ocupacions més demandades 2015

INFORME GLOBAL

Novembre 2015

Amb la collaboraci de:

Ocupacions ms demandades al Mercat de Treball. Any 2015 2

01. CONTEXT ACTUAL 3

02. TENDNCIES CLAU ALS SECTORS ECONMICS 5

03. OCUPACIONS DE MAJOR QUALIFICACI MS DEMANDADES 8

04. OCUPACIONS DE MENOR QUALIFICACI MS DEMANDADES 13

05. CONCLUSIONS I PROJECCIONS FUTURES 17

06. FONTS I ARTICLES CONSULTATS 19

07. WEBGRAFIA SECTORIAL COMPLEMENTRIA 19


L'economia espanyola va registrar una millora de l'activitat durant l'any 2014

ja que es van registrar taxes de creixement positives desprs dels ltims

anys en recessi (amb taxes de creixement negatives). D'aquesta manera, el

PIB es va situar en 1,4%. Aix mateix, al llarg de l'any 2015 s'ha registrat una

tendncia positiva de l'activitat econmica.

En relaci als principals indicadors macroeconmics, s'han registrat indicis

de millora tals com l'increment de les exportacions i les inversions

estrangeres, i l'estabilitat de la prima de risc del pas, entre daltres.

D'altra banda, es van registrar elevats nivells de deute pblic i privat, un gran

volum de deute extern, aix com una taxa datur de les ms elevades dins de

la Uni Europea durant l'any 2014, i aquesta tendncia ha continuat al llarg

del 2015, segons linforme de la situaci macroeconmica dEspanya elaborat

per la Comissi Europea.

Indicadors

macroeconmics;

punt de partida de la

recuperaci

L'any 2015 s'ha caracteritzat per la gradual i progressiva recuperaci de

l'economia europea. Aix es deu a factors com: la baixada de preus dels

combustibles fssils (petroli), la depreciaci de l'euro, els baixos tipus

d'inters per activar l'activitat econmica europea i la poltica monetria

d'expansi.

Respecte al mercat de treball, les taxes de datur van millorar l'any 2014. Aquesta tendncia ha continuat al llarg del 2015 per encara segueix sent

elevada i s'han registrat increments de latur de llarga durada entre els pasos europeus.

Entorn europeu

La situaci del mercat laboral a Espanya continua sent un aspecte crtic de

l'economia nacional. La taxa datur es va situar en un 23,7% del total de poblaci activa, registrant-se un total de 5.457.700 persones en atur al

finalitzar l'any 2014.

D'altra banda, la taxa d'ocupaci ha millorat lleugerament al llarg de l'any

2015. Respecte a les ltimes dades disponibles de l'Enquesta de Poblaci

Activa (EPA), el nombre d'ocupats ha incrementat en 182.200 persones en el

tercer trimestre de 2015 i s'ha situat en un total de 18.048.700 de

treballadors actius. Per tant, l'ocupaci ha crescut en 544.700 persones en

els 12 ltims mesos comptabilitzant una taxa anual de 3,11%. Aix mateix, la

taxa d atur s'ha situat en 21,2% en el tercer trimestre de 2015.

Pel que fa a la contractaci, sha registrat un total de 14.948.900 assalariats en el tercer trimestre de 2015. Aquells que tenen contracte indefinit han

disminut en 18.900, mentre que els contractes temporals han augmentat

fins arribar al voltant del 26%. La qualitat de locupaci que es crea, com mostren les dades anteriors, segueix essent un tema crtic.

A ms, les majors caigudes de la taxa de datur en el tercer trimestre de 2015 han tingut lloc a Catalunya (66.000), Comunitat de Madrid (57.200) i Galcia

(29.600).

Locupaci a Espanya

4.850.800 daturats en el 3T 2015

+ 1,4% PIB Espanyol al 2014

Dades extretes de l'Enquesta Poblaci activa 3r trimestre 2015.Institut Nacional d'Estadstica


Al llarg de l'any 2015 s'ha experimentat un lleuger augment en el nombre de

contractacions als quatre grans sectors econmics respecte l'any anterior:

Serveis, Indstria, Construcci i Agricultura. Parallelament, de les activitats

que han impulsat el mercat laboral espanyol, destaquen les segents:

Turisme, hostaleria i restauraci Comer Energia i Aigua Logstica Automoci Telecomunicacions i TIC

D'altra banda, cal destacar la creixent importncia del sector de les

Telecomunicacions i TIC per generar ocupaci d'alt valor afegit i de major

qualificaci.

