KXCUHS1O

OLESA DE MONSERRAT,y ERMITA DE SANT SALVADOR OE LAS ESPASAS.

Era lo bonmati de I ti ilimla iltiNmit Joan de Juny del

any 18K3 quan empr-enguérem la abana dita excursiri los

soflis de la CATALANFSTA Srs. D. Antoni Auléstia y D. Ra-

món Vergéa (de la Junta Directiva), D. Eduart Castellet y

I" autor de las presents ratllaa, reunintnos á las cinch á la

estació del ferro-carril de aquesta ciutat á Saragoasa.

esiació que porta á Olesa de Montserrat, deaprés d' unas

duaa horas de tren, ab las que 'a guanyáren los 41 kiló-

metrea que separan dita estació de nostra ciutat, per la

via férrea

No inassa Ilarch, [>er aixó, sembla lo canil, mercés á

la no interruinpuda contemplació deis nombrosos quadros

plcus de 11 um, richs de tonsy de bellsefectes perspectiua,

(|iie apareixiañ cada raoment, matisats per lo brillanti-

Tantoal s1 havía passñt I' hermós plá que un egregicomtesoberá de Barcelona dona ais Procensab pera queno anyoressen ?a bella comarca, regió d' amors y gayapoesía, al venir á la eort comía), I' invencible turó deMoneada, ferro de llanfta (jeganima, que UTMX ftisscifjíid'

héroes plantada allí ha deixai (i), avuy ab sosrocams eri-

caiifats de vinyas, apareguó, cecordántnos que ellfou tes-limoni de la sort malestruga d1 eltre Comte. per mor delas armas san'ahina^, y ja desde aquest punt los gegantsde labaixa Calalunya (2). emhoirats al lluny, s' ataleyá-ron, com guayta» avansals deis murallars de nostra pa-tria.

Sardanyola la hosquetana, Sabadell la travalladora,y (lesprég !a enjovenida Tarrassu, tan aviat donavan !oIjondía, com 1' arreveure, aaludant los expedicionaria,nb respectuóa entuasiasme, loa tres joyells del art roma-nich que tan engalanan lo Vall-paradits, jardi del rónechSi. Pere de Egura. Un gran bosch d' espessa pineda, que[iur esiranya sorl, encara omplad' ombriu algunas vessa-11a», y desseguida lo montanyós rocam entre '1 qual, abesferahida marxa, sorpenteja á considerable alsada lo ca-int de ferro, un un ciaren lo |>ró>íiro terrne del primerpunt de la excursió.

Deixat lo tren, 1' aixordador avalot deis calesers cri-dant I'esraent sobre llurs vehicles, clarament advertíanque la poblado d' Olesa se trova á no despreciable dis-tancia del ferro-carril.

La carretera que porta al dit punt, en continua pen-

dent y nombrosas revoltas, s' obra cami en lo montanyós

terreno, practicat aquéll arran de las quasi espedadas

vessants, plantadas d' oliveras y vinyas, ovirantse en los

(brídala d' aquells estimbals rocams la espessa vegetació

que cubreix las torrenteras

Olesa es una vila que conserva encara lo piritorusch

aspecte de las población» vellas, no domináis sos carrers

per la monótona ratlla á dret fil; aixi es qué no n1 h¡ man-

can d' estretí, coslaners y ab aquellas desigualtals y nio-

vinient de ralllaa, en ¡as que la llum lii juga d 'uu modo

ai'tistich, oferint bimichsconjunts peí pintor ó peí eiigi-

nyós aquarelista. Un d'aquells carrers conduhoix á la

iglesia parroquial, la que 's trova situada en la part iiies

alta de la població y en qual siti sembla que a1 assentava

en allre temps lo castell dominador de la encontrada, per-

tanyent tal vegada al meteix la alta y quadrada torra de

rogeiichs carretis, corcats [tela sigles, que allí se trobu.

Kn la entrada, pati y galería de la Casa rectoral, existent

al peu de la dila construcció, son de veure uns archs oji-

valsy algunsaltres fragmenta, miij confosos entre "Is mo-

dorns edificis, que denotan certa antiguetat y que forma-

rían part del castell.

