ANY '1:'1. Núm 41 revista de cultura ¡testa. tederació calles de castelló. tardarJ1livem 2009

Revista quadrimestralTardor/hlvem 2009Any XV, número 41Caste1l6 de la Plana (Plana Alta)Tiratge de 2000 exemplars (Especial Nadal)President Joan Josep Trilles i FontDirector Albert Sánchez-Pantoja i DOIIÚnguezConseD de redacció

Toni Águila i Filiol Felix Franco PomaresManel Alonso i Catala Albert Sánchez-PantojaAmparo Ayora del Olmo Francisco Signes Caste1l6Estela Bernad Monferrer Joanjo Trilles FontManuel CarceDer Safont Fatima Agut Clausell

Assessor lingüístic Albert Sánchez-PantojaFotos Amparo Navas Roldán, Darnián Llorens, Lola Torres, arxius de

LABCAP un, de Manuel Carceller i de Joanjo TrillesPortada Vicent VarellaIdq de portada Xipell

SUMARI2. Nadal i el teatre a Castelló. Albert Sánchez-Pantoja3. Parlem amb Rafa Lloret. Amparo Ayora5. xvm Edició de "Castelló a Escena".6. Realitat d'alguns personatges del ''Betlem de la Piga".

Manuel Carceller Safont7. Foro Adell. Felix Franco Pomares8. Benvingut siga el Paranirnf. Fiitima Agut Clausell10. Contra la violencia de genere contra les dones.12. Els contracontes de Pasqual Mas. Manel Alonso i Catalil13. Xé Premi de Narrativa Breu "Josep Pascual Tirado".14. L'esdeveniment tradicional com a generador de

reputació per a les ciutats. Conclusions. Estela BernadMonfe"er

18. El último albéitar templario.

TARDOR/HIVERN 2009__

Nadal i el teatre aCastellóLa festa de Nadal és, juntament amb la de Sant Joan,

la més rica pel que fa al costumari popular. No és casualitatque es tracte de les dues nits solsticials, quan el Sol estroba als punts extrems de l'eclíptica i, com que l'homeha estat sempre un curiós observador deIs moviments deIsastres, aquestes festes són gairebé tan velles com la propiahumanitat i a totes les civilitzacions trobem mostres de lacelebració d' aquests punts culminants del calendari solar.Al seu moment, el cristianisme va adaptar a aquestes datesla commemoració del naixement respectivament de SantJoan i de Jesús redemptor.

A Castelló, com s'esdevé a tota la nostra area cultural,el costumari nadalenc és abundant i amb aspectescaracterístics: el cant de nadales per xiquetes i xiquets(amb acompanyament de ximbombes, carraques, xiuletsi altres instruments ad hoc) , la missa del gall (solemnitzadaamb músiques de tematica més o menys pastoril), el granapat de Nadal, amb tota la fanulia reunida per a menjar elclassic arros amb pilota i conill, pollastre o titot (segonsles possibilit'ats economiques a l'abast de cadascú), lesestrenes (els xiquets feliciten el Nadal als familiars i rebenla corresponent compensació), el pessebre (una de lestradicions més típiques del cicle nadalenc), representacióplastica del misteri de Nadal a base de figuretes artesanals,casetes de suro, ponts, arbres, muntanyes de suroenfarinades, un riu de paper d'estany, etc. i tot ben adobatamb molsa i altres guamiments vegetals.

Sembla que va ser Sant Francesc d' Assís el primer aorganitzar un pessebre vivent, l'any 1223, amb la mateixagent del poble actuant com a personatges. A partir d'aquíes va estendre a tot arreu aquest costum i concretament alnostre domini lingüístic les representacions populars detematica nadalenca són molt nombro ses , ambdenominacions diverses (segons els llocs) tals com ElsPastorets, Pessebre vivent, Betlem, etc.

A Castelló tenim una forma propia d'aquestamanifestació escenica dramatico-popular que fa les delíciesdeIs castellonencs quan arriba la vespra de Nadal. Es tractade "El Betlem de la Piga" , retaule nadalenc amb texts delpoeta Miquel Peris i música de la compositora MatildeSalvador. Seria practicament impossible trobar unadenominació d'origen més genuIna i nostrada.

En aquest retaule castellonenc és molt característica ifonamentalla figura de "El Poeta", una especie de narradori actor tot d'una pec;a, que presenta, condueix i actua coma catalitzador de l' actuació deIs pastorets i de la resta depersonatges que participen en la representació d'aquestaversió local del misteri de Nada!.

Any rere any, El Betlem de la Piga acudeix puntualmenta la seua cita nadalenca al Teatre Principal i ha esdevingutuna manifestació inseparable de la celebració del Nadala la nostra ciutat.

Per molts anys.

Albert Sánchez-Pantoja

e

---

___________ ENTREVISTA:.....--__

PARLEM AMB RAFA LLORETPer Amparo Ayora

hn

Rafael Lloret Teruel va naixer a Castelló el19de juny del 1948. Cal recordar la seuatrajectoria com a escriptor, actor i directorteatral. Entre els muntatges que ha dirigit

podem destacar La Passió de Borriol, amb NuevaJerusalen, des que va comenfar el 1975, i és el socifundador número 1 de la mateixa, on ha representat elpaper de Jesús durant 33 anys fins que l'ha llegat al seufill Rafa. Ha rebut molts premis, distincions ireconeixements per les diferents vessants de la seuaactivitat teatral com a escriptor, actor i director.

* * *AA- Quin va ser el teu primer

contacte amb el teatre?

RAFA- Quan era estudiant jainterpretava i escrivia sketchscomics, pero el primer contacte vaser amb el Club Yubi de la SagradaFamília amb l' obra "Timidito yTerremoto" de la Galeria Salesianae16 de gener del 1971.

AA- Si hagueres de triar el millor muntatge teatralde tot Castelló que has conegut, quin seria?

RAFA- És difícil dir-ne tant soIs ú. Potser, per laquantitat i qualitat deIs grups que hi intervenen i per lapopularitat que ha aconseguit, el Betlem de la Piga siga

Don Juan Tenorio

el més reconegut pels castellonencs.

AA- Sense quines actrius i actors no es podriaescriure la historia del teatre a Castelló?

RAFA· Castelló sempre ha tingut grans actors i actrius.Sánchez Palacios va ser un mite a finals del segle XIX.V. Visiach, P. Felip i Carmen Sabat marquen l'inici delsegle XX. Pels anys 50 el T.GA.R., dirigit per A. Gaseó,va fer triomfar V. Agramunt, T. Nadal i Juan SánchezSabat. Després, Jaume Sos i Xato Castanyero amb CarmeBorrull i P. Diaz. Més tard, Xato Prades, Virgínia Porcari els seus germans (Toni, Mitxel i Batiste), Carles Ponso J. A. Castell i la família Vilar, donen pas a la floridarealitat actual amb A. Arbeloa, R. Domenech, V. Collado,S. López i un gran nombre d' actors i actrius joves quemarcaran epoca.

AA- Recordes alguna anecdota digna de sercomentada?

RAFA- Era el 1976 i vam anar a actuar a Sagunt, i alcarrer, quan muntavem l'escenari, uns vei'ns volien queel posarem mirant cap a la dreta i els altres cap a l'esquerra,després de moltes discussions el vam muntar cap al'esquerra. Quan ja havia comen9at la funció, un deIsvei'ns que volia l' altra opció es va capficar a entrar el seucotxe al garatge i ens va fer tallar l' obra, desmuntar, idesprés de ficar el vehicle, vam haver de tornar a muntari continuar la funció ...

AA- Has conegut cap problema amb la censura?

Volaoret d'Or 2009 - Colla del rei Babut

&

ENTREVISTA~__

Teatre Principal de Castelló

23 de desembre de 2008 - A les 21 :00 hores,

FUNDACIONDAVALOS'FLETCHER

Amb la Col·laboracló de:

amateur és el que fa aquell que no es dedicaprofessionalment al teatre, i el teatre professional és elque fan aquelles persones que viuen del teatre. Com atotes les professions, hi ha grans professionals, pero elteatre amateur té un component que no el té aquest: elsamateurs dediquen moltes hores «per afició» a allo queestimen. Direu que també hi ha professionals que hofan ... 1 teniu raó! Per tant. .. aquell que ho fa, és un bonamateur o un bon professional. .. i aquell que no ho fa ...s'hauria de dedicar a una altra cosa...

