paperspublicació de la lliga dels drets dels pobles 52 papers/52_papers.pdf · paperspublicació...
TRANSCRIPT
papersPublicacioacute de la Lliga dels Drets dels Pobles nuacutem 52 Hivern 2012
Europa Del somni a la decepcioacuteArcadi Oliveres
El problema de fons no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitatFrancesc Mateu
Economia pobra idees progravesperesPilar Tacheacute
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatgesEntrevista a lrsquoAda Colau
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocioOlivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica Vargas
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Revista PapersEditaData drsquo edicioacuteDipogravesit LegalConsell de redaccioacute
Revista quadrimestralDisseny i maquetacio
LLIGA DELS DRETS DELS POBLESAdreccedila
TelegravefonFaxWebAdreccedila electrogravenicaHorari drsquo atencioacuteal puacuteblic
Lliga dels Drets dels PoblesDesembre 2012
Begontildea BasterretxeaJosep Ramon GimeacutenezRita HuybensEster Garcia
Agravelex Beltran RocaMarta Reus Fagravebregas
Sant Isidre 140 (Ca lrsquoEstruch)08208 SABADELL93 723 71 0293 168 58 71wwwdretsdelspoblesorginfodretsdelspoblesorg
De dilluns a divendres de9 a 13 i de 15 a 18
Disposem drsquo una biblioteca especialitzada en drets humans de-senvolupament cultura de la pau poliacutetica moacuten arab i musulmagraveLa Lliga dels Drets Dels Pobles no comparteix necessagraveriament lrsquo opinioacute dels autors dels articles publicats en la revistaLa Lliga dels Drets Dels Pobles agrairagrave la reproduccioacute i divulgacio dels continguts drsquo aquesta revista sempre i quan se citi la font
Amb el suport de
Portada Arxiu Lliga
Desde la junta
Editorial Papers Desembre 2012
En moments difiacutecils respostes contundents Per quegrave la Lliga teacute raoacute de ser en el moment actual
El moment actual doacutena cabuda a adjectius ben di-versos complex incert desesperanccedilat injust perograve tambeacute de reflexioacute de lluita de compromiacutes Les situacions dels individus i dels collectius srsquoagreu-gen dia a dia i les formes fins ara imperants de fer poliacutetica es mostren ineficaces molt poc sensibles al patiment de la gent i sovint amb una manca drsquoegravetica destacable
En aquest context creiem que entitats com la nos-tra tenen meacutes sentit que maiEacutes evident que fer front a impagaments i patir les retallades que en el marc de la cooperacioacute venim patint en els darrers temps ens obliga a replantejar el funcionament de la Lliga perograve sortosament tambeacute hem de dir que tant des dels que fins ara han estat els nostres tegravec-nics i tegravecniques com des de lrsquoequip de voluntaris meacutes actiu la voluntat de continuar amb el projecte de la nostra entitat segueix sent una necessitat I aquesta necessitat sorgeix de continuar denunciant les situacions drsquoinjustiacutecia i de vulneracioacute dels drets de lrsquohome tant al nostre entorn meacutes proper com en zones fiacutesicament meacutes llunyanes de seguir acom-panyant les nostres contraparts i de no renunciar a plantejar noves maneres de viure que trenquin amb aquest pervers moment
La situacioacute no eacutes gens fagravecil no ens enganyem perograve el repte eacutes tambeacute constructiu enriquidor i ple drsquoes-perances Com en els inicis de la Lliga la forccedila i el futur de la nostra entitat dependragraveen gran mesu-ra de tots nosaltres Per aixograve des de lrsquoactual equip de voluntaris lluitem i lluitarem per preservar lrsquoes-segravencia del projecte posant-li la dosi drsquoimaginacioacute que ens demana aixiacute com el rigor que es mereix
Estic convenccediluda que la crisi que vivim teacute muacuteltiples vessants financera sogravecio-econogravemica poliacutetica Perograve tambeacute crec que totes aquestes vessants deriv-en drsquouna crisi meacutes profunda la crisi de valors que estagrave malmetent la nostra societat I som nosaltres la societat civil organitzada en plataformes ac-tivistes de les ONGs cooperatives i altres formes drsquoorganitzacioacute ciacutevico-ciutadana qui hem de defen-sar els drets conquerits en les darreres degravecades qui hem de denunciar els excessos i les perversions drsquoun model que ja ha esdevingut inhumagrave i qui ha de plantejar alternatives
Torna a ser egravepoca de compromiacutes de valentia i llui-ta perograve tambeacute de reflexioacute Perquegrave la reflexioacute sen-sata i pausada sense teacutemer lrsquoautocriacutetica construc-tiva tambeacute eacutes senyal drsquoavenccedil tant en el si de les organitzacions com la nostra com en el si de les societats
Ester Garcia Balantildeagrave
Sumari 3 Europa Del somni a la decepcioacute
Arcadi Oliveres
5 Retalls de premsa
6 El problema de fons no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitat
Francesc Mateu
8 Economia pobra idees progravesperes
Marta Ter
9 La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
13 Rerefons Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de
materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica Vargas
16 Cinema crisi global malestar social
Muriel Gimeacutenez
19 Activitats de la Lliga
Demanem disculpes pels possibles errors en catalagrave ja que no disposem de cap servei de correccioacuteSi alguna persona especialitzada ofereix el seu servei voluntari per a properes edicions beacute que li agrairem
3
Europa Del somni a la decepcioacuteArcadi Oliveres
Opinioacute
Professor drsquoEconomia Aplicada a la UAB i president de Justiacutecia i Pau
Als que tenim una certa edat i pot-ser des drsquouna ograveptica massa ingegravenua sersquons fa difiacutecil digerir lrsquoevolucioacute soferta per una Europa que du-rant el franquisme ens imaginagravevem com a un projecte de pau i un es-pai de llibertat i ara quan des de fa uns anys en som membres de ple dret veiem com a una estructura amb estrictes interessos econogravemics i desmesurades intencions de poder poliacutetic En aquest context el recent atorgament a la Unioacute Europea del Premi Nobel de la Pau ens apareix gairebeacute com una burla envers els meacutes febles
En efecte lrsquoEuropa dels 27 ha es-devingut una enorme maquinagraveria comercial financera i en bona mesura poliacutetica farcida de man-cances democragravetiques socials i egravetiques Veiem-ne algunes
Certament la democragravecia que es posa com a condicioacute inexcusable drsquoaquells que volen pertagravenyer a la Unioacute Europea es troba absent en lrsquoestructura meacutes genuiumlna de la in-stitucioacute Les normes no soacuten elabo-rades pel poder legislatiu si no per lrsquoexecutiu lrsquoanomenada Constitucioacute europea es degrada per falta de consens a nivell del Tractat de Lis-boa que ni tant sols rebeacute en primera instagravencia lrsquoobligatori vist i plau dels ciutadans irlandesos el Banc Central Europeu no es troba sotmegraves a cap
control democragravetic i tambeacute i no es pas un cas menor una part important dels reglaments que desenvolupen les normes fonamentals soacuten inspirats per potents lobbies econogravemics
Tampoc no resulta brillant la poliacuteti-ca social comunitagraveria que teacute un caragravecter totalment marginal (fons estructurals fons de cohesioacute social) i no entra ni de lluny en les quumlestions bagravesiques de les relacions laborals ni de les poliacutetiques de benestar Els encertats advertiments de Jacques Delors antic president de la Comis-sioacute de les Comunitats europees en el sentit de que una poliacutetica social era condicioacute imprescindible per a poder dur a terme una poliacutetica monetagraveria semblen haver quedat totalment en lrsquooblit
I eacutes precisament en la poliacutetica mon-etagraveria i en la creacioacute de lrsquoEuro com a moneda uacutenica on podem trobar alguns dels aspectes meacutes pertor-badors de lrsquoactual proceacutes de con-struccioacute europea La seva posada en marxa fou probablement precipitada en la mesura en que els criteris de convergegravencia no tenien en compte els desnivells de renda les respec-tives balances de pagaments els sistemes fiscals de cada paiacutes i les estructures econogravemiques internes Predominagrave tant sols lrsquointeregraves drsquoAle-manya i paiumlsos veiumlns en una mone-da forta i en una ortodogravexia financera de difiacutecil acceptacioacute per a molts dels membres Els extraordinaris en-deutaments els absurds salvaments
dels bancs i lrsquoespeculacioacute borsagraveria sense fre aixiacute com la impossibilitat de practicar poliacutetiques monetagraveries per part dels paiumlsos meacutes febles de lrsquoeuro han convertit a les poblacions drsquoaquests paiumlsos en hostatges del capital financer Probablement i a hores drsquoara i si no es vol una total dispersioacute monetagraveria la sortida meacutes recomanable consistiria en lrsquoadopcioacute drsquoun euro a doble velocitat que per simplificar podriacuteem situar amb al-guna excepcioacute entre els paiumlsos del Nord i del Sud del vell continent En cas contrari veurem enormes fugides de capitals disminucions consider-ables dels salaris reals tragegravedies a lrsquoestil grec i les classes mitjanes en-fontsant-se en un pou de misegraveria del que sols sobreviuragrave una minoria de privilegiats
Ens cal destacar tambeacute altres ele-ments lamentables de lrsquoactual proceacutes europeu ben lluny de lrsquoinicialment desitjat Pel que fa a Catalunya ho tenim ben clar rebem ndash gragravecies a la intervencioacute que en el seu moment hi tingueacute el govern del Partit Popular - un menyspreu i meacutes que consid-erable per les llenguumles minoritagraveries i una absoluta manca de possible participacioacute per part de les nacions sense estat El Comiteacute de les ldquoRe-gionsrdquo i municipis al marge del seu caragravecter estrictament consultiu ja demostra en lrsquoaiguabarreig del seu propi nom una total manca de sensi-bilitat al respecte drsquoaquest tema
Bandera de la Unioacute Europea
Arcadi Oliveres
4
No podem donar tampoc opinions meacutes favorables pel que fa al tracte dels immigrants Europa emigrant per definicioacute tanca policialment perograve tambeacute militarment i segura-ment de forma ilmiddotlegal les fron-teres a lrsquoarribada de nouvinguts als quals un cop acomplert el seu acceacutes al Continent no sersquols permet mobilitat interna i majoritagraveriament tampoc sersquols concedeix el dret de vot convertint-los de facto en ci-utadans de segona classe Fa basar-da veure aquest tipus de compor-tament en un continent que es va destacar ja fa un parell de segles per les seves declaracions de drets de les persones i dels ciutadans La vessant militarista de la Unioacute Eu-ropea ens condueix a albirar amb tristesa la no amagada voluntat im-perialista drsquoEuropa que amb les seves poliacutetiques de seguretat deixa clarament establert el seu desig drsquointervenir en qualsevol part del moacuten en la que hi pugui tenir inter-essos vinculats a mategraveries primeres rutes comercials fluxos migratoris etc La voluntat de crear un exegraver-cit europeu la pragravectica constant del control territorial amb diferents sis-temes drsquoespionatge i lrsquoactiva poliacutetica de fabricacioacute i venda drsquoarmaments sense cap tipus de restriccions caminen totes elles en la direccioacute in-dicada
En darrera instagravencia cal fer referegraven-cia a un parell de quumlestions poc con-
egudes i que afecten la solvegravencia egravetica de la Unioacute Europea Per una banda lrsquoacceptacioacute de la pena de mort en temps de guerra i tambeacute en temps de pau per delictes comesos en temps de guerra i per lrsquoaltra la possibilitat reconeguda en el Trac-tat de Lisboa de que la policia pugui violar el dret a la vida en el cas de manifestacions potencialment con-siderables com a insurreccioacute popular
Cal preguntar-nos com eacutes possi-ble entendre una tal degeneracioacute
Opinioacute
de valors morals que segurament es-candalitzaria a alguns drsquoaquells pares de la construccioacute europea que per un moment havien cregut en una poliacutetica al servei de les persones Sens dubte lrsquoanomenat capitalisme neoliberal els grans mitjans de comunicacioacute al servei del poder i una poblacioacute amb massa pors i individualismes estan fent triom-far el lucre el menyspreu per les per-sones i lrsquoanorreament del planeta La construccioacute drsquoEuropa en resulta doncs un ben poc recomanable exemple
Mapa de la Unioacute Europea
Exteriors i interiors del Parlament Europeu a Estrasburg
5
Retalls de premsa
RecuerdaEl otro diacutea le oiacute decir a alguien iquestY queacute fue del cambio climaacutetico Ya na-die habla de esordquo Claro Y no soacutelo del cambio climaacutetico por ejemplo iquestqueacute fue del debate sobre la energiacutea nuclear tras el ataque de paacutenico de Fukushima iquestO de la hambruna del Cuerno de Aacutefrica Quiero decir que estamos amorrados a la crisis y no somos capaces de prestar atencioacuten a nada maacutes Incluso los temas que parecen salirse de este duelo obsesi-vo por lo perdido como el independ-entismo en Cataluntildea al final se re-ducen a lo mismo creen que asiacute se escapan de la crisis
Seacute bien que esta sociedad estaacute su-friendo mucho pero pienso que hay que hacer un esfuerzo por recordar que el mundo sigue ahiacute maacutes grande y maacutes complejo que nuestros mie-dos Me revienta esa cantinela a la que muchos se aferran para justificar su pasividad ldquoCon la que estaacute cay-endo iquestcoacutemo vamos a preocuparnos de la miseria de Aacutefrica de la situ-acioacuten de las mujeres afganas de los emigrantes del bienestar de los ani-males de los derechos de los presos (que algo malo hicieron) derdquo Pero yo creo que abdicar de todas las causas no nos va a hacer menos pobres sino tan soacutelo maacutes miserables Habraacute que esforzarse porque no po-demos abandonarlo todo Por ejemp-lo olvidarse del hambre en el mundo es una indecencia Una de cada ocho personas del planeta corre el riesgo de morir de hambre en total 900 millones la mayoriacutea mujeres y nintildeas Una tragedia indigna y evitable pro-ducimos suficientes alimentos En Navidades mientras te atiborres de comilonas acueacuterdate de tu vecino de escalera que quizaacute este antildeo lo esteacute pasando fatal Pero piensa tambeacuten en los otros vecinos de la Tierra En-tra en la campantildea de Intermoacuten Ox-
fam por soacutelo dos euros alimentaraacutes a una persona en el Sahel httpwwwintermonoxfamorgesmesa-para700millonesque-es-la-mesa
Rosa Montero diario El Paiacutes11 de Desembre de 2012
Esperanccedila per als qui es refugien al SahelLa insurgegravencia rebel que va esclatar a Mali el passat 17 de gener ha provocat el desplaccedilament de meacutes de 200000 persones Els nadius de Mali busquen refugi als paiumlsos veiumlns que al seu torn estan afectats per la cri-si alimentagraveria i una greu sequera a la zona del Sahel on meacutes de tres mil-ions de persones pateixen malnutri-cioacute severa
Els intensos combats entre les tropes governamentals i els rebels tuaregs han obligat des del gener a milers de nadius de Mali a fugir a traveacutes de la frontera A causa de la inseguretat i la inestabilitat poliacutetica despreacutes del cop drsquoestat militar del passat 22 de marccedil a Mali i a mesura que els atacs srsquointensifiquen per tot el nord srsquoes-tan produint meacutes arribades diagraveries als paiumlsos veiumlns Ja soacuten meacutes de 90000 persones les que han buscat refugi al Niacuteger Burkina Faso i Mau-ritagravenia i unes 95000 les desplaccedilades a lrsquointerior estan vivint en refugis improvisats plantant cara ales tem-peratures extremes amb escassetat drsquoaigua
La majoria de les famiacutelies refugia-des pertanyen a lrsquoegravetnia tuareg perograve tambeacute hi ha persones drsquoegravetnia peul agraverab i bambara Actualment estan al-lotjades en poblats agraverids i pateixen la greu crisi alimentagraveria que estagrave pa-tint la regioacute del Sahel -composta per 12 estats- a causa drsquoanys de sequera Malgrat aixograve les hospitalagraveries comu-nitats drsquoacollida comparteixen amb
les famiacutelies nouvingudes els escassos recursos drsquoaigua i menjar
Cinc milions de persones corren el risc de no tenir prou menjar aquest any al Sahel ja soacuten meacutes de tres mil-ions els afectats per la fam La seq-uera avanccedila i els meacutes petits comen-cen a patir malalties relacionades amb la falta drsquoaigua com irritacions oculars i infeccions respiratograveries
Diversos avions han transportat aju-da humanitagraveria al Niacuteger Burkina Faso i Mauritagravenia on lrsquoACNUR teacute equips que treballen juntament amb els governs per tal de donar assistegravencia i traslladar les poblacions refugiades lluny de les perilloses zones fronter-eres
Butlletiacute Refugiats de l lsquoACNUR 2012 Nuacutemero 2
6
El problema de fons no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitat
Francesc Mateu President de la FCONGD
Opinioacute
extracte drsquoun discurs davant la Comissioacute de Cooperacioacute del Parlament de Catalunya
Segons ens diu Duncan Green en el seu llibre ldquoFrom Poverty to powerrdquo (ldquoDe la pobresa al poderrdquo) com a pregravevia abans drsquoentrar a fons eacutes que ldquotot i que fa molt de temps que diem que lluitem contra la pobresa hem de fer tambeacute un gir drsquoenfocament el problema real no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitatrdquo I si ens adonem que no hem de treballar per fer desaparegraveixer o disminuir la pobresa sinoacute perquegrave la diferegravencia entre les persones que te-nen meacutes i les que tenen menys sigui cada cop menor el tipus de feina eacutes ben diferent
I seguint el mateix autor hi ha tres factors que apareixen sempre en els moments dels grans canvis
1 Una ciutadania activa 2 Un govern eficaccedil 3 Un factor detonant incontrolable
Una ciutadania activaUna ciutadania activa eacutes la que enteacuten que per lluitar contra la iniquitat no
teacute cap sentit lrsquoassistencialisme ni tampoc parlar dels ldquopobretsrdquo Eacutes la que srsquoindigna quan veu el tractament desigual de les imatges drsquoHaitiacute per televisioacute abonant-se en la misegraveria de la gent i les imatges de lrsquo11-M a Ma-drid o de lrsquo11-S a Nova York Quegrave teacute de diferent la persona drsquoHaitiacute perquegrave la seva dignitat sigui menorHi ha una ciutadania activa que srsquoim-plica en les ONG com a voluntaris i voluntagraveries sovint despreacutes drsquoacabar la seva jornada laboral en una altra feina i robant hores al dia o al cap de setmana Una ciutadania activa que manteacute vives les ONG amb els profes-sionals que hi treballen Les ONG una gran part agrupades a Catalunya a la Federacioacute Catalana drsquoONG pel Desen-volupament fa vint anys que dema-nen fins i tot amb protestes al carrer que es destini el 07 del PIB a crear riquesa als paiumlsos empobrits Com a ciutadania activa i responsable es demana una cooperacioacute transforma-dora lluny del repartiment de beacutens o drsquoaltres ajuts assistencialistes Un dels conceptes meacutes importants i que soacuten un segell arreu de la cooperacioacute catalana eacutes parlar de drets i no de transferegravencies econogravemiques i tenir una visioacute global del proceacutes de canvi I de ser actius per sensibilitzar la so-cietat i aconseguir meacutes voluntats que srsquoafegeixin a la causa del canvi
Un govern eficaccedilEl segon factor de canvi no menys important eacutes disposar de governs efi-caccedilos I sorgeix la pregunta quegrave eacutes per les persones compromeses amb la solidaritat i la cooperacioacute un govern eficaccedil en mategraveria de cooperacioacute
Un govern eficaccedil eacutes aquell que en-teacuten que allograve que anomenen ldquopobre-sardquo realment eacutes iniquitat desigual-tat i que treballa per eradicar-la Es un govern que mira meacutes enllagrave del seu paiacutes que eacutes capaccedil de mirar tot el moacuten i ho fa sense complexos reconeixent que vivim en una situacioacute de privilegi Es un govern que posa meacutes forccedila a pensar en les prograveximes generacions que en les prograveximes elec-cions perquegrave el treball de cooper-acioacute difiacutecilment es pot analitzar en clau electoral
Es un govern que dedica com a miacutenim el 07 del seu pressupost a coop-eracioacute- compromiacutes adquirit des de fa molt anys i sense complir ndash i que teacute la voluntat drsquoelaborar politiques eficac-es que vol que la cooperacioacute deixi de ser la poliacutetica ventafocs i no perquegrave srsquoemporti meacutes diners sinoacute perquegrave eacutes aquella poliacutetica que teacute probable-ment uns impactes meacutes grans i pro-funds Primer perquegrave tot i sent una quantitat considerable de diners aquest 07 soacuten pocs en el global del pressupost i amb aquests pocs les ONG saben que es pot fer moltiacutessim
7
que poden tenir molt impacte en sit-uacions molt greus de pobresa i drsquoex-clusioacute perquegrave tenen experiegravencia de terreny i el coneixement adquirit i compartit amb les persones drsquoaquiacute i drsquoallagrave
Perograve a meacutes a meacutes i de gran rellevagraven-cia en aquest 07 i en la poliacutetica de cooperacioacute se sustenta la nos-tra responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes del moacuten i com a nacioacute del moacuten No soacuten diners nomeacutes per a uns projectes concrets no soacuten per tranquilmiddotlitzar consciencies sinoacute per provocar un canvi a dins i a fora del nostre paiacutes A casa nostra la poliacuteti-ca de cooperacioacute acompanyada dels recursos provinents del 07 hau-ria de tenyir tota la poliacutetica interna ndash en tota la seva dimensioacute- buscar la coheregravencia de lrsquoaccioacute de govern en la seva totalitat i promoure els valors defensats per la ciutadania
El factor detonant del canviEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Parlant de la ldquocrisirdquo sovint es fa referegravencia a les finances lrsquoatur el creixement de les desigualtats so-cials als paradisos fiscalshellipperograve cal tenir present almenys dues cri-sis meacutes la primera eacutes la crisi dels aliments que srsquoarrossega des de fa molt de temps que afecta a milions de persones- sovint desprotegides i sense veu- amb uns impactes molt meacutes greus que els de la laquo nostra raquo crisi La segona eacutes la crisi mediambiental
Les tres crisis mencionades es retro-alimenten i fa que a dia drsquoavui en aquest preciacutes moment cada minut que passa meacutes de cent persones passin a engrossir la llista de per-sones que viuen sota el llindar de la pobresa Aquesta situacioacute deixa al descobert les vergonyes del siste-ma que srsquoha desenvolupat conjunta-ment lrsquoambicioacute desmesurada i sense control i la manca de sostenibilitat del nostre ritme de vida Per tant ja eacutes hora de fer un canvi decisiu irreversible
I la nostra societat ho enteacuten A lrsquoen-questa que va fer lrsquoAgegravencia Catalana de Cooperacioacute en el seu moment la resposta va ser contundent la ma-joria de les persones entrevistades varen confirmar que volien que es doneacutes el 07 malgrat la crisi Aquest nivell de compromiacutes i maduresa de la societat catalana eacutes fruit del treball de sensibilitzacioacute realitzat pragravectica-ment nomeacutes per les ONG i amb molt pocs recursos Amb uns recursos meacutes equilibrats meacutes compromesos poliacuteti-cament el treball de formacioacute de conscienciacioacute es consolidaria en una societat sensible i atenta a les problemagravetiques socials tant a nivell global com local
Els destinataris del 07 soacuten nombro-sos i plurals molts actors srsquohan apun-tat a fer cooperacioacute aquesta realitat pot significar que cada vegada meacutes persones entenen la necessitat de cooperar Perograve cal destacar una pre-ocupacioacute els nous actors es troben molt poc en els moments de reflexioacute i de debat i soacuten sovint invisibles en els moments de lluita i reivindicacioacute potser perquegrave la cooperacioacute entesa com a transformadora no eacutes el cen-tre del seu treball com eacutes el cas de les ONG Per coheregravencia tots els ac-
tors haurien drsquoestar presents en tots els moments de la cooperacioacute en els processos de reflexioacute de debat de posicionament drsquointervencioacute de lluita i no nomeacutes a lrsquoinici per a acce-dir als recursos
Reservar el 07 per a destinar a la cooperacioacute i tenir present els drets de les persones eacutes el punt de partida drsquouna implicacioacute compromesa de les administracions i per tant requereix una formula de cagravelcul clara entene-dora i ben definida Les ONG dema-nen que es calculi sobre el pressupost consolidat deixant de banda les for-mules complexes interpretables re-visables definint un sistema de cogravem-put transparent Es una quumlestioacute de voluntat poliacutetica
ConclusioacuteEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Amb una ciutadania activa com-promesa i predisposada a participar al canvi amb la crisi que pot ser el detonant drsquoaquest canvi cal un gov-ern decidit que aposta per una co-operacioacute sogravelida aqui i allagrave per les futures generacions
El gran canvi estagrave en la nova visioacute en una nova vitalitat i una nova trans-versalitat que es pot donar a totes les actuacions en totes les decisions que es prenen
El canvi revolucionari seria com diu Gandhi davant de qualsevol decisioacute triar allograve que beneficiiacute meacutes a les per-sones meacutes pobres i necessitades
Opinioacute
8
Rerefons
Economia pobra idees progravesperesPilar Tacheacute
Equip Cagraveritas Sabadell
Opinioacute
Eacutes un dilluns el matiacute arriben el Joan i la Isa Una parella amb dos fills petits Es-tan angoixats i no saben com poder ex-posar la seva situacioacute Ella treballava de caixera i ell estava en uns magatzems Cap a lrsquoany 2007 van veure la possibili-tat de posar una petita tenda de dolccedilos Ella va deixar la feina per dedicar-se al negoci ell va seguir amb la seva feina Tenien ilmiddotlusioacute es van creure que podien tenir una vida meacutes prospera Cap a lrsquoany 2009 van haver de tancar la botiga les vendes havien baixat molt i no podien fer front al manteniment Al cap de pocs mesos tanca lrsquoempresa on treballava ell Durant aquests uacuteltims anys ella no ha trobat feina i ell cobra 426 euro Lrsquouacutelti-ma prestacioacute Tampoc no troba feina No poden assumir tota la despesa de la hipoteca El banc els ha amenaccedilat en fer-los fora i han anat acumulant molts deutes ( subministraments escola) Recullen aliments a la parrogravequia Quan surten per la porta ella es gira i em diu ldquoI nosaltres encara hem de donar gragravecies perquegrave encara tenim alguns in-gressos i la nostra famiacutelia encara que poc ens pot donar de menjarrdquo
La crisi sembla haver-se reduiumlt darre-rament en un ball de xifres i estadiacutes-tiques com un marcador enorme drsquoun partit de futbol americagrave al qual toth-om hi teacute la mirada clavada Al darrera drsquoaquest mosaic numegraveric perograve hi ha milers de persones i famiacutelies que pateix-en srsquoangoixen es desesperen i el meacutes important han perdut la seva autoes-tima i dignitat Eacutes un patiment amb el que ens eacutes difiacutecil empatitzar si nomeacutes el coneixem a traveacutes de les histograveries que llegim mirem o veiem en els mitjans de comunicacioacute A Cagraveritas el percebem en el nostre dia a dia les persones ens ar-riben cada vegada amb meacutes demandes i necessitats a cobrir i amb molt poca esperanccedila i ilmiddotlusioacute
I eacutes que des de fa anys venim denunci-at que la pobresa esdeveacute meacutes intensa crogravenica i extensa Constatem la inten-sitat perquegrave abans a les famiacutelies els donagravevem un cop de magrave amb les seves necessitats bagravesiques Ara en molts ca-sos els hem de cobrir la totalitat hi ha moltes persones que no tenen res per subsistir Drsquoaltra banda la pobresa eacutes meacutes extensa ja que augmenta el nom-
bre de persones i els perfils soacuten meacutes di-versos joves ofegats per una hipoteca mares que pugen els seus fills o filles sense xarxa familiar homes i dones ma-jors de 50 anys que han treballat tota la seva vida perograve que ara amb la crisi han quedat exclosos del mercat laboral i srsquohan vist abocats a la marginacioacute social Per uacuteltim la pobresa eacutes meacutes crogravenica les persones que atenem necessiten ajuda per meacutes temps
Srsquohan ategraves 260000 persones des de Cagraveritas aquest 2012 De les quals 60000 han passat pels diferents pro-grames de Cagraveritas Diocesana Un 28 de les famiacutelies ateses no teacute cap mena drsquoingressos depegraven la seva subsistegravencia de Cagraveritas o drsquoaltres entitats El 69 de les persones ateses en edat de trebal-lar estagrave a lrsquoatur i nomeacutes el 12 trebal-la amb contracte Constatem que aug-menta el nombre de persones que han de viure acollides gratuiumltament a casa drsquoamics o familiars situacioacute que al 2009 no detectagravevem i que representen un 7 del total de les persones ateses Altres estan obligades a compartir pis per man-ca de recursos viuen en habitacions rel-logades un 29 i altres han de rellogar una habitacioacute per arribar a final de mes Des de Cagraveritas ens preocupai ens ocupa principalment la situacioacute dels infants El percentatge de menors drsquoedat ategraves per CDB estagrave al voltant del 36 suposa 1 de cada 3 persones ateses La mitjana catalana eacutes 1 de cada 5
En termes generals la ciutadania srsquoes-tagrave empobrint i a Catalunya De fet eacutes on les desigualtats socials estan tenint una repercussioacute meacutes important Aquiacute la taxa AROPE (indicador europeu que con-
templa la pobresa monetagraveria la situacioacute laboral i les privacions de consum dels ciutadans) eacutes del 295 mentre que a lrsquoEstat espanyol eacutes del 267 Ens alerta doncs que prop del 30 de la poblacioacute de Catalunya estigui en risc de ser exclo-sa de la societat
Davant aquesta realitat Cagraveritas apos-ta per lrsquoacompanyament individual la prevencioacute i la promocioacute de les persones mitjanccedilant els seus programes i project-es com ara lrsquoacolliment la formacioacute i la insercioacute sociolaboral el suport matern infantil el reforccedil educatiu la formacioacute bagravesica lrsquoacolliment a les persones sense sostre els ajuts a les primeres necessi-tatsetc
