NUMERO 107. 11 DE GENER DE 2001 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

nDilluns 15 de gener. Sala d’Exposicions de laNau (19:00 h): Inauguració exposició sobre lafamília Borja (Bromera). Presentació del llibrede J.F. Mira Borja. Família i mite.

nConferències. Júlia Benavent (dimecres 17). E.Miret Magdalena (divendres 19). SantiagoPestchen (dijous 25). Sala d’Exposicions de laNau (19:00 h).

nPresentació del facsímil de la Butla (edició crí-tica de Fer ran Garcia-Oliver). Dimarts 23 degener. Sala d’Exposicions de la Nau (12 h).

n Inauguració exposició Thesaurus. Glíptica:camafeus i entalladures de la Universitat deValència. Dimarts 23. La Nau (20 h).

nActe Acadèmic. Lectio: Miquel Navarro.Divendres 26. Paranimf (12 h).

nFinal exposició sobre els Borja. Diumenge 28.

nConcert d’estrena de l’obra de Carles SantosL’adéu de Lucrècia, sobre textos de J.F. Mira.OFUV i OUV. Dissabte 3 de febrer. Palau de laMúsica (21:00 h).

Tres esports d’OrientLa Universitat ha recuperat tresdels esports reis d’Orient: elkendo, l’hapkido i l’aikido. Totun univers d’arts marcials perals estudiants. Pàg. 12

IL·L

US

TR

AC

IO:

GO

RR

IA/P

ER

IS

Cites

URSOS

11 GENER DE 20012 NÚM. 107

C

PREMIS 2000 TESISDOCTORALS

Convoca: El ComitéEconòmic i Social delPaís Valencià.Objecte: Tesis presen-tades per al grau dedoctor entre l’1 degener i el 31 dedesembre del 2000.Termini: 31 de marçdel 2001.Dotació: Dos premisde 300.000 pessetes.Més informació: Altelèfon 964 72 45 00.

BORSA D’ESTUDI PERAL DOCTORAT

La convoca: L’InstitutUniversitari Europeude Florència.Objecte: Realitzar eldoctorat en les àreesde CiènciesEconòmiques, Històriade la Civilització,Ciències Jurídiques iCiències Polítiques iSocials.Destinataris: Titulatssuperiors universitarisde qualsevol país de laUnió Europea, o bécandidats d’altres paï-sos amb els quals hihaja un acord especial.Termini: 31 de generdel 2001.Dotació: Vegeu dotacióassignada enwww.iue.itMés informació: AlDISE. Telèfon: 96 38640 40.

PREMID’INVESTIGACIO

El convoca: LaDirecció de RelacionsInternacionals iPublicacions delConsell Econòmic iSocial.Objecte: Treballsd’investigació sobre laImmigració: mercat detreball i protecció sociala Espa nya.Destinataris:Investigadors o equipsque presenten unprojecte d’investigaciósobre aquest tema.Termini: 30 dedesembre del 2001.Dotació: 5 milions depessetes.Més informació: AlDISE. Telèfon: 96 38640 40.

CONVOCATORIA D’AJUDES A L’ESTUDI

Convoca: ElVicerectoratd’Estudiants.Objecte: Ajudeseconòmiques per a

despeses derivades deles taxes de matrículaper a estudiants de laUniversitat.Destinataris:Estudiants de laUniversitat de primero segon cicle, iestudiants procedentsde països en vies dedesenvolupament iamb residència al PaísValencià.Termini: 26 de gener.Més informació:www.uv.es/cade

36 BEQUES DE POSTGRAU AEUROPA I ALS EUA

Les convoca: Caja deMadrid.Objecte: 36 beques deformació de postgraua universitats i centresd’investigació de laUnió Europea (exclosaEspa nya) i dels EstatsUnits en matèria deDret Polític iConstitucional.Destinataris: Titulatssuperiors amb títolexpedit per una univer-sitat espa nyola oestrangera (recone-guda a Espa nya) ambdata de final d’estudisde juny del 1995 oposterior.Dotació: Màxima de 8milions.Termini: 7 de març del2001.Més informació:

A Caja Madrid o alDISE (96 386 40 40).

TESIS DOCTORALS EN DRET CONSTITUCIONAL ICIENCIA POLITICA

Convoca: PremiNicolàs Pérez Serrano.Objecte: Premiar lamillor tesi doctoral enDret Constitucional iCiència Política.Destinataris: Tesisdoctorals presentades,defeses i aprovades enel curs acadèmic1999-2000.Termini: 28 de febrerdel 2001.Dotació: 500.000 pes-setes.Més informació: AlDISE. Telèfon: 96 38640 40.

PREMIS D’INVESTIGACIO

Els convoca: LaFundació Caixa RuralValència.Objecte: Projectesd’investigació en lesàrees d’Agricultura,Economia i Social.Destinataris: Projectessobre aquests temes.Dotació: 1.500.000pessetes per a cadauna de les àrees.Termini: 1 de febrerde.Més informació: A laCaixa Rural València.

PREMI D’ASSAIG SIMON BOLIVAR

El convoca: JohnBaines Institute.Objecte: Assaig ambel tema Moral: valorsper al món actual.Destinataris:Estudiants universita-ris de segon i tercercicle de Filosofia i lli-cenciats o doctors enFilosofia a universitatsespa nyoles i america-nes hispanoparlants.Termini: 15 de gener.Dotació: 500.000 pes-setes.VII PREMI BIENNALRAMON TRIASFARGAS

Convoca: Fundació CatalanaSíndrome de Down.Objecte: Investigació.Destinataris:Treballs d’investigaciósobre aspectes genè-tics, perinatològics omèdics relacionatsamb la síndrome deDown.Dotació: 500.000 pes-setes.Termini: 31 de gener.Més informació: AlDISE. Telèfon: 96 386 40 40.

L’ALCORÀ. LLENGUA ÀRAB ICULTURA ISLÀMICA

Organitza: Càtedra de les TresReligions.Duració: Del 26 al 28 defebrer. De 16:30 a 19:30 h.Termini: Fins que restenplaces.Crèdits: 1 (10 hores).Preu: 5.000 pessetes per alsestudiants i 7.000 per a laresta.Lloc: Per determinar.Més informació: Al telèfon 96351 08 64.

CONGRÉS INTERNACIONALDE TOPONÍMIA I ONOMÀSTICA CATALANES

Organitza: Departament deFilologia Catalana de laUniversitat de València.Duració: Del 18 al 21 d’abril.Termini: 15 de febrer.Crèdits: 2 (20 hores).Preu: 7.000 pessetes per aestudiants i 10.000 per aprofessionals.Lloc: Facultat de Filo logia.Av/Blasco Ibáñez, 30.Més informació: Al telèfon 96386 42 55.

TECNIQUES I TACTIQUES EN EL FUTBOL ACTUAL

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports. Duració: 6, 8, 13, 21, 23, 27 i28 de març; 2, 4, i 10 d’abril.Dimarts i dijous, de 18 a 21hores.Lloc: Camps de futbol de lespistes universitàries(Av/Menéndez Pelayo, 19).Nombre d’assistents: Màxim60 alumnes, mínim 20.Preu: 10.000 pessetes per ala comunitat universitària i15.000 per al públic engeneral.Crèdits: 3 (30 hores).Més informació: Al telèfon 96398 32 45.

ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ ENELS ESPORTISTES

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Duració: 21, 22, 23, 26, 27,28 de febrer i 1, 2, 5, 6, 7, 8,9, 21 de març. De 19 a 21 h.Crèdits: 3 (30 hores).Preu: 10.000 pessetes per ala comunitat universitària,15.000 per al públic engeneral.Nombre d’assistents: Màxim60, mínim 20.Lloc: Facultat de Medicina.Inscripcions: Serveid’Educació Física i Esports.C/Menéndez Pelayo, 19.Telèfon: 96 398 32 45.

MOISÉS I LA TORÀ

Organitza: Càtedra de les TresReligions.Duració: Del 6 al 8 de març.

De 16:30 a 19:30 hores.Termini: 20 de febrer.Preu: 5.000 pessetes per a lacomunitat universitària i 6.000per a la resta.Crèdits: 1 (10 hores).Lloc: Càtedra de les TresReligions. C/Ciril Amorós, 54-56.Més informació:http://www.uv.es/dise/CURSOS/dise.html

INFLUÈNCIA DE LA MÚSICA EN LES HABILITATSESPORTIVES

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Duració: 26 i 28 de febrer; 5,7, 12, 20, 22, 26 i 28 de marçi 3 d’abril. Dilluns i dimecres,de 17 a 20 hores.Lloc: Aulari V.Preu: 10.000 pessetes per ala comunitat universitària,15.000 per a la resta.Crèdits: 3 de lliure opció.Més informació: Al telèfon 96398 32 45.

CURSOS DEL SERVEID’EDUCACIÓ FÍSICA IESPORTS

Dansa Oriental (dansa delventre). Dilluns i dimecres, de13 a 14 hores. Al PavellóUniversitari (Sala Blava).Lluita Olímpica. Dimarts idijous, de 16 a 17 hores, alServei d’Educació Física.Beisbol masculí i femeni.Dimarts, de 19 a 21 hores, idissabtes, d’11 a 13 hores, altram VII del riu.Més informació: Al telèfon 96398 32 45. I enwww.uv.es/sesport

DANSA PER A XIQUETS,AEROBIC INFANTIL I TALLER DE MOVIMENT CREATIU EN ANGLÉS

Cursos d’esports per a xiquetsde 5 a 7 anys (dansa), de 8 a12 (aeròbic i taller demoviment) de la Universitat deValència, amb la co ordinaciód’Amparo Montesinos.Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Lloc: Pavelló Universitari.C/Menéndez Pelayo, 19.Més informació: Al telèfon 96398 32 45.

