operacions avançades - ioc - institut obert de catalunya

Operacions avançadesRamon Benabarre Bonet, Blanca Lluveras

Tècnica comptable

Tècnica comptable Operacions avançades

Índex

Introducció 5

Resultats d’aprenentatge 7

1 Despeses i ingressos en el PGC 91.1 Compres i despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1.1.1 Operacions de despeses de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101.1.2 Tipus de despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

1.2 Vendes i ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211.2.1 Operacions d’ingressos de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221.2.2 Tipus d’ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

1.3 Funcionament dels comptes de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291.3.1 Càlcul de l’import de la factura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291.3.2 Els comptes en el balanç de situació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

2 Creditors i deutors per operacions comercials 332.1 Comptes creditors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342.2 Comptes deutors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 352.3 Lletra de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

2.3.1 Naixement comptable de la lletra de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 392.3.2 Cobrament de la lletra de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 402.3.3 Descomptar la lletra en una institució financera per obtenir l’import abans del seu

venciment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412.3.4 Problemàtica comptable del descompte d’efectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442.3.5 El pagaré . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452.3.6 El xec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452.3.7 El rebut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

2.4 Les operacions de tresoreria i finançament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 472.4.1 Altres operacions amb entitats financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 482.4.2 Operacions de facturatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

2.5 Altres operacions amb creditors i deutors comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502.5.1 Bestretes a proveïdors i de clients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

2.6 Deteriorament de valor de crèdits per operacions comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 522.7 Deteriorament de les existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 542.8 Retencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

3 Immobilitzat i fons de finançament 593.1 Immobilitzat no financer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

3.1.1 Diferències entre despesa i inversió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 613.2 L’amortització de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

3.2.1 Immobilitzat material en curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 643.3 Alienació de l’immobilitzat material (baixa de l’immobilitzat) . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

3.3.1 Pèrdues extraordinàries de l’immobilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 673.3.2 Comptes de PGC de l’immobilitzat i la seva valoració . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Tècnica comptable Operacions avançades

3.4 Contracte de lísing . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 723.4.1 Tractament comptable del lísing financer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 723.4.2 Tractament comptable del lísing operatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

3.5 Fonts de finançament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 763.5.1 Recursos propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 763.5.2 Deutes a llarg termini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 773.5.3 Deutes a curt termini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Tècnica comptable 5 Operacions avançades

Introducció

Les operacions que duen a terme les empreses no només són comprar, vendre ipagar despeses.

La mateixa operatòria empresarial és molt més complexa: hi ha ajornaments, tantde pagament com de cobrament, que es poden fer amb lletres de canvi, pagarés,devolucions; envasos que s’han de retornar; envasos que es fan malbé; mercaderiesque es deterioren..., a més de les despeses que originen les compres i les vendes.

També s’ha de tenir en compte que, per poder dur a terme la seva activitat, lesempreses s’han de servir d’elements que tenen una durada superior a un exercicieconòmic. Aquests béns reben el nom d’immobilitzat, que a més necessita unfinançament diferent de l’utilitzat en les operacions de l’explotació.

A l’apartat “Despeses i ingressos en el PGC” estudiarem la complexitat que esdóna en els ingressos i les despeses en les operacions comercials, tenint en comptesi estan incloses o no a la factura, i quina comptabilització tenen.

En l’apartat “Creditors i deutors per operacions comercials” veurem quina és ladocumentació que s’ha de comptabilitzar i com comptabilitzar-la, tenint en compteel sistema de cobrament o de pagament utilitzat.

En l’apartat “Immobilitzat i fonts de finançament” analitzarem aquests béns, comes comptabilitza la seva compra i la seva venda. Veurem com un element d’immo-bilitzat perd valor i com l’hem de comptabilitzar, a més de la comptabilització delfinançament d’aquests elements.

Per treballar els continguts d’aquest mòdul, és convenient anar fent les activitats iels exercicis d’autoavaluació. A les activitats hi ha exercicis enllaçats a un full decàlcul, per poder veure la procedència de cada element.


Resultats d’aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:

1. Reconeix la metodologia comptable analitzant la terminologia i els instrumentscomptables utilitzats en l’empresa.

• Distingeix les fases del d’obertura, gestió, regularització i tancament delcicle comptable complet adaptant-les a la legislació vigent.

• Descriu el concepte de compte com a instrument per representar els di-ferents elements patrimonials i fets econòmics de l’empresa, aplicant elmètode de comptabilització per partida doble.

• Reconeix els criteris de càrrec i abonament com a mètode de registre de lesmodificacions del valor dels elements patrimonials.

• Diferencia els comptes més usuals de compres i despeses i vendes iingressos.

• Diferencia els comptes relacionats amb el registre de l’IVA.

• Diferencia els comptes relacionats amb les adquisicions i lliuraments intra-comunitaris i amb les operacions exteriors.

• Diferencia els comptes més usuals d’actiu no corrent, existències, creditor ideutors per operacions comercials, comptes financers i finançament bàsic.

• Diferencia els comptes relacionats amb la depreciació de valor de l’immo-bilitzat.

• Reconeix la importància del balanç de comprovació com a instrument bàsicper a la identificació d’errors i omissions a les anotacions dels comptes.

• Estableix la funció del balanç de situació, dels comptes de pèrdues i guanys,de l’estat de canvis en el patrimoni net (pimes), de l’estat de fluxes d’efectiui de la memòria.

• Obté i interpreta el concepte de resultat comptable.

2. Classifica comptablement els fets econòmics més usuals, aplicant la metodo-logia comptable i els criteris del Pla general de comptabilitat i el Pla general decomptabilitat PIME.

• Identifica els comptes d’actiu, passiu i net patrimonial que intervenen en lesoperacions més usuals de les empreses.

• Codifica els comptes conforme al Pla comptable i determina els conceptesde càrrec i abonament en cada cas.


• Realitza els assentaments corresponents a les variacions dels comptes dedeutors i creditors per operacions comercials i en moneda estrangera.

• Realitza els assentaments bàsics relacionats amb la compravenda d’immo-bilitzat.

• Realitza els assentaments corresponents a despeses i ingressos financershabituals.

• Realitza els assentaments relacionats amb les despeses de personal i lescorresponents liquidacions als organismes públics.

• Realitza els assentaments de variació d’existències.

• Realitza els assentaments d’amortització de l’immobilitzat.

• Realitza els assentament de finançament corrent bàsic.

• Realitza els assentament de declaració i/o liquidació dels impostos relacio-nats amb l’activitat i el resultat empresarial.

• Realitza les operacions de regularització i tancament a final del ciclecomptable.

• Realitza l’operativa comptable amb pulcritud, rigorositat i amb especialatenció a l’eliminació d’errades, valorant la incidència d’aquestes en elscontrols interns, externs i/o auditories a què està sotmesa l’empresa.

• Aplica els principis de responsabilitat, seguretat i confidencialitat en eltractament comptable de la informació.


1. Despeses i ingressos en el PGC

Els comptes de gestió estan formats pels ingressos i despeses generats ambl’activitat ordinària de l’empresa.

Entenem per activitat ordinària allò a què es dedica l’empresa. Per exemple,una empresa que comercialitza productes alimentaris, la seva activitat ordinàriaconsistiria a comprar aquests productes per després tornar-los a vendre.

Una empresa dedicada a la fabricació de roba esportiva la seva activitat ordinàriaés la fabricació d’aquests productes i, per tant, genera uns ingressos en la vendad’aquests productes.

Al mateix temps això li genera una sèrie de despeses, com són les compres deles primeres matèries per la confecció d’aquests productes, però a la vegada hade pagar l’electricitat que consumeix l’empresa, els sous que ha de pagar alstreballadors, els impostos que ha de pagar a l’ajuntament, el lloguer de la nauindustrial i d’altres.

Les empreses, independentment de l’activitat que desenvolupin (comercial, indus-trial o de serveis), necessiten adquirir una sèrie de béns i de serveis (subministra-ments, tributs, mà d’obra...) que són necessaris per al desenvolupament normalde la seva activitat.

Les empreses fan una despesa quan adquireixen o consumeixen algun béo servei que obtenen de l’exterior a canvi d’una contraprestació i queno s’integra en el patrimoni empresarial. Això ocorre quan contractentreballadors, quan consumeixen algun subministrament...

No s’ha de confondre una despesa amb un pagament: una despesa es produeixquan s’adquireixen o consumeixen béns o serveis, mentre que un pagament esprodueix quan hi ha una sortida de diners de tresoreria.

Les empreses fan un ingrés quan presten o venen algun bé o servei que noestà integrat en el patrimoni empresarial a canvi d’una contraprestació. Aixòsucceeix quan les empreses duen a terme serveis de transport, col·laboracions ambempreses...

No s’ha de confondre un ingrés amb un cobrament: es produeix un ingrés quanes venen béns o es presten serveis; en canvi, es produeix un cobrament quan hi hauna entrada de diners a la tresoreria de l’empresa.

Uns exemples de despeses poden ser: compra de primeres matèries, pagament delrebut del telèfon, pagament d’un lloguer, pagament d’aigua, gas, electricitat, etc.

Uns exemples d’ingressos poden ser: Vendes de mercaderies, ingressos d’interes-sos, ingressos per arrendaments.


Despeses

Tots els comptes de despesestenen saldo deutor, Els seus

augments s’anoten al deure. Elsanotarem a l’haver en

traspassar-les a Pèrdues i guanysa final de l’exercici.

Hem d’assignar un compte a cada una d’aquestes despeses i aquests ingressos perpoder-ho comptabilitzar i ho farem amb els comptes del Pla general comptable.

Els comptes de gestió no tenen saldo inicial, ja que es tanquen anualment.Les despeses i les pèrdues sempre s’anoten en el deure. Els ingressos i totsels conceptes que representen beneficis sempre s’anoten a l’haver. Durantl’exercici el saldo dels comptes de despeses és deutor i el dels ingressos éscreditor.

1.1 Compres i despeses

El Pla general de comptabilitat defineix el grup (6) Compres i despeses, com apro-visionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa per a revendre’ls,sense alterar la seva forma o substància, o després de sotmetre’ls a processosindustrials d’adaptació o transformació. Comprèn també totes les despeses del’exercici, incloses les adquisicions de serveis i de materials consumibles, lavariació d’existències adquirides i altres despeses i pèrdues de l’exercici.

En general, tots els comptes del grup 6 tenen saldo deutor i s’abonaran quan estanqui l’exercici, amb càrrec al compte (129) Resultat de l’exercici. Malgrat això,hi ha algunes excepcions i aquests comptes tenen saldo creditor:

(606) Descomptes sobre compres per pagament immediat.

(608) Devolucions de compres i operacions similars.

(609) Ràpels per compres.

1.1.1 Operacions de despeses de gestió

El Nou Pla general de comptabilitat (NPGC) defineix el grup (6) Compresi despeses com a aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits perl’empresa per revendre’ls, alterant la seva forma o amb adaptacions a travésde processos industrials (transformació o construcció). Comprèn també totesles despeses de l’exercici incloses les adquisicions de serveis i de materialsconsumibles, la variació d’existències comprades i les pèrdues extraordinàries del’exercici.


A tota empresa durant el procés econòmic sorgeixen una sèrie de despesesen les quals s’inicia una doble circulació econòmica, per un costat surtendiners i com a contrapartida es rep alguna cosa real o una contraprestació enbéns i serveis que col·laboren en el procés productiu.

Els comptes del grup 6 són comptes de gestió i no apareixen en el balanç del’empresa.

1.1.2 Tipus de despeses

Segons la seva naturalesa podem diferenciar dos tipus de despeses:

• Les despeses de l’explotació, que són les generades per l’activitat principalde l’empresa.

• Les despeses financeres, que són les ocasionades per la disposició de fonsaliens destinats a l’adquisició de béns i serveis.

Els subgrups que formen les despeses són els següents:

(62) Serveis exteriors.

(63) Tributs.

(64) Despeses de personal.

(65) Altres despeses de gestió.

(66) Despeses financeres.

(67) Despeses extraordinàries.

(68) Dotacions amortització.

(62) Serveis exteriors

Els serveis exteriors són de naturalesa variada, comprats per l’empresa i que noformen part del preu d’adquisició de l’immobilitzat o de les inversions financerestemporals ni de l’activitat pròpia de l’empresa. És a dir, els serveis encarregats aaltres empreses.

Quan l’empresa adquireix determinats serveis els ha de comptabilitzar com adespeses. A més, no ha d’oblidar enregistrar correctament l’IVA.

Si l’operació es fa al comptat:


Els tributs constitueixen elsingressos de l’Estat o

d’altres organismes públics.

Taula 1.1. Comptabilització del pagament d’una despesa al comptat

Deure Haver

(62_) Serveis exteriors X

(472) Hisenda pública IVA suportat X

(410) Creditors per prestació de serveis X

X

(410) Creditors per prestació de serveis X

(570) Caixa X

O bé a crèdit (termini inferior a un any):

Taula 1.2. Operació de despesa a crèdit

Deure Haver

(62_) Serveis exteriors X

(472) Hisenda pública IVA suportat X

(410) Creditors per prestacions deserveis

X

Es classifiquen en els següents comptes:

(620) Despeses d’investigació i desenvolupament de l’exercici.

(621) Arrendaments i cànons.

(622) Reparacions i conservació.

(623) Serveis de professionals independents.

(624) Transports.

(625) Primes d’assegurances.

(626) Serveis bancaris i similars.

(627) Publicitat, propaganda i relacions públiques.

(629) Altres serveis.

(628) Subministraments.

(63) Tributs

És el subgrup de despeses en les quals hem d’incloure les quantitats que l’Estatexigeix coactivament de les persones físiques i jurídiques per fer front a lesdespeses públiques com per exemple l’IBI (impost sobre béns immobles), l’IAE(impost sobre activitats econòmiques), les recollides de residus, ocupacions de viapública, etc. Es classifiquen en els següents comptes:


(630) Impost sobre beneficis. Impost que l’empresa ha de pagar en el supòsit quetingui beneficis segons la llei fiscal que la reguli. S’utilitza únicament el compte(6300). Impost corrent per la comptabilització de la despesa per impost sobrebeneficis.

(631) Altres tributs. Import dels tributs dels quals l’empresa és contribuent i queno tenen assentament específic en altres comptes.

(64) Despeses de personal

El subgrup Despeses de personal recull les retribucions al personal, qualsevol quesigui el concepte pel qual se satisfan (remuneracions al personal, indemnitzacionsper acomiadament, jubilacions, etc.), quotes de la Seguretat Social a càrrec del’empresa i altres despeses de caràcter social.

