pbl abp projecte oceans proyecto océanos

72
CEIP GERMANS OCHANDO, ALMASSORA 4t DE PRIM ria CURS 2013-2014 À TUTORA: YOLANDA FAGOAGA @yolaulaitu

Upload: yolanda-gali

Post on 20-Nov-2014

1.142 views

Category:

Education


2 download

DESCRIPTION

PBL ABP PROYECTO DE INVESTIGACIÓN: OCÉANOS

TRANSCRIPT

Page 1: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

CEIP GERMANS OCHANDO, ALMASSORA 4t DE PRIM ria CURS 2013-2014 À

TUTORA: YOLANDA FAGOAGA

@yolaulaitu

Page 2: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

OBJECTIUS DEL PROJECTE D'INVESTIGACIÓ●Conéixer les característiques més importants dels oceans i dels éssers vius que hi viuen●Descobrir la importància del mar i els oceans com hàbitats que han de respectar i cuidar●Descriure característiques morfològiques dels peixos●Adquirir vocabulari temàtic●Participar i col.laborar en les tasques col.lectives: planificar, organitzar, prendre decisions●Compartir les observacions, experimentacions i descobriments amb els companys, famílies i altres membres de la comunitat educativa●Participar activament de totes les tasques●Establir relacions d'ajut i col.laboració●Expressar idees i fets mitjançant diversos llenguatges: musical, verbal, escrit, digital...●Mostrar interés i iniciativa davant de les noves tecnologies●Respectar i valorar les aportacions dels companys

@yolaulaitu

Page 3: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

evaluaci n del proyectoóVOCABULARIO DE LOS OCÉANOS. Lo evaluaré en las presentaciones orales y escritas de los alumnos, por ejemplo en el cuento que hacen con personajes de los océanos.MAQUETAS EN PLASTELINA: DE LAS DORSALES OCEÁNICAS, DEL CICLO DEL AGUA, DE UN ACUARIO... Evaluaremos la expresión artística, el cuidado en la presentación, la originalidad en los materiales... Rúbrica de coevaluación.VISITA AL OCEANOGRÁFICO DE VALENCIA. Evaluaré la actitud mediante una tabla de observación.ANÁLISIS MORFOLÓGICO DE UNA SARDINA (TRAEMOS SARDINAS A CLASE Y LAS ABRIMOS, LAS ESTUDIAMOS, HACEMOS FICHA,,,). Participación, actitud.ELABORACIÓN DE UN MURAL POR TRIOS, CADA UNO DEL EPÍGRAFE QUE LE TOCA INVESTIGAR.. El trabajo en equipo y la participación a la hora de realizar el mural. Rúbrica de coevaluación.EXPOSICIÓN EN CLASE DE LOS MURALES. Evaluaremos la exposición oral de los murales mediante una rúbrica de coevaluaciónINVENTAR UN CUENTO DONDE LOS PERSONAJES SEAN SERES MARINOS. Originalidad, redacción, expresión escrita, vocabulario, gramática...FICHA DE CONCIENCIACIÓN DE LA CONTAMINACIÓN DE LAS AGUAS Y EL RESPETO POR SU CUIDADO. Corregiremos en clase en gran grupo.LECTURA O EXPRESIÓN ORAL, EN EL AULA, POR PARTE DE LAS FAMÍLIAS DE CUENTOS Y LEYENDAS QUE TENGAN QUE VER CON LA MITOLOGÍA OCEÁNICA. Actitud de los alumnos.TRABAJO DEL ÁREA DE MATEMÁTICAS: LA NUMERACIÓN DE HASTA SIETE CIFRAS UTILIZANDO MAGNITUDES RELACIONADAS CON LOS OCÉANOS: PROFUNDIDAD, LONGITUD, TEMPERATURA. INVENTAR PROBLEMAS CON LAS CUATRO OPERACIONES BÁSICAS. Fichas de trabajo de los contenidos. Evaluación en gran grupo, corrigiendo unos a otros las fichas y obteniendo feedback.Además elaborarán un DOSSIER como trabajo final en el que tendré en cuenta tanto la forma de presentación como el fondo, si tienen todos los contenidos.La experiencia personal del proyecto (diario de lo que han aprendido, dudas, anécdotas...) también quedará plasmada en el PORTAFOLIO trimestral del alumno.

