educació imaginativa

Esquema de la presentació

• Educació imaginativa: introducció i perspectiva general

• Fonaments teòrics de l’educació imaginativa

• L’educació imaginativa en acció

Introducció

Què hi ha de nou a l’EI? la manera d’entendre com creix el coneixement i com la

imaginació ens funciona i canvia al llarg de la vida mètodes d’ensenyament innovadors que es basen en

aquests principis i ofereixen d’altres maneres de planificar i ensenyar

I què és la imaginació? l’habilitat de pensar en allò que és possible, no tan sols

real una font d’invenció, novetat i flexibilitat del pensament

humà que enriqueix molt el pensament racional es relaciona amb l’habilitat que tenim per formar imatges

i amb les nostres emocions una característica de la nostra ment per adoptar idees

noves, provar-les, ponderar-ne les qualitats i possibilitats i trobar-los-hi un lloc entre el que ja s’ha après: “Mira que faig amb això”

Quins són els fonaments teòrics de l’EI? Les teories socio-culturals de Lev Vygotsky

elaboració de les idees de Vygotsky sobre l’aprenentatge i la imaginació desenvolupades en referència a l’educació

La teoria de la recapitulació cultural les eines de pensament (eines cognitives) que s’han inventat

al llarg de la història cultural es recapitulen Kieran Egan la descriu molt bé a Mentes educadas: cultura,

instrumentos cognitivos y formas de comprensión

“Una nova teoria d’educació que és (no us ho creureu) útil…

'The Educated Mind' és nou i molt different.” -- C. J. Driver, The New York Times Book Review

“Kieran Egan té un dels cervells més originals, incisius i capaços pel que fa a l’educació actualment. Aquest llibre

ofereix una immillorable introducció al seu treball.” -- Howard Gardner, Harvard University

Perspectiva general – Qüestions inicials

Perspectiva general de l’educació imaginativa

Tipus de comprensió: El nucli de l’educació imaginativa

Eines cognitives: Com podem desenvolupar els cinc tipus de

comprensió

Tipus de comprensió: el nucli de l’educació

imaginativa

Tipus de comprensió

L’EI es basa en cinc tipus de comprensió definits que ens capaciten per entendre el món de maneres diferents

capaciten l’alumnat per a desenvolupar aquests cinc tipus de comprensió mentre aprenen matemàtiques, ciències, socials o qualsevol matèria

s’ha de seguir un cert ordre, perquè cada tipus de comprensió representa una forma cada cop més complexa en l’aprenentatge de l’ús del llenguatge

Comprensió somàtica (pre-lingüística) Comprensió mítica (llenguatge oral)

Comprensió romàntica (llenguatge escrit) Comprensió filosòfica (ús teòric del llenguatge) Comprensió irònica (ús reflexiu del llenguatge)

Tipus de comprensió

els cinc tipus de comprensió contribueixen de forma diferenciada a la comprensió i funcionen millor si es combinen

Somàtica + Mítica + Romàntica + Filosòfica + Irònica

cada tipus de comprensió no es desenvolupa “naturalment” a una edat determinada en un procés constant i inevitable

es produeix quan les formes apropiades d’EI s’utilitzen adequadament

el professorat pot concentrar els esforços en atreure la imaginació i emocions dels alumnes amb coneixements del món i en desenvolupar l’ús que fan de les … eines cognitives

Comprensió somàtica

comprendre l’experiència de forma física, pre-lingüística

donar sentit a les experiències mitjançant la informació que proporciona el sentit de la vista, oída, tacte, gust i olfacte, i sobretot amb les emocions que produeixen

experimentar el món i les sensacions d’equilibri, moviment, tensió, dolor, plaer, etc., a través de la percepció física que es rep d’aquells objectes i persones amb què es relaciona

Comprensió mítica

comprendre l’experiència mitjançant el llenguatge oral

no es limita a donar sentit al món per

l’experiència física directa es pot fer servir el llenguatge per discutir,

representar i comprendre coses que no s’han experimentat personalment

Comprensió romàntica

comprendre l’experiència a través del llenguatge escrit

assoliment d’un grau d’independència i

distanciament d’un món que cada cop s’aprecia més complex

capacitat de relacionar extrems de la realitat, associada amb herois, i cerca d’explicacions que donin sentit al món

