ple 03/06 acta de la sessiÓ ordinÀria del ple de la corporaciÓ celebrada el dia 16 ... ·...

Ple de la Corporació 3/2006, de 16 de març de 2006

Plaça de l’Ajuntament,1 • 08292 ESPARREGUERA (Barcelona) • Tel. 93 777 18 01 • Fax 93 777 59 04 • [email protected] • www.esparreguera.org

1

��

��

PLE 03/06 ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ CELEBRADA

EL DIA 16 DE MARÇ DE 2006 A Esparreguera, el dia setze de març de dos mil sis, es reuneixen a la Sala de Sessions de la Casa de la Vila els membres del PLE de l’Ajuntament d’Esparreguera, per a dur a terme la sessió ORDINÀRIA, amb els següents assistents: Batlle President: Sr. Xavier Sitjà i Poch Regidors/es: Sr. Lluís Moreno i Campón Sra. Núria Novell i Solé Sr. Iñaki Andrés Garralaga Sra. Margarida Font i Martínez Sra. M. Carme Vallverdú i Fisas Sra. Francesca Fosalba i Batalla Sra. Adriana S. García de Mucci Sr. Josep M. Llopart i Corsà Sra. Montserrat Benavent i Güell Sr. Xavier Duque i Segura Sr. Borja Expósito Ocaña Sra. Maria Assumpta Masferrer i Ferrer Sr. Marcel Escudé i Pascual Sr. Francesc Soler i Bayona Sra. Concepció Pardell Rey Secretari General: Sr. Daniel Tambo i Calvo Interventor Accidental: Sr. Miquel Moretó i Matosas S’excusa: Sr. Francesc Xavier Millán i Cañamares La Presidència obra la sessió quan son les vint hores i cinc minuts del dia indicat, en primera convocatòria. A continuació es passa a tractar dels assumptes inclosos en l’ordre del dia de la sessió. ACORD NÚM. 1.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE LA CORPORACIÓ DE DATA 19 DE GENER DE 2006



2

��

��

Es proposa l’adopció del següent acord: Aprovar l’acta corresponent a la sessió del Ple de la Corporació, amb caràcter d’ordinari, realitzada el dia 19 de gener de 2006 Sr. batlle Bona nit a tothom. Comencem la sessió ordinària del mes de març. Com es habitual, el primer punt és sobre l’acta de la sessió del mes de gener de 2006. Si hi ha alguna qüestió per a matisar, per a canviar, per afegir. No hi ha cap qüestió? Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT ACORD NÚM. 2.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE LA ORDENANÇA FISCAL NÚM. 30, PER A L’EXERCICI 2006 Es proposa l’adopció del següent acord: El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals. La gestió econòmica municipal comporta, també, la modificació d’impostos i taxes per la utilització privativa o especial del domini públic local, així com per la satisfacció de uns serveis de competència local prestats pel nostre Ajuntament. Es per això, que vista la proposta de la Regidora de Serveis Socials, Sra. Núria Novell, es proposa modificar la següent ordenança fiscal : OORRDD NNÚÚMM 3300 Taxa per la prestació del servei d’ajuda a domicili i altres serveis

assistencials Aquesta taxa, entrarà en vigor un cop estigui aprovada definitivament després de la seva publicació i es mantindrà vigent fins a la seva modificació o derogació. Atès que la tramitació seguirà els passos i terminis dels articles 15 a 19 del Real Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovant-se provisionalment pel Ple de la Corporació, publicant-se en el tauló d’anuncis de l’ Entitat, en el BOP i en un diari de major difusió de la província, per trenta dies com a mínim, durant el qual els interessats podran presentar reclamacions que seran resoltes pel Ple i publicant-se



3

��

��

la redacció definitiva. En cas de no haver al·legacions, l’acord provisional esdevindrà definitiu sense caldre acord Plenari i publicant-se les modificacions acordades. Atès que l’aprovació i la modificació de les Ordenances Fiscals requereixen, per a la seva aprovació majoria simple, segons la nova redacció donada a la Llei 7/85, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local per la Llei 57/2003 de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del Govern Local.

Per tant, vist l’expedient administratiu amb l’informa de d’interventor municipal, proposo al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Aprovar provisionalment l’expedient de modificació de l’ordenança fiscal següent : OORRDD NNÚÚMM 3300 Taxa per la prestació del servei d’ajuda a domicili i altres serveis

assistencials I el seu informa tècnic – econòmic adjunt, entrant en vigor un cop estigui aprovada definitivament després de la seva publicació i fins a la seva modificació o derogació. SEGÒN.- Publicar en el taulell d’anuncis de la Corporació, en el BOP i en un diari de major difusió de la província l’acord d’aprovació provisional durant un termini de trenta dies, durant els quals, els interessats podran presentar reclamacions, en el ben entès que si no es presentessin, s’entendrà definitivament aprovat l’expedient sense caldre cap nou acord plenari. TERCER.- Publicar, un cop transcorreguts els terminis anteriors, l’acord definitiu i el text de les modificacions en el BOP. Sotmesa la proposta a debat: Sra. Núria Novell Aquesta proposta paradoxalment, és una proposta de reducció de la taxa. Normalment l’Ajuntament sempre puja les taxes. Aquesta vegada, en aquest cas, reduïm una taxa que és un servei de teleassistència. En data 22 de setembre de l’any passat, la Diputació de Barcelona, ens va comunicar que el nou servei local de teleassistència havia canviat d’empresa perquè havien gestionat un nou proveïdor a través d’un concurs públic. Va ser un acord entre Diputació, IMSERSO i la Federació Espanyola de Municipis. Això ens ha donat com a resultat un preu més econòmic i pot promocionar l’ús més extensiu d’aquests serveis de teleassistència. S’han fet tres tipus d’usuaris. L’usuari tipus A, que és l’usuari, el beneficiari directe, que ha de pagar una quota de 3,65�. L’usuari tipus B, que és el cònjuge o familiar del beneficiari que conviu amb ell, amb cost 1,85 �. I l’usuari tipus C, de 1,46 � mensuals perquè és per persones que tenen cura d’unes altres que no tenen autonomia i no poden fer-se càrrec per prémer, en aquest cas l’alarma, en cas de



4

��

��

necessitat. Ha quedat establert així. Tenim que recordar que abans el servei el feia Creu Roja i es pagaven uns preus de 20, 23,18 ó 15�, depenia també de la situació econòmica i familiar de l’usuari. És una bona notícia i esperem, que si ara ja tenim quasi 30 teleassistències en funcionament, i que això pugui es promocionar encara més la seva utilització perquè és molt necessari per les persones que es troben soles o en situació de necessitat. Sra. Concepció Pardell Això va quedar en la Comissió una mica fosc, que no quedava clar. Suposo que ha quedat ja aclarit que el primer usuari és el del cost més elevat i en el cas de que el seu cònjuge o una persona que s’hagués d’encarregar, separat el seu cost. El tema de l’espai nadó queda igual i el servei juguem en família també queda igual. Sra. Núria Novell Això depèn d’educació. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT ACORD NÚM. 3.- PROPOSTA DEL BATLLE RELATIVA A LA RESOLUCIÓ DE DIFERENTS RECURSOS DE REPOSICIÓ PRESENTATS CONTRA L’ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’EXPEDIENT D’IMPOSICIÓ I D’ORDENACIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS COM A CONSEQÜÈNCIA DE L’EXECUCIÓ D’OBRES DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ (PROJECTE EXECUTIU DE MILLORA DELS CARRERS BRUC, MONTSERRAT, PLAÇA SANT MAGI I PLAÇA ANTIC AMBULATORI) Es proposa l’adopció del següent acord: La Junta de Govern Local, en sessió esdevinguda el dia 9 de juny de 2005, aprovà inicialment el “Projecte d’urbanització, projecte executiu de millora dels carrers Bruc, Montserrat, Plaça Sant Magí i Plaça antic ambulatori”. Aquest projecte té un pressupost d’execució per contracte que ascendeix a la quantitat de Sis-cents un mil, cinc-cents set EUROS, amb disset CÈNTIMS, IVA inclòs (601.507,17 �).

L’esmentat acord fou sotmès al procés corresponent d’informació pública, mitjançant anuncis en el tauler de la Corporació, BOP núm. 138, de 10.06.2005 i DOGC núm. 4405, de 14.06.2005, sense que es presentés cap al·legació, de manera que l’esmentat acord va esdevenir definitiu en data 19 de juliol de 2005. El Ple municipal, en sessió de 21 de juliol de 2005 aprovà inicialment la imposició de contribucions especials com a conseqüència de les obres de millora dels carrers Bruc, Montserrat i plaça Sant Magí, així com va aprovar inicialment l’ordenació de dites contribucions especials, fixant el cost previst de les obres, la quantitat a repartir entre els beneficiaris, els mòduls de repartiment i determinació de quotes.



5

��

��

L’acord fou sotmès a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils, mitjançant anuncis en el tauler de la Corporació i Butlletí Oficial de la Província núm. 205, de 27.08.2005, i es va notificar individualitzadament a cada subjecte passiu. El Ple municipal en sessió de 17 de novembre de 2005 va resoldre les al·legacions presentades durant el període d’informació pública i notificació individual i va aprovar definitivament l’expedient d’imposició i d’ordenació de contribucions especials com a conseqüència de l’execució d’obres del Projecte d’urbanització (Projecte executiu de millora dels carrers Bruc, Montserrat, Plaça Sant Magí i Plaça antic ambulatori). L’esmentat acord fou notificat individualment a més de ser publicat en el tauler d’anuncis de la Corporació i Butlletí Oficial de la Província núm. 288, de 02.12.2005. Els recursos de reposició presentats contra l’acord d’aprovació definitiva de l’expedient d’imposició i d’ordenació de contribucions especials com a conseqüència de l’execució d’obres del Projecte d’urbanització (Projecte executiu de millora dels carrers Bruc, Montserrat, Plaça Sant Magí i Plaça antic ambulatori) han estat agrupats de la següent forma, als efectes del seu estudi i proposta de resolució: A) Recursos de reposició de contingut idèntic que agrupem com a model 1RP. Reprodueixen, així mateix, en els seus mateixos termes, les al·legacions fetes contra l’acord d’aprovació inicial. Es tracta d’un conjunt d’escrits de recursos de reposició en sèrie, és a dir, que tots ells tenen el mateix contingut, que a la vegada, reprodueix exactament el mateix contingut de l’escrit d’Al·legacions presentat en el seu dia i que no entren a debatre la fonamentació jurídica de l’acord plenari de 17 de novembre de 2005, que va desestimar-les. Són els següents:

Nº

Data presentació recurs R.E. Interessat Objecte contribucions especials

1 30/12/2005 17354XAVIER NAVARRO GINÉ c.BRUC, 14 2 30/12/2005 17356CRISTINA MÉNDEZ MUÑOZ PL.SANT MAGÍ, 14, B, 2, 0D 3 30/12/2005 17360ANGELA AMAT AMAT C.MONTSERRAT, 60, BXS.1A 4 30/12/2005 17363JOAQUIN FERNÁNDEZ SARABIA PL.SANT MAGÍ, 14, B, 0, 0E 5 30/12/2005 17367JOAN CARLES LIZANCOS GARCÍA C.MONTSERRAT, 2-A, 3-1; 2-A, 4-1: 2 ST 8 6 30/12/2005 17370PAULA FERRE SOTERAS C. MONTSERRAT, 96 7 30/12/2005 17374ANDREU SITJÀ NAVARRO C. MONSERRAT, 7 8 30/12/2005 17377DOLORES BUSQUETS TIO PL. SANT MAGÍ, 12 9 30/12/2005 17379JORDI GOBERN SIMÓ C. BRUC, 1

10 30/12/2005 17380MARC ADRUBAU SEGURA PL.SANT MAGÍ, 14, B, 3,0D 11 30/12/2005 17381JUAN JOSÉ FRANCH DOMÍNGUEZ C.MONTSERRAT, 67, 3-2; 67, -1,1 12 30/12/2005 17382FRANCISCO JANÉ PASCUAL C.MONTSERRAT, 21 13 30/12/2005 17383EMILI JANÉ PASCUAL C. MONTSERRAT, 28 14 30/12/2005 17384PEDRO VALLES ESTRADA PL.SANT MAGÍ, 5, 3-2 15 30/12/2005 17385MARIA CASTELLS OLLÉ C.MONTSERRAT, 32



6

��

��

16 30/12/2005 17386CRESCENCIÀ RODRÍGUEZ CASTELLS C.MONTSERRAT, 30 17 30/12/2005 17387JAIME JUANPERA ROSELLÓ C.MONTSERRAT, 89 18 30/12/2005 17388GUADALUPE CASTELLANOS MOYA C.MONTSERRAT, 43, 2-1 19 30/12/2005 17389JORGE ABELLA DIEGUEZ C.MONTSERRAT, 23, BXS; 23, 1-1 20 30/12/2005 17390JOAN MARTÍ FARRÉ C.MONTSERRAT, 93 21 30/12/2005 17391MIGUEL CANO RUBIO C.MONTSERRAT, 51, 3-1 22 30/12/2005 17392JUAN PEDRO LÓPEZ GARCÍA C.MONTSERRAT, 77, 3-1 23 30/12/2005 17393DEMETRIO BARRANTES PATRON PL.SANT MAGÍ, 5, 1-2; 5, 2-2 24 30/12/2005 17394JOSEP CANUDAS ALERT C.MONTSERRRAT, 62 25 30/12/2005 17395JUAN BERRUEZO AZNAR C.MONTSERRAT, 83 26 30/12/2005 17396JUAN PASTRANA MENGIBAR C.MONTSERRAT, 51,1-1 27 30/12/2005 17397JUAN BACH MILLARET C.MONTSERRAT, 3 28 30/12/2005 17398ABEL TORRUELLA MÉNDEZ PL.SANT MAGÍ, 14, B, 1, 0D 29 30/12/2005 17399EULÀLIA SERRA PRATS C.MONTSERRAT, 67, 2-1; 67, -, -6 30 30/12/2005 17400JUAN MARCOS VÁZQUEZ C.MONTSERRAT, 6 31 30/12/2005 17401JORGE GARRIGÓS GARRIDO C.MONTSERRAT, 43, BXS.1

32 30/12/2005 17402MIQUEL BENAGES PUIG, en repr.de JOSEP TORRES BOFILL C.MONTSERRAT, 88; 2, ST 26; 2, ST 25

33 30/12/2005 17403FELIX NIETO LLIRIA C. BRUC, 34 34 30/12/2005 17404GUSTAU PÉREZ ALTIRRIBA C. MONTSERRAT,73; C.BRUC, 6; C. BRUC, 8 35 30/12/2005 17405ISIDRO CATALAN VIVERO PL.SANT MAGÍ, 5, 2-1 36 30/12/2005 17406ANA PRATS MARGALEF C. BRUC, 12, 1-1 37 30/12/2005 17407MARIA TERESA PRATS MARGALEF C. BRUC, 12, BXS, 1 38 30/12/2005 17408PASCUAL GALAN BORRELLA C.BRUC, 4, 1-2 39 30/12/2005 17409FEDERICO RAMOS RODRÍGUEZ C.MONTSERRAT, 2-B, 3-1; 2, ST 14; 2-B 4-1 40 30/12/2005 17410ANTONIA GINESTA MARTÍ PLAÇA SANT MAGÍ, 7 41 30/12/2005 17411ENRIQUE MARTÍNEZ LÓPEZ C.MONTSERRAT, 2-A, 3-2; 2-A 4-2; 2 ST 27 42 30/12/2005 17412JUAN ANTONIO HERRERÍAS PÉREZ C.MONTSERRAT, 87 43 30/12/2005 17413DAVID EXPÓSITO CEJAS C.BRUC, 9, 1-1 44 30/12/2005 17414RAMON ROMOGOSA MARGALEF C.MONTSERRAT, 2-B, 3-2; 2-B, 4-2; 2, ST 15 45 30/12/2005 17415MARIA PRATS MARGALEF C.BRUC, 10 46 31/12/2005 17421MARIA ROSA SANTERO TORTOSA C.MONTSERRAT, 67, 1r- 1a ;67, -1, 3 47 31/12/2005 17422JUAN MANUEL SANCHEZ LOPEZ C.MONTSERRAT, 67, 3r.1a.; 67 , -1, 7 48 31/12/2005 17423MARIA DOLORES BAEZA MARTIN PL.SANT MAGÍ, 2, 2-1 49 31/12/2005 17424JAIME CARBONELL ALBO C.MONTSERRAT, 67, -1, 9 50 31/12/2005 17425SEGIO ANTONIO LOPEZ ORTIZ PL.SANT MAGÍ, 14-B,1-0 51 03/01/2006 64MATÍAS NAVARRO CLUA C.MONTSERRAT, 20; C.BRUC, 19 52 04/01/2006 187CARLES FONT LLOBREGAT PL. SANT MAGÍ, 14, B, 2, C 53 13/01/2006 660FRANCISCO ALTIRRIBA CASAMAYOR C.MONTSERRAT, 23, 3-1 54 13/01/2006 661JUAN JULIAN SERRA GÜELL C.MONTSERRAT, 34 55 19/01/2006 955JAIME CARBONELL ALBO C.MONTSERRAT, 23, 3-2 56 27/01/2006 1389JENIFER CABANILLAS MARTINEZ C.MONTSERRAT, 60, 1-1

Aquests recursos de reposició contra l’acord de Ple municipal, en sessió de 17 de novembre de 2005, d’aprovació definitiva de l’expedient d’imposició i ordenació de contribucions especials com a conseqüència de les obres de millora dels carrers



7

��

��

Bruc, Montserrat i Plaça Sant Magí, es formulen en base a les següents “AL·LEGACIONS” (sic) que a continuació es resumeixen: Primera.- Inexistència del fet imposable per a l’aplicació de les contribucions especials. S’argumenta que es tracta d’obres de caràcter ordinari, de pura i simple reparació i d’adequació a la normativa vigent en matèria de mobilitat. S’indica que el tenor literal de l’acord parla d’obres de “millora” i que, per tant, no haurien d’estar finançades amb contribucions especials. Malgrat tot, s’indica que la principal deficiència prové de què l’acord és poc “concret” en relació a llur justificació tot i que l’enunciat com a “obres de millora” expressa una certa “traïció del subconscient” que s’ha plasmat en la definició de l’acord municipal de referència. S’assenyala que el Projecte és de simple reparació de voreres i paviments sobre les quals no ha hagut conservació per part de l’Ajuntament. Aquestes obres de voreres i paviments arriben al 70% del cost del projecte i només es pretén adaptar-les a les mesures d’accessibilitat previstes a la normativa vigent i a generar “barreres” per aconseguir la disminució de la velocitat dels vehicles i crear zones de preferència pels vianants. L’al·legant, com a veí d’Esparregera (sic) rebutja que una reparació de l’asfalt sigui causa suficient per a justificar el citat acord municipal donat que, a més, és un eix de comunicació entre les parts altes del municipi i el centre. S’argumenta, en definitiva, que la pavimentació i l’arranjament de voreres, degut al seu deteriorament pel temps són obres municipals ordinàries i els objectius de complir la normativa de mobilitat i d’ordre públic en relació a la limitació de la velocitat no poden enquadrar-se en el fet imposable de les contribucions municipals donat que “...no produeixen cap benefici (ni augment de valor) als titulars dels immobles llindants amb els citats carrers.”. També fa referència a la partida de millora del clavegueram. S’indica que aquests carrers estan consolidats des del punt de vista urbanístic i només seria destacable el seu deteriorament normal per manca de manteniment. En tot cas, tampoc correspondria aplicar contribucions especials per aquestes obres. Segona.- Determinació de la base imposable. S’al·lega que sota la “suggestiva rúbrica de –Criteris per la determinació de la quota-”, que estableix un repartiment del 50% del cost a càrrec de l’Ajuntament i l’altre 50% a càrrec dels beneficiaris de l’obra, és un exemple de confusió de “discrecionalitat amb arbitrarietat”. S’indica que no es justifica suficientment la raó d’aquesta distribució en funció de la proporció aplicable a l’interès general i el benefici particular o especial. En tot cas, l’al·legació diu llisa i planerament que el benefici particular o especial és inexistent. La mateixa explicació s’aplica als criteris de repartiment entre valor cadastral (70%) i metres lineals de façana (30%). Per últim, s’indica que la manca de motivació de les resolucions administratives és causa d’indefensió i, en conseqüència, de nul·litat de les mateixes. B) Recursos de reposició de contingut idèntic que agrupem com a model 2RP. Reprodueixen, així mateix, en els seus mateixos termes, les al·legacions fetes contra l’acord d’aprovació inicial. Es tracta d’un conjunt d’escrits de recursos de reposició en sèrie, és a dir, que tots ells tenen el mateix contingut, que és exactament el mateix presentat en el seu dia com al·legació i que no entren a debatre la fonamentació jurídica de l’acord plenari de 17 de novembre de 2005. Tenen el mateix contingut que els agrupats a l’apartat A) anterior. Són els següents:

Nº

Data presentació recurs R.E. Interessat

Objecte contribucions especials

data acús de rebut aprovació definitiva

1 31/12/2005 17420PILAR SALES ORTIZ C. BRUC, 22, bxs. 1 30/11/20052 02/01/2006 15MONICA CONTRI VAYA PL.SANT MAGÍ, 14 C 3 0H 01/12/20053 02/01/2006 18JOSÉ MIRAS CORRAL C. BRUC, 30 30/11/20054 03/01/2006 65FRANCISCA NAVARRO BERTRÁN PL.SANT MAGÍ, 11 01/12/2005



8

��

��

5 03/01/2006 83J.RAFAEL SANGÜESA ADELL C.BRUC, 18 30/11/20056 04/01/2006 149PEDRO HERRERÍAS PÉREZ C. BRUC, 4, BXS 2 30/11/20057 04/01/2006 150PEDRO HERRERÍAS PÉREZ C. BRUC, 4, BXS 1 30/11/2005

8 11/01/2006 466

MARIA CARMEN NAVARRO LÓPEZ, en rep. LLAR D'INFANTS EL PRIMER PAS SL

C.MONTSERRAT, 77, BXS. 1 07/12/2005

9 12/01/2006 526ANTONIO FERNANDO OLLER DURAN C.MONTSERRAT, 98 01/12/2005 C) Recurs de reposició presentat pel senyor PEDRO HERRERIAS PÉREZ, mitjançant escrit d’entrada núm. 17220, de 28.12.2005. Formula la improcedència d’assignar quotes de contribucions especials a un local, existent a la finca cadastral del carrer Bruc, 4 amb accés pel carrer Beat Domènec Castellet atès que ja va ser objecte d’imposició de contribucions especials l’any 1990 per a l’execució d’obres a aquest darrer carrer. D) Recurs de reposició presentat pel senyor MANUEL PUIG RIBOT, mitjançant escrit d’entrada núm. 835, de 17.01.2006. Formula la necessitat d’anul·lar la liquidació al seu nom corresponent a la finca de carrer Bruc, 1.A, atès que fou venuda el 17.10.2005 a d’altres propietaris. E) Recurs i desestiment posterior El senyor PLACIDO JUAN NAVARRO VENTURA, representat per l’advocat, senyor GUILLERMO BUSQUESTS GIRALT, mitjançant l’escrit d’entrada 2724, de 22.02.2006, desisteix i deixa sense cap valor el seu escrit de recurs de reposició presentat en data 20.01.2006, entrada núm. 1026. L’informe de secretaria general de 06.03.2006, en relació als diferents recursos de reposició presentats, efectua les següents consideracions jurídiques: “A) En relació als recursos de reposició, Model 1RP Primer.- Els esmentats recursos de reposició reiteren estricta i literalment el mateix contingut, comú a tots ells, i idèntic al contingut de les al·legacions presentades a l’acord d’aprovació inicial. En aquest sentit, dites al·legacions (idèntiques) ja van ser desestimades per les raons i justificacions que consten en l’acord plenari de 17.11.2005 i sobre les quals aquesta secretaria va emetre l’informe amb proposta de desestimació. Segon.- En conseqüència, atès que no s’efectua cap nova consideració sobre les raons i justificacions de l’acord de Ple de 17.11.2006, en relació a la desestimació de dites al·legacions, aquesta secretaria es reitera en el contingut i fonaments legals que consten en l’informe de secretaria general que obra a l’expedient i que es transcriu a continuació, en allò referit a Al·legacions Model 1 que es corresponen amb els actuals recursos de reposició Model 1RP:



