NÚMERO 207. 20 MAIG DE 2004 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

El estudiants de la

Universitat de

València tindran al

seu abast un ventall

de sis mil assignatu-

res per al pròxim

curs. El Consell de

Govern va aprovar

dimarts passat

l’Oferta de Curs

Acadèmic (OCA),

així com l’Oferta de

Lliure Elecció per al

pròxim curs. Es tracta

de l’oferta acadèmica

més àmplia de tot el

sistema universitari

valencià. La

Universitat de

València imparteix 60

titulacions. Pàg. 5

Sis mil assignaturesper al curs pròxim

El poeta xiléGonzalo Rojas (Portde Lebu, 1917),Premi Cervantes2003, llegirà els seuspoemes i conversaràamb el públic hui

dijous, dia 20 demaig, a partir de les12 hores al Saló deGraus de la Facultatde Filologia (AulaEnric Valor). Rojasva ocupar diversoscàrrecs políticsdurant el governsocialista deSalvador Allende(1970-73).Pàg. 11

GonzaloRojas lligels seuspoemes

FOTO: MIGUEL LORENZO El València Club de

Futbol va jugar anit

la final de la Copa

de la UEFA davant

l’Olympique de

Marsella. La cita

fou a Gotemburg

(Suècia), fora de

l’hora de tancament

de NOU DISE.

Aquesta final i el

títol de Lliga han

convertit la tempo-

rada en la millor de

la història de l’e-

quip. La Universitat

de València ha

col·laborat amb els

seus èxits. La insti-

tució acadèmica té

signats diversos

convenis amb el

València per tal de

millorar el rendi-

ment dels jugadors.

El passat mes de

febrer, el rector,

Francisco Tomás,

va rebre el presi-

dent del València,

Jaume Ortí, per tal

de signar un dels

convenis entre

ambdues institu-

cions. Pàg. 12

2

DIT I FET

Cites

URSOS

20 MAIG 20042 NÚM. 207

C

CONCURS DE CARTELLS DE LES FESTES DE VINARÒSCARNESTOLTES 2005

Convoca: Ajuntament deVinaròs.Objecte: Selecció del millor car-tell per a les festes deCarnestoltes 2005 de Vinaròs.Els originals es podran realitzaramb qualsevol procediment,composició fotogràfica, sistemadigital, pintura, etc. S’haurand’entregar en un sobre tancatamb nom, adreça i telèfon.Sol·licitants: Els concursantsrealitzaran el seu treball amb lli-bertat de tema.Termini: 22 de setembre.Informació: www.carnavalvina-ros-coc.org

PREMI FERTIBERIA A LA MILLOR TESI DOCTORAL EN TEMES AGRÍCOLES

Convoca: Fertiberia.Objecte: Premi anual a la millortesi del curs acadèmic 02-03.Contingut relacionat directamentamb la fertilització, el sòl i laseua millora. També es valora-ran les tesis relacionades ambl’activitat agrícola en general.Sol·licitants: No hi ha limitació,encara que es demana lamàxima qualificació amb cumlaude.Dotació: 12.000 euros. Pot serla meitat si el premi és compar-tit.Termini: 15 de juny.Informació: www.fertiberia.com

VII MOSTRA D’ART PÚBLIC PER A JOVES CREADORS ART PÚBLIC/UNIVERSITATPÚBLICA

Convoca: Delegació d’Estudiantsa través del CADE.Objecte: Selecció de cinc projec-tes artístics de caràcter efímerper a ser exposats al Campusdels Tarongers, amb contingutsque interactuen amb l’espai uni-versitari. Selecció d’un sisé pro-jecte per a ser allotjat enInternet i amb intervenció a l’es-

pai públic virtual.Sol·licitants: Estudiants de laUniversitat de València.Dotació: 600 euros.Termini: Fins el 9 de juliol.Informació: www.uv.es/cade/

PREMI D’INVESTIGACIÓPERIODÍSTICA DE BIOÈTICA

Convoca: Fundació Víctor Grifolsi Lucas.Objecte: Premi d’investigacióperiodística sobre Bioètica2003-2004. Temes relacionatsamb els problemes de la bioè-tica des de qualsevol perspec-tiva.Sol·licitants: Obres difoses el2003 en català o castellà enqualsevol mitjà de comunicació.Dotació: 3.000 dòlars.Termini: 31 de maig.Informació: fundaciogrifols.org

VII PREMI DE PINTURA FUNDACIÓ MAINEL PER A MENORS DE 35 ANYS

Convoca: Fundació Mainel.Objecte: Premi de pintura detema, suport i materials lliures.Sol·licitants: Artistes nascuts apartir del 31 de desembre del1968.Dotació: Es concedirà un únicpremi de 2.400 euros i deu men-cions honorífiques. Exposició.Termini: Recepció d’obres deldilluns 7 al divendres 11 de junyal Col·legi Major Universitari deLa Alameda. C/Misser Mascó29.Informació: www.mainel.org.Telèfon: 96 392 41 76.

BEQUES DE RESIDÈNCIA AL COL·LEGI MAJOR SANT JOAN DE RIBERA. CURS 2004/2005

Convoca: Fundació CarolinaÁlvarez.Objecte: Beques de residència imanutenció per al curs 2004-2005 al Col·legi Major Sant Joande Ribera, adscrit a laUniversitat de València.Sol·licitants: Estudiants baronsde llicenciatura, enginyeria supe-

rior, arquitectura o magisteri dequalsevol de les universitats deValència.Dotació: Residència, manuten-ció, despeses acadèmiques i pera llibres.Duració: Curs 04-05.Termini: 20 de juliol.Informació:papediaz@alumni.uv.es

PRIMER PREMI D’INVESTIGACIÓ DEMETRIORIBES SOBRE LA HISTÒRIADEL TRANSPORT I LES OBRESPÚBLIQUES

Convoca: Càtedra DemetrioRibes.Objecte: Treball d’investigaciósobre la Història del Transport iel Territori.Sol·licitants: Qualsevol autorque presente un treball inèditd’investigació sobre els temesproposats.Dotació: 500 euros al mes siresideix fora de la Comunitat deMadrid.Termini: 20 de maig.Informació: www.fgv.es o 96 39649 96.

50 BEQUES D’ESTUDIS DE POSTGRAU ALS ESTATS UNITS

Convoca: Fundació “la Caixa”.Objecte: Beques per a estudisde postgrau en qualsevol disci-plina a universitats i centresd’ensenyament superior d’EUA.Sol·licitants: Titulats superiorsper una universitat espanyola(inclosos els títols de caràctersuperior equivalents als de lli-cenciat i amb una durada del plad’estudis no inferior a quatreanys), professors superiors demúsica i titulats estrangers queestiguen convalidats, així comestudiants del penúltim curs decarrera.Dotació: Viatges, matrícula i1.600 dòlars al mes, més 1.200dòlars per despesesd’instal·lació i assegurança.Termini: 30 de juny.Informació: estudios.lacaixa.esRef. 23-1-04.

NOUS ÀMBITS D’INTERVENCIÓ DE L’EDUCACIÓ AMBIENTAL

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Horari: Matí-vesprada.Durada: 30 hores (3 crè-dits de lliure elecció).Dates: Del 22 al 30 demaig.Nombre d’assistents:Màxim 35 alumnes,mínim 25.Preu: 75 euros per a lacomunitat universitària i102 euros per a la resta.No inclou desplaçament.Lloc: Sede del CEV. PlaçaTavernes de la Valldigna4.Informació:www.uv.es/dise/cursos/

UNA APROXIMACIÓ DESDE LA SISTÈMICA ALFENOMEN DE L’ORGANITZACIÓ

Organitza: Patronat Sud-Nord. Càtedra Unescod’Estudis sobre elDesenvolupament.Horari: Vesprada.Dates: A partir del 24 demaig.Preu: Gratuït, prèvia ins-cripció.Certificació acadèmica:Certificat d’aprofitamenti assistència, no convali-dable per crèdits de lliu-re opció.Lloc: Aula 3P19. Institutd’EconomiaInternacional. Facultat deCiències Econòmiques.Campus dels Tarongers.Informació: PatronatSud-Nord. Tel. 96 353 1076 o www.uv.es/psud-nord/

COMPRENENT ELS LÍMITS DE LA TECNOLOGIA

Organitza: Patronat Sud-Nord. Càtedra Unescod’Estudis sobre elDesenvolupament.Horari: 17 hores.Data d’inici: Dilluns 31de maig. Format deseminari.Preu: Gratuït.Lloc: Aula 3P19. Facultatde CiènciesEconòmiques.Informació: PatronatSud-Nord. Tel. 96 353 1076 owww.uv.es/psudnord/

LA LLIBERTAT DE LA PERSONA EN L’ÀMBIT SANITARI. EL DRET AL’AUTONOMIA DE LA PERSONA

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Durada: 10 hores.

Horari: Matí.Dates: Del 31 de maig al2 de juny.Preu: 23 euros per a lacomunitat universitària i32 euros per a la resta.Lloc: Departament deDret Civil. Aula 2P15.Informació:www.uv.es/dise/cursos/

LA GUITARRA I ELSSEUS PROTAGONISTES

Organitza: Patronatd’Activitats Musicals.Durada: 30 hores (3 crè-dits de lliure opció).Dates: Del 29 de maig al6 de juny.Nombre d’alumnes:Mínim 30, màxim 40.Preu: Estudiants de laUniversitat i Amics iAntics Alumnes: 60euros. Públic en general:72 euros.Informació:http://www.uv.es/cultu-ra/v/docs/actcursos

CRÈDITS PER ASSISTIRAL FÒRUM DEBARCELONA

Organitzen: Institut JoanLluís Vives i SocietatBarcelona 2004.Condicions: Assistènciaa qualsevol dels trenta-quatre diàlegs del FòrumUniversal de les Culturesinclosos en la Guia decursos d’estiu 2004.Els crèdits dependran deles hores de durada deldiàleg o diàlegs.Preu: Entre 25 i 35euros.Informació:http://www.vives.org

CURSOS DE TAI-XIPER A PRINCIPIANTS

Organitza: Radio City.Horari: Dilluns idimecres a les 20:30hores.Professor: Derek Davis.Lloc: Radio City.C/Santa Teresa 19.València.Més informació: 639 6750 01.