Comprensió filosòfica

comprendre l’experiència amb l’ús teòric del llenguatge

comprensió sistemàtica – més èmfasi en les connexions entre coses diferents

reconeixement de les normes i teories que es complementen i donen sentit a detalls i experiències que semblaven desconnectats

Comprensió irònica

comprendre l’experiència a través de l’ús reflexiu del llenguatge

comprensió dels límits del pensament

sistemàtic apreciació que les teories, i fins i tot el

llenguatge, són limitats i incapaços de capturar tot el que és important saber del món

reconeixement que la manera de donar sentit al món depèn únicament de la nostra perspectiva històrica i cultural

Eines cognitives: com podem

desenvolupar els cinc tipus de comprensió

Eines cognitives

els alumnes desenvolupen amb èxit els cinc tipus de comprensió en descobrir un nombre d’eines cognitives

les “eines de pensament” van ser inventades i desenvolupades pels nostres ancestres per a donar sentit al món i poder actuar més efectivament

històries – ajudaven a la gent a recordar fets perquè feien atractiu el coneixement

metàfores – permetien entendre una situació per comparació amb una altra

oposicions binaries com bo/dolent – eren una ajuda per organitzar i categoritzar el coneixement

les anomenem eines perquè són enginys mentals que ens ajuden a pensar i actuar més efectivament

Eines cognitives

aquestes eines cognitives, i moltes d’altres, s’han convertit en part de la nostra cultura

costa d’imaginar la vida sense eines cognitives bàsiques com les històries o les metàfores

es pot aprendre a fer servir aquestes eines cognitives per engrandir la capacitat de pensar i entendre

la majoria de professors reconeixen intuitivament la importància de moltes eines cognitives

és possible que els professors estiguin menys familiaritzats en com utilitzar-les rutinàriament a la classe

l’EI mostra com es poden utilitzar eines cognitives per a fer més interessant i significativa la docència diària i es desenvolupen alhora els tipus de comprensió

Eines cognitives

Eines cognitives que els alumnes haurien d’adquirir per desenvolupar cada tipus de comprensió

Comprensió somàtica

Comprensió mítica

Comprensió romàntica

Comprensió filosòfica

Comprensió irònica

sentits corporals

respostes i proximitats emocionals

ritme I musicalitat

gest I comunicació

referència intencionalitat

història

metàfora

oposats binaris abstractes

ritme, mètrica i model

acudits i humor

formació d’imatges

sentit de misteri

jocs i representacions

sentit de la realitat

els extrems i els limits de la realitat

associació amb herois

sentit de meravella

humanització del significat

col·leccions i hobbies

revolta i idealisme

canvi de context

el camí cap a les generalitats

processos

l’al·licient de la certesa

esquemes i anomalies generals

flexibilitat de la teoria

cerca d’autoritat i veritat

límits de la teoria

reflexivitat i identitat

comprensió de segona lectura

les particularitats

dubtes epistèmics radicals

ESQUEMA DE PLANIFICACIÓ

1. Versió reduïda de l’esquema mític

2. Versió reduïda de l’esquema romàntic

3. Versió reduïda de l’esquema filosòfic

Esquema de planificació

Esquema de planificació: comprensió mítica

1. Localització d’allò que és important

2. Definició del contingut en forma d’història

2.1. Selecció de binaris oposats 2.2. Selecció d’imatges, metàfores i dramatitzacions 2.3. Construcció del cos de la lliçó o unitat

3. Conclusió

4. Avaluació

Esquema de planificació: comprensió romàntica

1. Identificació de qualitats transcendents

2. Organització del contingut en una estructura narrativa

2.1 Accés inicial 2.2 Estructura del cos de la unitat o lliçó 2.3 Humanització del contingut 2.4 Resolució de detalls

3. Conclusió

4. Avaluació

Esquema de planificació: comprensió filosòfica

1. Identificació d’idees brillants

2. Organització del contingut en una estructura teòrica

2.1. Accés inicial2.2. Organització del cos de la lliçó o unitat

3. Introducció d’anomalies a la teoria

4. Presentació d’alternatives a les teories generals

5. Conclusió

6. Avaluació