AIKIDO I HAPKIDO

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports. Duració: Del 2 de febrer al 30de maig.Termini: Fins que restenplaces.Preu: 4.000 pessetes per a lacomunitat universitària i 5.000pessetes per a la resta.Lloc: Aulari V (Tatami Judo).Més informació: Al telèfon 96398 32 36.

L’animalada de Toni Mestre

EQUESB

REDACCIO

És la quarta exposició dins del pro-

jecte Tesaurus, un programa de

difusió del patrimoni cultural de

la Universitat de València.

L’exposició està comissariada per

Daniel Benito Goerlich i Norberto

Piqueras.

La col·lecció glíptica de la

Universitat de València constitueix

un important conjunt, amb entitat

pròpia , dins dels rics tresors patri-

monials que cus todia aquesta ins-

titució universitària. La seua per-

tinença a la Universitat obeeix al

desig exprés de José Nicolás

Aparici, estudiant i professor a

finals del segle XVIII i principis del

XIX, que va llegar, després de la

seua mort, la seua col·lecció de

camafeus i entalladures, junt amb

altres objectes valuosos. Aparici

havia anat atresorant aquest con-

junt, segons explica Daniel Benito,

“amb l’habilitat i obsessió pròpies

dels col·leccionistes decimonònics,

durant la seua estada a la ciutat de

Ro ma, on va treballar com a se -

cretari de l’ambaixada espa nyola”.

L’exposició s’estructura en huit

seccions, les sis primeres presen-

ten la col·lecció Aparici a partir de

l’anàlisi de l’ampli repertori temà-

tic i iconogràfic representat en

aquestes pedres. Aquestes sis sec-

cions es denominen Animalia(Híbrids i mons tres), NaturaDivina (Déus i Herois), Potestas(Em blemàtica i Poder), Arcana(Segells Màgics, Amulets iTalismans), Eròtica i HumanaFigura (Retrats). La setena secció,

Camafeus Pintats, presenta una

selecció de còdexs miniats renai-

xentistes, perta nyents a la

Universitat, en els quals se subrat-

lla la presència reiterada d’aques-

tes peces glíptiques que pareixen

traslladades de suport artístic.

Final ment, la secció Aparici,col·leccionista i donant ret memò-

ria a l’universitari que va confi-

gurar i va donar la col·lecció.

Els comissaris han destacat la

dependència entre glíptica i

numismàtica respecte al seu reper-

tori figuratiu, així com la seua

extensió i reciprocitat en impresos

i manuscrits. La Universitat de

València conserva una excel·lent

col·lecció numis mà tica , especial-

ment de moneda romana, la qual

cosa ha permés a Daniel Benito i

a Norberto Piqueras establir aquest

tipus de contagis temàtics i exten-

sions iconogràfiques. Per aquesta

raó, es presenten en aquesta mos-

tra quaranta peces numismàtiques

les versions de divinitats, al·lego-

ries, emperadors o símbols de de

les quals apareixen, paral·le la ment,

en les peces glíptiques. A més a

més, també s’hi exposen una sèrie

d’impresos, procedents de diver-

ses biblioteques valencianes, des

del segle XVI al XVIII, sobre el tema

i els secrets de la glíptica.

La col·lecció glíptica Aparici

presenta, segons els especialistes,

una diversificació històrica consi-

derable. Aquesta àmplia trajectò-

ria històrica ha permés als comis-

saris una aproximació àmplia al

món del gravat en pedres semi-

precioses en el marc de la cultura

occidental.

Com a detalls curiosos, Benito

i Piqueras asse nyalen que alguns

entallaments van anar abandonant

la primitiva funció de segell, i fins

i tot el seu exclusiu valor orna-

mental, per a re marcar composi-

cions car regades de valors simbò-

lics, convertint-se en amulets i

talismans. “En aquest tipus de

segells màgics s’ar riben a gravar

fórmules cabalístiques i composi-

cions gnòstiques, a vegades vin-

culades a tradicions iconogràfiques

egípcies, he brai ques i orientals,

com és el cas del nostre apreciat

Abra xas”.

Un tresor anomenat‘Glíptica’

La glíptica és l’art de fer inci-sió, de gravar, sobre pedresdures. En la terminologiaarqueo lògica el terme glípticas’empra per a designar lalabor de talla sobre pedresprecioses o semiprecioses,amb independència que el seu

gravat siga en buit (entalladu-res) o en baixrelleu (cama-feus). Ja els grecs distingienentre la diaglíptica, el queseria el gravat en buit, és a dir,l’entalladura; i l’anaglíptica,consistent en el procés invers,el gravat o esculpit en baixre-lleu, el camafeu.En el catàleg de l’exposició,amb un disseny molt cuidat, ien doble edició, valencià i cas-tellà, han participat diversos

professors i tècnics de laUniversitat de València, aixícom responsables d’arxius ibiblioteques en l’elaboraciód’articles que analitzen lacol·lecció universitària i fitxescatalogràfiques de les pecesexposades: Carmen Alfaro,Luis Ochando, Rosa Moreno,Susana Vilaplana, Rosa ElenaRíos, María Cruz Cabezas,Carmen Rodrigo, María PiaCatalá, Ascensión Lluch. A

més a més, es publiquen dosrelats literaris, Peces senseencast, de Pilar Pedraza, iMadamina, il·cataloguo èquesto, de Martí Domínguez,ambdós escriptors i professorsde la nostra Universitat.També s’inclou en el catàlegl’anàlisi gemològica que s’harealitzat de tota la col·leccióglíptica, a càr rec del professorLuis Ochando i de RosaMoreno.

L’exposició Glíptica: Camafeus i Entalladuresde la Universitat de València presenta, a par-tir del pròxim 23 de gener a l’edifici de laNau, la col·lecció glíptica universitària com-posta per quasi un centenar de pedres grava-des (camafeus i entallaments), datades entreel segle III aC i la primera meitat del XIX.

11 GENER DE 20013 NÚM. 107

Mostra sobre la col·lecció de camafeus i entalladures de la UniversitatEXPOSICIO

Què és la glíptica?

AM-TAM

De tot

CITES

4 NÚM. 107

T

11 GENER DE 2001

nVenc radiocasset Aiwa. Ambcaràtula que s’extrau, dolbysorround, cinc bandes equalitza-dores. Preu: 20.000pessetes.Telèfon: 658 13 41 73(matins i nits).

n Venc llibres de Dret i Filologia.Teoría de la argumentaciónjurídica, de R. Alexy. EditorialCEC. Nou. Preu: 2.000 pessetes.Teories gramaticals i ense nyamentde llengües, de J. Cuenca.Editorial Tàndem. Nou. Preu: 800pessetes. Telèfon: 96 359 98 81(a partir de les 22 hores).Pregunteu per Carmen.

n Venc llibres de FilologiaAnglesa. Es venen els següentstítols: Progress to Proficiency, WordPerfect, Words at Work, The OxfordDictionary of English Etimology,The Scarlet Letter, Recollections,ten stories on five themes,Cumbres borrascosas, The Pearl,The Red Pony, The Collector,Maurice, The Art of fiction, TheEnglish Language, ThreeRestoration Comedies. Telèfon:649 685 088.

n Venc telèfon mòbil.Completament nou. Amena,8.000 pts. amb 5.000 pts. en tru-cades. Els interessats crideu al656 64 62 53 i pregunteu perNadala.

n Es compra impressora.Compre impressora Canon BJCde la sèrie 200 en perfectes con-dicions. Pagaria fins a 5.000 pes-setes. Interessats, envieu un c-e al’adreça pacocopa@ozu.es

n Classes de Francés. Professoranativa dóna classes particulars defrancés i prepara exàmens per atots els nivells. També realitzatraduccions. Experiència en elsdos camps. Pregunteu perVeronique. Telèfon: 96 392 40 57.

n Classes d’Anglés. Classes dellengua de tots els nivells.Traducció i cor recció de textos.Telefoneu al 96 372 77 27.Pregunteu per Sofia.

n Classes d’oposicions deTecnologia per a Secundària.Funcionària de tecnologia dónaclasses i ofereix temari, d’elabo-ració pròpia, de molt bona quali-tat. Pregunteu per Elena al telè-fon 96 185 78 26.

n Classes de Valencià. Done clas-ses per a tots els nivells: primà-ria, secundària, batxillerat i pre-paració d’exàmens de la JuntaQualificadora. Demaneu perGemma. Telèfons: 96 361 68 43 i669 93 73 78.

nTreballs a ordinador. Es passentreballs a ordinador en castellà,valencià i anglés. Pregunteu perRuth als telèfons 96 332 60 87 i696 34 36 52.

n Es ven pis. Pis de 90 m2, treshabitacions dobles, dos banysamplis, cuina amb galeria, quatrearmaris de paret, saló menjadorde 24 m amb balconada, calefac-

ció a gas i garatge opcional. Fincade cinc anys, exterior i molt llumi-nosa. Zona Sant Isidre, amb com-binació de bus i metro. Preu:13.500.000 pessetes. Telèfon: 96378 91 90.

