olta atenció a una idea clau que s’extreu del tema que tractem en · 2012-05-17 · la...

Juliol-agost 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 3

olta atenció a una idea clau que s’extreu del tema que tractem enprofunditat aquest mes: el paper actual de la majoria de capellansde Manresa és el de missioner davant d’una col·lectivitat que, valla pena deixar-ho clar, viu força d’esquena a l’activitat del’Església. La poca repercussió actual del missatge cristià és una

realitat que ningú no nega, però que molts es resisteixen a utilitzar (per edat oper conviccions) com a revulsiu per donar un cop de timó que permeti evitarla relegació de la pràctica religiosa a l’estat residual i més lligat a la tradició iel folklore que no pas a la profunda fe de les persones. I, per contra, a Manresai arreu som davant de potents contrastos culturals i convivim amb nouvingutsprocedents de comunitats amb potent arrelament religiós. Són països d’onactualment importem sacerdots. On la presència de l’Església fa menys seglesque dura i on la religiositat es viu de manera més intensa. I també convivimamb practicants d’altres religions. La més arrelada és l’Islam. Un culte quesovint no acceptem o ens costa de comprendre quan, en realitat, exhibeix i pro-pugna pràctiques ben habituals a casa nostra no fa més de 30 anys. De la matei-xa manera que els membres de l’Institut del Verb Encarnat instal·lat recent-ment a Manresa procedent de l’Argentina tenen algunes pràctiques prèvies alConcili Vaticà II.

Però tornant al cristianisme i si del que es tracta és de fer de missioner, d’e-vangelitzar com diuen alguns, el cas és que tenir tan poc èxit entre les novesgeneracions de ciutadans és un símptoma que el discurs que es predica no con-venç. No convenç en el fons i, molt probablement en la forma: la litúrgia i lamanera de transmetre la fe si parlem en clau estrictament religiosa. El resultatés la desarticulació de la base social que sustenta la comunitat religiosa.D’alguna manera, el que fou un gran exèrcit s’està quedant sense tropa. No hiha feligresos i, en conseqüència, tampoc no hi ha sacerdots disposats a dedicarla vida a una tasca pastoral que aconsegueix tenir tan poca significació avuidia. Quan amb raó condemnem el practicant de l’Islam per aspectes tan cruentscom el tracte a les dones o la insultant ablació del clítoris i el titllem de fona-mentalista, oblidem que, si no fos per les reformes introduïdes de manera pro-gressiva al cristianisme per adaptar-lo als nous temps, el cristianisme ni tansols existiria com a reflex de la moral i la conducta social. Romandrien les fes-tes tradicionals: Nadal i Reis per fer-nos regals, Setmana Santa per fer un viat-get, Sant Joan per tirar petards i menjar coca, etc.

Per tant, i si no es vol entrar en una lenta agonia, el que caldria és afrontar elproblema de soca-rel. Un problema, sens dubte, d’anacronisme molt greu id’incapacitat palesa d’adequació a la societat actual. De transformació i refun-dació serioses del discurs religiós cristià, desproveint-lo al màxim de dogmesi de teories i històries inexplicables i potenciant, com si es tractés d’una cam-panya de màrqueting, els valors de cohesió i solidaritat que més forta han fetl’Església en altres temps. Cal, d’entrada, poder debatre-ho i qüestionar-ho.Des de l’estructura i la jerarquia eclesiàstica, fins a l’última línia del missatgesacerdotal. L’adaptació del missatge religiós no es pot limitar a aspectes con-crets com la necessària supressió del celibat o l’encarcarada i poc participati-va manera de dir missa, sinó que ha de reformar i transformar, al final del tra-jecte, la imatge de l’Església a la societat actual. Només una imatge modernai engrescadora pot treure la institució i part de la societat d’aquesta clara igeneralitzada crisi de fe. �

M

EDITORIAL

Crisi de fe

iRReeddaacccciióó,, aaddmmiinniissttrraacciióó,,ppuubblliicciittaatt ii ssuubbssccrriippcciioonnss::AAssssoocciiaacciióó ccuullttuurraallEEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaaPPrreessiiddeenntt:: Jaume PuigVViicceepprreessiiddeenntt:: Jordi SardansSSeeccrreettààrriiaa:: Lourdes MuñozTTrreessoorreerr:: Francesc GarcíaVVooccaallss:: Joan Badia, Joan Cals, CarlesClaret, Ramon Fontdevila, Josep R.Mora, Joaquim Noguero, Joan Segon iTeresa Torra

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat – [email protected]

MMeemmbbrree ddee ll’’AAssssoocciiaacciióóCCaattaallaannaa ddee llaa PPrreemmssaa CCoommaarrccaallPPrreemmii TTaassiiss TToorrrreenntt 11999911

CCoooorrddiinnaaddoorrJordi Sardans

CCaapp ddee rreeddaacccciióóCarles Claret

RReeddaacccciióóSílvia Berengueras, Meritxell Casas,Jordi Estrada, Laura Fíguls, XaviLópez, Josep M. Oliva, Joan Orriols,Joan Piqué.

DDiisssseennyyDomènec ÒrritMMaaqquueettaacciióóJoan PiquéPPoorrttaaddaaFrancesc Rubí (A la fotografia, eucaristia a laparròquia del Carme, amb el vicarirwandès Eustache Butera i el diacaJoan Antoni Castillo)FFoottooggrraaffiiaaJordi Alavedra, Francesc RubíWWeebbmmaasstteerrJoan Orriols

CCooll··llaabboorraaddoorrss:: Jordi Badia, Isaac Bosch, Lluís Calderer, Llorenç Capdevila, Anna Crespo,Laura Estrada, Manel Fontdevila,Xavier Giol, Dani Hernández, DanielMartínez, Olga Molina, Anna Navarro,Enric Oller, Conxita Parcerisas, MarcelPérez, Maria Picassó, Ignasi Torras,Joan Vilamala.

EExxppaannssiióó ppuubblliicciittààrriiaa::Publicitat Clarena.C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86IImmpprreessssiióó:: INOM, SA. Era de l’Huguet,7. Tel. 93 878 41 20DDiissttrriibbuucciióó:: Llibreria Sobrerroca, SA.Tel. 93 873 44 58DDiippòòssiitt LLeeggaall:: B-13.528-1987

Les col·laboracions que apareixensignades a la revista no representen,necessàriament, l’opiniód’EEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaa

Juliol-agost 2008 - 234.qxd 30/06/2008 13:31 PÆgina 1

4 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Juliol-agost 2008

el SSumariDe mes a mes 6Biografies anònimesConxita Parcerisas 9Observatori de naturaJordi Badia 10TTEEMMAA DDEELL MMEESS::LL’’EEssggllééssiiaa bbuussccaa eell sseeuulllloocc aa llaa MMaannrreessaa dd’’aavvuuiiJoan Piqué 12A propòsitJosep M. Oliva 20Cròniques de LlunyJosep Segura, GrenobleAlbert Llussà, Dublín 21Moure el mónMarina VegaMeritxell Casas 22

Pou JoveMasies del TermeMasia Farrés (el Xup)Jaume Puig/Francesc Rubí 23Entrevista aXavier Sanclimens i SolervicensJordi Sardans 24Imatges de la dictaduraIgnasi Torras 29Tastets de motorToyota RAV4: encara més senyor!Enric Oller i Carbó 31Fila CulturalCinquanta anys del’orgue de la SeuJoan Vinyes 32Arts Llorenç CapdevilaRosa Clarena 34Manresa, quadern obertJosep Barés 35L’ull de la càmeraLluís Calderer 36

el CCul ddel PPou 37

notícies del pouNúmero 234 - Juliol-agost 2008

La crema del papersegellat, a debat

El 4 de juny es va fer una taula rodona,dins del cicle Temes del Pou, al CentreCultural del Casino, sobre el tema: La

crema del paper segellat, a debat, que vacomptar amb la presència dels historia-dors Joan Vila-Massana, Francesc Serra,Lluís Virós i Antoni Daura (a la foto,d’esquerra a dreta), els quals van analit-zar el període històric de la guerraNapoleònica des dels seus punts de vista.

EL DIT A L’ULLJORDI SARDANS

[email protected]

ReinvindicantVilanova

n dels actes més interessants rela-cionats amb l’exposició (Re)des-

cobrir Vilanova fou la taula rodona alCasino amb Oriol Garcia, PilarínBayès i Picanyol, que van debatresobre la feina del dibuixant i es vaestrenar un audiovisual biogràfic sobreJoan Vilanova. Malgrat que per l’expo-sició hi ha passat força gent en els 2mesos que ha durat, no ha tingut elressò als mitjans de comunicació quees mereixia. Una de les causes pot seruna certa manca d’interès per part delregidor de Cultura, Ignasi Perramon,que li ha vingut gros el centenari deVilanova, i ha hagut de fer una políticamés aviat de tapar forats i enfrontar-seamb personatges foscos, que hanmogut els seus fils dins de l’entorn delsamics del dibuixant.

Tot plegat ha portat a un poc interèsgeneral pels actes del centenari, unamanca de previsió, una pèssima orga-nització i una nul·la planificació, per-què no hi ha hagut coordinació sobrecom es podien articular els diferentsactes i iniciatives al voltant de l’AnyVilanova.

L’Ajuntament es va apuntar tard a lacelebració, tot i que em consta quese’ls va proposar repetidament lacreació d’una comissió i un AnyVilanova per agrupar i posar en con-tacte tothom qui hi estigués interessat.

Amb el temps, l’Ajuntament es vaadonar que les diferents persones ientitats que volien organitzar actessobre Vilanova tenien pugnes entreelles. Va mancar, doncs, coordinació isaber posar la gent en contacte, però nocom va fer el regidor, arribant a acordsa diferents bandes sense tenir un guiópreestablert.

L’exposició comissariada per IsaacBosch i Annabel Sardans és una bonamanera de descobrir l’obra per primeravegada o de redescobrir-la, dignificantel personatge. Però és una llàstima quenomés l’haguem consumit els manre-sans. L’objectiu d’aquests autors eradonar a conèixer l’obra de Vilanovafora de Manresa a través d’una itin-erància, mitjançant una exposició decreació pròpia des del Centre Cultural,que pogués ser exportada per amor-titzar la inversió i promocionar la ciu-tat i un dels seus personatges relle-vants.

Penso que seria interessant fer viatjarl’exposició, pel pressuport esmerçat,digne d’una mostra gran, i perquè és elcentenari d’un bon il·lustrador ambdibuixos de gran virtuosisme i d’unatècnica impressionant, com assenyalendiversos crítics barcelonins. Tot i així,a Vilanova li falta el reconeixementpopular a Catalunya, per passar a for-mar part dels grans dibuixants d’aquestpaís. I Manresa, fins ara, no l’ha pro-mocionat ni reivindicat tal com esmereix.

Jordi Sardans

U


Un redactat anònimi massa calent

En relació al contingut de la columna«...i una de calenta» del mes passat, he dedir que m’agradaria que quan un fa unarticle donés la cara i el signés com esticfent jo ara. A més, em sembla insultant ide poc gust acusar-nos de fanatisme i deser quatre feligresos, quan tenim unsuport de més de 2.000 signatures i depersonalitats, entre d’altres, Joan Bas-segoda Nonell, el Dr. Josep Maria Ainaudde Lasarte... Seguidament perquè s’enten-gui farem un resum històric dels fets:

1. El retaule barroc del Roser el va ferexpressament i per encàrrec entre 1621-i1638 l’escultor Miquel Vidal. Instal·lat ala capella del Roser de l’església de SantSadurní de Salelles, el seu destí, el 1638,va ser pagat per la feligresia i la parròquiaamb molt d’esforç i penúria durant setanys amb vuit pagues, l’última el 10-9-1645. Per tant, tal com consta els arxiusparroquials, l’únic propietari legítim ori-ginari és la parròquia de Salelles.

2. El retaule va desaparèixer del 25 al 30de juliol de 1936.

3. El poble de Salelles no en sabia resmés, es pensava que s’havia cremat ambla revolta del 1936. Prova d’això és que el2001 es va fer un recordatori, el segondiumenge de maig, festa del roser deSalelles, on darrere de la foto del Retauledel Roser es deia que s’havia cremat el1936. Fins al 2007, per atzar, no es vasaber la història següent:

4. L’alcalde pedani Josep Pons i altragent el van amagar per salvar-lo d’unadestrucció segura, i després el portaren almagatzem de la Cova.

5. Ni el Museu ni l’Ajuntament no ha-vien comunicat mai a la propietària, queés la parròquia, que el retaule es trobavaal magatzem del Museu. Quan saben queel reclamem decideixen exposar-ho con-tra la voluntat de la parròquia. La parrò-quia de seguida que es va assabentar el2007 de l’existència del retaule va crear lacomissió pro-retorn, i es fan tots els pas-sos perquè es retorni a la parròquia.

Queda clar que el retaule és un objected’art religiós i per damunt de tot de cultei devoció que supera les dependènciesd’un museu, on no es pot anar a resar i noes pot fer servir com a objecte litúrgic; pertant, està descontextualitzat i desconcep-tualitzat. Alguns no saben que Salellesestà a 4 km de Manresa i potencien el cen-tralisme, quan critiquen el de Barcelona iMadrid. Per fomentar el sentiment decomarca del Bages el primer que s’ha defer, és no oblidar el poble de Salelles almapa que es troba a la planta baixa del

Museu Comarcal, a les dependències del’oficina d’informació i Turisme. Elmuseu no té capacitat per exposar ade-quadament el retaule, amb la majestuosi-tat del barroc, considerant les mesurestant del retaule com del museu, i a més ésun sacrilegi artístic i museístic exposar elretaule a trossos. El retaule està fet peranar a Salelles, que és per on es va projec-tar. En quant a seguretat és fàcil duplicarles mesures que té el museu. El que ésridícul i molt poc ètic és que en temps depau no es vulgui retornar el retaule a laseva propietària legítima, ja que es varequisar, es va confiscar per salvar-lo, i hoferen provisionalment, no perquè es que-dés al Museu , i alhora no permetre alpoble de Salelles que li pugui expressar laseva devoció religiosa i recuperar unpatrimoni essencial de tot el poble.

Manel López Ceballos

Rèplica aMarta Camprubí

En les declaracions aparegudes en eldarrer número de la revista, realitzadesper la Sra. Marta Camprubí, sòcia delCTM, feia una valoració sobre el nostreClub, i també, de forma directa, sobre laJunta actual. Des del respecte més estric-te al dret d’opinar i a l’autora d’aquestesdeclaracions, creiem que algunes de lesseves afirmacions són del tot falses, des-prenen un to pejoratiu cap a la Junta en elseu conjunt i deixen públicament el Cluben una situació que malmet la seva imat-ge, una sensació d’enfrontament entresocis amb la Junta actual, i fins i tot dedesídia en la gestió de la nostra entitat.

En primer lloc, en relació a les competi-cions que s’han deixat de fer, la seva deci-sió respon al fet que l’interès que genera-ven entre els socis no compensava el dèfi-cit que per a l’entitat comportava l’orga-nització d’aquests esdeveniments. Altresdecisions han permès reduir notablementel termini de cobrament dels diferentsproveïdors del Club. Pel que fa a la gestiódiària de l’entitat, la Sra. Camprubí sapperfectament que es troba professionalit-zada des de fa temps, amb els avantatgesque comporta pel seu manteniment peròtambé amb la càrrega que suposa pelsrecursos de l’entitat, i que pocs clubs comel nostre hi poden fer front. La JuntaDirectiva no creu, ni de bon tros, que l’en-titat estigui immobilitzada. En el trans-curs dels darrers dos anys, s’ha crescut ensocis (de 630 a 760), en alumnes de l’es-cola de tennis (de 185 a 220), en deman-da de classes d’adults, en participants ales noves estades d’estiu (íntegramentorganitzades pel Club i obertes a tots els

joves de la comarca) en un 150%, i eningressos atípics gràcies a accions comer-cials amb empreses i recerca de publicitat.

En l’aspecte social, durant el 2007 es vafer una important inversió al restaurantdel CTM per tal de millorar el seu funcio-nament i es va arribar un acord amb unsnous restauradors. I enguany tenim enprojecte una nova pista de pàdel -entrealtres projectes- per donar resposta a l’in-crement de demanda en aquest esport.Així mateix, s’ha ampliat, amb la contrac-tació de nou personal, l’horari de tanca-ment del Club fins a 2/4 de 12 de la nit,atenent a diverses peticions rebudes delssocis, i poder esponjar d’aquesta manerales hores amb més afluència i utilitzacióde les instal·lacions. En relació a les pers-pectives de futur de la nostra entitat, s’hanfet reunions amb responsables del ParcTecnològic per intentar trobar interessoscomuns per treballar plegats amb aquestspropers veïns, tal i com es va avançar enla darrera Assemblea ordinària del passatmes de maig, a la qual la Sra. Camprubíno va assistir. També, mirant cap enda-vant, s’està dissenyant una propostaambiciosa pel Club per als propers anys,que ha estat encarregada a uns arquitectes–socis de l’entitat– per a la realitzaciód’un primer esborrany de projecte.

Lamentem profundament que la SraCamprubí, amb amistats entre els mem-bres de la Junta, essent una de les prime-res sòcies de l’entitat des de 1969, i durantmolt de temps una de les nostres millorsjugadores i ambaixadores del tennis man-resà, hagi menyspreat públicament ambles seves declaracions el CTM, i en espe-cial, la Junta formada per persones quevoluntàriament van voler entomar la ges-tió del Club i que dediquen part del seutemps lliure a tirar endavant, de la millormanera que saben, la nostra entitat ambl’ajuda de tots els socis. La Sra. Camprubíés lliure d’expressar la seva opinió allà oncregui més oportú, però creiem que si téalguna queixa o volia simplement mani-festar el seu descontent, hagués estat mésadequat exposar-ho prèviament als socisper respecte a la nostra entitat. Disposemde canals de comunicació suficients, coml’assemblea ordinària de socis, adreçar-sea gerència o directament a qualsevol re-presentant de la Junta. En tot cas, qualse-vol soci o sòcia sempre té el recurs de pre-sentar una candidatura per dirigir el CTM.En aquest sentit, si la Sra. Camprubí éscapaç i té la voluntat i el suport per feraquest pas endavant, la Junta actual dimi-tiria i li cediria immediatament el relleu,tal i com marquen els estatuts del CTM.

Antoni Valentí i Ponsa (president del Club Tennis Manresa)

cartes al pou i

Feu-nos arribar les vostres cartes, d’unallargada màxima de 30 ratlles, amb el

vostre nom, adreça i DNI, a l’apartat decorreus 1 de Manresa o a l’adreça

electrònica [email protected]



Es commemora la crema del paper segellat

2 de juny. Dins dels actes del bicente-nari de la guerra Napoleònica, el dia quefa 200 anys de la crema del paper segel-lat, el Saló de Sessions de l’Ajuntamentacull una conferència d’Antoni Moliner,historiador i professor de la UAB.Després la coral Eswèrtia, interpretacançons de l’època i l’acte es clou ambl’actuació dels Trabucaires. El dia 14, alpati del Kursaal es fa un recital de textosi música sobre l’època, a càrrec del CasalFamiliar Recreatiu i la coral Eswertia.

Mor Valentí Serra3 de juny. Valentí Serra, soci número 1

i president fundador de l’AgrupacióManresana de Floklore, precursora del’actual Agrupació Cultural del Bages,mor als 87 anys. El funeral se celebral’endemà, a l’església de la SagradaFamília, amb la presència d’una nodridarepresentació del món cultural ciutadà.

El Kursaal recordaAgustí Soler i Mas

4 de juny. La ciutat homenatja elguionista i director teatral Agustí Soler iMas, amb la inauguració duna placa ques’ha instal·lat al vestíbul de la sala Petita,amb la silueta del manresà, que recordala vinculació de Soler i Mas, creador dela Innocentada de Manresa, amb el mónde les arts escèniques, en presència de lafamília de l’homenatjat. Per cloure l’acte,l’Esbart Manresà balla una peça de l’e-spectacle Victor Victoria, que s’ha repre-sentat en diferents Innocentades.