Els comptes del subgrup (64) Personal recullen les despeses del personalque forma part de la plantilla de l’empresa. Les despeses originades perpersones que no formen part de la plantilla de l’empresa es recolliran encomptes del subgrup (62) Serveis exteriors.

Per l’empresa les despeses de personal estan formades principalment per un soubrut assignat als treballadors més la quota que l’empresa ha de pagar a la SeguretatSocial pel fet de tenir-los contractats. Els treballadors per la seva part hauran depagar:

• Quota del treballador a la Seguretat Social.

• Pagaments a compte de l’IRPF (impost sobre la renda de les personesfísiques).

L’empresa pagarà al treballador el seu sou brut menys:

• La quota del treballador a la Seguretat Social, que la reté per ingressar-hoen la data prevista a aquest organisme.

• Pagaments a compte de l’IRPF, que li reté per ingressar-ho a Hisenda.

Posteriorment l’empresa ingressarà:

• A la Seguretat Social durant el més següent la quota de l’empresa més laquota del treballador.

• A Hisenda a trimestre vençut la retenció a compte de l’IRPF que li hapracticat al treballador.

Per tant a final de cada mes quan l’empresa paga la nòmina al treballador ho farànomés pel sou net, és a dir, el sou brut menys la quota del treballador a la S.S.

L’empresa retindrà tant laSeguretat Social com l’IRPFde la nòmina del treballador.


i menys les retencions de l’IRPF. Les quotes de la Seguretat social s’abonaranal compte (476) Organismes de la Seguretat Social creditora i els creditors del’IRPF al compte (4751) Hisenda pública creditora per retencions practicades.

Les despeses de personal estaran formades pels següents comptes:

(640) Sous i salaris. Són remuneracions, fixes o eventuals, al personal del’empresa (import brut de la nòmina) a la figura 1.1 presentem un model denòmina.

Figura 1.1. La nòmina paper pot tenir molts formats

En aquest compte es reflecteixen una sèrie de comptes que tenen a veure amb elpersonal de l’empresa.

(641) Indemnitzacions. Les indemnitzacions són les quantitats que es lliurenal personal de l’empresa per rescabalar un dany o prejudici. S’inclouen especí-


ficament en aquest compte les indemnitzacions per acomiadament i jubilacionsanticipades.

Taula 1.3. Comptabilització de les indemnitzacions

Deure Haver

(641) Indemnitzacions X

(572) Bancs cte. ct. X

(476) Organismes de la Seguretat Social creditors X

(4751) Hisenda Pública, creditor per retencions practicades X

(642) Seguretat Social a càrrec de l’empresa. El compte 642 reflecteix elsimports satisfets pel pagament de les quotes de l’empresa a favor de la SeguretatSocial per les prestacions que aquesta realitza.

(643) Retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d’aportació definida.Les retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d’aportació definida sonaportacions addicionals a plans de pensions externs.

Taula 1.4. Comptabilitzacio de les aportacions inicials als plans de pensions

Deure Haver

(643) Retribucions a llarg termini amb sistemes d’aportaciódefinida

X

(572) Bancs ct. ct. X

En el cas que quedin pendents de pagament:

Taula 1.5. Comptabilització d’aportacions inicials als plans de pensions pendents de pagament

Deure Haver

(643) Retribucions a llarg termini amb sistemes d’aportaciódefinida

X

(466) Remuneracions mitjançant sistemes d’aportaciódefinida pendents de pagament

X

(649) Altres despeses socials. Són aquelles despeses obligatòries o no pernormativa legal. Un exemple podria ser les beques d’estudi, subvencions aeconomats i menjadors, despeses de formació del personal, primes d’assegurancesde vida, sanitaris o d’accidents per al personal de l’empresa, etc.

(4751) Hisenda pública, creditor, per retencions practicades. L’empresa estàobligada a fer aquesta retenció i a ingressar-ne l’import a la Delegació d’Hisendacorresponent, en els períodes establerts. El salari net o líquid a percebre serà ladiferència entre el total meritat (suma d’ingressos pel treballador) i el total dededuccions. El compte utilitzat,(570) Caixa o (572) Bancs cte. ct.


El compte(460).Remuneracions anticipades

figuraran a l’actiu.Remuneracions pendents

de pagament, figurarà en elpassiu.

Exemple de comptabilització del compte 4751

Paguem la nòmina del personal a través de transferència bancària. El sou brut és de3.000AC. La Seguretat social a càrrec de l’empresa és de 180 AC. La Seguretat Social acàrrec de treballador és de 70AC. L’IRPF és del 13% sobre el sou brut (0,13 x 3.000 = 390).

Taula 1.6. Comptabilització d’una nòmina

Deure Haver

(640) Sous i Salaris 3.000

(642) Seguretat Social a càrrec de l’empresa 180

(476) Organismes de la Seguretat Social creditors 250

(4751) Hisenda pública, creditor, per retencionspracticades

390

(57_) Caixa o bancs cte. ct. 2.540

Amb les relacions entre l’empresa i el personal hi ha altres punts a tenir en compteque inclouen els següents comptes:

(460) Remuneracions anticipades. Les remuneracions anticipades són les bestre-tes lliurades al personal a compte de les remuneracions periòdiques (lliuramentsa compte).


El treballador FUS demana una bestreta a compte de la remuneració del mes següent de600 AC:

Taula 1.7. Comptabilització de remuneracions anticipades

Deure Haver

(460) Remuneracions anticipades 600

(572) Bancs cte. ct. 600

En el moment de la compensació es carregarà a despeses personal:

Taula 1.8. Comptabilització de la compensació

Deure Haver

(64_) Despeses personal 600

(460) Remuneracions anticipades 600

(465) Remuneracions pendents de pagament. Les remuneracions pendents depagament són les remuneracions meritades i que encara no s’han pagat.


El cap de recursos humans ens ha anunciat que el 50% de la paga extraordinària, és a dir2.000 AC, queda pendent de pagament.


Taula 1.9. Comptabilització de les remuneracions pendents de pagament

Deure Haver

(640) Sous i salaris 2.000

(465) Remuneracions pendents de pagament 2.000

Quan es paguen les remuneracions:

Taula 1.10. Comptabilització de les remuneracions pendents

Deure Haver

(465) Remuneracions pendents de pagament 2.000

(572) Bancs cte. ct. 2.000

(65) Altres despeses de gestió

Aquest grup està format per les despeses que no estan compreses en altres subgrupsi que no tenen caràcter extraordinari. Les despeses representen el consum derecursos productius que realitza l’empresa per desenvolupar el seu procés decreació de valor.

L’esquema comptable seria el següent:

Taula 1.11. Comptabilització d’altres despeses de gestió

Deure Haver

(65_) Altres despeses de gestió X

(43_) Clients X

o

(44_) Deutors diversos X

o

(570) Caixa X

o

(572) Bancs X

(659) Altres pèrdues en gestió corrent. El compte Altres pèrdues en gestiócorrent reflectirà la regularització anual d’eines i utillatge.

Taula 1.12. Comptabilització altres pèrdues de gestió corrent

Deure Haver

(659) Altres pèrdues de gestió corrent X

(214) Eines i utillatge X

Els comptes que formen aquest subgrup són:


(650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables. Pèrdues per deteriorament eninsolvències fermes de clients i deutors del grup 4. S’ha de carregar per l’importde les insolvències fermes, amb abonament a comptes dels subgrups 43 i 44.

Taula 1.13. Comptabilització de crèdits incobrables

Deure Haver

(650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables X

(436) Clients de dubtós X

o

(446) Deutors de dubtós cobrament X

Exemples de comptabilització del compte 659

L’empresa BKB havia venut en l’exercici anterior productes per un import de 5.000 AC. Undels seus clients que s’havia considerat de dubtós pagament es considera definitivamentinsolvent.

Taula 1.14. Comptabilització de clients de dubtós cobrament

Deure Haver

(650) Pèrdues de crèditscomercials incobrables

5.000

(436) Clients de dubtós cobrament 5.000

Un client que deu a l’empresa 500 AC el declaren amb fallida i l’empresa considera irrecuperable elcrèdit.

Taula 1.15. Comptabilització de clients de dubtós cobrament

Deure Haver

(650) Pèrdues de crèditscomercials incobrables

500

(430) Clients 500

(66) Despeses financeres. El subgrup Despeses financeres està format per lesdespeses a pagar com a preu de préstecs i crèdits obtinguts.

Les despeses financeres estan formades per totes les despeses de naturalesafinancera.

El subgrup (66) Despeses financeres es dividirà amb els següents comptes:

• (662) Interessos de deutes. Són l’import dels interessos dels préstecsrebuts i altres deutes pendents d’amortitzar, sigui quina sigui la manera enquè s’instrumentin aquests interessos. S’ha de carregar a la meritació delsinteressos per l’íntegra d’aquests, amb abonament, generalment a comptesdels subgrups 16, 17, 40, 51, o 52, i si s’escau al compte 475.


Taula 1.16. Comptabilització d’interessos de deutes

Deure Haver

(662) Interessos de deutes X


• (665) Interessos descompte d’efectes (lletres de canvi) i operacions defacturatge (factoring). Són els interessos en les operacions de descomptede lletres i altres efectes, així com operacions de facturatge en les qualsl’empresa reté substancialment els riscos i beneficis dels drets de cobrament.

S’ha de carregar per l’import dels interessos, amb abonament, generalment, alcompte (5208). Deutes per efectes descomptats o (5209) Deutes per operacionsde facturatge.

Taula 1.17. Comptabilització interessos descompte efectes

Deure Haver


(665) Interessos per descompted’efectes

X

(626) Serveis bancaris i similars X

(5208) Deutes per efectes descomptats X

(5109) Deutes per operacions de facturatge X


Negociem amb el Banc X un efecte de 3.000 AC domiciliat en el Banc Z i el seu vencimentés de 30 dies. Sabent que el Banc X aplica: el 8% per negociacions a trenta dies i que lescomissions són de 3 per mil per lletres domiciliades (mínim 3 AC).

Liquid = 3.000− 3.000 ∗ 0, 08 ∗ 30360

− 3.000 ∗ 31.000

= 2.971AC

Taula 1.18. Comptabilització d’interessos descompte d’efectes

Deure Haver

(572) Bancs ct. ct. 2.971.00

(626) Serveis bancaris o similars 9.00

(665) Interessos descompte d’efectes 20,00

(5208)Deutes per efectes descomptats 3.000

• (668) Diferències negatives de canvi. Són les pèrdues produïdes permodificacions del tipus de canvi en partides monetàries denominades enmoneda diferent de la funcional.

• (669) Altres despeses financeres. Són les despeses de naturalesa financerano recollides en altres comptes, incloent-hi la quota anual que correspon


imputar a l’exercici de les despeses de formalització de deutes, així com lespetites diferències de caixa.

Pèrdues procedents d’actius no corrents i despeses excepcionals (67)

Aquest subgrup comprèn les despeses o pèrdues d’una quantia important que no espoden considerar continuats o comuns a l’hora de calcular el resultat de l’empresa.

També recullen les pèrdues produïdes per l’alienació de l’immobilitzat, ja sigui perla seva venda o per la baixa en l’inventari (total o parcial), com a conseqüència depèrdues o depreciacions irreversibles d’aquests actius.

Si l’operació es realitza en efectiu:

Taula 1.19. Comptabilització despeses extraordinàries

Deure Haver

(678) Despeses Extraordinàries X

(570) Caixa X

Si l’operació es fa a través del compte corrent bancari:


Deure Haver

(678) Despeses extraordinàries X



L’empresa BBK ha tingut una inspecció d’Hisenda i per irregularitats li han posat una multade 6.000 AC que paga amb xec bancari.


Deure Haver

(678) Despeses extraordinàries 6.000

(572) Bancs cte. ct. 6.000

El formaran els següents comptes:

• (670) Pèrdues procedents de l’immobilitzat intangible. Són aquellespèrdues ocasionades per l’alienació de béns de naturalesa no corpòria (nofísica) susceptibles de valoració econòmica o per la seva baixa a l’actiucom a conseqüència de pèrdues irreversibles. S’han de carregar per lapèrdua produïda en l’alienació o baixa de l’immobilitzat intangible, ambabonament als comptes del grup 2 que corresponguin o al compte (580)Actius no corrents mantinguts per la venda.


• (671) Pèrdues procedents de l’immobilitzat material. Són aquellespèrdues ocasionades per l’alienació de béns de naturalesa corpòria (física)susceptibles de valoració econòmica o per la seva baixa a l’actiu com aconseqüència de pèrdues irreversibles. S’han de carregar per la pèrduaproduïda en l’alienació o baixa de l’immobilitzat, amb abonament alscomptes del grup 2 que corresponguin o al compte.

• (672) Pèrdues procedents de les inversions immobiliàries. Són aquellespèrdues ocasionades per l’alienació de les inversions immobiliàries o per laseva baixa a l’actiu. S’han de carregar per la pèrdua produïda en l’alienacióo baixa de l’immobilitzat, amb abonament als comptes del grup 2 quecorresponguin o al compte.

• (678) Despeses extraordinàries. Són les pèrdues i despeses de caràcterexcepcional i quantia significativa, que atenent a la seva naturalesa, no s’hande comptabilitzar en altres comptes del grup 6. Per poder comptabilitzar unadespesa extraordinària s’han d’acomplir els següents requisits: El seu origenno ha de ser de l’activitat ordinària de l’empresa i que la seva freqüència nosigui continuada. A títol d’exemple assenyalem els següents: Les despesesproduïdes per les inundacions, sancions, multes, incendis, etc.

(68) Dotacions per amortitzacions. Els comptes del grup Dotacions per amortit-zacions recullen els comptes que l’empresa destina al final de l’exercici a cobrirla pèrdua de valor que han sofert els elements d’immobilitzat. Els comptes queformen part d’aquest grup són:

• (680) Amortització de l’immobilitzat intangible.

• (681) Amortització de l’immobilitzat material.

• (682) Amortització de les inversions immobiliàries.

1.2 Vendes i ingressos

El Pla general de comptabilitat defineix el grup (7) Vendes i ingressos coml’alienació de béns i prestacions de serveis que són objecte del tràfic de l’empresa,i comprèn també altres ingressos, variació d’existències i beneficis de l’exercici.

En general, tots els comptes del grup 7 tenen saldo creditor i es carregaran quan estanqui l’exercici, amb abonament al compte (129) Resultat de l’exercici. Tambéaquí hi ha algunes excepcions i aquests comptes tenen saldo deutor:

• (706) Descomptes sobre vendes per pagament immediat.

• (708) Devolucions de vendes i operacions similars.