9

��

��

“A) En relació a les al·legacions segons Model 1 i Model 2: Primer.- L’article 4 de la LRBRL confereix als municipis les potestats tributària i financera. En tot cas, és essencialment el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) la norma legal que estableix el règim jurídic financer de l’administració local, dictada a l’empara d’allò establert a l’article 149.1.18ª de la Constitució espanyola. Conforme amb allò que estableix l’article 58 del TRLRHL. “Els ajuntaments podran establir i exigir contribucions especials per la realització d’obres o per l’establiment o ampliació de serveis municipals, segons les normes contingudes en la secció 4ª del capítol III del títol I d’aquesta Llei” (articles 28 a 38). L’article 28 de l’esmentada Llei estableix que constitueix el fet imposable de les contribucions especials l’obtenció pel subjecte passiu d’un benefici o d’un augment de valor de llurs béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis públics, de caràcter local. Les al·legacions especificades i agrupades com a Model 1 i Model 2 centren bona part de les seves reclamacions o al·legacions en la pretensió de què les obres previstes en el Projecte d’urbanització (Projecte executiu de millora dels carrers Bruc, Montserrat, Plaça Sant Magí i Plaça antic ambulatori) són obres de caràcter ordinari, de pura i simple reparació i que no produeixen cap benefici particular ni augment de valor als titulars dels immobles llindants amb els citats carrers. També s’assenyala el caràcter poc “concret” de l’acord municipal en relació a la justificació de la imposició de les contribucions especials. Al respecte cal veure que l’acord municipal del Ple en sessió de 21 de juliol de 2005 diu textualment: “Justificació La Memòria de l’esmentat projecte justifica amb detall la necessitat de procedir a l’execució d’aquestes obres que, entre d’altres aspectes, contemplen l’arranjament de les voreres laterals que no compleixen la normativa aplicable en matèria d’accessibilitat, així com la xarxa de clavegueram que ha quedat obsoleta i els punts de recollida d’aigües pluvials superficials que està format per un nombre insuficient d’imbornals. A la vegada es procedeix a la reestructuració i redimensionament de voreres, paviments i calçada, es creen plataformes elevades del pas dels vianants, es renoven instal·lacions, mobiliari urbà i jardineria i s’adequa la Plaça de Sant Magí i la Plaça de l’antic ambulatori. Per tant, de conformitat amb allò establert a l’article 28 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, el fet imposable de les contribucions especials és l’obtenció pels diferents subjectes passius d’un benefici o augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització de les projectades obres municipals. Dites obres seran efectuades per l’Ajuntament dins l’àmbit de llurs competències i per a complir els fins que té atribuïts.” En tot cas, als efectes de concretar més l’abast de les obres projectades i previstes en el Projecte tècnic corresponent, l’informe adjunt dels serveis tècnics municipals de data 17 de novembre de 2005, detalla les característiques de les actuacions contemplades en el mateix. Cal destacar que l’esmentat Projecte tècnic recull aspectes d’urbanització integral dels espais públics citats. Entre les actuacions previstes hi ha l’establiment de xarxes elèctriques soterrades o de substitució de la xarxa d’abastament d’aigua que només es recull en el Projecte tècnic en relació a l’execució d’obra civil, atès que l’Ajuntament ha convingut que siguin les empreses de serveis les que assumeixen les despeses de modificació, substitució i renovació de dites xarxes. Per tant, aquests costos no estan contemplats en el Projecte i, en conseqüència, no hauran de ser suportats pels subjectes passius de les contribucions especials de referència.



10

��

��

De la mateixa manera, no es pot admetre la simplificació de l’actuació prevista. Això és el que es fa en les esmentades al·legacions quan afirmen que només consisteix en la mera substitució de voreres i paviments que arriben al 70% del cost del projecte. Les actuacions previstes són pròpies d’una rehabilitació integral, no d’un simple canvi de paviments i de formació d’una capa d’asfalt de rodadura. El projecte tècnic contempla el redimensionament de voreres i calçades que, actualment, per les seves dimensions i traçat, generen un ús peatonal caracteritzat per la inseguretat, perills i manca d’¡accessibilitat. Les voreres laterals es modifiquen totalment als efectes d’afavorir la mobilitat peatonal i complir la normativa legal aplicable en matèria d’accessibilitat. Això, s’acompanya de la reordenació del trànsit urbà facilitant una més segura mobilitat rodada, tot i creant diferents plataformes elevades per a canalitzar la mobilitat segura dels peatons. Una nombrosa i reiterada jurisprudència estableix el llindar entre aquelles obres excloses de l’àmbit de les contribucions especials, que serien les de mera reparació, reposició, manteniment o conservació, d’aquelles altres com la projectada per l’Ajuntament d’Esparreguera que suposa una rehabilitació integral, l’ampliació qualitativa dels serveis existents, la renovació i adequació d’elements, que no es troben deteriotats pel transcurs del temps i la manca de conservació, sinó pel caràcter obsolet de les mateixes com s’indica en l’informe tècnic abans esmentat. Per això, no és cap lapsus del subconscient parlar d’obres de “millora”. Aquest projecte tècnic afronta una obra pública municipal que, a més del benefici general inherent, dóna un benefici especial a determinades persones. Nombroses sentències estableixen que les contribucions especials es configuren en la doctrina jurisprudencial com “contribucions de millora”, generades per una activitat administrativa consistent en la realització d’obres o serveis públics que, empresos en favor de l’interès general, també proporcionen beneficis especials a certs administrats, propietaris dels béns immobles. Per tant, el concepte de “millora”, en sí mateix, abasta un concepte semàntic més extens que el d’ampliació. Per això, sempre s’haurà de distingir entre la mera reparació per deteriorament o pas del temps, del concepte de renovació, rehabilitació integral, ampliació o millora, que sí constitueixen una inversió que fonamenta l’exacció de contribucions especials. I aquesta conclusió encara és més clara si es tracta d’obres i serveis amortitzats com és en el cas que ens ocupa, donat que exclou radicalment qualsevol idea de reparació, manteniment o conservació, i el mateix es predica en els supòsits (que aquí s’afegeixen) d’incompatibilitat, obsolescència o d’incompliment de normes de seguretat exigibles. Havent-se acreditat, tècnica i legalment, l’autèntic abast de les obres contemplades en el Projecte tècnic de referència, que no són de mera conservació i manteniment sinó que, pel seu caràcter de rehabilitació integral, ampliació, millora i adequació a la normativa legal, justifiquen adequadament la imposició de contribucions especials donat que repercuteixen clarament en l’increment de valor de mercat dels immobles amb façana a les mateixes, ara, cal abordar la presumpció manifestada en diferents escrits d’al·legacions en el sentit de què no existeix cap benefici particular o especial ni augment de valor dels immobles. Sense al·legar que un sector important de la doctrina científica i una nombrosa jurisprudència sostenen que el benefici legalment previst ha de lligar-se a una presumpció “iuris tantum” a la mera realització de les obres, essent els subjectes passius del tribut els qui tindran la càrrega de provar l’efectiva inexistència de benefici o augment de valor de llurs béns, qui subscriu considera que la resolució de les al·legacions presentades sí que poden, malgrat el manifestat anteriorment, entrar en el fons de l’assumpe, establint si realment existeix benefici dels subjectes passius i, en conseqüència, fet imposable legítim i justificat per a la imposició de contribucions especials. En primer lloc, val a dir que els propietaris d’immobles sobre els quals es reparteixen contribucions especials són directament aquells amb finques cadastrals amb façana als carrers objecte del Projecte d’obres. Les obres projectades de rehabilitació integral, ampliació, millora i adequació comporten la coexistència del benefici o interès general de l’actuació i el benefici particular obtingut per determinats propietaris. La urbanització dels carrers Bruc i Montserrat comporta, òbviament, un benefici general



11

��

��

atès que també és utilitzat per altres veïns del municipi. En tot cas, cal assenyalar que es tracta d’uns carrers d’amplada variable, d’entre 5 i 7,5 metres d’amplada (vial i voreres), la qual cosa acredita suficientment que no estem davant d’uns vials destinats al servei general, sinó que tenen un caràcter essencial al servei dels propietaris d’immobles d’aquests carrers. El projecte de rehabilitació integral que, a més incorpora obres complementàries a càrrec de les companyies de serveis o del mateix Ajuntament (cas de la Plaça de l’antic ambulatori) i que, per tant, no són costos que es reparteixen entre els propietaris, signifiquen una assumpció extensa per part de l’Ajuntament d’aquells beneficis generals inherents a l’obra. És a dir, l’Ajuntament assumeix íntegrament i directament els costos derivats de l’adequació de la Plaça de l’antic ambulatori. En aquest sentit, l’Ajuntament ha considerat que l’existència en aquest indret d’una escola-bressol municipal a la qual assisteixen infants de diferents zones del municipi, on també es troba l’emissora municipal i on es generarà un nou espai públic de Plaça, tot i haver benefici directe dels propietaris del sector, permetia la resolució acordada d’assumir el municipi el 100% del cost de la part d’obra d’adequació de l’esmentada Plaça de l’antic ambulatori. Aquesta part de les obres té un pressupost d’execució material (PEM) de 86.163,87 �, que caldria augmentar amb despeses generals, benefici industrial i IVA. Això explica que el total del Projecte executiu ascendeix a un import d’execució per contracte de 612.167,56 � i només es computen als efectes de base imposable de les contribucions especials la quantitat de 512.823,92 � pel fet d’haver-se descomptat íntegrament aquesta part de despesa de la base imposable. Tampoc formen part del projecte i, per tant, no s’inclouen en la base imposable, les despeses de renovació de xarxes d’aigua i electricitat assumides per les companyies de serveis. El projecte inclou no la mera reposició del clavegueram sinó que pel seu caràcter obsolet es procedeix a la renovació i ampliació del servei mitjançant un nou traçat, dimensionament i materials dels conductes, l’ampliació dels punts de recollida d’aigües pluvials superficials construint-se més embornals i construcció de més pous de registre. D’altra banda, com es recollia a la memòria i justificació de la proposta d’acord, el projecte tècnic recull la creació de nous espais d’ús pels vianants, la generació d’espais enjardinats i nou mobiliari, ampliació de l’enllumenat públic, millora de la mobilitat peatonal i rodada. Per tant, aquesta actuació municipal no només aportarà “avantatges” sense immediata traducció a magnituds econòmiques i que per se ja serien susceptibles d’entendre’s com a benefici particular, sinó que, a més a més, porta inherent una lògica i natural revalorització dels immobles llindants, amb façana als carrers inclosos en l’actuació municipal. A més, cal indicar que no té cap suport legal l’afirmació de què el fet d’estar davant uns carrers amb caràcter de consolidats des del punt de vista urbanístic suposi la impossibilitat d’aplicar contribucions especials. Segon.- L’únic problema real discutible només es derivaria de la dificultat objectiva d’establir el “quantum” d’aquest interès especial o particular realment existent. La Llei estableix que la base imposable de les contribucions especials serà com a màxim el 90% del cost que l’entitat local suporti per la realització de les obres. És obvi que existeix una dificultat real en la fixació objectiva del percentatge corresponent al benefici especial, però a l’expedient ja s’acredita suficientment que el criteri de determinació de la quota, de manera que el 50% del cost sigui a càrrec de l’Ajuntament i l’altre 50% a càrrec dels beneficiaris, és un criteri que, tècnicament està prou justificat i que, políticament, l’equip de govern municipal va considerar oportú establir als efectes de no gravar especialment als contribuents, en el benentès que aquesta ponderació del benefici especial (50%) era clarament inferior al benefici real obtingut. En tot cas, atenent a l’apel·lació efectuada de concretar més la motivació raonada del “quantum” del benefici especial, es proposa ampliar la justificació de l’acord municipal amb base a les dades aportades en l’informe tècnic de 16 de novembre de 2005. Aquest percentatge del 50% es refereix al conjunt de les obres que composen la base imposable (exclou els costos de Plaça de l’antic ambulatori) i al conjunt de persones beneficiades. La rehabilitació integral proposada constitueix, en tot cas, un benefici especial que recau quasi íntegrament en els propietaris dels immobles i, per tant, llur fixació en un 50% del cost (ja reduït per l’exclusió indicada de la Plaça de l’antic ambulatori) està sempre per sota del benefici real i objectiu, tant en revalorització dels immobles com pel conjunt d’avantatges que se’n deriven de l’actuació municipal.



12

��

��

En conseqüència, la determinació de la base imposable no s’ha efectuat de manera arbitrària, sinó justificadament i amb especial cura d’afavorir al contribuent afectat per la imposició de les contribucions especials, la qual cosa per altra banda seria irrellevant si l’al·legant es creies realment la seva afirmació de què no hi ha cap benefici particular o augment de valor dels seus béns. La mateixa al·legació d’arbitrarietat s’estén als criteris de repartiment aplicat entre valor cadastral (70%) i metres lineals de façana (30%). Cal dir que l’Ajuntament ve aplicant aquests mateixos criteris en els acords d’imposició de contribucions especials per obres o serveis en altres obres efectuades en el municipi. Aquests criteris s’adeqüen a allò establert a l’article 32.1.a del TRLRHL i a l’article 9è de l’Ordenança general municipal de contribucions especials que estableixen que: “Amb caràcter general, s’aplicaran conjunta o separadament, com a mòduls de repartiment, els metres lineals de façana dels immobles, llur superfície, llur volum edificable i el valor cadastral als efectes de l’impost sobre béns immobles.” . Qui subscriu considera que el mòduls de repartiment fixats en la proposta d’imposició i ordenació són dos dels paràmetres contemplats legalment i que, en la mesura que es valoren els metres lineals de façana i el valor cadastral, cal considerar que aquest últim indirectament també incorpora altres com la superfície i el volum edificable. Per tant, en cap cas pot parlar-se d’arbitrarietat sinó que estem en el camp de l’ús reglat de la discrecionalitat establerta legalment. Tercer.- L’Ajuntament de la mateixa manera que abans de l’acord plenari va realitzar una reunió pública, prèvia i adequadament convocada, per a informar en relació a la proposta d’imposar les contribucions especials de referència, també va resoldre notificar de manera individualitzada a tots els possibles beneficiaris l’acord plenari d’aprovació inicial durant el període d’informació pública. Per tant, tenint en compte que s’ha obert el període d’informació pública amb plena transparència, més enllà de les obligacions establertes legalment, que encara caldrà notificar individualment l’acord definitiu d’imposició i ordenació de les mateixes, obrint-se la possibilitat d’impugnació en via administrativa i jurisdiccional, l’al·legació a una pretesa “situació d’indefensió” és absolutament extravagant. D’altra banda, la notificació de l’acord d’aprovació inicial efectuat pel Ple s’ha complert amb total respecte a allò establert a l’article 58 i següents de la LRJAPiPAC. Per això no és admissible l’al·legació referida a omissió de conceptes de preceptiva inclusió donat que les notificacions contenien el text íntegre de l’acte i es feia constar expressament la possibilitat d’accés al corresponent expedient administratiu i presentació, en el seu cas, d’al·legacions i reclamacions. Quart.- L’article 7.8 de la Llei 37/1992 defineix que els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats directament pels ens públics mitjançant contraprestació de naturalesa tributària no romandran subjectes a IVA. Això és independent de la regulació continguda al TRLRHL que estableix en l’article 31 que la base imposable de les contribucions especials està constituït, com a màxim, pel 90% del cost i que aquest cost romandrà integrat per un seguit de conceptes que inclouen el cost total real, essent el pressupostat de caràcter de mera previsió. En conseqüència, l’IVA forma part d’aquest cost real de les obres a realitzar, tot i havent-se d’assenyalar que l’Ajuntament, a més, no ha aplicat tots els conceptes legalment aplicables com, per exemple, l’interès del capital invertit quan s’ha de recórrer al crèdit pel finançament de la part no coberta per contribucions especials ni la derivada del fraccionament general proposat, aspectes aquests establerts a la normativa legal aplicable. ... ... CONCLUSIONS Primera.- En base als fonaments legals contemplats en els subapartats primer a quart de l’apartat A), i informes tècnics esmentats, es proposa desestimar les al·legacions presentades pels respectius interessats que consten en l’annex com a presentadors d’al·legacions, segons Model 1 i Model 2,



13

��

��

pels motius i justificacions que hi contenen i que s’incorporen a la justificació del corresponent acord plenari que ha de resoldre al respecte. ....” B) En relació als recursos de reposició, Model 2RP Primer.- Els referits recursos de reposició s’han de declarar inadmissibles atès que el termini per a interposar el mateix, tal i com es desprèn de la data de recepció de la notificació individual de l’acord plenari de 17.11.2005 i la data d’interposició del recurs de reposició, ultrapassa el termini d’un mes a comptar-se des del dia següent a rebre dita notificació individual. Al respecte, cal assenyalar que és unànime i es troba plenament consolidada la doctrina jurisprudencial que estableix que els terminis assenyalats per mesos es computen de “data a data” des de la notificació o publicació, sistema de còmput aquest respecte al qual, a més, s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional (STC 32/1989, de 13 de febrer), tot constatant la seva procedència. En aquest sentit podem referir-nos a la STS de 15 de juny de 2004 (Ar. 3160) en la qual s’afirma: .“Desde la perspectiva del estricto cómputo de los plazos por meses, es también reiterada la doctrina jurisprudencial de este Tribunal, especialmente desde la sentencia de 18 de diciembre del año 2002, al resolver el recurso de casación 36/98 ( RJ 2003, 535) , que establece como el artículo 5 del Código Civil ( LEG 1889, 27) acepta el sistema de la Ley de Enjuiciamiento Civil ( LEG 1881, 1) , acorde con el artículo 60 de la Ley de Procedimiento Administrativo ( RCL 1958, 1258, 1469, 1504; RCL 1959, 585) , en el que la norma de excluir el primer día se configura como regla que solamente puede aplicarse al plazo señalado por días y así lo expresa el Preámbulo de dicho Decreto y confirma el texto del mencionado artículo 5, mientras que en los plazos señalados por meses, estos se computan de «fecha a fecha», frase que no puede tener otro significado sino el de entender que el plazo vence el día cuyo ordinal coincida con el que sirvió de punto de partida, que es el de la notificación o publicación, criterio que luego seria acogido por el art. 48.2 y 4, párrafo segundo de la Ley 30/1992 ( RCL 1992, 2512, 2775 y RCL 1993, 246) , de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y el Procedimiento Administrativo Común ( SSTS 25 de mayo [ RJ 1985, 2625] y 21 de noviembre de 1985 [ RJ 1985, 5572] , 24 de marzo [ RJ 1986, 2333] y 26 de mayo de 1986, 30 de septiembre y 20 de diciembre de 1988, 12 de mayo de 1989, 2 de abril y 30 de octubre de 1990, 9 de enero y 26 de febrero de 1991, 18 de febrero de 1994, 25 de octubre, 19 de julio y 24 de noviembre de 1995 [ RJ 1995, 8344] , 16 de julio [ RJ 1997, 6034] y 2 de diciembre de 1997 [ RJ 1997, 9675] , entre otras muchas).” SEGON.- En conseqüència procedeix declarar inadmissibles els recursos formulats per extemporaneïtat, atès que el còmput dels terminis és una qüestió de legalitat i la improrrogabilitat dels mateixos és una garantia del procés i una efectivitat del principi de seguretat jurídica que garanteix l’article 9 de la Constitució. En el present cas, els recursos de reposició van presentar-se fora de termini d’acord amb allò que disposa l’article 117.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, tal i com s’acredita en la taula de la pàgina 4 que es recull a l’apartat “B) Recursos de reposició de contingut idèntic que agrupem com a model 2RP”.



14

��

��

TERCER.- D’altra banda, atès que tenen el mateix contingut que els corresponents escrits d’al·legacions formulats en el seu dia, també es proposaria la seva desestimació en relació al seu fons idèntic en el seu contingut als analitzats en l’apartat anterior. C) En relació al Recurs de reposició presentat pel senyor PEDRO FERRERIAS PÉREZ PRIMER.- Cal indicar que, conforme amb l’informe tècnic de 16.11.2005, el local de baixos segona del carrer Bruc núm. 4, forma part d’una mateixa finca cadastral integrada per diferents habitatges i locals en planta baixa, essent una parcel·la cadastral amb front al carrer Bruc, independentment de l’existència d’un accés a l’esmentat local des del carrer Beat Domènec Castellet. SEGON.- Per tant, es proposa desestimar el recurs de reposició presentat pel senyor Pedro Herrerias Pérez. D) Recurs de reposició presentat pel senyor MANUEL PUIG RIBOT PRIMER.- Mitjançant escriptura núm. 7170, de 17.10.2005, atorgada davant el Notari de l’Iltre. Col·legi de Catalunya, D. Miguel del Páramo Argüelles, acredita la transmissió de l’entitat urbana núm. 2, habitatge unifamiliar adossat,lletra B en projecte, corresponent a carrer Bruc, núm. 1 (1) amb un coeficient de propietat del 36,54%, al senyor DAVID RAMIA MUÑOZ i senyora CATALINA CARRILLO RUS per meitat en comú i proindivís. SEGON.- L’article 33.3 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals estableix que el moment de la meritació de les contribucions especials es tindrà en compte als efectes de determinar la persona obligada al pagament de conformitat amb allò establert a l’article 30 de dita Llei. El senyor MANUEL PUIG RIBOT va efectuar la transmissió abans de què s’hagués produït la notificació de l’acord definitiu d’ordenació. TERCER.- Es proposa l’estimació del recurs de reposició presentat pel senyor MANUEL PUIG RIBOT, procedint-se a la corresponent modificació dels subjectes passius de l’esmentada liquidació de contribucions especials, que es farà a càrrec del senyor DAVID RAMIA MUÑOZ i la senyora CATALINA CARRILLO RUS. E) Donar-se per asssabentats Es proposa donar-se per assabentats en relació a l’escrit del senyor PLACIDO JUAN NAVARRO VENTURA, representat per l’advocat, senyor GUILLERMO BUSQUESTS



15

��

��

GIRALT, mitjançant l’escrit d’entrada 2724, de 22.02.2006, pel qual desisteix i deixa sense cap efecte el seu anterior escrit, amb caràcter de recurs de reposició, presentat en data 20.01.2006, entrada núm. 1026.” Atès allò establert a l’article 22.2.e) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, en relació a les atribucions del Ple municipal, així com allò establert a l’article 34 i concordants del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en relació a la imposició i ordenació de contribucions especials. En base a tot això exposat i a la vista dels informes que obren en l’expedient, es proposa al Ple municipal l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Desestimar íntegrament els recursos de reposició relacionats en la taula que es recull com a model 1RP per les raons i justificacions que consten exposades i que són els següents:

Nº

Data presentació recurs R.E. Interessat Objecte contribucions especials

1 30/12/2005 17354XAVIER NAVARRO GINÉ c.BRUC, 14 2 30/12/2005 17356CRISTINA MÉNDEZ MUÑOZ PL.SANT MAGÍ, 14, B, 2, 0D 3 30/12/2005 17360ANGELA AMAT AMAT C.MONTSERRAT, 60, BXS.1A 4 30/12/2005 17363JOAQUIN FERNÁNDEZ SARABIA PL.SANT MAGÍ, 14, B, 0, 0E 5 30/12/2005 17367JOAN CARLES LIZANCOS GARCÍA C.MONTSERRAT, 2-A, 3-1; 2-A, 4-1: 2 ST 8 6 30/12/2005 17370PAULA FERRE SOTERAS C. MONTSERRAT, 96 7 30/12/2005 17374ANDREU SITJÀ NAVARRO C. MONSERRAT, 7 8 30/12/2005 17377DOLORES BUSQUETS TIO PL. SANT MAGÍ, 12 9 30/12/2005 17379JORDI GOBERN SIMÓ C. BRUC, 1

