gaudeixo del que m’envolta · les famílies, que jugaran un paper essencial en el desenvolupament...
TRANSCRIPT
Gaudeixo del que m’envolta
1. Justificació
Si analitzem les etapes del desenvolupament de Piaget, trobem que els
alumnes d’Educació Infantil han aconseguit un desenvolupament sensori-
motor que permetrà ampliar el seu camp d’experiències. Experiències que hem
de programar i donar la possibilitat que es portin a la pràctica ja que el
desenvolupament social, afectiu, físic, motor i, sobretot, cognitiu dels nens/es
d’aquestes edats, depenen de gran manera d’elles.
El nen/a de 5 anys és un investigador nat; manipula i pregunta constantment.
En la mesura que assimila i ordena les seves experiències, la seva concepció
del món que l’envolta i de si mateix es va ampliant.
Aquestes són les raons per les quals oferir una gran quantitat d’experiències
als infants és fonamental en aquests anys, ja bé sigui mitjançant activitats a
l’aula, el racó d’experiències, activitats a l’exterior en l’entorn que envolta al
nen/a... hem d’oferir als nens/es un àmbit ric en possibilitats experimentals
catalitzadores d’un desenvolupament harmònic.
En aquesta unitat ens centrarem en l’espai exterior que envolta el nen/a, al jardí
que hi ha a l’escola, duent a terme una intervenció educativa que possibiliti
experiències que acostin als alumnes al coneixement de com es realitzen
plantacions a l’hort, el cicle vital d’una planta, les seves necessitats... i que
tinguin un primer contacte amb la necessitat de reciclar i tenir una actitud
positiva davant això, com una forma de garantir i afavorir la conservació del
medi ambient.
A més en aquesta Unitat Didàctica incidirem d’una manera notòria en la
identificació i l’observació de les plantes, de manera que les considerarem com
els éssers que realment són, per després distingir les atencions que necessiten
i els productes i la utilitat que d’elles s’obtenen, creant en els nens/es hàbits
d’amor i respecte cap a tots els éssers vius que ens envolten i en especial en
aquesta Unitat cap a les plantes.
2. Contextualització
Aquesta unitat didàctica va dirigida a nens de 4 anys de l’escola El Farell. La
nostra escola disposa d’uns espais exteriors molt aprofitables i immensos, amb
un jardí que envolta els 3 edificis dels quals disposa l’escola. En aquest jardí
podem trobar un hort, que serà el que més protagonisme adquireixi en
Educació Infantil per la multitud d’experiències que es poden desenvolupar en
ell i que, a més a més, s’adapten a les característiques dels nens/es de 4 anys i
al seu desenvolupament psico-evolutiu. A més a més comptem amb la
col·laboració d’avis i àvies que vénen a ajudar-nos en el treball al nostre hort.
Temporalització: la gran majoria de les activitats es duran a terme entre el
segon i el tercer trimestre (Març, Abril i Maig), però és una proposta que es
desenvoluparà també al llarg de tot el curs, ja que al setembre hi plantem una
gran quantitat de productes de temporada que anem seguint el seu creixement
el qual acaba cap al mes d’abril. Tot i això durant la resta de l’any hi anem de
forma més esporàdica com anirem veient al llarg de la unitat.
3. Objectius
Conèixer els productes plantats a l’hort:
característiques, forma de sembra,
necessitats i creixement.
Identificar els canvis que es produeixen
al jardí amb el pas de les estacions:
tardor, hivern, primavera i estiu.
Valorar la utilitat dels productes recollits a
l’hort per elaborar receptes.
Conèixer i valorar professions i oficis
relacionats amb les plantes.
Observar i recollir dades sobre el
naixement i creixement de les plantes.
Identificar les eines relacionades amb la
plantació i l’atenció de les plantes: pala, pic,
abonament, humus, llavors...
Reconèixer les necessitats de les plantes:
llum, aigua i terra.
Participar activament en les activitats.
Valorar la necessitat de vigilar i respectar
l’entorn, mantenir-lo net, no contaminat i
participar activament en això.
Conèixer algunes característiques de les
plantes: tija, fulles, arrel, pètals.
Aprendre en quins llocs s’ha de reciclar
4. Continguts
ÀREA II: Descoberta de l’entorn natural i social
CONTINGUTS DE CONCEPTES CONTINGUTS D’ACTITUDS
Coneixement de les parts d’una planta.
