mÚsica nova mÚsica antiga temporada programa maig …€¦ · · menuetto da capo · polacca...

#auditori #antigaComenta aquest concert amb

Mitjans Patrocinadors

Segueix-nos a

www.auditori.cat

11 MAIG DE 2017SALA 1 PAU CASALS

MÚSICA

ANTIGA

AKADEMIE FÜR ALTE MUSIK BERLIN

FESTIVAL BACH:CONCERTS DE BRANDENBURG

DIJOUS 11 | 20.30h

MAIG DE 2017PROGRAMA

Els temps i la durada del concert són aproximats.

1 / Concert de Brandenburg núm.1 en Fa major, BWV 1046 (1721)

I. AllegroII. AdagioIII. AllegroIV. Menuetto

· Trio I· Menuetto da capo· Polacca (Polonaise)· Menuetto da capo· Trio II· Menuetto da capo

2/ Concert de Brandenburg núm.3 en Sol major, BWV 1048 (1718)

I. AllegroII. AdagioIII. Allegro

4/ Concert de Brandenburg núm.6 en Si bemoll major, BWV 1051 (1718)

I. AllegroII. Adagio, ma non tantoIII. Allegro

3/ Suite núm.2 en Si menor, BWV 1067 (1738-1739)I. OuvertureII. RondeauIII. SarabandeIV. Bourrées I & IIV. Polonaise & DoubleVI. MenuettVII. Badinerie

5/ Suite núm.4 en Re major, BWV 1069 (1725)

I. OuvertureII. BourréeIII. BourréeIV. GavotteV. MenuettVI. MenuettVII. Réjouissance

PAUSA 20’

JOHANN SEBASTIAN BACH Eisenach 1685 – Leipzig 1750

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

Concert emès en directe per Catalunya Música i enregistrat per RNE

a partir de

155€

A b o na’ta 6 co n ce r ts

MÚSICA

ANTIGA

L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors

Lepant 15008013 Barcelona Segueix-nos a

22MARÇ

PASSIÓ SEGONS SANT MARC, DE BACHJordi Savall - EL SO ORIGINAL

PAUL McCREESH & GABRIELI CONSORT & PLAYERSKing Arthur

ROBERT KING & THE KING’S CONSORTThe coronation of King George

VESPRES DE MONTEVERDIJordi Savall -EL SO ORIGINAL

VIVICA GENAUX & LES MUSICIENS DU LOUVREHändel vs Porpora

PHILIPPE HERREWEGHE & COLLEGIUM VOCALE GENTMissa Brevis de Bach

BENVINGUTS A LA TEMPORADA DE MÚSICA ANTIGA DE BARCELONA

Descobreix la resta de concerts a w w w. a u d ito r i .c a t

NOVATEMPORADA

1 7 / 1 8

A K A D E M I E F Ü R A LT E M U S I K B E R L I N

Fundada el 1982 i reconeguda com una de les orquestres de cambra més importants del món, l’AKAMUS actua regularment per tot Europa, Àsia i Amèrica. Des de la reobertura de la Konzerthaus de Berlín el 1984, hi ofereixen la seva pròpia sèrie de concerts i, des del 1994, són convidats habituals del Berlin Staatsoper Unter den Linden i del Festival de Música Antiga d’Innsbruck. A partir de la temporada 2012-2013 també tenen sèrie pròpia de concerts al Prinzregententheater de Munic i, des de fa més de 25 anys, treballen sovint amb el contratenor i director belga René Jacobs, amb qui van fer un enregistrament memorable de La flauta màgica de Mozart. La formació també ha treballat amb directors i solistes com Marcus Creed, Peter Dijkstra, Daniel Reuss, Hans-Christoph Rademann, Andreas Scholl, Sandrine Piau i Bejun Mehta, a més d’ampliar els

seus límits artístics col·laborant amb la companyia de dansa moderna Sasha Waltz & Guests en les innovadores produccions de Purcell Dido & Eneas i Medea o amb la visual i teatral posada en escena de Quatre elements-Quatre estacions, un “concert escenificat” en què AKAMUS es mostra com una formació creativa i innovadora.

