodeixemregistratpuntualmentaquí,vaserlareparticiódelesdespulles,delaqualcreiemqueésindispensabledeixarnotíciaperalbonconeixementdelscostumsde l’època, i ja per endavant demanem disculpes al lector pels excessos d’unesminúcies de les quals no som responsables. Heus aquí el que el senyor va dir aMoisès:«TuielsacerdotEleazarielscapsdelclandelacomunitatfareuelrecomptedelesdespullesquehanportat,tantdelespersonescomdelsanimals,ilesdividireuenduesmeitats,unameitatperalssoldatsquehananatalabatallail’altrameitatperalarestadelacomunitat.Delapartassignadaalssoldatsenretiraràs,comatributperalsenyor,uncappercadacinc-cents,tantdelespersonescomdelsanimals,bous,burrosoovelles.Delapartdestinadaalsisraelitesenretiraràsunpercadacinquanta,tantdelespersonescomdelsanimals,bous,burros,ovellesialtrebestiar,iaixòhodonaràsals levites,encarregatsdeguardarelsantuaridelsenyor».Moisèsvaferelquedéulihaviamanat.Eltotaldelesdespullesqueelsguerrersisraelitesvanrecollirva ser de sis-centes setanta-cincmil ovelles, setanta-dosmil bous, seixanta-unmilburrositrenta-duesmildonessolteres.Pertant,pelquefaalameitatassignadaalssoldats que havien sortit a la batalla, dels tres-cents trenta-set mil cinc-cents capsd’ovellesenvanreservarsis-centssetanta-cinccomatributperalsenyor,delstrenta-sismilbousenvanassignar setanta-doscoma tributper al senyor,dels trentamilcinc-cents burros, seixanta-un van ser per al senyor, i de les setze mil persones,trenta-dues les van reservar com a tribut per al senyor. L’altrameitat, queMoisèshaviaseparatdelquetocavaalssoldatsivaatribuiralacomunitatdelsisraelites,eraigualmentdetres-centestrenta-setmilcinc-centesovelles,trenta-sismilbous,trentamilcinc-centsburros isetzemildonessolteres.D’aquestameitat,Moisèsvaretiraruncappercadacinquanta,tantdelespersonescomdelsanimals,ivadonar-hototals


levites encarregats de guardar el santuari del senyor, tal comaquest havia ordenat.Peròaixònovasertot.Comareconeixementperhaver-lossalvatlavida,jaquecapd’ellshaviamortalabatalla,elssoldats,permitjàdelsseuscomandants,vanoferiralsenyor els objectes d’or que cada un havia trobat en el saqueig de la ciutat. Entrebraçalets,cadenetes,anells,arracadesicollarets,esvaarribaralscentsetantaquilos.Comquedadesobresdemostrat,elsenyor,amésd’estardotatpernaturalesad’unafantàsticamentde comptable i de ser rapidíssimen càlculmental, esva fer el quese’ndiuric.Encarameravellatperl’abundànciaenbestiar,esclavesior,fruitsdelabatallacontraelsmadianites,Caínvapensar:«Ésevidentquelaguerraésunnegocide primer ordre, potser el millor de tots si s’ha de jutjar per la facilitat amb quès’adquireixendecopmilersimilersdebous,ovelles,burrosidonessolteres,aaquestsenyorsel’hauràd’anomenarundiadéudelsexèrcits,noliveigcapaltrautilitat»,iCaínnos’equivocava.Ésbenpossiblequeelpactedel’aliançaquealgunsafirmenquevaexistirentredéu ielshomesnocontinguésmésquedosarticles,asaber, tuserveix-nosanosaltres,vosaltresserviu-meami.Delquenohihadubteésquelescoseshancanviatmolt.Antigamentelsenyors’apareixiaa lagentenpersona,ésadir,encarniossos,esnotavaquelifeiacertagràciaexhibir-sedavantdelmón,queenshodiguinsinóAdamiEva,queesvanbeneficiardelasevapresència,oqueenshodiguitambéCaín,totiqueenmalmoment,jaquelescircumstàncies,ensreferim,ésclar,a l’assassinatd’Abel,noerenlesmésidòniesperaespecialsdemostracionsd’alegria.Ara,elsenyors’amagadarreredecolumnesdefum,comsinovolguésqueel veiessin. Segons la nostra opinió de simples observadors dels esdeveniments, esdeu sentir avergonyit per algunes de les seves tristes intervencions, com la del casdelsinfantsinnocentsdeSodoma,queelfocdivívacalcinar.


Elllocéselmateix,peròelpresenthacanviat.AraCaíntédavantdelsullslaciutatdeJericó,on,perraonsdeseguretatmilitar,nol’handeixatentrar.S’esperaqued’unmomental’altrel’exèrcitdeJosuèassaltilaciutati,permésqueCaínhagijuratqueno és israelita, li han negat l’entrada, sobretot perquè no ha tingut cap respostasatisfactòriaquanlihanpreguntat:«Doncsquèets,sinoetsisraelita?».Al’èpocaquevanéixerCaín,elsisraelitesencaranoexistien, iquan,moltméstard,vanpassaraexistir, amb les desastroses conseqüències que tots coneixem, els empadronamentsvan excloure la família d’Adam. Caín no era israelita, però tampoc era hitita, niamorreu,niperizita,nijebeu,nijebuseu.Elvasalvard’aquellaindefinicióidentitàriaunmanescaldel’exèrcitdeJosuèqueesvaencaterinardel’asedeCaín.«Portesunabonapeça», livadir.«Ésambmidesquevaigdeixar les terresdeNod inom’hafallatmai».«Doncssietsemblabéetcontractocomelmeuajudantacanvidemenjariamblacondicióquedetantentantme’ldeixismuntar».ACaínlivasemblarqueelnegoci era raonable, però encara va objectar: «I després?». «Després de què?», vapreguntarl’altre.«QuancaiguiJericó».«Home,Jericóésnoméselprincipi,desprésvindrà una llarga guerra de conquestes en què els manescals no seran menysnecessarisqueelssoldats».«Siésaixí,hiesticd’acord»,vadirCaín.Haviasentitaparlar d’una cèlebre prostituta que vivia a Jericó, una tal Rahab, que, per lesexplicacions dels qui la coneixien, el feia sospirar per una trobada que li podriarefrescar la sang, ja que des de l’última nit que havia passat amb Lilith no haviatornat a tenir una dona a sota. No el deixaven entrar a Jericó, però no perdial’esperançadepoderdormirambella.Elmanescalvacomunicarquehaviacontractatunajudantacanvinomésdemenjar, ivaseraixíqueCaínvapassaraformarpartdelsserveisdesuportdel’exèrcitdeJosuè,curantlesescorxaduresdelsburrossotal’exigent orientació del cap, burros i només burros, ja que l’arma de cavalleriapròpiament dita encara no s’havia inventat.Després d’una espera que a tots els vasemblarexcessiva,esvasaberqueperfielsenyorhaviaparlataJosuè,i,paraulaperparaula,lihaviaordenatelsegüent:«Durantsisdies,tuielsteussoldatsdesfilareualvoltant de la ciutat una vegada al dia. Set sacerdots aniran davant de l’arca del’aliança,cadaunambuncornquefaràsonar.Elsetèdiafareusetvoltesalaciutati,quan els sacerdots que toquen els corns emetin un somés llarg, el poble haurà decridarbenfortilesmurallesdelaciutatesdesplomaran».Contrariantelméslegítimescepticisme, això és exactament el que va passar. Al cap de set dies d’aquestamaniobra tàctica que no s’havia experimentat mai abans, les muralles es vandesplomar i tothomva entrar corrent a la ciutat, cadascúper l’entradaque tenia aldavant, i Jericó va ser conquerida. Van destruir tot el que hi havia a dins, a copsd’espasavanmatarhomesidones,jovesivells,bous,ovellesiases.QuanfinalmentCaínvapoderentraralaciutat,laprostitutaRahabjahaviadesaparegutambtotalafamília,l’havienportataunllocsegurcomaretribucióperl’ajudaquehaviaofertalsenyoramagantacasasevaelsdosespiesqueJosuèhaviaenviataJericó.Quanhova


saber, Caín va perdre l’interès per la prostituta Rahab. A pesar del seu passatdeplorable,Caínnopodiasuportarlagenttraïdora,quesegonsellerenlespersonesmés menyspreables del món. Els soldats de Josuè van calar foc a la ciutat i vancremartotelquehihaviaadins,tretdelaplata,l’or,elbronzeielferro,que,comjaera costum, destinaven al tresor del senyor. Va ser aleshores que Josuè va llançaraquestaamenaça:«Maleïtsiguielquivulgui reconstruir laciutatdeJericó,morielfillprimogènitdequienposi els fonaments, i el fillméspetitdequin’aixequi lesportes». En aquella època, les malediccions eren autèntiques obres mestres de laliteratura, tant per la força de la intenció com per l’expressió formal en què escondensaven,isegurquesiJosuènohaguésestatlapersonacruelíssimaquevaser,avui la podríem considerar unmodel estilístic, simés no pel que fa a l’importantcapítol retòric de les plagues i de les malediccions, tan poc freqüentat per lamodernitat.Desprésl’exèrcitdelsisraelitesesvadirigircapalaciutatd’ai,quetantdebonoperdisimésnoperl’adoloritnomquelivanposar,ivaserallàon,desprésdepatirlahumiliaciód’unaderrota,elsisraelitesvanveureclarqueambelsenyornos’hi juga.Totvaserperculpad’unhomequeesdeiaAcan ique,aJericó, s’haviaapoderatd’unesquantescosesquehavienestatcondemnadesal’extermini,motiupelqualelsenyors’haviaenfadatprofundamentambelsisraelites.«Aixònoesfa!»,vacridar, «qui s’atreveixi a desobeir les meves ordres, es condemnarà a si mateix».Mentrestant,Josuè,induïtperinformacionsequivocadesdelsespiesquehaviaenviataai,vacometrel’errordenovalorardegudamentlesforcesdel’adversariidecreurequeper al combat en teniaprouambmenysde tresmilhomes, elsquals, atacats iperseguitspelshabitantsde laciutat,esvanveureobligatsa fugir.Comsemprehapassat, a lamínima derrota els jueus van perdre les ganes de lluitar, i, encara queactualmentjanos’utilitzinmanifestacionsdedesànimcomlesqueespracticavenentempsdeJosuè,ques’esquinçavenelsvestitsiesprosternavenambelfrontaterraielcappledepols,leslamentacionsverbalssóninevitables.Queelsenyorjadebonprincipi havia educat malament aquella gent es veu per les imploracions, per lesqueixes,perlespreguntesdeJosuè:«PerquèenshasfettravessarelJordà,hohasfetper lliurar-nosa lesmansdelsamorreus idestruir-nos,hauriaestatmoltmillorqueens haguéssim quedat a l’altra banda del riu». L’exageració desproporcionada eraevident, ja que aquell mateix Josuè que solia deixar darrere seu milers i milersd’enemicsmortsacadacombat,araperdiaelcapperquèselihavienmortlaquantitatinsignificantde trenta-sissoldats,quevanser lesúniquesvíctimesen la temptativad’assaltarlaciutatd’ai.Il’exageraciócontinuava:«Ah,senyor,quèpodrédirjo,araque Israel ha fugit davant l’enemic, quan els cananeus i tota la gent del país hosàpiguenensatacaraniensdestruiran,ijaningúesrecordaràdenosaltres,quèfaràsperdefensarelnostreprestigi?»,vapreguntar.Aleshores,elsenyor,aquestcopsensela presència corporal ni la columna de fum, se suposa que va ser només permitjàd’una veu que va ressonar per l’espai i va despertar els ecos en tot el que erenmuntanyes i valls, va dir: «Els israelites han pecat, no han complert el pacte de


l’aliançaquehaviafetambells,s’hanapoderatd’objectesconsagratsaserdestruïts,elshanrobatielshanamagatentreelsseusbagatges».Laveuvasonarmésfort:«Ésper això que no han pogut resistir als seus enemics, perquè també ells han quedatcondemnatsaladestrucció,jojanoestarémésalvostrecostatfinsquenohagueufetdesaparèixerd’enmigvostretotelqueestavaconsagrataserdestruït,aixeca’t,Josuè,iconvocaelpoble,l’homequetrobaràsculpabledeposseirobjectesconsagratsaladestrucció cremeu-lo, amb tot el que li pertany, família i béns». L’endemà de bonmatí, Josuè va donar l’ordre perquè el poble l’anés a veure, tribu per tribu. Depreguntaenpregunta,d’indagacióen indagació,dedenúnciaendenúncia,JosuèvaanarapararaunhomequeesdeiaAcan,descendentdecarmí,deZabdíideZèrahdela tribudeJudà.LlavorsJosuè livadirambparaulessuaus,mel·líflues:«Fillmeu,per fer més gran la glòria de déu, digue’m la veritat, explica’m, aquí davant delsenyor,quèvasfer,nom’amaguisres».Caín,queassistiaal’acteenmigdelagent,va pensar: «Segur que el perdonarà, Josuè no parlaria així si tingués intenció decondemnar-lo». Aleshores Acan va dir: «És veritat, he pecat contra el senyor, reid’Israel». «Au, continua», el va animar Josuè. «Vaig veure entre les despulles unmagníficmantelldelaMesopotàmia,alavoratambéhihaviadosquilosdeplataiunlingotd’ordepropdemigquilo,itotemvafascinartantquehovaigagafar».«Ionés,ara?»,vapreguntarJosuè.«Hovaigenterrar,hovaigamagaralamevatendasotaterra, amb la plata a baix de tot». Havent aconseguit aquesta confessió, Josuè vamanarqueunsquantshomesanessina inspeccionar la tendad’Acan,onvan trobartotelqueaquesthaviadit,amblaplataabaixdetot.Hovanagafar,vanportar-hoaJosuèiatotselsisraelitesihovancol·locardavantdelsenyoro,millordit,davantdel’arcadel’aliança,queavegadesfeiaelpaperdelsenyor.LlavorsJosuévaendur-seAcanitambélaplata,elmantell,ellingotd’orielsseusfillsifilles,elsseusbous,asesiovelles,latendaitotelqueteniaihovaportarfinsalavalld’Acor.Uncopvanserallà,JosuèvadiraAcan:«Comqueenshasportat ladesgràcia, jaqueperculpatevahanmorttrenta-sisisraelites,queelsenyoretfacidesgraciataramateix».Aleshorestotelpobleelvaapedregari,després,elvanllançaralfoc,juntamentambtot el que li pertanyia. Tot seguit van aixecar al damunt d’Acan unamuntanya depedres, que avui encara hi és. Per això aquell indret es va dir vall d’Acor, quesignifica desgràcia.Així s’apaivagà la ira de déu, tot i que, abans que el poble esdispersés, encara es va sentir el retruny d’una veu estentòria que clamava: «Esteuavisats,quihitorni,melapagarà,josócelsenyor».