Rebuts per lo Kvnt. Sr. líector d1 Olesa, y amablement

atesos peí meteix, nos acompanyá á visitar la iglesia pa-

rroquial. Aquesta en son exterior res té de notable, pre-

sen tan t solamenl una senzilla porta lateral. L; interior In

forman tras naus, d' elevada volta la central, apoyada

en lleugera archs ayúntate, y baixas en mes de la meytat

de la anterior las laterals, ab las que 's comunica per

medi d' archs semicirculars sentats en groixuta pilans

de sillería. En las claus A' unió deis nervis de la volUi

ctsutral $' hi observan esculturadas imatges de sants abllegenda, en caíala, en cada una d' aquéllas. Una im-propia cúpula elíptica s' alsa al comens de la volta absi-dal, afegida segurament un sigle deaprés de lermenadala obradel temple, que ho fou á mitjans del sigle xvi. La' .ipella del Santissim Sagrament, construcció posterior;i la fábrica de la iglesia, se troba a iná esquerra, entrant,untantse en lo rolaule barroch unas apreciables pintu-ras. Aixi ineluix á dil esiil pertanyen los del altar majory di! las capellas lalerals. carregais tota d' amohinadoraprnfubió d' adornos, relleus, figúrelas y domes caracte-i'islich de tan pobre estil. Fa pochs anys que dita iglesiafiní diseretamenl restaurada.

línlre allres ornaments que ab molta amabilitat nosenaenyá lo Sr. Rector, deuhen citarse dos richs lerns devüllut, portant brodadaa respectivament las fetxas de1575 y 1623, notabilissims exemplarsd' indumentaria reli-giosa, per son excelentgiist, no tan solament en la combi-nado de eolors y tons, sí que també en lo dibuix deis en-trellassats, fets ab sedas y or, recordant los acabats mo-dels de la tapicería oriental, portanl brodadas las imatgesdel Sants Patróns d' Olesa. 'També 's guardan en la rec-toría algunas lelas pintadas, de mérit molt retatiu y quecontarán una ó duas centurias.

Es opinió sostinguda per lo Il-lustrisim Marca, que I'amiga Rubricata de Plini y de Ptolomeu, citada per;n¡u69tO5 geógrafos com una de las eiumts medite naneasde la regió laletana, se trobava en lo lloch d' OlesadeMontserrat, combatent lo parer de Nunio, de que dita po-hlació eslava en lo siti en que avuy s' assenta Martorell,y trobanl gens aceptable la suposició de Joan de Girona

y de Pujados que creuhen ser I' actual Rubí I' emplassa-

ment de la Rubrícala cartaginesa (11. D' igual opinió que

aquestos dos líltims historiadors es Corles (2), sostenint,

per sa part, que la vita d1 Olesa es la descendent de la

vella Tolobis, apoyantse en lo tesdmoni del barcelonés

Jeróni Paulo. De Tolobis, díu, que fou anomenat per Pom-

poni Mela, lib. 2, cap. 2, com altres pobles de Catalunya,

ais que califica de petitsparca suní oppida. .. 1 olobi. Lo

ñora d" Olesa, continua Terudit académich, es derivat de

Tolobisa, y treta la T per aféres3Ís, Olovisa y Oleía (3).

No es nostre propósit, ni ho creyem de nostra incum-

bencia, extendrens sobro tan dehatucia qüestió; n' hi ha

prou pera aquest humil travall fer constar la molt amiga

opinió deque Olesa ocupa 'I lloch de la romana Rubrícala,

ó de la antiga Tolobi, y qual poblacir» primitiva sembla

que fon destruidaen I1 any 2l7 abans do J. C, al principi de

la segona guerra púnica. Com recort de la induptable do-

minació romana en lo país, tenim r¡un aprop (y pot ser

per dintre meteix d' Olesa) passava una vía romana, á la

que es probable pertanyin uns vestigio que 's veuhen en-

cara arran meteix del Oayrat: es opinió aquesta, sosiin-

guda per I1 erudtt Piferrer.

Per altra part, demoslran la existencia d'una antiga

població, lo que en diferentas épocas, se 'ns digué, s1 ha-

vian trobatobjectea de gran váluaarqueológica: com me-

dallas plenas decaráclers desconeguts^), instrumenta de

piafa, que sembla devian servirpera 'Is sacríficis, una pe-

(1) Maree—llibre i.<" £>ng. 1U5, Cap. XVI.

