ORFEU

• El déu Apol·lo va regalar una lira al seu fill Orfeu quan aquest encara era un nen.

• Orfeu es va convertir en un molt bon poeta i músic i cantant. Tocava tan bé la lira que amansia les feres, i fins i tot els arbres s'inclinaven per poder-lo escoltar.

• Estava molt enamorat d’Eurídice, i eren molt feliços. Però un dia, passejant pel camp, Eurídice va trepitjar sense adonar-se'n una serp verinosa, que li va mossegar al peu. En morir la seva esposa, Orfeu va quedar tan desesperat que va decidir anar a l’infern a buscar-la.

• Les aigües infernals del riu Egistia només es poden travessar a bord d'una barca de Caront, el barquer dels morts. Com que Caront només podia passar els morts, Orfeu va entonar un cant molt bell. Amb això Caront va quedar encisat, i el va passar a l'altre cantó de la llacuna.

• La porta d’entrada al reialme dels morts estava guardada pel Cèrber, un gos de tres caps, però gràcies a la seva música encantadora, Orfeu va amansir al gos, i aquest el va deixar passar.

• Hades i Persèfone, els reis de l’infern, també varen quedar meravellats de la música d’Orfeu, i li van permetre que s’endugués a Eurídice al reialme dels vius, amb una condició: Orfeu no podria mirar-la fins que no haguessin sortit de nou al món exterior.

• Però a última hora, quan ja havien arribat a la llacuna Estígia i estaven a punt de pujar a la barca de Caront, Orfeu va tenir por que Hades l’hagués enganyat, i va girar la vista per mirar-la. En aquell moment ella va desaparèixer per sempre més.

• Orfeu es dedicà a vagar pel món, lamentant-se de la seva pena, tocant cançons tristes amb la lira. Havia decidit que mai més no estaria amb cap altra dóna; però això va fer enfadar un grup d’elles, que sentint-se rebutjades, el van matar.

• El seu pare Apol·lo va castigar les dones convertint-les en roures, i va convertir la lira d’Orfeu en la constel·lació de la Lira.

• Orfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp, on es diu que els rossinyols canten amb més dolçor que en cap altre indret.