LA CLÍNICA INFANTIL EN PROBLEMES DE CONDUCTA QUOTIDIANA

Organitza: Facultat dePsicologia.Horari: De 8 a 15 hores.Dates: De l’1 al 12 dejuliol.Preu: 92 euros per a lacomunitat universitària i128 per a la resta.Lloc: Campus de BlascoIbáñez.Informació:www.uv.es/dise/cursos

EQUESB

REDACCIÓ

La Copa Amèrica de Vela supo-

sarà un total de 5.122 milions d’eu-

ros, si totes les inversions anun-

ciades s’emprenen, segons ha reve-

lat al Fòrum de l’Esport, organit-

zat pel Servei d’Educació Física i

Esports de la Universitat de

València, el catedràtic d’Economia

Aplicada d’aquesta universitat,

Aurelio Martínez, recentment

nomenat president de l’Institut de

Crèdit Oficial (ICO). La despesa

corrent estimada, segons l’estudi

realitzat per Martínez, pujarà a

1.560 milions d’euros, dels quals

317 gastaran els sindicats partici-

pants; 60 els organitzadors; el man-

teniment dels vaixells representarà

un cost de 249 milions d’euros; en

mitjans de comunicació es gasta-

ran 34,2 milions d’euros; i els 3

milions de visitants comportaran

un ingrés de 900 milions d’euros.

D’altra banda, en infrastructures

s’invertiran un total de 3.562

milions d’euros, cosa que superarà

els 2.850 milions d’euros invertits

al Fòrum de Barcelona, va re-

marcar Martínez. Els efectes d’a-

questes xifres implicarien la crea-

ció de 12.500 ocupacions a la

Comunitat Valenciana, cosa que

suposaria un increment del

9,413%. Els sectors més benefi-

ciats a la Comunitat Valenciana

seran l’hostaleria i la construcció.

Tot i això, més enllà de les xifres,

el catedràtic d’Economia va subrat-

llar que li “preocupa” la imatge que

done la ciutat: “Hi ha efectes in-

tangibles. Si es fa bé, la imatge

depurada tindrà uns resultats molt

positius per a València, ja que

col·locarà la ciutat al món, com va

ocórrer amb Barcelona a través dels

Jocs Olímpics del 92, però si es fa

malament, la Copa Amèrica serà

un cost”.

Juntament amb Martínez, en

aquesta primera jornada del Fòrum

de l’Esport va participar un dels

impulsors de l’arribada de la Copa

Amèrica a València, el president

del Club Nàutic de València,

Manuel Casanova, que va reme-

morar els inicis d’una competició

que es remunta al 1851, quan els

nord-americans van guanyar la

cotitzada copa a l’illa de Wright,

al sud de Gran Bretanya, als angle-

sos, els organitzadors que es van

sentir agreujats en perdre la desit-

jada copa que van crear tot co-

incidint amb la Gran Exhibició de

Londres. També va relatar la pri-

mera incursió espanyola en la que

va qualificar com la competició

esportiva més antiga de l’esport

modern, la Copa Amèrica. “El

1992, amb el suport de l’aleshores

president Joan Lerma, vam parti-

cipar en la Louis Vuitton en el seu

cinqué centenari. Vam fer un paper

discret, però ens vam adonar que

el camp de regates valencià era

millor que l’americà”. A partir d’a-

quella primera presa de contacte

es va anar gestant un projecte el

suport del qual sempre agraeix a

l’administració. Abans d’organit-

zar l’actual edició, Espanya hi ha

participat amb Rioja d’Espanya i

Bravo Espanya, encara que sense

massa èxit. “En les regates guanya

el vaixell més ràpid, no depén de

la tripulació”, va concloure. En la

primera jornada del Fòrum de

l’Esport dedicada a la Copa

Amèrica també van participar el

professor de la Facultat de

Medicina de la Universitat de

València, Manuel González, que

va presidir la Federació de Vela de

la Comunitat Valenciana durant

dotze anys i on actualment ocupa

el càrrec de comodor; Pep Portas,

periodista de Super Esport i cap de

premsa de la Federació Espanyola

de Vela en la Copa Amèrica; la cap

de l’Oficina de Turisme de l’Ajun-

tament de València, Maribel López;

el director del Servei d’Educació

Física i Esports, Antonio Iradi; i el

vicerector de Cultura de la

Universitat de València, Rafael Gil,

qui en el discurs inaugural va asse-

nyalar que “l’esport és el principal

element d’unió social”, per damunt

de la política i altres valors, i va

destacar la capacitat del mateix per

a “generar entusiasme”, “fomen-

tar l’esperit”, “dinamitzar l’eco-

nomia”, sent així “un clar exponent

de creació de riquesa”.

D’altra banda, l’alcaldessa de

València, Rita Barberà, va sol·lici-

tar al rector Fracisco Tomás que la

Universita participe en la Copa

Amèrica mitjançant projectes de

noves tecnologies.

El catedràtic Aurelio Martínez calcula que les despeses i inversions superaran els 5.100 milions d’eurosESPORTS

20 MAIG 20043 NÚM. 207

La Universitat de València

ha ampliat el nombre de

cursos i les dates per a

practicar la vela lleugera

durant aquest curs acadè-

mic. La demanda, regida

per l’actualitat davant la

Copa Amèrica, i l’atractiu

que representa aquest es-

port han fet que la

Universitat, que sempre ha

mantingut l’oferta de vela,

òmpliga les costes valen-

cianes d’esportistes amb

xicotets vaixells. Les desti-

nacions per a practicar la

vela lleugera són les que

tradicionalment ha utilitzat

la institució per a formar

els navegants, la Pobla de

Farnals, Gandia i Calp. El

programa i l’oferta aparei-

xen en els cursos de lliure

opció del Servei

d’Educació Física i

Esports, i el termini per als

interessats continua obert.

Els cursos, a més d’impar-

tir-se durant el període es-

colar, continuen en juliol i

agost. La durada sol estar

al voltant d’una setmana i

els preus són de 90,25 eu-

ros per als membres de la

comunitat universitària i

120,25 per al públic en ge-

neral. A més, són convali-

dables per 3 crèdits de lliu-

re opció.

La Universitat també ofe-

reix cursos de vela llatina

des de fa sis anys.

Aquesta trajectòria destaca

que encara que la con-

cessió de la Copa Amèrica

per a València ha suscitat

l’interés del públic per la

vela, aquest esport sempre

ha tingut per a la

Universitat una importàn-

cia capital. “Ja l’any 1930

un grup d’estudiants i pro-

fessors van sufragar un vai-

xell al Club Nàutic de

València per a practicar ve-

la i van crear una secció

universitària”, recorda

Vicente Ortiz, coordinador

de cursos curriculars al

Servei d’Educació Física i

Esports de la Universitat. A

més, la institució, amb mo-

tiu de la celebració del seu

cinqué centenari, l’any

1999, va organitzar la que

fins ara és l’única competi-

ció universitària de vela

espanyola, i que ha complit

enguany el seu primer lus-

tre. El V Trofeu Universitat

de Vela, organitzat per la

Universitat i el Club Nàutic

de Calp l’últim cap de set-

mana de setembre, és la

regata que ve a substituir

l’encara inexistent

Campionat d’Espanya

Universitari de Vela.

Un esport amb tradició

Un guàrdia deseguretat amb eltrofeu de la Copa

Amèricaa la Ciutat de les

Arts i lesCiències en

novembre de2003.

FOTO: M. LORENZO

Rita Barberà hademanat al rector

Francisco Tomás lacol·laboració de la

Universitat

La Copa Amèrica a la UniversitatLa Copa Amèrica a la Universitat

El Club Nàutic de València,en una foto recent.

FOTO: M. LORENZO

4

L’antic BEA-Filologia,Periodisme i ComunicacióAudiovisual anuncia la seuabaixa voluntària de l’organitza-ció Bloc d’EstudiantsAgermanats (BEA). La totalitatdels membres del BEA de laFacultat de Filologia han createl Bloc d’EstudiantsProgressistes amb implantacióa la Facultat de Filologia, tot ique no renuncien a la seuaextensió a altres facultats. Elsmembres d’aquesta nova asso-ciació, que compten amb unagran experiència en el treballde representació d’estudiants ala Universitat de València (desde la Junta de Facultat alConsell de Govern de laUniversitat, a més de ser elgrup majoritari a l’AdR deFilologia, Periodisme iComunicació Audiovisual,actualment amb 4 de 6 claus-trals i 9 de 15 juntals de facul-tat), s’han marcat com a objec-tius millorar la Facultat deFilologia i fer-la més còmoda iútil als estudiants, així com ladefensa de la docència envalencià, la potenciació del’ensenyament públic com aúnica garantia de qualitat edu-cativa, i de continuar treballantper una universitat oberta, eco-logista, integrada en el seuentorn i participativa.

El nou BEP creu en unaUniversitat renovada, on els estu-diants siguen realment escoltats ino siguen utilitzats com a grupde pressió per part de partits polí-tics o interessos particulars. Calfomentar una major participacióde l’estudiantat en la presa dedecisions, introduir-nos realmenten les noves tecnologies i lluitarperquè la reforma del Plad’Estudis Europeus no supose ladesaparició de titulacions nonecessàriament rendibles, però símolt importants per al desenvo-lupament del nostre poble. Callluitar per la dignitat de FilologiaCatalana, maltractada per laignorància provinciana del PP, idefensar al màxim l’interés detotes les filologies, així com laseua pervivència. ComunicacióAudiovisual i Periodisme, en unpla diferent, també necessitenuna dignificació: millora delsespais docents, més material–tant de text com audiovisual–,més pràctiques, una ràdio i unatelevisió on poder tenir una pri-mera presa de contacte amb laseua professió. El BEP no creuen la mercantilització de laUniversitat: no podem construiruna Universitat sotmesa als inte-ressos de l’empresa privada. Caltambé potenciar l’ús de la llen-gua pròpia d’aquest País en totesles activitats i publicacions de laUniversitat de València, fentesment, molt especialment, a laprecària situació en què es trobal’oferta de grups en valencià(cada vegada més escasos) i elcreixent índex d’incomplimentsde la docència en valencià,davant d’un Rectorat que restaincomprensiblement inactiudavant d’un problema que ame-naça el futur cultural del nostrepaís. Cal ser valent en la progres-siva però urgent incorporació de

Opinió

BÚSTIA OBERTA L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

207Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Consell de Redacció: RemeiCastelló, Olga Dénia, AlfonsCervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: TomásGorría.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: AgustíPeiró.Administració i Serveis: Nel·laLeal, Vicent Martínez i MònicaGarcía.Publicitat: Publipress. Tel. 96 39184 00.

