http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

1

Trans-formació de conflictes versusre-solució

1. Quan aplicar aquesta eina

Aquesta és una eina transversal per aplicar en qualsevol conflicte i en qualsevol moment. Integrar una mirada al conflicte des de la transformació ens facilita el desenvolupament, de mica en mica, de capacitats com: superar la resistència al canvi, conviure amb la incertesa o saber identificar allò que no es veu a simple vista. Tot plegat configura una actitud que ens permet viure el conflicte com a oportunitat.

2. En què consisteix?

Quan tractem de conflictes allò més habitual i generalitzat és sentir a parlar de resolució. Tanmateix la resolució ens aporta una mirada de re-solució, és a dir, de tornar a la “solució inicial”, a la situació prèvia al conflicte i mantenir la fotografia inicial evitant els possibles canvis que el conflicte podria generar. La resistència al canvi és molt forta en les persones, la paradoxa és que sense canvi no hi ha evolució.

Re-solució ens aboca a “tornar a la solució inicial”Trans-formació ens porta a “canviar la forma”.

La perspectiva de resolució és guiada amb la pregunta, des de la pau negativa: • Com posem fi a quelcom no desitjat?La transformació es pregunta en clau de pau positiva: • Com posem fi a allò no desitjat i alhora construïm quelcom que desitgem?

Sovint un conflicte implica tensió o violència, aleshores és evident que cal contenció. La contenció permet aturar la violència i, per tant, desescalar la crisis preparant el terreny per avançar en el conflicte des d’una altra posició. Moltes vegades la resolució s’associa amb aquesta contenció buscant resposta als problemes observats externament, però sense aconseguir arribar a aquells que no es veuen, als més profunds.

Tran

sfor

mar

el c

onfli

cte

a la

ciu

tat

- E

ina

nº1

5. Tr

ans-

form

ació

de

confl

icte

s ve

rsus

re-

solu

ció

EINA Nº15

La resistència al canvi és molt forta en les persones, la paradoxa és que sense canvi no hi ha evolució.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

2

Quan apareix un conflicte reiteradament en diferents formats és que no s’avança. Per exemple, en un grup de joves dos nois es barallen per com s’organitzen en una tasca concreta, se soluciona la distribució de tasques i aparentment se soluciona el conflicte. Als dos dies, entre els dos joves reapareix una situació paral•lela però per un motiu diferent, aquesta vegada és per escollir una activitat, la següent per escollir una música, etc. La resolució aborda el donar solució a cada situació concreta (com ens posem d’acord en la tasca, l’activitat, la música), però no aborda els patrons subjacents de relació que permetrien transformar l’estructura que sustenta el conflicte. La transformació busca solucionar el problema concret (tasques, activitats, música…) i alhora trans-formar (canviar la forma) a l’estructura de la relació i als codis perquè aquesta situació reiterativa no reaparegui.

La mirada des de la transformació

La mirada de transformació de conflictes parteix del concepte de pau positiva. En aquesta, el conflicte s’entén com una oportunitat de canvi personal i social, que requereix gestionar-se amb eines noviolentes1 per tal de poder créixer a través d’ell.

Quan s’actua en base a la perspectiva de resolució, sovint per “rutina cultural”2 o per necessitat de control de la situació, es tendeix a voler planificar una intervenció amb un objectiu concret: solucionar el conflicte i tornar a la situació inicial a través d’un itinerari controlat i conegut, i amb el mínim temps possible. Sovint això no funciona.

Des de la mirada de transformació de conflictes es pretén modificar el problema i alhora influir en les relacions subjacents entre les persones o comunitats afectades. En aquesta xarxa de relacions és on, sovint, es troben les causes profundes del conflicte, l’estructura real i difícilment visible que el configura. Com hem dit anteriorment, la transformació aposta per entendre el conflicte com una oportunitat d’evolució personal i col•lectiva, per tant es focalitza en atendre al procés i entén que la dimensió temporal no es limita al curt termini.

Estar disposat a la transformació del conflicte és acceptar conviure amb la incertesa i assumir que no es disposa d’un guió predefinit envers un resultat

preestablert. Aquesta opció implica participar d’un procés per influir (no decidir) en l’evolució del conflicte, amb l’objectiu de mobilitzar els patrons subjacents vers uns resultats constructius, resultats que sovint són imprevisibles i sorprenents perquè depenen del mateix sistema i de les seves capacitats intrínseques.

Quan arribem a entendre la naturalesa del context que sustenta el conflicte podrem identificar els patrons que l’alimenten i incidir-hi. Com en l’anomenat efecte papallona, si som capaços de generar petits moviment en aquelles condicions clau que construeixen els patrons i edifiquen el context del sistema-conflicte, podem activar els seus recursos interns i produir variacions significatives en el seu comportament que aportin canvis constructius a mig i llarg termini. Insistim, cal tenir confiança que si incidim en els patrons de forma adequada el sistema té recursos intrínsecs per evolucionar positivament, això ens facilitarà conviure amb la incertesa i gestionar la complexitat. Aquesta eina pretén donar algunes indicacions en aquest sentit.

