35

,POBLACIO A PEGO

(1)

Els registres Parroquials de la vila de Pego

i la importancia actual de llur conservació per a lasistematització demogdtfica de la Historia

I~LS REGISTRES PARROQUIAL S DE LA VILA DE PEGO I LA IMPOR-TANCIA ACTUAL DE LLUR CONSERVACIO PER A LA SISTEMATIT-ZACIO DEMOGRAFICA DE LA HISTORIA.

INTRODUCCIO:Ja fa algun temps que e1s francesos estan estudiant e!s registres parroquials

per a ser aprofitats en la demografi;l historica (estudis de la quantitat de gent i de lescaracterÍstiques de la població i la seua relació amb l'actualitat).

A la nostra península pero, solament ara s'ha iniciat I'estudi sobre aquestafont demografica de forma més bé sistematica.

A la Facultat de Filosofia i lIetres de Valencia i al departament de GeografiaIIlImana s'ha comen¡;at a estudiar e!s registres parroquials de diferents punts delI'a ís Valeneia, un deis lIocs objecte d 'aquest treball es el de la subcomarca de lesVulls de la Marina Alta (i concretament de la Vall d 'Alcala i la Vall de Pego).A ItXHJS DE PEGO:

Pego té dos importants arxius: El de la Casa de la Vila (Arxiu Municipal), amb111111amplitud de fetxes que arriba aproximadament pel 1450, segons calcula Carmel(; iller (1) molt important per afer quasevol treball sociologic, economic de la vila ivlIlIde Pego).

I~:saquest arxiu municipal bastant complet, les seues series són seguid es (cartesd,· correspondencia, aetes de consells i acords), n'hi ha llibres joies (en el sentitd ',wies o també d 'importlmcia maxima) com "El Llibre de bens e censals" etc.

L'altre arxiu 'important també amb llibres d 'una edat superior als 400 anys1'" ,,1de I'església arxiprestal. A la sagristia de l'Assumpció i dins una habitació on és1/iIIlHllIl.lacióeléctrica que acciona les campanes del fenomenal c10quer pegolí, a la partIII,'H ':lIdinsada i a l'esquerra posa en la paret, dalt d'un armari enfonsat en el mur:

II(;IIIVO. Allí dins el forat n'hi han més de dues dotzenes de llibres, on sónIIMr,'il"tots aquells avantpassats pegolins que foren o batetjats, o casats, o confir-

IUIIIH, o Inorts, o excomunicats. Cada volum és anomenat Quinqui Libri, degut a queiIIll'I"lIlrllentcada tom consta de les cinc inseripcions anomenades anteriorrnent.

De I'arxiu parroquial poc es pot traure de caracter economic del poble i de1" vlIlI; pero sí, i molt exhaustivament, sobre el que es refereix a la gent, els noms i,,1MrO~II()ms més destacats, la mortalitat infantil, l'existencia d 'alguna epidemia,¡'I'dlll IlIiljana deis que es casen, l'edat mitjana deIs que es moren, la immigració i1'lllIti¡.(I'II(:ió,la quantitat de gent existent en un moment deterrninat etc. \1( I':CI':HeA I METODOLOG lA:

I':IH Henyors l\1ichel Fleury i Louis Henry escrigueren un llibre "Des registres¡'1I11dHMillllXa I'histoire de la Population. Manuel de dépouillement et d 'exploitationti. 1';"101civil ancien" on col.locaren tot alió que ells havien investigat i allo que ellshIlVI"1I ,kH,:obert en els arxius parroquials francesos ( val a dir que ells tenen més(JII 111'1''1"0 e1sarxius francesos són molt més complets que els nostres).

1"I¡'lIryi Henry elaboraren unes,fitxes, on va tot el que després interessara per11" II'II,"'¡' dulcs demografiques.

(: n',,:i';Hul departament de Geografia Humana, dit anteriorment, es van impri-11111' 1II1I1H filxcs calcad es de les franceses i traduides al nostre idioma. Basat en les111\I'H 11'11111'1:111 unes quantes coses curioses unes voltes, més interessants altres sobre11,I'lIhlllriÚ pcgolina. Mal.&ratque enc~ra és insufi~~ent tot e! ~ue. s 'h~ tret, valgaIIIIIII'IIYH ,'0111 a mtroducclO de! que sera la conclusslO, a la qual s arnbara quam tota111",'1'11' di' filx(;s sia completa.

