museu de palamós - serveiarxiumunicipalpalamos.cat · cap escola ni per cap nació: n'hi ha...

ANY X V I I PALAMÓS, FEBRER DE Î 9 3 0 N Ú M . 1 9 4

Museu de Palamós «Cau de la. Cosía Brava»

I I I

Horn va poder remarcar clarament

en el primer article que el Museu no

es contenta de posseir exclussivament

obres espanyoles, sino que tendelx

a generalitzar i dona cabuda en son

Catàleg a obres d'autors d'altres

nacions com son França, Itàlia i Ale-

nian.ya, si l'ocasio es presenta.

Degut a les relacions que tenia el

seu fundador Sr. Hugo Sanneramb al-

guns artistes del seu pais, i per algu-

nes de les seves col'leccions particulars

que ofrenà al Museu, aixô fa que I'A-

lemanya hi tingui una representado

força nodrida principalment en dibui-

xos a la ploma, ex-libris, etz. com pot

veure's en la llista que publiquen! avui.

Tot aixô demostra que el Museu de

Palamós no sent exclusivismes per

cap escola ni per cap nació: n'hi ha

prou que les obres que es presentin

{Continiiació)

sien acceptables per ésser-hi admeses.

«Reproducciones artísticas Pahlssa>,

cedit per H. Sanner.

«Escuela de Bellas Arfes de Barcelo-

na» 1924-1925, cedit per [. Triado.

«Album de Montserrat», fotografíes,

cedit per F. de A . Marull.

«Robert A. Bell»^ per A. de Riquer,


«Por los Pír¡neos>, ilustracions de P.

C . Abarca, cedit per H. Sanner.

«Album Record del'Exposició de pun-

tes al coixí, de Palamós, en 1914»,

cedit per J. Figa.

«Notes sur la Photografie artistiques,


«Le Panorama», cedit per F. de A.

Marnil;

(i) «Deutscher Camera Almanach», 8

volunis cedits pe rH . Sanner.

«Photographische Mitteilungen >,4 vol.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

210 M A R I N A D A

«Photographische Rundschau 1896,» 1 vol.

«Deutsche Kunst und Decorat ion» 1921-1922.

«Katalog der Farbigen Kunstblat ter» 1912.

«Strabburgi» Album-fotograf ies . «S tambuchs Arnolds Graph i sche Bu-

cher» . «Die Kunst 1914». «Formen Scha tz i902>. «Wilhelm Leibi 1^)09». «Hans T o m a 1920». «Nordische Landschaf ten ,» von F.

Preiler . «Bocklin Mappe» . «Alte Meis te r» . «Bes te rmanns Mone t s thes t e» 1922. «Fritz von Uhde». «Der Stil le G a r t e n » .

«Die L a d r e n d e Psiche», von M. Ade . «Kupferdrucke», Ex - Libris von M.

Ade . «Seidels R e k l a m e 1914». «Giovanni Legant ini» . «Anders Zorn als Radierer» . «Max L iebe rmanns 1920». «Max Slevotgs» g raph i sche Kunst . «Adolf Menze l s g raph i sche Kunft»

1920. «Revista Ibérica d e Ex-Libris ,» 4

plecs . «Revista Pro Ex-libris,» 2 p lecs . «Eis Ex-Libris d e Renard» . «Primer Llibre d e Ex-Libris,> de

Tr iado . C ) I .

Tot el comprés des de ( ') f ins a (2) fou ced i t -per H. Sanner . ,

LL. B. {Seguirà)

a H u m d e i x m a i l

Oh la Hum novella d ' aques t dematí! t é sospi rs d 'es t re l la , t é plecs d e sat í , té olors de poncel la , t é claps de rubí . . . Oh la Hum novella d ' aques t dematí! P e r q u é v ingués ella, r a l b a d a sort í florint com rosella d e vo ra el camí,

badan t la parpella del cel s e n s e fí, f en t m o u r e l 'esquella ílel prat maragdí . Li ha ober t la portella la faQ del jardí i prop la clivíslla d 'esquei gegant í , ven in t a la sella del ven t l levantí , fent grácil parella dangava amb el pí.

Prop la fontanel la The vis ta fiorì por tant a ma orella pa rau les d 'ahi i parla tan bella m 'ha fe t es t remi , com suau meravel la vivint dintre mi.

Oh la Hum novella d ' aques t dematí!

Arbúcies , G e n e r 1 9 3 0 ^ RAFEL V I L Á I BARNILS


M A R I N A D A 211

CONTES DE «MARINADA » EL CAPRICIÓS ATZ:AR

(Conle de Carnaval)

R o s a g e n t i l

R o s a , nom que evoca la policro-mia primaveral , la gracia viva de la bel lesa i de l 'amor, l 'estoig magic de mil perfums. Visio daurada de maig. Claretats de v e r g e r . . . . Be l l esa , gracia, amor en el magnifie ordre de mil pé-ta is . . .

Rosa , nom gentil . Regina de les flors en la garlanda exhuberant de la joventut . R o s a , flor perennal que no contorca el sol abrasador de l 'estiu, ni marceix el vent tarderai . R o s a pri-merenca , rosa d'abrii, és la R o s a del nostre c o n t e . . .

C c i p v e s p r e p l u j ó s

C a p v e s p r e plii jós: ruixim de perles . Dolç reculliment en cada llar. M o r la tarda del diumenge hivernenc . El vent desvergonyi t doblega la pluja, l 'açota ais vidres i fa one jar e ls abrics d'unes noies . S ' o u un x i s c l e estrident: una joveneta ha relliscat i caigut en el fan-gueix del car rer . . . .

Aquell x ìsc le ha t rencat el somni -d'una gentil moreneta , que, rera els vidres d'un alt f inestral, una revista a l e s m a n s , es delec tava en projectar davant l 'enigmàtica pantalla de l'ima-ginació, la pe l i i cu ia lluminosa i recení de la s e v a exis tència .

La noia que havia caigut en el ca-

rrer e s lameníava, no peí mal que s 'havia fet , car era insignificant; sino perqué les taques de fang de l 'abric, faldilles i mitges li priyarien d 'ésser al cine puntualment i VGia el plànol del diumenge f racassat .

A la donzella que hem déscobert rera el f inestral, no li deien res eis mo-numentals programes que projectaven aquell dia en ambdós cines de la loca-litat, i la melangia teixia, ai vo! del s e a c o r — c o m una aranya p e r v e r s a — u n a laberíntica mussolina.

E s feu altra volta el silenci en el cèntric carrer . S o l s , d e tant en quan,el pas accé léra i d'algun t ranseuntabr igat fins les orel les i aguantant fortament el paraigua, la f r e s s a del vent i la plu-ja, i al lluny, l'udolar de! mar desfent la crinera argentada de les o n e s con-tra els blocs de Tescoliera turbaven el silenci de la capvesprada .

1 R o s a , la damisei ' ia del finestral, reprenia novament el sonini , contem-

j î lant les gotes d'aigua—enfilai! de bri-l lants— que, penjim penjam ballaven una dansa gronxadissa en els fils de V electricitat fins que, perdut l'equilibri, queien i la terra les e n g o l i a . . . F e i a dos anys,e l la , era igual: un brillant rutilant, després una gota niés , fonent -se i res-tant obl idada. . . .

Fou en una tarda com aquel la—se-


212 MARINADA

guia en la dolça remembrança—tarda de gener, plujosa.

Brodava rera el mateix finestra!. Ell passa. Es creuaren els esguards i els pensainents:

— «Qué n'és debella>! — sQuè guapo que és!» Aquella mateixa tarda llunyana,

passa i traspassà qui sap les vegades. Es parlaren, per últim, en signes, fins que la seva mamá la crida per a îer-li un encàrrec.. . .