10 30/12/2005 17380MARC ADRUBAU SEGURA PL.SANT MAGÍ, 14, B, 3,0D 11 30/12/2005 17381JUAN JOSÉ FRANCH DOMÍNGUEZ C.MONTSERRAT, 67, 3-2; 67, -1,1 12 30/12/2005 17382FRANCISCO JANÉ PASCUAL C.MONTSERRAT, 21 13 30/12/2005 17383EMILI JANÉ PASCUAL C. MONTSERRAT, 28 14 30/12/2005 17384PEDRO VALLES ESTRADA PL.SANT MAGÍ, 5, 3-2 15 30/12/2005 17385MARIA CASTELLS OLLÉ C.MONTSERRAT, 32 16 30/12/2005 17386CRESCENCIÀ RODRÍGUEZ CASTELLS C.MONTSERRAT, 30 17 30/12/2005 17387JAIME JUANPERA ROSELLÓ C.MONTSERRAT, 89 18 30/12/2005 17388GUADALUPE CASTELLANOS MOYA C.MONTSERRAT, 43, 2-1 19 30/12/2005 17389JORGE ABELLA DIEGUEZ C.MONTSERRAT, 23, BXS; 23, 1-1 20 30/12/2005 17390JOAN MARTÍ FARRÉ C.MONTSERRAT, 93 21 30/12/2005 17391MIGUEL CANO RUBIO C.MONTSERRAT, 51, 3-1 22 30/12/2005 17392JUAN PEDRO LÓPEZ GARCÍA C.MONTSERRAT, 77, 3-1 23 30/12/2005 17393DEMETRIO BARRANTES PATRON PL.SANT MAGÍ, 5, 1-2; 5, 2-2 24 30/12/2005 17394JOSEP CANUDAS ALERT C.MONTSERRRAT, 62 25 30/12/2005 17395JUAN BERRUEZO AZNAR C.MONTSERRAT, 83 26 30/12/2005 17396JUAN PASTRANA MENGIBAR C.MONTSERRAT, 51,1-1 27 30/12/2005 17397JUAN BACH MILLARET C.MONTSERRAT, 3



16

��

��

28 30/12/2005 17398ABEL TORRUELLA MÉNDEZ PL.SANT MAGÍ, 14, B, 1, 0D 29 30/12/2005 17399EULÀLIA SERRA PRATS C.MONTSERRAT, 67, 2-1; 67, -, -6 30 30/12/2005 17400JUAN MARCOS VÁZQUEZ C.MONTSERRAT, 6 31 30/12/2005 17401JORGE GARRIGÓS GARRIDO C.MONTSERRAT, 43, BXS.1

32 30/12/2005 17402MIQUEL BENAGES PUIG, en repr.de JOSEP TORRES BOFILL C.MONTSERRAT, 88; 2, ST 26; 2, ST 25

33 30/12/2005 17403FELIX NIETO LLIRIA C. BRUC, 34 34 30/12/2005 17404GUSTAU PÉREZ ALTIRRIBA C. MONTSERRAT,73; C.BRUC, 6; C. BRUC, 8 35 30/12/2005 17405ISIDRO CATALAN VIVERO PL.SANT MAGÍ, 5, 2-1 36 30/12/2005 17406ANA PRATS MARGALEF C. BRUC, 12, 1-1 37 30/12/2005 17407MARIA TERESA PRATS MARGALEF C. BRUC, 12, BXS, 1 38 30/12/2005 17408PASCUAL GALAN BORRELLA C.BRUC, 4, 1-2 39 30/12/2005 17409FEDERICO RAMOS RODRÍGUEZ C.MONTSERRAT, 2-B, 3-1; 2, ST 14; 2-B 4-1 40 30/12/2005 17410ANTONIA GINESTA MARTÍ PLAÇA SANT MAGÍ, 7 41 30/12/2005 17411ENRIQUE MARTÍNEZ LÓPEZ C.MONTSERRAT, 2-A, 3-2; 2-A 4-2; 2 ST 27 42 30/12/2005 17412JUAN ANTONIO HERRERÍAS PÉREZ C.MONTSERRAT, 87 43 30/12/2005 17413DAVID EXPÓSITO CEJAS C.BRUC, 9, 1-1 44 30/12/2005 17414RAMON ROMOGOSA MARGALEF C.MONTSERRAT, 2-B, 3-2; 2-B, 4-2; 2, ST 15 45 30/12/2005 17415MARIA PRATS MARGALEF C.BRUC, 10 46 31/12/2005 17421MARIA ROSA SANTERO TORTOSA C.MONTSERRAT, 67, 1r- 1a ;67, -1, 3 47 31/12/2005 17422JUAN MANUEL SANCHEZ LOPEZ C.MONTSERRAT, 67, 3r.1a.; 67 , -1, 7 48 31/12/2005 17423MARIA DOLORES BAEZA MARTIN PL.SANT MAGÍ, 2, 2-1 49 31/12/2005 17424JAIME CARBONELL ALBO C.MONTSERRAT, 67, -1, 9 50 31/12/2005 17425SEGIO ANTONIO LOPEZ ORTIZ PL.SANT MAGÍ, 14-B,1-0 51 03/01/2006 64MATÍAS NAVARRO CLUA C.MONTSERRAT, 20; C.BRUC, 19 52 04/01/2006 187CARLES FONT LLOBREGAT PL. SANT MAGÍ, 14, B, 2, C 53 13/01/2006 660FRANCISCO ALTIRRIBA CASAMAYOR C.MONTSERRAT, 23, 3-1 54 13/01/2006 661JUAN JULIAN SERRA GÜELL C.MONTSERRAT, 34 55 19/01/2006 955JAIME CARBONELL ALBO C.MONTSERRAT, 23, 3-2 56 27/01/2006 1389JENIFER CABANILLAS MARTINEZ C.MONTSERRAT, 60, 1-1

SEGONA.- Declarar inadmissibles per extemporaneïtat els recursos de reposició relacionats en la taula que es recull com a model 2RP, per les raons i justificacions exposades, i que són els següents:

Nº

Data presentació recurs R.E. Interessat

Objecte contribucions especials

data acús de rebut aprovació definitiva

1 31/12/2005 17420PILAR SALES ORTIZ C. BRUC, 22, bxs. 1 30/11/20052 02/01/2006 15MONICA CONTRI VAYA PL.SANT MAGÍ, 14 C 3 0H 01/12/20053 02/01/2006 18JOSÉ MIRAS CORRAL C. BRUC, 30 30/11/20054 03/01/2006 65FRANCISCA NAVARRO BERTRÁN PL.SANT MAGÍ, 11 01/12/20055 03/01/2006 83J.RAFAEL SANGÜESA ADELL C.BRUC, 18 30/11/20056 04/01/2006 149PEDRO HERRERÍAS PÉREZ C. BRUC, 4, BXS 2 30/11/20057 04/01/2006 150PEDRO HERRERÍAS PÉREZ C. BRUC, 4, BXS 1 30/11/2005

8 11/01/2006 466MARIA CARMEN NAVARRO LÓPEZ, en rep. LLAR D'INFANTS EL PRIMER

C.MONTSERRAT, 77, BXS. 1 07/12/2005



17

��

��

PAS SL

9 12/01/2006 526ANTONIO FERNANDO OLLER DURAN C.MONTSERRAT, 98 01/12/2005 TERCERA.- Desestimar el recurs de reposició presentat pel senyor PEDRO HERRERIAS PÉREZ atès que, d’acord amb l’informe tècnic de 16.11.2005, el local de baixos segona del carrer Bruc núm. 4, forma part d’una mateixa finca cadastral integrada per diferents habitatges i locals en planta baixa, essent una parcel·la cadastral amb front al carrer Bruc, independentment de l’existència d’un accés a l’esmentat local des del carrer Beat Domènec Castellet. QUARTA.- Estimar el recurs de reposició presentat pel senyor MANUEL PUIG RIBOT, procedint-se a la corresponent modificació dels subjectes passius de la liquidació de contribucions especials efectuada, referida a l’entitat urbana núm. 2, habitatge unifamiliar adossat, lletra B en projecte, corresponent a carrer Bruc, núm. 1 (1) amb un coeficient de propietat del 36,54%, havent-se de realitzar nova notificació i liquidació a càrrec del senyor DAVID RAMIA MUÑOZ i la senyora CATALINA CARRILLO RUS. CINQUENA.- Donar-se per assabentats de l’escrit del senyor PLACIDO JUAN NAVARRO VENTURA, representat per l’advocat, senyor GUILLERMO BUSQUESTS GIRALT, mitjançant l’escrit d’entrada 2724, de 22.02.2006, pel qual desisteix i deixa sense cap efecte el seu anterior escrit, amb caràcter de recurs de reposició, presentat en data 20.01.2006, entrada núm. 1026. SISENA.- Notificar els presents acords als interessats i departaments municipals afectats per la tramitació de l’expedient de referència. Sotmesa la proposta a debat: Sr. batlle Fa referència a la resolució que ha de fer el Ple sobre els diferents recursos de reposició presentats contra l’acord d’imposició de contribucions especials per les obres dels carrer Bruc i Montserrat. Cal dir que estem al segon capítol d’aquest procés. El primer va ser quan els veïns van presentar les seves al·legacions. Tot plegat és un 25% del veïnat. De 256 habitatges, doncs aquestes al·legacions són de 65, per tant el 25%, una quarta part. Com recordareu el que es va fer, va ser l’acord d’aprovació inicial del projecte de contribucions especials, que es va aprovar, notificar als veïns, publicitar i seguidament el veïns van presentar al·legacions. Aquestes al·legacions d’acord amb el informes jurídics i tècnics van ser desestimades per la majoria del Ple i es va fer la seva aprovació definitiva. La segona fase d’això és quan els veïns presenten el recurs de reposició. Aquests recursos de reposició cal dir que són els mateixos veïns que havien fet les al·legacions i que han presentat exactament el mateix escrit. Per tant, fil per randa, les mateixes al·legacions, s’han convertit en un recurs de reposició. No hi ha ni una



18

��

��

diferència, ni cap aportació jurídica o conceptual nova. Per tant, de les al·legacions, al recurs de reposició, no tenim cap novetat. En conjunt, hem de dir que estem en la mateixa situació que estàvem. Per part nostre, no hem d’afegir res més degut que no hi ha hagut el mínim esforç d’aportació de nous elements que puguin aportar una rèplica diferent per part d’aquest govern, en aquest cas. El que sí que vull és mantenir les tesis sobre les quals l’anterior Ple es van rebutjar aquestes al·legacions. Es basen en què, certament, i com s’està veient aquest dies, tal i com està el carrer per l’obra que s’està fent, és una obra de rehabilitació integral, no és simplement de millora parcial, es fa tot de a dalt a baix nou. Es just aplicar contribucions especials com en altres carrers es va fent. No és una contribució arbitrària com es diu en el recurs. Es fa del 30% sobre els metros lineals de façana i un 70% sobre el valor cadastral com anem fent habitualment. En aquest cas, les contribucions s’han repartit un 50% als veïns i un 50% a l’Ajuntament, que entenem que també és un sistema just, tant legalment com a moralment. Sense cap mena de dubte això representa una millora del valor de les cases com la llei de contribucions especials assenyala que s’ha de produir. Per tant, la proposta que presento al Ple per passar a debatre i votar, és que, en principi es desestimi íntegrament els recursos de reposició, els 56 relacionats en la taula perquè no aporten cap novetat, són exactament igual que les al·legacions. En segon lloc dir que d’aquest recursos de reposició, 9 estan presentats fora de termini, per tant queden automàticament, per llei, apartats. El tercer es desestimar el recurs de reposició presentat per una de les persones que l’ha fet, per motius i justificacions diferents dels altres. Sí que s’estima, en el cas d’un dels propietaris, en el que simplement és perquè hi ha hagut un canvi per la venda de l’edifici i això no estava, la relació entre registre i cadastre no era exacte. També ens donem per assabentats de la relació presentada per una altre de les persones. En resum, aquesta la situació i per tant, un cop exposada doncs dono pas al torn de paraules pel que vulgueu aportar la resta de grups municipals. Sra. Francesca Fosalba Nosaltres en aquest sentit votarem en contra perquè en el seu moment, quan es va presentar la proposta d’aquestes contribucions especials, nosaltres ja vam explicar que no estàvem d’acord. Encara que ara s’hagi aprofitat per fer una remodelació integral, però els veïns en el seu moment ha van pagar unes contribucions especials per l’arranjament d’aquest carrer. Per tant, crèiem en el seu moment i creiem igualment ara, que no correspon una altra vegada l’aplicació d’aquestes contribucions. També vam explicar en el seu moment que era una qüestió d’aquest Ajuntament el fet a banda que el Departament de Comerç i Turisme li va denegar una subvenció perquè considerava que estva fora de la zona comercial. Aquest Ajuntament podia haver buscat recursos d’altres administracions o bé recursos que la Diputació posa a disposició dels municipis, haver-los administrat d’una altra manera, per tant estem en contra perquè justament les al·legacions en el seu moment i ara aquests recursos, es sustenten justament en els arguments que nosaltres van exposar en aquest Ple, per tant estem en contra d’aquesta desestimació.



19

��

��

Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 8 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Francesc Soler (grup municipal de CiU); i Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC). Voten en contra 7 regidors /es: Sra. Francesca Fosalba, Sr. Josep M. Llopart, Sra. Montserrat Benavent, Sra. Adriana García, Sr. Xavier Duque, Sr. Borja Expósito i Sra. M. Assumpta Masferrer (grup municipal PSC). S’absté 1 regidora: Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 4.- PROPOSTA DEL REGIDOR D’HISENDA DE CONCESSIÓ DE BONIFICACIÓ A LES QUOTES DE L’IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES, AIXÍ COM A LA TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES CORRESPONENTS A LA LLICÈNCIA D’OBRES DE PAVIMENTACIÓ D’UNA PART DEL RECINTE DE LA PASSIÓ Es proposa l’adopció del següent acord: El Patronat de la Passió d’Esparreguera, mitjançant escrit d’entrada núm. 202/06, de data 4 de gener del 2006, van sol·licitat la preceptiva llicència d’obres de pavimentació de part del recinte de la Passió. L’article 103.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, estableix que les ordenances fiscals podran regular una bonificació de fins el 95% a favor de les construccions, instal·lacions i obres que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer determinades circumstàncies socials, culturals, històriques o artístiques. L’article 6è. de la vigent Ordenança fiscal núm. 5 sobre Construccions, instal·lacions i obres estableix la bonificació potestativa del 95% a favor de les construccions declarades d’especial interès per concórrer determinades circumstàncies socials i culturals, de les quals siguin propietaris o promotors les administracions públiques, organismes autònoms i societat mercantils de capital íntegrament públic. L’article 18 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de règim jurídic de taxes i preus públics estableix la possibilitat d’establir bonificacions a les quotes de les taxes en favor de l’Estat i d’altres Ens públics territorials. L’article 7è. de la vigent Ordenança fiscal núm. 18; Taxa per llicències urbanístiques, estableix la bonificació potestativa del 100% a favor de les construccions d’interès especial de les quals siguin propietaris o promotors les administracions públiques, organismes autònoms i societat mercantils de capital íntegrament públic. En base a això exposat es proposa al Ple municipal d’adopció del següent acord:



20

��

��

PRIMER.- Declarar la utilitat municipal derivada de la rehabilitació del paviment de part del recinte de la Passió a l’Avda. Francesc Marimón 83-89 als efectes d’establiment de determinats beneficis tributaris. SEGON.- Concedir al Patronat de la Passió d’Esparreguera una bonificació del 95% en la quota de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres derivades de l’atorgament de llicència per a la pavimentació de part del recinte de la Passió, amb número de llicència 16.96/06 TERCER.- Concedir al Patronat de la Passió d’Esparreguera una bonificació del 100% en la quota de La Taxa per llicències urbanístiques derivada de l’atorgament de llicència per a les obres de pavimentació de part del recinte de la Passió, amb número de llicència 16.96/06. QUART.- Notificar els presents acords al Patronat de la Passió d’Esparreguera, intervenció i serveis tècnics municipals. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Francesc Soler El que es tracta és de fer aquesta proposta de bonificació de les quotes de l’impost sobre construccions i de la taxa. Com sabeu, la nostra normativa ens permet, en determinats casos, fer una bonificació del 95% pel que fa l’impost i del 100% pel que fa la taxa. Per tant, el que proposem és: primer, declarar la utilitat municipal derivada de la rehabilitació del paviment del recinte de la Passió a l’avinguda Francesc Macià, 83-89 als efectes d’establiment de determinats beneficis tributaris. Segon, concedir al Patronat de la Passió d’Esparreguera una bonificació del 95% en la quota de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres derivades de l’atorgament de llicència per a la pavimentació de part del recinte de la Passió, amb número de llicència 16.96/06 i Tercer, concedir al Patronat de la Passió d’Esparreguera una bonificació del 100% en la quota de La Taxa per llicències urbanístiques derivada de l’atorgament de llicència per a les obres de pavimentació de part del recinte de la Passió, amb número de llicència 16.96/06. Quart, notificar els presents acords al Patronat de la Passió d’Esparreguera, intervenció i serveis tècnics municipals. Sr. batlle Un moment regidor, una parada tècnica, em recorda el secretari que s’ha de ratificar aquest punt perquè no estava a l’ordre del dia anterior de la comissió informativa. Estem d’acord amb la inclusió del punt cinquè en l’ordre del dia. Sotmesa la ratificació d’aquesta proposta incorporada a l’ordre del dia: APROVADA LA RATIFICACIÓ PER UNANIMITAT



21

��

��

Sr. Francesc Soler El punt cinc que sÍ estem tots d’acords doncs modifica només en el primer apartat, en el primer dels quatre que he llegit anteriorment, declara la utilitat municipal derivada de la modificació d’obertures de façana de la Passió a l’Avda. Francesc Marimón 83-89 als efectes d’establiment de determinats beneficis tributaris. L’expedient és el 25.97/06. Sra. Concepció Pardell Volia preguntar, el tema de l’obertura aquesta de la façana? Per quin motiu s’ha fet?. Com que no vam parlar a la comissió informativa, havíem de parlar sobre el que era l’arranjament del pàrking, però no de l’obertura aquesta de la façana. S’ha obert per alguna raó especial? Sr. Lluís Moreno Per dues raons. Una, que és la millora de l’accessibilitat. És evident que al suprimir l’entrada d’escales s’afavoreix la mobilitat a persones amb disminució o persones amb mobilitat reduïda. Aquesta és una de les més importants. Altre és que allà, precisament, i tal i com ho hem concretat amb conveni amb el Patronat de la Passió estarà instal·lada en aquesta part, el monument dedicat a la sardana, que s’ha encarregat enguany a l’escultor esparraguerí Lluís Llongueras. Sra. Concepció Pardell D’acord. Sra. Francesca Fosalba Respecte a aquesta llicència d’obres de modificació d’obertura de façana, els haig de fer una observació en un sentit estètic. Em sorprèn que els serveis tècnics d’aquest Ajuntament hagin donat per bons uns acabats exteriors que tractant-se d’un teatre de les característiques i justament de l’obertura de la principal façana, hi ha unes finestres, que ho vaig comentar a posteriori amb el director de la Passió, que a mi em sorprèn que els serveis tècnics hagin admès aquells materials. Ho haig de dir, senyor Soler no sé si vostè està al corrent, que s’hagi posat un material d’alumini blanc quant tot l’acabat exterior és de color gris. A mi, em sorprèn. Em sorprèn que amb altres coses del poble siguin curosos, exigeixin certes tonalitats i allà hagin posat una cosa d’una cridòria espantosa. Ho haig de dir. Sra. Francesc Soler Malauradament no tenim una ordenança de paisatge urbà, no arribem a tot i per tant, no ho podem impedir. Sra. Francesca Fosalba No, impedir no. No dic impedir. Haver fet a la direcció d’obres observació sobre certs acabats de materials. Li haig de dir que hi ha tres finestres d’una mida i tres finestres d’una altra, amb façana principal. Ho haig de manifestar perquè em sorprèn que els serveis tècnics no hagin fet aquesta observació que un vianant la veu, tractant-se



22

��

��

d’un teatre important com és, d’una façana que dóna a una via principal, d’una façana que vostè m’està dient que allà anirà ubicat un monument darrera d’una fusteria d’alumini blanca que canta, si m’ho permet, “com una almeja”. Ho haig de dir. Sra. Francesc Soler Jo només li puc dir com a responsable dels serveis tècnics que aquest per nosaltres és un tema menor en comparació amb els problemes que hem tingut amb aquesta llicència d’obres. Li haig de dir així de clar i no insistiré, ni vull entrar en debat d’aquest tema. Sr. Batlle Entenc que el monument cobreix part d’aquestes finestres. Sra. Francesca Fosalba Deixem-m’ho córrer. Doncs que posin el monument ara mateix, de debò. Fa mal als ulls. Sr. Batlle Vostè ha de tenir una mica de paciència. Ja sap, per experiència, que les obres no es fan totes al ritme que ens agradaria a tots plegats, no? Sra. Francesca Fosalba Però alhora de fer les coses es poden fer bé o no fer-les bé, sincerament. Sr. Batlle Allà s’han aprofitat unes finestres que ja hi eren i s’han posat unes de noves. S’han aprofitat perquè una part va tapada i una altra va destapada. En tot cas, ara passem a votar el punt 4 i el punt 5. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT ACORD NÚM. 5.- REGIDOR D’HISENDA DE CONCESSIÓ DE BONIFICACIÓ A LES QUOTES DE L’IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES AIXÍ COM A LA TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES CORRESPONENTS A LA LLICÈNCIA D’OBRES DE MODIFICACIÓ D’OBERTURES DE FAÇANA DE LA PASSIÓ Es proposa l’adopció del següent acord: El Patronat de la Passió d’Esparreguera, mitjançant escrit d’entrada núm. 1692/06, de data 2 de febrer del 2006, van sol·licitat la preceptiva llicència d’obres de modificació d’obertures de façana del Patronat de la Passió.