Redacció: Gabinet de Premsa(Avinguda Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13.Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es.Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise.Impremta: Indugraf S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Antoni Tordera,Pilar Sanz, Josep Maria JordanGalduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

20 MAIG 20044 NÚM. 207

Naix el Blocd’EstudiantsProgressistes(BEP) del jadesaparegutBEA-Filologia

les noves tecnologies en l’educa-ció, superant l’endarreriment quetenim respecte a la mitjana euro-pea. Necessitem una Universitatcompromesa amb el seu entorn,tant a nivell cultural commediambiental, potenciant elreciclatge en totes les seuespublicacions i materials, incorpo-rant clàusules d’estalvi d’energiai reutilització en totes les seuescontractacions externes, amb lacreació d’un Llibre de ConductaEcològica d’observació obligada,entre altres iniciatives. És urgentl’equilibri en la promoció de totesles manifestacions culturals quela Universitat promou: com aestudiants d’una facultat ambtitulacions del món literari i de laimatge, considerem totalment er-rònia la política seguida per laUniversitat en temes com ara lapromoció del teatre universitari oel cinema. En definitiva, el BEP proposauna Universitat moderna, partici-pativa, integradora, valenciana iprogressista.

Josep Vicent Valero i

Clara Guaita.

Membres de la Permanent del

BEP

Fes-nos arribar la teua opinió.

premsa@uv.eDes del Bloc d’EstudiantsAgermanats lamentem pro-fundament la situació límit ala qual s’ha arribat en aquestsdies amb el col·lectiu de Filo-logia de la nostra associacióque ha finalitzat amb la seuabaixa voluntària i posteriorconstitució com a grup ambla denominació de BEP.Considerem erronis elsmotius que se’ns han donatper part d’aquest col·lectiuper tal de justificar tal fet, iens posem a la seua dis-posició si ells així ho desit-gen per tractar, amb temps isinceritat, d’aclarir tots elsmalentesos que han produïtaquesta situació. Aixímateix, i malgrat que tro-bem que les diferènciesentre totes dues associacionsara per ara són insalvables,deixem les portes obertesper tal que aquells qui aixího desitgen tornen a títol

individual a aquesta grancasa de tots que és el BEA.Malgrat açò, amb una sensa-ció de tristesa i d’oportuni-tat perduda i molt al nostrepesar, per motius lògics hemdecidit:–Fer públic aquest comuni-cat per tal que no es consi-dere com a representantvàlid del BEA cap membreelegit al Claustre, junta oqualsevol òrgan de repre-sentació pel BEA-Filologia(ara BEP) en les últimeseleccions de representantsd’estudiants.–Considerar des del Blocd’Estudiants Agermanats elBEP un grup diferent en totsels aspectes i, per tant, rea-litzar de forma diferenciadatotes les nostres activitats.

Josep Vicent Pastor.Coordinador general, en

nom del BEA

Comunicat del BEA respecte a labaixa del col·lectiu de Filologia iconstitució del BEP

REDACCIÓ

Es tracta de l’oferta acadèmica

més àmplia de tot el sistema uni-

versitari valencià. La Universitat

de València imparteix 60 titula-

cions a uns nou mil grups d’es-

tudiants. També va ser aprovat

en el Consell de Govern una

àmplia oferta d’estudis de post-

grau en totes les àrees del conei-

xement. Del total de 237 cursos

de postgrau (màsters i diplomes)

ofertats per la Universitat de

València, 69 són de nova crea-

ció i molts d’ells versen sobre

matèries de molta actualitat com

ara la gestió d’arts escèniques,

la gestió turística, o la interven-

ció psicosocial en contextos mul-

ticulturals.

En la conferència de premsa

posterior a la reunió del Consell

de Govern, el rector, Francisco

Tomás, va recordar que la

Universitat de València espera

des de fa set anys que la

Generalitat Valenciana autoritze

la implantació de dotze noves

titulacions. El rector va recordar

també que està pendent d’apro-

vació pel Govern valencià un

nou pla de finançament per a les

universitats valencianes.

D’altra banda, el Consell de

Govern va manifestar el seu

recolzament al filòsof francés

Edgard Morin davant el juí al

qual serà sotmés per la demanda

interposada per l’Associació

França-Israel, arran de l’article

publicat en Le Monde el passat

22 de març, amb el títol

Palestina-Israel, le cancer.

Edgar Morin va ser investit

doctor honoris causa per la

Universitat de València el pas-

sat 12 de març i sobre això el

Consell de Govern va recordar

que els seus mèrits i la seua tra-

jectòria vital i acadèmica donen

fe de les seues conviccions i de

la seua conducta absolutament

contrària al terrorisme i al

racisme, de les quals va deixar

testimoni en la seua lliçó magis-

tral pronunciada el passat 12 de

març, després del brutal atemp-

tat de Madrid.

El Consell de Govern va deci-

dir l’atorgament dels premis

extraordinaris de llicenciatura de

Medicina, Odontologia, Psicope-

dagogia i Ciències de l’Activitat

Física i l’Esport. També va apro-

var l’atorgament dels premis

extraordinaris de doctorat.

Trenta investigadors estran-

gers treballaran el pròxim curs a

la Universitat de València,

segons va aprovar el Consell.

D’aquesta relació deu es corres-

ponen a investigadors de països

en vies de desenvolupament, que

la Universitat de València

finança amb càrrec al programa

0,7.

El Consell de Govern va auto-

ritzar la signatura d’un conveni

de col·laboració amb la

Universitat de Santa Caterina

(Brasil) i amb la Universitat del

Turabo (Suagm, Puerto Rico).

També va aprovar la partida

pressupostària a centres, depar-

taments i instituts, així com la

partida pressupostària per a labo-

ratoris docents, on en ambdós

casos se segueixen els criteris

generals de l’any passat.

20 MAIG 20045 NÚM. 207

Aprovades les ofertes de curs acadèmic i de lliure eleccióCONSELL DE GOVERN BREUS

REDACCIÓ

La Facultat de Psicologia clau-

surarà el pròxim dilluns dia 24

la commemoració del seu trenta

aniversari. L’acte de clausura de

les activitats acadèmiques com-

memoratives del trenta aniver-

sari dels Estudis de Psicologia

a la Universitat se celebrarà a

les 12 hores al soterrani 2 de la

Facultat de Psicologia.

El professor Heliodoro

Carpintero impartirà la con-

ferència Presència de les

Escoles Psicològiques en la psi-

cologia espanyola del segle XX.

Carpintero va ser el primer degà

de la Facultat de Psicologia i és

doctor honoris causa per la

Universitat de València.

Psicologiaclausura el seuXXX aniversari

La Universitatoferta sis milassignatures peral pròxim curs

FOTO: MIGUEL LORENZO

El estudiants de la Universitat de València tin-dran al seu abast un ventall de sis mil assigna-tures per al pròxim curs. El Consell de Governde la Universitat de València va aprovardimarts passat l’Oferta de Curs Acadèmic(OCA), així com l’Oferta de Lliure Elecció per alpròxim curs.

Nova EscolaTècnicaSuperiord’Enginyeria

REDACCIÓ

La Universitat presenta demà

divendres 21 (19:30 hores), al Jardí

Botànic, la seua nova Escola

Tècnica Superior d’Enginyeria, en

un acte que comptarà amb la par-

ticipació del conseller d’Univer-

sitats i Investigació de la

Generalitat de Catalunya, Carles

Solà, i del conseller d’Educació de

la Generalitat Valenciana, Esteban

González Pons. La nova Escola

Tècnica Superior d’Enginyeria

agrupa les cinc titulacions tec-

nològiques que imparteix la

Universitat de València i va ser cre-

ada el passat mes de setembre per

un decret del Consell de la

Generalitat Valenciana.

Carles Solà pronunciarà una

conferència amb el títol de Ciència

i Enginyeria a la Universitat.

REMEI CASTELLÓ

–Quina relació pot haver-hientre un llicenciat en Dret i untècnic informàtic?

–En realitat dues. La in-formàtica, com altres aspectesde la vida social i professional,està subjecta al dret, a compliruna sèrie de principis norma-tius. L’advocat orienta o asses-sora en l’aplicació i el compli-ment de les normes. D’altrabanda, com diu l’autor nord-americà Lawrence Lessig, elsinformàtics materialment fandret. Per exemple, quan en unentorn web decideixen prohibirl’accés a certs dominis generenuna regla que no és jurídicaperò funciona igual. Quan uninformàtic programa dissenyanormes de funcionament.

–Quina és la teua tascaprincipal a la Universitat?

–Assessorar la Universitat enl’aplicació del dret de les tecno-logies de la informació.Essencialment en matèria deprotecció de dades. Això es tra-dueix en fer el seguiment o larecerca de les bases de dadesque puguen haver-hi, prepararla publicació de les seues ca-racterístiques al butlletí oficial,fer informes sobre problemesrelacionats amb la informaciópersonal, fer tasques d’imple-mentació de la seguretat, res-pondre a consultes dels centressobre com es pot usar o no lainformació. També en assesso-rar en l’elaboració de normespròpies, n’hem fet algunes.

–Com se t’ocorre presentar-te al Premi?

–És allò del moment i l’opor-tunitat. La convocatòria s’adap-tava a les condicions de lameua tesi. Com que es donaven

les circumstàncies i creia que elmeu tema era míniment interes-sant, vaig decidir presentar-me.Quan faig alguna activitat for-mativa m’adone que la gent témolta curiositat per la societatde la informació, però ben béno sap quins són els seus drets.I les conseqüències del premieren una bona oportunitat per afer eixe tipus de divulgació.

Sóc un fanàtic de la divulgaciócientífica.

–En què consisteix el treballpremiat Vida privada a la so-cietat de la Informació?

–És una descripció des d’unpunt de vista pràctic respectede com es tracta la informacióen la societat del coneixement,i quines conseqüències jurídi-ques té això, com està protegito desprotegit. Diguem-ne quela gent no és molt conscientque en la societat de la infor-mació el valor fonamental, lamoneda de canvi, ja no són es-trictament els diners, és la in-formació personal, això és elque té valor econòmic.