n Es ven pis. Al car rer Serpis,enfront del Campus delsTarongers. Amb una superfície de105 m2, quatre habitacions, men-jador, cuina, dos banys i calefac-ció. En el cinqué pis, bones vis-tes. En perfecte estat. Setzemilions, preu a negociar. Telèfon:96 356 18 45. Truqueu a les nits.

n Es busca xic per a compartirpis. Una habitació individual dis-ponible. Pis amb electrodomès-tics nous i gas natural. Lloguer de15.000 pessetes. C/AparicioAlbiñana, 9, porta 6. Telèfon: 66661 87 20. Pregunteu perFernando.

n Es busca xica per a compartirpis. Estada gratuïta a canvi decuidar xiquets durant unes horesal dia. C/Arts Gràfiques, 32,porta 7. Telèfon: 96 320 39 35.Demaneu per Merche Carmona.

n Es busca xica per a compartirpis. Una habitació individual dis-ponible. Preferentment estudiantsErasmus i no fumadors. Lloguerd’11.000 pessetes. Pl/Berni iCatalà (bar ri Tor refiel), 54, 2.Telèfon: 617 08 04 49. Pregunteuper Raúl.

nEs busca xica per a compartirpis. Habitació gran amb moltail·luminació. Lloguer de 19.500pessetes amb despeses d’escalaincloses. Carrer Xile, 21, porta 2.Telèfons: 649 00 33 95 (Sole) i669 82 36 80 (Núria).

n Per a estudiants de Dret,Econòmiques o Empresarialsd’últim any. Pràctiques aempresa, amb possibilitat decontracte laboral. Telèfon: 656 4091 69 (Sabes ComunicaciónEmpresarial).

n Cuidar xiquets. Es necessitaxic/a per a cuidar dos xiquets dehuit i quinze anys i encar regar-sede les tasques domèstiques. Desde divendres a les 19:30 a diu-menge a les 19:30. Es requerei-xen coneixements de cuina.Telèfon: 96 361 85 79.

nVoluntariat social a Cáritas. Elsvoluntaris del Projecte Xaloc tre-ballen amb xiquets i xiquetesamb problemes socials i de mar-ginació del bar ri de Russafa. Esfan activitats de repàs escolar,així com jocs i eixides de cap desetmana. Ens reunim les vespra-des de dilluns, dimecres i diven-dres. Si hi estàs interessat, trucaals telèfons 96 395 37 01(Àgueda) o 96 373 04 40 (Juan),o vine al nostre local al car rerPere III el Gran, 20 baix.

n Centre de Joventut Trinitat.Busca joves disposats a dedicarpart del seu temps lliure a tre-ballar amb xiquets a partir dehuit anys en activitats esporti-ves, d’animació, mecanografia,exposicions, xar rades, etc.Telèfon: 96 361 70 99.Pregunteu per Ismael i Mónica.

VOLUNTARIAT

TREBALL

PISOS

CLASSES

COMPRES

VENDES

Si estàs lluny de la Universitat peròet continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has

d’omplir aquesta butlletaamb les teues dades i

enviar-la, junt amb unxec de 1.500 pessetes(a nom d’Universitat deValència-Dise), a:

Gabinet de Premsa. AntigaSenda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO

L’equip d’Espai Moma hapreparat per a aquest mesde gener, que enceta any inou mil·lenni, un programadoble de la compa nyia convi-dada Tantarantana Teatre,amb dos espectacles realit-zats per la directora valen-ciana Carme Portaceli. Així,ahir 10 de gener s’estrenaval’obra Por menjar-se Ànima,de Rainer W. Fassbinder,amb Nacho Fresneda, PepaLópez, David Bagés i LluïsaCastell en l’elenc d’actors,entre altres. L’obra estarà encartell fins el dia 21 degener, els dimecres i dijous ales 20:30 hores, els diven-dres i dissabtes a les 22:30 iels diumenges a les 19:30hores.D’altra banda, el segonespectacle d’aquest progra-ma doble s’estrena el dime-cres dia 24, és Mein Kampf,de George Tabori, amb PepArmengol, Josep Costa,David Bagés i Laura Jou,

entre altres. Aquesta obra harebut cinc Premis Butaca2000 al millor espectacle,millor direcció, millor actor,millor actriu de repartiment imillor actor de repartiment.

Mein Kampf estarà en cartellfins el dia 4 de febrer, elsdimecres i dijous a les 20hores, els divendres i dissab-tes a les 22 hores i els diu-menges a les 19:30 hores.

El Vicerectoratd’Estudiants de laUniversitat deValència ha convo-cat les AjudesComplementàries al’Estudi per a despe-ses derivades de lestaxes de matrícula

dels alumnes de laUniversitat ambmenys recursoseconòmics. La finali-tat d’aquestes aju-des és complemen-tar les convocatòriesde beques i ajudesdel Ministeri

d’Educació i Ciència(MEC) i de laGeneralitatValenciana. Els des-tinataris són elsestudiants de laUniversitat deValència de primer osegon cicle matricu-lats en el curs2000/2001 i elsestudiants de laUniversitat proce-dents de països envies de desenvolupa-ment amb residèn-cia a la Comunitat

Valenciana, que reu-nisquen els requisitsacadèmics indicatsen aquesta convo-catòria. El terminide presentació deles sol·licituds fina-litza el proper 24 degener a les 14hores. Si voleu mésinformació sobre lesbeques, cal adreçar-se al CADE o béconsultar l’adreçaelectrònicawww.uv.es/cade.

Beques per als estudiantsde la Universitat

EspaiMoma presentadues novesobresteatrals

L’Espai Moma inaugura la temporada de representacions amb unaobra de R.W. Fassbinder i una altra de George Tabori.

REDACCIO

Roderic de Borja, nomenat papa

amb el nom d’Alexandre VI, va

ser el Borja que va atorgar el

gener del 1501 la Butla de cre-

ació de la Universitat de

València.

La fundació d’aquest centre

per a l’ense nyament superior,

en una època en què les uni-

versitats depenien de l’església,

havia sigut una iniciativa de la

ciutat de València que el 1499

havia acordat ja les constitu-

cions que haurien de regir el

futur Estudi General, amb el

suport reial i pendents de l’a-

provació pontifícia.

Així, els orígens de la

Universitat de València, de la

qual celebrem ara el cinc-cents

aniversari, s’emmarquen en

un període dominat per

la projec-

ció d’un valencià universal, el

Borja Alexandre VI. Amb

aquest motiu, la institució ha

volgut reflectir sempre, al llarg

de la seua història i en la seua

simbologia, la relació amb els

Borja, com ho posa de manifest

la inclusió en el segell de la

Universitat de l’escut d’Ale -

xandre VI que acompa nya el de

Fer ran el Catòlic i la ciutat de

València, els altres dos impul-

sors de la seua fundació, així

com la sèrie icònica que reves-

teix els murs del Paranimf o el

grup escultòric que presideix

una de les façanes de l’edifici

històric del car rer la Nau. Per

això també que, en aquest any

en què coincideixen els aniver-

saris dels Cinc Segles de la

Universitat de València i el

Jubileu ordenat per

Alexandre VI, la

Universitat

p a r t i -

cipa dels actes borgians amb tot

un seguit d’activitats que ens

acosten a la família valenciana

més universal.

Per a començar, una de les

activitats que centraran els actes

commemoratius de la Butla del

Papa Borja és l’exposició sobre

aquesta família i la presentació

del llibre de Joan Francesc Mira

Borja. Família i mite, editat per

Bromera amb la col·laboració

de la mateixa Universitat. Un

llibre que fa un recor regut pels

orígens i l’evolució d’aquesta

família i que aporta rigor histò-

ric a una saga estimada i odiada

però sobretot envoltada d’una

llegenda negra que no deixa

veure nítidament l’aportació

dels Borja. Aquestes activitats

tidran lloc dilluns 15 de gener,

a les 19 hores, a la Sala d’Ex -

po sicions de la Nau.

Però un dels actes més espe-

rats per la comunitat univer-

sitària és la presentació del fac-

símil de la Butla, una edició crí-

tica del professor Fer ran Garcia-

Oliver, que s’ha programat per

al dimarts 23 de gener en la

mateixa Sala d’Exposicions de

la Nau a les 12 hores. Aquest

text únic ens traslladarà a una

època privilegiada per a la ins-

titució acadèmica i ens farà

viure un dels moments crucials

de la seua fundació. Un treball

cuidat i molt estudiat, que ara

es converteix en una realitat

amb la seua edició en facsímil.

El mateix dia, a les 20 hores,

s’inaugurarà, a La Nau, l’ex-

posició Thesaurus Glíptica:camafeus i entalladures de laUniversitat de València.

La institució acadèmica ha

previst una programació conti-

nuada amb les conferències, al

Fòrum de Debats, de Júlia

Benavent dimecres dia 17, a les

19 hores, a l’edifici històric de

la Universitat, la qual parlarà

sobre Valencians a Itàlia en eltemps d’Alexandre VI. També

intervindran en aquest cicle l’es-

criptor Enrique Miret Mag dale -

na, divendres dia 19, i el catedrà-

tic Santiago Pestchen, dijous 25.

