EL LLIBRE D'ANOTACIONS DE MARIANO BERDURA GAIG, UN PACES DE SANT ANDREU A LES DARRERIES DEL SEGLE XIX ( 1895-1897 )

Seguint la Iínia d'altres recopilacions d e inem6ries sobre el món agrari presentem aquest breu text d e finals del segle passat.Testimoni viu d e la quotidianitat d'una explotació camperola al Pla d e Barcelona'.

El document respon a Les necessitats d'administració d 'una explotació agraria i ramadera d e proporcions mitjanes, Can Berdura, ubicada al Iímit noroest d e l'antic municipi d e Sant Andreu d e Paloinar, a cavall entre els termes d e Sant Marti d e Provensals i d e Sant Joan d'Horla.

Lautor del document, entés aquest com un Ilibre d'anotacions, Maria Berdura Gaig pretenia tenir una eina que li recordes les activitats, hasicament

1 A continuació citrrn a l g u n exernples de inernories, histi~rirs de vida, etc.. relacionades amh el m6n agrari.

S.A. Ei llibre de Juume Gnlobu?des ( 1776- 7 8 6 3 i . Crünim dei seu Iemps. Museu Torre Bilidovina / Ajuntament de Santa Coloma de Grnrnenrt, Sanra Cnloma de Grarnenet, 1992

MAGUSTI ( Piaf. LIibred&secreisd'agriculiiim. (M. ~uiicsimil..Lugrrbiugrun no /u millor 18flucell. L'arquiieclurfl mrrrlposrremen$a:u. i Ed. Altafuila, Uaicelona-Girona, 1988

J.COD1NA i VILA ( ED ).Llibre depoliliqueses i curiosilul.. Memodes de Pou POICL'I f 1788- l 8 5 G i Pagds de Sunt Bol de Llohregar. EdAhadia di: Montseriat. ( Col.lecci6 Llorenc Sans d'csrudis del Uaix Liohrcgar f . Sant Uoi de Llohrrget, 1995.

EMUT i REMOLA. ADunrs de svcioloeiu semirurul. Lu meuu hinuria a La CunvaEi Uassegoda ed. Olor, 1790

A.SIMON TAIIIIES. Memonas y diari<lspsm,nrrie.s en la Caiuluñu moderno. ;S HISTO- RIA SOCIAL. nV2. otafia d e 1989. U N E D ~dl+icl.a

econbiniqiies qtbe s'anaven fent al mas de la seva propirtat. Anolacions necessaries per l'adsiiinistració i desenvolripaiiient tlr Can Berdiira i per iiiarcar les obligacions própies d ' el1 con1 cap del inas i la fainília.

Cronolbgicanient ahasta les activitats q u r el iiias desenvolupd durant el priiner quatrimestre d e 1895, I'any 1896, ilevat deis iiiesos d'octuhrr i novernbre i d e manera rnés parcial els dos priiners iiiesos d e 1897. Aqiiesta fragiuentació es deguda a que el doctinient coiiipilat en origen en un Ilil-irc d e comptes va ser recuperat d e forma fortiiita, ja trencat, en el nioment d'ensorrainent del inas el 1954, per par1 d e Josep Berdura Mas, darrer propietari d e la inasia. Aquest document va a passar a forinar part d e I'arxiu particular d e la fasnilia Berdura seguint la tradició del món inasover d e coii- servar la documentació relacionacla aiiih la casa,la familia i la terra conreada.

Aquest breii registre constata u n c o p iiiés, les caracteristiques definitbries del inón d e la iiiasia. D'una banda, planteja la dicoroniia, trrritori i mas, objectes aiiihdós indisociables. El territori és un espai construit socialment perque algíi el treballa i I'ocupa, aquest esrara foriiiat per diverses unitats del paisatge que I'liome iiiodifica i lia iiiodificat al llarg del teiiii>s2. Aquest hoiiie viu al lilas, entés com priiiier pas d e jerarquització del territori i coiii nexe entre aqliest espai (territori) i l'liorne. I'er tant, la iiiasia és una estriictiira visible en el paisatge, ainb una arquitectura i configiiració deter- ininada per una serie d' eleinents distrihutius qiie segons J.Vii2 i Valenti la confor~iien : la casa i les construccions adjacents, I'era, la hassa per l'hort i aheurar les besties, els carnps d e conreu, I'liort, les pastiires o espais eriiis i el bosc).