Per conquerir la ciutat, Josuè va fer alinear trentamil guerrers i els va instruirsobre l’emboscadaquehaviendepreparar,estratègiaqueaquestcopsíquedonariaresultat,primerunafintaperdividirlesforcesqueerenalaciutatidesprésunatacendosfronts,irresistible.Aquelldiahivahaverdotzemilmorts,entrehomesidones,osigui,totalapoblaciód’ai,jaquenovaaconseguirescaparningú,nohivahaverniunsolsupervivent.Josuèvamanarpenjarelreid’aienunarbreil’hivadeixarfinsalvespre.Al’horadelapostavadonarl’ordrederetirarelcadàveridellançar-loala


portadelaciutat.Aldamunthivanposarungranmuntdepedres,queencarahisónavui.Totieltempstranscorregut,segurqueencarahipodríemtrobaralgunscòdolsdispersos, ara un, ara un altre, que bé ens servirien per confirmar aquesta històrialamentable,recollidadedocumentsantiquíssims.Davantdelqueacabavadepassarirecordantelquehaviavistanteriorment,primerSodomaiGomorra,desprésl’assaltaJericó,Caínvaprendreunadecisióilavacomunicaralseucap,elmanescal:«Me’nvaig»,vadir,«nosuportomésveuretantsmortsalmeuvoltant,tantasangvessada,tantsplorsitantscrits,torna’ml’ase,elnecessitoperfercamí».«Fasmalfet,apartird’aralesciutatsanirancaientunadarrerel’altra,seràunpasseigtriomfal,pelquefaal’ase,sime’lvenguessisemfariesmoltfeliç».«Nipensar-hi»,vainterrompreCaín,«jat’heditqueelnecessito,tansolsamblesmevescamesnoarribariaenlloc».«Te’npucaconseguirunaltresensequen’hagisdepagarres».«No,vaigarribaraquíambelmeuaseiambelmeuasemen’aniré»,vadirCaín,queesvaposarlamàasotalatúnicaienvatreureunpunyal:«Vulll’asearamateix,ome’ldonesimmediatamentoet mato». «Si moro també moriràs». «Doncs morirem tots dos, però tu moriràsprimer».«Espera’maquíqueelvaigabuscar»,vadirelmanescal.«Nopensisquem’enganyaràs, sé que no tornaràs sol, així doncs anem-hi tots dos, tu i jo, peròrecordaque elpunyal se’t clavarà a l’esquena tanbonpuntpronunciïsunaparaulacontra meu». El manescal va tenir por que la fúria de Caín passés de sobte del’amenaçaalfet,seriaunaestupidesaperdrelavidaperunase,permésbonaestampaque tingués.Finalmenthivananar totsdos,vanpreparar l’ase,Caínvaaconseguirunamicadelmenjarquecuinavenperal’exèrcit,iquanlesalforgesvanquedarbenproveïdes va ordenar al manescal: «Munta, serà el teu últim passeig dalt del meuruc».Sorprès,al’homenolivaquedaraltreremeiqueobeir,Caíntambéhivapujard’unsalt, ialcapdepocaestonajaerenforadelcampament.«Onemportes?»,vapreguntar el manescal. «Ja t’ho he dit, a fer un passeig», va respondre Caín. Vancaminaricaminar,iquanelperfildelestendesjaquasis’haviaperdutdevista,Caínlivadir:«Arabaixa».Elmanescalvaobeir,peròquanvaveurequel’altrepicavaelburro per continuar el viatge, va preguntar, alarmat: «I jo, què faig?». «Fes el quevulguis, jode tu tornaria al campament». «Desd’aquestadistància?», vapreguntarl’altre. «No et perdràs, guia’t per les columnes de fumque continuen sortint de laciutat».Ivaseraixí,ambaquestavictòria,queCaínvaacabarlasevacarreramilitar.EsvaperdrelaconquestadelesciutatsdeMaquedà,Libnà,Laquix,Eglon,HebroniDebir,elshabitantsdelesqualsvansermassacrats,i,sifemcasd’unallegendaques’hatransmèsfinsavuidegeneracióengeneració,Caínnovaassistiralprodigimésgrande totsels temps,elprodigienquèelsenyorvaferqueelsols’aturésperquèJosuè pogués guanyar, encara amb llum de dia, la batalla contra els cinc reisamorreus. Tret dels inevitables i ja monòtons morts i ferits, tret de les habitualsdestruccions i dels ja acostumats incendis, la història és bonica, demostra el poderd’undéuperaqui,pelquesembla,nohiharesimpossible.Totésmentida.Síqueéscert que Josuè, veient que el sol declinava i que les arrossegades ombres de la nit


protegirienelqueencaraquedavadel’exèrcitamorreu,vaaixecarelsbraçosalceljaamblafrasepreparadaperalaposteritat,peròenaquellinstantvasentirunaveuquelimurmurava a l’orella: «Silenci, calla, no diguis res, reuneix-te ambmi, tots dossols, sense testimonis, a la tenda de l’arca de l’aliança, hem de parlar».Obedient,Josuèvalliurarladirecciódelesoperacionsalseusubstitutenlacadenajeràrquicade comandament i es vadirigir ràpidament al llocde la cita.Esva asseure enunabanquetaivadir:«Sócaquí,senyor,fes-mesaberlatevavoluntat».«Suposoqueelqueanavesafer»,livadirelsenyorqueeraal’arca,«erademanar-mequeparéselsol».«Efectivament,senyor,perquènos’escapicapamorreu».«Nopucferelqueemdemanes».Unastoramentsobtatvaobrir labocadeJosuè:«Quenopotsferqueelsolesdeturi?»,vapreguntar,ilaveulitremolavaperquècreiaqueestavaproferint,ellenpersona,unahorribleheretgia:«Nopucferdeturarelsolperquèelsoljaestàparat,semprehohaestat,desqueelvaigdeixaronés».«Tuetselsenyorinoetpotsequivocar,perònoésaixòelqueelsmeusullsveuencadadia,el solneixperunabanda,duranttoteldiaviatjapelcelidesprésdesapareixperlabandaoposada,finsquel’endemàtornaasortir».«Sí,efectivamentalgunacosaesmou,perònoéselsol,és la terra». «La terra està parada, senyor», va dir Josuè amb la veu alterada,desesperada.«Queno,home, els teusulls t’enganyen, la terra esmou,dónavoltessobresimateixaigiravoltaperl’espaialvoltantdelsol».«Doncssiéstalcomdius,fes que pari la terra, que pari el sol o que pari la terra a mi m’és igual, el quem’importaésdestruirelsamorreus».«Sifaigpararlaterra,nonoméss’acabaranelsamorreus, s’acabarà també el món, s’acabarà la humanitat, s’acabarà tot, éssers icoses, fins i totelsarbres,malgrat lesarrelsqueelsconnectena la terra, totsortiràdisparat,comunapedraquanlallencesamblafona».«Creiaqueelfuncionamentdela màquina del món depenia només de la teva voluntat, senyor». «Ja prou quel’exerceixo,ifinsitotalgunespersonesennommeu,peraixòhihagentqueestàtandescontenta, alguns m’han girat l’esquena, d’altres arriben a negar la mevaexistència».«Castiga’ls».«Noentradinslamevallei,noestàalmeuabast,noelspuctocar, la vida d’un déu no és tan fàcil com us penseu, un déu no és el senyor delcontinuvull,puciordenoquetothoms’imagina,nosemprepotsanardirectamentalfi,avegadest’hasdedesviar,ésveritatquevaigposarunsenyalalfrontdeCaín,tunol’hasvistperquènosapsquiés,peròelquecostad’entendreésquenotinguiproupoderperimpedir-liquevagionlasevavoluntatelportaifacielquecreguiquehadefer».«Inosaltres,aquí,què?»,vapreguntarJosuè,encarapensantenelsamorreus.«Faràselqueestavesapuntdefer,noetrobarélaglòriadedirigir-tedirectamentadéu».«Itu,senyor?».«Jonetejaréelceldelsnúvolsqueenaquestmomenteltapen,això ho puc fer sense problema, però la batalla l’hauràs de guanyar tu». «Si ensanimes l’haurem acabat abans que el sol es pongui». «Faré tot el possible, ja quel’impossible no es pot fer». Prenent aquestes paraules com a comiat, Josuè es vaaixecardelabanqueta,peròelsenyorencaralivadir:«Nocomentisresdelquehemparlat,lahistòriaques’explicaràenelfuturhadeserlanostrainocapaltra,ésadir,


queJosuèvademanaralsenyorquedeturéselsoliellaixíhovafer,resmés».«Lameva boca no s’obrirà tret que no sigui per confirmar-la, senyor». «Au, ara vés idestrueixelsamorreus».Josuèvatornaral’exèrcit,vapujaraunturóivaaixecarelsbraçosamunt:«Oh,senyor!»,vacridar,«ohdéudelcel,delmónid’Israel,etpregoquedeturiselmovimentdelsolendireccióaponentpertalquelatevavoluntatpuguiseracomplertasenseobstacles,dóna’munahoramésde llum,nomésuna,nosiguicasqueelsamorreuss’amaguincomunscovardsielsteussoldatsnopuguintrobar-los en la foscor per exercir sobre ells la teva justícia, traient-los la vida!». Com aresposta,laveudedéuvaretrunyirpelcel,janetdenúvols,ivaaconseguiraterrirelsamorreusiexaltarelsisraelites.«Elsolnoesmouràd’onéspersertestimonidelabatalla dels israelites per conquerir la terra promesa, sigues el vencedor, Josuè,d’aquestscincreisamorreusqueemdesafien,iCanàseràelfruitmadurqueaviatetcauràa lesmans,endavant,doncs, iquecapamorreusobrevisquial filde l’espasadels israelites!».HihaquidiuquelasúplicadeJosuèalsenyorvaserméssimple,mésdirecta,queesvalimitaradir:«Sol,detura’taGabaon,itu,ohLluna,sobrelavalld’Aialon»,laqualcosademostraqueJosuèadmetiahaverdecombatredesprésdelapostaisensealtrallumquelad’unapàl·lidallunaperguiarlapuntadelasevaespasailadelasevallançacontraelcolldelsamorreus.Laversióésinteressant,perònomodificaenresl’essencial,ésadir,quetotalalíniadelsamorreusvaserderrotadaiqueelscrèditsdelavictòriavanserperalsenyor,que,haventfetpararelsol,novahaverd’esperarlalluna.Acadaamoelqueésseu,comésdejustícia.Aixòéselquees va escriure en un llibre que es deia del just, que actualment ningú sap on para.Durantquasitotundiasencer,elsolesvaaturaralmigdelcel,sensecappressaperdesaparèixerperl’horitzó,mai,niabansnidesprés,hihaviahagutundiacomaquell,enquèelsenyor,quecombatiaafavord’Israel,vaobeirlaveud’unhome.