L’Akademie für Alte Musik Berlin ha venut més d’un milió de discs per tot el món, enregistrats en exclusiva per a Harmonia Mundi France des del 1994, pels quals han rebut importants premis: Grammy, Diapason d’Or, Cannes Classical Award, Gramophone, Edison, premi de la Crítica Alemanya 2009, MIDEM Classical 2010 i Choc de l’Année. L’orquestra també ha rebut el premi Telemann-Preis Magdeburd i l’ECHO Klassik, així com la Medalla Bach de Leipzig (2014).

PRIMERS VIOLINS Bernhard Forck concertino / Kerstin Erben violÍ i viola de gamba / Uta Peters / Thomas Graewe SEGONS VIOLINS Dörte Wetzel / Edburg Forck / Stephan Mai VIOLES Clemens-Maria Nuszbaumer / Sabine Fehlandt / Anja-Regine Graewel VIOLONCELS Jan Freiheit / Antje Geusen / Patric Sepec violoncel i viola de gamba CONTRABAIX Xavier Puertas CLAVICÈMBAL Clemens Flick FLAUTA Christoph Huntgeburth OBOES Josep Domenech / Michael Bosch / Go Arai TROMPES Erwin Wieringa / Miroslav Rovenský FAGOT Christian Beuse TROMPETES Hannes Rux / Martin Mühringer / Sebastian Kuhn TIMPANÍ Francisco Manuel Anguas Rodríguez

Segueix-nos a

www.auditori.cat

MÚSICA

ANTIGA

DIJOUS 11 | 20.30h

PAUSA 20’

a partir de

155€

MÚSICA

ANTIGA

22MARÇ

NOVATEMPORADA

1 7 / 1 8

Segueix-nos a

www.auditori.cat

MÚSICA

ANTIGA

DIJOUS 11 | 20.30h

PAUSA 20’

a partir de

155€

MÚSICA

ANTIGA

22MARÇ

NOVATEMPORADA

1 7 / 1 8

www.auditori.cat

PROPER CONCERT IMPRESCINDIBLE

L’organista Juan de la Rubia,artista destacat de la nova generació, interpreta música del Renaixementamb el claviorgue Hauslaib, únic exemplardel segle XVI en actiu al món.

Dimecres

3 1 M A I G20.30h

JUAN DE LA RUBIA:ANTONIO DECABEZÓN

Concert inclòs a la Temporada La Música del Museu- “Instruments originals en bones mans”

INFORMACIÓ I VENDAwww.festivalperalada.com - T. 902 37 47 37

FESTIVAL CASTELL PERALADAJuliol-Agost 2017 El clàssic de l’estiu!

20.07 02.08

SUGAR BLOOD LA STRAORDINARIA VITA DI

DE DEMESTRES

YENDE PRETTY

GREGORY

04.08 05.08 LEZHNEVAJULIA

CAMBRAIGNASI

ORQUESTRA VICTORIADE LOS ÁNGELES

AINHOA ARTETA

MADAMABUTTERFLY

DE PUCCINI - NOVA PRODUCCIÓ

7/9 AGOSTErmonela JAHO, Bryan HYMEL, Carlos ÁLVAREZ, Gemma COMA-ALABERT.

Joan ANTON RECHI, director d’escenaDan ETTINGER, director musical

BILBAO ORKESTRA SINFONIKOACOR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

NOVA PRODUCCIÓ DEUTSCHE OPER AM RHEIN DÜSSELDORF DUISBURG I FESTIVAL CASTELL DE PERALADA

DU CAPITOLE DE TOULOUSE

ORCHESTRE

IRÉNE THEORIN& TUGAN SOKHIEV

08.07 15.07

DIDO AND AENEAS

DE PURCELL

RecitalÒpera V.C

Òpera - concert teatralitzatConcert

ConcertRecital Recital

Recital de piano

JULIETTE BINOCHE & ALEXANDRE THARAUD

TRIBUTE TO BARBARA“VAILLE QUE VIVRE”