Sectors que impulsen

leconomia

D'acord amb l'ltima enquesta de poblaci activa realitzada a Catalunya en el

3r trimestre de 2015 la taxa d'ocupaci ha augmentat en 36.100 persones

respecte al mateix trimestre de 2014. Aix mateix, s'ha registrat un total de

3.110.900 persones ocupades i 659.600 persones aturades.

S'han acumulat 8 trimestres consecutius de creaci d'ocupaci amb un

registre de 36.100 persones ocupades, ms l'any 2015; encara que el ritme de

creixement s ms estable i progressiu. D'altra banda, la taxa datur s'ha redut en 66.500 persones en el tercer trimestre de 2015 el que representa

una caiguda del 9,2% respecte el mateix perode de l'any 2014.

Cal destacar que el sector serveis s el que t una taxa d'ocupaci ms

elevada amb un total registrat de 2.294.900 persones, la qual cosa

representa un creixement de 1% respecte al mateix perode de l'any 2014. El

segon sector ms rellevant i amb major impacte en la creaci d'ocupaci s la

indstria, ja que s'han registrat un total de 590.300 persones, el que suposa

un 2,2% respecte al mateix perode de 2014.

Tendncia positiva de

locupaci a Catalunya

Poblaci Activa a Catalunya en el 3r trimestre del 2015: 3.770.400

3.110.900 Ocupats 659.600

aturats

Dades disponibles en l'Enquesta Poblaci Activa 3r trimestre 2015. Observatori dEmpresa i Ocupaci. Generalitat de Catalunya.


Els avanos tecnolgics continuen sent una de les grans tendncies a tots els sectors econmics a

causa de la seva influncia i impacte per facilitar la innovaci, millorar la competitivitat, crear noves

empreses i fomentar lemprenedoria. En aquest context, les empreses estan comenant a integrar

noves tecnologies per dissenyar nous productes, millorar els processos productius i incrementar la

relaci amb els clients. Les noves tecnologies que influeixen en l'actual panorama sn: cloud

computing, internet de les coses, big data, impressi 3D i els dispositius mbils.

D'una banda, cal destacar que la tecnologia est transformant la manera de treballar ja que permet als

professionals estar connectats en remot a travs dels seus dispositius mbils. A ms de collaborar

amb equips internacionals a travs de plataformes virtuals i obrint noves oportunitats a l'anlisi de

dades com una gran font d'informaci valuosa per a les empreses.

D'altra banda, la importncia de l'entorn digital est provocant que les empreses realitzin esforos per

tenir presncia en aquest entorn amb la finalitat de posicionar-se al mercat, comunicar-se millor amb

els seus clients i desenvolupar nous processos productius i comercials.

Noves tecnologies

La situaci empresarial al llarg de l'any 2015 s'ha caracteritzat per la necessitat d'invertir, actuar i

innovar en nous mtodes, processos i persones que permetin millorar la competitivitat de les

organitzacions en un context d'intensa competncia internacional i constant transformaci. La

innovaci s'ha convertit en un element clau en tots els sectors econmics per garantir el futur, tant de

les grans empreses com de les pimes i autnoms. D'aquesta manera, des de les institucions pbliques,

com la Comissi Europea, es fomenta la innovaci a les empreses a travs del Pla Horitz 2020

mitjanant el qual es financen projectes i iniciatives, amb la finalitat de millorar l'activitat dels diversos

sectors econmics, des del sanitari fins a les Smart Cities.

Per aix, les empreses estan apostant per millorar els seus processos productius i de comercialitzaci

amb la finalitat d'introduir noves tecnologies, adaptar-se a les noves necessitats dels clients i reduir

l'impacte de la seva activitat sobre el medi ambient.

D'altra banda, cal destacar la creixent tendncia per impulsar programes dirigits a emprenedors i start-

ups i per recolzar el desenvolupament de projectes innovadors en diferents camps, des de

l'agroalimentari fins al tecnolgic.