A nivel1 econoniic, el docuiiient iiiostra el caracter autarquic i autosiificient d e L'explotació de la unitai doinestica d e Can Berdiira? Encara que indirectament, rnostra elements clars del pairalisnie' entés coin un siste- ina social que combina elements econoinics, jurídics, politics i icleoiógics,

2 F. BIETON. EI ierriiori del ntas en el Monlsezy D i n s AIXA. Ilcvista del Musru ernoldgic LU Iiahella, no 5 nioiiográíia L'hume 1 tu munlunjia. Aibúcies. 1992.

3 J . VlLA VALENTÍ. 61 mas t'na o-euci6prr-pir.inelzcu u: EL nz697 minl a Calu1un)ia. Curiril, Borceiono, 1973, p. 63-78,

4 A. DAI<IIEIIi\ GONZÁLEZ. Casa, hherrnciri y/¿¿miiiu en !o Caloluña ruwl. Aliitnzs ed. Madrid, 1990. La definici6 ines clarificailow i le l fct autjrquic en CI miin de i;~ masiit I'lia expressai: F. BUIIILLO, E. J. IUANEZ i C. POLO. Flparrinroni arqueológico en d medi rurul. Cunseniuci6n urqucoió~ica. RQlexiÚn y debute sobre reoria y prúciicu. Dins. Cuadrrnix del lnstito Andaluz de Patrimoixir, Irisrbrico, Srvili.~, 1994 p. 36-49.

5 Per L,IU visió cljssica dr la ieorirziicii> del p;iiralisnic oil vcorr: J D E CAMl'S 1 AIII)OIX. La masia cr<lulunu, Hirl~iria, arqiritectura, .sociol<>gio, Aedos r d . »arccio(>s, 1929 i in6s rccrnrinrnt: I'iip<inaciii sinti.iic~ de JPilÁr. ilipuira1c;me com i~zcidel rdeiil6,ytiiic. Dins Le inoi.nci<i de la,/¿miliu ~aiulunrr. Dossier pillilicat 8 L'AVENC, n" 132, i l rrcml>rr de 1989.

i e s íonaiiienta en I'organització rigida i estructiiracla rlel griip doiii?stic", aqiiesl, en el nostre a s , la failiilia Bercliir;i aiiil, iin Iiereii. qiie entendreiii q u e és el redactor d'aquest dociiment, Mariano Bercliira Caig. Personatge q u e actiiara corn la miixirna expressib del pairalisiiie i srgiiint les paraiiles d e C¿nips i Arhoix sera ... uii cap firiic .sirprein, peI cap [le casa, que 6s z r i r

~,eritahle patriarca o moizarca familinf. Ara hé. tina anilisi acuradü del docunienl perrnet veure les rrlacions qiie íaniilia i entorn tenen per la consecució d e recursos i I'explotació d'aqiirsts d e cara a I'evolució del griip familiarx. Altrarnent, el docurnent és el renex d e la ne~xssitat que 1é qiii I'escriu per tal no només d e controlar sin6 d e canalirzar i ordenar les seves aptituds I'isiqiies i rnentals, propies d'iina persona. iin pag+ al final d e la seva vida.

La Masia:Can Rerclura".

Era una d e les 25 rnasies qiie el nonienclator d e 1860 otorga a Sant Andreu d e Palomar. La casa pairal estava sitiiada a la cantonada dels actiials carrers d e Campo Florido arnh Puerto I'rincipe.

I Visi l de Can I<rrdur;i. el c;inií que apirrix 2 la fot<iprali;~ i-ond~iii cap a la c:trrrirr;i 1 l ( a c t i ~ a l carrrr I;i

Garrntxa)

h Drfiniciii rxlrri;i de J. I'IlAT. Lu Musrri n i n s CAVFNC n'.' 193, jimy 1995. 7 Op. cit. ni i i l 4. p2lZ i s. X 1. MOLL BLANES. Lar ri~rl<~.~filmilic<i-<,.5 iv2 Irdr ooi,tlrr<le.? ,-r,r«/<,.$, r< HI7TORIA SO-

CIAL. n'> 21. I1NF.D. Xilkncia. 1995 (1). 9 Infi>rniariÍ> rl:ih<inda ;mnn de la c<>nsiilia dr d<>ririiirni\ disprr~cir refereni\ :i Iki

i.;in. rnirets de I'arxiii panicular dr I;i familia 1irrdur;i i le\ rrllrri<,n< vrirriry d'itn:~ *Crw c l ' e n ~ r e v ~ ~ i e s person:$l< fetv\ id d:~rrcr pr,~picr:~ri clv l k t nn;tsi&, Jmep I<vrdktr:b i M.L~ qtw Ih:,

<-r,l.l;tl><ir:lt rn Iki ci~nfrrrifi dr I'ariirlr.

uialred anb ierap!suo:, ap maq 'ernpiag slap ieia!do~d sAua~iai slap ?!suaixaJ a~qos sapep ap e!:,u?is!xa ou el 'ier81eN .,,euola:,leg ap e[d [e uauop sa XIX alaas al> irenb ui!il~,l ~ad anb sa!su;pual sal iu!n8as 'ieia!dord eisanbe,p ?!seiuaii18s1j ap nel8 iuel~odu~! un e:,reui sÁualrai sisanbe.p ?!suaixa.?