Tant el Jordi com la Isa estan en un programa de insercioacute laboral i eacutes molt possible que ell pugui fer un curs drsquoap-renentatge de cambrer El nen gran estagrave participant en el reforccedil educatiu i va meacutes concentrat i content a lrsquoescola Han rebut orientacioacute i suport per part del Servei de Mediacioacute per lrsquoHabitatge i han pogut renegociar el deute que te-nen amb lrsquoentitat bancagraveria per tal de no perdre el pis Des de Cagraveritas sersquols estagrave acompanyant de manera integral amb lrsquoobjectiu de millorar la seva situ-acioacute
A Cagraveritas seguim mantenim sempre la ilmiddotlusioacute i lrsquoesperanccedila sobretot i perse-verem en la idea que entre tots i totes trobant el consens social i adquirint un compromiacutes autegraventic amb la persona podem aprendre de la situacioacute actual i trobar la manera de sortir-nos-en Pot-ser drsquoaquesta manera farem realitat el lema UN MOacuteN MEacuteS JUST EacuteS POSSIBLE
9
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
per Josep Ramon Gimeacutenez
activista i portaveu de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca (PAH)
Rerefons
LrsquoAda va estudiar Filosofia a la UB i comenccedila lrsquoactivisme antiglobalitzacioacute al 2000-2001 contra el Banc Mundial Meacutes tard entra en un colmiddotlectiu que reflexiona sobre la presa de decisions i la manca de democragravecia i acaba centrant el seu activ-isme en el dret a lrsquohabitatge
Participa en el 2006 en la mobilitzacioacute ci-utadana ldquoV de viviendardquo per denunciar la bombolla immobiliagraveria en un temps en el que lrsquoEstat negava que nrsquohi hagueacutes cap tot i que els preus no paraven de pujar I actualment eacutes membre de lrsquoequip i por-taveu de la PAH (Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques)
Cal una professionalitzacioacute en el moviment activistaNecessari no ho eacutes Eacutes cert que quan un moviment creix i teacute ambicioacute de te-nir incidegravencia una certa organitzacioacute fa falta Perograve si aquesta organitzacioacute eacutes meacutes o menys professional o activis-ta o una barreja de les dues dependragrave del moviment i del moment Perograve per defecte no crec que la professional-itzacioacute sigui un requisit necessari Jo crec que la Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques (PAH) ho demostra ja que durant quatre anys no ha tingut cap estructura ni alliberats ni res i ha tingut meacutes incidegravencia que la major part de les ong amb estructura drsquoal-liberats
Tu vius de lrsquoactivismeIndirectament No he viscut de lrsquoac-tivisme perograve tinc una feina que eacutes
molt a prop de lrsquoactivisme i em per-met molta flexibilitat Treballo a lrsquoOb-servatori de Drets Socials que aposta pels processos activistes de transfor-macioacute social
I els oriacutegens del moviment per la vivendaHi ha una experiegravencia reduiumlda pregravevia a la Plataforma a ldquoV de viviendardquo En plena bombolla quan semblava que tot anava beacute i era difiacutecil parlar de problemes la gent que estagravevem treballant en el territori -jo estava al centre de Barcelona on hi havia un proceacutes drsquoespeculacioacute fortiacutessim amb una revaloritzacioacute del sogravel i expecta-tives immobiliagraveries constants- vegravei-em que es produiumla una pressioacute im-mobiliagraveria molt forta lrsquoassetjament immobiliari el ldquo mobbingrdquo El vam denunciar des de la societat civil perquegrave estava totalment invisibilit-zat Amagat darrera dels aparadors i del turisme al centre de Barcelona hi havia un munt de gent gran vivint en condicions pegravessimes amb pressions dels seus propietaris per fer-los fora i poder treure meacutes rendibilitat als pi-sos Aixograve era una de les expressions de la violegravencia immobiliagraveria durant la bombolla
Uns anys en que a Espanya srsquoesta-va construint lrsquoequivalent a Franccedila i Alemanya juntes i que tard o drsquohora havia de rebentarExacte Hi havia una pressioacute delirant un munt de gent que patia en silenci i que havia drsquoesclatar Era evident que el model era insostenible amb una alccedila de preus constant mentre la sit-uacioacute laboral de la gent no millorava sinoacute al contrari Cada cop meacutes refor-ma laboral meacutes precarietat
I crideu el relator de lrsquoONUSiacute perograve aixograve va ser lrsquoObservatori on treballo Llavors no hi treballava nomeacutes era allagrave com a activista
Observatori de
de Drets Econogravemics Socials i Cultur-als (Observatori DESC) que teacute un perfil meacutes juriacutedic i tracta de drets fonamen-tals Eacutes una entitat petita perograve que tracta de fer de pont entre sectors meacutes juriacutedics acadegravemics profession-als moviments socials que lluiten pels drets mecanismes internacionals com la ONU Perograve sobretot reforccedilar les lluites de defensa pels drets socials
Aleshores jo com a activista pel dret a lrsquohabitatge vaig arribar a aquest tema de lrsquoassetjament immobiliari quan lrsquoOb-servatori estava treballant perquegrave el re-lator pogueacutes venir a Espanya en missioacute oficial Per fer-lo venir lrsquoEstat lrsquohavia de cridar i a Madrid es resistien moltiacutessim Vam fer una tasca drsquoincidegravencia i al final lrsquoEstat va acceptar Aquesta visita oficial va ser molt important perquegrave el relator va constatar que hi havia una situacioacute gens comparable a cap altre paiacutes eu-ropeu i ja va denunciar els principals eixos del problema que despreacutes srsquohan mantingut i srsquohan confirmat
Ada Colau a la seu de la PAH
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
Revista PapersEditaData drsquo edicioacuteDipogravesit LegalConsell de redaccioacute
Revista quadrimestralDisseny i maquetacio
LLIGA DELS DRETS DELS POBLESAdreccedila
TelegravefonFaxWebAdreccedila electrogravenicaHorari drsquo atencioacuteal puacuteblic
Lliga dels Drets dels PoblesDesembre 2012
Begontildea BasterretxeaJosep Ramon GimeacutenezRita HuybensEster Garcia
Agravelex Beltran RocaMarta Reus Fagravebregas
Sant Isidre 140 (Ca lrsquoEstruch)08208 SABADELL93 723 71 0293 168 58 71wwwdretsdelspoblesorginfodretsdelspoblesorg
De dilluns a divendres de9 a 13 i de 15 a 18
Disposem drsquo una biblioteca especialitzada en drets humans de-senvolupament cultura de la pau poliacutetica moacuten arab i musulmagraveLa Lliga dels Drets Dels Pobles no comparteix necessagraveriament lrsquo opinioacute dels autors dels articles publicats en la revistaLa Lliga dels Drets Dels Pobles agrairagrave la reproduccioacute i divulgacio dels continguts drsquo aquesta revista sempre i quan se citi la font
Amb el suport de
Portada Arxiu Lliga
Desde la junta
Editorial Papers Desembre 2012
En moments difiacutecils respostes contundents Per quegrave la Lliga teacute raoacute de ser en el moment actual
El moment actual doacutena cabuda a adjectius ben di-versos complex incert desesperanccedilat injust perograve tambeacute de reflexioacute de lluita de compromiacutes Les situacions dels individus i dels collectius srsquoagreu-gen dia a dia i les formes fins ara imperants de fer poliacutetica es mostren ineficaces molt poc sensibles al patiment de la gent i sovint amb una manca drsquoegravetica destacable
En aquest context creiem que entitats com la nos-tra tenen meacutes sentit que maiEacutes evident que fer front a impagaments i patir les retallades que en el marc de la cooperacioacute venim patint en els darrers temps ens obliga a replantejar el funcionament de la Lliga perograve sortosament tambeacute hem de dir que tant des dels que fins ara han estat els nostres tegravec-nics i tegravecniques com des de lrsquoequip de voluntaris meacutes actiu la voluntat de continuar amb el projecte de la nostra entitat segueix sent una necessitat I aquesta necessitat sorgeix de continuar denunciant les situacions drsquoinjustiacutecia i de vulneracioacute dels drets de lrsquohome tant al nostre entorn meacutes proper com en zones fiacutesicament meacutes llunyanes de seguir acom-panyant les nostres contraparts i de no renunciar a plantejar noves maneres de viure que trenquin amb aquest pervers moment
La situacioacute no eacutes gens fagravecil no ens enganyem perograve el repte eacutes tambeacute constructiu enriquidor i ple drsquoes-perances Com en els inicis de la Lliga la forccedila i el futur de la nostra entitat dependragraveen gran mesu-ra de tots nosaltres Per aixograve des de lrsquoactual equip de voluntaris lluitem i lluitarem per preservar lrsquoes-segravencia del projecte posant-li la dosi drsquoimaginacioacute que ens demana aixiacute com el rigor que es mereix
Estic convenccediluda que la crisi que vivim teacute muacuteltiples vessants financera sogravecio-econogravemica poliacutetica Perograve tambeacute crec que totes aquestes vessants deriv-en drsquouna crisi meacutes profunda la crisi de valors que estagrave malmetent la nostra societat I som nosaltres la societat civil organitzada en plataformes ac-tivistes de les ONGs cooperatives i altres formes drsquoorganitzacioacute ciacutevico-ciutadana qui hem de defen-sar els drets conquerits en les darreres degravecades qui hem de denunciar els excessos i les perversions drsquoun model que ja ha esdevingut inhumagrave i qui ha de plantejar alternatives
Torna a ser egravepoca de compromiacutes de valentia i llui-ta perograve tambeacute de reflexioacute Perquegrave la reflexioacute sen-sata i pausada sense teacutemer lrsquoautocriacutetica construc-tiva tambeacute eacutes senyal drsquoavenccedil tant en el si de les organitzacions com la nostra com en el si de les societats
Ester Garcia Balantildeagrave
Sumari 3 Europa Del somni a la decepcioacute
Arcadi Oliveres
5 Retalls de premsa
6 El problema de fons no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitat
Francesc Mateu
8 Economia pobra idees progravesperes
Marta Ter
9 La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
13 Rerefons Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de
materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica Vargas
16 Cinema crisi global malestar social
Muriel Gimeacutenez
19 Activitats de la Lliga
Demanem disculpes pels possibles errors en catalagrave ja que no disposem de cap servei de correccioacuteSi alguna persona especialitzada ofereix el seu servei voluntari per a properes edicions beacute que li agrairem
3
Europa Del somni a la decepcioacuteArcadi Oliveres
Opinioacute
Professor drsquoEconomia Aplicada a la UAB i president de Justiacutecia i Pau
Als que tenim una certa edat i pot-ser des drsquouna ograveptica massa ingegravenua sersquons fa difiacutecil digerir lrsquoevolucioacute soferta per una Europa que du-rant el franquisme ens imaginagravevem com a un projecte de pau i un es-pai de llibertat i ara quan des de fa uns anys en som membres de ple dret veiem com a una estructura amb estrictes interessos econogravemics i desmesurades intencions de poder poliacutetic En aquest context el recent atorgament a la Unioacute Europea del Premi Nobel de la Pau ens apareix gairebeacute com una burla envers els meacutes febles
En efecte lrsquoEuropa dels 27 ha es-devingut una enorme maquinagraveria comercial financera i en bona mesura poliacutetica farcida de man-cances democragravetiques socials i egravetiques Veiem-ne algunes
Certament la democragravecia que es posa com a condicioacute inexcusable drsquoaquells que volen pertagravenyer a la Unioacute Europea es troba absent en lrsquoestructura meacutes genuiumlna de la in-stitucioacute Les normes no soacuten elabo-rades pel poder legislatiu si no per lrsquoexecutiu lrsquoanomenada Constitucioacute europea es degrada per falta de consens a nivell del Tractat de Lis-boa que ni tant sols rebeacute en primera instagravencia lrsquoobligatori vist i plau dels ciutadans irlandesos el Banc Central Europeu no es troba sotmegraves a cap
control democragravetic i tambeacute i no es pas un cas menor una part important dels reglaments que desenvolupen les normes fonamentals soacuten inspirats per potents lobbies econogravemics
Tampoc no resulta brillant la poliacuteti-ca social comunitagraveria que teacute un caragravecter totalment marginal (fons estructurals fons de cohesioacute social) i no entra ni de lluny en les quumlestions bagravesiques de les relacions laborals ni de les poliacutetiques de benestar Els encertats advertiments de Jacques Delors antic president de la Comis-sioacute de les Comunitats europees en el sentit de que una poliacutetica social era condicioacute imprescindible per a poder dur a terme una poliacutetica monetagraveria semblen haver quedat totalment en lrsquooblit
I eacutes precisament en la poliacutetica mon-etagraveria i en la creacioacute de lrsquoEuro com a moneda uacutenica on podem trobar alguns dels aspectes meacutes pertor-badors de lrsquoactual proceacutes de con-struccioacute europea La seva posada en marxa fou probablement precipitada en la mesura en que els criteris de convergegravencia no tenien en compte els desnivells de renda les respec-tives balances de pagaments els sistemes fiscals de cada paiacutes i les estructures econogravemiques internes Predominagrave tant sols lrsquointeregraves drsquoAle-manya i paiumlsos veiumlns en una mone-da forta i en una ortodogravexia financera de difiacutecil acceptacioacute per a molts dels membres Els extraordinaris en-deutaments els absurds salvaments
dels bancs i lrsquoespeculacioacute borsagraveria sense fre aixiacute com la impossibilitat de practicar poliacutetiques monetagraveries per part dels paiumlsos meacutes febles de lrsquoeuro han convertit a les poblacions drsquoaquests paiumlsos en hostatges del capital financer Probablement i a hores drsquoara i si no es vol una total dispersioacute monetagraveria la sortida meacutes recomanable consistiria en lrsquoadopcioacute drsquoun euro a doble velocitat que per simplificar podriacuteem situar amb al-guna excepcioacute entre els paiumlsos del Nord i del Sud del vell continent En cas contrari veurem enormes fugides de capitals disminucions consider-ables dels salaris reals tragegravedies a lrsquoestil grec i les classes mitjanes en-fontsant-se en un pou de misegraveria del que sols sobreviuragrave una minoria de privilegiats
Ens cal destacar tambeacute altres ele-ments lamentables de lrsquoactual proceacutes europeu ben lluny de lrsquoinicialment desitjat Pel que fa a Catalunya ho tenim ben clar rebem ndash gragravecies a la intervencioacute que en el seu moment hi tingueacute el govern del Partit Popular - un menyspreu i meacutes que consid-erable per les llenguumles minoritagraveries i una absoluta manca de possible participacioacute per part de les nacions sense estat El Comiteacute de les ldquoRe-gionsrdquo i municipis al marge del seu caragravecter estrictament consultiu ja demostra en lrsquoaiguabarreig del seu propi nom una total manca de sensi-bilitat al respecte drsquoaquest tema
Bandera de la Unioacute Europea
Arcadi Oliveres
4
No podem donar tampoc opinions meacutes favorables pel que fa al tracte dels immigrants Europa emigrant per definicioacute tanca policialment perograve tambeacute militarment i segura-ment de forma ilmiddotlegal les fron-teres a lrsquoarribada de nouvinguts als quals un cop acomplert el seu acceacutes al Continent no sersquols permet mobilitat interna i majoritagraveriament tampoc sersquols concedeix el dret de vot convertint-los de facto en ci-utadans de segona classe Fa basar-da veure aquest tipus de compor-tament en un continent que es va destacar ja fa un parell de segles per les seves declaracions de drets de les persones i dels ciutadans La vessant militarista de la Unioacute Eu-ropea ens condueix a albirar amb tristesa la no amagada voluntat im-perialista drsquoEuropa que amb les seves poliacutetiques de seguretat deixa clarament establert el seu desig drsquointervenir en qualsevol part del moacuten en la que hi pugui tenir inter-essos vinculats a mategraveries primeres rutes comercials fluxos migratoris etc La voluntat de crear un exegraver-cit europeu la pragravectica constant del control territorial amb diferents sis-temes drsquoespionatge i lrsquoactiva poliacutetica de fabricacioacute i venda drsquoarmaments sense cap tipus de restriccions caminen totes elles en la direccioacute in-dicada
En darrera instagravencia cal fer referegraven-cia a un parell de quumlestions poc con-
egudes i que afecten la solvegravencia egravetica de la Unioacute Europea Per una banda lrsquoacceptacioacute de la pena de mort en temps de guerra i tambeacute en temps de pau per delictes comesos en temps de guerra i per lrsquoaltra la possibilitat reconeguda en el Trac-tat de Lisboa de que la policia pugui violar el dret a la vida en el cas de manifestacions potencialment con-siderables com a insurreccioacute popular
Cal preguntar-nos com eacutes possi-ble entendre una tal degeneracioacute
Opinioacute
de valors morals que segurament es-candalitzaria a alguns drsquoaquells pares de la construccioacute europea que per un moment havien cregut en una poliacutetica al servei de les persones Sens dubte lrsquoanomenat capitalisme neoliberal els grans mitjans de comunicacioacute al servei del poder i una poblacioacute amb massa pors i individualismes estan fent triom-far el lucre el menyspreu per les per-sones i lrsquoanorreament del planeta La construccioacute drsquoEuropa en resulta doncs un ben poc recomanable exemple
Mapa de la Unioacute Europea
Exteriors i interiors del Parlament Europeu a Estrasburg
5
Retalls de premsa
RecuerdaEl otro diacutea le oiacute decir a alguien iquestY queacute fue del cambio climaacutetico Ya na-die habla de esordquo Claro Y no soacutelo del cambio climaacutetico por ejemplo iquestqueacute fue del debate sobre la energiacutea nuclear tras el ataque de paacutenico de Fukushima iquestO de la hambruna del Cuerno de Aacutefrica Quiero decir que estamos amorrados a la crisis y no somos capaces de prestar atencioacuten a nada maacutes Incluso los temas que parecen salirse de este duelo obsesi-vo por lo perdido como el independ-entismo en Cataluntildea al final se re-ducen a lo mismo creen que asiacute se escapan de la crisis
Seacute bien que esta sociedad estaacute su-friendo mucho pero pienso que hay que hacer un esfuerzo por recordar que el mundo sigue ahiacute maacutes grande y maacutes complejo que nuestros mie-dos Me revienta esa cantinela a la que muchos se aferran para justificar su pasividad ldquoCon la que estaacute cay-endo iquestcoacutemo vamos a preocuparnos de la miseria de Aacutefrica de la situ-acioacuten de las mujeres afganas de los emigrantes del bienestar de los ani-males de los derechos de los presos (que algo malo hicieron) derdquo Pero yo creo que abdicar de todas las causas no nos va a hacer menos pobres sino tan soacutelo maacutes miserables Habraacute que esforzarse porque no po-demos abandonarlo todo Por ejemp-lo olvidarse del hambre en el mundo es una indecencia Una de cada ocho personas del planeta corre el riesgo de morir de hambre en total 900 millones la mayoriacutea mujeres y nintildeas Una tragedia indigna y evitable pro-ducimos suficientes alimentos En Navidades mientras te atiborres de comilonas acueacuterdate de tu vecino de escalera que quizaacute este antildeo lo esteacute pasando fatal Pero piensa tambeacuten en los otros vecinos de la Tierra En-tra en la campantildea de Intermoacuten Ox-
fam por soacutelo dos euros alimentaraacutes a una persona en el Sahel httpwwwintermonoxfamorgesmesa-para700millonesque-es-la-mesa
Rosa Montero diario El Paiacutes11 de Desembre de 2012
Esperanccedila per als qui es refugien al SahelLa insurgegravencia rebel que va esclatar a Mali el passat 17 de gener ha provocat el desplaccedilament de meacutes de 200000 persones Els nadius de Mali busquen refugi als paiumlsos veiumlns que al seu torn estan afectats per la cri-si alimentagraveria i una greu sequera a la zona del Sahel on meacutes de tres mil-ions de persones pateixen malnutri-cioacute severa
Els intensos combats entre les tropes governamentals i els rebels tuaregs han obligat des del gener a milers de nadius de Mali a fugir a traveacutes de la frontera A causa de la inseguretat i la inestabilitat poliacutetica despreacutes del cop drsquoestat militar del passat 22 de marccedil a Mali i a mesura que els atacs srsquointensifiquen per tot el nord srsquoes-tan produint meacutes arribades diagraveries als paiumlsos veiumlns Ja soacuten meacutes de 90000 persones les que han buscat refugi al Niacuteger Burkina Faso i Mau-ritagravenia i unes 95000 les desplaccedilades a lrsquointerior estan vivint en refugis improvisats plantant cara ales tem-peratures extremes amb escassetat drsquoaigua
La majoria de les famiacutelies refugia-des pertanyen a lrsquoegravetnia tuareg perograve tambeacute hi ha persones drsquoegravetnia peul agraverab i bambara Actualment estan al-lotjades en poblats agraverids i pateixen la greu crisi alimentagraveria que estagrave pa-tint la regioacute del Sahel -composta per 12 estats- a causa drsquoanys de sequera Malgrat aixograve les hospitalagraveries comu-nitats drsquoacollida comparteixen amb
les famiacutelies nouvingudes els escassos recursos drsquoaigua i menjar
Cinc milions de persones corren el risc de no tenir prou menjar aquest any al Sahel ja soacuten meacutes de tres mil-ions els afectats per la fam La seq-uera avanccedila i els meacutes petits comen-cen a patir malalties relacionades amb la falta drsquoaigua com irritacions oculars i infeccions respiratograveries
Diversos avions han transportat aju-da humanitagraveria al Niacuteger Burkina Faso i Mauritagravenia on lrsquoACNUR teacute equips que treballen juntament amb els governs per tal de donar assistegravencia i traslladar les poblacions refugiades lluny de les perilloses zones fronter-eres
Butlletiacute Refugiats de l lsquoACNUR 2012 Nuacutemero 2
6
El problema de fons no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitat
Francesc Mateu President de la FCONGD
Opinioacute
extracte drsquoun discurs davant la Comissioacute de Cooperacioacute del Parlament de Catalunya
Segons ens diu Duncan Green en el seu llibre ldquoFrom Poverty to powerrdquo (ldquoDe la pobresa al poderrdquo) com a pregravevia abans drsquoentrar a fons eacutes que ldquotot i que fa molt de temps que diem que lluitem contra la pobresa hem de fer tambeacute un gir drsquoenfocament el problema real no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitatrdquo I si ens adonem que no hem de treballar per fer desaparegraveixer o disminuir la pobresa sinoacute perquegrave la diferegravencia entre les persones que te-nen meacutes i les que tenen menys sigui cada cop menor el tipus de feina eacutes ben diferent
I seguint el mateix autor hi ha tres factors que apareixen sempre en els moments dels grans canvis
1 Una ciutadania activa 2 Un govern eficaccedil 3 Un factor detonant incontrolable
Una ciutadania activaUna ciutadania activa eacutes la que enteacuten que per lluitar contra la iniquitat no
teacute cap sentit lrsquoassistencialisme ni tampoc parlar dels ldquopobretsrdquo Eacutes la que srsquoindigna quan veu el tractament desigual de les imatges drsquoHaitiacute per televisioacute abonant-se en la misegraveria de la gent i les imatges de lrsquo11-M a Ma-drid o de lrsquo11-S a Nova York Quegrave teacute de diferent la persona drsquoHaitiacute perquegrave la seva dignitat sigui menorHi ha una ciutadania activa que srsquoim-plica en les ONG com a voluntaris i voluntagraveries sovint despreacutes drsquoacabar la seva jornada laboral en una altra feina i robant hores al dia o al cap de setmana Una ciutadania activa que manteacute vives les ONG amb els profes-sionals que hi treballen Les ONG una gran part agrupades a Catalunya a la Federacioacute Catalana drsquoONG pel Desen-volupament fa vint anys que dema-nen fins i tot amb protestes al carrer que es destini el 07 del PIB a crear riquesa als paiumlsos empobrits Com a ciutadania activa i responsable es demana una cooperacioacute transforma-dora lluny del repartiment de beacutens o drsquoaltres ajuts assistencialistes Un dels conceptes meacutes importants i que soacuten un segell arreu de la cooperacioacute catalana eacutes parlar de drets i no de transferegravencies econogravemiques i tenir una visioacute global del proceacutes de canvi I de ser actius per sensibilitzar la so-cietat i aconseguir meacutes voluntats que srsquoafegeixin a la causa del canvi
Un govern eficaccedilEl segon factor de canvi no menys important eacutes disposar de governs efi-caccedilos I sorgeix la pregunta quegrave eacutes per les persones compromeses amb la solidaritat i la cooperacioacute un govern eficaccedil en mategraveria de cooperacioacute
Un govern eficaccedil eacutes aquell que en-teacuten que allograve que anomenen ldquopobre-sardquo realment eacutes iniquitat desigual-tat i que treballa per eradicar-la Es un govern que mira meacutes enllagrave del seu paiacutes que eacutes capaccedil de mirar tot el moacuten i ho fa sense complexos reconeixent que vivim en una situacioacute de privilegi Es un govern que posa meacutes forccedila a pensar en les prograveximes generacions que en les prograveximes elec-cions perquegrave el treball de cooper-acioacute difiacutecilment es pot analitzar en clau electoral
Es un govern que dedica com a miacutenim el 07 del seu pressupost a coop-eracioacute- compromiacutes adquirit des de fa molt anys i sense complir ndash i que teacute la voluntat drsquoelaborar politiques eficac-es que vol que la cooperacioacute deixi de ser la poliacutetica ventafocs i no perquegrave srsquoemporti meacutes diners sinoacute perquegrave eacutes aquella poliacutetica que teacute probable-ment uns impactes meacutes grans i pro-funds Primer perquegrave tot i sent una quantitat considerable de diners aquest 07 soacuten pocs en el global del pressupost i amb aquests pocs les ONG saben que es pot fer moltiacutessim
7
que poden tenir molt impacte en sit-uacions molt greus de pobresa i drsquoex-clusioacute perquegrave tenen experiegravencia de terreny i el coneixement adquirit i compartit amb les persones drsquoaquiacute i drsquoallagrave
Perograve a meacutes a meacutes i de gran rellevagraven-cia en aquest 07 i en la poliacutetica de cooperacioacute se sustenta la nos-tra responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes del moacuten i com a nacioacute del moacuten No soacuten diners nomeacutes per a uns projectes concrets no soacuten per tranquilmiddotlitzar consciencies sinoacute per provocar un canvi a dins i a fora del nostre paiacutes A casa nostra la poliacuteti-ca de cooperacioacute acompanyada dels recursos provinents del 07 hau-ria de tenyir tota la poliacutetica interna ndash en tota la seva dimensioacute- buscar la coheregravencia de lrsquoaccioacute de govern en la seva totalitat i promoure els valors defensats per la ciutadania
El factor detonant del canviEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Parlant de la ldquocrisirdquo sovint es fa referegravencia a les finances lrsquoatur el creixement de les desigualtats so-cials als paradisos fiscalshellipperograve cal tenir present almenys dues cri-sis meacutes la primera eacutes la crisi dels aliments que srsquoarrossega des de fa molt de temps que afecta a milions de persones- sovint desprotegides i sense veu- amb uns impactes molt meacutes greus que els de la laquo nostra raquo crisi La segona eacutes la crisi mediambiental
Les tres crisis mencionades es retro-alimenten i fa que a dia drsquoavui en aquest preciacutes moment cada minut que passa meacutes de cent persones passin a engrossir la llista de per-sones que viuen sota el llindar de la pobresa Aquesta situacioacute deixa al descobert les vergonyes del siste-ma que srsquoha desenvolupat conjunta-ment lrsquoambicioacute desmesurada i sense control i la manca de sostenibilitat del nostre ritme de vida Per tant ja eacutes hora de fer un canvi decisiu irreversible
I la nostra societat ho enteacuten A lrsquoen-questa que va fer lrsquoAgegravencia Catalana de Cooperacioacute en el seu moment la resposta va ser contundent la ma-joria de les persones entrevistades varen confirmar que volien que es doneacutes el 07 malgrat la crisi Aquest nivell de compromiacutes i maduresa de la societat catalana eacutes fruit del treball de sensibilitzacioacute realitzat pragravectica-ment nomeacutes per les ONG i amb molt pocs recursos Amb uns recursos meacutes equilibrats meacutes compromesos poliacuteti-cament el treball de formacioacute de conscienciacioacute es consolidaria en una societat sensible i atenta a les problemagravetiques socials tant a nivell global com local
Els destinataris del 07 soacuten nombro-sos i plurals molts actors srsquohan apun-tat a fer cooperacioacute aquesta realitat pot significar que cada vegada meacutes persones entenen la necessitat de cooperar Perograve cal destacar una pre-ocupacioacute els nous actors es troben molt poc en els moments de reflexioacute i de debat i soacuten sovint invisibles en els moments de lluita i reivindicacioacute potser perquegrave la cooperacioacute entesa com a transformadora no eacutes el cen-tre del seu treball com eacutes el cas de les ONG Per coheregravencia tots els ac-
tors haurien drsquoestar presents en tots els moments de la cooperacioacute en els processos de reflexioacute de debat de posicionament drsquointervencioacute de lluita i no nomeacutes a lrsquoinici per a acce-dir als recursos
Reservar el 07 per a destinar a la cooperacioacute i tenir present els drets de les persones eacutes el punt de partida drsquouna implicacioacute compromesa de les administracions i per tant requereix una formula de cagravelcul clara entene-dora i ben definida Les ONG dema-nen que es calculi sobre el pressupost consolidat deixant de banda les for-mules complexes interpretables re-visables definint un sistema de cogravem-put transparent Es una quumlestioacute de voluntat poliacutetica
ConclusioacuteEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Amb una ciutadania activa com-promesa i predisposada a participar al canvi amb la crisi que pot ser el detonant drsquoaquest canvi cal un gov-ern decidit que aposta per una co-operacioacute sogravelida aqui i allagrave per les futures generacions
El gran canvi estagrave en la nova visioacute en una nova vitalitat i una nova trans-versalitat que es pot donar a totes les actuacions en totes les decisions que es prenen
El canvi revolucionari seria com diu Gandhi davant de qualsevol decisioacute triar allograve que beneficiiacute meacutes a les per-sones meacutes pobres i necessitades
Opinioacute
8
Rerefons
Economia pobra idees progravesperesPilar Tacheacute
Equip Cagraveritas Sabadell
Opinioacute