Un audiovisual redescobreix eldibuixant Vilanova

5 de juny. Amb motiu de l’exposició(Re)descobrir Vilanova, sobre l’obra i lafigura de Joan Vilanova i Roset, es fa unaprojecció de l’audiovisual Joan Vilanova.L’últim dibuixant noucentista, obrad’Isaac Bosch i Annabel Sardans, comis-saris de l’exposició, i una taula rodona,sota el títol Joan Vilanova: el paper deldibuixant, amb la presència de PilarínBayès, Picanyol i Oriol Garcia Quera,il·lustradors i dibuixants que reflexionensobre l’obra del dibuixant.

Regió7 celebraels trenta anys

6 de juny. L’espai del Museu de laTècnica acull la gala de celebració delstrenta anys del diari Regió7, presidida pel77conseller de Cultura i Mitjans deComunicació, Joan Manuel Tresserras, iel lliurament dels premis Regió7 i TVMa Isidre Fainé, Centre de FormacióPràctica, Món Sant Benet, Joan Rafart,Rosa Morató, Berto Romero i JaumeEsquius (a títol pòstum). Els premis delslectors recauen en la nedadora veteranaRosa Sellarès (Popular), el científicIgnasi Ribas (Estrella) i el consellerFrancesc Baltasar (Estrellat).

La Nit premiaRafa Martinez

7 de juny. El Museu de la Tècnicatambé acull la 38a edició de la Nit del’Esportista, organitzada aquest any pelClub Natació Manresa, que premia RafaMartínez com a millor esportista de Man-

resa. Els altres guardons els reben An-dreu Vivó (premi Bages), Joel López-Rosa (categoria Jove), Mireia Vila (cate-goria Master), Francesc Castells, de BielClub (millor directiu) i el Club Atlètic(millor entitat).

Clepton guanya el MPM 08

8 de juny. El projecte Manresa ProposaMúsica porta a l’envelat del Casino,davant d’uns 1.500 assistents, els cincfinalistes del concurs, els grups Clepton,Flight Rose, Kòdul, Histèrika i elsNinots, i Blame!. El concert es clou ambl’actuació dels Plouen Catximbes. Duessetmanes més tard el jurat proclamaguanyadors els manresans Clepton.

Demanen salvarla Fàbrica Nova

10 de juny. La Comissió de Defensadel Patrimoni del Centre d’Estudis delBages lliura a l’alcalde una carta avaladaper 400 signatures i les entitatsAssociació del Museu Comarcal, CentreExcursionista de la Comarca de Bages,Òmnium Cultural, Amics de la Unesco,

g

Bages per a Tothom, Amics de l’ArtRomànic, CCOO, UGT i el Col·legid’Enginyers Tècnics i Industrials, en quèes demana la conservació de l’edificiprincipal de la Fàbrica Nova.

Desena triatló ambrècord de participants

14 de juny. Un total de 325 atletes pre-nen part en la desena edició del triatlóCiutat de Manresa, una xifra rècord departicipació en la prova, que guanya An-drés del Castillo, del CN Reus Ploms, i

de mes a mes

Enderroquen Cal Ninus

4 de juny. L’Ajuntament deManresa comença les obres d’ende-rroc de Cal Ninus, edificació situadatocant a la llera del Cardener i a propdel Pont Nou. Un cop realitzat l’ende-rroc es treballarà per estendre el trac-tament d’espai verd i natural queactualment ja existeix.


i


Juliol-agost 2008 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 7

UUnnaa ddee ffrreeddaa......

Es fa difícil trobar un cas d’incom-petència com el que s’està vivint desde fa uns mesos a Pirelli. Incom-petència per part d’uns directius del’empresa que incompleixen siste-màticament els acords a què arribenen les negociacions. I incompetèn-cia administrativa ja que les autori-tats responsables ni tan sols sóncapaces de reunir-se amb els direc-tius italians per desbloquejar la si-tuació de vergonyosa passivitat enquè es troba la fàbrica. I fins i tot,incapacitat dels sindicats per no exi-gir, amb vagues incloses si cal, queuns i altres (responsables de ladirecció i autoritats de la Genera-litat, encapçalades per més inri pelconseller manresà Josep Huguet)ens dignin aclarir d’una vegada elfutur de la fàbrica i si hi haurà o nola construcció d’una de nova a lacomarca. Ens sembla que és la in-formació mínima que tenen dret asaber els treballadors de l’empresa iels ciutadans del Bages. En pocs di-es, els esdeveniments es precipiten:treballadors de Pirelli manifestant-se a Barcelona, reunions de la Gene-ralitat amb representants de l’em-presa italiana, i el ministre d’In-dústria a qui els italians comuniquenque no faran nova fàbrica al Bages.Com més anem, menys valem!

......ii uunnaa ddee ccaalleennttaa

En la Nit de l’Esportista d’aquestany, Rafa Martinez fou escollit elmillor de Manresa com l’any passat.El jugador és un exemple de dedica-ció i estimació pels colors del RicohManresa. Encara que algú puguipensar que no és així, Rafa, de 26anys, ha de marxar del club de laseva vida per millorar com a profes-sional en un club més gran que elnostre: el Pamesa València, que hapagat els 300.000 euros de la rescis-sió del seu contracte. L’excapità hapassat cinc temporades al primerequip, provinent de les categoriesinferiors del club, durant les qualsva guanyar la lliga LEB i la lligacatalana LEB. L’escorta, en un emo-tiu comiat al Congost, va deixarclara la seva voluntat de retornar enel futur al club de la seva vida. Demoment s’ha acomiadat per la portagran. Enhorabona i sort!

Núria Padrisa, de Moià, amb un recorre-gut de 25 quilòmetres i 750 metres, enla modalitat de natació, bicicleta i a peu.

Els treballadors dePirelli es manifestena Barcelona

17 de juny. Els treballadors de Pirellifan una jornada de vaga per anar a laplaça Sant Jaume, de Barcelona.Paral·lelament, el president de la multi-nacional, Mario Tronchetti, denega unaentrevista amb el conseller Huguet, peròdirectius de l’empresa es reuneixen ambrepresentants de la Generalitat i sindi-cats per explicar-los que no volen pren-dre una decisió sobre la nova plantadavant del delicat moment econòmic.

Llargmetratge sobreels grups musicals

20 de juny. El teatre Kursaal aculll’estrena del documental De Fusioon aGossos, de Joan Soler, produït perCinefilms Produccions i finançat perl’Ajuntament, en què es repassa la tra-jectòria dels grups més rellevants de lamúsica a la ciutat, a més de les impres-sions de figures del país, com ara Serrat,Raimon o Maria del Mar Bonet.

Mobilització contrala repressió a Ifni

22 de juny. Més d’un centenar demanifestants recorren els carrers deManresa en protesta per les agres-

sions de les forces de seguretatmarroquines contra ciutadans de SidiIfni, l’antiga colònia espanyola depoblació berber.

Troben mort el propietari d’un bar

22 de juny. El propietari del bar TioPepe, José Antonio Padilla, de 72 anys,és trobat mort a l’interior de l’establi-ment, que és precintat pels Mossosd’Esquadra per investigar-ne la causa iaclarir si es podria tractar d’un homici-di.

L’equip de Pep Vila,segon a Pequín

28 de juny. L’equip PROmotor-LesComes, compost per Pep Vila, MoiTorrallardona i Marc Torres, amb unMercedes-Benz 1844, arriba a Pequínen segona posició absoluta final delTransorientale 2008, una cursa off roadque havia sortit el 12 de juny de SantPetersburg, amb un recorregut de mésde 10.000 quilòmetres.

L’Oller del Masacull el cicle Veus

28 de juny. El pati del recinte del’Oller del Mas acull el segon concertdel del cicle Veus, de música vocal iescènica, amb un recital d’àries dePuccini, a càrrec de les sopranosMaribel Ortega i Miki Mori, els tenorsVicenç Esteve i Stanislas Arráez, i elpianista Stanislav Angelov. �

Torna el programa Quedem?14 de juny. Òmnium Cultural del Bages inicia la segona edició del progra-

ma de cohesió social Quedem? Una trentena de participants es concentrendavant del Museu Comarcal de Manresa per seguir l’Itinerari històric sobrela Guerra del Francès, amb l’objectiu de conèixer els llocs més emblemàticsde la ciutat durant aquella època (1808-1814), guiats pels historiadors JaumePons i Lluís Virós.


8 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Juliol-agost 2008

AAAAAAAARRRRRRRRMMMMMMMMAAAAAARRRRRRRRIIIIIISSSSSSAAAAAAAA MMMMMMIIIIIDDDDDDDAAAAAA

sssssssseeeeeeeennnnnnsssssseeeeoooooobbbbbbbbrrrrrrreeeeeeeessssssss

MARCS D’ENCÀRREC - MIRALLS- PINTURES - OBRA GRÀFICA

Mel, 13 - Telèfon 93 872 65 58 - 08241 MANRESAa/e: [email protected]


óc de Quito, la capital de l’Equador. Tinc 31 anys iamb el Pablo, el meu marit, vivim a Manresa des defa un any i mig. Ballem danses populars del nostrepaís com a símbol de les coses bones que tél’Equador. Anem als barris que ens ho demanen. Lamare va venir a Vilassar de Dalt quan jo encara

estudiava, va sacrificar viure juntes per poder-me donar elmillor. Va ser molt dur per a totes dues. Una filla d’enPorcioles que vivia a Quito i hi tenia una camaronera –unviver de gambes–, va tornar a Catalunya i necessitava algúque li cuidés una filla amb problemes. Va ser l’oportunitatde la mare.

Al cap de 2 anys va tornar per fer-me la festa rosada. Ésuna festa que es fa a totes les noies quan compleixen 15anys i simbolitza el pas de «niña a señorita». Seria la posa-da de llarg d’aquí als 18, però allà la celebra tothom en lamesura de les seves possibilitats. És mot emocionant, vas

g q p

amb un vestit de color de rosa, amb dames i nois, i la famí-lia. Entres amb sandàlies i surts amb sabates de taló. Primervas a l’església i després hi ha la festa. També va poder tor-nar a la meva festa de graduació, en acabar la secundaria.De petita vaig estudiar a les monges, però volia fer compta-bilitat i no en feien. Vaig poder entrar a l’escola militarFAE. M’encantava, i el meu somni era seguir la carreramilitar, però llavors no hi havia dones que ho fessin i tam-poc hauria donat la talla. Ser coronel, tinent... Alguna cosade manar. M’agradava l’aventura, la instrucció, l’uniforme.El que tenia millor nota de la classe era el comandant decurs i manava sobre els altres. Els que seguíem al primerens nomenaven brigadiers, i manàvem als cursos de 1r a 4t.Jo manava als de segon curs, en tenia la responsabilitat. Perexemple, quan formàvem en entrar i sortir, havies de mirar

des de la tarima que es portessin bé, sense riure, amb l’uni-forme correcte.

Després d’estudiar 1 any Administració a la Universitat,vaig venir a Barcelona a viure amb la meva mare i lesmeves ties. D’això fa 10 anys. He treballat de cambrerad’hotel, d’administrativa, i la darrera feina ha estat alssupermercats Dia. Tinc un fill de 7 mesos, l’SteveAlejandro, i he plegat perquè no em surt a compte. No tincningú a Manresa que me’l pugui cuidar. Fa 4 anys em vaigcasar per poders amb el Pablo. El vaig conèixer l’estiu del2002 quan vaig anar a Quito de vacances. Havíem decomençar la nostra vida de zero i, malgrat els dubtes, ens vasemblar que aquí la tindríem més fàcil. Allà pots tenir unsou de 150 dòlars i pagar-ne 80 de lloguer. Jo estimo lameva terra, però no l’enyoro. Fa temps que sóc aquí, tinc aprop la família més íntima i m’adapto. El Pablo, en canvi,té un fil fort i sensible que l’uneix amb les persones amb quiha compartit la vida, sobretot la seva mare. Ho vivim dife-rent. Vam venir a Manresa perquè hi havia més oportunitatsde treball per al meu marit i també hi tinc un tiet, que és elpresident de l’associació d’equatorians. El Pablo diu queaquí tot va molt de pressa, que treballa menys hores que allài no li queda temps per res. És el ritme que porta tot, les fei-q p q y q

nes, les persones.Diuen que sóc molt perfeccionista. Em sorprèn que aquí et

puguin denunciar per donar una bufetada al teu fill, i que hihagi fills que maltractin pares i professors. Quan treballavad’administrativa, va entrar un nou soci, un home molt tan-cat, que volia que parlés en català. L’entenc, dic paraulessoles, però no puc llançar-m’hi. Em sembla que esticenvaint alguna cosa que no és meva, que a la meva boca nosonarà gens bé. Ho hauré de superar. �

BIOGRAFIES ANÒNIMES

CONXITA [email protected]

Jenny Boada: «A la festa ‘rosada’, entresamb sandàlies i surts amb sabates de taló»

Una foto actual meva; una de la festa de graduació de l’escola militar; i una altra amb la família: mare, marit i fill

SS




’observatori de natura no es pot estar de parlar de lagestió de la natura quan veu que, en aquestes terres i enels temes més grossos, es fa exactament el contrari delque es predica. Un principi que orienta legalment lapolítica de medi ambient a la UE i a quasi tot el món

desenvolupat és el de qui contamina, paga. Amb aquesta volun-tat, ja l’any 1983 la Generalitat va publicar el decret 343/1983,signat pel president Pujol, que obliga a tota activitat extractiva, jasigui pedrera, gravera o mina, a establir d’inici un programa derestauració dels terrenys afectats i a dipositar una fiança pel valorde les feines de restauració previstes. Per poder fer una explota-ció, cal tenir aprovat el programa de restauració i la fiança paga-da. Finalitzada l’explotació i els terrenys restaurats, la fiança esretorna. Però si un cop acabada l’explotació el seu titular no por-tés a terme la restauració projectada o ho fes malament, el depar-tament de Medi Ambient la realitzaria subsidiàriament a comptede la fiança. Aquest decret estableix clarament el principi de quicontamina, paga.

Les pedreres i graveres, de grat o per força, han entrat en el jocd’explotació-restauració. Però no tots som iguals davant la llei. Al’activitat minera més gran de Catalunya i, amb una diferènciamés gran encara, la que provoca la contaminació més greu, per-sistent i extensa, se li demana per favor si algun dia, en un futurignot, voldria arreglar el desastre ambiental que dia a dia fa créi-xer. I com que la mineria de potassa del Bages no està per aques-tes labors, la Generalitat s’arronsa, calla i paga. Fixem-nos comels governants de la nostrada Generalitat han retardat, tergiversati finalment prostituït l’aplicació a la mineria de potassa del decretde restauració d’activitat extractives, fins a fer realitat el principioposat, qui contamina, cobra.

El decret de 1983 establia un termini de 4 mesos perquè lesactivitats existents presentessin els programes de restauració.Però mentre la Generalitat encalçava els petits, s’oblidava delgran. No va ser fins 15 anys després, el 1998, quan l’empresaminera va presentar projectes d’ampliació dels runams de Súriai de Sallent, als quals la Generalitat va canviar el títol i tramitarcom si fossin programes de restauració. Però el tràmit d’aquestsprogrames, com que no abordaven la restauració dels runams nila prevenció de la salinització de les aigües, es va encallar aldepartament de Medi Ambient. Mentrestant la mineria seguia isegueix abocant com si res, malgrat legislacions i la mesura cau-telar, sol·licitada pel fiscal de medi ambient, de clausura delsrunams salins per la salinització que ocasionen a les aigües públi-ques. Després de molts estira-i-arronsa, el primer de juliol del2003, Ramon Espadaler, darrer conseller de Medi Ambient del’època CiU a la Generalitat, va aprovar l’anomenat programa derestauració de Súria, amb una fiança de 5.260.773 euros. De lla-vors ençà, malgrat els papers, l’entrada de sal al riu Cardener alsud de Súria ha anat en augment. La tramitació del programa perSallent-Balsareny va passar a mans del govern tripartit d’esque-rres.

En una jugada administrativa tèrbola, el departament de MediAmbient va decidir incloure els programes de restauració de lamineria de potassa del Bages com a part de l’autorització ambien-tal a la qual obliga la Llei 3/1998 d’intervenció integral de l’admi-nistració ambiental. Així es va allargar el tràmit uns quants anysmés. El novembre del 2006, el conseller Francesc Baltasar varesoldre favorablement l’autorització ambiental de Súria i, incom-prensiblement, va rebaixar la fiança de restauració, que encara nohavia estat dipositada, a 773.682 euros. Qüestionat al voltant de lafiança de Súria, el departament informava el passat 4 de juny queencara falta per pagar una part de la fiança rebaixada.

En presentació pública a Sallent el dia 8 de maig passat, MediAmbient anunciava la resolució favorable de l’autoritzacióambiental de l’activitat de la mineria de potassa de Sallent iBalsareny, que inclou els runams abandonats de Vilafruns i de laBotjosa i la gegantina muntanya creixent de residus salins delCogulló. L’autorització ambiental porta implícita l’aprovaciód’un programa de restauració que fixa una fiança total perSallent-Balsareny de 1.130.128 euros, dels quals 68.204 corres-ponen al runam de Vilafruns. Entre l’extensa documentació con-sultada no s’ha pogut trobar cap pla econòmic ni terminis perafrontar la restauració.

El departament, que no es creu el programa de restauració queaprova i que té responsabilitat en la qualitat de les aigües, emprènpel seu compte la restauració del runam abandonat de Vilafruns,el més petit de tots. El pressupost total de l’obra és de 9.068.846euros, és a dir, 133 vegades superior a la fiança de 68.204 acaba-da d’establir. El runam de Vilafruns conté uns 2 milions demetres cúbics de residus, el de la Botjosa uns 2 milions llargsmés i el del Cogulló uns 20 milions. Basant-nos en el cost real dela restauració de Vilafruns i en les mides dels runams, podemestimar de manera prou fidedigna un cost de restauració per alsaltres dos runams. El runam de la Botjosa és més extens que elde Vilafruns. La seva situació limitant amb la Sèquia de Manresai amb el barri de la Botjosa fa més difícils les actuacions. Si larestauració de Vilafruns costa uns 9 M€, el de la Botjosa en val-drà més, segur que per sobre dels 10 M€. El runam del Cogullóconté unes 15 vegades més de residus salins que el de Vilafruns,malgrat que la part de la fiança fixada és de només 0,58 M€. Elcost real de restauració del Cogulló serà, com a mínim, 10 vega-des el de Vilafruns, el que ens dóna un resultat d’uns 90 M€. Sisumem els costos estimats a la baixa per la restauració de laBotjosa (10 M€) i del Cogulló (90 M€), tenim un total aproximatde 100 M€; un cost real de la restauració unes 100 vegades supe-rior al que s’ha establert com a fiança. A l’autorització ambientalde Sallent-Balsareny falten aquests 100 M€ de fiança. Encara cal€

sumar uns 40-50 M€ pel cost real de la restauració del runam€

actual de Súria i una bona colla de M€ més pels abocaments€

futurs. Tots aquest diners que falten a les fiances són una subven-ció directa a Iberpotash.

L’ACA es gasta 38 M€ per desdoblar el col·lector de salmorres€

i acaba de signar un conveni per pagar a mitges amb Iberpotashobres de captació de surgències d’aigües salines d’origen miner,per un valor total de 3,9 M€ més. Afegim-hi que Agbar inverteix€

50 M€ a la seva planta potabilitzadora de Sant Joan Despí i€

ATLL 65 M€ a la d’Abrera en instal·lacions per eliminar la sal de€

l’aigua del Llobregat que tindran un elevat consum energètic.Qui més contamina, cobra. El principi es va aplicar a l’accidentde l’empresa minera Boliden que va afectar el riu Guadiamar iles maresmes de Doñana, i s’aplica al funcionament diari de lamineria de potassa del Bages que salinitza els rius Cardener iLlobregat. Els mateixos polítics catalans que han conduït cap aaquest estat de coses fa temps que reclamen més diners de l’es-tat per a la Generalitat. Si us plau, que no els els concedeixin;se’ls gasten per subvencionar la contaminació de les aigües. �

OBSERVATORI DE NATURA

Text i fotos: JORDI BADIA

Qui contamina, cobra

LL

Fotografia pàgina esquerra: Surgència de sal a l’indret decan Carreras, a Sallent. La filtració de salmorra s’estén enun llarg tram de la riba dreta del riu Llobregat al seu pas pelnucli urbà de Sallent. La presència alta de potassi a la fil-tració salada confirma que es tracta, una vegada més, delixiviats originats pels residus de la mineria.


l Pou no l’ha pronunciat. Ho han fetalguns d’ells, els sacerdots, per refe-

rir-se a la situació actual de l’esglésiacatòlica: crisi. Amb mil matisos. N’hi haque creuen que fins i tot és positiu quen’hi hagi, per sotraguejar estructures.Però crisi, al capdavall. Que té una con-creció molt clara: avui la proposta de l’es-glésia catòlica té menys seguidors que fauns anys. La xifra de fidels va a la baixa,així com l’administració de sagraments.El que sí que puja és l’edat mitjana delssacerdots. N’hi ha que són optimistes:una institució amb dos mil·lennis d’histò-ria se’n sortirà, se sabrà adaptar als noustemps. N’hi ha que esperen que canviïnmoltes coses i advoquen per una Esglésiamenys clerical. I mentrestant, en un con-text de crisi de valors general, gairebéningú no nega que des dels estaments del’Església hi ha un retorn a posicions mésrígides i tradicionals, pròpies de l’èpocaanterior al Concili Vaticà II. Tot plegat,una situació inèdita en els vint seglesd’història de la institució, que requereixcanvis i solucions imaginatives.L’Església és amplíssima i inclou unmunt d’estaments, també de laics; aquestreportatge és el resum d’unes quanteshores de conversa amb una desena desacerdots (rectors de parròquies manresa-nes, majoritàriament) que, fora dels al-tars, en despatxos parroquials, han acce-dit a parlar de l’església catòlica avui.