Com la reconstituía ara aquella es-cena venturosa mentre la nit avança-va sobre la vila i el degotiç de Hum dels focus electrics regalimava .sobre els bassals de les aceres i del ca-rrer. . . .

£ 1 q u é d e s p r é s . . . .

Després . . . s'havien parlat, cartejat, estimât i fet el qué fan els enamo-rats. . . . que es volen de veres.

El seu aimat, Eusebi, era viatjant; però no un viatjant vulgar, sino que

.oferia per tota la comarca baix-empor-danesa eis articles fabricats a casa se-va. Els papas de Rosa i les seves ami-gues li advertien contínuament:

—«Si, fes-ne cas d'aquests xerrai-res de viatjants; qüé no veus que en tenen una de contenta i enganyada a cada poblé!..»—

Res hi valgué. En tenía tantes pro-ves rebudes que la volia i en guarda-va tants'jolius regáis!...

. . .Rosa era reconeguda per tothom per sedosa. No estava imbuida del-exagerat modernisme.Enemiga de mo-des extremades, odiava les antinatu-rais i repulsives manifestacions de 1' art pictòric en els rostres, no conco-rda als vols—tan en voga—de les deu

de la nit, etz. Era una senyore'ta com cal, de les que valen.

Educada religiosament des de peti-ta, sabia, que, quan es fa Hoc en Îa reduïda estança de! cor a un amor, s'ha de pensars i s 'és capaçd'estimar-lo de ventât; no com tantes altres, que «1 seu cor és com aquel! tren es-bojarrat de cent departaments, per entretenir-hi als innombrables preten-dents que.es presenten.

Per xò, en notar, al cap d'un temps, la pdmera falta del que la pretenia, i avans de veure's burlada, li remetétot e! que era seu i amb quatre paraules justes l'acomiadà.. ..

Havia passat un any, un any de complert allunyament del mon —com una anyada luctuosa—. Era com una penitèncià que ella mateixa s'havia imposât com a càstig a la seva Üeuge-resa. Sempre, però, que la cinta del record li padava d'eli, una llàgdma fruit de la seva Sentimentalität, se li desprenia com peda del coilaret invi-sible deis seus Ulis negríssims.

— «Potser. vaig èsser massa cru-del... . Tal volta s' hagués esmenat. . . . Perqué no vaig contestar-li aquelles lletres, que, penedit, em demanava perdo?...

C n f i o r i r e i s a m e l l l e r s .

Obri de nou la revista, d'una col'lecció publicada feia alguns anys i eis seus ulls bruns, bellíssims es pos-saren en una - senzilla poesia titulada En fiorir eis a me til er s, i üegí:

«Un devessall de Ilum ompla la prada com ref lex de celest benedicció; apar ta lment que el bes de la nevada li encomana sa ivòrica blancô.


MARINADA 213

£ l s garr i ts inftiiUons d é l a masía en notar eix prodigi p'rimicer, han cr idat tots a chor i amb a l e g r í a : — « J a e s t a b e l l a Durs f lors cada amet-

[ l l e r ! » -. . . I el seu cr i i l'ha r e p r é s la val i dormida, i el seu eco ha endolcit la ineva vida remembrant -me el r e g n a t del Dét tAmor .

Del Magnat que vîndrà amb la pr imavera perfumant al seu pas — com r o s a - v e r a — el v e r g e r e s b l a i m a t de cada cor !»

Girona, 1923.

(Per la molta relació que té l'autor del sonet amb l'humil narrador d'a-quest conte-història no l'anomena-rem);. •

En acabar la lectura, sembla a Ro-sa que sentía a dintre seu com una flama que s 'agegantava, com una joia perduda que retrobava.

£ 1 d í a s e g U e n l

Després de la tempesta vé la cal-ma, diuen.. . . Després d'aquell diu-menge rúfol i trist vingué un jorn pié de bonanca: un oasi de primavera en mig rhivern.

A \i\ tarda, sorti amb la seva mamá a donar una passeijada. L'extensa ca-tifa de turqueses del mar anava des-fent poc a poc les arrugues i esdeve-nia ben planera. Un lieu oreig de gar-bi era suau com un bes ilegendari de fada i arrancava del cor ametista de les prhiieres violetes una espuma de perfum per ofrenai-la als amics de la natura.

Prop Villa Pepita la precocitat d'nns ametliers desafiani la intempe-rancia del gener li dugué a la ment els versos llegits la tarda abans:

«. . .pei fiunaiit e l s e i i pas—corn r o s a - v e r a — el verg er esblaimat de cada c o r ! . . . »

Si, el seu cor jovençà ternaria a

fiorir com una rosa-vera; l'amor, que tan curta estada havia fet en el seu cor s'hi tornarla a estatjar en iniciar-se el bun temps;

La calma plascèvola de Tambient s'havia encomanat al seu esperit amb dolça delectança.

U n b a i l o r i g i n a l d e C a r n a v a l

Dilluns de Carnaval. Mitja tarda. En la veïna vila la cavalcada fa el seu curs. Rialles, pluja de paperets multi-colors i batalles de flors; arcades i Ilaços de serpentines damunt la testa del grotesc carnestoltes:

Uestudiantina a l'aire la se-va nota melangiosa en mig del brugit i respón la caritat pública per a mitigar les xacres de la misèria. Després co-rrandes i ballets pels carrers. Un gran cartell portât en ait com un penò, anuncia per darrera volta el ball origi-nal de la nit en el centre més distingit:

Gran Ball de la Posta l Cinematogràfica

*.Una col'lecció ríe postals rí'artistes cine-matogràfics será partida per la meitat. Una part, degtidament numeraría, s'entregarà a les senyoretes que, estèticament ríisfressades i amb aniifa<; concorrin al bait i, l'altra, als j'ooes que es presentín en les matei.\ es circu ms tan des.

Als qui correspongui la postal n." ¡ serán consiríerats la parella regina ríe la festa i haurán de dansar Junts Vñltini ball ríe la part. Els demés balladors, a/untades les pos-tals corresponents, l>allaran ¡a repetlció del matelx ball, ocabal el qual tots els balladors hauran de treiire's Vantifag*

L. J.

E l c a p r l c l ô s a l z a r

Darrer ball de la i .® part. Anima-ció i gatzara. Gamma variadíssima de


214 M A R I N A D A

trajes de totes les époques i c lasses socials. T o c de cometí. Silenci sepul-cral:

— « L a p a r e l l a de la tarja n.° ! ! !> — crida un membre de la lunta. E s pre-senta un jove ait, esbelt, abillat d'o-ficial de l 'Armada. Tothom cerca la venturosa bailadora. Moments d'es-pectació. D'un angle de la sala surt una senyoreta amb la rica i distingida indumentaria de damlseTla de la cort de LÎuis XVI . S 'uneixen els dos troços de postal i gran nombre d 'adolescents xi f lades pel cinema exclamen:

— «Rodolf Valentino!!» Coniença el ball en honor a la sor-

tosa parella. E s foriua una rotliana en mig la sa la—cadena de múltiples dis-f rassos—. D e s d e els primers compas-aos creix r e s p e c t a d o ; sembla talment que tota la v idahaguess in baiiat junts; la justcsa de les passes , la grácil in-clinació de les cintures, la natiirali-tat. . . . Al final l'incògnita parella dona mostres d'impaciència; semblen que están pertorbats i tenen ganes de co-nèixer 's . Igual interés demostra el pu-blic.

Acaba el ball i arriba el comble de Tinterès i l 'espectació. A g a f e n les mans dretes la goma de la careta i ti-ren a Tuna.. . . i els espectadors con-templen dues genuines beutats d'amb-dós s e x e s . Continua l'enigma per tot-hom, car ningú els coneix. «Son fo-rasters*. — diuen—. E! ls , en camvi, s'han mirat, han abaixat la vista, s'han apartat i mig girat d 'esquena.

