PROGRAMA ELECTORAL 2011

per guanyar el futur

1 compromís+100 punts

2.

Pro

gra

ma

Elec

tora

l 201

1

Índex

Autogovern 5Educació 5Model audiovisual 7Sanitat 7Dependència 9Immigració 11Turisme 11Administració 13Societat 15Treball i empresa 15Comerç i Indústria 17Agricultura i pesca 17Medi Ambient 19Economia 19Cultura i Patrimoni 21Ordenació territorial i urbanisme 21Universitat i investigació 23

JAUME FONT BARCELÓCandidat al Consell de Mallorcai al Parlament de les Illes Balears

Les raons d’unprojecte reformistaEl proper 1 de març de 2013 es compliran 30 anys de l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, l’instrument normatiu pensat i dissenyat per atorgar als ciutadans de les Illes una ca-pacitat real en matèria d’autogovern, potenciant al mateix temps la nostra llengua, cultura i identitat pròpies. Una fita que en principi havia d’esdevenir històrica, des del moment que havia de canviar de soca-rel el futur d’aquesta comunitat.

Gairebé tres dècades més tard, s’imposa la realitat: el camí cap a l’autogovern ha quedat estroncat per nombrosos obstacles, alguns deguts a la nostres pròpies equivocacions en no saber concentrar les energies col·lectives en resoldre els problemes estructurals d’aquesta terra. En lloc d’això, sovint hem invertit més temps a fomentar debats identitaris estèrils i a generar conflictes inexistents (llengua, edu-cació, territori..) que en definir què volíem fer i cap a on volíem anar. Per això, hem de reconèixer que en gran part hem perdut, durant aquestes prop de tres dècades, el temps per les bardisses, deixant de costat allò que era més necessari: garantir un futur de benestar i d’esperança per a totes els ciutadans que viuen i treballen a les Illes Balears. És, per tant, el moment de rectificar. Hem de començar assumint que no som tan rics com ens pensà-vem, que durant massa anys hem viscut per damunt les nostres possibilitats, i que és hora de raciona-litzar els comptes públics (i privats). D’entrada hem de reconèixer que l’administració autonòmica està sobre dimensionada i que, per tant, l’hem d’aprimar allà on es pugui o directament retallar allà on faci falta. I també que hem d’assumir les competències que interessi tenir sempre que sigui convenient per als interessos generals de la nostra comunitat, no pel simple fet d’acumular competències com un objectiu en si mateix. L’autogovern és bo únicament si és útil a la societat que el reclama i a la qual serveix, això ha de quedar molt clar.

Per tant, s’imposa un repensament del que suposa l’autogovern illenc, una mirada sense prejudicis a allò que som i a allò que volem ésser. I aquesta “refundació” del fet autonòmic només es pot plante-jar a partir de cinc grans conceptes: economia productiva, seguretat jurídica, una educació i sanitat de qualitat, finançament just i una administració eficaç i ajustada a les nostres possibilitats. Sense un gran consens social i polític al voltant d’aquestes grans qüestions estratègiques, el nostre futur es pot veure amenaçat i podem perdre -que sap si definitivament- el tren de la història. Per fer front a aquest repte estratègic, la Lliga Regionalista de les Illes Balears proposa als ciutadans d’aquesta comunitat un centenar de propostes fruit d’una profunda i acurada reflexió amb els interlo-cutors socials i econòmics illencs. Podríem dir que és el nostre full de ruta, el camí que des de la Lliga volem seguir en la nostra aposta per garantir el futur de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en un escenari de post crisi que, més prest que tard, s’obrirà per a tots els ciutadans d’aquesta terra.

3.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

4.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Elaborar un catàleg de recursos

didàctics on line per a l’ús de

professors i alumnes en els diferents

nivells educatius.

Autogovern

Educació

1. Garantir als ciutadans de les Illes Balears el desenvolupament harmònic de l’au-togovern per tal d’assolir uns nivells de benestar, progrés, cohesió social i expec-tatives de futur adequats.

2. Esgotar les vies d’autogovern que permet l’Estatut d’Autonomia i cloure, definitiva-ment, el mapa autonòmic balear abans de juny de 2013, tant en la relació amb el govern central com entre les pròpies Illes i amb els ajuntaments.