'1'11111 j¡1\ Kl:rUmés ínteressant quan tot e! que es trapa de la Vall d 'Alcala i Pegolilll 11,111,'1011111 IIlIlh lol el que s'haja estudiat arre u al Pals Valencia. Aixó donara, és, I¡q, IIII'M Ihllll JI IJIdemografía valenciana i llimara i ajudara en conjunt a la História.

LA INVESTIGACIÓ PER ARA A L'Ah.XIU PARROQUIAL DE PEGO:El volum del Quinqui Libri més antic del nostre arxiu (que no arriba a ser

quinqui, perque li manquen les defuncions i els excomunicats) es de l'any 1533 a161.1. El qual volum no té la serie d'anys completa, és degut a que el paper és cre-mat per la mateixa tinta o han desaparegut pagines.

. Per ¡;Ó, és pe! que deia abans, és solament una introducció de! que sera tot eltreball. .

Gracies a1s Sr. Vicari: Josep Maria Senabre, i al rector: Vicent Pastor, quem 'han donat totes les facilitats per a poder consultar 1'arxiu parroquial, és possibleara aquest trehall inicial.

224 CASES HABITADESANY 1646Hahitants aproximats 1.000

B.'Ulaten el "Plano General y su ensanchede la Villa de Pego (Alicanle)" 1· X· 1971.

~TZIIHETII

37

LA SOCIETAT EN AQUELLS TEMPS (1533-1611):

Tots sabem que el 1492 es va descobrir America; al llarg del segle XVI(1 ;;00-1599) en la península es va donar una revolució de preus, aquesta pujaren111011 i e1s sa!aris també;,l'or i el comer¡; india van fer l'augment. Aixó va influir en e!1I0HI re País que encara que no tenia au torització per a anar a comerciar a I'America,Mí IJIICtenia un bon comer¡; amb Castella (la qual monopolitzava la relació amb

IIII\rica, pe.. Sevilla) i va donar una certa agilitat economica al País Valen cía. LesItII','I:Hburgeses s 'enfrontarien amb 1'aristocnlcia pel 1520 donant-se. un abort delIj"" IIII;S tard sera un procés revolucionari al País Valencia. Es quasibé segur que1" villl de Pe~o tingué moIt més burgesos (en el sentit d'habitant d'una vila reial) que1111 d'arislocratics ni de moricos (sotmesos pels aristocratics).

1':1l ~uanyar els aristocratics, e!s pobles i viles reials amb tendencia burgesa(1lIldi IIrba) i del litoral foren castigats pels ducs i comtes amb forts impostos (2).

I,H vall de Pego tenia una vila de cristians vells; Pego, que era ja la més gran1 ,III1't'lIlracÍó de població de la vall en e! segle XVI. Atzúvia, Atzaneta, Favara,1I1'1I1I1I1l:ia,eren nuclis habitats per cristians nous o moriscos, que foren batetjats a laIIII~'IIi (:ollvertits cristians sense ells voler per un decret de Carlos 1 l'emperador iIIlli'l'H Ioulcjats durant les Germanies del 1520.

I'o[ser hi hagué algun aItre lloc habitat en el segle XVI (Benirrupais, Beniga-111111) pl'rÓ en ells viurien només ja en determinades epoques aprofitant les re-,,,I.fI\I'riolls del cam'p.

Al lIar15del segle i després de la Germania, Pego (com la majoria del País\ ,,1t'III'itl)urrosega una crisi darrera I'altre, fins desembocar el 1609 en una forta, II~I di' 111 '!ltal Pego i el País Valencia no eixiran fins e! segle XVIII, De forma pa-IlIdo\II, j,,:ro, el 1609 representa la confirmació de la vila de Pego com la més grand. 1" VII 1, ju que les demés viles eren plenes de moriscos que foren expulsats, elslit" M qlll' VIIt'lJuedar anaren a viure a la vila de Pego. ,1II':,"IIII.'I'A'I'5 EXTRETS DE LES FITXES FETES A L'ARXIU PEGOLI:

I,I'Hfilxcs que es fan sónde bateig, defunció i de matrimoni, sobre aquestes es1"" 11'1"'1" UIIU ullra important: la familiar que ens dóna les característiques de la11,11,,111 di' 111 societat esclavista, feudal i capitalista i sobre la qual es basa tota111 '''"Mil'' HI/I'iul.