(eiroH,p ueof iues ap yed!s!unui auirai (ap e!seul) .euelu!nb ue3 e wa!uai sal saÁu!~ sal-01

'leuioj -e,l ap narpuv iues ap e!lgia!doid iuei~odu~ 'eis!ieg e!:,g18ua,p ieia!dorú ! SL81 ! +&1 lap e!ia>iede ap saiseliuos ua ieiuaunsoa .sax!arJ sal ,6

le8a~pad 13 '8 .lo13 {ap euoz 81 e de2 'eAunds3,~ ap dme3 .L

'sz~2izpu1 slap 1uw9 3!1zcw,l ap euoz el e ieni!s'eses el e rado~d saui 13 -"sallasol ap i!io(p dme3 .I)

slesuahold ap !II~W iues e sopclu~e 'uiauq2 lap ellai1sa.l ap sdme3 4 .eu!x!del!i\ ap e![?{nx eiues ap do~d ieiii!s 'epen!3 e1 ap due3 .p

-sauel8ew sal ap dwe3 .sape:,rv sal ap dure3 'Z

.(OL~I-L-T eiep que aiseriuos) .ernpraa e!l!mej el lad e!laslede,p W!R?J ua iearuos '( erauriv.l e3 ap !reia!doid) so8 ap upiuv dasorap ie~a!dold dwe:, un era .(eu!ieN) sn!,l 1103 ap euoz el e ieni!s :sairenb sal] sal ap due3 -1

: sieiuamn:,op ur!uai ernprag ue3 ap se:, lad 'sn!isniisuos o :,!is!Zies!ed iaise~e:, ap siuamaja sarile o ua~en~ilil:, sa anb siuaiirala sja suo8as smou ua!qal sdiue 1 s~eia!dold siualaj!p sal

.sew EI!J~~J~W ! IlaJisn ueof'eunrpaA esaraL ap sal (pn9 sla qule leiua~edura '!dnleZ!sea ugeias ap siossa:,:,ns slap sieia!dord sal' ieieleg aisea uqiue8 ap '(~rlu!~ ue3 ap) ?riu!i\ ara,l ap seia!dold sal ! ([eualv o!sdasuo~/':,) ilea ap !tues la 'nau!ng el ap iuarrol lad sie:,ieui uapaiib sieiu!xo~de s[e!roi!iiai si!ui!l snas sla

.[oÁu!sso8 ueol saiqo,p arisaru lap ired iad (ILLI) e1sanbe.p ?!:,:,ejar euo8as el ?zi!lmar sa ueiib 'IIIAX a[Sasjap sap ieialn8as clttle epeiuauin2oa .sape8a~ sanp iu!u!ui e iuo~ elajar las eA eses el

'esen el e sii!ielai sarq0.p soss!itirad sja ~"iuos uej elirtos ne.%iel!A o iieipel!A iuo:, uai!s sleAa!paui rap!ired sal anb :,o[! 13 ua ! naulnt) el ap iuarroL [a resol e 'reuioled ap narpuv iue~ ap !d~~!uiiru >!iue,[ ap eraiuoij e] e eni!s e1 es1jg18oaS g!seni!s mas el

d'una mitjana/petita propietat segons la classificació d e Asegura i ] .Suaun. Per altre banda, cal incidir en un aspecte qiie la dociiinentació faiiiilar deixa entreveure, I'eievar núrnero d e contractes d e parceria que la Fainília té, contractes rnoli utilitzats e n el segle passat al món rural catala, aqiiest suposaven que el propietari real d e les terres cedia l'ús d'aquestes a un pages a canvi d'una part d e la producció pero taiiih5 arnh una gran possihilitat d e condicions i obligacions que contenen les ciausules d'aquests c o n t r a c t e ~ ' ~

Pcl que a I'aspecte productiii conreaven cultius d e canein, blat d e moro, blat, ordi, civada, seguint la tendencia que s'observa per tot el l'la d e Barcelona o n els percentatges d e hlat d e rnoro i hlat són els més elevats entre 1885 i 1890'3.