Fidels allunyats«A Europa hi ha una crisi de religiosi-

tat. A Espanya encara més. I a Catalunya

més –afirma Ignasi Sanpera, rector de laparròquia de Sant Josep (Poble Nou)–.Això és clar i net, inqüestionable. Hadecaigut la presència de fidels al’Església, l’administració de sagra-ments i la joventut que pren aquestcamí». També Melitó Tubau, arxiprest deManresa i rector de la Balconada, SantPau i Viladordis, assegura que «és unfenomen global, però potser accentuat alnostre país, pel fet que venim d’un nacio-nalcatolicisme». Tots els sacerdots tenenclar que la situació actual és, d’algunamanera, una reacció davant d’un contextde moltes dècades en què, com diuEstanislau Corrons, rector de Crist Rei,«tot era cristià, per decret. Tothom esbatejava, tothom anava a missa. I totanava bé, entre cometes. Perquè de fet nohi havia solera: era el que tocava, però esfeia sovint sense convenciment, per obli-gació». Avui, les xifres d’administracióde sagraments van a la baixa (vegeu qua-dre adjunt) i, en general, sobretot entre lesgeneracions joves, tenir conviccions reli-gioses, ser cristià, practicar «no està demoda», com resumeix Joan Aurich, rec-tor de la parròquia de l’Esperança a labarriada Mion i director del Casal del’Església.

Joan Tuneu, rector de la Seu i el Carme,és menys pessimista i assegura que «l’ac-tivitat rutinària va baixant, però no tantcom alguns diuen». En canvi, Josep M.Masnou, vicari de la Sagrada Família,arxiver de la Seu i professor a l’Institut deCiències Religioses de Vic –i renebot delbisbe Ramon Masnou (1907-2004)–,afirma que «la pràctica és baixa i segura-ment ho serà més», cosa que el porta a

assegurar que «la situació que vivim ésgairebé de missió. És una situació de des-cristianització generalitzada, i l’Esglésiahaurà de replantejar moltes coses per talde continuar arribant a la gent». MossènSanpera té clar que «el capitalisme, l’in-dividualisme, la competitivitat d’avui, lacrisi de valors estan allunyant la gent del’Església». Masnou assegura que «hi hauna marginació de la religió als mitjansde comunicació, fins i tot una ridiculitza-ció: s’és molt dur amb la tradició catòli-ca i sovint més benèvol amb d’altres», iaixò ha portat a una situació en què com-prometre’s amb la fe cristiana representagairebé una heroïcitat. «Qui vol anar amissa o a catequesi ha de ser una perso-na valerosa, de coratge. I la majoria noen fa gaire propaganda als seusambients. I això és trist», opina MelitóTubau.

Joan Aurich també creu que «avui, serprogressista és per a molts cridar contral’Església i deixar molt tranquil·la labanca, per exemple» i que, davant de lasituació actual, «com a Església ens hau-ríem de situar al món d’avui, secularitzati religiosament plural, i deixar els esque-mes tradicionals de la cristiandat». Per aell, l’Església d’avui «és massa clerical,massa centrada a donar sagraments i nopas a ser un espai que ajudi a viure l’e-vangeli en la intempèrie del món en quèvivim». L’opinió d’Aurich és que «lapràctica sacramental ha de ser una con-seqüència de viure la fe. Per tant, jo nocrec que l’important sigui si hi ha més omenys gent que va a missa, o mantenir lesestructures i les parròquies actuals. Hemde vetllar perquè la gent pugui viure en

el tema del mes

L’Església busca el seulloc a la Manresa d’avuiPocs feligresos a les parròquies i escassetat de vocacions sacerdotals. Bateigs i comu-nions que van davallant, mentre hi ha més baixes que noves ordenacions a les files delclergat. Reestructuracions organitzatives per fer front a una situació difícil, en què sercristià en el món d’avui no està de moda i ser practicant és cada cop més inusual.Sacerdots que es veuen gairebé en terra hostil i consideren que cal fer de missioner enun territori de tradició cristiana. Mossens que vénen de l’Àfrica o d’Amèrica cap a

q g q

Europa per donar un cop de mà. L’Església catòlica busca el seu lloc. Al món, a Europa.A Manresa també. N’hem parlat amb els mossens d’aquí. Sense sotanes.

JJOOOOAOOAOAOAOAOOANN PPIPPIPIPPIPPQQQIQUUÉUÉUÉUÉUUÉ


E



comunitat la seva fe cristiana, més que noservir d’expressió de la seva religiositat».Aurich té clar que es parla de crisi religio-sa però es tracta d’una situació molt mésgeneral: «Quanta gent avui dia es com-promet establement per afers públics?Quina és la taxa d’afiliació i participacióals partits polítics i sindicats? A les enti-tats ciutadanes, els sobra col·laboració?La crisi és molt més general». I pel que faestrictament a l’Església, té força clar que«si tenim crisi, beneïda sigui, en moltsaspectes. Perquè és una crisi d’una tipo-logia d’Església que a mi no em fa resque desaparegui perquè em sembla queno és la que vol Jesús».

Pocs però convençutsLa davallada de fidels no implica una

eliminació de la dimensió religiosa a lasocietat. Ho volen deixar clar tots els rec-tors i mossens consultats, que hi veuenuna llum d’esperança. Joan Tuneu, de laSeu, assegura que «independentment dela pràctica, la religiositat no baixa,

penso que no enshem de desani-mar». En lamateixa línia,Josep Bastardas,rector de laSagrada Família,afirma que «calanar amb compte

a afirmar que la baixada de fidels és unsímptoma de poca religiositat». MossènCorrons, de Crist Rei, té clar que «avui hiha menys pràctica, però la convicció ésmés profunda». Pocs però més conven-çuts, perquè ja no és perquè toca, sinóperquè se sent de debò. Josep M. Masnouho explica així: «Avui costa més aguan-tar la fe. Hi ha massa interferències, elmón va cap a d’altres costats. Abans hihavia coses que ajudaven i ara no hi són.Però per això potser ara qui és creient hoés més de pedra picada. Avui, qui viu lafe ho fa amb exigència i convenciment:no és comèdia. És gent que no es deixaportar pel ‘què diran’ i que, malgrat queseria fàcil tirar la tovallola, continuen».A la banda radicalment contrària hi ha elsque decideixen estripar el carnet i optarper l’apostasia. Un fenomen que s’hacomençat a donar darrerament i fins i totse n’han fet campanyes, alguna de benmediàtica. A casa nostra, però, se n’handonat molt pocs casos, segons confirmal’arxiprest de Manresa, Melitó Tubau.

Els que tornenMolts s’allunyen de l’Església, però

alguns hi tornen a l’edat adulta. MossènCorrons explica que a les persones quehan estat practicants els «queda unpòsit», alhora que uns valors de transcen-dència, que fan que «de vegades recupe-rin la fe. Pot passar per un fet molt pun-tual, com venir a un funeral, fins i tot.Potser de petits havien vingut obligats iun dia senten un missatge que interessa irecuperen la fe». Mossèn Masnou tambéexplica que «és un moment en què moltses plantegen la fe com una qüestió perso-nal, no social, i tornen a agafar el camíde l’Església». També es dóna el feno-men del catecumenat: gent no batejadaque, ja adulta, decideix fer aquest pas,s’apunta a una catequesi d’adults i s’ad-hereix a la fe cristiana. A llocs com Parísi també Barcelona, el catecumenat és unfenomen a l’alça. «Aquí al bisbat tambéfa uns anys que s’ha iniciat aquest camí»,afirma Josep M. Masnou. L’arxiprestTubau considera que, tot i que minorità-ria, «és una opció que va guanyant pes».

Desacceleració de vocacionsLa mitjana d’edat dels mossens que

resideixen a Manresa és de prop de 66anys (alguns ja són jubilats; vegeu qua-dre). Tot i que darrerament ha davallat,per l’arribada d’un nou seminarista a laSeu i al Carme (28 anys), que ja ha estat

Edat ddels mmossens rresidents aa MManresa ((alguns jja jjubilats)

NNoomm PPaarrrròòqquuiiaa AAnnyyyy EEddaatt**oorrddeennaacciióó

-Damià Antigas Escodines 1954 80-Joan Aurich Mion 1967 65-Joan de la creu Badell La Cova 1955 85-Josep Bastardas Sagrada Família 1958 75-Lluís Bohigas St. Pere Apòstol 1954 78-Eustache Butera La Seu / Carme 1991 43-Estanislau Corrons Crist Rei 1957 75-Florenci Costa Sant Josep 1967 72-Ramon Donada St. Pere Apòstol 1982 52-Josep M. Gasol Canonge Seu 1948 84-Joan Antoni Castillo La Seu / Carme 2008 28-Josep M. Masnou Sagrada Família 1994 43-Ramon Mata Carmelites 1953 80-Josep Morros Caputxines 1974 59-Josep Leyes Resid. Montblanc 1954 80-Manel López El Xup 1995 41-Ignasi Ribas Resid. Montblanc 1953 80-Francesc Riera La Cova 1971 66-Ignasi Sanpera Sant Josep 1954 79-Miguel Soler La Mercè 2002 31-Josep Torras Valldaura 1957 76-Melitó Tubau Balc./St Pau/Vilad. 1968 66Melitó Tubau Balc./St Pau/Vilad. 1968 6

77-Joan Tuneu La Seu / Carme 1954 7

Font: Butlletí Oficial Bisbat de Vic – Guia 2008

*Edat que faran o han fet al llarg del 2008

EEDDAATATATATAA MTT MMIITTJJTJAANNAA:: 6655,,8866 aannyyss

De dalt a baix, els mossens Melitó Tubau, arxiprest de Manresa irector de la Balconada, Sant Pau i Viladordis; Josep Bastardas, rec-tor de la Sagrada Família; i Estanislau Corrons, rector de Crist Rei



el tema del mes

ments Arranjamde roba

Reparació de calçatCòpies de claus

Botiga 21 i 25 - Galeries Manresa Centre - Passeig Pere III, 49-51

ordenat diaca; d’un nou vicari d’origenrwandès a aquestes mateixes parròquies(43 anys); i de la congregació religiosa del’Institut del Verb Encarnat (IVE) a laMercè, amb un rector de 31 anys. Fa unsmesos, doncs, abans d’aquestes incorpo-racions, la mitjana superava els 70 anys.«Les vocacions disminueixen radical-ment. Cada cop som més pocs i cada copsom més grans. No reconèixer-ho ésnegar la realitat», diu ben alt i ben clarmossèn Corrons, i hi afegeix que «lògica-ment tot va lligat: si hi ha menys creença,si el jovent s’allunya, si l’Església no ven,doncs no hi ha vocacions. Avui costa mol-tíssim prendre compromisos definitius.Ningú no es casa amb res. Avui i aquí, noés cap secret que la vida de capellà no ésgaire atraient». Josep M. Masnou confir-ma que al seminari de Vic només hi ha,avui, quatre persones en formació. «Laffalta de vocacions és una realitat que res-pon al tipus de vida que tenim, i que de fetés una constant a qualsevol movimentassociatiu». Melitó Tubau explica que,quan va començar al seminari, «érem68!». Era als anys seixanta, «durant elpostconcili, uns anys en què va haver-hiun aire nou a l’Església. Hi havia unamica la moda dels que deien ‘anem a ferexperiència’. Però ja hi va haver unadesbandada. De tota aquella gent noméscinc vam fer tots els estudis, dels qualstres vam arribar a diaques i només un, jomateix, va seguir la petició de presbite-ri».

Solucions a aquesta situació? Reorga-nitzacions parroquials o portar capellansde fora, apunten la majoria. Tot i quecoincideixen que són solucions parcials,no definitives. La contractació en origen

–per dir-ho en termes econòmics d’avui–de sacerdots ja s’ha practicat en algunsbisbats rurals (els més afectats per l’es-cassetat de sacerdots) i ara també al deVic. Se sol importar persones d’indretson ja hi havia hagut tasca pastoral del bis-bat. Com ara Rwanda, on han servit forçasacerdots d’aquí. Des de fa mig any, alCarme hi ha de vicari mossèn EustacheButera, originari de Kigali, la capitalrwandesa. Des de la Sagrada Família,Josep Bastardas no creu que aquesta siguila solució definitiva: «Vénen a ajudar-nos, potser fan com vam fer nosaltresamb ells. Potser fins i tot fan sorgir voca-cions. Però no és la solució única. Lesvocacions han de sorgir també aquí».També mossèn Corrons és d’aquestparer: «Pot ser una mena de tasca desuplència, però hem de ser nosaltres quiens en sortim, no podem esperar que ensvinguin de fora a resoldre-ho». MossènTubau no hi veu excessiu problema i hocompara amb àmbits laborals «en quètambé s’ha necessitat gent de fora pertreballar», i en la mateixa línia, Josep M.Masnou recorda que «per a determinatsserveis bàsics, hi ha gent de fora que ve afer-los, perquè els d’aquí no volen treba-llar-hi. Amb el sacerdoci deu passar elmateix. Nosaltres vam ajudar alguns paï-sos quan podíem, ara hi ha una corres-pondència; penso que és acceptable».Mossèn Ignasi Sanpera hi aporta un puntcrític en afirmar que «és cert que hi hallocs on gairebé sobren vocacions i enpoden ‘exportar’, però cal veure si sónvocacions profundes». Sense voler apro-fundir-hi gaire, Sanpera apunta que «aquíhi havia un temps en què els seminariseren com instituts de secundària, i molts

se’n van sortir. Cal veure si també passaara en altres llocs...».

Una visió crítica també l’aporta JoanAurich, qui afirma que «falten capellansper fer què? Si és per ‘vendre’ sagra-ments, per mi no en calen. Potser ensobren i tot». Aurich no considera ques’hagin d’anar a buscar capellans on n’hihagi, perquè «això s’inscriu en la línia decobrir les necessitats religioses i no d’a-nimar les comunitats cristianes. Però sila gent cada vegada en demana menys,de sagraments! La qüestió no és el cultesinó l’evangelització que mai no faran elscapellans sols, per joves que siguin».Aurich creu que si la situació actual obli-ga a tancar parròquies, «doncs no veigproblema a fer-ho, o donar-los un altreenfocament. Les parròquies han de serespais on compartir en comunitat lavivència cristiana, però cal que hi hagitantes celebracions com hi ha ara? Jocrec que el servei ministerial el farà unapersona –home, dona, casat, cèlibe, ésigual– que faci de pal de paller de lacomunitat i ajudi a viure la fe».

CelibatJoan Aurich ha introduït el tema.

Eliminar el celibat és una possible solu-ció? Ell considera que «si només es treuel celibat, poca cosa canviarà. La situa-ció continuarà igual amb gent casadafent de sacerdot en el model actual».Igualment en el cas que s’ordenin dones:«millor que poguessin ser ordenades, ésun absurd que no sigui així. Però el quecal és abolir el clericalisme». El 100%dels mossens consultats afirmen que eli-minar el celibat no tindria perquè fer aug-mentar la xifra de vocacions. I tots posen

Ignasi Sanpera, rector de la parròquia de Sant Josep, i Joan Aurich, rector de la parròquia de l’Esperança i director del Casal de l’Església



30

Joan Antoni Castillo 28 anys. Diaca. Aquest any serà ordenat sacerdot

«També als inicis eren minoria.Hem d’anar a contracorrent»

enir encara no 30 anys i estar a punt de ser ordenat sacerdotsón dos fets que no acostumen a coincidir. De fet al bisbat

de Vic només n’hi ha un cas, el de Joan Antoni Castillo Puertas,seminarista de les parròquies de la Seu i del Carme de Manresa.El 6 d’abril ja va fer un pas transcendental de consagració a Déui a l’Església, en ser ordenat diaca, en un acte solemne, presiditpel bisbe Romà Casanova a la basílica de la Seu. Està conven-çut de continuar aquest camí, i molt aviat serà ordenat prevere(sacerdot). El Codi de Dret Canònic fixa en sis mesos el perío-de mínim entre l’ordenació com a diaca i l’accés al sacerdoci.

El diaca pot administrar sagraments com el baptisme o les exè-quies, però encara no pot presidir l’eucaristia. Al voltant del mesd’octubre, el Joan Antoni ja podrà fer-ho, perquè serà ordenatsacerdot. Natural de Ripollet i de 28 anys, ha estudiat a laFacultat de Teologia i al seminari interdiocesà de Barcelona, iestava de seminarista a Ripoll fins aquest curs. Va arribar aManresa per decisió del bisbe, que el va destinar a les parròquiesde la Seu i el Carme, on s’ha sentit ben acollit i on, en principi,és previst que continuï. El seu dia a dia és donar suport al rectori al vicari d’aquestes parròquies, i fer tasques tant des del puntde vista més sagramental com educatiu (catequesi, full parro-quial), i altres feines administratives i pastorals.

Quan sigui ordenat, el Joan Antoni serà el sacerdot més jovedel presbiteri diocesà de Vic. És a dir, de tot el bisbat. Entre la

g j

gent d’Església, «lògicament s’alegren de veure un capellà jovei veuen que continua havent-hi esperança». Tot i així, té clar queen el context social d’avui la seva opció és minoritària. «El sim-ple fet de ser un jove cristià avui ja és anar contracorrent, voldir tenir clar en què creus, què vols viure, en un context en quèno està de moda: les coses no van per aquí. Has de tenir unacerta convicció i personalitat. El Papa mateix va dir que caliaanar a ‘contracorrent’, en una trobada amb joves a Itàlia».

A nivell més personal, ell mateix explica que «la meva famíliano és cristiana practicant. És de tradició cristiana, com tantes,i prou». Tot i així, «jo des de petit vaig sentir la crida a ser cape-llà, i això marca una línia que jo tinc clara i que he volgutseguir. Però la realitat del dia a dia és contrària a la tendènciamajoritària». Ell ho viu bé: «tranquil·lament, amb confiança. Al’Església hem passat per períodes de tot. També als inicis del’Església estaven en minoria, també calia anar a contraco-rrent. Ara hi hem d’anar d’una altra manera».

Castillo assumeix la realitat de l’Església actual, en què la mit-jana d’edat dels sacerdots va pujant, si bé afirma que «al semi-nari en vénen altres rere meu. Per tant hi ha una possibilitat decontinuïtat». Tot i així, té clar que «es planteja un escenari alqual cal donar resposta. S’intenta agrupar parròquies o buscaraltres solucions, però no és fàcil». El Joan Antoni afirma que«els que formem part de l’Església tenim fe en Jesús. Per tanttenim la certesa d’aquelles paraules que ens deia en l’Evangeli:‘Jo seré amb vosaltres dia rere dia, fins a la fi del món’. Això noés una empresa, ni una ONG o un associació de veïns, que són

humanes. L’Església té el fonament en la voluntat de Déu, ell vainstituir l’Església i va dir que fins a la fi del món subsistiria. Nose sap com es farà ni si continuarà a tot arreu. La realitat sociald’avui influeix molt, sobretot a Europa. Però tenim la certesaque l’Església acompanyarà els homes i les dones fins al finaldel món». Ell mateix s’atreveix a utilitzar la paraula «que potserni els governs gosen dir: crisi. Potser sí, estem en un moment decrisi vocacional o de fidels, però tenim la certesa que ens sostél’Esperit Sant, que ens guiarà».