(:lIdll hlltcig té la seu;l corresponent fitxa; del primer volum deis quinqui libri1'''11011 !ti !tllll 1413 fitxes de bateig. Les defuncions no són inscrites al quadern que1'" 11 1"'MI(lt, ...ill. 1';18 matrimonis són 422 els realitzats, i cada ú també té la seua fitxa.1.11 111\11 flllltililll"a hores d'ara no ha estat encara feta.

,"I"¡.tl/IIHFlcllry i Henry es pot traure de les fitxes les següents dades, entre1I111t'M,

39

cont~ftCiensm.trimonis

anuaI5-158~"160~ () l.uoJrfl I

" -1573-"'10 ,(---),

1'\\ I \

I \ I ./ I 1\jYL; t~Cl.r\CL I ...... I \ I 1\ \<k ~ '33 """7 i , ,1: c-- -ce

: 1\ , \ 1 I .- \-- .l - ---

! \ "Ji' I , --i

\1 '!-+ 1\ '-+ t-t ~- i~-~'-"- ,\ ;--------

, ! T

-+ 4---.i 1

__ o -1-1 ! -'+-¡! ¡I -+--i- ~t-ti --r---'---

! i, \ . ,1, - o- H--- ~-t

1

I ;\ I--

\ \ ...-1 1\ I ... I , '--1- ¡-fI-~ I "- I \/ 4...1-',

í ',"¡, , 1...

--. 1 1 \' -t-H-1 1 1 1t-. ._. ~

, .- - - ... - - _ , ••• f .. A . . .... _ " .." <O ....

<-'-:CO

I!6

4j;¿,

o

9~"O.

.J. t/icen.s

A) CONCEPCIONS LEGfTIMESEn el quadre número 1, es Vf.U un grafic de les concepcions legitimes a la vila,

del 1583 al 1689. No és arbitrari haver comen¡;at el 1583, sinó obligat per la cir-cumstancia de que a partir d 'aquest any són les séries completes.

Es més important, demograficament parlant, la concepció que no el naiximentdeis homes, per ¡;ó es conta 9 mesos abans del bateig del xiquet per afer després elsnúmeros aprofitats en l'estadÍstica.

La mitjana de concepcions anuals, en el periode 1583-1689 és de 39 '33 (re-suJtat de la divisió del total de concepcions: 1062, pels anys: 27), la qual MS ser-veix per veure quins anys són els que en concebeixen menys de la mitjana i quinsmés. Es veu que el periode 1586-87-88 arriba aUlla bona altura (potser ens indicaun periode de benestar economic, bones recol.leccions agrícoles etc.). Els anys, pe-ro, 1591-92-93 són tot el contrario ,

Els anys 1594-95-96 també augrnenta el número de concepcions i ja comen-¡;a un periode d 'altibaixos, que crec n 'indica una inestabilidad econbmica i socialque desembocara amb 1'expulsió deis cristians nous.

En la preconfecció del quadre número 1, he hagut de posar totes les concep-cions per mesas, degut aixo puc ara dir-ne quins són aquells mesos on n'hi ha més

concepeions, o quins e1s que en tenen menys (cal ten ir en compte pero, que totse1smesas no tenen e1smateixos dies).

~n tots els mesos de Maig (1583-1609) s'en concebeixen 131 nens i nenesque n'equival a una mitjana de 4'67 concepcions, que és la maxima.

Li segueix J lIny que té un total de 118 concepcions i una mitjana de 4 '21.·Val a dir que és I'epoca de primavera.

~Is Jos mesos amb menys quantitat de concepcions són: Novembre amb unlolal de 6.5 i una rnitjana de 2'32 i també Octubre amb una mitjana de 2'78 equi-valcnt a un total de 78 concepcions.

Classifieats e1s mesos per les concepciol1s resulten aixÍ: (de major a menor)Maig, J uny, Abril, Mar¡;, Desembre, Juliol, Agost, Setembre, Gener, Febrer, Octu-Iorei Novembre.

Resta una pregunta en I'aire, puix no es pot traure d 'aixó ninguna conclussió!'I:specta J'ella: N'hi ha malta restricció voluntaria o no té import~ncia?

11) CONCEPCIONS IL.LEGÍTIME5:Són concepcions de les quals no se sap qui és el pare, generalment. En I'etapa

I:;B~l-1609 n 'apareix un total de 9. Són fills de criad es, esclaves o negres de senyorsI'ics de Pego. Entre 1584 i 1586 (periode d'augrnent de concepcions legitimes) enIIllix,:n5 il.legítirnes i d'elles en veiem dos exemples:

-Bategí a Vicent, fill de Maria Negra de Frances Banyuls. (20-1-1584).-BategÍ a Elisabet Joan secreta (o bastarda), batejada pe11586.