L’endemà, dia 26, se celebrarà a

les 12 hores i al Paranimf l’Acte

Acadèmic i serà el professor de

la Facultat de Teo logia de

València Miquel Navarro

l’encar regat de la Lectio, en la

qual destacarà la figura dels

papes borgians i el seu paper

fonamental per a la Universitat

i per a la societat valenciana.

Finalment, la commemoració

de la Butla fundacional es tan-

carà el 3 de febrer amb un con-

cert extraordinari oferit pel com-

positor valencià Carles Santos,

qui estrenarà l’obra L’adéu deLucrècia sobre textos de Joan

Francesc Mira. Santos dirigirà

per a aquesta ocasió l’Orquestra

Filharmònica de la Universitat

de València i l’Orfeó Univer -

sitari, al Palau de la Música, a

les 21 hores.

Alexandre VI, en un retrat ubicat al Paranimf de la Universitat. Dalt,detall de la Butla. Davall, detall del coronament de la butaca rectoral al

Paranimf, on apareix l’emblema històric de la Universitat de Valènciaamb l’escut del papa Alexandre VI junt amb el del rei Ferran el Catòlic.

La Universitat commemora els Cinc Segles dela concessió de la Butla papalals seus estudis superiors

11 GENER DE 20015 NÚM. 107

Cultura ‘urbi et orbi’

REDACCIO

És composta i dirigida per

Carles Santos, l’obra L’adéu deLucrècia serà interpretada per

l’Orquestra Filharmònica i

l’Orfeó de la Universitat de

València el pròxim 3 de febrer

al Palau de la Música. Aquesta

estrena tanca en clau musical la

quinzena dedicada a la família

Borja, organitzada per la

Universitat de València en com-

memoració de la concessió, pel

papa Alexandre VI, de la butla

que va donar origen al naixe-

ment de la institució acadèmica

ara fa cinc-cents anys.

Carles Santos ha compost

L’adéu de Lucrècia en exclusiva

per a la Universitat de València

amb motiu d’aquesta celebra-

ció. Es tracta d’una composició

cantada, amb text de Joan

Francesc Mira, estudiós del món

dels Borja i expert en aquesta

família protagonista de la segona

meitat del segle XV –la presen-

tació del seu llibre Els Borja.Família i mite ha estat inclosa

dins dels actes commemoratius

de l’efemèride.

Dins del cicle de conferències

programades per a l’ocasió –en

les quals participen diversos

especialistes en la temàtica dels

Borja– també està pre vista la

intervenció del compositor, que

oferirà la seua visió del llinatge

dels Borja, amb una atenció

especial a la peça composta per

a la Universitat.

L’adéu de Lucrècia consti-

tueix la dar rera creació de Carles

Santos (Vinaròs, 1940), músic i

compositor de renom, conside-

rat a més una figura capdavan-

tera dins de l’avantguarda de

l’escena catalana. L’últim dels

seus muntatges, Ricardo i Elena,

ha sigut elegit com a millor

espectacle musical de l’any 2000

dins dels Premis de la Crítica de

Barce lona. Santos també ha

rebut aquest any passat el Max

a la millor banda sonora de tea-

tre pel Hàmlet de Lluís Homar,

presentat en el Grec 99.

Els treballs de Santos tenen

així mateix una rellevant pro-

jecció inter nacional. Un concert

seu de piano solo –instrument

del qual Santos és un virtuós des

de molt jove– va ser l’encar regat

d’obrir la participació espa nyola

en la Bienal de Venècia del

1999. El seu innovador mun-

tatge La pantera imperial –ins-

pirat en la música de Bach i ano-

menat així en homenatge al gran

piano Büosendorfer Imperial

que el compositor té a casa

seua– va ser estrenat a Frankfort

l’any 1997 i durant aquesta tem-

porada ha viatjat, de la mà de la

seua compa nyia, a Brasil i a

França. Ricardo i Elena ha estat

representat el 2000 a París, a

Belfast i a Berlín.

Un dels espectacles més

sol·licitats en el circuit europeu,

ara fa ja quatre anys, va ser l’ò-

pera de Santos Figasantos-Fagotrop: missatge al contes-tador, soparem a les nou. L’any

1996, aquest muntatge va clau-

surar la Bonner Biennale –el fes-

tival de teatre contemporani de

Bonn–, va viatjar als Festivals

de Tardor de París i de Madrid.

Un any més tard, l’espectacle va

ser convidat al Festival de Teatre

Europeu de Suècia, on la

compa nyia de Santos va ser l’ú-

nica agrupació estrangera que

participava amb la seua pròpia

obra.

Segurament, però, la tasca

més coneguda del compositor

entre el gran públic han sigut les

fanfàr ries de les Cerimònies

Olímpiques i Paralímpiques a

Barcelona 92, en especial la d’o-

bertura Hola i la música per a

l’espectacle de Comediants en

la cloenda. També la música

d’entrega de medalles i part de

la música de la Cavalcada de

l’Expo 92 són obra de Santos.

En un àmbit de difusió més

reduït, la seua òpera Asdrúbilava ser un encàr rec del programa

d’actes culturals organitzats a

Barcelona amb motiu dels esde-

veniments olímpics del 1992.

Així mateix, a València, les

fanfàr ries dels Premis Octubre

1995 van sorgir de la factoria

Santos.

I és que Carles Santos, a més

d’avantguardista, visionari i pro-

vocador, és un creador ex tre -

madament poli facètic. No

només pels seus concerts-per-

formance, on la bar reja d’ele-

ments musicals i teatrals –amb

un protagonisme especial del

vestuari, la il·luminació i una

posada en escena molt innova-

dora– fa les delícies del públic

assistent i que tant d’èxit li han

pro porcionat dar rerament, sinó

també perquè Santos és capaç,

de la mateixa manera, de com-

pondre música per a bandes i per

a piano –solo o acompa nyat de

veus i instruments–, solos

vocals, creacions instrumentals

per a quartets, d’encar regar-se

de la direcció escènica d’espec-

tacles aliens –com ara El bar-bero de Sevilla, de Giuseppe

Rossini– i fins i tot d’atrevir-se

amb el cinema, la fotografia i

els treballs amb l’escriptura i el

vídeo que donen lloc a nous

gèneres difícils de classificar.

De fet, molt sovint Santos ha

estat definit com a inclassifica-ble. Sens dubte, però, un dels

gestos més provocadors del seu

art ha estat l’atreviment de tocar

el piano damunt d’un tauló al

mar, interpretant per a les càme-

res de TV3 el seu Minimalet surmare, l’any 1984.

Música perals Borja

Dalt, el compositor CarlesSantos. A l’esquerra, imatge del’Orquestra Philarmònica de la

Universitat de Valencia.

El compositor valencià Carles Santos hacreat una obra dedicada als Borja ambmotiu del cinc-cents aniversari de la fun-dació de la Universitat de València, que vaser possible gràcies a la figura del papaAlexandre VI, el qual va concedir la seuaautorització als estudis universitaris a laciutat. Ara, Carles Santos presenta la seuapeça musical a València.

11 GENER DE 20016 NÚM. 107

REMEI CASTELLO

El professor Miquel Navar ro ha

estat un dels estudiosos dels

Borja i, encara que s’ha espe-

cialitzat en la figura del papa

Calixt III, ha destacat l’esplen-

dor màxima del papat

d’Alexan dre VI, qui real ment

va consolidar la in fluència d’a-

questa família i va ser la perso-

nalitat amb major poder.

Navarro serà l’encar regat de

presentar magistralment el papa

Alexandre VI. “Aquest és el

gran Papa Borja”, asse nyala.

“És un papa del Renaixement i

cal veure les seues vinculacions

amb l’humanisme italià, com

els vicis i les virtuts d’aquesta

època es duen amb ell. La seua

controvertida figura expressa

molt bé l’esperit del Re -

naixement. Com diu Ximo

Company, és l’espill d’aquell

temps, les actituds, la societat,

la política, la manera de conce-

bre el món...”.

Alexandre VI ha estat per a la

Universitat de València una

figura clau, no debades va ser

ell qui va concedir el 23 de gener

del 1501 l’aprovació pontifícia

per als estudis universitaris. “La

petició d’aquest rang venia d’un

projecte de la ciutat, però neces-

sitava el suport del rei Fer ran II

i del papa Alexandre VI. No era

fàcil aconseguir la unió d’a-

questes tres institucions, ni que

en última instància el papat con-

cedira el privilegi, però calia

aprofitar l’oportunitat que era

un valencià el papa i el fet que

Alexandre VI fóra una persona

molt valenciana, pre ocupada per

la seua ter ra i la seua gent. Els

Borja se sentien molt lligats a

València i tenien interés en enal-

tir la seua xicoteta pàtria”. En

aquest sentit, la cúria dóna ocu-

pació a molts valencians, tant en

temps de Calixt III com d’Ale -

xandre VI. El valencià era l’i-

dioma familiar en el cercle més

íntim de col·laboradors dels papa

Borja, i la cor respondència per-

sonal també estava escrita en la

llengua materna dels pontífexs.

“De fet, hem trobat documents

en llatí que contenien paraules

valencianes. Això ens fa pensar

que els papes, segurament, dic-

taven en valencià i que els escri-

vents traduïen sobre la marxa”.