3. Proposar la reforma del Senat per tal que esdevingui, d’una vegada, la cambra terri-torial que necessita un país plural com és el nostre.

4. Reclamar a l’administració central, en concret, les competències sobre Costes i sobre l’ús i gestió del Mar Balear.

5. Reorientar l’actual sistema educatiu illenc, en el sentit de fomentar simultàniament coneixements i habilitats, a més de reforçar la Formació Professional en el marc d’un economia de serveis altament diversificada i cada dia més exigent.

6. Elaborar un catàleg de recursos didàctics on line per a l’ús de professors i alumnes en els diferents nivells educatius.

7. Reduir en un 20% el personal dedicat a tasques administratives dins l’àmbit educatiu i fer el mateix amb el personal alliberat per a funcions sindicals.

8. Mantenir l’actual Decret de Mínims, vin-culat a una avaluació anual, per part de la Conselleria d’Educació, del nivell assolit

pels alumnes pel que fa al coneixement de les dues llengües cooficials.

9. Implantar un pla de formació del profes-sorat, per tal de garantir el reciclatge dels docents. Instaurar períodes obligatoris de pràctiques dels professionals de l’ense-nyament de Formació Professional dins l’àmbit empresarial.

10. Promoure un pla de lluita contra el fracàs escolar.

11. Establir fórmules educatives per donar una segona oportunitat acadèmica a les persones que han abandonat abans d’ho-ra els seus estudis, a fi de reforçar la seva qualificació acadèmica amb vistes a poder reincorporar-se al mercat laboral.

5.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

6.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Avançar cap a una llista d’espera zero

en assistència sanitària i en atenció a

la dependència.

12. Mantenir un únic canal de televisió públi-ca autonòmica (IB3), que permeti avançar en la cohesió social i en la defensa de la nostra identitat i cultura. Defensar l’estabilitat laboral de la seva plantilla de treballadors i reduir el nombre dels alts càrrecs de la televisió pública.

13. Convertir l’actual Televisió de Mallorca en un segon canal d’IB3 via satèl·lit, que es-devingui una porta oberta al món durant tot l’any, per tal de projectar la realitat illenca.

14. Foment de les Illes Balears com a plató per a produccions cinematogràfiques, amb el que això suposa d’inversió econòmica i de promoció turística de la comunitat. L’administració ha d’ajudar a les productores que vulguin rodar a la nostra comunitat.

15. Avançar cap a un escenari d’eficiència sanitària en tots els àmbits, incloent una racionalització del costos (centrals de compres) i un control de la despesa sani-tària sense reduir l’eficàcia assistencial.

16. Avançar cap a una llista d’espera zero en assistència sanitària i en atenció a la dependència.

17. Excloure el debat idiomàtic de l’àmbit sanitari, garantint una bona praxis assisten-cial mitjançant uns programes idiomàtics adients, que permetin, als professionals sanitaris que venguin de fora, d’entendre, valorar i assumir la nostra realitat cultural i idiomàtica, a partir sempre de criteris de qualitat assistencial com a fita irrenunciable.

18. Redefinir el model de Sanitat pública illenc, tenint en compte paràmetres de sostenibilitat econòmica i qualitat assistencial, per tal d’avançar cap a una sanitat eficient, efectiva i equitativa.

19. Revisar l’actual marc legal dels tre-balladors sanitaris illencs per fer una Sanitat més dinàmica, sostenible entre la polítiques d’inversions, les necessitats dels treballadors i les exigències reals dels usuaris. Una Sanitat no polititzada, en la qual els professionals treballin a gust.

20. Desenvolupament de nous plans sanitaris sectorials (salut mental, cardiovascular, càncer, gerontologia, educació sanitària, prevenció de malalties de transmissió sexual, drogodependències....)

7.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

Model audiovisual

Sanitat

8.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Reclamar les transferències estatals

per al finançament de l’ocupació i la

inserció laboral de la persona amb

discapacitat psíquica i/o física.

