40è aniversari CORAL L’AMISTAT

MISSES DE

CONCERT Coral l’Amistat

Camerata Impromptu Contrapunto Vocale

Orfeó de Sants Barcelona Filharmonia

Ulrike Haller, soprano Carme Murio, mezzosoprano

Alberto Canet-Muga , tenor Lluís Sintes, baríton

Daniel Antolí i Plaza, director

Joan Vives, presentador DISSABTE, 30 DE JUNY DE 2012 21h SALA GRAN DE L’AMISTAT

I TEMPORADA DE MÚSICA CLÀSSICA

SINOPSI

MISSES DE CONCERT SCHUBERT i MOZART

Degut a la importància que la missa catòlica romana ha tingut en la mentalitat dels creients, i per l’avinença d’afegir-hi música més o menys participativa, aquest gènere ha tingut una gran importància en el desenvolupament de la història de la música. En els Propis de la missa, que són les parts que varien segons el dia i el calendari litúrgic, habitualment s’ha mantingut la tradició del cant pla. A la vegada, els cinc passatges habitualment posats en música, per a cor o per a cor i solistes són: Kyrie (senyor tingueu pietat); Gloria in excelsis Deo (Glòria a Déu a les altures); Credo (Jo crec); Sanctus que acostuma anar separat del Benedictus però que pròpiament en seria una part; i Agnus Dei (anyell de Déu). Aquest cinc passatges formen el Comú de la missa i en són la part invariable, que ha estat musicada en innumerables composicions per autors de tots els països europeus.

Nosaltres us proposem dues misses que estilísticament podem incloure, a grans trets, en una mateixa època.

Als segles XVII i XVIII, el progressiu desenvolupament del cant solista un efectiu acompanyament orquestral van comportar un important canvi en la manera d’abordar el tractament musical de la missa. Tanmateix, aquest tractament, musicalment més efectiu, no va assolir la profunditat devocional de les misses contrapuntístiques del Renaixement, de mestres com Palestrina o Victora.

PROGRAMA

PART I - Schubert

Missa núm 2 en Sol Major D 167 Franz Peter Schubert (31/1/1797 - 19/11/1828)

Kyrie Gloria Credo Sanctus Benedictus Agnus Dei

PART II - Mozart Gran Missa en Do Menor KV 427 Wolfgang Amadeus Mozart (27/1/1756 - 5/12/1791)

Kyrie Gloria in excelsis Deo Laudamus te Gratias agimus tibi Domine Deus Qui tollis peccata mundi Quoniam Tu solus Sanctus Jesu Christe Cum Sancto Spiritu Credo in unum Deum Et incarnatus est Sanctus Osanna Benedictus / Osanna

Schubert - l’autor Franz Peter Schubert (Viena, 1797 - 1828) compositor austríac, malgrat morir amb només 31 anys, va ser un compositor prolífic, autor d’aproximadament 600 lieder, nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada), música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano.

Fill d’un mestre d’escola resident a Viena, Franz Schubert de nen va entrar a formar part del cor imperial. Quan se li va trencar la veu va ser breument, i intermitentment, mestre assistent del seu pare, mentre composava prolíficament.

Al 1817 va deixar l’ensenyament, vivint a Viena amb algun o altre amic, principalment el poeta Mayrhofer. En aquest cercle d’amistats, xerraven, bevien, i comentaven els temes d’actualitat, mentre feien música als cafès, o a les seves respectives cases. Principalment va continuar residint a Viena al llarg de tota la seva vida, on va gaudir del suport dels seus amics, però on mai va assolir una posició sòlida en el món musical, o es va beneficiar d’un mecenatge similar al que havia tingut Beethoven vint anys abans.

Encara que no hi ha unanimitat entre els especialistes, sobre la relació personal que hi havia entre Beethoven i Schubert, no hi ha cap dubte que Schubert va ser un dels portadors de torxa al funeral de Beethoven al 1827, i que uns dies abans de la mort l’havia visitat.

El problemes de salut que van afectar Schubert des de 1823 van marcar la seva última etapa. Malgrat tot va seguir composant infatigablement. Si tota la música de Schubert, incloent la més alegre, té sempre un punt de tristor, les obres dels últims dos anys, en que la malaltia progressivament el debilitava, són extremadament punyents.

A la seva època la música de Schubert no va ser gaire apreciada, però d’interès va créixer significativament a les dècades següents a la seva mort. Entre d’altres Franz Liszt, Robert Schumann, Johannes Brahms i Felix Mendelssohn, van redescobrir i divulgar la seva obra durant el segle XIX. Actualment, Schubert és considerat un dels exponents de la primera era Romàntica a la música, essent un dels compositors més interpretats.

Schubert - l’obra

Missa Nº2 en Sol major D 167 És la més coneguda de les tres misses “curtes” que Schubert va compondre entre la primera y la cinquena, molt més elaborades.