dra ab duas D esgratiadas, significan! tal vegada Diana{monuments que no poguórem veure los expedicionaria);y por fi I1 interessant recorl de noslres aborigens, ó aia lapedra celta ó grega, do que parlan Caresmar, Bofarull yaltres, de la que 'a din per lo segon en sa Historia ile Ca-talunya: «Objecte de diversas interpretacións ha sigutun inonument qua presentém com grech. Gat'&smar y al-gún alire de nostres savia lo consideraren fenici, y 's con-cebeix que aixi ho julgessin, perqué en son temps, queno s' liavia alcansat i' avens en los estudis arqueológíchscom ara, baslava veure un burmni en una pedra peraatribuirla ais fenleis y cartaginesos. Rougemon dona unpas mes; descubrint lal vegada lo simbol de Diana en undeis caps que allí figuran, feu lomonument grech relacio-nat ab aquesta divinitat, qual cuit, diu, imitaren los grechsdel fenicia. Ateaas lasdiferenta representacióna deDiana,y encara mes la diversitat de sos noms Febea, Lucina,etc, y creyent nosaltres <[ue deu admetres un cult grechseparadiiment del fenici, per mes que aquéat influís en 1'altre en algún temps, no vacilóm en la claasíficació delmonument y 'I veyém relacionat manifestament ab ditadivinitat, mes que per quant s1 ha dit, per las observa-cións que anem á fer. Es la vaca animal que sobressurten la historia deDiana, y la muía animal ingénit respectede sa especie, preferit, per aquesta circuntanscia, pera lossacrificis que s' oferian á la deesa, protectora deis parts yde la generado. La calavera de bou que adorna lo monu-ment, mes que bucrani, pot flsser molt bé cap de vaca, yI'altre que semblado cavall pot atribuirse així meteixá la muía, I'objecte de qual sacrifici, aixó es, inantenirla virtut do la generació, deuhen de simbolizar los signes

¿•onitalí que 'a trovan ais costats. La permanencia deis

grecbsen nostre litoral explica I' origen del monuineiil,

mes notable per lo punt ahont exiateix,Olesa, poblaciója

un (ant envers I" interior. »{Tom. i. Cap. vii.)

La pedra en queslió 's troba en un guarió de mala >'"••

donaos, coin se diu comunment, de can C&sfis, desde f|in!

can Sell. En tan imnropi lloch re*ta poch menys <|Uu

CÍ« del xvn y á unas desballeüladas cadiras del sigle pas-siit. barrejats ab altres trastos vells y ferrainenlas inútils,lutix lo domini de la pols y de las terenyínas.

Dit monument présenla la forma de una grossa impotUide capitell bisantí, afectant un cono truncat, ab las ares-tas aplanadas. Mídada en sa ampiada superior té 30 cen-tínietreB y en T inferior20, essenl aa tota! alsada de 14

L» abans cilat Marca ([) fá esment de (juu en l'any Üfi»

un tal Uigfref, vassall del Comte líe Barcelona Miró, adqui-

i-í per litol de venda, que lí feu aquesl i I-lustre príncep,

un castoll anomenat Camba situat en lloch d' Olesa; qoal

contráete resulta de la escritura 1,2) entre abdos feta y fir-

mada, per lo preu de 500 sous, ab data deis xv de las ka-

lendas de Janer del any ix del regnat de Lothari. Las

afrontacións consignadas en tan important instrument

(existent un dia en lo arxiu del Monastir de Montserrat)

son, á Oríent ab lo riu de Macanas, á mitjorn ab lo coll d'

Aluminarían y altrea pessas de térra plantadas de vinyas,

alzinars, pinadas de varis particulars, & ponent ab los

alous de Fruiano ó de Fredarit, y per nort ab lo cointat

ile Manro^a, ó ab lo lerrne de Vaearíssas.

Dit castell de Camba, ab los demés drets corresponenlw

al lloch <T Olosa, vinguéren á esserde potestat deis Ves-

comtes de Bearn, per pahó de la venda que Bernal rlu

Setnlillis (Centellas) feu á Gastó vn, vescomte d'aquiíll

iiom, ala vn deis idus do Maig de 1256, laeual conflnn»

Alfons, Infantd'Aragó, y Contansa, niulloi- sun, a lsvi i

da las kalendas de Marsde 1259.

Veriint á temps inés properw tr"biiiiu|iiu l'ere IV d' Ala-

gó en 1359 vengué lo senyoriu de la vila per 1 UfHj lliur«s

catalanas at Abat de) Monastir de Montserrat, qui desdi;

1264 ja 'n cobrava 'Is delraes, que havia comprai al citat

Magnífich Bernat de Centellas per4.5UÜ morobatlns d' or,

y á la dignitat abacial del insigne Monastir ht ana anexa

la jurisdicció religiosa, fins a última del sigle passat ó

primera del prenent (I).