No cada dia s’ordena un diaca ni un prevere. Per això és un fetnoticiós. L’ordenació com a diaca de Joan Antoni Castillo va sertema a tota portada del darrer número del Full Informatiu del’arxiprestat de Manresa. L’acte va congregar a la Seu canonges,preveres, altres diaques i feligresos de Manresa i també deRipoll. Ell explica que «es veu com una cosa important, et volenacompanyar i això és bonic».

El Joan Antoni porta clergyman. «Hi ha força capellans, moltsde joves, que el portem. Podríem dir que ‘tot torna’.... Per a miés un signe de presència de l’Església al món i un signe de ser-vei i atenció a la gent d’una persona consagrada». Sobre si ésun símbol que crea distància respecte la gent, assegura que «ladistància la creen certes actituds, no pas temes com el vestir.Per tant, jo no ho veig com un element de distància sinó com unsigne. Durant molt temps es van posar en crisi els signes, es vadir que no feia falta. Jo crec que avui hem tornat a adonar-nosde la importància dels signes, a la litúrgia cristiana o a la socie-tat. També molts joves porten una samarreta per expressar unaidea o una vinculació amb un grup de música o el que sigui...Jo he fet un acte de consagració i de servei a la comunitat, i elmeu signe és aquest».

Castillo al costat del bisbe Romà Casanova, el 6 d’abril passat, a LaSeu, en la seva ordenació com a diaca. A sota, al casal de l’Església

T


16 EEEEEELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Juliol-agost 2008

com a exemple les confessions (parlend’ortodoxos, anglicans i altres) en què elspastors poden ser casats, «i la situació ésigual o pitjor», proclamen. «Podria seruna part de la solució, però la qüestió ésmés de fons. Trobaries gaire gent casadao gaires dones disposats a entrar?», s’in-terroga Josep M. Masnou.

Malgrat la coincidència en què noaportaria solucions, hi ha discrepànciessobre si és convenient o no eliminar elcelibat. Joan Tuneu considera que «és undistintiu de l’Església i un fet positiu. Haestat sempre vigent i jo crec que conti-nuarà». Josep Bastardas, en canvi, pensaque «és possible que a la llarga s’obripas a una manera de ser prevere dual: elcèlibe i el que no ho és». EstanislauCorrons també creu que «possiblement«quedarà com en el ritu ortodox: hi hasacerdots cèlibes perquè ho han triat, id’altres que es casen». Mossèn Sanperaconsidera que «hauria de ser completa-ment opcional. I no de manera definiti-va, sinó temporal. És a dir, que aquellque s’ha ordenat i s’ha subjectat al celi-bat, si per les condicions que sigui con-sidera que això li porta maldecaps,pugui deixar de ser cèlibe». El mateixSanpera deixa clar que els capellans quehan penjat els hàbits i s’han secularitzat«en algun cas han perdut les convic-cions, però majoritàriament continuensent homes de fe. Per tant, sense celibatpodrien continuar sent homesd’Església».

Qui s’ha allunyat de qui?La societat s’ha allunyat de l’Església, o

viceversa? Probablement tot una mica.Els sacerdots parlen des de dins i posenmés èmfasi a remarcar que són els estilsde vida actuals, la recerca dels plaers efí-mers i immediats, l’individualisme, elsmitjans de comunicació, la poca disposi-ció per al compromís els motius del dis-tanciament. «El tipus de vida que es viuavui no ajuda gens a la reflexió, a miraruna mica l’altre: hi ha agressivitat, com-petència, competitivitat, i això no afavo-reix que se sostingui una creença religio-sa», diu Josep Bastardas. Però tambéposicions de l’Església han contribuït aaquest divorci. Mossèn Masnou apuntaque «certament hi ha actituds del’Església més oficial que provoquenrebuig. Però jo crec que temes com lesposicions de l’Església davant l’homose-xualitat o el pre-servatiu no sónsubstancials is’utilitzen perr i d i c u l i t z a r.L’Església pottenir el seu posi-cionament, queve d’una tradició,i defensar-lo. Arahi ha tendència aatacar-lo i a que-dar-se amb lesanècdotes, sense

tenir en compte tot el discurs, el planteja-ment de fons». Per la seva banda, mossènCorrons admet una part de culpa i assegu-ra que «és clar que l’Església té part deresponsabilitat en la situació actual.Penso que de vegades ens hem cregutmassa que som d’un altre món. I certa-ment, el que és d’un altre món és el Regnede Déu, no pas l’Església!».

Els sacerdots parlen de la COPE, també,però ja amb desgana. Admeten que famal, que ha fet mal, i estan en contra delsseus posicionaments, de les arengues ibarbaritats que alguns locutors proclamenper antena. Se’n senten allunyats, ho hanfet públic repetidament, i lamenten que hihagi qui vol posar tota l’Església almateix sac. En aquest sentit, mossèn JoanAurich és ben clar: «Quan es parla quel’Església fa això o allò, sovint esredueix l’Església als estaments cleri-cals, als bisbes sobretot. A mi em sembla

el tema del mes

LA SEU 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 48 45 55 46 40 44 45 45 43 49 43pMatrimonis 117 128 85 82 76 63 74 71 53 45 47Funerals 67 68 61 82 51 55 81 59 85 66 80

CRIST RREI 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 57 59 56 47 61 44 60 40 25 33 29pMatrimonis 8 7 12 4 4 3 2 2 3 3 3Funerals 97 115 112 114 118 99 124 113 154 104 106

CARME 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 26 18 17 19 17 18 18 11 8 25 22pMatrimonis 3 4 1 3 2 2 0 0 1 2 12Funerals 97 96 124 96 90 106 98 101 108 96 99

SANT JOSEP 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 17 29 33 28 40 16 30 19 28 36 1pMatrimonis 3 3 0 2 3 0 1 0 1 1 2Funerals 67 74 71 71 53 58 78 58 63 50 63

SGDA. FFAMÍLIA 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 63 69 55 54 51 46 37 56 37 32 38pMatrimonis 3 1 4 2 0 1 1 0 1 1 1Funerals 101 85 111 101 93 115 101 108 120 99 121

ST. PPERE AAPÒSTOL 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 43 36 28 46 43 27 26 26 31 35 40pMatrimonis 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0Funerals 46 57 52 65 61 56 93 63 63 99 79

VALLDAURA 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 18 16 7 15 7 9 24 14 18 13 9pMatrimonis 2 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1Funerals 70 73 53 58 66 57 48 60 44 65 45

MERCÈ 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismesp 4 5 3 0 3 8 4 7 5 2 6Matrimonis 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0Funerals 28 23 29 22 28 21 45 34 32 21 20

MION - SST. PPAU 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 68 70 83 91 63 72 74 67 89 82 92pMatrimonis 0 2 1 1 3 2 0 4 2 1 2Funerals 27 38 39 34 31 57 44 30 39 36 35

VILADORDIS 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 14 16 22 13 16 18 24 14 27 19 29pMatrimonis 21 27 23 33 18 26 21 22 20 19 14Funerals 3 4 1 5 4 6 4 0 5 2 4

ESPERANÇA 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Baptismes 17 13 6 13 3 6 6 13 10 6 8pMatrimonis 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Funerals 17 25 11 18 30 24 39 36 24 22 17

TOTAL MMANRESA 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007BBaappttiissmmeess 337766 337766 336655 337722 334444 330088 334488 331122 332211 333322 332299MMaattrriimmoonniiss 115588 117733 115500 112299 110066 9977 110000 9999 8811 7722 8833FFuunneerraallss 662200 665588 666644 666666 662255 665544 775555 666622 773377 666600 666699

Nombre dde ccelebracions eels ddarrers ddeu aanys, pper pparròquies



tots els efectes dues parròquies, peròcomparteixen equips pastorals».

Són iniciatives que probablement anirana més: compartir serveis, ajuntar parrò-quies i equips pastorals (també per atemes de catequesi, administratius, etc). I«donar cada cop més paper als laics»,coincideixen a dir gairebé tots. JosepBastardas fins i tot aventura que «seria boque Manresa s’organitzés com una solaparròquia, per anar tots a l’una i tenirmés nervi pastoral. Ho dic així molt depressa i se n’hauria de parlar, però crecque podria ser un pas endavant. Hi hacontactes interparroquials però faltaànima, empenta. Anem fent i prou, peròamb capellans cada cop més grans, cosaque també fa difícil aconseguir aquestnervi». Mossèn Masnou recorda que enàmbits socials o sanitaris també es fanreordenacions. «No passa res per fer elmateix a l’Església». En canvi, mossènAurich explica que «cal que hi hagi cen-tres de culte, però adaptats a les necessi-tats de la comunitat. L’horari de missesno ha de ser com un horari de trens...».

Institut del Verb EncarnatUna de les grans novetats de l’Església

a Manresa els darrers temps és l’arribadade la comunitat anomenada Institut delVerb Encarnat, procedent d’Argentina,per fer-se càrrec de la parròquia de laMercè. El Pou ha contactat amb el seurector, Miguel Soler (argentí d’origencatalà: el seu avi era de Roda de Ter), quiamablement ha declinat tenir una entre-vista per explicar la seva proposta.

L’IVE va arribar a Manresa per encàrrecdel bisbe Romà Casanova. De tarannàconservador, la congregació té costums ipràctiques pròpies de l’etapa anterior alConcili Vaticà II, cosa que ha generat uncert malestar entre comunitats eclesials ide laics, que consideren que és un símp-toma més de la regressió que impulsa lajerarquia de l’Església. L’arxiprest deManresa, Melitó Tubau, que es va fercàrrec de la parròquia en el període detransició, i fins a l’arribada de la novacomunitat, explica que aquests costums

«que aquí ja havíem abandonat» són perttexemple «l’exposició al Santíssim –el pade l’Eucaristia– a l’altar per fer pregà-ria, o bé el fet d’estar disponibles contí-nuament per administrar el sagramentdel perdó (confessar)». És un ideari i una

g

manera de fer pastoral preconciliar. Peròels sacerdots es neguen a donar-los l’es-quena. La majoria afirmen que determi-nats mitjans de comunicació van crear unestat d’alarma absolutament exagerat.«Als polítics els donen cent dies de grà-cia. A aquesta gent no els van deixar niarribar! Va ser excessiu, francament, lagent es va esparverar», diu Josep M.Masnou. Algú va arribar a dir que es feienmisses en llatí, amb el sacerdot d’esque-na als feligresos... Res de tot això. «Hanfet l’esforç d’aprendre i fer les misses encatalà», remarquen els altres capellansmanresans. I pel que fa a la tasca pastoral,«cal que s’acabin d’instal·lar, quecomencin la catequesi, a partir del setem-bre, i ja s’anirà veient», afirma mossènCorrons.

Josep Bastardas qualifica l’IVE «d’ungrup d’espiritualitat més descarnada,que no té tan neguit per la promoció delpoble com per la promoció espiritual.Però se’ls ha de donar temps».Igualment, mossèn Sanpera diu que«segur que no és tan fer el lleó com elpinten! De fet des que han arribat no hiha més crítiques. Són tradicionalistes,potser radicals. Però que no passa ambla gent, amb els partits, amb tot, que hi hatendències?» El que Josep M. Masnouconsidera «èticament reprovable» és queun diari «faci recerca per Internet icomenci a criticar i a aixecar polseguera.Ho trobo fora de lloc». En defensa del’IVE, Joan Tuneu explica que «tenensempre les portes obertes, atenen a qual-sevol hora i això la gent ho reconeix. Fanles celebracions amb dignitat i acolli-ment. Tenen una cultura diferent però jono hi veig problema».

Retorn al passatEls sacerdots de l’IVE porten clergy-

man (indumentària tradicional de capellà

que inclou un collet blanc). És un símbolrepresentatiu del seu tarannà. MossènJoan Aurich creu que és una «anècdotasignificativa», que simbolitza una volun-tat de retorn a posicions que semblaven jasuperades. «Refer els esquemes anteriorsal Concili Vaticà II i trencar l’oberturaque va representar pera mi no toca, peròels estaments van cap aquí». JosepBastardas reflexiona afirmant que «lalínia d’Església més adreçada al pobleha fet aigües, a algú li ha semblat quepodia ser la causa de la descristianitza-ció i s’ha volgut tornar a una línia mésespiritual». Aurich creu que potser és unasituació de resistència, de reafirmaciódavant la crisi actual, de «voler retornar aun món en què l’Església tenia predomi-ni social»... En ser preguntats sobre elbisbe, la majoria no volen entrar endetalls, si bé consideren que és sabut queté un tarannà allunyat de les posicionsmés progressistes: «Molts el titllen deconservador... Cadascú és com és. Sí queés cert que, per exemple, li agrada fer béla litúrgia, fer-la llarga, sense saltar-seres...», diu mossèn Tubau.

Pel que fa al clergyman en concret,Aurich no li veu sentit: «per què ens hemde diferenciar?». Sanpera i Bastardastambé són del parer que «no dur clergy-man és voler ser com el poble, sense dife-renciacions». En canvi, Joan Tuneu, queen porta, diu que és un distintiu de serveia la comunitat.

Cristians nouvingutsEuropa, Catalunya, Manresa reben

actualment allaus d’immigrants, una partimportant dels quals són de religió catòli-ca i que contribueixen a engruixir la fecristiana a casa nostra. Gent sobretot del’Amèrica Llatina. Però són comunitats,explica Melitó Tubau, «de persones moltmés joves i amb un tipus de religiositatmés engrescadora: allà munten proces-sons per tot, coronen marededéus...Arriben aquí i queden despistats del nos-tre cristianisme. I també sorpresos delsatacs a l’Església». Josep M. Masnouexplica que són comunitats «en què es viu

el tema del mes

Joan Tuneu, rector de les parròquies de la Seu i el Carme; i Josep M. Masnou, vicari de la Sagrada Família i professor de Cièncie ss Religioses



el tema del mes

Eustache ButeraPrevere rwandès. Vicari del Carme i la Seu

«Sóc aquí per ajudar, però el treball pastoral l’han de fer els nadius»

ustache Butera, natural de Kigali, la capital de Rwanda, és vicari de la parrò-quia del Carme des de fa menys de mig any. Va venir a Barcelona a fer estu-

dis de Teologia, després va tornar a Rwanda i ha arribat a Manresa «una mica percasualitat: vaig coincidir amb un sacerdot del bisbat de Vic missioner al meu país,i em va demanar si volia formar part d’aquesta comunitat. Al final ho vam acor-dar, i aquí em teniu».

Mossèn Butera té 43 anys, fou ordenat el 1991 a Kigali i és vicari a la Seu i elCarme, tot i que majoritàriament és al Carme. La feina és l’habitual de la tascapastoral: presidir eucaristies, catequesi, visitar malalts. Té el problema de la llen-gua catalana, que comença parlar però lògicament encara no amb fluïdesa. Peraixò, «a l’hora de fer les misses, m’ho he de preparar a l’avançada, sobretot l’ho-milia, i me la corregeixen». Tot i així, cada dia que passa aprèn més català, unallengua que s’afegirà a les que ja coneix: parla francès (el seu català és una micaafrancesat), anglès i una mica d’italià, a banda del ruanda.

Deixant de banda que «sóc foraster i vulguis o no, trobes a faltar la família, lagent que tenia prop», s’ha adaptat a Manresa, s’hi sent ben acollit i de moments’hi quedarà sine die. Amb tot, ell mateix considera que no creu que la solució ala falta de sacerdots passi per portar persones de fora: «Cada societat té unescaracterístiques, unes circumstàncies que difícilment pot aprendre i entendre deltot algú de fora. Per això crec que el que caldria és que hi hagués sacerdots ori-ginaris de cada lloc. Jo sóc aquí només per ajudar, però el treball pastoral l’hande fer sobretot persones d’aquí. No crec que la gent de fora pugui substituir elsnadius».

Mossèn Butera explica també que al seu país, «la gent és més religiosa». No ésque l’hagi sorprès l’escassa pràctica d’aquí, perquè ja coneixia altres països euro-peus, però aquí «el fenomen és més profund. La gent no practica, cosa que tam-poc no vol dir que no sigui cristiana. Pots tenir els valors del cristianisme, amor,solidaritat, fraternitat». A Rwanda «la religiositat ho impregna més tot. Aquí lagent té uns valors diferents, hi ha un ambient caracteritzat per una dessacralitza-ció, una secularització absoluta. Costa fer determinades opcions de vida, hi hauna preeminència de l’individu sobre la comunitat. Al meu país l’ambient estàmés centrat en la família, la col·lectivitat, la gent té més creences i hi ha mossensjoves».

Butera és un immigrant com un altre, i no vesteix amb cap distintiu de capellà.Explica que «no m’he trobat un racisme directe, però potser sí una mica subtil.Crec que a la societat hi ha por a l’altre, por a la diferència, malfiança davant del’altre, de qui té altres costums, maneres de viure o origen diferent. Hi ha feina afer en aquest àmbit». En la seva tasca pastoral no ha tingut cap dificultat i expli-ca que ha presidit bateigs, comunions i altres cerimònies amb tota normalitat.

equivocat criticar l’Església així, engeneral. Perquè tan Església és la monjaque treballa al Raval, o les persones queffan una tasca pastoral propera a la gent,o les comunitats, no necessàriament declergues, que es troben per viure la sevaffe com aquells bisbes a qui cau la bavaquan senten en Jimenez Losantos».

Josep M. Masnou introdueix l’argu-ment de l’allunyament de l’aspecte cultu-ral i religiós, que abans estaven lligats iara no: «La Patum, per posar un exem-ple, té un origen religiós. Ara la gent hiva però potser ni sap que es fa perCorpus. Hi ha hagut una separació delffet cultural i religiós». Una separació queen altres tradicions religioses, com lamusulmana (ara també amb molts practi-cants aquí), no s’ha donat: «per alsmusulmans les pràctiques religioses,com respectar el Ramadà o dur vel, sónsignes d’identitat cultural. Formen partno només de la religió sinó de la manerade fer». Segons ell, caldrà veure si enaquestes comunitats presents a casa nos-tra «també hi ha un creixement de la indi-fferència o l’ateisme pràctic en futuresgeneracions».

ReestructuracionsSi portar sacerdots forans és una de les

iniciatives que s’ha pres, una altra ésimpulsar algunes reorganitzacions de lesestructures parroquials. A Manresa s’hacomençat a fer, per donar resposta a lasituació actual, de baixada de feligresos iescassetat de sacerdots. EstanislauCorrons recorda que «quan jo vaig serordenat, a Crist Rei, el 1957, hi haviarector i 4 vicaris... Avui hi sóc jo sol, amb75 anys... i gràcies!». Corrons ha dema-nat la jubilació, com és preceptiu als 75anys en el cas dels sacerdots, però elbisbe li ha demanat si vol continuar, cosaque farà fins que la salut li permeti.Aquesta pròrroga és una pràctica moltestesa, donades les circumstàncies.Lògicament, la xifra de celebracionseucarístiques també ha davallat molt elsdarrers anys.

Una de les reorganitzacions més notò-ries té a veure amb les parròquies de laSeu i el Carme, comandades ara per unsol equip pastoral, amb Joan Tuneu derector. La renúncia per motius de salut del’anterior rector del Carme, mossènMàrius Masoliver, va fer que el bisbeprengués aquesta decisió. Mossèn Tuneuexplica que «el senyor bisbe em vademanar que portés les dues parròquies,però amb un equip reforçat amb un vica-ri rwandès i un seminarista, que seriaordenat aquest mateix any diaca i des-prés prevere. Vaig acceptar-ho i ho anemffent. La gent se sent religiosament assis-tida i es crea una convivència entre totesdues parròquies. De fet continuen sent a

E



la fe d’una manera més quotidiana, exte-rior, amb celebracions amb gent mésjjove, més festives. Aquí la celebració ésmés pobre, tant pel fet que les comunitatssón envellides com perquè la nostralitúrgia és... eixuta». Per això hi ha elperill que «un cop aquí, no se sentin vin-culats a l’Església, perquè la seva fequedi mediatitzada».

En el que hi ha acord entre tots elssacerdots, i per tant, mereix una mencióespecial, és en la valoració positiva quees fa de fomentar el diàleg interreligiós,tal com fa l’actiu grup que fa més de deuanys que treballa per establir vincles itrobades entre tradicions religioses. Perals sacerdots consultats, és una tasca moltinteressant, i que cal mantenir i impulsar,des del respecte a l’especificitat de cadas-cú.

