nuevo documento de microsoft word física dossier2n.pdfpretenem conèixer l’alumne, les capacitats...

EDUCACIÓ FÍSICA

DOSSIER DE CLASSE

2n d’ E.S.O.

NOM:

COGNOMS:

GRUP:

ÍNDEX: PRESENTACIÓ TEMA 1: QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES TEMA 2: ATLETISME TEMA 3: FUTBOL TEMA 4: BÀSQUET TEMA 5: EXPRESSIÓ CORPORAL TEMA 6: ESPORTS D’OPOSICIÓ

Educació Física: 2n ESO 2011-2012 INS Ramon Muntaner

PRESENTACIÓ EDUCACIÓ FÍSICA

1.PROGRAMACIÓ CURS

El desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida són finalitats fonamentals de l'educació obligatòria. La matèria d'Educació física ha de tenir un paper primordial en el desenvolupament de les competències centrades en la cura del cos i de la salut, en la millora corporal i la forma física i en l'ús constructiu del temps lliure mitjançant la pràctica d'activitats esportives individuals i col·lectives.

Al final de l'etapa els nois i les noies han de comprendre els beneficis de la pràctica d'activitat física sistemàtica i permanent i han d'adquirir les eines necessàries per a organitzar la pròpia pràctica de forma autònoma. Per a assolir aquesta autoregulació és fonamental vincular la pràctica d'activitats físiques a una escala de valors, actituds i normes i al coneixement dels seus efectes sobre la salut, el creixement personal i la millora de la qualitat de vida.

Estructura dels continguts

Els continguts d'Educació física de cada curs s'organitzen en quatre apartats: condició física i salut, jocs i esports, expressió corporal i activitats en el medi natural.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

En aquesta etapa cal fer un treball específic per a la millora de la condició física. A partir de la valoració i acceptació de les capacitats individuals, l'alumnat ha d'esforçar-se per millorar el seu nivell de condició física i contribuir al desenvolupament corporal harmònic.

Els jocs i els esports es presenten com a mitjans de treball, tant per a la millora de la condició física i el desenvolupament de les relacions interpersonals com per al coneixement de formes d'activitat física aptes per a la competició, la recreació i el temps de lleure. En aquestes pràctiques és fonamental la valoració i respecte per les normes, pels companys i els adversaris, així com el respecte pel material i les instal·lacions.

Les activitats en el medi natural s'han de presentar com una forma més d'activitat física saludable que permet, a més del contacte amb el medi natural terrestre o aquàtic, una possibilitat d'utilització del temps de lleure. Les activitats a la natura han de ser també una eina per a la valoració del medi natural i fomentar-ne el respecte i la conservació.

En les activitats, no s'han de perseguir rendiments esportius ni resultats concrets en proves físiques. S'ha de valorar la millora i esforç individuals, així com la cooperació activa amb el grup, i tenint sempre molt present que l'objectiu final de l'educació física a l'Educació secundària obligatòria és la formació de persones físicament actives, saludables i participatives.


Programació del curs A)TEMES PRÀCTICS: Pretenem conèixer l’alumne, les capacitats adquirides en l’any anterior, el desenvolupament i millora de les qualitats físiques i motrius, i la iniciació en activitats físiques esportives.

• QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES: Flexibilitat, força, resistència i velocitat.

• ATLETISME: relleus, sortides, marxa, llançaments i salts. • JOCS PRE-ESPORTIUS I D’INICIACIÓ ESPORTIVA. • FUTBOL: Conduccions, driblatges, passades, controls, xuts,… • BÀSQUET: El bot, la passada, el llançament,... • AERÒBIC: Passos bàsics + petita careografia feta pels alumnes. • BALLS DE SALÓ: Vals, cha-cha-cha i rock&roll. • EXPRESSIÓ CORPORAL • JOCS AMB RAQUETA : BADMINTON i TENNIS • Autogestió de les classes.

B)TEMES TEÒRICS

• QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES • ATLETISME • FUTBOL • BÀSQUET • AERÓBIC i BALLS DE SALÓ • BADMINTON i TENNIS


2.NORMES BÀSIQUES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LES SESSIONS.

Seguir unes normes bàsiques de correcció i bona educació són fonamentals per poder conviure en

qualsevol col·lectiu. El respecte, la tolerància, etc... envers els demés ens permet gaudir dels avantatges de ser en un grup.

Trencar les normes de convivència bàsiques suposa tard o d’hora un enfrontament amb una part o tot el col·lectiu i això sol tenir conseqüències negatives per aquell que no sap conviure. Al marge d’aquestes normes de convivència que tothom ha de conèixer, en l’assignatura d’Educació Física n’hi ha d’altres que cal saber: EQUIPAMENT

• És IMPRESCINDIBLE per poder fer classe canviar-se la roba de carrer per roba esportiva adient (xandall, sabatilles esportives,...). Per això disposareu de 5 minuts al començament de la classe i 5’ al finalitzar la sessió (10’ si hi ha dutxa).

• És molt recomanable portar tovallola, sabó i xancles pels peus i dutxar-se en acabar la sessió; canviar-se la muda interior i la samarreta en cada sessió.

Per la teva seguretat i la dels teus companys, cal no dur a les sessions pràctiques : rellotges, braçalets, cadenes, anells, arracades, essent preferible i per tal d’evitar pèrdues no posar-se res el dia en qüestió. Tanmateix et demanem abstenir-se de menjar xiclet, donat que en certs moviments com ara inversions, pot resultar molt perillós, a més està prohibit menjar-ne en el centre. Abstenir-se de tirar gargalls en qualsevol instal·lació esportiva (pista, camp de gespa,...) Per últim recordar a tots aquells que porteu el cabell llarg, recollir-lo per efectuar la sessió.