Tambe, tenien una important horta, les verdures i les hortalises les venien al mercat del Clot,on una rilla d e L'autor del docuinent, Concepció Berdura Crusents, ,,La sió de Can B e r d n r ~ , que va tenir parada durant 35 anys. Aquesta producció agraria era con~plementada amh una especialització ramadera, en el sector porcí reflectida molt hé al document.Complement que arribara assolir la categoria d e tasca hasiea d e la producció de la casa.

El personatge: Mariano Berdura Gaig ( 1828-1899 )

L'autor del document que tractem va neixer el 18 d e desemhre d e 1828, sent batejat el mateix dia, va ser el quart fill d e la familia i el primer home d'ella, aquest fet li va fer adquirir la categoria d e hereu. Els seus pares, Josep Berdura Sitiar( 1800-1843 ) natural d e Sant Genis dels Agudells i Catarina Gaig Marc ( mort el 7 d e febrer d e 1875 f filla d e Can Gaig, exemplifiquen els vinclcs matrimonials i les practiques endogamiqiies própies del món rural. Arnbdós provenien d e famílies arnb terres d e conreu i casa a l'antic municipi d e Sant Andreu d e Palomar.

Sabein que va anar a escola com a mínitn fins als 14 anysin. La tradició

IlElls situen que aquest tipirs de propierar se situaria al vvlranr de les 15 1/16 a 27 mujades. l'er alrre banda de O a 1 seria una propictat residual, de 1 1/16 a 15 seria una priira propietat i superior a 27 seria unl gran propirtat, on s'cncabiria Panornenada pagrsia henrsranrASEGURA i JSUALI. L'ern>luciLi de l'esfnicfura de lapropielar de la lerrri al Plcr de Burcelona 1723-1X23/T841, a Acres de¡ I Cr>ngrés d' ihistdria de I'LA de Barcrlana. »arcelona, 1984.

12 1. NAVARRO MOLLEVí. Mrisiei de l a Ciirls: 7i>rrer, Masos i u1lre.s cri.se.s. Quadcrns de l'aixiu, 2, Aixiu municipal del Districte de les Cons, Barcelona, 1993.

13 DD. AA. AClIYifaLS ec.cr>nírniques. Dins HISTORIA DljBARCFX»NA., Vol 6 , La ciurar Industrial (1833,18971, Darcelona, 1995.~194 i s.

14 Entre ~ i s diversos matrrials dispersos a i'aixiii familiar dels Llrrduia es conserva la Ilil>rcta d'aritmrtica i cilcuis de Mari2 Ilcrdura i Giiig. en I;i quül t. ki c<>nsfar la data de linalio;ició @aqursta cl 25 de marc. de 1843.

y he portat 1 carrega de vi d'en Joanet. 12 fahre He fet les planlades dels hapits y las Habas ya son nadas de sota el paie y de la Parra de Mil. ( H e fet el planter dels apis i les faves ja són situades sota el paller i la panera d e rnill.) Fet una tenda deplate de tumattas ypahrotsy bitxus y eshargi~zias A,fabre, 12 de 1895. ( He fer el planter dels toniaquets, pebrols, hitxos i alberginies.)

14 Fabre, Dilluns

He rnort 2 serdos, un d e mida señalaba 80 i a fet 93 pes de Sn. Andreu. Otro ha íet pes Sn Andres, 92 1/2 carniceras de roniana; y los grosos pes d e mida feian los dos 95 los dos mes feien 105 carniceras y no arribat a 100 carniceras. Banuts per Cim d e Can Vintro a Barcelona ( H e rnort dos porcs, un d e mida assenyalava 80 (unitat d e pes) i Iia fet 93 d e pes d e Sant andreu ( unitat d e pes autóctona). L'altre ha fet un pes d e Sant Andreu d e 92 carniceres i mitja d e romana (unitat d e pes). Els grossos ( els pernils i potes d e I'aniiilal) feien eis dos 95 i els dos niés feien 105 carniceres i n o han arribat a 100 carniceres (7) Han estat venuts per Quiin d e Can Vinrró a Barcelona.)