–És possible la vida privadadavant de tants avanços in-formàtics?

–Sí. La informàtica única-ment genera un context nou. Elproblema és que ara es donenles condicions tècniques per aun tractament massiu de la in-formació. I a més, global.Abans la gent que tenia infor-mació sobre tu era gent distintaen contextos diversos, hui tupots tractar eixa informació demanera conjunta en xarxa i desde molts punts de vista. Potsanar a un buscador, posar elmeu nom i traure molta infor-mació sobre mi. Es donen lescondicions tecnològiques per aobtindre molta informació per-sonal

–I privada?

–El concepte de vida privadacanvia. Abans la vida privadala podies acotar. Hui hi ha in-formació que és purament per-sonal que adequadament tracta-da et dóna informació privada.Per exemple, l’adreça electròni-ca d’un treballador o d’unalumne de la Universitat et diuqui eres i on treballes o estu-dies. Si li dic a un buscadorelectrònic que busque els con-textos on apareix l’adreça ja etdiu molt més que només l’a-dreça de correu electrònic. Elque canvia és que amb les pos-sibilitats de tractar informació,aparentment irrellevant, es des-velen aspectes privats. El queha d’haver-hi són regles per talde garantir eixa vida privada. Ihem de conscienciar els usuarisperquè se n’adonen i busquenmecanismes per a preservar laseua vida privada.

–Com veus el futur enaquest camp?

–Passa per tres aspectes fona-mentals. El primer, que es pu-guen garantir condicions d’ano-nimat en Internet com passa enel món físic, que no siga obli-gatori donar el nom cada vega-da, igual que quan vas a com-prar el periòdic no ho fas, tin-dre un anonimat controlat. Ensegon lloc, que els estats siguencapaços d’arribar a regles com-partides en matèria de tracta-ment de la informació, segure-tat i protecció de dades arreu

del món, en aquests momentsnomés passa això a la UnióEuropea. I en tercer lloc,després de l’11S als EUA ixuna regulació USA Patriot Actque legitima la interceptació deles comunicacions i el tracta-ment de la informació personalprocedent d’Internet quasi sen-se limitacions. Vivim en uncontext en què estem posant laseguretat per damunt de tot.Amb tot el que això implica enla reducció de les llibertats. Iaixò caldrà superar-ho.

–Com es pot garantir la se-guretat de les dades que teniminformatitzades?

–Hi ha una regulació especí-fica sobre el tema que s’anome-na Reglament de Mesures deSeguretat que apliquem, i d’al-tra banda, el mateix dissenydels protocols informàtics quetendeix a fer eixa protecció.Les nostres dades, per exemple,no funcionen lliurement, hi hauna gran protecció.

“Cal adoptar mesuresde seguretat en Internet”

20 MAIG 20046 NÚM. 207

Ricard Martínez Martínez, tècnic de control de bases de dades a la Universitat ENTREVISTA

Ricard Martínez Martínez(Carcaixent, 1969). Doctor en

Dret per la Universitat deValència, ha rebut el Premi de

Comunicació Científica JoanLluís Vives 2003. En breu publi-

carà la seua tesi i és autor del’obra Tecnologia dde lla

Informació. PPolicia ii CConstitució.Apassionat de la informàtica i

de les llibertats, vetla perquè laprivacitat no siga vulnerada

davant l’avanç de les tecnolo-gies de la informació, i dóna

alguns consells, que permetranals usuaris informàtics salva-guardar les dades personals.Martínez forma part d’un nou

perfil de professionals del dretespecialistes en diversos

àmbits de la tecnologia de lainformació.

FOTO: MIGUEL LORENZO

Segons Martínez, quanes navega per Internetun ho fa de maneraanònima, les màquinessols saben que unnúmero IP es connectaa un altre. Ara bé, el fetque un marque unenllaç o un altre, o unbàner o un altre, dónaun perfil i eixe perfil valdiners. A partir de lespreferències detectadeses pot adoptar unadecisió estratègica. Enel cas en què la nave-gació ja no és anònimasinó que s’està dinsd’un context –perexemple identifica coma treballador d’unagran empresa...–, elvalor de la informacióes multiplica.

Ricard Martínez apun-ta que en la informàti-ca, igual que en la prò-pia vida, cal adoptarmesures de seguretat.En els usuaris normalsla prevenció mínima ésinstal·lar un tallafocs,un firewalls. Hi ha anti-virus que ja el porten.Hi ha firewalls inclúsgratuïts. En aquellesaplicacions en què espuga posar contrasen-ya cal posar-la. Ques’actualitze regular-ment el sistema opera-tiu. “De vegades l’en-trada de virus és per lamanca d’una culturade seguretat”, apunta.D’altra banda, com-prar a través d’Internetés segur amb duescondicions: utilitzarempreses de con-fiança, i a ser possibleque disposen de certi-ficats d’autentificació isempre que oferisquenun entorn segur per ala compra. Hi ha ten-des de confiança,tenen un renom, sónun bon referent. Lescompanyies àeries hosolen ser. “Tambéquan va a fer-se lacompra apareix unhttps i es tanca uncadenat de la pàgina.És la garantia que aixòestà protegit. Les tran-saccions seran cadacolp més segures amesura que es popula-ritze l’ús de la signatu-ra electrònica”, desta-ca.

El valor de la informació

Mesures deseguretat

REDACCIÓ

La degradació del panorama

televisiu els darrers anys ha

animat un grup de professio-

nals valencians (periodistes,

càmeres, tècnics...) a somniar

en un projecte de televisió plu-

ral, de qualitat i en valencià.

La iniciativa es presenta en so-

cietat el proper dimecres, dia

26 de maig, al Mercat de

Colom de la ciutat de València.

L’acte començarà a les 20 ho-

res. Però, abans, els promotors

de la idea han decidit presentar

el projecte de forma individual

als principals representants de

la societat civil. Hui dijous, dia

20, el rector de la Universitat

de València, Francisco Tomás,

rebrà la visita dels inspiradors

de la iniciativa.

La previsió inicial és co-

mençar les emissions el proper

Nadal.

Segons els documents fun-

dacionals, InfoTV serà un ca-

nal ben allunyat de la progra-

mació “trivial i de consum

massiu tan abundant en

aquests temps”. Naix amb la

idea de ser un mitjà de referèn-

cia quant a la informació, el

debat, l’opinió i la producció

audiovisual. I amb una decidi-

da vocació majoritària de fu-

tur. Tota la informació es pot

obtindre en la pàgina

http://www.infotelevisio.com.

En InfoTV hi haurà progra-

mes d’entreteniment, ficció,

infantils i transmissions cultu-

rals i esportives, però hi pri-

marà la informació.

Entre els principis fundacio-

nals destaca el respecte a la ve-

ritat, l’ètica i la separació entre

opinió i informació; la defensa

de valors laics, democràtics i

socials; la denúncia del racis-

me, la xenofòbia i altres for-

mes d’exclusió; i, en general,

el respecte a la dignitat huma-

na i la protecció del dèbil im-

pregnaran tota la programació.

InfoTV participarà en el

concurs que convocarà la

Generalitat per adjudicar ca-

nals digitals en les catorze àre-

es en què s’ha dividit el territo-

ri. A més, emetrà inicialment

per canals analògics a Vinaròs,

Castelló, València, la Ribera,

la Safor, la Marina, Alacant i

el Vinalopó. Després l’emissió

arribarà també a les comarques

interiors.

L’empresa tindrà una planti-

lla de setanta persones per a

elaborar una programació en

directe de set hores, de 18:30 a

1:30. La graella es prolongarà

en els dos sentits amb trans-

missions en directe o en dife-

rit, redifusions i producció

aliena. Es firmaran convenis

de col·laboració amb altres ca-

nals i el sector audiovisual va-

lencià. En una segona fase,

InfoTV produirà programes

propis per a les franges de

matí, migdia i vesprada.

Acords amb les universitats

permetran incorporar estu-

diants de periodisme i comuni-

cació audiovisual per a com-

pletar els seus estudis i faran

possible l’emissió d’espais ela-

borats en els horaris lectius.

El repte de fer una televisióde qualitat i en valencià

20 MAIG 20047 NÚM. 207

Professionals independents promouen una nova televisióCOMUNICACIÓ

Professionals valencians independentsvolen demostrar que no és incompati-ble la qualitat i la televisió. InfoTV ésla marca d’un projecte que es presen-ta la setmana que ve en societat. Elrector rep hui dijous els promotors dela iniciativa.

A partir de la presentació

oficial, Infovalència

Televisió SA posarà en

marxa una ampliació del

seu capital. El ritme de la

subscripció determinarà el

calendari del projecte. Els

promotors intentaran ar-

ribar a cobrir els quatre

milions d’euros. L’oferta

s’adreça a qualsevol ciu-

tadà, però en especial a

professionals del sector,

empresaris, món universi-

tari, de la cultura, de la

política i dels àmbits so-

cials. InfoTV dedicarà bona

part del capital social a la

inversió inicial necessària

per a l’envergadura del

projecte, fet per a competir

amb els grans canals esta-

tals i autonòmics. InfoTV

pretén arribar en les pri-

meres setmanes a 80.000

espectadors diaris, un 5%

de l’audiència, amb una

despesa anual de 2,5 mi-

lions d’euros. Els ingressos

s’obtindran de la venda de

productes i de la publici-

tat, tant comercial com la

provinent de governs lo-

cals, provincials, autonò-

mics i de l’estatal. InfoTV,

a més, sol·licitarà les sub-

vencions a què tindrà dret

a la Generalitat, els ajunta-

ments, el Govern d’Espa-

nya i la Unió Europea.

80.000 espectadors d’inici

FOTO:

M.

LOR

EN

ZO

8

AM-TAMCITES

De tot8 NÚM. 207

T

20 MAIG 2004

Classes de Portugués. Professoratitulada i nadiua. Sonia. Telèfons:626 76 13 91/96 137 06 29.

Classes d’Hebreu. Professora titu-lada s’ofereix per a impartir classesd’hebreu bíblic i modern de qualse-vol nivell. Telèfon: 635 69 49 00.

Nativa russa dóna classes particu-lars de Rus a tots els nivells. Elsinteressats podeu telefonar al 96385 48 14 (Irina).