!l¡is Olesa, oom entre altres documents ho coniprova un

del temps d' Alfons V, ó s¡a una súplica dets Sindichs al

Hey, en lacual ae llegeix: «ítem; com la cita en temps

passat hagttés estal murada., etc.»

La vila d' Oleaa conta avuy uns 3.200 habitanta, y m

principal riquesa es lo celebrat oli, de gran estima, y la

industria llanera.

Los pobles que té mes propers son: Esparraguera,

Abrera, Vila de Caballé (La Tarumba) Ullastrell (Uslreil)

y Vacarissas, tots dislants una hora á poca diferencia,

121 AMS0C1ACIÓ CATALANISTA

Acompanyals d1 un guía que oportunamenl se 1 loga,

Sant Salvador, dit de las Esposas, a u n a s duas horas d1

Olesa.

Al .«orlir de la viln, dirigintse al N. E. s' alsa imponeriL

lo Monlserrat, aliargant per Iota indrets sos titánichs pe-

nyals, testimonie de nostras vallas grandesas.

I.os ticcidents del terrer aviat amagan las casas déla

vila, trobantse )' excursionista rodé jal, de serras, á má

dreta, cobertas per complert de oliveras, y tenint, á la

esquerra la vessaiit del Llobregat, extenenlae per aquella

part lo panorama á llarga distancia. Atravessats los

camps de can Marsó, per lo cami que porta á Vacarfssas,

se troba losíti dit las Planas, á qual extrem se conservan

los grahóns y columna de la Creu a" A beca, y quasi al

peu d' ella se baixa á una torrentera pera agafar un eami-

net, de forta pujada, que troba aviat lo corriol de las Es-

caleras, ab vistas, á la esquerra, sobre nt Llobregat, por-

tant aquel! nom per rahó de las ampias fe i xas, que, coni

geganüna escala, hi ha en la vessant de la serra. Desde

aquest punt se contempla á considerable fondária, lo ro-

•{unch riu, qual brugii interromp lo silenci que regna en

nquel! solitari lloch. Se segueix lo serpentejat cami, ara

planer, ara costejant, fentse un poch fatigós per la atmós-

fera caldejada que sofocava ais excursionistas, tenint de

tant en tant agrados repós en alguna reconada plenade

frescal vegetado y misteriosa ubaga. A mitj cami, nos sor-

prengué de sopte lo cambi del paisatje, fins allavors un tan

monóton, trobantse en lloch completament montserratí,

Fondaladas esgarrifosas; abruptes rucams cendrosos de

retalíala cantelts; enormes códols llensats arreu, sois y

y aislatw una, cora inmensos menhirs, agrupats altrus abdesordre selvatje, grupos decapritxosavejetació abocant-we en Iii3 impenetrables avenohs, tot recordant I1 horrorústerratrémol '|iie donria ocasionarse al alsamenl del Mont-serrat, allá en las Munyanas épocas geológicas, ni deixon-dirse del inmens llensol de las aygun* que 'I cubría.

Al girar un penyal altissim, cotnpletament espada!, ydesde 'I qual se contempla, á vista d1 aucell. V establiiweiiide la Puda, y á I' altra vessant dei riu, las grandiosasmásias de c>tn caatell del Mas, can Vinyaln y mes enllála vila d' Esparraguera«b son alteros campanar, soppren-Rué ala excursionistas lo cónich pich de Sant Salvador,onlayrantse com un colossal monolit, coronat en son ciuiper la ermita que blanqueja en I1 eapay. Un moment deíiiispensió y de desencoratjament nos delurá perqué 'I soldel mitj dia, que 'ns abrusava y I' aspríssím carai que en-tront temarn noconvidava, en vernal, á seguir avant.Mes la indecisió dura pocha moraents, y ab relatiu dalitK' emprengué la ascensió per los zig-zags d1 un estrel co-i'riol, ahjue amagan tot sovint relliscosos pedruscalls yembulláis arbossos. Ah menys d1 un hora arribaren alermitatge, assedegata per la calor y la fatigosa pujada.