Eacutes un dilluns el matiacute arriben el Joan i la Isa Una parella amb dos fills petits Es-tan angoixats i no saben com poder ex-posar la seva situacioacute Ella treballava de caixera i ell estava en uns magatzems Cap a lrsquoany 2007 van veure la possibili-tat de posar una petita tenda de dolccedilos Ella va deixar la feina per dedicar-se al negoci ell va seguir amb la seva feina Tenien ilmiddotlusioacute es van creure que podien tenir una vida meacutes prospera Cap a lrsquoany 2009 van haver de tancar la botiga les vendes havien baixat molt i no podien fer front al manteniment Al cap de pocs mesos tanca lrsquoempresa on treballava ell Durant aquests uacuteltims anys ella no ha trobat feina i ell cobra 426 euro Lrsquouacutelti-ma prestacioacute Tampoc no troba feina No poden assumir tota la despesa de la hipoteca El banc els ha amenaccedilat en fer-los fora i han anat acumulant molts deutes ( subministraments escola) Recullen aliments a la parrogravequia Quan surten per la porta ella es gira i em diu ldquoI nosaltres encara hem de donar gragravecies perquegrave encara tenim alguns in-gressos i la nostra famiacutelia encara que poc ens pot donar de menjarrdquo
La crisi sembla haver-se reduiumlt darre-rament en un ball de xifres i estadiacutes-tiques com un marcador enorme drsquoun partit de futbol americagrave al qual toth-om hi teacute la mirada clavada Al darrera drsquoaquest mosaic numegraveric perograve hi ha milers de persones i famiacutelies que pateix-en srsquoangoixen es desesperen i el meacutes important han perdut la seva autoes-tima i dignitat Eacutes un patiment amb el que ens eacutes difiacutecil empatitzar si nomeacutes el coneixem a traveacutes de les histograveries que llegim mirem o veiem en els mitjans de comunicacioacute A Cagraveritas el percebem en el nostre dia a dia les persones ens ar-riben cada vegada amb meacutes demandes i necessitats a cobrir i amb molt poca esperanccedila i ilmiddotlusioacute
I eacutes que des de fa anys venim denunci-at que la pobresa esdeveacute meacutes intensa crogravenica i extensa Constatem la inten-sitat perquegrave abans a les famiacutelies els donagravevem un cop de magrave amb les seves necessitats bagravesiques Ara en molts ca-sos els hem de cobrir la totalitat hi ha moltes persones que no tenen res per subsistir Drsquoaltra banda la pobresa eacutes meacutes extensa ja que augmenta el nom-
bre de persones i els perfils soacuten meacutes di-versos joves ofegats per una hipoteca mares que pugen els seus fills o filles sense xarxa familiar homes i dones ma-jors de 50 anys que han treballat tota la seva vida perograve que ara amb la crisi han quedat exclosos del mercat laboral i srsquohan vist abocats a la marginacioacute social Per uacuteltim la pobresa eacutes meacutes crogravenica les persones que atenem necessiten ajuda per meacutes temps
Srsquohan ategraves 260000 persones des de Cagraveritas aquest 2012 De les quals 60000 han passat pels diferents pro-grames de Cagraveritas Diocesana Un 28 de les famiacutelies ateses no teacute cap mena drsquoingressos depegraven la seva subsistegravencia de Cagraveritas o drsquoaltres entitats El 69 de les persones ateses en edat de trebal-lar estagrave a lrsquoatur i nomeacutes el 12 trebal-la amb contracte Constatem que aug-menta el nombre de persones que han de viure acollides gratuiumltament a casa drsquoamics o familiars situacioacute que al 2009 no detectagravevem i que representen un 7 del total de les persones ateses Altres estan obligades a compartir pis per man-ca de recursos viuen en habitacions rel-logades un 29 i altres han de rellogar una habitacioacute per arribar a final de mes Des de Cagraveritas ens preocupai ens ocupa principalment la situacioacute dels infants El percentatge de menors drsquoedat ategraves per CDB estagrave al voltant del 36 suposa 1 de cada 3 persones ateses La mitjana catalana eacutes 1 de cada 5
En termes generals la ciutadania srsquoes-tagrave empobrint i a Catalunya De fet eacutes on les desigualtats socials estan tenint una repercussioacute meacutes important Aquiacute la taxa AROPE (indicador europeu que con-
templa la pobresa monetagraveria la situacioacute laboral i les privacions de consum dels ciutadans) eacutes del 295 mentre que a lrsquoEstat espanyol eacutes del 267 Ens alerta doncs que prop del 30 de la poblacioacute de Catalunya estigui en risc de ser exclo-sa de la societat
Davant aquesta realitat Cagraveritas apos-ta per lrsquoacompanyament individual la prevencioacute i la promocioacute de les persones mitjanccedilant els seus programes i project-es com ara lrsquoacolliment la formacioacute i la insercioacute sociolaboral el suport matern infantil el reforccedil educatiu la formacioacute bagravesica lrsquoacolliment a les persones sense sostre els ajuts a les primeres necessi-tatsetc
Tant el Jordi com la Isa estan en un programa de insercioacute laboral i eacutes molt possible que ell pugui fer un curs drsquoap-renentatge de cambrer El nen gran estagrave participant en el reforccedil educatiu i va meacutes concentrat i content a lrsquoescola Han rebut orientacioacute i suport per part del Servei de Mediacioacute per lrsquoHabitatge i han pogut renegociar el deute que te-nen amb lrsquoentitat bancagraveria per tal de no perdre el pis Des de Cagraveritas sersquols estagrave acompanyant de manera integral amb lrsquoobjectiu de millorar la seva situ-acioacute
A Cagraveritas seguim mantenim sempre la ilmiddotlusioacute i lrsquoesperanccedila sobretot i perse-verem en la idea que entre tots i totes trobant el consens social i adquirint un compromiacutes autegraventic amb la persona podem aprendre de la situacioacute actual i trobar la manera de sortir-nos-en Pot-ser drsquoaquesta manera farem realitat el lema UN MOacuteN MEacuteS JUST EacuteS POSSIBLE
9
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
per Josep Ramon Gimeacutenez
activista i portaveu de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca (PAH)
Rerefons
LrsquoAda va estudiar Filosofia a la UB i comenccedila lrsquoactivisme antiglobalitzacioacute al 2000-2001 contra el Banc Mundial Meacutes tard entra en un colmiddotlectiu que reflexiona sobre la presa de decisions i la manca de democragravecia i acaba centrant el seu activ-isme en el dret a lrsquohabitatge
Participa en el 2006 en la mobilitzacioacute ci-utadana ldquoV de viviendardquo per denunciar la bombolla immobiliagraveria en un temps en el que lrsquoEstat negava que nrsquohi hagueacutes cap tot i que els preus no paraven de pujar I actualment eacutes membre de lrsquoequip i por-taveu de la PAH (Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques)
Cal una professionalitzacioacute en el moviment activistaNecessari no ho eacutes Eacutes cert que quan un moviment creix i teacute ambicioacute de te-nir incidegravencia una certa organitzacioacute fa falta Perograve si aquesta organitzacioacute eacutes meacutes o menys professional o activis-ta o una barreja de les dues dependragrave del moviment i del moment Perograve per defecte no crec que la professional-itzacioacute sigui un requisit necessari Jo crec que la Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques (PAH) ho demostra ja que durant quatre anys no ha tingut cap estructura ni alliberats ni res i ha tingut meacutes incidegravencia que la major part de les ong amb estructura drsquoal-liberats
Tu vius de lrsquoactivismeIndirectament No he viscut de lrsquoac-tivisme perograve tinc una feina que eacutes
molt a prop de lrsquoactivisme i em per-met molta flexibilitat Treballo a lrsquoOb-servatori de Drets Socials que aposta pels processos activistes de transfor-macioacute social
I els oriacutegens del moviment per la vivendaHi ha una experiegravencia reduiumlda pregravevia a la Plataforma a ldquoV de viviendardquo En plena bombolla quan semblava que tot anava beacute i era difiacutecil parlar de problemes la gent que estagravevem treballant en el territori -jo estava al centre de Barcelona on hi havia un proceacutes drsquoespeculacioacute fortiacutessim amb una revaloritzacioacute del sogravel i expecta-tives immobiliagraveries constants- vegravei-em que es produiumla una pressioacute im-mobiliagraveria molt forta lrsquoassetjament immobiliari el ldquo mobbingrdquo El vam denunciar des de la societat civil perquegrave estava totalment invisibilit-zat Amagat darrera dels aparadors i del turisme al centre de Barcelona hi havia un munt de gent gran vivint en condicions pegravessimes amb pressions dels seus propietaris per fer-los fora i poder treure meacutes rendibilitat als pi-sos Aixograve era una de les expressions de la violegravencia immobiliagraveria durant la bombolla
Uns anys en que a Espanya srsquoesta-va construint lrsquoequivalent a Franccedila i Alemanya juntes i que tard o drsquohora havia de rebentarExacte Hi havia una pressioacute delirant un munt de gent que patia en silenci i que havia drsquoesclatar Era evident que el model era insostenible amb una alccedila de preus constant mentre la sit-uacioacute laboral de la gent no millorava sinoacute al contrari Cada cop meacutes refor-ma laboral meacutes precarietat
I crideu el relator de lrsquoONUSiacute perograve aixograve va ser lrsquoObservatori on treballo Llavors no hi treballava nomeacutes era allagrave com a activista
Observatori de
de Drets Econogravemics Socials i Cultur-als (Observatori DESC) que teacute un perfil meacutes juriacutedic i tracta de drets fonamen-tals Eacutes una entitat petita perograve que tracta de fer de pont entre sectors meacutes juriacutedics acadegravemics profession-als moviments socials que lluiten pels drets mecanismes internacionals com la ONU Perograve sobretot reforccedilar les lluites de defensa pels drets socials
Aleshores jo com a activista pel dret a lrsquohabitatge vaig arribar a aquest tema de lrsquoassetjament immobiliari quan lrsquoOb-servatori estava treballant perquegrave el re-lator pogueacutes venir a Espanya en missioacute oficial Per fer-lo venir lrsquoEstat lrsquohavia de cridar i a Madrid es resistien moltiacutessim Vam fer una tasca drsquoincidegravencia i al final lrsquoEstat va acceptar Aquesta visita oficial va ser molt important perquegrave el relator va constatar que hi havia una situacioacute gens comparable a cap altre paiacutes eu-ropeu i ja va denunciar els principals eixos del problema que despreacutes srsquohan mantingut i srsquohan confirmat
Ada Colau a la seu de la PAH
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
3
Europa Del somni a la decepcioacuteArcadi Oliveres
Opinioacute
Professor drsquoEconomia Aplicada a la UAB i president de Justiacutecia i Pau
Als que tenim una certa edat i pot-ser des drsquouna ograveptica massa ingegravenua sersquons fa difiacutecil digerir lrsquoevolucioacute soferta per una Europa que du-rant el franquisme ens imaginagravevem com a un projecte de pau i un es-pai de llibertat i ara quan des de fa uns anys en som membres de ple dret veiem com a una estructura amb estrictes interessos econogravemics i desmesurades intencions de poder poliacutetic En aquest context el recent atorgament a la Unioacute Europea del Premi Nobel de la Pau ens apareix gairebeacute com una burla envers els meacutes febles
En efecte lrsquoEuropa dels 27 ha es-devingut una enorme maquinagraveria comercial financera i en bona mesura poliacutetica farcida de man-cances democragravetiques socials i egravetiques Veiem-ne algunes
Certament la democragravecia que es posa com a condicioacute inexcusable drsquoaquells que volen pertagravenyer a la Unioacute Europea es troba absent en lrsquoestructura meacutes genuiumlna de la in-stitucioacute Les normes no soacuten elabo-rades pel poder legislatiu si no per lrsquoexecutiu lrsquoanomenada Constitucioacute europea es degrada per falta de consens a nivell del Tractat de Lis-boa que ni tant sols rebeacute en primera instagravencia lrsquoobligatori vist i plau dels ciutadans irlandesos el Banc Central Europeu no es troba sotmegraves a cap
control democragravetic i tambeacute i no es pas un cas menor una part important dels reglaments que desenvolupen les normes fonamentals soacuten inspirats per potents lobbies econogravemics
Tampoc no resulta brillant la poliacuteti-ca social comunitagraveria que teacute un caragravecter totalment marginal (fons estructurals fons de cohesioacute social) i no entra ni de lluny en les quumlestions bagravesiques de les relacions laborals ni de les poliacutetiques de benestar Els encertats advertiments de Jacques Delors antic president de la Comis-sioacute de les Comunitats europees en el sentit de que una poliacutetica social era condicioacute imprescindible per a poder dur a terme una poliacutetica monetagraveria semblen haver quedat totalment en lrsquooblit
I eacutes precisament en la poliacutetica mon-etagraveria i en la creacioacute de lrsquoEuro com a moneda uacutenica on podem trobar alguns dels aspectes meacutes pertor-badors de lrsquoactual proceacutes de con-struccioacute europea La seva posada en marxa fou probablement precipitada en la mesura en que els criteris de convergegravencia no tenien en compte els desnivells de renda les respec-tives balances de pagaments els sistemes fiscals de cada paiacutes i les estructures econogravemiques internes Predominagrave tant sols lrsquointeregraves drsquoAle-manya i paiumlsos veiumlns en una mone-da forta i en una ortodogravexia financera de difiacutecil acceptacioacute per a molts dels membres Els extraordinaris en-deutaments els absurds salvaments
dels bancs i lrsquoespeculacioacute borsagraveria sense fre aixiacute com la impossibilitat de practicar poliacutetiques monetagraveries per part dels paiumlsos meacutes febles de lrsquoeuro han convertit a les poblacions drsquoaquests paiumlsos en hostatges del capital financer Probablement i a hores drsquoara i si no es vol una total dispersioacute monetagraveria la sortida meacutes recomanable consistiria en lrsquoadopcioacute drsquoun euro a doble velocitat que per simplificar podriacuteem situar amb al-guna excepcioacute entre els paiumlsos del Nord i del Sud del vell continent En cas contrari veurem enormes fugides de capitals disminucions consider-ables dels salaris reals tragegravedies a lrsquoestil grec i les classes mitjanes en-fontsant-se en un pou de misegraveria del que sols sobreviuragrave una minoria de privilegiats
Ens cal destacar tambeacute altres ele-ments lamentables de lrsquoactual proceacutes europeu ben lluny de lrsquoinicialment desitjat Pel que fa a Catalunya ho tenim ben clar rebem ndash gragravecies a la intervencioacute que en el seu moment hi tingueacute el govern del Partit Popular - un menyspreu i meacutes que consid-erable per les llenguumles minoritagraveries i una absoluta manca de possible participacioacute per part de les nacions sense estat El Comiteacute de les ldquoRe-gionsrdquo i municipis al marge del seu caragravecter estrictament consultiu ja demostra en lrsquoaiguabarreig del seu propi nom una total manca de sensi-bilitat al respecte drsquoaquest tema
Bandera de la Unioacute Europea
Arcadi Oliveres
4
No podem donar tampoc opinions meacutes favorables pel que fa al tracte dels immigrants Europa emigrant per definicioacute tanca policialment perograve tambeacute militarment i segura-ment de forma ilmiddotlegal les fron-teres a lrsquoarribada de nouvinguts als quals un cop acomplert el seu acceacutes al Continent no sersquols permet mobilitat interna i majoritagraveriament tampoc sersquols concedeix el dret de vot convertint-los de facto en ci-utadans de segona classe Fa basar-da veure aquest tipus de compor-tament en un continent que es va destacar ja fa un parell de segles per les seves declaracions de drets de les persones i dels ciutadans La vessant militarista de la Unioacute Eu-ropea ens condueix a albirar amb tristesa la no amagada voluntat im-perialista drsquoEuropa que amb les seves poliacutetiques de seguretat deixa clarament establert el seu desig drsquointervenir en qualsevol part del moacuten en la que hi pugui tenir inter-essos vinculats a mategraveries primeres rutes comercials fluxos migratoris etc La voluntat de crear un exegraver-cit europeu la pragravectica constant del control territorial amb diferents sis-temes drsquoespionatge i lrsquoactiva poliacutetica de fabricacioacute i venda drsquoarmaments sense cap tipus de restriccions caminen totes elles en la direccioacute in-dicada
En darrera instagravencia cal fer referegraven-cia a un parell de quumlestions poc con-
egudes i que afecten la solvegravencia egravetica de la Unioacute Europea Per una banda lrsquoacceptacioacute de la pena de mort en temps de guerra i tambeacute en temps de pau per delictes comesos en temps de guerra i per lrsquoaltra la possibilitat reconeguda en el Trac-tat de Lisboa de que la policia pugui violar el dret a la vida en el cas de manifestacions potencialment con-siderables com a insurreccioacute popular
Cal preguntar-nos com eacutes possi-ble entendre una tal degeneracioacute
Opinioacute
de valors morals que segurament es-candalitzaria a alguns drsquoaquells pares de la construccioacute europea que per un moment havien cregut en una poliacutetica al servei de les persones Sens dubte lrsquoanomenat capitalisme neoliberal els grans mitjans de comunicacioacute al servei del poder i una poblacioacute amb massa pors i individualismes estan fent triom-far el lucre el menyspreu per les per-sones i lrsquoanorreament del planeta La construccioacute drsquoEuropa en resulta doncs un ben poc recomanable exemple
Mapa de la Unioacute Europea
Exteriors i interiors del Parlament Europeu a Estrasburg
5
Retalls de premsa
RecuerdaEl otro diacutea le oiacute decir a alguien iquestY queacute fue del cambio climaacutetico Ya na-die habla de esordquo Claro Y no soacutelo del cambio climaacutetico por ejemplo iquestqueacute fue del debate sobre la energiacutea nuclear tras el ataque de paacutenico de Fukushima iquestO de la hambruna del Cuerno de Aacutefrica Quiero decir que estamos amorrados a la crisis y no somos capaces de prestar atencioacuten a nada maacutes Incluso los temas que parecen salirse de este duelo obsesi-vo por lo perdido como el independ-entismo en Cataluntildea al final se re-ducen a lo mismo creen que asiacute se escapan de la crisis
Seacute bien que esta sociedad estaacute su-friendo mucho pero pienso que hay que hacer un esfuerzo por recordar que el mundo sigue ahiacute maacutes grande y maacutes complejo que nuestros mie-dos Me revienta esa cantinela a la que muchos se aferran para justificar su pasividad ldquoCon la que estaacute cay-endo iquestcoacutemo vamos a preocuparnos de la miseria de Aacutefrica de la situ-acioacuten de las mujeres afganas de los emigrantes del bienestar de los ani-males de los derechos de los presos (que algo malo hicieron) derdquo Pero yo creo que abdicar de todas las causas no nos va a hacer menos pobres sino tan soacutelo maacutes miserables Habraacute que esforzarse porque no po-demos abandonarlo todo Por ejemp-lo olvidarse del hambre en el mundo es una indecencia Una de cada ocho personas del planeta corre el riesgo de morir de hambre en total 900 millones la mayoriacutea mujeres y nintildeas Una tragedia indigna y evitable pro-ducimos suficientes alimentos En Navidades mientras te atiborres de comilonas acueacuterdate de tu vecino de escalera que quizaacute este antildeo lo esteacute pasando fatal Pero piensa tambeacuten en los otros vecinos de la Tierra En-tra en la campantildea de Intermoacuten Ox-
fam por soacutelo dos euros alimentaraacutes a una persona en el Sahel httpwwwintermonoxfamorgesmesa-para700millonesque-es-la-mesa
Rosa Montero diario El Paiacutes11 de Desembre de 2012
Esperanccedila per als qui es refugien al SahelLa insurgegravencia rebel que va esclatar a Mali el passat 17 de gener ha provocat el desplaccedilament de meacutes de 200000 persones Els nadius de Mali busquen refugi als paiumlsos veiumlns que al seu torn estan afectats per la cri-si alimentagraveria i una greu sequera a la zona del Sahel on meacutes de tres mil-ions de persones pateixen malnutri-cioacute severa
Els intensos combats entre les tropes governamentals i els rebels tuaregs han obligat des del gener a milers de nadius de Mali a fugir a traveacutes de la frontera A causa de la inseguretat i la inestabilitat poliacutetica despreacutes del cop drsquoestat militar del passat 22 de marccedil a Mali i a mesura que els atacs srsquointensifiquen per tot el nord srsquoes-tan produint meacutes arribades diagraveries als paiumlsos veiumlns Ja soacuten meacutes de 90000 persones les que han buscat refugi al Niacuteger Burkina Faso i Mau-ritagravenia i unes 95000 les desplaccedilades a lrsquointerior estan vivint en refugis improvisats plantant cara ales tem-peratures extremes amb escassetat drsquoaigua
La majoria de les famiacutelies refugia-des pertanyen a lrsquoegravetnia tuareg perograve tambeacute hi ha persones drsquoegravetnia peul agraverab i bambara Actualment estan al-lotjades en poblats agraverids i pateixen la greu crisi alimentagraveria que estagrave pa-tint la regioacute del Sahel -composta per 12 estats- a causa drsquoanys de sequera Malgrat aixograve les hospitalagraveries comu-nitats drsquoacollida comparteixen amb
les famiacutelies nouvingudes els escassos recursos drsquoaigua i menjar
Cinc milions de persones corren el risc de no tenir prou menjar aquest any al Sahel ja soacuten meacutes de tres mil-ions els afectats per la fam La seq-uera avanccedila i els meacutes petits comen-cen a patir malalties relacionades amb la falta drsquoaigua com irritacions oculars i infeccions respiratograveries
Diversos avions han transportat aju-da humanitagraveria al Niacuteger Burkina Faso i Mauritagravenia on lrsquoACNUR teacute equips que treballen juntament amb els governs per tal de donar assistegravencia i traslladar les poblacions refugiades lluny de les perilloses zones fronter-eres
Butlletiacute Refugiats de l lsquoACNUR 2012 Nuacutemero 2
6
El problema de fons no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitat
Francesc Mateu President de la FCONGD
Opinioacute
extracte drsquoun discurs davant la Comissioacute de Cooperacioacute del Parlament de Catalunya
Segons ens diu Duncan Green en el seu llibre ldquoFrom Poverty to powerrdquo (ldquoDe la pobresa al poderrdquo) com a pregravevia abans drsquoentrar a fons eacutes que ldquotot i que fa molt de temps que diem que lluitem contra la pobresa hem de fer tambeacute un gir drsquoenfocament el problema real no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitatrdquo I si ens adonem que no hem de treballar per fer desaparegraveixer o disminuir la pobresa sinoacute perquegrave la diferegravencia entre les persones que te-nen meacutes i les que tenen menys sigui cada cop menor el tipus de feina eacutes ben diferent
I seguint el mateix autor hi ha tres factors que apareixen sempre en els moments dels grans canvis
1 Una ciutadania activa 2 Un govern eficaccedil 3 Un factor detonant incontrolable
Una ciutadania activaUna ciutadania activa eacutes la que enteacuten que per lluitar contra la iniquitat no
teacute cap sentit lrsquoassistencialisme ni tampoc parlar dels ldquopobretsrdquo Eacutes la que srsquoindigna quan veu el tractament desigual de les imatges drsquoHaitiacute per televisioacute abonant-se en la misegraveria de la gent i les imatges de lrsquo11-M a Ma-drid o de lrsquo11-S a Nova York Quegrave teacute de diferent la persona drsquoHaitiacute perquegrave la seva dignitat sigui menorHi ha una ciutadania activa que srsquoim-plica en les ONG com a voluntaris i voluntagraveries sovint despreacutes drsquoacabar la seva jornada laboral en una altra feina i robant hores al dia o al cap de setmana Una ciutadania activa que manteacute vives les ONG amb els profes-sionals que hi treballen Les ONG una gran part agrupades a Catalunya a la Federacioacute Catalana drsquoONG pel Desen-volupament fa vint anys que dema-nen fins i tot amb protestes al carrer que es destini el 07 del PIB a crear riquesa als paiumlsos empobrits Com a ciutadania activa i responsable es demana una cooperacioacute transforma-dora lluny del repartiment de beacutens o drsquoaltres ajuts assistencialistes Un dels conceptes meacutes importants i que soacuten un segell arreu de la cooperacioacute catalana eacutes parlar de drets i no de transferegravencies econogravemiques i tenir una visioacute global del proceacutes de canvi I de ser actius per sensibilitzar la so-cietat i aconseguir meacutes voluntats que srsquoafegeixin a la causa del canvi
Un govern eficaccedilEl segon factor de canvi no menys important eacutes disposar de governs efi-caccedilos I sorgeix la pregunta quegrave eacutes per les persones compromeses amb la solidaritat i la cooperacioacute un govern eficaccedil en mategraveria de cooperacioacute
Un govern eficaccedil eacutes aquell que en-teacuten que allograve que anomenen ldquopobre-sardquo realment eacutes iniquitat desigual-tat i que treballa per eradicar-la Es un govern que mira meacutes enllagrave del seu paiacutes que eacutes capaccedil de mirar tot el moacuten i ho fa sense complexos reconeixent que vivim en una situacioacute de privilegi Es un govern que posa meacutes forccedila a pensar en les prograveximes generacions que en les prograveximes elec-cions perquegrave el treball de cooper-acioacute difiacutecilment es pot analitzar en clau electoral
Es un govern que dedica com a miacutenim el 07 del seu pressupost a coop-eracioacute- compromiacutes adquirit des de fa molt anys i sense complir ndash i que teacute la voluntat drsquoelaborar politiques eficac-es que vol que la cooperacioacute deixi de ser la poliacutetica ventafocs i no perquegrave srsquoemporti meacutes diners sinoacute perquegrave eacutes aquella poliacutetica que teacute probable-ment uns impactes meacutes grans i pro-funds Primer perquegrave tot i sent una quantitat considerable de diners aquest 07 soacuten pocs en el global del pressupost i amb aquests pocs les ONG saben que es pot fer moltiacutessim
7
que poden tenir molt impacte en sit-uacions molt greus de pobresa i drsquoex-clusioacute perquegrave tenen experiegravencia de terreny i el coneixement adquirit i compartit amb les persones drsquoaquiacute i drsquoallagrave
Perograve a meacutes a meacutes i de gran rellevagraven-cia en aquest 07 i en la poliacutetica de cooperacioacute se sustenta la nos-tra responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes del moacuten i com a nacioacute del moacuten No soacuten diners nomeacutes per a uns projectes concrets no soacuten per tranquilmiddotlitzar consciencies sinoacute per provocar un canvi a dins i a fora del nostre paiacutes A casa nostra la poliacuteti-ca de cooperacioacute acompanyada dels recursos provinents del 07 hau-ria de tenyir tota la poliacutetica interna ndash en tota la seva dimensioacute- buscar la coheregravencia de lrsquoaccioacute de govern en la seva totalitat i promoure els valors defensats per la ciutadania
El factor detonant del canviEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Parlant de la ldquocrisirdquo sovint es fa referegravencia a les finances lrsquoatur el creixement de les desigualtats so-cials als paradisos fiscalshellipperograve cal tenir present almenys dues cri-sis meacutes la primera eacutes la crisi dels aliments que srsquoarrossega des de fa molt de temps que afecta a milions de persones- sovint desprotegides i sense veu- amb uns impactes molt meacutes greus que els de la laquo nostra raquo crisi La segona eacutes la crisi mediambiental
Les tres crisis mencionades es retro-alimenten i fa que a dia drsquoavui en aquest preciacutes moment cada minut que passa meacutes de cent persones passin a engrossir la llista de per-sones que viuen sota el llindar de la pobresa Aquesta situacioacute deixa al descobert les vergonyes del siste-ma que srsquoha desenvolupat conjunta-ment lrsquoambicioacute desmesurada i sense control i la manca de sostenibilitat del nostre ritme de vida Per tant ja eacutes hora de fer un canvi decisiu irreversible
I la nostra societat ho enteacuten A lrsquoen-questa que va fer lrsquoAgegravencia Catalana de Cooperacioacute en el seu moment la resposta va ser contundent la ma-joria de les persones entrevistades varen confirmar que volien que es doneacutes el 07 malgrat la crisi Aquest nivell de compromiacutes i maduresa de la societat catalana eacutes fruit del treball de sensibilitzacioacute realitzat pragravectica-ment nomeacutes per les ONG i amb molt pocs recursos Amb uns recursos meacutes equilibrats meacutes compromesos poliacuteti-cament el treball de formacioacute de conscienciacioacute es consolidaria en una societat sensible i atenta a les problemagravetiques socials tant a nivell global com local
Els destinataris del 07 soacuten nombro-sos i plurals molts actors srsquohan apun-tat a fer cooperacioacute aquesta realitat pot significar que cada vegada meacutes persones entenen la necessitat de cooperar Perograve cal destacar una pre-ocupacioacute els nous actors es troben molt poc en els moments de reflexioacute i de debat i soacuten sovint invisibles en els moments de lluita i reivindicacioacute potser perquegrave la cooperacioacute entesa com a transformadora no eacutes el cen-tre del seu treball com eacutes el cas de les ONG Per coheregravencia tots els ac-
tors haurien drsquoestar presents en tots els moments de la cooperacioacute en els processos de reflexioacute de debat de posicionament drsquointervencioacute de lluita i no nomeacutes a lrsquoinici per a acce-dir als recursos
Reservar el 07 per a destinar a la cooperacioacute i tenir present els drets de les persones eacutes el punt de partida drsquouna implicacioacute compromesa de les administracions i per tant requereix una formula de cagravelcul clara entene-dora i ben definida Les ONG dema-nen que es calculi sobre el pressupost consolidat deixant de banda les for-mules complexes interpretables re-visables definint un sistema de cogravem-put transparent Es una quumlestioacute de voluntat poliacutetica
ConclusioacuteEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Amb una ciutadania activa com-promesa i predisposada a participar al canvi amb la crisi que pot ser el detonant drsquoaquest canvi cal un gov-ern decidit que aposta per una co-operacioacute sogravelida aqui i allagrave per les futures generacions
El gran canvi estagrave en la nova visioacute en una nova vitalitat i una nova trans-versalitat que es pot donar a totes les actuacions en totes les decisions que es prenen
El canvi revolucionari seria com diu Gandhi davant de qualsevol decisioacute triar allograve que beneficiiacute meacutes a les per-sones meacutes pobres i necessitades
Opinioacute
8
Rerefons
Economia pobra idees progravesperesPilar Tacheacute
Equip Cagraveritas Sabadell
Opinioacute