Pel que fa a la llegenda negra

d’aquesta universal família

valenciana, Navar ro explica

que “els Borja eren personali-

tats extra ordinàries, fora del que

és comú. El fet que foren

estrangers va fer que a Itàlia els

criticaren àmpliament. En un

primer moment, la llegenda

negra la posen en marxa els

seus enemics polítics, després

és tot el món de la Reforma –els

protestants– que posen els

Borja com a símbol de la

decadència del papat, de la per-

versió i, a través d’ells, es cri-

tica la institució papal”. Segons

aquest historiador, vicis o acti-

tuds que, en ple Re naixement

no tenien consideracions nega-

tives, en el clima de la Re forma

i la Contra reforma són censu-

rats greument. Posteriorment,

el Romanticisme s’inspira

també en els Borja i crea el seu

mite, “en ells hi havia base per

al mite perquè eren personali-

tats apassionadíssimes, fortes,

extraordinàries, però, com sem-

pre, el mite porta una exagera-

ció del que hi ha dar rere, per

això podem dir que ara volem

aproximar-nos als Borja com a

historiadors i deixar de fer-ne

llegenda”, destaca l’especia-

lista.

R. C.

Aquells que s’aproximen ala història dels Borja no esqueden in diferents davant latrajectòria d’aquesta famíliavalenciana que suscita lacuriositat dels lectors per laseua ascensió al poder iuna gran llegenda.Miquel Navarro recorda quela nissaga dels Borjacomença a Xàtiva i aCanals. D’aquesta dar rerapoblació descendeix el papaCalixt III, fill d’una família

de ter ratinents acomodats.Calixt III estudia lleis i esposa al servei del rei Alfonsel Magnànim, que l’agafacom a home de confiança iel voldrà per als millors càr -recs en nom seu fins ar ribara Roma i convertir-se en l’a-posta del rei per al papat,una jugada que dóna elsseus resultats.D’altra banda, la germanade Calixt III, Isabel de Borja,es casa amb el xativí Jofréde Borja, aquests seran elspares del futur Alexandre

VI, nebot de Calixt III.Malgrat que duien el mateixcognom, no està clar queaquestes dues famíliestenien algun parentesc,però sí que s’ha de mostratque cadasacuna va aprofi-tar els avantatges de l’altraper aconseguir poder iprestigi, ja que, si la deCanals tenia diners iinfluència, els xativins pro-venien d’una família de laxicoteta noblesa, encaraque ar ruïnada.Navarro afirma que la clauen l’ascens dels Borja estroba en Alfons de Borja,futur Calixt III, i en la seuagran capacitat per al dret ila diplomàcia, una capaci-tat al servei del rei Alfons elMagnànim.Una vegada nomenat papa,

Calixt III intenta introduir laseua família en aquest enal-timent, per això promptedos dels seus nebots serannomenats cardenals, und’ells Roderic de Borja, quimés tard ar ribarà al papatcom a Alexandre VI. Però ésel papat d’aquest dar rer elmés profitós per a la famí-lia valenciana, ja queAlexandre VI aprofitarà elseu prestigi i la seua capa-citat estràtegica per a intro-duir la família, des de lacúria, dins dels cercles depoder de l’època, inclúsemparentant-la amb casesreials i fent-la així unapotència.

La noblesa deXàtiva i el poder de Canals

Alexandre VI, pintat per Joan deJoanes (Catedral de València).

La vida dels Borja haestat marcada durantmolt de temps per lamitificació i pelsescàndols. Peròaquesta universalfamília valenciana hatingut una granimportància per a ins-titucions com ara laUniversitat deValència, a la qualAlexandre VI va con-cedir autorització pera impartir estudisuniversitaris.

11 GENER DE 20017 NÚM. 107

Estudis universitarisper la gràciad’Alexandre VI

Miquel Navarro,estudiós dels

Borja, a labiblioteca del

Col·legi delPatriarca.

REDACCIO

El 23 de gener del 1501

Alexandre VI firma a Roma la

Butla fundacional de la Univer -

sitat de València. El papa Borja

era conscient de la necessitat

d’uns estudis superiors a Valèn -

cia i la seua sensibilitat envers

la seua ter ra natal va beneficiar

la creació d’aquesta institució

que aleshores necessitava l’au-

torització del cap de l’església.

En la Butla papal, de la qual la

Universitat de València presenta

el dia 23 a la Nau una edició crí-

tica en facsímil, es pot detectar

el tarannà d’Ale xandre com a

home pre ocupat per la seua ter -

ra i la seua predisposició per a

dotar-la de serveis que la poten-

ciaren i de la qual extraiem

aquests fragments.

“... La Seu Apostòlica és pro-

vident administradora dels béns

espirituals i temporals, i promo-

tora perpètua i constant de qual-

sevol exercici lloable, per tal que

els homes siguen induïts més

fàcilment a atènyer el cim tan

excels de la condició huma na, i

una vegada obtingut se senten

predisposats més fàcilment a

transmetre’l a altres, [...] els

habilita camins i els imparteix

oportunament les ajudes conve-

nients per a tal fi,

[...] La comunitat dels fills dilec-

tes de la ciutat de València acaba

de presentar-nos una sol·licitud

exposant que si en la dita ciutat,

que del regne és cap i casal i

insigne i noble entre les altres ciu-

tats d’aquelles parts, i cap a la qual

concor ren nombroses gents de tot

ar reu, tan eclesiàstiques com secu-

lars, florís un estudi general lite-

rari en el qual es poguessen ense -

nyar totes les facultats lícites, mol-

tíssimes persones d’aquella ciutat

i regne i d’altres parts es dedica-

rien de grat a l’estudi literari i es

farien erudits, i això redundaria

extraordinàriament no sols en

honor i prestigi de la ciutat i en el

govern i utilitat de la cosa pública

sinó també en la salvació de les

ànimes.

[...] Per aquest motiu el nos-

tre dilecte fill Lluís, cardenal

diaca de Santa Maria in via Lata,

que, com es sabut, presideix l’es-

glésia de València per concessió

i dispensa apostòlica, i la dita

comunitat ens han suplicat hu -

mil ment que, en la nostra benig-

nitat apostòlica, ens dignàrem

erigir i fundar en dita ciutat un

estudi; que hi haja i floresca per

a sempre un estudi general i una

universitat d’estudi general, amb

les facultats de teologia i dret

canònic i civil, medicina i arts

liberals, lletres llatines i gregues

i qualsevol altra de lícita, on,

igual que en els estudis generals

de Roma, Bolo nya i Salamanca

i qualssevol altres que gaudes-

quen dels mateixos privilegis, i

els mestres laics, doctors i lli-

cenciats i altres graduats lleges-

quen i ensenyen públicament;

[...] mirem amb singular dilec-

ció la ciutat i la comunitat d’on

som naturals i que portem en les

entra nyes i desitgem amb el més

sincer afecte el seu honor i pres-

tigi, moguts per les dites súpli-

ques, per la present i per autori-

tat apostòlica erigim i instituïm

en l’esmentada ciutat un estudi

general, on hi haja i floresca per

sempre més l’estudi general i la

universitat de l’estudi general,

amb les facultats de teologia i

dret canònic i civil, medicina i

arts liberals, lletres llatines i gre-

gues i qualsevol altra de lícita,

on, igual que en els estudis gene-

rals de Roma, Bolonya i

Salamanca i qualssevol altres

que gaudesquen dels mateixos

privilegis, i els mestres laics,

doctors i llicenciats i altres gra-

duats llegesquen i ense nyen

públicament; que els qui vulguen

estudiar-hi, vinguen d’on vin-

guen, estudien i progressen, i els

qui s’ho meresquen siguen pro-

moguts al doctorat, a la llicen-

ciatura i a d’altres graus i en

puguen rebre els títols respec-

tius....

[...] Per la present i per la nos-

tra autoritat ho establim i orde-

nem”.

Amb la benedicció

de Roma

11 GENER DE 20018 NÚM. 107

Butla fundacional de la Universitat de València, signada per Alexandre VI el 23 de gener de 1501.

11 GENER DE 20019 NÚM. 107

MARISOL HOYOS

Fa ja alguns anys que la

Universitat es va plantejar la

possibilitat d’aconseguir els

equipaments necessaris per tal

de dur a terme la formació

audiovisual a partir de la lli-

cenciatura de Comunicació

Audiovisual, crea da des del

Departament de Teoria dels

Llenguatges, i de la futura titu-

lació de Periodisme, que

enguany ja és una realitat. Així,

amb la fusió del Centre de

Produccions Audiovisuals i del

Laboratori d’Audiovisuals, es

va crear el Taller d’Audiovisuals

de la Universitat, per tal de fer

possible la formació pràctica

dels estudiants de les llicencia-

tures esmentades, la programa-

ció de cursos especialitzats

adreçats a tota la comunitat uni-

versitària i al món empresarial,

la cobertura del reporterisme

audiovisual intern dels grans

esdeveniments universitaris,

l’establiment de convenis de

producció audiovisual associada

a projectes de divulgació cultu-

ral, científica i educativa i l’o-

ferta de serveis de producció

audiovisual analògica o digital

en els diversos àmbits de la ges-

tió audiovisual.

Actualment, el Taller integra

un estudi de tecnologia i ràdio

i un altre de cinema i televisió,

així com una aula de perio-

disme digitalitzat, on es poden

trobar sales principals de so i

un locutori dotats de fonts d’àu-

dio digital i analògiques, uni-

tats de maquetació i acabat,

sales de sonorització i produc-

ció radiofònica, diverses edi-

cions de vídeo, un estudi

fotogràfic, un plató equipat amb

càmeres, ciclorames, pontò-

grafs, focus i la resta d’equipa-

ment de preproducció i material

auxiliar.