HIGIENE PERSONAL

• És fonamental dutxar-se després de cada sessió. La suor és una de les formes que té el cos d’eliminar toxines produïdes en fer esforços físics. Si no la traiem afavoreix l’aparició d’infeccions de la pell, produeix mala olor i molesta als que tenim al voltant.

INSTAL·LACIONS I MATERIAL Els vestidors, les pistes i en general tot el centre és el lloc on hem de realitzar totes les activitats, per tant:

� Els papers, bosses, etc., han d’anar a les papereres. � L’ús de les instal·lacions de forma correcta ens permet gaudir d’elles per més temps, en

millors condicions i ens estalvia problemes de convivència.


� El material és l’element que ens permet aprendre i millorar, és fonamental en la majoria de pràctiques I si es fa malbé o s’extravia, els més perjudicats sou vosaltres. Per tant:

-Cal mantenir-lo en les millors condicions. -Cal utilitzar-lo correctament. -Cal l’ajut de tots a l’hora de transportar i distribuir aquest material.

HORARIS La classe comença quan el professor passi llista o digui que comença. Això serà habitualment 5 minuts després de l’horari d’entrada, que és el temps necessari per arribar des de la classe anterior i canviar-se. Un cop fet això, esperem assentats en els bancs del gimnàs. La classe finalitza quan així ho diu el professor. Això serà 5 minuts abans de l’hora establerta per tal d’arribar a temps a la següent classe. FALTES I EXEMPCIONS L’Educació Física és eminentment pràctica. L’aprofitament de la matèria passa per assistir a les classes. Per tant, FALTAR A 4 O MÉS CLASSES AL LLARG D’UN TRIMESTRE DE FORMA INJUSTIFICADA SUPOSA NO SUPERAR LA MATÈRIA. En cas que les faltes fossin JUSTIFICADES el trimestre no queda automàticament suspès, però S’HA DE REALITZAR UN TREBALL per superar el trimestre. NO HI HA EXEMPTS. En cas que un alumne pateixi una malaltia o lesió que li impedeixi practicar amb regularitat algunes o totes les sessions haurà de seguir el següent procés:

� Per malaltia o bé lesió temporal: aportar justificant del metge on consti la malaltia o lesió que pateix, i les contraindicacions físiques. També el temps de repòs recomanat.

� Per malaltia o bé lesió crònica o definitiva: aportar -Certificat mèdic ordinari. -vist-i-plau de direcció i resolució per part dels professors d’Ed. Física que serà comunicada a l’alumne el més aviat possible.

En cas de no poder fer la pràctica, prendrà nota en forma de fitxes de les activitats que es realitzin i les presentarà el dia que el professor li demani posant el motiu de la falta i firmat pel mare/pare o tutor. 3.CRITERIS D’AVALUACIÓ L’avaluació dels alumnes a l’assignatura d’educació física es realitza a partir de diverses avaluacions: avaluació inicial, avaluació formativa i avaluació sumativa. L’avaluació inicial es realitza per tal de conèixer el nivell inicial dels alumnes, per mitjà de plantilles d’observació i anotant aquells fets o aspectes més importants dels diferents alumnes. L’avaluació formativa, la qual ha de permetre a l’alumne conèixer el seu nivell d’aprenentatge i saber com pot corregir els seus errors, es durà a terme en cadascuna de les activitats que es realitzin. L’avaluació sumativa es realitza per tal de verificar si els alumnes han assolit els objectius del crèdit.


S’avaluarà l’assoliment dels objectius didàctics, donant un pes específic diferent a cada tipus de contingut que correspon al percentatge següent :

� PROCEDIMENTS: 40% (20% quantitativament i 20% qualitativament) Són les activitats realitzades pels alumnes durant les sessions diferenciant els aspectes de quantitat i qualitat del treball desenvolupat. L’avaluació es farà mitjançant l’observació diària (positius/negatius) dels alumnes més les proves o tests pràctics realitzats a classe.

� CONCEPTES: 20% Són el suport teòric de la matèria. Es realitzarà unes fitxes per part de l’alumnat de cada tema, els exercicis escrits de cada tema, treballs, proves, comentaris, esbós de les classes pràctiques realitzades i justificacions i classes com a lesionat... L’avaluació es farà mitjançant el seguiment per part del professor de les fitxes més les proves escrites i/o orals.

� ACTITUDS: 40% Seguiment diari per observació de la puntualitat, equip, higiene, atenció, esforç, comportament, respecte normes i el material i/o instal·lacions. Elements afecten sobre l’actitud: Negatius: faltes sense justificar, retards, no portar el material (xandall i llibreta com al demani el professor), escoltar, no cridar ni barallar-se, no presentar els treballs, no fer les tasques encomanades,... Positius: Col·laborar amb els companys i en la classe, mostrar-se actiu i participatiu, ajudar en el material,… El conjunt d’aquests aspectes donarà lloc a la nota d’Ed. Física. Els alumnes que suspenen, per tal de recuperar la matèria han d’aprovar el següent trimestre, si es suspèn l’avaluació final s’ha de recuperar realitzant una prova escrita dels temes treballats al llarg del curs. Les sortides d’activitats a la natura que es realitzaran al llarg del curs són de caràcter obligatori i necessàries per a aprovar l’assignatura. En cas d’absència, cal preocupar-se del que s’ha fet i dit. En cas contrari no s’admetran disculpes.

Jordi Batlle 2n d’ESO EDUCACIÓ FÍSICA

FITXA nº1: LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

Són la resistència, força, velocitat i flexibilitat. LA RESISTÈNCIA

Capacitat per mantenir un esforç físic durant un període de temps llarg. Exemples: Marató, l’excursionista, ciclistes,… TIPUS:

� RESISTÈNCIA AERÒBICA: Capacitat d’un organisme per mantenir un esforç en condicions d’equilibri (reben oxigen suficient i no hi ha dèficit d’oxigen). Es portar un ritme suau i moderat.