C) \HJlJl<:TS TROBATS:LJ n poc difícil de distinguir entre els trobats i e!s il.legítims, de totes maneres

"11,·Is lrooats he ineluit els que són batejats i posa al costat eriat, eselau, negral/O nrisLianJ3nOlls.

1,:11:;82 un negre és batejat, el 1607 un eriat, el 1609 un esclau.1 ara ve el cop gran: El 1609 se li ocorreix al govern central (que ja era a

I/ldI'id) del rei Felip III expulsar a tots aquells que no eren de fet cristians, encara!jlll' Hí d,: bateig: cristians nous. AixÓ fou una decissió que porta un fort problemaHlI'ildi (;t:onomic.

I.a val[ de Pego tenia pobladors d 'aquesta classe. (anomenats també moriscos)1I11~ IIIII'Kdc Benllmeia, Favara, Atzaneta, Atzúvia (principalment).

¡>"rlit una despoblaciÓ de tots els llocs anomenats; molts xiquets i joves (de1 11:'H IIl1yS)es quedaren a la vall i se'n vingueren a viure a cases de la vila de Pego

(IIII'H IIVII/lLveuren més sobre aixó en I'estudi deis cognoms) i es rebategen altra vol-111(~lIh·('oIlJitione) en I'església pegolina. Portaran el cognom del cap de famÍlia que1,1/1,'11 IIgafar ,:orn a fill, com a criat o com a esclau (que són conceptes en aquells11'111I'H~"'Oll semblants, o almenys més semblants que ara).

1<.1lolal de moros rebatejats són: en octubre 1610: 16, en novembre 33 i endl'MI'lldll'" 1l. El 1611, en gener 7, en febrer 1. Que dóna una xifra de 68.

11) Mi\'I'H IMONIS:'1'1111110\:és qllelcom interessant relacionar els matrimonis fets en un auy (o en

1"'lllItll'H dI' lClllpS) amb les estructures socio-economiques coetanies. No és (o al·111111'M 110Ito sembla) eontinu el registre matrimonial del l'arxiu pegolí del primer\ ,,111111d,·IHqllillqui libri.

1,11MI'ri,'eomcw;a el 1566,el1589 s'acaba, continuant el 1594.;\1 /-irllfir nÚmero 1 veiem t:Om els anys 1585, 1586 i 1587 són d'un nombre

111'1'111d,· 1I11I1.ritrlonis,després (supose, encara que sense dades) baixara. Es manté1'11111¡Hlt/dilll!'ifins el 1603 que puja (solament un poc, pero); després ve la baixada1111111I'iIlH 1·11610, any en el qua] es trenca la baixada degut als casaments que tan1I~ IIIIIIMI'ohllldol's de la vall de Gallinera i Ebo; pobladors que venen del Regne de

Mallorca, cridats pe! duc de Gandia i que com no tenen ni esglésies ni redors alsseus 1I0cs pels desastres que feren els mateixos moriscos, venen a la vila de Pegoa legitimatitzar totes les seues relaeions.

Com veiem aeÍ es destaca molt el descens cada vegada més fort com s'apro-xima la dataclau de I'expulsió: 1609. '

Es podria fer més, peró com és cIar no són moIt fiables les dades del registre,degut a la seua no continuitat. •

E) PROFESSIONS:De vegades tant en els registres matrimonials com en els de bateig apareix la

professió d 'algú que forma part de la cerimonia. Aixo, a pesar nostre, no és moltsovint.

La professió de llaurador solament ix en els matrimonis, on el que és llauradorno és ni de la vila ni de la vall de Pego. Si és de Pego (elllaurador) no ho posa per-que se sobreenten que tot e! món el coneix i com que nni han tants!

En els matrimonis n 'hi han 8 que s<)n '\:{lstre" (sastre) 3 notaris, 1 wgter,tots ells de Pego. D'aquells casats que no son de Pego 4 en son llauradors (de lJenia,Alcoi i 2 de Gandia), 2 "¡;astres" (de Planes i Oliva), 1 notari (de Soria) 1 fuster (deG~ndia), 2 obrers de vila (els 2 de Gandia) i un mercader de Gandia. També n 'hi haun guardia de Pego, i un pastor (de Pego).