• (709) Ràpels sobre vendes.

Els ingressos que habitualment s’inclouen en la factura són:

• Ports: ingressos que origina el trasllat de la mercaderia. Es comptabilitza-ran com a més valor de la venda, al compte (700) Vendes de mercaderies oal compte (759) Ingressos per serveis diversos, com un més ingrés.

• Envasos i embalatges: se’n diferencien dos tipus:

– Reutilitzables (amb dret a devolució). En aquest cas, el clientels torna al proveïdor i aquest n’abona l’import i emet la facturade rectificació corresponent. Es comptabilitza en el compte (437)Envasos i embalatges a tornar per clients.

– No reutilitzables. L’import d’envasos i embalatges incrementa l’im-port del compte (700) Vendes de mercaderies, és un més ingrés.

• Si s’aplica dins de factura el descompte comercial i el descompte percobrament immediat, l’import serà un menys ingrés.

• Si el descompte per cobrament immediat es fa fora de factura, es comptabi-litzarà al compte (706) Descomptes sobre vendes per pagament immediat.

1.2.1 Operacions d’ingressos de gestió

El grup Operacions d’ingressos engloba tots els ingressos derivats de la venda debéns i prestació de serveis generats amb l’activitat ordinària de l’empresa. Tambés’inclou en aquest grup els ingressos de caràcter financer i extraordinari.

Els ingressos representen increments de net i ens permetran, junt amb les despeses,calcular el resultat obtingut per l’empresa durant l’exercici econòmic.

Segons el Pla general comptable els ingressos s’enregistraran en el grup 7,i els defineix com l’alienació de béns i prestació de serveis que són objectede tràfic a l’empresa, i altres ingressos com la variació d’existències i elsbeneficis extraordinaris de l’exercici.

Els comptes d’operacions d’ingressos conjuntament amb les despeses figuren albalanç perquè se salden a final de l’exercici pel seu trasllat al compte de (129)Pèrdues i guanys.

1.2.2 Tipus d’ingressos

Segons la seva naturalesa podem distingir entre diferents tipus d’ingressos. Elsque s’han originat de les operacions continuades es divideixen en:


• Ingressos d’explotació: Són els generats per l’activitat principal de l’em-presa, com poden ser les vendes de mercaderies.

• Ingressos financers: Els generats per la cessió de recursos propis a tercerespersones (préstecs a terceres persones), com poden ser a un treballador, aun banc (compte corrent, cte. de crèdit...).

(74) Subvencions, donacions i llegats

Aquests comptes comptabilitzen les subvencions rebudes de les administracionspúbliques, empreses o particulars amb la intencionalitat de compensar dèficits del’explotació o assegurar una rendibilitat mínima.

S’abonaran per l’import concedit amb càrrec als subgrups (44) Deutors, (47)Administracions públiques, o (57) Tresoreria.

Els comptes que formen part d’aquest subgrup (740) Subvencions, donacions illegats a l’explotació són els rebuts de les administracions públiques, empreseso particulars, en general, per tal d’assegurar la rendibilitat mínima o compensardèficit d’explotació de l’exercici o d’exercicis previs.

S’ha d’abonar per l’import concedit, amb càrrec a comptes dels subgrups 44, 47,o 57.

Taula 1.22. Comptabilització de subvencions oficials

Deure Haver

(47_) Administracions públiques X

o

(570) Tresoreria X

o

(440) Deutors diversos X

(740) Subvencions oficials a l’explotació X


La Generalitat de Catalunya ens concedeix una subvenció de 15.000 AC per poder-liassegurar la rendibilitat mínima.

Taula 1.23. Comptabilització de subvencions a l’explotació

Deure Haver

(4708) HP deutora persubvencions concedides

15.000

(740) Subvencions oficials a l’explotació 15.000


IVA

L’haurem de tenir en compte al’hora de comptabilitzar les

vendes i els ingressos iutilitzarem el compte (477)

Hisenda pública IVA transferit.

(75) Altres ingressos de gestió

Els comptes del grup 75 recolliran els ingressos no compresos a altres subgrups,quan no tinguin caràcter extraordinari. Formaran part d’aquest subgrup elssegüents comptes:

(752) Ingressos per arrendament. Els meritats pel lloguer de béns mobles oimmobles cedits per l’ús o la disposició per tercers. S’abonarà per l’import delsingressos amb càrrec a comptes del subgrup (44) Deutors o (57) Tresoreria.

Si l’operació es realitza al comptat en efectiu es comptabilitza:

Taula 1.24. Comptabilització d’ingressos

Deure Haver

(570) Caixa X

(752) Ingressos per arrendaments X

(477) HP IVA repercutit X


L’empresa BBK té una nau industrial llogada a l’empresa ABC i li cobra un lloguer a travésdel banc per valor de 2.000 AC. L’IVA de l’operació és del 16 %.


Deure Haver

(572) Bancs compte corrent 2.420

(752) Ingressos per arrendaments 2.000

(477) HP IVA repercutit 420

Si l’operació es realitza a crèdit:


Deure Haver

(44_) Deutors diversos X

(752) Ingressos per arrendaments X


(753) Ingressos de propietat industrial cedides en explotació. Són quantitatsfixes i variables que es perceben per la cessió en explotació del dret d’ús o laconcessió de l’ús de les diferents formes de propietat industrial. S’abonarà perl’import dels ingressos amb càrrec a comptes del subgrup (44) Deutors o (57)Tresoreria.

(754) Ingressos per comissions. En aquest compte hi comptabilitzarem aquellesquantitats fixes o variables que es perceben per serveis de mediació, sempre que


es realitzin amb caràcter esporàdic. Si la mediació fos l’objecte principal del’activitat de l’empresa, els ingressos per aquest concepte s’enregistrarien en elcomptes (705) Prestació de serveis.

Si l’operació es realitza al comptat en efectiu:

Taula 1.27. Comptabilització d’ingressos per comissions

Deure Haver

(570) Caixa X

(75_) Ingressos per comissions X


Si l’operació es realitza a través del compte corrent bancari:

Taula 1.28. Operació d’ingressos al comptat

Deure Haver

(572) Bancs compte corrent X

(754) Ingressos per comissions X



Taula 1.29. Operació d’ingressos a crèdit

Deure Haver

(44_) Deutor diversos X

(754) Ingressos per comissions X


(755) Ingressos per serveis al personal. Inclouen aquells ingressos obtingutsper l’empresa per serveis prestats al personal, com poden ser d’economats, detransport, d’habitatge, menjadors, etc. S’abonarà per l’import dels ingressos ambcàrrec generalment a comptes del subgrup (57) Tresoreria o del compte (649)Altres despeses socials.

Si l’operació es realitza al comptat en efectiu:

Taula 1.30. Ingressos per serveis al personal al comptat

Deure Haver

(570) Caixa X

(755) Ingressos per serveis al personal X

Si l’operació es realitza a través del compte corrent bancari:


Taula 1.31. Ingressos per serveis al personal cobrant per bancs

Deure Haver




Taula 1.32. Ingressos per serveis al personal a crèdit

Deure Haver

(649) Altres despeses socials X


(759) Ingressos per serveis diversos. En aquest compte s’inclouen aquellaprestació de serveis per part de l’empresa a altres empreses o particulars, sempreque aquesta sigui de caràcter esporàdic.

(76) Ingressos financers

Aquest subgrup recull els interessos i rendes meritades a favor de l’empresa perinversions realitzades que tenen caràcter financer.

Les empreses amb el disponible sobrant per no tenir-lo inactiu, l’inverteixen iaquestes inversions els generen uns ingressos que reben el nom de financers. Perexemple, tenen els diners al compte corrent, a un compte d’estalvi, el poden deixaral personal, etc.

Formen part d’aquest subgrup els comptes següents:

(762) Ingressos de crèdits. Import dels interessos de préstecs i altres crèdits, me-ritats a l’exercici. S’ha d’abonar a la meritació dels interessos, tant implícits comexplícits, per l’íntegra d’aquests, amb càrrec a comptes dels subgrups, (25) Altresinversions financeres a llarg termini, (26) Fiances i dipòsits constituïts a llargtermini, (43) Clients, (44) Deutors diversos, o (54) Altres inversions financeresa curt termini i si s’escau al compte (473) HP Retencions i pagaments a compte.

Si els ingressos de crèdits són a llarg termini:

Taula 1.33. Comptabilització d’ingressos de crèdits a llarg termini

Deure Haver

(25_) Altres inversions financeres a llarg termini X

(473) HP retencions i pagaments a compte X

(7620) Ingressos de crèdits a llarg termini X

Si els ingressos de crèdits son a curt termini:


Taula 1.34. Comptabilització d’ingressos de crèdits a curt termini

Deure Haver

(54_) Altres inversions financeres a curt termini X

(473) HP retencions i pagaments a compte X

(7621) Ingressos de crèdits a curt termini X

(768) Diferències positives de canvi. En el compte (768) es comptabilitzenaquells beneficis produïts per la variació del tipus de moneda, tipus de canvi decrèdit o deutes que s’han produït a la seva cancel·lació o bé a final de l’exercici.

Si les diferències de canvi són positives i es realitza en efectiu:

Taula 1.35. Comptabilització de diferències de moneda

Deure Haver

(571) Caixa moneda estrangera X

(768) Diferències positives de canvi X

O bé si l’operació es realitza a través d’una entitat financera:

Taula 1.36. Comptabilització de diferències de moneda

Deure Haver

(573) Bancs en moneda estrangera X

(768) Diferències positives de canvi X

(769) Altres ingressos financers. Recull tots aquells ingressos financers que noestan reflectits en altres comptes com per exemple els interessos dels comptescorrents generats. S’abonarà per import dels ingressos meritats.


Taula 1.37. Comptabilització d’altres despeses financeres

Deure Haver

(572) Bancs X

(769) Altres ingressos financers X

(77) Beneficis procedents d’actius no corrents i ingressos excepcionals

En aquest subgrup es recullen els beneficis que es produeixin per l’alienacióde l’immobilitzat (material o intangible) i els ingressos de tipus extraordinari(obtinguts fora de l’activitat ordinària de l’empresa i que es produeixen de formaaïllada). També comptabilitzarem en aquest subgrup les subvencions de capitalque s’han d’imputar al resultat de l’exercici.


Formen part d’aquest subgrup els comptes següents:

(770) Beneficis procedents de l’immobilitzat intangible. Són beneficis proce-dents de l’alienació de l’immobilitzat intangible. S’han d’abonar pel beneficiobtingut en l’alienació amb càrrec, generalment, als comptes del grup 5 quecorresponguin.

(771) Beneficis procedents de l’immobilitzat material. Són els comptes quecomptabilitzen els beneficis procedents de l’alienació de l’immobilitzat material.S’han d’abonar pel benefici obtingut en l’alienació amb càrrec, generalment, alscomptes del grup 5 que corresponguin.

(778) Ingressos excepcionals. En aquest compte es comptabilitzen aquellsbeneficis o ingressos de quantia important que no són habituals a l’hora d’avaluarresultats futurs de l’empresa. Per ser extraordinaris han de complir les següentscondicions:

• No ha de ser conseqüència de l’activitat ordinària de l’empresa.

• S’ha d’esperar que no succeeixin amb freqüència.

Si l’operació es realitza a través de l’entitat financera:

Taula 1.38. Comptabilització d’ingressos excepcionals

Deure Haver


(778) Ingressos excepcionals X



Deure Haver

(570) Caixa X

(778) Ingressos excepcionals X


L’empresa XlS durant l’exercici anterior va considerar que un crèdit d’un client era insolvent.En aquest exercici el client paga en efectiu el deute. L’import de l’operació era de 1600 AC.


Deure Haver

(570) Caixa 1.600

(778) Ingressos excepcionals 1.600


1.3 Funcionament dels comptes de gestió

Les compres i despeses són necessaris per a l’obtenció d’una venda i d’unsingressos. Per obtenir un producte que després vendrem és necessari per exemplecomprar materials, pagar uns salaris, etc.

En l’operació de venda es pot produir un benefici o una pèrdua quemodificarà el net patrimonial.

El benefici o pèrdua és el resultat dels comptes que integren els grups 6 i 7.

Els comptes dels grups 6 i 7 no són tots sols ni beneficis ni pèrdues, sinóque són despeses necessàries per obtenir els ingressos.

Per conèixer el resultat des del punt de vista comptable (benefici o pèrdua), nomésfa falta traslladar al compte de Pèrdues i guanys tant les compres i les despesescom les vendes i els ingressos que s’han obtingut en el període. Com hem vist, lesdespeses les anotem al deure i els ingressos els anotem a l’haver.

Hem de tenir en compte que hi ha alguns comptes del grup 6 que representenun ingrés per a l’empresa, com poden ser els ràpels sobre compres, elsdescomptes per pagament immediat, les devolucions de compres, tots els queno figurin a la factura de la compra. Per tant, el seu tractament comptableserà com el dels ingressos.

1.3.1 Càlcul de l’import de la factura

A fi d’obtenir l’import total de la contraprestació (total a pagar) hem de considerarl’import brut de cada article, els descomptes aplicats, les despeses a càrrec delcomprador i els tipus impositius d’IVA que s’hi inclouen (figura 1.2).

Figura 1.2. Esquema d’u-na factura


L’import brut és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article pelseu preu unitari corresponent.

Els descomptes són bonificacions o rebaixes que s’apliquen sobre el valor de lamercaderia. El càlcul dels descomptes es fa de la manera següent:

• El descompte comercial és un percentatge que s’ha de calcular sobrel’import de cada article o sobre la suma dels imports si tots tenen el mateixpercentatge. La comptabilització és sempre dins de factura.

• El descompte per pagament immediat es calcula sobre el total de la facturao sobre la base imposable (si es reflecteix dins de factura). Si la comptabi-lització és fora de factura, es comptabilitza en el compte (606) Descomptessobre compres per pagament immediat.

• El descompte per volum o ràpel pot ser una quantitat global o un tant percent. Si la comptabilització és fora de factura, es comptabilitza en el compte(609) Ràpels per compres.

Les despeses a càrrec del comprador

Suposen un increment en l’import de la compra. Les despeses que habitualments’inclouen en la factura són:

• Ports: són les despeses que origina el trasllat de la mercaderia fins al llocdesignat pel comprador.

• Assegurança: són activitats exemptes de l’IVA, però quan s’inclouen a lafactura s’aplica sobre aquestes el tipus impositiu establert per als béns oserveis facturats.

• Envasos i embalatges: se’n diferencien dos tipus:

– Reutilitzables (amb dret a devolució). En aquest cas, el clientels torna al proveïdor i aquest n’abona l’import i emet la facturade rectificació corresponent. Es comptabilitza en el compte (406)Envasos i embalatges a tornar a proveïdors.

