Dossier de premsa

CaixaForum Madrid

Del 15 de febrer de 2017 al 28 de maig de 2017

TERRA DE SOMNIS

Cristina García Rodero

Nota de premsa

Terra de somnis

Cristina García Rodero

Terra de somnis ens mostra sense complexos la singularitat i asimetria del món rural de l’Índia. És la clau d’accés a l’Índia més desconeguda, un mapa social on les ombres recuperen la vida; un escenari on es confon el passat amb el present, el natural amb el sobrenatural i el fantàstic. A través de les fotografies fetes per la consagrada fotògrafa Cristina García Rodero, l’exposició vol donar veu a les dones de comunitats rurals d’Anantapur (Andhra Pradesh) i posar en relleu el seu poder de transformació de les comunitats on viuen. Obstinada i desmesurada, Cristina García Rodero s’ha sabut submergir en aquest món, fondre en l’alegria i el patiment dels qui encobreixen amb color i distinció els clarobscurs de la seva pròpia existència. L’exposició Terra de somnis, organitzada per l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Vicente Ferrer, que es va poder visitar a CaixaForum Barcelona fins al 8 de gener de 2017, ara arriba a CaixaForum Madrid.

Madrid, 15 de febrer de 2017.- L’Obra Social ”la Caixa” presenta a CaixaForum Madrid l’exposició Terra de somnis, de Cristina García Rodero, una mostra de 80 fotografies, organitzada amb la col·laboració de la Fundació Vicente Ferrer, que reflecteix la vida quotidiana dels habitants d’Anantapur, a l’estat d’Andhra Pradesh, una de les zones més pobres de l’Índia, on viuen les comunitats més marginals i vulnerables del país.

A través de les imatges de la consagrada fotògrafa Cristina García Rodero, es vol sensibilitzar el públic sobre la vida dels habitants d’Anantapur i difondre les accions de cooperació internacional que allà porta a terme la Fundació Vicente Ferrer amb la col·laboració de l’Obra Social ”la Caixa”. Aquesta mostra forma part de la programació cultural de les exposicions de fotografia de l’Obra Social ”la Caixa”, que volen mostrar la influència de les imatges en la sensibilitat contemporània i destacar el paper dels grans creadors visuals del segle XX en la nostra manera de veure el món.

«Una sinestèsia de colors, sons, olors, tactes, sabors. Cada llar com un

taller de sensacions, emocions i memòria. Cada instantània com el

germen d’un relat en el qual tot parla» Manuel Rivas

Shirvani el dia del seu casament. Subjecta un sac ple d’arròs que oferirà a la família del nuvi i que simbolitza la confiança que a la nova família no li faltarà mai menjar.

Durant un mes i mig, Cristina García Rodero ha visitat hospitals, centres d’acollida de dones víctimes de maltractaments, tallers, escoles i cases, fent retrats que donen veu a persones sovint oblidades: nens i nenes, persones amb discapacitat i, molt especialment, dones. Mares, camperoles, cosidores, núvies de diferents confessions, professores, infermeres i estudiants tenen un paper destacat en aquest projecte, i representen un dels principals motors de la transformació de les comunitats d’Anantapur. L’escriptor gallec Manuel Rivas puntualitza en el catàleg de l’exposició: «Veiem aquestes mirades i aquestes mans. Són mirades que somien, sí,

però, el que és més important: exerceixen el dret a somiar. L’activisme de les dones, organitzades en assemblees, és la principal energia alternativa que està transformant Anantapur. Aquesta xarxa solidària ha fet possibles centres de protecció de dones maltractades, cooperatives d’autosuficiència, assistència sanitària a totes les cases, subministrament d’aigua a cada llogaret, milers d’habitatges dignes. A l’Índia, que ja no és la “terra oblidada”, sinó un referent, un dipòsit d’esperança.»

A través de Terra de somnis, Cristina García Rodero mostra sense complexos l’Índia més desconeguda, un mapa social on les ombres recuperen la vida; un escenari on es confon el passat amb el present, el natural amb el sobrenatural i el fantàstic. Manuel Rivas descriu aquesta atmosfera amb detall: «A l’Índia de Cristina García Rodero, hi veiem aquesta trama singular d’espai i temps. I hi veiem “l’aparició irrepetible d’una llunyania, per més propera que pugui ser. No, no sabem com ho ha fet. En podem conèixer circumstàncies, detalls, localitzacions. Podem aprofundir en cadascuna de les fotografies. Podem “llegir-les”. Però el que és diferent, el que les fa extraordinàries, és que podem sentir-ne la imantació. Cadascuna és un imant. En conjunt, és una obra d’imantació. I l’efecte del corrent no s’acaba aquí: ens imanten.» Obstinada i desmesurada, Cristina García Rodero s’ha sabut submergir en aquest món, fondre en l’alegria i el patiment dels qui encobreixen amb color i elegància els clarobscurs de la seva pròpia existència. En aquest sentit, Manuel Rivas afegeix: «Escenaris d’intensificació, de dramatúrgia natural, on no només les persones sinó també els estris, els animals i les coses apareixen amb un decòrum que no amaga, quan emergeix, ni el malestar ni el dolor. No hi ha embelliment. Hi ha, això sí, intensificació. Una sinestèsia de colors, sons, olors, tactes, sabors. Cada llar com un taller de sensacions, emocions i memòria. Cada instantània com el germen d’un relat en el qual tot parla.» Cristina García Rodero, una revolució en el paradigma del mirar Cristina García Rodero és una figura tutelar de la fotografia universal, tant per la seva personalitat com per la repercussió nacional i internacional de la seva obra. Nascuda a Puertollano (Ciudad Real) el 1949, es va llicenciar en belles arts per la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat la primera espanyola a entrar a la prestigiosa agència fotoperiodística Magnum, i entre els seus treballs destaca España oculta, que forma part de la col·lecció de l’Obra Social ”la Caixa”. Ha rebut nombrosos premis, entre d’altres, World Press Photo 1993, Premio Nacional de Fotografía 1996, FotoPres ”la Caixa” 1997, PHotoEspaña 2000, Premio Godó de