Eacutes un dilluns el matiacute arriben el Joan i la Isa Una parella amb dos fills petits Es-tan angoixats i no saben com poder ex-posar la seva situacioacute Ella treballava de caixera i ell estava en uns magatzems Cap a lrsquoany 2007 van veure la possibili-tat de posar una petita tenda de dolccedilos Ella va deixar la feina per dedicar-se al negoci ell va seguir amb la seva feina Tenien ilmiddotlusioacute es van creure que podien tenir una vida meacutes prospera Cap a lrsquoany 2009 van haver de tancar la botiga les vendes havien baixat molt i no podien fer front al manteniment Al cap de pocs mesos tanca lrsquoempresa on treballava ell Durant aquests uacuteltims anys ella no ha trobat feina i ell cobra 426 euro Lrsquouacutelti-ma prestacioacute Tampoc no troba feina No poden assumir tota la despesa de la hipoteca El banc els ha amenaccedilat en fer-los fora i han anat acumulant molts deutes ( subministraments escola) Recullen aliments a la parrogravequia Quan surten per la porta ella es gira i em diu ldquoI nosaltres encara hem de donar gragravecies perquegrave encara tenim alguns in-gressos i la nostra famiacutelia encara que poc ens pot donar de menjarrdquo
La crisi sembla haver-se reduiumlt darre-rament en un ball de xifres i estadiacutes-tiques com un marcador enorme drsquoun partit de futbol americagrave al qual toth-om hi teacute la mirada clavada Al darrera drsquoaquest mosaic numegraveric perograve hi ha milers de persones i famiacutelies que pateix-en srsquoangoixen es desesperen i el meacutes important han perdut la seva autoes-tima i dignitat Eacutes un patiment amb el que ens eacutes difiacutecil empatitzar si nomeacutes el coneixem a traveacutes de les histograveries que llegim mirem o veiem en els mitjans de comunicacioacute A Cagraveritas el percebem en el nostre dia a dia les persones ens ar-riben cada vegada amb meacutes demandes i necessitats a cobrir i amb molt poca esperanccedila i ilmiddotlusioacute
I eacutes que des de fa anys venim denunci-at que la pobresa esdeveacute meacutes intensa crogravenica i extensa Constatem la inten-sitat perquegrave abans a les famiacutelies els donagravevem un cop de magrave amb les seves necessitats bagravesiques Ara en molts ca-sos els hem de cobrir la totalitat hi ha moltes persones que no tenen res per subsistir Drsquoaltra banda la pobresa eacutes meacutes extensa ja que augmenta el nom-
bre de persones i els perfils soacuten meacutes di-versos joves ofegats per una hipoteca mares que pugen els seus fills o filles sense xarxa familiar homes i dones ma-jors de 50 anys que han treballat tota la seva vida perograve que ara amb la crisi han quedat exclosos del mercat laboral i srsquohan vist abocats a la marginacioacute social Per uacuteltim la pobresa eacutes meacutes crogravenica les persones que atenem necessiten ajuda per meacutes temps
Srsquohan ategraves 260000 persones des de Cagraveritas aquest 2012 De les quals 60000 han passat pels diferents pro-grames de Cagraveritas Diocesana Un 28 de les famiacutelies ateses no teacute cap mena drsquoingressos depegraven la seva subsistegravencia de Cagraveritas o drsquoaltres entitats El 69 de les persones ateses en edat de trebal-lar estagrave a lrsquoatur i nomeacutes el 12 trebal-la amb contracte Constatem que aug-menta el nombre de persones que han de viure acollides gratuiumltament a casa drsquoamics o familiars situacioacute que al 2009 no detectagravevem i que representen un 7 del total de les persones ateses Altres estan obligades a compartir pis per man-ca de recursos viuen en habitacions rel-logades un 29 i altres han de rellogar una habitacioacute per arribar a final de mes Des de Cagraveritas ens preocupai ens ocupa principalment la situacioacute dels infants El percentatge de menors drsquoedat ategraves per CDB estagrave al voltant del 36 suposa 1 de cada 3 persones ateses La mitjana catalana eacutes 1 de cada 5
En termes generals la ciutadania srsquoes-tagrave empobrint i a Catalunya De fet eacutes on les desigualtats socials estan tenint una repercussioacute meacutes important Aquiacute la taxa AROPE (indicador europeu que con-
templa la pobresa monetagraveria la situacioacute laboral i les privacions de consum dels ciutadans) eacutes del 295 mentre que a lrsquoEstat espanyol eacutes del 267 Ens alerta doncs que prop del 30 de la poblacioacute de Catalunya estigui en risc de ser exclo-sa de la societat
Davant aquesta realitat Cagraveritas apos-ta per lrsquoacompanyament individual la prevencioacute i la promocioacute de les persones mitjanccedilant els seus programes i project-es com ara lrsquoacolliment la formacioacute i la insercioacute sociolaboral el suport matern infantil el reforccedil educatiu la formacioacute bagravesica lrsquoacolliment a les persones sense sostre els ajuts a les primeres necessi-tatsetc
Tant el Jordi com la Isa estan en un programa de insercioacute laboral i eacutes molt possible que ell pugui fer un curs drsquoap-renentatge de cambrer El nen gran estagrave participant en el reforccedil educatiu i va meacutes concentrat i content a lrsquoescola Han rebut orientacioacute i suport per part del Servei de Mediacioacute per lrsquoHabitatge i han pogut renegociar el deute que te-nen amb lrsquoentitat bancagraveria per tal de no perdre el pis Des de Cagraveritas sersquols estagrave acompanyant de manera integral amb lrsquoobjectiu de millorar la seva situ-acioacute
A Cagraveritas seguim mantenim sempre la ilmiddotlusioacute i lrsquoesperanccedila sobretot i perse-verem en la idea que entre tots i totes trobant el consens social i adquirint un compromiacutes autegraventic amb la persona podem aprendre de la situacioacute actual i trobar la manera de sortir-nos-en Pot-ser drsquoaquesta manera farem realitat el lema UN MOacuteN MEacuteS JUST EacuteS POSSIBLE
9
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
per Josep Ramon Gimeacutenez
activista i portaveu de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca (PAH)
Rerefons
LrsquoAda va estudiar Filosofia a la UB i comenccedila lrsquoactivisme antiglobalitzacioacute al 2000-2001 contra el Banc Mundial Meacutes tard entra en un colmiddotlectiu que reflexiona sobre la presa de decisions i la manca de democragravecia i acaba centrant el seu activ-isme en el dret a lrsquohabitatge
Participa en el 2006 en la mobilitzacioacute ci-utadana ldquoV de viviendardquo per denunciar la bombolla immobiliagraveria en un temps en el que lrsquoEstat negava que nrsquohi hagueacutes cap tot i que els preus no paraven de pujar I actualment eacutes membre de lrsquoequip i por-taveu de la PAH (Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques)
Cal una professionalitzacioacute en el moviment activistaNecessari no ho eacutes Eacutes cert que quan un moviment creix i teacute ambicioacute de te-nir incidegravencia una certa organitzacioacute fa falta Perograve si aquesta organitzacioacute eacutes meacutes o menys professional o activis-ta o una barreja de les dues dependragrave del moviment i del moment Perograve per defecte no crec que la professional-itzacioacute sigui un requisit necessari Jo crec que la Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques (PAH) ho demostra ja que durant quatre anys no ha tingut cap estructura ni alliberats ni res i ha tingut meacutes incidegravencia que la major part de les ong amb estructura drsquoal-liberats
Tu vius de lrsquoactivismeIndirectament No he viscut de lrsquoac-tivisme perograve tinc una feina que eacutes
molt a prop de lrsquoactivisme i em per-met molta flexibilitat Treballo a lrsquoOb-servatori de Drets Socials que aposta pels processos activistes de transfor-macioacute social
I els oriacutegens del moviment per la vivendaHi ha una experiegravencia reduiumlda pregravevia a la Plataforma a ldquoV de viviendardquo En plena bombolla quan semblava que tot anava beacute i era difiacutecil parlar de problemes la gent que estagravevem treballant en el territori -jo estava al centre de Barcelona on hi havia un proceacutes drsquoespeculacioacute fortiacutessim amb una revaloritzacioacute del sogravel i expecta-tives immobiliagraveries constants- vegravei-em que es produiumla una pressioacute im-mobiliagraveria molt forta lrsquoassetjament immobiliari el ldquo mobbingrdquo El vam denunciar des de la societat civil perquegrave estava totalment invisibilit-zat Amagat darrera dels aparadors i del turisme al centre de Barcelona hi havia un munt de gent gran vivint en condicions pegravessimes amb pressions dels seus propietaris per fer-los fora i poder treure meacutes rendibilitat als pi-sos Aixograve era una de les expressions de la violegravencia immobiliagraveria durant la bombolla
Uns anys en que a Espanya srsquoesta-va construint lrsquoequivalent a Franccedila i Alemanya juntes i que tard o drsquohora havia de rebentarExacte Hi havia una pressioacute delirant un munt de gent que patia en silenci i que havia drsquoesclatar Era evident que el model era insostenible amb una alccedila de preus constant mentre la sit-uacioacute laboral de la gent no millorava sinoacute al contrari Cada cop meacutes refor-ma laboral meacutes precarietat
I crideu el relator de lrsquoONUSiacute perograve aixograve va ser lrsquoObservatori on treballo Llavors no hi treballava nomeacutes era allagrave com a activista
Observatori de
de Drets Econogravemics Socials i Cultur-als (Observatori DESC) que teacute un perfil meacutes juriacutedic i tracta de drets fonamen-tals Eacutes una entitat petita perograve que tracta de fer de pont entre sectors meacutes juriacutedics acadegravemics profession-als moviments socials que lluiten pels drets mecanismes internacionals com la ONU Perograve sobretot reforccedilar les lluites de defensa pels drets socials
Aleshores jo com a activista pel dret a lrsquohabitatge vaig arribar a aquest tema de lrsquoassetjament immobiliari quan lrsquoOb-servatori estava treballant perquegrave el re-lator pogueacutes venir a Espanya en missioacute oficial Per fer-lo venir lrsquoEstat lrsquohavia de cridar i a Madrid es resistien moltiacutessim Vam fer una tasca drsquoincidegravencia i al final lrsquoEstat va acceptar Aquesta visita oficial va ser molt important perquegrave el relator va constatar que hi havia una situacioacute gens comparable a cap altre paiacutes eu-ropeu i ja va denunciar els principals eixos del problema que despreacutes srsquohan mantingut i srsquohan confirmat
Ada Colau a la seu de la PAH
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
4
No podem donar tampoc opinions meacutes favorables pel que fa al tracte dels immigrants Europa emigrant per definicioacute tanca policialment perograve tambeacute militarment i segura-ment de forma ilmiddotlegal les fron-teres a lrsquoarribada de nouvinguts als quals un cop acomplert el seu acceacutes al Continent no sersquols permet mobilitat interna i majoritagraveriament tampoc sersquols concedeix el dret de vot convertint-los de facto en ci-utadans de segona classe Fa basar-da veure aquest tipus de compor-tament en un continent que es va destacar ja fa un parell de segles per les seves declaracions de drets de les persones i dels ciutadans La vessant militarista de la Unioacute Eu-ropea ens condueix a albirar amb tristesa la no amagada voluntat im-perialista drsquoEuropa que amb les seves poliacutetiques de seguretat deixa clarament establert el seu desig drsquointervenir en qualsevol part del moacuten en la que hi pugui tenir inter-essos vinculats a mategraveries primeres rutes comercials fluxos migratoris etc La voluntat de crear un exegraver-cit europeu la pragravectica constant del control territorial amb diferents sis-temes drsquoespionatge i lrsquoactiva poliacutetica de fabricacioacute i venda drsquoarmaments sense cap tipus de restriccions caminen totes elles en la direccioacute in-dicada
En darrera instagravencia cal fer referegraven-cia a un parell de quumlestions poc con-
egudes i que afecten la solvegravencia egravetica de la Unioacute Europea Per una banda lrsquoacceptacioacute de la pena de mort en temps de guerra i tambeacute en temps de pau per delictes comesos en temps de guerra i per lrsquoaltra la possibilitat reconeguda en el Trac-tat de Lisboa de que la policia pugui violar el dret a la vida en el cas de manifestacions potencialment con-siderables com a insurreccioacute popular
Cal preguntar-nos com eacutes possi-ble entendre una tal degeneracioacute
Opinioacute
de valors morals que segurament es-candalitzaria a alguns drsquoaquells pares de la construccioacute europea que per un moment havien cregut en una poliacutetica al servei de les persones Sens dubte lrsquoanomenat capitalisme neoliberal els grans mitjans de comunicacioacute al servei del poder i una poblacioacute amb massa pors i individualismes estan fent triom-far el lucre el menyspreu per les per-sones i lrsquoanorreament del planeta La construccioacute drsquoEuropa en resulta doncs un ben poc recomanable exemple
Mapa de la Unioacute Europea
Exteriors i interiors del Parlament Europeu a Estrasburg
5
Retalls de premsa
RecuerdaEl otro diacutea le oiacute decir a alguien iquestY queacute fue del cambio climaacutetico Ya na-die habla de esordquo Claro Y no soacutelo del cambio climaacutetico por ejemplo iquestqueacute fue del debate sobre la energiacutea nuclear tras el ataque de paacutenico de Fukushima iquestO de la hambruna del Cuerno de Aacutefrica Quiero decir que estamos amorrados a la crisis y no somos capaces de prestar atencioacuten a nada maacutes Incluso los temas que parecen salirse de este duelo obsesi-vo por lo perdido como el independ-entismo en Cataluntildea al final se re-ducen a lo mismo creen que asiacute se escapan de la crisis
Seacute bien que esta sociedad estaacute su-friendo mucho pero pienso que hay que hacer un esfuerzo por recordar que el mundo sigue ahiacute maacutes grande y maacutes complejo que nuestros mie-dos Me revienta esa cantinela a la que muchos se aferran para justificar su pasividad ldquoCon la que estaacute cay-endo iquestcoacutemo vamos a preocuparnos de la miseria de Aacutefrica de la situ-acioacuten de las mujeres afganas de los emigrantes del bienestar de los ani-males de los derechos de los presos (que algo malo hicieron) derdquo Pero yo creo que abdicar de todas las causas no nos va a hacer menos pobres sino tan soacutelo maacutes miserables Habraacute que esforzarse porque no po-demos abandonarlo todo Por ejemp-lo olvidarse del hambre en el mundo es una indecencia Una de cada ocho personas del planeta corre el riesgo de morir de hambre en total 900 millones la mayoriacutea mujeres y nintildeas Una tragedia indigna y evitable pro-ducimos suficientes alimentos En Navidades mientras te atiborres de comilonas acueacuterdate de tu vecino de escalera que quizaacute este antildeo lo esteacute pasando fatal Pero piensa tambeacuten en los otros vecinos de la Tierra En-tra en la campantildea de Intermoacuten Ox-
fam por soacutelo dos euros alimentaraacutes a una persona en el Sahel httpwwwintermonoxfamorgesmesa-para700millonesque-es-la-mesa
Rosa Montero diario El Paiacutes11 de Desembre de 2012
Esperanccedila per als qui es refugien al SahelLa insurgegravencia rebel que va esclatar a Mali el passat 17 de gener ha provocat el desplaccedilament de meacutes de 200000 persones Els nadius de Mali busquen refugi als paiumlsos veiumlns que al seu torn estan afectats per la cri-si alimentagraveria i una greu sequera a la zona del Sahel on meacutes de tres mil-ions de persones pateixen malnutri-cioacute severa
Els intensos combats entre les tropes governamentals i els rebels tuaregs han obligat des del gener a milers de nadius de Mali a fugir a traveacutes de la frontera A causa de la inseguretat i la inestabilitat poliacutetica despreacutes del cop drsquoestat militar del passat 22 de marccedil a Mali i a mesura que els atacs srsquointensifiquen per tot el nord srsquoes-tan produint meacutes arribades diagraveries als paiumlsos veiumlns Ja soacuten meacutes de 90000 persones les que han buscat refugi al Niacuteger Burkina Faso i Mau-ritagravenia i unes 95000 les desplaccedilades a lrsquointerior estan vivint en refugis improvisats plantant cara ales tem-peratures extremes amb escassetat drsquoaigua
La majoria de les famiacutelies refugia-des pertanyen a lrsquoegravetnia tuareg perograve tambeacute hi ha persones drsquoegravetnia peul agraverab i bambara Actualment estan al-lotjades en poblats agraverids i pateixen la greu crisi alimentagraveria que estagrave pa-tint la regioacute del Sahel -composta per 12 estats- a causa drsquoanys de sequera Malgrat aixograve les hospitalagraveries comu-nitats drsquoacollida comparteixen amb
les famiacutelies nouvingudes els escassos recursos drsquoaigua i menjar
Cinc milions de persones corren el risc de no tenir prou menjar aquest any al Sahel ja soacuten meacutes de tres mil-ions els afectats per la fam La seq-uera avanccedila i els meacutes petits comen-cen a patir malalties relacionades amb la falta drsquoaigua com irritacions oculars i infeccions respiratograveries
Diversos avions han transportat aju-da humanitagraveria al Niacuteger Burkina Faso i Mauritagravenia on lrsquoACNUR teacute equips que treballen juntament amb els governs per tal de donar assistegravencia i traslladar les poblacions refugiades lluny de les perilloses zones fronter-eres
Butlletiacute Refugiats de l lsquoACNUR 2012 Nuacutemero 2
6
El problema de fons no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitat
Francesc Mateu President de la FCONGD
Opinioacute
extracte drsquoun discurs davant la Comissioacute de Cooperacioacute del Parlament de Catalunya
Segons ens diu Duncan Green en el seu llibre ldquoFrom Poverty to powerrdquo (ldquoDe la pobresa al poderrdquo) com a pregravevia abans drsquoentrar a fons eacutes que ldquotot i que fa molt de temps que diem que lluitem contra la pobresa hem de fer tambeacute un gir drsquoenfocament el problema real no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitatrdquo I si ens adonem que no hem de treballar per fer desaparegraveixer o disminuir la pobresa sinoacute perquegrave la diferegravencia entre les persones que te-nen meacutes i les que tenen menys sigui cada cop menor el tipus de feina eacutes ben diferent
I seguint el mateix autor hi ha tres factors que apareixen sempre en els moments dels grans canvis
1 Una ciutadania activa 2 Un govern eficaccedil 3 Un factor detonant incontrolable
Una ciutadania activaUna ciutadania activa eacutes la que enteacuten que per lluitar contra la iniquitat no
teacute cap sentit lrsquoassistencialisme ni tampoc parlar dels ldquopobretsrdquo Eacutes la que srsquoindigna quan veu el tractament desigual de les imatges drsquoHaitiacute per televisioacute abonant-se en la misegraveria de la gent i les imatges de lrsquo11-M a Ma-drid o de lrsquo11-S a Nova York Quegrave teacute de diferent la persona drsquoHaitiacute perquegrave la seva dignitat sigui menorHi ha una ciutadania activa que srsquoim-plica en les ONG com a voluntaris i voluntagraveries sovint despreacutes drsquoacabar la seva jornada laboral en una altra feina i robant hores al dia o al cap de setmana Una ciutadania activa que manteacute vives les ONG amb els profes-sionals que hi treballen Les ONG una gran part agrupades a Catalunya a la Federacioacute Catalana drsquoONG pel Desen-volupament fa vint anys que dema-nen fins i tot amb protestes al carrer que es destini el 07 del PIB a crear riquesa als paiumlsos empobrits Com a ciutadania activa i responsable es demana una cooperacioacute transforma-dora lluny del repartiment de beacutens o drsquoaltres ajuts assistencialistes Un dels conceptes meacutes importants i que soacuten un segell arreu de la cooperacioacute catalana eacutes parlar de drets i no de transferegravencies econogravemiques i tenir una visioacute global del proceacutes de canvi I de ser actius per sensibilitzar la so-cietat i aconseguir meacutes voluntats que srsquoafegeixin a la causa del canvi
Un govern eficaccedilEl segon factor de canvi no menys important eacutes disposar de governs efi-caccedilos I sorgeix la pregunta quegrave eacutes per les persones compromeses amb la solidaritat i la cooperacioacute un govern eficaccedil en mategraveria de cooperacioacute
Un govern eficaccedil eacutes aquell que en-teacuten que allograve que anomenen ldquopobre-sardquo realment eacutes iniquitat desigual-tat i que treballa per eradicar-la Es un govern que mira meacutes enllagrave del seu paiacutes que eacutes capaccedil de mirar tot el moacuten i ho fa sense complexos reconeixent que vivim en una situacioacute de privilegi Es un govern que posa meacutes forccedila a pensar en les prograveximes generacions que en les prograveximes elec-cions perquegrave el treball de cooper-acioacute difiacutecilment es pot analitzar en clau electoral
Es un govern que dedica com a miacutenim el 07 del seu pressupost a coop-eracioacute- compromiacutes adquirit des de fa molt anys i sense complir ndash i que teacute la voluntat drsquoelaborar politiques eficac-es que vol que la cooperacioacute deixi de ser la poliacutetica ventafocs i no perquegrave srsquoemporti meacutes diners sinoacute perquegrave eacutes aquella poliacutetica que teacute probable-ment uns impactes meacutes grans i pro-funds Primer perquegrave tot i sent una quantitat considerable de diners aquest 07 soacuten pocs en el global del pressupost i amb aquests pocs les ONG saben que es pot fer moltiacutessim
7
que poden tenir molt impacte en sit-uacions molt greus de pobresa i drsquoex-clusioacute perquegrave tenen experiegravencia de terreny i el coneixement adquirit i compartit amb les persones drsquoaquiacute i drsquoallagrave
Perograve a meacutes a meacutes i de gran rellevagraven-cia en aquest 07 i en la poliacutetica de cooperacioacute se sustenta la nos-tra responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes del moacuten i com a nacioacute del moacuten No soacuten diners nomeacutes per a uns projectes concrets no soacuten per tranquilmiddotlitzar consciencies sinoacute per provocar un canvi a dins i a fora del nostre paiacutes A casa nostra la poliacuteti-ca de cooperacioacute acompanyada dels recursos provinents del 07 hau-ria de tenyir tota la poliacutetica interna ndash en tota la seva dimensioacute- buscar la coheregravencia de lrsquoaccioacute de govern en la seva totalitat i promoure els valors defensats per la ciutadania
El factor detonant del canviEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Parlant de la ldquocrisirdquo sovint es fa referegravencia a les finances lrsquoatur el creixement de les desigualtats so-cials als paradisos fiscalshellipperograve cal tenir present almenys dues cri-sis meacutes la primera eacutes la crisi dels aliments que srsquoarrossega des de fa molt de temps que afecta a milions de persones- sovint desprotegides i sense veu- amb uns impactes molt meacutes greus que els de la laquo nostra raquo crisi La segona eacutes la crisi mediambiental
Les tres crisis mencionades es retro-alimenten i fa que a dia drsquoavui en aquest preciacutes moment cada minut que passa meacutes de cent persones passin a engrossir la llista de per-sones que viuen sota el llindar de la pobresa Aquesta situacioacute deixa al descobert les vergonyes del siste-ma que srsquoha desenvolupat conjunta-ment lrsquoambicioacute desmesurada i sense control i la manca de sostenibilitat del nostre ritme de vida Per tant ja eacutes hora de fer un canvi decisiu irreversible
I la nostra societat ho enteacuten A lrsquoen-questa que va fer lrsquoAgegravencia Catalana de Cooperacioacute en el seu moment la resposta va ser contundent la ma-joria de les persones entrevistades varen confirmar que volien que es doneacutes el 07 malgrat la crisi Aquest nivell de compromiacutes i maduresa de la societat catalana eacutes fruit del treball de sensibilitzacioacute realitzat pragravectica-ment nomeacutes per les ONG i amb molt pocs recursos Amb uns recursos meacutes equilibrats meacutes compromesos poliacuteti-cament el treball de formacioacute de conscienciacioacute es consolidaria en una societat sensible i atenta a les problemagravetiques socials tant a nivell global com local
Els destinataris del 07 soacuten nombro-sos i plurals molts actors srsquohan apun-tat a fer cooperacioacute aquesta realitat pot significar que cada vegada meacutes persones entenen la necessitat de cooperar Perograve cal destacar una pre-ocupacioacute els nous actors es troben molt poc en els moments de reflexioacute i de debat i soacuten sovint invisibles en els moments de lluita i reivindicacioacute potser perquegrave la cooperacioacute entesa com a transformadora no eacutes el cen-tre del seu treball com eacutes el cas de les ONG Per coheregravencia tots els ac-
tors haurien drsquoestar presents en tots els moments de la cooperacioacute en els processos de reflexioacute de debat de posicionament drsquointervencioacute de lluita i no nomeacutes a lrsquoinici per a acce-dir als recursos
Reservar el 07 per a destinar a la cooperacioacute i tenir present els drets de les persones eacutes el punt de partida drsquouna implicacioacute compromesa de les administracions i per tant requereix una formula de cagravelcul clara entene-dora i ben definida Les ONG dema-nen que es calculi sobre el pressupost consolidat deixant de banda les for-mules complexes interpretables re-visables definint un sistema de cogravem-put transparent Es una quumlestioacute de voluntat poliacutetica
ConclusioacuteEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Amb una ciutadania activa com-promesa i predisposada a participar al canvi amb la crisi que pot ser el detonant drsquoaquest canvi cal un gov-ern decidit que aposta per una co-operacioacute sogravelida aqui i allagrave per les futures generacions
El gran canvi estagrave en la nova visioacute en una nova vitalitat i una nova trans-versalitat que es pot donar a totes les actuacions en totes les decisions que es prenen
El canvi revolucionari seria com diu Gandhi davant de qualsevol decisioacute triar allograve que beneficiiacute meacutes a les per-sones meacutes pobres i necessitades
Opinioacute
8
Rerefons
Economia pobra idees progravesperesPilar Tacheacute
Equip Cagraveritas Sabadell
Opinioacute
Eacutes un dilluns el matiacute arriben el Joan i la Isa Una parella amb dos fills petits Es-tan angoixats i no saben com poder ex-posar la seva situacioacute Ella treballava de caixera i ell estava en uns magatzems Cap a lrsquoany 2007 van veure la possibili-tat de posar una petita tenda de dolccedilos Ella va deixar la feina per dedicar-se al negoci ell va seguir amb la seva feina Tenien ilmiddotlusioacute es van creure que podien tenir una vida meacutes prospera Cap a lrsquoany 2009 van haver de tancar la botiga les vendes havien baixat molt i no podien fer front al manteniment Al cap de pocs mesos tanca lrsquoempresa on treballava ell Durant aquests uacuteltims anys ella no ha trobat feina i ell cobra 426 euro Lrsquouacutelti-ma prestacioacute Tampoc no troba feina No poden assumir tota la despesa de la hipoteca El banc els ha amenaccedilat en fer-los fora i han anat acumulant molts deutes ( subministraments escola) Recullen aliments a la parrogravequia Quan surten per la porta ella es gira i em diu ldquoI nosaltres encara hem de donar gragravecies perquegrave encara tenim alguns in-gressos i la nostra famiacutelia encara que poc ens pot donar de menjarrdquo
La crisi sembla haver-se reduiumlt darre-rament en un ball de xifres i estadiacutes-tiques com un marcador enorme drsquoun partit de futbol americagrave al qual toth-om hi teacute la mirada clavada Al darrera drsquoaquest mosaic numegraveric perograve hi ha milers de persones i famiacutelies que pateix-en srsquoangoixen es desesperen i el meacutes important han perdut la seva autoes-tima i dignitat Eacutes un patiment amb el que ens eacutes difiacutecil empatitzar si nomeacutes el coneixem a traveacutes de les histograveries que llegim mirem o veiem en els mitjans de comunicacioacute A Cagraveritas el percebem en el nostre dia a dia les persones ens ar-riben cada vegada amb meacutes demandes i necessitats a cobrir i amb molt poca esperanccedila i ilmiddotlusioacute
I eacutes que des de fa anys venim denunci-at que la pobresa esdeveacute meacutes intensa crogravenica i extensa Constatem la inten-sitat perquegrave abans a les famiacutelies els donagravevem un cop de magrave amb les seves necessitats bagravesiques Ara en molts ca-sos els hem de cobrir la totalitat hi ha moltes persones que no tenen res per subsistir Drsquoaltra banda la pobresa eacutes meacutes extensa ja que augmenta el nom-
bre de persones i els perfils soacuten meacutes di-versos joves ofegats per una hipoteca mares que pugen els seus fills o filles sense xarxa familiar homes i dones ma-jors de 50 anys que han treballat tota la seva vida perograve que ara amb la crisi han quedat exclosos del mercat laboral i srsquohan vist abocats a la marginacioacute social Per uacuteltim la pobresa eacutes meacutes crogravenica les persones que atenem necessiten ajuda per meacutes temps
Srsquohan ategraves 260000 persones des de Cagraveritas aquest 2012 De les quals 60000 han passat pels diferents pro-grames de Cagraveritas Diocesana Un 28 de les famiacutelies ateses no teacute cap mena drsquoingressos depegraven la seva subsistegravencia de Cagraveritas o drsquoaltres entitats El 69 de les persones ateses en edat de trebal-lar estagrave a lrsquoatur i nomeacutes el 12 trebal-la amb contracte Constatem que aug-menta el nombre de persones que han de viure acollides gratuiumltament a casa drsquoamics o familiars situacioacute que al 2009 no detectagravevem i que representen un 7 del total de les persones ateses Altres estan obligades a compartir pis per man-ca de recursos viuen en habitacions rel-logades un 29 i altres han de rellogar una habitacioacute per arribar a final de mes Des de Cagraveritas ens preocupai ens ocupa principalment la situacioacute dels infants El percentatge de menors drsquoedat ategraves per CDB estagrave al voltant del 36 suposa 1 de cada 3 persones ateses La mitjana catalana eacutes 1 de cada 5
En termes generals la ciutadania srsquoes-tagrave empobrint i a Catalunya De fet eacutes on les desigualtats socials estan tenint una repercussioacute meacutes important Aquiacute la taxa AROPE (indicador europeu que con-
templa la pobresa monetagraveria la situacioacute laboral i les privacions de consum dels ciutadans) eacutes del 295 mentre que a lrsquoEstat espanyol eacutes del 267 Ens alerta doncs que prop del 30 de la poblacioacute de Catalunya estigui en risc de ser exclo-sa de la societat
Davant aquesta realitat Cagraveritas apos-ta per lrsquoacompanyament individual la prevencioacute i la promocioacute de les persones mitjanccedilant els seus programes i project-es com ara lrsquoacolliment la formacioacute i la insercioacute sociolaboral el suport matern infantil el reforccedil educatiu la formacioacute bagravesica lrsquoacolliment a les persones sense sostre els ajuts a les primeres necessi-tatsetc