– No reutilitzables. L’import d’envasos i embalatges incrementa l’im-port de la factura.

• Si el descompte comercial i el descompte per pagament immediatsón aplicats dins de factura, l’import serà un menys valor de l’importde la factura. Si el descompte per pagament immediat s’aplica fora defactura, es comptabilitzarà al compte (606) Descomptes sobre compresper pagament immediat.


1.3.2 Els comptes en el balanç de situació

En el balanç de situació hi pot haver els comptes d’envasos que tenen un tractamentespecífic. Es tracta d’envasos i embalatges retornables, tan a proveïdors com delsclients.

Els comptes a utilitzar són:

(437) Envasos i embalatges a tornar per clients: se situarà en l’actiu corrent,sota el compte de clients, amb signe negatiu.

(406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors: se situarà en el passiu corrent,sota el compte de proveïdors, amb signe negatiu.

Exemple d’envasos reutilitzables

Comptabilitzeu el supòsit següent: l’empresa compra mercaderies a crèdit per un importde 5.700 AC. En la factura figura un descompte comercial del 3%. També hi figurenles despeses: envasos (300 AC), assegurances (150 AC), transport (420 AC) i envasosreutilitzables (230 AC). L’IVA de l’operació és del 21%.

El proveïdor ens retorna la meitat dels envasos reutilitzables i l’altra meitat se li han trencat.

Paguem pel banc al proveïdor anterior.

Taula 1.41. Comptabilització d’envasos reutilitzables

Deure Haver

a

(600) Compres de mercaderies 6.399

(406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors 230

(472) Hisenda pública, IVA suportat 1.392,09

(400) Proveïdors 8.021,09

b

(400) Proveïdors 139,15


(472) Hisenda pública, IVA suportat 24,15

X

(602) Compra d’altres aprovisionaments 115


c

(400) Proveïdors 7.881,94

(572) Bancs cte. ct. 7.881,94


2. Creditors i deutors per operacions comercials

En les transaccions empresarials el pagament ajornat és una de les classes depagament més habituals, com pot ser un pagament a 30 o 60 dies, depenent delproducte de què es tracti.

Si es tracta d’una venda tenim els conceptes següents:

• Client: persona física o jurídica que compra béns objecte de l’activitathabitual.

• Deutor: persona física o jurídica que deu diners a l’empresa per operacionsdiferents de l’activitat habitual.

I si es tracta d’una compra, tenim els següents:

• Proveïdor: persona física o jurídica a la qual l’empresa deu diners pel sub-ministrament de béns que són objecte de l’activitat habitual de l’empresa.

• Creditor: persona física o jurídica que subministra a l’empresa una sèriede productes o serveis que no estan relacionats directament amb l’activitatde l’empresa, com ara els subministraments d’aigua, electricitat...

En el moment en què les empreses es relacionen amb tercers per dur a terme tantles compres com les vendes, es produeixen drets i obligacions de pagament.

El PGC PIMES estableix el grup 4. Creditors i deutors per operacionscomercials per a aquest tipus de comptes, que defineix com instruments financersi comptes que tinguin l’origen en el tràfic de l’empresa, i també els comptes ambles administracions públiques.

Els subgrups del grup 4 són:

• (40) Proveïdors

• (41) Creditors varis

• (43) Clients

• (44) Deutors varis

• (46) Personal

• (47) Administracions públiques

• (48) Ajustos per periodificació


2.1 Comptes creditors

Els comptes creditors són els deutes que tenen el seu origen en operacionscomercials.

(400) Proveïdors: persones o entitats que venen a l’empresa béns que són l’objectede tràfic habitual i que no cobren, és a dir, l’operació es fa a crèdit (ajornada).

El Pla general de comptabilitat defineix aquest compte com deutes amb submi-nistradors de mercaderies i dels altres béns definits en el grup 3. En aquestcompte s’inclouen els deutes amb subministradors de serveis utilitzats en el procésproductiu. Figura en el passiu corrent del balanç. El seu moviment és el següent:

1. S’abonarà: per la recepció “amb conformitat” de les remeses dels proveï-dors, a càrrec de comptes del subgrup 60.

2. Es carregarà:

• Per la formalització del deute en efectes comercials acceptats (lletres,pagarés...), amb abonament al compte 401.

• Per la cancel·lació total o parcial dels deutes de l’empresa amb els proveï-dors, amb abonament a comptes del subgrup 57.

• Pels ràpels que corresponguin a l’empresa, concedits pels proveïdors, ambabonament al compte 609.

• Pels descomptes, no inclosos a la factura, que concedeixin els proveïdors al’empresa pel pagament immediat, amb abonament al compte 606.

• Per les devolucions de compres efectuades, amb abonament al compte 608.

• Pels envasos i embalatges retornats a proveïdors que van ser carregats a lafactura per aquests i rebuts amb facultat de devolució, amb abonament alcompte 406.

Farem servir aquest compte quan el proveïdor decideixi documentar l’operació enun instrument formal de pagament, com pot ser una lletra de canvi.

(410) Creditors per prestacions de serveis: ho són per la compra d’altres bénso serveis.

(411) Creditors, efectes comercials a pagar: documentats (lletres, pagarés...).Són deutes per les prestacions de serveis.

Exemple de compra de matèria primera

L’empresa RBB, dedicada a la fabricació de taulells, ha comprat 100 quilos d’argila per a laproducció de taulells per 500 AC. N’ha pagat una cinquena part al comptat i per a la restaha acceptat lletres a dos mesos.

L’empresa RBB comptabilitzarà:


Taula 2.1.

Deure Haver

(601) Compres de matèriaprimera

500

(400) Proveïdors 500

X


(570) Caixa 100

(401) Proveïdors, efectes comercials a pagar 400

Exemple de devolució de compra de mercaderies

L’empresa RBB, dedicada a la compravenda de material per a la construcció, que haviacomprat deu caixes de taulellets per un import total de 300 AC, en rebre el material es trobaque part de les caixes de taulells no són de la qualitat demanada i, per tant, retorna caixesper valor de 100 AC.

L’empresa RBB farà l’assentament següent:

Taula 2.2.

Deure Haver


(608) Devolucions de compres i operacions similars 100

(438) Avançaments de clients: quan els clients fan lliuraments en efectiu al’empresa a compte de subministraments futurs.

(465) Remuneracions pendents de pagament: per salaris.

(475) Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: pagaments d’impostos.

(476) Organismes de la Seguretat Social, creditors: pagament de quotes de laSeguretat Social.

2.2 Comptes deutors

Els comptes de realitzable són els que representen un dret de cobrament per algunacontraprestació efectuada.

Per vendes de mercaderies:

(430) Clients

(431) Clients, efectes comercials a cobrar: documentats (lletres, pagarés...)

Per vendes d’altres serveis:


(440) Deutors

(441) Deutors, efectes comercials a cobrar: documentats (lletres, pagarés...)

Per altres inversions financeres a curt termini:

(540) Inversions financeres a curt termini d’instruments de patrimoni

(542) Crèdits a curt termini

(544) Crèdits a curt termini al personal

(548) Imposicions a curt termini

Per salaris:

(460) Avançaments de remuneracions

Per organismes públics:

(470) Hisenda pública, deutora per diversos conceptes

(471) Organismes de la Seguretat Social, deutors

2.3 Lletra de canvi

Document en virtut del qual una persona, anomenada lliurador, ordena a unaltre, denominada lliurat, que pagui una quantitat determinada amb una datadeterminada i en una data indicada a l’ordre d’una tercera persona (prenedor,tenidor o beneficiari).

La lletra de canvi és un títol de crèdit pel qual el creditor o lliurador ordena aldeutor o lliurat que pagui una determinada quantitat a una persona concreta,que sol coincidir amb el creditor.

La lletra de canvi ofereix la possibilitat al lliurador de portar-la al descompte a unaentitat financera.

El descompte d’una lletra de canvi és quan el lliurador porta la lletra a unaentitat financera de manera que aquesta li avança l’import del nominal dela lletra menys el descompte en concepte d’interessos i comissions. Al seuvenciment l’entitat financera cobra l’import del nominal de la lletra al lliurat.

Els requisits de la lletra de canvi són:

1. Venciment: A la vista (el lliurat ha de pagar-la), a termini vista (pagar-laen la data determinada) i a data fixa (el lliurat té una pròrroga per pagar-la).


2. Endós: Consisteix a cedir el dret de cobrament a una altra persona.

3. Acceptació i pagament: Solament és indispensable quan el venciment és ala vista. El dia del venciment es presenta la lletra al cobrament.

Quan el document està signat i pagat, passa a poder del lliurat com a justificant depagament.

La lletra de canvi ha de tenir els següents elements:anvers i revers.

A l’anvers hi destacarem els següents elements (figura 2.1):

• Lloc de lliurament: Lloc en què es confecciona la lletra, si no hi consta esconsidera que és el domicili del lliurador.

• Moneda: Indicació de la moneda en què s’ha expressat el deute.

• Import de la lletra: amb xifres.

• Data d’emissió o lliurament, dia mes i any.

• Venciment: dia de pagament de la lletra. Pot ser:

– A dia concret, quan s’estableix una data determinada. És la formamés usual. Per exemple, venciment a data determinada: 20 de marçde 2005.

– A la vista, tal com el seu nom indica, es paga el dia que es presenta.Per exemple, la data de pagament es calcula a partir de la datad’acceptació.

– A un termini comptat des de la data, es calcula la data de vencimenta partir de la data de lliurament. Per exemple, a 30 dies de la data dellliurament.

• Nom del tenidor: persona que cobra al seu venciment la lletra de canvi.

• Import de la lletra: nominal de la lletra escrit amb lletres.

• Lloc de pagament: lloc en el que s’ha d’efectuar el pagament de la lletra.

• Número de compte corrent: es posaran els números corresponents alcompte corrent d’on procediran els diners per compensar el deute.

• Clàusules: espai reservat per posar clàusules si és necessari.

• Nom i domicili del lliurat: identificació i domicili del lliurat, és a dir, quipaga la lletra.

• Signatura, nom i domicili del lliurador: espai per a la signatura identifica-ció i domicili de qui ordena pagar la lletra. La signatura és imprescindible.

• Acceptació de la lletra: Signatura on el lliurat es compromet a pagar lalletra al venciment convingut.


Figura 2.1. Anvers de la lletra de canvi

Al revers han de figurar els següents elements (figura 2.2):

• Aval: clàusula en la qual l’avalista garanteix que la lletra serà pagada altenidor, ja que respon en cas d’impagament.Hi ha de constar:

– Nom de l’avalista– Data– Domicili de l’avalista– Signatura de l’avalista– Endós: espai consignat al primer endós. Hi ha de posar:

∗ Per pagar a l’endossatari (el que rep la lletra endossada).∗ Nom i domicili de l’endossant (el que tramita i lliura la lletra a un

tercer).∗ Zona del banc: espai en blanc reservat a altres operacions.

Figura 2.2. Revers de la lletra de canvi

Quan el lliurador vol cobrar una lletra abans del seu venciment pot negociar-la en el banc i aquest li exigirà un interès. Però a més el banc, per fer aquestafeina, cobra una comissió, que és generalment un tant per mil del nominal.

En el cas que el lliurador vulgui cobrar abans del venciment l’import líquid de lanegociació d’efectes serà:

Líquid = Nominal - Descompte comercial - Comissió


S’ha de tenir en compte que la repercussió de la comissió és a vegades més granque el que suposa el descompte, sobretot quan el període que es negocia és moltcurt.

2.3.1 Naixement comptable de la lletra de canvi

Els deutes de les operacions comercials es documenten amb factures on hi ha elvalor de l’operació i el venciment.

La lletra de canvi pot aparèixer en el mateix moment o més tard, de la mateixamanera que pot girar-se en la seva totalitat o part del deute.

Girar una lletra de canvi no suposa comptablement parlant cap alteració enl’estructura patrimonial de l’empresa, només implica canviar la formalització d’undeute, se substitueix un crèdit amb factura per un altre amb lletra de canvi.

Quan el deute està formalitzat amb una lletra de canvi, el seu cobrament legalmentestà més assegurat.

Els comptes que utilitzarem per girar efectes a clients o deutors per reflectir a lacomptabilitat les operacions amb efectes comercials són:

(431) Clients efectes comercials a cobrar.

(441) Deutors efectes comercials a cobrar.

(401) Proveïdors efectes comercials a pagar.

(411) Creditors efectes comercials a pagar.

Exemple de cobrament d’una lletra de canvi abans del venciment

Negociem amb el Banc X un efecte de 2.000 AC domiciliat en el Banc Z i el seu vencimentés de 30 dies. Sabent que el Banc X aplica el 9,5% per a negociacions a trenta dies i queles comissions són de 4 per mil per lletres domiciliades (mínim 3 AC).

Líquid = 2.000 - 2.000 0,095 30/360 - 2.000 4/1.000 = 1976.2

L’assentament comptable corresponent és:

Taula 2.3.

Deure Haver

(572) Bancs cte. ct. 1.976,2

(626) Serveis bancaris o similars 8,00

(665) Interessos descompte d’efectes 15,8

(431) Clients efectes comercials a cobrar 2.000

Lògicament el líquid de la negociació és més petit que el valor efectiu.

La lletra de canvi nosubstitueix la factura.


2.3.2 Cobrament de la lletra de canvi

Per comptabilitzar el cobrament de la lletra de canvi en comptes d’utilitzarel compte (431) Clients efectes comercials a cobrar, farem servir els següentscomptes que s’ajusten més a la imatge fidel que estableix el Pla general comptable:

(4310) Clients efectes comercials en cartera.

(4410) Deutors efectes comercials en cartera.

El procés és el següent, el lliurador posa la lletra en cartera i la presenta al seuvenciment en el lloc especificat per cobrar-la.

Exemple de vendes de mercaderies a crèdit

L’empresa ABC realitza una venda a crèdit de 8.400 AC.

L’assentament seria el següent:

Taula 2.4.

Deure Haver

(430) Clients 8.400

(700) Vendes de mercaderies 8.400

Passats 30 dies decideix substituir la totalitat del deute per una lletra de canvi.


Taula 2.5.

Deure Have

(4310) Clients efectes comercials en cartera 8.400

(430) Clients 8.400

Arribat al seu venciment cobra la lletra a través del banc:

Taula 2.6.