Coneixement dels llocs on s’ha de reciclar
Respecte i atenció per les plantes
Valoració de la necessitat de vigilar l’entorn,
mantenir-lo net, no contaminat, i participació
activa en això. CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS
Identificació de les característiques d’un paisatge de tardor, d’hivern, d’estiu o de
primavera del nostre jardí i establir relacions als canvis produïts.
Identificació de les diferents professions relacionades amb el jardí i els útils de treball.
Discriminació de les zones de conreu d’Educació Infantil i de les de 5 anys a l’hort escolar
i etiquetatge de les mateixes.
Comprensió de la utilitat dels productes de l’hort: elaboració de receptes.
Utilització dels sentits per a l’exploració i identificació de les característiques dels
productes escollits a l’hort: textura, color, sabor, pes, grandària, forma...
Identificació i seguiment del cicle vital d’una planta observant algunes característiques
produïdes pel pas del temps i establint relacions: quan creixen més, com en tenim cura...
Progressiu establiment d’hipòtesis senzilles sobre les característiques de les plantes i el
medi en què viuen.
Atenció a les plantes: regar-les, treure’ls fulles seques, plantar llavors...
ÀREA III: Intercomunicació i llenguatges
CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS
Llenguatge escrit
Elaboració dels cartells identificadors de plantes, productes de l’horta...
Textos escrits: receptes, notes als pares, cartells....
Textos de tradició cultural relacionats amb productes de l’hort: endevinalles, contes.
Llenguatge plàstic: Tècniques plàstiques: estampacions amb fulles del jardí.
Llenguatge matemàtic: Seqüenciació del pas del temps sobre productes de l’hort.
5. Metodologia
Per al desplegament d’aquest projecte hem de dur a terme una metodologia
que no trenqui amb els principis metodològics que sempre estan presents en
les nostres aules i que són propis de l’etapa d’Educació Infantil.
La nostra forma de treball pretenen que sigui:
Lúdica, intentant que a través del joc s’adquireixin les capacitats que
ens hem proposat.
Significativa: ja que les activitats que plantegem tindran sentit i seran
funcionals per a ell/es (per exemple, els tomàquets que recollirem ens
serviran per fer l’amanida).
Activa: seran els propis alumnes els qui observin el jardí, realitzin
anotacions. Sembrin, recullin productes, escriguin notes als pares, realitzin
les receptes... i, sigui només a través de la seva pròpia activitat, com
construeixin tots i cadascun dels aprenentatges marcats.
Quotidiana: utilitzant el medi que ens envolta (el jardí del nostre centre)
com una font inesgotable de recursos i experiències.
Globalitzada: atenent a tots els plans del desenvolupament.
Afectiva: creant un clima en què es sentin estimulats i motivats per
conèixer aquest jardí botànic que està en el nostre centre.
Que tingui en compte els coneixements previs dels infants per tal de
potenciar la continuïtat dels seus aprenentatges.
Quant a l’organització temporal dedicarem una hora a la setmana per sortir al
jardí i realitzar l’activitat que es consideri oportuna en aquest moment. A més a
més es treballaran aspectes d’aquesta programació en els moments dedicats al
treball- joc per racons, a les assemblees...
Una característica d’aquesta unitat per al seu bon desenvolupament i per que
els nostres alumnes adquireixin més coneixements, és la coordinació amb
l’etapa d’Educació Primària en algunes de les activitats plantejades i que
anirem esmentant conforme es vagin desenvolupant.
5.1. Recursos materials i humans
Entre els recursos materials podem destacar:
Estris per la sembra: pic, pales, humus, regadora, rastrell...
Llavors, cotó, aigua.
Quaderns de receptes, contes de productes de l’hort, tauletes per
identificar els espais conreats a l’hort...
Els recursos humans són:
Jardiners que ens visiten a l’aula.
Educadors.
Les famílies, que jugaran un paper essencial en el desenvolupament de
la unitat: preparar el terreny de l’hort, la sortida al mercat, elaborar receptes
que els seus fills porten a casa, aportar llibres, materials per a la sembra... i
permetent d’aquesta manera que s’estableixi una continuïtat entre ambdós
ambients, actuant sempre amb criteris comuns d’actuació que els farem
arribar a través de les reunions generals i afavorint d’aquesta manera
l’educació integral dels seus fills/es i els nostres alumnes.
