new u de projectes nitat 1 finançament i selecció · 2018. 12. 5. · finançament i selecció u...

Finançament i selecció de projectesUnitat

1

En aquesta unitat aprendràs a...

■ Identificar les formes de suport financer a l’empresa.

■ Verificar l’idoneïtat i la incompatibilitat entre ajudes

financeres.

■ Determinar els valors actuals dels fluxos de capitals

d’una inversió mitjançant rendes.

■ Reconèixer les variables amb influència en un projecte

d’inversió.

■ Calcular diferents mètodes de selecció de projectes.

Per al projecte final

• Descriuràs financerament un projecte econòmic d’inversió que realitza una empresa.

• Calcularàs el cost mitjà ponderat del finançament d’una empresa.

• Analitzaràs la viabilitat d’un projecte d’inversió i decidiràs sobre la seva execució.

GFI16CATA_unitat01.indd 6GFI16CATA_unitat01.indd 6 06/04/16 17:0106/04/16 17:01

Esquema inicial

7Unitat 1 - Finançament i selecció de projectes

Rendes postpagables

Rendes prepagables

Balanç financer i necessitats operatives de fons

Càlcul del cost mitjà ponderat del capital

Fonts de finançament

pròpies

Fonts de finançament

alienes

Ajudes públiques

Ajudes privades

Classificació

Ajudes financeres

Càlculs financers bàsics

Fonts de finançament pròpies i alienes.

Subvencions i ajudes

Valoració i selecció de projectes econòmics

El cost del finançament

La inversió econòmica a l’empresa

FINANÇAMENT I SELECCIÓ

DE PROJECTES

Valor actualitzat net (VAN)

Termini de recuperació o payback descomptat

Taxa interna de retorn (TIR)


8

1 >> Fonts de finançament de l’empresa i ajudes financeres

El Balanç d’una empresa reflecteix la seva realitat des de dues vessants: d’unabanda, les inversions (l’Actiu), que proporcionaran rendiments a l’empresa i, de l’altra, les fonts de finançament (el Passiu i el Patrimoni net), la tinença dels quals generarà costos a l’empresa.

L’empresa decidirà dur a terme un projecte d’inversió quan li generi una rendi-bilitat major que el cost d’aconseguir els fons per fer-ho.

1.1 > Classificació de les fonts de finançament segons el seu origen

Segons la relació que s’estableix entre els proveïdors de fons financers i l’em-presa, es poden distingir dos grans tipus de fonts de finançament: pròpies i alienes.

Fonts de finançament pròpies

Es tracta de les fonts de finançament que no han de ser retornades; és a dir, l’empresa no té l’obligació legal ni contractual de devolució.

Distingim les següents fonts de finançament pròpies:

Fonts de finançament pròpies

Aportacions dels propietaris

capital, l’excés sobre aquest en les ampliacions de capital (prima d’emissió) i altres aportacions.

Finançament intern o autofinançament

És el generat dins de la pròpia empresa. Es distingeixen dos tipus de finançament intern o autofinançament:

– Autofinançament de manteniment: el constitueixenles amortitzacions de l’immobilitzat i altres deteriora-ments de valor. La seva funció és evitar que l’empresa es descapitalitzi.

– Autofinançament per enriquiment: són beneficis obtin-guts per l’empresa i no repartits entre els seus propieta-ris, que en renuncien al gaudi present a canvi d’una major renda futura. En definitiva, es tracta de les reserves de capital de l’empresa, ja sigui la reserva legal o les volun-tàries, especials, etc. (subgrup 11 del PGC).

Subvencions

Es tracta de quantitats a fons perdut, concedides per les Administracions Públiques prèvia convocatòria.

Els conceptes objecte de subvencions poden ser variats: inversions en immobilitzat o en circulant, modernització tecnològica, augment de l’eficiència energètica, etc.

Crowdfunding

És un sistema que recull aportacions col·lectives de fons que no han de ser retornats.

Normalment, aquestes aportacions es duen a terme mit-jançant una plataforma en línia i la seva quantia sol ser variable.

El crowdfunding va sorgir com una forma de finançament de projectes solidaris o d’interès social, però s’ha estès a l’àmbit empresarial.

Comptes de reserves del Pla General Comptable

El Pla General Comptable (PGC)actual està vigent des del novem-bre de 2007 i recull al subgrup 11,anomenat Reserves i altres instru-ments de patrimoni, entre altres,els següents comptes de reserves:

– 112 Reserva legal

– 113 Reserves voluntàries

– 114 Reserves especials

• 1140 Reserves per a accions oparticipacions de la societatdominant

• 1141 Reserves estatutàries

• ...

– 115 Reserves per pèrdues i guanysactuarials i altres ajustos



Fonts de finançament alienes

Són aquelles que han de ser retornades per l’empresa, per la qual cosa han defigurar al Passiu del Balanç. Poden ser a curt termini (menor d’un any) o a llarg termini (major d’un any) i estan destinades a finançar elements de l’Actiu cor-rent o de l’Actiu a llarg termini, respectivament.

Fonts de finançament alienes

Proveïdors d’immobilitzat

Són deutes amb els venedors d’actius no corrents.

Proveïdors comercials

Es tracta de deutes amb els subministradors de matèries primeres, energia, etc. Pot ocórrer el següent:

– Si s’anticipa el cobrament, se sol aplicar un descompte per pagament immediat.– Si s’ajorna el pagament més enllà del període normal, poden comportar uns interessos per diferiment.

Entitats de crèdit

Són els principals proveïdors de fons financers a llarg termini (préstecs, arrendament financer, rèn-ting, etc.). A curt termini, també ofereixen finançament mitjançant comptes de crèdit, descompte d’efectes, facturatge o confirmació de pagaments.

Emprèstits Préstecs de quantia elevada, dividits en valors negociables (obligacions, bons, etc.), que es venen entre inversors amb condicions financeres equivalents i es retornen seguint el mateix pla.

Organismes públics

Sorgeixen de l’ajornament que l’empresa realitza del pagament d’impostos i cotitzacions socials a les Administracions Públiques.

Entitats no de crèdit

– Crèdit empresarial P2P o P2P lending: es tracta de préstecs d’individus o empreses a altres indi-vidus o empreses sense la intervenció d’una institució financera tradicional. Se solen dur a terme mitjançant plataformes en línia.

– Crowdlending: són microcrèdits que les persones o empreses ofereixen a qui els demanda, normal-ment a canvi d’un interès del 0%. Solen sorgir per causes solidàries o ideològiques.

1.2 > Ajudes financeres públiques i privades

Institucions de caràcter públic, i en menor mesura privades, ajuden financera-ment empreses i organitzacions que realitzen determinades activitats (promocióde l’ocupació, desenvolupament tècnic o mediambiental, cultura, etc.).