Innovaci


Un dels principals factors a considerar per les empreses a tots els sectors econmics sn els nous

hbits de consum i estils de vida, els quals els obliguen a adaptar-se o canviar les seves estratgies i

models de negoci. Els consumidors actuals tenen major capacitat de decisi donat que disposen d'una

major font d'informaci a qualsevol moment del dia i a qualsevol lloc, a travs dels dispositius mbils.

En aquest sentit, els dispositius mbils, juntament de les xarxes socials, juguen un paper molt

important en la transformaci dels hbits de consum. Sent conscients d'aix, les empreses adapten els

seus canals de comunicaci i incrementen la seva presncia a les xarxes socials aix com creen i

desenvolupen noves apps per oferir un millor servei al client.

D'altra banda, cal destacar la creixent incorporaci de les noves tecnologies i l'extensi de l's

d'internet a la vida quotidiana, ja que han propiciat el desenvolupament del comer electrnic e-

Commerce en els ltims anys. Aquest fet ha comportat l'establiment d'un mercat global a l'abast de

tota persona amb accs a linternet des de qualsevol part del mn. s per aix que les empreses

busquen la millor manera per posicionar-se en el comer electrnic a travs d'estratgies de

mrqueting online o la creaci de noves plataformes de venda, etc.

En definitiva, els nous hbits de consum estan marcant noves pautes per a les empreses amb la

finalitat d'adaptar-se millor i crear noves oportunitats de negoci a tots els sectors econmics.

Hbits de consum

La professionalitzaci i la qualificaci dels treballadors s un element clau per a les empreses a tots els

sectors econmics per guanyar competitivitat i poder diferenciar-se en els seus respectius mercats.

L'actual fora laboral es caracteritza per ser global i, en molts sectors, per estar altament connectada a

travs de les xarxes socials i als dispositius mbils. Aix mateix, s'estima que la nova generaci de

treballadors, els denominats millenials(persones nascudes entre les dcades dels 80 i 90),

representaran entorn del 75% de la fora laboral a nivell global l'any 2025.

A causa de l'actual context de competitivitat internacional, les companyies s'esforcen a desenvolupar

noves i innovadores maneres de captar i retenir talent en les seves organitzacions.

L'oferta formativa en tots els sectors econmics s'est ampliant per oferir tant cursos formatius

generals com a cursos d'especialitzaci, amb la finalitat d'aconseguir una major qualificaci dels

treballadors a les noves tendncies de cada mbit sectorial. A ms, s'est potenciant el

desenvolupament d'habilitats i competncies clau, tals com el treball en equip, flexibilitat, adaptaci al

canvi i orientaci a l'assoliment.

Respecte als treballadors amb menor qualificaci, la tendncia s que cada vegada ms les empreses i

institucions pbliques els requereixin duna titulaci formativa, lligada al sector d'ocupaci, amb la

finalitat de promoure el coneixement, millorar locupabilitat dels treballadors i les seves habilitats.

Professionalitzaci de la fora laboral


La conscincia per reduir l'impacte sobre el medi ambient est augmentant durant els ltims anys per

part dels ciutadans, les institucions pbliques i les empreses. s per aix que les empreses estan duent

a terme, cada vegada ms, iniciatives i accions enfocades a la sostenibilitat, l'eficincia energtica i a la

responsabilitat corporativa. Aix mateix, s'estan incorporant noves tecnologies que permeten estalviar

energia i reduir les emissions de gasos de lefecte hivernacle, aix com fomentar mesures de reciclatge

de materials o productes. A ms, les empreses estan invertint en campanyes de comunicaci que

mostren el seu comproms amb el medi ambient i la lluita contra el canvi climtic.

Respecte al sector indstria, es duen a terme mesures per a la reducci de l's de recursos naturals,

per a la disminuci de la generaci de residus i les emissions, aix com noves mesures enfocades a

promoure el reciclatge de materials.

Des de les administracions pbliques es fomenten noves formes de mobilitat urbana com el cotxe

elctric, noves maneres de consum ms sostenibles o b es promouen projectes en matria de Smart

Cities amb l'objectiu de desenvolupar entorns ms sostenibles. Tamb sorgeixen nous acords

internacionals de protecci ambiental i noves regulacions per sector econmic, aix com accions

concretes per fomentar la recerca en aquest camp.