23

��

��

L’article 103.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, estableix que les ordenances fiscals podran regular una bonificació de fins el 95% a favor de les construccions, instal·lacions i obres que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer determinades circumstàncies socials, culturals, històriques o artístiques. L’article 6è. de la vigent Ordenança fiscal núm. 5 sobre Construccions, instal·lacions i obres estableix la bonificació potestativa del 95% a favor de les construccions declarades d’especial interès per concórrer determinades circumstàncies socials i culturals, de les quals siguin propietaris o promotors les administracions públiques, organismes autònoms i societat mercantils de capital íntegrament públic. L’article 18 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de règim jurídic de taxes i preus públics estableix la possibilitat d’establir bonificacions a les quotes de les taxes en favor de l’Estat i d’altres Ens públics territorials. L’article 7è. de la vigent Ordenança fiscal núm. 18; Taxa per llicències urbanístiques, estableix la bonificació potestativa del 100% a favor de les construccions d’interès especial de les quals siguin propietaris o promotors les administracions públiques, organismes autònoms i societat mercantils de capital íntegrament públic. En base a això exposat es proposa al Ple municipal d’adopció del següent acord: PRIMER.- Declarar la utilitat municipal derivada de la modificació d’obertures de façana de la Passió a l’Avda. Francesc Marimón 83-89 als efectes d’establiment de determinats beneficis tributaris. SEGON.- Concedir al Patronat de la Passió d’Esparreguera una bonificació del 95% en la quota de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres derivades de l’atorgament de llicència per a la modificació d’obertures de façana de la Passió, amb número de llicència 25.97/06. TERCER.- Concedir al Patronat de la Passió d’Esparreguera una bonificació del 100% en la quota de La Taxa per llicències urbanístiques derivada de l’atorgament de llicència per a les obres de modificació d’obertures de façana de la Passió, amb número de llicència 25.97/06. QUART.- Notificar els presents acords al Patronat de la Passió d’Esparreguera, intervenció i serveis tècnics municipals. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT



24

��

��

ACORD NÚM. 6.- PROPOSTA DEL REGIDOR D’URBANISME DE DESESTIMAR AL·LEGACIONS I APROVAR PROVISIONALMENT EL PLA ESPECIAL D’ASSIGNACIÓ D’USOS DE CAN CORDELLES Es proposa l’adopció del següent acord: Que en data 26 de maig de 2005 es presenta al Registre General d’aquest Ajuntament escrit presentat per la Sra. Gisela Pujol i Freixer, en representació de la propietat, Sr. Xavier de Fontcoberta i Samà, mitjançant el qual es sol·licita que previ els tràmits oportuns s’aprovi el Pla Especial d’assignació d’usos de la Masia Cordelles redactat per l’arquitecta, Sra. Gisela Pujol i Freixer. Que la Junta de Govern Local en sessió celebrada en data 24 de novembre de 2005, va aprovar inicialment els documents que integren el Pla Especial d’assignació d’usos de Can Cordelles. Que l’esmentada Junta de Govern va acordar requerir l’interessat perquè esmenés l’article 8 apartat segon últim paràgraf per tal de què es fes menció expressa a què mentre no s’aprovés el Pla especial de protecció del patrimoni caldrà, a més de l’informe favorable dels serveis tècnics municipals quant a l’interès històric-arquitectònic de les edificacions aquells informes de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya que es considerin adients. Que per part de la representació de la propietat s’ha presentat documentació recollint íntegrament aquesta esmena. L’esmentat acord d’aprovació inicial i els document que l’integren van romandre sotmesos a informació pública durant el termini d’un mes per tal que es poguessin presentar les al·legacions que s’estimessin oportunes mitjançant anuncis en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4531 de data 16 de desembre de 2005, en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 292 de data 7 de desembre de 2005 així com al diari “La Vanguardia” de data 5 de desembre de 2005. Va acordar-se la sol·licitud d’emissió dels informes previstos a l’article 83.5 TRLUC als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, concretament a:

• Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, el qual l’ha informat favorablement.

• Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el qual informa favorablement aquest document amb la condició de què no es podran afegir volums adossats en planta baixa a la masia fins que s’elabori el Pla especial de protecció del patrimoni el qual ho haurà de justificar expressament.



25

��

��

Que durant el termini d’informació públic s’ha presentat al Registre General d’aquest Ajuntament escrit d’al·legacions per part del Sr. Gustau Pérez Altirriba que han estat informats desfavorablement per l’informe jurídic-tècnic, emès conjuntament per l’assessora jurídica adscrita a l’àrea de serveis territorial i l’arquitecte municipal, de data 6 de març de 2006, proposant-se la seva desestimació. L’esmentat informe de 06.03.2006 s’annexa a la present proposta als efectes de justificació i motivació de la desestimació íntegra de les al·legacions presentades pel senyor GUSTAU PÉREZ ALTIRRIBA. A més, de l’esmentat informe, resulta que d’acord amb allò que estableix l’article 83 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme (TRLUC), correspon a l’Ajuntament l’aprovació provisional d’aquest Pla Especial, concretament al Ple de la Corporació. L’article 22.2 lletra “c”, de la Llei 11/1999, de 21 d’abril de modificació de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del règim local i el seu homòleg, l’article 52.2 lletra “c” del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Aquests preceptes atorguen al Ple de la corporació l’atribució d’acordar l’aprovació que posi fi a la tramitació municipal del plans i altres instrument d’ordenació urbanístics. En virtut de tot allò exposat fins ara proposo al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS: Primer.- Desestimar íntegrament les al·legacions presentades pel Sr. Gustau Pérez Altirriba pels motius i justificacions que consten a l’informe annex, de data 6 de març de 2006, de l’assessora jurídica adscrita a l’àrea de serveis territorial i l’arquitecte municipal. Segon.- Aprovar provisionalment el Pla Especial d’assignació d’usos de Can Cordelles amb la inclusió de l’esmena presentada per la Sra. Gisela Pujol i Freixer en representació de la propietat que recull la rectificació de l’article 8 de les Normes del Pla Especial, en el sentit expressat a l’acord de la Junta de govern local de data 24 de novembre de 2005 i amb la condició imposada a l’informe de la Direcció General de Patrimoni que diu textualment:

“no es podran afegir volums adossats en planta baixa a la masia fins que

s’elabori el Pla especial de protecció del patrimoni el qual ho haurà de justificar expressament, tot sens perjudici del que determini la normativa urbanística”.

Tercer.- Remetre l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme per a la seva aprovació definitiva de conformitat amb allò exposat a l’article 78.c TRLUC. Quart.- Notificar aquests acords als interessats.



26

��

��

Sotmesa la proposta a debat: Sr. Francesc Soler Com sabeu, vam aprovar inicialment el Pla d’usos de Can Cordelles. Es van demanar els corresponent informes al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i al Departament de Patrimoni Cultural. Per una banda, el Departament de Medi Ambient va fer un informe favorable. El Departament de Patrimoni Cultural, també va aprovar-ho favorablement, però va fer una esmena en el sentit de dir que no es podrien afegir volums adossats en planta baixa, a la Masia, fins que s’elaborés el pla especial de protecció del patrimoni. Es va demanar a l’Arquitecte redactor de l’esmentat pla especial, que fes les modificacions oportunes. Aquest les fa ver en el sentit d’adjuntar el següent escrit: no es podran afegir volums adossats en planta baixa a la Masia, fins que s’elabori el pla especial de protecció del Patrimoni, el qual haurà de justificar expressament tot sense perjudici del que determina la normativa urbanística. Per altra banda, s’ha presentat una única al·legació que s’ha desestimat. Teniu el corresponent informe urbanístic del serveis jurídics d’urbanisme, dels serveis tècnics de l’Ajuntament. Per tant, el que proposem ara és aprovar provisionalment aquest pla especial, perquè com s’haveu s’ha de remetre a la Comissió Territorial d’Urbanisme perquè l’aprovi definitivament. Sra. Concepció Pardell Jo crec que les coses que no estan en condicions, s’ha d’arribar al punt de posar-les dins de l’ordre i de la legalitat. Jo no m’estendré en aquest punt per tota la seva trajectòria i la seva història. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 15 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Francesc Soler (grup municipal de CiU); Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC); i Sra. Francesca Fosalba, Sr. Josep M. Llopart, Sra. Montserrat Benavent, Sra. Adriana García, Sr. Xavier Duque, Sr. Borja Expósito i Sra. M. Assumpta Masferrer (grup municipal PSC). S’absté 1 regidora: Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). ACORD NÚM. 7.- PROPOSTA DEL BATLLE RELATIVA AL CONVENI DE CESSIÓ DE L’ATENEU PER A LA DESTINACIÓ DE BIBLIOTECA MUNICIPAL I D’ALTRES EQUIPAMENTS PÚBLICS Es proposa l’adopció del següent acord: El Ple municipal en sessió realitzada el dia 19 de setembre de 2002, mitjançant acord unànime dels seus integrants, va sol·licitar al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya la cessió en propietat dels edificis que pertanyen a l’antic



27

��

��

Ateneu d’Esparreguera i que formen part del patrimoni transferit per l’Estat a la Generalitat de Catalunya. La senyora Immaculada Turu i Santigosa, Directora General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, en data 29 d’abril de 2005, a la vista de què l’Ajuntament d’Esparreguera havia sol·licitat disposar de la referida finca per tal d’instal·lar-hi la nova biblioteca local, va autoritzar l’accés a l’edifici del teatre de l’Ateneu per a poder determinar les actuacions prèvies a dur a terme als efectes d’instal·lació de la referida biblioteca. En data 13 de setembre de 2005 el Govern de la Generalitat va adoptar l’acord de cedir gratuïtament l’ús a favor de l’Ajuntament d’Esparreguera, per un termini de trenta anys, de la finca coneguda com a l’Ateneu d’esparreguera, amb destinació a la biblioteca municipal. L’acord de cessió va establir que l’Ajuntament s’haurà de subrogar en la posició jurídica de la Generalitat de Catalunya com arrendadora del cafè, amb la limitació que en cas de finalització de l’actual contracte d’arrendament, pot arrendar novament l’espai destinat a cafè sempre i quan el nou contracte o contractes d’arrendament successius no excedeixin en la seva durada el termini de trenta anys establerts per a la cessió. Aquest acord fou publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4481, de 3 d’octubre de 2005. El conveni de cessió de l’ús de l’Ateneu fou signat en data 3 de març de 2006 i determina la cessió gratuïta a l’Ajuntament d’Esparreguera de l’ús de la finca de l’Ateneu per a ser destinada al servei públic de biblioteca municipal i altres equipaments públics. Concreta que els efectes del Conveni es retrotraurà a l’1 de gener de 2006, amb l’excepció de la subrogació de l’Ajuntament en la posició jurídica de la Generalitat de Catalunya en l’arrendament del Saló-Café que es produeix a la data de signatura del Conveni de cessió de referència. Atès allò establert al Decret 336/1988, de 17 d’octubre, Reglament del patrimoni dels ens locals, en relació a l’acceptació de béns i drets a favor de l’ens local. En base a tot això exposat es proposa al Ple municipal l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Aprovar el Conveni de data 3 de març de 2006 signat per la senyora IMMACULADA TURU I SANTIGOSA i el senyor batlle per a la cessió gratuïta de l’ús de la finca coneguda com a l’Ateneu d’Esparreguera, amb destinació a la biblioteca municipal i d’altres equipaments públics. SEGON.- Acceptar la cessió gratuïta de l’ús de la finca coneguda com a l’Ateneu d’Esparreguera, amb destinació a biblioteca municipal i d’altres equipaments públics, acordada pel Govern de la Generalitat de Catalunya en data 13 de setembre de 2005.



28

��

��

TERCER.- Subrogar-se en la posició jurídica de la Generalitat de Catalunya com a arrendadora del saló-cafè en relació a l’arrendatari, senyor JORDI GARCÍA SIMÓ, al qual se li notificarà expressament dita subrogació amb efectes de 3 de març de 2006. QUART.- Notificar els presents acords a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i d’altres interessats. Sotmesa la proposta a debat: Sr. Batlle Com coneixeu, la setmana passada es va signar l’acord entre l’Ajuntament d’Esparreguera i el Departament de Economia de la Generalitat, que juntament amb el Departament de Treball, que és el dipositari del patrimoni que l’Estat li va transferir amb motiu de la creació de la Generalitat. Aquest dos Departaments de la Generalitat van signar el conveni pel qual es cedeix a l’Ajuntament d’Esparreguera, per 30 anys, tot l’espai que ocupa l’Ateneu, que inclou l’antic teatre, el pati i l’actual cafè i les escales, per 30 anys. Aquesta cessió ens permet, sempre que tinguem l’autorització de la Generalitat, a poder remodelar completament l’espai i fer el que l’Ajuntament cregui convenient. En el cas concret del teatre, el conveni ho diu clarament, que és per fer-hi una biblioteca. En el cas que, més endavant, l’Ajuntament volgués intervenir en la part de davant, en la part del que actualment és cafè, haurà de demanar autorització a la Generalitat perquè la Generalitat permetés fer-hi una intervenció determinada. En tot cas, durant aquest 30 anys, la gestió absoluta de tot aquest espai és de l’Ajuntament d’Esparreguera. Per tant, en aquest moments ja estem en condicions de poder seguir els passos destinats a que la biblioteca tiri endavant, com s’ha fet ja avui en primera instància d’aprovar en la Junta de Govern l’adjudicació de redacció del projecte a partir de la proposta d’adjudicació que es va fer a la mesa de contractació, per unanimitat, de tots el grups municipals, entitats i persones especialistes que van intervenir, de la idea que es va donar com a vàlida del model per a construir la biblioteca. Això que s’ha aprovat avui és el projecte, la redacció del projecte. També volia dir que certament, ens hauria agradat molt més que se’ns tornés la biblioteca a perpetuïtat perquè entenem que és un local fet i pagat per la gent d’Esparreguera i per la dictadura, que va fer la incautació sense cap mirament, per part del govern de Franco a l’any 40, el poble es va quedar sense un patrimoni que era propi i que es va gestionar per gent d’Esparreguera, però sempre supeditat a altres entitats com podia ser Educación y Descanso, en el seu moment, durant tots els anys del franquisme. Posteriorment per Instituto Social del Tiempo Libre i quan es va crear la Generalitat a l’any 80, pel Departament de Treball de la Generalitat. Aquesta es una antiga reivindicació, però en aquest moments nosaltres com a govern, hem cregut que era millor acceptar aquests 30 anys, que no pas entrar en un debat inacabable sobre la cessió a perpetuïtat que ens podria haver portat a no se sap quant de temps de discussió. El fet és que amb aquesta idea de l’ocell que vola a la cassola, creiem i estem segurs que hem fet el millor que es podia fer. Que és obtenir-la, ocupar-la en definitiva, utilitzar aquest espai i convertir-lo en la biblioteca en un lloc de tant d’ús com a



29

��

��

presumiblement serà, i com ens demostren totes les estadístiques d’ús de les biblioteques a Catalunya, farà que sigui una cosa utilitzada per tothom que, probablement, l’Ajuntament d’Esparreguera no podrà perdre l’ús d’aquest servei d’aquí 30 anys. En aquest sentit, nosaltres hem volgut evitar un debat que podria haver estat molt profitós, molt llarg i molt interessant, però segurament ens hauria apartat molt enllà, sense poder resoldre la necessitat d’un equipament tan bàsic com és la biblioteca. La majoria dels que seiem a aquesta taula, creiem que s’havia de fer immediatament. Una bona majoria important creia i deia en els seus programes electorals que s’havia de fer a l’Ateneu. Per tant, fet aquest acord, que vam signar la setmana passada, avui ens queda ratificar aquest conveni aquí al Ple. Prèviament haureu de dir la vostra abans de fer la votació. Sra. Concepció Pardell Jo tinc alguns dubtes, si me’ls podeu aclarir. El tema del cafè, en aquest moment està llogat, aquesta despesa cap a on anirà direccionada, cap l’Ajuntament o cap a la Generalitat? Sr. Batlle Això, un cop es resolgui, des de la data de signatura del conveni, l’Ajuntament és receptor del lloguer del cafè. Sra. Concepció Pardell En el cas de finalitzar, liquidar aquest, es podrà crear un altre lloguer o l’Ajuntament podria fer ús de la propietat per un altre ús? Sr. Batlle L’Ajuntament té capacitat per a tot tipus d’actuacions en aquest sentit. Sra. Concepció Pardell Una de les coses que m’ha quedat un dubte, és que en aquest espai que és el del teatre, no és nostre però edificarem una biblioteca. Aquesta biblioteca té un cost. Aquesta biblioteca edificada en un terreny net i polit tindria un cost inferior, pel que costarà enderrocar l’edifici actual que hi ha ara. Jo m’he estat mirant el conveni, però no m’ha quedat clar perquè diu d’ús. Realment no posa d’enderrocament i edificació d’un altre edifici, perquè clar si és de la Generalitat, jo suposo que aquest enderrocament hauria d’haver anat a cost de la Generalitat, perquè el propietari és ella. Penso que l’ús del terreny hagués sigut preferible que s’hagués donat net, amb la qual cosa haguéssim tingut un benefici. Per intentar aconseguir que l’Ateneu sigui el lloc on s’ubiqui la biblioteca, tenim dues dificultats, una que hem de netejar tot l’espai amb la qual cosa s’incrementa el cost de la biblioteca i una altra és que delimita molt l’espai a l’adaptació d’un projecte. Penso que són dos coses negatives en aquest aspecte i crec que es podia haver replantejat i haver pensat que aquest edifici en realitat, la història possiblement sigui molt maca però s’hagués pogut fer una zona enjardinada o un parc, s’hagués pogut posar per exemple el parc de l’Ateneu o alguna cosa en record d’aquella feina, d’aquest treball o esforç que va fer



30

��

��

la gent d’Esparreguera. Crec que tota aquesta lluita que s’ha tingut a través de l’Ateneu ha provocat un endarreriment de la biblioteca i a fi de comptes hem obtingut un espai que no serà nostre. Jo penso una vegada més que gastem els diners del poble en edificar una biblioteca i qui ens garantitza a nosaltres que aquest edifici passarà a ser de l’Ajuntament? Sr. batlle L’edifici és propietat municipal però seguirem sempre tenint una cessió, si s’hi fixa el castell de Montjuïc també és una cessió. Per què. Li explico el per què. Sra. Concepció Pardell Jo estic parlant de la biblioteca. Sr. batlle Li explico perquè la Generalitat s’ha mostrat completament inflexible, en la cessió a 30 anys per una raó: la Generalitat com a mètode de govern i l’Estat també en cap cas, dóna, retorna, sinó el que fan és cedir el que per ells, i així ho va explicar la directora general de Patrimoni, és bàsic tenir un gran patrimoni que els permet jugar amb més avantatges o més garanties a l’hora de fer crèdits, a l’hora de demanar diners per fer inversions. Per tant, ni l’Estat ni la Generalitat en aquest cas, ni l’ajuntament d’Esparreguera quan cedeix un local a alguna entitat ho fa regalant-lo, lliurant-lo sense condicions, sinó que el cedeix, perquè la propietat és de patrimoni general o de l’Estat o de patrimoni de la Generalitat en aquest cas, perquè ells volen mantenir aquesta propietat de cara a tenir un aval a l’hora d’obtenir els diners per governar. Sra. Concepció Pardell Sí, però jo el que em pregunto, és si en aquest cas com tu estaves apuntant que l’institut està en aquestes condicions, i altres edificis, però jo el que em pregunto és que a nosaltres ens cedeixen però no ens cedeixen un edifici, ens cedeixen un espai, l’edifici el construïm nosaltres amb diners del poble, la qual cosa passats els 30 anys, qui quedarà propietari d’aquest edifici? És el que jo em pregunto. Sr. batlle De qui 30 anys, s’haurà de revisar aquest conveni. Sra. Concepció Pardell I en el cas que la Generalitat volgués recuperar-lo perdríem nosaltres la propietat de l’edifici. Sr. batlle Jo m’imagino que no passarà.



31

��

��

Sra. Concepció Pardell A veure Marcel, no és això, jo el que estic dient és que aquesta propietat, l’ajuntament té un patrimoni amb la qual cosa aquest patrimoni fa una inversió en aquest edifici, en un espai, en un terreny. És com aquell que agafa un terreny i resulta que edifica una casa però no és propietari del terreny, però sí que és propietari de l’edifici i si el paguem nosaltres l’edifici és nostre. Sr. Marcel Escudé I a les escoles, passa igual. Sra. Concepció Pardell És el que estic dient Marcel, la propietat es posa en risc, en aquesta situació. Sr. Lluís Moreno Us heu llegit el conveni?. No, perquè només es posa en entredit la propietat si al bé al qual es destina per l’ús de la biblioteca deixa de tenir aquesta destinació. Sra. Concepció Pardell Una vegada hagin passat els 30 anys els que estiguin governant poden prendre la decisió que vulguin. Sr. Lluís Moreno I jo sempre he repetit: encantats de la vida, que la Generalitat assumeixi una biblioteca i les despeses que comporta una biblioteca, de personal, de manteniment, de funcionament, de fons. Jo crec que una altra cosa es que discutim o no d’un tema que deia el batlle, que del tot d’acord no podíem estar més que amb un debat interminable amb el Departament. Era inflexible el Departament. Va dir que no pensava cedir en propietat, entre altres raons perquè evidentment qui té patrimoni hi té més possibilitats de finançament en inversions i és lògic, jo puc entendre aquesta postura, no hi estic d’acord, però l’entenc, però amb això sí que podem discutir si el debat va per aquí o no. Que no és un debat perquè era inflexible la postura d’Economia i Finances en aquest sentit, de no cedir la propietat, Davant d’això que havíem de fer? Deixar que la tingués la Generalitat i no l’hagués utilitzat, segur, finalment vam fer aquest conveni, el tindrem per 30 anys, és el mateix cas de les escoles i dels instituts. L’institut seria el més equivalent que es cedeixen terrenys i la Generalitat construeix un equipament a X termini, quan acaba aquest termini, nosaltres podríem disposar d’aquest Institut, suposadament, seriem propietaris d’un Institut quan acabés el termini de cessió a la Generalitat. No ho fem. No. Ningú té interès en això. Sra. Concepció Pardell Hi ha una cessió per 30 anys, una vegada finalitzada aquesta cessió de 30 anys la Generalitat té el poder d’analitzar i decidir si vol expropiar-lo o responsabilitzar-se de l’edifici.



32

��

��

Sr. Lluís Moreno La Generalitat no té cap interès i en cap moment ni expropia ni expropiarà res. Això perquè a no ser que nosaltres deixem de fer l’ús pel qual s’ha destinat i tal com diu el conveni i si nosaltres deixem de fer l’ús pel qual se’n destina, l’Ateneu és en el moment que reverteix a la Generalitat abans dels 30 anys, doncs és lògic i la Generalitat vol assumir les despeses que comporta una biblioteca, doncs encantats de la vida. Sra. Concepció Pardell Però llavors adquireix una propietat perquè l’edifici l’hem fet nosaltres amb els diners del poble, és el que jo estic dient. Sr. batlle Imagini’s que vostè lloga un pis i fa una reforma a dins i quan s’acaba aquesta reforma reverteix en la propietat. Sra. Concepció Pardell Però per exemple si nosaltres haguéssim tingut un altre terreny i no ens haguéssim capficat en edificar la biblioteca en aquest espai doncs fa temps que tindríem la biblioteca funcionant, perquè fa vuit anys que anem darrera d’aquest edifici i “años luz” en darrera i desprès tindríem una biblioteca més econòmica, una biblioteca en millors condicions i una propietat que seria de l’ajuntament, només he de dir això. Sr, Marcel Escudé Només volia clarificar una cosa en referència al tema de l’equipament i la cessió i que, a més a més, hi ha una cosa que cal recordar que aquest edifici és propietat de la Generalitat per la llei de traspassos, de competències. Aquesta llei de traspassos indica a més a més que la Generalitat pot cedir l’ús, perquè la propietat en principi és de l’Estat Espanyol. En tot cas, per la llei de traspassos passa a la Generalitat sempre i quan es destini a una activitat cívica que, a més a més, es concreta pràcticament amb activitat cultural. Per tant, per exemple, la Generalitat això no s’ho pot vendre perquè sinó passaria automàticament a l’Estat espanyol i la Generalitat aquí no pot posar per exemple, posant que n’haguessin la direcció general de discoteques, dic una barbaritat, no s’hi podria posar encara que es volgués. Sra. Concepció Pardell Si vols posar un polisportiu. Sr, Marcel Escudé Doncs possiblement no, a part del traspàs, hauria d’ajustar-se al que diu la llei de traspassos del setanta i pico o vuitanta, que especifica aquells béns patrimonials que passen a titularitat de la Generalitat a què es dediquen o a què es poden dedicar, dins d’un ventall òbviament més ampli, al ser de l’obra sindical possiblement i vull recordar, també aprofito per recordar a tota la gent del Departament de Treball que des de l’any 2000 estem parlant amb ells i ha hagut molta gent en aquest govern i en



33

��

��

l’anterior govern que s’han preocupat per aquest tema, que era un tema feixuc i “emmaranyat” que estava molt embolicat. Normalment i en línies generals, no diré els que no han fet la seva feina sinó els que l’han feta, treballant força i l’explicació era clara. El primer dubte que van tenir tots ells era si una biblioteca contravenia o no la llei de traspassos, la llei de traspassos especifica clarament si és obra sindical i això és un ateneu a veure si es pot fer una biblioteca o no. Interpreteu m’ho tot això, sinó automàticament revertiria de la Generalitat a l’Estat. És una situació complexa, per les mateixes raons perquè l’Estat òbviament, perquè la llei de traspassos el que fa és garantir que aquell patrimoni que dóna a la Generalitat en un moment pugui retornar-li, el patrimoni és patrimoni i això va a pressupost i tot ho engreixa, aquí ningú regala res, òbviament, ningú dóna res. Sra. Concepció Pardell Per acabar faig la replica. A mi m’ha quedat clar, el que és una cessió i el que ha de quedar clar i vull que consti en acta és a qui l’hem d’imputar el tema l’endarreriment d’una biblioteca que portem més de vuit anys. Per exemple, vuit anys que porteu vosaltres en el govern i desprès que d’alguna manera s’incrementa el cost de la biblioteca i un altre punt es delimita l’espai, el tipus de biblioteca que podem ubicar en aquesta zona. No vull dir que la biblioteca que s’ubiqui sigui dolenta perquè la que s’ha aprovat és una bona biblioteca, aprovada per tothom, és la que millor s’adaptava a l’entorn però sí que existeixen aquestes tres característiques i que quedi clar que algú a la seva consciència s’ho tindrà que imputar. Sr. Marcel Escudé Em disculpes, però és un tema que no, no es poden dir determinades afirmacions quan es demana en una moció dels grups municipals, Entesa pel progrés, CIU, Esquerra Republicana, PSC i PP per sol·licitar la cessió de la propietat de l’edifici de l’Ateneu de l’any 2002. Sra. Concepció Pardell Això no vol dir res. Sr. Marcel Escudé Perdó, l’any 2000, acord entre tots el grups polítics de l’ajuntament que es decidirà com ubicació correcte, exacte, de la biblioteca aquell que es determini com a millor de les opcions possibles, el servei de biblioteques de la Diputació. A mi, em sembla recordar que a l’any 2000 tu hi eres. Sra. Concepció Pardell A veure jo vaig presentar un projecte. Sr. Marcel Escudé Disculpa, perdó, estic parlant jo, estic parlant jo.