21. Potenciar la figura i el funcionament efi-cient i real dels Comitès d’Ètica Específics dins el marc assistencial hospitalari. Mar-car els objectius, composició i funciona-ment dels mateixos dins el mapa sanitari illenc.

22. Definició i desenvolupament de la carrera professional. Una carrera professional orientada als metges i professionals d’infermeria i inspirada en l’autoformació, en sintonia amb els objectius de la política sanitària.

23. Reestructuració de les despeses sanitàri-es. Estudiar, implementar i desenvolupar nous sistemes o fórmules de finançament ja existents dins l’àmbit europeu i adap-tar-les a la realitat balear, per fer possible la sostenibilitat del sistema de salut a les Illes Balears i evitar la seva fallida.

24. Redefinició de les polítiques de Gestió Farmacèutica.

25. Obrir un vertader debat sobre la necessi-tat i viabilitat de la creació d’una futura Facultat de Medicina a les Illes Balears.

26.- Incrementar les places de serveis socials per a les persones amb discapacitat (centres de dia, ocupacionals, residencials, habitatges tutelats...). Elaborar un quadre de situació respecte al concert actual i de les necessitats reals per tal d’avaluar les deficiències i necessitats.

27.- Sortir dels darrers llocs del rànquing autonòmic de finançament en matèria de Dependència i arribar -com a mínim- a la mitjana estatal d’inversió a l’hora de finançar la Llei de Dependència.

28.- Simplificació administrativa, burocràtica i de gestió de competències entre la Con-selleria d’Afers Socials i els Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

29.- Reclamar les transferències estatals per al finançament de l’ocupació i la inserció laboral de la persona amb discapacitat psíquica i/o física.

30.- Promoure la contractació de persones o serveis de centres especials de feina on la seva plantilla la conformin, majoritària-ment, persones amb discapacitat psíquica i/o física.

31.- Incrementar les infraestructures que generin places de serveis socials per a aquest col·lectiu, a més de crear un pla d’inversions per poder ampliar les places concertades ja existents.

9.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

Dependència

10.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Revisar íntegrament el concepte de

promoció turística, apostant per

campanyes a termini mitjà, potenciant

la marca de cada illa (en lloc de la

d’Illes Balears) i amb capacitat per

obrir nous mercats.

32. Redactar una llei autonòmica per a la integració social i econòmica de les perso-nes immigrants.

33. Crear un consell consultiu de la immigra-ció, un ens plural de caràcter insular que permeti debatre la realitat del fenomen migratori a la nostra comunitat des del punt de vista social, econòmic, cultural, ètnic, educatiu o religiós.

34. Revisar íntegrament el concepte de pro-moció turística, apostant per campanyes a termini mitjà, potenciant la marca de cada illa (en lloc de la d’Illes Balears) i amb capacitat per obrir nous mercats.

35. Crear una xarxa cicloturística en condici-ons a totes les Illes, per tal d’afavorir la pràctica del ciclisme tant a nivell d’aficio-nat com per a albergar estades hivernals d’equips professionals.

36. Apostar per una promoció turística que sorgeixi del consens entre l’administració i els sectors involucrats. Crear uns ens insular que es faci càrrec de la promoció turística de cada illa amb la presència de tot el sector turístic i obrint la porta al capital i a la gestió privats.

37. Mantenir la proposta de reconversió de la Platja de Palma com acció principal del que ha de ser el futur turístic de les Illes Balears. Apostar pel diàleg i el consens amb totes les parts a l’hora de donar solu-ció a un problema que pot marcar el camí a seguir en altres zones que necessiten d’una reconversió a les Illes Balears.

38. Eliminació en deu anys de les milers de places obsoletes que fan una guerra de preus a la baixa.

39. Recolzar l’agroturisme i el turisme rural, com a fórmules d’activitat turística que permetin la protecció de l’entorn natural.

11.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

Turisme

Immigració

12.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Reduir l’actual estructura

de l’administració

autonòmica en una quarta

part. Iniciar un procés de

reducció d’empleats públics

autonòmics mitjançant

jubilacions i cobrint només

una part de les vacants.

Administració40. Eliminació de totes les duplicitats entre

el Govern de les Illes Balears i els consells insulars, aplicant amb aquesta finalitat l’actual Estatut -amb totes les seves con-seqüències- en un termini màxim de dos anys (2011-2013).