Caínnosaponés,nosapsil’aseTestàportantperunadelestantesviesdelpassatoperalguncarreróestretdelfutur,osi,senzillament,avançaperqualsevolaltrepresentqueencaranos’hadonataconèixer.Miralasequedatdelterra,elscardsespinosos,lesestranyesherbessocarradespelsol,peròunterrasec,cardsiherbescremadeséselqueméshihaenaquestsparatgesinhòspits.Decamínose’nveuniun,desd’aquíespodriaarribaratotarreuienlloc,comdestinsqueesrenovessinoquedecidissinesperar una ocasió millor per manifestar-se. L’ase trepitja el terra amb fermesa,sembla que sap on va, com si seguís un rastre, el sempre confús anar i venird’empremtesdesandàlies,peüllesopeusdescalçosquecalobservarambatencióperno tornar enrere quan et penses que avances, sense fermarrada, directament cap al’estrellapolar.Caín,que,enelpassat,amésd’incipientagricultorvasertrepitjadordefang,araésunrastrejadordiligentque,finsitotquandubta,intentanoperdreelfildequihapassatabansperaquí,hagitrobatonounlloconaturar-seipoderdir:«Hearribat».SegurqueCaíntébonavista,aixònohoposemendubte,perònotanbona per poder, en aquest moment, reconèixer entre les múltiples petjades lesempremtes dels seus propis peus, la depressió provocada pel taló o la marcaarrossegadad’unacamacansada.QueCaínvapassarper aquí, això sí, és cert.Hodescobriràquande sobtevegi elquequedade la casa en ruïneson fa tempsesvaprotegirdelaplujaionavuinoespodriaaixoplugarperquèlapocapartdesostrequealeshores hi havia s’ha enfonsat del tot, ara l’únic que hi ha són parets ensorradesque,ambelpasdemésomenys treshiverns,esconfondrandefinitivamentambelterra en el qual s’erigien, terraque tornarà a la terra, polsque tornarà a lapols.Apartir d’ara l’ase només anirà on el vulguin portar, se li ha acabat el temps de serl’únic guia en aquest viatge, o no, si el deixessin lliure potser el record de l’anticestableseriasuficientmentpoderósperconduir-loalaciutatd’onvasortircarregantaquesthomeal’esquenafanosesapquantsanys.PelquefaaCaín,ésnormalquenohagioblidatelcamíquevaalpalau.Quanhientri,dependràd’ellcanviarderumb,abandonarelsaltrespresentsque l’esperenabansd’avui idesprésd’avui, i tornaraaquestpassatencaraquenoméssiguiperundia,operdos,potserpermés,perònopertotelquelirestadevida,jaqueelseudestíencaras’hadecomplir,comsabremquanarribielmoment.Caínpicalleugeramentlesanquesdelrucambelstalons,mésendavanthihaelcamíquel’hadeportaralaciutat,siguiquinsiguieltipusdeviquelihaginservitalacopa,ésal’esperail’hadebeure.Vistadeprop,nosemblaquelaciutat hagi crescut, sempre les mateixes cases aixafades sota el seu propi pes, elsmateixosmaons de tova, només el palau emergeix de lamassa fosca de les vellesconstruccions i, com era de preveure, segons les normes d’aquestes narratives, elmateixvellal’entradadelaplaça,justdesprésdelrevolt,amblesmateixesovelleslligadesamblamateixasoga.«Onhasestat,hastornatperquedar-te?«,vapreguntarel vell a Caín: «I tu, encara rondes per aquí, encara no t’hasmort?», va retorquirCaín.«Noemmorirémentreaquestesovellesvisquin,dechavernascutperguardar-


les,perimpedirqueesmenginlasogaqueleslliga».«Altreshannascutperacosespitjors». «Parles per tu». «Potser et respondré un altre dia, ara tinc pressa».«T’esperen?»,vapreguntarelvell.«Nohosé».«M’esperaréaquíperveuresisurtsdelpalauo si t’hi quedes».«Desitja’m sort».«Perdesitjar-te sort primerhauriadesaberquèetconvémés».«Cosaquenijomateixpucsaber».«SapsqueLilithtéunfill?», va preguntar el vell. «És clar, estava embarassada quan me’n vaig anar».«Doncs sí, té un fill». «Adéu». «Adéu». Sense necessitar que l’hi manessin, l’ases’encaminà cap a la porta del palau i s’hi va aturar. Caín es va deixar lliscar perl’albarda,vadonarelronsalaunesclauquehihaviaacuditilivapreguntar:«Hihaalgúalpalau?».«Sí, lasenyora».«Digue-liquetévisita».«Abel,etdiusAbel»,vamurmurarl’esclau,«etrecordoperfectament».«Au,vés».L’esclauvapujarl’escalaivatornardeseguidaacompanyatd’unnenquedeviatenirnouodeuanys.«Éselmeufill»,vapensarCaín.L’esclaulivaferunsenyalperquèelseguís.Alcapdamuntdel’escalahihaviaLilith,tanbonicaivoluptuosacomabans.«Sabiaquevindriesavui»,vadir,«peraixòm’hevestitaixí,peragradar-tequanemveiessis».«Quiésaquestnen?».«EsdiuHenociéselteufill».CaínvapujarapocapocelsesglaonsqueelseparavendeLilith,vaagafarlesmansqueellaliallargavaialcapd’unmomentlapremiaentreelsbraços.Lavasentirsospirar,vasentirquetotelseucoss’estremiai,quanLilith li va dir: «Has tornat».Ell només va poder respondre: «Sí, he tornat».L’esclauvaobeirl’ordred’emportar-seelnenielsvadeixarsols.«Vine»,vadirella.Vanentraral’avantcambraiCaínvaveurequeencaraconservavaelcatreielbancdeporterquelihavienestatdestinatsfeiadeuanys.«Comsabiesquevindriaavuisinijomateixpucsabercomhearribatfinsaquí?».«Noempreguntismaiperquèséelquedicquesé,perquènoetpodriarespondre;aquestmatí,quanm’hedespertat,heditenveualta:“Tornaràavui”,hoheditaltperquèhosentissis,ifixa’t,ésveritat,etsaquí,perònoetpreguntaréquanttempsetquedes.Acabod’arribar,noéselmomentdeparlard’anar-se’n».«Perquèhasvingut?».«Ésunahistòriallargaquenoespotexplicaraixí entreduesportes».«Doncsvineaexplicar-me-laal llit».Vanentraral’habitació,onresnosemblavahavercanviat,comsilamemòriadeCaín,durantlallarga separació, no haguésmodificat els records, un per un, per no haver-se’n desorprendreara.Lilithesvacomençaradespullar,ieltempstampocsemblavahaverpassatperella.VaseraleshoresqueCaínvapreguntar:«INoah?».«Vamorir»,vadirellasimplement,sensequelitremoléslaveunidesviéslamirada.«L’hasmatat?»,vapreguntarCaín.«No»,va respondreLilith,«etvaigprometrequenoelmataria,vamorirdemortnatural».«Moltmillor»,vadirCaín.«LaciutattambéesdiuHenoc»,va recordarLilith. «Com elmeu fill?». «Sí». «I qui li va posar aquest nom?». «Aqui?».«Alaciutat».«ElnomelvaposarNoah».«Iperquèvadonara laciutatelnomd’unfillquenoeraseu?».«Nom’hovadirmaiijotampocl’hivaigpreguntar»,varespondreLilith,jaestirada.«INoah,quanvamorir?»,vapreguntarCaín.«Fatresanys». «Això vol dir que durant set anys, als ulls de tothom, ell va ser el pared’Henoc». Es deia que era així, però tots els d’aquí sabien que tu n’eres el pare,


encara que també és cert que, després, amb el temps, només ho recordaven lespersonesmés grans, de totamanera,Noah no l’hauria tractatmillor si fos fill seu.«Nosembla l’homequevaigconèixer,éscomsi fossinduespersones».«Ningúésunasolapersona,tu,Caín,tambéetsAbel».«Itu?».«Josóctoteslesdones,totselsnomsd’ellessónmeus»,vadirLilith,«iaravine,vinedepressa,dóna’mnotíciesdelteucos».«Endeuanysnoheconegutcapaltradona»,vadirCaínmentres’ajeia.«Nijocapaltrehome»,vadirLilith,somrientambmalícia.«Ésveritat,aixòquedius?».«No,hanpassatperaquestllitunsquantshomes,perònogairesperquènoelspodiasuportar,m’agafavenganesdetallar-loselcollquandescarregaven».«T’agraeixolafranquesa».«Atunoetmentiriamai»,vadirLilith,ielvaabraçar.

Uncoptranquil·litzatselsesperitsielscossoscompensatsdelallargaseparacióamb interessos altíssims, va arribar el moment de posar el passat en ordre. Lilithhaviapreguntat:«Perquèhasvingut?»,peròcomqueelljahaviadeclaratabansquenosabiacomhaviaarribat finsaquí,vamodificar lapregunta:«Quèhas fetduranttotsaquestsanys?»,alaqualcosaCaínvarespondre:«Hevistcosesqueencaranohanpassat».«Volsdirquehasendevinatelfutur?».«Nol’heendevinat,hiheestat».«Ningúpotestarenelfutur».«Doncsnoendiguemfutur,diguem-neunaltrepresent,altres presents». «No ho entenc». «A mi al començament també em va costard’entendre-ho,peròdesprésvaigveureque,sijoeraallà,irealmenthiera,voliadirqueviviaunpresent,queelquehaviaestatfuturhaviadeixatdeser-ho,l’endemàeraara».«Ningúetcreurà».«Notincintenciódedir-hoaningúmés».«Elproblemaésquenohasportatcapprova,unobjectequalsevold’aquestaltrepresent».«Novaserunúnicpresentsinódiversospresents».«Posa-me’nunexemple».AleshoresCaínvaexplicar aLilithel casd’unhomeanomenatAbrahamaqui el senyorhaviamanatquesacrifiquésel seupropi fill, i tambéeld’unagran torreamb laqualelshomesvolien arribar al cel peròque el senyorhavia ensorrat d’unabufada, i el casd’unaciutatonelshomespreferienanar-se’nalllitambaltreshomesiperaixòelsenyorelshaviacastigatenviant-losunaplujadefocisofrequenohaviaestalviatnilavidadelsnens,malgratnosaberquèvoldrienenelfutur,tambélivaparlardelagranquantitatde persones reunides a la falda d’una muntanya dita Sinaí que van morir perquèadoravenunvedelld’orquehavienfabricat,id’unaciutatqueesdeiaMadianqueesvaatreviramatartrenta-sissoldatsd’unexèrcitanomenatisraelita,cosaperlaquallasevapoblacióvaserexterminadafinsa l’últimacriatura, iencarad’unaaltraciutatque es deia Jericó les muralles de la qual van ser enderrocades per mitjà del soestridentd’unestrompetesfetesdebanyadexaiiquevasercompletamentdestruïdaamb tot el que hi havia a dins, inclosos els homes, les dones, els joves i els vells,tambéelsbous,lesovellesielsases.«Totaixòéselquehevist»,vaconcloureCaín,«imoltmésperònom’hiarriben lesparaules».«Creusrealmentqueelqueacabesd’explicarpassaràenelfutur?»,vapreguntarLilith.«Alcontraridelques’acostumaadir,elfuturjaestàescrit,elquenosabeméscomllegir-nelespàgines»,vadirCaínmentreespreguntavad’onhaviatretaquellaidearevolucionària.«Iquèenpensesdel


fetd’haverestatescollitperviureaquestaexperiència?».«Nosésiheestatescollit,peròunacosasíquesé,algunacosadechaveraprès».«Quina?».«Queelnostredéucreadordelcelidelaterraestàcompletamentboig».«Comt’atreveixesadirquedéuestàboig?».«Perquènomésunboigsenseconsciènciadelsseusactesadmetriaserelculpabledirectedelamortdecentenarsdemilersdepersonesidespréscomportar-secomsiresnohaguéspassat,tret,ésclar,quenoestractésdebogeria,lainvoluntària,l’autèntica,sinódesimpleipuramaldat».«Déunopotserdolentperquèsihofosnoseriadéu,peraaixòjatenimeldimoni».«Elquenopotserboésundéuquemanaaunparequemati i cremiel seupropi fillnomésperposaraprova la seva fe, aixònoméshomanariaelmésmalignedelsdimonis».«Noet reconec,noetselmateixhomeque va dormir en aquest llit», va dirLilith. «Ni tu series lamateixa dona sihaguessisvistelquehevistjo,elsinfantsdeSodomacarbonitzatspelfocdedéu».«QuieraaquestaSodoma?»,vapreguntarLilith.«Laciutatonelshomespreferienelshomes que les dones». «I tothom vamorir per culpa d’això?». «Tothom, no es vasalvarniunasolaànima,capsupervivent».«Fins i tot lesdonesqueaquellshomesmenyspreaven?»,vatornarapreguntarLilith.«Sí».«Comsempre,lesdonesperunabandaaguantenelxàfec,perl’altraparenlaventada».«Siguicomsigui,elsinnocentsjaestanacostumatsapagarpelspecadors».«Quinaideamésestranyaquetéelsenyordelqueésjust».«Laideadequinodeuhavertingutmainociódelquepotarribaraserunajustíciahumana».«Itu,entens?»,vapreguntarLilith.«JosócapenesCaín,elquivamatarelseugermàivaserjutjatperaquestcrim».«Ambforçabenignitat,tot s’ha de dir», va observar Lilith». «Tens raó, seria l’últim a negar-ho, però laresponsabilitatprincipallavatenirdéu,aquestqueanomenemelsenyor».«NoseriesaquísinohaguessismatatAbel,egoistamentpensant,unacosaportaal’altra».«Heviscutelquehaviadeviure,matarelmeugermàidormirambtualteullitsónefectesde lamateixacausa».«Quina?».«Estemenmansdedéu,odeldestí,queéselseualtrenom».«Iara,quètensintenciódefer?»,vapreguntarLilith.«Depèn».«Depèndequè?».«Sialgundiaarriboaseramodelamevapersona,sis’acabaaquestpassard’un temps a l’altre senseque lamevavoluntat hi sigui cridada, faré el que se solconsiderarunavidanormal,comtothom».«Comtothom,no,etcasaràsambmi, jatenim el nostre fill, aquesta és la nostra ciutat, i jo et seré fidel com l’escorça del’arbrehoésaltroncalqualpertany».«Peròsinoésaixí,sielmeudestícontinua,llavors, sigui on sigui estaré sempre subjecte a canviar d’un temps a l’altre, nopodremestarmaisegurs,nitunijo,delquepassaràdemà,amés…».«Amésquè?»,va preguntar Lilith. «Sento que el que em passa deu tenir un significat, un sentitqualsevol,sentoquenom’hed’aturara lameitatdelcamísensedescobrirquèés».«Aixòvoldirquenoetquedaràs,queten’aniràsenqualsevolmoment»,vadirLilith.«Sí,crecqueseràaixí,sivaignéixerperviureunacosadiferent,hedesaberquinaésiperaquè».«Doncsgaudimdeltempsqueensqueda,au,apropa’t»,vadirLilith.Esvan abraçar i es van fer petons, agafats van rodolar pel llit d’unabanda a l’altra, iquanCaíneraasobredeLilithiespreparavaperpenetrar-la,ellavadir:«Lamarca


quetensalfrontt’hacrescut».«Molt?»,vapreguntarCaín.«Nomésunamica».«Avegadespensoqueaniràcreixenticreixentfinsqueocuparàtotelcosiemconvertiréenunnegre».«Nomésemfaltariaaixò»,vadirLilithdeixantanarunariallada,alaqualvaseguirungemecdeplaerjaqueell,d’unsolimpuls,l’hihaviaclavatfinsalfons.