Classes de Grec Modern. Llicenciatnadiu. Tots els nivells. Material dediverses universitats gregues.Telefoneu al 679 55 74 56.

Necessites Valencià? Rep les horesque et falten per acabar-lo de domi-nar per només 7 euros l’hora.Servei a domicili. Tel. 96 397 59 56(Toni).

Castellà per a estrangers. Llicenciaten Filologia Hispànica imparteixclasses privades per a millorar elcastellà. Preu: 6 euros hora. Tel.646 62 33 97.

Es busca professor d’Italià. Sóc estu-diant de Relacions Laborals i vullrebre classes d’italià. El meu telèfonés 620 42 12 09 (Raül).

Classes de Francés. Llicenciadanativa amb experiència docent uni-versitària. Tots els nivells. Tel. 65159 67 21.

Classes d’Esperanto. Classes gratuï-tes d’aquest idioma internacional.Dimarts, de 17 a 18 hores. Tel. 96366 09 82.

Curs Intensiu d’Esperanto. Gratuït.Del 24 de maig al 23 de juny.Dilluns i dimecres de 19 a 21 hores.Lloc: Av/Peris i Valero 96, 5ª. Tel.96 340 13 69 o augustocas-quero@hotmailcom

Intercanvi d’idioma espanyol/italià.Es busca italià o italiana per a ferintercanvi d’idioma i treballar. Tel.96 392 55 46, pregunteu perÁngela.

Oferta de treball per a metges. ParcAquàtic de Roses (Girona) buscametge per a la temporada d’estiu.Dirigit a estudiants que busquenuna oportunitat. S’ofereix contracte+ seguretat social + allotjament +menjar + 1.800 euros nets men-suals. Envieu el currículum + foto a:Parc Aquàtic Roses SA. Ctra. deCadaqués km 0,78. Roses, 17480(Girona). Tel. 972 25 43 44. Fax:972 25 43 25. C-e: pere.gonza-lez@aquabrava.com. Web:www.aquabrava.com. Contacte:Pere González.

Borsa de treball oberta. L’empresaTerra Natura té oberta una borsa detreball per a cobrir 350 llocs en elnou parc de Benidorm. Envieu elscurrículums awww.terranatura.com.

Cuidar xiquets. Xica jove s’ofereix pera cuidar xiquets pel matí o la ves-prada. Telèfon: 96 326 91 02.Pregunteu per Maru.

Venc col·lecció de pòsters diversos irevistes FFotogramas. Crideu per lesvesprades. Tel. 617 50 03 94.

Es passen a ordinador treballs enqualsevol idioma. Telefoneu al 65221 74 28 o envieu un c-e a: trabajo-suv@hotmail.com.

Es passen a ordinador treballs encastellà o en valencià. Demaneu perRuth als telèfons 696 34 36 52 o 96332 60 87.

Venc màquina d’escriure portàtil,marca Adler. Crideu només per lavesprada, de 16 a 19 hores. Tel.617 50 03 94.

Estudianta de Biologia s’ofereix pera cuidar xiquets els caps de set-mana. Amb experiència. Títol deMonitora de Centre de Vacances ibecària en La Nau dels Xiquets. Tel.657 53 79 37.

Dues psicòlogues estudiantes dedoctorat cuiden xiquets. Tambéajuda en les tasques del col·legi.Telèfons: 626 70 34 31 (LuzVictoria Arengo) i 652 69 82 80(Rose Mary Castro).

S’ofereix treball com a hostessa pera fires, congressos i promocions.Interessades podeu enviar el cur-rículum o acostar-vos a Balance.C/Baró de Càrcer 21-2. Tel. 96 35111 67.

Projecte Xaloc. Necessitem volunta-ris per a treballar amb xiquets ixiquetes del barri de Russafa ambproblemes socials i escolars.Realitzem activitats de repàs esco-lar, jocs, tallers i eixides, dilluns,dimecres i divendres per les vespra-des. Estem a Pere III el Gran 20,baix. Tels. 96 373 04 40 i 636 3841 44 (Juan) i 654 84 85 24(Piedad).

Voluntariat social a Cáritas. ElProjecte Siroco treballa en la inter-venció amb menors i adolescentsen situació o risc d’inadaptaciósocial del barri de Benicalap. Es fanactivitats de recolzament escolar,tallers, jocs, eixides. Ens reunim lesvesprades de dilluns, dimecres idivendres. Interessats telefoneu al610 82 20 91 o al 679 70 45 78(Jose).

Es necessiten voluntaris per a unprograma de dinamització a cen-tres escolars de València. Treballd’integració social amb immi-grants, joves d’ètnia gitana, etc.Més informació al 96 395 09 31 ovalenciastch@terra.es

Es lloga pis. Zona Tarongers-Malva-rosa. A dos minuts de la platja. Treshabitacions individuals i una doble.C/Gran Canària 50, pta. 60. Preu:500 euros. Telèfon: 96 371 64 88(Amèlia).

Es lloga pis. Zona Blasco Ibáñez. Totequipat i amb calefacció central.Quatre habitacions individuals.C/Poeta Duran i Tortajada 21, pta. 3.Preu: 600 euros. Telèfon: 658 79 6824 (Pedro).

Es lloga pis. Zona avinguda deFrança-Manuel Candela. Ben equipat.Despeses d’escala incloses. Treshabitacions individuals i una doble.C/Pare Tomàs Montañana 2, pta. 12.Preu: 450 euros. Tel. 96 352 65 14.

Es lloga habitació. Zona Facultats. Apartir de juliol. C/Arts Gràfiques 58,pta. 12. Dues habitacions indivi-duals. Preu: 132 euros. Telèfon: 67717 68 77 (Begoña).

Es lloga habitació. Zona BlascoIbáñez. Una habitació doble.C/Caravaca 11, pta. 14. Preu: 210euros. Telèfon: 96 325 61 86(Amparo).

Es lloga habitació. Zona BlascoIbáñez. C/Polo y Peirolón 46, 19.Preu: 90 euros. Telèfon: 626 09 6813 (Encarna).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

Amb motiu de la presenta-ció dels CuadernosTécnicos La Mundia

d’UNIMA (UnióInternacional de TitellairesAssociats) el dia 22, dis-sabte, a les 20 hores espresentarà a la SalaMatilde Salvador de laUniversitat de Valèncial’espectacle Cuentospequeños, de mim i teatrede figures de la companyiaTeatre d’Hugo&Inés. Hugoi Inés són uns manipula-dors que màgicamenttransformen el simple ensublim. El seu art és unabarreja de mim i manipu-lació en el qual, amb l’a-juda d’un nas fals i unacamisa, transformen unapart del cos –un peu, ungenoll, una mà– en un per-sonatge amb una persona-litat única. Cuentospequeños és un espectaclesorprenent en què l’inne-gable virtuosisme d’undomini corporal proper al’increïble és sempre uninstrument precís, senseexcessos, per a donar vidaa éssers animats que con-

voquen al riure, l’emoció ifins i tot la reflexió pro-funda.Després de l’escenificacióse celebrarà la presentaciódels Cuadernos Técnicos LaMundia, amb la presènciade Juan Vicente MartínezLuciano, director generalde Teatres de laGeneralitat, Hugo Suárez,

de la companyiaHugo&Inés, i AlbertoCebreriro, secretari gene-ral d’UNIMA a laComunitat Valenciana. Lesentrades per assistir al’espectacle tenen un preude 5 euros i es podenadquirir a la taquilla delTeatre Rialto o a través deServientrada.

Hui dijous, 20 de maig, ales 12:30 hores i al Salód’Actes de la Facultat deCiències Socials (primeraplanta, sala 109),Eduardo P. Jiménez, pro-fessor de Drets Humans iGaranties Constitucionalsa la Universitat Nacionalde Mar del Plata(Argentina), pronunciaràla conferència Regímenesmilitares en Argentina: las

causas de su surgimiento y

la respuesta de la

Constitución.Posteriorment, a les17:30 hores, el professorJiménez mantindrà unatrobada informal reser-vada a docents, becaris idoctorands. Aquesta re-unió tindrà lloc a la Salade Professors delDepartament de DretConstitucional i CiènciaPolítica (planta primera,sala 22). Edudardo P.Jiménez és un dels mésrellevants constitucionalis-tes argentins del moment.

Mim i teatre de figures a la Sala Matilde Salvador

Amb el títol La geometriaen el llindar del segle XXI,l’insigne matemàticThomas Banchoff va ini-ciar el passat dilluns uncurs de 30 hores alCampus de Burjassot dela Universitat deValència. El curs estàconstituït per dotze con-ferències amb el corres-ponent debat-diàleg alfinal de cada una i con-lourà el proper dissabte,dia 22 de maig. Les ses-sions se celebren a laSala d’Actes de laFacultat de Farmàcia.Thomas Banchoff, pro-fessor de la BrownUniversity (USA), hadesenvolupat fonamen-talment la seua tascainvestigadora en l’àreade la geometria diferen-cial, amb múltiples apli-cacions a altres àrees deles matemàtiques i de lafísica. Ha estat director iproductor d’una sèrie depel·lícules científiques

de divulgació de la geo-metria. Ha estudiatextensament la produc-ció pictòrica de SalvadorDalí i ha trobat en ellamúltiples i interessantsaplicacions de lesmatemàtiques.El curs està organitzatpel Servei de FormacióPermanent, elDepartament deGeometria i Topologia iel Departament deDidàctica de lesMatemàtiques.

Thomas Banchoff iniciaun curs de Geometria alCampus de Burjassot

Eduardo P.Jiménez, huia Dret

Thomas Banchoff.

REDACCIÓ

La Universitat, a través de la

Càtedra de Divulgació de la

Ciència, continua realitzant acti-

vitats per a la difusió social del

coneixement. Aquesta tasca, que

vol contribuir a salvar la fossa

existent entre científics i ciuta-

dans, es fa més i més necessària

a mesura que el progrés tec-

nològic, terminantment instal·lat

en la societat, obliga les perso-

nes a prendre decisions que afec-

ten molts aspectes de la pròpia

vida, des de la salut i l’alimen-

tació fins a les noves formes de

comunicació.