«Ens en sortirem»I el futur? Ajuntar parròquies, dur

capellans de fora... Potser són solucions(pedaços o no) a la situació actual. Peròprobablement caldran canvis mésestructurals. La majoria creuen, no cal-dria sinó, que l’Església tirarà endavant.«Si es mira de fer net, deixar les interfe-rències i anar a l’essencial, t’adonesque els valors de l’Església i deJesucrist tenen vigència. Només faltaposar-se en sintonia. D’una altra mane-ra, sense una presència tan forta decapellans, amb un paper més actiu delslaics, però l’Església anirà fent», diuJosep M. Masnou. Mossèn Corrons téun discurs similar: «Potser cal que hihagi aquests sotracs, alts i baixos, peròens en sortirem. Quina organització témés de 2.000 anys? Els peus són sobrela roca, i la roca és Crist. Això no falla.Pot trontollar tot, però la base és sòlida.Potser cal explicar-nos millor, ser mésentenedors i acostar-nos al món. Hoanirem fent». Mossèn Bastardas creuque «s’està acabant una certa manerade viure la fe. Però la manera d’organit-zar-nos, realment, és el de menys.L’important és si mantenim o no la fe ila creença en Jesucrist. Les parròquiesseran així o aixà, n’hi haurà més omenys, ja anirem trobant com organit-zar-nos. Jo crec que mor l’estil, però nomor l’ànima, el que és bàsic: la fe enJesucrist». Mossèn Aurich hi coinci-deix, i vaticina que «segurament anem aun escenari amb poques comunitats, imés petites», cosa que en un contextcom l’actual és «natural», però segura-ment també amb més convençuts i ambuna fe més profunda. Joan Tuneu ésoptimista, veu encara grups de joves«que tiben» i fa una crida a «ser posi-tius, donar ànims i tirar endavant».També en l’Església tot depèn dels ullsamb què es miri. �

el tema del mes

Treballem per donar solucions

- BOTIGA D’ORTOPÈDIA

- ORTOPÈDIA TÈCNICA

- ORTOPÈDIA ESPORTIVA

- SERVEI DE PODOLOGIA

ORTOPÈDIA MAZA

Sant Josep/Tortonyes, 1-3 - MANRESA - TTEELL.. 9933 887733 6688 0000

CENTRE DENORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA MMONTSERRATCarrer de Jaume I, 8, 2nTel. 93 872 17 07 - [email protected]

SSeessssiioonnss ddd’’aaccoolllliimmeenntt

El Servei Local de Català de Manresa ofer-eix sessions d'acolliment de llengua catalanaels mesos de juliol i agost.

Les sessions d'acolliment són una sèrie declasses temàtiques que tenen com a finalitatintroduir els alumnes que acaben d'arribar enla comprensió de la llengua catalana tant oralcom escrita. Aquestes sessions pretenen donara conèixer aspectes de vocabulari pràctics apartir dels temes següents: presentar-se,l'adreça, el treball, la família, el cos humà, els

aliments, la cuina, la roba, la casa, les hores, eltemps atmosfèric, els transports i l'excursió.

L'última sessió és sempre una sessió cultural.S'hi treballa la comprensió escrita mitjançantun fil conductor que fa referència a una festao tradició. S'aprofita aquest fil conductor perfacilitar un intercanvi d'experiències al voltantdel tema que es tracti: Nadal, la Festa Major,etc. Segons l'època, es tria una festa o unaaltra sempre intentant que s'escaigui properaal dia de classe. Les classes són pràctiques i s'hiprioritzen els aspectes orals de comprensió iexpressió. Es faran del 7 al 24 de juliol de dil-luns a dijous de 10 a 11.30, i del 4 al 21 amb elmateix horari.

Per a més informació podeu trucar al telè-fon 93 872 17 07, adreçar-vos [email protected], al Servei Local de Català detManresa -carrer de Jaume I, 8, 2n- o visitar lapàgina web www.cpnl.cat


20 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Juliol-agost 2008

A PROPÒSIT

i ha prohoms amb nom de carrer –TaquígrafGarriga, Virrei Amat, Poeta Cabanyes...– queens sembla com si els coneguéssim de tota lavida però que si ens sortissin al Trivial ensfotrien la partida enlaire. Pensem, per posar

un altre exemple, quants ens sabrien fer cinc cèntims dela famosa Infanta Carlota. M’imagino que no gaires. AManresa també tenim una quota considerable d’avant-passats insignes que si els traguessin de les plaques delscarrers desapareixerien totalment de la memòria popu-lar i quedarien relegats als arxius.Dubto que a l’examen per escollirla pubilla i l’hereu s’atreveixin ademanar referències de l’alcaldeMontardit o del bisbe Perelló, a noser que hi hagi un gran interès perdeclarar la plaça deserta. Arribatsa aquest punt caldria dirimir siaquesta ignorància general respec-te d’alguns personatges històricsens hauria de preocupar i fins i totd’entristir, o bé si, per contra, enshauria de dur a revisar els mèritsque els van fer ascendir al nomen-clàtor urbà. Pensem per exempleen el canonge Montanyà. En lameva memòria de fa més de trentaanys el seu nom va associat a uncarrer tristíssim on l’única alegriaque m’hi sabia imaginar era queallà hi vivia la meva companyad’Institut Carme Puig en la qual enaquell temps pensava amb moltaassiduïtat. És clar que la Carme no tenia res a veureq p pp

amb el canonge. Han passat els anys, ella fa temps queviu a Barcelona i d’ençà que van obrir-hi l’Abbey Roadaquell carrer ha guanyat molta vida, però el nom deldistingit personatge a qui li va ser dedicat ja no l’hepogut separar mai més d’aquella sensació de soledat iensopiment que em transmetia el seu carrer. Més tardvaig descobrir que el tal canonge Montanyà, de nomRamon Montanyà i Coca, era un manresà il·lustre d’en-tre tota aquella colla de rostres severs que hi ha penjatsa l’Ajuntament. En un llibret que els va dedicar mossènGasol vaig llegir que aquell canonge –que ho era de laSeu– havia tingut un paper destacat en la resistència

manresana contra les tropes de Napoleó, tant en la bata-lla del Bruc com «en altres accions d’aquella guerradita de la Independència». D’ençà que l’Ajuntament vapublicar aquell llibre, l’any 1988, la Història ha canviatmolt i ara d’aquella guerra que sempre n’havíem dit dela Independència resulta que aquí a Catalunya se n’hade dir del Francès. Jo no ho vaig saber fins que feia diesque en sentia parlar i vaig acabar lligant caps i compre-nent que l’una i l’altra eren la mateixa però que si con-tinuava dient-ne de la Independència podria semblar un

ignorant o un botifler. Ser català dedebò no només és complicat sinóque cansa moltíssim, has de pensarmolt bé com s’han de dir les cosesi posar-te al dia contínuament. Elcas és que arribat el bicentenarid’aquella guerra dita del Francès,s’han remogut una mica la històriai l’amic Jaume Pons ha descobertunes cartes d’un industrial manre-sà de l’època, Ramon Brunet, enles quals es refereix al canongeMontanyà com un home senseescrúpols en els negocis, amb quiell mateix s’hi hauria enganxat elsdits. Parlant-ne amb un correspon-sal –soci o client– de Cadis el qua-lifica de «desvergonzado». Unterme que sembla que no lliguiamb la figura d’un heroi i menysencara amb la d’un eclesiàstic.Però tots sabem que de la històriaoficial a la història real hi pot

haver –i hi ha en massa ocasions– una distància quilo-mètrica. I és bo que algú tregui a la llum aquests docu-ments.

Per als qui van patir la guerra i la dictadura franquistaalguns noms de carrers no només eren inapropiats sinóque eren insultants i indignes, i es van canviar. En que-den, però, d’altres dedicats a personatges que emmasca-rats per la pàtina del temps ens poden semblar il·lustresi que potser no ho eren tant. El del Canonge Montanyàen seria un. Caldria canviar-ne el nom? Jo penso que nocal. Molta gent ja n’hi diu el carrer de l’Abbey Road.De vegades la justícia es fa sense afany justicier, va dela mà de la indiferència i de l’oblit. �

JOSEP M. [email protected]

i

Tots sabem que de la història

oficial a la història real hi pot haver una

distància quilomètrica

HHEl canonge Montanyà


es perruqueries, a França, han estat sempre unisex.Almenys ja ho eren feia temps quan vam instal·lar-nos-hi, fa divuit anys. Ara, de barbers clàssics desempre, els dedicats exclusivament al públic mascu-lí, amb els quals discutíem de futbol, de política i de

les obres públiques, ja no en queden. Jo anava a un, situat a laplaça Saint André, que no parlava gens: «Hola, com ho vol?,són 50 francs, gràcies, bona tarda», era tota la conversa que espodia tenir. Era un gran moment de tranquil·litat i meditació.Aquell petit món, en aquells instants, només consistia en elxiuxiueig metàl·lic d’unes tisores, en la respiració entretalladaper la concentració professional del senyor barber que es des-plaçava a dreta i esquerra amb llargues gambades silencioses,i el soroll proper del carrer, habitualment ple d’estudiants fentpetar la xerrada als bars de la plaça. Quan va plegar –tambésilenciosament– vaig començar a anar a una perruqueria. Envaig escollir una de no gairelluny, al barri vell de Grenoble.

Cada cop que hi anava emtocava una noia diferent. Vaigadonar-me de seguida que gai-rebé totes aplicaven una matei-xa tècnica –potser una consig-na de l’amo per fidelitzar elsclients– que consistia en lleu-gers contactes pectorals a l’al-çada del clatell a cada despla-çament. Com que en aquest es-tabliment es podia demanarhora amb antelació i escollir laperruquera, vaig decidir quem’ho fes sempre la mateixa, laque tenia els coixins més gene-rosos. A més d’aquesta peculiaritat física, la noia era amable,sense caure en aquesta mena de cantarella falsa i una mica em-bafadora de molts botiguers francesos. Tampoc no parlavagaire i desava minuciosament els seus estris en estoig amb lafoto d’una nena de cabells arrissats que, em va dir més tard, erala seva filla. Un dels seus tics habituals era el d’aturar-sedavant el mirall per contemplar de manera llunyana i melan-giosa la seva imatge reflectida. Al cap d’uns segons, com si esdespertés, somreia i deixava anar alguna frase banal, però sim-pàtica, com: «Que bé que ja s’acosta el cap de setmana, oi?».

Hi vaig anar força temps, alguns anys. No puc dir que s’ins-tal·lés cap confiança, però la comunicació era cada cop un xicmés fluida. Un dia la conversa va anar cap al tema relacionatamb els germans i vaig comentar-li que la meva companyatenia una germana bessona. Sembla que aquest fet li va donarpeu a una mena de rauxa de complicitat i tot seguit em va rela-tar el seu gran secret. Ella també tenia una germana bessona,però la va perdre en un accident quan tenia setze anys, junta-ment amb la seva millor amiga i el nòvio de la germana. Emva commoure especialment la seva manera de relatar el terri-ble esdeveniment, sense dramatismes ni llagrimetes. Va serl’últim dia que la vaig veure. Sembla que va plegar per anar aun establiment de la competència, no sé on. Segurament enca-ra busca en d’altres miralls la seva còpia, el seu altre jo que vaperdre definitivament un dia plujós en un revolt de carretera. �

Irlanda, al revés del que ha passat amb la llengua, lamúsica tradicional gaudeix d’una salut envejable.Mentre que des de mitjans del segle XIX l’ús i laconsideració social de l’idioma vernacle del país vadavallar d’una manera gradual, la música tradicional

irlandesa no només ha sobreviscut el procés de descolonitzaciói modernització al llarg del segle XX sinó que ha entrat en elsegon mil·lenni amb gran forca i vitalitat. Quan vaig anar-hiper primera vegada a l’any 1993, jo associava Irlanda a cincidees bàsiques que m’atreien: la pluja, els camps verds, elcaràcter majoritàriament rural del país, la importància social dela religió, la literatura i la música.

Al meu parer, una de les experiències culturals irlandesesmés boniques es precisament la session de música tradicional.La session consisteix en la trobada d’un grup de persones, alpub o a la casa d’algú, per tal de fer música. En principi, tot

músic interessat a prendre-hipart hi és benvingut. No és unconcert. És un esdevenimentp g

social, de relació i de lleure.Tot i que es caracteritza peruna aparent gran informalitat,en realitat la session es regeixper unes normes no escrites decomportament molt importantsi específiques. Qui no lesconeix o sap interpretar, s’a-rrisca a fer el ridícul.

Els músics aprenen i toquenles peces d’oïda. Hi prenenpart part el violí, la flauta tradi-cional (de fusta), la concertina,la flauta de llauna (el tin-whis-

tle), un tambó de pell de xai que es toca amb un bastonet defusta o am la mà (el bodhrán). Dos altres instruments de per-cussió menys freqüents son dues costelles de xai (bones), ofins i tot dues culleres! L’actual instrument rei es la gaita irlan-desa (pipes(( ). Anteriorment era l’arpa, la qual tot i continuaressent el símbol nacional del país, va caure en desús fa unssegles. Instruments d’incorporació més recent són la guitarra,l’acordió, el banjo o el piano. Entre peça i peça hi ha una breupausa. Els músics resten en silenci. Algú fa un comentari. Es-clata una rialla. Un glop de cervesa. S’afina una corda. Un altreglop de cervesa. Un músic en mira un altre, i amb un simplegest amb el cap i una mirada l’invita a començar una tonadanova. El músic toca els primers compassos sol, a manera d’in-troducció. Els altres escolten. Quan reconeixen la tonada on’han après la melodia, s’hi afegeixen. La guitarra acompanyaamb acords. A la torna, la percussió entra marcant el ritme.

La següent peça pot ser un sean nós, no acompanyada, can-tada en irlandès. La veu és el mes natural possible, sense vi-brat. Austera. Explica una historia, trista o còmica, d’amor, demisèria, o d’emigració. En el sean nós la humanitat d’un pobleantic, rural, senzill, es fa present i hipnotitza les consciènciesmodernes invitant-les a l’interior d’una memòria col·lectivadel que es va ser, i en certa manera es continua sent, malgratels canvis. Escolto en Lilis O’Laoire –la veu feta crani, os, cos,ànima. És en aquest moment quan viure a Irlanda és un plaer.�

JOSEP SEGURA


CRÒNIQUES DE LLUNY

ALBERT LLUSSÀ

D d D blíDes de Dublín

Josep Segura i Puchades treballa com a enginyer electrònic a Grenoble

(França)

Albert Llussà i Torra, advocat,treballa al despatx Daly Linch

Crowe&Morris Solicitors, aDublín (Irlanda)

LL AAAAADe Grenoble estantDe Grenoble estant



LLUITAR CONTRA EL SILENCI

ls maltractaments són la primera causa demort entre les dones joves de l’estat

espanyol. I s’estima que un 20% de les menorsde 18 anys pateixen agressions físiques perpart de la seva parella o exparella. Són xifresaterridores que posen de manifest una de lespitjors xacres de la societat actual. I que a més,no deixen de sumar casos i més casos cada dia.Per donar a conèixer xifres i informacions comaquestes, la Marina Vega, una estudiant del’IES Lacetània, ha creat una pàgina web, titu-lada El web dels iguals, que pretén, bàsica-ment, ajudar a prevenir les relacions abusivesentre parelles joves. Aquesta iniciativa neix apartir d’un taller anomenat L’amor no es des-trueix ni mata… Tu què en penses?, que s’ha?estat duent a terme durant aquest curs escolaren diferents centres educatius de secundàriade Manresa. El web dels iguals s’adreça tant ahomes com a dones i es pot consultar a l’adre-ça http://www.totsiguals.altremon.org.

E

—Com va sorgir la idea de fer aquesta pàgina web?—Jo havia de triar un tema per al crèdit de síntesi de final

de trimestre, i La Casa de les Formigues va proposar al meututor fer una pàgina web que parlés de l’abús entre homes idones. Em va agradar la idea perquè no només seria un crè-dit sinó que a més, en un futur podria ser útil.

—Què hi podem trobar en aquest web?—Sobretot informació per a possibles víctimes. S’hi poden

trobar centres, telèfons, webs d’interès... Molta de la infor-mació me la van facilitar des del PIAD, el Punt d’informa-ció i Atenció a la Dona Montserrat Roig. També hi ha unespai que és d’opinions personals, amb frases realment moltdures; i un fòrum, al qual per accedir-hi t’has de registrar, iaixí només hi entra qui realment hi està interessat. De tant entant algú de l’Ajuntament especialitzat en aquest tema mira-rà els comentaris que s’hi han deixat per veure si hi ha algúque realment necessita ajuda.

—També hi ha una enquesta. Com està formulada?—Hi ha preguntes claus, com per exemple el fet de si la

parella et deixa o no anar amb els teus amics, o si et deixa ono sortir amb gaire freqüència... Preguntes que quan les con-testes ja et vas adonant del que t’està passant, tot i que hi hagent que troba normal un comportament submís.

—Abans que et proposessin de fer el teu treball sobreaquest tema, t’hi havies parat a reflexionar?

—No. Jo sabia que això passava, però mai no m’ho haviaplantejat seriosament. Un cop fet el treball he vist que ésmolt més dur del que sembla, realment hi ha molt temadarrera d’això. A mesura que anava fent el treball me n’ado-nava a poc a poc, i se m’anava fent cada cop més dur. Deia,jo no puc continuar amb això... Però he pogut. I m’ha servitmolt.

—Creus que hi ha casos a l’entorn que estan silenciats?—Sí. Això passa perfectament, però la gent té por de fer-ho

sortir a la llum.—Quins motius creus que poden dur a situacions com les

que es descriuen al web?—Jo sempre he cregut que si des de petit ho veus, tens com

més tendència de gran a veure-ho normal. Hi ha qui diu queno passa res si es dóna una bufetada, però sí que passa. O avegades sembla que per no picar una persona no li estiguisfent cap tipus d’abús, però psicològicament pot afectar enca-ra més.

—Ets optimista de cara al futur?—No crec que les coses canviïn. Qui ho vulgui fer, ho farà.

Però potser sí que disminuirà una mica gràcies al fet quecada vegada hi ha més eines disponibles per ajudar les vícti-mes a denunciar-ho. Tot i que considero que hi hauria d’ha-ver més ajudes perquè les víctimes es sentissin més protegi-des.

—T’esperaves el ressò que ha tingut el teu treball?—No, gens. Però estic molt contenta. Em sento molt bé. El

treball s’està movent, està agradant i, a més, pot ajudar.�

MOURE EL MÓN

MERITXELL [email protected]

iMarina VegaM i V

««AA m mmeessuurraa qquuee ffeeiiaa eell ttrreebbaallllmm’’aaddoonnaavvaa aa ppoocc aa ppoocc qquuee hhiihhaa mmoolltt tteemmaa ddaarrrreerree dd’’aaiixxòò..SSee mm’’aannaavvaa ffeenntt ccaaddaa ccoopp mmééssdduurr.. MM’’hhaa sseerrvviitt ddee mmoolltt»»LLAAALAAAFFRR

AASSEE


Juliol-agost 2008 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 23

questa masia, ja documen-tada al segle XVIII, erauna antiga possessió delSuanya formada per laresidència més gran i duesmasoveries. Conegudacom la casa del Xup, el

topònim va donar nom al barri quanen els anys cinquanta del segle passatl’alcalde Moll va comprar a la família

Farrés els terrenys, fins llavors desti-nats al conreu de la vinya, per cons-truir els habitatges de protecció oficialque es van inaugurar l’any 1965.Malgrat que la finca limita amb elbarri, conserva encara la calma pròpiade l’indret i en el seu entorn privile-giat hi trobem uns amplis espais total-ment enjardinats i bancals de conreusben endreçats, que menen els actuals

propietaris. De l’edificació de duesplantes cal remarcar-ne els detalls decaire noucentista i l’ornamentació dela façana. El mas disposa d’una cape-lla annexa de considerables dimen-sions, dedicada a la Puríssima i des del’habitació principal de la casa s’acce-dia al cor de l’església, perquè elsestadants de més edat hi poguessin oirmissa. �

AA

MASIES DEL TERME

JAUME PUIG / Fotos: FRANCESC RUBÍ

Masia Farrés (el Xup)



om ha evolucionat l’ensenyament de la Geografia?—La geografia tradicional escolar feia aprendre uns

quants conceptes fixos, memoritzant-los de manerasemblant al que es feia amb la historia. Calia apren-dre els rius d’Espanya i els principals accidents geo-

gràfics, alhora que les capitals d’Europa,encara que no se sabés què significavaque una ciutat fos la capital d’un país. ABUP, la geografia ja s’estudiava amb uncaire més econòmic i social: les relacionshumanes i de la societat amb el territori,com evolucionen i quines crisis provoca.A la Universitat, es va produir l’eclosió,perquè vaig entrar a la de finals dels anys70, que era acadèmicament marxista ianarquista, molt alternativa i contrastavaamb un altre corrent molt fort aleshoresque era el teoreticoquantitatiu o matemà-tic. Dins d’aquests ambients, vaig tenirprofessors molt bons. Amb el temps, laUniversitat recupera els valors més tradi-cionals com la percepció del paisatgeque té cada grup social o qüestions méssubjectives. Vaig traduir alguns teòricsde la geografia, anglesos i americans,particularment el californià Jim Parsons,que havia estat president de l’Associacióde Geògrafs Americans.