Tenir cura de la comunitat preventivament

“Quan fem servir els problemes actuals com una finestra ens enfrontem al conflicte amb dues lents. L’una permet veure l’essència del contingut, i l’altra prova de veure el seu interior a través d’aquest, fins arribar a la naturalesa del context i els patrons relacionals” (Lederach, 2010). És a dir, la crisis (l’episodi) és una interessant porta d’entrada a les entranyes del conflicte (epicentre).

Tal i com es pot observar a l’esquema, els episodis (els problemes, les crisis, els conflictes manifestos) apareixen en moments puntuals i concrets. La re-solució es centra en l’episodi i en la relació afectada directament per aquest, buscant una solució al problema concret. Genera atenció i energia al voltant del problema particular que necessita resposta. La trans-formació, a més d’això, busca també anar a l’epicentre, a la xarxa de patrons relacionals, sovint construïda en base a episodis antics i de la qual emergeixen episodis (problemes) nous. La transformació vol identificar i diferenciar el contingut del conflicte des del seu context, i així investigar quina influència té el context en el conflicte.

1. Amb “eines noviolentes” ens referim a eines que més enllà de no usar la violència (no ser violentes), busquin influir per reduir les violències que puguin existir en el context del conflicte (ser noviolentes).2. Amb “rutina cultural” ens referim a aquelles respostes automàtiques que donem per costum i fidelitat a referents culturals no qüestionats, i que per tant, ens semblen les més “normals” tot i implicar violències.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

3

3. Entenem per provenció el procés de proveir-nos de les estratègies, habilitats i recursos que ens permetin afrontar els conflictes de manera noviolenta, i transformar-los perquè esdevinguin una oportunitat de creixement personal i col•lectiu per a totes les parts.4. Aquesta web i les fitxes editades que hi ha són fruit del treball de reflexions compartides amb professionals de la ciutat de Barcelona, realitzades en capacitacions en el marc del projecte “Barcelona Conviu. Capacitació per a la pau i la transformació de conflictes”, fet amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

A l’epicentre es troben els patrons relacionals que produeixen i reprodueixen aquestes crisis. Cal actuar sobre la xarxa relacional no només en els moments de conflicte manifest, sinó de forma continuada i des de la provenció3 per crear les condicions que permetin transformar el conflicte. Dit d’una altra manera, tot i que a vegades sembli que retrocedim en el procés, cuidar de la comunitat de forma continuada i aprofitar les oportunitats que ofereixen els conflictes per aprofundir en aquesta cura, permet avançar cap a la transformació, cap aquells canvis profunds que sanin les relacions i garanteixin una xarxa forta, capaç de sostenir les crisis i abordar el conflicte des d’estratègies noviolentes. Aquest és un dels principals reptes a l’hora de construir pau positiva en una comunitat.

Plataforma de transformacióEsquema1: Font J.P. Lederach (2010)

Quan es té cura de construir comunitat explícitament, aquesta aconsegueix conformar una estructura de relacions noviolentes (codis de comunicació, clarificació del poder, mirada mútua de reconeixement, etc.) que facilita les eines individuals i col•lectives per teixir una bona xarxa sostenidora dels conflictes i amb capacitat de transformació.

La provenció té aquest objectiu. Cal intensificar-la en l’inici de la construcció de comunitat o en moments d’oportunitat (com és un conflicte) i mantenir-la amb menor intensitat però de forma continuada.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13Temps

Rel

ació

PROVENCIÓ

QUALITAT DE LA RELACIÓ

Bona(respetuosa iafectuosa)

Correcte(respetuosa)

Inorrecte(violenta)

3. Recursos addicionals

• LEDERACH, John Paul (2010). Transformació de conflictes. Petit manual d’ús. Eines de Pau, Seguretat i Justícia. ICIP. Icaria. Barcelona.

• NOGUERAS, Ana; GIMENO, Robert (2015) Teixint complicitats. Metodologies de suport a la prevenci. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia.

LA PLATAFORMA DE LA TRANSFORMACIÓ

EPISODIS: temes, continguts, controvèrsia expressada en un moment determinat (crisis)

PLATAFORMA: base per crear processos que donin resposta als problemes immediats i els patrons més profunds

EPICENTRE: Context relacional i patrons visibles en el temps

Futur Passat

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

4

4. Eina

Per tal que la transformació de conflictes sigui posada en pràctica, cal desenvolupar unes actituds, habilitats i coneixements i desaprendre’n altres. Aquesta és una tasca laboriosa. En aquesta fitxa recollim algunes pautes clau per desenvolupar actituds i habilitats per a la transformació de conflictes tal i com planteje J.P. Lederach. Alhora, en altres fitxes d’aquesta web trobareu moltes altres eines per aprofundir en la transformació4.