Ajudes públiques

L’objectiu d’aquestes ajudes, ofertes per les Administracions Públiques prèviaconvocatòria, és la reducció de costos per a l’empresa. Poden ser tant subvenci-ons (lliuraments de diners sense contraprestació) com beneficis fiscals i socials(desgravacions i avantatges fiscals, reduccions en les cotitzacions a la Seguretat Social, etc.).

Les subvencions són lliuraments de diners realitzats per una Adminis-tració Pública (Unió Europea, estatal, autonòmica o local) a una persona o entitat, denominada beneficiari, que no retorna cap contraprestació.

Aquests lliuraments monetaris estan subjectes a la realització d’un projecte(anterior o posterior al lliurament monetari) i al compliment per part del bene-ficiari d’uns requisits i un objectiu. Estan regulats per la Llei 38/2003, de 17 denovembre, General de Subvencions.

Amb caràcter previ a la seva concessió, la respectiva Administració Pública hade publicar la convocatòria de la subvenció, que contindrà, entre altres especi-ficacions, el seu objectiu, els requisits que hauran de reunir els beneficiaris per rebre-la, el procediment de concessió, els criteris objectius de concessió de lasubvenció i la quantia individualitzada o els criteris per a la seva determinació.

Incubadores o vivers d’empreses

Es tracta d’instruments habilitatsper l’Administració Pública (nor-malment autonòmica o municipal)per ajudar a la creació i la conso-lidació d’empreses, prestar suportals emprenedors i contribuir a lacreació d’ocupació.

Permeten als emprenedors usar espais de coworking gratuïtamentgo a baix cost, agrupar-se en sectorscomuns d’activitat i disposar d’unservei de consultoria o assessora-ment tècnic per al seu negoci.


10

El procediment de concessió serà el de concurrència competitiva (procediment ordinari) o el de concessió directa (excepcional).

Els beneficiaris hauran de justificar, en la forma i el termini establerts a lesbases reguladores, tant la realització de la despesa en la quantia indicada enel moment de la concessió com el compliment dels objectius establerts en lasol·licitud de la subvenció.

Se sol establir un sistema d’incompatibilitats entre subvencions i altres ajudesper tal que una empresa només financi una part del projecte per aquestesvies.

A més de les subvencions i els beneficis fiscals i socials, existeixen altres ajudespúbliques que supleixen la falta de recursos disponibles per a empreses per part del sistema financer, com són les següents:

– Crèdit oficial: són crèdits concedits per afavorir una activitat empresarialdeterminada. En l’àmbit estatal, solen tenir la finalitat de proporcionar liquiditat a les empreses (per exemple, els concedits per l’ICO per sostenir i promoure activitats econòmiques que contribueixin al creixement i lamillora de la distribució de la riquesa nacional), encara que altres vegadestenen finalitats diferents, com facilitar l’exportació (els concedits per l’ICEX,per exemple).

– Crèdits preferencials: són crèdits concedits per les Administracions ambunes condicions més avantatjoses que les del mercat: meriten un tipusd’interès menor o tenen un període de carència (per exemple, els préstecsconcedits pel CDTI).

– Assegurances d’exportació: per afavorir el comerç internacional, l’Estat, através de CESCE, cobreix els riscos polítics i extraordinaris, en tercers països,de les empreses exportadores.

– Avals i garanties: l’Administració Pública actua com a fiador d’una empresaper tal que obtingui finançament en millors condicions que les que obtindriasense aquest aval.

Ajudes privades

A vegades, són persones físiques i entitats privades (fundacions, societats, etc.)les que ofereixen ajudes a les empreses.

Es poden distingir les següents ajudes privades:

− Ajudes a fons perdut: són lliuraments monetaris sense obligació de devo-lució.

− Préstecs participatius: són préstecs a llarg termini, en què el prestamista nointerfereix en la gestió de l’empresa i que es remuneren mitjançant uns inte-ressos variables, que seran proporcionals als beneficis de l’empresa.

− Capital-risc: són entitats (fons i societats) que inverteixen en el capital demúltiples empreses, compensant les pèrdues patides per unes empreses ambels guanys obtinguts per altres.

− Societats de garantia recíproca: són societats que avalen els seus socis-em-preses per aconseguir finançament a menor cost, a més de proporcionar-losconsells sobre quin tipus de finançament els convé.

− Business angels: són persones físiques que disposen de recursos financers per invertir en projectes empresarials i compten amb amplis coneixements en unsector determinat. No s’involucren en la gestió del dia a dia de l’empresa, peròsí en la direcció estratègica, aportant-hi un valor afegit.

Institucions relacionades amb les ajudes públiques

Les institucions públiques més importants que tenen relació amb les ajudes públiques són:

– ICO: Institut de Crèdit Oficial.

– ICEX: Institut de Comerç Exterior.

– CDTI: Centre per al Desenvolupa-ment Tecnològic Industrial.

A més, algunes comunitats autòno-mes compten amb institucions simi-lars que presten ajuda financera a les empreses dins del seu àmbit territorial.

Pàgines web d’interès per a la recerca d’ajudes

Una de les vies més importants per conèixer les ajudes i les subvenci-ons disponibles per al finançament d’empreses i projectes són les pàgines web de diferents organis-mes. Per exemple:

– Direcció General de la Pime:

www.ipyme.org

– Institut de Crèdit Oficial:

www.ico.es

– Institut Espanyol de ComerçExterior:

www.icex.es

– Empresa Nacional d’Innovació:

www.enisa.es



2 >> Càlculs financers bàsics: rendes constants, prepagables i postpagables

Abans d’explicar com es determina el cost d’una inversió i com es realitza unacomparativa entre diferents projectes d’inversió, hem de conèixer les eines queens permetran traslladar al moment inicial els fluxos de diners que generi cadaprojecte. Així, un cop descomptada la inversió inicial, podrem determinar si unprojecte és rendible o no.

Si establim com a premissa que els capitals que es generen com a rendiment decada període són constants, l’eina que ens servirà per calcular-ne el valor en elmoment 0 és el càlcul de les rendes constants.

Una renda financera constant es defineix com un conjunt de prestacionsmonetàries amb venciments distribuïts en períodes de temps iguals i conse-cutius que, conjuntament, formen una operació financera.

El problema habitual que haurem de resoldre amb les rendes serà la seva va-loració en un moment determinat amb la utilització de la llei financera de lacapitalització composta. El més freqüent serà calcular:

− Valor actual (VA): és la suma de tots els termes de la renda actualitzats almoment d’origen de l’operació (V0VV ).

− Valor final (VF): és la suma de tots els termes de la renda capitalitzats almoment de finalització de l’operació (VnVV ).