Sostenibilitat

La creixent globalitzaci, juntament amb l'increment de les exportacions i importacions, implica una

major competncia entre les empreses i professionals de tots els sectors econmics, amb l'objectiu de

posicionar-se al mercat i tenir ms oportunitats de negoci i laborals, respectivament. Aix s'aplica tant

a les companyies com als treballadors, ja que tots els sectors econmics han experimentat processos

d'internacionalitzaci grcies a que les empreses cada vegada ms, aposten pel comer exterior i la

presncia internacional. Aquesta situaci ha comportat el fet que els clients i/o consumidors percebin

menys diferncies entre les companyies, la qual cosa deriva en un increment de la competncia. En

aquest context, les empreses dissenyen estratgies de negoci ms innovadores i flexibles. Cal destacar

que el comer electrnic juga un paper determinant, ja que s'ha convertit en una eina clau per a les

pimes i autnoms, ats que els permet competir i vendre al mercat global, igual que les grans

companyies.

Aquest context fomenta que molts treballadors tinguin la necessitat de tenir predisposici per a la

mobilitat geogrfica i desenvolupar constantment la seva capacitat de flexibilitat i adaptaci al canvi.

Internacionalitzaci

La convergncia entre sectors econmics tals com el de TIC i Smart Cities, Comer i Logstica, entre

daltres, s una de les tendncies ms rellevants que est tenint lloc actualment. Aix es deu al fet que

els sectors econmics engloben cada vegada ms una gran diversitat de serveis, productes i processos

lligats a altres activitats econmiques. Aix mateix, els nous hbits de consum i l'increment de

l'activitat als diferents sectors estan provocant la collaboraci entre sectors amb la finalitat de

desenvolupar nous productes i serveis aix com millorar la competitivitat de les empreses participants

en aquestes collaboracions. En aquest sentit, s'observa una tendncia positiva a l'agrupaci

d'empreses en clsters del seu sector d'activitat per crear sinrgies i unir esforos amb la finalitat de

millorar la competitivitat i la innovaci del sector.

Transversalitat


Programador/a

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la programador/a s'encarrega de crear, verificar i mantenir programes de

software especfics de lempresa. Implementa algoritmes mitjanant un

llenguatge de programaci que pugui entendre lordinador.

Es valora disposar de coneixements sobre els diversos llenguatges de

programaci i sobre llenguatges web.

El sector de les Telecomunicacions i TIC Locupaci

Consultor/a TIC

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la consultor/a TIC s el/la professional que utilitza la seva experincia per

ajudar els seus clients a desenvolupar solucions tecnolgiques que els

serveixin per assolir els seus objectius de negoci. Les seves funcions

consisteixen a analitzar la situaci del client, generar un pla de negoci i

desenvolupar solucions TIC.

Es valora disposar de coneixements en business intelligence, en tecnologies

mobile i comercials.

Desenvolupador/a de videojocs mobile

Descripcin

A considerar

Ms informacin

El/la desenvolupador/a de videojocs mobile s el/la professional que

sencarrega del desenvolupament d'aplicacions de videojocs 2D/3D per a dispositius mbils, tant siguin jocs indie (jocs independents) com jocs massius (jocs adreats al gran pblic).

Es valora disposar de coneixements de llenguatges de programaci: Java, C/C

++ o ActionScript.




Director/a Comercial Estratgic/a

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la directora/a comercial estratgic s el/la professional responsable de

liderar i coordinar el departament de mrqueting d'un establiment turstic.

Es valora disposar de coneixements en tcniques d'investigaci de mercats i de

venda e-Commerce.

El sector del Turisme i l'Hostaleria Locupaci

Tcnic/a en comer exterior

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la tcnic en comer exterior s el/la professional responsable de realitzar

operacions de compra-venda, gestionar les operacions de logstica,

emmagatzematge i distribuci, aix com garantir la fiabilitat de les operacions

internacionals de les empreses.

s imprescindible parlar l'angls i, depenent el mercat al que es dirigeixi, s

recomanable parlar altres idiomes com ara el francs, l'alemany o el xins.

El sector de la Logstica Locupaci

Mobile Product Manager

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la mobile product manager s el/la professional que s'encarrega de gestionar el cicle de vida de les aplicacions mobile des de la seva concepci

fins al seu llanament al mercat, d'acord amb les especificacions definides

inicialment.