@yolaulaitu

Page 4: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

PRODUCTO FINAL DESEADO Los alumnos investigan por grupos los ep grafes que decidimos al í

pricipio del proyecto en el apartado "Qu sabemos y qu é équeremos saber".

Elaboran murales por grupos, que exponen a sus compa eros. ñRealizan cuentos con personajes de los oc anos. é

Visualizan v deos. íRealizan c lculos y estimaciones con n meros de siete cifras.á ú

Buscan informaci n en Internet.óElaboran una maqueta de dorsales oce nicas con plastelina.á

Visitan el oceanogr fico de Valencia, llev ndose una experiencia á ádirecta inolvidable.

Escuchan a un ponente que les acerca a las leyendas de los oc anos.é

Elaboran un dossier con todo su trabajo.Elaboraci n de una presentaci n con todas las tareas, ó ó

actividades, fotograf as y enlaces del proyecto.í

@yolaulaitu

Page 5: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

CONTEXTO Y JUSTIFICACI N DEL PROYECTO EN RELACI N Ó ÓCON LAS COMPETENCIAS B SICAS EL CURR CULO Y LAS Á , Í

NECESIDADES E INTERESES DEL ALUMNADO

El proyecto está dirigido a alumnos de cuarto de primaria y ha sido seleccionado por ellos mismos de entre varios propuestos, por eso es

de su interés y les motiva.Durante todo el trimestre, se elabora el proyecto, trabajado todas

las competencias básicas:(1)Competencia en el Tratamiento de la Información y Competencia

digital.(2)Competencia lógico-matemática.

(3)Competencia Cultural y Artística.(4)Competencia Social y Ciudadana.

(5)Competencia en comunicación lingüística.(6)Competencia en aprender a aprender.

(7)Competencia en autonomía e iniciativa personal.(8)Competencia de conocimiento del medio e interacción con el mundo

físico.

@yolaulaitu

Page 6: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

RELACI N ENTRE LA SECUENCIA DE TRABAJOÓ Y LAS COMPETENCIAS B SICASÁ

La competencia más desarrollada ha sido la competencia de conocimiento del medio e interacción con el mundo físico,

ya que el tema de investigación ha sido los océanos (8).También las demás se desarrollan ya que durante el proyecto los alumnos deben

tomar Decisiones (7), hacen expresión oral y escrita (5),

resuelven problemas de situaciones cotidianas (2), realizan cálculos (2),

elaboran una maqueta (3), desarrollan tareas con aprendizaje cooperativo.

Buscan y reflexionan sobre la información. Realizan mapas conceptuales en la tablet con la app "mindjet" (1) (6).

RELACI N ENTRE LA SECUENCIA DE TRABAJO Y Ó

LAS MATERIAS O REAS DE CONOCIMIENTO ÁEl proyecto está directamente relacionado con las áreas de conocimiento del medio,

lengua castellana, lengua valenciana, lengua extranjera, área de artística y área de matemáticas.

@yolaulaitu

Page 7: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

SECUENCIA DETALLADA DE TRABAJO

ACTIVIDADES PREVISTAS PARA EL PROYECTO DE LOS OCÉANOS(CUARTO DE PRIMARIA)

●Vocabulario de los océanos●Maquetas en plastelina: de las dorsales oceánicas, del ciclo del agua, de un

acuario...●Visita al oceanográfico de Valencia

●Análisis morfológico de una sardina (traemos sardinas a clase y las abrimos, las estudiamos, hacemos ficha,,,)

●Elaboración de un mural por grupos, cada uno del epígrafe que le toca investigar.●Exposición en clase de los murales.

●Inventar un cuento donde los personajes sean seres marinos.●Ficha de concienciación de la contaminación de las aguas y el respeto por su

cuidado.●Lectura o expresión oral, en el aula, por parte de las famílias de cuentos y leyendas

que tengan que ver con la mitología oceánica.●Trabajo del área de matemáticas: la numeración de hasta siete cifras utilizando ●magnitudes relacionadas con los océanos: profundidad, longitud, temperatura.