Conjuntament, des del Taller

s’han promogut nombrosos con-

venis de pràctiques externes i

s’ha contactat amb l’entorn

comunicatiu valencià mitjançant

la participació de l’Adeit i del

Departament de Teoria dels

Llenguatges com a organismes

universitaris regularitzadors.

En aquest sentit, la col·labo-

ració amb les diverses ràdios,

televisions i altres mitjans de

comunicació ha oferit la possi-

bilitat de donar a conéixer les

activitats d’estudi i d’investiga-

ció de la Universitat, així com

també de participar en projec-

tes d’investigació universitaris,

interuniversitaris o coordinats.

Més concretament, atenent a

la recerca desenvolupada pel

Departament de Teoria dels

Llenguatges, en els dar rers anys

aquesta ha estat articulada al

voltant de set unitats de treball

fonamentals. En primer lloc, un

dels grups ha tractat d’estudiar

els contrastos lingüístics des de

la perspectiva de l’interacció

comunicativa, analitzant de prop

el contacte entre els diversos

codis comunicatius. Altres tre-

balls s’han fixat més especial-

ment en els processos d’apre-

nentatge del llenguatge, en la

seua patologia, processos cog-

nitius, memorització i retenció,

llenguatges no verbals i com-

prensió i producció lingüística.

Sens dubte, aquestes cerques

han trobat un ampli camp d’a-

plicació en la traducció assis-

tida i automàtica, l’ense nyament

de llengües, la logopèdia i la

planificació lingüística. També

s’han analitzat els models for-

mals i cognitius en teoria del

llenguatge i els aspectes lin-

güístics i semiòtics de la infor-

mació periodística. Alguns estu-

dis d’etnolingüística han volgut

observar les llengües indígenes

en l’àmbit hispànic i les seues

relacions amb l’espa nyol i el

portugués, o l’àmbit d’interac-

ció del castellà com a segona

llengua per Internet i els mitjans

audiovisuals. En últim terme,

un treball s’ha encar regat d’in-

vestigar les idees i els autors del

passat en l’àmbit espa nyol i a la

Comunitat Valenciana.

Des del punt de vista de la

Comunicació Audiovisual, al -

guns estudis han analitzat els

diversos dominis textuals que

integren el camp audiovisual.

La cerca ha observat així l’àm-

bit concret del cinema i de la

video creació, així com també

l’àmbit del periodisme audiovi-

sual, la televisió i la ràdio, ate-

nent als aspectes teòrics i histo-

riogràfics i també als aspectes

tecnològics que es troben impli-

cats en la producció i realitza-

ció audiovisual.

Des d’un altre vessant, alguns

investigadors han tractat d’ava-

luar el desenvolupament i la

funció epistèmica, política i ide-

ològica dels discursos que tra-

vessen i conformen el món con-

temporani en la perspectiva del

segle XXI. Així, s’han abraçat

qüestions epistemològiques i

també problemes de l’ordre de

l’ètica i de la política, incloent-

hi aspectes com ara la realitat i

la referencialitat, la veritat, la

versemblança i els dispositius

de persuasió, la construcció del

significat, els límits de la inter-

pretació i el conflicte her-

menèutic, o les relacions entre

Història, Ciència i Nar ració.

L’objectiu d’una altra línia

d’investigació és l’estudi del

desenvolupament dels àmbits

de la teoria literària i la litera-

tura comparada. Així, aquesta

cerca ha tractat d’integrar l’anà-

lisi del seu procés historiogrà-

fic amb l’anàlisi de la fona-

mentació epistemològica de les

respectives disciplines, del con-

junt de les disciplines que han

abraçat aquest camp al llarg de

la història i del teixit de rela-

cions interdisciplinars sobre el

qual s’han constituït.

Un dels grups ha tractat de

realitzar una reflexió teòrico-

crítica des de l’hermenèutica del

gènere de la reconceptualitza-

ció del subjecte polític, la

democràcia, la ciutadania i la

justícia. En aquest sentit, s’han

volgut avaluar les polítiques d’i-

gualtat de les dones des d’un

punt de vista sociològic, cons-

titucional i d’anàlisi dels dis-

cursos i les representacions de

les dones.

En col·laboració amb els

departaments de Filosofia i

d’Història Contemporània s’han

portat a terme dues cerques. En

primer lloc, una reflexió con-

vergent des de les respectives

comunitats científiques (histo-

riadors, filòsofs, teòrics de la

literatura) sobre la lògica dels

models de racionalitat i el res-

sorgiment del discurs nar ratiu

com a element central de noves

autocomprensions col·lectives

(a vegades en oposició al dis-

curs científic). En segon lloc, un

estudi de l’estructura lògica i

ontològica de les filosofies de

la Història com a espais teòrics

en què la Moder nitat es com-

prén. Així, s’ha realitzat un

diagnòsitc de les raons de l’ac-

tual situació de crisi de la racio-

nalitat política i pràctica en

general, analitzant especialment

el problema des del punt de vista

del paradigma dialèctic i de la

Teoria Crítica.

Finalment, un altre vessant de

la recerca ha volgut analitzar les

formes en què la cultura occi-

dental ha pensat històricament

i representat la diferència sexual

en els diferents discursos, cre-

ant i emmascarant a la vegada

els marcs del gènere sexual com

a forma de naturalització d’un

discurs al voltant de l’ordre per

a produir subjectes funcionals a

un sistema econòmic funcional.

Teoria dels LlenguatgesDE PART A PART

Investigadors de primera plana

Departament:Teoria dels LlenguatgesDirector: Josep Vicent Gavaldà

La col·laboració ambels mitjans decomunicació

valencians ha oferitla possibilitat de

donar a conéixer lesactivitats d’estudi iinvestigació de la

Universitat

Imatge d’unplató televisiu

de ComunicacióAudiovisual.

10

ITES

Agenda11 GENER DE 200110 NÚM. 107

C

Agenda

La proximitat dels exà-mens i la necessitat d’unespai on concentrar-se iallu nyar-se de les tempta-cions que impedeixenl’estudi converteixen lesbiblioteques en un delsllocs més demanats pelsestudiants. Ara, laUniversitat de Valènciaha ampliat les hores deservei de tres de lesseues biblioteques.Així, la Biblioteca deCiències Socials GregoriMaians estarà oberta les24 hores des del 13 degener fins a les 14 horesdel 17 de febrer. El serveique oferirà durant aquestperíode serà d’informacióbibliogràfica i lectura enla mateixa sala. Hi podràacudir tota la comunitatuniversitària, des d’estu-diants o professors fins elpersonal d’administraciói serveis. Els usuariss’hauran d’identificaramb la targeta università-ria o qualsevol altre docu-

ment que els reconegacom a membres de laUniversitat de València.D’altra banda, tant aBurjassot com a BlascoIbáñez, la comunitat uni-versitària disposarà dedues biblioteques ober-tes els caps de setmana.A partir del 13 de gener ifins l’11 de febrer, esta-ran obertes durant elscaps de setmana lesbiblioteques de Ciències,al Campus de Burjassot,i la de Medicina, aBlasco Ibáñez. L’horarid’aquest servei serà: elsdissabtes, de 9 a 21:30hores; i els diumenges ifestius, de 12 a 20hores. Els serveis ques’oferiran seran tambéels d’informacióbibliogràfica i lectura asala, i els usuaris haurande portar la targeta uni-versitària o un documentque els identifique com amembres de laUniversitat.

BIBLIOTEQUES

‘EL MEDITERRANEO Y LOS ANDES. LOS OLIVOS DEL LLO’

Una exposició per a fomentar lacultura mediter rània. Interessantper a les ments inquietes.Lloc: Centre Valencià de CulturaMediter rània. La Beneficència.Horari: De dimarts a diumenge,de 10 a 21 hores; dilluns, tancat.

XXXV SALO DE FOTOGRAFIA

Organitza: Ateneu Mercantil.Dies: A partir del 4 de gener.Lloc: Plaça de l’Ajuntament.

BRASIL 1920-1950:DE L’ANTROPOFAGIA A BRASILIA

L’exposició és la primera mostrainternacional circumscrita en elperíode de la denominadamodernitat històrica i la seuainfluència en l’escena artísticabrasilera, fins a finals de ladècada dels cinquanta. Presentaun caràcter multidisciplinar ireuneix un conjunt de més de600 peces en els seus diversosapartats dedicats a les artsplàstiques, llibres, revistes,fotografia, música, arquitectura icine.Organitza: IVAM. Centre JuliGonzález.Dies: Fins el 14 de gener.Més informació: Al telèfon 96386 30 00. C-e: ivam@ivam.es

ELS BORJA. DEL MON GOTICA L’UNIVERS RENAIXENTISTA

Exposició organitzada amb motiude la celebració del cinc-centsaniversari de l’Any Jubilard’Alexandre VI, data emblemàticaque va marcar el cim polític ireligiós dels Borja, la famíliavalenciana amb més influència enl’Europa del seu temps.Organitza: Museu de Belles Artsde València.Dies: Fins al 28 de febrer.Lloc: C/Sant Pius V, 9.Més informació: Als telèfons 96369 30 88 i 96 369 21 11.