34

��

��

Sra. Concepció Pardell Sense faltar al respecte. Sr. Marcel Escudé No estic faltant el respecte. Estic intentant cridar més perquè no em deixes parlar. Correcte?. El Servei de Biblioteques de la Diputació, entre totes les opcions plantejades per tots els grups, amb els coneixement de terrenys municipals, o potencialment municipals, decideix l’Ateneu. Tothom està d’acord. Sra. Concepció Pardell No és veritat. Si vols et porto un informe que tinc jo. Sr. Marcel Escudé Doncs ja està. L’informe de la Diputació. Sr. Batlle El tema està acabat. Regidora Fosalba si us plau. Sra. Concepció Pardell Jo demano la paraula perquè he d’aclarir el tema que acabo de dir. Si em talles, has consentit que ell digui una cosa que no és veritat. Sr. Batlle Jo no li tallo res, no pateixi. Sra. Concepció Pardell És el que acaba de dir. Sr. Batlle Li prego que sigui breu, si us plau, i tanquem el debat. Sra. Concepció Pardell A més, el Lluís ho pot confirmar si vol. Quan jo vaig demanar l’espai de la biblioteca, des de la Diputació es va verificar un espai que no era el correcte. Quan, després vaig insistir una altra vegada, que l’espai que jo vaig proposar era... és així o no Lluís? Era el problema de Tomas Cabeza, Mil·lenari. Allà es va verificar. A l’informe que jo tinc posa uns punts que no coincideixen amb la realitat, i ho vaig comentar i no se’m va tenir en compte. Portaré una fotocopia de l’informe si no ho tens. Sr. Marcel Escudé Està la memòria. La Sra. Concepció Pardell La memòria està en els papers, que són els que canten.



35

��

��

Sr. Batlle Regidor de Cultura, vol matisar la informació. Sr. Lluís Moreno L’únic matis, és dir el que diu el Marcel. L’any 2000 es va fer un informe en el que tots coincidíem. Sra. Concepció Pardell Ho saps que no s’havia fet Lluís, ho saps. En el proper ple portaré l’informe que s’exigia. Sr. Lluís Moreno Es va fer un informe que tots teniu, de l’any 2000, en el que tothom estava d’acord en que la ubicació millor per centralitat i per moltes altres raons. Sra. Concepció Pardell Pel Partit Popular no. Sr. Batlle Disculpi, vostè va demanar un altre informe i es va fer aquest informe. Sr. Lluís Moreno Posteriorment vostè va demanar aquest informe. Sr. Batlle Al proper ple portarem tots els papers. Sr. Lluís Moreno Perquè la gent se’n recordi, per la gent que ens escolta. Sra. Concepció Pardell Li vaig llegir l’informe a l’emissora. Sr. Lluís Moreno Hi ha aquest informe en el que es diu que l’Ateneu per part del Servei de Biblioteques de la Diputació, l’Ateneu és la millor ubicació. Posteriorment i jo crec que per deferència nostre, i no teníem perquè fer-ho, això s’ha de ressaltar i subratllar perquè ja teníem la millor ubicació, no tenim que moure res més. Però. Sra. Concepció Pardell Per què no s’havia tingut en compte la petició que jo havia fet. Sr. Lluís Moreno Escolti’m, ja teníem decidida la ubicació. Per deferència ens va demanar que s’analitzés aquest espai i aquest espai es va analitzar i la Diputació va dir el que li



36

��

��

semblava. Vam continuar optant pel primer informe que és el que deia que era la millor ubicació. Perquè deia el segon que no era una mala ubicació, però... Sra. Concepció Pardell Demà ho llegiré a l’emissora i així quedarà clar l’informe. Sr. Lluís Moreno D’acord, li respondrem que nosaltres sobre això farem la replica necessària. Sr. Batlle Regidora Fosalba, té 25 minuts almenys. Sra. Francesca Fosalba En tot cas me’ls reservaré per les preguntes. Ara procuraré ser breu. Respecte al conveni, que vostè ja ho ha subratllat, responent a la Regidora Pardell, en què l’Ajuntament es subroga com arrendador del cafè, la meva pregunta és quina vigència té aquest contracte d’arrendament? Quan acaba? Sr. Batlle És un tema que l’Ajuntament podria resoldre, pràcticament, al moment que li convingués. Sr. Lluís Moreno És anual. Sr. Batlle És un contracte que s’arrossega des dels anys 40. Sra. Francesca Fosalba Sí, aquí hi ha la documentació i ja ho hem vist. Però, en concret, en aquests moments després de la nova llei d’arrendaments urbans de no sé quin any, l’actual vigent, que entre el primer contracte del Pere Alert i ara, han hagut diferents lleis d’arrendaments i a tenor de la última, la meva pregunta és: el contracte actual quina vigència té? Quant s’acaba? Anual? Sr. Batlle Sí. Sra. Francesca Fosalba És de pròrroga anual, per tant, en tot cas, és voluntat de l’Ajuntament restringir-ho a quan acabi aquest any, per exemple. Sr. Batlle La voluntat del govern en aquest moments és centrar-se en la Biblioteca.



37

��

��

Sra. Francesca Fosalba Entenem que és una unitat. És a dir, és un espai de lleure conjunt i entra dintre d’aquesta sessió. En tot cas, si vostès tenen una intenció sobre l’Ateneu com a local, la meva pregunta és: quina intenció tenen sobre el cafè? Sr. Batlle No tenim cap idea, només que centrar-nos en la Biblioteca i tirar endavant la Biblioteca. Després el govern que li pertoqui ja decidirà, això de l’altra part, sempre i quan demani a la Generalitat autorització i l’aconsegueixi. Això sí que forma part del conveni, aquesta obligació. Sra. Francesca Fosalba Després, totes les exposicions, tant del Regidor Escudé, com del regidor Moreno, jo estic absolutament d’acord. Però el que voldria remarcar, una mica afegint a la observació de la Regidora Pardell, és que mentrestant també hi ha hagut aquí una revisió del pla general. En aquesta revisió del pla general, era un moment adequat , a banda de totes aquestes, de totes aquestes propostes que es van fer a la Diputació en el 2003 i a la revisió del pla general, era un bon moment. Justament el pla general està fet per replantejar algunes ubicacions, reubicacions, noves creacions d’espais públics i d’equipament públics. Era un bon moment per haver plantejat el tema de la Biblioteca. Vostè, abans, ha fet una al·lusió, que l’entenc perfectament, de què la majoria dels grups aquí, posàvem la Biblioteca a l’Ateneu. És cert, perquè en aquell moment nosaltres no teníem a les nostres mans els instruments que vostès tenien que era revisió d’un pla general. Efectivament, en una de les reunions del pla general, nosaltres ja vam fer una proposta, ben rebuda pel Regidor de Convergència i pel Regidor d’Iniciativa, ni bé ni malament, però dient que podia ser una possibilitat. Em consta que hi va haver una cert interès, perquè el senyor Moreno, Regidor de Cultura, va acompanyar a la tècnica, ara Regidora, a la Biblioteca d’Igualada. Sr. Lluís Moreno No hi ha una relació entre aquests fets. Sra. Francesca Fosalba Em deixa que acabi la meva exposició?. Després de la meva proposta, feta en una de les reunions del pla general, on vam proposar que s’estudiés una possible ubicació de la biblioteca a la zona de les tovalloles. En un temps posterior, sé que vostès, perquè jo vaig dir que a Igualada hi havia una experiència que també, perdó Fabra i Coats de Barcelona, Sant Andreu, també era d’unes característiques similars, també d’unes dimensions semblants. És a dir d’un aprofitament d’un espai tèxtil amb una rehabilitació, recuperació del seu entorn exterior i de la seva aparença en una Biblioteca. Em consta que vostè “a posteriori” d’aquesta intervenció -proposta del partit socialista en aquesta reunió- vostè va acompanyar a la Tècnica de



38

��

��

Biblioteques d’Esparreguera, la bibliotecària, a Igualada a veure la Biblioteca de Cal Font, “a posterior” de la proposta. Sr. Lluís Moreno No ho sé. Sra. Francesca Fosalba Doncs jo sí que ho sé. Sr. Lluís Moreno No hi ha cap relació entre una cosa i l’altra. Sra. Francesca Fosalba A no, va anar a la visita. Sr. Batlle Quina és la qüestió? Sra. Francesca Fosalba Sí, que quan vostès deien de la possible ubicació de la Biblioteca, que naturalment abans vostè ha dit que no era moment de posar-se en una discussió d’una sessió o d’una propietat, aquí, el que contemplem en aquest conveni, és una cessió amb un objectiu clar, que és una cessió d’ús per a Biblioteca. Jo comprenc que ara, un cop aprovat el pla general, ja no tenen cap alternativa d’ubicació de la Biblioteca en un altre lloc. I, és així, que quan nosaltres vam fer aquella proposta d’ubicació de la Biblioteca a les tovalloles... no sé, em sembla que algú riu, riu de la meva exposició? Sr. Francesc Soler Jo he rigut, perdona. És que em despista molt. Però et diré per que he rigut, perquè miro l’ordre del dia i aquí posa si acceptem la cessió de l’Ateneu per la destinació de la Biblioteca, i estem parlant del “sexe dels àngels” i estem aquí mitja hora parlant d’una cosa i a mi em fa riure això. I perdona, eh, perdona. Sra. Francesca Fosalba No se’m posi així. Sr. Francesc Soler Entenc que t’hagi sentit greu. Sra. Francesca Fosalba Em sap greu que rigui, però no m’enfado. Sr. Francesc Soler Entenc que et sigui greu, però es una cosa recorrent.



39

��

��

Sra. Francesca Fosalba No és recorrent. Sr. Batlle Prego que no facin debat. Pot continuar la seva exposició regidora, si us plau. Sra. Francesca Fosalba No és recorrent i veurà el per què. Aquesta cessió d’ús, és finalista. Vol dir cessió d’ús per a Biblioteca, per què? Perquè un cop aprovat el pla general, i ara tanco la meva exposició, no hi ha cap altra possibilitat de reconsiderar la Biblioteca, per exemple, en el lloc on nosaltres la vam posar, la vam proposar, perdó. Ja està. Lamentem que aquesta cessió d’ús sigui finalista. Finalista per a la Biblioteca em refereixo. Podria ser-ho per unes altres coses. d’acord?. Ens alegrem de la cessió, naturalment. Haguéssim volgut el retorn de la propietat, també ho haig de dir. També vaig comentar en el seu moment quan vaig veure al conseller Rañé que agilitessin tot això perquè era un desig no partidista, ni de govern sinó del poble. Ara, lamentem naturalment, que aquesta cessió d’ús sigui finalista per a biblioteca i tancaria aquesta explicació que he fet en el sentit de què un cop aprovat el pla general ja no hi ha pràcticament cap alternativa d’ubicació de la biblioteca. Sr. Francesc Soler Jo no volia parlar en aquests moments per entrar en una discussió que penso que ja ha passat: el tema de la ubicació de la biblioteca, però des de CIU sempre hem defensat una altra alternativa i l’altra alternativa l’havíem plantejat, o havíem previst, o havíem fet, era que l’aparcament del Castell no es considerés un espai lliure o un viari o un lloc d’aparcament sinó que es consideri un equipament. Allà, podem fer un equipament, sempre havíem proposat l’espai de l’aparcament del Castell com una biblioteca amb una solució de cotxes a nivell de soterrani, amb un pas per cotxes per anar al carrer Gorgonçana i això ho havíem dit i no he dit res i no pensava parlar perquè crec que en el punt aquest no és el moment. És a dir que el moment de decidir a on s’ha d’ubicar la biblioteca ja s’ha passat. Per les raons que siguin al final hem arribat a un acord de què el lloc on s’havia d’ubicar la biblioteca era l’Ateneu. Es va plantejar així, la Diputació va ser la que va informar i va dir que el millor lloc era precisament l’Ateneu i per tant hem assumit això i ara tirem endavant i perdoni altra vegada, donat que si reia era perquè és una cosa que ens passa molt sovint que en base al que és l’ordre del dia ens anem i comencem a donar voltes. Sra. Francesca Fosalba Ho sento, crec que no m’he anat de lloc. Sr. Francesc Soler Crec que no és el moment. Aquí el que es tractava és de dir si acceptem o no acceptem la cessió de l’Ateneu per a la biblioteca, que és el que ens ofereix el Departament. Ho acceptem o no ho acceptem i a partir d’aquí, sempre derivem en altres qüestions però, ara, no és el moment.



40

��

��

Sra. Francesca Fosalba Sr. Soler: serà que no m’explico bé. Era una explicació de vot. Si no l’ha intuïda en l’explicació de vot en el que he explicat, ho sento per vostè. El que jo he fet era una exposició, era al mateix temps explicació de vot i suposo que més d’un ja l’ha entesa. D’acord senyor Soler, no divago, simplement explico el que he fet. Sr. Francesc Soler Jo no dic que divagui, dic que no és el moment de fer-ho, entenia jo, i perdoni. Sra. Francesca Fosalba Era el moment perquè era el moment, perquè era el meu torn de paraula i exposo això, el meu criteri. Sr. batlle Jo només voldria matisar sobre el tema de l’equipament que vostè certament va plantejar de fer la biblioteca possiblement a les tovalloles un cop ja tot això estava molt avançat però hi havia un problema, cal recordar. Les tovalloles és un espai privat que, per tant, per fer una biblioteca en allà s’hauria de disposar, no s’ha d’explicar això que també ho vam dir en el seu moment, però vostè com que insisteix jo crec que val la pena deixar-ho clar. És un espai privat que s’hauria d’haver expropiat tot el terreny aquell a un preu de mercat altíssim pel lloc on és i pel potencial de construcció que té. L’edifici de les tovalloles no té res a veure a més a més amb el tipus de Fabra i Coats o de la fàbrica d’Igualada que són importants. Les tovalloles és un edifici que no té cap valor de res, ni arquitectònic ni com a fàbrica que és una muralla en murs a dins, però a més a més pensem que a les tovalloles hi ha una pila d’empreses que estan treballant i que això significa una feina afegida per desplaçar-les i finalment l’espai per equipament en aquella zona és un espai petit que no arriba ni de bon tros a un percentatge mínim de l’espai que ha d’ocupar la biblioteca per metros quadrats per la població que té Esparreguera, i aquest va ser un des motius que, reiteradament, li hem explicat i hem comentat i que per això sempre hem mantingut que era millor fer-ho en un lloc que fos propietat de l’ajuntament i seguint el dictamen de la Diputació, gran especialista en biblioteques, un lloc cèntric que si fa o no fa, l’un és tan bo com l’altre per posició però que, en tot cas, un era de l’ajuntament i l’altra era privat. Sra. Francesca Fosalba Si em permet, ja posada a donar- li la raó en això que em diu. S’ha de dir que la Diputació no va fer cap estudi sobre el terreny i també que jo he vist la fàbrica Coats abans de la biblioteca i segur que no tenia millor aspecte que les tovalloles. Li asseguro jo, que fa molts anys que em passejo per Sant Andreu, l’aspecte exterior d’un edifici no ha de ser un impediment per prendre un decisió d’aquest tipus, d’acord. Un momentet i acabo, i en el tema dels metres quadrats vostè sap que ara l’ateneu no reuneix els metres quadrats i per tant s’afegeixen subterranis, s’eleven pisos etc. No ens podem limitar només a això.



41

��

��

Sr. batlle No és veritat això. Sra. Francesca Fosalba El què no és veritat? Sr. batlle El potencial de metres quadrats de l’ateneu sempre ha estat molt clar. Hi havia l’espai amb pisos naturalment al soterrani per fer-hi la biblioteca, a les tovalloles no hi havia. Sra. Francesca Fosalba Anem a l’ateneu i al pla general. Si em permet, si s’hagués pres en consideració l’ateneu en el pla general, com equipament, com a biblioteca, que no es va fer, perquè se’ns va dir que ja estava destinat. Sr. batlle A les tovalloles es refereix? Sra. Francesca Fosalba No, no, ara em refereixo a l’ateneu. L’ateneu té unes limitacions, les ha assenyalades la Diputació, l’altra dia aquí l’arquitecte municipal també ho va comentar. Té unes limitacions i aquest equipament en el moment de fer-se el pla general per exemple, no es va sotmetre a anàlisi perquè ja es deia que ja anava a missa com a biblioteca, segurament si això s’hagués considerat dintre del pla general, com a equipament, com a biblioteca i estudiar quines dificultats tenia, segurament s’haguessin pogut subsanar algunes de les dificultats que ara fa que alguns projectes retrocedeixin, etc. Tampoc en el seu moment aquella biblioteca no va ser considerada dintre del pla general. Sr. Josep Mª Llopart Jo crec que no us hauria d’irritar tant que s’aclareixin els temes. El tema de l’ateneu es prou important tant pel poble d’Esparreguera, per la gent que ho va viure. Jo, per exemple, vaig fer la Passió a l’ateneu de jovenet, feia d’apòstol allà, i ho vaig viure i suposo que com jo altra gent, i hem viscut moltes hores de teatre i els avantpassats nostres han fet l’ateneu amb les seves mans, que és un tema prou important i val la pena aclarir-les aquestes coses. A mi, en sap molt greu Marcel, que t’hagis posat d’aquesta manera i el Quico i el Moreno també s’ha alterat. Heu estat defensant no sé quina postura. No ho trobo normal. Sr. Francesc Soler M’he disculpat perquè he rigut perquè sempre donem voltes a les coses que no toquen.



42

��

��

Sr. Josep Mª LLopart Hi ha hagut moltes intervencions amb aquest tema. Jo a més de demanar-vos més prudència el que vull dir és que a nosaltres ens hagués agradat que l’ateneu continués tal com estava, com a teatre. Suposo que hi esteu d’acord vosaltres també, no ha sigut possible doncs mira perquè l’ateneu era de l’Estat. L’Estat no ho va mantenir, va passar a la Generalitat, la Generalitat tampoc va fer res per mantenir l’edifici i a nosaltres, els ciutadans, l’administració ens obliga a mantenir les teulades en bon estat, els edificis en bon estat i l’administració no ha mantingut un edifici en bon estat que l’havíem fet nostre i se’l van quedar ells. Això és una contradicció i una cosa que hauríem d’haver exigit, sinó nosaltres, la Generalitat havia d’haver exigit a l’Estat i l’ajuntament haver exigit a la Generalitat que ho tornés en condicions. No sé per què no s’ha fet i és igual, ara no entrem a discutir això. Estem en un lloc sense retorn, i no podem anar en darrera. Sabem que l’ateneu ara no s’aguanta. Hi ha unes deficiències estructurals i arquitectòniques que no s’aguanten per enlloc i que haurà d’anar a terra, doncs aprofitem ara i fem de l’ateneu el més digne i més aprofitat que vulguem i nosaltres estem d’acord i per això vam estar a la mesa de negociació i vam participar en les propostes més adequades per fer l’ateneu i em sembla que queda prou clara la nostra participació positiva amb aquest. Ara, si n’hi han dubtes, jo crec que és necessari aclarir-les que, per exemple, aquí s’ha dit que el patrimoni doncs passava a la Generalitat i que la Generalitat no volia perdre patrimoni, doncs llavors en què quedem: el patrimoni és de l’Estat o de la Generalitat? Sr. batlle És patrimoni de l’Estat cedit a la Generalitat, és com el castell de Montjuïc, torno a insistir, que es cedeix a l’Ajuntament. Sr. Josep Mª Llopart L’escriptura és de l’Estat. Sr. Marcel Escudé Passa a formar part del patrimoni i per tant es comptabilitza econòmicament a la Generalitat. És producte de la llei de traspassos, es van traspassar locals de “Educación i Descanso”, etc. Sr. Josep Mª Llopart Per molta Generalitat, per molt que siguin de la nostra corda, del tripartit, per molt d’esquerres que siguin, doncs a mi en sap greu que això havia d’haver passat al poble ja en propietat, i per això em sap greu. Sr. batlle Per acabar hi ha alguna paraula més. Sr. Marcel Escudé



43

��

��

Molt ràpidament, primer vull demanar disculpes pels crits. Procuro que no sigui el meu estil però la biblioteca per a mi és material sensible, altament explosiu, perquè jo he perdut conjuntament amb d’altra gent d’aquest Ajuntament, regidors de l’oposició inclosos, molt de temps i moltes hores perquè en sembla que les discussions “baladis” com deia el regidor Soler, a més a més el que fan és enterbolir el debat i dir una cosa que és fonamental. Si desprès de tota la feina que vam fer, si desprès de tots els errors que hem comès tots plegats, uns proposant equipaments que desprès no podien ser, els altres entestant-nos en equipaments que a lo millor podien ser i en última instància, l’error més gran que no és un error, que és un virtut però en qualsevol cas pels usuaris per la cultura de la vila i per la cultura del país, inclòs, l’error més gran que s’ha comès és voler consensuar una cosa que era absolutament necessària. Ho dic amb tota la prevenció perquè entenc que, en qualsevol cas, la biblioteca no havia de ser motiu de lluita o discussió política, entre d’altres moltes coses perquè era necessària i perquè continua sent-ho. Ho vaig dir aquí i ho torno a repetir, és una mica lamentable que entre disset persones que estem en aquesta taula, haguem necessitat tants anys per a construir una biblioteca. Tots plegats hem d’assumir, i no diré vergonya, però sí en qualsevol cas aquest error en la nostra gestió, això per una banda. En segon lloc recordar a tothom que malgrat hagin sortit després Tomàs Cabeza, tovalloles, etc., si tot hagués anat amb el temps, amb la programació de temps que es duia, la biblioteca ara ja no seria motiu de discussió perquè no ho hagués estat en el moment del pla general. Si l’Ateneu s’hagués cedit en aquell moment i no es va cedir per múltiples coses, però fonamentalment perquè la burocràcia és molt lenta, perquè van haver-hi canvis en el Departament de Treball, perquè van haver-hi canvis de directors de serveis i perquè es va perdre en la “maranya” burocràtica administrativa, en una selva absolutament inexplorable, el POUM, ja no haguéssim discutit perquè segurament al 2003, a molt estirar el 2004, haguéssim estat, com a mínim, gaudint de d’un equipament com és la biblioteca. A partit d’aquí té raó el Josep Maria en una cosa, el que toca ara és tirar en davant i deixant-se d’històries. Ha anat com ha anat. Jo continuo pensant que tots vam assumir el criteri del Servei de Biblioteques de la Diputació que és el millor departament de biblioteques d’Europa i que, per tant, ens van posar tots sota el seu criteri savi. La centralitat, el lloc és fonamental per a un equipament cultural i a partir d’aquí ara ens toca treballar. Sr. batlle Insisteixo en el que he dit abans, demano brevetat. Hi ha algú que vulgui intervenir més?. Però demano no fer al·lusions personals, ni temes que obrin debat. Alguna pregunta més? Sra. Francesc Fosalba Que quedi clar alhora del nostre vot que estem d’acord amb la cessió d’ús perquè era un tema d’interès general, però lamentem que sigui aquesta destinació finalista per les raons abans exposades.