—«El ls si que es coneixen!»—diu la gent estranyada, — però qué els p a s s a ? . . —

No hí havici més remei. Un o altra havia de parlar, donar-se el braç, anar

a cercar un.pomell de f lors i asseure 's a la .tribuna presidencial.

El fingit tinent de vaixell es decidí i amb més p o r q u e goig es dirigí vers la dama de'la cort deis últims Lluïsos i els que es trobaven vora seu pogue-ren oVr aqüestes paraules:

— E t demano, Rosa , per última volta, si em perdones . . .

Ella estigué uns moments pensa-tiva, indecisa..

—Contes ta , per favor!—insistí . Rosa somrigué, i sens atreyir-se á

aixecar el cap, feu un signe afírmatiu. —Grac ies ! !—exc lama Eusebi , qui

tothom haurà endevinat, mentre li es-trenyia la mà i tot seguit li ofrenava el braç. E\ cápridos atzar amb una de les s e v e s originals sorpreses , havia fet les paus entre dos éssers que s'ha-vien volgut i encar que absents , es vol i en.

l iosa assabentada del bon com-portament observât en els últims temps en el primer aimat, l 'havia per-donai, com fan totes les dones sem-pre que el penediment és sincer.

A les acaballes del ball, entre se-riöses i a legres , es pogué observar que estaven mig capficats, com si projectessin bells plànols per l 'esde-venu'.

C a r n i d e l a f e l i c i t à !

A l'any segUent Rosa i Eusebi , en viatge de noces, han visitât la Costa d'Atzur, passejant-se per Niça els dies de Carnaval . Niça, la deesa sempre riallera i captivadora entre els c h a ' teaax^ els jardins sempre florits í els passe igs ombrejats de palmeres. I en passar per les avingudes vorejades de flors, jo crec que aqüestes tenìen enve-


MARIN AD A 215

ja de les roses que florien en el rostre

de Rosa, la formosa rosa d'abril del

nostre conte. I en veient les grans

rues i els luxosos balls, han evocat al-

bora aquell bail de feia un any, d'una

Ilunyana vila, que i'atzar els havia

juntat per sempre.

El primer dia de quaresma els tro-

bà posant els peus a Itàlia.

—Vorrei due bigl ietto di prima classe per

Firenze.

—Eacole i bigl ietto.

- D o v e devo par registrereimiei bagagl i?

—A l i o portel lo in faccia. . .

— t e rendo mille graz ie , s ignor!—

I la dolcissima lluna de mei feu el

seu pie, tot gaudint de la joia Clara

dels matins de Florència i la divina

poesia dels cap-tards de ametistes i

topacis de Venècia, i el lirisme pur d«

les nits subiims de Nàpols.

- A . T . Ì M .

R. l/ . . . 26-XII-29 i Palamós, 26-1-30.

•Vrciyt

D ' 3 POEMES

Pel firmament es barregen

^ el blanc, el rosa i el vert

i i uns nûvols que s'hi passegen

j de flams i llum s'han omplert.

Fugen les ombres corn taques

# i negrors que es van perdent

i ramades d'ombres blanques

i estelets que es van fonent.

Riu l'albada sorollosa

xiscla la terra d'anhel

i el yert es pinta de rosa

i l'or es fon dalt del cel.

Llums i riures de follia

i cors xops en llurs recês...

Surt el sol que al mon espia

amb el rostre tot encés.

Mora lassa i abaltida

que portes somnis pesats,

s'escorre el fil de la vida

en neguits i soledats.

Hora grisa i macilenta

que ens esgacrinxes el cor

sen's Tencis que el cap alenta

ni el somriure d'un amor.

M l Q d I a .

Cau lentament d'agonia

lo teu front tot emboirat

sense joia ni alegría

ni un boci de cel pintat.

Hora lassa i sense esprit

que romans mig adormida

Cor nafrat sense dalit

llarg somriure sense vida.

V e s p r a l

El dia fuig i les ombres

assatgen el firmament

i endinsats en els pesombres

els cors sagnen de turment.

El cel tot ha anat tancant-se

glops de sang llagrimejant

I la terra ha anat postrant-se

gemegant, agonitzant.

1 en mig de plors i follia

es rebolca foliament

i els cloquers amb melangia

Tabsolta li van dient.

Corren les ombres negrenques

entenebrint tot el cel

i en les regions siderenques

parpelleja el primé estel.

RAMON FERRER M O N T P L E T


216 MARINADA

A MB la convicció de que plaurà a nostres Ilegidors palamosins, oîerim en aquesta pJana una còpia deles impressions del viatge

que feren a l'Exposició de Barcelona els Mestres i alumnes de les Escoles Nacionals, i que havem iret d'un dels seus quaderns de 'Deures escolars".

Dia 27.—Tarde E X C U R S I O N A B A R C E L O N A COMPOSICIÓN

Tocan las 4. . . .No puedo dormir . . . .Oigo las 5; me levanto; me visfo; en mi v¡. cía no fui tan veloz. . . . Ya dan las 6; voy con mi madre a la administración de los autos.

Preparan el auto y alegres marcliamos cantando uii himno escolar... . En el v i ^ e no hay ningún tropiezo y eran aproximadamente las 10 cuando

llegamos a Barcelona. Un repórter fotográfico úe La Vanguardia saca una fo-tografía del grupo. Entramos en el reciiiio de la Exposición y el primer palacio visitado es el de las j y

Dz/jz/tóc/ones, donde admiramos diferentes radiografías de la tuberculosis-sigue a éste el del

Astado español, donde hay armas de todas clases, mercurio de las minas de Almadén, carabelas, el primer submarino, vapores, aeroplanos en miniatura, etc,

E l c o n algunas habitaciones iguales a varias de la casa del del E.'scorial. de Aranjuez, etc.; coches, armaduras, y otras cosas im-

posibles de recordar; ha transcurrido la mañana y vamos a comer a la Grania • e Ganaderos.

Por la tarde, el Palacio Nacional, nos muestra su grandiosidad, su arte y sus riquezas. Admiramos en él valiosos tapices, toda clase de ornamentos de giesias, muchos de ellos de gran valor artístico; infinidad de cuadros plásticos donde descuellan muchas páginas de la historia; vestidos, entre ellos, el que lle-vaba antes de morir el inmortal general Prim, banderas históricas, armaduras pórticos de iglesias de todos los estilos; en resumen, es un museo maravilloso!

Vamos vis i tando palacios, y todos ellos nos muestran los grandes adelantos ae la Humanidad en todos sus aspectos. En el Palacio de Agricultura vemos el valor que tiene el suelo español. Visitamos, más tarde, el stand de La Lechera, donde nos obsequian con chocolate y objetos de propaganda. El auto nos condu-ce por los ,grandes paseos. Nos detenemos. Tenemos frente a nosotros la Puerta de Avila; es la entrada del

Pueblo Español. Entramos y en sus varias calles, desfi lamos ante todas las regiones españolas, todas sus costumbres, todas sus industrias, todas sus rique-zas, y después de visitar otros palacios donde se exponen todas las industrias, vamos al

í?e/í? ¿ « z . Vemos en el teatro transcurrir un día, con sus cambios de luz, con una tempestad, con todos los cambios que la naturaleza nos presen-ta, desde la aurora hasta el caer de la tarde con su horizonte teñido de sangre y oro y el cerrar d é l a noche... .

Sal imos a la calle, pero. . . . no estamos en la tierra, no, parece que estamos en el cielo, a cada paso encontramos cosas maravillosas; un surtidor multicolor, otro, parece que nos mojamos, es una alucinación. ¡Oh, mirad, una casa, una casa que cambia de colores, en fin, a cada paso una maravil la y a cada mirada un esplendoroso panorama.