AA- La iHusió de la teua vida quant al teatre...?

RAFA- Sempre pensava reunir els boos actors i actriusque tenim a Castelló en muntatges conjunts, amb grupsmusicals, de ball, etc. i ho hem aconseguit amb el Betlemde la Piga, i amb el Don Juan Tenorio i pense continuaramb altres que prompte veuran la llum.

AA- Projectes futurs?

RAFA- Ara volem treballar, millor dit, estem jatreballant amb la sarsuela La Revoltosa, juntament ambM. A. Martínez, director del grup Música Viva, i esperemque prompte puguem dur a terme dos grans muntatgesque combinen música i teatre, i que estic conven~ut queagradaran moltíssim al públic de Castelló, que aprofiteper a dir que és molt entes i exigent. ..

INTERPRETAT PER:

• CORAL VICENT RIPOLLÉSDirecció: Manuel Torada

• ORUP DE DANCES "EL FORCAT"

• CRUP CASTELLÓ A5S0CIAcrÓD'E5TUDl5 TRADlCrONALS

• COLLA DE DOL<;".A1NER5

• ASSOCIACIÓ DE DAN5ANT5 DELCORPUS

• RONDALLA '"ELS LLAURADORS"

• COLLA "EL PIXAVI"'

• CRUP DE TEATRE'"TRAGAPINYOLS"'

, GRUP DE TEATRE "PESSICANYA"

• ASSOCJACrÓ CULTURAL "'LABARRACA"

, COL"LECTlU BETLEM DE LA PicA

Llums:ALFON5 BARREDA

Direcció Escenica:RAFAEL LLORET

Decoraci6 Escenica:JOSEP LL" ESTANI5LAO

~ TEATRE PRINCII;'AL1\\ DE CASTELLü

Pla,a La Pau' 1200I Castelló

Text:MIQUEL PERIS r SEGARRA

Música:MATILDE 5ALVADOR

Cartell:VICENT VARELLA

Betlem de la Piga

RAFA- Sempre he sigut practic ... i abans que vaapareixer la censura, jo he fet de censor del que anava afer. .. pensant sempre en el públic al qual anava dirigit elmeu teatre. Sempre he fet allo del que estava conven~ut

i la censura per a mi ha segut el públic ... i mai no hetingut cap problema. Ha agradat més o menys ... i ambla resposta del públic ja n'hi ha hagut prou.

AA· Interpretar, dirigir, escriure teatre, amb quinavessant et sents més identificat?

RAFA- Són vessants ben diferents. Jo em sent moltbé dirigint i actuant alhora. L'actor té el contacte directeamb el público El director recrea l'ambient que l'escriptorha inventat per a que el públic gaudeisca... És difíciltriar... Potser diria: a casa, escriptor; als assajos, director;al' escenari actor.

AA-Teatre professional versus teatre «amateur»,quin et sembla millor?

RAFA- M'alegra que faces eixa pregunta... El teatre

Betlem de la Piga 2008 "LA FUNDACION DE CASTELLON"

-

>

____________ TEATRE _

UN TOTAL DE 13 REPRESENTACIONS"EN QUE PARTICI~ARAN 250 ACTORS,

DIRECTORSITECNICSCENTREN, ,LA XVIII EDICIO DE "CASTELLO A ESCENA"

www.castello.es - Dijous, 19 de Novembre de 2009

Un total de 13 representacions de teatre en queparticipen altres tants grups de teatre i al voltantde 250 persones entre actors, directors i tecnicscentraran la XVIII edició de 'Castelló a

Escena' que, promoguda per r Ajuntament de Castelló, esprolongara del 28 de novembre del 2009 al 20 de mar~ del2010.

Així ho ha confirmat el regidor de Cultura, MiguelÁngel Mulet, el qual hui ha presentat la programació d'estainiciativa que complix enguany la seua majoria d'edat.Mulet, el qual ha estat acompanyat pels representants deIsgrups Remei Sánchez i Pedro Díaz, ha destacat que en estacampanya participen tots el grups de teatre aficionat deCastelló i que compten amb un gran nivell de qualitat i ambmolt de camí fet.

Per cinque any consecutiu, esta campanya es realitza enel Teatre Principal i com a novetat, enguany, les funcionses realitzaran durant els caps de setmana. EIs dissabtes lesactuacions seran a les 20.00 hores i els diumenges a les19.00 hores. "Amb este canvi, que era sol·licitat per partdels grups de teatre, esperem que enguany l'assistencia depúblic siga més nombrosa, si és possible, que en les passadesedicions", ha comentat Mulet, el qual s'ha mostrat orgullósde l'esfor~ deIs grups de teatre i els ha traslladat el seuagrai"ment per "la vostra constancia ifidelitat" i als que haanimat que continuen participant i gaudint del teatre.

Tant Remei Sánchez com Pedro Díaz han agrai"t alconsistori el seu suport.

Així, les obres que es representaran són: 'Historia d'unpechicidio o la venjan~a del senyor Llorer', pel Taronger;'Sainets medievals', per Brau Blocau; 'EIs gresques deTafolet', per Fadrell; 'Ací no paga ni Déu', per Baladre;'üblida els tambors', per Espiral; 'La meya dóna, la teua ila de l'altre', de l'Armelar; 'Morir-se se'ns dóna bé', perEntre Bastidors; 'Maribel i l'estranya família', per Amicsdel Teatre; 'La lli~ó', per Préyade Artifici; 'Bola de neu',per l'Enfilat'; 'El crit', per Maset de Frater; 'L'alcalde deZalamea', per Tragapinyols; i la 'Corona d'amor i mort',pel Creso!.

~

O200912010

xvnrcampanya mUnrCIPal.lleTeaTreDEL.8 DE NOVEMBRE DE.009AL6 DEJUNYDE.olo

'l~oI¡."""_",,Ioft......D.T~l'IO'Cf]l,

Iftm.lMIDCI" fEQ,,.;¡DIOllL41H'CI"ltOCD LtI'Ro

·.....,.,..~~:3t'~··9 ..StI\TT$ "[J)/O·.',~

'1._"V::Ij~_r.I'"

.+Cf \ONC.. ...-lDW

'1..uw'ID":lt~_r.t.h.

OUJOtL05 TtltBOIIl:\

41·_·L~~~:r·I'"lA'U1.tOO\t.ttlU tl1tOEL.fUlC

M.."'- ...... r..'""',......t,WI\t&\STIOOkESUOIrIJSr\~D4.vn

.1·~C:ti:t=o"'··)lU/IIU I 1.1 lXTRA-ttlttVIW

.I.uIoI...¡.tJ .. , ......., .......I'MnnrTR....\l .."".OJO

uumóv

·~f.r~t,t...~··, ..·lIl"JLtDf\n

'1~:"';6~~'ñR"··nc/llTO

......la_.~.n•.ElC"ESOI­

COIO\tOCoUl(}llrVi Here

-

__________TRADICIONS _

REALITAT D'ALGUNS PERSONATGES DEL"«BETLEM DE LA PIGA»

Per Manuel Carceller Sajont

Francisca Fauró - la sinyó Paca del Betlem de la Piga

Q ui era «la millorbotifarrera que tenima Castelló?», tal comdiu el text de l'obradel Betlem de la Piga.

Al' antic Mercat Central deCastelló, situat sobre la pla9aMajor, abans anomenada de laConstitució, comptava amb unahumil parada l'avia paterna del'escriptor i periodista FrancescVicent Doménech, Quiquet deCastalia. Es tractava de FranciscaFauró Lavemaria, que és evocadacom la sinyó Paca en el Betlemde la Piga, escrit per Miquel Peris i Segarra. La sinyóPaca, la carnissera, a més de repartir bondats gaudia demerescuda fama pel sabor i la qualitat de les seues botifarresd'arros i de ceba amb sangueta, de les llonganisses,blanquets i xori90s, que omplien els rebosts i les carneres

tant de les famílies benestants,deIs «sinyorets de Castelló», comde les de classe popular. Lamodernista va ser el nom de lacarnisseria de l' antiga pla9a de laConstitució, número 34, regentadapel fill de la sinyó Paca, PedroVicent Fauró, successor del negocifamiliar. Un deIs néts de la célebresinyó Paca va ser Ismael Vicenti Blasco, que va ser president dela gaiata 10, El Toli, a mitjan deIsanys setanta del segle XX.