44

��

��

Sra. Concepció Pardell Jo només volia dir que la cessió, naturalment, tots estem contents i que ens hem de felicitar perquè això era una cosa que teníem que recuperar pel poble. La meva pregunta anava en aquesta línia. Vosaltres que teniu la experiència, com deia aquí el company, l’edifici de l’Ateneu ho va construir tothom o la gran majoria d’Esparreguera, sense línies polítiques. Això és el que m’agradaria que quedés clar, que va ser el poble qui el va fer, no línies ni idees polítiques. Va ser el poble i amb la qual cosa és el poble el que recupera l’Ateneu, això es el que volia dir. Sr. Batlle Regidor Moreno i tanquem la roda. Sr. Lluís Moreno Molt ràpid perquè agafaré la línia que ha encetat la Concepció perquè es un èxit el que estem fent avui i ens estàvem perdent una mica sobre discussions sobre ubicacions, sobre l’ús, etc. i jo crec que és un moment històric el que estem vivint després d’anys reivindicant el retorn de l’Ateneu a Esparreguera. El retorn al poble d’Esparreguera i el que ens hem de fer, per sobre de tot, és felicitar-nos. De què aquest patrimoni que és nostre, que va ser incautat violentament, que va ser retornat després per l’Estat a la Generalitat, per fi, després d’anys a Madrid, el Tribunal Suprem, la justícia, torna a Esparreguera. Jo insisteixo i subratllo que és un moment històric que hem de compartir immediatament perquè el que estem fent és acordar la cessió a l’Ajuntament d’Esparreguera i, per tant, al poble d’Esparreguera. D’alguna manera és el retorn, també a tota la gent que el va reivindicar en el seu moment, que el va reclamar, que va lluitar per ell, que va lluitar per l’últim vestigi, potser, de la resistència d’aquell moment d’un episodi històric tant important per el nostre país previ a la dictadura de Franco. Sotmesa la proposta a votació: APROVADA PER UNANIMITAT NÚM. 8.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE L’ENTESA PEL PROGRÉS RELATIVA AL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA, 8 DE MARÇ DE 2006 Es proposa l’adopció del següent acord: Aquest any es commemora el 75è aniversari de la proclamació de la II República. En aquells moments l’Estat espanyol, (i també la Generalitat de Catalunya) van fer un pas de gegant en el reconeixement dels drets de les dones. Així es posaven les bases per a la transformació de les profundes desigualtats existents en tots el nivells (educatiu, civil, laboral...). El franquisme amb el seu contingut antidemocràtic, patriarcal i confessional va suposar una involució dramàtica per a la situació de les dones al nostre país.



45

��

��

Durant el període franquista, les dones van participar activament en els moviments polítics i socials antifeixistes clandestins. A la mort de Franco la nostra societat havia de recuperar molt de temps perdut pel que fa a les llibertats, i també respecte la igualtat formal i real entre homes i dones. També commemorem els 30 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades l’any 1976. Aquelles jornades van ser un moment cabdal en el moviment feminista, que tenia algunes reivindicacions claus per l’assoliment dels drets de les dones: legalització del divorci, despenalització de l’adulteri femení, legalització dels anticonceptius, accés al treball en iguals condicions que els homes... En aquests moments, la Xarxa feminista està organitzant una Gran trobada de Dones que commemora les Jornades del 1976. Aquesta gran trobada es realitzarà els dies 2,3 i 4 de juny de 2006, i es preveu que més de 6000 dones realitzin debats i activitats diverses per reflexionar sobre el feminisme avui al nostre país. Avui, 75 anys desprès de la II República i amb més de 30 anys de societat democràtica, tornem a estar en un moment històric. La situació de les dones ha canviat radicalment tant per la seva participació real en els espais considerats tradicionalment reservats als homes, com pel que fa al reconeixement dels drets. Des de l’abolició del delicte d’adulteri, fins al reconeixement, en el nou Estatut, del dret a viure sense violència i del pes de la decisió de les dones sobre el que afecti al seu propi cos, la trajectòria democràtica ha canviat a una gran velocitat la situació de les dones al nostre país. Per tot això proposem al Ple de la Corporació els següents acords: Primer.- Recordar els drets obtinguts amb la segona república, i que es van perdre de forma dramàticament accelerada. Segon.- Dona suport els nous drets reconeguts a l’Estatut de Catalunya. Tercer.- Dona suport a la realització de les respectives lleis d’igualtat home dona tant a l’Estat com a Catalunya, per tal de completar el moment històric ja assolit mitjançant la redacció de les lleis contra la violència sexista (aprovada a l’Estat i pendent d’aprovació a Catalunya). Quart.- Donar suport a la celebració de la Gran trobada de Dones, que tindrà com un dels seus 3 eixos la recuperació de la memòria històrica de les dones o el moviment feminista. Cinquè.- Reivindicar la transformació social real que permeten aquests drets que encara està pendent de realitzar-se.



46

��

��

Sisè.- Reivindicar també els drets que encara resten per assolir, com el dret a l’avortament, a la paritat, o els nous drets de ciutadania, com el dret gaudir de tots els temps de la vida, a una renda bàsica independent de la posició al mercat de treball, o a la cura com una responsabilitat socialment compartida. Setè.- Trametre els acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i als Grups Parlamentaris del Congrés. Sotmesa la proposta a debat: Sra. Carme Vallverdú Bona nit a tothom, referent a la moció presentada pel grup municipal de l’Entesa amb motiu del 8 de març que és el dia internacional de la dona, resumint, simplement recordar que aquest any es commemora el 75è aniversari de la proclamació de la segona república i que això va suposar un pas de gegant en el reconeixement dels drets de les dones encara que desprès, en l’època franquista, es va retrocedir i no només les dones. També es commemora els 30 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades l’any 1976 i com malgrat els avenços aconseguits per les dones encara avui no s’ha arribat a una igualtat plena dels drets per els homes i les dones i se segueixen observant posicions de desavantatge per la dona, proposem al Ple de la Corporació els següents acords: recordar els drets obtinguts amb la segona república i que es van perdre de forma dramàticament accelerada. Donar suport a la realització de les respectives lleis d’igualtat home dona tant a l’Estat com a Catalunya. Donar suport a la celebració de la Gran trobada de Dones, que tindrà com un dels seus 3 eixos la recuperació de la memòria històrica de les dones o el moviment feminista. Reivindicar la transformació social real que permeten aquests drets que encara està pendent de realitzar-se. Reivindicar també els drets que encara resten per assolir, com el dret a l’avortament, a la paritat, o els nous drets de ciutadania, com el dret gaudir de tots els temps de la vida, a una renda bàsica independent de la posició al mercat de treball, o a la cura com una responsabilitat socialment compartida. També volem afegir els punts que han proposat el grup socialista que són: - Incrementar les mesures a favor de la conciliació de la vida laboral, familiar, social i personal. - Afavorir la participació política de les dones, per tal d’incorporar les necessitats i aportacions del 50 per cent de la població. - Aconseguir una societat on les dones puguin exercir amb plenitud tots els seus drets com a ciutadanes. - Elaborar pressupostos amb perspectiva de gènere en l’àmbit públic, per tal que les polítiques municipals donin resposta a tota la ciutadania . Amb tot això volem trametre aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i als Grups Parlamentaris del Congrés. Res més.



47

��

��

Sra. Concepció Pardell Jo volia parlar sobre la moció aquesta en la qual hi ha coses dins del contingut de la moció que crec que no són realitats, sinó circumstàncies de la dona que ha viscut, de la que està vivint i de la que viurà en un futur. Per què dic això. Dic això perquè el paper ho suporta tot, això està clar, que sempre estem fent mocions i vinga mocions. Penso que és hora ja d’actuar, les lleis van canviant i van millorant i van donant la igualtat al ésser humà, no d’home ni dona, ni nens ni res, però és a dir el que és una realitat és que a dia d’avui és lamentable que encara estem amb les agressions que estem, en la marginació que estem i en la discriminació del més dèbil, no només de les dones, dels més dèbils. És a dir que n’hi ha homes marginats, n’hi ha nens que estan marginats i existeix en la societat un tal grau de marginació i desprestigi per les persones que, d’alguna manera, el seu dret de la llibertat que és el moment de posa el fill a l’agulla perquè si no comencem a treballar des dels ajuntaments, des del més mínim detall i les circumstàncies, les lleis van canviant però s’ha demostrat que la llei a l’hora d’aplicar-la hi ha molta diferència en allò que és la llei i la realitat, perquè no podem estar a darrera de cada casa, ni podem estar a darrera de cada persona. En els treballs hi ha marginació, en les escoles hi ha problemes, és a dir la dona es considera a la societat un ser dèbil i fins el dia d’avui jo estic convençuda que no rep la consideració que ha de tenir com a ésser humà, però els nens i nenes tampoc perquè s’està veient el maltractament que n’hi ha en moltes famílies, al dia d’avui tenim més de 10.000 nens que estan maltractats i ja és hora que posem una mica de cura. Jo penso que d’alguna manera hem de treballar en aquesta línia de millorar la societat, perquè jo aquesta circumstància que posa aquí en la moció, tantíssima repressió, jo sóc una persona ja gran, no he viscut cap mena de repressió. Sí que les lleis eren repressores però repressores per a tothom, quan n’hi ha un govern, es governa sota les seves directrius i pautes però és que actualment nosaltres també estem governant i a vegades encertem i a vegades l’errem, és a dir les circumstàncies de tota la història que ha transcorregut en España i la que anirà transcorrent a mesura que vagi passant el temps ens donarem compte d’aquells errors que hem comès i el que hem de mirar en la història és que tots aquells errors que han comès les persones perquè han actuat incoherentment en defensar els drets de la llibertat, el dret de totes les persones, en la igualtat de totes les persones penso que és important que comencem a posar cura d’alguna manera començar a intentar en el més mínim detall, respecte a les persones, a la vida i a la llibertat sobretot. Sra. Francesca Fosalba En primer lloc agraeixo que s’hagin acceptat aquestes consideracions nostres però també voldria fer una observació a aquesta moció tant generalista, concreta molt poc, i ens hagués agradat sincerament, no es tractava de refer-la tota, que hagués sigut una moció més puntual. Hi han temes que no es toquen, nosaltres els hem apuntat, però es clar que les dones han iniciat un camí que ja no té retorn, un camí d’incorporació plena als nostres drets i deures a la societat, un camí d’incorporació plena també en el mercat laboral en igualtat de condicions, que penso que aquesta nova llei sobre la paritat posarà un accent important encara que hi ha persones que



48

��

��

pensen que aquesta discriminació positiva no hauria de ser. La llei integral de violència de gènere també és un pas important que ha fet aquest govern socialista, un govern que ha sigut sensible tant al nivell de l’Estat com a nivell autonòmic, perquè ara s’ha posat també d’aplicació aquí a Catalunya. És sensible a aquests problemes de les dones que patim i ho dic des de la posició de dona i amb perdó dels nostres companys que són homes, però penso que les dones portem a sobre una càrrega important familiar que són temes que a través de l’educació i miro al nostre regidor d’educació se’n han d’anar inculcant també en els nostres fills, en els alumnes, compartir les feines en general de les coses entre homes i dones per arribar a una igualtat al respecte, cap a l’altra també, és un dels punts importants i ja també algun altre aspecte que és important i que ara del qual se’n parla molt, i és el de la conciliació de la vida laboral i familiar. És, no cal dir que amb la incorporació en el mercat laboral de la dona s’ha produït un desajustament en el que són les estructures familiars tradicionals, en el que tot queia sobre la dona que no treballava que es quedava a casa, a cura de la gent més gran i dels petits. Aquesta incorporació de la dona al mercat laboral ha desestabilitzat els esquemes de moltes famílies, sobretot d’alguns homes i pensem que hem d’anar cap a compatibilitzar aquests horaris però no únicament de les dones sinó dels homes, és a dir que la unitat familiar, els pares siguin pare o mare puguin conciliar l’horari laboral i l’horari familiar i aquí vindria ja una cosa més concreta i més municipal i que ens pertoca a tots nosaltres i és que fem una reflexió a nosaltres també sobre els nostres horaris en aquests plens i potser seria hora de posar una mica el fil, seguint el camí d’aquesta moció, de què es replantegèssim els horaris, ho dic només a títol de reflexió, de manera que arribem a les cases amb uns horaris que no siguin a deshora, simplement en el fil de la moció. Sra. Carme Vallverdú Simplement, si voleu es pot fer un redactat una mica més, potser podríem escriure la proposta. Sra. Francesca Fosalba Jo ja he dit el que hi havia de dir, ho trobo una mica generalista, però bé en tot cas agraint que s’hagin acceptar les incorporacions i ens agradaria, penso que a totes les dones, que deixés d’existir aquest dia de la dona treballadora, perquè no hi ha el dia de l’home treballador, simplement per aquesta raó. Sr. batlle Esperem que no arribi mai, ho dic amb la millor intenció. Sotmesa la proposta modificada a votació: APROVADA PER MAJORIA amb 15 vots favorables dels regidors/es: Sr. Xavier Sitjà, Sr. Lluís Moreno, Sra. Núria Novell, Sr. Iñaki Andrés, Sra. Margarida Font, i Sra. M. Carme Vallverdú (grup municipal d’Entesa pel Progrés); Sr. Francesc Soler (grup municipal de CiU); Sr. Marcel Escudé (grup municipal d’ERC); i Sra. Francesca Fosalba, Sr. Josep M. Llopart, Sra. Montserrat Benavent, Sra. Adriana García, Sr.



49

��

��

Xavier Duque, Sr. Borja Expósito i Sra. M. Assumpta Masferrer (grup municipal PSC). S’absté 1 regidora: Sra. Concepció Pardell (grup municipal PP). 9.- DONAR COMPTE DE MANERA EXPRESSA DE DECRETS DEL BATLLE Decret núm. 138/06: Contractar laboralment pel tràmit de màxima urgència a Maria Victoria Martinez Alvelo, com a animadora socio cultural del 1 de febrer del 2006 fins al 30 d’abril de 2006. Decret núm. 139/06: Contractar laboralment pel tràmit de màxima urgència a M.Rosario Bonilla Chacon, com a auxiliar administrativa del 1 de febrer del 2006 fins a la provisió de la plaça. El batlle Ara ve l’apartat de donar comptes. Normalment ja el donem per tancat perquè ja coneixeu els decrets i qüestions que ja han estan aprovades prèviament, però en el cas d’avui aquesta tarda he tingut la felicitat de signar un decret pel qual el company regidor Marcel Escudé renúncia a la seva dedicació exclusiva en el càrrec de regidor, és a dir, a seguir cobrant una assignació, un sou de l’ajuntament d’Esparreguera degut a la seva incompatibilitat pel fet d’haver estar nomenat en el Diari Oficial d’ahir com a responsable de projectes estratègics del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Jo ja he dit tot el que hi havia de dir, felicito al regidor i company Escudé i si ell vol dir alguna cosa, és el seu torn. Sr. Marcel Escudé A mi m’agradaria que aclarís si té molta felicitat perquè renuncio o té molta felicitat perquè en nomenen. Sr. Batlle Doncs, no ho havia pensat. Sr. Marcel Escudé Doncs ho ha semblat. Gràcies per la felicitat en qualsevol cas. Que toca canviar el rumb i a petició de la Consellera de Benestar i Família m’incorporo al seu staff, de direcció del departament. Òbviament això suposarà que la meva dedicació a l’ajuntament sigui menor en aquest sentit, però que en qualsevol resto a la disposició, òbviament no només de la gent d’Esparreguera, de tot el poble d’Esparreguera, sinó de tots el regidors i regidores d’aquesta taula per allò que en la meva mà estigui de fer, que de veritat de moment és molt poc perquè de moment només fa un dia que estic nomenat i tot just sé on cauen els lavabos i poca cosa més de per allà, però en última instància resto a la vostra disposició, allà em trobareu i segurament que el nom d’Esparreguera apareixerà en un moment o un altre per la quarta plata del Departament que és a on estaré. Gràcies.



50

��

��

Sr. batlle Gràcies a vostè i per molts anys. Sr. Josep Mª Llopart Em permets. Una felicitació també nostre si és per millorar suposo, ara sí que et volia fer una pregunta, què en farem de la teva regidoria. Sr. Marcel Escudé Sí, convé aclarir. El pacte amb la consellera Simó ha sigut clar, ja que la petició és seva. Han de quedar clares dues coses. Primera qüestió, no és una opció que jo prenc voluntàriament en el sentit estricte de la paraula. No em presento a cap mena d’oposició o oferta, en cap sentit, sinó que hi ha una petició formal de la consellera directament a mi. És un càrrec absolutament eventual, això vol dir que no entro a formar part de la plantilla de funcionaris de la Generalitat, sinó que és un càrrec d’estricta confiança política, que s’extingeix com a tal càrrec amb la consellera, ni tant sols amb el govern, amb la consellera i en el moment que, esperem que no sigui molt ràpid, evidentment. En última instància és un càrrec d’estricta confiança política. En segon lloc, val a dir que si s’ha fet ara i també val a dir que sense destapar molt o fer una explicació sentimental que tampoc em ve massa de gust ara, és veritat que alguns vegada hi ha hagut alguna oferta i que lògicament les funcions i requeriments de la vida municipal, no només m’ho van fer repensar, que sinó a més a més, per exemple, si aquesta proposta s’hagués presentat a l’any 2003, hagués dit que no directament. Per què? Perquè entre d’altres coses teníem, moltes coses en marxa, molts projectes, moltes qüestions que creia que requerien de la meva presencia aquí. Ara el que vaig pactar amb la consellera i tinc la seva autorització, és que tots els dijous, no només per temes de Plens i Juntes de Govern Local, però sí que tots els dijous dedicaré la meva feina a l’Ajuntament d’Esparreguera, tant als matins com a les tardes, això en primera instància i després en funció de com vagi l’horari, evidentment, com fan molts regidors i regidores d’aquí, tardes i nits, que és el que toca, no?, en tot cas dormirem una mica menys. Acceptaré reptes que crec que des de el mon local són importants. L’especificació d’aquesta feina és bàsicament, feines d’atenció al món local i control de les inversions en el món local i distribució de les inversions en el món local i la vigilància i la coordinació d’aquestes inversions. Rebre alcaldes i regidors que és pràcticament el que estic acostumat a fer normalment, per tant tampoc vario excessivament, en funció de la disponibilitat. El que també vull deixar clar, és que si mai veig que aquesta nova ocupació produeix algun greuge, no només a les meves pròpies regidories, sinó al propi Ajuntament d’Esparreguera, òbviament en línies generals i al bon govern d’Esparreguera, no dubtaré un sol moment evidentment en haver de triar. El que sí que li demano és que no em pregunti que triaré, gràcies. Sr. Josep Mª Llopart Només una altra pregunta, perdona. Sr. batlle



51

��

��

Això és un debat? Sr. Josep Mª Llopart Resulta que si només vens el dijous, la teva feina no sé si correspon a tu contestar-la, potser al consistori, senyor batlle. La teva feina, per dir-ho clar, ens estalviem una dedicació exclusiva o no ens l’estalviem? O passa a una altra persona? Sr. batlle En aquesta cas hi ha un tema purament econòmic. Ell renúncia al seu sou, se’n va a fer una altre feina, no és compatible i té a més a més que no hi podria dedicar-se, per tant, encara que fos compatible no podria fer-ho. Això està ara així, queda paralitzat i no tenim cap decisió pressa sobre res. Sr. Marcel Escudé Hi ha una qüestió i és que part de la feina que jo faig aquí, òbviament el que suposa és el recàrrec de feina sobre els meus companys que es queden aquí. Però hi ha un “refran” espanyol que diu: “no se le pueden poner puertas al campo”, doncs això és així. Sr. Lluís Moreno Només felicitar-te per aquesta nova etapa que prens en l’àmbit polític i espero que continuí així. Com que ens veurem els dijous ja ens aniràs explicant tots els secrets del govern. Sr. Francesc Soler Enhorabona. El Ple es dóna per assabentat. 10.- DONAR COMPTE DELS DECRETS DEL BATLLE COMPRESOS EN EL PERÍODE DEL 1 AL 28 DE FEBRER DE 2006 El Ple es dóna per assabentat. 11.- DONAR COMPTE DE MANERA EXPRESSA D’ACORDS PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL El Ple es dóna per assabentat. 12.- DONAR COMPTE DELS ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL CORRESPONENTS A LES SESSIONS COMPRESES EN EL PERÍODE DEL 1 AL 28 DE FEBRER DE 2006 El Ple es dóna per assabentat.