La segona missa de Schubert, col·loquialment anomenada “Missa en Sol major de Schubert”, la va compondre en menys d’una setmana, del 2 al 7 de Març de 1815, l’any següent de que la seva primera missa fos exitosament interpretada a la seva parròquia local. Aquesta segona missa, originalment va ser concebuda més modesta encara que la primera, necessitant només una orquestra de corda i orgue, a més dels solistes soprano, tenor, i baríton, i el cor. Tanmateix, al 1980 es van descobrir noves versions, datades posteriorment a la partitura orquestral completa. Aquestes versions, apart d’algunes modificacions menors, que podríem considerar la versió definitiva del propi autor, també inclouen parts per trompeta i timbals. Més tard, el germà de Schubert, Ferdinand, va escriure parts per a instruments de vent i altres instruments de metall, responent a la gran popularitat d’aquesta obra.

La partitura original no es va imprimir fins al 1845, i fins llavors havia quedat com una de les obres de Schubert menys conegudes –tant desconeguda que la primera edició se la va auto atribuir Robert Führer , aleshores director de música de la catedral de Praga, qui finalment va anar a parar a la presó per aquesta entabanada.

Apart d’alguns dels passatges de la soprano, les intervencions solistes són modestes, essent característic de Schubert centrar el seu interès en el sentiment religiós predominant, per sobre d’una romàntica expressió individualitzada del text.

Mozart - l’autor

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756 – Viena, 1791) va ser el més prolífic i influent compositor del classicisme. Autor d’unes 600 obres, moltes d’elles reconegudes com culminants en els seu gènere –simfonies, concerts, òpera, música de cambra i coral. És un dels compositors clàssics amb la popularitat més duradora.

Des de molt petit demostrava una prodigiosa destresa en instruments de tecla i violí. Als cinc anys ja composava, i al 1762 el seu pare, Leopold Mozart, va decidir presentar el talent del seu fill a les corts europees en una primera gira que va incloure Munich, Colònia, Brussel·les, París, Londres, i moltes altres ciutats.

Als disset anys va ser anomenat músic de la cort de Salzburg, però progressivament es va anar sentint poc satisfet en aquest estatus, tant a nivell creatiu com pecuniari. Al 1781, durant una visita a Viena va ser acomiadat de la cort de Salzburg, i ell va decidir quedar-se a la capital, on va assolir molta fama però poca estabilitat econòmica. Al 1782 es va casar amb Constanze Weber, amb qui va tenir dos fills. Els seus últims anys a Viena va composar moltes de les seves obres mestres -simfonies, concerts i òperes-, i gran part del Rèquiem que va quedar inacabat. S’ha mitificat i especulat molt sobre les circumstàncies de la seva mort a una edat jove.

L’abast del geni de Mozart és tant ampli i sorprenent que qualsevol síntesi de les seves fites musicals no pot ser altra cosa que una simplificació. El seu sentit de la forma i de la simetria sembla haver estat innat i anava sempre acompanyat d’una infalible mestria, que era en part apresa i en part instintiva. Hi ha brillantor i alegria en la superfície de les obres de Mozart però hi ha també, subjacent, una vena fosca i malenconiosa que dóna a les seves obres una ambivalència que a la vegada ens fascina i ens provoca de forma continuada.

Mozart - l’obra

Gran Missa en Do menor K. 427 Mozart va composar aquesta obra a Viena, al 1782 i 1783, sobre el text de la missa. És una obra de gran format per a dues sopranos, tenor, baix, doble cor, i gran orquestra, que va quedar inacabada.

En una carta al seu pare Leopold, amb data 14 de Gener de 1783, Mozart menciona una vot que ell havia fet “en la profunditat del seu cor” d’escriure una obra en acció de gràcies per la curació de qui llavors era la seva promesa, Constanze Weber. També menciona a la carta que l’obra estava ja mig acabada. El Kyrie, Gloria i Sanctus es van estrenar a l’església de l’abadia de Sant Pere a Salzburg el 26 d’Octubre de 1783. L’estrena es va fer en una missa catòlica romana, i els músics eren empleats de la cort del Príncep Arquebisbe Hieronymus von Colloredo. Constanze Weber va ser la solista soprano primera en aquesta estrena.

L’obra va quedar inacabada: falten el Credo, a partir de l’ària “Et incarnatus est”, i tot l’Agnus Dei. El Sanctus està només parcialment, i necessita edició i reconstrucció. Hi ha hagut molta especulació sobre les causes per les que l’obra va quedar inacabada. En qualsevol cas, essent indispensable tenir un text sencer per a l’ús litúrgic, és probable que Mozart intercalés moviments d’altres misses anteriors per a l’estrena.