Es valora disposar dalts coneixements en mtodes de desenvolupament de software Agile (especialment SCRUM) adaptats a l'entorn mobile aix com

Coneixements d'instruments de mrqueting mobile, entre altres.

El sector de Telecomunicaciones i TIC Locupaci

Ocupacions ms demandades al Mercat de Treball. Any 2015

9

Director/a de producci

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la director/a de producci s el/la professional que s'encarrega de planificar

la producci de l'empresa, implantant i executant les seves poltiques de

qualitat, medi ambient i seguretat.

Es valora disposar d'experincia en la planificaci de recursos de fabricaci

(MRP, JIT, Kanban, etc.).

El sector de lAutomoci Locupaci

Tcnic/a superior en eficincia energtica

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la tcnic/a superior deficincia energtica s el/la professional que collabora activament en la realitzaci de projectes deficincia. A ms, ell/ella du a terme auditories energtiques, desenvolupa i implanta tcniques de

conversaci energtica.

Es requereix disposar dun coneixement exhaustiu de la legislaci en matria energtica i de les normes ISO 14001 en temes de medi ambient i s eficient

dels recursos energtics.

El sector de lEnergia i lAigua Locupaci

Expert/a en e-Commerce

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la expert/a en e-Commerce s el/la professional que sencarrega de dissenyar i desenvolupar aplicacions i serveis a travs de la xarxa (web i

aplicacions per a mbils i tablets) amb l'objectiu de facilitar la compra-venda

de productes.

Es requereix disposar de formaci en l'mbit de l'e-Commerce, alguns exemples sn coneixement: curs de Desenvolupament daplicacions mbils, curs de Programaci de SEM i SEO, etc.

El sector del Comer Locupaci

10


9

Tcnic/a en rehabilitaci d'edificis

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la tcnic/a en rehabilitaci dedificis s el/la professional especialitzat/da en interpretaci de la documentaci dels projectes de rehabilitaci dels

edificis i en la gesti, administraci, organitzaci i coordinaci dels treballs

d'obra corresponents.

Es requereix disposar de formaci especfica en tcniques de rehabilitaci.

El sector de la Construcci Locupaci

Cap d'rea

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la cap d'rea s el/la professional que s'encarrega de dirigir i coordinar

l'activitat d'un conjunt de botigues, integrades o franquiciades, dins d'una rea

geogrfica assignada, i amb la finalitat d'adaptar el funcionament de cada punt

de venda d'acord amb la poltica comercial marcada per la direcci de la

companyia.

Es requereixen coneixements avanats en eines ofimtiques i estar

familiaritzat/da amb els softwares especfics de cada rea de la botiga:

magatzem, vendes, estocs, etc.


Project Manager en Biotecnologia

Descripci

A considerar

Descripci

El/la project manager s el/la professional responsable de planificar, gestionar i executar el projecte que li sigui assignat. Podr desenvolupar projectes

interns en el si de la seva organitzaci o b projectes amb agents externs a

l'organitzaci, sempre amb l'objectiu de generar un valor, un producte, un

servei o una tecnologia determinada.

Es requereix un nivell alt d'angls.

El sector de la Biotecnologia i la Biomedicina Locupaci

11


Expert/a en Big-Data

Descripci

A considerar

Ms informaci

Lexpert/a en Big Data s el/la professional especialista en tecnologia, matemtiques i negoci que dissenya el procs daplicacions de sistemes Big Data en empreses, incloent tasques com analitzar les necessitats relacionades

amb lexplotaci de les dades; dimensionar el sistema en funci daquestes necessitats; dissenyar i planificar la seguretat del sistema, etc.

Es requereix experincia prvia gestionant projectes en l'mbit del business

intelligence i en programaci de bases de dades.

El sector de les Smart Cities Locupaci

Desenvolupador/a d'aplicacions de mobilitat

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la desenvolupador/a d'aplicacions de mobilitat s el/la professional

expert/a en la programaci i integraci d'aplicacions web per a dispositius

mbils, orientades a millorar la mobilitat urbana.

s convenient tenir coneixements sobre llenguatges de programaci amb Java,

PHP o J2EE i disposar d'experincia en el desenvolupament daplicacions web.