Aqui esta la materinper los me~~s f l l l s Jo mes crich momnom-Manano Berdura y del dinero jo cajero ( Aqui esta la materia ( I'aliment) pels nieus fills. Jo m'anorneno Mariano

Berdura i dels diners soc el caixer.) l Final d e la plana]

l lnici d e plana1 Diarz a 18de.fabre 1895

He pagat tots las fenyas dels ports d e Cala Gallarda. 23 durus menus 1 pes. (He pagat totes les feines relatives als ports d e Ca La Gallarda. 23 duros menys 1 pesseta A Nan Soria espagat la dorrera e7z [rada delsports. (Al Soria ( a I'horne anoinenat així) l i Iic pagat el darrer transport) Dia 18 fahre 1895 I'atatas d e Can Torra Roja pes d e la romana mostra lo@ 1/ 2 .

Dia 24 fabre he pagat 2 chirus de consum d e tots, fins 30 jiiny 1895. Dia 18 fabre fereln 2 taulats de rnongetds tendras Dia 25 fabre fareiii 2 taulats de carhazons sota la sinia y ferem 4 taulats de lnongetas patuscas (Dia 25 d e fehrer. Van fer 2 taulats d e carhassons sota la sinia i 4 més d e rnongetes patusques) Dia 16 marzo d e 1895 ferein 4 taulats d e iriongetas inanicanas (Van ier 4 taulats d e niongetes americanes) Dia 21 d e marzo d e 1895 ferem 4 tenda d e asbarginias y pabrots y tomatats a la basa y mongetas patusca y d e Casa Salles y d e Kenazas ( Van fer 4 plantades d'albergínies, pehrots i tomaquets a prop la hassa i tarnbé d e mongetes patusques, d e les d e Casa Selles i d e renazas (?)) Dia 9 y 10 d e abril d e 1895 Garrinan les trujas La priinera 10 garrins y lotra natret 6 garrins Eran trulias de Can Biuded es la primera garrinada. ( Garrinen les trujes, la primera té 10 garrins, I'altra tt. 6, són trujes d e Can Viudet. És la primera garrinada.) Dia 12 abril 1895 Compraran; 1/2 cargo da Oly y 3 curtans Es el primer en hurnbunot, ha1 13 diirus y 25 centims ( Hem cornprat initja carrega i tres qiiartans d'oii, és el primer (que com- pren) en bomhona o llauna, val ... Dia 25 abril 1895 Pagat 9 rals per Mariano d e la societat Dia 6 d e niaitx 1895 Ferem una taula d e Tomatats rades Custat d e la sinia Tardans ( Van fer una taula d e tomnquets i raves al costar d e la Sínia, són tarrlans) Dia 7 d e maitx Cenenat al Castella ( S'ha anat el Castella ( t s el jornaler que tenia contractat) Dia 12 d e maitx He tornat a lloga al Casteiia o he Fernandes ( Me tornat a llogar al Castelli o taiiih6 anoinenat Fernández) Dia 18 Maitx Ferem 1 taulat d e asbarginias d e Can Liavallol

I Final d e la planal

[ inici d e plana 1 Diary a 25 fahre 1896

Dia 25 fahre 1896 A garrinat la herra grosa nafet 9 garrins ( Ha garrinat la verra gran, ha fet 9 garrins) Dia 27 fahre 1896 H e paga1 al rnanya dels porrs d e Ca la Gallarda 28 durus 4 P. ( I-le pagat al manya d e les portes de Cala Gallal-cla, 28 duros i 4 ]->essetes.)

Dia 8 marts Ha entrat una carga d e hi juanet ( Ha entrat una carrega d e vi <le Juanet ( 5s un venedor d e vins) Dia 20 inarts 1896. He hanut 7 porcs en Figarola y anhalgut 40 durus. ( He venut 7 porcs a Figaroia, Iian costat 40 duros) Dia 2 abril 1896 Celia d e pagar la priniera mesada e n Mariano Crusens Bta. ( Se I'lia d e pagar la primera mesada a Mari3 Berdura Crusenrs el seu fill) Dia 23 inarts 1896 Celian donat; en Marti 24 rals per regar ( S e I'han donat 24 rals per regar a Martí ( el seu fill)) Se canan 7 garrins d e la herra grosa.Sanado a Granollers ( Es venen set garrins d e la verra grossa. Són portats a Granollers.) Dia 8 d e ahril 1896 Dexu la masa y tres tascos a Can Garcini, 2 patits y 1 d e gros. ( Deixo la maca i tres tascons a Can Garcini, 2 petits i 1 gran.) Dia 15 d e ahril 1896 He comensat la sinia d e ferru y cadena per catafuis 72 a 8 rals 1/2 an balan ....... 99 pes y 288 claus a 7 centinis an .............. 20 pes 16 cts per 24 ferrus planus a 25 centirns an .... 1 pes 60 cts per un pal modo Val ..................... 25 cts per un argolla d e Pain Val .............. 2 pesetas per 12 ca?zxetas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .88 crs y la cadena Bal .................... .. 127 per tot ( He comencat la sínia d e ferro i cadena, amh 72 catúfols a 9 rals i mig i 288 claus a 7 centims cada un, 24 ferros plans a 25 centims, un pal que val 25 centims, una argolla d e pam que val 2 pessetes i ainh 12 caizxetes i la cade- na ... Tot val 127 pessetes.) Dia 19 ahril 1896. A garinat la herra patita na fet 8 garins ( Ha garrinat la verra petita. Ha fet 8 garrins) Dia 27 ahril 1896 he portat la herra grosa a cubrí a Can Biuded. ( He portat la verra grossa a cobrir a Can Viudet)