L’obra incorpora la pompa i solemnitat pròpies de la cort de Salzburg, però també anticipa les misses simfòniques de Haydn en l’atermància de solo i cor. La missa també mostra la influència de Bach i Handel, dels qui Mozart estava n’estava estudiant les seves obres. Des de 1782 Mozart visitava regularment a Baró van Swieten, per a qui revisava i interpretava els manuscrits de J.S. Bach i de F. Handel que el primer havia anat col·leccionant la seva permanència com a diplomàtic a Berlín.

Ulrike Haller, soprano

Nascuda a Meran (Tirol del Sud, Itàlia) inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena, on cursa estudis de piano i cant. Es gradua el 2002 amb les màximes qualificacions. També rep classes de cant d’Eliane Coelho i Wolfgang Holzmair. El 1993 obté el Primer Premi de Piano en el Concurso “Jugend musiziert” a Innsbruck (Austria).

Como a solista ha actuat a Àustrica, Suïssa i Itàlia i ha participat en produccions operístiques a Viena, en les que ha interpretat els papers de Gretel (Hänsel und Gretel), Primera Dama i Pamina (Die Zauberflöte) o Maria (West Side Story).

Cal mencionar la seva participació com a membre i solista d’alguns cors vienesos com el Wiener Kammerchor i el Arnold Schoenberg Chor amb els que ha realitzat diferents gires per Europa i Amèrica.

En 2004 es trasllada a Barcelona, on estudia amb Mª Dolores Aldea, Marta Pujol i Àngel Soler, col·labora regularment amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i exerceix la docència al Conservatori de Girona o al Conservatori Superior del Liceu. També rep consells de Mª Luisa Chova, José Van Dam i Kurt Widmer.

Ha actuat como solista al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Sagrada Família, Auditori de Girona i en diverses poblacions catalanes acompanyada pel Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Jove de l’Orfeó Català, Orquestra de Cambra Terrassa 48, la Jove Orquestra Simfònica Gèrminans, Orquestra Camerata XXI, el Cor de Cambra Fòrum Vocal, Orquestra de Girona o la Coral Cantiga amb obres com el Rèquiem alemany de Brahms, Carmina Burana, Missa de Sant Nicolau de Haydn, Vespres de Mozart, El Messies de Händel, Réquiem de John Rutter o Les Illuminations de Britten.

També cal destacar la seva interpretació com a solista de la Segona Simfonia “Lobgesang” de Mendelssohn a l’any 2008 a l’Auditori de Barcelona amb la OBC, sota la direcció de Carlo Rizzi. Entre els projectes de l’actual temporada destaquen la interpretació dels Tres Poemes de Mallarmé de Ravel amb el conjunto Liceu XXI, el debut amb l’Orquesta Ciudad de Granada amb la cantata 84 de J. S. Bach a l’Auditorio Manuel de Falla, el Rèquiem alemany de Brahms o la Gran Missa en Do menor de Mozart al Palau de la Música Catalana.

CARME MURIO,

mezzosoprano

Nascuda a Barcelona, inicia els seus estudis de cant amb la soprano Josefina Lupiáñez i continua al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb la catedràtica Carmen Bustamante, on obté el títol de Professora de Cant, i més tard fa perfeccionament amb el mestre Joan Ferrer. Ha realitzat diversos cursos de perfeccionament amb Mireia Pinto així com amb Carmen Bustamante, el curs de Música Antiga de la Universitat de Salamanca amb David Mason; dos Meisterkurs al Conservatori Superior de Música de Viena amb Sylvia Gestzy i amb la catedràtica de Cant Ulrike Sych, el curs Internacional Isaac Albeniz amb la mestra Ana Luisa Chova i el Curs Internacional de Cant de St Cugat amb Francesca Roig, amb qui continua els seus estudis. Alhora estudia piano amb Dolors Cano.

Ha participat a l’Aula d’Òpera del Conservatori del Liceu, en el rol de Doña Ana en l'òpera Don Giovanni de Gazzaniga i al Taller d’Opereta francesa dirigit per Mercè Baget i Pere Sacristà. Amb la companyia Colors Sèpia estrena l'any 2.005, l'espectacle musical “Cançons arrevistades de la segona república” al Teatre Tantarantana de Barcelona sota la direcció escènica de Pere Sacristà. L'any 2.006 i 2.007 participa en l'estrena de òpera de producció catalana Sort!.

Ha gravat el disc sobre poemes de Verdaguer Roser de Tot l´any, i el Magnificat de Vivaldi i La Missa en sol major KV49 i el Laudate Dominum de Mozart. Ha actuat a diversos cicles de concerts com el Cicle de concerts de les Corts de Barcelona o el de joves intèrprets del Foment Mataroní, i amb la companyia Òpera Arts al Casal del Metge i al Teatre de l’Eixample de Barcelona. Ha actuat a diverses sales de prestigi com la Kleinegoldener Zaalt (Ausburg), a la Sala de Cambra del Palau de la Música Catalana, a la Fundació Josep Niebla (Casavells), Auditori Joan Cererols de Martorell, Monestir de Sant Cugat, a l´Auditori Foment Mataroní, Camprodon, Terradelles, l’Hospitalet (Auditori Barrades), Auditori de la Kutxa (San Sebastià), Auditori del Conservatori de Viena i a Lisboa entre d'altres. Actualment, forma duo amb el pianista Gustavo Legido.