La referencia a la carnisseraPaca Fauró ens serveix d'exemple

per comentar el procés d'escriptura del text de robra perMiquel Peris. Un deIs amics de l'escriptor era Josep Marza,qualificat pel mateix Peris -en una entrevista en 1980­com «una font de sapiencia, que se sap totes les contallesdel Castelló vell». Va ser el senyor Marza qui va

Betlem de la Piga 2008

-------------- -

,...

/

__________TRADICIONS _

documentar Peris sobre diversospersonatges que apareixen en l'obra. Aixíl' escriptor castellonenc va saber del' existencia de Maria dels Ximets, unafadrina del carrer Damunt que organitzavaun betlem escenic al forn del carrer de laMoreria. A Miquel Peris, sempreegocentric, li va agradar aquella referenciaurbana, perque en aquell carrer havienviscut el seu besavi i el seu avi, i va decidirintroduir-lo com un deIs escenaris de l'acciódel seu Betlem. Pero la compositora MatildeSalvador, autentica promotora de la creacióde 1'obra, va insistir que la protagonista

Betlem de la Piga

JUn. "'""'Al. DI WTIU.Ó2Jdedneftndt2009-AIK 21«lh::nl.

havia de ser Quiqueta la Piga, la fadrinaque antigament comboiava la representaciód'un betlem al Forn del Pla. Com unallicencia literaria, com buscant un acord,Miquel Peris va acceptar el protagonismedel personatge de la Piga, pero la vapresentar com la que organitzava el betlemdel Forn de la Moreria. És un bon exemplede la ficció, de l'artifici que sempre envoltaqualsevol proposta literaria, encara que espresente com a realista, com a reflex deIscostums i tradicions reals d'una societat;en el cas de l'obra del Betlem de la Piga,del Castelló del primer ter~ del segle XX.

_____TRADICIONS-CARRER D'AMUNT _

FORNADELLPer Felix Franco Pomares

bn

Al Castelló de fmals del segle dinou alla per l'any1875 es va crear a la nostra capital i al "Carrerd' Amunt" el forn Adell, forn de llenya,tradicional del qual Alfredo Adell el 1915 es

va fer carrec i va comen9ar una tradició familiar de fornersfms a l'actual propietari Manuel Fuentes Adell nét d'Alfredoi membre de la Colla "Que vols".

Quan traspasses la cortina de canutets et trasllades a unaaltra epoca, el pa no es ven en el taulell tradicional, hasd'entrar en el cor del forn, on Manolo fill, juntament ambels seus pares Manolo i Josefa preparen tots els dies des deprimeres hores de la matinada aquest pa, aquestes fogasses,aquestes rosquilletes, aquests rotllets d'anís que moltscastellonencs de soca se'n duen tots els dies per a les seuescases.

El pa de Manolo té un altre tacte, un altre gust, estaelaborat totalment artesanal, pastant manualment, ficantaquesta massa amb la taujana en el forn de llenya i aixo 1idóna caracter i sabor a aquest pa.

Amb la seua gracia i fma ironia, gairebé fI1osofica, JosefaAdell és testimoniatge d'una dona dedicada a la seua professióde tota vida, la de fomera, veient com generació rere generacióde molts castellonencs passen pel seu fom al carrer "Alloza",recollint pa, rosquilletes o pa amb pebre roig que tan bé sabenfer -per cert, ben bo-, testimoni que ara ha recollit el seu fI1lManolo.

Fa uns anys l'Ajuntament de Castelló el va reconeixercom un comer~ centenari, obsequiant-los amb una placarecordatori d'aquests gairebé cent anys de vida del Fom Adell.

4

___________MÚSICA _

BENVINGUT SIGA EL PARANIMFPer Fatima Agut Clausell

L'adéu de Lucrecia Borja

CO~CERT INAUGURAL DEL PARAf\IMF CO:>1 ESPAJ ARTlSTI(

U:-'IVIR\II".\TJAl'\lI"1

i'!J. U~IVH{SII¡\r~ JAL'ME'.

A ..." .....-.,<tn, _1 "',...,. -..,~ "" .....'" ...... 1>", ...

l'tm/¡,Ji:lltmdn

Paranimfprogmmorió orl.l/ov.déS. 2009

~,"~ ;,.. ... ...I.-~ _.''''1'}"'.Ñ1:J... tl

...~ '" "-lO< Jo_00 " __ ',"'~.'

..................

.\1o'IwjWlllilfi6

Oivendres 16 i dissabte 17 d'octuble, 200920;¡ores 5(

E l proppassat octubre s'inaugurava el Paranimfde la Universitat Jaume l, un espai per a realitzarels actes solemnes de la comunitat universitaria.Malgrat no ser-ne l'ús teatral, l'equipament de

que l'han dotat omplira, sense dubte, el buit que Castellópateix en aquests moments en que només el TeatrePrincipal roman com a espai teatral i la xarxa de cafésteatre com a espais alternatius, després del tancament delTeatre del Raval, tot esperant la restauració i lareinauguració d' aquest edifici tan estimat pelscastellonencs des deIs anys cinquanta.

Si bé la prova de so ja s'havia realitzat amb un públicexpectant i encuriosit, amb la Bing Bang de Castelló, el16 i e11? d'octubre, com deiem, vam poder gaudir d'unaproducció castellonenca si exceptuem els quatre cantants,professionals de Valencia i Barcelona, L'adéu de LucreciaBorja.

Heus ací l' escenari pIe de gom a gom amb norantamúsics de la Jove Orquestra de Castelló, la majoria d'ellsde les comarques castellonenques, seixanta cantants dediversos cors, també deIs nostres pobles: Veus de Cambrade Vila-real, Veus Música Viva de Nules, l'OrfeóUniversitari i Academica d'Orfeu de Castelló, un cor ambun protagonisme inusitat en aquest tipus de composició,una cantata, per voluntat del seu compositor, CariesSantos.

L'autor del llibret és Joan Francesc Mira. Escriptor iinteHectual, castellonenc d'adopció i mestre de moltesgeneracions des deIs anys seixanta enya. Premi Nacionalde Traducció, assagista de reconegut prestigi i estudiósde la família Borja. Per tant, del text es desprén larellevancia de la nissaga valenciana deIs Borja a l'Europadel Renaixement que se'ns presentava a l'escenari ambtot l'esplendor, mitjanyant la interpretació deIs instrumentsc1assics i deIs tradicionals, les dolyaines i les veus.

CarIes Santos, vinarossenc, músic i compositorinterdisciplinari, és l' autor de la partitura. Ha estatguardonat amb nombro sos premis nacionals iinternaciomils, admirat i aplaudit als pa'isos on actua. Tantels seus concerts unipersonals com les operes tenen unsegell propi que ultrapassen les c1assificacions tradicionals.Al front de l'orquestra, un jove director ja internacional,

-c

F

MÚSICA------------------------------- --------

Estrenelll el Pal'flllillljlp'.. f".l'!· 1.1 BlAUln.i tlJI

....

Sergi Alapont, nascut a Benicassim iformat arreu del món, acompanyat perla pianista Inés Borras i els solistesdo19ainers, Pau Puig i Laia Puig,desxifraven les partitures santianes ambuna qualitat inusitada.

L'adéu de Lucrecía Borja ensreconcilia a molts espectadors amb laCultura amb majúscula, per la perfeccióde la posada en escena, la direcciómusical i la interpretació. La música enstransportava ara a la més pura operaitaliana, ara a ressons valencians ambels solistes do19ainers, ara a compassosesplendorosos i majestuosos en els qualsLucrecia, Vanozza, Cesar, el PapaAlexandre VI i el poble s'hi mostravenomnipresents i solemnes.