41. Reduir l’actual estructura de l’adminis-tració autonòmica en una quarta part. Iniciar un procés de reducció d’empleats públics autonòmics mitjançant jubilacions i cobrint només una part de les vacants.

42. Creació d’un ens que aglutini totes les ajudes per a innovació; un ens participat per professionals del món de la innovació i la recerca i també per professionals de l’administració autonòmica.

43. Realitzar auditories de gestió i d’eficiència a tots els departaments del Govern de les Illes Balears i empreses públiques.

44. Les empreses públiques tindran una fisca-lització prèvia a la despesa i inversió.

45. Reduir en una tercera part l’actual nombre d’alts càrrecs autonòmics i fer un catàleg de llocs claus que a partir d’ara hauran de ser ocupats sempre per alts funcionaris, especialment en llocs de feina de naturalesa jurídica i econòmica.

46. Reforçar la competitivitat de les empre-ses de les Illes, potenciant la inversió en R+D+I i recolzant la creació de nous productes basats en la preeminència de les noves tecnologies i amb un alt valor afegit.

47. Dissenyar un Pla de Finançament Local, per tal de garantir la viabilitat financera dels ajuntaments, vertaders eixos verte-bradors de la cohesió social.

48. Modificar la Llei de Coordinació de les Policies Locals (Llei 6/005) i el seu Decret de desenvolupament (67/2007) amb l’objectiu de donar estabilitat a aquest col·lectiu.

49. Pel que fa a la Policia local, apostam per racionalitzar recursos i personal. També es facilitarà de mancomunar els serveis de policia per a aquells municipis que no comptin amb recursos suficients.

13.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

14.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Elaborar un pla de suport als

autònoms i als joves emprenedors.

Fomentar l’autoocupació.

Societat

Treball i empresa

50. Elaboració d’una llei de protecció integral a la família, en tots els seus vessants, afavorint la conciliació laboral i la igualtat plena entre gèneres.

51. Reforçar la tasca dels punts de trobada familiars i els centres de mediació social per a famílies desestructurades.

52. Promoure la implantació de sistemes informàtics de coordinació entre les dife-rents policies locals de les Illes i els cossos de seguretat de l’Estat.

53. Impulsar l’ús de les noves tecnologies de la informació, reforçant el paper de les xarxes socials com a instrument de partici-pació democràtica.

54. Aplicar incentius fiscals per a les empreses familiars, vertaders eixos del teixit em-presarial illenc. A la vegada, les empreses amb domicili fiscal a les Illes Balears tindran prioritat en l’adjudicació d’obres i serveis públics.

55. Donar suport a les indústries agroalimen-tàries illenques, com a eina transversal de promoció de l’activitat agrària.

56. Elaborar un pla de suport als autònoms i als joves emprenedors. Fomentar l’autoo-cupació.

57. Reduir les gestions burocràtiques, agilitant els tràmits i els pagaments de les ajudes o subvencions concedides a totes les em-preses, persones físiques o associacions.

58. Crear la figura de l’agent d’ocupació i desenvolupament local com a dinamit-zador d’un sector o barri i propiciador de sinèrgies en el mercat laboral.

59. Potenciar les polítiques de foment de l’ocupació (tallers, corporacions locals i similars, pràctiques, empreses becades, etc), especialment aquells programes que incloguin treball-formació que possibiliti l’aproximació al mercat real de treball i faciliti la inserció laboral de diferents col·lectius (joves, majors de 45 anys, col-lectius vulnerables..).

15.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

16.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Potenciar l’activitat agrícola i ramadera

tant a nivell d’infraestructures com en la

seva gestió mediambiental. Racionalitzar el

sistema tarifari elèctric dins l’àmbit agrícola

i ramader, perquè s’ajusti a la realitat de l’ús

que en fan les explotacions.

Comerç i indústria

Agricultura i pesca

60. Impulsar plans d’acció que ajudin a consolidar la xarxa comercial urbana i al manteniment del model mediterrani de ciutat.