Espectacle en francès

11.08 RHODESJAMES

Recital de piano

ACADEMIA BARROCA EUROPEA D’AMBRONAY

Paul AGNEW, director

PROGRAMA DE MÀ AUDITORI.indd 1 3/5/17 14:36

COMENTARI O r i o l Pé rez i Trev i ñ o

Dues col·leccions d’obres orquestrals, dins el macrounivers musical de Johann Sebastian Bach (1685-1750), sobresurten en el seu catàleg: els Concerts de Brandenburg, BWV 1046-1051 i les seves Suites (Ouvertüren) BWV 1066-1069. Malgrat la prolífica i densa obra bachiana, és cert que la música instrumental (denominació que inclou el gènere orquestral, ja que ni Bach ni els seus contemporanis van traçar una distinció clara entre el mot “orquestra” i un conjunt d’instruments que interpretés música de cambra) arriba tan sols a una seixantena llarga d’obres, excloses les destinades a instruments com l’orgue i el clavicèmbal i, òbviament, altres col·leccions com ara L’art de la fuga o L’ofrena musical. No obstant això, les dues col·leccions esmentades mostren una riquesa d’imaginació que es materialitza clarament en els infinits paisatges de l’emoció humana. Tal com va assenyalar Wilhelm Dilthey, és possible que en aquesta materialització hi hagi un misteriós vincle entre la viva mobilitat de l’esperit i la imaginació musical; i també entre l’ànima i la seva relació amb allò invisible. Així, malgrat que en el concert d’avui trobarem un repertori profà –en el sentit que no anava destinat ni a l’església ni al teatre–, tot ell és nodrit de la saviesa d’aquell que viu i expressa els estats de l’ànima i que sap trobar-los els corresponents i adequats medis d’expressió.

Tres concerts de Brandenburg i dues suites constitueixen la proposta musical que ens presenta, avui, l’excepcional Akademie für Alte Musik Berlin en un concert que és la darrera part de la interpretació integral de les dues col·leccions, iniciada per aquest prestigiós conjunt berlinès la temporada passada a L’Auditori.

Els Concerts de Brandenburg, titulats originalment Six Concerts à plusieurs instruments, són una col·lecció de concerts que Bach va oferir a Christian Ludwig, marcgravi de Brandenburg-Schwedt, el 1721. Sembla ser, però, que Bach va preparar una edició sobre la base de composicions realitzades en els seus anys anteriors com a Kapellmeister a Köthen i, possiblement, també a Weimar. Contràriament al que ens pot semblar a priori, Bach no va plantejar una col·lecció amb coherència, sinó que més aviat en va realitzar una recopilació, com així ho demostra la repetició de tonalitats idèntiques en alguns concerts. No és menys cert, però, que la disposició instrumental de cadascun dels sis concerts exhibeix una varietat que sembla voler-se erigir com a mostra del talent bachià en el joc amb diferents formacions instrumentals.

El primer dels concerts (“Fa major, BWV 1046”) ens presenta una interessant instrumentació concebuda per a un conjunt concertino, format per dues trompes naturals (corni da caccia), tres oboès, fagot i violí piccolo, i un conjunt tutti, constituït per orquestra de cordes i baix continu. A l’interès d’aquesta complexa instrumentació, que permet assolir bellíssims colors sonors sorgits de l’empastament entre trompes i oboès, cal dir afegir-hi que és l’únic concert de la col·lecció, estructurat en quatre moviments que, en alguns casos, es relacionen estretament amb cantates profanes i religioses. Així, sense anar més lluny, el primer moviment fou emprat per Bach com a

simfonia inicial de la seva cantata religiosa Falsche Welt, dir trau Ich nicht, BWV 52 (1726), mentre que el tercer moviment fou reelaborat com a cor inicial de la cantata profana Vereignite Zwietracht, BWV 207 (1726).

Aquesta interacció constant entre gèneres del material musical elaborat prèviament ens recorda la concepció bachiana segons la qual l’essència mateixa de la música constitueix una realitat religiosa i que, com més perfecta és aquesta (composició i interpretació), més immanent és Déu en la música.