—Abraça noves matèries o s’interrela-ciona?

—Amb el temps, ha anat cada vegadamés cap a la banda de l’economia i lasociologia, però la geografia és una cièn-cia molt àmplia que també té a veure amb la física, la biologiai la geologia. En la meva vida professional he treballat amb eco-nomistes i també molt amb arquitectes, enginyers i advocats,sobretot pel que fa al dret administratiu. Una persona que no esdediqui a la docència sinó a l’administració pública, en estudisde geografia i territori, ha de conèixer les regles del joc pel quefa a lleis i decrets. Sovint a una persona amb un perfil pur deciències socials, aquestes qüestions se li escapen. Ara la gents’especialitza durant un temps en qüestions diverses.

—Després de Pau Vila, hi ha hagut grans geògrafs al país?—Sí que n’hi ha hagut, però només en diré un: Enric Lluch. I

no pel que hagi fet directament, sinó per l’escola que ha creat.

Ell ha dirigit una obra molt important que és la Geografia de laSocietat Humana, en diversos volums, i ha estat professor aLiverpool, però sobretot ha marcat un camí a seguir. A vegadesun comentari seu el recordes tota la vida i t’obre més perspecti-ves que tres volums d’un manual.

—Com va anar la teva experiència aSuïssa?

—Va ser molt interessant conèixer laUniversitat de Friburg. És una ciutat peti-ta, però universitària, semblant a Oxfordo Cambridge, en la qual hi deu havertants universitaris com habitants.Oficialment bilingüe, s’hi parla francès ialemany. Hi ha un riu petit que passa pelmig de la ciutat que divideix les dues par-les. Vaig anar a parar a l’Institut delFederalisme, en un context universitaridominat pel dret i la ciència política.Aleshores treballava en el servei corres-ponent de la direcció general d’Adminis-tració Local, que es dedicava a proposarcanvis en les delimitacions comarcals,municipals i organització territorial delpaís. A la Universitat de Friburg vaigconèixer les grans constitucions d’Euro-pa, com havien resolt el sistema d’articu-lacions entre el poder central, el regionali el local des dels països més centralistesals més descentralitzats. Els països fede-rals no diuen mai la paraula descentralit-zació, sinó que parlen d’autogovern id’autoadministració.

Alt Pirineu—En què consistia el programa Home i Biosfera?—Des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i els grups de l’Alt

Pirineu havien anat pensant la necessitat de tenir un programaabonat per la Unesco, per tal de donar resposta als principalsproblemes que tenien plantejats les comunitats de muntanya,estancades demogràficament i amb unes rendes agràries insufi-cients. Van reclutar dos geògrafs joves –Xavier Campillo i jo–que ens vam instal·lar a la Seu, amb un conveni entre laUniversitat, l’Ajuntament i dos ministeris de Madrid, mentre laGeneralitat no hi va voler entrar. Vam fer diverses publicacions:llibres, articles i algunes investigacions. Va ser una experiència

CC«L’Estatut era un

tren massa gros queocupava tota la via,i els altres trens vanhaver d’esperar-se a

les vies laterals. Tant l’organització

territorial com la lleielectoral són temes

molt importantsque l’Estatut va

atropellar»

L’ENTREVISTA

JORDI SARDANS / Fotos: FRANCESC RUBÍ[email protected]

Xavier Sanclimens i SolervicensGeògraf. Ha estat assessor del departament d’Interior, Relacions Institucionals iParticipació, concretament del conseller Joan Saura des del 15 d’abril del 2004. Hacentrat la seva tasca en la Comissió d’Organització Territorial. Des de finals d’abril del2008 és responsable d’anàlisi de polítiques estructurals dins l’estructura funcionarial,a la direcció general de Protecció Civil. Ha estat durant gairebé quinze anys tècnic del’Àrea del Territori del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Autor de diversos lli-

g g q y

bres, cal remarcar el publicat el 1994, amb Isabel Rueda, sobre óL’AdministracióPública a Catalunya: un model d’organització territorial?, editat per la fundació Bofill.



interessant i nova, que ens va servir per obrir camí. Estàvemtutorats per uns suïssos de la Universitat de Berna que havienfet aquesta experiència en quatre regions concretes de Suïssa iuna d’elles semblant a l’àrea d’investigació nostra: el nord del’Alt Urgell i la part Occidental de la Cerdanya.

—En quines altres qüestions vas participar activament?—També vaig participar en la redacció del Pla Comarcal de

Muntanya de l’Alt Urgell. L’any 1987 vaig entrar a treballar aldepartament de Governació, quan es van aprovar les quatre lleisd’organització territorial: municipal, de comarques, règim pro-visional de les diputacions i l’extinció de la corporació metro-politana de Barcelona, amb la creació d’unes figures alternati-ves, que calia desenvolupar, sobretot pel que fa a la llei comar-cal. Sabíem que l’any 1936 s’havien aprovat 38 comarques, ales quals cal afegir les 9 vegueries. Malauradament, la llei decomarques del 87 de vegueries no en parla. La llei del règimprovisional de les diputacions sí que diu que Catalunya s’hauràde convertir en província única, amb regions que no poden serinferiors a cinc, però de tot això el més calent és a l’aigüera. Ija han passat 21 anys!

—Però, la divisió comarcal està més avançada, oi?—Sí. Se’n van crear 38, però es va obrir un període de consul-

tes amb tots els ajuntaments, per preguntar-los si els hi estavabé la comarca. En aquells moments es van agafar les 941 res-postes municipals i més de 800 van ser positives, mentre que uncentenar llarg van dir que no: per posicionament polític derebuig, o bé perquè preferien la comarca del costat o bé fer unacomarca nova. Amb això, se’n van fer tres de noves: Pla del’Estany, Alta Ribagorça i Pla d’Urgell; es van canviar decomarca una vintena de municipis i a la resta se’ls va dir que noels corresponien les seves pretensions. S’havia de tancar elmapa i es va fer. Vaig entrar a Governació no per col·laborar afer les lleis –no hi vaig tenir res a veure–, sinó per posar enmarxa tot el procés de consulta municipal i fer el mapa. Desprésvaig fer altres coses menors com estudiar els enclavaments deCatalunya o el pas de les entitats locals menors a entitats muni-cipals descentralitzades. També alguns estudis sobre els canvislocals i comarcals en temps de la República força desconeguts,però l’interès anava minvant perquè la feina principal ja s’haviafet.

—Què va passar amb la llei d’organització territorial deCatalunya de l’any 1987?

—Que no va ser prou consensuada, tenia algunes mancancesi calia revisar-la.

2004—Com es crea la Comissió d’Organització Territorial del

2004?—A més del tres consellers, amb els secretaris generals de

cada departament: Francesc Baltasar de Relacions Insti-tucionals, Ramon Canal de Governació i Josep Mir de PolíticaTerritorial, i tres membres més: jo, com assessor; el directorgeneral d’Administració Local (Albert Pereira) i el secretari deplanificació territorial (Oriol Nel·lo). La comissió es va reunirdurant mig any i va produir un document; Bases per l’organit-zació territorial de Catalunya. Consta de catorze pàgines, parladels principis bàsics, defineix les vegueries, sobretot què han deser, així com les comarques, l’Àrea Metropolitana i els munici-

p p g q

pis, que bàsicament ja ens està bé com estan quant a mapa, peròcreiem que hi ha d’haver un reforçament de les competènciesmunicipals i del finançament.

—A quines conclusions arribeu i per què no va funcionar?—Entrem a fons en l’estructura, composició, funcions i com-

petències de les vegueries i de les comarques. Al final, aquestacomissió del govern pensa que les vegueries haurien de ser set.Hi havia acord de la comissió. S’havia d’aprovar per part delgovern i obrir un període de consultes a la societat, però sobre-tot a l’Administració local. Però no es va arribar a produir per-

què dins les forces polítiques hi havia diferents sensibilitats; elsconsellers són membres del Govern, però probablement no hopoden decidir tot, pel que fa a qüestions d’estratègia. Es fanesmenes i es rectifica el document per tal que no perdés la sevaestructura bàsica. Però, certament, es va anar descafeïnant unamica. Semblava que a la primavera del 2006 ja estava molt apunt i es va redactar una proposta d’acord de Govern percomençar aquest procés. Però, estàvem en plena campanya del’Estatut, amb totes les incidències que van passar, amb la criside govern, la sortida d’ERC i les eleccions anticipades. Demanera que l’Estatut era un tren massa gros que ocupava tota lavia i els altres trens van haver d’esperar-se a les vies laterals.Tant l’organització territorial com la llei electoral són temesmolt importants que l’Estatut va atropellar.

—Què passa amb el nou Tripartit?—Que ja no es recupera la Comissió d’Organització

Territorial com a tal, però la nova reorganització continua estantdins del pla del govern des de la investidura del nou president.De moment, però, estem una temporada a l’expectativa.Mentrestant, continuo fent feines d’assessorament en temesterritorials i es desenvolupa la Carta Municipal de Barcelona.Participo en les comissions interdepartamentals, temes territo-rials i en determinades commemoracions històriques. Tambécol·laboro en ponències tècniques de la Comissió d’Urbanisme.

—Malgrat tot, sembla que el nou govern es decanta per untext alternatiu?

—L’organització territorial és cert que ha quedat aparcada finsfa un mes, en què el departament de Governació dóna a conèi-xer un text que es diu Bases per l’Organització Territorial deCatalunya igual que l’aprovat per una comissió del govern,però és molt diferent d’aquest. Redactat per la UniversitatRovira i Virgili fa una sèrie de consideracions diverses.Interpreta algunes qüestions i dóna a conèixer un text de vuit onou pàgines per passar-lo a discutir a l’interior del govern. Fapoc, el conseller Ausàs, en compareixença parlamentària, vaexplicar que abans de les vacances d’estiu volen tenir a puntuna memòria, com a pas previ a l’avantprojecte de llei.

—Quina valoració fas d’aquest nou text?—No parteix del nostre document i trobo que aquesta és l’er-

rada més significativa. Tot i que arriba a algunes conclusionssemblants, com les que també es van fer a l’informe Roca. Però,de les coses diferents que proposa aquest document que m’alar-men una mica hi ha el manteniment de les províncies i fer unesvegueries dins d’aquestes províncies. En lloc de simplificar elmapa, penso que ho anem complicant. Ja veurem com acabaràtot plegat.

—Per què tant de temps per reorganitzar el país?—Catalunya tenia una organització territorial pròpia que eren

les vegueries i el Decret de Nova Planta d’ara fa 300 anys lesagrupa en una dotzena que se’n diran corregiments. Aquestaestructura es manté fins a les Corts de Cadis, en què Catalunyaqueda com una única província, amb una diputació. El 1811,Napoleó segrega Catalunya d’Espanya i l’agrega a l’imperinapoleònic. El 1833, Javier de Burgos, amb un decret, divideixCatalunya en quatre províncies. El cert és que fa molts anys queestem així i és una assignatura pendent que no hi ha manera d’a-provar. L’any 1936 es van fer les comarques i les vegueries, quevan arribar a tenir un cert paper en l’economia de guerra, hoferen com a demarcacions de la Generalitat, ja que no teniennaturalesa d’administració local.

—La divisió del 36 la consideres antiquada o moderna?—A vegades s’ha dit que aquesta divisió és molt antiquada,

quan en realitat era un criteri d’absoluta modernitat. Utilitzarcriteris de dinàmiques socials de totes les poblacions per ferunes divisions administratives que s’ajustessin a la realitatsocial era molt d’esquerres i molt avançat a l’època. Per tant,podem afirmar que el concepte de les comarques fou ideològi-cament d’esquerres.

L’ENTREVISTA


—Com t’expliques el desastre del 1987?—Perquè la llei de l’any 1987 no parla de vegueries sinó de

comarques i d’administració local, amb un sistema d’eleccióque va tenir moltes critiques, perquè estava pensat per afavoriruna determinada força política i l’oposició s’hi va girar moltd’esquena. CiU tenia majoria absoluta i la va fer servir. En l’or-ganització territorial en alguns moments hi ha determinadescoses que, al final de tot el procés, alguna imposició s’haurà defer. Però aleshores es van passar. L’Àrea Metropolitana era per-

q p g p

cebuda pel govern convergent com un contrapoder i la vanesmicolar en dues entitats sectorials, amb la redacció d’un PlaTerritorial per les comarques metropolitanes que, curiosament,ara està a exposició pública.

—Com veus la situació actual?—No és una tasca fàcil fer la nova organització territorial,

però s’ha de tenir clar el que es vol fer i tampoc no es pot fercontent a tothom. Les veus dels territoris són molt sensibles i no

quadren. No es pot fer una vegueria per cada municipi. El pri-mer que s’ha de saber és el que cal substituir del tot, i les vegue-ries passen a tenir aquest paper principal, mentre que les comar-ques han de ser la instància de prestació dels serveis municipals.

—Anem a qüestions concretes. Calaf de l’Anoia o la Segarra?—Als anys 30, la comarca de l’Anoia va ser la més difícil de

fer de tot Catalunya. Igualada té una comarca molt petita desd’un punt de vista d’espai. El nucli dur és la Conca d’Òdena, a

y g p

la qual s’afegeix l’extrem nord del Penedès i part de BaixaSegarra que toca a Santa Coloma de Queralt. Hi ha una part ple-nament segarrenca que és l’altiplà de Calaf. Actualment, la partsud d’Igualada no se sent gens vinculada a la Catalunya centrali en canvi Calaf i el seu voltant, sí. Per tant, no és forassenyatque la part central i sud de l’Anoia és vinculin a Barcelona i lapart nord, formi una nova comarca –probablement l’AltaSegarra– dins la Catalunya Central.

—I el Moianès?—És un cas bastant semblant a l’Alta Segarra. Si no hi ha

vegueries com fins ara, no hi ha d’haver tantes comarques. Ara,amb les vegueries, si les comarques han de fer de prestadoresde serveis, potser sí que sense reduir cap municipi, moltes de lesseves funcions les poden fer comarques petites.

—És clar el concepte de Catalunya central?—Penso que sí, ja que és una vegueria formada pel Berguedà,

el Solsonès i el Bages, i algunes parts d’Osona i de l’Anoia. Arabé, les parts centrals d’Osona i Anoia no són àrees amb vincu-lació directa amb Manresa. Tenen la seva pròpia àrea d’influèn-cia, però per si soles tampoc no acaben de fer una vegueria.

—Tenen sentit les diputacions a hores d’ara?—Segons l’Estatut, les províncies ja no hi són. L’únic article

que en parla diu com s’ha de fer per substituir-les, mitjançantels consells de vegueria. Per tant, estan destinades a ser absor-bides per aquests consells de vegueria. Hem de passar de qua-tre províncies a set vegueries. Així per exemple, la diputació deBarcelona s’haurà de dividir entre els consells de vegueria deBarcelona i de la Catalunya Central i una part de la diputació deLleida haurà de passar a la Catalunya Central (Solsonès) i tresmunicipis de la província de Girona s’hauran de segregar a laCatalunya Central. Tot plegat s’ha de fer mitjançant una lleiorgànica, que és el procediment constitucional.

—Per què no som capaços de posar fi a la divisió provincial?—Formalment no és tan difícil, però políticament és una altra

cosa. És a dir, la diputació de Barcelona a part de ser un ensp p

local de caràcter provincial és un nucli de poder que representaels seus interessos. Una part d’un dels partits del govern, que ésel partit socialista, està molt condicionada per aquest fet. Crecque aquestes reticències s’aniran vencent amb el temps, però noés fàcil, com així s’ha demostrat. L’Estatut va fer un pas moltimportant: no parlar de províncies. Per tant, en l’horitzó estatu-tari, la diputació és un element extingit i substituït pels consellsde vegueria.


L’ENTREVISTA

«L’Estatut va fer un pas moltimportant: no parlar de províncies.Per tant, en l’horitzó estatutari, laDiputació és un element extingit isubstituït per consells de vegueria»



L’ENTREVISTA

avier Sanclimens iSolervicens neix aManresa el 19 dejuliol de 1961. Depares manresans:

Juli i Carme. El pare fou direc-tiu de l’Auxiliar Tèxtil Man-resana, popularment Cal Sant,fou alcalde de Manresa durantdos mandats seguits i diputat alParlament de Catalunya perCiU. La seva mare va fer estu-dis de Magisteri i posteriormentde Teologia que li van servirper treballar uns anys a l’escolapública, tot fent classes de reli-gió. Té dos germans: el David,que és advocat, i el Marc, queés tècnic de so. Comença aestudiar a la Badia Solé delcarrer Saclosa fins a quart deprimària, on passa al carrerCampanes i s’hi estarà fins a COU. Estudia Geografia a laUniversitat Autònoma de Barcelona i es llicencia el 1984.Els economistes eren els seus germans grans i els professorsels aconsellaven fer alguna assignatura complementària d’e-conomia. «Eren uns moments, a finals dels 70, en què l’eco-nomia tenia molt prestigi, però arran d’unes previsions des-encertades van perdre aquella aurèola que tenien com agremi». Fa el servei militar a Andalusia. Després fa algunscursos de postgrau, però no completa el Doctorat, perquè deseguida s’orienta professionalment fora de la Universitat.Des de molt jovenet fa de professor de català a Òmnium.

g p

Homologat el títol que tenia pel de Mestre de Català, en vafer classes a Secundària, durant un parell d’anys. «No m’a-««gradava gaire posar-me en el paper de mestre d’adoles-cents, ja que no era la meva vocació». Deixa l’ensenyamenti s’incorpora a un programa de la Unesco sobre desenvolu-pament rural de zones d’alta muntanya, anomenat Home ibiosfera. Treballa amb Xavier Campillo. En total, fan divuitpublicacions monogràfiques i vuit números d’un butlletí, itambé articles en revistes especialitzades com ara elsDocuments d’Anàlisi Geogràfic de l’Autònoma, a la revistade la Diputació de Barcelona, a la de Girona i d’altres.Col·labora directament en sis llibres, amb Ramon Ganyet,director del programa i germà de l’exalcalde de la Seu, iamb Xavier Campillo. Dels altres llibres se n’encarregavenespecialistes i ells hi col·laboraven. Aquells anys i com aespecialista en alta muntanya va intervenir directament enL’Àrea d’estudi, L’agricultura de muntanya i la CEE, queva ser la primera publicació sobre aquest tema a l’estat, afinals de 1985, i La prospectiva de població per a l’any2000, un altre sobre les mancances del servei telefònic alspobles aïllats del Pirineu, i L’esquí nòrdic i les possibilitatsd’un turisme sostenible de muntanya. També va treballar enuna proposta per tal de potenciar les petites valls pirinen-ques. Després se’n va a la Universitat de Friburg, a Suïssa,on fa un postgrau del Consell d’Europa: Federalisme, des-centralització i autonomia local als països europeus, men-tre ja treballava al departament de Governació de laGeneralitat (del setembre de 1987 fins al setembre del

1989), com a tècnic de base. Tot seguit, és tècnic de l’Àreadel Territori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, almateix temps que va treure les oposicions al cos de geò-grafs, però queda en excedència per incompatibilitat fins al’any 2004 en què retornarà a la Generalitat. Per tant, conti-nua actiu en una plaça de laboral que l’estimula més en seruna plaça nova. Des del setembre de 1989 fins l’abril del2004 treballa en el Pla Territorial, en infraestructures, enenquestes d’equipament local i delimitació territorial.També es dedica a medi ambient i desenvolupament soste-nible. Més tard, organitza el transport escolar. «Eren feinesoperatives en el sentit que havies d’estar de guàrdia persolucionar problemes de l’administració local».