Alumnes.
Cuiners/es del centre.
6. Activitats
És molt important fer una programació exhaustiva i ajustada de totes i
cadascuna de les activitats que volem dur a terme perquè totes les vivències
dels nens/es resultin el més gratificants possibles i en elles s’assoleixin les
cotes més altes d’aprenentatge.
La programació de les activitats haurà d’estar ajustada a les necessitats reals
dels nostres alumnes, per això serà primordial conèixer els coneixements
previs dels alumnes a través d’activitats d’iniciació.
6.1 Activitats d’iniciació
PRIMERA SORTIDA AL NOSTRE JARDÍ
Abans de començar l’activitat realitzarem una assemblea per detectar les
idees prèvies dels nostres alumnes: sabeu què és el que envolta el nostre
centre?
Deixarem que donin les seves opinions i procurarem que siguin ells qui
proposin fer una visita per veure què és el que ens podem trobar.
En primer lloc, el nostre objectiu és que arribin a descobrir les diferents
zones en que es divideix el nostre jardí (hort, arbres, camp de futbol, zona de
les casetes, zona de les rodes, sorral...). Tot seguit realitzarem altres
activitats com:
Observem les diferències d’uns espais a altres.
Observem les característiques de la tardor en el nostre jardí.
Realitzem fotografies.
Per finalitzar aquesta primera sortida, realitzarem una assemblea recopilatòria
de totes les experiències viscudes. Amb les fotografies que ells mateixos han
realitzat durant l’estada al jardí, projectarem a la Pdi i comentarem cadascuna
d’aquestes imatges.
Plantejarem la qüestió següent: qui cuida el nostre jardí?
Entre tots elaborarem una llista en la que es detalli quines coses ens interessa
preguntar a la persona que convidem a explicar com es cuida el jardí, les
plantes, ... pot ser un avi dels que ens ajuda o bé un jardiner del poble que
vulgui implicar-se en el nostre procés d’aprenentatge.
Enregistrem els sons de l’entorn:
Amb un aparell d’enregistrar sortirem altre vegada al jardí però per buscar amb
un altre sentit, l’oïda. Escoltarem què és el que sentim i intentarem enregistrar-
ho. També hi farem foto si és que ho podem veure.
Un cop a l’aula prepararem un joc d’associació de so i imatge.
VISITA D’UN JARDINER
Mitjançant la visita del jardiner aprofitarem per saber més coses del nostre jardí
i que ens doni resposta als nostres dubtes.
Serà una bona ocasió perquè ens ensenyi i ens orienti sobre la plantació
d’alguns productes de l’hort i per conèixer els estris necessaris per a això.
Visualitzem una obra de titelles: El Jardí d’en Pep. Abans d’anar al teatre,
però visualitzarem una petita seqüència en video per tal de fer-nos una idea de
l’obra que anem a veure:
http://www.youtube.com/watch?v=mjF6V6N9zhY
6.2 Activitats de desenvolupament
ACTIVITATS RELACIONADES AMB L’HORT ESCOLAR
Visita al mercat
Abans de realitzar la visita farem una assemblea en què veurem:
Quines coses es poden trobar en un mercat?
On es troben les hortalisses?
Què fem amb elles?
Qui ens les ven?
Com són?
La sortida estarà degudament planificada i el seu objectiu serà observar i
conèixer diferents hortalisses així com preguntar al fruiter quina és la seva
procedència. Podem comprar-ne algunes per tal de poder-les examinar millor
un cop haguem arribat a la classe.
Sala d’informàtica:
Amb mig grup a la sala d’informàtica farem jocs del Jclic de les fruites.
Com que a la classe hi ha varis nivells, proposarem aquests dos jocs. En funció
de cada nivell ells mateixos podran jugar a un o a l’altre, on se sentin més
còmodes. La mestra guiarà a l’infant i l’ajudarà si té dificultats.
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3414
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3621
Delimitem l’hort:
Ja estarà dividit l’espai dedicat a l’Educació Infantil i a l’Educació Primària i els
nostres alumnes donaran idees de com dividir el de la nostra etapa. Una
solució pot ser realitzar 6 quadrats al terra amb un pic. Per a la preparació dels
solcs podem demanar la col·laboració dels pares.