Pero el tiempo pasa veloz y tenemos que marchar. Ya no estamos tan con-tentos. damos una mirada a aquel Paraíso y marchamos a nuestros hogares,con el pensamiento fijo en aquella maravil la que llaman Exposición...-

Debemos en gran parte que esta excursión se haya l levado a cabo a la cola-boración que nos ha prestado el magnífico Ayuntamiento de esta vil la sufragan-dos^^^' ^^ gastos del viaje, y al cual, estamos sumamente agradeci-

LORENZO M A S P E R A C O L L S

<s.De mi Diario Escolan A lumno del 4." grado de la Escuela Nacional


M A R I N A D A 217

D e l a T o v e n í u í

EI pöble que no és exacte, no pot

triomfar, ha dit H. Seton Merriman

amb una eloqûència grandiosa.

Cal èsser exacte, puntual en tots

els moments de la vida per a lograr

un triomf complert, avassallador; un

petit retard és la ruïna,el fracàs de to-

tes les energies i de totes les volun-

tats actives, no sols d'una col'lectivi-

tat, sino d'una sola persona, i és de

doldre l'enderroc de les forces i la

pèrdua de l'estament, que per assolir

el seu infim grau ha calgut emplear-hi

un grapat d'anys, una escola de gene-

racions, moites de les quais no sols

hi deixaren llur intePligència i llur Per-

sonalität, sino lo més estimable en

aquesta transitòria vali: la vida.

Jo , que sovint rodo pel mon, deiec-

tant el meu esperit anib les belles vi-

sions de la naturaiesa, mare indestruc-

tible; jo que la més insignificant flor

m'atrau, m'eucanta i ni'obre un sure

per un estudi, una fa l lera p e r a tafa-

nejar-la i volguer-la conèixer; jo que

en passar pels pobles d'arreu m'emba-

daleixen les velles esglésies, les creus

de terme desfigurades per l'accio del

temps, els sants que honoren els al-

tars amb posats de vegades que us

provoquen una mena de riure d'estra-

nyesa per llur concepcio, malgrat te-

nir una valor arqueológica remarca-

ble, jo m'he donat compte de qcie la

joventut nostra,aquesta ¡oventut d'ara,

creada^ d'una manera poc eloqiient,

sense esperii, sense energia, pue ben

dir que llur puntualitat en els actes ci-

vils que formen la col'lectivitat, és

ben pobre per a no dir nul' la, no fos

cas que aigu s'enfadés, ja que tinc

la completa certesa que el parlar d a r

costa disgustos,

Aquesta joventut, dones, que no

és exacte en eis seus deures, és cóm-

plice, és encubridora, és causant de

l'anorreació d'un poblé i qui diu pöble,

diu d'una nació i qui diu d'una nació,

diu d'un imperi.

Es reaiment de doldre aquest in-

fortuni, però davant la veritat no hi ha

altre mitjà que confessar la seva ine-

ficàcia.

Recordo suara, potser inoportuna-

ment,les paraules sinceres d'En Fran-

cese Cambó en el seu llibre «Les Dic-

tadures>. El que és lamentable, diu,

és veure avui com aquest afany de

guanyar diners ha portât en molts, en

la majoria, un arreconament absolut

de tots els grans ¡deals que dignifi-

quen els homes: ideals religiosos, pa-

triòtics, politics, cientffics, artistics,

tots aquells ideals, en fi ,que ennoblei-

xen l'espècie humana.

« I aquesta onada de matérialisme

egoista ha envaït bona part de la jo-

ventut,començant per aquells que la fi

de la guerra trobà en plena adolescen-

cia, quan encara llur esperit no s'havia

imprégnât dels ideals que feien vibrar

els cors del^ homes d'avant-guerra».

I per si aixô no fos prou, per a fer

posar una gota de vergonya, una gaita

roent a la nostra joventut, diu 1'emi-

nent politic encara: «Es una lliçô que

la historia ens dóna mil vegades, que

quan els ciutadans no vibren per grans

ideals, quan no senten l'orgull d'ésser

ciutadans i no tenen el coratge de Ilui-


218 M A R I N A D A

tar per mantenir Ilur dignitat de ciuta-

dans, la Ilibertat està a punt de morir

i el tirà ja és darrera la porta».

<A l'exercici dels drets i al compli-

ment dels deures de la ciutadania no

es troba cap compensació egoísta, si-

no una compensació de dignitat, de

patriotisme, d'orgull de classe».

I no cal sino, donar en aquest ho-

me que ha sacrificai el sen saber i la

seva idea mil vegades a favor de l'i-

deai, la rao en aquest cas, en altres

és discutible.

La nostra joventut no ha sapigut

èsser exacte, s'ha donat amb desnia-

sia a l'ambició personal, al egoisme

de si mateix, i d'aqui el fracas.

Les paraules de H. Seton Merri-

man son ben exactes, son ben elo-

qiients avui dia; elles mateixes ens

diuen d'una manera planera encara

que sien roentes, que havem signt

uns ineptes, uns ineficaços, tal perqué

no havem sigut puntuáis, precisos en

el cumpiiment deis nostres deures,

que d'haver-ho sigut,el triomf haguera

sigut plaent, segur, eficaç, tan segur

com és I'infinit, com eficaç és I'eter-

nitat.

La nostra joventut ubriagada d'

idees diferents, dirigida per deu mil

persones diferentes, no ha fet res i no

ha fet res profitós precisament perqué

no ha sabut èsser exacte en el man-

teniment de Pideal i de la fé, no ha

sabut—perqué no imagino jo que hagi

abandonat el Hoc, això seria un ma!

més remarcable,—mantindre's apun-

talada d'una mateixa faisó, sino que a

cada nova paraula, a cada nova doctri-

na ha canviat de posició; conseqüent-

nient d'exactitut en el emetre llur

criteri i llurs fets.

Després, seguint per aquesta dolo-

rosa ruta, ens trobem en que la joven-

tut no ha volgut acceptar un Hoc, des-

empenyar un càrrec public per eludir

malts de cap i responsabilitats.

Es que com a ciutadà pot defugir

de! coniandament de la cor!ectivitat?Jo

crec que no, i consideraría un deliete

el fer-ho, més ara be 1' equivocació

més grossa, si senyors, si, la joventut

ha defugit dels càrrecs publics que

mantes vegades se'ls hi ha encoma-

nat perqué els altres que en formaven

part no emetien idéntics criteris, com

si hom no fos en el seu èsser, IHure

de pensar i obrar de la millor manera

que convingui a l'administració dels

seus afers.

1 d'aquest tarannà inepte, al meu

modest entendre^ ha vingut el des-

membrament de !a nostra joventut.

Fins goso dir que avui els hi plau

a la jovenalla, molt més un partit de

fútbol, una sessió de cinema, que no

pas una lliçô d'ordre social,de política.

I tot per la desorientació que a

dins seu porten inculcada, tot per

no saber èsser precisos, exactes en e!

compliment de llurs deures ciutadans,

tot per trontollar a cada paraula que

escolten, tot per manca de llur ener-

gia en l'idea! que han xupat en la sina

de llur mare, tot perqué no han. sapi-

gut èsser ferms i resoluts en llurs crí-

terís i en llurs pensars, tot perqué han

sigut uns véritables covarts, i la co-

vardia és la mare del desordre í de 1'

enderroc í sinó llegiu la historia i veu»

reu la. certesa de mes paraules que

sento amb tota l'anima e! dir-les per-

qué no hi tine altre remei per a defen-

sar la meva tesi.