Encara que els plans vinguessin de la Generalitat, des delConsell Comarcal «intentàvem posar d’acord els diversosajuntaments, alguns d’ells molt potents, com Terrassa,Sabadell, Sant Cugat o Cerdanyola. En total, més de 800.000habitants». El desembre del 2003 es forma el primer governtripartit, que situa entre la seva agenda, la prioritat d’encararuna nova reorganització territorial de Catalunya, llargamentpendent i es forma una Comissió d’Organització Territorial el3 de febrer del 2004, per un acord de govern, presidida pelconseller Saura i formada pels també consellers Carretero iNadal, per tal d’impulsar els treballs necessaris de cara a lesnoves lleis del país. A proposta del conseller Saura, és nome-nat assessor a partir el 15 d’abril, del departament deRelacions Institucionals i Participació, per a la Comissiód’Organització Territorial i concretament del seu president.«És un càrrec que habitualment va associat a una qüestió departit, però no hauria de ser així. En el meu cas no sócd’Iniciativa ni de cap altre partit polític, sinó un assessorespecialista».

A finals d’abril del 2008 deixa el càrrec d’assessor del con-seller Saura i passa a ser responsable d’anàlisi de polítiquesestructurals en l’estructura funcionarial, dins del departamentd’Interior i en la direcció general de Protecció Civil que diri-geix Josep Ramon Mora: «Sembla que puc acabar fent el lli-gam entre els plans d’emergència i els plans territorials i elsd’urbanisme». �

el Perfil

X



emps era temps; anys quaran-ta, cinquanta, seixanta, tempsde neguits i treballar sis diessetmanals, de sous ajustadís-sims; sense subvencions

municipals i de pressupostos migrats; nohi havia diners per a les entitats. Elsclubs i les associacions en general, i enun nombre respectable, es mantenienamb el suport de les quotes dels asso-ciats, molts dels quals participaven coma membres actius, defensant els colors o enarborant llursensenyes. Érem lluny de pensar en equips de primera, peròaixò no treia res a l’ideal dels participants.

La fotografia del camp del Pujolet il·lustra l’activitat d’un

diumenge especial per la nevada, que nova ser cap obstacle. Els directius delCentre d’Esports Manresa van fer pinyaper treure-la i així poder jugar el partitde futbol. Ben segur que, amb fotogra-fies o sense, trobaríem exemples sem-blants.

Sempre hi ha hagut socis disposats aparticipar, i de ben segur que accionscom la de la fotografia s’han repetit.Presidents i membres de juntes i socis

actius de tota la vida. És la disponibilitat i l’abnegació dej

persones que estimaven les associacions, l’esport, el teatre ola música el que ha fet possible portar el nom de Manresaarreu i eixamplar la cultura de la ciutat. �

1964

Text: Ignasi Torras GarciaFotografia: Antoni Quintana Torres

IMATGES DE LA DICTADURA

TT

Tintoreeria Tintoreria RRÀÀPPIIDD SSEECC NOVAN

GERÈNCIAGERÈ

Sant Cristòfol, 48 - Tel. 93 873 73 67 - C/ de la Pau, 44 - Tel. 93 873 16 17



C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiques

Objectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS

· Cadires

· Armaris robers

· Complements

· Prestatgeries

· Arxivadors

· Caixes fortes

· Armaris

· Taules

Muralla de Sant Domènec, 1308241 MANRESATel. 93 872 53 09Fax 93 875 15 78E-mail: [email protected]



TASTETS DE MOTOR

ENRIC OLLER I CARBÓ

Toyota RAV4: encara més senyor!

l plantejament dels SUV continuainalterable. Les qualitats tot terre-

ny queden per al final. El que importaés que la carrosseria aparenti aventurai que a dins hi càpiga tothom, amb unplus de confort per afrontar llargs viat-ges. El client busca alternatives a l’au-to convencional. Una berlina un pèlmés capaç. Sobreelevada respecte delsaltres per generar sensació de domini.On no hi faltin detalls d’equipament,possibilitats diverses de configurarl’habitacle i un motor que avanciencara que les condicions meteo-rològiques o físiques siguin advers-es... Qui observa la demanada veuamb lògica que els fabricants haginoptat per simplificar els mecanismesde transmissió i alleugerir el conjuntmitjançant estructures monocasc. Unaorientació clarament asfàltica queincideix en el comportament fins aobtenir vehicles d’ús mixt d’estampaatractiva. Aptes per a la ciutat i pelsviatges en família. Més que per fer4x4, serveixen per a buscar nous itin-eraris. Per descobrir camins poc acci-dentats però molt pròxims al medi nat-ural salvatge.

El RAV4 s’ha convertit per mèritspropis en l’autèntic referent dels SUV.Les seves formes segueixen essentrotundes, en una combinació idíl·licad’esportivitat i prestigi. Perd la rodade recanvi penjada a l’exterior de lacinquena porta. Els japonesos n’hanprescindit per continuar preservant

l’espai al maleter. S’ha optat per unkit de reparació i un impecable serveid’assistència en carretera. La mesura–discutible des del punt de vista tèc-nic- li proporciona evidents milloresestètiques i redueix la tara final delcotxe. Per això no és descabellat com-parar aquest Toyota a una mena deGTi familiar que es mou amb grannaturalitat en el trànsit urbà. Que girabé i pla quan enllacem els revoltsd’una carretera de muntanya i que res-pon a la més mínima insinuació delvolant. No és precisament petit peròla carrosseria no genera gronxaments,per molt que munti unes suspensionsamb 34 cm. de recorregut per roda. Laplataforma avança sobre les irregulari-tats dels camins i en autopista comqualsevol altre devorador de quilòme-tres. I una part important d’aquestmèrit l’hem d’atribuir a la mecànicaque amaga sota el capó davanter. Latercera generació del RAV4 munta elmotor 2.2 D-4DCAT de 177 CV. Undièsel amb sis marxes prodigiós enrendiment que, a més d’ostentar unnivell d’emissions baixíssim, estàconsiderat el propulsor més potent dela categoria i un dels més austers enconsum.

El sistema integrat de conduccióactiva patentat per la casa permetactuar parcialment sobre el sistemamotriu (integral permanent) i els con-trols de tracció i estabilitat.Tecnologia en forma de botons a la

pròpia consola. Elements avançatsvinculats a l’electrònica que inter-actuen per garantir el dinamismesobre tota mena de paviments. Sensereductores ni bloquejadors de diferen-cial manuals, les limitacions racionalsles imposen unes quotes d’alçada,angles d’atac i pneumàtics poc ade-quats per a enfrontar-se a passos com-plicats. Però amb voluntat de trobar-liels límits, resulta divertit transitar enfamília per pistes polsinoses ambroderes, fang o neu. �

FITXA TTÈCNICA

Motor: Davanter transversal.2.231 cc 4 cil. en línia. SistemaCommon Rail 177 CV. Dièsel.Tracció: Integral permanent Di-recció: Assistida. Canvi: Manual 6vel. Frens: Discs vent/discs. Vel.màx.: 200 km/h. Accel. 0 a 100km/h:9,3 segons. Consum mitjà: 8litres. Preu: 36.100 euros.

E

Sempre en versió de cinc portes, suspensió independent i tracció total. Més dinàmicperò igual d’elegant. Avui us parlem d’un tot camí d’alt nivell capaç d’aventurar-se peritineraris poc convencionals que, en versió dièsel, és el més potent de la categoria.



la fila cultural

ollbató és l’altre emplaçamentimportant: Joan Rogent, sota la

direcció de Silvio Puggina, un italià deGènova instal·lat al poble, instaurà, el1925, la fàbrica d’orgues NuestraSeñora de Montserrat, que anys méstard, el 1962, va passar a ser regentadaper Gabriel Blancafort. Blancafort vaser el pioner en la reintroducció d’or-gues de transmissió mecànica i estèticabarroca i és reconegut com la figuracabdal del redreçament de l’orgueneriaa l’estat espanyol durant la segonameitat del s. XX. És precisament

p y g

Silvio Puggina qui va construir, l’any1922 l’actual orgue de la Seu. L’orgueperò, no va arribar a Manresa finsl’any 1958 procedent de la basílica deMontserrat, ara fa justament 50 anys.

La història dels orgues de la Seu ésforça llarga. Segons explica JordiFranch, actual organista titular de labasílica, «des del segle XVIII, la Seude Manresa va tenir dos orgues. Unorgue petit o portàtil i un gran orgueinstal·lat sobre el portal de SantAntoni. Aquest últim era un orguebarroc que va ser greument danyat el 6de setembre de 1714, quan la Seu vaser convertida en caserna o fortalesade les tropes felipistes i incendiada.Els dos orgues resultaren greumentdanyats». La restauració va anar acàrrec de l’orguener barceloní JosepBuscà. En la renovació es van mante-nir els tres teclats i el pedaler s’hauriareduït sensiblement. La disposició dela trompeteria era la clàssica o horit-

zontal. «Aquesta disposició és de pro-cedència castellana i es generalitza aCatalunya a partir de 1714. En elsegle XIX l’orgue va rebre noves res-tauracions: 1812, 1817, 1833 i 1845.Aquest gran orgue va ser destruït el 29d’abril de 1937. Es perdia un instru-ment dels segles XVII-XVIII i també unpatrimoni musical consistent en unnombre elevat de partitures, del segleXVI i posteriors, que es guardaven alseu interior», explica Franch.

Funcionament L’orgue és un instrument de vent de

teclats i tubs. Segurament l’instru-ment mecànic més antic. El so esgenera quan l’aire passa pels diferents

tubs de diferents longituds, que, en elcas dels orgues mecànics, és accionatper una bomba elèctrica. El primerorgue va ser inventat pel GrecCtesibius cap a l’any 300 aC. Moltsorgues tenen més d’un teclat, i cadateclat representa una divisió. Cadadivisió està pensada per a fer una fun-ció musical, i els registres són dissen-yats per aconseguir aquesta funció.També cada divisió està posicionada aun altre lloc dins l’instrument engeneral. Gràcies a aquestes diferèn-cies espacials, cada divisió té la sevapròpia presència en el so total del’instrument, i l’organista pot jugaramb efectes tridimensionals així comamb contrastos de timbre.

Cinquanta anys del’orgue de la Seu

C

El Bages és i ha estat una comarca clau en la història dels orgues catalans. El primerlloc d’on es té constància de l’existència d’un orgue al nostre país és al monestir deSant Benet de Bages, concretament l’any 972. Silvio Puggina va construir, l’any1922, l’actual orgue de la Seu. L’orgue però, no va arribar a Manresa fins a l’any1958, procedent de la Basílica de Montserrat.

JJOOAOOAOAOAOAOOANN VVIIVVIVIVVIVV NINININII YYEYYEYEYYEYY SESESESESEE

Jordi Franch Parella, organista titular de la Seu



Moltes vegades els tubs estan dividitsalternativament en dos grups a l’esque-rra i a la dreta. Aquest sistema també espot aplicar a tots els tubs d’una divisió,especialment als de la divisió de pedal,els quals estan posats en dues torresposicionades als dos extrems de l’ins-trument. Moltes vegades l’orgue prin-cipal també està dividit en dos grups.Això causa que el so de l’instrumenttingui un efecte estèreo molt notable;les notes de les melodies poden saltarde l’esquerra a la dreta, i les harmoniessurten d’un espai sonor molt ample.

El vent passa a través d’un sistema deconductes fins que arribar a una caixagran que conté un sistema de vàlvulesmecàniques, anomenada un salmer decorredores. Cada tecla obre i tanca unavàlvula que deixa arribar vent als tubsdels diferents jocs per a la nota tocada.Els tubs d’un orgue estan disposats enjocs, anomenats registres. Cada regis-tre està constituït per una sèrie de tubsgraduats, cada tub amb una sola nota.Tots els tubs d’un mateix registre tenenla mateixa estructura i configuració,però no tenen la mateixa llargada.Cada tipus de tub està dissenyat per aproduir un cert so, i porta una denomi-nació que indica en general la qualitatdel so: flauta, gamba, trompeta, fagot,etc.

L’orgue actual Tal com el defineix Jordi Franch,

«aquest orgue és de tendència romànti-ca, però això no vol dir que no siguiapte per interpretar-hi també músicabarroca (grans mestres JohannSebastian Bach i Georg FriedrichHändel), entre altres». La primera res-tauració de l’orgue és del 1970. Es vacanviar el salmer, que és el mecanismesobre el qual es col·loquen els tubs cro-màticament i que fa sonar cada tub iregistre. Es van canviar també unsregistres originals (diferents sons del’orgue) per registres més funcionals.Concretament, la Veu celeste i Violavan quedar substituïdes per la Címbala(un ple al segon teclat de 3 fileres) i laQuinzena de 2 peus. El Principal deViolí també es substituí pel Salicional.Aquest canvi va permetre destacar lamelodia (Quinzena), augmentar lapotència sonora (Salicional) o reforçarla brillantor d’un forte amb plens

(Címbala). També es van cobrir els tubsde la trompeteria i es va independitzarel seu so al poder-la tocar amb el pedal.

L’any 1988 es fa una segona restaura-ció i ampliació de l’orgue. El pedaler(teclat que es toca amb els peus) escanvia i es col·loca un registre nou(Nasard 12ª), així com el Ple de 4 file-res del primer teclat. Els dos registresvan ser fabricats en un taller especialit-zat de Göttingen (Alemanya). El regis-tre de trompeta es va col·locar al fonsde l’orgue (estava a la façana delmateix). L’any 2001, amb motiu del

centenari de l’Orfeó Manresà, l’OrfeóDonostiarra va venir a la Seu per inter-pretar el Rèquiem de Gabriel Fauré. Lapart orquestral va ser interpretada al’orgue de la Seu per Gerardo Rifón,l’organista de l’Orfeó Donostiarra. Peraquest motiu, es va millorar substan-cialment el salmer del primer teclat,que estava bastant deteriorat. Ara lapulsació esdevé molt precisa i regular.Aquest orgue té 20 jocs de registresreals independents (el registre de trom-peta està al primer teclat i al pedalertambé) i consta d’uns 1.400 tubs. �

A dalt, vista dels tubs de l’orque de la Seu; a sota, una imatge dels registres de l’orgue



LLORENÇ CAPDEVILA

L’ofici de l’Espinàs

l darrer llibre d’en Josep Maria Espinàs, El meuofici (La Campana, 2008), es llegeix d’una tirada.Potser ho fa el tema, o potser el llenguatge, o quisap si ho fa la claredat amb què s’hi expressen lesidees.

Espinàs parla d’allò que coneix, de la proesa d’haverpublicat més de vuitanta llibres, dels editors i dels tics queafecten molts dels seus companys de gremi. En parla des dela perspectiva d’algú a qui ja no calen eufemismes. Espinàsafirma que no es considera ambiciós i, si de cas, admet quese’l podria titllar d’exigent.

A El meu ofici l’aspirant a escriptor hitrobarà la veu del mestre i una pila deconsells útils. El bufanúvols, en canvi,s’hi veurà retratat amb tanta lucidesaque notarà com li pugen els colors. Ellector corrent ensopegarà amb un testi-moni excepcional sobre la creació lite-rària, i amb sentències molt sucosessobre, per exemple, els qui escriuen permilitància (escriure per defensar unaliteratura és una idea que només potadoptar un escriptor pretensiós), elsdogmàtics (quan jutgem allò que ensenvolta utilitzem més sovint una doctri-na que una teoria), els bocamolls (l’au-tor se l’ha jugat escrivint, i no se l’ha dejjugar interpretant), els qui pateixenincontinència narrativa (en general, si aun llibre se li suprimís un 20% de lesseves pàgines, amb això sol ja guanya-ria un 20% de qualitat); sobre la neces-sitat de valorar les pròpies possibilitats(un bon escriptor pot entrar en elterreny de la seva incompetència i tro-bar-se amb un lamentable fracàs),sobre els escriptors actuals (uns magní-ffics egocèntrics, que –com tots elsescriptors del món–, bàsicament estanpreocupats per la seva preocupació lite-rària. Com ha de ser), la frustració quo-tidiana (publicar un article cada dia((significa acceptar una dosi diària de fracàs), la posteritat(la supervivència d’una obra no depèn del desig ni de lapremeditació de l’autor), les pretensions (l’afany d’origi-nalitat sol fonamentar-se en la vanitat); sobre la relativattimportància d’escriure (podrien desaparèixer tots els((escriptors, i bastants milions de persones es quedarien tantranquil·les), i de la literatura (la potència transformadoradel llibre s’ha exagerat. I l’han exagerat, potser per l’or-gull de l’ofici, els mateixos escriptors); o sobre el mínimque hem d’exigir-li a un llibre (ha de traspassar-nos, o des-pertar-nos, una d’aquestes coses: idees o emocions).

Si un hi para atenció, mentre llegeix podrà ensumar la flai-re dolça del tabac de pipa i sentir el repic de les tecles de lainseparable Olivetti de l’autor. �

EEROSA CLARENA

Estiu al pati

mb el cicle Estiu al Pati s’estrenarà enguany unaprogramació estable al pati del Kursaal, aquestatercera sala del teatre que durant els anys que l’e-difici ha estat tancat mantenia viu el caliu, lesdarreres guspires de cultura que sortien de l’equi-

pament. Segurament per això és un espai estimat per moltagent i ara, un cop el Kursaal ha tornat a reviure, és momentde treure’n el màxim de partit. De fet és un espai amb múl-tiples possibilitats, equipat, acollidor, i que aquesta darreratemporada ja ha acollit Preludis –els espais musicals que

hem estrenat aquest any abans de lesfuncions de música i dansa, a càrrec d’a-lumnes d’escoles de música de laCatalunya central– i altres esdeveni-ments culturals puntuals. Però el patidel Kursaal dóna per a molt més i peraixò sorgeix Estiu al Pati, una progra-mació diversa, amena, assequible perals vespres d’estiu del 7 al 13 de juliol.

La Banda de la Unió Musical delBages estrenarà l’escenari del pati, quees disposarà a la zona de les escalesd’accés al teatre, el dilluns 7 de juliol,amb un repertori de temes de LeroyAnderson i Jacob de Hann. El dimarts,8 de juliol, hi actuaran Laura Simó iFrancesc Burrull, amb el programaNomés Serrat, en el qual interpretarantemes emblemàtics del cantautor delPoble Sec. Dimecres 9 visitarà Estiu alPati l’actor Marcel Tomàs, amb el seuespectacle d’humor L’home incomplet; idijous 10 ho farà la companyia de circen clau d’humor Los 2 Play, que presen-taran Come back. De cara al divendres11 de juliol, l’actor Dani Pérez oferirà elseu monòleg Los ángeles no tienen héli-ces, un muntatge carregat d’ironia.

Pel que fa al cap de setmana, dissabtedia 12 participaran a Estiu al Pati LesViolines, que presentaran Nyigo nyigoamb una nova formació més enèrgica,

amb acordió diatònic, bateria i contrabaix, a part de 4 vio-lins. I com a cloenda del cicle, diumenge la música delIvanow Jazz Band amb l’espectacle Swingdrome. El cicleEstiu al Pati inclou també dos espectacles per a públicfamiliar que es faran el dimarts 8 i el divendres 11 de juliola les 7 de la tarda. D’una banda, els De Parranda hi presen-taran dimarts l’espectacle Cacau de contes, i divendres lacompanyia Pengim penjam hi representarà El guinyol,Artur i Blancaflor.

Tot plegat una bona oferta d’espectacles que posaran aprova el pati del Kursaal per acollir una programació esta-ble de tota una setmana. I després, una pausa per vacancesfins la Festa de Major de Manresa, que tornarà a omplird’espectacles tots els espais del Kursaal. �

AAAAAAA

Il·lustració: Anna Crespo

ARTS



MANRESA, QUADERN OBERT

JOSEP BARÉS

ASSABENTATS D’UN NOU PROJECTEPER MANRESA, HEM FET SERVIRTOTS ELS NOSTRES PODERS DEPERSUASSIÓ PER ACONSEGUIR ELPLÀNOL DE L’AVANTPROJECTE IPUBLICAR-LO, POSANT-LO AIXÍEN CONSIDERACIÓ DELS SOFERTSHABITANTS D’AQUESTA CIUTAT.