Deure Have

(572)Bancs 8.400

(4310)Clients efectes comercials en cartera 8.400


2.3.3 Descomptar la lletra en una institució financera per obtenirl’import abans del seu venciment

Descomptar una lletra de canvi consisteix a portar l’efecte a l’entitat financera,que anticiparà abans del venciment el nominal una vegada deduïda la comissióper la gestió de cobrament i els interessos corresponents pel temps que falta finsal venciment.

D’aquesta manera l’empresa disposa de liquiditat (diners) de manera immediataen no haver d’esperar-se a la data del venciment per fer-la efectiva.

Si arribat el venciment el lliurat no paga la lletra, l’entitat financera reclamaràl’import anticipat més les despeses generades pel retorn.

Els comptes a utilitzar en el descompte d’efectes són:

• (4311) Clients efectes comercials descomptats. On es recullen els deutesamb clients formalitzats amb lletres acceptades i que s’han descomptat.

• (4411) Deutors efectes comercials descomptats. On es recullen els deutesamb deutors formalitzats amb lletres acceptades i que s’han descomptat.

• (5208) Deutes per efectes descomptats. Recull els deutes a curt terminiamb entitats de crèdit pel descompte d’efectes.

• (665) Interessos per descompte d’efectes. Reflecteix els interessos en lesoperacions de descompte de lletres i altres efectes.

Exemple de vendes de mercaderies en què la forma de pagament és amb lletra decanvi

L’empresa ABC realitza una venda a crèdit de 6.300 AC.


Taula 2.7.

Deure Haver

430) Clients 6.300

700) Vendes de mercaderies 6.300

Passats 30 dies decideix substituir la totalitat del deute per una lletra de canvi.


Taula 2.8.

Deure Haver


(430) Clients 6.300


Exemple de vendes de mercaderies amb negociació d’efectes

L’empresa ABC realitza una venda a crèdit formalitzada amb una lletra de canvi de 2.000AC.

Taula 2.9.

Deure Haver


Vendes de mercaderies 2.000

Com que l’empresa necessita liquiditat decideix portar la lletra a descomptar al banc, 90dies abans del venciment, l’entitat financera anticipa l’import descomptant una comissió del0,40% i un interès del 4,25% anual.


Taula 2.10.

Deure Haver

(4311) Clients efectes comercials descomptats 2.000


X

(572) Bancs cte. corrent 1.970,75

(626) Serveis bancaris i similars 8,00

(665) Interessos per descompte d’efectes 21,25

(5208) Deutes per efectes descomptats 2.000

Arribat al venciment el client no paga la lletra, El banc carrega 150 AC de despeses dedevolució i protest contra el lliurador.

Taula 2.11.

Deure Haver

(5208) Deutes per efectes descomptats 2.000

(4311) Clients efectes comercials 2.000

9744 descomptatsCàrrec de 150 AC per part del banc per impagament de la lletra

Taula 2.12.

Deure Haver

(4315) Clients efectes comercials impagats 2.000

(626) Serveis bancaris i similars 150


Atès que els intents de cobrament no han estat positius, es comencen a tenir certs dubtessobre el pagament per part del client.


Taula 2.13.

Deure Haver

(436) Clients de dubtós cobrament X

4315) Clients efectes comercials impagats X

X

(694) Pèrdues per deteriorament de crèdits comercials X

(490) Deteriorament de valor de crèdits per operacionscomercials

X

En el cas que el client pagués:

Taula 2.14.

Deure Haver


X

(794) Reversió del deteriorament de crèdits comercials X

X

(4310) Clients efectes comercials en cartera X

(436) Clients de dubtós cobrament X

(769) Altres ingressos financers X

Altres operacions que es realitzen amb les lletres de canvi. La gestió decobrament

La gestió de cobrament és una gestió que consisteix a lliurar una remesa d’efectes auna entitat financera perquè realitzi les operacions de cobrament d’aquests efectes.

El compte que utilitzaríem seria el (4312) Efectes comercials en gestió decobrament.

Exemple de mercaderies cobrant amb efectes amb gestió de cobrament

S’envia una lletra de 985 AC i s’envia a gestió de cobrament.

Taula 2.15.

Deure Haver

(4312) Efectes comercials en gestió de cobrament 985

(4310) Efectes comercials en cartera 985


2.3.4 Problemàtica comptable del descompte d’efectes

La negociació de la lletra de canvi comporta que l’empresa obté l’efectiu de lalletra o pagaré abans del seu venciment. El banc anticipa a l’empresa l’importdel pagaré. Posteriorment, el banc cobra la lletra al client al seu venciment. Enrealitat, el banc fa un préstec a l’empresa durant el temps que transcorre entre ladata de descompte i la data de venciment del pagaré.

Els interessos i despeses de la gestió d’aquest préstec els cobra el banc a l’empresaper avançat i li abona una quantitat inferior al nominal del document.

Taula 2.16.

Descompte d’efectes Deure Haver

(4311) Efectes comercials descomptats x

(431) Efectes comercials per cobrar x

X

(572) Bancs cte. ct. x

(665) Interessos per descompte d’efectes i operacions defacturatge

x

(626) Serveis bancaris i similars x

(5208) Deutes per efectes descomptats x

El banc cobra el pagaré, al venciment

(5208) Deutes per efectes descomptats x

(4311) Efectes comercials descomptats x

De vegades l’empresa no negocia les lletres, sinó que les porta al banc en gestióde cobrament. En aquest cas, el banc no avança els diners a l’empresa.

Taula 2.17.

Gestió de cobrament Deure Haver

(4312) Efectes comercials en gestió de cobrament x

(431) Clients, efectes comercials a cobrar x

El banc cobra el pagaré, al venciment


(626) Serveis bancaris i similars x

(472) Hisenda pública, IVA suportat x

(4312) Efectes comercials en gestió de cobrament x

Les despeses per la gestió de la negociació d’efectes o pagarés porta IVA, ja queel banc solament ha fet una gestió de cobrament.


2.3.5 El pagaré

És un document que conté una promesa de pagament. La persona que l’emet(signant) es compromet a pagar una quantitat de diners a una altra que s’anomenabeneficiari o tenidor.

Es tracta d’un títol, igual com la lletra de canvi i el xec, i és regulat en els articles94 al 97 de la Llei 19/1985, canviària i del xec. Els elements personals del pagarésón:

• El signant: persona que emet el document i promet fer el pagament, ésl’obligat principal i directe.

• El beneficiari o tenidor: persona que rebrà l’import del pagaré. Pot ser lapersona a la qual el signant va prometre pagar o aquella que, a causa de lacirculació del pagaré, sigui la seva posseïdora legítima.

2.3.6 El xec

Un dels documents més utilitzats en les operacions comercials és el xec. El xecés un document formal en el qual qui l’expedeix (lliurador) ordena pagar a unbanc (lliurat) una quantitat determinada contra els fons que hi hagi disponiblesen el compte corrent bancari, a favor d’un creditor (tenidor). La seva correctacomplementació és essencial perquè sigui vàlid.

L’endós és una clàusula que serveix per transmetre el xec i s’ha de formalitzar enel seu revers mitjançant la fórmula: “Pagueu per aquest xec a”. També hi ha deconstar la signatura i la data en què es transmet.

En realitzar un endós es transfereix la propietat del document i, per tant, el dret afer-lo efectiu.

Segons la forma en què es fa referència a la persona que té dret a cobrar l’importdel xec, els xecs es poden classificar en:

1. Al portador: són xecs que porten escrita l’expressió al portador, i escaracteritzen pel fet que els pot cobrar qualsevol persona que els presenti alcobrament.

Els xecs al portador s’han de pagar a la persona física o jurídica que elspresenti al cobrament, i és transferible per endós.

2. Nominatiu: són aquells xecs que van destinats a una persona determinada, queés l’única que pot cobrar-lo o ingressar-lo en compte.

3. Barrat: es caracteritza perquè està travessat per dues línies diagonals pa-ral·leles, entre les quals s’escriu l’expressió “Banc i companyia” o bé l’abreviatura


“i Cia”. Aquest tipus de xec només es podrà cobrar mitjançant l’abonament encompte corrent del tenidor. La finalitat de barrar un xec és la d’evitar que el puguincobrar persones diferents a aquelles a favor de les quals s’ha estès.

4. Barrat general: entre les dues barres no hi ha cap designació, o només “Banci Cia.” O algun altre terme equivalent.

5. Barrat especial: entre les dues barres hi ha el nom d’algun banc en especial.El lliurat només podrà pagar el xec en el banc especificat.

6. Xec conformat: és aquell en el qual l’entitat de crèdit manifesta que totes lesdades ressenyades són conformes i que, durant el període indicat, pot ser satisfet.Aquest fet implica que la quantitat indicada en el document queda bloquejada en elcompte corrent del lliurador fins la data en què la conformitat és vàlida. Aquestaconformitat se sol consignar en el dors del xec pel banc o entitat de crèdit i had’incloure la data fins a la qual aquesta clàusula és vàlida. S’utilitza molt per a ferpagaments de quantitats elevades i no haver de portar efectiu.

7. Xec bancari: una altra manera de disposar dels fons dipositats en un comptebancari és sol·licitant al banc que estengui un xec bancari.

El banc o entitat de crèdit l’expedeix i retira del compte l’import del xec, aquestfet ofereix la garantia que sempre es pagarà. El banc cobra una comissió per lagestió que realitza. Hi figuren els següents apartats:

• Dades identificatives del banc o caixa: codi de l’entitat (quatre dígits), codide l’oficina o sucursal (quatre dígits), dígit de control de l’entitat i oficina(dos dígits), núm. de compte (deu dígits).

• Import expressat en xifres.

• Designació del beneficiari.

• Import del xec expressat en lletra.

• Lloc i data d’emissió (el dia i el mes s’han de consignar en lletra).

• Número correlatiu corresponent al xec.

• Signatura del lliurador.

• Zona destinada a impressió magnètica.

• A més a més, els talonaris de xecs disposen, al començament o al final,d’un fullet que fa la funció de matriu, on es van enregistrant les operacionsde pagament realitzades per tal que en quedi constància.

La diferència que hi ha entre un xec conformat i un xec bancari és que el conformatel fa el lliurador, i el xec bancari el fa l’entitat financera.Un xec sense signar no tévalidesa.


2.3.7 El rebut

El rebut és un document justificatiu del lliurament d’una determinadaquantitat de diners. L’expedeix el venedor per al comprador quan aquestli paga l’import degut.

Normalment, els rebuts formen part d’un talonari del qual es desprenen, i quedaal mateix talonari una còpia de les dades, que serveix de comprovant a l’emissor.

Moltes vegades els pagaments es domicilien en una entitat bancària, per la qualcosa es fa necessària l’autorització per part del titular del compte, on a partird’aquell moment s’efectuaran els pagaments.

Els elements bàsics que componen un rebut són:

• Dades identificatives de l’emissor del rebut (el venedor).

• Número del rebut, que ha de ser correlatiu.

• Localitat d’emissió.

• Import del rebut expressat en xifres.

• Data d’emissió.

• Venciment: data en què s’ha de pagar el rebut.

• Breu exposició de la causa del pagament.

• Si el pagament no és en efectiu, dades de l’entitat bancària i número decompte on es domicilia el pagament.

• Nom i domicili de la persona obligada al pagament (el comprador).

• Nom, signatura i segell de qui rep els diners.

2.4 Les operacions de tresoreria i finançament

Les operacions de tresoreria i finançament són les que realitza l’empresa que tenena veure amb els cobraments i els pagaments i que afecten els fluxos monetarisde l’empresa. Per realitzar els cobraments i els pagaments l’empresa ho fa dediferents maneres:

1. En efectiu. Quan el cobrament o el pagament es fa en moneda o bitllets de curslegal. Es pot fer en euros o en moneda estrangera. A l’hora de comptabilitzar-hos’ha d’utilitzar el compte (570). Caixa


2. Transferència bancària. A l’hora de realitzar una transferència bancàriahi intervenen tres persones físiques o jurídiques: la persona que ordena latransferència (ordenant), la persona que rep la transferència (beneficiari) i l’entitatfinancera o entitats financeres de l’ordenant i del beneficiari.

La transferència bancària consisteix a fer el pagament o el cobrament a travésde l’entitat financera, es produeix un traspàs de fons d’un compte bancari aun altre.

3. Domiciliació bancària . Normalment es realitzen les domiciliacions bancàriesen el pagament de determinats subministraments com poden ser llum, aigua, gas,telèfon. A l’hora de comptabilitzar-ho s’utilitza el compte (572) Bancs cte. ct.

4. Targetes bancàries. Darrerament són un mitjà habitual de pagament cobra-ment. N’hi ha de tres tipus:

• De dèbit: La quantitat a cobrar o a pagar s’anota automàticament en elcompte bancari.

• De crèdit: Es posa a disposició del client una determinada quantitat dediners. El client en pot disposar una quantitat variable i la pot tornar aterminis establerts. L’exemple més conegut és la targeta Visa.

• Targetes moneder: També tenen el nom de moneders electrònics. Sóntargetes amb un xip incorporat que permet recarregar-les en un caixerautomàtic i realitzar els pagaments.

5. Gir postal. És l’enviament de diners a través del correu. A través d’aquestprocediment una persona física o jurídica lliura una quantitat de diners a l’oficinade correus especificant, que és la persona destinatària. La domiciliació bancàriaconsisteix en el fet que una persona física o jurídica autoritza la seva entitatfinancera a realitzar determinats càrrecs al seu compte bancari.

6. Contra reemborsament. Es fa servir en la venda per correu, a les vendesrealitzades per telèfon o per Internet. Consisteix a pagar les mercaderies en elmoment de rebre-les.

7. Targetes d’establiments comercials. Els establiments comercials o lesgrans superfícies emeten les seves pròpies targetes de pagament. Quasi semprepermeten el pagament ajornat. Una de les raons de la creació d’aquestes targetesés aconseguir la fidelització del client.

2.4.1 Altres operacions amb entitats financeres

A més de les operacions de tresoreria i finançament (en efectiu, transferència ban-cària, domiciliació bancària, targetes bancàries, gir postal, contra reemborsament


i targetes d’establiments comercials) ja comentades, les entitats financeres tambéintervenen en les següents operacions:

1. Crèdits i préstecs a curt termini. Són aquells préstecs o crèdits el vencimentdels quals és inferior a un any.

2. Préstecs a llarg termini. Són aquells préstecs obtinguts d’entitats financeresel venciment o devolució dels quals s’ha de realitzar en un termini superior a unany.

3. Emprèstits. Són grans préstecs que es divideixen en parts alíquotes que rebenel nom d’obligacions. Aquesta divisió permet que un gran nombre de personespuguin adquirir-les i convertir-se en prestadors.