EncaranohavienpassatduessetmanesqueCaínvadesaparèixer.Haviaagafatelcostumdeferllargspassejosapeupelsvoltantsdelaciutat,noperquèlicalguéssoliairelliurecoml’altravegada,bénsnaturalsquenolihavienfaltatdurantelsúltimsdeu anys, sinó per sortir de l’ambient avorrit del palau, on, tret de les hores quepassavaal llit ambLilith,no tenia resa fer, sinoera, sense resultatsquevalgui lapenaesmentar,intercanviarquatrefrasesambeldesconegutqueeraperaellHenoc,elseufill.


De sobte,Caín es va trobar que entrava per la porta d’una ciutat que no coneixia.Immediatamentvapensarquenoportavaniuncèntimasobreiquenoteniamanerad’aconseguir-lo,jaqueperallínoconeixianingú.Sihaguéssortitaferelseupasseighabitualambl’ase,elproblemaeconòmicestariaresolt,qualsevolcompradorestariad’acordqueunanimalcomaquellvaliaelseupesenor.Vapreguntaradoshomesqueperallípassavencomesdeialaciutat,iund’ellsvarespondre:«Aixòéslaterrad’Us». El to natural, sense mostra d’impaciència, va animar Caín a fer una altrapregunta:«Isabeuonpuctrobarfeina?,ésqueacabod’arribarinoconecningú»,vaafegircomsiesvolgués justificar.Elshomeselvanmirardedaltabaix,noelsvasemblar que fes pinta de captaire o vagabund, només es van aturar un moment amirar-lilamarcadelfront,ielsegonvadir:«Elpropietarimésricd’aquestesterresidetotl’orientesdiuJob,vésademanar-lisitéfeina,potsertenssort».«Ionelpuctrobar?», va preguntar Caín. «Vine amb nosaltres, t’hi acompanyarem, té tantsserventsquenolived’un».«Iéstanriccomdieu?».«Immensamentric, imagina’tquèsignificaserpropietaridesetmilovelles,tresmilcamells,cinc-centesparellesdebousicinc-centessomeres».«Elspobres tenenmolta imaginació»,vadirCaín,«espodriadirquenotenenaltracosa,peròconfessoqueatantnosóccapaçd’arribar».Hi va haver un silenci i després un dels homes va dir, com si res: «Crec que ensconeixem».«Amitambém’hosembla»,varespondreCaínambpor.«EtdiusCaínieresaSodomaquanlaciutatvaserdestruïda,tenimbonamemòria».«Sí,ésveritat,arame’nrecordo».«Jahosaps,elmeucol·legaijosomàngelsdelsenyor».«Ijoquisóc perquè dos àngels del senyor m’hagin vingut a socórrer davant d’aquestadificultat?».«VasserboambAbraham,elvasajudarpertalquenoenspassésresdedolentquanéremalacasadelotiaixòmereixunarecompensa».«Nosécomagrair-vos-ho».«Somàngels,sinosaltresnofemelbé,quielfarà?»,vapreguntarundelsdos.Peragafarcoratge,Caínva respirar fondo tresvegadesabansdeparlar:«SielvostreencàrrecaSodomaeradestruirtotalaciutat,quinamissióushaportatarafinsaquí?».«Nolapodemrevelaraningú»,vaadvertirundelsàngels.«Bé,tampocnoéscapsecret»,vadir l’altre,«defetdeixaràdeser-hoquan lescosess’esdevinguin,amés,aquestjavademostrarqueésdeconfiança».«Assumeixeslaresponsabilitatdela indiscreció, pensa en si se’n va corrents cap a Job i l’hi explica tot». «El mésprobableseriaqueJobnose’lcregués».«D’acord,feselquevulguis,jome’nrentolesmans».Caínesvaaturarielsvadir:«Novallapenaquediscutiuperculpameva,sim’ho voleu explicar, endavant, si no, ami tantme fa, jo ni obligo ni demano».Davantd’aquestdesinterès,finsitotl’àngelreticentesvarendir:«Au,explica-li»,vadiral’altre,idesprés,mirantaCaínseverament,vaordenar:«Juraquenodiràsresaningú». «Ho juro», va dir Caín, aixecant la mà dreta, I llavors l’altre àngel vacomençar:«Ja fadies,aquí,compassade tanten tant,esvanreunir totselsésserscelestials davant del senyor i entre ells també hi havia satanàs, al qual déu vapreguntar:“Itu,d’onvéns?”,isatanàsvarespondre:“Heanatapassejariaferunes


quantesvoltesperlaterra”,ielsenyorencaravatornarapreguntar:“T’hasfixatenelmeuservent Job?,nohihaningúcomell en tota la terra, ésunhomebo ihonest,molt religiós i sempre s’aparta del mal”. Satanàs, que escoltava amb un somriureguerxo, despectiu, va preguntar al senyor: “Et penses que els seus sentimentsreligiosossóndesinteressats?,noéscertqueelprotegeixespertotesbandes,comunamuralla,aell,lasevafamíliaitotselsseusbéns”.Idesprésd’unapausavacontinuar,“Peròprovad’aixecarlamàcontraelqueésseuiveuràssinoetmaleeix”.Llavorselsenyorvadirasatanàs:“Posoalatevadisposiciótotselsseusbéns,peròaellnoeltoquis”.Satanàsenvaprendrenotaiesvaretirar,inosaltressomaquí».«Perquè?»,va preguntar Caín. «Perquè satanàs no s’excedeixi, perquè no vagimés enllà delslímits que el senyor li va marcar». Aleshores Caín va dir: «Si ho he entès bé, elsenyor isatanàsvanferuna juguescaperòJobnohadesaberqueéselblancd’unacorddejugadorsentredéuieldiable».«Exactament»,vanexclamarelsdosàngelsal’uníson». «Ami no em sembla una jugada gaire neta per part del senyor», va dirCaín,«sielqueacabodesentirésveritat.Job,malgratserric,ésunhomebo,honest,moltreligiósinohacomèscapcrim,peròseràcastigatsensemotiuamblapèrduadetotselsseusbéns,potsersíque,comdiuenmolts,elsenyorésjust,peròaminom’hosembla, sempre recordo el que li va passar a Abraham, a qui déu, per posar-lo aprova,livamanarquematéselseufillIsaac,lamevaopinióésquesielsenyornoesfia de les persones que creuen en ell, no veig per què aquestes s’han de fiar delsenyor».«Elsdesignisdedéusóninescrutables,nitansolsnosaltres,quesomàngels,podem penetrar en el seu pensament». «Estic cansat d’aquesta cantarella que elsdesignis del senyor són inescrutables», va respondre Caín, «déu hauria de sertransparent inítidcomelcristall en llocdeprovocaraquest terrorcontinu,aquestaporconstant,enfi,déunoensestima».«Ésellquietvadonarlavida».«Lavidamelavandonarelmeupareilamevamare,vanajuntarcarnambcarnivaignéixerjo,noconstaquedurantl’actedéuhifospresent.«Déuésatotarreu».«Sobretotquanmanamatar,bastariaunasolacriaturadelesquevanmorircarbonitzadesaSodomapercondemnar-losenseremissió,peròlajustíciaésperadéuunaparaulavana,arafarà patir Job per culpa d’una juguesca i ningú l’hi demanarà explicacions».«Compte,Caín,estàsparlantmassa,elsenyoretsentitardod’horaetcastigarà».«Elsenyornohisent,elsenyoréssord,pertotarreuelsupliquen,elspobres,elsinfeliços,elsdesgraciats, tots implorenel remeiqueelmónelshanegat, i el senyorelsgiral’esquena, va començar fent una aliança amb els hebreus i ara fa un pacte amb eldiable,peraaixònocaliaquehihaguéscapdéu».Elsàngelsvanprotestar,indignats,el van amenaçar de deixar-lo allà sense feina, i és així que van tancar el debatteològic imésomenysvan fer les paus.Undels àngels va arribar fins i tot a dir:«Crecquealsenyorliagradariadiscutirambtuaqueststemes».«Potseralgundia»,va respondre Caín. Van arribar a la porta de la casa de Job i un dels àngels vademanar per parlar amb l’intendent, que no hi va anar en persona sinó que hi vaenviarundelegatperveurequèvolien.«Feina»,vadir l’àngel,«noperanosaltres,


quesomd’altresllocs,sinóperaaquestnostreamicqueacabad’arribarivolfundaruna nova vida a la terra d’Us». «Què saps fer?», li va preguntar el delegat del’intendent.«Enséunamicadeburros,vaigferd’ajudantdemanescalal’exèrcitdeJosuè». «Molt bé, és una bona referència, faré venir un esclau i t’incorporaràs atreballararamateix,noméscalqueemdiguiscometdius».«Caín».«Id’onvéns?».«DelesterresdeNod».«Non’hesentitaparlar».«Noetselprimer,quidiuterresdeNoddiuterresdelno-res».LlavorsundelsàngelsvadiraCaín:«Etdeixem,jatensfeina». «Mentre duri», va respondre Caín amb un somriure apagat. «No pensis elpitjor»,vaintervenireldelegatdel’intendent,«quitélasortd’entraraaquestacasatéfeinaperatotalavida,nohihacaphomequesiguimésboqueJob».ElsàngelsesvanacomiadardeCaínambunaabraçada,haviendetornaralasevafeinadefiscalspervigilarqueescomplissinlesordresdelsenyor,alfinalvésasabersitotaixònotindràundesenllaçmillordelquesemblavaprometre.

Peròmalauradamenttotvasermoltpitjordelqueespodiaesperar.Amblacartadeplenspodersqueelsenyorlihaviaconcedit,satanàsvaatacaralmateixtempstotselsfronts.UndiaqueelsfillsilesfillesdeJob,setells,treselles,bevienvialacasadelgermàgran,unmissatger,precisamentelnostreconegutCaín,que,comsabem,treballava amb els burros, va anar a dir a Job: «Mentre els bous llauraven i lessomereshipasturavenaprop,decophanvingutelssabeus,s’hohanemportattotihanpassatelscriatsafild’espasa,nomésjom’hepogutescaparperfer-t’hosaber».Caín encara parlava quan va arribar un altremissatger i va dir: «El foc de déu hacaigut del cel i ha reduït a cendres les ovelles i els esclaus, només jom’he pogutescaparperfer-t’hosaber».Encaraaquestnohaviaacabatdeparlarqueenvaentrarun altre: «Els caldeus», va dir, «dividits en tres bandes, s’han llançat sobre elscamellsise’lshanemportatdesprésdepassarelscriatsafild’espasa,nomésjom’hepogutescaparper fer-t’hosaber».Aquestúltimencaraparlava ivetaquíqueenvaentrarunaltretotdient:«Elsteusfillsilestevesfillesmenjavenibevienviacasadelgermàgranquan, de sobte, unhuracàqueveniadel desert ha envestit la casapelsquatrecostatsil’haensorrat,totshanmort,nomésjom’hepogutescaparperfer-t’hosaber».Job,llavors,esvaaixecar,esvaesquinçarelmantell,esvaraparelcap,iesvaprosternarfinsaterratotdient:«Vaigsortirnudelventredelamareinutornaréalsidelaterra,elsenyorm’hovadonar,elsenyorm’hohapres,beneïtsiguielnomdelsenyor».Eldesastred’aquestadesgraciadafamílianovaquedaraixí,peròabansdecontinuarpermeteu-nosunesquantesobservacions.Laprimerapermanifestarqueésmolt estrany que satanàs pogués disposar a pler dels sabeus i dels caldeus per alservei dels seus interessos particulars, la segona per expressar que encara és mésestranyquesatanàsfosautoritzataferservirunfenomennaturalcomeldel’huracà,i,moltpitjor,iaixòsíqueéscompletamentinexplicable,autilitzarelmateixfocdedéupercremarlesovellesielsesclausquelesguardaven.Pertant,osatanàspotmoltmésdelquecreiem,oestemdavantd’unagravíssimasituaciódecomplicitat tàcita,comamínim tàcita, entre el costatmaligne i el costat benigne delmón.El dol va