Desde'I cim, que tindra uns 500 metres, 9' esplayala vista en la imponent massa del Montserrat, presentantuna silueta grandiosa y compacta, apenas retallada, distin-gintse perfeelament lo Monastir, la Cova de la SantaMadona, la ermita de Sant Miquel y la bisantina iglesiade Santa Cecilia, ovirantse també Collbató y'I Bruch.ablos rocams de can Massana, llochs de gloriosos Pecorlspatria, teatro deis feis inborrables del 6 de .hiny de 180a,en que I' ergull de las águilas napoluiinicas, encara no

vensudaw pur los exércits d' Europa, fon humillat per I'

insignihcantaplechde cinquantaó seixantabons catalana,

qui mal armats deturáren per primera volta. tal vegada,

al general Schwartz y sa aguerrida divisio, esporugils,

mes que tot per los treta deis mal armats paysans, y lo

ressó d' una vella caixa de guerra, escarnit per las polen-

tas veua deis rocams montserraiins. que també volguéren

pendre part en aquella imraortal jornada, que "ti podrían]

dir lo génessis d' una lluyla tan gegantinacom aquellas

milenarias roca», testimonis de la última página gloriosa

Té lo paisatge que deade Sanl Salvador se domina, ab

las altas mantanyas del Montserrat tributarias, qu,e opri-

mormola, certa magestuosital, certa solemnitat que impo-

sa, contribuint al meteix efecie la quielut mes absoluta

y completa que h¡ regna. Ni 1' ayre at omplir las pregondi-

taUdelwtfondaladas, n i ' l vol del lliure aucell al fendJr

lo pélach de llum, ni "Is misteriosos ressons, que com lo

respír de la naturaleaa, acompanyan la soletat en las al-

turas, hi produoixen la mes blana remor. ...

La ermita de San t Salvador déla* Espasas consisteix en

una reduhida capella, d' una sola ñau de baixa volta que

recorda las construccións románicas. De las humitejants

parets penjan tnultitut de presentallas, ocupant lo tons

de la iglesia un modern altar, en lo que s ' h a respectat

un interessant retaule, que sofreix allí abandono lamen-

table, quals pinturas revelan que pertany al sigle xv.

Consta de sis requadros, conlenint en lo central, de majors

proporcións que 'ls restants, la representaciú del Divi

Salvador asaentat y en actitiu de benehir. sostenínt en

r>' BXCUBS1ÓN8 CIENTÍFICAS 12T

la iiiá esquerra lo mim. I.o daurat nimbo, ab creu ver-

mella, envolta la mística Testa, á la que contemplan ab

admiració beatifica las simbólicas í-epresenlaciónsdels

Sants Evangelistas, que ocupan los ánguls del requadro.

y de las quals parteixen. en caragolada cinta, la llegenda

catalana déla dits Santa. En los dos requadros de la dreta

s' hi ven pintada en lo superior la Vingnda del Esperit

Sant en lo sagrat Col-legi Apostólich, notable agrupació

de figuras ricas d' expreasió y misticísme; y en 1' inferior

latriumfant Resurrecció del Salvador, intereasantíssima

cornposició de gran valor arqueológich peí' rahó da la

indumentaria militar de la época, representada per los es-

palmats legionaria cayguts en térra (una de quats figuran

enriqueix loa álbums de nostre aavi arqueólech D. Joseph

Puiggari,dibuixaday colorida ab asombrosa verítat. En los

requadros de má esquerra s1 hi figura la Transfigurado

del Senyor, y una doble composició d" asaumpto poch de-

terminable, no tnenya interessant per lo dibuix ycolorit que

'Is anterior*; coronani lo retauleia conmovedora escena del

Calvari. Lo pis inferior estA dividit en cinch reijuadrets,

contenintlodelmitj la repreaentació del Ecce-Homo, pinta-

da ab molt sentiment, ab los atribuís de la Passió Sagrada

y en loa reatants I' Anunciació y algunas Santas Verges.

Senzills travalls de talla adornan los requadros, figurant

petitas ojivas, lóbuls y pinácles, qual daural comensa á es-

borrar lo tempsy la falta de cuidado, agents, que mes aviat

ii mes lart, robarán las pinturas que avaloran lo retáule.

Unida á la iglesia hi ha la casa del ermita, avuy inha-

bitada, no mancan (hi, per aixú, los ¡ndiapensables uten-

sllís culinaria, y una cisterna, á us deis rommis y visi-

tan ts, mes íot pintorescament rónech.