La conciliació bancària consisteix a conciliar les dades que figuren al’extracte bancari amb les dades reflectides en el llibre de bancs per veureles diferències existents i corregir-les. La conciliació bancària és una einade control per a l’empresa.

Les diferències entre l’extracte bancari i el llibre de bancs són per:

• Retards en el registre d’algunes operacions per falta d’informació.

• Registres per un import diferent al correcte.

• Omissió d’algun registre.

• Errors de càlcul en el llibre registre de bancs.

Els passos per a la conciliació són els següents:

• Comparar l’extracte de bancs amb el llibre registre de bancs.

• Identificar les diferències existents entre el llibre registre de bancs i l’extrac-te de bancs i establir de quina classe de diferència es tracta.

• Realitzar la conciliació per tenir els saldos iguals. Per realitzar aquestaconciliació és indiferent partir del saldo de l’extracte bancari per arribaral saldo del llibre registre de bancs o de forma contrària.

• Registrar les diferències. Si es tracta de diferències que es compensaran alllarg del temps no és necessari fer cap registre. Però si són diferències decaràcter permanent, s’ha de fer l’assentament corresponent.

2.4.2 Operacions de facturatge

És un contracte mitjançant el qual una empresa (empresa de facturatge) adquireixla facturació d’una altra empresa, avançant-li el pagament d’aquestes factures,


nominal menys del descompte (interessos + despeses). L’empresa de facturatgepot assumir o no el risc de morosos:

1. L’empresa de facturatge assumeix el risc d’impagament. En aquest cas,l’empresa dóna de baixa el dret de cobrament. L’anomenarem facturatge senserecurs.

Taula 2.18.

Facturatge sense recurs Deure Haver

(572) Bancs compte corrent x


x

(430) Clients x

2. L’empresa de facturatge no assumeix el risc d’impagament. L’anomenaremfacturatge amb recurs.

Taula 2.19.

Facturatge amb recurs Deure Haver

Negociem la factura

(432) Clients, operacions de facturatge x

(431) Clients x

L’empresa de facturatge ens avança els diners del client



x

(5209) Deutes per operacions de facturatge x

L’empresa de facturatge cobra la factura del client

(5209) Deutes per operacions de facturatge x

(432) Clients, operacions de facturatge x

2.5 Altres operacions amb creditors i deutors comercials

Les operacions comercials que realitza l’empresa no són totes de tipus estàndard,si no que es donen particularitats que el Pla General Comptable intenta registrar.

Estem parlant d’avançaments a compte de futures compres que es poden fer aproveïdors, o bé avançaments que ens poden fer els clients sobre les futures vendes.Aquests avançaments reben el nom de bestretes.


2.5.1 Bestretes a proveïdors i de clients

Es produeix quan els proveïdors exigeixen una bestreta abans del lliurament de lesmercaderies i quan el client fa bestretes als seus proveïdors.

En els casos anteriors sempre s’ha de comptabilitzar amb IVA (si la bestreta portal’IVA inclòs caldrà desglossar-lo).

La comptabilització de la bestreta de clients és:

Taula 2.20.

Bestreta de clients Deure Haver


(438) Avançaments de clients x

(477) Hisenda pública, IVA repercutit x

En lliurar la mercaderia i fer la factura

(430) Clients x

(438) Avançaments de clients x

(700) Vendes de mercaderies x

(477) Hisenda pública, IVA repercutit x

Exemple d’avançament de clients

Un client sol·licita una comanda de mercaderies per un import de 3.400 AC, més el 21%d’IVA. Ens fa una transferència de 726 AC (IVA inclòs del 21%).

Taula 2.21.

Avançament a la comanda Deure Haver

(572) Bancs compte corrent 726

(438) Avançaments de clients 600

(477) Hisenda pública, IVA repercutit 126

En lliurar la mercaderia i fer la factura

(430) Clients 3.388

(438) Avançaments de clients 600

(700) Vendes de mercaderies 3.400

(477) Hisenda pública, IVA repercutit 588

Atenció:

3.400 - 600 = 2.800 × 21% d’IVA = 588 AC

Havíem cobrat l’IVA corresponent a la bestreta en l’assentament anterior.

La comptabilització de la bestreta a proveïdors és:


Taula 2.22.

Bestreta a proveïdors Deure Haver

(407) Avançaments a proveïdors x



En rebre la mercaderia amb la factura

(600) Compres de mercaderies x


(400) Proveïdors x

(407) Avançaments a proveïdors x

Exemple de bestreta a proveïdors

L’empresa fa una comanda de mercaderies a un proveïdor per un import de 4.300 AC, mésel 21% d’IVA i avança 700 AC.

Taula 2.23.

Avançament a la comanda Deure Haver

(407) Avançaments a proveïdors 700

(472) Hisenda pública, IVA suportat 147

(572) Bancs compte corrent 847

En rebre la mercaderia amb la factura

(600) Compres de mercaderies 4.300


(400) Proveïdors 4.356

(407) Avançaments a proveïdors 700

Atenció: 4.300 – 700 = 3.600 x 21% d’IVA = 756 AC

Havíem pagat l’IVA corresponent a la bestreta en l’assentament anterior.

2.6 Deteriorament de valor de crèdits per operacions comercials

El deteriorament és la conseqüència de l’aplicació del principi de prudència, queindica que caldrà tenir en compte tots els riscos tan aviat como es coneguin.

Si es tenen dubtes de cobrament s’han d’efectuar les correccions valorativesnecessàries: el compte (490) Deteriorament de valor de crèdits per operacionscomercials recull l’import de les correccions valoratives per deteriorament decrèdits incobrables.

En el balanç de situació, el compte (490) se situarà en l’actiu corrent, sota elcompte de Clients, amb signe negatiu.


Quan l’empresa qualifiqui raonablement de cobrament difícil el saldo d’un client,el comptabilitzarà en el compte (436) Clients de cobrament dubtós.

Taula 2.24.

Diari Deure Haver

(436) Clients de cobrament dubtós x

(436) Clients x

X

(694) Pèrdues per deteriorament de crèdits per operacionscomercials

x


x

Si l’empresa finalment cobra el saldo del client, haurà de fer la reversió de lacorrecció efectuada, amb abonament al compte (794) Reversió del deterioramentde crèdits per operacions comercials.

Taula 2.25.

Diari Deure Haver



X


x

(794) Reversió del deteriorament de crèdits per operacionscomercials

x

Si l’empresa finalment dóna per perdut o considera irrecuperable el saldo delclient:

Taula 2.26.

Diari Deure Haver

(650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables x


X


x

(794) Reversió del deteriorament de crèdits per operacionscomercials

x

Exemple de deteriorament del valor del crèdit per operacions comercials

1. Es considera de cobrament dubtós el saldo d’un client, per un import de 3.500 AC.

2. L’empresa considera irrecuperable el crèdit sobre el client anterior.


Taula 2.27.

Diari Deure Haver

1

(436) Clients de cobrament dubtós 3.500

(430) Clients 3.500

X

(694) Pèrdues per deteriorament de crèdits peroperacions comercials

3.500


3.500

2

(650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables 3.500

(436) Clients de cobrament dubtós 3.500

X


3.500

(794) Reversió del deteriorament de crèdits peroperacions comercials

3.500

2.7 Deteriorament de les existències

Els comptes del subgrup (69) recullen les pèrdues reversibles, és a dir, que espoden recuperar.

Totes les correccions valoratives per deteriorament es doten amb càrrec a comptesde despeses recollits en aquest grup.

El PGC estableix que, quan el valor net realitzable de les existències és inferior alseu preu d’adquisició o el seu cost de producció, cal fer les correccions valorativesoportunes:

Valor de les existències al final de l’exercici > valor de mercat de lesexistències

El compte (390) Deteriorament de valor de les mercaderies serveix per posar demanifest, al final de l’exercici, les pèrdues produïdes però que encara no s’hanrealitzat.


Taula 2.28.

Operacions de pretancament Deure Haver

(693) Pèrdues per deteriorament d’existències x

(390) Deteriorament de valor de les mercaderies x

Al final de l’exercici següent farem la reversió i en aquesta mateixa data escomptabilitzarà el nou deteriorament, si s’escau.

Taula 2.29.


(390) Deteriorament de valor de les mercaderies x

(793) Reversió del deteriorament d’existències x

Si la depreciació fos irreversible, s’ha de tenir en compte aquesta circumstànciaen valorar les existències. Es tindrà en compte en el moment de comptabilitzar elvalor final de les existències.

Taula 2.30.


Regularització de mercaderies

(610) Variació d’existències de mercaderies x

(300) Mercaderies x

X

(300) Mercaderies x

(610) Variació d’existències de mercaderies x

Exemple de deteriorament

En finalitzar l’exercici comptable de (X-1) d’una empresa tenim al magatzem existències demercaderies que van tenir el preu d’adquisició següent: 100 caixes a 35 AC/caixa. El valorde mercat de les existències és de 2.900 AC.

Taula 2.31.


Any (X-1)

(693) Pèrdues per deteriorament d’existències 600

(390) Deteriorament de valor de les mercaderies 600

Al final de l’exercici (X), el valor de les existències és de 2.300 AC. El valor de mercat de lesexistències és de 2.500 AC.


Taula 2.32.


Any (X)


(793) Reversió del deteriorament d’existències 600

Al final de l’exercici (X), el valor de les existències és de 2.300 AC. El valor de mercat de lesexistències és de 2.000 AC.

Taula 2.33.


Any (X)


(793) Reversió del deteriorament d’existències 600

X

(693) Pèrdues per deteriorament d’existències 300


2.8 Retencions

El compte (473) Hisenda pública, retencions i pagaments a compte són lesquantitats que es retenen a l’empresa i els pagaments que efectua l’empresa acàrrec d’impostos.

El compte (4751) Hisenda pública, creditora per retencions practicades és l’importde les retencions tributàries efectuades pendents de pagament a la Hisenda pública.

Exemple de retencions

1. El banc abona al compte de l’empresa 300 AC corresponents als interessos trimestralsdel compte corrent. La retenció és del 19%.

2. Un bufet d’advocats passa una factura de 2.400 AC, més el 21% d’IVA, a l’empresa perun servei d’assessorament que li ha prestat. L’empresa paga després de fer una retenciódel 15% a compte de l’IRPF.


Taula 2.34.

Diari DEURE HAVER

1

(572) Bancs cte. ct. 300

(473) Hisenda pública, retencions i pagaments acompte

70,37

(769) Altres ingressos financers 370,37

2

(623) Serveis de professionals independents 2.400


(4751) Hisenda pública, creditora per retencionspracticades

360

(410) Creditors per prestacions de serveis 2.544


3. Immobilitzat i fons de finançament

Per portar a terme la seva activitat, les empreses disposen d’una sèrie de béns ladurada dels quals supera l’exercici econòmic i serveix per a la producció dels bénsque són objecte de l’explotació.

L’immobilitzat és el conjunt d’elements del patrimoni destinats a servir deforma duradora (llarg termini) l’activitat de l’empresa.

Exemples d’immobilitzat són: una màquina, un edifici, un ordinador, una furgo-neta, una patent, una marca.

L’immobilitzat forma part de l’actiu de l’empresa i s’utilitza per al desenvolupa-ment de la seva activitat i forma part del balanç.

La vida útil de l’immobilitzat és el nombre d’anys que s’espera que aquestsactius puguin funcionar.

3.1 Immobilitzat no financer

Els elements de l’actiu es divideixen en dos grans grups, actiu corrent i actiu nocorrent en funció del temps que es preveu, que aquests béns o drets, romanguin enl’empresa. En general, l’actiu corrent està format pels actius que es convertiranen efectiu durant l’anomenat cicle d’explotació de l’empresa (entès aquest comel període que passa des que es compren matèries primeres fins que es cobra declients). Per a la gran majoria d’empreses aquest cicle dura menys de 12 mesos.

Tot aquell actiu que no pugui classificar com a corrent tindrà consideració d’actiuno corrent. Com a norma general componen aquest grup d’actius tots aquellsbéns i drets que s’estima van a romandre en l’empresa un llarg període de temps iajudaran a l’empresa a desenvolupar la seva activitat.

Per tant, l’immobilitzat comprèn els elements del patrimoni destinats a servir deforma duradora en l’activitat de l’empresa. Està format pel que el PGC denominaActiu no corrent, que recull en el grup 2.L’actiu no corren està format per:

(20) Immobilitzacions intangibles. És tot aquell actiu que és identificable, técaràcter no monetari i manca d’aparença física.

L’immobilitzat intangible representa el conjunt d’elements patrimonials de na-turalesa no tangible (material) amb una via útil estimada superior a un any.

La durabilitat del’immobilitzat també rep elnom de vida útil.


La característica principal d’aquests elements d’immobilitzat és que compleixialmenys un dels dos requisits següents:

1. Ser separable, és a dir, que l’empresa el pugui vendre o cedir en arrendamentper a fer-ne l’explotació.

2. Que hagi sorgit de drets legals o contractuals.

Exemples d’immobilitzat intangible

• Patents concedides o adquirides sobre processos investigats amb èxit.

• Marques registrades per comercialitzar productes.

• Concessions administratives per l’explotació de béns públics.

• Drets d’autor i capçaleres de diaris.

• Franquícies.

• Programes informàtics comprats o desenvolupats a l’empresa...

(21) Immobilitzacions materials. Són aquells elements patrimonials tangibles,mobles o immobles, que formen part del patrimoni de l’empresa i que col·laborenen el desenvolupament de l’activitat d’aquesta.

L’immobilitzat material representa el conjunt d’elements patrimonials de caràctertangible de llarga durada.

Exemples d’immobilitzat material

• Terrenys i béns naturals: solars urbans, construïts o no, finques rústiques, mines, pedreres...

• Edificis I altres construccions: Construccions fabrils, naus, magatzems, locals comercials...que l’empresa utilitza per a la seva activitat.

• Maquinària, instal·lacions, utillatge i recanvis: Conjunt de màquines i instal·lacionsnecessàries per a la transformació o elaboració de productes que són objectes de l’activitatde l’empresa.

• Elements de transport: vehicles necessaris per al funcionament de l’empresa.

• Mobiliari i estris: Conjunt de mobiliari, matèria i equips d’oficines.

• Equips per a processos d’informació: ordinadors i instal·lacions informàtiques associades.

(22) Inversions immobiliàries. Estan formades per actius no corrents que siguinimmobles i que es tinguin per obtenir rendes i plusvàlues. Els fluixos d’efectiu de-rivats d’aquestes inversions immobiliàries són independents de l’activitat normalde l’empresa.

Exemple d’inversió immobiliària

Una empresa dedicada a la comercialització de llibres pot tenir en propietat naus industrialsque dedica a llogar a terceres persones.