caurecomuna llosa funerària sobre les terresd’Us, jaqueelsmortshaviennascuttotsalaciutat,aracondemnada,vésasaberfinsquan,aunamisèriageneralenquèelmenys pobre no era certament Job. Pocs dies després d’aquests funestosesdeveniments,esvacelebraralcelunanovaassembleaentreelsésserscelestials isatanàshitornavaaserpresent.Elsenyorlivadir:«Itu,d’onvéns?»,isatanàsvarespondre:«De ferunaaltravoltaper la terra i recorre-la».«T’has fixat enelmeuserventJob?»,vapreguntarelsenyor,«nohihaningúcomellentotalaterra,ésunhomeíntegre, recte, tementdedéu iallunyatdelmal, iqueperseverasempreen lasevavirtuttotiquem’hagisincitatcontraellaatribolar-losenseques’homereixés»,isatanàsvarespondre:«Hohefetdeconformitatambtu,isiJobs’homereixiaonos’homereixianoeraassumptemeu,nitampoclaideadeturmentar-lovasermeva»,ivacontinuar:«Unhomeéscapaçdedonartotelquetéifinsitotlapròpiapellpersalvar la vida, però prova d’aixecar la teva mà en contra d’ell, fes que pateixi lamalaltiaenelspropisossosialapròpiacarniveuràscometmaleiràalacara».Elsenyorvadir:«Elposoalatevadisposició,peròamblacondicióqueliestalviïslavida».«Ambaixòentincprou»,vadirsatanàs,ivacórrercapaoneraJob,elqual,enmenysd’unpensament,vaquedarcobertdellagueshorriblesdesdelaplantadelspeus fins al capdamunt del cap. Calia veure l’infeliç assegut a la sorra del camígratant-seelpusdelescamesambuntrosdeteula,coml’últimdelsúltims.LadonadeJob,dequifinsaranohavíemsentitniunasolaparaula,nitansolsperplorarlamortdelsseusdeufills,vaconsiderarquejaerahoradedesfogar-seivapreguntaralmarit:«Continuesfermenlatevarectitud,jo,detu,maleiriadéuencaraquehaguésdemorir»,alaqualcosaJobvarespondre:«Parlescomunaignorant,sirebemelbédelamàdedéu,perquènohauríemderebretambéelmal?»,preguntaalaqualladona va respondre irada: «Per al mal ja teníem satanàs, que ara el senyor se’nsaparegui comel seu competidor ésuna cosaquenom’hauriapassatmaipel cap».«Quim’ha posat en aquest tràngol no pot ser déu, només pot ser satanàs». «Ambl’acord del senyor», va dir ella, i va afegir: «Sempre he sentit a dir als antics quel’astúciadeldimoninoprevalsobrelavoluntatdedéu,peròaraposoendubtequelescoses siguin tan senzilles, el més probable és que satanàs no sigui més que uninstrumentdel senyor, l’encarregatdedur a terme les feinesbrutesquedéunopotsignar amb el seu nom». Llavors Job, quan ja no podiamés de patiment, i potseranimat, sense confessar-ho, per la dona, va trencar el dic del temor de déu que lisegellavaelsllavisivaclamar:«Quemorieldiaquevaignéixerilanitenquèvaserdit:“Haestatconcebutunhome”,queaquelldiaesconverteixientenebres,que,desdedalt,déunoeltinguiencompteilallumnohiresplendeixi,qued’ells’apoderinles tenebres i la fosca, que els núvols el cobreixin i els eclipsis l’espantin, que nos’esmenti entre els dies de l’any, ni es compti entre els mesos, que sigui estèrilaquella nit i no se senti cap crit d’alegria, que s’apaguin les estrelles del seucrepuscle,queenvas’esperilallumiquenos’obrinlesparpellesdel’aurorapernohaver-me tancat lasortidadelventrede lamevamare,pernohaver-me impeditde


veuretantamisèria»,iésaixícomJobesvaanarqueixantdelasevasort,pàginesimés pàgines d’imprecacions i laments, mentre tres amics seus, Elifaz de Teman,Bildad deXúah i Sofar deNaamà, li anaven fent discursos sobre la resignació engeneral ieldeuredetotcreientd’acatarambelcapbaixlavoluntatdelsenyor,fosquina fos.Caín ja havia trobat feina, encara que poca cosa, cuidar els burros d’unpetitpropietari,aquivahaverderepetirmilvegades,aellialsparents,lahistòriadecom els sabeus els van atacar i els van robar totes les someres. Suposava que elsàngelsencaradevienrondarperallírecollintinformaciósobreladesgràciadeJobperdesprésportar-laalsenyor,elqualdeviaestarimpacient,peròcontràriamentalsseussupòsits,ésaellquevananaraveureperfelicitar-loperhaverescapatdelacrueltatdelsnòmadessabeus,Unmiracle,vandir.Caínelshovaagrair,comeraelseudeure,peròelprivileginolipodiaferoblidarelsseusgreugescontradéu,quecadacoperenmés. «Suposo que el senyor deu estar content», va dir als àngels, «ha guanyat lajuguesca amb satanàs,malgrat el que Job deu estar patint encara no l’ha renegat».«Tots sabíem que no ho faria». «També el senyor, m’imagino». «El senyor elprimer». «Això vol dir que va apostar perquè estava convençut que guanyaria».«D’algunamanera,sí».«Pertant,nohacanviatres,elsenyornosapmésdeJobdelquesabiaabans».«Efectivament».«Doncssiésaixí,m’agradariasaberperquèJobtélalepra,perquèestàcobertdellaguespurulentes,sensefills,arruïnat».«Elsenyortrobarà lamaneradecompensar-lo».«Com, ressuscitant els seusdeu fills, aixecantlesparetsdecasaseva,fenttornarelsanimalsquenovansermorts?»,vapreguntarCaín.«Aixònohosabem».«Iquèlifaràelsenyorasatanàs,que,pelquesembla,vautilitzartanmalamentl’autoritzacióquelivadonar?».«Probablementnores.«Comquenores?»,vapreguntarCaínescandalitzat,«encaraqueelsesclausnoentrinalesestadístiques,hamortigualmentmoltagent,iemdiusqueelsenyornohipensaferres». «Al cel les coses són així, no és culpa nostra». «Sí, quan en una assemblead’ésserscelestialssatanàshiéspresent,hihacosesqueunsimplemortalnoentén».Laconversavaquedaraixí,elsàngelsse’nvananariCaínvacomençarapensarquehaviade trobaruncamímésdignepera lasevavida,Noemquedaréaquícuidantburros per sempre més, va pensar. El propòsit era mereixedor de consideració illoança,peròlesalternativeserennul·les,sinoésquedecidia tornara les terresdeNodperocuparelseullocalpalauialllitdeLilith.S’engreixaria,lifariadosotresfillsmés, i,araquehipensava, tambépodriaanaraveureelsseuspares, siésqueencara eren vius, saber si estaven bé. Faria servir una disfressa perquè no elreconeguessin,peròaquestaalegrianolirobarianingú.«Alegria?»,esvapreguntar,«peraCaínmainohihauràalegria,Caínésquivamatarelseugermà,Caínésquivanéixerperveureelqueésinenarrable,Caínésquiodiadéu».

Peròlifaltavaunburroqueelpoguésportar.Enunprimermomentvapensardedeixar-sedeburrosianarapeu,però,sielpasd’unpresental’altreeragairelent,notindriaaltreremeiquecaminaral’atzarperaquellsdesertsguiant-seperlesestrellesquan fosdenit i esperantque tornessin a sortir quan fosdedia.Amés, no tindria


ningúambquipoderxerrar.Alcontraridelques’acostumaapensar,elburroésungranconversador,noméscalveurelesmoltesmaneresquetédebramariesbufegar,amésde lavarietatdemovimentsque fa amb lesorelles,no tothomquemuntadaltd’un ase en coneix el llenguatge, per això sovint es donen situacions aparentmentinexplicablesenquèl’animalesplantaalmigdelcamí,immòbil,inohihaquielfacimoure,niacops.Llavorsesdiuquel’aseéstossutcomunburro,peròdefetestractad’unproblemadecomunicació,comtantesvegadespassafinsitotentreelshumans.Aixídoncs,laidead’anarapeunovadurargaireestona.Caínnecessitavaunburro,encara que l’hagués de robar, però nosaltres, que l’anem coneixent cada vegadamillor,sabemquenohofarà.Malgratserunassassí,Caínésunhomeintrínsecamenthonest,elsdiesdissolutsviscutsencontuberniambLilith,totiquecensurablesdesdelpuntdevistadelsprejudicisburgesos,novanser suficientsperpervertirel seuinnat sentitmoral de l’existència, fixeu-vos sinó en el valent enfrontament que vatenirambdéu,encaraque,tots’hadedir,elsenyornosen’hagiadonatfinsara,sinoésquerecordaladiscussióquevanentaulardavantdelcadàverencaracalentd’Abel.Enaquestvaivédepensaments,aCaínselivaacudirlasalvadoraideadecomprarundelsburrosquecuidava,simplementeraqüestióderebrealcomptatnoméslameitatdel sou i deixar l’altra meitat en mans del propietari com a pagament a compte.L’únic inconvenient seria la lentitud del procés de liquidació, però Caín no teniapressa,ningú l’esperava,ni tan solsLilith,permésvoltesqueel seucos,nerviós iimpacient,donésdinselllit.L’amodelsburros,quenoeramalapersona,vaferelscomptesalasevamaneraperbeneficiarelsinteressosdeCaín,peròaquestnise’nvaadonar, jaque lesmatemàtiquesnoerenel seu fort.Novancaldregaires setmanesperquèCaín fos investit, finalment, amb la possessió d’un ase. Podiamarxar quanvolgués.La vigília de sortir va decidir anar a veure com estava el seu antic patró,saber si ja se li havien curat lesHagués, peròva tenir el disgust deveure’l encaraassegutaterra,davantlaportadecasaseva,gratant-selesferidesdelescamesambuntrosde teula,comeldiaenquè lamaledicció livacaurealdamunt,malediccióque era de les pitjors, ser abandonat per déu enmans de satanàs. Gran nau, grantempesta,diuelpoble,ilahistòriadeJobhodemostrafinsalasacietatcadadiaquepassa.Perdiscreció,comhadeserenelcasd’unfugitiu,Caínnos’hivaacostarperdesitjar-li la millor de les saluts, al cap i a la fi aquest patró i aquest treballadortampoc s’havien arribat a conèixer, és l’inconvenient que té la divisió de classes,cadascú al seu lloc, si és possible on ha nascut, així segur que no es podran feramistatsentreoriündsdelsdiversosmons.Daltdelburroquejalipertanyiadedret,Caínvatornaralseullocdefeinaperenllestirlescosesperalviatge.Comparatambl’aseques’haviaquedatalsestablesdelpalaudeLilith,aquellamagníficaestampad’asequehaviadespertatlacobdíciadelmanescaldeJericó,elnouanimaleramésaviatunrossíjubilatqueunexemplarperadesfilades.Tanmateix,finsitotlamenysexigent de les independències del judicimanarà reconèixer que és sòlid de cames,encaraquelestinguiprimesiunamicamaldestres.Enconjunt,comarapensal’antic


amoquehavingutalaportaaacomiadar-se,Caínnoaniràmalservitquanl’endemà,debonmatí,comenciafercamí.


Novahaverdecaminargaireperdeixareltristpresentdelesterresd’usitrobar-seenvoltatdeverdesmuntanyes, luxuriosesvallsperoncorrien rierolsd’aiguapura icristal·linaqueelsullshumansjahavienvistalguncopilabocajahaviapaladejat.Això sí que hauria pogut ser l’enyorat jardí de l’edèn, ara que havien passat tantsanysielsmalsrecords,ambl’ajudadeltemps,mésomenyss’havienanatdiluint.Hihavia tanmateix alguna cosa postissa en aquell paisatge meravellós, alguna cosaartificial, com si es tractés d’un escenari preparat expressament per a algun fiimpossiblede copsar als ulls dequi anavamuntat enunvulgar ruc i sense laguiaMichelin.Caínvadonarlavoltaaunpenyalquefinsllavorslihaviatapatbonapartdelpaisatge ivaanaraparara l’entradad’unavallmenysfrondosaperònomenysatractivaque lesanteriors,almigde laquals’esteniaunaconstrucciódefustaque,perl’aspectedelespartsipelcolordelsmaterials,s’assemblavamoltaunvaixello,per sermés exactes, a una gran arca, tot i que la seva presència en aquell paratgeresultavaaltamentintrigantjaqueunvaixell,siésqueeraunvaixell,enprincipiesconstrueixvoral’aigua,iunaarca,encaramésd’aquellamida,noésresqueesdeixienunavall,enesperadenosapsquè.Encuriosit,Caínvadecidiranar-hoapreguntarde bona font, en aquest cas a les persones que, fos per al seu propi ús, fos perencàrrecdetercers,construïenl’enigmàticvaixellolanomenysenigmàticaarca.Vaencaminar el ruc cap a les drassanes, va saludar els presents i va intentar entaularconversa:«Quinllocmésbonic»,vadir,peròlaresposta,amésdefer-seesperar,vaser,alméssintèticapossible,un«sí»meramentconfirmatiu,indiferent,desinteressat,sensecompromís.Caínvacontinuar:«Elviatgerquearribafinsaquí,coméselmeucas,s’hoesperatotmenystrobar-seunaconstrucciód’aquestagrandària,peròtambéaquestcop la insinuació intencionadamentafalagadoravacaureensacforadat».Esveiaquelesvuitpersonesquetreballavenal’obra,quatrehomesiquatredones,noestavendisposadesaconfraternitzarambl’intrúsinofeienresperdissimularelmurd’hostilitat ambquèesdefensavendels seus avenços.Caínvadecidir anar algra iatacar:«Quèésaixòqueconstruïu,unvaixell,unaarca,unacasa?»,vapreguntar.Elmésgrandelgrup,unhomealt, robustcomSamsó,esva limitaradir:«Noéscapcasa».«Nitampoccaparca»,elvatallarCaín,«perquètoteslesarquestenentapa,ilad’aquesta,sien tingués,nohihauriaformahumanad’aixecar-la».L’homenovadirresivaferelgestderetirar-se,peròCaínelvareteniral’últiminstant.«Sinoésunacasanitampocunaarca,llavorsnoméspotserunvaixell»,vadir.«Nocontestis,Noè»,vadirlamésgrandelesdones,«elsenyors’enfadaràambtusiparlesmésdelcompte».L’homevaassentirambunmovimentdecapivadiraCaín:«Tenimmoltafeina i la tevaconversaensdistreu,etdemanoqueensdeixis iquecontinuïsel teucamí»,ivaconcloureambuntolleumentamenaçador:«Compotsveureambelsteuspropis ulls, aquí hi ha quatre homes forts, jo i els meus fills». «Molt bé», varespondreCaín,«veigquelesantiguesreglesdel’hospitalitatmesopotàmica,desdesemprerespectadesalesnostresterres,janotenencapvalorperalafamíliadeNoè».