Des del punt de vista matemàtic, les rendes són successions de n termes. Per tant, per calcular el valor actual de la renda, caldrà sumar els diferents termesque formen la successió en el moment 0.

L’expressió que obtenim en sumar cada un dels capitals actualitzats al moment 0 és:

VA C i C i C i C i1 1 1 .. 1 n1 2 3) ) ) )( ( ( (= ⋅ + + ⋅ + + ⋅ + + …… + ⋅ +− − − −

Si s’extreu el factor comú al terme C i s’aplica la fórmula de la suma de termesCd’una progressió geomètrica de raó (1 + i)−1 ens quedaria l’expressió final delvalor inicial d’una renda constant i postpagable:

VA Ci

i1 1 n)(= ⋅ − + −

Obtindrem el valor final de la renda calculant el valor dels capitals en el moment final (a) o, un cop conegut el valor actual, capitalitzant-lo per nperíodes (b):

(a) ) )( (+ +− −C i C i C i C1 .. 1n2 3 1⋅ + + ⋅ …… + ⋅ + +n−1

(b) VF VA i C ii

i1 1

1 (1 )n nn

) )( (= ⋅ + = ⋅ + ⋅ − + −

En tots dos casos, s’obté la mateixa expressió per al valor final:

VF Cii

1 1n)(= ⋅ + −

Rendes prepagables i postpagables

Segons el moment del període enquè venç el termini, les rendespoden ser:

– Rendes prepagables o de paga-ment per anticipat: el termevenç a l’inici de cada període.

– Rendes postpagables o de paga-ment per vençut: el terme venç al final de cada període.

Suma dels termes d’una progressió geomètrica decreixent

La fórmula de la suma dels ter-mes d’una progressió geomètricadecreixent és:

Sa a r

r1n1=

− ⋅−

En què a1 és el primer terme, an

l’últim i r, la raó de la progressiógeomètrica.


12

Rendes prepagables

Quan la renda és prepagable, és a dir, el venciment o el lliurament del capitales produeix en el moment inicial de cada període, el valor actual i final de larenda es calcula a partir de les fórmules dels valors actual i final de la rendapostpagable, multiplicant-los pel factor (1 + i).

Per tant, les fórmules quedarien de la manera següent:

VÄ C ii

i1

1 1 n

) )( (= ⋅ + ⋅ − + −

VF C iii

11 1n

) )( (= ⋅ + ⋅ + −

Valor actual d’una renda constant, immediata i postpagable

A continuació, calcularem el capital que hem de dipositar avui si volem rebre 6.000 € l’últim dia de cada any,durant els propers 10 anys, fixat un tipus d’interès del 4% compost o efectiu anual.

En primer lloc, representem gràficament la situació i apliquem la fórmula per trobar el valor actual:

4% compost anual

VA 6.000

0 21

6.0006.000

… … … 10

VA Ci

i

n1 1 1 1 0 04

0 04

10,

,6.000 48.665,37 €

Per al càlcul del valor final, apliquem la fórmula i obtenim:

VF VA i1 48.665,37 1 0,04 72.036,64n 10) )( (= + = ⋅ + = €

El valor actual és la quantitat que hauríem de dipositar ara per poder rebre 6.000 € al final de cada un delspropers 10 anys. El valor final seria l’import que s’obtindria en invertir aquestes quantitats al 4%.

Exemples 1

Càlcul del valor final en una renda constant, immediata i prepagable

L’empresa JUFIRSA vol adquirir una màquina d’aquí a cinc anys. Per això, des d’avui i al principi de cada any, dipositarà 50.000 € en un compte que proporciona una rendibilitat del 5% d’interès compost anual. Es tracta d’una renda prepagable, ja que s’abona per anticipat.

El valor final serà:

1 0,050,05

290.095,64 €1 0,05

51

VF 50.000

Per tant, JUFIRSA, al cap d’aquests cinc anys, disposaràde 290.095,64 € per comprar la maquinària.

En l’Excel s’utilitza la funció VF i, a l’últim paràmetre deFla fórmula, s’introdueix un 1.

Exemples 2

Nomenclatura en les rendes prepagables

Per diferenciar, a les fórmules, els valors en les rendes postpagables i prepagables, en aquestes últimes els termes VA i VF porten dièresi a Fla A i la F.



3 >> El cost del finançament Els mètodes utilitzats per avaluar el compliment de l’objectiu de maximitzaciódel valor d’una empresa consisteixen en l’actualització i la suma dels fluxos netsde caixa generats per les seves inversions. Per això, cal valorar les necessitats definançament de l’empresa, amb el cost corresponent, i calcular la taxa amb laqual es descomptaran aquests fluxos de caixa.

3.1 > Balanç financer i necessitats operatives de fons

El Balanç financer s’obté a partir del balanç de situació de l’empresa, però es téen compte només la inversió neta en circulant, és a dir, es descompta de l’Actiula inversió en matèries primeres finançada per proveïdors i es treu del Passiula part corresponent de proveïdors. Així s’obtenen les necessitats operatives defons o NOF, com: existències + clients − proveïdors.

Les NOF també es podrien definir com la part d’actius corrents operatius (ACO)no finançada amb passius corrents operatius (PCO, finançament sense cost). Elbalanç financer agrupa les fonts de finançament segons el seu cost:

− Finançament amb cost: l’empresa té una obligació legal, contractual o moralde retribuir-lo. Són els deutes contrets amb entitats de crèdit, els emprèstits,les aportacions dels propietaris i les reserves.

− Finançament sense cost: sorgeix espontàniament en el desenvolupament del’activitat de l’empresa. Són els saldos amb els proveïdors comercials (llevat si ofereixen descomptes per pagament immediat o cobren per diferir-lo),Hisenda, Seguretat Social, subvencions, remuneracions pendents de paga-ment, etc.

3.2 > Càlcul del cost mitjà ponderat del capital

Un cop determinades les fonts de finançament amb cost que s’utilitzaran en eldesenvolupament d’un projecte d’inversió, per avaluar i actualitzar els fluxosnets de caixa que genera aquest projecte, cal saber quin és el cost mitjà ponde-rat de les fonts utilitzades.

El cost mitjà dels recursos aliens es pot obtenir a partir de la igualtat de lesentrades i sortides motivades pels recursos aliens:

FAamb cost C1 1 kFA1

C2 1 kFA2

... Cn 1 kFAn

kFA

En què FA és l’import del finançament aliè, KFAK és el cost d’aquest finançament i C1, C2, etc., són els diferents pagaments i cobraments de capital aliè.

Cal tenir en compte que els interessos són fiscalment deduïbles en l’Impost sobre la Renda, per la qual cosa el cost del finançament aliè es veu reduït en eltipus impositiu mitjà.