61. Promocionar i donar suport a les inicia-tives comercials i industrials innovadores que mantenen les tradicions i els produc-tes autòctons. Crear consorcis d’exporta-ció per abaratir costos a empreses que per si mateixes no tindrien l’oportunitat de posicionar-se en mercats internacionals.

62. Potenciar l’activitat agrícola i ramadera tant a nivell d’infraestructures com en la seva gestió mediambiental. Racionalitzar el sistema tarifari elèctric dins l’àmbit agrí-cola i ramader, perquè s’ajusti a la realitat de l’ús que en fan les explotacions.

63. Proposar un gran pacte -en el termini d’un any- per decidir quin serà el compro-mís real de l’administració amb el sector pesquer i quines inversions cal fer per mantenir l’activitat pesquera en condici-ons de sostenibilitat.

64. Adoptar mesures efectives per tal de libe-ralitzar el subministrament de combus-tible a la flota d’embarcacions de pesca professionals.

65. Garantir la seguretat jurídica de les convo-catòries de subvencions que es tramiten i s’aproven però que sovint no es paguen per manca de recursos.

17.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

18.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Avançar en l’aplicació de la Llei d’Espais

Naturals de Rellevància Ambiental (LECO).

Medi Ambient

Economia

66. Avançar en l’aplicació de la Llei d’Espais Naturals de Rellevància Ambiental (LECO).

67. Apostar, en el marc de la lluita contra el canvi climàtic, per les energies netes. Aplicar polítiques d’estalvi energètic que permetin la reducció de costos, l’excessiva dependència dels combustibles fòssils i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

68. Elaborar un pla director per a cada illa sobre l’ús i gestió de l’aigua potable i les aigües per a reg. Unificar el preu de l’ai-gua dins l’àmbit de cada una de les Illes.

69. Obrir un debat real i sense perjudicis sobre les energies renovables. Decidir si descartam o no l’energia eòlica (parcs eò-lics a la mar, no a les muntanyes), valorant els seus grans beneficis no contaminants i reconeixent els seus possibles efectes en temes de biodiversitat.

70. Apostar per una política energètica basada en el respecte i millora del medi ambient, la cura del paisatge i de l’impac-te visual; la seguretat en el subministra-ment, la diversificació de combustibles i la consideració de les distintes tecnologies de generació i el cost de cada una d’elles.

71. Reestructurar el sector públic, incloent la disminució d’estructures administratives i redimensionament de les plantilles (incor-porant la mobilitat funcional i geogràfica). Creació d’un borsí d’empleats públics, per facilitar al màxim l’aprofitament laboral.

72. Complir la legislació vigent (Llei de Moro-sitat) en matèria de pagaments a tercers en operacions comercials, assumint que la morositat de l’Administració és un dels principals problemes pel nostre teixit empresarial.

73. Impulsar un compendi de normativa legal vigent per facilitar una millor comprensió del ciutadà, afavorint el seu coneixement i compliment.

74. Proposar un gran acord entre formacions polítiques per avançar cap a un correcte finançament de la nostra comunitat autò-noma, incloent el reconeixement, per part del Govern central, dels dèficits històrics que arrosegam en aquesta matèria.

75. Negociar un nou Règim Especial Balear que sigui creïble i solidari.

76. Potenciar les dotacions de capital físic (infraestructures), humà (formació) i tecnològic (I+D+I), estimulant l’esperit emprenedor.

19.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

20.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Elaborar una llei autonòmica sobre

mecenatge i patrocini, per tal de

facilitar el suport privat a les iniciatives

culturals, socials i solidàries.

Cultura i patrimoni

Ordenació territorial i urbanisme

77. Impulsar accions de promoció i difusió de la llengua i cultura de les Illes Balears a l’exterior, mitjançant l’Institut Ramon Llull.

78. Donar suport als artistes illencs per tal que puguin desenvolupar i donar a conèi-xer la seva activitat artística. Facilitar les condicions i els espais adients per tal de desenvolupar aquesta activitat.

79. Establir una autèntica i moderna xarxa museística a les Illes amb atractiu turístic i també d’interès per als residents de la comunitat.