12


Tcnic/a en installacions domtiques en

edificaci

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la tcnic/a en installacions domtiques en edificaci s el/la responsable

de la installaci de sensors, sistemes i equips domtics als habitatges, amb la

finalitat d'aconseguir una millora del confort, seguretat, comunicacions i

eficincia energtica en aquests.

Es valora disposar de formaci complementaria en installaci d'equips i

sistemes electrnics.


Installador/a tcnic/a de sistemes de

telecomunicacions

Descripci

A considerar

Ms informaci

Linstallador/a tcnic/a de sistemes de telecomunicacions s el/la professional que s'encarrega de la installaci i el manteniment de sistemes de

telecomunicaci (telefonia, rdio i TV).

Es valora disposar de coneixements de angls tcnic.

9

Installador/a de fibra ptica

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la installador/a de fibra ptica s el/la professional que s'encarrega

d'installar, configurar, posar a punt i mantenir els sistemes i xarxes de fibra

ptica que permeten la transmissi d'audiovisuals i el processament de dades

seguint els plnols i esquemes fixats.

s necessari disposar de coneixements dinterpretaci de plnols i esquemes aix com de maneig d'equips de mesura.




Cambrer/a

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la cambrer/a s el/la professional que s'ocupa del servei d'aliments i

begudes en un establiment de restauraci. Ha d'atendre degudament les

comandes dels clients, vetllar per la qualitat en tots els detalls del servei i

respectar les normes de seguretat i higiene prpies de la seva feina.

Es valora disposar de formaci complementaria en atenci al client.

Magatzemer/a

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la magatzemer/a s el/la professional que sencarrega de realitzar les funcions de manutenci, emmagatzematge i previsi de comandes

s recomanable que el magatzemer/a rebi una formaci continuada sobre

seguretat, noves tcniques d'emmagatzematge i noves tecnologies, que li

permeten optimitzar les seves funcions.

El sector de la Logstica Locupaci

Recepcionista

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la recepcionista s el/la professional responsable d'acollir, assistir i

informar el client en un establiment. La seva feina t funcions administratives i

comercials.

Es requereix disposar dun nivell mig-alt i s recomanable tenir coneixements

daltre idioma.

El sector del Turisme i lHostaleria Locupaci

14

El sector del Turisme i lHostaleria Locupaci


9

Cap de manteniment

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la cap de manteniment s el/la professional responsable de gestionar el

manteniment global de l'empresa, coordinant un grup de persones qualificades

en diferents tasques (mecnica, electricitat, electrnica, informtica, etc.).

Es requereix disposar de coneixements tcnics en mecnica, electricitat,

electrnica, informtica,etc.i,especficament, sobre la tecnologia de fabricaci

de lempresa.

El sector de lAutomoci Locupaci

Operari/a de sistemes de distribuci i sanejament

de laigua

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la operari/a de de sistemes de distribuci i sanejament de laigua s el/la professional que participa activament en el muntatge, posada en servei,

operaci i manteniment de xarxes d'abastament i distribuci d'aigua, aix com

de la installaci i manteniment de xarxes de sanejament.

Es valora disposar de formaci especfica en manteniment de xarxes de

distribuci daigua i estacions depuradores.

El sector de lEnergia i lAigua Locupaci

Depenent/a

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la depenent/a s el/la professional responsable de rebre, atendre i vendre

directament els productes als clients. Un dels seus principals objectius s

ampliar i consolidar la cartera de clients que es dirigeix a l'establiment.

s recomanable disposar d'un nivell mitj/alt dangls per oferir una millor

atenci al client.

El sector del Comer


9

Caixer/a

Descripci

A considerar

Ms informaci

El caixer/a s el/la professional responsable de realitzar el cobrament de tots

els productes que els clients han comprat a l'establiment. Ha de saber tramitar

cadascun dels cobraments segons els estndards de qualitat total, de forma

efectiva i amb rapidesa.

Es valora disposar de coneixements a nivell d'usuari/a d'eines de gesti de

magatzem (estocs).


Comercial de mercat immobiliari de luxe

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la comercial de mercat immobiliari de luxe s el/la professional responsable

de la unitat de negoci d'immobiliria del mercat internacional i nacional.