Per saber exactament quin és el nostre, plantejarem als nens/es fer un cartell
identificador (realitzat per ells) en el que es pugui llegir “productes plantats per
l’aula de 4 anys”, i en el que es pot incloure algun dibuix característic.
Recollim tomàquets
Per fer la plantació dels tomàquets necessitarem la col·laboració dels alumnes
d’Educació Primària. Ells seran qui plantin en els solcs els tomàquets ja que
aquesta activitat de plantació requereix una atenció excessiva per a nens/es de
4 anys. Els nostres alumnes seguiran tot el procés i ajudaran en el que puguin
als seus companys més grans.
Un cop plantats, nosaltres col·laborarem en algunes cures bàsiques, com
regar-los.
Cada vegada que anem i tornem de l’hort serà necessari treballar les normes
de comportament i afavorir actituds d’higiene com:
No trepitjar el que es planta.
Deixar els estris recollits i nets.
Netejar-se les sabates en entrar a la zona interior.
Rentar-se les mans després de treballar a l’hort.
Esperar el seu torn amb paciència...
Un cop crescuts els tomàquets anirem a recollir-los a l’hort i observarem les
seves característiques: color, forma, textura, pes, grandària...
Aquestes sortides seran aprofitades també per observar les característiques del
nostre jardí en l’hivern i conèixer altres productes plantats a l’hort intentant
desxifrar el codi dels seus cartells identificadors.
Per tal d’emfatitzar el coneixement de les eines que utilitzem a l’hort realitzarem
l’activitat Les eines de l’hort en mig grup a la Pdi.
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3477
Mantenim els productes:
Guardarem els tomàquets per a la següent activitat a la nevera de la cuina
escolar i aprofitarem l’ocasió per treballar habilitats socials: demanar-lo si us
plau a les cuineres, donar les gràcies... i així, conservar-los adequadament.
Elaborem receptes:
Farem una amanida de tomàquets. A mida que l’anem fent anirem senyalant
els ingredient i el mode de fer-los. Els passos que seguirem seran:
L’escrivim en el quadern personal de receptes.
Observem novament els tomàquets i les seves característiques.
Llegim en comú les receptes.
Realitzem les normes d’higiene abans de l’elaboració de la recepta:
rentar mans i rentar els tomàquets.
Elaborem la recepta: tomàquet tallat, li posem oli i sal, ho provem,
seguint les normes ja conegudes que cal seguir a la taula.
Convidem a degustar-lo als alumnes de Primària.
Portem la recepta a casa.
Plantem raves:
El rave és una hortalissa que ens permet que siguin els nens/es de 4 anys els
qui desenvolupin el procés complet de plantació, atenció i recollida. Aquesta
activitat començarà amb una assemblea encaminada a què els alumnes
coneguin quina llavor plantarem: com és, de quin color és, la grandària... i
realitzarem a la pissarra una llista (treballant la lecto- escriptura) dels estris que
necessitem per poder plantar-les a l’hort (pic, regadera...).
A continuació recordarem les normes a seguir a l’hort, elaborarem el cartell
identificador on es pugui llegir “raves 5 anys ” i establirem els passos a seguir
en la plantació de les llavors:
Removem la terra.
L’humitegem.
Col·loquem les llavors.
Les cobrim amb humus.
Les tornem a regar.
A les següents setmanes anirem a regar-les, donant anteriorment un passeig
per tot el jardí i observant les característiques de la primavera. A continuació,
observarem el naixement de les flors. També comprovem que les llavors
plantades per altres grups poden haver crescut menys que les plantades per
nosaltres. Posteriorment a l’aula parlarem sobre el que hem observat:
Totes les fulles han crescut per igual?
Per què?
Han crescut més ràpid els raves que els tomàquets?
La recollida dels raves es pot realitzar al principi o a mitjans de maig i un cop a
classe tallarem amb atenció la tija de les fulles, els netejarem i tallarem les
petites arrels amb les tisores.
Un cop tots preparats, els observem igual que els tomàquets i realitzem una
assemblea per veure què podem fer amb ells, podent arribar a la conclusió
d’emportar-nos alguns a casa i altres utilitzar-los en la botiga i la cuineta del
racó del joc simbòlic.