Ha estat membre de l’Orfeó Català i ha col·laborat amb el cor Lieder Camera al Festival de Peralada i al Auditorio Nacional de Madrid. Com a solista ha participat en concerts acompanyada de cors com l’Orfeó Martinenc, Cor de Cambra Impromptu, la Capella de Música Burés, i Coral l’Amistat de Premià de Mar i de l´Orquesta de Cambra “i Diletantti”, entre altres. Ha estat mestre de cant de la Capella de Música Burès de Castellbell i el Vilar i actualment de la Coral l´Amistat de Premia de Mar.

Lluís Sintes, baríton Nascut a Menorca, s’inicia en el cant a l’Orfeó Maonès. Debuta al Gran Teatre del Liceu l’any 1.992, escenari en el que ha sobrepassat amb escreix el centenar de representacions. El 1998 és convidat pel mític Lindsay Kemp a cantar Die Zauberflöte als Festivals Internacionals de Peralada i Galicia. Al 1999 inaugura el nou Liceu interpretant la monumental Turandot que dirigí Núria Espert. A l’estranger ha debutat al cèlebre Concertgebouw d’Amsterdam, Holanda, així com a França, Itàlia, Ucraïna, Andorra, Veneçuela, Perú, el Japó, la Xina i Estats Units. Ha cantat també a Madrid, Santiago, Màlaga, Granada, Tenerife, València, Donosti, Bilbao, etc. amb les millors orquestres i auditoris de l’estat. Lluís Sintes no s’ha centrat exclusivament en el teatre líric, la seva dedicació abasta, a més, el món concertístic cambrístic i simfònic amb rigor i dignitat musical. Així és com ha arribat a interpretar William Walton, Arthur Honnegger, Vaughan Williams, Carl Orff, Astor Piazzolla, Haydn, Mozart, Schubert o Gounod

Establert en defensor de la pròpia cultura catalana ha estrenat i enregistrat per Salvador Brotons, Albert Guinovart, Mestres Quadreny, Rodríguez Picó, Xavier Benguerel, Amand Blanquer, Leonard Balada, Deseado Mercadal, Jaume Calafat, Vilà Miró, a més d’interpretar Morera, Homs, Manén, Lamote de Grignon o Pedrell.

La seva extensa discografia inclou: Turandot, Carmen, Hamlet, Manon, El paradís de les muntanyes, Contranit, Oda a Verdaguer, Garcia Lorca, De la tierra latina, Rèquiem de Benguerel, El Timbaler del Bruc, Ave Maria (amb el gran orgue de Maó), Música per a Delfos. Per segells discogràfics com: Virgin, TDK, Naxos, EMI-Classics, RTVE-Música, Discmedi, Columna Música.

Alberto Canet-Muga

Tenor

Nascut a Vitòria. Inicia els seus estudis musicals al Conservatori “Jesús Guridi” de Vitoria i de cant al conservatori “Pablo Sarasate” de Pamplona. Posteriorment estudia violoncel como a complement. Completa la seva formació amb estudis de Musicologia a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i a la Universidad de La Rioja. Està llicenciat en Ciències Biológiques (Biología) per la Universidad de Navarra.

Ha rebut Master Class de mestres com Enedina Lloris, Alfonso Echeverría i Dalmau González. No obstant, el veritable perfeccionament de la seva formació vocal es deu al mestre Francisco Lázaro.

Ha col·laborat, cantant com a solista en diversos conjunts de música antiga i altres de repertori més ampli com l’agrupació musical “MC” Cor de Barcelona. Ha cantat al Gran teatre del Liceu, Teatro Principal de Vitoria, Teatro Principal de Zaragoza, Teatro Calderón de Valladolid, Teatro Gayarre de Pamplona.

Dins del gènere de l’Oratori ha cantat com a tenor solista obres com “Rejoice in the Lamb” de Benjamin Britten, “Die Schöpfung” de Haydn, “Stabat Mater” de Rossini,”Requiem” de Verdi, entre d’altres.

Realitza habitualment recitals de Lieder de Beethoven, Mozart, Schubert, Schumann, Strauss, així com de cançó lírica italiana, espanyola i francesa. També canta òpera, sarsuela i musical, destacant en els rols de Pinkerton de “Madama Butterfly” de Puccini; Rinuccio de “Gianni Schicchi” de Puccini; Ferrando de “Così fan tutte” de Mozart; Aeneas y Sorceres de “Dido & Aeneas” de Purcell; José Miguel de “El caserío” de Guridi; el de Judas de “Jesus Christ Superstar”, entre d’altres. També ha participat en muntatges d’obres como “Lucia di Lamermoor” de Donizetti, “Rigoletto” de Verdi, “Tosca” de Puccini, “La damnation de Faust” de Berlioz, etc. Ha estat dirigit, entre d’altres, per Gorka Sierra, Miquel Ortega i Michel Plasson.