Després d'aquesta inauguració, laprogramació del primer trimestre, l'últimdel 2009, presenta un gran atractiu, ambespectacles alternatius a d' altresprogramacions locals, com ara, labaIlarina Sol Picó, a més, lesrepresentacions programades en la MostraReclam ompliran el Paranimf d'humorno exempt de crítica social, d' altresmaneres de concebre la música i, sobretot,de noves dramatúrgies com l'obra del'autor i director argentí Daniel Veronese.

Programació que s'ha vistrecompensada per una massiva afluenciad' espectadors de totes les edats i elsgustos. Benvingut siga el Paranimf,benvinguts siguen els espectacles queesperem que ens mostren l' actualitatmés viva i més recent del panoramateatral i musical nacional i internacional,perque la Universitat siga també unaaposta teatral i lúdica per a la ciutat deCastelló. Anem-hi!

Fotografies de Damián Llorens

___________NOTícIES _

~

L~ALCALDE DE CASTELLO INVITA~

"A LA UNIO DE TOTS ELS CASTELLONENCS"....

PER A LLUITAR CONTRA LA VIOLENCIA....

DE GENERE CONTRA LES DONESwww.castello.es - Dimarts, 24 de Novembre de 2009

La ciutat de Castelló, amb el seu alcalde, AlbertoFabra, al front i els membres de la corporaciómunicipal, ha eixit hui al carrer per a celebrar elDía Internacional Contra la Violencia de

Genere en un acte en que després que l'edil haja llegit unmanifest, diversos representants de la societat civil han llegitdiversos textos en contra d'esta xacra social.

Durant r acte, que ha tingut lloc en la pla~a Major, r alcaldede la capital de la Plana ha destacat que "Castelló torna aeixir al carrer per a dir no a la violencia contra les dones ienguany és especialment trist per a Castelló perque hemhagut de lamentar la mort de tres dones, Fabiola, Rosada iMaría. Lamentablement són els rostres més visibles d'estaalifac pero les dades són aterridors", ha comentat AlbertoFabra.

"Ens enfrontem a un problema ocult i molta gent nocomprén la seua magnitud i han sigut moltes les mesuresactivades per afer front a esta situació, s'han creat recursosper a estes dones que patixen maltractaments i es posen enmarxa mesures i programes que pretenen eradicar estesconductes", ha afirmat l'alcalde, qui ha destacat quer Ajuntament de Castelló "es posa al capdavant d'esta lluitai treballa dia a dia per a conscienciar a la ciutadania, ajudarles víctimes i eradicar els maltractaments" .

"Com a alcalde vull posar de manifest la nostra condemnai ens adherim a tots els actes que es fan des de diversesassociacions i volem dir a la societat que la violencia degenere és un problema de tots i totes i només units podremacabar amb este atemptat contra la integritat de les dones",ha afmnat el primer edil.

toleranciacer •BancaJ'a~ (/ GENER. lIT.11 V~H' Cf,I~A

• (HtrUlfU_ u 1111"" uuu

fundación de la comunidad valencianafrente a la discriminación y los malos tratos

• FinalVIOLENCIA DE c;tNERO

Des de la Fundació de la Comunitat ValencianaEnfront de la Discriminació i els Maltractaments"Tolerancia Zero" llancem la marca "Punt Final"com el símbol que s'incorporara en les nostresaccions i activitats, i que pretén estendre's com

el signe identificatiu de la sensibilització i el compromís detots els ciutadans elÚront de la Violencia de Genere.

El nostre objectiu és cridar l'atenció i conscienciar a lasocietat, que les situacions de maltractament tenen unapossibilitat real d'acabar a través de l'acció i la solidaritat deles institucions i de la propia societat.

El "Punt Final" constitu'ix també un punt de partida.

La marca esta formada per un punt negre: un símbolcontundent i definitiu, i un text de suport per a facilitar unamillor comprensió dellogotip, principalment en la primeraetapa de llan~ament: les paraules "Final" i "Violencia deGenere".

D'aquesta manera, el punt negre simbolitza la conclusió

definitiva de qualsevol situació que impliqui violencia degenere i de tots els problemes que tenen, que genera. Es tractade posar un "punt final" a totes les circumstancies que envolten .a una situació de maltractaments, tant físics com psíquics:humiliacions, menyspreu, a'illament, baixa autoestima;depressió, violencia física i psicologica, fins a arribar asituacions de tortura i violencia extrema que poden acabarfins i tot amb la mort.

Es tracta, arnés, d'un element senzill d'elaborar per aqualsevol ciutada, un cercle negre pintat sobre un fons blanci mostrat de forma visible, identificara, en qualsevol situació,a totes les persones sensibilitzades amb la lluita contra laViolencia de genere.

Dones, homes i institucions hem d'assumir un paper mésactiu per a eradicar aquesta xacra, conjuminant esfor~os icompromisos per a posar "PUNT FINAL" a la violencia degenere.

Aquest és el nostre compromís.

s

\,

___________NOTícIES _

ALTRETUR

Fotos Amparo Navas

e=

i Traduil per Inés Escoí Betoret

No ploris més dona,

per molt que ho facis el dolor no desapareixera,

deixa de ser un tras de carn submís

i oblida a aquest fill de puta, ell mai no et va valer.

El primer cap va ser una relliscada,

avui la teua única llibertat és somiar amb ser feli9,

digues com més ha podras resistir,

perque la teua única finalitat sigui, massa jove morir

Des deIs disset lligada

als dinou preco9ment embarassada,

amb només vint anys en una presó tancada,

vida amargada de dona maltractada.

No ploris més dona,

per molt que ha facis el dolor no desapareixera,

deixa de ser un tras de carn submís

i oblida a aquest fill de puta, ell mai no et va valer.

Aquest que pega a una Gyalos(dona)

és un fill de puta i no se li pot respectar

i és que el que pega a una Gyalos

és un fill de puta i ha fa perque no dóna per més

Avui pIares perque no et crida per a perdonar-te

són somnis trencats perque ja no vol estimar-te,

només follar-te, a cops tractar-te

busques la llibertat i no la trabes enlloco

1dic deixaja de plorar,

per molt que ha facis el dolor no desapareixera

no pateixis més, i deixaja de plorar

o la teua única sort sera la teua mort, has de Rebel·lar-te.

No plores mési

Alberto Gambino

1 dic deixaja de plorar,

per molt que ha facis el dolor no desapareixera

no pateixis més, i deixa ja de plorar

o la teua única sort sera la teua mort, has de Rebel·lar-te.

b ..l

___________NARRATIVA _

ELS CONTRACONTES DE PASQUAL MASPer Manel Alonso i Catala

Pasqual Mas i Usó és un escriptor d'aque11s quetoca tots els pals de la creació literaria, untreba11ador infatigable, d'una constancia fermaque s'assaja en una amplia gamma de generes:

novel'la, teatre, poesia, artic1es, periodisme cultural, llibresd' estudi i crítica literaria, recu11s de relats... Com aconreador de la narrativa curta té publicat el llibre Laconfessió (Editorial Camacuc, 1993), que compren un relatextens, quasi emparentat amb la novel,la curta, i els recu11sHistories de la frontera (Brosquil edicions, 2000) iContracontes (Brosquil edicions, 2003), amb el qual vaobtindre el IV Premi de Narrativa Breu Josep PascualTirado.

Contracontes el componen deu relats i un microconte.En primer lloc, tots tenen en comú un fet extraliterari queno és massa habitual, els encap~ala una dedicatoria, unadedicatoria que de vegades ens pot oferir una 11eu pistasobre a110 que trobarem en el seu interior, com ara en elrelat La taca, dedicat a un artista plastic, on amb tot luxede detalls se'ns narra com una jove va a l'encontre d'unamic virtual que és dibuixant i només el sorprenent finalens descobrira el perque del títol.

Les narracions de Pasqual Mas parteixen d'un fet

Pasqual Mas - Foto Lola Torres

quotidia, que per les circumstancies es converteix en unfet sorprenent. La prosa de Mas recu11 amb pulcritud,riquesa lexíca i una minuciositat de camera cinematografical'escena o escenes que ens descriu, creant una atmosferai un c1ímax en el lector que trencara amb la darrera frase.