La tradició (implica la existencia del vell ennitatge en tan

enlayrat y pnch aecessible punt, y de son especial ñora de

las Espasas, dihent que quant los sarrahíns dominavan la

comarca mnntserratina, fou lo enesprai penyal lestimoni

d' una tremenda batalla que contra "Í3 infldels sostittgué

en lo meteix lloch Ramón Berenguer, qui al demanar lo

diví auxili, s1 esdevingue cora una forta pluja de menta

lloch. Aixis lio confirman los Goigs de la ermita al dir:

«Salvadord' aquest vehinal

Vos declaran novamenl

Quant ab foch y expam ardení

IjltfiHÚu al fnoro obsíínai^

Quedant esl poblé saloal

Ab tant singular favor... etc.;

Altt-o» diuhen que fou construida la actual capella en

1572 per D. Juan d1 Austria, quan ana á Montserrat á

donar las gracias ala Verge per la gloriosa victoria de

Lepant.

líeftírinmos novamentals Goigs, es d' observar que en

la estampa que en ella figura, se representa al Nin Jesús

vestit ab trajo del sigle xvr, no mancanthi la característica

golilla y lo folgal gabán, de manegas perdudas. En lo que

figura '1 nimbo hi ha la creu formada de grossas flors de

lis. De quals dato» se potdeduhir que la ermita enqüestió

dataría del aigle xi y que arrunada després fou recons-

truida y habilitada pera '1 cuit en lo xvi, componentse á

las horas los goiys que avuy se cantan.

Lo pich de Sant Salvador es la ¡inmensa fita, en la que

?e'na digué, s' hi reuneixen I03 tormos de Vacarissas,

Olesay Esparraguera.

O' EXCUR8IÓ\S CIENTÍFICAS !2ll

Després de mitjdía se deixá la ermita de St. Salvador,baixantá trobar !o torrent del propi nom queconduheixflns á la ribera del Llobregat Penosa fou la baixada, perquant se deixá lo caml que porta al C'ayrat, així es que,sal tan t feixas de vinya, s arrivá á un trencall que perpen-dicularment baixa al fons del torrent, soi-prenent, á mitjavessant, unfantástieh rocam calcári, e3tranyament reta-Hat, figurant comió espinosesquenall d' un siurttsantidi-luviá. Kn essent al fons del trencall, en lo que, entro airo-doniis códols y pedruscalla, se escorra '1 torrent, apreso-nat per alta y rocosos márges guarnits d1 espessa vegeta-ció, se seguí un caminet que s' obra pás entre las pedras yF herbatgo, trobántae á poca estona la carretera que desdeOlesa conduheix al establiment d' ayguaa medicináis dela Puda, qual grandiós edifici s' enmiralla en los rojenchscristalIs del riu, aesentaten la ribera.

Lo Llobregal corra en aquell lloch, comprimit per losenormes rocams de sas voras que forman com una in-mensa górga, al fons del» que hi mormolan las ayguas,teníni lo conjunt V aspeóte de un llach misterios. Allá alfons la negrosa y soperba mole de Montserrat s' aian.sacom un cap titánich vigilant lo curs del riu, desprésd' haver en éll contemplat sos ferrenys penyals.

Un senzill pont de fusta sobre 'I Llobregat, desde "I<|iial se gosa de tan encantador quadro, comunica I' eata-bliment ab la carretera d1 Esparraguera, que s'exten enla ribera oposada; y despré3 de una mitja hora de caml,ae troba á rná dreta nl que porta á la grandiosa Masia deCastell del Mas, rica vivenda y hei'móa tipo de las vellascasas payrals de Catalunya. Arrivanthi despréa de setquarLs de no interrumpuda marxa, fórem rebuts y ob-

1311 ASSOCIACtA CATALANISTA

sequiais, ab la mes exquisida amabilitai, per la familiaPodrosa, á la qual portany desde molts anys aquella her-mosa hisemla. La aflnitat de seniimenls catalanistas quelligavan al expedicionaria ab lo conegut eacriptor DonPau Bertrán y Bros y ab nOBtre consóci D. Antoni Fon!,gendres abdos de Can Pedrosa, fóren suficienls pera (jiioae 'ns tributes I1 aculliment que 's dona á la mes antiguay carinyosa amistat.