Tant el Jordi com la Isa estan en un programa de insercioacute laboral i eacutes molt possible que ell pugui fer un curs drsquoap-renentatge de cambrer El nen gran estagrave participant en el reforccedil educatiu i va meacutes concentrat i content a lrsquoescola Han rebut orientacioacute i suport per part del Servei de Mediacioacute per lrsquoHabitatge i han pogut renegociar el deute que te-nen amb lrsquoentitat bancagraveria per tal de no perdre el pis Des de Cagraveritas sersquols estagrave acompanyant de manera integral amb lrsquoobjectiu de millorar la seva situ-acioacute
A Cagraveritas seguim mantenim sempre la ilmiddotlusioacute i lrsquoesperanccedila sobretot i perse-verem en la idea que entre tots i totes trobant el consens social i adquirint un compromiacutes autegraventic amb la persona podem aprendre de la situacioacute actual i trobar la manera de sortir-nos-en Pot-ser drsquoaquesta manera farem realitat el lema UN MOacuteN MEacuteS JUST EacuteS POSSIBLE
9
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
per Josep Ramon Gimeacutenez
activista i portaveu de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca (PAH)
Rerefons
LrsquoAda va estudiar Filosofia a la UB i comenccedila lrsquoactivisme antiglobalitzacioacute al 2000-2001 contra el Banc Mundial Meacutes tard entra en un colmiddotlectiu que reflexiona sobre la presa de decisions i la manca de democragravecia i acaba centrant el seu activ-isme en el dret a lrsquohabitatge
Participa en el 2006 en la mobilitzacioacute ci-utadana ldquoV de viviendardquo per denunciar la bombolla immobiliagraveria en un temps en el que lrsquoEstat negava que nrsquohi hagueacutes cap tot i que els preus no paraven de pujar I actualment eacutes membre de lrsquoequip i por-taveu de la PAH (Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques)
Cal una professionalitzacioacute en el moviment activistaNecessari no ho eacutes Eacutes cert que quan un moviment creix i teacute ambicioacute de te-nir incidegravencia una certa organitzacioacute fa falta Perograve si aquesta organitzacioacute eacutes meacutes o menys professional o activis-ta o una barreja de les dues dependragrave del moviment i del moment Perograve per defecte no crec que la professional-itzacioacute sigui un requisit necessari Jo crec que la Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques (PAH) ho demostra ja que durant quatre anys no ha tingut cap estructura ni alliberats ni res i ha tingut meacutes incidegravencia que la major part de les ong amb estructura drsquoal-liberats
Tu vius de lrsquoactivismeIndirectament No he viscut de lrsquoac-tivisme perograve tinc una feina que eacutes
molt a prop de lrsquoactivisme i em per-met molta flexibilitat Treballo a lrsquoOb-servatori de Drets Socials que aposta pels processos activistes de transfor-macioacute social
I els oriacutegens del moviment per la vivendaHi ha una experiegravencia reduiumlda pregravevia a la Plataforma a ldquoV de viviendardquo En plena bombolla quan semblava que tot anava beacute i era difiacutecil parlar de problemes la gent que estagravevem treballant en el territori -jo estava al centre de Barcelona on hi havia un proceacutes drsquoespeculacioacute fortiacutessim amb una revaloritzacioacute del sogravel i expecta-tives immobiliagraveries constants- vegravei-em que es produiumla una pressioacute im-mobiliagraveria molt forta lrsquoassetjament immobiliari el ldquo mobbingrdquo El vam denunciar des de la societat civil perquegrave estava totalment invisibilit-zat Amagat darrera dels aparadors i del turisme al centre de Barcelona hi havia un munt de gent gran vivint en condicions pegravessimes amb pressions dels seus propietaris per fer-los fora i poder treure meacutes rendibilitat als pi-sos Aixograve era una de les expressions de la violegravencia immobiliagraveria durant la bombolla
Uns anys en que a Espanya srsquoesta-va construint lrsquoequivalent a Franccedila i Alemanya juntes i que tard o drsquohora havia de rebentarExacte Hi havia una pressioacute delirant un munt de gent que patia en silenci i que havia drsquoesclatar Era evident que el model era insostenible amb una alccedila de preus constant mentre la sit-uacioacute laboral de la gent no millorava sinoacute al contrari Cada cop meacutes refor-ma laboral meacutes precarietat
I crideu el relator de lrsquoONUSiacute perograve aixograve va ser lrsquoObservatori on treballo Llavors no hi treballava nomeacutes era allagrave com a activista
Observatori de
de Drets Econogravemics Socials i Cultur-als (Observatori DESC) que teacute un perfil meacutes juriacutedic i tracta de drets fonamen-tals Eacutes una entitat petita perograve que tracta de fer de pont entre sectors meacutes juriacutedics acadegravemics profession-als moviments socials que lluiten pels drets mecanismes internacionals com la ONU Perograve sobretot reforccedilar les lluites de defensa pels drets socials
Aleshores jo com a activista pel dret a lrsquohabitatge vaig arribar a aquest tema de lrsquoassetjament immobiliari quan lrsquoOb-servatori estava treballant perquegrave el re-lator pogueacutes venir a Espanya en missioacute oficial Per fer-lo venir lrsquoEstat lrsquohavia de cridar i a Madrid es resistien moltiacutessim Vam fer una tasca drsquoincidegravencia i al final lrsquoEstat va acceptar Aquesta visita oficial va ser molt important perquegrave el relator va constatar que hi havia una situacioacute gens comparable a cap altre paiacutes eu-ropeu i ja va denunciar els principals eixos del problema que despreacutes srsquohan mantingut i srsquohan confirmat
Ada Colau a la seu de la PAH
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
5
Retalls de premsa
RecuerdaEl otro diacutea le oiacute decir a alguien iquestY queacute fue del cambio climaacutetico Ya na-die habla de esordquo Claro Y no soacutelo del cambio climaacutetico por ejemplo iquestqueacute fue del debate sobre la energiacutea nuclear tras el ataque de paacutenico de Fukushima iquestO de la hambruna del Cuerno de Aacutefrica Quiero decir que estamos amorrados a la crisis y no somos capaces de prestar atencioacuten a nada maacutes Incluso los temas que parecen salirse de este duelo obsesi-vo por lo perdido como el independ-entismo en Cataluntildea al final se re-ducen a lo mismo creen que asiacute se escapan de la crisis
Seacute bien que esta sociedad estaacute su-friendo mucho pero pienso que hay que hacer un esfuerzo por recordar que el mundo sigue ahiacute maacutes grande y maacutes complejo que nuestros mie-dos Me revienta esa cantinela a la que muchos se aferran para justificar su pasividad ldquoCon la que estaacute cay-endo iquestcoacutemo vamos a preocuparnos de la miseria de Aacutefrica de la situ-acioacuten de las mujeres afganas de los emigrantes del bienestar de los ani-males de los derechos de los presos (que algo malo hicieron) derdquo Pero yo creo que abdicar de todas las causas no nos va a hacer menos pobres sino tan soacutelo maacutes miserables Habraacute que esforzarse porque no po-demos abandonarlo todo Por ejemp-lo olvidarse del hambre en el mundo es una indecencia Una de cada ocho personas del planeta corre el riesgo de morir de hambre en total 900 millones la mayoriacutea mujeres y nintildeas Una tragedia indigna y evitable pro-ducimos suficientes alimentos En Navidades mientras te atiborres de comilonas acueacuterdate de tu vecino de escalera que quizaacute este antildeo lo esteacute pasando fatal Pero piensa tambeacuten en los otros vecinos de la Tierra En-tra en la campantildea de Intermoacuten Ox-
fam por soacutelo dos euros alimentaraacutes a una persona en el Sahel httpwwwintermonoxfamorgesmesa-para700millonesque-es-la-mesa
Rosa Montero diario El Paiacutes11 de Desembre de 2012
Esperanccedila per als qui es refugien al SahelLa insurgegravencia rebel que va esclatar a Mali el passat 17 de gener ha provocat el desplaccedilament de meacutes de 200000 persones Els nadius de Mali busquen refugi als paiumlsos veiumlns que al seu torn estan afectats per la cri-si alimentagraveria i una greu sequera a la zona del Sahel on meacutes de tres mil-ions de persones pateixen malnutri-cioacute severa
Els intensos combats entre les tropes governamentals i els rebels tuaregs han obligat des del gener a milers de nadius de Mali a fugir a traveacutes de la frontera A causa de la inseguretat i la inestabilitat poliacutetica despreacutes del cop drsquoestat militar del passat 22 de marccedil a Mali i a mesura que els atacs srsquointensifiquen per tot el nord srsquoes-tan produint meacutes arribades diagraveries als paiumlsos veiumlns Ja soacuten meacutes de 90000 persones les que han buscat refugi al Niacuteger Burkina Faso i Mau-ritagravenia i unes 95000 les desplaccedilades a lrsquointerior estan vivint en refugis improvisats plantant cara ales tem-peratures extremes amb escassetat drsquoaigua
La majoria de les famiacutelies refugia-des pertanyen a lrsquoegravetnia tuareg perograve tambeacute hi ha persones drsquoegravetnia peul agraverab i bambara Actualment estan al-lotjades en poblats agraverids i pateixen la greu crisi alimentagraveria que estagrave pa-tint la regioacute del Sahel -composta per 12 estats- a causa drsquoanys de sequera Malgrat aixograve les hospitalagraveries comu-nitats drsquoacollida comparteixen amb
les famiacutelies nouvingudes els escassos recursos drsquoaigua i menjar
Cinc milions de persones corren el risc de no tenir prou menjar aquest any al Sahel ja soacuten meacutes de tres mil-ions els afectats per la fam La seq-uera avanccedila i els meacutes petits comen-cen a patir malalties relacionades amb la falta drsquoaigua com irritacions oculars i infeccions respiratograveries
Diversos avions han transportat aju-da humanitagraveria al Niacuteger Burkina Faso i Mauritagravenia on lrsquoACNUR teacute equips que treballen juntament amb els governs per tal de donar assistegravencia i traslladar les poblacions refugiades lluny de les perilloses zones fronter-eres
Butlletiacute Refugiats de l lsquoACNUR 2012 Nuacutemero 2
6
El problema de fons no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitat
Francesc Mateu President de la FCONGD
Opinioacute
extracte drsquoun discurs davant la Comissioacute de Cooperacioacute del Parlament de Catalunya
Segons ens diu Duncan Green en el seu llibre ldquoFrom Poverty to powerrdquo (ldquoDe la pobresa al poderrdquo) com a pregravevia abans drsquoentrar a fons eacutes que ldquotot i que fa molt de temps que diem que lluitem contra la pobresa hem de fer tambeacute un gir drsquoenfocament el problema real no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitatrdquo I si ens adonem que no hem de treballar per fer desaparegraveixer o disminuir la pobresa sinoacute perquegrave la diferegravencia entre les persones que te-nen meacutes i les que tenen menys sigui cada cop menor el tipus de feina eacutes ben diferent
I seguint el mateix autor hi ha tres factors que apareixen sempre en els moments dels grans canvis
1 Una ciutadania activa 2 Un govern eficaccedil 3 Un factor detonant incontrolable
Una ciutadania activaUna ciutadania activa eacutes la que enteacuten que per lluitar contra la iniquitat no
teacute cap sentit lrsquoassistencialisme ni tampoc parlar dels ldquopobretsrdquo Eacutes la que srsquoindigna quan veu el tractament desigual de les imatges drsquoHaitiacute per televisioacute abonant-se en la misegraveria de la gent i les imatges de lrsquo11-M a Ma-drid o de lrsquo11-S a Nova York Quegrave teacute de diferent la persona drsquoHaitiacute perquegrave la seva dignitat sigui menorHi ha una ciutadania activa que srsquoim-plica en les ONG com a voluntaris i voluntagraveries sovint despreacutes drsquoacabar la seva jornada laboral en una altra feina i robant hores al dia o al cap de setmana Una ciutadania activa que manteacute vives les ONG amb els profes-sionals que hi treballen Les ONG una gran part agrupades a Catalunya a la Federacioacute Catalana drsquoONG pel Desen-volupament fa vint anys que dema-nen fins i tot amb protestes al carrer que es destini el 07 del PIB a crear riquesa als paiumlsos empobrits Com a ciutadania activa i responsable es demana una cooperacioacute transforma-dora lluny del repartiment de beacutens o drsquoaltres ajuts assistencialistes Un dels conceptes meacutes importants i que soacuten un segell arreu de la cooperacioacute catalana eacutes parlar de drets i no de transferegravencies econogravemiques i tenir una visioacute global del proceacutes de canvi I de ser actius per sensibilitzar la so-cietat i aconseguir meacutes voluntats que srsquoafegeixin a la causa del canvi
Un govern eficaccedilEl segon factor de canvi no menys important eacutes disposar de governs efi-caccedilos I sorgeix la pregunta quegrave eacutes per les persones compromeses amb la solidaritat i la cooperacioacute un govern eficaccedil en mategraveria de cooperacioacute
Un govern eficaccedil eacutes aquell que en-teacuten que allograve que anomenen ldquopobre-sardquo realment eacutes iniquitat desigual-tat i que treballa per eradicar-la Es un govern que mira meacutes enllagrave del seu paiacutes que eacutes capaccedil de mirar tot el moacuten i ho fa sense complexos reconeixent que vivim en una situacioacute de privilegi Es un govern que posa meacutes forccedila a pensar en les prograveximes generacions que en les prograveximes elec-cions perquegrave el treball de cooper-acioacute difiacutecilment es pot analitzar en clau electoral
Es un govern que dedica com a miacutenim el 07 del seu pressupost a coop-eracioacute- compromiacutes adquirit des de fa molt anys i sense complir ndash i que teacute la voluntat drsquoelaborar politiques eficac-es que vol que la cooperacioacute deixi de ser la poliacutetica ventafocs i no perquegrave srsquoemporti meacutes diners sinoacute perquegrave eacutes aquella poliacutetica que teacute probable-ment uns impactes meacutes grans i pro-funds Primer perquegrave tot i sent una quantitat considerable de diners aquest 07 soacuten pocs en el global del pressupost i amb aquests pocs les ONG saben que es pot fer moltiacutessim
7
que poden tenir molt impacte en sit-uacions molt greus de pobresa i drsquoex-clusioacute perquegrave tenen experiegravencia de terreny i el coneixement adquirit i compartit amb les persones drsquoaquiacute i drsquoallagrave
Perograve a meacutes a meacutes i de gran rellevagraven-cia en aquest 07 i en la poliacutetica de cooperacioacute se sustenta la nos-tra responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes del moacuten i com a nacioacute del moacuten No soacuten diners nomeacutes per a uns projectes concrets no soacuten per tranquilmiddotlitzar consciencies sinoacute per provocar un canvi a dins i a fora del nostre paiacutes A casa nostra la poliacuteti-ca de cooperacioacute acompanyada dels recursos provinents del 07 hau-ria de tenyir tota la poliacutetica interna ndash en tota la seva dimensioacute- buscar la coheregravencia de lrsquoaccioacute de govern en la seva totalitat i promoure els valors defensats per la ciutadania
El factor detonant del canviEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Parlant de la ldquocrisirdquo sovint es fa referegravencia a les finances lrsquoatur el creixement de les desigualtats so-cials als paradisos fiscalshellipperograve cal tenir present almenys dues cri-sis meacutes la primera eacutes la crisi dels aliments que srsquoarrossega des de fa molt de temps que afecta a milions de persones- sovint desprotegides i sense veu- amb uns impactes molt meacutes greus que els de la laquo nostra raquo crisi La segona eacutes la crisi mediambiental
Les tres crisis mencionades es retro-alimenten i fa que a dia drsquoavui en aquest preciacutes moment cada minut que passa meacutes de cent persones passin a engrossir la llista de per-sones que viuen sota el llindar de la pobresa Aquesta situacioacute deixa al descobert les vergonyes del siste-ma que srsquoha desenvolupat conjunta-ment lrsquoambicioacute desmesurada i sense control i la manca de sostenibilitat del nostre ritme de vida Per tant ja eacutes hora de fer un canvi decisiu irreversible
I la nostra societat ho enteacuten A lrsquoen-questa que va fer lrsquoAgegravencia Catalana de Cooperacioacute en el seu moment la resposta va ser contundent la ma-joria de les persones entrevistades varen confirmar que volien que es doneacutes el 07 malgrat la crisi Aquest nivell de compromiacutes i maduresa de la societat catalana eacutes fruit del treball de sensibilitzacioacute realitzat pragravectica-ment nomeacutes per les ONG i amb molt pocs recursos Amb uns recursos meacutes equilibrats meacutes compromesos poliacuteti-cament el treball de formacioacute de conscienciacioacute es consolidaria en una societat sensible i atenta a les problemagravetiques socials tant a nivell global com local
Els destinataris del 07 soacuten nombro-sos i plurals molts actors srsquohan apun-tat a fer cooperacioacute aquesta realitat pot significar que cada vegada meacutes persones entenen la necessitat de cooperar Perograve cal destacar una pre-ocupacioacute els nous actors es troben molt poc en els moments de reflexioacute i de debat i soacuten sovint invisibles en els moments de lluita i reivindicacioacute potser perquegrave la cooperacioacute entesa com a transformadora no eacutes el cen-tre del seu treball com eacutes el cas de les ONG Per coheregravencia tots els ac-
tors haurien drsquoestar presents en tots els moments de la cooperacioacute en els processos de reflexioacute de debat de posicionament drsquointervencioacute de lluita i no nomeacutes a lrsquoinici per a acce-dir als recursos
Reservar el 07 per a destinar a la cooperacioacute i tenir present els drets de les persones eacutes el punt de partida drsquouna implicacioacute compromesa de les administracions i per tant requereix una formula de cagravelcul clara entene-dora i ben definida Les ONG dema-nen que es calculi sobre el pressupost consolidat deixant de banda les for-mules complexes interpretables re-visables definint un sistema de cogravem-put transparent Es una quumlestioacute de voluntat poliacutetica
ConclusioacuteEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Amb una ciutadania activa com-promesa i predisposada a participar al canvi amb la crisi que pot ser el detonant drsquoaquest canvi cal un gov-ern decidit que aposta per una co-operacioacute sogravelida aqui i allagrave per les futures generacions
El gran canvi estagrave en la nova visioacute en una nova vitalitat i una nova trans-versalitat que es pot donar a totes les actuacions en totes les decisions que es prenen
El canvi revolucionari seria com diu Gandhi davant de qualsevol decisioacute triar allograve que beneficiiacute meacutes a les per-sones meacutes pobres i necessitades
Opinioacute
8
Rerefons
Economia pobra idees progravesperesPilar Tacheacute
Equip Cagraveritas Sabadell
Opinioacute
Eacutes un dilluns el matiacute arriben el Joan i la Isa Una parella amb dos fills petits Es-tan angoixats i no saben com poder ex-posar la seva situacioacute Ella treballava de caixera i ell estava en uns magatzems Cap a lrsquoany 2007 van veure la possibili-tat de posar una petita tenda de dolccedilos Ella va deixar la feina per dedicar-se al negoci ell va seguir amb la seva feina Tenien ilmiddotlusioacute es van creure que podien tenir una vida meacutes prospera Cap a lrsquoany 2009 van haver de tancar la botiga les vendes havien baixat molt i no podien fer front al manteniment Al cap de pocs mesos tanca lrsquoempresa on treballava ell Durant aquests uacuteltims anys ella no ha trobat feina i ell cobra 426 euro Lrsquouacutelti-ma prestacioacute Tampoc no troba feina No poden assumir tota la despesa de la hipoteca El banc els ha amenaccedilat en fer-los fora i han anat acumulant molts deutes ( subministraments escola) Recullen aliments a la parrogravequia Quan surten per la porta ella es gira i em diu ldquoI nosaltres encara hem de donar gragravecies perquegrave encara tenim alguns in-gressos i la nostra famiacutelia encara que poc ens pot donar de menjarrdquo
La crisi sembla haver-se reduiumlt darre-rament en un ball de xifres i estadiacutes-tiques com un marcador enorme drsquoun partit de futbol americagrave al qual toth-om hi teacute la mirada clavada Al darrera drsquoaquest mosaic numegraveric perograve hi ha milers de persones i famiacutelies que pateix-en srsquoangoixen es desesperen i el meacutes important han perdut la seva autoes-tima i dignitat Eacutes un patiment amb el que ens eacutes difiacutecil empatitzar si nomeacutes el coneixem a traveacutes de les histograveries que llegim mirem o veiem en els mitjans de comunicacioacute A Cagraveritas el percebem en el nostre dia a dia les persones ens ar-riben cada vegada amb meacutes demandes i necessitats a cobrir i amb molt poca esperanccedila i ilmiddotlusioacute
I eacutes que des de fa anys venim denunci-at que la pobresa esdeveacute meacutes intensa crogravenica i extensa Constatem la inten-sitat perquegrave abans a les famiacutelies els donagravevem un cop de magrave amb les seves necessitats bagravesiques Ara en molts ca-sos els hem de cobrir la totalitat hi ha moltes persones que no tenen res per subsistir Drsquoaltra banda la pobresa eacutes meacutes extensa ja que augmenta el nom-
bre de persones i els perfils soacuten meacutes di-versos joves ofegats per una hipoteca mares que pugen els seus fills o filles sense xarxa familiar homes i dones ma-jors de 50 anys que han treballat tota la seva vida perograve que ara amb la crisi han quedat exclosos del mercat laboral i srsquohan vist abocats a la marginacioacute social Per uacuteltim la pobresa eacutes meacutes crogravenica les persones que atenem necessiten ajuda per meacutes temps
Srsquohan ategraves 260000 persones des de Cagraveritas aquest 2012 De les quals 60000 han passat pels diferents pro-grames de Cagraveritas Diocesana Un 28 de les famiacutelies ateses no teacute cap mena drsquoingressos depegraven la seva subsistegravencia de Cagraveritas o drsquoaltres entitats El 69 de les persones ateses en edat de trebal-lar estagrave a lrsquoatur i nomeacutes el 12 trebal-la amb contracte Constatem que aug-menta el nombre de persones que han de viure acollides gratuiumltament a casa drsquoamics o familiars situacioacute que al 2009 no detectagravevem i que representen un 7 del total de les persones ateses Altres estan obligades a compartir pis per man-ca de recursos viuen en habitacions rel-logades un 29 i altres han de rellogar una habitacioacute per arribar a final de mes Des de Cagraveritas ens preocupai ens ocupa principalment la situacioacute dels infants El percentatge de menors drsquoedat ategraves per CDB estagrave al voltant del 36 suposa 1 de cada 3 persones ateses La mitjana catalana eacutes 1 de cada 5
En termes generals la ciutadania srsquoes-tagrave empobrint i a Catalunya De fet eacutes on les desigualtats socials estan tenint una repercussioacute meacutes important Aquiacute la taxa AROPE (indicador europeu que con-
templa la pobresa monetagraveria la situacioacute laboral i les privacions de consum dels ciutadans) eacutes del 295 mentre que a lrsquoEstat espanyol eacutes del 267 Ens alerta doncs que prop del 30 de la poblacioacute de Catalunya estigui en risc de ser exclo-sa de la societat
Davant aquesta realitat Cagraveritas apos-ta per lrsquoacompanyament individual la prevencioacute i la promocioacute de les persones mitjanccedilant els seus programes i project-es com ara lrsquoacolliment la formacioacute i la insercioacute sociolaboral el suport matern infantil el reforccedil educatiu la formacioacute bagravesica lrsquoacolliment a les persones sense sostre els ajuts a les primeres necessi-tatsetc
Tant el Jordi com la Isa estan en un programa de insercioacute laboral i eacutes molt possible que ell pugui fer un curs drsquoap-renentatge de cambrer El nen gran estagrave participant en el reforccedil educatiu i va meacutes concentrat i content a lrsquoescola Han rebut orientacioacute i suport per part del Servei de Mediacioacute per lrsquoHabitatge i han pogut renegociar el deute que te-nen amb lrsquoentitat bancagraveria per tal de no perdre el pis Des de Cagraveritas sersquols estagrave acompanyant de manera integral amb lrsquoobjectiu de millorar la seva situ-acioacute
A Cagraveritas seguim mantenim sempre la ilmiddotlusioacute i lrsquoesperanccedila sobretot i perse-verem en la idea que entre tots i totes trobant el consens social i adquirint un compromiacutes autegraventic amb la persona podem aprendre de la situacioacute actual i trobar la manera de sortir-nos-en Pot-ser drsquoaquesta manera farem realitat el lema UN MOacuteN MEacuteS JUST EacuteS POSSIBLE
9
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
per Josep Ramon Gimeacutenez
activista i portaveu de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca (PAH)
Rerefons
LrsquoAda va estudiar Filosofia a la UB i comenccedila lrsquoactivisme antiglobalitzacioacute al 2000-2001 contra el Banc Mundial Meacutes tard entra en un colmiddotlectiu que reflexiona sobre la presa de decisions i la manca de democragravecia i acaba centrant el seu activ-isme en el dret a lrsquohabitatge
Participa en el 2006 en la mobilitzacioacute ci-utadana ldquoV de viviendardquo per denunciar la bombolla immobiliagraveria en un temps en el que lrsquoEstat negava que nrsquohi hagueacutes cap tot i que els preus no paraven de pujar I actualment eacutes membre de lrsquoequip i por-taveu de la PAH (Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques)
Cal una professionalitzacioacute en el moviment activistaNecessari no ho eacutes Eacutes cert que quan un moviment creix i teacute ambicioacute de te-nir incidegravencia una certa organitzacioacute fa falta Perograve si aquesta organitzacioacute eacutes meacutes o menys professional o activis-ta o una barreja de les dues dependragrave del moviment i del moment Perograve per defecte no crec que la professional-itzacioacute sigui un requisit necessari Jo crec que la Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques (PAH) ho demostra ja que durant quatre anys no ha tingut cap estructura ni alliberats ni res i ha tingut meacutes incidegravencia que la major part de les ong amb estructura drsquoal-liberats
Tu vius de lrsquoactivismeIndirectament No he viscut de lrsquoac-tivisme perograve tinc una feina que eacutes
molt a prop de lrsquoactivisme i em per-met molta flexibilitat Treballo a lrsquoOb-servatori de Drets Socials que aposta pels processos activistes de transfor-macioacute social
I els oriacutegens del moviment per la vivendaHi ha una experiegravencia reduiumlda pregravevia a la Plataforma a ldquoV de viviendardquo En plena bombolla quan semblava que tot anava beacute i era difiacutecil parlar de problemes la gent que estagravevem treballant en el territori -jo estava al centre de Barcelona on hi havia un proceacutes drsquoespeculacioacute fortiacutessim amb una revaloritzacioacute del sogravel i expecta-tives immobiliagraveries constants- vegravei-em que es produiumla una pressioacute im-mobiliagraveria molt forta lrsquoassetjament immobiliari el ldquo mobbingrdquo El vam denunciar des de la societat civil perquegrave estava totalment invisibilit-zat Amagat darrera dels aparadors i del turisme al centre de Barcelona hi havia un munt de gent gran vivint en condicions pegravessimes amb pressions dels seus propietaris per fer-los fora i poder treure meacutes rendibilitat als pi-sos Aixograve era una de les expressions de la violegravencia immobiliagraveria durant la bombolla
Uns anys en que a Espanya srsquoesta-va construint lrsquoequivalent a Franccedila i Alemanya juntes i que tard o drsquohora havia de rebentarExacte Hi havia una pressioacute delirant un munt de gent que patia en silenci i que havia drsquoesclatar Era evident que el model era insostenible amb una alccedila de preus constant mentre la sit-uacioacute laboral de la gent no millorava sinoacute al contrari Cada cop meacutes refor-ma laboral meacutes precarietat
I crideu el relator de lrsquoONUSiacute perograve aixograve va ser lrsquoObservatori on treballo Llavors no hi treballava nomeacutes era allagrave com a activista
Observatori de
de Drets Econogravemics Socials i Cultur-als (Observatori DESC) que teacute un perfil meacutes juriacutedic i tracta de drets fonamen-tals Eacutes una entitat petita perograve que tracta de fer de pont entre sectors meacutes juriacutedics acadegravemics profession-als moviments socials que lluiten pels drets mecanismes internacionals com la ONU Perograve sobretot reforccedilar les lluites de defensa pels drets socials
Aleshores jo com a activista pel dret a lrsquohabitatge vaig arribar a aquest tema de lrsquoassetjament immobiliari quan lrsquoOb-servatori estava treballant perquegrave el re-lator pogueacutes venir a Espanya en missioacute oficial Per fer-lo venir lrsquoEstat lrsquohavia de cridar i a Madrid es resistien moltiacutessim Vam fer una tasca drsquoincidegravencia i al final lrsquoEstat va acceptar Aquesta visita oficial va ser molt important perquegrave el relator va constatar que hi havia una situacioacute gens comparable a cap altre paiacutes eu-ropeu i ja va denunciar els principals eixos del problema que despreacutes srsquohan mantingut i srsquohan confirmat
Ada Colau a la seu de la PAH
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
6
El problema de fons no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitat
Francesc Mateu President de la FCONGD
Opinioacute
extracte drsquoun discurs davant la Comissioacute de Cooperacioacute del Parlament de Catalunya
Segons ens diu Duncan Green en el seu llibre ldquoFrom Poverty to powerrdquo (ldquoDe la pobresa al poderrdquo) com a pregravevia abans drsquoentrar a fons eacutes que ldquotot i que fa molt de temps que diem que lluitem contra la pobresa hem de fer tambeacute un gir drsquoenfocament el problema real no eacutes la pobresa sinoacute la iniquitatrdquo I si ens adonem que no hem de treballar per fer desaparegraveixer o disminuir la pobresa sinoacute perquegrave la diferegravencia entre les persones que te-nen meacutes i les que tenen menys sigui cada cop menor el tipus de feina eacutes ben diferent
I seguint el mateix autor hi ha tres factors que apareixen sempre en els moments dels grans canvis
1 Una ciutadania activa 2 Un govern eficaccedil 3 Un factor detonant incontrolable
Una ciutadania activaUna ciutadania activa eacutes la que enteacuten que per lluitar contra la iniquitat no