D'entre totes les professions (la primera seria, com encara avuí la d'agricultor)destaca molt la de "¡;astre".

En quant al que es pot traure de les fitxes de bateigs, hi destaquen:8 notaris, 7 criades (2 criades, 1 ama de rector, 3 criades de rector, 1 criat),

4 fusters, 4 homes de guerra (cavaller, alcayt del castell de gallinera, soldat, un cava-ller), 3 ¡;astres, 3 cirurgia (que dellen ser metges) 3 obrers (2 obrers de vila i un obrerde l'església nova), 2 gitanos (que no és un ofici, peró falta poc), 2 ferrers, 1 horga-niste, 1 ministre, 1 pedrapiquer, 1 carnicer, 1 guarda, 1 estudiant.

F) ESTUDI DELS COGNOMS:Basant-me en els cognoms que posen als que naixen (el de! pare i el de la ma-

re) es fa la següent llista que totalitza tots e1sque hi apareixen:

1-Ferrando 1872-Cendra 1783-Ciscar 1224-Miralles 1045-Torra 986-Corts 887-Sastre 808-Sanchis 709-Alzina 67

10-Piera 57l1-Es'eriva 5412-Ahuir 5013-Rafel. 48

Continua (per ordre): Tamarit, Mestre, Toldra, Selles, Hortola, Peris, Pintor, Domin-guis, Torres, MirÓ, Garcia, Martines, Puig, Banyuls, Serra, Cardona, Mariner, etc ...

En total he contat que apareixen de 1533 a 1610 un total de 204 cognoms,molts d'ells no viuran ni tan sois a Pego, altres desapareixeran tot segllit, per dife-rents causes.

La grafia de CENDRA és correctísima així en el nostre idioma i solament

41

10 vol tes (contra 168) és escrit en la grafia actualment tant extesa de SENDRA, elque demostra la scua inautenticitat. Es clara la castellanització de la grafia CENDRAen el nostre idioma no existeix el so castella "z". La gent en pronunciar Cendra hofeia correctament i després poc a poc els homes registradors il.lustrats i sabu ts perrnig de I'idioma castella, escriurien SENDRA sient menys utilitzada cada vegada lagrafia au tentiea de CENDRA; aixo és l'única explicació de que el cognom més1I0mbrós (ara veurem per que) de la nostra vila s'escriga de manera defectuosa.

Una cosa moIt semblant passa amb l'escriptura de Ciscar.• El cognom SASTRE apa~eix a voltes (més a sovint) amb la "c trencada" (¡;as-

tre): aixo és la manera antiga d'escriure'l í també de l'ofici. Segons, peró, la siste-matització gramatical actual del nostre idioma aixina no es pot escriure.

ALZINA és un cognom que té una altra variant que és la d 'OLZINA, sembla1111(' la primera és la més autentica ¡primitiva, peró de totes maneres apareixen lesdlles variants i és dificil remarcar quina és a hores d 'ara ja la incorrecta.

De tots e!s 13 primers cognoms de la llista anterior solament ha desaparegutlIelualment del nostre poble el 12 e AHUIR. .

El cognom CORTS, de vegades apareix COTS ino hepugut distinguir-los, aixÍ{'H que pot ser les dues variants admissibles.

El TORRA és potser~ el que donara al de TORRES, malgrat que des de moltde primeries (1533) els dos apareixen ben diferenciats.

També mereix comentari HORTOLA, que ve del nom que és dóna a aquellII"\: es dedica a l'horta. Normal que porte una 'h' inicial si el nom primitiu (horta)1IIIIIlté la porta. 1 de fet de les 35 voltes que ix Hortola, solament 2 ho fa sense "h"(¡jogll t, com ara també succeix, a algun oblit de! que escrivia. Es en tramit de llevarI.IHI1 cn l 'idioma castella). De totes maneres és un poc dificil explicar com és possi-1,11' qtle haja anant desapareixent la h inicial a no ser per a millor facilitat i estal-\'i/lllll(~IIt en l' escriptura.