� RESISTÈNCIA ANAERÒBICA: Capacitat del organisme per mantenir un esforç en condicions de dèficit d’oxigen (falta oxigen, no en tenim prou pel que gastem).

Com pots controlar la INTENSITAT de l’exercici? Per controlar el teu esforç has d’aprendre a comptar-te les pulsacions. Per trobar-te el pols has de posar les puntes dels dits a qualsevol artèria, les que més s’utilitzen per prendre el pols són:

� Artèria caròtida: Al costat del coll. � Artèria radial: Al canell. � Sobre la caixa toràcica.

S’han de comptar les pulsacions per minut, pots comptar-les 30segons i x2, 10segons i x6 i 6 segons i x10. Si treballes entre 130-170 p/m treballes la resistència aeròbica Si treballes > 180 p/m treballes la resistència anaeròbica SISTEMES d’entrenament:

• CONTINU HARMÒNIC : Es treballa sempre a la mateixa intensitat i de forma continuada sense pauses : Ex : test de cooper,…

• CONTINU VARIABLE : Es treballa amb canvis de intensitat i de forma continuada sense pauses. Ex: Fartlek.

• FRACCIONAT: Dividir l’esforç en diverses parts separades per un interval anomenat pausa de recuperació.

EVOLUCIÓ: Augmentar fins els 20 anys, es manté estable fins els 30 anys i després començar a disminuir el nivell. LA VELOCITAT

És la qualitat física que ens permet realitzar un moviment el més ràpid possible, tant si es tracta de recórrer una distancia, com de fer un esprint, o d’aturar una pilota. Exemples: 100m. llisos, porter d’handbol, esprintador en ciclisme,...

TIPUS: � VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT: Capacitat de recórrer una

distància en el mínim de temps possible. � VELOCITAT DE REACCIÓ: Capacitat de respondre a un estímul o

senyal el més ràpid possible. S’anomena popularment, uns esportistes


amb “reflexes”. Diferents estímuls tenim el tàctil (contacte), auditiu (tret de sortida) i el visual (moviment pilota).

EVOLUCIÓ : Mentre la força vagi millorant, és possible millorar la velocitat. El nivell màxim s’assoleix cap als 20 anys, tot i que, depenent de la persona, pot assolir-se més endavant, cap als 30 anys, posteriorment va decreixent.

LA FORÇA És la capacitat física que permet crea una tensió muscular a fi de vèncer

una oposició o un a sobrecàrrega (aixecar objectes, empènyer, llançar,...). També es podria definir com la capacitat d’exercir tensió contra una resistència. Exemples: culturista, karateka, llançament pilota handbol,...

TIPUS: � FORÇA MÀXIMA: Major carga que un subjecte pot aixecar en un

moviment, tensió realitzar la musculatura per vèncer una oposició màxima. Ex: halterofília.

� FORÇA RESISTÈNCIA: Duració de la força el llarg del temps, repetir contínuament treball de força muscular durant bastant de temps. Ex: rem, escalada, judo,...

� FORÇA VELOCITAT: Oposició molt lleugera aplicant la màxima velocitat en el moviment. Superar resistències lleugeres amb alta velocitat d’execució. Ex: salt d’alçada.

EVOLUCIÓ: És progressiu i gradual. L’increment més important té lloc entre els 12 i 18 anys. El màxim nivell de força entre els 25 i 29 anys. Després va decreixent progressivament.

LA FLEXIBILITAT És la qualitat física que ens permet realitzar moviments de gran amplitud

amb alguna part del nostre cos. Aptitud que tenen les articulacions per facilitar la major amplitud possible dels moviments corporals. Depèn de la mobilitat articular i l’elasticitat del múscul. Exemples: pas de tanques d’atletisme, ballet, cop de peu de taekwondo,...

Ens permet la plena llibertat de moviments i ajuda a evitar possibles lesions de l’aparell locomotor. TIPUS

� DINÀMICA : Moviments cercant la màxima amplitud d’una articulació i el màxim estirament muscular. Són exercicis on es practiquen moviments aprofitant el recorregut total de l’articulació.

� ESTÀTICA: No hi ha moviment apreciable. Es tracta d’adoptar una postura determinada i, a partir d’aquesta, cercar un grau d’estirament que s’haurà de mantenir durant uns segons. Són els típics estiraments.

EVOLUCIÓ: És una qualitat involutiva, és a dir, empitjora amb l’edat.Treballar-la contínuament afavoreix que aquesta involució sigui més lenta.


1. A continuació tens una taula resum del tema, l’has d’acabar d’omplir:

Q Resistència Def:

U Tipus: AEROBICA

A ANAEROBICA

L Sistemes: Continu harmònic

I Continu variable

T Fraccionat

A Evolució

T Força Def:

S Tipus: màxima

resistència

velocitat

Evolució

F Flexibilitat Def:

Í Tipus: dinàmica

S estàtica

I Evolució

Q Velocitat Def:

U Tipus: desplaçament

E reacció

S Evolució


2.Explica una prova que has realitzat a classe de cada qualitat física i explica si consideres que estàs en forma d’aquella qualitat? QUINA NOTA ET POSARIES DEL TREBALL REALITZAT A CLASSE AL LLARG DEL TEMA 1 (escoltar, esforç, treball, pràctica,...)

INS SUF BÉ NOT EXC

JORDI BATLLE 2n D’ESO EDUCACIÓ FÍSICA

FITXA nº2: ATLETISME

Des del principi de la humanitat existeix l’atletisme com una manera de competir amb els altres: curses, salts, llançaments,…

A Grècia van néixer els primers JOCS OLÍMPICS la base dels quals és l’atletisme i es van anar celebrant, amb algunes intermitències, fins el segle IV de la nostra era. Posteriorment van ser restablerts, l’any 1896, a la ciutat d’Atenes, gràcies els esforços del baró Pierre de Coubertein. Aquest estiu es fan a Atenes. On es practica? Pista ovalada en la qual es realitzen les curses (vuit carrils i 400 metres de corda) i que delimita un espai interior on es realitzen les diferents competicions de salts i llançaments.