CORALIA

És una entitat coral creada l’any 2006 que agrupa dues corals, la “Camerata Impromptu” de Barcelona i la “Coral l’Amistat” de Premià de Mar, dirigida per Daniel Antolí i Plaza, que és alhora el director de les dues formacions. L’existència de Coralia permet a les dues corals abordar repertoris amb més exigència de veus que, separadament, els seria impossible d’interpretar.

Des del moment de la seva constitució fins ara, Coralia ha preparat el programa “Mozart”, format per quatre motets i una messa brevis, i ha actuat amb aquest programa diverses vegades a Barcelona, a Premià de Mar, Castellbell i El Vilar i Manresa. Ha estrenat l’òpera “SORT!”, amb música de Daniel Antolí i llibret de Marta Luna, a Barcelona i a Premià de Mar, amb actuacions, també, a Sort i Vallromanes. En totes aquestes actuacions Coralia ha estat acompanyada per l’orquestra I Dilettanti i per diversos solistes vocals professionals.

Al llarg de l’any 2007 presentà un programa per a cor i cobla amb la Principal del Llobregat coincidint amb l’aniversari del músic Joaquim Serra, a qui es dedicà una bona part del programa. Una altra part del programa va estar dedicada a la música contemporània, amb arranjaments per a cobla fets, entre d’altres, per Daniel Antolí i Plaza.

El 2008 realitzà amb motiu de l’enregistrament d’un CD amb l’òpera Sort! un parell de concerts versió concertant.

El 2009 va interpretar el programa Purcell&Händel. amb motiu dels 350è aniversaris del naixement del primer i del 250è aniversari de la mort del segon.

Finalment, el 2011 produï “Quatre segles d’òpera” que s’interpretà al Teatre Monumental de Mataró i a Premià de Mar.

Més informació a http://coralia.cat

Coral L'Amistat

La Coral l’Amistat començà la seva activitat el 1972 amb la incorporació d’un grup de dones en un tradicional cor de Clavé. Està integrada per uns trenta de cantaires d’edats i formacions diverses. Daniel Antolí i Plaza n’és el director des de 1997. Forma part de la Federació Catalana d’Entitats Corals. Ha participat en diverses trobades, festivals i intercanvis. L’any 1997 va celebrar el seu 25è aniversari, any que va significar el tancament d’una etapa i l’inici d’un procés obert i renovador. El repertori actual recull obres d’autors del Renaixement, clàssics, barrocs, romàntics... i actuals. Madrigals, misses, cantates, cançons d’autor i populars s’alternen i confegeixen programes variats i alhora coherents. Entre el 2000 i el 2004 ha viatjat dues vegades a Cahors, la darrera per actuar conjuntament amb la coral Divona, acompanyats per Albertus Dercksen, director d’aquesta coral occitana i organista titular de la catedral de Cahors. El gener de 2004, va posar en escena la comèdia musical “El Mikado” de Gilbert i Sullivan, i el 2005 amb dues corals més i amb acompanyament d’orquestra oferí un programa dedicat íntegrament a Mozart. El 2006 la Coral l’Amistat va crear juntament amb la Camerata Impromptu l’Associació cultural Coralia, per gestionar projectes de gran format, com ara l’estrena a Premià de Mar de l’Òpera “SORT!” amb música de Daniel Antolí, lletra de Marta Luna i escenografia d’Elisenda Pineda i va representar-la després a Barcelona (Poblenou, Gràcia), Sort i Vallromanes. El 2007 i 2008 Coralia programà “Cor i Cobla” amb la Principal de Llobregat amb motiu de l’any Jaume Serra (amb actuacions a Premià, de Mar,Cornellà i Arenys de Munt). Al 2008 s’enregistrà un CD, amb l’òpera Sort! . El 2008 es creà el Cor de Cambra Maresme, amb la voluntat d’ampliar el radi d’acció de l’entitat. El 2009 organitzà les produccions “Purcell&Händel” i “Música d’Escena” i va participar al festival Isaac Albéniz de Camprodon i Festival de Cant Coral de la Catalunya Central amb la Capella de Música Burés. Al 2010 va actuar amb “Música d’Escena” al teatre Kursaal de Manresa i va estrenar la producció “De l’Òpera al Cinema”. Al 2011 participà a les produccions “Concert de Setmana Santa” i “ Quatre segles d’Òpera” i a “Cançons romàntiques per a cor i piano”. Enguany celebra el seu 40è aniversari.