Inventar problemas con las cuatro operaciones básicas.

@yolaulaitu

Page 8: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

SECUENCIA DETALLADA DE TRABAJO

@yolaulaitu

Page 9: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

AGRUPAMIENTOS

Hemos utilizado todo tipo de agrupamientos:trabajo individual, parejas, peque o grupo, gran grupo ñ

Gran grupo para la elección del proyecto, las exposiciones orales...Trabajo individual para la lectura de la información, creación literaria...

Peque o grupo (heterogéneo) para la búsqueda de información, elaboración de murales, ñmaquetas...

TEMPORALIZACI NÓ

El proyecto se realiza durante el primer trimestre del curso 2013-2014. Normalmente utilizamos dos o tres sesiones semanales.

MATERIALES Y RECURSOS

Material fungible del aula y de los alumnos. Además disponemos de un ordenador de aula con proyector y pantalla.

También podemos utilizar ocasionalmente un carro de 25 tablets que nos prestan los alumnos de quinto.

Contamos con un carro de netbooks en nuestra aula, un día a la semana. Los recursos humanos son la tutora y algún profesor del centro que colabora en nuestro proyecto.

También colaboran las familias.

@yolaulaitu

Page 10: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

INDICADORES DE XITO DEL PROYECTO É AN LISIS DAFOÁ

DEBILIDADES: Falta de información. Falta de autonomía a la hora de buscar información En Internet por parte de los alumnos de cuarto.Falta de tiempo.Fallos en las infraestructuras: solamente disponemos del carro de netbooks un día a la semana y si falla internet ya no podemos trabajar en el aula el proyecto hasta la próxima semana.

FORTALEZAS: Los alumnos son bastante participativos.Los demás profes y alumnos del Centro también colaboran aportando información para nuestro proyecto.Las familias colaboran,la mayoría.

AMENAZAS:Es fácil sacar el proyecto del contexto de la programación. A veces fallan las ayudas externas. Ponentes que no pueden venir cuando hemos planificado...

OPORTUNIDADES:La comunidad educativa nos apoya siempre. Los alumnos se motivan al ver publicado su trabajo en Internet. Al realizar la evaluación del proyecto, somos conscientes de los indicadores de éxito que nos proporcionan unfeedback directo y nos vana ayudar a mejorar. Entre ellos destacaría: La motivación de mis alumnos y la mía propia.La participación de las familias. Los recursos y TIC utilizados. Las tareas y trabajos de los alumnos: presentaciones, murales, trabajo cooperativo. Las salidas en gran grupo.

@yolaulaitu

Page 11: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

ESTRATEGIA DE EVALUACIÓN Y MECANISMOS DE RECOGIDA DE DATOS

●La evaluación es continua. También he utilizado la autoevaluación y la coevaluación.● Y como instrumentos las rúbricas, listas de control y el dossier que han elaborado los alumnos.●Vocabulario de los océanos. Lo evaluaré en las presentaciones orales y escritas de los alumnos, por ejemplo en el cuento que hacen con personajes de los océanos.●Maquetas en plastelina: de las dorsales oceánicas, del ciclo del agua, de un acuario... ●Evaluaremos la expresión artística, el cuidado en la presentación, la originalidad en los materiales... ●Rúbrica de coevaluación.●Visita al oceanográfico de valencia. Evaluaré la actitud mediante una tabla de observación.●Análisis morfológico de una sardina (traemos sardinas a clase y las abrimos, las estudiamos, hacemos ficha,,,).● Participación, actitud.●Elaboración de un mural por grupos, cada uno del epígrafe que le toca investigar..● El trabajo en equipo y la participación a la hora de realizar el mural. Rúbrica de coevaluación.●Exposición en clase de los murales. ●Evaluaremos la exposición oral de los murales mediante una rúbrica de coevaluación●Inventar un cuento donde los personajes sean seres marinos. Originalidad, redacción, expresión escrita,vocabulario,● gramática...●Ficha de concienciación de la contaminación de las aguas y el respeto por su cuidado. ●Corregiremos en clase en gran grupo.●Lectura o expresión oral, en el aula, por parte de las famílias de cuentos y leyendas que tengan que ver con la mitología ●oceánica. ●Actitud de los alumnos.●Trabajo del área de matemáticas: la numeración de hasta siete cifras utilizando magnitudes relacionadas con los océanos: profundidad, longitud, temperatura. Inventar problemas con las cuatro operaciones básicas. Fichas de trabajo de los contenidos. ●Evaluación en gran grupo, corrigiendo unos a otros las fichas y obteniendo feedback.●Además elaborarán un dossier como trabajo final en el que tendré en cuenta tanto la forma de presentación como el fondo, si tienen todos los contenidos.●La experiencia personal del proyecto (diario de lo que han aprendido, dudas, anécdotas...) también quedará plasmada en el portafolio trimestral del alumno.