Sortosament, però, com en totes


M A R I N A D A 219

l e s r e g l e s hi h a e x c e p c i o n s , h e p o g u t c o n s t a t a r q u e hi h a u n m í n i m u m d e j o v e n t u t q u e p u j a d ' a l t r a f o r m a , j a é s m é s e x a c t e e n el c o m p l i m e n t d e i s s e u s d e u r e s , ja c a m i n a s o l a , s e n s e p u n t á i s d e n i n g ú ; j a n o n e c e s s i t a i n s t i t u t r i u i ç o j a é s u n g o i g , u n a m a g n í f i c a a l b a d a a l ' a v e n i r .

E l t r e b a l l q u e h a d e f e r a q u e s t a jo-v e n t u t s a n a é s g r a n , a r a q u e a m b la f é q u e p r e n e n i la v o i u n t a t q u e t e n e n p e r a l a r e e d i f i c a c i ó d e la c o s a e n d e r r o c a -d a , c r e c j o q u e a s s o l i r a n d e m i c a e n m i c a la m í s s i ó de l s e u a p o s t o l a t .

A q u e s t a v i s i ó d o l c i s s i m a , a m i , c a -m i n a n t a s s e d e g a t i p o l s e r ó s , m ' h a r e a -n i m a t , h a s i g u t c o m el t a s t d ' u n a b o n a i e x q u i s i d a f r u i t a t r o b a d a a I ' a t z a r , q u e m ' h a d o n a t g u s t al p a l a d a r i m ' h a t r e t d e la b o c a a q u e l l t e i a g r e q u e hi t e n i a , f e n t - m e a l h o r a a l g a r e l s u l l s al c e l , d ' a q u e s t b l a u c e l q u e b a n y a la n o s t r a t e r r a d ' u n a m a n e r a b e a t í f i c a i u n p r e c m ' h a f i o r i i d e l s l l a v i s , u n p r e c s a n t , u n p r e c s i n c e r . . .

1 d e s p r é s a l t r a v o l t a c a r n i e n l l à p e r v e u r e e l s t o m s q u e d o n a r a a q u e s t m o n , n o s t r a v a l i t r a n s i t ò r i a .

j o s ü p M . ^ g u a r d i a

E i i s h a e s c r i t nos t r e en tus ias ta amie i co l ' I aborador En J o s e p M.*" Guard ia , i sembla no es t à ga i r e coinforme amb la r e spos t a que amb l 'a r t ic le «NO» (que publicàrem en el íiúmero d a r r e r ) H donava nos t r e també amie i ant ic coMaborador En Lluis J o r d à . Com que aques ta polèmica ha d e s p e r t a t viu in terés , l 'amie Guard ia pensa con tes ta r la novament i ens té ja anunciada la t ra inesa de l 'ar t icle per ! dintre pocs dies. P reguem dones a nos t r e s volguts Megidors una pe t i t a e s p e r a .

D e l e a r n e t e ^ p o r l i u

E L C A M P I O N A T GIRONI Dia 16 F e b r e r

Palamós, ò ^ La Bisbal, 0 Novament es posa ren davant per davant

e ls dos r ivals e m p o r d a n e s o s que s empre ens han ofer t Unites p lenes de viril i tat i emoció. Ma lg ra t no oferir cap al ic ient el par t i t puix queda desca r t ada tota possibi l i tat d 'os tentar el Pa lamós el primer Hoc, qtie és sabut ha eonquer i t la U. S . F i g u e r e s , dones , coni ana-ven dient, el par t i t no in te ressava als locals , i si posa ren un xic de b r a ó a la Unita fou de-g u t a a lguns e lements del r e s e r v a que fe ren Ilur apar ic ió i de ixaren en bon Hoc el seu pres t igi . Se r i a hora que es fessin r e f o r m e s a l'eqiiip i s ' anés per fer- lo exelus ivament amb gent de casa que sempre posa ran més amor ai club i s e rán els animadors d 'aquest espor^ que sembla comen ta a ,decl inar . . .

Q u a n y a r e n els pa lamosins per Í a cap com

podien f e r - h o per més gols , ja que el píirtit els fou netainent f a v o r a b l e . E l s gols els mar-cà l ' a v a n t cen t r e Colomer que t ingué una tarda inspi rada , no ga i re secunda t però per iliirs eoinpanys de linia. La ra t l la mitja fou animada cons tantment pel g ran entus iasme dels a les i la sobr ie ta l caracter ís t ica de Com-pany. Dels d e f e n s e s millor Vilar que el seu company i en quan al por ter , malgra t no veu ' r e s ga i re moles tâ t s a b é manteni r inviolada la por ta .

Els equips es fo rmaren com segueix:

La Bisbal F. Isern, Llenas . iVloIlà, Gaiî igué, Mun i .Cruanyes , Rasós , F i g u e r a s , Balança , Gimenez i Ballel l .

Palamós S. C . - B a r t i . Ribas, Vilar , C a r . eia, Company , Arcas , Napoieó , Vails, Colo-mer , P a s s a r r i u s i Amat l ler II.

A. C R O S A


220 MARINADA

D S CINEMES Fent referencia a isnostres espectacles,

hem d'assenyalar des d'aqiiestes ra l l ies la

conveniencia de combinar més bé els progra-

mes que en dies feiners ofereixen les empre-

ses, ja que el dia que l 'Econòinic C ine re-

prisa « L O S H I J O S D E NAD IE» , a p e s a r d

èsser aquesta cinta l larguíssima, haguérem

de veure primer una fluixa i insulsa comedía

també d'un metratge respectable, sortint de

la funció a hora excessivament avanzada de

la nit, quant anih la magnífica cinta «EL MA-

R A V I L L O S O F O N D O D E L MAR=», « L O S

H I J O S D E N A D I E > a coiit inuació i una cò-

mica a I'liltim, s'hauria format un programa

més del agrado del en part respectable pu-

blic.

T E A T R E C A R M E N

« R O S A D E CAL IF0RN1A» .- I n t è r p re t s :

Mary Aster i Gi lbert Roland. Director:Geor-

ge Fitzmaurice. («First National»).

Una bonica historia vuitcentista de 1'

època en que Cul i fòrn ia formava part de

Mèxic. Intrigues, amors, escenes romànti-

ques, tot està adniirabiement compost i fide!-

ment ainbeiitat. Els intèrprels inolt ajustats:

Mary Astor i Gi lbert Roland incorporen per-

fectament els tipos noveleses que exigeix a-

questa cuidadissinia real i lzació de.Fi iz iuau-

rice.

«LA B A I L A R I N A D E LA Ó P E R A » . - I n -tèrprets; Dolores del Rio i Char les Farrel l . Director; Raoul Walsh- («Fox»).

Solsament aqüestes cases editores de

tanta potencia com la «Fox» poden portar a

cap aqüestes produccions de gran enverga-

dura amb la perfecció d'ambent, de presen-

tació, d'arquitectura, d ' indumentària, de niil

details que es requereixen quan, a més, Tac-

ciò passa en paísos tan l lunyans del centre

de producció. En un assumpte de grans

proport ions veiem a Dolores del R ío encar-

nant una rústica camperola deis Urals, que

triomfa després com a primera figura de I'

Ópera de Mosco» , en quín paper fa ga la del

seu art in imitable. Les escenes del Pou de la

Presó, de la revolució d 'Orenberg , els autèn-

tics bailéis russos, la famiMa del Sar , poden

passar com a models d'una perfecta docu-

mtniacxò llnny de! terreny, qtieda plas-

mada amb admirable f idel ltat histórica en

aquesta per i í cu la , en la que certament no

s'han escatimat els dòlars.

« N O C H E TRÁGICA» .- I n t e r p re t s : Mar ía

Jacobin i i Gabriel Gabr io .

Sorprèri agradosament aquesta producció

de nacional i tat inclassificable per sa bona

factura tècnica, bona presentació i perfecta

treball d' intèrprets. Son principal defecte és

presentar un assumpte ja molt conegut i qui-

nes escenes s'endevinen fàci lment. Essent

totes les situacions gastades i previstes per

l 'espectador més ingenu, no bril la aquesta

cinta per sa or ig inal i tat .