Enfortim les capacitats per a la transformació

a) Percebre els problemes com una finestra. És a dir, cal entendre l’episodi com una finestra per entrar a entendre la dinàmica de la relació, per interpretar què hi ha darrere de l’expressió visible dels conflictes i diagnosticar-ne el context. Alhora, cal mirar la crisis com a oportunitat. Des d’aquesta comprensió i diagnosis es podran definir estratègies per al canvi constructiu.

b) Presentar les energies del conflicte com a dilemes, no com a contradiccions. Com ens plantegem les preguntes condiciona les respostes. Si ens les plantegem des de les contradiccions/incompatibilitats utilitzem una mirada lineal. Si ho fem des del dilema/paradoxa mostrem una mirada des de la complexitat, podem reconèixer les energies subjacents. Aquestes flueixen, es dissipen, tenen diferents intensitats en diferents llocs i s’interposen les unes amb les altres. Des d’aquí és més fàcil respondre a aspectes diferents però interdependents d’una situació complexa com és el conflicte. És a dir, cal “identificar les energies clau i integrar-les en un conjunt com a objectius interdependents (Lederach, 2010.p72)”

En lloc d’escollir entre “ocupar-nos d’A o construir B” cal preguntar –nos “Com ens podem ocupar d’A i al mateix temps construir B?”

c) Convertir la complexitat en un amic, no en un enemic: Apareixen diferents marcs oposats sobre el que volen dir les coses, diferents percepcions i codis, passen moltes coses a múltiples nivells entre moltes persones. “La complexitat suggereix multiplicitat i simultaneïtat” (Nogueras, 2015. p. 73). Per observar aquesta situació, respirar-la i fer-la amiga en lloc d’enemiga cal confiar, perseverar i no ser mai rígids. La complexitat ofereix multiplicitat d’opcions.

Cal confiar que el sistema té mecanismes propis per generar opcions, cal perseverar en les que semblen més transformadores, sense aferrar-nos de forma rígida a una única idea o opció.

d) Desenvolupar la capacitat de sentir i comprometre’s amb les veus de la identitat, “les qüestions d’identitat són l’arrel de la majoria de conflictes” (Lederach, 2010. p75). Té a veure amb un sentiment que el que considerem ser és el que ens dóna sentit. Darrera aquesta creença s’amaguen necessitats de supervivència, seguretat i pertinença (Lederach, 2010. p 75) importants, a tenir en compte per avançar en el canvi constructiu.

El canvi constructiu es construeix des del punt de partida del reconeixement a les diverses identitats. Si això no es té en compte serà molt difícil progressar en el conflicte.

e) Conviure amb la contradicció i paradoxes aparents és el cor de la transformació” (Lederach, 2010. p 72) Difícilment es pot percebre el conjunt del conflicte quan se n’és part implicada. Com els sis cecs que van a conèixer l’elefant, i es troben amb la contradicció que cadascun palpa una part diferent del cos i la confon amb l’elefant sencer sense poder reconèixer-lo en el seu conjunt5; a nosaltres ens passa una cosa similar amb el conflicte: se’ns fa molt difícil visualitzar-ne tot el mapa. Tanmateix, moltes suposades contradiccions desapareixen si som capaços de percebre tot el conflicte en el seu conjunt. Això sovint no és possible, aleshores ajuda molt fer un bon mapa, i alhora mostrar una actitud de saber-se limitat i no defensar paquets nítids i lineals ni mostrar compartiments estancs, això no funciona.

5. Paràbola procedent de l’Índia. Vegeu aquí.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

5

Cal fer un bon mapa del conflicte per identificar on és l’episodi sense perdre de vista tot el sistema-conflicte.

Com amb l’elefant, si li detectem una ferida a l’animal, cal fixar-nos on la té per poder-la guarir. Si és un tall tindrà causa externa, però si és un èczema possiblement serà interna, aleshores, si no detectem allò subjacent, difícilment visible, no sabrem quin remei aplicar. Si fem un tractament simptomàtic per a la pell l’èczema ressorgirà al cap d’un temps, cal identificar la causa que l’origina per poder donar un tractament etiològic que l’elimini definitivament, i per això cal una bona diagnosis (un bon mapa en el nostre cas). El tractament simptomàtic equival a la resolució, l’etiològic a la transformació.

f) Centrar-se en el flux i reflux de les relacions. Existeix un ritme i un patró en els moviments de les relacions. Cal no centrar-nos en els episodis de tempesta (crisis), sinó mirar com funciona habitualment el microclima, els corrents i les onades de cada platja en particular. Cada platja, com cada relació, és única i amb una dinàmica pròpia. En cada relació podem identificar unes pautes-base en què aquesta se sosté, pautes vinculades a la distribució del poder, les dinàmiques de comunicació o les identitats de les parts. Si aconseguim detectar aquestes pautes tindrem els elements per poder-les considerar, valorar, modificar i finalment transformar.

Cal entendre l’episodi particular integrat en la dinàmica general per veure com és aquesta i què cal modificar-ne per evitar nous episodis violents, així com aportar recursos per entomar nous episodis de forma constructiva.(Nogueras, 2015)