oceans al punt de sal

12
OCEANS AL PUNT DE SAL Els alumnes de 1r d’ESO apliquem el mètode científic

Upload: rdonaire

Post on 29-Jul-2015

97 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Oceans al punt de sal

OCEANS AL PUNT DE SAL

Els alumnes de 1r d’ESO apliquem el mètode científic

Page 2: Oceans al punt de sal

1. Comencem amb una pregunta...

Els cossos suren igual en tots els mars?

Page 3: Oceans al punt de sal

2. Formulem una hipòtesi...

“No tots els cossos suren igual en tots els mars”

Page 4: Oceans al punt de sal

3. Recollim informació...No tots els mars

tenen la mateixa quantitat de sal (en la Mar Morta per exemple diuen que no t’enfonses).

El Mar Bàltic té una salinitat baixa, la Mar Mediterrània intermitja i el Mar Roig, elevada.

Les substàncies més denses que l’aigua es queden al fons dels recipients i les menys denses suren.

Com més salada és l’aigua més densitat té.

Page 5: Oceans al punt de sal

4. Experimentem per demostrar la hipòtesi...

Objectiu:Material:

Simularem l’aigua de tres mars amb diferent salinitat i introduirem un cos per veure si flota.

Page 6: Oceans al punt de sal

Procediment:1r. Mesurem la sal:

10g pel Mar Bàltic, 40g pel Mediterrani,

Page 7: Oceans al punt de sal

100g pel Mar Roig. 2n. Omplim el vas de precipitats fins a 500ml i remenem bé.

Page 8: Oceans al punt de sal

3r. Introduïm un ou en cada vas de precipitats...

Page 9: Oceans al punt de sal

5. Conclusió:

Els cossos no floten igual en tots els mars.

Com més salada és l’aigua, més densa és i els cossos hi suren més fàcilment.

Page 10: Oceans al punt de sal

Com és el mar Bàltic?

És un mar molt poc salat. Té una salinitat que està a mig camí entre l’aigua dolça i la salada. Per què? Per una banda, està situat força al nord (els països que l’envolten són Suècia, Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània,Polònia, Alemanya i Dinamarca), amb temperatures més aviat baixes, que volen dir menys evaporació. D’altra banda, hi desemboquen grans rius que li aporten molta aigua dolça. I a més a més, l’obertura que el comunica amb l’Oceà Atlàntic és molt estreta i és un mar poc profund. Això dificulta la renovació i l’ intercanvi entre l’aigua dolça i la salada.

Page 11: Oceans al punt de sal

Com és la Mar Mediterrània?

És un dels mars més salats. L’obertura que el comunica amb l’oceà, l’estret de Gibraltar és estreta. I les aportacions d’aigua dolça ( ja sigui degudes a la pluja o els rius) són menors que l’evaporació. A Gibraltar, un corrent profund i dens extreu aigua molt salada del Mediterrani, mentre un corrent superficial hi aboca aigua més dolça de l'Atlàntic. Aquesta entrada és important, perquè si no s’aniria assecant. De fet, fa milions d’anys, el Mediterrani es va quedar gairebé sec en varies ocasions.

Page 12: Oceans al punt de sal

Com és la Mar Roja?

De tots els mars oberts, el mar Roig és el més salat. Com el Bàltic, l’obertura que el comunica amb l’oceà també és estreta. Però en canvi, es troba en una zona amb temperatures més elevades (més evaporació), i de menys pluges i menor aportació d’aigua dolça per part dels rius.