Existeix una variant per allotjar les competicions d’hivern, com a protecció a les dures condicions climàtiques, que és l’anomenada pista coberta, i que té un perímetre de 200 metres. Aquí es modifiquen les distàncies d’algunes curses i se suprimeixen alguns llançaments. Què s’hi practica? Les proves que componen l’atletisme poden ser de dos tipus: CURSES:

• Velocitat: 100m, 200m, 400m. • Mig fons: 800m i 1500m. • Fons: 5000m, 10000m i marató. • Cursa de tanques: 110m tanques, 400m tanques i 100m tanques femení. • Cursa d’obstacles: 3000m obstacles. • Cursa de relleus: 4x100m i 4x400m. • Marxa atlètica: 20km., 50km. i 10km. Femení.


CONCURSOS:

• Salts: de llargada, d’alçada, triple i de perxa. • Llançaments: de pes, de disc, de martell i de javelina. • Proves combinades: decatló masculí i heptatló femení.

Què has de saber de la seva tècnica? Fer una descripció exhaustiva de la tècnica de les diferents especialitats atlètiques seria massa llarg, i no forma part de l’objectiu d’aquest curs. Tanmateix hi ha una sèrie de característiques als diferents grups de proves. EN LES CURSES: La gambada de la cursa té dues fases : la terrestre (moment en què el peu toca el terra) i l’aèria (quan no hi ha contacte). A les proves de velocitat la fase aèria és major que en les de fons, en les quals la fase terrestre és molt superior. Els moviments de les extremitats són més exagerats com més curta i vertiginosa és la prova. Els relleus Sempre hi ha 4 atletes per equip que s’han de passar el testimoni, el resultat final depèn majoritàriament de la sincronització entre ells en la passada del mateix. Es pot passar de dos maneres, nosaltres, de moment , només n’expliquem una. De dalt a baix: El receptor estira el braç cap endarrera amb la planta de la mà dirigida cap al cel, de tal manera que el corredor amb un moviment descendent del braç col·loca el testimoni en la mà de l’altre relevista. El relleu és transportat de forma que el rellevista no tingui de canviar-lo de mà, el primer i el tercer porten el testimoni en la mà dreta i el segon i quart el porten a la mà esquerra. El relleu ha de ser canviat en la zona de canvi que és un espai delimitat de 20 metres que el reglament estableix. Abans de la zona de canvi hi ha un espai de 10 metres que es diu pre-zona que el corredor receptor pot utilitzar per a guanyar velocitat abans d’entrar a la zona. EN ELS LLANÇAMENTS:

• Moviments d’impuls : El seu objectiu és aconseguir que l’artefacte surti de les mans del llançador amb la màxima velocitat possible. Aquests moviments són molt diferents segons el tipus de llançament. L’execució correcta de la tècnica de llançament és molt complexa i la tractarem a 4t d’ESO.

• Fase de vol: Paràbola que descriu l’artefacte mentre es desplaça per l’aire. Determina la longitud del llançament.

• Caiguda: Lloc en què cau l’artefacte i que ve determinat per les fases anteriors. EN ELS SALTS: Els salts tenen quatre fases: correguda, batuda, vol i caiguda. Existeixen dos tipus de salts: 1. Salts horitzontals: llargada i triple salt. Arribar tan lluny com sigui possible. 2. Salts verticals: Alçada i perxa. Saltar el més amunt possible, el primer sense ajut i el segon amb una perxa.


Salt de llargada • La correguda: Obtenir la màxima velocitat en el moment de la batuda (de 25 a 40 metres d’aproximació de forma progressiva).

• La batuda: Acció peu contra el terra per impulsar el cos en el salt. Es realitza amb la cama més potent.

• Fase de vol: Batuda correcta, trajectòria adequada, horitzontal amb un component vertical. Sèrie de passos imaginaris a l’aire i sempre acabar amb els peus junts.

• Caiguda: Aterrant al fossat amb les cames estirades endavant, perquè el salt sigui més llarg i tronc flexionat endavant.

Salt d’alçada: Abans es feia salt ventral (de cames) ara es fa la tècnica de FOSBURY.

• Correguda: 7 a 9 passos fent una trajectòria corba. • Batuda: Convertir la velocitat horitzontal en la màxima vertical possible.

Cama batuda estirada i contacte el terra amb tota la planta del peu. • Fase de vol i caiguda: Arquejar elevant malucs, d’esquenes al llistó,

braços el costat del cos, un cop pasta el llistó s’eleven les cames. Exercicis pràctics: 1.Menciona les curses, salts i llançaments que hi ha:

• Velocitat: • Mig fons: • Fons:. • Cursa de tanques: • Cursa d’obstacles: • Cursa de relleus: • Marxa atlètica:

2.Explica tot el que sàpigues dels relleus:


3.Explica la tècnica i un parell d’exercicis fets a classe d’un llançament o un salt? 4.Quina prova t’agrada més, quina creus que faries el millor resultat i per què? QUINA NOTA ET POSARIES DEL TREBALL REALITZAT A CLASSE AL LLARG DEL TEMA 1 (escoltar, esforç, treball, pràctica,...)

INS SUF BÉ NOT EXC

EDUCACIÓ FÍSICA 2n D’ESO JORDI BATLLE

FITXA Nº3: EL FÚTBOL Qui no ha jugat mai a futbol? El futbol és, sens cap mena de duodè, l’esport que més espectadors té a tot el món. Les sensacionals jugades que han protagonitzat Di Stéfano, Pelé, Kubala, Maradona,... han quedat gravades per sempre a les retines dels aficionats a aquest esport. Les seves regles senzilles, la facilitat per poder-hi jugar en qualsevol lloc i la seva tècnica, que permet practicar-lo a qualsevol persona, són algunes de les claus de la seva popularitat. Però aquest esport també pot oferir un elevat nivell de complexitat tècnica, tàctica i reglamentària que convé conèixer.