Per procedir a la determinació del cost mitjà dels recursos propis, segons comes disposin les dades, existeixen dues possibilitats:

– Si es coneixen tots els pagaments: la determinació es realitzarà igual acom hem vist en els recursos aliens. L’empresa ha de repartir el generat per la inversió entre els propietaris i procedir a la devolució del capital ampliat en el moment n.

FP = D1 1+ kFP( ) 1 + D2 1+ kFP( ) 2 + ... + Dn 1+ kFP( ) nkFP


14

Determinació del cost de capital

L’empresa REPRESER preveu realitzar un projecte que requerirà unes necessitats financeres de 950.000 €.Per finançar-lo, recorrerà a l’estructura de capital òptima: finançament aliè per al 60% i la resta l’aportaran els socis. El tipus de gravamen que suporta l’empresa és del 28%.

Els corrents de cobraments i pagaments que donen origen al finançament aliè i propi són els següents:

Per determinar el cost del finançament aliè, expressat en percentatge anual, utilitzem un full de càlcul, aplicant la funció TIR( ) de la forma següent: = TIR(D5:I5) = 10%.

Veiem que és igual al 10% anual. Com que els interessos abonats als prestamistes són fiscalment deduïbles, eltipus d’interès net d’impostos abonat per REPRESER serà igual a 10 · (1 − 0,28) = 7,20%.

De la mateixa forma, obtenim el cost del capital, que és: = TIR(D8:I8) = 12%.

El cost mitjà ponderat del capital serà:

Cost mitjàponderat del capital kFP

FPFP FA

kFA

FAFP FA

1 t 12,00% 0,40 10,00% 0,60 1 0,28 9,12%

Exemples 3

– Si es desconeixen tots els pagaments: es procedeix a estimar el cost d’opor-tunitat dels fons propis de la manera següent:

kFP kSR kPR

En què kSR equival a la rendibilitat exigida als actius financers sense risc, men-tre que kPR és la prima de risc demandada pel mercat a la inversió realitzadaa l’empresa.

Determinats els costos explícits o d’oportunitat dels fons propis i els costosexplícits dels fons aliens, ja es pot obtenir el cost mitjà ponderat del capital:

Cost mitjà ponderat del capital kFPFP

FP FAkFA

FAFP FA

1 t

La ponderació s’aplica a la fórmula, tenint en compte la proporció que suposentant el finançament propi com l’aliè respecte del total del finançament delprojecte econòmic d’inversió.

Al cost del finançament aliè se li haurà de deduir el tipus de gravamen que su-porti l’empresa, ja que els interessos satisfets pels capitals aliens són fiscalment deduïbles.

La taxa de cost resultant estarà compresa, per tant, entre la taxa de cost dels capi-tals propis i la taxa de cost dels capitals aliens (deduïts impostos), aproximant-semés a aquella amb un pes major en el total del finançament.



4 >> La inversió econòmica de l’empresaPer realitzar un projecte d’inversió, l’empresa haurà de realitzar previsionssobre el futur. Com que no té la total certesa que aquestes previsions es com-pleixin, haurà d’assumir el risc que les seves expectatives no siguin correctes.

La decisió de dur a terme una inversió té implicacions en l’Actiu d’una em-presa, tant a llarg com a curt termini; per tant, afectarà l’Actiu fix i també el corrent.

Tot projecte d’inversió es pot expressar per un corrent de cobraments i paga-ments futurs durant un període de temps, que es pot representar gràficament de la forma següent:

Ara analitzarem per separat cada un dels components de la versió financerad’un projecte d’inversió.

Capital invertit o cost inicial de la inversió (A)

És una valoració de l’import que l’empresa preveu que destinarà, en el moment 0, a l’adquisició de béns no corrents (fixos o immobilitzats) i corrents per dur a terme el projecte d’inversió.

Donat l’elevat volum de recursos que immobilitzen els actius no corrents il’escassa reversibilitat d’aquesta inversió, l’empresa ha de realitzar un estudiminuciós sobre si l’execució del projecte generarà valor per als accionistes. Elprojecte s’ha de finançar amb recursos financers permanents.

Respecte de la inversió en actius corrents, l’empresa ha d’estimar els actius ipassius corrents operatius, a partir del volum d’activitat previst per a l’any ini-cial i, mitjançant diferències entre els dos, determinar les necessitats operativesfinanceres que necessita per iniciar el projecte.

VR +

t0 t1 t2 tj tn − 1 tn… … … … …

C1− P1 C2− P2 Cj− Pj Cn− PnCn − 1− Pn − 1

… … … … …

−A

1Flux d’ingressos i pagaments que es produeixen en una inversió.

Determinació del cost inicial d’una inversió

L’empresa HISTOSA, que fabrica i distribueix el producte Y, desitja determinar el capital inicial necessari per analitzar dos projectes d’expansió comercial per la zona nord i la per la zona sud. En tots dos projectes, necessitarà ampliar la planta de fabricació.

Si duu a terme el projecte de la zona nord, haurà d’adquirir un terreny valorat en 200.000 €, mentre que, en el cas de la zona sud, el terreny li costarà 250.000 €. Els béns productius que necessitaria per al projecte d’expansió de la zona nord ascendirien a 735.000 €, mentre que els de la zona sud, a 675.000 €. Les neces-sitats operatives de fons a l’inici de cada projecte serien de 15.000 € i 25.000 €, respectivament.

Per tant:

– El valor de la inversió inicial a la zona nord és igual a 200.000 + 735.000 + 15.000 = 950.000 €.– El valor de la inversió inicial a la zona sud és igual a 250.000 + 675.000 + 25.000 = 950.000 €.

Exemples 4

Recursos financers permanents

Són els recursos que, per la carèn-cia de venciment o per tenir unvenciment a llarg termini, repre-senten una font de finançamentestable. Per tant, es tracta delPassiu no corrent (exigible a llargtermini) i del Patrimoni net.


16

Fluxos nets de caixa (FCjC = Cj jC — Pj jP )

Aquests fluxos representen el corrent, previst o estimat, de cobraments des del’exterior cap a l’empresa i pagaments des de l’empresa cap a l’exterior. Per tant, es tracta de fluxos nets de caixa (entrades menys sortides de tresoreria) i nod’ingressos menys despeses que es reflecteixen al compte de Pèrdues i guanys.