teacute cap sentit lrsquoassistencialisme ni tampoc parlar dels ldquopobretsrdquo Eacutes la que srsquoindigna quan veu el tractament desigual de les imatges drsquoHaitiacute per televisioacute abonant-se en la misegraveria de la gent i les imatges de lrsquo11-M a Ma-drid o de lrsquo11-S a Nova York Quegrave teacute de diferent la persona drsquoHaitiacute perquegrave la seva dignitat sigui menorHi ha una ciutadania activa que srsquoim-plica en les ONG com a voluntaris i voluntagraveries sovint despreacutes drsquoacabar la seva jornada laboral en una altra feina i robant hores al dia o al cap de setmana Una ciutadania activa que manteacute vives les ONG amb els profes-sionals que hi treballen Les ONG una gran part agrupades a Catalunya a la Federacioacute Catalana drsquoONG pel Desen-volupament fa vint anys que dema-nen fins i tot amb protestes al carrer que es destini el 07 del PIB a crear riquesa als paiumlsos empobrits Com a ciutadania activa i responsable es demana una cooperacioacute transforma-dora lluny del repartiment de beacutens o drsquoaltres ajuts assistencialistes Un dels conceptes meacutes importants i que soacuten un segell arreu de la cooperacioacute catalana eacutes parlar de drets i no de transferegravencies econogravemiques i tenir una visioacute global del proceacutes de canvi I de ser actius per sensibilitzar la so-cietat i aconseguir meacutes voluntats que srsquoafegeixin a la causa del canvi
Un govern eficaccedilEl segon factor de canvi no menys important eacutes disposar de governs efi-caccedilos I sorgeix la pregunta quegrave eacutes per les persones compromeses amb la solidaritat i la cooperacioacute un govern eficaccedil en mategraveria de cooperacioacute
Un govern eficaccedil eacutes aquell que en-teacuten que allograve que anomenen ldquopobre-sardquo realment eacutes iniquitat desigual-tat i que treballa per eradicar-la Es un govern que mira meacutes enllagrave del seu paiacutes que eacutes capaccedil de mirar tot el moacuten i ho fa sense complexos reconeixent que vivim en una situacioacute de privilegi Es un govern que posa meacutes forccedila a pensar en les prograveximes generacions que en les prograveximes elec-cions perquegrave el treball de cooper-acioacute difiacutecilment es pot analitzar en clau electoral
Es un govern que dedica com a miacutenim el 07 del seu pressupost a coop-eracioacute- compromiacutes adquirit des de fa molt anys i sense complir ndash i que teacute la voluntat drsquoelaborar politiques eficac-es que vol que la cooperacioacute deixi de ser la poliacutetica ventafocs i no perquegrave srsquoemporti meacutes diners sinoacute perquegrave eacutes aquella poliacutetica que teacute probable-ment uns impactes meacutes grans i pro-funds Primer perquegrave tot i sent una quantitat considerable de diners aquest 07 soacuten pocs en el global del pressupost i amb aquests pocs les ONG saben que es pot fer moltiacutessim
7
que poden tenir molt impacte en sit-uacions molt greus de pobresa i drsquoex-clusioacute perquegrave tenen experiegravencia de terreny i el coneixement adquirit i compartit amb les persones drsquoaquiacute i drsquoallagrave
Perograve a meacutes a meacutes i de gran rellevagraven-cia en aquest 07 i en la poliacutetica de cooperacioacute se sustenta la nos-tra responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes del moacuten i com a nacioacute del moacuten No soacuten diners nomeacutes per a uns projectes concrets no soacuten per tranquilmiddotlitzar consciencies sinoacute per provocar un canvi a dins i a fora del nostre paiacutes A casa nostra la poliacuteti-ca de cooperacioacute acompanyada dels recursos provinents del 07 hau-ria de tenyir tota la poliacutetica interna ndash en tota la seva dimensioacute- buscar la coheregravencia de lrsquoaccioacute de govern en la seva totalitat i promoure els valors defensats per la ciutadania
El factor detonant del canviEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Parlant de la ldquocrisirdquo sovint es fa referegravencia a les finances lrsquoatur el creixement de les desigualtats so-cials als paradisos fiscalshellipperograve cal tenir present almenys dues cri-sis meacutes la primera eacutes la crisi dels aliments que srsquoarrossega des de fa molt de temps que afecta a milions de persones- sovint desprotegides i sense veu- amb uns impactes molt meacutes greus que els de la laquo nostra raquo crisi La segona eacutes la crisi mediambiental
Les tres crisis mencionades es retro-alimenten i fa que a dia drsquoavui en aquest preciacutes moment cada minut que passa meacutes de cent persones passin a engrossir la llista de per-sones que viuen sota el llindar de la pobresa Aquesta situacioacute deixa al descobert les vergonyes del siste-ma que srsquoha desenvolupat conjunta-ment lrsquoambicioacute desmesurada i sense control i la manca de sostenibilitat del nostre ritme de vida Per tant ja eacutes hora de fer un canvi decisiu irreversible
I la nostra societat ho enteacuten A lrsquoen-questa que va fer lrsquoAgegravencia Catalana de Cooperacioacute en el seu moment la resposta va ser contundent la ma-joria de les persones entrevistades varen confirmar que volien que es doneacutes el 07 malgrat la crisi Aquest nivell de compromiacutes i maduresa de la societat catalana eacutes fruit del treball de sensibilitzacioacute realitzat pragravectica-ment nomeacutes per les ONG i amb molt pocs recursos Amb uns recursos meacutes equilibrats meacutes compromesos poliacuteti-cament el treball de formacioacute de conscienciacioacute es consolidaria en una societat sensible i atenta a les problemagravetiques socials tant a nivell global com local
Els destinataris del 07 soacuten nombro-sos i plurals molts actors srsquohan apun-tat a fer cooperacioacute aquesta realitat pot significar que cada vegada meacutes persones entenen la necessitat de cooperar Perograve cal destacar una pre-ocupacioacute els nous actors es troben molt poc en els moments de reflexioacute i de debat i soacuten sovint invisibles en els moments de lluita i reivindicacioacute potser perquegrave la cooperacioacute entesa com a transformadora no eacutes el cen-tre del seu treball com eacutes el cas de les ONG Per coheregravencia tots els ac-
tors haurien drsquoestar presents en tots els moments de la cooperacioacute en els processos de reflexioacute de debat de posicionament drsquointervencioacute de lluita i no nomeacutes a lrsquoinici per a acce-dir als recursos
Reservar el 07 per a destinar a la cooperacioacute i tenir present els drets de les persones eacutes el punt de partida drsquouna implicacioacute compromesa de les administracions i per tant requereix una formula de cagravelcul clara entene-dora i ben definida Les ONG dema-nen que es calculi sobre el pressupost consolidat deixant de banda les for-mules complexes interpretables re-visables definint un sistema de cogravem-put transparent Es una quumlestioacute de voluntat poliacutetica
ConclusioacuteEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Amb una ciutadania activa com-promesa i predisposada a participar al canvi amb la crisi que pot ser el detonant drsquoaquest canvi cal un gov-ern decidit que aposta per una co-operacioacute sogravelida aqui i allagrave per les futures generacions
El gran canvi estagrave en la nova visioacute en una nova vitalitat i una nova trans-versalitat que es pot donar a totes les actuacions en totes les decisions que es prenen
El canvi revolucionari seria com diu Gandhi davant de qualsevol decisioacute triar allograve que beneficiiacute meacutes a les per-sones meacutes pobres i necessitades
Opinioacute
8
Rerefons
Economia pobra idees progravesperesPilar Tacheacute
Equip Cagraveritas Sabadell
Opinioacute
Eacutes un dilluns el matiacute arriben el Joan i la Isa Una parella amb dos fills petits Es-tan angoixats i no saben com poder ex-posar la seva situacioacute Ella treballava de caixera i ell estava en uns magatzems Cap a lrsquoany 2007 van veure la possibili-tat de posar una petita tenda de dolccedilos Ella va deixar la feina per dedicar-se al negoci ell va seguir amb la seva feina Tenien ilmiddotlusioacute es van creure que podien tenir una vida meacutes prospera Cap a lrsquoany 2009 van haver de tancar la botiga les vendes havien baixat molt i no podien fer front al manteniment Al cap de pocs mesos tanca lrsquoempresa on treballava ell Durant aquests uacuteltims anys ella no ha trobat feina i ell cobra 426 euro Lrsquouacutelti-ma prestacioacute Tampoc no troba feina No poden assumir tota la despesa de la hipoteca El banc els ha amenaccedilat en fer-los fora i han anat acumulant molts deutes ( subministraments escola) Recullen aliments a la parrogravequia Quan surten per la porta ella es gira i em diu ldquoI nosaltres encara hem de donar gragravecies perquegrave encara tenim alguns in-gressos i la nostra famiacutelia encara que poc ens pot donar de menjarrdquo
La crisi sembla haver-se reduiumlt darre-rament en un ball de xifres i estadiacutes-tiques com un marcador enorme drsquoun partit de futbol americagrave al qual toth-om hi teacute la mirada clavada Al darrera drsquoaquest mosaic numegraveric perograve hi ha milers de persones i famiacutelies que pateix-en srsquoangoixen es desesperen i el meacutes important han perdut la seva autoes-tima i dignitat Eacutes un patiment amb el que ens eacutes difiacutecil empatitzar si nomeacutes el coneixem a traveacutes de les histograveries que llegim mirem o veiem en els mitjans de comunicacioacute A Cagraveritas el percebem en el nostre dia a dia les persones ens ar-riben cada vegada amb meacutes demandes i necessitats a cobrir i amb molt poca esperanccedila i ilmiddotlusioacute
I eacutes que des de fa anys venim denunci-at que la pobresa esdeveacute meacutes intensa crogravenica i extensa Constatem la inten-sitat perquegrave abans a les famiacutelies els donagravevem un cop de magrave amb les seves necessitats bagravesiques Ara en molts ca-sos els hem de cobrir la totalitat hi ha moltes persones que no tenen res per subsistir Drsquoaltra banda la pobresa eacutes meacutes extensa ja que augmenta el nom-
bre de persones i els perfils soacuten meacutes di-versos joves ofegats per una hipoteca mares que pugen els seus fills o filles sense xarxa familiar homes i dones ma-jors de 50 anys que han treballat tota la seva vida perograve que ara amb la crisi han quedat exclosos del mercat laboral i srsquohan vist abocats a la marginacioacute social Per uacuteltim la pobresa eacutes meacutes crogravenica les persones que atenem necessiten ajuda per meacutes temps
Srsquohan ategraves 260000 persones des de Cagraveritas aquest 2012 De les quals 60000 han passat pels diferents pro-grames de Cagraveritas Diocesana Un 28 de les famiacutelies ateses no teacute cap mena drsquoingressos depegraven la seva subsistegravencia de Cagraveritas o drsquoaltres entitats El 69 de les persones ateses en edat de trebal-lar estagrave a lrsquoatur i nomeacutes el 12 trebal-la amb contracte Constatem que aug-menta el nombre de persones que han de viure acollides gratuiumltament a casa drsquoamics o familiars situacioacute que al 2009 no detectagravevem i que representen un 7 del total de les persones ateses Altres estan obligades a compartir pis per man-ca de recursos viuen en habitacions rel-logades un 29 i altres han de rellogar una habitacioacute per arribar a final de mes Des de Cagraveritas ens preocupai ens ocupa principalment la situacioacute dels infants El percentatge de menors drsquoedat ategraves per CDB estagrave al voltant del 36 suposa 1 de cada 3 persones ateses La mitjana catalana eacutes 1 de cada 5
En termes generals la ciutadania srsquoes-tagrave empobrint i a Catalunya De fet eacutes on les desigualtats socials estan tenint una repercussioacute meacutes important Aquiacute la taxa AROPE (indicador europeu que con-
templa la pobresa monetagraveria la situacioacute laboral i les privacions de consum dels ciutadans) eacutes del 295 mentre que a lrsquoEstat espanyol eacutes del 267 Ens alerta doncs que prop del 30 de la poblacioacute de Catalunya estigui en risc de ser exclo-sa de la societat
Davant aquesta realitat Cagraveritas apos-ta per lrsquoacompanyament individual la prevencioacute i la promocioacute de les persones mitjanccedilant els seus programes i project-es com ara lrsquoacolliment la formacioacute i la insercioacute sociolaboral el suport matern infantil el reforccedil educatiu la formacioacute bagravesica lrsquoacolliment a les persones sense sostre els ajuts a les primeres necessi-tatsetc
Tant el Jordi com la Isa estan en un programa de insercioacute laboral i eacutes molt possible que ell pugui fer un curs drsquoap-renentatge de cambrer El nen gran estagrave participant en el reforccedil educatiu i va meacutes concentrat i content a lrsquoescola Han rebut orientacioacute i suport per part del Servei de Mediacioacute per lrsquoHabitatge i han pogut renegociar el deute que te-nen amb lrsquoentitat bancagraveria per tal de no perdre el pis Des de Cagraveritas sersquols estagrave acompanyant de manera integral amb lrsquoobjectiu de millorar la seva situ-acioacute
A Cagraveritas seguim mantenim sempre la ilmiddotlusioacute i lrsquoesperanccedila sobretot i perse-verem en la idea que entre tots i totes trobant el consens social i adquirint un compromiacutes autegraventic amb la persona podem aprendre de la situacioacute actual i trobar la manera de sortir-nos-en Pot-ser drsquoaquesta manera farem realitat el lema UN MOacuteN MEacuteS JUST EacuteS POSSIBLE
9
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
per Josep Ramon Gimeacutenez
activista i portaveu de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca (PAH)
Rerefons
LrsquoAda va estudiar Filosofia a la UB i comenccedila lrsquoactivisme antiglobalitzacioacute al 2000-2001 contra el Banc Mundial Meacutes tard entra en un colmiddotlectiu que reflexiona sobre la presa de decisions i la manca de democragravecia i acaba centrant el seu activ-isme en el dret a lrsquohabitatge
Participa en el 2006 en la mobilitzacioacute ci-utadana ldquoV de viviendardquo per denunciar la bombolla immobiliagraveria en un temps en el que lrsquoEstat negava que nrsquohi hagueacutes cap tot i que els preus no paraven de pujar I actualment eacutes membre de lrsquoequip i por-taveu de la PAH (Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques)
Cal una professionalitzacioacute en el moviment activistaNecessari no ho eacutes Eacutes cert que quan un moviment creix i teacute ambicioacute de te-nir incidegravencia una certa organitzacioacute fa falta Perograve si aquesta organitzacioacute eacutes meacutes o menys professional o activis-ta o una barreja de les dues dependragrave del moviment i del moment Perograve per defecte no crec que la professional-itzacioacute sigui un requisit necessari Jo crec que la Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques (PAH) ho demostra ja que durant quatre anys no ha tingut cap estructura ni alliberats ni res i ha tingut meacutes incidegravencia que la major part de les ong amb estructura drsquoal-liberats
Tu vius de lrsquoactivismeIndirectament No he viscut de lrsquoac-tivisme perograve tinc una feina que eacutes
molt a prop de lrsquoactivisme i em per-met molta flexibilitat Treballo a lrsquoOb-servatori de Drets Socials que aposta pels processos activistes de transfor-macioacute social
I els oriacutegens del moviment per la vivendaHi ha una experiegravencia reduiumlda pregravevia a la Plataforma a ldquoV de viviendardquo En plena bombolla quan semblava que tot anava beacute i era difiacutecil parlar de problemes la gent que estagravevem treballant en el territori -jo estava al centre de Barcelona on hi havia un proceacutes drsquoespeculacioacute fortiacutessim amb una revaloritzacioacute del sogravel i expecta-tives immobiliagraveries constants- vegravei-em que es produiumla una pressioacute im-mobiliagraveria molt forta lrsquoassetjament immobiliari el ldquo mobbingrdquo El vam denunciar des de la societat civil perquegrave estava totalment invisibilit-zat Amagat darrera dels aparadors i del turisme al centre de Barcelona hi havia un munt de gent gran vivint en condicions pegravessimes amb pressions dels seus propietaris per fer-los fora i poder treure meacutes rendibilitat als pi-sos Aixograve era una de les expressions de la violegravencia immobiliagraveria durant la bombolla
Uns anys en que a Espanya srsquoesta-va construint lrsquoequivalent a Franccedila i Alemanya juntes i que tard o drsquohora havia de rebentarExacte Hi havia una pressioacute delirant un munt de gent que patia en silenci i que havia drsquoesclatar Era evident que el model era insostenible amb una alccedila de preus constant mentre la sit-uacioacute laboral de la gent no millorava sinoacute al contrari Cada cop meacutes refor-ma laboral meacutes precarietat
I crideu el relator de lrsquoONUSiacute perograve aixograve va ser lrsquoObservatori on treballo Llavors no hi treballava nomeacutes era allagrave com a activista
Observatori de
de Drets Econogravemics Socials i Cultur-als (Observatori DESC) que teacute un perfil meacutes juriacutedic i tracta de drets fonamen-tals Eacutes una entitat petita perograve que tracta de fer de pont entre sectors meacutes juriacutedics acadegravemics profession-als moviments socials que lluiten pels drets mecanismes internacionals com la ONU Perograve sobretot reforccedilar les lluites de defensa pels drets socials
Aleshores jo com a activista pel dret a lrsquohabitatge vaig arribar a aquest tema de lrsquoassetjament immobiliari quan lrsquoOb-servatori estava treballant perquegrave el re-lator pogueacutes venir a Espanya en missioacute oficial Per fer-lo venir lrsquoEstat lrsquohavia de cridar i a Madrid es resistien moltiacutessim Vam fer una tasca drsquoincidegravencia i al final lrsquoEstat va acceptar Aquesta visita oficial va ser molt important perquegrave el relator va constatar que hi havia una situacioacute gens comparable a cap altre paiacutes eu-ropeu i ja va denunciar els principals eixos del problema que despreacutes srsquohan mantingut i srsquohan confirmat
Ada Colau a la seu de la PAH
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
7
que poden tenir molt impacte en sit-uacions molt greus de pobresa i drsquoex-clusioacute perquegrave tenen experiegravencia de terreny i el coneixement adquirit i compartit amb les persones drsquoaquiacute i drsquoallagrave
Perograve a meacutes a meacutes i de gran rellevagraven-cia en aquest 07 i en la poliacutetica de cooperacioacute se sustenta la nos-tra responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes del moacuten i com a nacioacute del moacuten No soacuten diners nomeacutes per a uns projectes concrets no soacuten per tranquilmiddotlitzar consciencies sinoacute per provocar un canvi a dins i a fora del nostre paiacutes A casa nostra la poliacuteti-ca de cooperacioacute acompanyada dels recursos provinents del 07 hau-ria de tenyir tota la poliacutetica interna ndash en tota la seva dimensioacute- buscar la coheregravencia de lrsquoaccioacute de govern en la seva totalitat i promoure els valors defensats per la ciutadania
El factor detonant del canviEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Parlant de la ldquocrisirdquo sovint es fa referegravencia a les finances lrsquoatur el creixement de les desigualtats so-cials als paradisos fiscalshellipperograve cal tenir present almenys dues cri-sis meacutes la primera eacutes la crisi dels aliments que srsquoarrossega des de fa molt de temps que afecta a milions de persones- sovint desprotegides i sense veu- amb uns impactes molt meacutes greus que els de la laquo nostra raquo crisi La segona eacutes la crisi mediambiental
Les tres crisis mencionades es retro-alimenten i fa que a dia drsquoavui en aquest preciacutes moment cada minut que passa meacutes de cent persones passin a engrossir la llista de per-sones que viuen sota el llindar de la pobresa Aquesta situacioacute deixa al descobert les vergonyes del siste-ma que srsquoha desenvolupat conjunta-ment lrsquoambicioacute desmesurada i sense control i la manca de sostenibilitat del nostre ritme de vida Per tant ja eacutes hora de fer un canvi decisiu irreversible
I la nostra societat ho enteacuten A lrsquoen-questa que va fer lrsquoAgegravencia Catalana de Cooperacioacute en el seu moment la resposta va ser contundent la ma-joria de les persones entrevistades varen confirmar que volien que es doneacutes el 07 malgrat la crisi Aquest nivell de compromiacutes i maduresa de la societat catalana eacutes fruit del treball de sensibilitzacioacute realitzat pragravectica-ment nomeacutes per les ONG i amb molt pocs recursos Amb uns recursos meacutes equilibrats meacutes compromesos poliacuteti-cament el treball de formacioacute de conscienciacioacute es consolidaria en una societat sensible i atenta a les problemagravetiques socials tant a nivell global com local
Els destinataris del 07 soacuten nombro-sos i plurals molts actors srsquohan apun-tat a fer cooperacioacute aquesta realitat pot significar que cada vegada meacutes persones entenen la necessitat de cooperar Perograve cal destacar una pre-ocupacioacute els nous actors es troben molt poc en els moments de reflexioacute i de debat i soacuten sovint invisibles en els moments de lluita i reivindicacioacute potser perquegrave la cooperacioacute entesa com a transformadora no eacutes el cen-tre del seu treball com eacutes el cas de les ONG Per coheregravencia tots els ac-
tors haurien drsquoestar presents en tots els moments de la cooperacioacute en els processos de reflexioacute de debat de posicionament drsquointervencioacute de lluita i no nomeacutes a lrsquoinici per a acce-dir als recursos
Reservar el 07 per a destinar a la cooperacioacute i tenir present els drets de les persones eacutes el punt de partida drsquouna implicacioacute compromesa de les administracions i per tant requereix una formula de cagravelcul clara entene-dora i ben definida Les ONG dema-nen que es calculi sobre el pressupost consolidat deixant de banda les for-mules complexes interpretables re-visables definint un sistema de cogravem-put transparent Es una quumlestioacute de voluntat poliacutetica
ConclusioacuteEls detonants per definicioacute no es poden controlar Simplement apareix-en i cal tenir la flexibilitat lrsquoopor-tunitat i la visioacute per saber-los aprof-itar La federacioacute catalana drsquoONGD defensa que lrsquoactual crisi global que pateixen les nostres societats pot ser un detonant que cal interpretar per tal de provocar un gran canvi
Amb una ciutadania activa com-promesa i predisposada a participar al canvi amb la crisi que pot ser el detonant drsquoaquest canvi cal un gov-ern decidit que aposta per una co-operacioacute sogravelida aqui i allagrave per les futures generacions
El gran canvi estagrave en la nova visioacute en una nova vitalitat i una nova trans-versalitat que es pot donar a totes les actuacions en totes les decisions que es prenen
El canvi revolucionari seria com diu Gandhi davant de qualsevol decisioacute triar allograve que beneficiiacute meacutes a les per-sones meacutes pobres i necessitades
Opinioacute
8
Rerefons
Economia pobra idees progravesperesPilar Tacheacute
Equip Cagraveritas Sabadell
Opinioacute
Eacutes un dilluns el matiacute arriben el Joan i la Isa Una parella amb dos fills petits Es-tan angoixats i no saben com poder ex-posar la seva situacioacute Ella treballava de caixera i ell estava en uns magatzems Cap a lrsquoany 2007 van veure la possibili-tat de posar una petita tenda de dolccedilos Ella va deixar la feina per dedicar-se al negoci ell va seguir amb la seva feina Tenien ilmiddotlusioacute es van creure que podien tenir una vida meacutes prospera Cap a lrsquoany 2009 van haver de tancar la botiga les vendes havien baixat molt i no podien fer front al manteniment Al cap de pocs mesos tanca lrsquoempresa on treballava ell Durant aquests uacuteltims anys ella no ha trobat feina i ell cobra 426 euro Lrsquouacutelti-ma prestacioacute Tampoc no troba feina No poden assumir tota la despesa de la hipoteca El banc els ha amenaccedilat en fer-los fora i han anat acumulant molts deutes ( subministraments escola) Recullen aliments a la parrogravequia Quan surten per la porta ella es gira i em diu ldquoI nosaltres encara hem de donar gragravecies perquegrave encara tenim alguns in-gressos i la nostra famiacutelia encara que poc ens pot donar de menjarrdquo
La crisi sembla haver-se reduiumlt darre-rament en un ball de xifres i estadiacutes-tiques com un marcador enorme drsquoun partit de futbol americagrave al qual toth-om hi teacute la mirada clavada Al darrera drsquoaquest mosaic numegraveric perograve hi ha milers de persones i famiacutelies que pateix-en srsquoangoixen es desesperen i el meacutes important han perdut la seva autoes-tima i dignitat Eacutes un patiment amb el que ens eacutes difiacutecil empatitzar si nomeacutes el coneixem a traveacutes de les histograveries que llegim mirem o veiem en els mitjans de comunicacioacute A Cagraveritas el percebem en el nostre dia a dia les persones ens ar-riben cada vegada amb meacutes demandes i necessitats a cobrir i amb molt poca esperanccedila i ilmiddotlusioacute
I eacutes que des de fa anys venim denunci-at que la pobresa esdeveacute meacutes intensa crogravenica i extensa Constatem la inten-sitat perquegrave abans a les famiacutelies els donagravevem un cop de magrave amb les seves necessitats bagravesiques Ara en molts ca-sos els hem de cobrir la totalitat hi ha moltes persones que no tenen res per subsistir Drsquoaltra banda la pobresa eacutes meacutes extensa ja que augmenta el nom-
bre de persones i els perfils soacuten meacutes di-versos joves ofegats per una hipoteca mares que pugen els seus fills o filles sense xarxa familiar homes i dones ma-jors de 50 anys que han treballat tota la seva vida perograve que ara amb la crisi han quedat exclosos del mercat laboral i srsquohan vist abocats a la marginacioacute social Per uacuteltim la pobresa eacutes meacutes crogravenica les persones que atenem necessiten ajuda per meacutes temps
Srsquohan ategraves 260000 persones des de Cagraveritas aquest 2012 De les quals 60000 han passat pels diferents pro-grames de Cagraveritas Diocesana Un 28 de les famiacutelies ateses no teacute cap mena drsquoingressos depegraven la seva subsistegravencia de Cagraveritas o drsquoaltres entitats El 69 de les persones ateses en edat de trebal-lar estagrave a lrsquoatur i nomeacutes el 12 trebal-la amb contracte Constatem que aug-menta el nombre de persones que han de viure acollides gratuiumltament a casa drsquoamics o familiars situacioacute que al 2009 no detectagravevem i que representen un 7 del total de les persones ateses Altres estan obligades a compartir pis per man-ca de recursos viuen en habitacions rel-logades un 29 i altres han de rellogar una habitacioacute per arribar a final de mes Des de Cagraveritas ens preocupai ens ocupa principalment la situacioacute dels infants El percentatge de menors drsquoedat ategraves per CDB estagrave al voltant del 36 suposa 1 de cada 3 persones ateses La mitjana catalana eacutes 1 de cada 5
En termes generals la ciutadania srsquoes-tagrave empobrint i a Catalunya De fet eacutes on les desigualtats socials estan tenint una repercussioacute meacutes important Aquiacute la taxa AROPE (indicador europeu que con-
templa la pobresa monetagraveria la situacioacute laboral i les privacions de consum dels ciutadans) eacutes del 295 mentre que a lrsquoEstat espanyol eacutes del 267 Ens alerta doncs que prop del 30 de la poblacioacute de Catalunya estigui en risc de ser exclo-sa de la societat
Davant aquesta realitat Cagraveritas apos-ta per lrsquoacompanyament individual la prevencioacute i la promocioacute de les persones mitjanccedilant els seus programes i project-es com ara lrsquoacolliment la formacioacute i la insercioacute sociolaboral el suport matern infantil el reforccedil educatiu la formacioacute bagravesica lrsquoacolliment a les persones sense sostre els ajuts a les primeres necessi-tatsetc
Tant el Jordi com la Isa estan en un programa de insercioacute laboral i eacutes molt possible que ell pugui fer un curs drsquoap-renentatge de cambrer El nen gran estagrave participant en el reforccedil educatiu i va meacutes concentrat i content a lrsquoescola Han rebut orientacioacute i suport per part del Servei de Mediacioacute per lrsquoHabitatge i han pogut renegociar el deute que te-nen amb lrsquoentitat bancagraveria per tal de no perdre el pis Des de Cagraveritas sersquols estagrave acompanyant de manera integral amb lrsquoobjectiu de millorar la seva situ-acioacute
A Cagraveritas seguim mantenim sempre la ilmiddotlusioacute i lrsquoesperanccedila sobretot i perse-verem en la idea que entre tots i totes trobant el consens social i adquirint un compromiacutes autegraventic amb la persona podem aprendre de la situacioacute actual i trobar la manera de sortir-nos-en Pot-ser drsquoaquesta manera farem realitat el lema UN MOacuteN MEacuteS JUST EacuteS POSSIBLE
9
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
per Josep Ramon Gimeacutenez
activista i portaveu de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca (PAH)
Rerefons
LrsquoAda va estudiar Filosofia a la UB i comenccedila lrsquoactivisme antiglobalitzacioacute al 2000-2001 contra el Banc Mundial Meacutes tard entra en un colmiddotlectiu que reflexiona sobre la presa de decisions i la manca de democragravecia i acaba centrant el seu activ-isme en el dret a lrsquohabitatge
Participa en el 2006 en la mobilitzacioacute ci-utadana ldquoV de viviendardquo per denunciar la bombolla immobiliagraveria en un temps en el que lrsquoEstat negava que nrsquohi hagueacutes cap tot i que els preus no paraven de pujar I actualment eacutes membre de lrsquoequip i por-taveu de la PAH (Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques)
Cal una professionalitzacioacute en el moviment activistaNecessari no ho eacutes Eacutes cert que quan un moviment creix i teacute ambicioacute de te-nir incidegravencia una certa organitzacioacute fa falta Perograve si aquesta organitzacioacute eacutes meacutes o menys professional o activis-ta o una barreja de les dues dependragrave del moviment i del moment Perograve per defecte no crec que la professional-itzacioacute sigui un requisit necessari Jo crec que la Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques (PAH) ho demostra ja que durant quatre anys no ha tingut cap estructura ni alliberats ni res i ha tingut meacutes incidegravencia que la major part de les ong amb estructura drsquoal-liberats
Tu vius de lrsquoactivismeIndirectament No he viscut de lrsquoac-tivisme perograve tinc una feina que eacutes
molt a prop de lrsquoactivisme i em per-met molta flexibilitat Treballo a lrsquoOb-servatori de Drets Socials que aposta pels processos activistes de transfor-macioacute social