On es juga? El futbol es juga en un camp d’una longitud entre 90 i 120 m d’una amplada que oscil.la entre 45 i 90 m. Quina és la seva història? A la Xina ja es practicaven jocs similars al futbol cap a l’any 200aC. També a Grècia, Roma, Normandia i Bretanya sembla que existien jocs de característiques similars. Però va ser a Anglaterra on es va començar a jugar d’una manera semblant a l’actual. Això va succeir cap a la meitat del segle XIX. A Espanya sembla que es va començar a practicar cap al 1878 fundant el Recreativo de Huelva. En l’actualitat és l’esport que compta amb un major nombre de clubs federats en l’àmbit estatal. Quina es la seva tècnica? Habilitats que hem treballat a classe:

CONDUCCIONS: Són desplaçaments que fan els jugadors pel camp amb la pilota controlada. Es practiquen amb l’interior i l’exterior del peu.

DRIBLATGES: Accions, executades a gran velocitat, que serveixen per escapar del marcatge d’un adversari.

PASSADES: Accions amb les quals es fa arribar la pilota a un company de l’equip. Quan un jugador passa la pilota a un company, supera un jugador adversari i rep novament la pilota, aquesta acció s’anomena PARET.

CONTROLS: Consisteixen a mantenir el domini de la pilota després de rebre una passada. La pilota es pot controlar amb diferents parts del cos ( el peu, la cuixa, el pit...).

REMATADES DE CAP: Es fan generalment per desviar la pilota, passar-la a un company o rematar a la porteria contrària.

XUT: Cop donat a la pilota amb el peu amb la intenció de marcar un gol hi ha vàries superfícies de contacte (empenya, interior del peu, exterior, punta, taló,...)


SERVEIS: N’hi ha de diverses menes: De banda: Consisteix a llançar la pilota amb les mans, per sobre del cap, quan la pilota ha sortit per les línies laterals del camp. De porteria: Xut que fa el porter per remprendre el joc quan la pilota ha sortit per la línia de fons o després de parar un llançament. De falta: Es fa amb el peu des del lloc on s’ha comès la falta; es pot passar la pilota o xutar directament a porteria. De còrner: Consisteix a xutar la pilota des de l’àrea de córner després que algun jugador de l’equip defensor envia la pilota fora del camp per la línia de fons.

Quina és la seva tàctica? La tàctica en el futbol el podem agrupar en dos objectius:

1. En atac: Aconseguir un gol, l’equip ha d’avançar utilitzant tots els elements tècnics de què disposa i materialitzar el gol amb una rematada amb el peu o el cap ( Centrecampistes i Davanters).

2. En defensa: Per evitar el gol, l’equip intentarà prendre la pilota al seu adversari, impedir que arribi a la seva àrea o parar els llançaments a porteria (Porter i Defenses).

Com es juga? Duració: Un partit de futbol té dues parts de 45 minuts, amb un descans de 15 minuts. Els jugadors: El futbol es juga entre dos equips amb 10 jugadors de camp i u porter cadascun. Puntuació: Cada vegada que la pilota traspassa completament la línia de porteria, l’equip que ho ha aconseguit suma un gol al marcador. Es pot acabar amb empat un partit. Àrbitres: El partit és dirigit per un àrbitre, auxiliat per dos jutges de línea. Què has de saber del reglament? • Cap jugador pot tocar la pilota amb la mà a excepció del porter. • És falta fer la traveta, empentar, subjectar, donar una puntada de peu o colpejar un adversari. Si es comet dins l’àrea és castigada amb PENAL i si és fóra amb FALTA.

• Faltes indirectes: No es poden xutar directament a porteria, són sancionades l’acció de jugar de manera perillosa, impedir el pas a un oponent que no estigui jugant la pilota, envestir a un oponent que no estigui jugant la pilota, fer el porter més de 6 segons amb la pilota a les mans, ...

• Targeta groga: Se Sancionen d’aquesta manera totes les faltes en les quals perilla la integritat física del jugador o per protestar.

• Targeta vermella: Quan ha estat sancionat amb dues de grogues i ha d’abandonar el camp. També es pot ensenyar directament quan hi ha una agressió, insults, parar una situació clara de gol,...

• Fora de joc: Incorre en aquesta falta el davanter que, en el moment d’efectuar-li una passada en camp contrari, almenys no té entre ell i la porteria dos adversaris. No se sanciona quan la passada va endarrera o bé d’un servei.


1.A continuació tens una taula resum del tema, l’has d’acabar d’omplir:

On es juga?

HISTORIA Anglaterra

Espanya

TÈCNICA Conduccions

Driblatges

Passades

Controls

Remats

de cap

Serveis De banda

De porteria

De Falta

De córner

Xut

TÀCTICA En atac

En defensa

Com es juga Duració

Jugadors

Puntuació

Àrbitres


2.Explica un exercici o joc realitzat a classe? Quin objectiu té? 3.T’ha agradat el tema? Per què?

QUINA NOTA ET POSARIES DEL TREBALL REALITZAT A CLASSE AL LLARG DEL TEMA 1 (escoltar, esforç, treball, pràctica,...)

INS SUF BÉ NOT EXC

JORDI BATLLE 2n d’ESO EDUCACIÓ FÍSICA

FITXA Nº4: EL BÀSQUET El bàsquet no és només l’NBA o l’ACB. A la nostra ciutat, al nostre barri, en aquell petit racó del carrer veí, segur que hi ha una cistella on el jovent es reuneix per (fer llançaments). És la màgia del bàsquet, allò que l’ha convertit en un dels esports més espectaculars i captivadors. ON ES JUGA? El bàsquet es practica en un camp rectangular de 28x15 m de mitjana. Es divideix en dues meitats.