En algun relat, com ara el cas d'A l'hora assenyalada,és el 11enguatge emprat el vertader protagonista, hi és pIede frases fetes, algunes de la nostra tradició pero altres decreació propia construldes pel Mas poeta.

Pasqual Mas, aixo ja ho he observat en altres llibres,com ara en la novel, la Diva (Tandem edicions), entén laliteratura com un joc, com un deliciós divertimento, i liagrada que els seus personatges el citen i que fins i tot se'nriuen una mica, com ara en De poc no ho conte, una narraciócarregada d'una fina ironía que té l'estructura d'una caixaxinesa. O fa un homenatge a un col'lega de gremi, en aquestcas a Vicent Mar~a en El col·laborador habitual, posantde cognom a un deIs personatges el títol d'un deIs llibresmés coneguts del desaparegut escriptor castellonenc:Tourmalet. Aquest conte en concret té tot el sabor d'algunsc1assícs del cinema de periodistes nord-america. De fet, hetrobat en altres narracions, com ara en La visita, el saborde la comedia anomenada d'embolic, en L'amo del desert

el de les rondalles arabs,per la qual cosa he dedultque elllibre no és soIs unhomenatge a un grapatd' amics, sinó alllenguatge de les diversesmaneres que l'ésser humautilitza per a narrar d'unamanera creativa.

Per a tancar aquestartic1e cite unes frases delllibre que parlen de comentén l' autor el que és unconte i com s' hand' escriure: «Pero elscontes,ja se sap, són unaanecdota mínima i el queinteressa és foirar-la bé,embolcallar-la devegades, arrebossar-lad'altres i servir-la paraulaa paraula com sidescobrírem el món encada mot».

s

___________NARRATIVA _

-JOAN BAPTISTA CAMPOS 1 CRUANES,GUANYA EL Xé PREMI DE NARRATIVA BREU

1 "JOSEP PASCUAL TIRADO"¡

)

1

b

L 'escriptor i exdirector de Pla9a Major, elcastellonenc Joan Baptista Campos i Cruañesha estat el guanyador del Xé Premi de NarrativaBreu "Josep Pascual Tirado".

El veredicte el dona el secretari del jurat, Josep MariaRambla. També foren jurats, Manel Alonso, Pasqual Masi Jordi Sebastia. El passat 16 de novembre li lliuraren elpremi de 3.000 euros per Miguel Ángel Mulet, Diputat deCultura de la Diputació de Castelló. A l'acte també estiguerenpresents: Mari Paz Lázaro, Reina de les Festes; JavierAgustina, de la Junta de Festes; Vicent Pascual, fill de JosepPascual Tirado; Alejandro Camarasa, de Brosquil Edicions,Joan Montañés Xipell, de la Llibreria Babel; i Joanjo Trilles,President de la Federació Colles de Castelló.

L'obra, titulada Histories Naturals, sera editada perBrosquil Edicions, dios de la CoHecció Lletra Llarga, i vaestar triada entre 15 obres presentades.

El guanyador, naix a Castelló el 1961, llicenciat enMedicina i Cirurgia per la Universitat de Valencia, diplomaten Transport Sanitari Urgent. També esta estudiantHumanitats en la Universitat Jaume 1. Treballa com a metgeen la SAMU d'Alcora.

CoHaborador habitual en mitjans de comunicació, i enrevistes científiques i culturals. La seua dedicació a la·literatura s'ha vist reflectida en dos poemaris, Encenalls dela memoria (1997) i Ambits de l'amor primer (1998). Aixímateix, ha publicat diversos estudis etnografics, com araLlibret de la colla Salandratxo (1994), Camíd'arrels (1996)-tots dos guardonats, respectivament, amb el cinque i segonpremi de la Generalitat Valenciana a la promoció i ús delvalencia a publicacions en l'ambit de les festes de laMagdalena de Castelló -, i Al voltant del nom de les colles(1995), llibre fet en coHaboració amb L. Rodríguez, R.Alabau i R. J. Sanz. Altrament, participa en les revistesCastelló Festa Plena, La Barraca i Vila de Calíg i des de1996 al 2007 ha estat director de Pla(:a Major, revista decultura i de festa que s'edita a Castelló.

Ha guanyat els següents premis:

• Miquel Peris i Segarra de poesia de Castelló de la Plana,1996: Encenalls de la memoria

• Ciutat de Benicarló de poesia, 1998: Illes

• Alambor de contes de Benicarló, 2000: La calda

• Ciutat de Vila-real de poesia, 2000: Istanbul

• Senyoriu d'Ausias March, 2000: La sang

• Ciutat de Xativa-Ibn Hazm de poesia, 2002: Ciutat remor

• Marius Torres, 2002: Pavelló d'Orient

• Alambor de narrativa de Benicarló, 2002: Contes d'estiu

Ha publicat els següents llibres:

• Contes d'estiu. Benicarló: Onada, 2005

• Encenalls de la memOria. Castelló de la Plana: Ajuntament,1997

• Ambits de l'amor primer. Castelló de la Plana: ReialConfraria de la Mare de Déu del Lledó, 1998

• /lles. Benicarló: Ajuntament, 1999

• Istambul. Valencia: 7 i mig, 2001• La sango Valencia: Eliseu Climent / 3i4, 2001

• Quadern de l'Índia. Valencia: Brosquil, 2001

• Pavelló d'Orient. Barcelona: Ed. 62, 2003

• Ciutat remor. Alzira: Bromera, 2003

• Jardí dos.: Periferic, 2009

Premi 2009

Amb la Col·laboració de: ,

t~

___________NOTícIES _

L'ESDEVENIMENT TRADICIONALCOM A GENERADOR DE REPUTACIÓPER A LES CIUTATS. CONCLUSIONS

Per Estela Bernad Monferrer

la importancia que per a la gestióde les ciutats posseeixen este tipusd'esdeveniments, l és que, comassenyalava el professor RafaelLópez Lita, una correcta gestiódeIs intangibles posa en valorelements de les marques. En estecas, "les festes populars són un

~ intangible que pot aportar valor ala marca-ciutat". En este mateixsentit, Juan Manuel Badenas,director general de l' AVAP ,destacava com els esdevenimentspopulars es converteixen en "laforma externa en la que esmanifesta la forma de ser d'unterritori" d'ací la importancia decuidar la seua celebració amb lafinalitat, a més, que esconvertisquen en un element

d'inclusió i atracció per a aquells que no pertanyen alterritorio

En la magnifica ponencia del doctor Badenas"L'esdeveniment com a valor de projecció en la CCVV",este explica la importancia d'apostar per este tipusd'esdeveniments, i enuncia la potencialitat que tenen enla nostra Comunitat Autonoma, perque a més del colorit,bellesa, cultura i tradició que els abonen, són singularsi identitaris deIs territoris on es desenvolupen.Especialment, va assenyalar alllarg d'un recorregut anual,tots aquells que es desenvolupen en la província deCastelló, fent especial insistencia en la Magdalena, Fallesi Entrada de bous i cavalls de Segorbe, pero sense oblidaralguns que en la nostra província adquireixen unasingularitat especial, com les celebracions de Sant Antoni,els pelegrinatges com la deIs Useres o Catí i elsCarnestoltes que se celebren en moltes de les nostreslocalitats, entre altres esdeveniments tradicionals.

~

Uníversítat_' élun-;-;;: J. C~"s~c;llonI } de novicn.Grc 2009 ;'

E. ventotr-adícíonal /como gener-aet~_de reputacíonpqra)ascí·ud"3des

l.7

E l passat 13 de novembreva tindre lloc en la unla jornada sobre"L'esdeveniment

tradicional com a generador dereputació per a les ciutats"organitzada pel Departament deCiencies de la Comunicació de laUniversitat Jaume 1. BIsparticipants en esta jornada vandestacar, la idonei'tat del tema triatja que els esdevenimentstradicionals, són part del PatrimoniCultural lmmaterial que tenen elsterritoris, al tractar-se de patrimoniviu en constant transformació,perque implementa les tradicions,usos socials i la resta d' arts iespectacles zonals, amb el dia adia sotmes a la realitat actual.