(24,25 i 26) Inversions financeres a llarg termini. És qualsevol actiu que sigui:un instrument de patrimoni d’una altra empresa, o que suposi un dret contractuala rebre efectiu o un altre actiu financer...


Totes les empreses necessiten proveir-se d’una sèrie de béns i drets que esmantinguin molt de temps a les pròpies empreses per tal de dur a terme la sevaactivitat. L’adquisició d’aquests elements patrimonials es denomina inversió.

Per adquirir els béns duradors l’empresa necessita diners. Aquests béns formaranpart de la infraestructura de l’empresa durant diversos exercicis econòmics, ambl’objectiu d’obtenir un benefici com a conseqüència de la seva utilització.

Entre els actius financers podem destacar:

• efectiu i equivalents

• crèdits per a operacions comercials

• crèdits a tercers

• valors adquirits a altres empreses

• altres actius financers com poden ser crèdits al personal, fiances i dipòsitsconstituïts...

3.1.1 Diferències entre despesa i inversió

No hem de confondre una inversió amb una despesa perquè, encara que tots dosconceptes signifiquin una sortida de diners de tresoreria o un augment de lesobligacions de pagament de l’empresa, quan es fa una inversió augmenta l’actiuno corrent de l’empresa i quan es produeix una despesa s’adquireixen béns o esconsumeixen serveis per al desenvolupament quotidià de l’activitat empresarial(subministraments, reparacions...) que no s’arriben a incorporar al patrimoni.

En el moment de l’adquisició, els béns d’immobilitzat es valoraran al preu d’adqui-sició, que inclou, a més del preu de compra (un cop deduïts els descomptes), totesles despeses necessàries que s’hagin d’efectuar fins a posar-los en funcionament:despeses d’instal·lació, muntatge, transport...

Les despeses financeres produïdes abans de posar en funcionament l’immobilitzatno s’inclouran en el preu d’adquisició si el període de temps que l’empresa utilitzaperquè l’immobilitzat estigui en condicions de funcionament és superior a un any.

Els deutes originats per la compra d’elements d’immobilitzat no financer esrecolliran en els comptes següents:

• (523) Proveïdors d’immobilitzat a curt termini

• (525) Efectes a pagar a curt termini (documentats: lletres de canvi, paga-rés...)

Els drets originats per la venda d’immobilitzat es recolliran en els comptessegüents:


• (543) Crèdits a curt termini per alienació d’immobilitzat

• (5431) Efectes a cobrar a curt termini (documentats: lletres de canvi,pagarés...)

Exemple de compra d’immobilitzat

L’empresa compra una màquina per 225.000 AC, més el 21% d’IVA. La factura reflecteix lesdespeses següents:

• transport: 300 AC

• muntatge a la fàbrica: 1.200 AC

Es pagarà al comptat.

Taula 3.1. Comptabilització de compra d’immobilitzat

Diari Deure Haver

(213) Maquinària 226.500

(472) HP, IVA suportat 47.565

(523) Proveïdors d’immobilitzat a curt termini 274.065

X


(572) Bancs cte. ct. 274.065

3.2 L’amortització de l’immobilitzat

Tots els béns de què disposa una empresa tenen, al llarg del temps, una depreciacióprogressiva i irreversible de valor. Aquesta pèrdua de valor es pot produir com aconseqüència de diferents motius:

• pel pas del temps

• per l’ús del bé

• a causa del desenvolupament tecnològic

Tenint en compte que un dels objectius de la comptabilitat és mostrar la imatgefidel del patrimoni, el més lògic seria registrar aquestes pèrdues de valor a mesuraque es van produint.

L’amortització és la comptabilització de la pèrdua de valor d’un bé al finalde cada exercici econòmic.


Per comptabilitzar les amortitzacions, el PGC estableix la utilització d’un comptede despeses (68_) i, com a contrapartida, un compte corrector del grup 2 (actiu nocorrent).

Aquest compte corrector figurarà a l’actiu no corrent del balanç, minorant (restant)la partida en què es comptabilitzi l’element patrimonial corresponent (grup 28 delPGC).

Es registra una despesa, però no es comptabilitza una sortida de diners detresoreria; això significa que l’empresa, mitjançant l’amortització, està estalviantper tal que, quan el bé deixi de ser funcional per a l’empresa, en pugui adquirirun altre de les mateixes característiques sense necessitat de recórrer a fonts definançament aliè.

Per calcular la quantitat per la qual amortitzarem un bé al final de l’exercicieconòmic, utilitzarem el mètode lineal, que consisteix a amortitzar el bé enquantitats iguals durant la seva vida útil, és a dir:

Quota d′amortitzacio =preu d′adquisicio− valor residual

Num. d′anys de vida util

El valor residual d’un actiu és l’import que l’empresa estima que podriaobtenir en el moment actual per la seva venda o una altra forma de disposició,una vegada deduïts els costos de venda, tenint en compte que l’actiu haguésassolit l’antiguitat i altres condicions que s’espera que tingui al final de laseva vida útil.

Exemple d’amortització d’un immobilitzat material

L’empresa disposa d’un element de transport valorat en 33.000 AC, que amortitza linealmentdurant vuit anys. Abans de fer l’assentament comptable, hem de saber quina és la quotad’amortització que correpon a aquest any.

L’enunciat ens diu que l’element d’immobilitzat té un valor de 33.000 AC, i una vida de 8 anys,per tant:

Com que no ens diu res del valor residual, en aquest cas és zero, si estigues vallorat enuna determinada quantitat l’hauriem de restar del valor de l’element d’immobilitzat

Quota d’amortització = 33.000/8 = 4.125 AC

4.125 AC serà la quantitat que amortitzarem durant aquest any.

L’assentament comptable corresponent serà el reflectit a la taula:

Taula 3.2. Amortització d’immobilitzat

Assentament d’amortització Deure Haver

(681) Amortització de l’immobilitzat material 4.125

(2818) AA d’elements de transport 4.125

El compte d’amortització acumulada (28) de l’immobilitzat material, és un compte creditor,però en els Balanços, tant l’inicial com el final, anirà a l’Actiu immediaatament després delseu compte d’immobilitzat correponent però en sigune negatiu.


Taula 3.3.

Balanç de situació final

Actiu

Actiu no corrent

Immobilitzat material 28.875

(218) Elements de transport 33.000

(2818) AA d’elements de transport (4.125)

3.2.1 Immobilitzat material en curs

L’immobilitzat material en curs està format per una sèrie de comptes que recullenimmobilitzat material en període d’adaptació, construcció o muntatge.

Aquests actius no s’amortitzen fins que passen a ser immobilitzats acabats.

Exemple d’amortització d’immobilitzat material en curs

a) Avancem amb un xec de 3.630 AC (IVA inclòs), a compte de la compra d’un programainformàtic. Passats uns dies el proveïdor anterior ens lliura el programa informàtic que téun preu de 15.300 AC (IVA a part). Deixem a deure l’import restant.

b) Comencem a construir una màquina amb els nostres mitjans. Durant el primer semestresatisfà les despeses següents per la seva fabricació:

• materials: 9.500 AC

• despeses de personal: 7.433 AC

Durant el segon trimestre satisfà:

• materials 5.300 AC

• despeses de personal: 3.370 AC

Al final del trimestre la màquina està acabada i posada en funcionament. (IVA de l’operació21 %)


Taula 3.4. Comptabilització d’immobilitzat

Diari Deure Haver

a

(209) Avançaments per a immobilitzacions intagibles 3.000

(472) HP, IVA suportat 630


X


(572) Bancs cte. ct. 3.630

X

(206) Aplicacions informàtiques 15.300


(299) Avançaments per a immobilitzacions intangibles 3.000


b

Primer trimestre

(602) Compres d’altres aprovisionaments 9.500



(572) Bancs cte. ct. 18.928

31/03

(233) Maquinària en muntatge 18.928

(733) Treballs efectuats per a l’immobilitzat material encurs

18.928

Segon trimestre

(602) Compres d’altres aprovisionaments 5.300



(572) Bancs cte. ct. 9.783

31/06


(233) Maquinària en muntatge 18.928

(731) Treballs efectuats per a l’immobilitzat material 9.783


3.3 Alienació de l’immobilitzat material (baixa de l’immobilitzat)

A l’hora de comptabilitzar l’alienació d’un immobilitzat material, s’hauran deseguir els passos següents:

• càlcul del valor comptable,

• càlcul del benefici o la pèrdua,

• comptabilització de l’operació de venda.

Valor comptable = valor d’adquisició – valor del compte d’amortitzacióacumulada

Exemple de valor comptable

El valor comptable dels elements de transport del balanç següent és:

Taula 3.5. Balanç final

Balanç de situació final

Actiu

Actiu no corrent

Immobilitzat material 28.875

(218) Elements de transport 33.000

(2818) AA d’elements de transport (4.125)

Valor comptable: 33.000 – 4.125 = 28.875 AC

Exemple de venda d’un immobilitzat material

L’empresa ven mobiliari per 2.500 AC amb un IVA del 21%. El preu d’adquisició del mobiliarianterior és de 5.300 AC i la seva amortització acumulada és de 3.200 AC. El cobraments’efectua la meitat al comptat i l’altra meitat, la deixa a deure.

Taula 3.6. Comptabilització de venda d’immobilitzat

Diari Deure Haver

(2816) AA de mobiliari 3.200

(543) Crèdits a curt termini per alienació d’immobilitzat 1.512,50

(572) Bancs cte. ct. 1.512,50

(216) Mobiliari 5.300

(477) HP, IVA repercutit

(771) Beneficis procedents de l’immobilitzat intangible 400

L’IVA repercutit de la venda del mobiliari es calcula sobre l’import de la venda.


3.3.1 Pèrdues extraordinàries de l’immobilitzat

Hi ha una sèrie de fets extraordinaris (inundacions, incendis...) que poden afectardirectament algun dels elements de l’immobilitzat material, de manera que perditotalment el seu valor. En aquest cas, es produeix una pèrdua del mateix importque el valor comptable del bé.

Com a conseqüència d’aquest fet, haurem de donar de baixa el bé en la nostracomptabilitat i anotar la pèrdua que s’ha produït al compte (678) Despesesexcepcionals.

Exemple de pèrdues extraordinàries

L’empresa pateix un incendi:

1. Unes taules i cadires s’han de llençar.

2. Un ordinador deixa de funcionar.

La informació comptable de l’empresa és:

• (216) Mobiliari: 194.345 AC

• (2816) AA de mobiliari: 133.218 AC

• (217) Equips per a processos d’informació: 11.000 AC

• (2817) AA d’equips per a processos d’informació: 9.340 AC

Taula 3.7. Comptabilització d’immobilitzat

Diari Deure Haver

(2816) AA de mobiliari 133.218

(678) Despeses excepcionals 61.127

(216) Mobiliari 194.345

X

(2817) AA d’equips per a processos d’informació 9.340

(678) Despeses excepcionals 1.660

(217) Equips per a processos d’informació 11.000

3.3.2 Comptes de PGC de l’immobilitzat i la seva valoració

El Pla general de comptabilitat reserva el grup 2 per a l’actiu no corrent, és a dir,per a l’immobilitzat, i el defineix de la manera següent: l’immobilitzat comprènels actius destinats a servir de manera duradora en les activitats de l’empresa,incloent-hi les inversions financeres de venciment, venda, alienació o realització,la permanència a l’empresa dels quals s’espera que sigui d’un termini superior aun any.


(20) Immobilitzacions intangibles. És l’immobilitzat format per béns intangiblesi drets susceptibles de valoració econòmica, la permanència o durabilitat al’empresa dels quals és superior a un any. S’inclou en aquest grup l’import satisfetper l’ús de programes informàtics i les despeses de desenvolupament de pàginesweb, sempre que la utilització estigui prevista durant diversos exercicis.

(200) Recerca. És la indagació original i planificada que persegueix descobrirnous coneixements i una comprensió superior dels existents en els terrenyscientífic o tècnic.

El moviment és el següent:

• S’ha de carregar per l’import de les despeses que hagin de figurar en aquestcompte, amb abonament al compte 730.

Taula 3.8. Comptabilització de la recerca

Deure Haver

(200) Recerca X

(730) Treballs efectuats pel material intangible X

• S’ha d’abonar per la baixa de l’actiu, en el cas que hi hagi dubtes raonablessobre l’èxit tècnic o la rendibilitat del projecte, amb càrrec al compte 670.

Taula 3.9. Comptabilització de baixa d’un actiu

Deure Haver

(670) Pèrdues procedents de l’immobilitzat intangible X

(200) Recerca X

(201) Desenvolupament. És l’aplicació concreta dels èxits obtinguts de la recercao qualsevol altre tipus de coneixement científic a un pla o disseny en particularper a la producció de materials, productes, mètodes, processos o sistemes nous, osubstancialment millorats, fins que s’inicia la producció comercial. El movimentés el següent:

• S’ha de carregar per l’import de les despeses que hagin de figurar en aquestcompte, amb abonament al compte 730.

• S’ha d’abonar per la baixa de l’actiu, si s’escau, amb càrrec al compte 670.Pels resultats positius, si s’escau, inscrits en el registre públic corresponent,amb càrrec al compte 203 o 206 segons el procediment.

(203) Propietat industrial. En aquest compte es comptabilitza l’import satisfetper la propietat o pel dret de l’ús o la concessió de l’ús de les diferents mani-festacions de la propietat industrial, en els casos en què, per les estipulacionsdel contracte, les hagi d’inventariar l’empresa adquirent. Aquest concepte inclou,entre altres, les patents d’invenció, els certificats de protecció de models d’utilitatpública i les patents d’introducció. El moviment és el següent:


• S’ha de carregar:

– Per l’adquisició a altres empreses, amb abonament, generalment, acomptes del subgrup 57.

– Pels resultats de desenvolupament positius i inscrits en el registrepúblic corresponent, amb abonament al compte 201.

– Pels desemborsaments exigits per a la inscripció en el registre corres-ponent, amb abonament, generalment, a comptes del subgrup 57.

• S’ha d’abonar per les alienacions i en general per la baixa de l’actiu, ambcàrrec, generalment, a comptes del subgrup 57 i, en cas de pèrdues, alcompte 670.

(205) Drets de traspàs. És l’import satisfet pels drets d’arrendament de locals,en què l’adquirent i el nou arrendatari subroguen els drets i les obligacions deltransmissor derivats d’un contracte anterior.


• S’ha de carregar per l’import de la seva adquisició, amb abonament,generalment, a comptes del subgrup 57.