La capacitat d’un projecte d’inversió de generar diners efectius o tresoreriaindica la seva salut financera. Una empresa, per molts beneficis que obtingui,no podrà sobreviure mai si no disposa de liquiditat per realitzar els pagamentsquotidians que tingui compromesos amb els proveïdors, empleats, deutors,propietaris, Administracions Públiques, etc

Període de valoració (tn — t0)

És el lapse temporal, dividit en exercicis econòmics, en què s’estimaran elscorrents monetaris entre l’empresa i l’exterior. No és fàcil determinar quin ésel període idoni i cal tenir en compte que, com més ampli sigui aquest períodede valoració, menys garantia existeix que les dades estimades i les reals coinci-deixin. Aquest període se sol fixar en funció d’algun avantatge competitiu delprojecte o de la vida útil dels principals actius no corrents. Tot i això, degut ales dificultats d’estimació dels fluxos de caixa, per prudència, és aconsellableestablir un període entre 5 i 10 anys. Si el projecte té una durada establerta ifinita, com seria el cas d’una concessió administrativa, el període s’iguala aaquesta durada.

El valor residual d’un projecte

Transcorregut el període de valoració, la majoria dels projectes d’inversió se-gueixen generant fluxos de caixa. Com que les previsions són menys fiables,és preferible estimar tots els fluxos nets posteriors de forma agrupada. El valor residual és aquell que té el projecte d’inversió un cop finalitzat el seu períodede valoració.

Estimació de cobraments i pagaments previstos en un exercici futur

ROBINSON, SA pronostica tenir el proper any unes vendes de 500.000 €. El saldo inicial de clients ascendeix a30.000 € i al final d’any es preveu de 35.000 €. Estima realitzar compres de materials per 100.000 € i deixar a deure als proveïdors 7.000 €. A l’inici de l’exercici, el saldo de proveïdors ascendeix a 6.000 €.

ROBINSON, SA preveu cobrar l’import de les vendes menys la diferència entre els saldos final i inicial delcompte de Clients.

Per tant, les entrades de tresoreria seran:

500.000 − (35.000 − 30.000) = 495.000 €

Les compres que preveu pagar es calculen de forma idèntica:

100.000 − (7.000 − 6.000) = 99.000 €

El flux net de diners, tenint en compte només aquestes dades, per tant, serà igual a:

495.000 − 99.000 = 396.000 €

En finalitzar l’exercici, ROBINSON, SA preveu que variaran els seus NOF en:

4.000 € = [(35.000 − 30.000) − (7.000 − 6.000)]

Exemples 5



5 >> Valoració i selecció de projectes econòmics

L’objectiu de qualsevol projecte és augmentar el valor de l’empresa. Financera-ment, si és així, el projecte s’accepta i, en cas contrari, es rebutja.

Per determinar si un projecte compleix aquesta premissa, cal actualitzar elsfluxos nets de caixa, com mostra la figura següent:

Existeixen diverses tècniques dinàmiques per valorar projectes, anomenades així perquè tenen en compte el pas del temps per donar un diagnòstic.

A continuació, veurem les més utilitzades: el valor actualitzat net (VAN), la taxa interna de retorn (TIR) i el payback descomptat.

5.1 > Valor actualitzat net (VAN)

Es duu a terme actualitzant els fluxos nets de caixa i el valor residual del projec-te, i expressant-los en el moment 0, per realitzar-ne la suma en aquest instant.

L’expressió matemàtica és la següent:

El VAN de cada projecte és un valor que està expressat en euros i depèn del’import de la inversió inicial, dels fluxos de caixa i de la taxa d’actualització k.

L’inconvenient d’aquest mètode de valoració d’inversions és la determinació dela taxa d’actualització.

Aquesta determinació es pot dur a terme d’alguna de les formes següents:

– Amb la utilització del cost mitjà ponderat dels capitals utilitzats.– A partir de la rendibilitat mínima exigida a la inversió, que és la suma de la

rendibilitat de les inversions amb poc risc (per exemple, deute públic molt segur) i la prima de risc que s’estableixi en funció de la incertesa assumida amb el projecte d’inversió dut a terme.

Per prendre la decisió sobre un projecte, s’actua com es resumeix a la taulasegüent:

Valor del VANEfectes per al valor de l’empresa

Decisió sobre realitzar la inversió

VAN > 0 Es crea valor per a l’empresa Realitzar el projecte

VAN = 0 Sense efectes Indiferent

VAN < 0 Es destrueix valor de l’empresa No realitzar el projecte

VAN AFNC1

1 k 1

FNC2

1 k 2 ...VR

1 k n AFNC jFNC n

1 k j

VR

1 k nj 1

n

0 1 2 j n − 1 n… … … … …

FNC1 FNC2 FNCj FNCn+ VRFNCn − 11

… … … … …

−A

2Actualització dels fluxos nets de caixa que es produeixen en una inversió.

Tècniques estadístiques

Són les tècniques o els criteris queno tenen en compte el valor delsdiners en el temps. Entre altres,destaquen:

— Rendibilitat econòmica i finan-cera.

— El payback sense descomptar.— El flux de caixa per unitat com-

promesa (total cobraments/totalpagaments).


18

Quan dos o més projectes tenen un VAN positiu i no es poden dur a terme al mateix temps per falta de personal, recursos financers, etc., el projecte quegenera més valor és aquell amb un VAN major i que compleix l’objectiu de maximitzar el valor de l’empresa. Per tant, aquest projecte serà el que es duguia terme, mentre que se’n rebutjarà l’altre.

Determinació del VAN en dos projectes

L’empresa BOLISA ha realitzat un estudi en què s’han analitzat dos projectes d’inversió. Els fluxos de caixagenerats per tots dos projectes són els següents:

També sabem que el valor residual del projecte A està estimat en 155.517,23 € i el del projecte B, en142.064,60 €. D’altra banda, BOLISA podia realitzar durant aquests anys inversions amb una rendibilitat molt segura del 3% i, en tots dos projectes, BOLISA assumeix un risc estimat del 6,12%.

Amb aquesta informació, ja podem determinar la taxa d’actualització k en 3 + 6,12 = 9,12%, obtinguda comla rendibilitat mínima exigida.

Obtingut el cost mitjà de capital, calculem el VAN per als dos projectes.

a) Projecte A. El flux del moment 5 s’obté de la suma del flux de caixa d’aquest moment i el valor residual d’aquest projecte. Realitzem la representació gràfica i resolem de forma matemàtica:

0 1 2 3 4 5

−950.000 234.500 240.625 243.783,75 245.386,25 449.613 + 155.517,23

Taxa d’actualització (k = 9,12%)

VANA 950.000234.500

1 0,09121

240.625

1 0,09122

243.783,75

1 0,09123

245.386,25

1 0,09124

449.613 155.517,23

1 0,09125

218.820,22 €

Com que el VAN és positiu, el projecte d’inversió econòmica A augmenta el valor de l’empresa i és acceptat.

b) Projecte B. El flux del moment 5 s’obté sumant al flux de caixa d’aquest moment el valor residual d’aquestprojecte. Obtenim el VAN a partir de la fórmula següent:

VANB 950.000238.300

1 0,09121

228.285

1 0,09122

225.852,30

1 0,09123

226.255,90

1 0,09124

474.966,80 142.064,60

1 0,09125

192.337,99 €

Amb idèntic raonament, s’observa que el projecte d’inversió B incrementa el valor per a BOLISA i, individu-alment, seria acceptat.