Sencarrega de cercar nous clients, realitzar estudis de mercat i accions de mrqueting, etc.

s recomanable disposar dun nivell mig /alt d'angls.

El sector de la Construcci

Tcnic/a analtic/a

Descripci

A considerar

Ms informaci

El/la tcnic/a analtic/a s el/la professional que s'encarrega d'analitzar

matries primeres d'origen biolgic, com ara cllules, teixits o fluids biolgics,

noves entitats qumiques o biolgiques, matries primeres o producte acabat,

depenent del departament cientfic en el que treballi (farmacocintica, qumica

mdica o galnica respectivament).

s necessari disposar de coneixements en tcniques d'electroscpia,

cromatogrfiques, detecci de HPLC/UV, LC/MS i instrumentaci analtica

general.

16

El sector de la Biotecnologia i la Biomedicina Locupaci


Noves

oportunitats

La innovaci s'ha convertit en un element clau per a la millora de la

competitivitat i la diferenciaci. Aix mateix, s una eina imprescindible per al

desenvolupament de noves activitats econmiques emergents en l'actual

panorama econmic i social.

Les noves tecnologies sn un factor determinant per millorar els processos

productius de les empreses aix com per adaptar-se a les noves tendncies

del mercat.

Es preveu que la creixent preocupaci i inters de la societat per la

sostenibilitat, la cura i la seguretat ambiental pugui propiciar noves

oportunitats de negoci i la conseqent creaci d'ocupaci en el terreny del

desenvolupament sostenible i l'eficincia energtica.

El progressiu creixement de la competncia internacional implicar que les

empreses de molts sectors econmics s'adaptin a nous mercats exteriors,

nous hbits de consum, aix com noves maneres de comunicaci amb el

client. D'aquesta manera, les estratgies dels seus negocis hauran de

reorientar-se i renovar-se amb la finalitat de posicionar-se al mercat

internacional. Aix mateix, les pimes i autnoms tenen una excellent

oportunitat de negoci cap a nous mercats de l'exterior a travs del comer

electrnic, sense la necessitat de realitzar grans inversions en matria de

recursos econmics i capital hum.

La transversalitat de les activitats econmiques entre sectors est

propiciant el desenvolupament de noves ofertes formatives d'alt grau

d'especialitzaci aix com de coneixements propis de noves tecnologies,

entorn digital i web, entre altres.

Es detecta una demanda creixent de professionals amb major qualificaci i,

sovint, una escassetat de professionals amb coneixements i competncies

molt especfiques en sectors, com per exemple el de les Smart Cities, el de

les Telecomunicacions i TIC o el de la Biotecnologia i la Biomedicina.

Cada vegada ms, les empreses demanden professionals amb competncies

especfiques i un elevat grau d'especialitzaci en cada sector i activitat.

D'altra banda, tamb demanden professionals que disposin de coneixements

tcnics, aix com d'habilitats comercials.

Les empreses valoren principalment competncies com ladaptaci al canvi,

lorientaci al client, el treball en equip i lactitud comercial.

La creixent internacionalitzaci de les empreses i de les institucions

pbliques (universitats, escoles de negocis, centres de recerca), aix com

l'augment d'esdeveniments de carcter internacional en cada sector, implica

que les empreses demandin que els professionals disposin d'amplis

coneixements d'idiomes. Aquest requeriment s aplicable a la majoria de

sectors i ocupacions independentment del nivell de qualificaci del

professional, si b el nivell requerit s diferent.

Els professionals


Alertes

Els sectors econmics mostren una gran dependncia de la poltica

econmica nacional i internacional en termes de major pressi fiscal i

regulaci. A ms, els canvis de preus de les matries primeres i els

combustibles impacten directament en els costos de les empreses.

La falta d'inversi en I+D+i per part de les administracions pbliques en

diversos sectors continua sent inferior a la mitjana europea, malgrat els

actuals projectes iniciats com horitz 2020. Aix dificulta la promoci i el

desenvolupament de certes activitats productives aix com la creaci de

nous llocs de treball.