En aquell moment exacte, enmig d’un tro eixordador i dels corresponents llampspirotècnics, el senyor es vamanifestar.Anava vestit de feina i no amb les luxosesvestimentes amb què aconseguia reduir a l’obediència immediata els qui preteniaimpressionar sense haver de recórrer a la dialèctica divina. La família de Noè,incloent-hi el patriarca, de seguida es va prostrar a terra, que estava tot cobertd’encenalls,mentreelsenyoresmiravaCaínambsorpresai lipreguntava:«Quèhifas, aquí?, no t’havia tornat a veure des del dia que vas matar el teu germà».«T’equivoques, senyor, ens vam veure, tot i que no em vas reconèixer, a la casad’Abraham, a les alzines de mambre, quan estaves a punt de destruir Sodoma».«Bonafeina,aquella,netaieficaç,sobretotdefinitiva».«Nohiharesdedefinitiuenel món que vas crear, mira sinó Job, que creia que estava alliberat de qualsevoldesgràcia,iencanvilatevajuguescaambsatanàselvaportaralaruïnailivadeixarelcosfetunallaga,almenysaixíéscomelvaigveurequanvaigsortirdelesterresd’Us». «Jano,Caín, ja no, la sevapell es va curar completament i els ramats queteniaesvanduplicar,aratécatorzemilovelles,sismilcamells,milparellesdebousimil ases». «I com els va aconseguir?». «Es va doblegar a la meva autoritat, vareconèixerqueelmeupoderésabsolut,il·limitat,quenohederetrecomptesaningúsinoésamimateixniaturar-meperconsideracionsdetipuspersonal,iamés,iaixòt’hodicdepassada,esticdotatd’unaconsciènciatanflexiblequesempreestàd’acordambelquefaig,siguielquesigui».«IelsfillsqueteniaJobiquevanmorirsotalesrunesdelacasa?».«Aquestésundetallsenseimportància,jaqueJobtindràdeufillsmés,sethomesi tresdonescomabans,persubstituirelsquevaperdre».«Comelsramats?».«Sí,comelsramats,elsfillsnosónmésqueaixò,ramats».Noèilafamíliajas’havienaixecatdeterraiescoltavenambsorpresaeldiàlegentreelsenyoriCaín,quemésaviat semblavaunaconversaentredosvellsamicsque s’havienacabatdetrobardesprésd’unallargaseparació.«Nom’hasditquèhihasvingutafer»,vadirdéu.«Resd’especial,senyor,defetnohevingut,m’hetrobataquí».«DelamateixamaneraqueetvastrobaraSodomaoalesterresd’Us?».«ItambéalamuntanyadelSinaí, i a Jericó, i a la torre deBabel, i a les terres deNod, i davant del sacrificid’Isaac».«Semblaquehasviatjatmolt».«Efectivament,senyor,perònoperpròpiavoluntat,empreguntositotsaquestscanvisconstantsquem’hanportatd’unpresental’altre, ara cap al passat, ara cap al futur, no són tambéobra teva». «No tinc res aveure amb tot això, són habilitats primàries que sem’escapen, trucs per épater lebourgeois,permieltempsnoexisteix».«Aixídoncs,admetsquehihaenl’universuna altra força, diferent i més poderosa que la teva?». «És possible, no tinc percostumdiscutirtranscendènciesocioses,peròhasdesaberunacosa,nopodràssortird’aquestavallni t’aconselloqueho intentis,apartird’ara totes les sortidesestaranvigilades, a cada una hi haurà dos querubins amb espases de foc i amb l’ordre dematar el primer que s’hi acosti». «Com el que vas posar a la porta del jardí del’edèn?».«Comhosaps?».«Elsmeusparesenparlavensovint».DéuesvagirarcapaNoèilivapreguntar.«Hasexplicataaquesthomeperquèserviràlabarca?».«No,


senyor meu, que em caiguin les dents si menteixo, tinc tota la meva família pertestimoni».«Etsunserventfidel,vaigferbenfetd’escollir-te».«Gràcies,senyor,isiempermetsunapregunta,quèfaigaraambaquesthome?».«Emporta-te’lalabarcacomunmésdelafamília,tindràsunaltrehomeperferfillsalestevesnores,esperoquealsmaritsnoelsimporti».«Etprometoquenoelsimportarà,finsitotjointentarécomplirlamevapart,sócvell,perònotantpergirarlacaraaunbontrosdedona».Caínvadecidirintervenir,«Espotsaberdequèparleu?»,vapreguntar,ielsenyorvarespondreambundiscursquesemblavaquehaguésfetimemoritzatabans:«Laterraestàcompletamentpervertidaiplenadeviolència,noméshiveigcorrupció, totselsseus habitants han seguit camins equivocats, lamaldat de l’home és immensa, elsseus pensaments i els seus desitjós van encaminats únicament a fer el mal, empenedeixod’havercreatl’home,perculpasevaelmeucorpateixamargament,lafidelshomeshaarribatdavantmeu,jaqueellshanomplertlaterrad’iniquitatsjoelsexterminaré, ia tu,Noè, t’heescollitperquèiniciïsunanovahumanitat,peraixòetvaig manar que construïssis una arca amb fustes resinoses, que la dividissis encompartimentsilacalafatessisambbetumperdinsiperfora,etvaigordenarquelidonessisunallargadadesis-centspeus,queaquítenim,iquel’ampladafosdecentpeusi l’alçadadeseixanta,quealcapdamunt,adospeusdelsostre,hiobrissisunalluerna,quecol·loquessis laportaauncostat iquehiconstruïssisunpis inferior,amésd’unsegonid’untercer,jaqueenviariaundiluvid’aiguaquehoinundariatotique,pertant,eliminariaimatariatotselséssersviusquehihasotaelcelisobrelaterra,peròambtu,Noè,vaigferunpacted’aliança,enelmomentoportúentraràsal’arca amb els teus fills, la teva dona i les dones dels teus fills, i t’emportaràs dosexemplars de cada una de les espècies dels éssers vius, un mascle i una femella,perquèvisquinambtu,aixídoncs,decadaespèciediferentd’éssersvius,siguinaus,quadrúpedes, o altres animals, dos exemplars aniran amb tu, també t’hauràsd’espavilar per emmagatzemar els diferents tipus d’aliments que cada espècieacostumaamenjar,comaprovisionstantperatucomperalsanimals».Iaquestvasereldiscursdelsenyor.AleshoresCaínvadir:«Ambaquestesdimensionsitotalacàrregaqueportaràadins,l’arcanopodràsurar,quanlavallescomenciainundarnohihauràforçad’aiguacapaçd’aixecar-ladelterra,elresultatseràquetotselsquehisiguemdins ens ofegarem i la tan esperada salvació es convertirà en una trampa».«No és això el que diuen els meus càlculs», va puntualitzar el senyor. «Els teuscàlculssónerronis,unaembarcaciós’hadeconstruirapropdel’aigua,noenunavallenvoltadademuntanyesiaunadistànciaenormedelmar, jaqueuncopconstruïdal’únicques’hadeferésempènye-lacapal’aiguaideixarqueelmar,oelriu,siéselcas,s’encarreguid’aixecar-la,potsernosapsqueelsvaixellssurenperquèqualsevolcossubmergitenunfluidésempèscapamuntperunaforçaverticaligualalpesdelvolumdelfluidquedesallotja,éselprincipid’Arquímedes».«Senyor,permet-mequeexpressi la meva opinió», va dir Noè. «Au parla», va dir déu. manifestamentcontrariat.«Caíntéraó,senyor,siensquedemaquíesperantquel’aiguaensaixequi


moriremtotsofegats inohipodràhavercapaltrahumanitat».Arrufantelfrontperpensarmillor,elsenyorvadonarunesquantesvoltessobrelaqüestióialfinaltambéellvaarribara lamateixaconclusió, tanta feinaper inventarunavallquenohaviaexistitmaiabansitotalpernores.Aleshoresvadir:«Jahotinc,quanl’arcaestiguillestaenviaréelsmeusàngelsoperarisperquèl’enlairinilaportinfinsalacostadelmarméspròxim».«Pesamolt,senyor,elsàngelsnopodran»,vadirNoè.«Nosapslaforçaquetenenelsàngels,ambunsolditpodrienaixecarunamuntanya,tinclasortquesiguintandisciplinats,sinojahaurienorganitzatuncomplotperdestituir-me».«Comsatanàs?»,vadirCaín.«Sí,comsatanàs,peròaquestjahetrobatlamaneradetenir-locontent,detantentantliposounavíctimaalesmansperquès’hientretinguiiambaixòesconforma».«Talcomvas ferambJob,quenovagosarmaleir-teperòqueportaalcortotal’amarguradelmón?».«ItuquèsapsdelcordeJob?».«Nores,peròhosétotdelmeuiunamicadelteu»,varespondreCaín.«Nohocrec,elsdéussóncompoussensefons,si t’hiaboquesni tansolshiaconsegueixesveure la tevapròpia imatge». «Amb el temps tots els pous algun dia s’assequen, també a tut’arribaràl’hora».ElsenyornovarespondreperòvamirarfixamentCaínilivadir:«Elteusenyals’hafetgran,semblaunsolnegretraientelcapperl’horitzódelsulls».«Visca!», va exclamar Caín picant de mans, «no sabia que tinguessis tirada a lapoesia».«Ja t’hodeia,nosapsresdemi».Ambaquesta tristadeclaraciódéuesvaallunyar i,mésdiscretamentquequanhaviavingut,vadesaparèixercapaunaaltradimensió.

Irritatperundebatenelqual,segonsl’opiniódequalsevolobservadorimparcial,no havia fet el millor paper, el senyor va decidir canviar de plans. Posar fi a lahumanitat no era el que se’n podia dir una tasca urgent, l’obligada extinció de labèstiahumanapodiaesperardosotressegles,ifinsitotdeu,peròjaquehaviapresla decisió, déu sentia una mena de picor a la punta dels dits que era senyald’impaciència greu. Per tant, va decidir mobilitzar la seva legió d’àngels operarisambefecteimmediat,ésadir,enllocd’utilitzar-losnomésperaixecarl’arcaiportar-la fins almar com tenia previst, els faria treballar per ajudar l’exhausta família deNoè,que,comhempogutveure,jaestavamésmortaquevivaambtotaquesttragí.Els àngels van arribar al cap de pocs dies, formats en fileres de tres, i de seguidaposar fil a l’agulla.El senyornohavia exagerat endir que els àngels tenienmoltaforça, només calia veure amb quina naturalitat es posaven els gruixuts taulons defustasotaelbraç,comsifoseldiaridelatarda,ielstraginaven,sicalia,d’unapuntaal’altra,sis-centspeuso,enlamesuramoderna,centcinquantametres,pràcticamentunportaavions.Elméssorprenentdetot,però,eracomintroduïenelsclausalafusta.Nofeienservirmartell,posavenelclauenposicióvertical,amblapuntacapavall,iambelpunytancatdonavenuncopsecalacabota,demaneraquelapeçametàl·licapenetravaalafustasensecapmenaderesistència,comsienllocderoureduríssimestractésdemantegaal’estiu.Iencaraeramésdesconcertantveurecomaplanavenuntauló, jaquees limitavenaposar-hielpalmellde lamàaldamunt iamoure’lcap


endavanticapenrere,demaneraque,senseferencenallsnilaméspetitaserradura,elgruixdeltaulóanavadisminuintfinsarribaralamidajusta.Ienelcasd’haverdeferun forat per introduir-hi una clavilla, en tenien prou amb el dit índex. Era unespectacleveure’ls treballar.Per tant,noenshadesorprendreque l’obraavancésauna velocitat abans inimaginable, no hi havia ni temps d’apreciar-ne els canvis.Durantaquesttempselsenyornomésse’lsvaaparèixerunavegada.VapreguntaraNoèsitotanavabé,esvainteressarpersabersiCaínajudavaeneltemafamiliar,isí,certamenthicol·laborava,laprovaésquejahaviadormitambduesdelesnoresiespreparavaperdormiramblatercera.ElsenyortambévapreguntaraNoècomtenialarecollida dels animals que havien d’anar a l’arca, a la qual cosa el patriarca varespondrequejan’haviareunitunabonapart,queelsaltreselsaniriaabuscaruncopestiguésenllestidal’arca.Perònoeraveritat,eranomésunapetitapartdelaveritat.Síquejateniaunsquantsanimals,delsméscomuns,enunatancainstal·ladaal’altreextremdelavall,peròpoquíssimssiescomparavaambelpladerecollidaestablertpelsenyor,ésadir,totselsanimalsvius,desdelpanxuthipopòtamfinsalapuçamésinsignificant, sense oblidar els que hi ha per sota, incloent-hi elsmicroorganismes,quetambésóngent.Gent,enelsentitampliigenerósdelterme,tambéhosónalgunsanimalsdelsqualsesparlamoltenalgunscerclesestrictesqueconreenl’esoterisme,peròqueningúespotvantard’havervistmai.Ensreferim,perexemple,al’unicorn,a l’au fènix, a l’hipogrif, al centaure, alminotaure, al basilisc, a laquimera, a totaaquestamunió d’animals disconformes i compostos que tenen una sola justificacióperexistir,iéshaverestatproduïtsperdéuenhoresd’extravagància,talcomelrucordinari, entre els molts que curullen la terra. Ens podem imaginar l’orgull, elprestigi, el crèdit que Noè guanyaria davant dels ulls del senyor si aconseguísconvèncer un d’aquests animals perquè entrés a l’arca, preferiblement l’unicorn,suposantqueenpoguéstrobarcap.Elproblemadel’unicornésquenoseliconeixfemella, per tant no témanera possible de reproduir-se per les vies normals de lafecundacióidelagestació,encaraque,benmirat,potsernolical,alcapialafilacontinuïtatbiològicanohoéstot,jan’hihaprouquelamenthumanacreïirecreïallòenelquecreuobscurament.Pera les feinesque falten, sigui la recollida totaldelsanimals o el proveïment de comestibles,Noè espera comptar amb la col·laboraciócompetentdelsàngelsoperaris,que,tots’hadedirenhonorseu,continuentreballantamb un entusiasme digne de tota lloança. Entre ells no mostren cap resistència areconèixerquelavidaalceléslacosamésavorridaques’hagiinventatmai,sempreuncord’àngelsproclamantalsquatreventslagrandesadelsenyor,lagenerositatdelsenyor, fins i tot la bellesa del senyor. Ja és hora que aquests i els altres àngelscomencinaexperimentarlessimplesalegriesdelagentnormalicorrent,nosemprehadesernecessari,perexaltarl’esperit,calarfocaSodomaofersonartrompetesperensorrar les muralles de Jericó. Si més no en aquest cas, des del punt de vistaparticular dels àngels operaris, la felicitat a la terra era en tot superior a la que espodiateniralcel,peròelsenyor,ésclar,sempretanenvejós,nohohaviadesaber,