52

��

��

13.- INFORME DE REGIDORIES Sr. Iñaki Andrés Breument, recordar que a partir del dia 21 dimarts i fins el dia 3 d’abril s’obre el període d’inscripció als centres públics de primària i secundària. Actualment s’estan fent les visites als centres de primària, s’estan realitzant per part dels pares i mares que volen matricular als seus nens, visites de coneixement d’aquests centres i es fan dissabte i el diumenge a “El Castell” i el dissabte i el diumenge al “Cairat” i que esperem que en el proper Ple, pel mes d’abril sapiguem quina població escolar tindrem el curs 2006-2007. Un curs que es presenta molt mogut, en què ara actualment les obres del Pau Vila estan arribant a un punt d’inflexió i la meitat de l’escola ja està pràcticament acabada i s’haurà de traslladar l’altra meitat. Molt properament ja començarem les obres d’altres centres i recordar que l’espai nadó i l’espai familiar han tornar a engegar la seva activitat ara ja no en els locals del CAP del centre d’atenció primària sinó en les dependències de les monges en el carrer de Baix. S’han fet unes actuacions molt senzilles però molt dignes i properament volem també fer una petita jornada de portes obertes perquè la gent d’Esparreguera vegi en què consisteixen sobre el terreny doncs aquests dos espais que, com veuran, jo crec que quedaran gratament sorpreses les que les vegin. Sr. Lluís Moreno Tal com va demanar la regidora Concepció Pardell, modificar la memòria de la Capital de la Cultura Catalana incorporant el sou de la persona que va estar fent la coordinació i per tant el pressupost passaria a 318.383,76�. Ho tens a la memòria. Només apuntava la part corresponent de personal que són 31.008,60 bruts, comptant seguretat social i empresa per tant serien en total 349.392,36�, això és una sol·licitud que se’ns va fer i la contesto ara. També se’n va publicitar des del partit socialista, concretament la portaveu Sra. Paca Fosalba, dues qüestions, una que li desglossés les assegurances que s’havien contractat per la cavalcada de reis 2006, no sé si prefereix que la llegeixi o que li doni per escrit, o no cal. L’altra, també em demanàvem l’informe de l’any de residència de la companyia Metros. Aquest no està acabat, estem en els últims dies fent dues coses, una reunint-nos el dia 1 de març amb la companyia Metros per preparar l’any de residència 2006, tot i que podríem explicar les valoracions que fem de l’any 2005. També si voleu, us ho puc passar per escrit el que ens ha donat Metros i sintèticament dir que ja hem tingut una primera trobada amb la companyia per renovar el conveni amb ells i amb el Patronat de la Passió, per demanar i sol·licitar un any més de residència. Aquest any segurament, el farem bianual, per tant 2006-2007, amb Metros, amb alguns aspectes com seran, dues estrenes una de les quals venia al 2005 i per problemes d’agenda de la producció s’haurà de fer el 2006. En el ple anterior parlava de “Bendita” però l’escena de madame Butterfly que volíem fer a finals de juliol d’aquest any, desprès una master class d’en Ramon Oller en el mes de setembre, i també treballa amb actors d’Esparreguera però sobre tot la vinculació és que em sembla més important, la direcció, l’espectacle, la xerrada, la conferencia és important, però el que pensem que ha de ser específic és el treball formatiu i per tant a l’escola



53

��

��

municipal de música i dansa, com ja vam fer en el mes de novembre, que van ser les cessions a l’escola municipal de música i dansa. I dir-vos només que un dels aspectes remarcables de la reunió ahir amb la Berta Sureda, la directora de l’Institut Català d’Art Contemporani, que són precisament els que convoquen i decideixen les residències, va fer una reunió per valorar tots els municipis que tenen residència i una de les qüestions remarcable per apuntar-ho és que en aquests moments Esparreguera ha equiparat l’oferta teatral a la de dansa. És a dir que, no som d’aquells ajuntaments, evidentment els municipis en els que hi ha companyia de dansa també estan en aquest esquema, però no estem en aquell moment en què la dansa, que era l’última de les expressions artístiques en les quals hi havia menys diners, menys subvenció, menys impuls, doncs que aquí, a Esparreguera precisament, des de la formació, a través de l’escola municipal de música i dansa, amb la residència i entre mig el festival internacional de dansa, crec que podem dir que som dels municipis que no només l’equiparem sinó que anem més enllà. L’altra qüestió a destacar de la reunió d’ahir, perquè la podeu conèixer, és que es va decidir crear una mena de xarxa dels municipis que tenen residència, com a espai de debat i d’intercanvi, que és el que en definitiva ahir preocupava menys, però sí també com a espai de difusió. És a dir, que puguem fer una mena de circuit entre els municipis i les companyies que estan residint a Sabadell o Vilafranca o Vilanova del Vallés, amb uns preus molt més assequibles dels que posa al contracte, i així poguessin venir a Esparreguera i a l’inrevés. Això és una de les qüestions de les que es plantegen aquest any des de la Conselleria de Cultura que, val a dir, que han fet un esforç molt important, sobre tot l’ICAC, d’impuls de promoció i de difusió de la dansa, que era la gran oblidada de les arts. Això li passaré per escrit, només feia cinc cèntims d’aquestes dues reunions de l’1 i el 15 de maig. L’altra qüestió, des de medi ambient, era que, com us exposava a l’últim Ple la intenció, si veieu que és molt pesat de què ho pugui explicar només que em digueu “no ens ho expliquis i ens ho passes en paper”, és informar de com va el servei de la implantació del nou servei d’escombraries. Les primeres dades que tenia quan informava d’això eren les tones que havíem recollit durant el mes de gener. És obvi que per veure l’evolució haurem d’esperar a final d’any. Dir-vos que hem passat de rebuig de 722 a 690 tones. Penseu que...això no us interessa gaire o sí? Us interessa que ho vagi donant cada Ple o que us doni cada trimestre i així ens estalviem anar explicant-ho? Sr. Borja Expósito I tant. Ens interessa molt. Estaria bé que ens passessis l’informe a banda i així valorar-lo i si de cas, fer alguna precisió. Sr. Lluís Moreno Millor, no? I no cal que ho expliquem aquí. Aquí expliquem les coses que podem considerar més interessants. Aquí la conclusió és que hem variat en tones de cadascuna de les fraccions, lògicament, ens ha agafat la temporada de Nadal i ara també és un mes amb menys dies, per tant hi ha una reducció. Dir-vos de qüestions importants que s’han fet els díptics que us han repartit, els que repartirem aviat, que són aquests magnètics amb tota l’explicació de les fraccions i el que s’hi pot posar



54

��

��

en cadascun dels contenidors. El díptic general explicava com seria el servei i un segon díptic, també general, explicava què és el que s’hauria de dipositar en cadascun dels contenidors. Això ho tindreu aviat. Els díptics segur que ja els teniu. Sra. Francesca Fosalba A les bústies? Els díptics? Sr. Lluís Moreno Sí. No, no aquest encara no el podeu tenir perquè me l’han donat avui. Els díptics sí. Sí, a les bústies. I aquest és el logotip que finalment vam escollir i l’eslògan. És una “E” accentuada, que diu “Esparreguera és neta” i de color verd. Ho donava per sabut però encara no tenim televisió i per tant he hagut de fer la descripció. Aneu passant aquesta informació, si voleu. S’està repartint tota, llevat del magnètic, perquè la idea del magnètic és lliurar una bossa en el que hi hagi el magnètic, un díptic i també dues bosses per a la recollida domèstica orgànica. Sabeu, més o menys, m’imagino perquè teniu veïns que us han anat informant de com han anat les primeres sessions informatives. S’han fet sessions informatives amb les entitats de Mas d’en Gall. S’ha parlat dels soterrats als barris on han de començar, com és el Barri Font i El Castell. També s’han fet aquestes xerrades a Can Vinyals, a Can Rial i finalment a Mas d’en Gall. Amb unes bones assistències, sobre tot amb els soterrats, 53 persones, i desprès a Mas d’en Gall 55 i a Can Rial 33. Bona assistència tenint en compte que de vegades s’han convocat reunions de veïns d’aquests barris i l’assistència era mínima. També podem dir-vos que la idea és que a finals d’aquest mes ja podrem començar la recollida en les àrees integrades de Can Rial i que el 3 d’abril començarà el nou servei a Can Rial i Mas d’en Gall. Per tant, si no passa res, serà el primer punt que tindrem també la recollida ja separada de la matèria orgànica. A finals d’aquest mes també tindrem fetes les onze delimitacions dels soterrats del Barri Font i d’El Castell. Anirem així en evolució i esperem, fins i tot, reduir les dates que ens havíem marcat i, si no passa res, tenir en disposició, abans d’acabar l’estiu, pràcticament tot el sistema implantat. Sr. Francesc Soler Contestar a una pregunta que em va fer a l’anterior Ple el regidor Xavier Duque. Malgrat que ell ara no hi és, de totes maneres jo ho explico i si ell té algun dubte que vingui a veure’m i li acabo d’aclarir el que convingui. Ell feia una pregunta sobre un escrit que va entrar el 13 de gener d’un senyor. M’estalviaré els noms perquè no només intervé la persona que va demanar la llicència sinó també tenen un paper important els tècnics d’aquest senyor. No voldria parlar aquí de noms propis. En data 13 de gener aquest senyor comunica que comença les obres atès que no se li ha enviat la llicència i que ha transcorregut el temps per fer-ho. Un cop tenim aquest escrit - aquesta llicència estava en el despatx de l’assessora jurídica - es va fer el corresponent informe favorable el 25 de gener, es va aprovar per la Junta de Govern Local el 2 de febrer i el document de llicència es va donar el 7 de febrer. Al cap d’una setmana aquest senyor va venir a liquidar les taxes i va recollir la llicència. Només voldria aclarir algunes coses que van passar anteriorment i és que aquest senyor va



55

��

��

fer la sol·licitud de la llicència el 29 de juny i que el 4 d’agost se li va demanar un text refós del projecte, que substituís l’anterior i que contingués la resolució de les deficiències indicades per l’arquitecte municipal. Aleshores, en data 26 de setembre, el tècnic d’aquest senyor va presentar la documentació complementària però que en realitat no era un text refós. Telefònicament se li va dir que la documentació no era la que se li havia demanat perquè no esmenava totes les deficiències que es demanava que s’esmenessin. Interessant parlar d’aquestes dues dates, és a dir, en data 4 d’agost se li demana i fins el 26 de setembre no aporten una documentació que tampoc resolia el problema. Hem de dir que a l’escrit que es fa d’esmena de documentació es fa constar que el termini és de deu dies i mai el fem complir fil per randa sinó que deixem un temps prudencial. Des d’aquest dia, 26 de setembre, fins l’11 de novembre, és a dir gairebé un mes i mig desprès, no es va presentar la documentació requerida. Evidentment tenim un criteri al departament que és que si la persona que ha de fer l’obra no demostra un interès en complir els terminis nosaltres també quedem una mica deslliurats d’això, perquè nosaltres haguéssim pogut fer de seguida, perfectament i amb tot el dret, un escrit de desistiment, amb la qual cosa ell hagués tingut que tornar a sol·licitar la llicència i tornar a iniciar terminis. No ho acostumem a fer a no ser que aquestes esmenes de documentació es vagin produint i reiterant. Normalment, si només és una vegada o dues no fem ús d’aquest dret que tenim. Però sí que haig de dir que reconec que tampoc nosaltres vam estar a l’alçada perquè no vam donar la llicència en el termini en el que s’havia de donar. 14.- CONTROL, PRECS I PREGUNTES Sra. Concepció Pardell La regidora Paca està posant aquí sobre la taula el tema que es va parlar de què hi ha diferents formes de fer els precs i preguntes. En un principi, les feien els socialistes, després el partit popular; després era alternant pregunta a pregunta i ara últimament ho feia el partit popular perquè així se’m va assignar, és a dir no va ser a petició de ningú. L’últim ple la regidora Paca, va demanar si es podia fer com el sistema pregunta-pregunta. Sr. Batlle I a la Comissió Informativa, ho van acordar? Sra. Concepció Pardell No. Sra. Francesc Fosalba La veritat és que no ho vam debatre. Sr. Batlle Si voleu feu una proposta i si voleu la porteu a la propera Comissió Informativa. Si voleu fer la proposta ara i l’adoptem? Com vulgueu.



56

��

��

Sra. Francesc Fosalba Més que pregunta i pregunta, doncs si es fa tot un conjunt de preguntes, almenys alternar un Ple la regidora del Partit Popular, un altre Ple, iniciem nosaltres, però totes seguides no va bé. Sr. Batlle Doncs fer-m’ho. Si li sembla bé, comencem. Sra. Concepció Pardell Jo ja ho vaig dir a l’altre ple i segueixo dient el mateix, a mi el que digueu ja m’està bé. Tu com a president del ple ets qui té la paraula i el que decideixis. Tu ja saps que jo sempre he acceptat amb gust el que s’he m’ha assignat. Jo per treballar em dona igual ser primera, que segona, que al mig. Sr. Batlle Fem una cosa, a mi també, com a president que diu vostè, és indiferent com pot comprendre, però com que la reclamació venia del grup socialista, si ells la proposta que fan doncs, última de cada ple un grup, doncs comencem avui. Comença el grup socialista i els hi recordo, que m’ho recordin abans de començar els propers plens perquè no sé si serè capaç de tornar-ho a recordar. Això sí que m’agradaria, que vostès abans de començar, tots ens diguessin, quantes preguntes i quants precs. Sra. Francesc Fosalba Quatre preguntes. Sr. Batlle No és obligatori, ho poden fer per escrit si voleu. Sra. Francesc Fosalba Ho farem pel proper Ple. Ho fèiem habitualment, però ara fa dies que no ho havíem passat. Sr. batlle A nosaltres també ens facilita més la feina perquè podem distribuir les preguntes, prèviament. Sra. Francesca Fosalba No es preocupi, el proper Ple ho fem. Sra. Concepció Pardell Però hi ha una cosa. Quan es fa “l’Informe de regidories” indubtablement s’incorporen més preguntes. Sr. batlle



57

��

��

Per això, abans de començar vostè digui faré 6 preguntes. D’acord. Sra. Concepció Pardell Jo em refereixo que en el cas que s’incorpori més preguntes. Què no es poden fer. Sr. batlle Ja sabeu que no tenim cap inconvenient, el que sigui millor per tothom. Comença el grup socialista. Comencem per la dreta de la taula. Sra. Mariona Masferrer Tinc una pregunta per la regidora de la dona, la regidora Carme Vallverdú. Des de la secretaria de la dona del partit socialista de l’agrupació d’Esparreguera, ja fa un munt d’anys que sempre, el dia 8 de març, organitzem una activitat adreçada a les dones i la fem oberta a tothom perquè considerem que és d’interès públic per a la majoria de les dones. L’any passat com que vam veure que des de l’ajuntament s’edita aquesta agenda d’activitats pel dia 8, cosa que ens sembla molt bé, en la qual s’afegeixen totes les activitats organitzades per altres entitats, vam demanar que també se’ns publiqués la nostra activitat. L’any passat se’ns va dir que no a través de la tècnica perquè consideraven que era una activitat d’un partit polític i no tenia cabuda aquests tipus d’activitat, però aquest any hem vist que estan inclosos unes activitats organitzades per l’AJIE, l’associació de joves independentistes d’Esparreguera, que és una associació que té clarament unes connotacions polítiques. Aleshores, la nostra pregunta anava adreçada en el sentit de si ha hagut un canvi de criteri en quan a la publicitat que es fa en aquesta diada. Sra. Carme Vallverdú Doncs no, la veritat és que no, el que no ens va semblar és que fossin de caire polític. No són exactament un grup polític per això vam decidir d’incloure-ho. A més a més considerant que era un iniciativa de persones joves, més que res per donar una mica més de ressò, o d’obrir-ho més a tothom, ens va semblar interessant. Sra. Mariona Masferrer L’activitat no és de caire polític, ni la que fem el partit socialista, perquè són activitats dedicades a la informació. Hi ha hagut anys que s’ha parlat de la dona i la salut, per exemple, l’any passat es va incidir en el tema de violència de gènere perquè ens semblava que era el que pertocava degut a aquest problema i, aquest any, precisament, s’ha parlat d’aquest nou projecte de llei sobre la paritat laboral, en l’àmbit laboral, o sigui que encara que ho organitzi un partit polític la informació que es dóna, creiem que és d’interès públic, aleshores no entenc massa aquesta distinció, perquè són un grup de joves. Què vol dir, que si organitzessin els joves socialistes es podria incloure. Sra. Carme Vallverdú Ells no són un grup polític.



58

��

��

Sra. Mariona Masferrer No, partit no és, és una associació de joves independentistes, no vol dir que s’hagin independitzat dels pares, això. Sra. Carme Vallverdú Però no és un partit polític pròpiament dit. Sr. batlle Escolteu, això no ha de ser un problema i l’any que ve estudiem la proposta. No ha de ser un conflicte això. Sra. Mariona Masferrer Nosaltres el que demanaríem, em sembla molt bé que surtin totes aquestes activitats a l’agenda, em sembla molt bé, perquè són molts interessants totes, tant les que organitza l’associació de la dona activa, totes, ja que les entitats tenen aquest interès, en sumar-se aquestes activitats doncs que hi apareguessin totes, demanaria que nosaltres també hi fóssim inclosos. I també volia remarcar a l’hora de programar-ho tenir una mica en compte l’horari, perquè si t’hi vas fixar al cinema vam venir un grup de nosaltres també perquè vam avançar una mica l’activitat per poder venir, i que no es solapin unes activitats amb les altres ja que és un dia prou important. Sra. Carme Vallverdú Jo, si us sembla, de cara a l’any que ve, parlem-ne abans i ens posem d’acord i fem el que sigui més convenient per tothom, no tenim cap problema. Sra. Francesca Fosalba Pregunta per la regidora de serveis socials. Faré una descripció cronològica i ràpida sense dir noms d’uns fets que van passar aquí a Esparreguera la setmana passada, el dilluns passant el mig dia en un recinte municipal es detecta un presumpte maltractament infantil a un menor. A continuació s’intenta comunicar amb els serveis socials des de l’escola i no va ser possible el dilluns a la tarda. El dimarts una representant dels serveis socials, estic parlant de la setmana passada, el dilluns dia 6, el dimarts una persona de serveis socials es desplaça fins a l’escola. Jo el dijous pregunto en Comissió Informativa que hi ha d’aquest tema i ningú en sabia res, ningú em va saber respondre, el divendres personalment truco al senyor alcalde, tampoc n’estava assabentat i finalment em va tornar a trucar, li agraeixo que em truqués, i em confirma efectivament la informació que jo tenia del dilluns i em diu a més que a la família ja hi ha hagut un antecedent. El dimarts contacto a través del Consell Comarcal, contacto amb la coordinadora de l’EAIA i em diuen que no ha arribat encara aquest expedient. És a dir, han passat nou dies pràcticament, perdó set dies, vuit, i aquest expedient encara no ha arribat a l’equip d’atenció de la infància i adolescència. La meva pregunta és: com és possible que el dilluns a la tarda quan l’escola intenta posar-se en contacte amb els serveis socials no es localitzi a ningú.



59

��

��

Sra. Núria Novell És que serveis socials té uns horaris, els treballadors tenen el seu horari i quan hi ha un cas així és la policia municipal qui fa l’informe. El que no podem tenir és un assistent social vint-i-quatre hores al dia i tres-cents seixanta-cinc dies a l’any, això ho has de comprendre. Jo tinc entès que, no sé si et refereixes al mateix cas, naturalment no parlarem de dades perquè hi ha una confidencialitat de les persones, però jo no sé si et refereixes al mateix cas, ara tinc aquest dubte, ja t’ho aclariré però sí que hi ha un cas que s’està tractant i que no és d’ara. No sé si et refereixes al mateix. Sra. Francesca Fosalba No és ara. Va ser la setmana passada. Sra. Núria Novell No se si et refereixes i és el mateix que s’està tractant. Ja t’ho aclariré. Sra. Francesca Fosalba Li volia fer una pregunta. No es contacta amb els Serveis Socials per la tarda i em consta que els treballadors dels Serveis Socials disposen de mòbils pagats per l’Ajuntament. Aquests mòbils quan s’acaba la jornada de treball es queden allà, als Serveis Socials? Sra. Núria Novell Això depèn. A veure. Jo no controlo si té el mòbil al despatx o a la seva butxaca a casa. Sra. Francesca Fosalba No ho sap vostè això. Sra. Núria Novell A la nit, vostè comprendrà que... i no ho faci amb aquest to, comprendrà que no puc tenir una assistent social en guàrdia tota la nit. Sra. Francesca Fosalba No parlo de la nit. No em digui la nit perquè això era a les tres de la tarda. Sr. batlle Regidors i regidores. Pregunta - resposta, pregunta – resposta i s’acaba el tema. Perquè sinó no acabarem mai. Quan sigui el seu torn torna a fer i vostè torna a preguntar. Sra. Núria Novell Hi ha moments que hi vols contactar i és veritat que estan a una reunió o en un desplaçament i en aquell moment aquella persona té el telèfon en espera. Desprès



60

��

��

rep el missatge i fa el que ha que fer. Ara vostè està qüestionant una actuació i jo li estic dient que jo tinc referències de què hi ha un tema que ja fa dos anys que s’està tractant, fins i tot amb la família. Ja li aclariré si és el mateix cas. Sra. Francesca Fosalba Primer, no m’ha respost la pregunta que jo li deia. Sra. Núria Novell No facis aquesta cara. Jo t’estic dient que em sembla que aquí no estem parlant de la mateixa cosa. Jo li aclariré i a Serveis Socials no tenim cap inconvenient a que vinguis, perquè saps que hi ha transparència total en totes les actuacions que es fan. T’ho aclarirem si tens el dubte de si no es va actuar bé o de si no hi havia la informació correcta. És l’únic que puc contestar. Sra. Francesca Fosalba Miri, la meva pregunta és: com és que a les tres de la tarda, quan passen aquests fets, s’intenta localitzar a algú de Serveis Socials i no es pot localitzar. En conseqüència jo li dic, si els Serveis Socials en aquest moment disposen, com a mínim, de nou telèfons mòbils. La meva pregunta és: aquests telèfons només estan vigents durant la jornada laboral i els treballadors quan pleguen els deixen allà o se’ls emporten cap a casa? La qual cosa vol dir que, si se’ls emporten cap a casa, algun d’aquests nou telèfons mòbils podria haver respost a la petició de col·laboració i d’ajuda. Un moment, estic acabant Marcel, i és un tema que vull parlar amb la regidora, deixeu-me acabar. Si aquests telèfons mòbils o bé els deixen al despatx a les tres de la tarda, entendria que aleshores no es pot localitzar a ningú, o bé si aquests telèfons se’ls emporten els treballadors, durant el dia, un cop acabada la jornada laboral, penso que aquests telèfons mòbils han d’estar disponibles i receptius. No em puc creure que nou persones estiguin en una reunió tota la tarda. Sé que es va intentar localitzar als Serveis Socials i no va ser possible. L’endemà hi van acudir puntualment, aquí no tinc cap queixa. L’altre tema que vostè m’està dient que ja fa dos anys que s’està tractant, em sorprèn que amb el que està passant en aquests moments, i sap vostè que hi ha unes notícies molt desgraciades, se’m digui com a justificació que aquest tema ja fa dos anys que s’està tractant. Miri, violència, tolerància zero. I en aquests temes més val pecar en excés que per defecte. Li diré encara més, el primer informe que va fer l’escola al mes d’octubre, de Serveis Socials no va arribar a l’EAIA, i vostè sap que els EAIA són equips d’atenció a la infància i a l’adolescència, la seva competència – com diu aquí el conveni – és l’atenció a la infància en risc i maltractaments. Aquest primer informe d’aquesta mateixa criatura que l’escola va fer el mes d’octubre no va arribar a l’EAIA, quan ja n’hi havia un judici previ a la mateixa família per un presumpte maltractament a un germà. És que no són prou sensibles aquests Serveis Socials d’atenció bàsica d’Esparreguera per entendre que aquí hi ha un risc? Com em pot dir que estan dos anys tractant aquest tema quan ja hi ha hagut dues denúncies per presumptes maltractaments.



61

��

��

Sra. Núria Novell Aquí, falta de sensibilitat i de la tasca dels treballadors dels Serveis Socials, els haig de defensar, de vegades es fa més encertadament o menys. Sra. Francesca Fosalba És que en aquest tema no podem fallar. Sra. Núria Novell Miri, no podem ara guiar-nos pels imputs que rebem de les notícies perquè ara estem amb aquest tema que ha passat i amb un altre que ha passat avui o ahir, però el que no podem és estar donant aquesta impressió de què no es fa perquè a part dels serveis socials, aquí són activitats, són actuacions, però arriba un moment, com aquella nena que ha passat de qui és responsable, és la Direcció General de la Infància de la Generalitat, ho entenc, i llavors ella és la que marca les pautes, aquí rebem els informes però ells marquen les pautes. Sra. Francesca Fosalba Miri, m’he posat en contacte, es que està dient coses.... Sra. Núria Novell Jo li estic dient... Sr. batlle Abans demanava unes condicions, crec que està ben clar, que és pregunta, resposta, rèplica i contra rèplica i final i això és el que fem sempre i jo li pregaria que vostè fos conseqüent en la seva forma de veure això. Sra. Francesca Fosalba Quan vostè m’ha dit que tenia 25 minuts, li he dit que m’ho reservo per les preguntes. Sr. batlle Li he dit al davant. Sra. Francesca Fosalba A més, li diré una altre cosa. Si abans vostè ha admès que tots el regidors contestessin a la regidora Pardell, si em permet, deixim acabar aquest tema. No me’l deixa acabar. Sr. batlle No per una raó, perquè vostè com sempre anem creixent, creixent, centreu-vos si us plau en la tècnica de preguntar, respondre, i la deixaré acabar excepcionalment. Ultima intervenció i una intervenció de la regidora i anem a un altre tema, si us plau, i li prego i prego a tots els regidors que ens centrem amb les condicions del debat.