Però com afecta la ciència la

constitució de l’opinió pública i

quin paper juga l’opinió en la

construcció del progrés cientí-

fic? Al voltant d’aquesta qües-

tió reflexionava el passat dijous

Bernardette Bensaude-Vincent,

professora d’Història i de

Filosofia de les Ciències a la

Universitat París X, en una con-

ferència emmarcada dins el dar-

rer curs de la Càtedra de

Divulgació, que finalitzarà demà

divendres i que ha tractat d’a-

nalitzar la canviant relació entre

la ciència i el seu públic, des de

l’època del Renaixement i la

revolució científica fins als nos-

tres dies. Bernardette Bensaude-

Vincent, que relaciona el nivell

de cultura científica d’una socie-

tat amb la distància entre la cièn-

cia i el sentit comú, es va mos-

trar contrària a la pràctica ar-

relada de la divulgació en un sol

sentit, és a dir, com a procés uni-

direccional des de la ciència

dogmàtica cap a un públic recep-

tor passiu, i va fer una crida a la

llibertat de crítica contra l’exer-

cici d’autoritat que trenca el pont

entre la ciència i el sentit comú.

“En el segle XIX –va dir– la

comunicació científica era fluida

perquè la ciència era conside-

rada com una prolongació del

sentit comú. Però entrat el segle

XX aquesta relació es trenca; la

ciència pren posició en contra

de l’opinió i s’instal·la fora de

la societat. La ciència, hui, res-

pon les seues pròpies preguntes

i no les dels ciutadans que cer-

quen resposta als seus temors.

Hi ha una desqualificació de l’o-

pinió popular que és inaccepta-

ble. Una divulgació orientada a

crear adeptes al saber dels cientí-

fics i presentar la ciència com

una autoritat és una divulgació

que no estableix relacions de

coneneixement sinó que tracta

de guanyar-se la confiança a

cegues del públic, i això és una

cosa nefasta per a la democrà-

cia i també per a la ciència”.

Bensaude-Vincent ha sigut,

junt amb William Eamon, de la

New Mexico State University,

professora convidada al curs La

ciència i el seu públic en la

història, que, coordinat pel

catedràtic de la Universitat

Víctor Navarro, ha tractat d’a-

nalitzar conceptes que com ara

el de cultura, ciència popular,

vulgarització, divulgació o

comunicació, s’utilitzen per

al·ludir a la relació entre la cièn-

cia i el seu públic, “una parella

infernal”, tal com la va definir

Bensaude-Vincent.

REDACCIÓ

El passat dilluns dia 17 de

maig es va inaugurar al Jardí

Botànic de la Universitat la IX

Trobada de l’Organització

Internacional de Plantes Bio-

sistemàtiques (IOPB), un

congrés que se celebra cada

tres anys sobre biosistemàtica

de plantes i que en aquesta

edició ha estat centrat en l’or-

denació i les interrelacions

dels processos biològics dels

vegetals de la zona mediter-

rània.

El congrés, que va conclou-

re ahir dimecres, ha reunit uns

dos-cents trenta participants

de tot el món i ha comptat

amb la presència de destacats

especialistes per a tractar te-

mes com ara els problemes de

conservació de plantes de la

zona mediterrània, les migra-

cions entre les illes i el conti-

nent, les relacions entre la flo-

ra mediterrània i macarronèsi-

ca o la hibridació com a

procés per a la formació

d’espècies, entre altres.

Sobre l’impacte de la hibri-

dació d’espècies en la diversi-

tat ecològica va versar la con-

ferència inaugural del profes-

sor Loren H. Rieseberg, de la

Universitat d’Indiana (EUA).

En les seues investigacions,

Rieseberg tracta d’avançar en

el coneixement sobre el paper

que les noves espècies vege-

tals sorgides a partir de muta-

cions genètiques juguen en el

medi ambient. Sobre aquests

treballs, realitzats generalment

amb espècies de tornassol, l’e-

quip de Rieseberg va publicar

fa pocs mesos un article en la

revista Science sobre l’ús de

productes transgènics en l’a-

gricultura. L’estudi recomana-

va analitzar el tema de manera

pragmàtica sense pressuposar

amenaces ecològiques en els

transgènics, i assegurava que

un transgen de blat insertat en

plantes de tornassol no té

efecte nociu en altres plantes

similars i és poc probable que

tinga cap impacte ambiental.

La conferència es va cele-

brar just després de l’obertura

d’aquest congrés, organitzat

per les universitats de

València i Saragossa i pel

Consell Superior d’Investiga-

cions Científiques. L’acte va

estar presidit, en nom del rec-

tor, pel vicerector de Política

Científica de la Universitat de

València, Manuel Costa, i per

huit científics i representants

de les diferents entitats pro-

motores: Gonzalo Nieto-

Feliner, president del congrés

i membre del CSIC; Pilar

Catalán, de la Universitat de

Saragossa; Tim Lowry, presi-

dent de l’OIPBM J. W.

Kadereit, ponent de la

Universitat de Mainz (Alema-

nya); J. A. Roselló i Jaime

Güemes, de la Universitat de

València; i Antoni Aguilella,

director del Jardí Botànic, que

va aprofitar l’ocasió per a re-

cordar que la IX Trobada de

l’Organització Internacional

de Plantes Biosistemàtiques

se celebrava dins del marc de

l’Any Cavanilles 2004, que

commemora el bicentenari de

la mort del botànic valencià

Antoni Josep Cavanilles, l’o-

bra naturalística del qual su-

posa la més important aporta-

ció espanyola a la Il·lustració.

Botànics de tot el món a la Universitat

INVESTIGACIÓ

Ciència i opinió,una parella infernal

20 MAIG 20049 NÚM. 207

B. Bensaude-Vincent.

Una imatge del Jardí Botànic de la Universitat de València. FOTO: M. LORENZO

Detall del cartell de laTrobada.

La IX Trobada del’OrganitzacióInternacional dePlantes Bio-sistemàtiques haanalitzat, al JardíBotànic, els pro-cessos evolutius deles plantes delMediterrani.

INTERNATIONAL FIGURES.FIGURES ON BLACK

Fotografies i pintures de Joan Verdú.Dies: Fins el 21 de juny.Lloc: Sala de la Muralla. Col·legiMajor Rector Peset.

ESSÈNCIES 8.COL·LECCIÓ OLOR VISUAL

Fotografies d’Ernest Ventós.Dies: Fins el 30 de maig.Lloc: Sala d’Estudis Generals de laNau.

RECINTE D’IDEES

Pintura. De Damià Díaz.Dies: Fins el 30 de maig.Lloc: Capella de la Sapiència. LaNau.

EL COS MALTRACTAT

Dies: Fins el 6 de juny.Lloc: Sala Martínez Guerricabeitia.La Nau.

PATRIMONI I SOCIETAT

Dies: Fins el 13 de juny.Lloc: Sala Thesaurus. C/la Nau 2.

MIRAR EL JARDÍ

Exposició d’artistes valencianes.Dies: Fins el 30 de maig.Lloc: Sala d’Exposicions del JardíBotànic.

BARCELONA 1909

Pel Taller Teatral La Trapa (FilologiaCatalana). Entrada lliure.Dia: Dijous 20 de maig.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història.

CUENTOS PEQUEÑOS

Teatre d’Hugo&Inés.Dia: Dissabte 22 de maig.Hora: 20 hores.Preu: 5 euros.Lloc: Sala Matilde Salvador. C/laNau 2.

MANÓLOGOS

Circuit Café Teatre.Dia: Dissabte 22 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: La Flama.

BANYERES

Cortocircuito 2004. De JaumeBayarri.Dia: Dissabte 22 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Cercle de Belles Arts.C/Cadirers 5.

ESCENA OBERTA

Peces de teatre breu interpretadespel Grup de Teatre de la Universitatde València.Dia: Dilluns 24 de maig.Hora: 19 hores. Gratuït.Lloc: Sala Palmireno. Facultat de

Geografia i Història.

PARAULES EN PENOMBRA

De Gonzalo Suárez. Gratuït.Dia: Dimarts 25 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador. C/laNau 2.

PRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE NOUS I NOVES PARLANTS A FAVOR DEL VALENCIÀ

Amb David Jordi Llobet.Dia: Dijous 20 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Ca Revolta. C/Santa Teresa 10.

CONFLICTES CULTURALS A EUROPA: EL VEL ENTREORIENT I OCCIDENT

Amb Souad El Hadri.Dia: Divendres 21 de maig.Hora: 19:30 hores. Entrada lliure.Lloc: Ca Revolta. C/Santa Teresa 10.

RELIGIÓ, PECAT I VIOLÈNCIA

A càrrec de José María Castillo.Dia: Dimarts 25 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. C/la Nau 2.

CAVANILLES, PRECURSOR DELS ESTUDIS GEOBOTÀNICS A EUROPA

A càrrec de Manuel Costa.Dia: Dimecres 26 de maig.Hora: 19 hores. Entrada lliure.Lloc: Auditori Joan Plaça. JardíBotànic. C/Quart 80.

LO QUE NUNCA TE HANCONTADO SOBRE LA ANOREXIA NERVIOSA

Presentació i col·loqui ambPaloma Gómez.Dia: Dimecres 26 de maig.Hora: 19 hores.Lloc: Fnac.

LA PINTURA I EL GRAVAT EN LA GUERRA DE SUCCESSIÓ:LA BATALLA D’ALMANSA

A càrrec de Ricard Segura.Dia: Dijous 27 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Ca Revolta. C/Santa Teresa 10

JAZZ AMB RAMON CARDO TRIO

Jazz al Botànic 2004. Entrada lliu-re, s’hauran de recollir les entra-des una setmana abans. Màximdues entrades per persona.Dia: Dissabte 22 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça. JardíBotànic. C/Quart 80.

ENSEMS 2004

26 Festival de MúsicaContemporània. Entrada lliure.Dia: Fins el 23 de maig.Lloc: Institut Francés.Més informació:www.ifvalencia.com

TUESDAY AFTERNOON

Actuació en directe. Presentaciódel seu disc The end of the westerncivilisation.Dia: Diumenge 23 de maig.Horari: 19 hores.Lloc: Fnac.

COQUE MALLA

Actuació en directe. Presentaciódel seu disc Sueños.Dia: Dilluns 24 de maig.Horari: 19 hores.Lloc: Fnac.

ANDRÉS LEWIN

Actuació en directe. Presentaciódel seu disc Agencia de viajes.Dia: Dimarts 25 de maig.Horari: 19 hores.Lloc: Fnac.