Més informació a www.coralamistat.entitats.premia.cat

Orfeó de Sants

És una entitat coral fundada l’any 1900 al barri de Sants, a Barcelona. La fundació sorgí arran d’una actuació de l’Orfeó Català al vell teatre del Cercle de Sants, avui desaparegut, per iniciativa del músic Estanislau Mateu que a més de fundador, fou el primer Director de l’Orfeó de Sants, al qual succeïren els mestres Carbonell, Bosser, Soler i de manera molt especial Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació de l’any 1926 al 1958 donant-li una gran cohesió. Aqueta tasca fou continuada per Elisard Sala (1958-1964) i per Enric Ribó (Catedràtic del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona) fins el 1982. Des de llavors i fins a l’actualitat la directora és la seva deixeble, la mestra Montserrat Tous i Alsina; i aquest curs en comparteix la direcció amb Daniel Antolí i Plaza.

El repertori del l’Orfeó de Sants va des de la polifonia del Renaixement fins al Romanticisme i les obres contemporànies, sense oblidar mai el conreu de cançons populars i tradicionals catalanes, que han estat i són la base de la seva trajectòria artística i, pràcticament, la justificació de la seva fundació.

De les grans obres simfònic-corals de tots els temps cal destacar: Jeanne d’Arc au Bucher i Le Roi David de Honnergger; La Vida Breve de Manuel de Falla; Fidelio, Missa Solemnis, Nova Simfonia i Missa en Do de Beethoven; Magnificat de J.S.Bach; El Messies de Haendel; els cors interiors de Parsifal deWagner; St.Nicholas de Benjamin Britten; el poema Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías de Federico García Lorca amb música d’Enric Ribó; Psalmus Brevis de Manuel Oltra; i més recentment Requiem de Gabriel Fauré, Gloria i Magnificat de Vivaldi; Missa KV 220 de Mozart;Carmina Burana de Carl Orff, El Pessebre de Pau Casals, Missa de Sant Joan de Déu de Haydn; Psalm 42, de Mendelssohn, etc.

Té enregistrades les parts corals de l’òpera Marina, en doble CD, sota la batuta del director Josep M. Damunt i un altre CD amb música de repertori dirigit per la seva mestra Monserrat Tous.

Darrerament cal destacar les col·laboracions fetes per l’Orfeó de Sants amb la Banda Municipal del Prat i l’Orquestra de Sant Cugat.

L’Orfeó de Sants, a més d’actuar per tota la Península i les Illes, ha fet diverses gires per Itàlia, França, Andorra, Luxemburg, Holanda, Bèlgica i Alemanya. Ha participat en els Festivals de Hellbrunn de Salzburg. Va ser convidat per

l’Ajuntament de Moscou a fer concerts a Moscou i Sant Petersburg amb motiu de les Festes del 850è aniversari de la fundació de la capital russa. Ha cantat la Missa Major dominical a la Basílica de Sant Pere del Vaticà en una de les seves gires per Itàlia.

Contrapunto Vocale És un cor mixt format per una quarantena de cantaires, que té la seva seu a Barcelona. Va ser fundat el 1997 per un grup de cantaires amb una llarga experiència en el món coral, amb el propòsit de cantar peces corals de tots els estils, èpoques i països. El nostre primer director va ser Francesc Guillén, i l'han seguit en la direcció del cor Elisenda Carrasco, Josep Benet, Lluís Vila i Emili Fortea. A partir del curs vinent ens dirigirà Pau Jorquera i Bordonau. El nostre primer concert va tenir lloc el 26 d'abril de 1998 a l'església parroquial de Molins de Rei. En aquest concert vam interpretar els motets "Jesu, meine Freude" i "Lobet den Herrn" de J. S. Bach, acompanyats per l'organista Neil Cowley. Posteriorment hem cantat un repertori variat, tant a cappella com amb acompanyament instrumental. Entre els programes d'aquests anys, en destaquen el Requiem de Mozart, la Missa en Sol Major de Schubert, l'òpera de Purcell Dido i Enees en versió de concert, la Missa en Do Major de Beethoven, la Passió segons Sant Joan de Bach, els Valsos amorosos de Brahms, el Magnificat de Rutter, la Petite Messe Solennelle de Rossini, la Passió segons Marc de Keiser, la Messa di Gloria de Puccini i la Simfonia num. 2 "Lobgesang" de Mendelssohn. Algunes d'aquestes peces s'han interpretat conjuntament amb d'altres cors, o amb un col·lectiu ampliat de cantaires. Hem actuat a Alella, Barcelona, Figueres, Girona, Granollers, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Molins de Rei, Rocallaura, Rubí i Sabadell. Alguns dels nostres concerts han estat compartits amb d'altres cors de Barcelona, Granollers i Molins de Rei. Hem intervingut diverses vegades al cicle Maig Coral del Barcelonès organitzat per la FCEC, havent estat sel·leccionats per al cicle del seu 25è aniversari el maig de 2008. Hem actuat amb diversos solistes vocals i instrumentals i amb l'Orquestra de Cambra Terrassa 48, l'orquestra Chamber Strings de Melbourne, la Jove Orquestra de Figueres, l'Orquestra de la Universitat de Barcelona, l'Orquestra Castellbisbal i l'Orquestra de Cambra del Liceu. Ultra els nostres directors, hem cantat sota la direcció de Glòria Nogué, Christopher Martin, Carles Gumí, i Meritxell Gallès.