‘LOS DIAS FELICES’

L’obra de Samuel Beckett,dirigida per Pablo Cor ral Gómez iinterpretada per Beatriz Fariza yMiguel Ángel Cantero.Organitza: Círculo del Arte en laEscena.Dies: 19, 20, 26 i 27 de gener.Lloc: Sala Círculo. C/Roger deFlor, 17.Més informació: Al telèfon 96392 20 23.

‘POR MENJAR-SE ANIMA’, DERAINER W. FASSBINDER

Obra representada per la compa -nyia Tantarantana Teatre idirigida per la directoravalenciana Carme Portaceli. Ésuna adaptació de l’obra deFassbinder que va dirigir per alcinema amb el nom de Tots ensdiem Alí, una peça de granbellesa i sensibilitat que parla dela xenofòbia, un tema de granactualitat.

Organitza: Espai Moma.Dies: A partir del 10 de gener(deu úniques funcions).Lloc: Carrer Platero Suárez, 11.Més informació: A l’Espai Moma.

‘ALTRES VEUS’, DE HAROLD PINTER

Obra representada per la compa -nyia Iguana Teatre. Direcció acàrrec de Pere Fullana. Organitza: Sala Moratín.Dies: Fins al 28 de gener.Lloc: Plaça de l’Ajuntament, 17.Més informació: Al telèfon 96399 55 77.

‘DAAALI’

Obra representada per la compa -nyia Els Joglars, sota la direcciód’Albert Boadella. L’espectacleaborda tots els tòpics de l’universdalinià amb un delirant humorsempre afer rat al punt de vistadel pintor. Des de la mítica Gala,esposa i musa de Dalí, finsl’aparició de Hitler i Mussolini.L’actor Ramon Fontseré haobtingut per la seua interpretacióde Daaalí el Premi Nacional deTeatre de l’any 2000.Organitza: Teatre Principal.Dies: A partir de l’11 de generfins a l’11 de febrer.Lloc: Car rer Barques, 15.Horari: Dimarts i diumenge, a les19 hores, i de dimecres adissabte, a les 21 hores.Més informació: Al telèfon 96353 92 00.

‘EL BANQUETE’

Producció d’Arden amb l’últimaproposta del dramaturg XemaCardeña. Es tracta d’una obraque obri la Trilogia Hel·lènica,amb una peça dedicada a laHistòria i amb Sòcrates com aengranatge principal de l’acció.Inspirada en El banquet, de Plató,l’obra ens parla de les ambicionshumanes, les trampes polítiques ila marginació femenina.Organitza: Teatre Talia.Dies: A partir del 4 de gener.Lloc: Car rer Cavallers, 31.Més informació: Al telèfon 96391 29 20.

CONCERTS AL PALAU

Concert Extraordinari a beneficid’UNICEF

Dia: 13 de gener.Hora: 19:30 hores.Lloc: Sala Iturbi.

Concert de violí amb MàximVengerov, acompanyat al piano perVag Papian

Dia: 15 de gener.Hora: 20:15 hores.Preu: Abonament 4.Lloc: Sala Iturbi.

II Cicle de Lied amb BàrbaraHendricks, soprano, i Sataffan Scheja, piano

Dia: 11 de març.Hora: 19:30 hores.Preu: 800 pessetes.Lloc: Sala Rodrigo del Palau de laMúsica.

AVENTURA DE CIENCIAFICCIO A PLANETA LASER

Entra en una aventura de ciènciaficció on tu posts ser elprotagonista. La porta s’obri,avances per un laberint obscur,amb túnels, obstacles, música iefectes especials..., els teusadversaris t’espien. Tens un jupetíi una pistola de rajos làser per adefendre’t i gua nyar ter reny.Dies: De dimarts a dijous de 18a 1:00 hores. De divendres adissabte de 17 a 2:00 hores.Diumenges, de vesprada.Lloc: Planeta Làser.Més informació: Car rer FrayJunípero Ser ra, 57.

CONCURS DE CONTES VILLA DE MAZARRON

L’Ajuntament i la UniversitatPopular de Mazar rón convoquenel XVII Concurs de Contes Villa deMazarrón Antonio Segado delOlmo, amb la intenció de recolzarla creativitat literària.Organitza: Universitat Popular deMazar rón. Dia: Fins al 28 de febrer.Més informació: Al telèfon/fax:+34 968 59 17 66.www.serconet.com/upmupm@serconet.com

PREMIS D’INVESTIGACIÓ 2000 DE LA CAIXA RURAL

Convoca: Fundació Caixa RuralValència.Premi: 1.500.000 pessetes per acada àrea: Economia, Agriculturai Social.Exigències: Projecte original ique no cor responga a cap treballrealitzat amb anterioritat a lapresent convocatòria.Termini: Fins l’1 de febrer.Més informació: A la FundacióCaixa Rural València. Telèfon: 96387 08 73. www.crv.es

CINE FANTASTIC I DE TERRORDE LA UNIVERSAL A LA FILMOTECA

Divendres 12 de gener: A les 18hores, Captive wild woman.A les 20 hores, El hombre que ríe.A les 22:30, El hombre invisible.Dissabte 13 de gener: A les 18hores, El fantasma de la ópera. Ales 20 hores, La momia. A les22:30, Metrópolis.Lloc: Plaça de l’Ajuntament, 17.Més informació: Al telèfon 96353 93 00.

IV PREMI DE PINTURA CUENTA MASTER

Concurs per als artistes entre 17i 26 anys amb residència a laComunitat Valenciana. Tema delliure elecció.Organitza: Caixa Rural Tor rent.Termini: Del 2 al 19 de gener.Més informació: Al telèfon 96159 50 64.

CINEMA

CERTAMENS

ALTRES ACTIVITATS

MUSICATEATRE

EXPOSICIONS

S’amplia el serveide tres biblioteques

La Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat.

AMANDA GASCO

–Quines han sigut les principalsraons que l’han impulsat aescriure l’obra?

–N’hi ha diverses. En primer

lloc, volia explicar el món de la

Física de Partícules des dels

diversos aspectes que hi con-

flueixen. Normalment, les obres

de divulgació expliquen el con-

tingut científic, però la ciència és

més complexa. He volgut anar

més enllà per a deixar patent el

maridatge entre teoria i experi-

ment. Un altre factor que m’ha

motivat a escriure el llibre ha sigut

la voluntat de conscienciar la

societat sobre aquest tipus de

coses, perquè, si no es crea un

interés social per la ciència, els

polítics no en fan massa cas i no

recolzen suficientment els nos-

tres projectes. Això ara per ara és

im prescindible, ja que els instru-

ments que ens calen per a inves-

tigar cada colp són més cars.

–Quin és l’estat de salut de ladivulgació científica espa nyola?

–No hi ha grans llibres de

divulgació si ho comparem amb

altres països. Des del segle pas-

sat, a França i a Anglater ra hi ha

hagut un viu interés per popula-

ritzar els descobriments. Ací no

comptem amb eixa tradició. En

el cas concret de la Física de

Partícules és molt probable que

el meu llibre divulgatiu siga el

primer a l’Estat sobre el tema. La

situació canviarà quan hi haja més

científics i periodistes especia-

listes en ciència en el nostre país.

–Per a què serveix la Físicade Partícules?

–En el meu cas consisteix en

comprendre millor el món que

ens envolta, de què està fet. La

Física de Partícules és una manera

d’abordar preguntes d’aquest

tipus perquè explica com s’orga-

nitza l’univers. Hi ha gent que es

pot quedar in diferent si se li diu

que nos altres som pols d’estre-

lles i que, d’alguna manera, això

et dóna una connexió còsmica

que et posa en contacte amb

distàncies i temps molt llu nyans.

A mi em sembla impressionant,

eixe és el motor dels científics

bàsics.

–Així, què ens trobarem quanens disposem a llegir La textura

del mundo?–Hi ha un capítol previ on parle

de la història de la Física de

Partícules, que conté una sèrie

d’incursions en el segle passat per

a demostrar que la ciència és una

empresa poc contínua. Des prés

passe a explicar les teories actuals

sobre la Física de Partícules com-

pendiades en la teoria estàndard,

que té una es tructura conceptual

meravellosa i que ha suposat un

dels grans assoliments de finals

de segle. També dedique uns

quants capítols als aparells que

fem servir per a testejar les teo-

ries. Són els acceleradors de par-

tícules i els detectors que hi

posem dins. Aquesta primera part

més abstracta acaba amb un capí-

tol dedicat a la unió entre Física

de Partícules i Cosmologia.

–Quina és la relació entre lesdues ciències?

–Doncs el més curiós és que la

Física de Partícules s’ocupa del

que és infinitesimalment xicotet

i, si investiguem el que ocor re a

distàncies molt menudes, podem

entendre millor el que passa al

cosmos. Tothom hui en dia coneix

el Big Bang i, si volem entendre’l,

cal recór rer a la Física de

Partícules. Allò que va determi-

nar els primers instants després

de la gran explosió ha determinat

tota la resta: que ara nos altres

estem parlant, que hi ha hagut

estrelles, etc.

–I a banda de la part més teò-rica, què es presenta en el llibre?

–Intente diferenciar entre el que

sabem i el que no sabem. Una

vegada que explique les teories

que coneixem i funcionen, m’en-

dinse en el que pot haver-hi més

enllà, cap a on es dirigeixen els

pròxims experiments. Amb això

pretenc demostrar que la Física

no és sols abstracció, també hi ha

un camp importantíssim que és

la investigació bàsica, on ens ho

passem molt bé.