DAYNA KURTZ/WILLARD GRANT CONSPIRACY

Cicle songs@lluisvives.uv.es.Dia: Dijous 27 de maig.Hora: 19:30 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.Entrada lliure.

BOWLING FOR COLUMBINE

De Michael Moore. Gratuït.Dies: Dijous 20 de maig.Hora: Primera sessió: 10 hores.Segona sessió: 19 hores.Lloc: Primera sessió: Aula 203.Segona sessió: Saló de Graus.Facultat de Filologia.

MODESTY BLAISE

De Joseph Losey. 1966. Cinefòrumcicle Cinema pop. Gratuït.Dia: Dijous 20 de maig.Hora: 18 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

NOVIEMBRE

D’Achero Mañas. Gratuït.Dies: Divendres 21 de maig.Hora: Primera sessió: 11 hores.Segona sessió: 19 hores.Lloc: Saló de Graus. Facultat deFilologia.

LA MUJER INFIEL

De Claude Chabrol. 1968. CicleQuan el cinemas’copia. Gratuït.Dia: Dilluns 24 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Auditori Institut Francés.

INFIEL

D’Adrian Layne. 2002. Cicle Quanel cinemas’copia. Gratuït.Dies: Dilluns 24 de maig.Hora: 22:30 hores.Lloc: Auditori Institut Francés.

BARBARELLA

De Roger Vadim. 1968. CicleCinema pop. Gratuït. El dia 26,presentació i col·loqui ambEduardo Guillot (crític de cinema).Dies: 26 i 27 de maig.Hora: 18 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

CINEMA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

10 Agenda20 MAIG 200410 NÚM. 207 Agenda

Propostes delPatronat Sud-NordLa Càtedra Unesco del Patronat Sud-Nord de la Universitat de València hacomptat aquest curs amb la presènciadels professors María Teresa SantanderGana i Enrique Alberto Crespo. Els dosprofessors convidats oferiran en les prò-ximes setmanes sengles conferències ala Sala Cavanilles del Centre CulturalBancaixa.En primer lloc, María Teresa SantanderGana, enginyera civil industrial a laUniversitat de Santiago de Xile, tractaràel dimarts 25 de maig, a les 19 hores,Cegueses tecnològiques: el sentit de transi-tar des de l’activitat a la pràctica tecnològi-ca. L’acte, que és d’entrada lliure, seràmoderat per Rafael Lostado, de l’Institutd’Economia Internacional de laUniversitat de València.Al seu torn, Enrique Alberto Crespo, delConsell Nacional d’InvestigacionsCientífiques i Tècniques. Centre NacionalPatagònic (Argentina), parlarà sobreEcoturisme i balenes: el desenvolupamentsostenible a la Patagònia. La conferènciaserà moderada per Antonio Raga, profes-sor de Zoologia i investigador del’Institut Cavanilles de la Universitat deValència. L’acte serà el dijous 10 de junya les 19 hores en el mateix lloc ambentrada lliure.Els professors, a més, participaran fins ajuny en els seminaris de la Càtedra quecomencen entre el 24 i el 31 de maig. Lainformació dels seminaris es pot consul-tar en www.uv.es/%7Epsudnord/cate-dres/D’altra banda, davant l’èxit de les càte-dres, està vigent la nova convocatòria pera professors visitants per al curs 2005.Aquesta convocatòria també es pot con-sultar en www.uv.es/%7Epsudnord/

Concurs per adocumentalsLa Fundació Autor, línia cultural de laSGAE (Societat General d’Autors iEditors), convoca un concurs de projec-tes de documentals de creació encol·laboració amb RTVV amb l’objectiud’afavorir la revitalització del gèneredocumental i promocionar el treball delsnous realitzadors valencians. El concursestà obert a la participació dels realitza-dors residents a la Comunitat Valencianaque tinguen menys de 35 anys i nohagen estrenat cap llargmetratge a salescomercials. Els projectes hauran deremetre’s per correu certificat o lliurar-seper exemplar duplicat a la seu de laFundació Autor-SGAE (C/Blanqueries 6,46003, València) abans del 4 de juny.Els projectes presentats hauran de seroriginals, inèdits i per a documentals decreació de 52 minuts de durada.L’extensió no podrà ser inferior als 2folis ni superior a 30.

ITESC ACTIVITATS

REDACCIÓ

El juny del 1968 la revistaSerra d’Or dedicava un espaiper a mostrar un País Valenciàdescrit per Joan Fuster, VicentVentura, Alfons Cucó, ManuelSanchis Guarner, EmèritBono...

Trenta-sis anys més tard,amb tot el que ha plogut debo i de dolent, una altra gene-ració actualitza les dades i si-tua el país i el paisanatge en unnou escenari. En l’últim núme-ro de Serra d’Or escriuen, so-bre la cruïlla econòmica valen-ciana, Vicent Soler, ErnestReig, José Honrubia, FrancescHernández, Andrés GarcíaReche, J.A. Martínez Serrano,Cecilio Tamarit, Josep MariaJordan Galduf, Josep VicentBoira, Josep Sorribes, AurelioMartínez i Víctor Fuentes.

Dimarts de la setmana pas-sada, a la Sala IgnasiVillalonga de la Facultatd’Economia, es va celebrarl’acte de presentació d’aquestnúmero especial. Hi van inter-vindre bona part dels profes-sors que han col·laborat en elsuplement. L’acte fou presen-tat pel degà de la Facultatd’Economia, EnriqueVillarreal, i després hi haguéun debat, on el periodistaManuel S. Jardí va actuar demoderador.

En la introducció, VicentSoler escriu: “Des de l’anglepolític i nacional, sembla evi-dent que València, com a país,es troba en una cruïlla política.La de deixar –o no– un paísinvisible al si d’Espanya id’Europa, com emfasitzava so-vint el polític i historiadorAlfons Cucó. Una minoriaqualitativament i quantitativaimportant de valencians hovoldrien, però les inèrcies i lesrenúncies acumulades durant

la transició democràtica –si no,l’obstinació desvalencianitza-dora d’una part de la dreta so-ciològica– no ho posen gensfàcil”.

Tanmateix, la intenció delsuplement no és analitzar la si-tuació política, sinó, sobretot,reflexionar sobre el momenteconòmic. Una cruïlla que pre-senta peculiaritats, d’una ban-da, i comparteix, d’una altra,els reptes de la construcció eu-ropea i de la globalització faci-litada per les noves tecnolo-gies.

En el seu article, Ernest Reigexplica el creixement de l’eco-nomia valenciana les darreresdues dècades (precisament desdel desenrotllisme en què esvivia quan es va publicar elnúmero de Serra d’Or dedicatal País Valencià). Un creixe-ment que ha portat els valen-cians a representar l’11,3% delpes del capital privat en relació

al total espanyol. Aquest per-centatge significa un 2,5%més que a mitjans de la dècadadels seixanta.

Per la seua banda, JoséHonrubia explica la pèrdua depes del sector agrari en l’eco-nomia valenciana. I posa èm-fasi en el sistema d’agriculturaa temps parcial que caracterit-za actualment aquest sector.

Francesc Hernández refle-xiona sobre el problema del’aigua. Analitza les relacionsentre l’oferta d’aigua inclosaen el Pla Hidrològic promogutper l’anterior Govern central ila demanda real. Hernándezreclama esforç en l’estalviabans de demanar transvasa-ments.

Els reptes del teixit indus-trial valencià són el tema estu-diat per Andrés García Reche.J. A. Martínez Serrano refle-xiona sobre les insuficiènciesde la terciarització, mentre queCecilio Tamarit escriu sobre laconvergència europea de l’e-conomia valenciana. Les rela-cions amb l’Europa de l’est iels països del nord d’Àfrica ésel tema de Josep Maria JordanGalduf, i el geògraf JosepVicent Boira revisa la integra-ció de les institucions valen-cianes en xarxes comunitàrieseuropees. Josep Sorribes,Aurelio Martínez i VíctorFuentes completen el suple-ment.

Professors de la Universitat en són els autorsSUPLEMENT LA PARAULA DISSIDENT

Gonzalo Rojas llig huiels seus poemes a laFacultat de FilologiaSERGI TARÍN

El poeta xilé Gonzalo Rojas(Port de Lebu, 1917), PremiCervantes 2003, llegirà els seuspoemes i conversarà amb elpúblic hui dijous, dia 20 demaig, a partir de les 12 hores alSaló de Graus de la Facultat deFilologia (Aula Enric Valor).

Gonzalo Rojas és un dissident.Almenys així es considera ellmateix. Una idea que sol repe-tir en les entrevistes i en les con-verses amb els amics. “És unpoeta que arreplega les aporta-cions de les avantguardes, peròque també ironitza sobre elles;que reconeix figures com les deNeruda o Mistral, però quetambé les discuteix”, afirmaSonia Mattalía, professora deLiteratura Llatinoamericana.

De fet, Rojas va convertir laseua infantesa en un primer pascap a l’inconformisme. El canvide residència del seu port deLebu natal a la ciutat deConcepción va delimitar unaprimera pèrdua bàsica: la delpaisatge. En els seus versos, elpoeta rememora el rostre ferotgedel port de Lebu amb les ona-des que colpegen amb violènciales roques i desfent-se entre elgemec de l’escuma.

Però aquesta imatge marítimano va ser l’única mancança emo-cional que va experimentarRojas. Dins de l’internat deConpeción es va revelar dins seuuna ànima inquieta, extremada-ment sensible, que es qüestionaintensament el món que l’en-volta. Comença, per tant, una re-cerca desesperada. Estudia Dret,però abandona la carrera per aingressar a l’Institut Pedagògic.Al mateix temps treballa com ainspector i es dedica a alfabetit-zar miners al desert d’Atacama.També fa tasques com a cap deredacció de la revista Anártica

a Santiago. Finalment, la poesiacrea el llenguatge per a totaquest desassossec. La miseriadel hombre, el seu primer llibre,sorprén els crítics i posa la pedrafundacional de la seua obra poè-tica.