Si hi hagués capacitats humanes, econòmiques i financeres suficients per emprendre els dos projectes, es fariatant amb el projecte A com amb el B, perquè tots dos augmenten el valor de BOLISA.

Si existeix algun tipus d’incompatibilitat entre els dos projectes i els dos augmenten el valor de l’empresa, o simplement s’estan avaluant diferents possibilitats per dur a terme un únic projecte d’inversió, s’optarà pel projecte que augmenti en major mesura el valor de l’empresa. Si seguim amb l’exemple i el criteri VAN,s’elegirà el projecte A enfront del B perquè el seu VAN és major (218.820,23 > 192.337,99).

Exemples 6



5.2 > Taxa interna de retorn (TIR)

És la taxa anual que fa que el VAN d’un projecte sigui igual a 0. Matemàtica-ment, s’expressa amb la fórmula següent:

La seva resolució és complicada. Per a projectes amb tres o més fluxos de caixa,es pot usar el mètode prova/error, per aproximacions (donar valors k per aproxi-mar-nos al resultat que doni un VAN nul). Per això, és molt més efectiu i exacterealitzar el càlcul utilitzant funcions d’un full de càlcul.

Determinada la TIR, caldrà comparar-la amb la rendibilitat demandada per l’inversor: ja sigui el cost mitjà ponderat dels capitals usats o bé la rendibilitat mínima.

La decisió respecte de realitzar o no el projecte, es pren amb el criteri següent:

Determinació de la TIR en un projecte

AMISA ha realitzat un estudi sobre la possibilitat de fabricar un nou producte anomenat Z. Se sap que el costmitjà ponderat dels capitals utilitzats en el finançament d’aquest projecte és del 12,75%. Els fluxos de caixa,inclòs el valor residual del projecte, cobrats en finalitzar cada període, són els següents:

Utilitzem el mètode de la TIR per determinar si el projecte és acceptat o rebutjat:

0 VAN1 TIR

11 TIR

21 TIR

31 TIR

41 TIR

5TIR 11,33%1.750.000

250.000 450.000 500.000 600.000 700.000

= TIR(B2:G2) i el resultat obtingut és l’11,33%.

Observem que la TIR (taxa interna de retorn) és menor que el cost mitjà del capital (11,33% < 12,75%), la qualcosa significa que dur a terme el projecte d’inversió de fabricar el producte Z disminuiria el valor d’AMISA i,en conseqüència, seria rebutjat.

Exemples 7

Valor del TIREfectes per al valorde l’empresa

Decisió respecte derealitzar la inversió

TIR > Cost mitjà ponderat dels capitals utilitzats Es crea valor per a l’empresa Realitzar el projecte

TIR = Cost mitjà ponderat dels capitals utilitzats Sense efectes Indiferent

TIR < Cost mitjà ponderat dels capitals utilitzats Es destrueix valor de l’empresa No realitzar el projecte

Si existeixen dos o més projectes incompatibles entre si però que augmenten elvalor per a l’empresa, se seleccionarà el projecte amb una TIR major.

VAN AFNC

TIR

FNC

TIR

FNC VR

TIRA

FNC

TIR

VR

TIR0

1 1 1 1 1n

nj

jj

n

n1

12

21


20

5.3 > Termini de recuperació o payback descomptatk

Aquesta tècnica de valoració de projectes se centra més en la liquiditat que en la rendibilitat dels projectes, i dóna prioritat als projectes que recuperen més ràpidament el capital. Es defineix com el número d’anys (x) que necessi-ta un projecte d’inversió per tal que els fluxos actualitzats igualin el capital invertit:

Determinació del termini de recuperació descomptat

A CRUSOESA se li faciliten els dos següents projectes d’inversió, representats mitjançant fluxos nets de caixa;el cost mitjà ponderat del capital és del 15%:

Amb les dades anteriors, determinarem el criteri a usar (VAN o payback descomptat) i seleccionar un projecte en el supòsit que es dugui a terme en un país estable políticament i socialment o en un altre que es caracteritziper la seva inestabilitat.

Abans de prendre la decisió sobre quin projecte seleccionar, procedirem a calcular cada flux de caixa actua-litzat al moment 0 i a la suma de les actualitzacions de tots els fluxos de caixa (el VAN de cada projecte). Per fer-ho, utilitzem un full de càlcul, i quedaria com es pot veure a la imatge següent:

Si els projectes d’inversió es realitzen un país estable, el criteri idoni serà el VAN, i s’elegirà el projecte quemaximitzi el valor de l’empresa; en aquest cas, el projecte B, amb un VAN superior (2.200.000 € respectede 1.800.000 €).

Si la inversió es realitza en un país amb una situació inestable políticament i socialment, CRUSOESA preferiràrealitzar el projecte en què abans se’n recuperi la inversió sense importar-li què ocorre després d’aconseguir el capital invertit i la seva remuneració. En aquest cas, aplicarà el criteri del payback descomptat i elegirà elprojecte A, ja que recupera la inversió un any abans que en el B.

Exemples 8

Criteri de payback

És adequat tant per a projectes d’inversió amb un alt risc en la seva execució com per als que reque-reixen recuperar la inversió en un període limitat, elegint el projecte amb un payback que no superi aquest horitzó. Així s’aconsegueix limitar els riscos financers, sobretot en pimes.

AFNC

k1j

jj

x

1

Per seleccionar entre dos projectes d’inversió incompatibles entre si, s’elegirà elque tingui un número d’anys inferior.


21Activitats proposades

1 >> Fonts de finançament pròpies i alienes. Subvencions i ajudes1·· Debat amb els teus companys sobre si es pot establir amb claredat on acaba l’autofinançament de man-teniment i on comença el d’enriquiment.

2·· El CDTI avalua i finança projectes d’I+D+i desenvolupats per empreses de tot tipus. El finançament ofert pel CDTI a les empreses consisteix en ajudes parcialment reemborsables (crèdits al 0% d’interès i amortització de 10 anys) que cobreixen fins al 75% del pressupost. El tram no reemborsable oscil·la entre el 8% i el 33% del’aportació CDTI.

Analitza el text anterior i indica els tipus d’ajudes que s’hi esmenten.

2 >> Càlculs financers bàsics: rendes constants, prepagables i postpagables

3·· L’empresa MULTICOPISA ha de reemplaçar les seves màquines fotocopiadores d’aquí a set anys, per la qualcosa, a l’inici cada any, diposita 24.000 € amb una rendibilitat del 4% d’interès compost anual. Quant capitalhaurà acumulat en finalitzar el setè any?