eracapaçd’exercir sobreelspensamentssediciosos lesmésdures represàliessensetenir en compte la patent angèlica. Gràcies a la bona harmonia regnant entre elpersonal que treballava en la construcció de l’arca, Caín va aconseguir que el seuburro,quanarribéselmoment,tambéhipoguéspujar,aixòsí,d’estranquis,ésadir,com a passatger clandestí, i es deslliurés de l’ofegament general. També va sergràcies a aquesta relació cordial queCaín va poder compartir certs dubtes i certesperplexitatsambelsàngels.Adosd’ells,ambquihaviaestablert lligamsqueenelterreny humà fàcilment hauríem classificat de companyaria i amistat, Caín els vapreguntarsirealmentcreienque,uncopexterminadaaquestahumanitat,lapròximano cauria en els mateixos errors, les mateixes temptacions, els mateixos deliris icrims, pregunta a la qual els àngels van respondre: «Nosaltres només som àngels,sabem poca cosa d’aquesta xarada que vosaltres en dieu natura humana, peròfrancamentnoveiemcompotresultarsatisfactòrialasegonaexperiènciasilaprimeraha acabat amb aquest desplegament de desgràcies humanes que tenim davant delsulls, comptat i debatut, segons la nostra sincera opinió d’àngels i considerant lesprovesobtingudes,elséssershumansnoesmereixenviure».«Dedebòpenseuqueels homes no es mereixen la vida?», va preguntar Caín, torbat. «No hem ditexactamentaixò,elquehemdit,ihorepetim,ésqueelséssershumans,veientcoms’han comportat al llarg del temps, no esmereixen viure amb tot el que la vida, apesar dels costats foscos, que sónmolts, té de bonic, de gran, demeravellós», varespondreundelsàngels.«Pertant,dirunacosanoéselmateixquedirl’altra»,vaafegir el segon àngel. «Si no és el mateix, és quasi el mateix», va insistir Caín.«Potser sí,però ladiferènciaestàenaquest“quasi”, i ésenorme».«Que jo sàpiga,nosaltresaquínoenshempreguntatmaisiensmereixíemonolavida»,vadirCaín.«Siushohaguéssiupreguntatpotseraranoestaríeuapuntdedesaparèixerdelafaçdelaterra».«Novallapenaplorar,nos’hiperdràgaire»,varespondreCaíndonantveualseufoscpessimismenascutiformatalllargdelssuccessiusviatgesalshorrorsdelpassatidelfutur,ivaafegir:«SilescriaturesquevanmorircremadesaSodomanohaguessinnascut,s’haurienestalviataquellscritsquevaigsentirquanelfocielsofrequeiendelcelsobreelsseuscapsinnocents».«Laculpalavantenirelspares»,vadirundelsàngels.«Nohihaviacapmotiuperquèl’haguessindepatirelsfills».«L’erroréspensarquelaculpahadeserentesadelamateixamanerapelsdéusquepelshomes»,vadirundelsàngels.«EnelcasdeSodomaalgúlava tenir, iaquestalgúésundéuabsurdamentimpacientquenovavolerperdretempsseparantperalcàstig només els qui, segons els seus criteris, practicaven el mal, a més, àngels,digueu-me,d’onsurtaquestaideaperegrinaquedéu,pelsolfetdeserdéu,hagidegovernarlavidaíntimadelsseuscreients,establintregles,prohibicions,privacionsialtresmartingales per l’estil?», va preguntarCaín. «Això no ho sabem», va dir undelsàngels.«D’aquestescosespràcticamentnoensenparlen,defetnosaltresnomésservimper a les feinesdures»,vaafegir l’altre en todequeixa,«quan sigui l’horad’aixecar la barca i portar-la al mar, què t’hi jugues que no veuràs per aquí ni


serafins,niquerubins,nitrons,niarcàngels…».«Nom’estranya»,vacomençaradirCaín,peròlafrasevaquedaral’aire,suspesa,jaqueunaràfegadeventlivaassotarlesorellesidecopesvatrobaral’interiord’unatenda.Hihaviaunhomeajagut,nu,iaquest home era Noè submergit en el més profund dels sons per culpa del’embriaguesa.Ambellhihaviaunaltrehomequehiteniauntractecarnal,iaquesthomeeraCam,el seu fill petit, queal seu torn era elparedeCanaan.Aixídoncs,Camvaveuredespullatelseupropipare,manerael·líptica,mésomenysdiscreta,dedescriureelqued’inconvenientireprovablepassavaallàdins.Elpitjor,però,vaserquedesprésel fillenfaltahovaanaraexplicaralsgermans,SemiJàfet,queerenforade la tenda,peròaquests, compassius,vanagafarunmantell, elvanaixecar i,d’esquenapernoveure’ldespullat,esvanacostaralpare.QuanNoèesvadespertarivasaberqueCaml’haviainsultat,vafercauresobreelfilllamalediccióquedespréshaviadeferirtotelpoblecananeu:«MaleïtsiguiCanaan,ellseràl’últimdelsesclausdelsseusgermans,beneïtsiguiSempelsenyorelmeudéu,queCanaansiguielseuesclau, que déu faci créixer Jàfet, que els seus descendents convisquin amb els deSemiqueCanaanelsfacid’esclau».Caínjanohiseràquanaixòpassi, lamateixaràfegadeventelvaportarfinsalaportadel’arcaenelprecísmomentenquèNoèielseufillCams’hiacostavenamblesúltimesnotícies.«Demàmarxem»,vadir,«elsanimalsjasóndinsl’arca,elsalimentstambé,podemllevarl’àncora».


Déunovaanaraveurecomavaravenl’arca.Estavaocupatamblarevisiódelsistemahidràulicdelplaneta,verificant-nel’estatdelesvàlvules,collantalgunafemellamalajustadaquegotejavaperonnotocava,

provantlesdiversesxarxeslocalsdedistribució,vigilantlapressiódelsmanòmetres,amésdemoltesaltresgransipetitesfeines,cadaunamésimportantquel’anterior,quenomésell,comacreador,enginyeriadministradordelsmecanismesuniversals,estavaencondicionsdedurabontermeidecomprovarperdonarelseusagratvistiplau.Lafestaperalsaltres,lafeinaperaell.Enmomentsaixísesentiamenyscomundéuquecomuncontramestredelsàngelsoperaris,elsquals,enaquell

precísinstant,centcinquantaaestribord,centcinquantaababord,ambelsseusimmaculatsvestitsdefeina,esperavenl’ordred’aixecarl’enormeembarcació,nodiremaunasolaveuperquènose’nvasentirniuna,jaquetotaaquestaoperacióésobradelament,però

comsihopensésunsolhomeambelseuúniccervellilasevaúnicavoluntat.Primerl’arcaeraaterra,al’instantsegüenthaviapujatal’alturadelsbraçosaixecatsdelsàngelsoperariscomsiestractésd’un

exercicigimnàsticdepesosihalters.Entusiasmats,Noèilasevafamíliaesvanabocaralafinestrapergaudirmillordel’espectacle,ambelriscquealgund’ells

caiguésavall,comvapensarCaín.Ambunnouimpuls


l’arcavapujaraunazonasuperiordel’aire.VaserllavorsqueNoèvaferuncrit:«L’unicorn,l’unicorn!».Efectivament,aquellanimalsenseparióenlazoologiagalopavatotalllargdel’arca,amblasevabanyaen

espiral,d’unblancqueenlluernava,comsifosunàngel,aquellanimalfabulósdel’existènciadelqualtants

haviendubtataraeraallí,quasiatocar,noméscaliaferbaixarl’arca,obrir-lilaportaiatreure’lambunterròs

desucre,queéslallaminaduraquemésaprecial’espècieequina,ésquasilasevaperdició.Desobte,

l’unicorn,delamateixamaneraquehaviaaparegut,vadesaparèixer.ElscritsdeNoè,«baixeu,baixeu!»,van

serinútils.Lamaniobradedescenshauriaestatlogísticamentcomplicada,iamésjanoteniasentitperquèl’animalhaviadesaparegut,ivésasaberon

deviaserara.Mentrestant,aunavelocitatmoltsuperioraladelzepelíHindenburg,l’arcasolcaval’aireen

direccióalamar,onfinalmentesvadeixarcaure,aunllocambfonssuficient,ivaprovocarunaonada

enorme,unautèntictsunamiquevaarribaralesplatgesivadestrossarvaixellsicasesdepescadors,vaofegargentdemarivaarruïnarelsartsdepesca,comunavísdelquehaviadevenir.Peròelsenyornovacanviar

d’opinió.Elsseuscàlculspodienestarequivocats,però,comquelaprovarealnolatenia,encaralirestavaelbeneficideldubte.Dinsl’arca,lafamíliaNoèdonavagràciesadéui,percelebrarl’èxitdel’operaciói

expressarelseureconeixement,vasacrificarunanyellalsenyor,aquil’ofrena,comésnatural,iconeixentelsantecedents,livaencantar.Teniaraó,haviafetbé

d’escollirNoècomaparedelanovahumanitat,l’única


personajustaihonesta,ellcorregiriaelserrorsdelpassatiexpulsariadelaterralainiquitat.Ielsàngels,onsónelsàngelsoperaris,esvapreguntardecopCaín.Nohieren.Uncopacomplertaisatisfetaalaperfecciólaintervenciódelsenyor,elsdiligentsoperaris,amblasimplicitatqueelscaracteritzavaidelaqualenshaviendonatnopoquesmostresdesdelprimerdiaqueelsvamconèixer,havientornatalescasernessenseesperarelrepartimentdelesmedalles.L’arca,ésborecordar-ho,noténivelanitimó,tampoctreballaamotorniselipot

donarcorda,iportar-laaremsserialiteralmentimpensable,jaquenitoteslesforcesdelsàngelsoperarisdisponiblesalcelseriencapacesdefer-la

moureperaquestmitjà.Aixídoncs,vogaràaladeriva,empesapelsventsquebufincontraelbuc,osiguiquelesmaniobresmarineresseranmínimesielviatgeseràunllargdescans,tretdelesestonesd’activitatamatòria,

quenoseranpoquesnibreusienlesqualslacontribuciódeCaín,pelquehempogutveure,és

exemplar.QueenshodiguinsinólesnoresdeNoè,quenopoquesvegadeshanabandonatamitjanitelllitondormienambelsseusmaritsperanar-seacobrir,nonomésamblamantaqueabrigaCaín,sinótambéamb

elseucosjoveiexpert.

Passats set dies, número cabalístic per excel·lència, es van obrir finalment lescomportesdelcel.Laplujavacauresobrelaterra,senseparar,durantquarantadiesiquarantanits.Alprincipinoesnotaval’efectedelescascadesquecontínuamentesprecipitaven del cel amb un soroll eixordador. Era normal, la força de la gravetatencaminava els torrents cap al mar, on, a primera vista, semblava que hidesapareguessin,perònovatrigarquetambélesfontsdel’oceàprofundvanrebentari l’aigua va començar a pujar a la superfície a borbolls i a raigs tan alts communtanyesquetantaviatveiescomnoveiesiesfonienamblaimmensitatdelmar.