De totes formes, una poesiaque no sols es converteix en unviatge cap a dins, sinó també endirecció al carrer, amb la miradaposada en la gent que l’envolta.Una visió que esdevé com-promís polític i que el porta aocupar diversos càrrecs durantel govern socialista de SalvadorAllende (1970-73). Poc després,amb Pinochet tacant de sang lesciutats de Xile, Rojas s’exilia is’agermana encara més ambsentiments com la derrota o laràbia. Més tard, el 1979, torna aXile i enclavat al sud del paíscomença a solidificar la seuaobra. No en va es multipliquenels viatges a universitats estran-geres i els premis, entre ells elReina Sofia de Poesia. “Malgrattot aquest reconeixement,Gonzalo Rojas sempre ha rebut-jat els grans discursos i la gentque va de sàvia. No hi ha dubte.Aquesta senzillesa té a veureamb la seua posició ideològica”,conclou Mattalía.

20 MAIG 200411 NÚM. 207

Gonzalo Rojas.

La revista catalanaSerra d’Or dedica elseu número de maiga analitzar l’economiavalenciana. El ca-tedràtic de laUniversitat deValència Vicent Solerha coordinat un su-plement especial querevisa l’economia delPaís Valencià des dediferents perspecti-ves. Aquest númeroespecial ha estat pre-sentat a la Facultatd’Economia.

REDACCIÓ

Els promotors del Projecte EqualDivers@: Gènere i Diversitat,que està dirigit per Ester Barberá(catedràtica de Psicologia idirectora del Departament dePsicologia Bàsica), han organit-zat un cicle de conferències i detaules redones sota el títol genè-ric de Dones i diversitat labo-ral, que tindrà lloc els dies 24 i31 de maig, a les 19 hores, al’Aula Magna de l’edifici histò-

ric de la Nau. Aquest cicle s’or-ganitza a través de l’InstitutUniversitari d’Estudis de laDona, i està inclòs entre les acti-vitats del Fòrum Mundial de lesDones-Fòrum Barcelona 2004.

La presentació del documen-tal Dones i poder. A través delsostre de cristall tindrà llocdimecres proper, dia 26 demaig, a les 19 hores, al Salód’Actes del Col·legi MajorRector Peset.

Debats sobre les donesi la diversitat laboral

“Des de l’anglepolític i nacional,sembla evidentque València, coma país, es trobaen una cruïllapolítica. La dedeixar –o no– unpaís invisible al sid’Espanya id’Europa”

‘Serra d’Or’ analitzal’economia valenciana

20 MAIG 200412 NÚM. 207 ÚLTIMA

R. C.

Si bé la institució compta amb ungran nombre d’aficionats, l’esforçd’alguns científics també s’ha vistrecompensat amb els darrerstriomfs. No debades diversosinvestigadors de la Universitatestan treballant per a millorar elrendiment i les qualitats de l’e-quip. Aquest treball és fruit de lacol·laboració entre les dues insti-tucions i està subscrit per conve-nis.

La Universitat va signar un con-veni el passat febrer amb elValència CF i l’empresa HP(Hewlett-Packard) per a desen-volupar un sistema informàtic quemillore la preparació de l’equip.Aquest permetrà analitzar lesnecessitats i potencialitats delsjugadors i desenvolupar un sis-tema informàtic en què s’integrenaquestes dades amb les obtingu-des per procediments no automa-titzats.

El rector explicava que aquestconveni és un exemple de les cosesque la Universitat sap fer: “Aplicarel coneixement a resoldre proble-mes”. El president del València,Jaume Ortí, va assegurar que el costècnic del primer equip delValència disposa de diversos sis-temes que els proporcionen in-formació sobre les activitats de l’e-quip. “Amb això –va explicarVicente Cerverón, vicerector deTecnologies de la Informació i laComunicació– volem convertir lainformació en coneixement, i opti-mitzar així la preparació física, tèc-nica i tàctica de l’equip”.

“L’objectiu –va declarar RafaelBenítez, entrenador de l’equip–és analitzar de forma ràpida i efi-caç les dades que ja tenim per atraure el màxim rendiment decada jugador”. “Això no fica gols,però ajuda en la preparació”, afegíBenítez.

El sistema el desenvolupenenginyers de l’Institut de Robòticade la Universitat de València, queja han posat en marxa diversesaplicacions.

Paco Ayestarán, del cos tècnicdel club, va recordar que elValència disposa d’uns programesinformàtics francesos que a par-tir de preses de càmeres quesegueixen les evolucions delsjugadors proporcionen moltainformació, però que “aquestesdades han de ser analitzades per-què siguen útile”, i eixe és l’ob-jectiu del sistema que estan desen-volupant els tecnòlegs de laUniversitat de València.

La Universitat també ha desen-volupat per al València CF diver-ses col·laboracions en el camp deles ciències de la salut, que aras’estenen a les tecnologies de lainformació, una àrea en la qual lainstitució acadèmica imparteixdiversos estudis ubicats al cam-pus científic-tecnològic deBurjassot-Paterna, particularmenta l’Escola Tècnica Superiord’Enginyeria.

HABILITAT VISUAL, MILLOR REN-DIMENT. En aquest sentit, es potrecordar que la Universitat va sig-nar un conveni amb el ValènciaCF i l’empresa Sanitas d’Assegu-rances. L’objectiu concret de l’a-cord entre les tres parts era des-envolupar un estudi de l’estatvisual de diversos jugadors delValència CF. Amb aquest projecte

es va dur a terme un estudi sobrel’important paper que té la visióen el món de l’esport, en particu-lar en el futbol. Així, es preteniadesenvolupar un estudi de deter-minades funcions i habilitatsvisuals relacionades amb aquestesport sobre una població diversade jugadors pertanyents a dife-rents categories del València.

Els treballs d’investigació a par-tir del conveni, dirigits pels pro-fessors Inmaculada Bueno iRobert Montés, permetien ava-luar els futbolistes del ValènciaCF des de l’escola, amb 7 anys,fins la primera plantilla. La fina-litat era cuidar la visió dels espor-tistes, millorar-la mitjançant entre-nament visual, lents de contacte icorrecció si era necessari.“L’estudi va ser molt ampli i varesultar un èxit”, apunta la pro-fessora. Inmaculada Buenoexplica que durant l’estudi “es vamirar el temps de reacció, aquestés molt important en esports comara el futbol. En els porters es pottreballar especialment el temps decoordinació ulls-mans, l’execu-ció de l’acció davant l’estímul.Aquest aspecte també és impor-tant en la resta de jugadors”.Segons la professora Bueno, “mit-jançant entrenaments visualsespecífics es pot millorar el ren-diment. Igual que s’entrenen elsmúsculs del cos, també es pot feramb els músculs extraoculars pera poder captar un estímul mésràpidament”. La investigadoradestaca que l’experiència va sermolt positiva, “tant per a nosaltrescom per als jugadors i metges delValència CF”. Bueno apunta que

a més dels resultats obtinguts lainiciativa també va permetre quealumnes de la Universitat realit-zaren pràctiques tutelades que amés comptaven com a crèdits dela carrera. I recorda que l’any enquè es va treballar amb els juga-dors el València CF va guanyar laCopa del Rei (1999) i després haaconseguit dues lligues. La pro-fessora aposta per aquest tipus deprojectes. “Tal vegada el futbolés l’esport més practicat al món iel que menys atenció visual rep”,i ha anunciat que el Ros Casaresde bàsquet és el següent objectiu,“volem intentar fer amb ells unconveni d’aquest tipus”.

Les investigacions, que vancomençar l’any 1999 i van ocu-par dues temporades de futbol,van ser un èxit. Els resultats vandonar peu a altres treballs i vanser exposats en alguns congres-sos i reberen diversos premis,com ara el d’investigació sobretemps de reacció en futbolistesde distintes categories delValència CF, atorgat a Saragossaen novembre del 1999 dins delCongrés de la Federació Espa-nyola de Metges de l’Esport. Laproposta del conveni venia ava-lada per dos premis atorgatsl’any 1998 en dos congressos deSevilla, un dedicat exclusiva-ment a la Medicina en el Futbolen el qual es va aportar una visiógeneral del que es pot fer des delpunt de vista òptic dins d’aquestesport. Les conclusions es vandur a un congrés del BarcelonaFC, també a Saragossa, alcol·legi d’òptics i a altres con-gressos internacionals.

No sé si ho saben, peròel dissabte, 22 de maig,es casen el príncep i la

periodista. És una bodamolt semblant a aquellaque interpretaven LaurenceOlivier i Marilyn Monroe:El príncep i la corista. Ami m’agrada més lapel·lícula que la boda i esticsegur que la família reial enple i la seua amplíssimacohort de monàrquics nohagueren acceptat fàcil-ment que el seu fill escasara amb una cupletista.Tot i que posats a dir laveritat, escassa diferènciahi ha entre eixir a un esce-nari ensenyant les cames iexhibir la cara al costatd’Urdaci totes les nits al’hora del sopar: entre una ialtra exhibició, què volenque els diga: també emquede amb la de la cuple-tista. Ja veuen: no em trobeprecisament monàrquic enaquesta columna. Deu serperquè mai no em vaigesperar un rei per alleujarla porga del franquisme,deu ser perquè no m’agradaque ningú siga més queningú simplement perquèquan naix ja naix amb elsgalons de capità general iun xec sucós entre elsdodotis, deu ser perquè emsembla un malbaratamentinadmissible que en un paísamb huit milions de perso-nes morint-se de fam esgaste l’Estat (o siga: vostési jo) mil milions de pesse-tes en la boda del príncep ila periodista. Ja sé que elque escric ací és anacro-nisme pur i dur, modaretro, pessigolles republica-nes en el magnífic especta-cle monarquicosocialdemò-crata que se celebrarà dis-sabte que ve a la capital delRegne. Però per a anacro-nisme el de la monarquia,que jo pensava que nomésexistia en les pel·lícules deSissí i Amparito Ribelles ien els còmics d’El CapitánTrueno amb els reis víkingsinvocant els seus déus entrela boira espessa dels boscosescandinaus. Boda no! –ésel meu adhesiu d’aquestasetmana. Gràcies!

LA C

OLU

MN

A

La bodaAlfons Cervera

La Universitat hacol·laborat ambels darrers títolsdel València CF.L’equip campióha fet alçar de lacadira fins i totels més despitatspel que fa a l’ac-tivitat futbolísti-ca. La trajectòriaesportiva delclub xe no hadeixat indiferentningú. Només calfer una ullada ales darreres cele-bracions: ofici-nes, empreses,carrers..., totsels llocs s’hanomplit de bande-res i de cants

AmuntUniversitatAmuntUniversitat

FOTO: M. LORENZO