• S’ha d’abonar per les alienacions i en general per la seva baixa de l’actiu,amb càrrec, generalment, a comptes del subgrup 57 i, en cas de pèrdues, alcompte 670.

(206) Aplicacions informàtiques. En aquest compte es comptabilitza l’importsatisfet per la propietat o pel dret de l’ús de programes informàtics tant adquiritsa tercers com elaborats per la mateixa empresa.

També inclou les despeses de desenvolupament de les pàgines web, sempre quela seva utilització estigui prevista durant diversos exercicis. El moviment és elsegüent:

• S’ha de carregar:

– Per l’adquisició a altres empreses, amb abonament a comptes delsubgrup 57.

– Per l’elaboració pròpia, amb abonament al compte 730 i, si s’escau, alcompte 201.

• S’ha d’abonar per les alienacions i en general per la seva baixa de l’actiu,amb càrrec, generalment, a comptes del subgrup 57 i, en cas de pèrdues, alcompte 670.

(21) Immobilitzacions materials. Són els elements dels actius tangibles repre-sentats per béns, mobles o immobles, excepte els que hagin de ser classificats en


altres subgrups, en particular en el subgrup 22. Els comptes d’aquest subgrup hande figurar en l’actiu no corrent del balanç.


• S’han de carregar pel preu d’adquisició o cost de producció o pel seu canvid’ús, amb abonament, generalment, a comptes dels subgrups 22 o 576, alcompte 731 o, si s’escau, a comptes del subgrup 23.

• S’han d’abonar per les alienacions, pel seu canvi d’ús i en general per laseva baixa de l’actiu, amb càrrec, generalment, a comptes dels subgrups 22o 57 i, en cas de pèrdues, al compte 671.

Es classifiquen en els comptes següents:

• (210) Terrenys i béns naturals. En aquest compte es comptabilitzensolars de naturalesa urbana, finques rústiques, altres terrenys no urbans,mines i pedreres. Es valoraran a preu d’adquisició més les despeses decondicionament més l’estimació inicial del valor actual de les obligacionspresents derivades dels costos de rehabilitació del solar.

• (211) Construccions. En aquest compte es comptabilitzen els edificisdestinats a l’activitat productiva. El seu preu d’adquisició o cost de pro-ducció estarà format, a més de totes les instal·lacions i elements que tinguincaràcter de permanència, per totes les taxes inherents a la construcció i elshonoraris facultatius de projecte i direcció d’obra. S’han de comptabilitzarseparadament dels terrenys.

• (212) Instal·lacions tècniques. En aquest compte es comptabilitzen lesunitats complexes d’ús especialitzat en el procés productiu, que comprenenedificacions, maquinària, material, peces o elements, incloent-hi els siste-mes informàtics que, per bé que són separables per naturalesa, estan lligatsde manera definitiva pel seu funcionament i sotmesos al mateix ritme d’a-mortització. S’hi inclouen, així mateix, els recanvis vàlids exclusivamentper a aquests tipus d’instal·lacions.

• (213) Maquinària. En aquest compte es comptabilitza el conjunt demàquines o béns d’equip mitjançant els quals es fa l’extracció o l’elaboraciódels productes. En aquest compte hi han de figurar tots els elements detransport intern que es destinin al trasllat de personal, animals, materialsi mercaderies dins les factories, tallers, etc. sense sortir a l’exterior. Laseva valoració inclourà des de les despeses d’adquisició o de fabricació iconstrucció fins a la posada en condicions de funcionament.

• (214) Utillatge. En aquest compte es comptabilitza el conjunt d’estris ieines que es poden utilitzar autònomament o conjuntament amb la maqui-nària, incloent-hi els motlles i les plantilles. La seva valoració inclourà desde les despeses d’adquisició o de fabricació i construcció fins a la posadaen condicions de funcionament.


• (215) Altres instal·lacions. En aquest compte es comptabilitza el conjuntd’elements lligats de manera definitiva per al seu funcionament i sotmesosal mateix ritme d’amortització, diferents dels assenyalats en el compte 212.Inclou, així mateix, els recanvis la validesa dels quals és exclusiva per aaquest tipus d’instal·lacions.

• (216) Mobiliari. En aquest compte es comptabilitza el mobiliari, material iequips d’oficina, amb l’excepció dels que han de figurar en el compte (217)Equips per a processos d’informació.

• (217) Equips per a processos d’informació. En aquest compte inclouríemordinadors, impressores i altres equips electrònics.

• (218) Elements de transport. En aquest compte inclouríem els vehicles detotes classes utilitzables per al transport terrestre, marítim o aeri de persones,animals, materials o mercaderies, excepte els que s’hagin de registrar en elcompte (213) Maquinària.

• (219) Un altre immobilitzat material. En aquest compte es comptabilitzaqualsevol altra immobilització material no inclosa en els altres comptesdel subgrup 21. S’hi han d’incloure els envasos i embalatges que per lesseves característiques s’hagin de considerar immobilitzat i els recanvis pera l’immobilitzat que tingui un cicle d’emmagatzemament superior a un any.

Inversions immobiliàries

Són les inversions en accions o altres valors a llarg termini d’empreses alienes ala nostra. Els subcomptes més importants d’aquest grup són:

(220) Inversions en terrenys i béns naturals

(221) Inversions en construccions

(25) Altres inversions financeres a llarg termini

(250) Inversions financeres permanents en capital (patrimoni)

(251) Valors representatius de deute a llarg termini. Està format per inversionsa llarg termini en obligacions, bons o altres valors de renda fixa.

(252) Crèdits a llarg termini. Consisteix en crèdits o préstecs no comercialsconcedits a terceres persones.

(254) Crèdits a llarg termini al personal. Està format per crèdits a llarg terminiconcedits al personal.


3.4 Contracte de lísing

L’empresa que necessita un bé o equip es posa en contacte amb la societat de lísingperquè aquesta l’adquireixi del fabricant.

El lísing o arrendament financer és una operació, a mitjà o llarg termini,que permet a l’empresa usar un bé d’equip durant un temps determinat(ordinadors, vehicles, maquinària...) mitjançant el pagament d’una quotaperiòdica.

L’operació de lísing es desenvolupa de la manera següent:

1. L’empresa de lísing lloga el bé a l’usuari durant un temps determinat a canvidel pagament d’una sèrie de quotes.

2. L’usuari té el dret d’utilitzar un actiu durant un període de temps determinat.

L’usuari, en el moment d’iniciar un contracte de lísing, pot optar:

• Per la compra: només ha de pagar el valor residual o materialitzar l’últimaquota. En aquest moment exerceix l’opció de compra. És el que s’anomenalísing financer.

• Per l’ús del bé: en aquest cas l’empresa paga una quota d’arrendament i encap moment té la intenció d’exercir l’opció de compra. És el que s’anomenalísing operatiu.

3.4.1 Tractament comptable del lísing financer

La comptabilització d’un lísing financer ha de passar per les fases següents:


Taula 3.10. Comptabilització de l’arrendament financer

Formalització del contracte de lísing Deure Haver

(21) Immobilitzat X

(524) Creditors per arrendament financer a curt termini X

(174) Creditors per arrendament financer a llarg termini X

Pagament de la quota amb IVA


(662) Interessos de deutes X

(472) Hisenda pública, IVA suportat X


Operacions de pretancament (31/12)

Traspàs a curt termini del deute que vencerà l’any pròxim

(174) Creditors per arrendament financer a llarg termini X


Amortització corresponent a l’immobilitzat

(681) Amortització de l’immobilitzat material X

(281) Amortització acumulada de l’immobilitzat material X

Exemple de finançament amb un contracte de lísing

La societat PEPAS, SA compra en data 01/01/X1 una màquina. El finançament es famitjançant un contracte d’arrendament financer, amb les condicions següents:

El valor comptat del bé és de 39.000 AC, l’IVA de l’operació és del 21%.

Vida útil estimada de la màquina: 10 anys. Durada del contracte: 3 anys.

Valor de l’opció de compra: 3.000 AC. S’exercirà al tercer any.

Interessos totals a pagar: 5.400 AC. Els pagaments es faran en tres quotes anuals, segonsel càlcul:

39.000− 3.000 = 36.000

36.000 + 5.400

3= 13.800


Taula 3.11. Lising financer

Formalització del contracte de lísing (01/01/X1) Deure Haver


(524) Creditors per arrendament financer a curt termini 12.000

(174) Creditors per arrendament financer a llargtermini

27.000

Pagament de la primera quota amb IVA


(662) Interessos de deutes 1.800

(472) Hisenda pública, IVA suportat 2.898

(572) Bancs cte. ct. 16.698


Traspàs a curt termini del deute que vencerà l’anypròxim


12.000


Amortització corresponent al primer any


(2813) Amortització acumulada de maquinària 3.900

Taula 3.12. Pagament segona quota

Pagament de la segona quota amb IVA (any X2) Deure Haver




(572) Bancs cte. ct. 16.698


Traspàs a curt termini del deute que vencerà l’anypròxim


15.000


Amortització corresponent al segon any




Taula 3.13. Pagament tercera quota

Pagament de la tercera quota amb IVA (any X3) Deure Haver




(572) Bancs cte. ct. 16.698

Pagament de l’opció de compra



(572) Bancs cte. ct. 3.540


Amortització corresponent al tercer any




Amortització corresponent al quart any



Operacions corresponents de l’any 5 al 10



3.4.2 Tractament comptable del lísing operatiu

La comptabilització d’un lísing operatiu és la següent:

Taula 3.14. Comptabilització de lísing operatiu

Pagament de la quota amb IVA

(621) Arrendaments i cànons X

(472) Hisenda pública, IVA suportat X



3.5 Fonts de finançament

Les fonts de finançament d’una empresa són els diferents mitjans que utilitza perobtenir els recursos necessaris per aconseguir-ne la continuïtat.

Podem dir que són la font originària de l’actiu de l’empresa. Els podem classificaren:

• Recursos propis, la procedència dels quals són les aportacions dels socis(capital social) i dels beneficis no distribuïts.

• Recursos aliens, que són els recursos procedents de tercers i que l’empresaha de retornar en un termini més o menys llarg de temps, amb interessos osense. Es divideixen en:

– deutes a llarg termini (passiu no corrent, deutes a més d’un any)

– deutes a curt termini (passiu corrent, deutes a menys d’un any)

3.5.1 Recursos propis

El PGC recull els comptes que representen el patrimoni net:

• (100) Capital social

• (112) Reserva legal

• (113) Reserves voluntàries

• (129) Resultat de l’exercici

La majoria de les reserves estan constituïdes per una part del benefici que queda al’empresa perquè la llei ho exigeix, ho exigeixen els estatuts mateixos de la societato perquè l’empresa ho decideix lliurement. Aquestes reserves es doten amb càrrecal compte (129) Resultat de l’exercici.

Reserva legal (TRLSA (art. 214.1))

Una xifra igual al 10% del benefici de l’exercici es destinarà a la reserva legal fins queaquesta assoleixi, si més no, el 20% del capital social.

Exemple d’assentament de distribució de beneficis

El benefici obtingut per l’empresa, després d’impostos, al final de l’exercici va ser de750.000 AC. Distribueix aquest benefici de la manera següent:

Reserva legal: 10%

Reserves voluntàries: 30%

Dividends als accionistes: 40%


La resta queda pendent de distribuir.

Fem l’assentament de distribució.

Taula 3.15. Comptabilització de la distribució del resultat

Diari Deure Haver

(129) Resultat de l’exercici 750.000

(112) Reserva legal 75.000

(113) Reserves voluntàries 225.000

(526) Dividend actiu que cal pagar 300.000

(120) Romanent 150.000

El compte (526) Dividend actiu que cal pagar representa els deutes amb elsaccionistes per dividends actius.

El compte (120) Romanent està format pels beneficis no repartits ni aplicatsespecíficament a cap altre compte després d’haver aprovat els comptes anuals id’haver distribuït els resultats.

3.5.2 Deutes a llarg termini

En els préstecs, la quantitat que es lliura s’abona pel total concedit en un comptebancari en el moment de la signatura del contracte. La devolució o l’amortitzacióque ha de fer el client pot ser mitjançant un pagament únic o pagaments periòdics(anuals, semestrals, trimestrals, mensuals).

3.5.3 Deutes a curt termini

Les empreses, a vegades, necessiten diners, però no saben exactament en quinmoment ni quants en necessitaran. En aquestes circumstàncies, l’obtenció i lautilització d’un préstec és perjudicial per als interessos de les empreses.

L’obtenció d’un préstec sempre suposa el pagament d’un interessos en el momentde la seva devolució.

El compte que reflectiria els interessos a pagar pel préstec concedit és una despesadel grup 6 del PGC pimes.

Els assentaments comptables d’un préstec seran:

Obtenció del préstec:


Taula 3.16. Comptabilització d’un préstec

Deure Haver


(segons el termini de devolució)

(170) Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit X

(520) Deutes a curt termini amb entitats de crèdit X

Devolució del préstec:

Taula 3.17. Comptabilització de la devolució d’un préstec

Deure Haver

(segons el termini)

(170) Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit X

(520) Deutes a curt termini amb entitats de crèdit X


La solució més apropiada és obrir un compte de crèdit (línia de crèdit).

Els comptes de crèdit consisteixen en el fet que el banc posa a disposició del’empresa una certa quantitat de diners durant un temps determinat. L’empresanomés ha de fer ús dels diners que necessiti i quan li calgui i ha de pagar elsinteressos per la quantitat utilitzada i no per la quantitat total concedida.

El seu funcionament és semblant als comptes corrents i s’ha de pagar un:

interès deutor: que és un tipus d’interès aplicat sobre el saldo disposat. Espot triar entre un tipus fix i un tipus variable. Habitualment, es referencia al’EURIBOR a tres mesos, revisable trimestralment i coincidint amb la liquidaciód’interessos i un interès creditor: és aquell que remunera els saldos positius.

Exemple de comptabilització d’un compte de crèdit

Un banc ens concedeix una pòlissa de crèdit per 50.000 AC amb venciment inferior a un any.

Disposem de 6.000 AC, l’assentament serà:

Taula 3.18. Comptabilització d’un compte de crèdit

Deure Haver


(5201) Deutes a curt termini amb entitats de crèdit percrèdit disposat

6.000

Passats 6 mesos el banc ens cobra 1.300 AC d’interessos que paguem amb el crèditdisposat del compte corrent.


Taula 3.19. Comptabilització dels interessos

Deure Haver

(662) Interessos deutes 1.300


1.300

Arribat el venciment es liquida el saldo pendent que és de 7.300 AC

Taula 3.20. Liquidació del préstec

Deure Haver


7.300


operacions avançades - ioc - institut obert de catalunya

Documents