I els oriacutegens del moviment per la vivendaHi ha una experiegravencia reduiumlda pregravevia a la Plataforma a ldquoV de viviendardquo En plena bombolla quan semblava que tot anava beacute i era difiacutecil parlar de problemes la gent que estagravevem treballant en el territori -jo estava al centre de Barcelona on hi havia un proceacutes drsquoespeculacioacute fortiacutessim amb una revaloritzacioacute del sogravel i expecta-tives immobiliagraveries constants- vegravei-em que es produiumla una pressioacute im-mobiliagraveria molt forta lrsquoassetjament immobiliari el ldquo mobbingrdquo El vam denunciar des de la societat civil perquegrave estava totalment invisibilit-zat Amagat darrera dels aparadors i del turisme al centre de Barcelona hi havia un munt de gent gran vivint en condicions pegravessimes amb pressions dels seus propietaris per fer-los fora i poder treure meacutes rendibilitat als pi-sos Aixograve era una de les expressions de la violegravencia immobiliagraveria durant la bombolla
Uns anys en que a Espanya srsquoesta-va construint lrsquoequivalent a Franccedila i Alemanya juntes i que tard o drsquohora havia de rebentarExacte Hi havia una pressioacute delirant un munt de gent que patia en silenci i que havia drsquoesclatar Era evident que el model era insostenible amb una alccedila de preus constant mentre la sit-uacioacute laboral de la gent no millorava sinoacute al contrari Cada cop meacutes refor-ma laboral meacutes precarietat
I crideu el relator de lrsquoONUSiacute perograve aixograve va ser lrsquoObservatori on treballo Llavors no hi treballava nomeacutes era allagrave com a activista
Observatori de
de Drets Econogravemics Socials i Cultur-als (Observatori DESC) que teacute un perfil meacutes juriacutedic i tracta de drets fonamen-tals Eacutes una entitat petita perograve que tracta de fer de pont entre sectors meacutes juriacutedics acadegravemics profession-als moviments socials que lluiten pels drets mecanismes internacionals com la ONU Perograve sobretot reforccedilar les lluites de defensa pels drets socials
Aleshores jo com a activista pel dret a lrsquohabitatge vaig arribar a aquest tema de lrsquoassetjament immobiliari quan lrsquoOb-servatori estava treballant perquegrave el re-lator pogueacutes venir a Espanya en missioacute oficial Per fer-lo venir lrsquoEstat lrsquohavia de cridar i a Madrid es resistien moltiacutessim Vam fer una tasca drsquoincidegravencia i al final lrsquoEstat va acceptar Aquesta visita oficial va ser molt important perquegrave el relator va constatar que hi havia una situacioacute gens comparable a cap altre paiacutes eu-ropeu i ja va denunciar els principals eixos del problema que despreacutes srsquohan mantingut i srsquohan confirmat
Ada Colau a la seu de la PAH
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
8
Rerefons
Economia pobra idees progravesperesPilar Tacheacute
Equip Cagraveritas Sabadell
Opinioacute
Eacutes un dilluns el matiacute arriben el Joan i la Isa Una parella amb dos fills petits Es-tan angoixats i no saben com poder ex-posar la seva situacioacute Ella treballava de caixera i ell estava en uns magatzems Cap a lrsquoany 2007 van veure la possibili-tat de posar una petita tenda de dolccedilos Ella va deixar la feina per dedicar-se al negoci ell va seguir amb la seva feina Tenien ilmiddotlusioacute es van creure que podien tenir una vida meacutes prospera Cap a lrsquoany 2009 van haver de tancar la botiga les vendes havien baixat molt i no podien fer front al manteniment Al cap de pocs mesos tanca lrsquoempresa on treballava ell Durant aquests uacuteltims anys ella no ha trobat feina i ell cobra 426 euro Lrsquouacutelti-ma prestacioacute Tampoc no troba feina No poden assumir tota la despesa de la hipoteca El banc els ha amenaccedilat en fer-los fora i han anat acumulant molts deutes ( subministraments escola) Recullen aliments a la parrogravequia Quan surten per la porta ella es gira i em diu ldquoI nosaltres encara hem de donar gragravecies perquegrave encara tenim alguns in-gressos i la nostra famiacutelia encara que poc ens pot donar de menjarrdquo
La crisi sembla haver-se reduiumlt darre-rament en un ball de xifres i estadiacutes-tiques com un marcador enorme drsquoun partit de futbol americagrave al qual toth-om hi teacute la mirada clavada Al darrera drsquoaquest mosaic numegraveric perograve hi ha milers de persones i famiacutelies que pateix-en srsquoangoixen es desesperen i el meacutes important han perdut la seva autoes-tima i dignitat Eacutes un patiment amb el que ens eacutes difiacutecil empatitzar si nomeacutes el coneixem a traveacutes de les histograveries que llegim mirem o veiem en els mitjans de comunicacioacute A Cagraveritas el percebem en el nostre dia a dia les persones ens ar-riben cada vegada amb meacutes demandes i necessitats a cobrir i amb molt poca esperanccedila i ilmiddotlusioacute
I eacutes que des de fa anys venim denunci-at que la pobresa esdeveacute meacutes intensa crogravenica i extensa Constatem la inten-sitat perquegrave abans a les famiacutelies els donagravevem un cop de magrave amb les seves necessitats bagravesiques Ara en molts ca-sos els hem de cobrir la totalitat hi ha moltes persones que no tenen res per subsistir Drsquoaltra banda la pobresa eacutes meacutes extensa ja que augmenta el nom-
bre de persones i els perfils soacuten meacutes di-versos joves ofegats per una hipoteca mares que pugen els seus fills o filles sense xarxa familiar homes i dones ma-jors de 50 anys que han treballat tota la seva vida perograve que ara amb la crisi han quedat exclosos del mercat laboral i srsquohan vist abocats a la marginacioacute social Per uacuteltim la pobresa eacutes meacutes crogravenica les persones que atenem necessiten ajuda per meacutes temps
Srsquohan ategraves 260000 persones des de Cagraveritas aquest 2012 De les quals 60000 han passat pels diferents pro-grames de Cagraveritas Diocesana Un 28 de les famiacutelies ateses no teacute cap mena drsquoingressos depegraven la seva subsistegravencia de Cagraveritas o drsquoaltres entitats El 69 de les persones ateses en edat de trebal-lar estagrave a lrsquoatur i nomeacutes el 12 trebal-la amb contracte Constatem que aug-menta el nombre de persones que han de viure acollides gratuiumltament a casa drsquoamics o familiars situacioacute que al 2009 no detectagravevem i que representen un 7 del total de les persones ateses Altres estan obligades a compartir pis per man-ca de recursos viuen en habitacions rel-logades un 29 i altres han de rellogar una habitacioacute per arribar a final de mes Des de Cagraveritas ens preocupai ens ocupa principalment la situacioacute dels infants El percentatge de menors drsquoedat ategraves per CDB estagrave al voltant del 36 suposa 1 de cada 3 persones ateses La mitjana catalana eacutes 1 de cada 5
En termes generals la ciutadania srsquoes-tagrave empobrint i a Catalunya De fet eacutes on les desigualtats socials estan tenint una repercussioacute meacutes important Aquiacute la taxa AROPE (indicador europeu que con-
templa la pobresa monetagraveria la situacioacute laboral i les privacions de consum dels ciutadans) eacutes del 295 mentre que a lrsquoEstat espanyol eacutes del 267 Ens alerta doncs que prop del 30 de la poblacioacute de Catalunya estigui en risc de ser exclo-sa de la societat
Davant aquesta realitat Cagraveritas apos-ta per lrsquoacompanyament individual la prevencioacute i la promocioacute de les persones mitjanccedilant els seus programes i project-es com ara lrsquoacolliment la formacioacute i la insercioacute sociolaboral el suport matern infantil el reforccedil educatiu la formacioacute bagravesica lrsquoacolliment a les persones sense sostre els ajuts a les primeres necessi-tatsetc
Tant el Jordi com la Isa estan en un programa de insercioacute laboral i eacutes molt possible que ell pugui fer un curs drsquoap-renentatge de cambrer El nen gran estagrave participant en el reforccedil educatiu i va meacutes concentrat i content a lrsquoescola Han rebut orientacioacute i suport per part del Servei de Mediacioacute per lrsquoHabitatge i han pogut renegociar el deute que te-nen amb lrsquoentitat bancagraveria per tal de no perdre el pis Des de Cagraveritas sersquols estagrave acompanyant de manera integral amb lrsquoobjectiu de millorar la seva situ-acioacute
A Cagraveritas seguim mantenim sempre la ilmiddotlusioacute i lrsquoesperanccedila sobretot i perse-verem en la idea que entre tots i totes trobant el consens social i adquirint un compromiacutes autegraventic amb la persona podem aprendre de la situacioacute actual i trobar la manera de sortir-nos-en Pot-ser drsquoaquesta manera farem realitat el lema UN MOacuteN MEacuteS JUST EacuteS POSSIBLE
9
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
per Josep Ramon Gimeacutenez
activista i portaveu de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca (PAH)
Rerefons
LrsquoAda va estudiar Filosofia a la UB i comenccedila lrsquoactivisme antiglobalitzacioacute al 2000-2001 contra el Banc Mundial Meacutes tard entra en un colmiddotlectiu que reflexiona sobre la presa de decisions i la manca de democragravecia i acaba centrant el seu activ-isme en el dret a lrsquohabitatge
Participa en el 2006 en la mobilitzacioacute ci-utadana ldquoV de viviendardquo per denunciar la bombolla immobiliagraveria en un temps en el que lrsquoEstat negava que nrsquohi hagueacutes cap tot i que els preus no paraven de pujar I actualment eacutes membre de lrsquoequip i por-taveu de la PAH (Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques)
Cal una professionalitzacioacute en el moviment activistaNecessari no ho eacutes Eacutes cert que quan un moviment creix i teacute ambicioacute de te-nir incidegravencia una certa organitzacioacute fa falta Perograve si aquesta organitzacioacute eacutes meacutes o menys professional o activis-ta o una barreja de les dues dependragrave del moviment i del moment Perograve per defecte no crec que la professional-itzacioacute sigui un requisit necessari Jo crec que la Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques (PAH) ho demostra ja que durant quatre anys no ha tingut cap estructura ni alliberats ni res i ha tingut meacutes incidegravencia que la major part de les ong amb estructura drsquoal-liberats
Tu vius de lrsquoactivismeIndirectament No he viscut de lrsquoac-tivisme perograve tinc una feina que eacutes
molt a prop de lrsquoactivisme i em per-met molta flexibilitat Treballo a lrsquoOb-servatori de Drets Socials que aposta pels processos activistes de transfor-macioacute social
I els oriacutegens del moviment per la vivendaHi ha una experiegravencia reduiumlda pregravevia a la Plataforma a ldquoV de viviendardquo En plena bombolla quan semblava que tot anava beacute i era difiacutecil parlar de problemes la gent que estagravevem treballant en el territori -jo estava al centre de Barcelona on hi havia un proceacutes drsquoespeculacioacute fortiacutessim amb una revaloritzacioacute del sogravel i expecta-tives immobiliagraveries constants- vegravei-em que es produiumla una pressioacute im-mobiliagraveria molt forta lrsquoassetjament immobiliari el ldquo mobbingrdquo El vam denunciar des de la societat civil perquegrave estava totalment invisibilit-zat Amagat darrera dels aparadors i del turisme al centre de Barcelona hi havia un munt de gent gran vivint en condicions pegravessimes amb pressions dels seus propietaris per fer-los fora i poder treure meacutes rendibilitat als pi-sos Aixograve era una de les expressions de la violegravencia immobiliagraveria durant la bombolla
Uns anys en que a Espanya srsquoesta-va construint lrsquoequivalent a Franccedila i Alemanya juntes i que tard o drsquohora havia de rebentarExacte Hi havia una pressioacute delirant un munt de gent que patia en silenci i que havia drsquoesclatar Era evident que el model era insostenible amb una alccedila de preus constant mentre la sit-uacioacute laboral de la gent no millorava sinoacute al contrari Cada cop meacutes refor-ma laboral meacutes precarietat
I crideu el relator de lrsquoONUSiacute perograve aixograve va ser lrsquoObservatori on treballo Llavors no hi treballava nomeacutes era allagrave com a activista
Observatori de
de Drets Econogravemics Socials i Cultur-als (Observatori DESC) que teacute un perfil meacutes juriacutedic i tracta de drets fonamen-tals Eacutes una entitat petita perograve que tracta de fer de pont entre sectors meacutes juriacutedics acadegravemics profession-als moviments socials que lluiten pels drets mecanismes internacionals com la ONU Perograve sobretot reforccedilar les lluites de defensa pels drets socials
Aleshores jo com a activista pel dret a lrsquohabitatge vaig arribar a aquest tema de lrsquoassetjament immobiliari quan lrsquoOb-servatori estava treballant perquegrave el re-lator pogueacutes venir a Espanya en missioacute oficial Per fer-lo venir lrsquoEstat lrsquohavia de cridar i a Madrid es resistien moltiacutessim Vam fer una tasca drsquoincidegravencia i al final lrsquoEstat va acceptar Aquesta visita oficial va ser molt important perquegrave el relator va constatar que hi havia una situacioacute gens comparable a cap altre paiacutes eu-ropeu i ja va denunciar els principals eixos del problema que despreacutes srsquohan mantingut i srsquohan confirmat
Ada Colau a la seu de la PAH
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
9
La Plataforma fre als desnonaments drsquohabitatges
Entrevista a lrsquoAda Colau
per Josep Ramon Gimeacutenez
activista i portaveu de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca (PAH)
Rerefons
LrsquoAda va estudiar Filosofia a la UB i comenccedila lrsquoactivisme antiglobalitzacioacute al 2000-2001 contra el Banc Mundial Meacutes tard entra en un colmiddotlectiu que reflexiona sobre la presa de decisions i la manca de democragravecia i acaba centrant el seu activ-isme en el dret a lrsquohabitatge
Participa en el 2006 en la mobilitzacioacute ci-utadana ldquoV de viviendardquo per denunciar la bombolla immobiliagraveria en un temps en el que lrsquoEstat negava que nrsquohi hagueacutes cap tot i que els preus no paraven de pujar I actualment eacutes membre de lrsquoequip i por-taveu de la PAH (Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques)
Cal una professionalitzacioacute en el moviment activistaNecessari no ho eacutes Eacutes cert que quan un moviment creix i teacute ambicioacute de te-nir incidegravencia una certa organitzacioacute fa falta Perograve si aquesta organitzacioacute eacutes meacutes o menys professional o activis-ta o una barreja de les dues dependragrave del moviment i del moment Perograve per defecte no crec que la professional-itzacioacute sigui un requisit necessari Jo crec que la Plataforma drsquoAfectats per les Hipoteques (PAH) ho demostra ja que durant quatre anys no ha tingut cap estructura ni alliberats ni res i ha tingut meacutes incidegravencia que la major part de les ong amb estructura drsquoal-liberats
Tu vius de lrsquoactivismeIndirectament No he viscut de lrsquoac-tivisme perograve tinc una feina que eacutes
molt a prop de lrsquoactivisme i em per-met molta flexibilitat Treballo a lrsquoOb-servatori de Drets Socials que aposta pels processos activistes de transfor-macioacute social
I els oriacutegens del moviment per la vivendaHi ha una experiegravencia reduiumlda pregravevia a la Plataforma a ldquoV de viviendardquo En plena bombolla quan semblava que tot anava beacute i era difiacutecil parlar de problemes la gent que estagravevem treballant en el territori -jo estava al centre de Barcelona on hi havia un proceacutes drsquoespeculacioacute fortiacutessim amb una revaloritzacioacute del sogravel i expecta-tives immobiliagraveries constants- vegravei-em que es produiumla una pressioacute im-mobiliagraveria molt forta lrsquoassetjament immobiliari el ldquo mobbingrdquo El vam denunciar des de la societat civil perquegrave estava totalment invisibilit-zat Amagat darrera dels aparadors i del turisme al centre de Barcelona hi havia un munt de gent gran vivint en condicions pegravessimes amb pressions dels seus propietaris per fer-los fora i poder treure meacutes rendibilitat als pi-sos Aixograve era una de les expressions de la violegravencia immobiliagraveria durant la bombolla
Uns anys en que a Espanya srsquoesta-va construint lrsquoequivalent a Franccedila i Alemanya juntes i que tard o drsquohora havia de rebentarExacte Hi havia una pressioacute delirant un munt de gent que patia en silenci i que havia drsquoesclatar Era evident que el model era insostenible amb una alccedila de preus constant mentre la sit-uacioacute laboral de la gent no millorava sinoacute al contrari Cada cop meacutes refor-ma laboral meacutes precarietat
I crideu el relator de lrsquoONUSiacute perograve aixograve va ser lrsquoObservatori on treballo Llavors no hi treballava nomeacutes era allagrave com a activista
Observatori de
de Drets Econogravemics Socials i Cultur-als (Observatori DESC) que teacute un perfil meacutes juriacutedic i tracta de drets fonamen-tals Eacutes una entitat petita perograve que tracta de fer de pont entre sectors meacutes juriacutedics acadegravemics profession-als moviments socials que lluiten pels drets mecanismes internacionals com la ONU Perograve sobretot reforccedilar les lluites de defensa pels drets socials
Aleshores jo com a activista pel dret a lrsquohabitatge vaig arribar a aquest tema de lrsquoassetjament immobiliari quan lrsquoOb-servatori estava treballant perquegrave el re-lator pogueacutes venir a Espanya en missioacute oficial Per fer-lo venir lrsquoEstat lrsquohavia de cridar i a Madrid es resistien moltiacutessim Vam fer una tasca drsquoincidegravencia i al final lrsquoEstat va acceptar Aquesta visita oficial va ser molt important perquegrave el relator va constatar que hi havia una situacioacute gens comparable a cap altre paiacutes eu-ropeu i ja va denunciar els principals eixos del problema que despreacutes srsquohan mantingut i srsquohan confirmat
Ada Colau a la seu de la PAH
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
10
A aquest informe perograve no li han fet cap cas els diferents governsEfectivament Perograve lrsquoinforme va ser-vir per visibilitzar la problemagravetica legitimar els moviments que estaven comenccedilant a denunciar-la i en-cara que no va haver una resposta coherent per part de lrsquoEstat siacute els va forccedilar a haver de donar explicacions a nivell internacional I aquest ha si-gut un mecanisme que despreacutes hem seguit utilitzant De fet la nova rela-tora la Raquel Rolnick se lrsquoha tornat a convidar aquest any i srsquoha tornat a trobar amb persones afectades per la hipoteca ha recollit les denuacuten-cies i les ha inclograves a lrsquoinforme anual que ha presentat recentment a lrsquoAs-semblea General Aixograve ha estat una crida drsquoatencioacute molt forta a lrsquoEstat Espanyol que el colmiddotloca en lrsquoagravembit internacional com a un Estat que ha desenvolupat una poliacutetica drsquohabitatge que ha fet fallida totalment
Tu diries que el poder de decisioacute de reformar el sistema estagrave en mans dels poliacutetics que ens governen o els qui tenen la paella pel magravenec soacuten les grans finances la banca les im-mobiliagraveriesAixograve precisament eacutes un dels fils de continuiumltat del cicle de protestes que comencen al 2000 i que srsquoha man-tingut fort tant les protestes antiglo-balitzacioacute com les protestes contra la guerra despreacutes ldquoV de viviendardquo la denuacutencia de la bombolla immobiliagraveria -un moviment semblant al 15-M espon-tani ciutadagrave poc polititzat convocat per les xarxes socials etc- despreacutes el 15-M
Eacutes evident que la democragravecia estagrave segrestada pels interessos econogravemics ja fa molt de temps Aixograve no vol dir per definicioacute que les institucions de-mocragravetiques hagin de ser aixiacute Aquiacute hi ha una claudicacioacute del poder poliacutetic i segurament en moltes ocasions per interessos especiacutefics Una mostra drsquoaixograve soacuten els casos de corrupcioacute i forccedila coneguda eacutes tambeacute la porta gi-ratograveria la de la gent que entra per poliacutetica i surt quan acaba el seu man-dat per colmiddotlocar-se en un Consell drsquoAdministracioacute drsquouna multinacional
Tinguem en compta tambeacute que els partits poliacutetics estan endeutats amb aquestes entitats financeres que els condonen deutes cosa que no fan amb les famiacutelies i la progravepia Admin-istracioacute Puacuteblica estagrave endeutada amb aquestes entitats Aixograve eacutes un peix que es mossega la cua i que ens porta a lrsquoabisme
Segons el que dius els partits es re-sistiran a que hi hagi un canvi Perograve tampoc els moviments alternatius no tenen massa possibilitats drsquoarribar a una representacioacute de pes en lrsquoactual sistema de representacioacute
Aixograve eacutes lent A mi em van proposar drsquoanar com a diputada i he dit que no perquegrave no crec que aixograve es faci des de dalt cooptant a gent dels moviments i colmiddotlocant-los a la cadira de diputat Aixograve han de ser processos que srsquohan de fer des de baix perquegrave funcionin perquegrave si no no deixa de ser meacutes de lo mateix
Deus haver passat moments dramagravetics veient el que passava al teu voltant amb les famiacutelies al car-rer noEls moments meacutes dramagravetics es viuen en els moments dels desnonaments perquegrave es concentra en aquell mo-ment tota la violegravencia del sistema Un Estat que diu que no hi ha recursos
per ajudar les famiacutelies meacutes desval-gudes i en canvi fica tots els recursos policials i judicials al servei de les en-titats financeres per fer-lesrsquohi la feina bruta i arriben allagrave sense miraments per fer fora les famiacutelies sense tenir en compte quina eacutes la seva situacioacute Perograve tambeacute hi hem viscut la part pos-itiva ja que gragravecies a la organitzacioacute social srsquohan pogut aturar gairebeacute tots els desnonaments en els que hem in-tervingut
Despreacutes hi ha una part menys visible perquegrave no transcendeix als mitjans de comunicacioacute que eacutes la quotidian-itat el meacutes difiacutecil Aixograve ho veiem a les reunions setmanals quan venen les persones amb les seves angoix-es diagraveries perquegrave el problema de lrsquohabitatge genera altres problemes problemes de salut problemes drsquoali-mentacioacute augmenta la tensioacute famil-iar ho pateixen els nens separacions i ruptures per la tensioacute econogravemica gent que parla de suiumlcidar-se de ficar una bomba De tot perquegrave real-ment la gent estagrave al liacutemit Perograve clar una cosa eacutes estar momentagraveniament al liacutemit que tothom pot superar un moment traumagravetic que estar al liacutemit mesos i anys En aquests casos la gent no teacute eines per fer-li front
I eacutes quan arriben els casos de suiumlcid-isSiacute siacute com el cas de Burjassot que mentre li piquen la porta a un home per desnonar-lo es llenccedila per la fin-estra
El moment meacutes alt de desnona-mentsAra de desnonaments ara No para de pujar Cada trimestre fem un nou regravecord
Les dadesXifres estatals execucions hipo-tecagraveries de 2007 fins ara 400000 Tota execucioacute hipotecagraveria tard o drsquohora acaba en un desnonament Perograve una execucioacute eacutes un procediment que pot allargar-se fins a dos anys i al final de tot arriba el desnonament I desnonaments progravepiament de lloguer i hipoteca perquegrave no es donen sepa-rats nomeacutes del primer semestre de
Rerefons
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
11
Rerefons
2012 100000 532 al dia dels quals 102 a Catalunya que som la Comuni-tat Autogravenoma regravecord
Desnonaments aturats per la Plata-forma drsquoAfectats per les Hipoteques a tot lrsquoEstat 440
I les famiacutelies que us truquen a la por-ta i que no els heu pogut evitar el desnonament en feu un seguimentNosaltres ens oferim com a espai de suport mutu en tot el proceacutes i sem-pre diem que les plataformes seguiran lluitant mentre quedi un sol cas drsquoin-justiacutecia en el tema de lrsquohabitatge Aleshores en la major part dels casos en els que intervenim per aturar el desnonament ho aconseguim mentre fem pressioacute a lrsquoentitat financera i a lrsquoAdministracioacute Perograve clar el proble-ma eacutes tota la gent que no arriba per desinformacioacute per vergonya per no tenir capacitat drsquoarribar fins aquiacute Per diferents motius la major part de la gent no arriba a les plataformes I dels que no arriben sabem per vies indirectes que eacutes gent immigrant que retorna al seu paiacutes molta altra gent torna a alguna casa familiar si teacute possi-bilitats de fer-ho Jo diria que si en-cara la cosa no ha anat molt pitjor eacutes perquegrave les famiacutelies estan aguantant el que lrsquoEstat no estagrave responent Despreacutes hi ha un fenomen que es generalitza que es pensava que estava ja dester-rat que eacutes el de moltes famiacutelies que comparteixen un sol pis i una famiacutelia sencera en una sola habitacioacute
Una notiacutecia bona eacutes que els jutges srsquohan mobilitzat contra una llei que afavoria els bancsSiacute Nosaltres portem ja quatre anys de lluita per canviar la llei i encara no ho hem aconseguit Perograve en aquest temps hem aconseguit visibilitzar el problema que es parli de la dacioacute en pagament hem aconseguit que meacutes de 300 ajuntaments aprovin mocions recolzant les nostres demandes que Nacions Unides faci un informe demo-lidor criticant la poliacutetica drsquohabitatge del govern que aquesta setmana1 els jutges hagin tret -jutges vinculats al Consell General del Poder Judicial- un informe molt contundent I eacutes destac-
able que siguin els jutges tradicional-ment molt conservadors amb la llei perquegrave el seu encagraverrec professional eacutes fer complir la llei vigent El fet que un jutge es posicioni amb un informe tant contundent respecte a la injustiacute-cia de la llei vigent eacutes molt gros Perograve haig de dir que la decisioacute drsquoaquests jutges no eacutes un fet aiumlllat ja hi havia molts altres jutges que estaven fent sentegravencies que intentaven interpretar la llei drsquoalguna manera per suavitzar les consequumlegravencies terribles que estagrave tenint
Jo crec que el govern srsquoestagrave quedant sol i la pressioacute eacutes tant forta que estic segura que tard o drsquohora la regulacioacute arribaragrave Ara haurem de batallar perquegrave no sigui solament de cara al futur sinoacute que tingui tambeacute efectes retroactius Aixograve eacutes un dels temors que tinc que el govern margini les 400000 execucions hipotecagraveries que srsquohan obert
Les propostes meacutes factibles i be-nignes que srsquohaurien drsquoaplicar quines soacutenNosaltres caracteritzem unes de-mandes de miacutenims La dacioacute en pa-gament retroactiva perquegrave la gent es pugui alliberar drsquoaquest deute que considerem ilmiddotlegiacutetim i la gent que ja ha patit una subhasta que tambeacute es pugui alliberar drsquoaquests deutes Tot aixograve respecte al deute I despreacutes re-specte a lrsquohabitatge que hi hagi una demora immediata de desnonaments de vivendes habituals i que hi hagi la
possibilitat de reconvertir aquets pisos buits en mans drsquoentitats financeres en un lloguer social de manera que la gent que no pugui pagar la hipoteca deixi de ser propietagraveria que seria com assumir la seva part de responsabilitat per no poder complir un contracte perograve sense anar al carrer pagant un lloguer assequible que no superi mai el 30 dels ingressos com recomanen les Nacions Unides
Creus que a la banca no li convin-dria tambeacute no per sensibilitat perograve siacute per no carregar amb un mort ave-nir-se a un lloguer dels pisos impa-gats per les hipotequesAixograve eacutes el que ens pensagravevem al prin-cipi perograve el que hem constatat tres anys despreacutes eacutes que la banca eacutes una empresa una magravequina de fer diners que busca de treure el magravexim ren-diment drsquoallograve que tingui Si es troba amb un govern que la segueix i se-cunda els seus desitjos doncs trauragrave el magravexim profit possible El banc do-lent seria una ocasioacute uacutenica de fer el que nosaltres estem proposant Es fa lrsquoenegravesim rescat a la banca -que com a miacutenim se nrsquohan fet tres sense cap mena de contrapartida que aixograve ja eacutes immoral ja que es rescata la ban-ca perograve no pas les persones- amb el banc dolent doncs seria una bona oc-asioacute ja que es neteja drsquoactius togravexic que puguin sortir guanyant tambeacute les famiacutelies meacutes empobrides Resulta que no que el govern ja ha dit amb la seva demagogravegia que no vol fer pa-
1 Lrsquoentrevista va ser feta el 29 drsquoOctubre i no recull els darrers moments del conflicte hipotecari
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
12
gar als contribuents els actius togravexics com si no els estigueacutessim pagant ja I paralmiddotlelament al banc dolent ha engegat un projecte de reforma de la llei del lloguer per flexibilitzar-la en-cara meacutes El lloguer era car inestable i tot et portava a hipotecar-te perquegrave tot eren facilitats Doncs aixograve encara ho aguditza meacutes el govern parlant de reduir de 5 a 3 anys el contracte de lloguer A meacutes en aquesta reforma ha inclograves uns beneficis fiscals per les So-cimis que soacuten les empreses que com-pren grans paquets drsquohabitatges com a inversioacute destinades al lloguer
Teniu moltes trucades a la portaSiacute anem a meacutes Si vens a les reunions dels divendres a la sala no srsquohi cap No donem lrsquoabast a tota la gent que ens contacta per telegravefon per mail i presencialment
Exceacutes de confianccedila dels qui srsquohan hipotecat imprudentment i afany desmesurat dels bancs per fer cli-ents fins i tot suggerint falsificacioacute de documentsSiacute siacute per aixograve nosaltres diem sem-pre que aixograve ha estat una estafa i no una crisi I una estafa a dos nivells Evidentment aquiacute srsquoha de fer una re-flexioacute colmiddotlectiva i la gent afectada no defuig la seva responsabilitat El que passa eacutes que diu ldquohome jo estic dis-posat a assumir la responsabilitat que era conscient que assumia Jo havia entegraves quan parlava amb el banc que si no podia pagar la hipoteca simple-ment entregava lrsquohabitatge que el propi banc lrsquohavia taxat pel mateix import que mrsquohavien conceditrdquo I per tant aquiacute va haver-hi engany i com a miacutenim repartim culpes ldquojo ja perdo lrsquohabitatge Que no estic as-sumint responsabilitatsrdquo Aquiacute el que eacutes increiacuteble eacutes que nomeacutes assumeix responsabilitats la part meacutes feble y menys culpable i en canvi els que tenien meacutes informacioacute i decidien les regles del joc no estan assumint cap mena de responsabilitats al contrari son rescatats i premiats per la seva pegravessima gestioacute
Durant la bombolla els bancs ale-manys els espanyols els ajunta-