EL PROYECTO SE PODRÁ COMPLEMENTAR CON ENLACES A WEBS, VÍDEOS, IMÁGENES, ETC., ESPECIALMENTE EN EL CASO DE QUE EL PROYECTO SEA PUESTO EN PRÁCTICA.

@yolaulaitu

Page 12: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

GUIÓ DE TREBALLQUÈ ÉS EL QUE CONEC DELS OCEANS?

QUÈ ÉS EL QUE VULL SABER DELS OCEANS?COM REPARTIM LES TASQUES D'INVESTIGACIÓ?

MIREM I ESTUDIEM VÍDEOS D'INTERNETLLEGIM TEXTOS DELS OCEANS

CADASCÚ DELS INVESTIGADORS BUSQUEM INFORMACIÓCOMPARTIM INFORMACIÓ

FEM MURALS I ELS EXPOSEM EN CLASSEELABOREM UNA MAQUETA DE LES DORSALS OCEÀNIQUES

ELABOREM EL DOSSIER PERSONAL

@yolaulaitu

Page 13: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 14: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 15: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 16: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 17: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 18: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 19: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

DIFERÈNCIES OCEANS I MARSOCEANS DEL MÓN

PLANETA BLAUEL PRIMER OCEÀ

EL CICLE DE L'AIGUAPAISATGE SUBMARÍ

ONES I MAREESHÀBITATS MARINSÈSSERS MARINSMIGRACIONS OCEÀNIQUESCURIOSITATS DELS OCEANSPEIXOS DEL PASSAT I DEL PRESENT

OCEANS AMENAÇATSLLEGENDES DELS OCEANSEXPLORADORS DELS OCEANSPERILLS DELS OCEANSREGALS DELS OCEANSELS COLORS DELS OCEANS

@yolaulaitu

Page 20: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

INVESTIGADORS 1DIFERÈNCIES OCEANS I MARS

OCEANS DEL MÓNPLANETA BLAU

SANTIAGOHUGO

HÉCTOR

INVESTIGADORS 2EL PRIMER OCEÀ

ELS COLORS DELS OCEANSLUCASNACHOLUIS N

INVESTIGADORS 3EL CICLE DE L'AIGUAPAISATGE SUBMARÍ

ANNAPAULA

NAZARETH

INVESTIGADORS 6ONES I MAREES

HÀBITATS MARINSALVAROJOSE

ADRIAN

INVESTIGADORS 7OCEANS AMENAÇATS

LLEGENDES DELS OCEANSEXPLORADORS DELS OCEANS

JUAN ALEJANDROMARINA

INVESTIGADORS 8PERILLS DELS OCEANSREGALS DELS OCEANS

CARLANURIALUCIA

INVESTIGADORS 5MIGRACIONS OCEÀNIQUESCURIOSITATS DELS OCEANS

SARAPATRICIALUIS M

INVESTIGADORS 4PEIXOS DEL PASSAT I DEL

PRESENTÈSSERS MARINS

ALBAMARTA

ESTEFANIA @yolaulaitu

Page 21: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

Encara que ambdós noms són utilitzats indistintament, els oceans són grans masses d'aigua salada que

separen els continents i que es divideixen en mars. Oceans hi ha 5 i mars hi ha 54.