Camerata Impromptu

Cor de Cambra de l'Orfeó de Sants

és un cor de l'Associació Impromptu pel Foment de la Música, dirigit per en Daniel Antolí i Plaza. Va ser fundat a Barcelona com a renovació del projecte musical del Cor de Cambra Impromptu. En aquesta nova etapa el cor es proposa assolir nous reptes mitjançant la formació continuada dels seus membres i del rigor en el treball musical.

Col·labora habitualment amb formacions musicals com Coralia, Coral l’Amistat o l'Orquestra Barcelona Filharmonia, amb les quals ha produït repertoris com Mozart, 250 anys i l'estrena de l'òpera SORT! de Daniel Antolí amb llibret de Marta Luna. També ha col·laborat amb la Cobla La Principal del Llobregat amb el programa Homenatge a Joaquim Serra (2007-2008). Amb l´Orquestra de les Cultures va fer la preestrena de la cantata intercultural De fang i d'onades (2008) de Jorge Sarraute i Carles Duarte dirigits per en Francesc Llongueres.

Camerata Impromptu ha estat guardonada amb el tercer premi en el XXXIX Certamen Coral de Ejea de los Caballeros i amb el segon premi al 5è Festival Internacional de Cors de Malgrat de Mar.

Ha actuat en prestigiosos cicles i sales de concert. De les actuacions i repertoris més recents destaquen: Un segle de música coral catalana; l'enregistrament en CD de l'òpera SORT!; Poesia i Música per a cor i piano amb obres de Brahms i Guastavino; Mort i Resurrecció amb la recuperació i adaptació de la Missa Defunctorum del mestre de capella de la Catedral de Barcelona Josep Sancho Marraco; el programa Purcell & Händel de música per a cor i orquestra en commemoració dels seus respectius aniversaris; l' Oratori de Nadal de J S Bach, amb l'Orquestra de Vic, dirigits per en Jordi Mora; Romàntics Alemanys, amb acompanyament de piano; Música catalana i d'autors catalans; la Cantata Aus der Tiefen rufe ich, zu dir (BWV 131) de J S Bach amb l'Orquestra Barcelona Filharmonia; Quatre segles d'òpera, produït per Coralia; “Recordant” el Segle XX, a capella i amb arpa; i Música Sacra per a veus i orquestra, amb obres de Pergolesi i Tůma.

Anualment oganitza i fa de cor pilot en el Curs de Direcció Coral, quina cinquena edició se celebrarà a Barcelona del 7 al 14 de juliol de 2012. www.aifm.cat/Curs2012DireccioCoral

Camerata Impromptu és membre de la Federació de Cors de Clavé, de la FCEC, d’Europa Cantat, dóna suport a Corals Joves de Catalunya i ha signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona.

Des de 2011, Camerata Impromptu forma part de L'Orfeó de Sants, com a "Camerata Impromptu Cor de Cambra de l'Orfeó de Sants".

Més informació sobre el cor i els seus projectes a www.camerataimpromptu.org

Orquestra Barcelona Filharmonia

L’orquestra sorgeix com una evolució natural de l’anterior Orquestra de Cambra “I Dilettanti”, fundada l’any 2004 per Daniel Antolí i Plaza, que és l’actual director del renovat projecte que l’orquestra va iniciar al juliol de 2010 amb el nom d’Orquestra Barcelona Filharmonia (OBF), i que es va encetar amb una gira de concerts a l’Alguer i Sassari (Itàlia) el setembre d’aquell mateix any. Aquesta jove formació neix com a projecte de treball d'estudiants de música de nivell avançat i músics que han acabat els seus estudis, amb la finalitat d'ampliar els coneixements musicals dels seus membres amb la màxima qualitat i rigor, i alhora fer-ne gaudir els altres.

L'orquestra, des de la seva fundació, ha interpretat en moltes de les grans sales tot Catalunya repertori cambrístic dels autors més destacats de totes les èpoques, com ara: J. S. Bach, G. F. Telemann, A. Vivaldi, W. A. Mozart, J. Haydn, E. Grieg, J. Sibelius, B. Bartók, S. Barber, A. Pärt… amb especial atenció a músics catalans com Eduard Toldrà, Enric Morera o Manuel Oltra.

Habitualment fa incursions al repertori simfònic-coral i operístic i ha participat en la producció i estrena mundial de l'òpera SORT! composada pel seu director, en Daniel Antolí i Plaza l'any 2006, amb llibret de Marta Luna i Sanjuan, i en el seu enregistrament amb el segell discogràfic “In Situ”.