I Final d e la planal

[ lnici d e plana 1 Diary a 4 Maitg 1896

Dia 4 Maitg He entrat 3 cargas d e pols y 3 d e sagonet den Juan de Ca la...[] es paga tot. ( He entrat tres carregues d e pols i tres d e (entenein sPgol) d e Joan d e Ca la ... II ... es paga tot . .) Dia 11 d e juny. 4 sacos d e sagonet y 4 d e pols den Juan Gallarda. ( 4 sacs d e segol i 4 d c pols d e Joan d e Ca la Gallarda)

Dia 5 d e julio 1896 He portat la berra petita a Josep Berrii de Can Biiidecl. ( He portat la verra petita a Josep Berro de Can Viiidet.) Dia 7 julio. 1/2 carga d e Bi juanet ( Mitja carrega d e vi d e Joanet) Dia 24 de julio Pririiero Iie da nar La caiedral Dibendras ( Priiner, Iie d'anar a ¡.a Catedral el'divendres) Dia 3 1 julio. Una ampolla clciiguaper regar els camirzals ( Una ampolla d'aigua per regar eis canrinals.) Dia 14 julio. Festa de San1 Roc, La Catedral. Dia 22 julio. Misa d e Sant Roc, La Catedral. Dia 28 julio. Misa al San Cristo Dia 4 setembre. Cateclral Dia 15 seremhre. Catedral Dia 24 julio. I'agii a Ustrell ................. 26 pes Dia 24 julio. Pagu Badruna o Viiided .......... 8 1/2 pes 34 cts

Oliba.. ................................... 1 2 pes Faltan .................................. . ,28pes i 40 cts

Dia 28 d e juliol 1896, Dexu el carro a Ca la Cima . . [l . . .

( Deixo el carro a Ca la Quiina ... (1 ... ) Dia 18 agosr 1896 8 tocinos en Guardiola balan 26 durus 16 1/2 cts. ( He venut 8 porcs a Guardiola ( un client ) han pagat per ells 26 duros i 16 centims i mig.) Dia 20 agost 1896A garrinat la berra grosa Ha trel 10 garrins 6 de bius y 4 de morts Berru de Can Bitlcied. ( Ha garrinat la verra grossa, ha parit 10 garrins, 6 viiis i 4 morts.El niascle ( porc) 6s d e Can Viudet.) Dia 25 agosto 1896 Pagii la cesta par la pohiila Mata son 23 pes 33 centos. ( He pagar la panera per la puhilla d e cognom Mata ... ) Dia 18 satembre Secullen als raiins y pagu en Vaste y 1% I'lanxa d e sagurus d e incencli d e ca Laurhana Iia Junqiieras Bna. ( Inici de la verema, I'ago a Baste i la planxa d e I'asseguran$;i d'incendis d e la casa La IJrhana ( que es trol'ava al carres Junqueras d e Barcelona)) Dia 25 Octubre 1896 He portat la beira grosa ha cubrí al berru del Josep den Carhasa o Can Gallina. ( He portat la verra a cohrir el mascle (porc) d e Josep d e Can Carabassa o Can Gallina (7))

Dia 27 octubre 1896 A garrinat la herra petita na fet 11 garrins al Iberru d e Can Biuded. ( Ha garrinat la verra petita, ha parit 11 garrinsEl iiiascle 2s d e Can Vii~clri) Dia 11 nove~nhre He tornat a porta la heria giosa a Can Gallina ... [ l . . Any 1896 fa dos hegadas que he portat al berrucien gallina. ( H e tornat a portar la verra a cohrir a Can Gallina . (1 . . . Durant I'any 1896 he

dut diles vegades la verra a cohrir ainh el inascle d e Can Gallina.) Dia 28 di¿iembre 1896 Heportal 1 caixa de Patatas de Caiz . / / pes 8@ 24 t l . . .