Fotoperiodismo 2000 i les medalles d’or al Mèrit en les Belles Arts 2005 i de Castella-la Manxa 2016. L’Obra Social ”la Caixa” a l’Índia L’Obra Social ”la Caixa” té el ferm compromís de contribuir a eradicar la pobresa a les comunitats més vulnerables de països de l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Àsia. En aquest sentit, dóna suport a projectes d’ajuda humanitària i de desenvolupament socioeconòmic, concebuts per millorar substancialment les condicions de vida dels més vulnerables, en col·laboració amb les principals organitzacions de desenvolupament. Així, des del 2001 l’entitat ha col·laborat en més de 22 projectes a l’Índia —que han beneficiat gairebé 370.000 persones— 5 dels quals van ser duts a terme per la Fundació Vicente Ferrer. La Fundació Vicente Ferrer La Fundació Vicente Ferrer (FVF) és una organització no governamental de desenvolupament compromesa des del 1969 en el procés de transformació d’una de les zones més empobrides d’Andhra Pradesh i Telangana (sud-est de l’Índia), amb comunitats en risc d’exclusió i col·lectius vulnerables, com dones, nenes i persones amb discapacitat. Actualment treballa a 3.268 pobles i beneficia més de tres milions de persones.

Més informació (premsa, entrevistes i reportatges)

Departament de Comunicació de l’Obra Social ”la Caixa” Ariadna Puig: 934 044 095 / 626 282 905 / apuig@fundaciolacaixa.org http://www.lacaixa.es/obrasocial/ https://caixaescena.org/ Sala de Premsa Multimèdia http://premsa.lacaixa.es/obrasocial

Twitter @fundlacaixa

Terra de somnis Cristina García Rodero

Tejasre i Prameela, de 12 i 10 anys, actuant després de finalitzar les

manifestacions del Dia de la Dona, el 8 de març. El teatre és una eina

educativa molt poderosa: en aquest cas, l’obra vol conscienciar la

població del problema dels avortaments selectius per raó de gènere.

Nancharamma amb el seu nét Kullayappa. Es cuiden

mútuament durant l’absència de la mare, que acaba

de donar a llum a l’Hospital de Bathalapalli.

Una cuidadora ajuda uns infants a practicar

exercicis per millorar la seva mobilitat al

Centre de Paràlisi Cerebral de Bathalapalli.

La mare, esgotada, descansa al costat del seu fill a la Unitat de Pediatria de l’Hospital de Bathalapalli, el centre sanitari més gran de la FVF.

Nagamani, de 6 anys, pateix glaucoma congènit, provocat per una pressió intraocular anormal que danya el nervi òptic i causa ceguera irreversible si no es tracta a temps. És una malaltia poc comuna que apareix entre el naixement i els tres primers anys de vida (afecta 1 de cada 30.000 bebès).

Una nena juga amb un xai a Bukaraya Samudram durant la festivitat del Teru

Beneficiària d’un habitatge de la FVF al poblat de

Gandhinagar (districte de Kurnool). Pertany a la tribu

chenchu, que continua vivint de la recol·lecció i la caça.

L’analfabetisme i les dificultats per accedir al sistema sanitari

escurcen la seva esperança de vida, ja que molts moren per

malalties prevenibles.

Malamma gira el cap amb força per alliberar al

suposat dimoni que porta a l’interior. Temple de

Hanuman, a Kasapuram (àrea de Guntakal).

Nandini B. és albina, estudia a l’Escola de Primària per a

Persones amb Discapacitat Visual de Bukaraya Samudram,

de la FVF.

Del 15 de febrer de 2017 al 28 de maig de 2017 CaixaForum Madrid. Horari De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h Servei d’Informació de l’Obra Social ”la Caixa” De dilluns a diumenge, de 9 a 20 h Tel.: 902 22 30 40 www.laCaixa.es/ObraSocial Entrada gratuïta a l’exposició