ELS MARS I ELS OCEANS

OCEANS

VIDEOS

@yolaulaitu

Page 22: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

MARES DE HIELO

LOS OC ANOSÉ

Hi ha cinc oceans i estan tots connectats entre ells: el Pac fic, íL´'Atl ntic, l' rtic, L'Ant rtic i l' ndic. à À à Í

Pel que fa als mars, n´hi ha molts i s n m s xicotets que els ó éoceans, encara que podem destacar els m s grans que s n el mar é ó

de la Xina, el mar Carib i el mar Mediterrani.

FORMACIÓ DELS CONTINENTS: PANGEA

LA ANTÀRTIDA PANGEA

V DEOSÍ@yolaulaitu

Page 23: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

L'oceà Antàrtic (també anomenat oceà Glacial Antàrtic) és la massa d'aigua que envolta el continent antàrtic. És el quart més gran del món (només és més petit l'oceà Àrtic) Profunditat 7.235 m a la Fossa de les Illes Sandwich

del Sud.

L'oceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic, o Mar Àrtic. Situat a la zona del pol Nord, és el menor i el

menys profund dels oceans mundialsL'oceà Àrtic està gairebé envoltat totalment per Euràsia i Amèrica del Nord, i durant tot l'any es troba parcialment

cobert de gelEstà connectat a l'oceà Pacífic per l'estret de Bering i a

l'Atlàntic pel mar de Grenlàndia i el mar de Labrador.

Té una profunditat de 5450 m,L'oceà Àrtic té relativament poca vida vegetal amb

l'excepció del fitoplàncton. El Fitoplàncton és una part crucial de la biosfera de l'oceà i n'hi ha quantitats

massives en l'Àrtic.

@yolaulaitu

Page 24: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

L'oceà Pacífic és el cos d'aigua més gran del món. Aquest oceà cobreix una tercera part de la superfície terrestre. El

Pacífic conté unes 25.000 illes. El punt més baix de la superfície de l'escorça terrestre, la fossa de les Marianes,

es troba al Pacífic.Profunditat 11.034 m.

@yolaulaitu

Page 25: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra. L'oceà Atlàntic es va formar fa 150 milions d'anys quan el supercontinent anomenat Pangea es va fragmentar. Es troba situat entre Amèrica, a l'oest, i Europa i Àfrica, a l'est.

Existeix una connexió artificial entre l'Atlàntic i el Pacífic pel Canal de Panamà.Cobreix aproximadament el 20% de la superfície terrestre i només l'oceà Pacífic el supera en

mida. La profunditat mitjana de l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és de 3.332 m; sense ells és de 3.926 m. La profunditat més gran, 8.605 m, és a la fossa de Puerto Rico. L'amplada de l'Atlàntic varia els 2.848 km que hi ha entre Brasil i Libèria i els 4.830 km que hi ha entre els Estats Units i el nord d'Àfrica. L'estret de Gibraltar forma el límit amb el mar Mediterrani;

@yolaulaitu

Page 26: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

L'oceà Índic és la tercera massa d'aigua més gran del món i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra. Està limitat al nord pel sud de l'Àsia, a l'oest per la península Aràbiga i l'Àfrica, a l'est per la península de Malacca, les illes de la Sonda i Austràlia, i al sud per l'Antàrtida.És l'únic oceà que porta el nom d'un país: l'Índia

@yolaulaitu

Page 27: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

Las aguas oce nicasá

FORMACI N DE LOS CONTINENTESÓGEOLOGÍA DE LOS FONDOS MARINOS: DORSALES Y FOSAS

FORMACIÓ DELS OCEANS

VÍDEOS

@yolaulaitu

Page 28: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

FORMACI DELS OCEANSÓ

LA FOSA DE LAS MARIANAS

En l'antiguitat els continents estaven units en un gran continent anomenat Pangea; quan els continents coneguts avui com a Àfrica i Amèrica van començar a dividir-se va quedar exposat un gran buit que es va omplir d'aigua salina provinent de l'oceà el Pacífic i Antàrtic.

L'Atlàntic va començar a formar-se fa uns 150 milions d'anys, quan l'antic supercontinent denominat Pangea es va fragmentar, donant lloc a la formació de grans mars entre les plaques continentals que s'allunyaven entre si, separades les dorsals oceàniques.