Recollirem informació de com van creixent els raves, mesurarem des que els
vam plantar fins que els recollim i cada setmana farem 4 fotografies des de
diferents prespectives, però sempre des de 4 punts que assenyalarem a terra.
D’aquesta manera un cop acabat el procés farem un power point amb el procés
de creixement de la planta.
Recollida de faves:
Al principi de maig es poden recollir les faves sembrades pels alumnes de
Primària a l’hort.
Posem en comú la forma de recollir-les (amb les mans i tallant-les
adequadament amb les tisores).
Un cop recollides ens les emportarem a la classe i tornarem a treballar diversos
aprenentatges amb elles (color, textura, grandària, dins/ fora, fruits...). Les
obrirem i les tastarem realitzant abans les normes d’higiene establertes.
Les sortides que realitzem al jardí per a l’atenció i recollida dels raves i les
faves s’aprofitaran per observar les característiques i els canvis produïts al
paisatge amb l’arribada de la primavera.
ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL TALLER DE NATURA
A les sortides que realitzarem per regar els raves plantejarem la qüestió: què
creix per sota la terra?
La gran majoria sabran que són les arrels però ho experimentarem en un taller
de natura.
En primer lloc, realitzarem una nota als pares (escrita per ells) en la que els
demanarem la seva col·laboració per portar a l’aula els materials que
necessitem per sembrar la planta:
Vas de plàstic transparent per poder observar les arrels.
Cotó.
Llavors (cigrons, mongetes, llenties).
Un cop a l’aula tots els materials els posem en comú i plantegem dubtes com:
Com els plantem?
Quin serà el lloc més adequat per col·locar-los a la classe?
Quines necessitats té?
La plantació es realitzarà per grups de 5 alumnes en el moment dedicat als
racons, concretament al racó d’experiències (MIRAR ANEX). Els passos són:
Escrivim el nom al nostre vas.
Humitegem el cotó.
Col·loquem les llavors.
Les col·loquem en un lloc on els arribi el sol.
Al seu torn, plantarem algunes llavors sense humitejar el cotó i les col·locarem
en una altra zona de l’aula perquè comprovin les diferències.
Els dies següents les regarem, observarem els canvis que es produeixen i
apuntarem les conclusions en una cartolina amb l’ajuda de la mestra al racó de
la biblioteca:
Obertura de les llegums.
Naixement de les arrels i la tija.
Naixement de les fulles i les diferències entre unes i altres segons les
llavors plantades.
Al racó de plàstica es realitzaran dibuixos sobre els canvis que anirem
observant, utilitzant diferents tècniques plàstiques: collage, pintura de dits,
dibuixos acolorits a la base de puntillisme...
Algunes de les plantes es trasplantaran a un test amb l’abonament que hagin
portat de casa.
Les plantes es s’atendran durant una temporada a l’aula i després se les duran
a casa.
ALTRES ACTIVITATS
Coneixem els arbres i flors del jardí:
Al jardí observarem i parlarem sobre els diferents arbres i flors, les seves
característiques, parts, colors, olor, textura, forma, normes de cura...
Aprofitarem l’activitat per treballar conceptes com “gran- mitjà- petit; al davant-
al darrere; a un costat- a l’altre; al voltant de...
Conta- contes:
Per tots és conegut l’enorme interès que els nens/es d’Educació Infantil senten
per la literatura infantil: per això, a través dels contes podem afavorir el
coneixement dels productes de l’hort pels nostres alumnes i el potenciament
del reciclatge.
Aquests també s’aprofitaran per afavorir la maduració psicoafectiva i
l’adquisició d’hàbits de salut (a través d’una adequada alimentació amb aquests
productes), utilitzant per a això els personatges dels contes que són
representats per diferents productes de l’horta.
Els títols dels contes són:
El secret de l’horta (coneixem els productes de l’hort)
Els raves es perden (treballem com reaccionar en perdre’ns i conèixer la
nostra direcció, poble, ciutat i telèfon)
L’arribada de l’enciam (acceptar a un nou company)
El tomàquet fa trampa (respectar les normes de joc)
L’all s’escapa (solucionar problemes mitjançant el llenguatge i no fugir
d’ells evitant-los)
Les tres bessones i les tres erres (potenciament del reciclatge).