Amb 1'elecció del títol de la jornada, s'ha volgut dotarde caracter i rigor científic al terme esdevenimenttradicional, més enlla del seu caracter festiu i folkloric,arnés d'assenyalar la importancia estrategica que posseeixaquest esdeveniment, com a generador de reputació perals municipis que els acullen, sent reivindicador d'identitati cultura propia, per la qual cosa suposen plataformes depromoció que a manera de marca territori no explícitapero sí implícita, suposen un consum territorial dedeterminats municipis.

En aquest sentit, en la inauguració d'esta jornadaMiguel Ángel Mulet, tinent alcalde de l'Ajuntament deCastelló i Vicepresident de la Diputació de Castelló, vasubratllar la importancia que per a les institucions posseeixque un esdeveniment com el tradicional "es plantege ambel rigor de l'estudi academic", Per la seua banda, elvicerector de la Universitat Jaume l, Manuel Chust, vadestacar "la idonei'tat de la tematica" que ve a subratllar

_-----------NOTícIES---

les artesanals) que no tindrien activitat sense estes.Finalment, suposa una millora important de la imatgepercebuda de la ciutat i entorn on es desenvolupen lesfestes populars correctament gestionades.

Per la seua banda, la tercera ponencia impartida perJordi Boixadera , tecnic de turisme de l'Ajuntament deLleida sobre l'Aplec del Caragol de Lleida, va vindre aexplicar la gran afluencia de fires que s'estan produintespecialment a Catalunya amb qualsevol motiu que espuga imaginar. Són festes no historiques que acumulenun solatge identitari, cultural i promocional i quejustifiquen de forma conceptual i teorica les vinculacionsque s'estableixen en este tipus d' esdeveniments entreidentitat, cultura i territori i que dotant-Ios d'un plaestrategic de comunicació adequat construeixen sobre lafira popular, com en este cas, una marca territori. En estesentit, la importancia que en poc de temps ha anat adquirintl' Aplec del caragol, ha fet que tinga identitat propia, is'haja hagut de traure de la setmana de festes tradicionals,per a celebrar-se en una setmana a part.

La ponencia de Merxe Morales, "EquilibriMediambiental i festes populars" , centrada en la necessitatde treballar aspectes mediambientals en les festes populars,va vindre a posar en evidencia elllarg camí que en estesentit queda per fer, i no obstant, com és de facil posar

•

La doctora Estela Bernad, per la seua banda, va aportaren la seua ponencia "Les festes com intangible culturali comunicatiu i instrument de projecció i singularitat deles ciutats" , aquells elements globals que han de configuraruna correcta gestió deIs esdeveniments culturals, destacantque "no es tracta només d'oci, sinó d'una part fonamentaldel Patrimoni Cultural Intangible (PCI) de cada territori",sent un element que ho singularitza, li aporta senyalsd'identitat, són part del seu patrimoni viu i de la seuaidiosincrasia. Així mateix, també va destacar la importanciadel desenvolupament d'estos esdeveniments per diferentsmotius, com per que és una garantia de la preservació delric patrimoni de costums i tradicions particulars que d'unaaltra manera es perdrien. També suposa una diversificacióde l'oferta així com la desestacionalització de la demanda,i un aprofitament d'infraestructures que d'una altra maneraquedarien inactives. A més, al voltant de les mateixess'ha desenvolupat gran nombre d'activitats empresarials,perque implica l'activació de gran nombre d'elles i generenactivitat al llarg de tot l'any i suposen l'activació,supervivencia i impuls d'una serie d'indústries (sobretot

Amb la Col·laboracló de:

•DIPUTACIÓD ECASTELLÓ

-

'JiU\I\ rR I r\l

J\l \11--1

___________NOTícIES _

en marxa determinades idees i inquietuds per a intentarequilibrar les festes amb la sostenibilitat. D'esta manera,la ponent va proposar un pla d'accions per a reduir lanostra empremta ambiental en fes tes , recolzat en unprojecte per al disseny, la planificació i desenvolupamentd'unes festes més respectuoses amb el medi ambiento Totaixo abonat pel respecte energetic per a reduir emissionsde C02, integració de les persones amb discapacitats,supervisió de la utilització de contenidors, facilitaciód'informació en este sentit, reutilització de materials comels gots retomables etc. Amb la gestió correcta de residus,l'eficiencia energetica, el reciclatge de materials, i evitarl'impacte acústic ambiental es podría aconseguir la marcade festes ecologiques com a valor afegit.

Junt amb este repte de fer més sostenibles les nostresfestes, va quedar més centrat en termes comunicatius comés el d' aconseguir a poc a poc professionalitzar larealització d' estos esdeveniments. Per a aixo, lesinstitucions han de ser conscients del valor diferencialque pot aportar una adequada celebració deIs seus

esdeveniments tradicionals i treballar amb professionalsde la comunicació perque els assessoren en tot allo en elque a imatge es referix. D'esta manera, Izaskun Goya,responsable del gabinet de premsa de La tomatina deBuñol, va explicar la importancia de la bona gestió de lacomunicació i la marca de la tomatina, que ha realitzatl'ajuntament de Buñol. D'esta manera, un esdevenimentde poc recorregut historic com és la tomatina, ha posicionaten el mapa internacional, este xicotet municipi de laComunitat Valenciana.

Estes ponencies que es van desenvolupar al matí, vanser acompanyades per recessions tematiques. L'esmorzar,al més estil pur magdalener va constar de llonganissetes,tramussos, cacauets, i coques variades. El menjar vaconsistir en una torrada de carn i el berenar, a carrec delfamós bunyoler castellonenc "Toni el figuero", va consistira bunyols i figues albardades, per a finalitzar amb el vid'honor compost per ximos, coques de Castelló i aiguade Valencia.

A més, a la vesprada es van desenvolupar mesestematiques. La primera titulada "Les festes com a patrimoniviu de la cultura i singularitat de les ciutats", Va reunirrepresentants de l' ajuntament de Segorbe , ManuelCarceller i de Castelló, Miguel Angel Mulet on es tractela Magdalena o 1'entrada de bous i cavalls de Segorbe,com intangible fonamental per a estes ciutats que potrevertir positivament a generar reputació i imatge positivaper a elles.

La següent mesa, "La generació de reputació a travésde les festes per als municipis. Especial importancia deles festes a la Comunitat Valenciana", va comptar ambJoaquín Torres, regidor de Festes de l'Ajuntament de

_----------NOTícIES---

tr

Castelló, i representants de lesJunta de Festes de Castelló, JuntaCentral Fallera i Federació Gestoradels Fogueres de Sant Joan. Totsels participants van coincidir enla importancia que té el bondesenvolupament d'estosesdeveniments tradicionals i labona imatge que depara per a lesciutats, ja que es tractend'esdeveniments experiencials, enels que els visitants experimentenen primera persona les vivenciesd'estos esdeveniments. També vancoincidir en la importancia de lasintonia deIs consistoris amb elsorganismes que gestionen lesfestes i la necessitat de mesesponsorització i suport de laciutadaniil. Van concloure quepotser s'hauria d'invertir un pocmés en comunicació, perque elsnostres festejos populars puguen ser coneguts més enlladel nostre territorio

Finalment, l'última mesa "Elements vius de la festa" ,va comptar amb la presencia del Director de l 'Escolad'Hosteleria i Turisme de Castelló, Santiago Gil per laJunta de Festes de Castelló, el president de la Federacióde Colles de Castelló i integrants de Grups de balltradicional de Castelló, com els Millars i Grup Castelló.En esta mesa molt variada, es van parlar deIs diferentselements que componen l'esdeveniment tradicional, desde la música, la gastronomia, la llengua, la indumentaria,

la dansa, la cultura. Sobretot, esva tractar el tema de Castelló , iprincipalment les Festes de laMagdalena, fent insistencia en totsels elements que determinensingularitat i realitat identitaria iper tant diferenciació. Alllarg deldesenvolupament d'esta mesa,membres del grup de ball Castelló,van realitzar tres intervencions,ballant peces recuperades ambdistints tipus d'indumentariatradicional: De faena, de mudard'hivem i de mudar.