Finalment i després de la separació completa d'Amèrica de l'Antic Continent va quedar format un oceà d'aproximadament 80 milions de km²L'oceà Atlàntic sembla ser el més jove dels oceans del món.

V DEOÍV DEOÍV DEOÍ

VDEOÍ

V DEOÍ @yolaulaitu

Page 29: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

El cicle de l'aigua: animació

@yolaulaitu

Page 30: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

Erupció d'un volcà submarí vídeo

@yolaulaitu

Page 31: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

EL RELIEVE OCEANICO

@yolaulaitu

Page 32: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

VÍDEO: MIGRACIÓ DE LES TORTUGUES MARINES

@yolaulaitu

Page 33: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

El abismo en el fondo del mar

FITOPL NCTONÀL'oceà Àrtic té relativament poca vida vegetal amb l'excepció del fitoplàncton.

El Fitoplàncton és una part crucial de la biosfera de l'oceà i n'hi ha quantitats massives en l'Àrtic.

VIDA EN LOS OC ANOSÉVIDA SUBMARINA SIN LUZ

Oceà Antàrtic. Fitoplàncton i algues marines.

Hi té poques espècies d'animals i vegetals, però, en canvi, llurs poblacions hi són molt nombroses i abundants esponges. A més, hi podem trobar tant éssers molt

petits (com ara, el fitoplàncton i el krill) com els més grossos que han existit mai al nostre planeta com la balena blava. hi ha diverses espècies de pingüins .

Balenes, foques i lleons marins.

EL CORAL ARRECIFES CORALINOS

CORALES EN CRECIMIENTO

@yolaulaitu

Page 34: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

ARA A GIGANTE DE MARÑ

GIGANTES DEL MAR

ANIMALS DEL GEL: LA BALENA BELUGA

EL GRAN TIBURÓN BLANCO

VIAJE A LAS PROFUNDIDADES

EVOLUCIÓN DE LOS PECES

VIDEOS

@yolaulaitu

Page 35: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 37: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

El Triangle de les Bermudes, definit imaginàriament per un triangle amb les Bermudes, Puerto Rico i Cayo Hueso als vèrtexs, és una zona famosa per nombrosos casos de desaparicions d'avions i vaixells en circumstàncies

estranyes sense explicació lògica aparent.

FANTASTIC SEA MONSTER (JOC)MONSTRE MARI

SIRENAS

@yolaulaitu

Page 39: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

El gel polar s'està aprimant i hi ha un forat en el la capa d'ozó.La reducció de l'àrea de gel sobre el mar tindrà efectes sobre el planeta, i possiblement

afectarà l'escalfament global. De fet, existeixen dades científiques que mostren que l'Àrtic podria estar lliure de gel per primera vegada en història humana entre el 2013 i el 2040.

Molts científics estan preocupats per les temperatures creixents de l'Àrtic i que podrien provocar grans quantitats d'aigua dolça provinent del desglaç i que a l'entrar a l'Àtlantic

Nord interromprien i modificarien els corrents oceànics globals. D'això en resultarien canvis profunds del clima terrestre.

D'altres problemes ecològics estan relacionats amb la contaminació radioactiva de l'oceà Àrtic i que prové, per exemple, dels abocadors de residus radioactius russos al mar

de Kara i dels assajos nuclears realitzats durant la Guerra Freda.

Degut a les amenaces que suposen els abocaments de petroli i hidrocarburs, plàstics, i la incineració de residus tòxics al mar, existeixen diversos tractats internacionals per a reduir

algunes formes de contaminació

Algunes espècies marines que habiten a l'Atlàntic es troben en perill d'extinció, entre les quals hi ha els manatins, les foques, els lleons marins, les tortugues i balenes. Les xarxes

de pesca a la deriva poden matar dofins, albatros i d'altres aus marines, com petrells i àlcids, alhora que la pesca d'arrossegament està provocant la desaparició dels bancs de

peixos i contribuint als conflictes internacionals

ÍNDIC Les espècies marines amenaçades inclouen els dugongs, les foques, tortugues i balenes. El petroli i la contaminació de l'aigua deguda als vaixells amenaça el mar d'Aràbia,

el golf Pèrsic, i la mar Roja.