E C O N O M I C C I N E

«EL Á G U I L A SOL ITAR IA» . ^ I n t è r p r e t s ; Bárbara Kent i Raymond Keane. Director: Emory Johnson. («Universal») .

També ha presentai la «Universal» «na

pel licula d 'aviació basada en la Guerra , i

per cert notablement inferior a les d'aquest

genere en tots els aspectes. Combats aeris,

vols de conjunt i aislats, són presentáis tan

pobrement, que la escena de la caiguda d'un

avió encès és repetida tres vegades. La fà-

bula amorosa és fluixa i ademés, massa sabu-

da. L' interpretacíó és bona, encara que no hi

ha ocasió de l luïment.

« F I E B R E D E P R I M A V E R A » . - I n t è r -

prêts: Joan Crawford i Wi l l i am Haines. Di-

rector: Edward Sedgwick . («Metro-Gold-

wyn»).

Com en «EL C A D E T E D E WEST-

PO INT» , torna a aparéixer Wi l l i am Haines

cultivant el seu t ipo característic de frese

simpatie, amb uh argument mòl i semblant a

d'aquella producció, però aquesta vegada

sust i tu ïnte l partit de riigb^ pel no menys

intéressant de¿-o//. Pe l l i cu l a èntret inguda,

que res afegeix a la fama guanyada pel di-

rector i intèrprets, entre quins també hi figu-

ren Frank Curr ier , Lee Moran i Q . K Ar-

thur.

« E L VIENTO».—Intèrpre ts : Lil l ian Gish-Lars Hanson. Director Víctor Seastromh («Metro-Goldwyn»).


MARINADA 221

Sense iiecessitat de coiistruccions luxo-

ses ni decooperac ió de milers d'ejV/es ni d'ai-

tres recursos de que es valen molts directors

per a espiai de la vista i per a fer una pel'li-

cU'la agradosa, obt ingué Seastrom un magis-

tral treball cinegràfic, amb una simpiicitat

material de real ització verament extraordi-

nàr ia .

Uti l i tzant el Vent , el sobmeté a la força

del seu art, li dona vida, i com un personal je

fantàst ic, el feu actuar, fení que produis a la

protagonista aquest terror que a voltes ins"

pira, i que des de la tela arriba a l 'espectador

amb tota la potencia dramática que dimana

la seva força invisible i pavorosa.

D ins d'aquesta atmósfera violenta i fus-

tigante es desenrrotl la el drama de ritme

perfecte, on cada escena té la duració preci-

sa, i on l'art purament cinematografie corre

parel les amb l'alt sentit estètic que presideix

tota la producció.

Amb altres dos factors--Lill ian Gish i

Lars Hanson ,—que atènyen la més gran ele-

vació de dinamisme interpretatiu en I'escena

f ina l ,—trobà Seastrom la cor iaboràc ió ne-

cessària per a fer aquesta obra de cinema

selecte.

REPRISES

• L Ü S H I J U S D E NAD IE» .—Semb l a que

la reprise d'aquest film fou deguda a la peti-

ció d 'a lguns espectadors que tenien desitjos

de toriiar-lo a veure. Amb tant bones pel'li-

cules que s'han projectat, entre elles drames

de gran-significat i de gran moral i tat , ens

estranya que es mostri aquesta predil ' leccfó

pel dramón folletinesc i terriblement ftinesf,

que pesa sobre l'espectador amb sa abruma-

dora tragèdia. D'a l tra part, la cinta.realitza-

da a la manera de deu anys enrera, sols ser-

veix de punt de comparança amb els modems

procediments que s'empren en la tècnica mo-

derna per a aunar l a r t amb la dramática.

«LA H E R M A N A B L A N C A » és una pel li-

cula ben feta, amb boniques i émotives esce-

nes, destacant-se pel seu realisme intens, les

de l 'erupció del Vesubi, que ¡serveix de mo-

ment culminant al patèt ic argument, LMnter*

pretació, a càrrec de Lil l ian Gish i Rona ld

Co iman , és digne de tot e l ' logi .

«LA M A R I P O S A D E O R O » té alguns de-

fectes i a lgunes qualitats. Entre els primers,

es poden assenyalar l 'argument, la direcció.

Entre Ies segoties, l ' interpretació, el luxe

dels interiors i de les loilettes^ìa fotograf ia .

No es pot dir que sigui cap gran producció,

ni tampoc cap pe l l i cu la dolenta. Edi tada per

«Sascha», de Viena, amb Lily Dami ta , Ni ls

Astlier i J a c k Trevor de protagonistes.

JOAN DHL M E Q A F 0 N

N o i i c i â r i d i e « P e n y a P a l a m ó s »

Han estât aprovats els Estatuts pels quais

es regirá la «Penya Pa iamós»; així mateix

s'tia procedit al nomenament de la Junta que

ha quedat formada d'aquesta manera:

President: Josep Mundet Perp iñá

Mart í , 521,er (Gracia)

Conseller-secretari: Josep Mo l l a Al iu

G irona , 33, pra l . ,1 '

Consel ler lresorer: Roger Si t jà i R ipol l

Nàpols , 161-4.t, 1«

La correspondència pot èsser dirigida in-

distintament al domicil i de qualsevol deis

tres. * *

A R e m a r c a r els segUents articles d'aquells

Estatuts:

Art . l.er-=Amb el nom de «Penya Paia-

mós» es constitueix a Barcelona una entitat

amb fins culturáis i recreatius per a fomentar

i mantenir les bones relacions entre els pro-

cedents i simpatitzants de dita Vi la.

Art . 2 . on=Podran èsser socis de ta

«Penya Pa iamós» tots els palamosins resi-

dents a Barce lona i el seu radi, reconeguts

com a tais alnienys per tres membres de la

«Penya» .

Art . 4.t = E l s membres de la «Penya Pa-

iamós», t indran el carácter d'actius. Els soeis

en qaalitat de protectors, serán acceptats,

sempre que es proposm a favorir la collecti-

vitaí de la «.Penya» d'una manera regular...

Art. 1 8 = L a «Penya Paiamós» será dissol-

ta quan es trobi formada per menys de set

membres, passant aleshores el capital que


222 MARINADA

pugili tenir a l 'Hospital de la Vila de Pala-

mós i per meitat a l'Asil, d'existir aquest. í *

Pregtiem a totes aquel las persones que

t inguin algún famil iar resident en aquesta

Ciutat que encara no figuri inscrit com a soci,

vulguin assabentar-lo de la formació de la

«Penya», recomanant-li l'assistència al Ca fé

del Teatre «Novfìtats» qualsevoi dissabte a

les deu de la vetlla,

* *

La crida del mes passai lia fet el seu afec-

te i per el la hem t ingute l gust de saludar ais

bons amies:

Francese Costart Gubert , Lluís P lanas

Gafarot , Sa lvador i Josep Cusí Jacomet ,

J a ume Ros Margar i t , Josep Espier Mart i ,

Wences lau Daln iau Da lmau, Jord i Robau

Califs, Josep Clara Comas , Didac Bastar t

Roura , Arna ld Jordà Mar t í i Octav i Llorens

Corredor , els quais hem inscrit com a socis.

A i x ò v e a conf i rmar la necessitat en que

ens trovavem de formar aquesta Penya nos-

tra, puix que de no èsser per aquest motiu

seguranient no s'hauria pas présentât l'oca-

sió de fruir de la seva bona companyia i

agradable conversa.

Per unanimitat fou acordat que la prime-

ra quota a satisfer pel sosteniment de Ija

«Penya» i corre&ponent al mes de Geiier, es

destinés íntegra a engrossir la subscripció

feta a favor de la ma'laurada Angela Iglesias.