( He portar una carrega d e patates d e Can . 11.. que pesen 8@ i 24 rt (?)) Dia 20 jarze de 1897 Y bazzul laspesta!zagas s~zJ~imes Baque de Gracia de ban de San1 Feltp N e y Precio 6 durus ,fins 30 de rals ( H e venur les pastanagues a Jaume Baque (?)de Gracia ( q u e té i'estahliineni) davanr d e l'oratori d e Sant Felip Neri. El preu es d e 6 d t ~ r o s amb 30 rals per ... (1 ... ) Dia 6 d e fabre 1897 Carga d e Vi Juanet, Es paga a Sant Andreu ( Compra una carrega d e vi que paga a I'es?¿liinent d e Joanet que es troba a Sant Andreu)

[final d e ia planal

BIBLIOGRAFIA GENERAL SOBRE EL MÓN DE LA MASlA

S.A. Calendari dels Pagesos. SdadGral Española d e Lihreria,S.A. anys consultats: 1979,1980,1981,1984,1994. J.AMADES. Artpopular. La Casa, José J.de Olañeta ed . ( Arxiu d e tradicions populars, 37) Palina d e Mallorca, 182 ( orig. La Casa catalaiza d e 1938 M.A.ALONSO i B.CERVERA. Guia d'arquiteciurapopular de les conzaiques yiroizizzes. Publicacions del Col.iegi d'arquitectes d e Catalunya/ La Gaya Ciencia, Barcelona, 1977. C.ALSINA,G.FELIU i LL.MARQUET Pesos, mides i mesures delPaisos Catalazzs. Curia1 ed . ( Biblioteca d e Cultura Catalana, 67). Barcelona, 1990. J.AUGE i CARRERAS. L'abir i elavuidels fzos1respagesos.Castelló d' Ernpúries, 1993. E.BARGALLÓ. Les mis belles casespairals i masie.5 de Catalunya. Cap Roig ed . Barcelona,1988. A.BARRERA GONZÁLEZ. Casa, hereizcia y ,familia m la Cataluña rural. Aliaza ed.Madrid, 1990 ( Alianza univrrsida nY 634 ), LL.BONET i G A R ~ . Les masies delMaresme. Barcrlona,l983 F.BRETON. El terrilori del mas eiz elMoolztseizy. Dins. AIXA, Revista del Museu etnoldgic La Gahella, nY5 rnonográfia L'bome i la muntanya. Arhítcies, 1992. F.BURILLO, E.J.IBANEZ i C.1'OLO. El patrimolzi arqueológico en el inedio ruval. Coizservacióiz arqueológica. Reflexióiz y debate sobre teoria y prúcti- ca. Dins. Cuadernos del Instituto Anddliiz de l'airimonio historico, Sevilla,l994 p.36-49. J D E CAMIJS 1 ARBOIX. La masia catalana, HistOria, arquitectura, sociolo#ia.

Aedos ed. Barcelona, 1959. 1.DE CAMI'S 1 ARBOIX. Les casespairals catala~zes.Ed.Destino, B;ircelona, 1973. J.i-.CASABONA SEBASTIAN i E.J.IBAÑEZ GONZÁLEZ. Las masias deleora de Rubielos C Teruel 1 duran te los siglos XIV al XVIII. Aspectos históricos 31 arqueologia.Dins KALATEIOS ( Revista dei S.A.E.T 1, nQll-12. Teriiel, 1991- 92,p.297-362. JDANES i TORRAS. Estudi d e la masia catalaiza. A. Butlietí del Centre ex- cursionista de Cataiunya, XLIII, 1933. C.FLORES. Arquitectzrrapopular e.spai?ola. Vol.V, Madrid, 1977 J.GIBERT. La masia ca ta la~za. Barceiona,l985 ( ZQedició ) A.GR1ERA. La casa cata lana. IEC, Barcelona, 1932. S.LLOBET. La casa rura l . Dins LL.SOLÉ SABAR~S ( dir.) Geog~,afia de Catalunya, vol 1, Aedos, 1958. S.LLOBET. L'habiratge. Dins. El medi i la vida aIMontse~?y. Barcelona, 1990 ( orig.1947 ) I.MOLL BLANES. Las redesfamiliares e n las sociedades rurales. a HISTORIA SOCIAL, nU 21, UNED, Valencia, 1995 (1). JMONER, A.PLA i J.RIERA. La masia. Ifistoria i tipologia de la casa rural catalaiza. a. 2C.Construcción de la ciudad, n917-18. Barcelona, 1975. J.I'RAT. La Masia. Dins.De soca-rel. Els otfgeizs d e les tradicioizs. Dossier pilblicat a L'AVENC, nY193, juny 1995 J.PRAT. EIpairalisme com model ideol6gic. Dins. La i~zue~zció d e 1a.familia catalaiza. Dossier publicar a L'AVENC, nV 132, desemhre d e 1989. J.I'UIG 1 CADAFALCH.La casa cata la~za. a 1 coizgré.~ d'Hist6ria d e la coro~za d'Aragó.2on vol.p.1041-1061 Barcelona 1908. R.RIDOLL. Les masies d e les conzarqz<e.r gironinos. Girona, 1983 M.SANDIUMENGE. La masia ca ta la~za. Barcelona. 1929. A.SUAREZ i M.VIDAL. Urza arquitectura iradiciorzal ipopular. a.SERRA D'OR, N" 29, 1977. ITERRADAS. El mórz historic de le,s masies,Ciirial, Barcelona,l984. J.VILA VALENTI. E lmó~z rura l a CataIunya.Curial, Barceiona,1973, M.A.VILA. . . La casa rura l a Catalzb~?ya. Ed 62, Barcelona,l980