Se 'na mostrá en la selecta biblioteca de la casa una ricacolecció d' ayguaforts y grábate, formada per lo Sr. Pe-drosa, notables obras deis renomnats Diirer, Morghen,Goltzius, Callot, Wille, Carmona, Rembrandt, Van-Os-tende, Goyn, etc. etc. ; y altre no menys valiós aplech degrana vistas fntog-áficas, tretas per dit Sr. Pedrosa, deisprincipáis monuments d1 Espanya, fá ja alguns anys; y,per últim, V hi guarda una destral-.tüex que fon trobadaen una pedrera allí vehina, y que revela, ab lo indicatmes amunt sobre los descubriments d' Olesa, que aquellacomarca no fou desconeguda pela nostres aborígena enlas remotlasimas epocaa prehistóricas.

Noatre benvolgut amich lo llorejat poeta Sr. Bertrány Bros, á qu¡ devóm valiosas indicacións pera lo presenttravall, nos mostrá 1' ¡nteressunt recull de poesías y ca,ntspopular?, que ab pacientissim empenyo ha lograt reunir,mólta d' ells inédita, y ab qual publioaoió enriquirá nola-blement, ab prehuada joya, la corona de nostra renaixen-sa literaria.

No volguéren los amables senyors del Caatell del Maapendre comttvt deis excursionistas sense havernos fet se-guir las principáis dependencias de la Casa; lo grandiósceller, lo vast local de destilacio de licors (entre el!s lo

conegut Montserrat), IOÍ espayosos trulls, tot ab propor-cións verament conventual; donant clara idea d' unarica hísenda confiada á bonas mans, poguent ensempsservir d' exemple á aquells que, fugint de Uurs casassolanas pera omplir las corruptoras ciutats y vilas, no

«' arrunan d' oblit, desapareixent ¡>airimon¡s seculars.{ue semblavan indestructibles.A cosa d' un quart d* hopa del Castell del Mas existeixen

las runas d' una antigua capella dedicada á Sta Marga-

de la Santa Mártir fou trasladada 4 ia capella del Caatelldel Mas, havent compost lo Sr. Bertrán unas preciosasCobles día llakor de dita Santa, de que'n feu amableofrenad' un exomplar á quiscun deis excursionistas.

Ab molla racansa nos despedírem de la complascent ydistingida familia Pedrosa, vivamunt agrahits de son ob-sequios aculliment, y acompanyats parios Srs. Bertrány Font, nos encaminaren! & visitar la antigua iglesia deSla. María del Puig, allí propera. Desdo la carretera que

piar las costosas obras del aqüeducte del Cayrat pera lasgrandiosas fabricas d'en Puigy Llagostera, ques' agrupanllenaant al espay llurs obelíschs, coronáis de negrosa fu-mera. Al peu d' aquells inmensos edificis s' hi apilan mul-litut de modestas casetas, formanL una població obrera, ála que serveix d' esbarjo la planura que s' exten en la ri-bera del Llobregat, formant una hermosa val!, no despro-vista d' algunas pintorescas agrupacirtns d' arbredas.Deixant la carretera y passant per sota de las arcadas delaqüeducte, se puja al puíg en que s' assenta la vella igle-

1¡12 ASSOCIAClA CATALANISTA

sia, passantse primer per davant de la típica casa de can

Broquetas, d' aspecte mok rónech. Desde aquest punt s

o vira, á pochs metres de distancia, un trnst de muralló,

ennegrit pela sigles, entre quins coreáis carreus s1 hi arra-

pa amorosament 1' cura. Es I' ún'ich recort del CasLell feu-

dal del Senyorde la Comarca y lofonamentde la pro pera

Forma un quadro pié d' apacible poesía lo solítari tem-

ple del Puig, rodejat per rúslech cementiri, qual benehida

térra, enmante liad a d' herbaige, ombrejan centenarias

oliveras de soca recremada. A I' hora baixa, en que s

penetrava en lo sagrat recios, tenyil I' espay per los

feta á posta pera 'ls ensomnís de poesía. La severa, silueta

del románich edifici sedestacava vigorosament dibuixada

en lo sonrosat espay, voltant, ab misterios curs, losrats

penáis lo quadrat campanar de piramidal acabament.