80. Suport a la preservació de la cultura i festes populars i tradicionals.

81. Impulsar l’Escola de Restauració i Conser-vació de Bens d’Interès Culturals.

82. Vincular les polítiques de BIC’s a la revi-talització, conservació i gestió d’aquests espais. La declaració de Béns d’Interès Culturals ha de servir per fer reviure uns espais i no al contrari.

83. Creació d’un centre de formació de patrimoni com a laboratori experimental d’accions pràctiques.

84. Elaborar una llei autonòmica sobre mecenatge i patrocini, per tal de facilitar el suport privat a les iniciatives culturals, socials i solidàries.

85. Dissenyar un pla de desenvolupament metropolità de Palma, incloent la zona urbana i periurbana, per tal de fer un ús més racional dels seus serveis municipals (aigua, transport, urbanisme, residus...)

86. Tancar el mapa ferroviari de Mallorca, es-tablint les prioritats en matèria d’inversió, tant pel que fa a nous trajectes com a la racionalització i millora dels ja existents.

87. Donar estabilitat als plans territorials per al seu desenvolupament i garantir la seguretat jurídica als possibles inversors.

88. Modificar el procediment dels plans urbanístics de forma integral, ja que els que tenim ara foren elaborats, en la seva majoria, a finals dels anys 50 i per tant són totalment obsolets.

89. Negociar amb els ajuntaments de les Illes un termini per adaptar el seu planejament urbanístic al que determinen els respec-tius Plans Territorials Insulars de cada una de les illes, per tal de garantir l’estabilitat normativa i la seguretat jurídica.

21.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís

22.

Llig

a R

egio

nal

ista

de

les

Illes

Bal

ears

.

Fomentar la construcció d’habitatges de

protecció oficial i incentivar els acords

amb propietaris privats per tal de facilitar

l’accés social a habitatges desocupats. Pla

de foment del lloguer d’habitatges.

Universitat i investigació

90. Aprovar una Llei del Sòl que faci compa-tible la convivència de les persones amb l’activitat econòmica i que preservi el terri-tori, tenint en compte les necessites de les Illes com a destí turístic, el nostre principal motor econòmic.

91. Marcar com a prioritari la redacció dels plans de reforma i millora de les zones turístiques, per facilitar les renovacions i millores urbanes d’aquestes zones.

92. Desenvolupar sòls industrials pel sistema de cooperació, per aconseguir preus que facin possible el seu desenvolupament i la implantació de noves indústries.

93. Obrir un debat en el si de la societat illenca en relació al model de creixement urbà (intensiu o extensiu) per tal d’op-timitzar l’ús del sòl i de tots els serveis i infraestructures que envolten els nuclis de població.

94. Fomentar la construcció d’habitatges de

protecció oficial i incentivar els acords amb propietaris privats per tal de facilitar l’accés social a habitatges desocupats. Pla de foment del lloguer d’habitatges.

95. Intensificar la convergència tecnològica amb els països i regions més desenvolu-pats del nostre entorn, per tal de facilitar la societat del coneixement en la nostra comunitat, tant des del punt de vista de l’administració com del sector econòmic i la societat en general.

96. Impulsar l’ús de la factura telemàtica i la contractació electrònica per oferta públi-ca. (incloent l’obligació de la facturació electrònica en el marc de la contractació amb el sector públic).

97. Aprofitar la e-administració per a raciona-litzar l’administració amb la simplificació de tràmits i facilitació d’accés al ciutadà.

98. Definir l’orientació estratègica de la Uni-versitat de les Illes Balears (UIB). Elaborar un pla estratègic de la UIB, determinant si vol continuar essent una universitat gene-ralista o si vol optar per l’especialització.

99. Donar suport a la UIB per tal que s’integri en xarxes nacionals i internacionals, a fi de gaudir d’un campus d’excel·lència.

100.Potenciar política de beques per evitar discriminacions d’entrada a la Universitat per raons d’origen i donar suport a aquells estudiants que s’esforcen i intenten supe-rar-se. Estimular la corresponsabilitat dels alumnes, a partir del criteri que han d’acabar els estudis dins el termini establert.

23.

100

pu

nts

per

gu

anya

r el

fu

tur

+ 1

co

mp

rom

ís