Nostre bon amie i consoci En Faust i Pa l l i

ha tingut la dissort de perdre el seu volgut

pare (d. e. p.). Siucerament ens associem al

seu just dolor i des d ' a qu í enviem a eli i a.

la seva familia 1' expresió del nostre condol.

í ••t

Duran t aquest mes han estât entre els

sens, els companys Mundet , Torrent , R . Co-

loni, Juana ls í C lara ; aquests dos darrers per

qüestió del servei mil itar.

P U B U C A C I O N S r b b u d b s

Amb coral í immerescuda dedicatoria

havem rebut «Del meu viure rural» , una be-

lla obra de nostre dilecte c o l a b o r a d o r i

amie N'Anton Busquests i Punset, que acaba

de publicar suara, i que sinceranient agraini.

Plena de belleses i escrita amb aquel l

estil tan seu, ens ha proporcionat unes hores

de vera delectança, i es per això que no

dubtem en recomanar-la a nostras llegidors

amb la seguretat que ens lio agra iran.

*

Fa ja alguns dies rebèrem un interessan-

tíssim fascic le que amb intensa campanya i

fent una labor a l tament humanitaria repar-

teix profusameiit el Dr . R. Arqués , de Bar-

celona. S 'anomena «El pel igro venéreo», Es

petitet, dones consta de 28 planes, però cu-

rulles de sanitoses indieacions per tal de

prevenir els efectes d'aquesta plaga i po-

guer arr ibar al ideal de sauejament de l'hu-

manitat.

Mol t ben documentât i claríssimament ex-

plicaí, porta, a més, bon nombre d' i l lustra-

cions que fan més eficaç el fi a l tamert lloa-

ble del fascicle.

L 'autor ens comunica li p laurà remetre

un exemplar gratui t a qui el so l l i c i t i al seu

domicili: Aragó , 230, pral .

••i:

M O N O G R A F I E S M E D I Q U E S

«La diabetis. Complicaclons i apandixs»,

per R, Carrasco i Forni iguera

Es el fascicle 33 de Monograf ies Mèdi-

ques. Apib ell el doctor R . Carrasco acaba i

puntualítza els dos fascicles anteriors dedi-

cats a la diabetiá.

E l » tres volums formen un veritable trac-

tal i malgrat I' autor hagi t ingut de concre-

tar i sintetitzar la matèria, no deixa per això

d'esser un dels més complets i sobretot dais

més pràctics pel mefge.

En aquest fascicle el doctor Carrasco s'o-

cupa en primer Hoc de les complicacions de

la diabetis.Un capítol bastant extens està de*

dicat a ta cetosi, acidosi i coma diabetics. En


MARINADA 223

ells estudia aquests greus trencacolls de la

malaiti'a, tan freqüents que en altre temps

gairebé eren considerats com una forma de

t e rm inadó de la diabetis- Avui , sortosament,

els nons mitjans terapèutica i dietètics poden

bandejar-la i àdhuc combutre-la amb profit.

E l s dos capítols següents són dedicats a

altres complicacions, gangrenes, afeccionsde

la peli, niucoses, boca i farinx, aparel l diges-

tíu. etc., i a les malalties que poden coinci-

dir, agreujar o enterbolir el quadro simplo-

màtic com la sífilis i trastorns fisiològica com

l'einbaràs, part i puerperi .

La segone part és dedicada a apèndixs

aclaratòria del que s'iia dit en els volums;

taules de coinposició d'aliments, taules de

pes normal segons el sexe, la tal la i l 'edat,

tècnica de Ies infeccions d ' insul ina, anàlisi d'

orina i altres. Final i tza el volnni amb exem-

ples pràctics i demoslrat ins de com h a d e

menar-se un tractament.

Com diem, els tres volums del doctor Ca-

rrasco formen un complet tractat.

El noticiari insereix: El Casa l del metge,

per J . Aiguader i M i ró ; Exemple a seguir,

del Dr . C . N. ; Societat de Química de Cata-

lunya; El niovinient científic a Cata lunya du-

rant els anys 1900 a 1925, per J . M. Bel l ido;

Sumart del pròxim número.

Crònica Local En nostra parroquia l ha contret matrimo-

nial etillaç el distinguit jove,bon amie nostre,

En Joan Danés Gelabert amb la gentil sen-

yoreta Paqui ta Passarrins.

Desitjem ais novells casats una inaca-

bable l luna de mei i tota mena de benhau-

rances. *

* *

Segons un Catà leg que tenim a la vista

el pintor-dibuixant paiamosi F. Vidal Palma-

da aquesta vegada d'un salt se n'ha a n a t a

fer conéixer Ies seves obres a Sabade l l . on

t indrà oberta una exposició d'olis, aquarel-

les i dibuixos durant els dies 1 a 16 de Març

en l 'Acadèmia de Belles Arts. Esperem que

els paisatges que tant be tracta En Vidal

seran una propagunda dels bells recons de

la Costa Brava , i que els sabadellencs per

a comprovar-ho aquest istiu faran alguna

visita a les nostres costes, bo i quedant-se

com a penyora una bona part de les obres

exposades.

*

D e «Penya Palaniós» de Barcelona

havem rebut 20 Pts. per la subscripció ober-

ta en aqüestes col umnes a N ' A n g e l a Igle-

sias, que havem fet arribar al seu desti.

Moites mercès.

A Barcelona, ha f inat la Sra . Juan i ta Qu*

ber tde Costart , esposa de l 'enginyer indus-

trial Zo i l o Costar t . (A. C . S.) .

Rebi la distingida familia l'expressió de

nostra sentida condolença.

* * *

Donem a continnació la llista dels Con-

sellers que constitueixen nostre Ajiuitanient,

a rei de les ultimes disposic ions guberna-

mentals .

Majors Contribnents: Jn l i Matas Danés ,

O l aguer Lloréns Cas te l l ò , Llu is Carós Ma-

sa, Miquel Gnbert Garre l l , Lleó Xico ira Fri-

gola, E lad i Cateura Turró, Zo i lo Costart

Ca lvet , Llu is Moner Roger .

Antics Consel lers: Ramon Re i g Vinyas,

Josep Gafas Maruny, Ramir Pages Bellevi-

lle, Baldomer Darder Heras, Mane l Albalat

Morera , Enr ic Marqués Ponjuan, Josep Fà-

brega Pou, Fermi O l iver Bech.

En el sorteig célébrât a Madr i t per tal de

fixar la data que ha deserv i r per a deter-

minar l 'ordre en l 'al l istament per el servei

de l 'Armada ha résultat èsser el 11 d 'agost

de 1930.


224 MARINADA

En el número v inen t d o n a r e m probable-ment la Kista dels incr i ts eti l ' A j u d a n t i a d 'aquesta v i la amb l 'o rdre corresponent .

La C o o p e r a t i v a « L a E q u i t a t i v a » ce lebré reunió e x t r a o r d i u a r i a per tal de t rac ta r d'im-por tants a fe rs re lac ionats anib a lgunes de-nuncies que lian estâ t presentades contra dita ent i ta t .

Amb moti i i de presentar -se a Casa la V i l a per assumptes del serva i m i l i t a r , el t e rcer d iumenge de f e b r e r poguèreni sa ludar nombrosos amies i cares jovençanes conegn-des, moites d 'e l les amb residència a f o r a .

* Ü:

L l i ç o n s p a r t i c u l a r s . — F r a n c é s , meca-n o g r a f i a , tenedur ía , dibuix, p in tura , It içons de cul tura g e n e r a l , etc.' etc.

C lasses especiá is per a seriyoretes. Per a informes: E n r a j o l a t ; 1 2 — 1er .