Des d'alguns sectors, com per exemple el biotecnolgic, es demanda una

major coordinaci i collaboraci entre les institucions pbliques (centres de

recerca, universitats, centres de formaci) i l'empresa privada per facilitar el

flux de sinrgies i la collaboraci. La finalitat s incrementar la

competitivitat i l'eficincia de les empreses i, en conseqncia, millorar la

productivitat i les competncies dels professionals.

La diferncia entre les pimes i les grans companyies pel que fa a la

incorporaci, la implantaci i ls de noves tecnologies s gran. Aix pot

dificultar la capacitat d'innovaci, dadaptaci i de creixement de les pimes

tant al mercat nacional com a linternacional.

L'existncia d'una mplia i actualitzada oferta formativa tant per part de les

institucions pbliques, com de les empreses, proporciona noves oportunitats

de desenvolupament professional als treballadors. Tamb cal esmentar

l'actual comproms de les administracions pbliques tant nacionals com

europees per fomentar l'ocupaci d'aquells professionals de menor

qualificaci mitjanant inversions directes, nous projectes i iniciatives

dinamitzadores de l'ocupaci en els diferents sectors.

La creixent interacci entre empreses nacionals i estrangeres als diversos

sectors pot propiciar el desenvolupament de nous acords de collaboraci a

nivell comercial, productiu i/o tecnolgic. Aix mateix, poden afavorir a les

noves fonts de finanament de projectes.

Barcelona s una de les ciutats europees que ms aposta per la innovaci, el

desenvolupament de noves tecnologies i la mobilitat sostenible entre altres

accions. Un exemple sn els esdeveniments on participen experts de cada

sector a nivell internacional, com la World Mobile Congress o la Smart City

Expo World Congress. Aix mateix, el reconeixement de la ciutat de Barcelona

a escala mundial com a ciutat innovadora, turstica i Smart pot ser un factor

d'atracci determinant per a empreses que desitgin realitzar inversions o

installar-se a la ciutat.

Fortaleses


Fonts: Darreres dades disponibles. IDESCAT; INE;Ministerio de Empleo y Seguridad Social; Servei

dOcupaci de Catalunya; Observatori dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya.

Premsa: Expansin; La Vanguardia; El Peridico; El Economista; El Mundo; El Pas; Cinco Das.

Articles i informes:

(2015). El paro se redujo en 477.900 personas en 2014: hay 5,45 millones de desempleados.

El Economista.

Viaa,D. y Urrutia,C. (2015). Espaa mantiene su crecimiento mientras la economa mundial se frena.

El Mundo.

(2015). La economa catalana crece un 3,6 % interanual en el tercer trimestre. Expansin.

Gaonach,P.(2015). Internet de las cosas, la cuarta revolucin industrial". El Mundo.

Deloitte 2015. Expectativas 2015 Conoce las tendencias en el sector de Hostelera, Transporte y Turismo.

Informe (2015).Encuesta Poblacin Activa (EPA) tercer trimestre de 2015. Instituto Nacional de Estadstica..

Informe (2015). Informe de contractaci laboral a Barcelona: octubre 2015. Barcelona Activa.

Barcelona Activa

http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/

Observatori dEmpresa i Ocupaci, Generalitat de Catalunya

http://observatoriempresaiocupacio.gencat.cat/ca/

Comissi Europea

http://ec.europa.eu/spain/index_es.htm

Ministerio de Empleo y Seguridad Social

http://www.empleo.gob.es/index.htm

Tecnologia, Investigaci i Innovaci, Generalitat de Catalunya

http://web.gencat.cat/ca/temes/tecnologia/index.html

19

Vols ampliar la informaci de les principals ocupacions del Sector?

Coneix el detall de les tasques que realitza cada professional, la formaci necessria per a treballar-hi,

les competncies clau associades i les ofertes de feina publicades als principals portals de feina.

www.bcn.cat/treball > Mercat > Sectors econmics

> Mercat > Cercador docupacions


Acompanyament durant

tot el procs de recerca

de feina

bcn.cat/treball

Suport per posar en marxa

la teva idea de negoci

bcn.cat/emprenedoria

Impuls a les empreses per

ser ms competitives

bcn.cat/empresa

Formaci tecnolgica i

gratuta per a les persones

en recerca de feina,

emprenedors, empreses...

bcn.cat/cibernarium

Descobreix

tot el que

Barcelona

Activa

tofereix

ocupacions més demandades 2015

Documents