També ha participat en l'enregistrament d'un anunci televisiu per Citi Bank que s'ha estat emetent per les televisions de tot Europa i els Estats Units d'Amèrica.

Daniel Antolí i Plaza Director

Nascut a Barcelona l'any 1975, va cursar estudis de composició –amb Manuel Oltra, entre d'altres– cant, piano i direcció al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona obtenint sempre les màximes qualificacions. Ha ampliat estudis en el camp de la direcció orquestral al Conservatori Superior de Música de Viena (Àustria). És diplomat en Magisteri, especialitat de Música, per la Universitat de Barcelona.

Els seus mestres de direcció coral han estat Manuel Cabero, Mireia Barrera , Josep Vila, Carl Høgset, Anders Eby, Pierre Cao, Frieder Bernius, entre d'altres i en la direcció orquestral Manuel Valdivieso , Jordi Mora , Salvador Mas i Antoni Ros Marbà.

Ha estat guanyador del 1r Premi en el II Concurs de Composició Coral de la FCEC . Diverses formacions han estrenat obres seves, entre les quals destaquen el Cor del Reial Conservatori d'Estocolm, el Cor Madrigal, el Cor de Cambra del Liceu, el Cor Aura de l'Escola del Palau, La Cobla Principal del Llobregat, la Banda simfònica del Conservatori Superior de Música de Barcelona o l' Orquestra de Cambra I Dilettanti. El juliol de 2006 s'estrenà a Barcelona la seva primera òpera, SORT! (operasort.com).

Ha estat professor de Direcció, Cant Coral i Música de Cambra del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, de l'Escola Oriol Martorell (Ensenyaments artístics), del Curs DMúsica de Direcció Coral, del Curs 2009 de Direcció Coral de la Federació de Cors de Clavé, del Curs 2010 de Direcció Coral Camerata Impromptu i del Curs 2011 de Direcció Coral Camerata Impromptu i Orfeó de Sants. Ha estat director titular de la Cobla La Principal del Llobregat (distingida amb la Creu de Sant Jordi), de l'Orquestra de l'Escola del Palau, de la Banda Simfònica del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, de la Capella de Música Burés, de l'Orquestra de Cambra i Dilettanti, entre d'altres. El 2005 va ser director assistent de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya).

Ha actuat arreu de l'Estat espanyol, a Portugal, Andorra, França, Alemanya, Àustria, Itàlia, Hongria i Argentina i a festivals internacionals de música com el Festival de Peralada (Catalunya) o el Festival de Música Antiga d'Avelino (Nàpols), o cicles com “Concerts de tarda al Palau de la Música Catalana” o “El petit Palau”.

Ha dirigit en concert altres formacions i artistes de reconegut prestigi com la Cobla Sant Jordi, la Principal de la Bisbal, la Cobla Mediterrània, les sopranos Yasuko Sato, Diana Tugui i Maribel Ortega, les mezzosopranos Carol García i Francesca Roig, el Cor Lieder Càmera, el Cor de la Universitat de Portland

(Oregon, USA), el Cor de Cambra del Reial Conservatori d'Estocolm (Suècia), el Cor Jove Nacional de Noruega (Noruega), la Jove Orquestra Nacional de Catalunya o l'Orquestra Simfònica de Vidin (Bulgària).

Actualment és professor del departament de Didàctica de l'Expressió Musical i Corporal de la Universitat de Barcelona, i director titular de Camerata Impromptu Cor de Cambra de l’Orfeó de Sants, del Cor de Cambra Maresme, de l'Amistat de Premià de Mar, del Cor de Magisteri de la Universitat de Barcelona, de Coralia, de l'orquestra Barcelona Filharmonia (projecte renovat de l'Orquestra de Cambra i Dilettanti). Des de 2011 dirigeix l'Orfeó de Sants.

Joan Vives Bellalta

Presentador

Flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical.

Inicia la seva formació a l’Escola de música de Mataró. Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, amb Romà Escales, obtenint els premis d’honor de "Grau professional" (1986) i "Virtuosisme" (1988). Després rebrà classes de K. Boeke, M. Miessen, B. Deerenberg, W. van Hauwe, P. Memmelsdorf, M. Verbruggen i H. M. Linde.

La seva activitat concertística l’ha portat a Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra, i arreu de l’Estat Espanyol. També enregistraments discogràfics, radiofònics i per a Televisió. Com a divulgador ha fet gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i seminaris, així com articles per a diverses publicacions.

Actualment és professor d’història de la música a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. També és integrant de grups com "Els Ministrils, quintet de bec”, “Quartet barroc de Sant Simó”, el “Conjunt barroc del cafè”, entre altres.

És locutor-redactor de Catalunya Música des de l’inici el Maig del 1987.