AJUNTAMENT DE BARCELONA. Cataleg d e l pa r r iman i Arquitectóizic Histórico-artistic d e la ciutat d e Barcelo~zn. ~ r e a d'tiri>anisine i ohres púhliques, Barcelona,l987 R.AMAT 1 DE CORTADA ( Baró d e Malda). El Col.Ie,qi d e la Boiza Vida. Barcanova, 1991, BIirceloi?ü.

J.BALAR1 ZANOTTI Can Verdaguer: Testimonio vivierlte del Sant A~zdreu anterior al asfalto. a SANT ANDREU EXI'RESS, ns4 j~iliol 1986, Barcelona. J.BASSEGOD.4. Huertoy Viñedo de Barcelolza (La guerra de los Laudemiosl. Barcelona ETSA,1971 J . J . BUSQUETA RIU. Un ~zucli rural del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar alsegle Xrrr, a in vida quolidiana dins la perspectiva histórica., lnstitut d'estudis Balearics, 1985, pp.95-116 J.J.BUSQUETA RIU. Comunitat rural i marcparroquiai alPla de Barcelona: Aspecles de I'o~garzització vei~zal de Sani Andreu a la bnaxa edlat miijntm, a Acta Mediaevalia, 9 (19881, pp.361-389 JJ.BUSQUETA RIU. Una vila del territori de Barcelona; San1 Andreu de Pa- lomar alseg[esXIII-XJV Fundació SaIvador Vives Casajoana Barcelona,l991 A.CAPILLA. Barcelona también fue rural. EL OBSERVADOR ( 28-7-1991 ) I.CLAPES 1 CORBERA. Sant Atzdreu de Palomar. Barcelona, 1900 J.CLAPES 1 CORBERA. Fulles históriquesdeSantA~zdreu dePalomar. 3 volums, Barcelona 1984 ( edició facsirnil, 1931) DD.AA. Torre Llobeta.Depalau medieval a Centre Cívic. Barcelona,l993 J . D E LA VEGA.Els primers batecs histories d e San1 Martí de Provensal~.BarceIona,1993 D.DIEZ. Les masies d'Horta. Barcelona, 1986 A.FERRIN. La familia Ros Sopra?zis, o el arte de vivir en una masiótz efzple~zo barrio del Congrés. a SANT ANDREU EXPRESS, n"2, maig 1986, Barcelona. R.PINOL ANDREU. La nzasia en el Lla~zo de Barcelo~za. a Barcelona Atrac- ción, nQ65, 1953. PROIG. Saluem la masia de Can Valent. a SANT ANDREU DE CAP A PEUS, n9240, 29-10-1987, Barcelona J.SACASAS i E.HUNTINGFORD. Can Nyau etz perill. a SANT ANDREU DE CAP A PEUS,nQ98, 19-9-1983, Barcelona. M. TATJER. "lirhanilzació Meridiana"Col. Els barris d'AUIGSA n" 52, Barce- lona, 1995 P.VILA i LI..CASASSAS. Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. Barcr- lona, 1974 B.ZOLLER. Masias de Barcelona. LA VANGUARDIA ( 12-8 -198u