3 >> El cost del finançament4·· REGRESENGER, SA té previst realitzar un projecte, entre dos de possibles, tots dos amb unes necessitatsfinanceres per import de 1.150.000 €. Per finançar el projecte, recorrerà a l’estructura de capital òptima, queen el seu cas és el finançament aliè del 50% de l’import i l’aportació del 50% restant per part dels propietaris. El finançament propi i l’aliè donen lloc als següents corrents de pagament:

Determina, usant un full de càlcul, el cost mitjà ponderat del capital utilitzat en el seu finançament, sabentque el tipus de gravamen es del 30%.

4 >> La inversió econòmica a l’empresa5·· L’empresa BURSA comercialitza dos productes: Q i R. A la taula següent s’agrupen les vendes que esperenobtenir de tots dos, així com el saldo que s’espera que tingui el compte de Clients a l’inici i al final del perí-ode. Així mateix, a la taula es recullen les compres de les matèries primeres necessàries per fabricar aquests productes, així com el saldo inicial i final que es preveu que tindrà el compte de Proveïdors.

Amb les dades anteriors, respon les preguntes següents:

a) A quant ascendiran les entrades de tresoreria?b) Quant preveu pagar per les compres de matèries primeres?c) Quina serà la variació estimada de les NOF derivades de les operacions anteriors?


Activitats proposades

5 >> Valoració i selecció de projectes econòmics6·· A l’empresa NAUTESA, amb un cost mitjà ponderat del capital del 12%, se li presenta la possibilitatd’ampliar la cadena de muntatge i començar a comercialitzar vehicles nàutics a l’Extrem Orient. La inver-sió inicial en actius productius ascendeix a 2.000.000 € i, en necessitats operatives de fons, a 350.000 €.En finalitzar cada un dels primers cinc anys d’inversió espera tenir uns fluxos nets de caixa de 600.000 €,900.000 €, 900.000 €, 900.000 € i 210.000 €. A partir del sisè any, espera que els fluxos nets siguin sempreiguals a 210.000 € anuals.

a) Amb aquestes dades, calcula el VAN d’aquest projecte (representa gràficament els fluxos nets; realitza elcàlcul utilitzant la fórmula i usant un full de càlcul, i comprova que en tots dos casos dóna el mateix resultat).b) En la mateixa data, a NAUTESA se li presenta una altra possibilitat d’inversió (comercialització a Iberoamè-rica) amb els següents fluxos nets de caixa:

Si els mitjans humans amb què compta l’empresa li impedeixen emprendre els dos projectes al mateix temps,per quin es decantarà aplicant el criteri VAN?

c) Planteja l’equació de la TIR, calcula la taxa interna de retorn dels dos projectes d’inversió presentats aNAUTESA i respon les preguntes següents:

– Si es demana una rendibilitat del 12% (igual al cost mitjà ponderat), en rebutjarà algun?– Si ha d’optar entre l’un o l’altre, quin serà el seleccionat si s’aplica el criteri TIR?

7·· L’empresa DEFOESA ha aconseguit un préstec de 1.339.000 € per finançar un projecte d’inversió, a uninterès del 16%, havent aconseguit la resta del finançament dels seus socis. Per valorar el cost del capitaldels propietaris, sabem que els actius financers sense risc ofereixen una rendibilitat del 5,06%, i el mercat devalors exigeix una prima de risc a les empreses del sector i les dimensions de DEFOESA igual al 17%. Els fluxosde caixa són els següents:

a) Determina el cost mitjà ponderat del capital (amb cinc decimals), essent el tipus mitjà de gravamendel 30%.b) Determina el valor residual si suposem que el projecte dura cinc anys més i, en finalitzar cada any, percebrà105.007 € (i res pels actius invertits), i la taxa utilitzada per a la seva valoració és el cost mitjà ponderat delcapital.c) Calcula el VAN i la TIR (a través de fórmules i en full de càlcul). Emprendrà el projecte DEFOESA?

8·· PATINOSA té els següents projectes d’inversió amb els corresponents fluxos de caixa, que es produeixenal final de cada any.

a) Calcula el payback descomptat, el VAN i la TIR d’aquests projectes, sabent que el cost mitjà ponderat ésdel 18%.b) Indica, per a cada projecte, si es realitzaria o no.c) En cas de ser projectes incompatibles, quin seria el seleccionat en cada mètode?


23Activitats finals

1·· L’empresa KIRKSA suporta un tipus mitjà de gravamen del 30%. Determina el cost mitjà ponderat del seu capitalen els dos supòsits següents (planteja les equacions i resol-ho mitjançant un full de càlcul):

a) Si el corrent d’entrades i sortides que donen lloc al finançament propi i aliè és:

b) Si KIRKSA no retorna el capital ni paga dividends als seus accionistes; saps que el mercat retribueix un 6% alsactius lliures de risc i li exigeix un 15% de prima de risc a aquest tipus de projectes.

2·· YONASA té previst vendre l’any vinent mercaderies per import de 300.000 €; el saldo inicial de clients és de12.000 € i el final de 9.000 €. També té previst comprar per import de 75.000 €; el saldo inicial de proveïdorsés de 5.000 € i el final de 6.000 €. Els sous previstos ascendeixen a 900.000 €; el saldo inicial és de 6.000 € i elfinal de 7.000 €.

a) Calcula les quantitats que ha previst cobrar per vendes i les que haurà de pagar per compres i personal.b) Quin serà l’import en què variaran les NOF per aquestes operacions?

3·· PATINOSA té dos projectes d’inversió. Sabem que la TIR del projecte A és del 17% i la del B és del 16,50%, itambé que els valors actualitzats nets dels dos projectes són de 1.500.000 € i 2.100.000 €, però no sabem a quindels dos projectes pertanyen. Quin correspondrà a cada projecte?

4·· L’empresa WATERLOO, SA finança les seves inversions amb un cost mitjà ponderat del capital del 17%. Se lipresenten dos projectes que tenen els següents fluxos nets de caixa, sense valor residual:

Si només existeix capacitat per a un projecte, quin serà l’elegit si s’atén al criteri VAN i la TIR?

5·· L’Anna Gomà ha dipositat una quantitat, en concepte de prima única, en una assegurança de vida-estalvi i cobrarà durant els propers 10 anys una renda de 250 € al final de cada mes. Si la rendibilitat de l’operació ésdel 3,25% compost anual, a quant ascendeix l’import de la prima única dipositada per l’Anna per poder cobrar aquesta renda mensual?