L’ULL DE LA CÀMERA

n compromís adquirit amb anterioritat em vaimpedir l’assistència, el passat dia de Sant Jordi, ados dels actes celebrats a Manresa amb motiu delcentenari de Mercè Rodoreda en el marc del teatreKursaal. Un, Sóc una bruixa, dramatització de tres

contes de l’escriptora, a càrrec de Mireia Cirera, que jaconeixia de manera fragmentària gràcies a unes prèvies dequè poguérem gaudir a la sala d’actes del Centre CívicSelves Carner, i que espero veure, en un dia i lloc o altre,complet.

Pel que fa a l’altre, organitzat pel Casal Familiar Recreatiu,i que s’havia de fer al pati del mateix teatre, es va haver desuspendre per culpa de la pluja. La mateixa persona que,dies després, me n’assabentava, també em feia saber quel’experiència es faria en un altra moment. I així ha tingut llocel dia 19 d’aquest mes, ara, però a la Sala Petita del Kursaal.

En el meu cas, doncs, emveig obligat a donar les grà-cies a la pluja per partidadoble. Una, perquè m’hapermès de veure l’especta-cle, i altra perquè, gràcies alcanvi de lloc, s’ha pogut feren les millors condicionspossibles. És evident,davant els resultats, que l’ai-re lliure –i més en un marcsorollós, mogut i dispers–no era gens propici a un actetan íntim, concentrat i deli-cat com aquell.

Amb el títol de Cecília Ce,nom de la protagonista,se’ns oferia una adaptacióde la novel·la El carrer deles camèlies de MercèRodoreda pel procedimentd’oferir-ne els fragmentsdramàticament més signifi-catius –tal com estan escritsen el llibre– desdoblant elpersonatge entre unes quan-tes actrius que li presten veui presència. És el mateix sis-

q p

tema emprat en un l’altremuntatge excel·lent que

vam poder veure dins la programació d’El Galliner amb tresactrius que van fer el mateix amb La plaça del Diamant.

A mi em sembla que si allò que es pretén és acostar alpúblic al sentit de l’obra de l’escriptora mitjançat textos seusno escrits expressament per al teatre, aquesta és la millormanera possible. Perquè en l’opció, també vàlida, de fer unaadaptació teatral de la novel·la, el resultat és, en tot cas, unaaltra cosa: se’ns fan veure els fets mentre passen i aquestsesdevenen la part essencial. I no és pas així en els llibres del’autora. En les novel·les i contes de Mercè Rodoreda hi hauns personatges que recorden i expliquen coses que els hanpassat, han viscut o han somniat; i l’essencial, aquí, no sónpas els fets en ells mateixos, sinó allò que se’n diu un coppassats vehiculat per la capacitat i la força de la paraula aïlla-da i potenciada –senyora i majora– en l’espai de solitud delpensament o la intimitat de la confidència.

Vist des d’aquest angle,no puc sinó considerarCecília Ce un espectaclemodèlic, exemplar, plena-ment reeixit fins a les últi-mes conseqüències. Lesquatre actrius que li vandonar vida: Montse Duo-castella, Montse Mas, FinaTàpies i Meritxell Vall,francament esplèndides.Tant pel que es refereix alsaber estar en escena imoure-s’hi, per la gesticu-lació sòbria i mesurada, i,per això mateix, intensa-ment expressiva, com per ladicció i expressió verbal,clara, neta, ben modulada,gràcies a la qual les vivèn-cies dels personatges ensestremien la pell i ens sac-sejaven l’ànima amb aquellcatalà meravellós, tant de laRodoreda com de totsnosaltres, ara redimits delpatiment de veure’l massasovint escarnit i malmenatper actors d’anomenada enels nostres escenaris. �

LLUÍS CALDERER

iCecilia Ce

Il·lustració: Dani Hernández Massegú

UU


Juliol-agost 2008 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 37

Juliol-agost 2008 NÚMERO 140

Del diluvi universala canícula estival!

Tant se val si hem decidita la llaga posar el dit

a proposta de la CUP de transfor-mar la plaça del Milcentenari en

zona verda ha aixecat polèmica en lesdarreres setmanes. Entre partits degovern i oposició no s’acaben d’aclariri els socialistes, com sempre, aprofitenla divisió d’altri per anar fent la viu-viui no pronunciar-se. Manresa és una ciu-

tat ben curiosa. Acumula la zona verdaa les alçades: Puigterrà, el parc de laSeu i, amb l’espai de davant del’Alberg, damunt del Puigmercadal.Zones de fàcil accés, vaja! Tot plegatenmig del debat de veïns i comerciantssobre els problemes de mobilitat i apar-cament de vehicles i mentre l’oda alciment en forma de macroaparacamenta la plaça de la Reforma continua evo-lucionant a un ritme exasperant o con-tinua congelada la controvertida pro-posta de transformació del carrerd’Alfons XII.

La veritat és que la situació a l’entornde la plaça del Milcentenari és forçadesesperada per als que necessiten dis-posar de vehicle i, a més, proven d’es-

tacionar-lo a qualsevol hora del dia. Ala restricció de pas i estacionament dela Plaça Major i les controvertides foto-multes, recentment s’hi ha afegit la pro-hibició d’aparcar i el canvi de sentit dela circulació al carrer del Pedregar. Lazona no té pràcticament immobles ambbaixos habilitats per a l’aparcament i éstanta la necessitat d’estacionar el cotxeque durant el dia, fins i tot els respon-sables del Casal Familiar Recreatiu,han llogat part del seu pati per estacio-nar vehicles i aconseguir uns quantsingressos atípics per a l’entitat. A gransmals, grans remeis. I en època de crisi,sempre n’hi ha que veuen una escletxaper fer algun caleret aprofitant la dis-sort col·lectiva. �

editorial

Plaça Milcentenario ficar-se el cotxe al...

L


38 EEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Juliol-agost 2008

va com va llum degàs dura és la vidamaria picassó

és desestressant que l’iglúcromàtic, del qual parlàvem

el mes passat, hi ha els contenidorsde deixalles. Tenen al seu favor elfet de ser més a l’abast de la mà (omillor dit, del peu i la puntada), aixícom de la butxaca (al trinxeraire, lisurten de franc). De més a més, n’hiha per tota la ciutat i de diferentscolors, com l’iglú del Peguera.Tanmateix, allò que els fa mésatractius és la vulnerabilitat i el per-judici que els trinxacontenidorscreen en els altres ciutadans.Malgrat l’opinió generalitzada queels contenidors serveixen per reco-llir les deixalles, la idea dels seuscreadors sembla ben altra: atraureles deixalles humanes i evitar, així,que aquests usuaris projectin el seuesperit destructor en altres béns opersones.

Es tracta, a més, d’un estrany fetit-xisme. Hi ha qui s’excita davant uns

talons d’agulla o una agulla clavadaal taló. A ells els cou la fava (perquèsempre són homes) empentar, col-pejar, incendiar si cal, un inofensiureceptacle de plàstic, que tant podenfer rebotre contra la paret com tom-bar-lo al mig del pas. Per descomp-tat, millor un contenidor de plàsticque la dona, la nòvia o la veïna.

També hi ha qui troba en aquestespràctiques una rèplica nostàlgicadel maig del 68, però en versiósopar de duro. Mai no sabrem si, enel cas d’haver existit els contenidorsd’escombraries, els estudiants de laSorbona en comptes de socarrimarcotxes tal vegada haurien convertitla rue de Gay-Lussac en una cursad’obstacles de contenidors bolcats.El que és clar és que mai les vícti-mes expiatòries hauran fet tanthonor als seus botxins, per als qualsel megacubell simbolitza el claustrematern, sense opció de reciclatge. �

Contenidorfília

M



i em quedo tan a gust! isaac bosch

l’homenot de la pipades de la butaca d’en Voltaire

Amb totala identitat

assejar pel bell mig de Manresasempre dona sorpreses; caminant

passeig avall i de bon matí, mentrel’aire encara és fresc i la calor no deixaals pobres mortals esclafats assaborintel prohibit tabac, de sobte veig unaxicot caminant amb una vestimentaque em fa obrir els ulls de cop! Va ambpantalons blau marí, de xandall, lasamarreta de la selecció espanyola defutbol, una ràdio no gaire nova a lesmans amb uns auriculars més llargs delnecessari, cada galta pintada amb duesbarres vermelles i una de groga (l’es-panyola!) barbeta i ulleres que emrecorden el personatge deChiquilicuatre, un caminar orgullós i elfísic que té un pas «ferm i lleugeret»encara que ell voldria –se li nota– uncaminar més marcial.

El que em sobta més és la sensaciód’estranyesa que m’ha provocat, nom’ho esperava i menys en territoripropi. Com s’ha atrevit a passejar ambuns atributs que no són propis de la

tribu catalana, i al rovell de l’ou delCor de Catalunya. Les darreres setma-nes hem fet una immersió important enels nostres gens més paleontolítics (quemarquen sentiments ancestrals!), atri-buts que es noten amb les pintures deguerra, cabells pintats, barrets, músicai càntics de defensa i d’atac i menys-preu cap les altres tribus rivals, lesbufandes al vent encara que sigui estiu.El sentiment de pertinença a la tribuestà assegurat, però això provocasentiment de no pertinença orebuig a les persones queno son de la tribu (enaquest cas espanyo-la).

En un temps defeblesa nacionalcatalana, aquestxicot m’ha desper-tat els sentimentsnacionals més pro-funds (no els mésbaixos i menys aaquestes hores delmatí) i que feia tempsno sentia, en cap cassensació d’agressivitati de encarar-me, una

estranyesa de com anava l’altre i l’afir-mació que la meva senyera és una altre.Com fa uns 28 anys vaig dir-li a uncomissari de la policia nacional, l’ente-nia perfectament quan em deia que res-pectava la senyera «pero no sentía nadaal verla», a mi em passava el mateix enveure la «bandera nacional», la respectoper consideració a una altre tribu però desentir, el que es diu sentir... «nada de

nada». Bon estiu i grà-cies Eurocopa, has

fet despertarferro! �

P


Regió7 ja ho sabiaEl passat 25 de juny, la directora

general de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals, Rosa Culell,nomenava els membres del nou equipdirectiu de Televisió de Catalunyaentre els quals destacava el del manre-sà Josep M. Farràs com a nou capd’Esports. Dies abans, un dels noushomes forts de la directora de la telecatalana Mònica Terribas, feia el pregóde la Nit de l’Esportista, això sí, noméscom a cap de transmissions del depar-tament d’Esports de TV3. Però elscompanys de Regió7, que devien tenirinformació privilegiada, ja vancol·locar un peu de foto nomenant elpregoner Farràs, cap d’Esports. Això ésavançar-se al transcurs dels esdeveni-ments gairebé abans que es produeixin.De fet, és possible que aquella nit nofos conscient del seu nou càrrec ni elmateix periodista que exercia de prego-ner.

Periodisme d’investigació

I continuant amb el veritable perio-disme de prospecció en la realitat, ja fadies que circula per la xarxa l’enllaçcap a un article sobre les repercussionsdel partit entre les seleccions d’Itàlia iEspanya de l’Eurocopa de Futbol de la

versió digital del rotatiu El Mundo queespiritualment dirigeix el conegut cata-lanofòbic Pedro J. Ramírez. La cròni-ca, que signa un tal Germán Aranda, estitula Indiferencia y resignación enManresa i parla de l’ambient a la ciutatla tarda-vespre del diumenge 22 dejuny en el qual la selecció espanyola vasalvar una maledicció històrica a lesgrans competicions i va superar elsquarts de final de l’europeu. El cas ésque el teòric periodista va fer una pros-pecció pels ambients de la ciutat, quetitlla com a «cuna del nacionalismocatalán», concretament les terrassesdel Passeig, el bar l’Havana («hervide-ro de sentimientos apasionados cuandojuega el Barça o la selección catala-na»), o la Taverna dels Predicadors icopsà indiferència davant del triomf dela roja i un ambient força anti-espan-yol. El relat dels fets és oportunista idescontextualitzat, i presenta la nostraciutat com un feu gairebé abertzalesense voler fer comparacions odiosesamb el País Basc. El trist del cas és queel redactor admet que, després dels par-tit, es van sentir «algunos petardosesporádicos». Els que, per ell, som unatraïdors a la pàtria, sabem que la petar-dada no va ser esporàdica. Ni aquelldia, ni durant el transcurs del’Eurocopa. El pròxim cop, li recoma-no al tal Aranda que vegi al partit enalgun bar que li citaré i li semblarà queno s’ha mogut de les immediacions dela madrilenya plaza de Colón.

Cassolada feixistaO potser no caldrà que vagi tan lluny.

Un veí de la zona del carrer deFrancesc Moragas en el seu encreua-ment amb la carretera de Cardona(tocant a la caserna de la Guàrdia Civil)m’informa del fervor d’una veïna que,la mateixa nit del 22 de juny, sortia albalcó de casa seva i fent repicar unacassola amb la cullera cridava a pulmói repetidament «Arriba España!».Llàstima que el company GermánAranda no era allà per prendre lesdarreres notes pel seu brillant article aelmundo.es.

Ton Plans,ara locutor

Hem de suposar que, amb el pas delsanys, persones com l’inefable TonPlans ja es poden permetre fer més omenys els que els dóna la gana senseque els que els riem més o menys lesgràcies ens sorprenguem massa. El casés que a l’ànima del Sielu ara li ha vin-gut de gust fer ràdio i, no sé si com aTon Plans o com al famosíssim cantantde música lleugera Pep Marquès, s’es-trenarà com a entrevistador en un pro-grama a l’emissora Styl FM. L’espai,que s’emetrà de dilluns a divendres devuit a nou del vespre entre els dies 7 i25 de juliol, es titularà Styl Styu i esfarà en directe des del Passeig, a l’airelliure, al costat de l’antic Quiosc delMig. Pel que he pogut saber es tractaràd’un programa basat essencialment enles entrevistes. Pel bé de tots, esperemque el conductor del programa no s’a-treveixi a cantar.

Un baixador que es fa esperar

Hi ha un conjunt de construccions iequipaments inacabats de la ciutat,entre els quals destaca el pàrquing de laplaça de la Reforma, la zona de laFàbrica Nova o l’accés a l’EixTransversal des de la zona università-ria. També hi podem sumar el nouaccés al baixador dels FerrocarrilsCatalans situat entre l’avinguda deFrancesc Macià i els carrers deViladordis i de la Sardana al barri de laSagrada Família. El cas és que, desprésde fer una remodelació important a lazona amb unes obres adjudicades el 23de febrer del 2006, els viatgers conti-


bugada al pou


nuen accedint a la via del tren per l’ac-cés antic, situat més a prop del col·legiOms i de Prat, mentre que el nou, quefa mesos que està construït, continuatancat i barrat. No sé si hi ha algundefecte constructiu o simplement nohan trobat el moment d’inaugurar-lo.

Institut virtual

Més verd encara està el futur cinquèinstitut de Manresa que s’ha d’ubicaral barri de Cal Gravat, en un solar onencara no s’hi ha posat com aquell quidiu ni la primera tanca senyalitzadorad’obres. El curiós del cas és que elcentre s’ha de posar en funcionamentel curs que ve amb dues classes que,suposo, que s’ubicaran en unes cargo-leres. De moment ja hi ha una trente-na de preinscrits registrats en l’únicainfraestructura del centre educatiu: unordinador que gestiona el director (jadesignat) que supsoso que deu fer fun-cionar des de casa seva. Això és edu-cació de qualitat, sí senyor.

Sous a la baixaI és que la crisi econòmica arriba a

tots els racons i no n’hi ha ni cinc peranar més enllà de la cobertura de l’ex-pedient. Els regidors d’ICV del’Ajuntament, sempre amb aquellafany col·lectivitzador característic dela formació, proposen que es rebaixinels sous dels polítics. El que no sé és siacceptaran cobrar, com la majoria de lapoblació, mil eurets al mes, als qualspodran sumar algunes primes a lanòmina per problemes resolts a la ciu-tadania, partides de despesa reduïdes ipromeses dcomplertes. Al que també seli hauria d’ajustar el salari és al regidorde la Plataforma per Catalunya, XavierArcas, que ve a Manresa amb tren perassistir als plens i quan és l’hora se’nva. No perdona pas ni un minut. �


quintí torra cordons

Aquest és un espai obert a la col·laboració dels lectors. Feu-nos arribar les vostres notes a l’Apartat de Correus 1,

de Manresa, o bé a l’adreça electrònica [email protected].

ab absurdo marcel pérez


envolguts germans i germanes. Encara que l’estiu ensemmalalteix una mica a tots i sembla que oblidem la crisi

econòmica que ens assota i ens llancem a fer unes vacancesque, ben mirat, no ens podem permetre, cal que reflexionem.A fe de Déu que cal que reflexionem i descobrim en què dian-tre (amb perdó) ens gastem els quartos i, sobretot, qui redi-moni ens governa que és capaç de fer-nos pagar cada dia méscars els cigrons. Ja s’entén que els centres de decisió de laglobalitat econòmica són lluny, més lluny de nosaltres del queens pensem. Sovint penso, blasfe-mant més del que podria, que nil’Altíssim sap quina és la clauxifrada de la caixa de cabals mun-dial. Però coneixent el panorama,els que són escollits representantsdel poble són, en un 90%, la cosamés inútil i incompetent que l’es-pècie humana ha vist en segles.Saben que el sistema capitalista esbasa en l’espoli de països. Sabenque el petroli és la xocolata dellloro que ens està portant de malborràs. Saben que les multinacio-nals dominen les grans transac-cions econòmiques i, malgrat tot,els perjudicats sempre són els ciu-tadans que, corresponsablement operquè no hi ha opció, s’han d’es-trènyer el cinturó. Això suposantque en tinguin i, Déu no ho vul-

gui, no es morin de gana abans d’arribar a ser adults.Déu sap que, des de fa temps, el manteniment de les poltro-

nes és més important que la voluntat de servei. Que fan cime-res internacionals en les quals tot està decidit molt abans de lafoto de família. Que els programes polítics dels partits sónpropaganda més enganyosa que aquelles cartes que ens arri-ben a casa proclamant-nos guanyadors d’un cotxe sense haverfet res. Perquè nosaltres no volem que ens premiïn amb res.Simplement volem que ens gestionin amb un xic de rigor i

sentit comú i que se’ls acudeixinaltres mesures que no sempre con-demnin al ciutadà de peu. Que nosiguin tan mediocres i inoperants,per la mort de Déu. Així és que,mentre gaudiu d’una orxateta de 4euros, d’una habitació d’hotel queen costa 200 o d’una caravanacamí de la Costa Brava, esperoque, amb l’ajuda de Déu, sapi-gueu veure que som en un estatgovernat per la versió castellanade Pinotxo, en un país presidit perun elefant molt gris i en una ciutaton, més que tres partits mosque-ters (transformats en gossos deraça en la versió de dibuixos ani-mats), ens governen tres perdi-guers petaners de la política. Ambtanta capacitat, que Déu ens agafiben confessats. �


epitafi mossèn gudiol

Espirals de mediocritat

B

os-cents anys hem celebrat,com aquell qui no fa res,

que als gavatxos vàrem vènceren la Guerra del Francès.Ai, la França jacobina, que fa com els espanyols:ens van imposant la llenguatant si vols com si no vols.«No vols caldo? Dues tasses!»ens diuen des de París.La mateixa cantarellaque sentim dels de Madriz.I nosaltres, mig tanoques,nostra llengua ens mosseguem.«Soyez propes», «Como dice?»,I així, no som ni serem!Si aquí alguna llengua sobrano és la nostra, com hi ha món!Parlar com parla la terrano pot ser mai un afront.

iu que la Fàbrica Novaserà un centre de comerç

on podrem comprar més roba,un lloc d’aquells que t’hi perds.No caldrà anar a Barcelonai molt menys al Corte Inglès.Hi haurà un parc urbà amb molts arbres,com si fóssim a pagès,un pàrquing i un pavelló, un espai comercial,i habitatges nous de trinca; serà un lloc fenomenal. Els de la UBIC tremoleni en Lanza ja l’ha llançat:«El projecte ens perjudica,perjudica la ciutat!».Confiem que tot s’arreglisense arribar sang al riu,com serà que el senyor esteveno pugui fer la viu-viu? �

lo gaiter del calders

D D