Contarem un cada setmana a l’hora dedicada al conte, realitzant posteriorment
una xerrada, treballant els continguts del conte, veient la semblança amb els
productes de nostre hort i comentant la moralitat dels mateixos.
Ens fotografiem al jardí:
Totes les activitats que hem anat desenvolupant es fotografiaran per a després
a l’aula realitzar activitats com:
Seqüenciar-les en el temps
Observar les diferències de les distintes estacions.
Col·locar-les en un àlbum i escriure (dins les possibilitats de cadascú)
quina és l’acció que es realitza en la fotografia. Aquests àlbum estarà al racó
de la biblioteca i es podran observar sempre que es vulgui.
Afavorir el llenguatge realitzant lectures d’imatges.
ACTIVITATS DE RECICLATGE
Elements no convidats al jardí:
El desenvolupament d’aquesta activitat consisteix que els nostres alumnes
distingeixin els elements naturals del jardí i els elements contaminants.
Probablement no trobem aquest tipus d’elements contaminants al nostre jardí,
és per això que la mestra prèviament distribuirà per l’hort i per alguns llocs del
jardí diferents materials que els nens/es han de reconèixer com a contaminants
Aquests materials representaran els quatre grans grups en que es recicla les
escombraries: paper, cartró...; ampolles de plàstic, taps de plàstic...; ampolles
de vidre i clofolles de plàtan, per exemple.
A la classe proposarem netejar el jardí i l’hort d’aquests materials i portar tots
aquests productes a l’aula per classificar-los. Proposarem qüestions com:
Són tots iguals? Per què? En què es diferencien?
Es tiren tos al mateix contenidor?
Quants contenidors hi ha? Per a què serveixen?
Per què cal separar les escombraries?
De quins colors són? Quins productes es corresponen a cada color?
Un cop realitzades les reflexions els suggerirem de reciclar-los nosaltres
mateixos. Així, agafarem tots els productes que hem recollit i els llençarem als
contenidors de reciclatge del centre.
Aprofitarem també per fer el JClic de les 3 Erres, d’aquesta manera
potenciarem el reconeixement dels diferents contenidors, i què hi hem de
llençar a cadascun. Cal crear un hàbit de selecció de brossa.
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3474
També realitzarem el joc de compostatge per tal que els infants entenguin el
procés de les deixalles.
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3456
Elaborem contenidors:
Realitzarem al racó de plàstica contenidors de reciclatge per tenir-los a la
classe i així, en tot moment, poder reciclar.
Altres activitats que podem fer són:
Observar si al carrer o a prop de l’escola hi ha contenidors de paper, de
vidre i de plàstic. Observar quins dibuix té cada contenidor, què representa,
què ens vol dir...
Els encarregats setmanals de cada taula de recollir el material també
s’encarregaran de controlar els productes que es reciclen i de buidar els
contenidors al final de la setmana en els contenidors del centre.
Encistellem al contenidor corresponent
Es divideix el grup- classe en dos o tres grups (uns 7 o 8 nens/es per grup).
Es col·loca en el mig de l’aula els tres contenidors: el de paper, el de vidre i
el de plàstic (confeccionats per ells mateixos en el racó de plàstica). Primer
jugarà un dels grup. Cada nen/a portarà a les mans dos objectes: un de
plàstic i un altre de paper. Hauran de caminar de genolls per l’aula mentre
soni la música. Quan aquesta pari i des d’on siguin hauran d’encistellar els
diferents objectes dins dels contenidors corresponents. Es sumarà un punt
per cada objecte que s’hagi encistellat en el contenidor corresponent.
Seguidament sortirà el següent grup.
ACTIVITATS INDIVIDUALS
Relacionar els diferents productes dibuixats en una fitxa amb el
contenidor que li correspongui. (ACTIVITAT AVALUACIÓ)
Fitxa on apareguin els tres contenidors i on ells hagin de dibuixar al mig
del contenidor el símbol que representi. Escriure a sota el nom de cada
contenidor: PLÀSTIC, VIDRE, PAPER.
Fitxa on hagin d’escriure les parts d’una planta relacionant-les amb el
seu dibuix. Prèviament treballarem l’escriptura dels noms en grup, els
escriurem a la pissarra entre tots per tal que els serveixi de mostra.
(ACTIVITAT AVALUACIÓ)
Realitzar un dibuix lliure d’una planta. Recordar entre tots les parts de les
plantes, el seu color, la seva forma... observar-ne una mentre parlem.