6·· L’empresa LLOGASA, a l’avantguarda en el negoci immobiliari, vol calcular quant haurà de cobrar anualmenta un estudi d’arquitectura al qual té llogada una planta en un cèntric edifici de Menorca, durant els propers cinc anys, per amortitzar les despeses de la reforma que ha hagut de fer en aquesta planta, que va ascendir a un total de 600.000 €. Per a aquest càlcul, estima que pot aplicar una TAE del 5%.

7·· L’empresa SERUM ha estat realitzant aportacions anuals (l’1 de gener de cada any) per dotar un fons d’amor-titzacions, amb l’objectiu de renovar la maquinària d’un dels seus salons d’estètica. La quantia de les aportacions va ascendir a 3.500 € a l’any, i van estar dipositades en una entitat que oferia una rendibilitat del 2,5% TAE.Calcula a quant ascendeix la quantitat acumulada al final del quart any.

8·· El Joan Roca desitja comprar un local comercial com a inversió. El venedor li ofereix dues opcions per alpagament: a) fer un primer pagament al comptat, de 68.000 €, i pagar 40.000 € al final de cada un dels properscinc anys; o b) pagar, començant el mateix dia de la signatura del contracte, quatre terminis anuals de 70.000 €.

Si saps que al contracte s’ha pactat l’aplicació a l’operació d’una TAE del 4,30%, quina de les dues opcions li resultarà més beneficiosa al Joan Roca?

En cas que l’opció a) inclogués, a més, un pagament addicional al final del cinquè any de 25.000 €, podria influir aquesta circumstància en l’elecció del Joan?


Casos finals

1·· Inconsistència de la TIR i el VAN

CARMESA té la possibilitat de realitzar dos projectes, els quals són incompatibles entre si. Una part del finan-çament es va dur a terme amb una ajuda pública a cost 0, per la qual cosa el cost mitjà ponderat del capital és igual al 4,6%.

Els fluxos de caixa previstos per CARMESA per als dos projectes són:

a) Quin serà el projecte elegit per CARMESA si utilitza com a criteri d’elecció el VAN? I si el criteri de selecció utilitzat és la TIR?b) Determina el VAN del projecte A i el del B, i la diferència entre els dos per a les taxes següents:

Cost mitjà ponderat del capital

k 0% 2,00% 4,00% 5,62224% 10,00% 11,20740% 14,56669% 18,00% 200.000,00%

2·· Valoració i comparació de projectes d’inversió

L’empresa FILASA ha d’elegir, per a l’ampliació de la seva planta de fabricació de fils, entre els sis millors projectes presentats en un concurs d’idees, convocat a l’efecte.

Un dels criteris per a l’elecció és l’econòmic i financer, per la qual cosa desitja saber, a partir de les dades previstes d’entrades i sortides de diners de cada un dels projectes, quins són realitzables, per la seva ren-dibilitat.

Les dades dels projectes són les següents:

a) Calcula el VAN, la TIR i el payback d’aquests projectes i determina si es podrien dur a terme. Quin projecteelegiries segons cada un d’aquests criteris?b) Si tenim en compte la resposta a la qüestió anterior, quin projecte hauria d’escollir l’empresa FILASA? Raona la teva resposta.


25Autoavaluació

1. De les següents fonts de finançament, indica la que sol ser finançament aliè a llarg termini:

a) Els proveïdors comercials de telefonia.b) El descompte d’efectes realitzat amb entitats bancàries.c) El capital social.d) Els emprèstits.

2. En relació amb les fonts de finançament que es detallen, indica la que resulta habitual a curt termini:

a) L’arrendament financer contractat amb entitats bancàries.b) El facturatge.c) El capital social.d) L’emprèstit.

3. Com es denominen les ajudes públiques prestades per les Administracions que consisteixen en crèdits destinats a promoure o facilitar les exportacions?

a) Crèdits preferencials.b) Avals i garanties.c) Assegurances a l’exportació.d) Crèdit oficial.

4. Quin tipus de finançament són les reserves?

a) Finançament propi i aportat pels socis; per tant,extern.b) Beneficis no distribuïts i, per tant, finançament propi generat internament.c) Finançament aliè i a curt termini.d) Finançament aportat per l’Administració Pública (extern) i finançament sense l’obligació dereintegrar-lo (propi de l’empresa).

5. Quina de les següents successions de pagaments constitueix una renda?

a) Els serveis esporàdics, tots pel mateix import, que factura un autònom a una empresa per a la qualtreballa.b) Les quantitats que un particular cobra en concepte d’arrendament per un local de la seva propietat.c) La facturació mensual que la subministradora d’aigua cobra a una empresa pel seu consum.d) El rebut d’electricitat d’un particular.

6. El rebut d’electricitat que un particular amb tarifa plana paga mensualment constitueix:

a) Una renda constant prepagable.b) Una renda constant postpagable.c) Una renda variable plana.d) Una renda diferida.

7. De les següents fonts de finançament, quina no té cost per a l’empresa (ni explícit ni implícit o d’oportunitat)?

a) Les reserves.b) Els emprèstits.c) El deute amb un proveïdor que ofereix un descompte per pagament immediat del 2% si s’abona als cinc dies d’emetre la factura.d) El deute amb Hisenda per la liquidació mensual del’IVA.

8. Com s’obtenen les necessitats operatives de fons?

a) De la diferència dels comptes de crèdit, descompte d’efectes i préstecs a curt termini ambcost, i les inversions financeres per negociar en el curt termini.b) Amb la part dels actius corrents operatius nofinançada amb els passius corrents operatius sense cost.c) De préstecs a llarg termini menys capital social.d) Amb el finançament del fons de maniobra.

9. L’empresa QUATISA ha calculat el VAN d’un projecte d’inversió i ha de prendre la decisió de realitzar o no el projecte. Quan el realitzarà?

a) Quan el VAN sigui menor que 0.b) Quan el VAN sigui igual que 0.c) Haurà de calcular la TIR i realitzar-lo quan el VANsigui inferior a la TIR.d) Quan el VAN sigui major que 0.

10. L’empresa QUATISA ha calculat la TIR d’un projecte d’inversió i ha de prendre la decisió de realitzar o no el projecte. Quan acceptarà la realització d’aquest projecte?

a) Quan la TIR sigui menor que 0.b) Quan la TIR sigui igual que 0.c) Quan la TIR sigui major que el cost del capitalinvertit en el projecte (k).d) Quan la TIR sigui major que 0.

11. L’empresa QUATISA estudia realitzar dos projectes incompatibles i estima oportú centrar-se més en la liquiditat que en la rendibilitat d’aquests projectes, donant prioritat al que recupera més ràpidament la inversió inicial. Quina és la tècnica de selecció de projectes que haurà d’utilitzar?

a) El VAN.b) El payback descomptat.c) La TIR.d) L’IVAN.


new u de projectes nitat 1 finançament i selecció · 2018. 12. 5. · finançament i selecció u...

Documents