@yolaulaitu

Page 41: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

Francisco de magallanes. Aquest explorador durant la seva expedició al voltant del món va nomenar a

aquest oceà pacífic doncs durant la majoria del seu viatge des de l'Estret de Magallanes fins a les

Filipines, ho va trobar en calma

L'explorador portuguès Fernão de Magalhães va batejar l'oceà amb el nom de Pacífic, és a dir, tranquil.[2] En el seu viatge des de l'estret de Magallanes fins a les

Filipines, Magalhães va trobar l'oceà tranquil.

Els indonesis van creuar l'Índic per a establir-se a Madagascar.

Es creu que Marco Polo (c. 1254-1324) va tornar de

l'Extrem Orient per l'estret de Malacca.

@yolaulaitu

Page 42: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

Una pintura de Georg von Rosen de l'any

1886 en que apareix Adolf Erik Nordenskiöld

durant la seva exploració de l'Àrtic.

L'Atlàntic ha estat explorat extensivament des dels primers assentaments humans a

les seves costes. Els víkings, els portuguesos i Cristòfor Colom van ser els

més famosos exploradors. Després de Colom, l'exploració europea es va accelerar ràpidament, i moltes rutes de comerç noves es van establir. Com a resultat, l'Atlàntic va ser (i encara és) la principal artèria entre Europa i Amèrica (el vell món i el nou).

@yolaulaitu

Page 43: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

LOS ANIMALES MÁS PELIGROSOS DEL MUNDO

Els icebergs antàrtics poden tenir mides imponents, arribant a uns quants quilòmetres, i són un perill per a la navegació

Els icebergs són comuns a l'estret de Davis, el de Dinamarca, i l'Atlàntic nord-oest de febrer a agost i s'han observat algun cop fins i tot a les Bermudes i les illes

Madeira; els vaixells estan exposats a gelades en la superestructura d'octubre a maig; la boira persistent pot ser un perill de maig a setembre; hi ha huracans de

maig a desembre.Els huracans també són un perill natural a l'Atlàntic

A L'ÍNDIC Existeix el risc de tsunamis deguts a previs terratrèmols

.

@yolaulaitu

Page 44: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

L'energia mareomotriu té la qualitat de ser renovable, mentre que la font d’energia primària no s’esgota per la seva explotació, i és neta, ja que en

la transformació energètica no es produeixen subproductes contaminants gasosos, líquids o sòlids. No obstant això, la relació entre la quantitat

d’energia que es pot obtenir amb els mitjans actuals i el cost econòmic i ambiental d’instal lar els dispositius per al seu procés han impedit una

proliferació notable d’aquest tipus d’energia.Altres formes d’extreure energia del mar són: les ones, l’energia ones, de la diferència de temperatura entre la superfície i les aigües profundes de

l’oceà, el gradient tèrmic oceànic, de la salinitat, dels corrents submarines o l’eòlica marina

ENERGIA MAREMOTRIZ

OCEÀ ÍNDIC La pesca en aquest oceà és de gran importància per al creixement de països que el voregen, tant per a consum interior i com per a exportació. Les flotes pesqueres des Rússia,

el Japó, Corea del Sud i Taiwan també n'exploten els recursos, principalment per a gamba i tonyina.Grans reserves d'hidrocarburs. Aproximadament un 40% de l'extracció de petroli en

alta mar del món ve de l'oceà Índic. Les sorres de platges riques en minerals pesats.

LAS PERLAS DE MAR@yolaulaitu

Page 45: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

A més de ser una via de transport, l'Atlàntic ofereix dipòsits de petroli abundants a les roques sedimentàries de la plataforma continental i els recursos pescaters més rics del món, especialment a les aigües sobre

les plataformes. Les àrees més productives són els Grans Bancs de Terranova, la plataforma continental a Nova Escòcia, el Banc de Georges

a Cape Cod, els Bancs de Bahames, les aigües al voltant d'Islàndia, el mar d'Irlanda, el mar del Nord i els Bancs de les Malvines. També s'han pescat anguiles, llagostes i balenes en grans quantitats. Tots aquests

factors, donen a l'Atlàntic un gran valor comercial.Jaciments de petroli i gas, pesca, mamífers marins (foques i balenes),

agregats de sorra i grava, nòduls polimetàl·lics, pedres precioses.