*

H a n estâ t r e p a r t i d e s amb abundància u n e s f u l l e s donant compte de Testat actual de les gest ions i obres re fe rents al "Assil de V e i l s D e s a m p a r a t s " i demanant un a l t re es-fo rç al pöble de Pa lamós per ta l de conse-g u i r que l 'obra iniciada sigui un fe t d in t re poc temps.

C e l e b r a r e n ! que aquesta cr ida no sigui endebades i que eis pobres ve l le ts necessi-ta ts t inguin av ia t un Hoc on poguer acol l i rse .

•M

A bord d'un v a p o r i ta l ià que vingué a des-c a r r e g a r moresc, en a r r iba r al nostre por t sor t i ren dos va i l e ts que hav ien embarca t d' amagat en tocar dit va ixe l l a C a d i ç .

S e m b l a que la sorpresa dels nois fou g r a n al saber que es tàven encara en t e r r e n y es-panyo l . dones l lur propòsi t e ra d i r ig i r se als B a l k a n s , on tenien entés fe ia el v ia t i e el vai -xe l l . •

H a v e n t es ta i det inguts , fo ren conduits a l ' A j u d a n t i a on s'els fac i l i ta passaport per el re to r i i a casa 'seva.

* if -

U n t r ipu lant d'un v a p o r g r e c ancora t al por t , estant embr iuc, en pujar al va ixe l per l 'escala m a r i n e r a , caiguè sobre el moli des de regular a lçada , produint -se greus fe r ides al cap.

C o n d u i t a Thospital de la v i la , mor í pocs dies després .

V i c t o r C a t a l à A l e x a n d r e P l a n a A p e l * l e $ M e s t r e s J o s e p M - « » d e S e 0 a r r a A l f r e d d e M u s s e t M e l c i o r F o n t P r u d e n c I B e r t r a n a M a r t i G e n i s I A g u i l a r J e a n J a c q u e s B e r n a r d J o s e p P o u s I P a g e s C a r i e s S o l d e v i l a A g u s t i E s c l a s a n s J o s e p L l e o n a r d N a r c i s O l l e r

són els signants dels ca torze volums aparegi i ts en ei pr imer semestre de publicació de la

C O L L E C C I O P O P U L A R D E

LES ALES ESTESES La l l ls ta represen ta l 'exacte compii-» ment d'un magnif ie programa I

I aquesta catorze volums, d'un co t i - ' junt de 1,864 p lanes, 25,000 ra t l l es , • 1.211,500 Metres han costat ais compra-dors i r 2 0 pessetes i a is suscriptors l inicament

D E U P E S S E T E S

Que espereu

a subscriure-us-hi? C a l a j u d a r , amb un esforç míním (una pta , i t renta tres cèntims cada mes)res-forç niàxim que fan els edi tors de L . A . E . per tal de d i v u l g a r l a bona l i t e ra tura

Ompleneu el butlletidel peu i envieu-lo, en so-bre obert i franquejat amb dos cèntims, a C o r t a C a t a l a n e s . 423, Barce lona-Si iis ' dotieu d'alta des del primer volum. us enviaren) tots els que han sortit, c o n t r a r e e m b o r s de deu pessetes/importdelseniestre vençut.

£m snbscríc a la Col. Pop. de L. A. E.

començant en el volum Pagaré

p e í ( I )

Nom

Adreça

Poblado

(1) : Trimestres o semestres. , ' -


^ I V

rrocas-Lluch Agent de Duanes Coliegiat

C a IS e s a : Port - Bou i Cerniére

CORRESPONSALS A P A R I S :

3-,Rue Saint-Vincent-de-Paul

CASA ALIADA : L A V I O N —

Rue Stanley, 80 - Bruxelles

Corresponsal^ a :

MARSELLA, LE HAVRE, GINEBRA, BASILEA, MELI-

LLA, LA JUNQUERA, IRÚN, B I L B A O I PASAJES

Casa central:

BAUCELOITA Tia JLaietana núm 30

X'eléfon,

qT cJ


%

Í C Oí

t o GO

T D

S C O co . -

crq 03

3

o >

( / i

O O

C D

C / 3 — î

O

^ e n

D D


SAN

CICLES-MOTOS-ESPORTS A c c e s o r i s - R e c a n v i s - R e p a r a c i o n s Demani el catàlag:corresponent a:

BALmE5, 6? '2 ;degramasre iCL05ANR0M.Á Tel'èfon 12303

BARCELONA


R n v í l l ' s n n r f R p r c a f e i L I C O R S : Begudes i x u y a O J J U l L - U d l ¿e lesmillors marques. «

Carrer Eixamplis : : PALAMOS

HOTEL i Café

lR\ñS :: Situació imniillorable, davant dç la mar, de la

Estació, del passeig i al costat de l'administració d'aiitomôbils

Hab í tac ions con fo r tab les Esp iènd id sa ló m e n j a d o r

MAGNÍFICA SALADE BANYS D'AIGUA DE M A R I DOLÇA

G A R A T X . TELEFON, 35

Papereria-Lliheria

L L O R E N S Objectes d'escriptori - Tintes - Llibres ratllats - Llàpiços Estilogràftques de les millors marques - Plumes - Paper carbó

- Objectes per a regal -Llibres i Novel • les de totes

classes - Material escolar. Carrer Geruanfes, 26

0RB1S, S.A.-Barcelona Fábrica propia de mobles per of ic ines-mult icopis-tes - : : - máquines per calcular i demés invents

moderns per h oficina

Sasa Central

Barcelona* Slarís. n.® 5

Djrec. Teleg.

Orbis- liariBloN

Teléf . A. 458

wá Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

MARÍA ARTIACH exquisita galleta, dulce y sabrosa amiga de paladares refinádos.

Qdrlton Tea bbcuit

Desayuno ideal, postre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H la galleta por excelencia, está en todas las mesas, a todas horas.

PIDA VD. SIEMPRE GALLETAS

MAKIA

> 'S^jr^'^yirwloaKiüai M A R Í A ^ A R T I A C M


erna ESCOLA OE PIANO P R O F E S S O R : R. C A S A S

Plan d'estudis de academia Qranados de l^areeiona. Nova

tècnica del Pedal segons el malaguanyat mestre.

C O N F E R É N C I E S D E T E O R I A E H I S T O R I A D E L A M Ú S I C A

Z J U ^ ^ O U S z>A.x*t lo i i . lM.x*st 1 A. d o s a a l o l l l .

m

m m s

I s

ili

m i •tM

»ÀI:

© n p a r i e f r a n ç a i s S n g f i s s p o f e e n

C a s a f u n d a d a en I § 5 a

Sastrería Pra ® : r a | 0 s i d p i ó t n u g l í s o s

IPeféfon 11267

Ronóa óe Sf. 2ere, 7, ení. Barcelona

"í'sVá

1 Î

m

1 1

KjVV

M a q u i n a r í a í a r t i c í e s P E R L E S A R T S

D E L L L I B R E

Tipu8 d'impremta.— F i l e ^ de cpure.—Papers JOHANNOT , —Fil i ú t ge per a {mpremtá. — Jmposicions de ferro i de metall d rmpremta. — Numeradors de ma i de platina — Mà quines de cosir atnb corxets í fil-ferro rodó i pià sistema QEB l .ER per impremtes. F.ucuadernacíons i Fá^riques de Caires de cariró - I.es millyr? Maquines de posir apib fil textil sisterpa EQGRf?. - Instal'lflcions completes d'imprem-tes.-Màquines novesi KECONSTRUiDES per |MPREM-

TA. L ITOGRAFIA I ENQUADÉRNAC IO .

R amb l a de C a t a l u n y a , 91 - Te l è fon 3275 A .

Te l eg r ames ' ^Ar t e l i b ro " .

Casa C. Gorchs i Esteve ^ Barcelona


museu de palamós - serveiarxiumunicipalpalamos.cat · cap escola ni per cap nació: n'hi ha...

Documents