QUINA ÉS LA SEVA HISTÒRIA? Va ser inventat el 1891 per Jones Naismith. Aquest personatge era un sacerdot de nacionalitat canadenca dedicat a l’ensenyament als EEUU. Va idear el bàsquet cercant un esport que és pogués practicar a l’hivern en un local tancat. A Espanya es va començar a practicar el 1922. QUINA ÉS LA SEVA TÈCNICA? Botar, passar i llançar. Aquestes són les tres accions fonamentals que un jugador de bàsquet ha de dominar. EL BOT Per desplaçar-se pel camp quan tenen la pilota, els jugadors l’han d’anar fent botar acompanyant-la amb la mà. Existeixen moltes maneres d’executar aquesta acció. D’entre totes les possibilitats de bot destaquem aquestes dues: BOT ALT: S’utilitza per córrer molt ràpid i avançar cap a cistella de l’equip contrari. BOT BAIX o de PROTECCIÓ: Protegir la pilota quan els defensors s’acosten perillosament per apoderar-se’n. LA PASSADA És la tècnica que utilitzen els jugadors per moure la pilota per tot el camp sense necessitat de fer-la botar. Hi ha molts tipus de passada, destaquem: PASSADA DE PIT: La pilota surt impulsada des del pit amb les dues mans en direcció al jugador que l’ha de rebre.


PASSADA EN PICAT: Es fa com l’anterior però amb un bot intermedi. PASSADA PER SOBRE EL CAP: Les mans se situen per sobre el cap per passar la pilota. EL LLANÇAMENT o TIR És l’acció tècnica mitjançant la qual un jugador llança la pilota amb la intenció d’encistellar-la. Hi ha diverses maneres de tirar. Només cal que vegis un partit per veure la varietat que hia ha: entrades, llançament lliure, suspensió,... QUINA ÉS LA SEVA TÀCTICA? Estratègia per poder jugar més bé. En el bàsquet, els jugadors s’especialitzen en diferents posicions d’acord amb la seva alçària i la seva habilitat tècnica.

� EL BASE----1 � ELS ALERS---3 � L’ESCORTA-----2 � ELS PIVOTS-----(aler-pivot---4 i pivot---5)

Bàsicament podem diferenciar dues situacions tàctiques principals que tenen lloc en el transcurs d’un partit: l’atac i la defensa. COM S’HI JUGA? Duració: Es juga en quatre parts de 10 minuts, amb un descans de 15 minuts al final del segon quart. Si s’acaba el partit amb empat s’ha de jugar una pròrroga de 5 minuts. I així successivament, fins que un dels dos equips guanyi el partit. Els jugadors: Un equip de bàsquet està integrat per 12 jugadors, dels quals només 5 poden jugar alhora. Poden fer-se tots els canvis que l’entrenador consideri oportuns. Puntuació: Cada cop que s’encistella la pilota s’anoten 2 punts en el marcador. Si el llançament s’ha fet des de més enllà de la línea de 6,25m, són tres punts anotats. Els llançaments lliures només valen un punt. QUÈ HAS DE SABER DEL REGLAMENT?

Passos: Es produeixen quan el jugador aixeca de terra el peu de pivot abans de fer botar la pilota o de passar-la. Només pot aixecar-lo per saltar i quan ho fa, ha de passar la pilota o llançar-la abans de tornar a tocar a terra.

Dobles: La pilota no es pot fer botar amb les dues mans alhora. Tampoc no es pot fer botar per sobre la cintura. Quan un jugador para de fer botar la pilota, pot passar-la o llançar-la, però no pot fer-la botar una altra vegada.

Abans de 5 segons el jugador que té la pilota, si està aturat, l’ha de passar, fer-la botar o llançar.

Camp enrere: No podem tornar el nostre camp. 3 segons: Cap jugador atacant pot romandre més de 3 segons a la zona de

l’equip contrari. Falta personal: Qualsevol contacte és falta. Quan un mateix jugador fa cinc

faltes és eliminat del partit. Cada equip disposa de 24 segons per llançar a cistella.


Exercicis pràctics 1.Menciona tres elements tècnics que hem treballat i explica’ls. 2.Digues les diferents posicions que hi ha en el bàsquet. 3.Fes un resum del reglament del bàsquet i marca on es juga i les distàncies.


4.Explica i dibuixa un exercici a on es treballi el bot de bàsquet


INS SUF BÉ NOT EXC

EDUCACIÓ FÍSICA 2n d’ESO JORDI BATLLE

FITXA Nº5: EXPRESSIÓ CORPORAL Què és la expressió corporal? L’expressió corporal està íntimament lligada a l’home. Tothom té la capacitat d’expressar-se mitjançant la forma més primitiva i elemental que es coneix: el seu propi cos. L’expressió corporal abraça diverses àrees i cadascuna d’aquestes la defineix des d’òptiques diferents. Escollim aquí la definició que més ens interessa en el marc escolar i que entén l’expressió corporal com “una conducta espontània, un llenguatge d’alliberament corporal que ens permet expressar tota una sèrie de sensacions, emocions, sentiments, pensament..., mitjançant el nostre cos”. Amb l’exemple següent ho entendràs millor. Oi que quan veus una pel.lícula trista, plores? I quan guanya la lliga el teu equip preferit, crides d’alegria? Doncs és en aquests moments quan expresses als altres les teves emocions més quotidianes i vas descobrint com comunicar-te mitjançant el llenguatge del cos, a través de les diferents tècniques que l’expressió corporal t’ofereix. A través del gest, de la mirada, de la veu, del ball, etc., podem comunicar-nos i transmetre sensacions: alegria, amor, por, tristesa, odi, etc. Es tracta de moviments i activitats corporals que expressen sense paraules el que succeeix en el nostre interior; moviments que sorgeixen espontàniament, impossibles d’evitar, i que devem tenir arrelats dins nostre des del mateix començament de la vida, ja que l’home s’ha mogut abans d’haver parlat. Què persegueix? La importància del llenguatge corporal fa possible que es puguin assumir els objectius bàsics següents:

Acceptar el cos i la imatge propis. Alliberar-se de tensions i descarregar energia. Utilitzar el propi cos com a mitjà de comunicació amb altres i amb

l’entorn. Estimular la capacitat de poder crear amb el propi cos. Percebre amb més encert el cos dels altres, millorant així les relacions

socials. Desenvolupar la seguretat en un mateix mitjançant l’afirmació corporal.