El museu més gran del món, sota les aigües

No són només abocaments i contaminació el que l'home ha deixat al llarg de la història sota els oceans de tot el món: el museu més gran del món jau sota les aigües. Ningú pot indicar amb exactitud la xifra, però al llarg de la història de la humanitat milers de navilis han anat a pic en el fragor de les batalles o sota la violència de

les tempestats, i s'han emportat cap als fons marins àmfores romanes, lingots d'or, canons i caixes de porcellana xinesa. Fins a mitjan del segle XX, davant la impossibilitat d'accedir al fons marí, els oceans eren una immensa caixa forta en què dormien aquests tresors de les civilitzacions. Per donar una idea del trànsit

marítim n'hi ha prou dient que la flota de la Companyia Neerlandesa de les Índies va fer, durant els segles XVI i XVII , 8.000 viatges d'anada i tornada a la Xina. Al juny de 1999 van ser trobats per Robert Ballard,

descobridor de les restes del Titanic, dos navilis fenicis de fa poc més de 2.700 anys. Són els més antics trobats per ara. Part dels avanços en el camp submarí cal agrair-los al comandant Jacques-Yves Cousteau,

autor de la primera exploració submarina fa ja 51 anys. La costa de Marsella va ser l'escenari d'aquella immersió, que va permetre recuperar àmfores gregues i romanes.

ARQUEOLOGÍA SUBACUÁTICA EL CORAL @yolaulaitu

Page 46: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

Luz calor y transparencia en el océano

@yolaulaitu

Page 47: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

VÍDEO: POLARD BEARS En el Cercle Polar Ártic es troba l'os més gran del món: l'os polar. L'os polar es considerat realment un mamífer marí.

La Isla Grande de Hawai es como un gigantesco iceberg del que sólo es visible la punta y su altura real es dos veces la del monte Everest. Las islas que se encuentran en el extremo norte del archipiélago

están desapareciendo en el Pacífico.LA MAJOR PROFUNDITAT DEL MÓN QUE S'HA ARRIBAT

El punt de més fondària de la superfície terrestre, la fossa de les Mariannes, està ubicat al Pacífic.

OCEÀ ÀRTIC. La seva salinitat mitjana és la menor dels cinc oceans mercès a una menor evaporació, i una gran aportació d'aigua dolça que prové de rius i torrents. Durant l'estiu, el

Sol no es pon i així permet que el fitoplàncton faci la fotosíntesi ininterrompudament i que es pugui reproduir ràpidament. Tanmateix, i de forma contrària durant l'hivern pateixen la

manca de llum i han de sobreviure condicions molt dures per a sobreviure.

POR QU SE OYE EL MAR EN LAS CARACOLAS¿ É ?TIBURONES: DEL MITO AL ASOMBRO. 10 CURIOSIDADES SOBRE EL ANIMAL MÁS TEMIDO

@yolaulaitu

Page 48: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 49: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

El peix netejador viu amb els taurons, netejant-los la pell i el tauró no se'ls menja

Els dofins i les balenes són animals vivípars.Els peixos són ovípars

Els peixos s'alimentes del fitoplanctonEl peix pallasso viu amb les anomenes perquè les neteja

Els peixos s'ajunten en bancs de peixosEls pops poden canviar de color segons on estan enganxats, si estan a

la roca son del color de la roca, si estan a la sorra son del color de la sorra.Les morenes son verinoses ,si mossega a un peix, el peix es more.

Els peixos que tenen la cua en forma de v son ràpids i els que tenen lacua rodona, son més lents

Les estrelles de mar tenen cinc braços i si es trenca un , torna a sortir.

El peix més veloç dels oceans

@yolaulaitu

Page 50: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 51: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 52: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

ALUMNA: SARA GEANGOS@yolaulaitu

Page 53: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 54: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 55: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 56: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 57: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 58: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 59: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 60: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 61: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 62: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 63: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 64: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 65: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 66: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 67: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

ANAYA

Page 68: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 69: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 70: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

@yolaulaitu

Page 71: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
Page 72: PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos

BON NADAL

@yolaulaitu