Enmigd’aquestafuriosaconvulsióaquàticaquehovoliaengolirtot,lanautanmateixaconseguia surar, oscil·lava d’una banda a l’altra com un tap de suro, i sempre al’últiminstant,quansemblavaqueelmarestavaapuntd’empassar-se-la, tornavaasurar. Al cap de cent cinquanta dies, després que les fonts del mar profund i lescomportesdelcels’haguessintancat,l’aigua,quehaviacoberttotalaterrapersobrelesserraladesmésaltes,vacomençarabaixar lentament.Mentrestant,però,unadelesnoresdeNoè,ladonadeCam,vamorirenunaccident.Alcontraridelqueabanshemdeixatditohemdonataentendre,hihaviaunagrannecessitatdemàd’obraalvaixell, no demariners sinó de personal de la neteja. Centenars, per no dirmilersd’animals,moltsdebonaplanta,abarrotavenlesbodeguesihicagavenihipixavenque era un bé de déu. Netejar tot allò, treure a galledes tones i més tonesd’excrements cada dia era una prova duríssima per a les quatre dones, una provafísicaenprimerlloc,jaquelespobresacabavenexhaustes,peròtambésensorial,jaqueaquellapudorinsuportabledemerdaiorinatraspassavalapròpiapell.Vaserund’aquellsdiesdetempestaimpetuosa,ambl’arcasacsejadapeltemporalielsanimalsatropellant-seelsunsalsaltres,queladonadeCamvarelliscarpelterraimmundivaanarapararsotalespotesd’unelefant.Lavanllançaralmartalcomlavantrobar,plena de sang, bruta d’excrements, unamiserable despulla humana sense honra nidignitat.«Perquèno l’havien rentat?»,vapreguntarCaín, iNoèva respondre:«Jatindràprouaiguaperrentar-se».Apartird’aquellmomentifinsalfinaldelahistòria,Caín l’odiarà amort.Diuenquenohi ha efecte sense causani causa sense efecte,semblapertantquelesrelacionsentreunacosail’altrahandeser,acadamoment,notansolspatentssinócomprensiblesentotselsseusaspectes,siguinconseqüentsosubconseqüents.Ensarrisquemdoncsasuggerirquel’explicaciódelcanvid’actitudde la dona deNoè s’hagués d’incloure en aquest quadre general. Ella podia haverpensat simplement que, com que faltava la dona de Cam, alguna altra dona haviad’ocuparelseulloc,noperacompanyarelviduenlessevesnitsarasolitàries,sinóperrecuperarl’harmoniaviscudafinsllavorsentrelesdonesmésjovesdelafamíliail’hosteCaíno,ditambparaulesmésclaresidirectes,siabansellteniatresdonesalasevadisposició,nohihaviacapmotiuperquèaranoencontinuésteninttambétres.Estava lluny d’imaginar que pel cap de l’home rondaven idees que convertien enabsolutamentsecundàriaaquestaqüestió.Siguicomsigui,comqueunacosanotreul’altra,Caín va acollir amb simpatia la iniciativa d’ella: «Aquí tal comemveus, apesardel’edat,quejanoésladelaprimerajoventut,id’haverparittresfills,encaraemsentomoltapetitosa,tucomhoveus,Caín?»,livapreguntarella.Feiamoltquehaviadeixatdeploure,l’enormemassad’aiguaaras’entreteniaamacerarelsmortsiaempenyé’lsdolçament,eneternbalanceig,capalabocadelspeixos.Caíns’haviaabocatalafinestraperveureelmarquebrillavasotalalluna,haviapensatunaestonaenLilith i en el seu fillHenoc, tots dosmorts, però hi havia pensat d’unamanerasuau,comsinoliimportésgaire,ivaserllavorsquevasentirquealgúlixiuxiuejavaal costat: «Aquí tal com em veus». D’allà, ell i ella se’n van anar cap a la petita


habitacióonCaínacostumavaadormir,nitansolsvanesperarqueNoè,jalliuratalsbraços de Morfeu, s’absentés del món, i, quan van acabar, l’home va haver dereconèixerqueladonateniaraóambrelacióaljudiciquehaviafetsobresimateixa,encara estava en bona forma i mostrava tenir, en certs moments, una experiènciaacrobàticaa laqual lesaltresnohavienaconseguitarribar, fosper faltadevocaciónatural,fosperinhibiciócausadaperl’actuaciótradicionaldelsmaritsrespectius.I,jaque parlem de marits, aprofitem per dir que Cam va ser el segon a desaparèixer.Havia pujat a la coberta de l’arca per ajustar uns taulons que cruixien amb elbalanceig inoeldeixavendormir,quanalgús’hivaacostar:«Emdonesuncopdemà?», va preguntar. «Sí», va ser la resposta, i el van empènyer cap al mar, unacaigudadequinzemetresquevasemblarinterminableperòquevadurarpoc.Noèvabaladrejar, es va emprenyar, va dir que, després de tant temps de pràctica denavegació,nomésunaimperdonablefaltad’atencióenlafeinapodiaexplicarelquehaviapassat:«Obriuelsulls»,vaexigir,«mireuonposeuelspeus», ivacontinuar:«Hemperdutunaparella,aixòvoldirquehauremdecopularmoltméssivolemqueescompleixi lavoluntatdelsenyor,ésadir,quesiguemelspares i lesmaresde lanova humanitat». Es va interrompre unmoment i, girant-se cap a les nores que liquedaven, va preguntar: «Alguna de vosaltres està embarassada?». Una d’elles varespondre que sí, que estava embarassada, i l’altra que encara no n’estava segura,peròquepotsersí.«Iquiéselpare?».«JodiriaqueCaín»,vadirladonadeJàfet.«Jotambé», va dir la dona de Sem. «Sembla impossible», va dir Noè, «si als vostresmarits els falta la potència genètica, elmillor és queus en aneu al llit només ambCaín, tal com jo jahaviamésomenysprevistdesdelprincipi»,vaconcloure.Lesdones, incloent-hi ladelmateixNoè,somreienperdins,ellesdeviensaberperquè,mentrequealshomesnoelsvaagradarqueels reprotxessinpúblicament,peròvanprometre que si se’ls permetia serien més diligents en el futur. És curiós que lespersonesparlintanlleugeramentdelfutur,comsiestiguésalessevesmans,comsitinguessin el poder d’allunyar-lo o d’apropar-lo segons les conveniències i lesnecessitatsdecadamoment. Jàfet,per exemple,veuel futur comuna successiódecòpules ben reeixides, un fill per any, bessons unes quantes vegades, la miradacomplaent del senyor sobre el seu cap,moltes ovelles,moltes parelles de bous, endefinitiva,lafelicitat.Elpobrenosapques’apropalasevafi,quelifaranlatravetaies precipitarà en el buit sense l’armilla salvavides, bracejant en l’agonia d’unadesesperació inútil, cridant, mentre l’arca s’anirà distanciant majestuosament perarribaral seudestí.Lapèrduad’unaltre tripulantvaentristirNoèfinsaunextremindescriptible,vistalasituació,latandesitjadaconcreciódelsplansdelsenyorcorriael risc d’haver d’imposar la necessitat de duplicar i fins i tot triplicar el tempsindispensableperaunraonablerepoblamentdelaterra.Cadacopésmésnecessàrialacol·laboraciódeCaín,peraixòNoè,jaquel’altresemblavanovoler-s’hidecidir,varesoldretenirunaconversad’homeahomeambell:«Deixem-nosdecircumloquisianemalgra»,vadir,«hasdeposarfilal’agullaimmediatament,apartird’avuiserà


sempre que vulguis i com vulguis, a mi aquestes preocupacions em maten, demoment no puc servir de gran ajuda». «Quan vulgui i com vulgui, què significaexactament?»,vapreguntarCaín.«Sí,iambquivulguis»,varespondreNoèexhibintla seva millor cara d’entès. «També amb la teva dona?», va voler saber Caín.«Insisteixoquehofacis,ladonaésmevaienpucferelquevulgui».«Sobretotsiestracta d’una bona obra», va insistirCaín. «Una obra pia, una obra del senyor», vaassentirNoèamblasolemnitatapropiada.«Siésaixícomencemaramateix»,vadirCaín,«fes-me-lavenira l’habitacióondormoiqueningúensmolesti,passielquepassi, se senti el que se senti». «Així ho faré i que es compleixi la voluntat delsenyor».«Amén».Segurquemésd’undeupensarqueelmaliciósCaínesdiverteixamb aquesta situació, que està jugant al gat i a la rata amb els seus innocentscompanysdenavegació,elsquals,comellectorjadeuhaversospitat,vaeliminantundarrere l’altre.Peròs’equivocaquipensiaixò.Caínesdebatamb la ràbiaquesentcontraelsenyor,comsiestiguésatrapatenelstentaclesd’unpop,iaquestesúltimesvíctimes d’ara no són més, com ho havia estat Abel ja en el passat, que novestemptativesdematardéu.LapròximavíctimaseràprecisamentladonadeNoè,que,senseques’homereixienabsolut,pagaràamblavidaleshoresdegaudipassadesalsbraçosdel seu futurassassíamb labenedicció i laconnivènciadelseupropimarit,finsaquíhaviaarribatladeliqüescènciadelscostumsd’aquestahumanitatalsúltimsdies de la qual estem assistint.Després de la repetició, potser amb algunes petitesvariacionsmésomenyssubtils,d’unsquantsexcessosdedelirieròticprotagonitzatssobretot per la dona i expressats, com sempre, ambmurmuris, gemecs i finalmentambcritsincontrolats.Caínlavaagafarperlamà,lavaportarfinsalafinestraperprendrel’airedelaniti,uncopallà,posant-lilamàentrelescuixes,encarafrementsdeplaer, lavaprecipitar almar.De lesvuit personesque componien la famíliadeNoèaranomésquedaven,amésdelpatriarca,elseufillsemambladonailavíduade Jàfet. «Dues dones encara donen per a molt», va pensar Noè amb el seuindefectibleoptimismei laseva inamovibleconfiançaenelsenyor.De totamaneranovadeixardemostrarlasevaestranyesaperlainexplicabledesapariciódeladonaiaixíhovamanifestaraCaín:«Nosécomhapogutpassaraquestadesgràciasiestavacompletamentalestevesmans»,alaqualcosaCaínvarespondreambunapregunta:«Ésquepotser eraelguardaespatllesde la tevadona, ésque laportava lligadapelturmellambunsogacomsifosunaovella?».«Jonodicaixò»,esvaarronsarNoè,«peròdormiaambtu,etpodieshaveradonatd’algunacosa».«Tincunsonprofund».Laconversanovaanarmésenllà,enrealitatNoènopodiaresponsabilitzarCaínpelfet que la dona s’hagués aixecat per anar a fer pipí a fora, a la brisa nocturna, i lihagués agafat, per exemple, un rodament de cap que l’hagués fet rodolar per unembornalfinsadesaparèixerentrelesaigües.Cosesdelafatalitat.Elnivelldelmarimmensquecobrialaterracontinuavabaixant,peròcapcimdemuntanyahaviatretelcapperdir:«Sócaquí,elmeunomésAraratisócaTurquia».Foscomfosperò,elgranviatgearribavaa la fi, era elmomentdecomençar apreparar la conclusió, el


desembarcamentoelquehaguésdepassar.Semi lasevadonavancaurealmarelmateixdiaencircumstànciesquequedaransenseexplicar,elmateixlivapassaralavídua de Jàfet, que la nit anterior havia dormit amb Caín. «I ara», clamava Noèestirant-seelscabellsenlamésabsolutadesesperació,«totestàperdut,sensedonesquefecundinnohihauràvidanihumanitat,hauriaestatmillorconformar-nosambelque teníem,que jahoconeixíem», i insistia,aclaparatde tristesa.«Ambquinacaraempresentarédavantdelsenyorambaquestabarcaplenad’animals,quèhaigdefer,comviurélarestadelamevavida».«Llença’tdesd’aquí»,vadirCaín,«novindràcapàngelarecollir-tealsseusbraços».AlgunacosaeneltoambquèhovadirvaferqueNoèdespertésalarealitat.«Hasestattu»,vadir.«Sí,heestatjo»,varespondreCaín, «però a tu no et tocaré,moriràs per tumateix». «I déu, què dirà, déu?», vapreguntarNoè. «Estigues tranquil, de déume n’encarrego jo».Noè va fer lamitjadotzenadepassesqueelseparavendelabordai,sensedirres,esvadeixarcaure.

L’endemàlabarcavatocarterra.Llavorsesvasentirlaveudedéu:«Noè,Noè,surtdel’arcaamblatevadonaielsteusfillsilesdonesdelsteusfills,treutambédel’arca els animals de totes les espècies, les aus, els quadrúpedes, els rèptils ques’arrosseguen per terra, per tal que s’escampin pelmón i esmultipliquin per totesbandes».Hivahaverunsilenci,despréslaportadel’arcaesvaobrirlentamentielsanimalsvan començar a sortir.Sortien i sortien, no acabavende sortirmai, unsdegrans, com l’elefant i l’hipopòtam,altresdepetits, comel llangardaix i la llagosta,altresdemidamitjana, com lacabra i l’ovella.Quan les tortugues,quevan ser lesúltimes, s’allunyaven lentes i compenetrades com els correspon per natura, déu vacridar:«Noè,Noè,perquènosurts?».Delfoscinteriordel’arcavaaparèixerCaínalllindar de la porta. «On sónNoè i els seus?», va preguntar el senyor. «Totsmorts,escampats per arreu», va respondre Caín. «Morts, què vols dir, morts, per què?»«MenysNoè, que es vaofegar per pròpiavoluntat, tots els altres els hematat jo».«Com t’has atrevit, assassí, a contrariar el meu projecte, és així que m’agraeixeshaver-te estalviat la vida quan vas matar Abel?», va preguntar el senyor. «Haviad’arribar el dia en què algú et posés davant la teva veritable faç». «I la novahumanitatquejohaviaanunciat,què?».«N’hivahaveruna,non’hihauràcapaltrainingú la trobarà a faltar» «Caín, ets el malvat i l’infame matador del teu propigermà».«Notanmalvatnitaninfamecomtu,recordaquèelsvasferalescriaturesde Sodoma». Hi va haver un gran silenci. Després Caín va dir: «Ara ja em potsmatar».«Nopuc,laparauladedéunotornaenrere,moriràsdemortnaturalalaterraabandonadaielsocellsderapinyavindranadevorar-telacarn».«Sí,desprésquetum’hagis devorat l’esperit». La resposta de déu no es va arribar a sentir, també lesparaules següents de Caín es van perdre, el més probable és que haguessinargumentatl’uncontral’altreunaimoltesvegades,l’únicacosaquesapdelcertésquevancontinuardiscutintiqueencaradiscuteixen.Lahistòrias’haacabat,nohiharesmésqueexplicar.


JOSÉDESOUSASARAMAGO (Azinhaga,Ribatejo, Portugal, 1922 - Lanzarote, 18 dejuny del 2010), premi Nobel de literatura 1998, fou un dels novel·listes mésimportantsdelaliteraturacontemporània.Encatalà,s’hapublicatHistòriadelsetgea Lisboa (1989),L’any de la mort de Ricardo Reis (1997), Tots els noms (1999),L’Evangeli segons Jesucrist (2000),La caverna (2001),Quaderns de Lanzarote II(2001),Assaig sobre la ceguesa (2002), L’home duplicat (2003), Assaig sobre lalucidesa (2004), Viatge a Portugal (2005), Les intermitències de la mort (2005),Petitesmemòries (2007), el recullpoèticElspoemespossibles (2005),El viatgedel’elefant(2008)iElquadern(2009).


posant a prova la seva capacitat imaginativa i narrativa

Documents