–I on es troba el secret d’a-quest divertiment?

–El que a un investigador de

base com a mi li agrada és pro-

var un experiment que demostre

que la teoria falla. Quan les teo-

ries no funcionen es demostra que

hi ha coses per descobrir. Si la

cosa va bé, doncs et decep una

mica perquè penses: “Perfecte,

però és més del mateix”. Com a

conseqüència de les nostres in -

vestigacions bàsiques sorgeixen

una gran quantitat d’aplicacions,

que no les fem nos altres, sinó

inventors o físics aplicats. Per

exemple, Maxwell va ser un físic

bàsic que descobrí les lleis de l’e-

lectricitat, com també Hertz, que

descobrí les ones dites hertzia-

nes. Aleshores apareix Marconi,

que creà la ràdio aplicant-hi totes

aquestes lleis. Dedique un capí-

tol a aquest tema i explique des

de les anècdotes més divertides

fins a les últimes aplicacions de

la Física de Partícules per a apa-

rells mèdics.

–Ha pretés, doncs, donar

cabuda al major nombre d’as-pectes possibles relacionats ambla Física de Partícules.

–Sí, inclús parle de la relació

amb el context social. He inten-

tat descriure el desenvolupament

de la Física de Partícules dins de

la història del segle XX. Es fa im -

prescindible unir-la a episodis

determinants que aparentment

estan molt allu nyats de la ciència

bàsica, com ara la creació de la

bomba atòmica o la caiguda del

mur de Berlín, amb la conseqüent

fi de la Guer ra Freda.

–Segons l’ús que es fa de lesnoves teories i descobriments,les conseqüències poden sernefastes o positives. Fins a quinpunt els investigadors se’n sen-ten responsables?

–El científic és un ciutadà i uti-

litza els seus descobriments

segons la seua ètica ciutadana.

Per exemple, els científics que

disse nyaren la bomba atòmica

estaven convençuts que contri-

buïen al bé del món contra un

suposat Imperi del Mal. El que

ha de quedar clar és que eixes

decisions no les prenen els cien-

tífics, sinó els polítics. A més, un

científic mai no treballa aïllat.

El crea dor de la bomba atòmica

estava acompa nyat per un equip

de centenars de persones i aquell

projecte d’investigació es va dur

a terme per una decisió política.

Abans de llançar la bomba es va

fer un sondeig entre l’equip que

la va crear, i el huitanta per cent

recomanaven que no es fera ser-

vir. En contra d’això, Truman la

va llançar per raons que en cap

moment no foren científiques.

“M’agradaprovar que lateoria falla”

Jorge Velasco, guanyador del Premi de Divulgació Científica 2000.

Jorge Velasco treballa a l’Institut de FísicaCorpuscular, un centre del Consell Superiord’Investiga cions Científiques i de laUniversitat de València. Un dia es va cansarque les amistats li preguntaren què és aixòde la Física de Partícules i decidí escriureuna obra: La textura del mundo. Amb ella hagua nyat el Premi de Divulgació Científicaque convoca la Universitat de València, dinsdel certamen Ciutat d’Alzira.

11 GENER DE 200111 NÚM. 107

“Allò que vadeterminar el

principi després delBig Bang va

determinar tota laresta”

Jorge Velasco, guanyador del Premi de Divulgació Científica ENTREVISTA

11 GENER DE 200112 NÚM. 107 ULTIMA

MAGDA RUIZ BROX

lguns mitjans de comunica-

ció, potser inintencionada-

ment, els han penjat l’etiqueta de

fomentar la violència. El desco-

neiximent que arrosseguen deter-

minades arts marcials és tal que,

a vegades, més que vies per a

cultivar el cos i la ment, semblen

disciplines de maniàtics obses-

sionats amb el rol i les catanes.

NOU DISE t’ofereix l’oportuni-

tat de conéixer tres reis d’aques-

tes arts de l’Orient: el kendo, el

hapkido i l’aikido, t’hi atrevei-

xes?

A Espanya, la Universitat de

València és, des de novembre

del 95, la primera a rescatar de

forma regular el kendo, l’esgri-

ma de la mil·lenària Edat

Mitjana Japonesa. Un art mar-

cial que, com la majoria, no

requereix fortalesa física ni es -

tatura, sinó la capacitat d’adap-

tació i, sobretot, véncer la

vergo nya que per a alguns su -

posa la vestimenta. El kendoka

utilitza una armadura denomi-

nada boguts, consistent en la

màscara, men; el protector del

pit, do; guants i el kote, un res-

guard per al ventre i els ma lucs.

L’espasa s’emula amb una ca -

nya de bambú shinai, de major

flexibilitat i llibertat d’actuació.

És per això que, a més de fer

gala amb la indu mèn taria, cal

fer-ho amb la pun tualitat per a

vestir-se a temps i no perdre’s

cap detall de la classe. “La

Universitat distingeix tres

models de kendo: competició

amb un club federat, recreatiu i

educatiu; tant per a estudiants,

que ho poden incorporar al

currículum dins de la lliure

elecció i un programa in -

dependent, com per a les perso-

nes externes”, explica el moni-

tor, Vicent Soriano. Per a ini-

ciar-s’hi només es requereix el

shinai, la Universitat presta la

resta de l’equip, directament

importat del Japó i que costa

prop de les 175.000 pessetes,

atesa l’elevada cotització del

ien.

Amb noms molts semblants,

però totalment contraris. L’ai ki -

do i el hapkido són com el ying

i el yang o les dues cares, tot i

estar oposades, d’una mateixa

moneda. L’aikido –que ar ranca

enguany a la Universitat– és un

art marcial japonés, mentre que

el hapkido procedeix de Corea.

Les tècniques d’aikido ense -

nyen a esquivar els colps i

recerquen la defensa sense

competició. L’objectiu no és

l’atac, sinó immobilitzar l’ad-

versari per tal que abandone la

lluita. “Hi ha més de set-cents

moviments diferents, tots sense

exercir la força, basats fona-

mentalment en projeccions,

però mai no donem puntella-

des”, detalla el monitor Vicent

Romero. Els practicants rellis-

quen pel tatami i salten en l’ai-

re, però sense la més mínima

agressivitat. Aquesta disciplina

és minoritària, sobretot perquè

no té competicions.

El hapkido incorpora l’atac i

també fa efectiva la defensa,

sense menysprear la filosofia

promoguda per la resta d’arts

marcials citades. Hui en dia,

està molt en voga entre els cos-

sos de seguretat de l’Estat. “La

profusió de les arts marcials no

és dolenta, tot el contrari. Les

bar reres que cal superar són

les de la ignorància de les

diverses modalitats”, puntua-

litza Javier Fortuño, instructor

d’hapkido a la Universitat de

València, el qual confessa

haver-se sentit “agualit” per la

venda de catanes, després dels

tres assassinats protagonitzats

per un adolescent murcià.

Abans de jugar a emetre juís,

cal conéixer aquestes discipli-

nes i tot un univers per a viure

l’esport al Pavelló Univer -

sitari, al carrer Menéndez i

Pelayo, 19, o al telèfon 96 398

32 45.

A

Ho diu Javier Krahe en

una cançó que dura mig

minut. Un tipus se’n va

a Atocha. Se’n puja a

l’AVE. Ar riba a Sevilla. Fot

un clau amb la seua nòvia.

Torna a agafar l’AVE. I

torna a Madrid. Tot en mig

minut: la cançó, el clau, el

viatge.

Ara això ho podrem fer

també des de València. Els

empresaris que tant han

donat la llauna amb el tren

d’alta velocitat ja podran

compaginar els negocis dels

diners amb els de l’amor i el

sexe. I tot en hora i mitja,

que és el que diuen que tar-

darà l’AVE a fer el recorre-

gut entre València i Madrid.

I per a això, per afavorir les

ejaculacions precoces i uns

negocis que es poden fer des

del despatx, s’obriran les

carns de les munta nyes com

si foren el cervell de les

vaques boges, es trencaran

els traçats verges de la natu-

ralesa i s’alteraran els afec-

tes antics que lliguen les

gents amb la seua ter ra.

És la modernitat capitalista,

l’operació de cosmètica que

ens mostra la cara més

impresentable d’una societat

com més va més sense prin-

cipis, l’hor ror que s’en-

ganxa en els signes de la

política i la converteix en

l’esclava més cruel i im -

placable del poder econò-

mic.

L’AVE és la victòria dels

diners sobre la sensibilitat i

el respecte a una cultura de

la tranquil·litat, de la con-

templació paisatgística, de

plantar-li cara a eixe taylo-

risme canalla que se’ns fica

en els ossos fràgils de la

supervivència.

Les veus dissidents són

marginades, acusades de

caduques, d’acèr rimes ene-

migues del progrés. El pro-

grés, per als promotors

públics i privats de l’AVE,

és el miracle de la velocitat,

la viagra camuflada en el

portafolis de pell comprat a

Loewe, la possibilitat de tin-

dre un amor a la mateixa

distància i amb el mateix

horari que el desdejuni

matutí al bar de la canto-

nada.

És el seu negoci. El dels

rics. No el nostre.

La Universitat de València fou

la primera a Espa nya

a implantar el kendo, l’esgrimajaponesa

LA C

OLU

MN

A

AVE

Alfons Cervera

2

Tres esportsreis d’Orient

Un univers per a perdre’s en les arts marcials