Ara a continuació, pose un altra llista que ens indica els cognoms que més per-tlllI'/lrt~n,puix deis total s he triat solament els primers cognoms (deixant els segonst¡IH' ,lI:sapareixen):

1-CENDRA. . . . . . . .. .1202-Ferrando 1073-Miralles 764-Ciscar 694-Sastre 546-Corts 537-Torra 508-Sanchis 459-Piera 41

lO-Ahuir 38ll-Alzina 3612-Tamarit 3113-Pintor 28

1 1, S"II{IH, 1 S-Miró, 16-Pastor, 17-Escriva, 18-Rafel, 19-Peris, 20-Banyuls, 21-Puig,"", SIIIII, 2:1-Serra, 24-Cardona, 25-Muntanyana, 26-Martines, 27-Hortola, 23-Do-Illill~\lIiH, 2<'>-Saragossa,30-Ribera.

Hol/leiol\ant-la amb I'anterior, veiem com CENDRA puja a primer lloc, ambIIIH~IIIIIIdifl~rcllcia sobre FERRANDO, el Miralles també sobre el Ciscar; ocupantII~ 11'1111."\ prilllers Hocs. .10;1 '1'''''1'11 I,,'rd uos lIocs, Corts al mateix 1I0c. El Sastre ha pujat on era Torra. Pu-

1'11 III~1: prilltcra, Pintor ~Tama~~~i ba~xen Escriva i Rafel; Tot aixó utilizant un1'111' IIIIIHMII OIH t(~nncs csportw-classIÍlcatohs.

1':11 l'xl'"IHllr cls moros, aquells cristians nous joves (de 4 a 24 anys) que es

queden a la vila (en total 59 els batejats fins el 1610) són agafats per les se-güents casses: '

Corts (o Cots): 10; Sanchis: 7; Cendra: 4; Muntanyana (o Muntanyés): 4;Ferrando: 3; Vives: 3; Ciscar: 2; Escriva, 2. Alzina, 2. Torres, 2. Peris, 2. Puig,2.Banyuls, 2. Santoja, 2. Machi, 1. Miralles 1. Tena 1. Miró 1. Mestt'e 1. Pastor 1.Serra 1. Piera 1. Rovira 1. Sala 1. Oltra 1. Diego 1.

Són agafats per les cases més riques de la vila de Pego, i generalment serienaprofitats per al treball agrícola.

Aixo vol dir que qualsevol que porte algun deis cognorns anteriors potst'rsiga descendent deis moriscos que per altra banda voldria dir també que seria dl's-cendent deis més arrelats a la terra pegolina i valenciana.

LHstima, pense, que no hi estiguen les dt::funcions, ens donaria rnés Ilurn so-bre els periodes o etapes bones i males de la vida social pegolina 'lue he estudiat.

Ja solament, en sembla que cal fer la recapitulació i l'acabamenl. Queda darla importancia del registre i arxiu pegolí de la vella església arxipreslal. S'hagUt'rapugut fer més coses (per exemple més ciar tot e! que hi ha sobre els matrilllonis i tlt'manera més extensa, tamhé un estudi deis noms que tampoc he fet), pero no haestat fet més per la pressa yue he tingut en acabar la reina i aixó vullguem o no re-perclIteix en la qualitat expositoria de I'estlldi.

Més tard quan s'estudie el segle XVII; XVIII; XIX i XX; la cosa tarnbé seramés rodona.

Done les gracies a tots aquells que m 'han ajudal a fer el lreball i als que hanfet possible la publicació.

J osep Vicens.Pego-Novernbre. ] 97;3.

-BIBLIOGRAFIA:-L1ibre base: "Des registres Paroissiaux a l'histoire de la Population. Manuel de

dépouillement et d 'exploitation de l'etat civil aneien".Editions de I'institut Nacional d'Etudes Demographiques. PARlS-1956.

Michel FLEURY, Louis HENRY.

(1) "L 'onomastica Úrab, morisca i cristiana a la Vall de Pego, duran t e1sseglesXV, XVI, i XVII".

VII Asscmblea de Cronistes del Regne de Valéncia. Valencia-1970Carrnel Giner i Bolufer.

(2) "Aproximació a la HistÓria del País Valencia'.Editorial L'ESTEL, Valéncia-1968Joan REGLA.

(3) "EL PORTAL DE SALACarmelo Giner BoluferFiestas en Pego, 1951.

(4) "Una Página de la Historia de Pego: Fundación del convento de SanAntonio de Padua (1600-1664)"

Fr. j oaljll Ín Aparisi.Fiestas en Pego, 1969.

(5) "Visitas parroquiales de 1583-1578-1591"ARXIU MUNICIPAL DE PEGO.

43