62

��

��

Sra. Francesca Fosalba Li faig totes les preguntes seguides i ja està. Per què els serveis socials el dilluns a la tarda no van atendre les peticions de col·laboració. Eren les 3 o les 4 de la tarda. L’altre pregunta es que si els mòbils es queden a l’ajuntament un cop acabada la jornada laboral o se’ls emporten els treballadors a casa. Quan vostè va ser informada d’aquest fet? Em consta que l’alcalde al menys el divendres no estava informat perquè l’expedient que la escola va denunciar en el seu moment, el mes d’octubre, per aquesta mateixa menor, no va ser tramitat degudament. I li haig de dir una altra cosa, els EAIA’s estan facultats per retirar temporalment la custodia d’una criatura, a petició del serveis socials. Sra. Núria Novell Se li farà un informe però vostè està fent unes afirmacions amb una contundència que crec que primer s’ha d’analitzar bé, des del primer moment. Farem un informe però desprès el que no pot actuar és amb aquesta rotunditat, perquè és la seva percepció. Sra. Francesca Fosalba Ens perdem amb la burocràcia. Sr. batlle Prou regidora. Hem quedat que contestava la regidora i s’acabava aquest tema i no em digui que vol tornar a parlar perquè no servirà per res el que hem quedat abans, si et plau, acabi regidora. Sra. Núria Novell El que vull expressar és que no hi ha falta de sensibilitat i burocràcia als serveis socials. Sí que se’n fan molts de papers però també es treballa molt amb el cor i amb les persones i aquest any hem atès a mil set-centes i pico de persones i s’han donat solucions a famílies, a menors, tramitacions, pensions. Sr. batlle Prego que no facin comentaris, si no tallo aquest tema. Núria Novell Jo li estic dient... Sr. batlle Regidora donem aquest tema per acabat . Núria Novell Faré un informe. Sr. batlle Demana respecte per vostès, tingui-ho pels altres.



63

��

��

Sr. Lluís Moreno A lo millor, algú ha de rectificar alguna de les informacions que ha dit. Sr. batlle No, aquest tema el donem per tancat. I prego que ens ajustem al sistema de precs i preguntes, pregunta, resposta, rèplica, contra rèplica i que fem tots l’esforç, si us plau. No hi ha cap més pregunta. Sra. Francesca Fosalba Voldria parlar de les obres del tercer carril d’Abrera, volia demanar informació de com estan les obres. Sr. batlle Tercer carril d’Abrera? Sra. Francesca Fosalba Sí, aquell carril que hi ha. Sr. batlle El de la Tina. Francament en aquells moments no li puc contestar. Hi ha hagut una parada tècnica per part del Ministeri, des de fa dues setmanes i no tinc informació actualitzada del per què no estan treballant, però sí que sé que està endavant i que el tema doncs està per acabar-se naturalment, i al Ministeri de Foment si vostè té més facilitat pot preguntar. El regidor d’Urbanisme em diu que té més informació. Sr. Francesc Soler Ahir va venir el senyor Froilan Cortes que és el responsable de Foment, de les obres que s’han fet, tant per les dues rotondes com pel tercer carril que va a Collbató, aquesta obra que s’està fent aquí a la sortida d’Esparreguera i tot el tema de les pantalles per estalviar els sorolls. Vam estar comentant que en aquests moments el que estan fent, el que toca fer en aquests moments, i és una protecció del terreny que hi ha al costat de la Tina, allà s’ha fet un rebaix i com que això és un terreny que s’ha de controlar molt bé, ho faran. Tècnicament no ho sé explicar, però sembla ser que han de fer uns murs per aguantar les terres i poder acabar l’obra, en tot cas ha estat una aturada esporàdica, ells estan treballant. Sra. Montserrat Benavent En relació als contenidors que s’estan soterrant en el barri Font, m’agradaria que em contestessin en general, com s’estan decidint a on s’han d’ubicar, si s’ha consultat a les associacions de veïns, quin criteri doncs es segueix. Sr. Lluís Moreno No sé si ho recordes, quan parlàvem del plec de condicions tècniques s’havia decidit les ubicacions per tres raons: una, per afectar el mínim possible els serveis, que en



64

��

��

alguns casos havien afectat notablement al servei, vull dir canonades, clavegueram, tot allò que forma part dels serveis; una altra, que hi hagués el mínim impacte en els veïns; i el tercer, que era el que era important, que la distribució donés més o menys els mateixos metres de distància en el barri, en l’entorn o en el marc en el que es posaven. Aquestes eren les tres condicions expressades en el plec de condicions i és una decisió més aviat tècnica, segons uns criteris polítics. El criteri polític és que caminin menys perquè reciclin més, on els hem de col·locar? Sí que va haver una trobada amb l’associació de veïns, una informació més que una trobada. Però si es refereix a un carrer en concret, que és el carrer del Pi... Sra. Montserrat Benavent No em refereixo a cap carrer en concret, simplement en general si s’ha demanat ajuda o criteri o parer a les associacions en els soterrats. Sr. Lluís Moreno No. En els soterrats hem decidit nosaltres tècnicament i desprès hem informat a les associacions de veïns. De fet, les associacions de veïns havien vingut aquí durant el procés del Pla de Residus. Sra. Montserrat Benavent Segueixo amb les preguntes que tenen relació. El passat 6 de març, que va ser dilluns, una de les màquines que treballava justament al Camí Ral, just davant de la Plaça del Pi, es va topar amb un servei. Es van realitzar explosions força importants, tota la nit van haver-hi uns grups electrògens, perquè la companyia de la llum lògicament va haver d’estar treballant tota la nit. És a dir que, els plànols que se’ls hi van donar als treballadors o a la empresa constructora suposo que no havien d’estar correctes. Aleshores, suposo que en això algú ha de tenir alguna responsabilitat. Els veïns es van espantar molt. Només van aparèixer uns policies locals, no hi va anar ni cap tècnic ni cap responsable de l’Ajuntament en aquell moment, fins l’endemà al matí que es va assabentar l’enginyer, suposo, m’imagino que també el batlle. També has dit que el criteri és per evitar el màxim impacte en els veïns, és a dir perquè sigui el mínim. Sr. Lluís Moreno Sí. Sra. Montserrat Benavent Aquests justament, els que estan davant de la Plaça del Pi cauen, o cauran les boques – cauran o caurien, no sé si es continuaran posant allà – just davant de la porta d’un restaurant i a sota de tres finestres d’un habitatge. Vull dir, per ser un mínim impacte, ho trobo força gran. Sr. Lluís Moreno Aquest és precisament un dels que es modificarà.



65

��

��

Sra. Montserrat Benavent Clar, per què es modificarà? Perquè hi ha un servei, però no perquè hi hagin tres finestres i una porta d’un restaurant. Sr. Lluís Moreno No, evidentment, i en això serè absolutament inflexible. Sra. Montserrat Benavent Hi ha una plaça al davant. S’ha tingut en compte que podria ser un lloc idoni. Sr. Lluís Moreno Allí on hi ha contenidors, es mirarà de tenir contenidors soterrats. Sembla mentida que no es conegui, a aquestes alçades d’un Pla de Residus, d’una discussió, el que són els contenidors soterrats. Sra. Montserrat Benavent Sí que sé el que són els contenidors soterrats. Sr. Lluís Moreno Doncs no alimenteu que farà pudor o que no sé què. Sra. Montserrat Benavent Jo no m’invento que farà pudor, simplement... Sr. Lluís Moreno No, amb l’afirmació del mínim impacte estàs alimentant una situació que em sembla que no és així. Sr. batlle Perquè no fa totes les seves preguntes. Faci totes les seves preguntes i vostè les respon, d’acord? Sra. Montserrat Benavent Ja les he fet. Sr. Lluís Moreno La última quina era? Sra. Montserrat Benavent No, no. El màxim impacte i el tema dels serveis. Sr. Lluís Moreno Doncs ja li he respost. Totes les ubicacions es mantindran. Sra. Montserrat Benavent



66

��

��

S’han tocat serveis i qui assumirà aquesta responsabilitat. Sr. Lluís Moreno La responsabilitat en tot cas de la cartografia que tenim que no era igual a la realitat, per tant els plànols de FECSA en aquest cas, probablement estiguessin equivocats, dic probablement perquè jo no tinc un informe tècnic que m’ho asseguri però en aquest cas el responsable seria FECSA. Respecte a l’altre jo diria que hi ha hagut una sensació, i per això deia no l’alimentin, de què el contenidor soterrat era aquell contenidor que molestaria i que faria pudor i que no el vull a casa meva. Perquè hem tingut en aquestes sessions o xerrades que han començat amb un primer eufemisme de què ens pot fer malbé l’estructura de l’edifici, aquest era el principal problema, i al final quan comences a dir que no, que no passa res, i envies els enginyers al final el que et diuen és “nosaltres el que no volem és el contenidor aquí, el volem allà, a l’altra banda”. I en un lloc o l’altre s’han de posar els contenidors i és un avenç significatiu molt important i per això hem de ser inflexibles, a no ser que hi hagin raons com aquesta de l’afectació de serveis. Aquestes sí que són raons claríssimes per moure un contenidor. Es tracta d’un avanç, un avanç en positiu. I així, com en les xerrades es podia fer una explicació, de totes les que hi ha hagut: barris soterrats, 32 persones, bona acceptació; barris soterrats, 8 persones, bona acceptació, al principi amb reticència, però van marxar amb millor perspectiva del pla; comunitat de propietaris d’un carrer del Barri Font, no diu res. I així intentem fer una mena de resum de totes les reunions que es mantenen, que són xerrades obertes i que ens permeten també que ens preguntin i ens diguin tot el que és. Hi ha una informació estranya dels contenidor soterrats i quan ensenyes el que és, lògicament a la gent els hi sembla una altra cosa. I això no resoldrà el problema dels residus, sabem que hi haurà una persona incívica que deixarà el moble, que la deixarà fora de termini i farà pudor en algun moment, però no en el nivell que ho fan els contenidors que estan a superfície. Sra. Adriana García És un prec en relació al tema que ha comentat Paca i com són tantes les preguntes, els interrogants... A veure, nosaltres no volíem portar aquest tema al Ple, per això es va comentar a la Comissió Informativa, però lamentablement el batlle no estava informat, l’expedient tampoc no havia arribat a l’EAIA una setmana desprès. Amb tots aquests interrogants ens preguntem si realment hi ha més casos i com s’estan portant tots ells. I creiem que són tants els interrogants i tan delicada la qüestió que demanem que s’obri un expedient sobre l’actuació de la coordinadora de Serveis Socials i la regidora de Serveis Socials. Vull llegir una cita... Sr. Lluís Moreno Perdona, pots repetir. Sra. Adriana García Un expedient sobre l’actuació. A veure, no és un carro d’escombraries que s’ha deixat a banda per entrar en el bar.



67

��

��

Sr. batlle Demanen una actuació. Sra. Adriana Garcia Volia acabar amb la lectura d’una cita d’un metge sobre el tema dels nens maltractats, que diu: “L’agressió més mortífera de totes les agressions possibles és la mutilació de l’esperit d’un nen, perquè destrueix el principi vital de la confiança.” Sr. batlle Moltes gràcies. Sr. Marcel Escudé A veure, una qüestió. Jo estic d’acord en què el tema no només és complicat sinó que també està d’actualitat i quan els temes estan d’actualitat malauradament tot es perverteix sovint. Es perverteix i no em refereixo a que la intenció sigui perversa, ni molt menys, el que sí que, el que vàrem fer en el seu moment amb d’altres qüestions per exemple el tema de la seguretat i el robatori, quan vam tenir una sèrie de robatoris a Can Rial i Mas d’en Gall, crec que la nostra tasca ara mateix és tenir la màxima prudència possible. Estic totalment d’acord en fer una revisió i jo el que pregaria és que aquesta obertura d’expedient, que és una cosa absolutament tremenda – obrir un expedient a un regidor ja no és tremendo, és impensable – però sí que es veritat que el que hauríem de fer és revisar, i el prec és en tot cas de la regidora de Serveis Socials, que se’ns expliqui, no precisament en el Ple sinó fora de Ple, òbviament en una reunió de portaveus, quin és el procediment o protocol que hi ha i si cal revisar-lo perquè entenem que si el protocol no funciona o en aquest cas ha estat erroni per les raons que siguin – que sembla erroni, atès què no tenim tota la informació – i si realment d’això n’hem de tenir informació sobre quants, qui i fins a quin nivell. Jo crec que això és important, revisar els protocols és important, i crec, a més a més, que aquesta tasca s’ha de fer en positiu no des de la crispació o l’oposició política, sinó que si realment ens preocupa el tema, en tot cas la idea és treballar. Segona qüestió, per més que fem de vegades això no és evitable i per tant el que hem de fer és que el protocol de l’Ajuntament d’Esparreguera funcioni. Sra. Francesca Fosalba Que hi hagi un protocol i hi hagi una diligència. Sr. Marcel Escudé No, no, segur que hi és el protocol, el que hauríem de veure és com és i si realment podem afavorir-lo i podem agilitar-lo i “assegurar el tiro”. Jo crec que això és fonamental. Vull recordar que en un moment donat de l’any 2001, tiro enrera, es va parlar del tema de les dones maltractades i es va aprovar aquí un reglament i un protocol, es va aprovar per Ple, a més a més, seguir un protocol, que no es va esmentar en el Ple, en casos de maltractaments familiars. I no només l’estem seguint sinó que avui en dia tenim una xifra, esfereïdora per altra banda, de 25



68

��

��

ordres d’allunyament de cònjuges, alguns d’ells femenins i la gran majoria masculins, aquí a Esparreguera. I això s’ha portat amb tranquil·litat i discreció i a més a més la Policia cada vegada ho fa més bé en el sentit de manera més automàtica. Segurament aquí és el que hem d’anar a buscar són automatismes que ens permetin ser eficaços amb independència de qui porta el mòbil encès. Sra. Concepció Pardell Jo, en principi, Marcel felicitar-te de nou. Penso que has fet bona tasca i ara les feines i les teves responsabilitats suposo que els teus companys ho faran igual de bé que les has fet tu. Jo volia preguntar si ha arribat per part de la Diputació el Pla de Mobilitat, que vas dir que segurament s’esperava el mes passat, i demanaria que quan arribi m’ho feu saber. Sr. batlle Li vaig dir que van venir, vam fer una reunió i no tenim la resposta encara. Sra. Concepció Pardell Jo volia preguntar el conveni aquest que tenim de jocs infantils de manteniment que es fa, qui controla o supervisa el manteniment que es fa, perquè l’altre dia a la plaça del centre hi havia molts espais molt malmesos. Penso que si hi ha alguna mena de control del conveni. Sr.batlle A la Plaça del centre? Sra. Concepció Pardell Si, plaça del centre, la rodona estava trencada, el columpi estava deixat anat, aquell que és el balancin també, jo dic si estem pagant a una empresa que fa el manteniment que es fa. Sr. batlle Si vostè supervisa, crec que són 13 espais de jocs infantils que crec que hi ha en Esparreguera en aquest moment. Pot estar tranquil·la perquè estan tots en unes condicions gaire bé impecables. En el moment que es trenquen, a vegades es trenquen i passa de cop, no es preveu que es trencarà això, perquè ells fan una revisió mensual, el que preveuen que es trencarà ho van reparant d’ofici, però quan passa una cosa d’aquesta el que passa és a través de la informació que ens arriba, perquè ho ha vist algú, perquè la Policia s’ha donat compte, perquè uns pares telefonen, llavors hi ha una persona a l’ajuntament que té cura de revisar això. Passa, el va a veure, determina que hi ha i parla amb l’empresa perquè facin el manteniment. Llavors es tanca per la policia, es precinta i, per exemple, a la plaça del Rei, va passar fa unes tres setmanes i en qüestió de 48 hores estaven resolts. Quin problema hi ha? Que de vegades no tenen la peça exacta, perquè l’empresa que fa el manteniment, és com un cotxe, és com si un garatge fa el manteniment de diferents tipus de cotxes, de diferents marques, s’ha de dirigir al dipòsit, al magatzem



69

��

��

per obtenir el material concret de reposició d’aquell gronxador que potser és d’una casa o d’una altra i són diferents els sistemes. Sra. Concepció Pardell Jo només volia dir que seria interessant que els jardiners, els que netegen, si veuen una circumstància d’aquesta doncs que ho notifiquin com ja vam quedar en un Ple que es faria. Desprès volia saber el tema del pont de la Plana que es va parlar en la comissió informativa que estava ja i crec que ha hagut una sèrie de problemàtiques, si podries explicar o fer cinc cèntims del que ha passat. Sr. Francesc Soler Estava previst el dimarts si no recordo malament de fer la col·locació i pel que sembla en el moment que ja hi havien les grues per posar-lo, el director de l’obra va donar ordres a l’empresa que no el deixava posar perquè hi havia unes soldadures que segons ell no complien amb els standards que havien de complir i també hi havia una planxa que no estava correcta i llavors va prendre la decisió de no fer-ho. Si vol saber la nostra opinió, doncs és patètic, perquè sempre que això s’hagués pogut fer abans, abans de portar les grues, però l’empresa que ho està fent doncs imagina’t la despesa que és haver portat les grues i no poder-ho posar i sembla que la direcció de l’obra i GISA que és el que l’està fent haurien d’haver previst això i fer les proves abans i preveure tota aquesta situació abans de col·locar-ho i una mica això diguem que reafirma la idea que anem manifestant de què sempre que malauradament que aquests tècnics de l’empresa GISA no hem tingut sort. La impressió que tenim nosaltres és aquesta, tot han sigut explicacions, tot han sigut excuses de mal pagador, nosaltres no veiem un motiu clar. Primer ens deien el problema que tenim és que plogui perquè si hi ha humitat i plou no es pot soldar, i això era el gran problema, el gran obstacle. No ha plogut, no hi ha hagut problemes d’humitat i en canvi les soldadures s’han retardat moltíssim. Nosaltres ens anàvem trobant periòdicament i els hi anàvem demanant a GISA i al director de l’obra de l’empresa constructora trobades periòdiques, nosaltres ens trobem aproximadament amb l’alcalde cada tres setmanes aproximadament i cada vegada que venem ens donen una galleda d’aigua freda per sobre, perquè nosaltres tampoc ho entenem, és clar. Ens hem queixat repetidament a ells, de forma molt seriosa i ara el que ens han dit és que han de fer aquestes reparacions i un cop estiguin segurs que tot això està correcte doncs procediran a la instal·lació. No us podem dir res mes. Sra. Concepció Pardell De quina manera ha quedat la situació, si no sabeu el període que trigarà a acabar? Sr. Francesc Soler Nosaltres no ens atrevim a dir cap període. En principi les coses estaven molt clares, et venen amb un programa, una cosa que fan per ordinador molt maco, de tal dia a tal altra farem això, tal dia a tal altra farem l’altra i a vegades dona la impressió que no s’ho han mirat, aquesta és la veritat i al cap de la setmana et porten un altra, que refà l’anterior, que també s’ha de dir que el projecte ha estat fet per una empresa



70

��

��

determinada i el director de l’obra és un senyor que no tenia res a veure amb el projecte. Això és un sistema de treball que es fa servir de vegades i aquest senyor, quan va arribar, hi havia una sèrie de coses que no hi estava d’acord i s’ha endarrerit el desenvolupament de les feines. Jo no m’atreveixo a dir, si el Xavier s’atreveix però jo no m’atreveixo. Sra. Concepció Pardell Perjudica l’obra pública aquesta forma de treballar. Sr. Francesc Soler Sí, Jo no sé si això té influència en els desastres que hi ha hagut, bé desastres, les coses que han passat darrerament, no sé si té a veure amb el pont que se’ns va ensorrar a nosaltres i ara qualsevol enginyer que vingui a fer un pont dirà ull, a Esparreguera ja va caure un, no volem que caigui un altre, però realment és lamentable. Sra. Concepció Pardell Volia saber el manteniment de les bandes reductores, com es fa. Es fa algun tipus de manteniment. Sr. batlle No, el manteniment de les bandes reductores consisteix a recargolar els cargols que s’han afluixat i que poden causar trencada de pneumàtics o bé canviar peces que han estat forçades a la nit, això passa de tant en tant, i és una pràctica habitual d’intentar col·locar-la tant aviat com es pot, no sempre es pot fer perquè no sempre hi ha el romanent de peces, perquè a lo millor la que treuen és negre i no tens en aquest moment, però s’intenta fer immediatament. Sra. Concepció Pardell És que hi ha una que està en el carrer camí de Can Comelles tocant al carrer Lleida i ja fa molt de temps que està en males condicions i bé, jo demanaria que si això passa, si algunes estan en males condicions, doncs que es rectifiqui i es faci l’actuació, que a vegades al treure i posar queden fluixes i així, però és que ja fa molt de temps que està i no s’ha fet cap actuació. Sr. batlle En una cas així, que observi qualsevol cosa, pot trucar immediatament al inspector de policia i comentar-li i amb molt de gust intervindrà. Sra. Concepció Pardell Hi ha una cosa que em té una mica preocupada, Lluís, és que l’altre dia pensava al veure els contenidors de paper, que s’han cremat, ara és com una moda, que s’han cremat alguns. Jo volia pregunta, en aquest cas dels contenidors soterrats, si es calés foc què passaria?



71

��

��

Sr. Lluís Moreno Es cremaria. Sra. Concepció Pardell Però què provocaria en el contenidor de sota, quines seqüeles podrien tenir, em refereixo, clar fa de xemeneia, és a dir no és el mateix que es cremi a l’aire lliure que es cremi interiorment. Sr. Lluís Moreno Clar, està tancat, però m’ha preguntat què passaria s’hi s’encengués, doncs que es cremaria. Sra. Concepció Pardell Jo et pregunto què passaria, quin tipus de circumstàncies podrien crear-se. Sr. Lluís Moreno Jo no soc enginyer per contestar-li a la pregunta, no crec que hi hagi cap problema de combustió com deia l’alcalde, que em xiulava a l’orella, de combustió no hi hauria cap problema, en tot cas això sí que és inevitable que si algú llença un llumí al contenidor soterrat de paper no evitaràs que es cremi. Sra. Concepció Pardell Jo si que et demano que li consultis a l’empresa la circumstància aquesta sinó es pot córrer cap mena de risc i m’ho donis per escrit o m’ho fas saber. Saber si es pot agafar més temperatura a l’hora d’estar soterrat. Sr. Lluís Moreno Sempre entra alguna cosa d’oxigen. Sra. Concepció Pardell Però pot fer la sensació de xemeneia. Desprès volia saber: l’edifici de les monges que tenim un lloguer sobre aquest edifici, què circumstàncies està actualment, què és l’edifici que estava abans. L’escola, ara ja no està l’escola, si l’edifici contínua en la mateixa línia que estava, si el lloguer es renova. Sr. Iñaki Andrés Sí, hi ha una pròrroga del lloguer. Sra. Concepció Pardell Per quin període? Sr.Iñaki Andrés Es renova anualment.



72

��

��

I no havent-hi més assumptes a tractar, la Presidència aixeca la sessió, quan són les vint-i-dos hores i quinze minuts del dia indicat, de la qual s’estén la present acta que, aprovada pel Ple és transcrita a aquest Llibre d’Actes, amb la signatura d’autorització del senyor batlle i de mi, el secretari general, que ho certifico.

ple 03/06 acta de la sessiÓ ordinÀria del ple de la corporaciÓ celebrada el dia 16 ... ·...

Documents