ments tots srsquoomplien les butx-aquesSiacute perquegrave el poder privat busca ben-efici a curt termini i tan li fa si pel camiacute crea una bombolla ensorra lrsquoeconomia drsquoun paiacutes o es carrega el Planeta I eacutes el poder puacuteblic el que hauria de posar-hi ordre En canvi a meacutes de mirar cap a un altre cantoacute han participat com a protagonistes liberal-itzant el cregravedit perquegrave es concedissin aquestes hipoteques i el lloguer per-quegrave no fos una alternativa real
I el ajuntaments es financcedilaven de lrsquoes-peculacioacute O sigui un tema no resolt des de la transicioacute que era el financcedila-ment dels ajuntaments es va resoldre amb lrsquoespeculacioacute immobiliagraveria I a meacutes ha portat la corrupcioacute als agravembits de les administracions puacutebliques Ara estan tots els ajuntaments en fallida perquegrave srsquoha acabat el negoci immobil-iari I els bancs alemanys que tambeacute han viscut de la bombolla a traveacutes de la banca espanyola ara tanquen lrsquoaix-eta i aguditzen meacutes la crisi
Tens esperanccedila de que la cosa mil-loriI tant Jo confio en el poder de la gent A meacutes eacutes que no ens queda una altra perquegrave lrsquoalternativa eacutes lrsquoabisme
I tu sense defallir noSiacute de vegades hi ha gent que se nrsquoes-tranya perograve jo sempre he tingut un caragravecter inconformista amb les in-justiacutecies des que tinc uacutes de consciegraven-cia perograve a banda drsquoaixograve egoistament parlant trobo que no hi ha res meacutes
satisfactori i que em carregui meacutes les piles que veure gent que davant de lrsquoabisme i de la injustiacutecia toca fons i eacutes capaccedil de refer-se i drsquoenfrontar-se a la seva entitat financera per acon-seguir una dacioacute en pagament per-quegrave aixograve eacutes com David contra Goliat O sigui aquell immens poder financer que semblava que ninguacute no podia atu-rar ni el propi govern quatre veiumlns i veiumlnes anem allagrave i els aturem ni que sigui temporalment
Rerefons
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
13
Glencore de las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas a la impunidad del agronegocio
Olivier Chantry Delphine Ortega y Moacutenica VargasObservatori del Deute en la Globalitzacioacute (ODG)
Opinioacute
Hace 40 antildeos Salvador Allende de-nunciaba ante las Naciones Unidas la dominacioacuten ejercida por las em-presas transnacionales y sus reper-cusiones en el Sur pero tambieacuten en el Norte1 Hoy en todo el planeta trabajando de forma coordinada o paralela millones de seres humanos estaacuten inmersos en procesos de lu-cha ante la injusticia econoacutemica social y ambiental generada por el sistema Defienden a los territorios las semillas el agua los bosques la alimentacioacuten la biodiversidad la salud la cultura etc de la agresioacuten de las empresas transnacionales que expanden su poder mediante lo que Harvey (2003) denominoacute la ldquoacumulacioacuten por desposesioacutenrdquo Las grandes corporaciones cada diacutea maacutes concentradas y poderosas gozan de las ventajas que les proporcionan la liberalizacioacuten del comercio y de las inversiones asiacute como un sistema fi-nanciero fuera de control El capital va extendiendo sus fronteras de asal-to tambieacuten en los paiacuteses del Norte como lo demuestran las intenciones de privatizacioacuten de todos los servici-os puacuteblicos (George 2012 4) acapar-ando ganancias y socializando peacuterdi-das La financiarizacioacuten de la deuda puacuteblica constituye la palanca que estaacute permitiendo imponer nefastos planes de ajuste estructural amarga ldquomedicinardquo que ya hizo estragos en el Sur hace deacutecadas Esto ocurre a la vez que se consuma el divorcio entre el capitalismo y la democracia tal como lo sentildeala Zizek2 La actividad de las transnacionales vaciacutea de todo contenido a la democracia repre-sentativa constituyendo ldquoun factor de primer orden en la crisis poliacutetica
econoacutemica social ecoloacutegica y cul-tural que afecta actualmente a la humanidadrdquo (Teitelbaum 2012 7)
Un punto de abordaje puede ser el gran negocio que representan para las transnacionales las ldquonecesidadesrdquo europeas de materias primas Estas no son determinadas a partir de la consulta y gestioacuten popular sino maacutes bien del modo de produccioacuten y con-sumo capitalista Asiacute la loacutegica de la competitividad en los mercados internacionales define un metabo-lismo social europeo altamente de-pendiente de la importacioacuten desde los paiacuteses del Sur (ODG 2012) Esta realidad se esconde detraacutes de la im-posicioacuten de tratados de libre comer-cio y acuerdos de asociacioacuten por par-te de la Unioacuten Europea (UE) como los recieacuten aprobados acuerdos con Peruacute Colombia y Centroameacuterica3 Eacutestos no tienen otro resultado que el encerrar a los paiacuteses proveedores en un modelo primario-exportador colo-nial un desgastado ciacuterculo vicioso de empobrecimiento de los Pueblos
Pongamos por ejemplo el caso del sector agriacutecola Los paiacuteses europeos son los primeros importadores de tor-tas de soja y los segundos de habas de soja Una dependencia en pien-sos4 y agrocombustibles potenciada por las poliacuteticas puacuteblicas de la UE5 que estaacute teniendo graves impactos Varios estudios vinculan por ejemp-lo a la demanda europea con la ex-plosioacuten de los monocultivos de soja en los paiacuteses del MERCOSUR6 Este bloque concentra la mitad de la pro-duccioacuten global de soja y para varios de los paiacuteses de la regioacuten representa el principal rubro de exportacioacuten En Argentina y Brasil la oleaginosa ocupa el 59 y el 35 de la tierra cultivada respectivamente Ambos paiacuteses han multiplicado por cuatro su produccioacuten en los uacuteltimos 20 antildeos7 En el siguiente graacutefico apreciamos la dependencia europea de la soja proveniente de los paiacuteses sudamer-icanos
Perohellip iquesta quieacuten beneficia todo esto A empresas transnacionales europeas como Glencore por ejemplo
Elaboracioacuten ODG a partir de la Base de datos de Eurostat (EU27 Trade Since 1988 By CN8 [DS-016890]) consultada el 13112012 Porcentajes calculados a partir de las importaciones de habas y tortas de soja (en millones de toneladas)
Distribucioacuten de las importaciones europeas de soja por paiacutes de procedencia Otros paiacutesesCanadaacuteEstados Unidos
ArgentinaBrasilUruguay
ParaguayOtros paiacutesesCanadaacute
Estados UnidosMERCOSUR
40353025201510
2001 2008 2011
50
X X
X
X
24 3633
434752
1 Veacutease httpwwwabacqnetimagineriacronolo4htm2 Veacutease httpwwwyorokobuesslavoj-zizek-el-matrimonio-entre-capitalismo-y-democracia-se-esta-acabando 3 Veacuteanse las reacciones desde la sociedad civil httpwwwradiomundorealfmVoces-de-discordia4 El 68 de la materia prima proteica destinada a la alimentacioacuten del ganado europeo se compone de soja de la cual la UE soacutelo produce el 2 (Fritz 2012)5 En particular la Poliacutetica Agraria Comuacuten (PAC) y la Directiva de Energiacuteas Renovables (RED)6 El MERCOSUR se encuentra conformado por Argentina Brasil Paraguay Uruguay y recientemente Venezuela 7 Veacutease httpwwwfaoorgagronoticiasagro-noticiasdetalleendyna_fef[uid]=146327 y httpolcaclarticulonotaphpid=101486Cabe resaltar que la praacutectica totalidad de la soja producida en Argentina es geneacuteticamente modificada y las proporciones para Brasil y Estados Unidos son respectivamente 60 y 93 (Fritz 2012 98)
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
14
que dominan los mercados de vari-as materias primas controlando gran parte de las cadenas producti-vas Al margen de controlar 60 del comercio mundial del zinc 50 de aquel del cobre y de acaparar en-tre 270rsquo000 y 300rsquo000 hectaacutereas de tierras8 distribuidas entre Australia Paraguay Rusia Ucrania y Kazakh-stan esta empresa es uno de los principales exportadores de granos (9 del comercio mundial)9 actu-ando notablemente en los paiacuteses del MERCOSUR En 2011 sus ben-eficios netos fueron de 3rsquo187 mil-lones de euros y sus principales ventas (38) se realizaron en la UE (Glencore 2011)
En Argentina Glencore mediante su subsidiaria OMHSA se ha posicionado como uno de los mayores productores y exportadores de granos aceites crudos (agrocombustibles) harinas y subproductos de soja y girasol y otros granos del paiacutes Opera como las otras gigantes del Agronegocio asumiendo un modelo de ldquointegracioacuten verti-calrdquo manejando todas las fases de la cadena agroalimentaria desde la produccioacuten y venta de semillas la distribucioacuten de agroquiacutemicos las maacutequinas para siembra cosecha y fumigacioacuten la transformacioacuten y refi-nacioacuten el acopio el empaquetado y la comercializacioacuten de granos hasta el dominio de los puertos de export-acioacuten (GRAIN 2012 22 Oyhantccedilabal y Narbondo 2011 20 Rojas 2010 1)
iquestCuaacuteles son las consecuencias para los Pueblos A nivel social el actuar de empresas como Glencore impli-ca la concentracioacuten de la tierra en pocas manos la vulneracioacuten de los Derechos Humanos y el desplazami-ento violento de la poblacioacuten camp-esina e indiacutegena y pone en riesgo las economiacuteas locales A nivel am-biental provoca la peacuterdida de bio-diversidad la desaparicioacuten de otros cultivos la contaminacioacuten del agua
y la erosioacuten y desertizacioacuten de los suelos (PNUMA 2011 Landeros et al 2009 Rojas 2010) Se acompantildean de un importante reordenamiento de los territorios para el transporte de la produccioacuten hacia las plantas de procesamiento y los puertos de ex-portacioacuten Esto ocurre mediante la implementacioacuten de megaproyectos de infraestructuras como los de IIR-SA10 que implican graves impactos sociales y ambientales para las po-blaciones locales ademaacutes de un in-cremento del endeudamiento de los paiacuteses sudamericanos
La impunidad con la que actuacutean las transnacionales no se situacutea uacuteni-camente en la esfera productiva Empresas como Glencore tambieacuten
juegan en el casino financiero ldquoEn cuanto a las perspectivas para el resto del antildeo el ambiente es muy bueno Altos precios mucha volatili-dad mucha perturbacioacuten estrechez una gran cantidad de oportunidades de arbitrajerdquo Asiacute comentaba Chris Mahoney director de la seccioacuten de productos agriacutecolas de Glencore la terrible sequiacutea que azotaba a los Estados Unidos en agosto de 201211 Esta afirmacioacuten destinada a atraer a los inversores traduce crudamente la realidad del mercado internac-ional de las materias primas donde la fluctuacioacuten de los precios de los granos significa oportunidades de beneficios para un puntildeado de inter-mediarios y hambre para cientos de millones de personas
Opinioacute
8 Veacuteanse httpwwwglencorecomagriculturephp y httpfarmlandgraborgcatshow4399 Veacutease httpwwwnxtbookcomsoslandmbn2011_05_31indexphpstartid=12
httpwwwglencorecomdocumentsinvestorpresentation0310pdf Schneyer (2011) y Silverstein (2012) 10 Iniciativa para la Integracioacuten de la Infraestructura Regional Suramericana 11 httpwwwreutersesarticleesEuroRptidESL2E8JL77B20120821
Lucha por el territorio por la Soberaniacutea Alimentaria y resistencia al modelo del agronegocio
Protesta del Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena (MNCI) en Buenos aires por el asesinato del campesino indiacutegena Cristian Ferreyra
Foto MNCI 18 de noviembre de 2011
En 2011 nueve organizaciones campesino indiacutegenas de Argentina pre-sentaron ante el Congreso Nacional el anteproyecto de la Ley ldquoCristian Fer-reyrardquo para poner freno a los desalojos y a la serie de atentados asesinatos y amenazas que han acompantildeado el avance de la frontera agriacutecola en varias provincias del paiacutes En la actualidad se estaacuten movilizando con el apoyo de organizaciones del sector y movimientos sociales para reclamar la apro-bacioacuten urgente de esta Ley y una mayor inversioacuten puacuteblica en la agricultura familiar y campesina y contra el anteproyecto de Ley de Semillas
Fuente Movimiento Nacional Campesino Indiacutegena
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
15
Usualmente se nos presenta a los mercados de futuros como espacios donde se dispone de herramientas de cobertura frente a la variacioacuten de los precios Asiacute realizando una operacioacuten en el mercado financiero ldquoopuestardquo a aquella realizada en la economiacutea real se lograriacutea evitar peacuter-didas Pero en realidad tal como lo explica el economista Hieronymus12 el ldquohedgingrdquo no es un seguro sino maacutes bien un medio para apostar permitiendo la maximizacioacuten de los beneficios Empresas como Glencore gozan aquiacute de una situacioacuten privile-giada Al no ser consideradas como actores que especulan no se les aplican las limitaciones en los mercados de futuros que se inten-ta imponer al resto de los actores financieros13 Por ello tienen ganan-cias jugando sobre las fluctuaciones de los precios en el mercado real y en el financiero La situacioacuten privile-giada que tienen estas transnacion-ales en teacuterminos de la determinacioacuten de los precios en los mercados de materias primas14 y del acceso a la informacioacuten les ha permitido registrar ganancias reacutecord en los uacutel-timos antildeos
Tal como lo sentildealan Berroacuten y Brennan (2012 2) requerimos fortalecer una ldquorespuesta social de contrapoder que identifique diferentes niveles y que pueda ponerlos en coordi-nacioacuten para actuar de manera co-operativardquo Desde iniciativas como la campantildea internacional iexclDesman-telemos el poder corporativo y pon-gamos fin a la impunidad las redes de lucha contra la liberalizacioacuten del comercio pero tambieacuten aquellas que hacen un seguimiento importante del aacutembito financiero y la economiacutea ldquoverderdquo debemos entrelazar todas nuestras fuerzas y procesos organiza-tivos frente a los ldquosuacuteper derechosrdquo y a los ldquosuacuteper poderesrdquo de las grandes corporaciones En este sentido seraacute clave actuar para la creacioacuten de un
Tratado Internacional de los Pueb-los con el objetivo de proponer alternativas econoacutemicas y poliacuteti-cas y definir mecanismos juriacutedicos vinculantes para poder exigir a las corporaciones que rindan cuentas de sus actividades y sean condenadas por sus criacutemenes sociales y ecoloacutegi-cos A la vez debemos prestar mucha atencioacuten a propuestas como aquella de la Soberaniacutea Alimentaria lanzada desde redes como la Viacutea Campesina En efecto tenemos que empezar a ejercer YA nuestro derecho a una alimentacioacuten producida desde la perspectiva de la justicia social y ambiental No tenemos otra opcioacuten ni tampoco mucho tiempo
Opinioacute
12 Citado por el informe del Senado de los Estados Unidos (PSIUSS 2009) 13 Veacutease al respecto Chantry Duch y Vargas (2011)14 Usualmente son denominadas ldquoprice-makersrdquo
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
16
Cinema crisi global malestar socialMuriel Gimeacutenez
Periodista
Submergits en plena crisi mundial srsquoomplen pagravegines de quegraves i per quegraves Volem entendre i comprendre totes les explicacions de com hem arribat a caminar cap a un meacutes que probable colmiddotlapse del sistema qui ens hi ha portat i com podem solucionar-ho Potser per aquest motiu en aquests darrers anys srsquohan estrenat meacutes films sobre una crisi mundial que la produccioacute acumulada en un segle de celmiddotluloide malgrat el pes histograveric de crisi com la del crack del 29 o la del petroli de 1973
Les crisis del segle XXLa historia del cinema conteacute alguns clagravessics inoblidables grans films que han passat a la posteritat per saber desgranar i reflectir lrsquoun darrera lrsquoaltre tot el segle XX una egravepoca convulsa de crisis fallides i malestar social Especialment representatiu va ser el crack del 29 la primera gran crisi del sistema capitalista les con-sequumlegravencies de les quals servia a Hol-lywood per a les seves produccions dramagravetiques de caire social
Obres criacutetiques amb el sistema com la divertida Tiempos modernos de Charles Chaplin (1936) Las uvas de la ira (John Ford 1940) que segueix les misegraveries drsquouna famiacutelia rural da-vant la regressioacute econogravemica dels anys 30 o la positivista Queacute Bello es vivir (Frank Capra 1946)) centrada en els dies previs a lrsquoesclat de la crisi van ser les primeres en plantejar-se la voracitat del sistema i les crisis ciacute-cliques El crack del 29 va continuar servint de context o objecte drsquoanagravelisi en pelmiddotliacutecules com Gloria y hambre ( William A Wellman 1933) El cuarto mandamiento (Orson Welles 1942) La fuerza bruta- de ratones y hom-bres (Lewis Milestone 1939) El gran McGinty (Preston Sturges 1939) o Danzad danzad malditos (Sydney Pol-lack 1969) entre altres
I mentre Amegraverica no oblidava la seva egravepoca negra a lrsquoaltra banda de lrsquooceagrave el cinema reflectia les conse-quumlegravencies i lrsquoabast drsquoaquesta primera crisi mundial de la fragravegil economia drsquouna Europa devastada per dues guerres mundials a traveacutes de les avantguardistes propostes del neore-alisme italiagrave com El Ladroacuten de bici-cletas (Vittorio Da Sica 1948) lrsquoobra meacutes representativa del moviment amb personatges que esdevenien viacutec-times absoluts del sistema i de lrsquosta-tus quo de lrsquoegravepoca
Anys meacutes tard la crisi del petroli de 1973 va estar present tambeacute a molts films de la degravecada aixiacute com el mur de Berlin la guerra freda i les primeres fallides del sistema del benestar eu-ropeu dels anys 80 amb lrsquoagressiva poliacutetica de Margaret Tatcher com a icona De fet potser gragravecies a lrsquoera Tatcher va neacuteixer un gegravenere verita-blement implicat en denunciar les consequumlegravencies del sistema sobre la societat el realisme social britagravenic del qual Ken Loach continua encara ara (acaba drsquoestrenar La parte de los aacutengeles) essent-ne el magravexim repre-sentant
La gran crisi global pura actualitat cinematogragraveficaPerograve tornem a la produccioacute cine-matogragravefica drsquoaquests uacuteltims anys Des del 2008 any en quegrave els experts daten lrsquoorigen de la crisi actual (amb la caiguda de la companyia financera Lehman Brothers) els cinemes de mig moacuten han projectat meacutes drsquouna trente-na de pelmiddotliacutecules centrades en aquesta temagravetica
Precisament lrsquoesfondrament drsquoaques-ta empresa global de serveis financers va inspirar films com ara el thriller Mar-gin Call (J C Chandor 2011) que srsquoam-bienta en el moacuten de les finances durant les 24 hores pregravevies a aquest ldquocrackrdquo del 2008 en lrsquoentorn drsquoun grup de tre-balladors drsquoun banc que descobreixen
Cinema
Fotograma de ldquoLas uvas de la irardquo
Fotograma de ldquoMargin Callrdquo
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
17
Cinema
que estan a punt de fer fallida i Malas noticias (Curtis Hanson 2011) ad-aptacioacute de la novelmiddotla homogravenima drsquoAn-drew Ross que explica com va esclatar la crisi econogravemica i com van reaccionar els implicats davant aquesta situacioacute Drsquoaquesta manera Henry Paulson Sec-retari del Tresor els responsables de Wall Street i el govern dels Estats Units aixiacute com representants dels principals bancs es converteixen en protago-nistes La tesi eacutes poc encoratjadora els organismes encarregats de regu-lar lrsquoeconomia ldquojuguenrdquo a emparellar bancs drsquoinversioacute segons les probabil-itats de fallida per evitar lrsquoesfondra-ment del sistema financer
Per altra banda ambientada en les consequumlegravencies de la crisi perograve lluny de les altes esferes de poder trobem The company men (John Wells 2010) que narra la fi del somni americagrave de la magrave drsquouns executius acomiadats de la feina i forccedilats a replantejar-se la vida i Up in the air (Jason Reitman 2009) en quegrave un George Clooney sense es-cruacutepols eacutes lrsquoencarregat drsquoacomiadar a empleats de diverses companyies en plena recessioacute econogravemica
I la temagravetica segueix drsquoactualitat la darrera obra del sempre contro-vertit Constantin Costa-Gravas El capital (2012) explica la histograveria drsquoun ciacutenic empleat de banca que en plena crisi econogravemica es con-verteix en una de les persones meacutes poderoses del paiacutes To agori tro-ei to fagito tou pouliou (Boy eat-ing the birdrsquos food) del grec Ekto-ras Lygizos presentada a diversos festivals aquest any se centra en
un jove aturat que mor de gana a lrsquoAtenes actual Finalment Una vida mejor (Ceacutedric Kahn 2011) estrenada fa un parell de mesos a les nostres pantalles narra la sit-uacioacute drsquo una parella que despreacutes drsquoobrir un restaurant a Paris acaba ofegada pels deutes als quals els empeny el mateix sistema que els anima a emprendre
Lrsquoera dels documentals
La crisi global ha portat a la pro-liferacioacute del gegravenere documental drsquouna manera excepcional Fins fa poc un fet insogravelit aixograve que la no ficcioacute ompliacutes les sales de cinema
Inside Job (Charles Ferguson) eacutes potser el documental meacutes famoacutes Guanyador drsquoun Oscar (ironies del sistema) i narrat per lrsquoactor Matt Damon el llargmetratge realitza un acurat retrat de la crisi financera mitjanccedilant el testimoni drsquoinversors economistes periodistes experts en la mategraveria poliacutetics i personalitats vagraveries que intenten desentranyar les causes de la fallida No obstant la seva genialitat rau en quegrave srsquoatreveix a parlar dels responsables empre-saris sense escruacutepols i una classe poliacutetica en decadegravencia i de les terribles consequumlegravencies sobre lrsquoes-tabilitat del sistema econogravemic a paiumlsos desenvolupats i a les llars de milions de persones a tot el moacuten
Menys mediagravetic perograve igualment premiat va ser The flaw (David Sington 2010) un retrat dinagravemic i entretingut sobre la crisi del capi-talisme amb tesis varies sobre les seves causes Lrsquoapunt curioacutes eacutes que el seu tiacutetol fa referegravencia a lrsquoob-servacioacute del president de la Reser-va Federal dels Estats Units quan va reconegraveixer una ldquofalladardquo en el sistema capitalista mundial
Per altra banda trobem Collapse (Chris Smith 2009) film centrat en Micheal Ruppert periodista inde-pendent que va vaticinar la crisi malgrat que Wall Street i el govern nord-americagrave la negaven Vamos a hacer dinero (Erwin Wagenhofer 2008) sobre lrsquoabuacutes dels mercats financers internacionals i les re-percussions sobre els paiumlsos de-senvolupats i en vies de desenvo-lupament o les obres dels grecs Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi Debtocracy (2011) que narra la sit-uacioacute actual del seu paiacutes i propo-sa solucions alternatives a les que ofereixen els poliacutetics i Catastroiumlka (2012) on srsquoanalitzen els processos de privatitzacioacute dels beacutens puacuteblics a lrsquoEuropa en crisi Ambdues obres circulen lliurament per la xarxa per voluntat expressa dels autors
Fotograma de ldquoThe Company of menrdquo
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
Altres films documentals destaca-bles soacuten lrsquointeressant punt de vista que ofereix Sobredosis (Martin Borgs 2010) obra documental noruega que analitza la crisi que encara ha drsquoar-ribar la pitjor segons la seva tesi quan srsquoacabi el liacutequid drsquoinjeccioacute de milions de dogravelars a un sistema financ-er i de banca absolutament fragravegil i emmalaltit o IOUSA (Patrick Crea-don 2008) sobre el deute que acu-mula la reserva federal dels Estats Units des de la seva fundacioacute al 1776
Finalment cal parlar de la produccioacute espanyola que ha deixat films inter-essants reflex de la nostra particular crisi estatal com els curtmetratges drsquoanimacioacute drsquoAleix Saloacute Espantildeistaacuten de la burbuja inmobiliaria a la cri-sis (2011) i Simiocracia croacutenica de la gran resaca econoacutemica i tambeacute Fraude Por queacute la gran recesioacuten (JJMercado 2012) que planteja el receacutes de lrsquoeconomia en una fraudu-lenta intervencioacute de lrsquoEstat i la ban-ca o Mis ahorros su botiacuten (Borja Casal Martiacute 2012) centrat en lrsquoespe-culacioacute financera lrsquoestafa dels bancs i les seves consequumlegravencies sobre una societat basada en lrsquoestalvi
El gegravenere zombie metagravefora de mal-estar socialEn egravepoques de crisi i malestar social el terror es converteix en un gegravenere en alccedila I en ple segle XXI el ldquozombirdquo ja forma part de la nostra consciegravencia
colmiddotlectiva com a metagravefora fantagravestica de la crisi
Aquesta eacutes la tesi drsquoAgravengel Ferrero i Sauacutel Roas a El zombi com a metagravefora (contra) cultural que vincula el res-sorgiment drsquoaquest gegravenere als contex-tos de crisi poliacutetica social i econogravemi-ca Des de les pioneres La legioacuten de los hombres sin alma -White Zombie (Victor Halperin 1932) i La noche de los muertos vivientes (George A Romero 1968) fins a la popular segraverie de TV The Walking Dead o lrsquoesperada estrena de lrsquoapocaliacuteptica World War Z (Marc Forster2012)
Ja al segle passat Siegrfied Kracauer va realitzar un estudi que entenia el primer cinema de terror alemany dels anys 20-30 amb monstres hipnotitza-dors i totalitaris com una estructura on es podien analitzar metagravefores rel-acionades amb comportaments pors o desitjos de la societat del moment
Segons Ferrero i Roas passa el mateix a partir de la segona meitat del segle XX amb el gegravenere de terror zombi histograveries en les quals exposar-hi tem-ors criacutetiques o conflictes en les rela-cions socials poliacutetiques egravetniques de lrsquoestat del benestar de gegravenere mi-gratograveries i econogravemiques Aixiacute eacutes que la primera obra de George A Romero referent del gegravenere servia de criacutetica a la guerra del Vietnam a la segona Zombi- Dawn of the Dead (1978) hi criticava lrsquoeconomia capitalista El diacutea de los muertos (1985) rebutja-
va la militaritzacioacute de lrsquoera Reagan mentre que La tierra de los muertos (2005) feia el mateix respecte la ma-nipulacioacute de la era Bush Jr
La proliferacioacute del gegravenere a lrsquoac-tualitat lrsquoexplicava perfectament Isaac Rosa en un article aparegut a Puacuteblico al 2010 ldquolos escenarios post-apocaliacutepticos de la ficcioacuten (un planeta devastado y poblado por muertos andantes) van como anil-lo al dedo para caracterizar la crisi con una economiacutea mundial arrasada y habitada por empresas bancos y has-ta paiacuteses que estaacuten econoacutemicamente muertos pero que siguen caminando como si nada aunque se les caiga la carne a trozosrdquo
Cinema
Espantildeistaacuten18
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
19
Activitats de la Lliga
Projeccioacute del documental ldquoTierra NuestrardquoBasat en els testimoniatges dels propis protagonistes de la nostra histograveria re-cent el documental preteacuten reflexionar sobre la problemagravetica de la Terra a Nic-aragua des drsquouna perspectiva que ens ofereixi millors eines per analitzar el presentLa Histograveria de Nicaragua eacutes tambeacute la histograveria de la terra 18 drsquooctubre a la Sala Petita de lrsquoAudi-tori Municipal de Castellar del VallegravesDespreacutes de la projeccioacute cinefograverum a cagraverrec de Lleonard BarriosEn colmiddotlaboracioacute amb Entrepobles
Taller ldquoBiblioteca descoberta i alguna cosa meacutesrdquoa cagraverrec de Judit Peacuterez i Nuacuteria Puig
16 de novembre a la Biblioteca Vapor Badia de SabadellEnguany tambeacute dins del Programa Ci-utat Escola la Lliga proposa conjun-tament amb la Biblioteca Vapor Badia una activitat per a infants de primagraveria en quegrave a partir de lrsquoexplicacioacute drsquoun conte es treballen diferents valors i al mateix temps srsquoaprenen i es posen en pragravectica les normes de funciona-ment i la manera de fer servir els re-cursos drsquouna biblioteca
Celebracioacute del Dia del MigrantSessioacute de conta contes a cagraverrec de Judit Peacuterez
4 de desembre a la Biblioteca Ponent de SabadellEn colmiddotlaboracioacute amb Esplai Esquitx i SCAI SabadellLrsquoactivitat srsquoemmarca dins de les cel-ebracions del Dia del Migrant Ja eacutes el segon any que la Lliga dedica aquest dia als meacutes petits organitzant activitats relacionades amb la temagravetica conjun-tament amb lrsquoEsplai Esquitx i lrsquoSCAILa Judit Peacuterez ha preparat i explicat contes sobre com els infants poden convegravencer els adults a superar els prop-is prejudicis i sobre com els infants mateixos viuen lrsquoexperiegravencia de la mi-gracioacute Finalitzats els contes els nens i nenes han pogut realitzar uns tallers que reprenien les histograveries explicades
Celebracioacute del Dia Internacional dels Drets HumansXerrada sobre el dret a lrsquohabitatge ldquoLa PAH i lrsquoauto-organ-itzacioacute com a model de lluita pel dret a lrsquohabitatgerdquo a cagraverrec drsquoElvi Maacutermol i Albert Jimeacutenez14 de desembre al bar de ca lrsquoEstruchCom cada any hem volgut celebrar el Dia Internacional dels Drets Humans tractant un dret que creiem srsquoestagrave vul-nerant en lrsquoactualitat Hem tractat el tema del dret a lrsquohabitatge i ho hem fet amb una interessant xerrada amb els membres de la Plataforma drsquoAfectades per lrsquoHipoteca de Sabadell Srsquoha pogut donar a conegraveixer la tasca feta per part de la Plataforma i els grans resultats que han obtingut fins ara en la defensa del dret a lrsquohabitatge
Altres activitats20 de novembre Projeccioacute del docu-mental ldquoIndiacutegenes quan la Terra Cami-nardquo A cagraverrec de Josep Ramon GimeacutenezSala annexa dels habitatges tutelats per a la gent gran al costat de la biblioteca de Ponent Sabadell
11 de desembre Taller-Debat la Immi-gracioacute a Sabadell I tu com ho veusCentre ciacutevic de Sant OleguerEn colmiddotlaboracioacute amb SCAI
17 de desembre Xerrada sobre la cam-panya Congo perill de riqueses A cagraverrec drsquoIris Boadella
IES Vallegraves de Sabadell
Campanyes en marxaIndiacutegenes quan la terra caminahttpwwwindigenescatResponsable de la campanya Elisenda Salomoacute
Txetxegravenia trenquem el silencihttpwwwtxetxeniaorgResponsable de la campanya Marta Ter
Congo perill de riqueseshttpwwwperillderiquesesorgResponsable de la campanya Iris Boad-ella
Blocs actiusContes solidarishttpvalorsdecontewordpresscom
Observatori de la immigracioacute a Sabadellhttpobimmigraciosbdwordpresscom