Per a finalitzar, de totes lesintervencions el que va quedar clarés que, els esdevenimentstradicionals són el centre de lavida social i cultural de totes lesciutats i pobles. Són la celebraciómaxima que unifica a tots elshabitants dellloc i que proporciona

sensació de pertinen~a. Pero a més de simbolitzar la unitatd'eixa ciutat, els seus habitants i institucions, és en granpart de les ocasions, la carta de presentació de la ciutatdavant deIs seus visitants. És per aixo que la seuacelebració i organització no pot descuidar-se, perqueprovocaria un fracas en l'organització de l'esdevenimenti, per consegüent, la generació d'una mala imatge perpart de la ciutat que ho acull. D'esta manera, l'organitzacióque tals esdeveniments comporta, s'ha de realitzar de lamanera més estrategica i organitzada possible, perque enmolts casos suposara, una oportunitat única per a mostraral visitant i al propi ciutada, el territori, la ciutat, en totel seu esplendor. Per aixo, de la seua correcta i professionalorganització, cuidant tots els detalls, dependra aconseguirconstruir una bona reputació entorn de la ciutat iinstitucions que ho organitzen.

________LITERATURA/MÚSICA _

EL ÚLTIMO ALBÉITAR TEMPLARIO

A l'efectuar unes obres en unaantiga casa a Miravet (Riberad'Ebre), apareix al costat d'unsinstruments d'albéitar*, un

enigmatic pergamí que conté, en el seuinrevés, unes frases de difícil i foscainterpretació.

A partir d'aquest succés, un variopint iheterogeni grup de personatges, amb les seuesvivencies, els seus desenganys, les seuesambicions i esperances, es veuen embolicatsen una apassionant intriga.

De la ma de 1'autor, Elvira, Guillem ialtres personatges ens duen al món, sinistreper a uns i lluminós per a uns altres, deIs Templaris.

El relat, amb abundant i rigorosa documentació historica,

ens convida en un bell viatge, a transitar pelmón monacal i l'arquitectura religiosa de leszones pirinenques, introdu'int-nos en la paui 1'esplendor de les esglésies romarnques. EIsafeccionats a la novel,la historica, al thriller,als enigmes i a l'estudi i descripció deIssentiments i emocions de la condició humana,Uegiran amb devoció aquest apassionant relato

L'autor, Carlos Martínez Fabado, llicenciaten interiorisme, gran coneixedor de 1'art il'arquitectura, ens acosta en aquest, el seuprimer repte literari, a la cultura i historia deles diferents etapes que han deixat la seuapetjada a través de la nostra vasta geografia.

* Albéitar de l'arab. Expert a cuidar als animals, posteriorment vanderivar en v.eterinaris. També equivalía, en l'Edat Mitjana, a mestreferrador.

,DOTZE NADALES NOVELLES PER CASTELLO

Per Francisco SignesDirector de la Banda Municipal de Castel/ó

El poeta Vicent Jaume Almela i elmúsic Pepe Falomir, personesfermament arrelades al transcórrercultural de la nostra terra, vos

presenten aquest treball amb un títol molteloqüent, Dotze nadales novelles per aCastelló, amb la iHusió que algun dia formenpart del repertori tradicional de Nadal de lanostra Ciutat. Vicent Jaume en cadascunad' aquestes nadales deixa transcendir unprofund sentiment d' estima pel paisatge i els indretsintemporals de Castelló i el seu terme. Així, podem veureal xiquet Jesús, fent de pescador de cors al Grau en Nit deGaubanra; a la Verge Maria i son fillet passejant per 1'hortaen la tendra historia que ens narra Anhel a Fadrell; alsantics pastors del Castell Vell recorrent el Caminas ambclares referencies a la flor del taronger o a Sant Roc deCanet (o de les fontanelles) en Pastoret del Castell Vell iPastoreta de la Plana. També trobarem símbols tancastellonencs com Lledó on Perot fa resso del seu goig peracompanyar el cant de la Verge, en Nadala a Lledó; lareivindicació de 1'exposició del betlem castellonenc a laportalada de la Cocatedral, com elUoc més natural, amb lacomplicitat del Campanar de la Vila en Betlem a Santa

Maria; o gaudirem d'un recorregut pels carrersde la Ciutat, omplint-nos d'aromes i saborsen Aromes de Nadal o pel vell Caminas,escoltant el sonor cant de les ermites que1'envolten, des de la Magdalena a Sant Jaumede Fadrell, en Nadala de les ermites o lesofrenes de Tombatossals i la resta depersonatges de la mitologica obra de JosepPascual Tirado a Jesús en Nadala deTombatossals; i la encisadora dolcesa reflectida

en Pinzellada de Nadal o Cant de Voler.

Pel que fa a la música, gaudint de les melodies d'aquestesnadales, es nota rapidament la cadencia original, dol~a iharmoniosa propia de Pepe Falomir, extraordinari músic isublim violinista. En aquesta faceta de compositor, ensobsequia amb una formació vocacional resolta, ambimpecable estil, que deixa sorgir el seu amor i profundsentiment cap a una música, que arriba plenament al poble.EIs autors ens han portat un Nadal amb sabor castellonencque se'ns mostra amb paraules com: taronger, tarongina,lledoner, dol~aina, tabalet, sequia, espardenyetes, o indretscom Lledó, el Castell Vell, la Magdalena o les errnites deCaminas. Un treball en conjunt impregnat d'amor per laseua terra.

-

p

_---------VOCAVULGARI COLLER_

Nota de la redacció: Aquesta redacció no es fa responsable del contingut d'aquest vocavulgari, tot iaixo anima a tothom que el trobe a les seues mans que sapiga entendre amb bon humor el sentit il'aportació que pretén fer. Així mateix, qui puga aportar més definicions que ens les facen arribar percorreu al carrer Antoni Maura, 4-3r 12001 CastelIó, fent referencia a la Revista "Pla~a Major" o percorreu electronic a fedecas@ono.com.Ara, seguim endavant, amb les lIetres "L" i "L!" amb text de Toni Aguila.

"1 C· "a atxa

--

L• Lamarequevaparir!. Expressió coHoquial del cap

d'aquella colla que s'ha quedat sense diners.

• Loteria. Falsa injecció de diners per a la colla, maldecapper als depositaris, iHusió per als collers que se la traguentota, estafa per als obligats a comprar-la i paperassa per al'impremta.

Procés de la loteria de la colla1.- S'imprimeixen els talonaris.2.- Els collers i colleres passen a arreplegar-la (No tots).3.- No la paguen, clar.4.- Se l'emporten a casa.5.- La fiquen dins d'un pot.6.- Passen els dies (vas gastant-te la recaptació), (a més a

més, quasi tota és canviada).7.- Arriba la setmana del sorteig. El dipositari desesperat

no té diners per a pagar els decims.8.- És el dia del sorteig. No ix una merda (Com a molt, el

reintegrament per a major emprenyament del dipositari).9.- Tres mesos després del sorteig encara hi- ha un percentatge

de collers i colleres que no l'han pagada.10.- Ja són quatre mesos els que han passat i llavors apareix

el coller/a i pregunta amb les paperetes a la ma: "D'a<¡:oha tocat alguna cosa?".

Per Toni A.guila i Fillol

Ll• Llauradora. Suplici de vestimenta femenina molt usual

durant les festes que serveix per afer tard a l'acte en qüestió.

• Llibret. Fullet editat per alguns ents festers que escompon en un 5% d'agnüments a qui no dona rés, un 10 %de programa que no es compleix i un 85 % d'anuncis.