Fitxa on aparegui una parada del mercat de verdures i d’hortalisses i on
els nens/es hagin de dibuixar aquests productes.
7. Avaluació
En qualsevol cas, tota intervenció educativa és susceptible de millora, i per
això, requereix una avaluació.
L’avaluació es durà a terme al llarg de tot el desenvolupament de la unitat
didàctica realitzant una avaluació inicial sobre els coneixements que els nostres
alumnes tenen sobre aquesta temàtica. Aquesta anirà seguida d’una avaluació
contínua, al llarg de totes les activitats, que ens donarà informació de com
s’està desenvolupant el procés d’ensenyament- aprenentatge i ens permetrà
realitzar les modificacions que creiem oportunes en la nostra programació.
Pel que fa l’avaluació, la més adequada per a aquestes edats és l’observació
directa, anotant els fets que considerem més significatius.
No sols s’avaluaran els aprenentatges dels nostres alumnes sinó que també la
nostra pràctica educativa, per això ens plantejarem també uns ítem d’avaluació
que ens ajudin a millorar el nostre treball amb els alumnes.
7.1 Avaluació del procés d’aprenentatge.
Avaluació inicial: l’activitat de la primera sortida al jardí ens permetrà veure
quins són els coneixements previs dels nostres alumnes.
Avaluació formativa:
Mostra interès per les activitats realitzades al jardí.
Segueix les normes establertes a l’hort: respecta els conreus, espera el
seu torn amb paciència...
Identifica els canvis que es produeixen en el jardí amb el pas de les
diferents estacions: tardor, hivern, primavera, estiu.
Mostra interès per provar els vegetals trets de l’hort.
Coneix les parts en què es divideix les plantes: tija, fulles, arrels i pètals;
la seva atenció i necessitats.
Identifica i utilitza adequadament les eines relacionades amb la plantació
i l’atenció de les plantes: pala, pic, regadera, abonament, humus, llavor...
Participa activament i amb il·lusió en la sembra de llavors i de la seva
atenció.
Li agrada anar a l’hort i participar en la recollida dels productes.
Observa i recull dades d’experimentacions senzilles realitzades a l’aula i
al jardí i li agrada d’exposar les conclusions als seus companys.
Respecta les opinions dels altres.
Utilitza adequadament distintes tècniques plàstiques per plasmar el
desenvolupament de les experimentacions.
Coneix els distints contenidors que hi ha per reciclar i els productes que
en ell cal introduir.
Valora la necessitat de tenir cura de l’entorn, mantenir-lo net, no
contaminat i participa activament en això.
Ha adquirit hàbits d’higiene a la presa d’aliments (rentar-se les mans,
rentar els productes...)
Assumeix la responsabilitat del treball en grup.
Avaluació sumativa: observació dels resultats de les activitats individuals
senyalades com ACTIVITAT D’AVALUACIÓ.
7.2 Avaluació del procés d’ensenyament.
Les activitats han estat interessants.
S’ha tingut en compte les necessitats individuals.
S’ha permès activitats individuals i de gran i petit grup.
S’han atès els imprevistos que han sorgit.
Els alumnes han après el que estava programat.
Hem deixat cabuda a la creativitat dels alumnes.
S’ha informat a les famílies de tot el procés i hem rebut la seva
col·laboració.
Les sortides han estat programades adequadament.
El temps dedicat a les diferents activitats realitzades al jardí ha estat
suficient.
La relació dels alumnes ha estat adequada.
7.3 Avaluació del suport rebut per la família
En aquesta U.D hem necessitat la col·laboració de la família en algunes de les
activitats realitzades. La relació família- escola es necessària en tots els
aspectes del desenvolupament, i per això, és fonamental avaluar-la també.
Han participat distints pares en les diverses activitats.
Han participat per igual pares i mares.
Què els ha semblat les activitats i el tema treballat.
Quin grau d’implicació mantenen els pares.
La informació transmesa en les reunions ha estat suficient.
Etc.
http://www.lancsngfl.ac.uk/curriculum/literacy/lit_site/html/earlyyears/soundgam
es/soundgames.htm sons de l’entorn: casa, aigua i transports
http://www.xtec.es/~mgimen32/cargol/jocsnail.htm caçem cargols