L1 interior de la iglesia presenta la planta de creu lia-

tina, aoalenint la volta ojiva! senzills murs, alsántse en lo

centre del creuher lo cimbori de base vuitavada y tan-

cant lo prasbiteri un circular ábside, revelant que la

construcció no es posterior al sigle xn. Res de notable

presentan los retaules barrochs que allí existeixen, eom

no sia, en lo de má esquerra del creuher, una imatge de

la Verge María, que sería la primitivament venerada, y

per tant coetánea de la iglesia. Se troba assenlada, com

totas las imatges bizantinas, havéniseli afeglt, ben segur

en lo sigle xvi, á modo de trono ófaldistorí, un tipien

sillo de la forma U3ada en aquell sigle. 1,0 plegat de las

robas, la diadema qu(¡ adorna lo frorit de la Verge, lo Nin

1)' EXCURSIÓN* CIENTÍFICAS 133

Jesús que sosté en la falda y la severa actilut de las fi-guras revelan respetable amiguetat. En la Bagristia s1 hiconservan unas creus de fusta tallada, ab adornos gótichs,custodiantse en la vehína rectoría d' Esparraguera unrich cálzer del Renaixement, que pertanyía á Sta. Maríadel Puirj, primitiva parroquia de dita vila.

Nos devpedírem ab viu sentiment deis senyors Bertrány Font, dirigintnosinmediatamentá Esparraguera, en qualpoblació no "ns detinguérem mes temps que '1 precis peraHogar lo carruatge que 'ns porta á Martorell. La iglesiaparroquial, que no contará mes enllá de duas centurias,es de grandiosas proporcións, tenint lo campanar una ele-vació notable, que permet gosar d' un extens y encisadorpanorama. L1 aspecto do la vila es bonich, presentant locarácter de noslras poblacióna fabrils, ab la tendencia,aixi sos vehins com las construcción», á ciutadejar.

Esparraguera fou patria de varons il-lustres, y entreétls mereixen especial esment S. Domingo Castellet, loPapa Claramont, 1' antích biabe d' Urgell, Duran, lo con-fesaor de Felip V y al tras eelebritats, y com á fets glorio-sos, en la vila ocorroguts, cap mes tan notable con lo d'haver sigut la secuela, si aixi val dirho, de la jornadadel Bruch. Aixi se expressa un autor coetani fl). «Sabent(diu) los d1 Esparraguera, que la divisió francesa baixa-va en derrota, tocaren á somatent ab major -vigor (pusjamay havia cessat lo toch en aquella y damés vilas y pn-blea comarcans), embrasaant luego son llarguiasim y dret

['.tí ASSOC1ACIÓ CATALANISTA

carrer ab banchs, fustas, taulas y árbres, preparantse sos

vebíns desde las flnestrasab podras y algunas armas, pe-

pa ofendre'is en son tpánsit, havent próviament disposat

que 'ls vells, y nins y donas pusilánimes abandonessen la

vila, pera que ab sos plors ú queixas no enervessin la fer-

ma resol ució de defendres' á iota costa» Malgral tanls

deatorbs, lo general Schwartz deguó p'assar per dintre á"

Esparraguera, fugint deis sometents; sofrint sa divisió

una continua pluja de balas, pedras, teulas y aygua bu-

tlenta que 'Is enardíta Esparragueras liráren, en lo es-

pay de mes d1 una hora, ais invencibles soldáis de Napo-

león, que eaporuguits y aterrats, confonian sas veus de

marchez! marchex! ab lo espetech horrores de mortque '\a

voltava. De temps se preparavan los d' Esparraguera

pera rebre di^ntimeyii ais hostes, de nianera que^ segons

dit autor, «lo jovent dé la vila feya temps, que, plenn

del major ardor y entussiasme, s' exercilava en lo maneix

del fusell tota loa diumenges per la larde.» Consígnant que

«sois ha pogut saver lo nom d1 un deis corifeos de luí

empresa, dit Pau Morral y Badía, fabricantde panyos,

natural de la meteixa vila.»

Poderosament nos feri la imaginado al passar, ja de

e.np vespre, per I1 extens carrer d1 Esparraguera, lo recort

á' aquella fets y la desastrosa retirada deis francesos;

recort que no 'ns abandona durant lo March trajéele de

carretera fins á Martorellj camf monóton, per quant sois

s1 ovira, á dreta y esquerra, una inmensa ptanura, cober-

(a de campa y vinyas y molt despullada <T arbreda.

Al |in-ar, ja de 11 it, per lo poblé d' Abrera, saludárem

la bella creu de pedra, que s" alsa en lo carrer major, y al

ésser en 1' ampls riera ri> Magarnl«. observaren! los co-

D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

nensats travalls del pont, que donará mok co•ectificació á la carretera d" Igualada.

Arrívat» á Martoréll, prenguét-em lo tren ezpnencía y Tarragona, retornant felismeiit í\ nostrtmmplascuts de la excursió.