INFORMACIÓ DOL~AINA I TABAL_

"INFORMACIO ESCOLA MUNICIPAL DE"

DOL~AINA I TABAL DE CASTELLO"ESTUDIANT EL TABALET"

A la col'lecció "Estudiant laDolfaina" de Xavier Richarts'afegeix un nou titol "Estudiantel tabalet". Aquesta novapublicació és un trebalI sense

precedents que tracta de definir i donar suportal' ensenyament del tabalet, instrument depercussió valencia que forma parellainseparable de la dol~ainao xirimita en lesfestes i tradicions valencianes. Esta estructuraten tres parts: la descripció de l'lnstrument, la tecnicapreliminar d'execució i un reculI deIs principals ritmes dela nostra cultura tradicional. És, per tant, un eina

imprescindible per a tots aquelIs que vulguenapendre a tocar i conéixer aquest instrumenten les nombroses escoles de dol~aina i tabaletque existeixen en l'actualitat. En un nivelImés academic, també esta destinat alsestudiants de l' assignatura de tabalet del grauprofessional en l'especialitat de dol~aina alconservatorio 1 també, molt recomanat per atots els professors i alumnes de l'especialitatde percussió, perque puguen valorar i apreciar

la música i les tradicions valencianes."Estudiant el tabalet" - Rivera Editores Iwww.riveramusica.com

El Grup de "Dol~aines" va celebrar amb un concert en els Salesians els seus 20 anys de trajectoria"-

MONUMENTAL ESPECTACLE DE LA DEGOLLAEl Grup de Dol~ainersi Tabaleters La Degolla va celebrar el seu vinte aniversari amb un gran concert. La dol~aina

va ser la protagonista principal, pero l'espectacle va anar molt més alla: un concert enorme que va comptar ambla col-laboració d'Al Tall, Miquel Gil i Pep Gimeno "El Botifarra".

El Periódico Ciudad de Alcoy (7/12/09) - P.G.

E l teatre deIsSalesians d'Alcoi esva omplir percomplet el dissabteen l'espectac1e que

tancava el programa de SantaCecilia: la cornmemoració deIs20 anys del Grup de Dol~ainers

i Tabaleters La Degolla. , 4S' anunciava com un granmuntatge, un atractiu cartelIamb alguns deIs més brillantsnoms de la música valenciana, al costat d'un complet ielaborat programa musical a carrec deIs propis músics dela "colla". No obstant aixo , el magne espectac1e va superarqualsevol expectativa.

Va arrencar amb Pep Gimeno, "El Botifarra", que vaoferir una exceHent mostra del cant tradicional de lesnostres comarques. Al costat d'ell, Miquel Gil, va fer galade la seua singular veu en un parell de temes. El públic vaaplaudir agra'it aquesta primera part, pero les ovacions

augmentarien en intensitat ambels músics de La Degolla,dirigits per Jordi Sempere,repassant un complicat i brillantrepertori amb obres deFrancisco Valor Llorens, SaülGómez Soler, Ángel Uuís

Lft DftJOllA' Ferrando i B. Coulais Barratier.\J 1I El conjunt es va complementar

amb coHaboracions de nivell:la soprano Natalie Karklelite,el violoncel'lista Ausias

Gisbert, el jove cantor Mauro CastelIó o la Coral de laCapelIa de l'Assumpció de CastalIa. Un grup de metalI,pianos, sintetitzadors, "sac de gemecs" ... arrodonint un granespectac1e, que va culminar amb una colossal "Muixeranga"i el públic posat en peus.

La festa va arribar a la seva apoteosis amb Al Tall cantantels seus grans c1assics, com "Tio Canya" o "El cant deIsMaulets", un colofó de luxe a una vetlIada que costaraoblidar.

----------------------------------------- ----

INFORMACIÓ DOL~AINA I TABAL_

"VINTE ANIVERSARI DEL GRUP DE DOLf;AINERSAlcoidigital (6/12/09)

E, ;lNTÉ ANIVERSARiIB. 'IOlllleJ'••

1Grup de Dol9ainers aleoia "La Degolla" va celebrar anit amb unconcert especial el Vinte aniversari de la formació. El Teatre deIsSalesians, pIe de gom a gom, es va bolear amb el concert que vafer un repas per algunes de les peces més significatives i reconeixiblesde la música de dol9aina. Pep Gimeno "Botifarra", Miquel Gil i

els membres de Al Tallli feren l'acompanyament a la celebració.

xx Aniversari Degolla concert

--

A.G. Un concert de tres hores sembla realment poc per acornmemorar el vinre aniversari d'un deIs grups de dol9ainersmés representatius del País Valencia. Responsables de larecuperació de l'instrument de la dol9aina a Aleoi i artífexde la renovació i invenció deIs usos d' aquest instrumenttradicional, La Degolla va fer vibrar un públic que, desprésdel concert, encara semblava voler-ne més.

A l'espectacle hi van tindre una gran responsabilitat el"cantaor" de Xativa Pep Gimeno "Botifarra", qui vainterpretar un deIs cants de dol tradicionals, acompanyatde dos deIs "ballaors" del Grup de Danses La Carrasca. Tali com va recordar, "el ball se solia fer a la mort d'algunacriatura. L'última vegada que es va sentir i ballar de formanormal va ser l'any 1924 al soterrar d'una xiqueta de dosanys de la Costera de nom IHuminada".

Miquel Gil va interpretar Teresa, en honor del grup i del'Ovidi Montllor. Gil també va cantar alguna de les pecesmés reconegudes dels seus darrers treballs, com L'Amorés Déu en Barca, un tema fet sobre els versos del poetaEnric Casassas al disc Organic. També va tocar amb els

membres del grup Al Tall, que es van sumar a la celebracióde La Degolla amb la seua música.

La Muixeranga _______________

El moment més emotiu del concert arriba arnlt lainterpretació de la Muixeranga, on tots els components delgrup van fer valdre la seua capacitat per a reinterpretar undeIs temes més reconeguts de la música d'arrel plenamentvalenciana. Acompanyades per música de piano, violonceli altres instruments de vent, les dol9aines del grup vanentusiasmar els presents.

Amb la Col·laboració de:

NIVERSITATAUME+

-

___________XAFARDECOLLES_

XAFARDECOLLES.Notícies íntimes del món de les Colles

• El nostre amic, Rafa Alabau és des demaig president de la gaiata 8 Portal del'Qm, una clara mostra de la implicació dela gent de les colles en el món de la festade Castelló. Li desitgem el millor del món.

• La Regidoria de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Castelló ha editatla guia El camí de la Magdalena, un fullet iHustrat que reculllageografia, paratges, historia i simbologia del trajecte que porta desde la pla¡;a Major fins a l'ermita de Santa Maria Magdalena. Elpodeu trobar en qualsevol tinen¡;a d'alcaldia i en edificis municipals.

• El coHaborador d'aquesta revista, Álvar Monferrerha estat nomenat Guillem de Montrodó 2010, per laMilicia Templaria de la Germandat deIs Cavallers dela Conquesta. Estem conven¡;uts que ho portara moltdignament.

• Ens ha contat un pardalet, que el nostrepresident, Ramon de Canet i el CavallersTemplers de Castelló van arrasar enl'entrada del Rei Cristia, Jaime GarcíaGuía, a la Vila Joiosa el passat 25 dejuliol. Per cert, es trobaren a LeandreEscamilla, estava organitzat per XarxaTeatre.

• Mari Paz LázaroEspadas i AnaFrías Llorens rei­nes de les Festesde la Magdalena2010.

• Lorenzo Casanovas nouprohom de la GermandatdeIs Cavallers de la Con­questa, benvingut.

• EIs CavallersTemplers de Cas­telló nomenatsHermano Mayorde la SetmanaSanta 2010 per laConfraria delCrist de Medina­celi.

• Joanjo Trilles reelegitper a dos anys més alfront de la nostra Fede­ració.

=

• Ja esta en marxa la Secció de Jocs-Esports Tradicionals.Amb la coHaboració de la Federació de Jocs-EsportsTradicionals de la Comunitat Valenciana, el CEFIRE iel Patronat d'Esports s'ha realitzat un Curs de monitor­animador de Jocs Tradicionals que ha estat un exit departicipació amb 36 alurnnes.

• La gran família deIs magres segueix fent-se gran, elpassat mes d'octubre va naixer Lluna, filla de SoniaSanz i CarIes Mulet, de la Colla "El magre". Benvinguda.

• La colla "Reyes" representara a la nostra Federacióen els diferents campionats de birles que es faran enles nostres comarques.

..-------------------------J

Jordl Psu, Mestre Templer 2010

(A)*€1e-~

*ÁMBITü cultural

--

AJUNTAMENTCultura