Valors i actituds que hem d’apendre de les classes que hem fet :

1. Sensibilitza’t amb les activitats d’expressió corporal. Desinhibeix-te i supera la POR el rídicul.

2. Accepta i valora el BALL com a mitjà de relació, expressió i comunicació.

3. Quan ballis adopta una actitud positiva de col.laboració i ajuda amb la teva parella de ball.

4. Accepta el teu nivell i el dels altres procurant donar la màxima predisposició en tot moment.


1.L’AERÒBIC Incloem en aquest tema l’aeròbic per la seva vessant coreogràfica, que el converteix en un vehicle actual d’expressió corporal. Com ja has vist en el tema de la resistència, és un mètode d’entrenament de la resistència aeròbica, que consisteix a realitzar exercicis de baixa i mitjana intensitat de forma continuada al ritme de la música. S’ha de practicar mantenint una postura i alineació corporal correctes que ens ajudin a realitzar millor els exercicis i prevenir possibles lesions. Mentre realitzes una sessió d’aeròbic, les revolucions de la música (BEAT) et van indicant el ritme per passar d’una fase a la següent, mentre combines moviments de braços i cames i et desplaces en totes direccions i sentits. La intensitat pot augmentar-se de manera progressiva; així parlarem de BAIX IMPACTE si els exercicis es realitzen mantenint al menys un peu a terra, o d’ALT IMPACTE, quan els exercicis es realitzen amb tots dos peus enlairats, essent així molt més intens. Com fer una coreografia En aeròbic es parla de coreografia quan s’uneixen i s’estructuren una sèrie de passos i moviments executats de manera harmònica. Una coreografia ha de ser creativa i divertida. Com es dissenya? Cal enllaçar de manera progressiva diversos moviments o passos bàsics en una mateixa FRASE MUSICAL (8 temps-beats musicals). Posteriorment aquestes frases musicals s’uneixen de quatre en quatre –enllaçant els passos bàsics- fins a formar el que s’anomena una SÈRIE MUSICAL (4 frases musicals).

2.ELS BALLS DE SALÓ Els balls de saló són una activitat física que cada dia té més adeptes de qualsevol edat. Recuperar balls antics com el vals i el foxtrot, aprendre a ballar els ritmes caribenys com la salsa, la samba i el mambo, i, perquè no, els ritmes dels anys seixanta com el rock-and-roll està de moda. Els balls de saló són una bona manera de millorar la coordinació, la capacitat rítmica i també les capacitats físiques bàsiques. VALS: No tots els historiadors coincideixen en el seu origen. Uns l’atribueixen a una dansa del segle XVIII anomenada ländler, que ballaven els pagesos d’Àustria i sud d’Alemanya, i d’altres l’atribueixen a una dansa italiana de fa més de quatre segles, anomenada volte. El seu esplendor es produeix en el segle XIX a Viena, ciutat que introduí el vals com a ball de societat per tot Europa. És un ball molt elegant que no permet cap moviment d’espatlles, malucs i braços. El cos ha d’estar rígid i estirat, amb els braços oberts. El se ritme bàsic és un compàs de tres temps.


CHA-CHA-CHA: Ball cubà derivat del Mambo. El seu nom prové del soroll que feien les dones caribenyes quan picaven a terra amb les seves sabatilles. Es va fer popular els anys 50. ROCK AND ROLL: Alhora música i ball que sorgiren a Amèrica del nord els anys 50. Rock and roll significa balancejar-se i fer voltes, la qual cosa ja ho diu tot. Cantants com Elvis Presley i Jerry Lee Lewis empraren aquest tipus de música com a protesta i així és com van crear un veritable estil de vida per a molts joves de tots els temps. 1.A continuació tens una taula resum del tema, l’has d’acabar d’omplir:

Què és l’expressió corporal?

Què persegueix?

Valors que hem d’aprendre:

Què és l’aeròbic?

Disseny coreografia?

HISTORIA Balls de Saló

Vals

Cha-cha-cha

Rock and roll


2.Què t’ha agradat més l’aeròbic o els balls de saló? 3.Explica i dibuixa els passos d’uns dels balls de saló treballats a classe? 4.Explica i dibuixa un pas d’aeròbic?


INS SUF BÉ NOT EXC


FITXA Nº6: ESPORTS D’OPOSICIÓ Els esports d’oposició són esports que competeixes INDIVIDUALMENT, sense companys, no ets un equips si no que jugués tu sol; a més contra un ADVERSARI, sempre tens un oponent que no saps què farà i que sempre depens d’ell per realitzar una bona jugada. No depens només de tu com els esports individuals si no que depens de l’adversari ja que et pot regalar el partit, pot posar-te nerviós,... els esports que hem fet a classe són el bàdminton i el tennis.

BÀDMINTON On es juga? Preferible jugar al bàdminton en un poliesportiu, gimnàs o sala coberta ja que si fa una miqueta de vent el volant ja no es controla. La pista és delimitada per unes línes que són diferents si juguem individuals o dobles. La pista és dividida en dues parts iguals per una xarxa subjecta per uns pals a 1,55m d’alçada.