Una prova de l’arrelament profund d’aquesta concepció, la trobem en la seva imaginació desbordant a l’hora de jugar amb els efectius orquestrals. Així, si el tercer concert (“Sol major, BWV 1048”) està escrit per a tres trios instrumentals (tres violins, tres violes i tres violoncels, a més del baix continu corresponent), cosa que ha permès a la numerologia realitzar multitud d’especulacions, el sisè (“Si bemoll major, BWV 1051”) ens remet a una orquestració que demana l’ús d’una instrumentació més arcaica, amb dues viole da braccio, dues viole da gamba, violoncel, violone i clavicèmbal, talment com si Bach, de la mà de l’esmentada imaginació, mostrés les possibilitats de fer concertar instruments que cap a 1721 ja havien quedat força en desús.

No menys important i reeixida és l’aportació de Bach al gènere de l’obertura (Ouvertüre) o suite orquestral, malgrat que només en disposem de quatre mostres. Sense tenir proves fefaents que la resta s’hagi perdut i realitzant diverses conjectures del perquè Bach no en va compondre més, el cert és que els números de catàleg BWV 1066-1069 esdevenen tot un misteri, perquè no sabem exactament quan foren compostos i interpretats, tot i tenir-ne algunes pistes prou importants: per exemple, la BWV 1069 deuria haver estat composta abans del Nadal de 1725, ja que Bach la va fer servir com a base per a la seva nadalenca CantataUnser Mund sei voll Lachens, BWV 110.

En el cas de les dues suites que avui podrem escoltar, la segona d’elles BWV 1067 (escrita en la tonalitat de Si menor) ha acabat constituint-se com a obra “canònica” entre els flautistes a causa del seu virtuosisme. La seva Badinerie constitueix, possiblement, una de les pàgines més celebèrrimes de l’obra de Bach. No serà menys interessant l’audició de l’esmentada suite BWV 1069, en què gaudirem del joc orquestral entre l’orquestra de cordes, amb el conjunt de tres oboès i fagot, i el de tres trompetes naturals i timpani. Si ens atenim al concert que vam escoltar l’any passat en aquella primera entrega de l’Akademie für Alte Musik Berlin , no és gaire arriscat afirmar que som convidats a gaudir d’una de les millors versions que actualment poden escoltar-se a les sales de concerts d’arreu del món. I, per extensió, en aplicació a l’esmentat concepte bachià sobre l’essència de la música, també som convidats a participar en el reflex d’allò que és la realitat última de Déu i l’Univers. O com escrivia Bach a la fi de les seves obres: Soli Deo Gloria.

www.auditori.cat

Dimecres

3 1 M A I G20.30h

20.07 02.08

DE DEMESTRES

YENDE PRETTY

GREGORY

CAMBRAIGNASI

AINHOA ARTETA

MADAMABUTTERFLY

ORCHESTRE

08.07 15.07

DIDO AND AENEAS

DE PURCELL

RecitalÒpera V.C

Recital de piano

11.08 RHODESJAMES

Recital de piano

www.auditori.cat

Dimecres

3 1 M A I G20.30h

20.07 02.08

DE DEMESTRES

YENDE PRETTY

GREGORY

CAMBRAIGNASI

AINHOA ARTETA

MADAMABUTTERFLY

ORCHESTRE

08.07 15.07

DIDO AND AENEAS

DE PURCELL

RecitalÒpera V.C

Recital de piano

11.08 RHODESJAMES

Recital de piano

www.auditori.cat

Dimecres

3 1 M A I G20.30h

20.07 02.08

DE DEMESTRES

YENDE PRETTY

GREGORY

CAMBRAIGNASI

AINHOA ARTETA

MADAMABUTTERFLY

ORCHESTRE

08.07 15.07

DIDO AND AENEAS

DE PURCELL

RecitalÒpera V.C

Recital de piano

11.08 RHODESJAMES

Recital de piano

Segueix-nos a

www.auditori.cat

MÚSICA

ANTIGA

DIJOUS 11 | 20.30h

PAUSA 20’

a partir de

155€

MÚSICA

ANTIGA

22MARÇ

NOVATEMPORADA

1 7 / 1 8

mÚsica nova mÚsica antiga temporada programa maig …€¦ · · menuetto da capo · polacca...

Documents