Per jugar es necessita una raqueta que ha de ser molt lleugera i un volant que és l’objecte que colpegem amb la raqueta. Té unes plomes o una malla de nylon o plàstic fixades a una base de suro forrada de pell de color blanc. Quina es la seva tècnica? Habilitats que hem treballat a classe:

EL SERVEI: S’efectua en diagonal, només hi ha un servei i mai dues vegades seguides des del mateix costat. Per poder marcar punts cal estar-ne en possessió. El servei, el cap de la raqueta ha d’estar per sota de la mà i per sota el maluc; no es poden moure els peus i tenir una trajectòria ascendent.

LA POSICIÓ DE BASE: Ens permetrà estar preparats per executar qualsevol cop, així com per realitzar desplaçaments molt ràpids cap a qualsevol lloc del camp. Es tracta d’un joc molt actiu, que exigirà una


disposició per realitzar qualsevol gest. Hem de tenir en compte que la situació de base dins del camp és el centre del camp, més o menys a un metre de la línia de servei curt, i que després de cada cop hem d’intentar tornar-hi. Des d’aquesta posició els moviments seran més controlats i ens desplaçarem amb més facilitat.

ELS COPS BÀSICS: Tenim varis cops nosaltres només explicarem els més importants que són els de trajectòria horitzontal i llarga, que els piquem des de l’alçada de la cintura i són cops defensius que tenim el DRIVE (pel costat dret) i el REVÉS (pel costat esquerra). Després tenim els cops de trajectòria descendent, que van de dalt a biax, que serveixen per guanyar el punt, són d’atac que són les ESMAIXADES tant de dreta com de revés.

Regles i normes bàsiques Puntuació: Es juga el millor de tres sets en cas d’empat es disputa un tercer. Per poder sumar punts cal estar en possessió del servei. L’individual masculí i els dobles cada set es juga a 15 punts i l’individual femení a 11 punts. Faltes: Si el volant cau a fora el camp, si toca el terra o no passa la xarxa. Si el volant és colpejat dues vegades de manera consecutiva en el mateix camp. TENNIS On es juga? La pista és un rectangle dividida per una xarxa situada a una alçada de 0,914m en el centre de la mateixa. En un camp hi ha l’área de servei i la zona de joc d’individual i de dobles. A més de la pista és necessiten pilotes han de ser de color groc o blanc i raquetes de tennis. Com es juga?

Els jugadors se situen a banda i banda de la xarxa. El jugador que llença la pilota primer s’anomena servidor, i l’altre, restador.

El servidor té dos serveis si falla el primer en té un segon. Una pilota està en joc des del moment en què es fa el servei. Si no es canta falta es

manté en joc fins que es decideixi el punt. Un jugador perd el punt: si no retorna la pilota abans que toqui dues vegades a

terra o si torna la pilota però la tira a la xarxa o fóra dels límits de la pista. La puntuació? JOC: Quan un jugador guanya el seu primer punt, el resultat és de 15 per aquest

jugador; quan guanya el seu segon punt, el resultat és de 30 per a aquest jugador; quan guanya el seu tercer punt , el resultat és 40 per a aquest jugador, i quan guanya el seu quart punt, el resultat és joc per a aquest jugador, llevat dels casos especificats a continuació.

Quan tots dos jugadors haan guanyat tres punts, el resultat és iguals o 40 a 40, i el punt següent guanyat per un jugador s’anomena avantatge per a ell; si l’altre jugador el punt següent, el reslutat torna a ser iguals, i així fins que un dels jugadors guanya els dos punts que segueixen un resultat d’iguals, moment en què aquest jugador s’adjudica el joc. Sempre es menciona primer el resultat del que està servitn.


Possibles resultats: 15-0 15-15 30-15 30-30 40-30 40-40 Avantatge meva o Avantatge teva i joc. SET: El jugador que guanya primer sis joc guanya un set, però els ha de guanyar amb

un marge de dos jocs sobre el seu adversari. Si arriben a 5 a 5 s’ha d’arribar a set joc i si arriben a 6 jocs a 6 fan un joc de desempat quedant 7 jocs a 6. Resultats que hi poden ver:

6-0 6-1 6-2 6-3 6-4 7-5 7-6 Els partits són el millor de tres sets que vol dir que el jugador que guanyi dos sets a

guanyat el partit. Quina es la seva tècnica? Habilitats que hem treballat a classe:

EL SERVEI: S’efectua en diagonal, hi ha dos servei. És el començament del punt, s’ha de tirar la pilota enlaire i colpejar-la en el punt més alt i a d’entrar el quadrat de davant. Cada vegada té més importància tenir un gran servei.

LA DRETA: Cop més senzill, sempre ha de fer un bot. És el que primer

s’ensenya, s’ha d’agafar la raqueta com un martell i fer un moviment darrera a davant rectilini.

EL REVÉS: Ha de fer un bot la pilota. Costa una mica més que la dreta

però representa que és el mateix per l’altre costat, sempre hem de picar de costat, cama dreta a davant.

VOLEA DE DRETA I DE REVÉS: Impacte abans del bot al terra, colpejant al vol, s’ha de colpejar com més a prop de la xarxa possible. Moviments molt més curts ja que si no, no hi ha temps de colpejar la pilota.


1.A continuació tens una taula resum del tema, l’has d’acabar d’omplir: Esports

D’oposició

B On es juga?

A

D TÈCNICA Servei

M Posició de base

I Cops bàsics

N Regles i Normes

Puntuació

T O N

Faltes

T Com es juga? 1

E 2

N 3

N 4

I La puntuació JOC

S SET

2.T’ha agradat més el tennis o el bàdminton? Per què?


INS SUF BÉ NOT EXC

nuevo documento de microsoft word física dossier2n.pdfpretenem conèixer l’alumne, les capacitats...

Documents