microeconomia avançada i: errades de mercat

Microeconomia avançada I: Errades de Mercat

Juan Barreiro AvilaAina De Oleza MarinRaúl Melgarejo PerezEnric Coll Vico

26/11/2007 Microeconomía avançada I 2

Definició: S’anomena errades de mercat a situacions en les que els mercats no aconsegueixen assignar eficientment els recursos:

• no hi ha equilibri o els equilibris de mercat no resulten eficients.


Condicions necessaries per a una asignació eficient, segons la teoria del benestar:


Elements essencials d’equivalència entre equilibri i òptim:

Caràcter paramètric dels preus. Mercats complerts. Totes les variables de les que

depenen les funcions objectiu dels agents pertanyen als seus corresponents conjunts d’ eleccions individuals.

Informació perfecte.


EXTERNALITATS

Definició: s’entén per externalitat o efectes externs a la influencia que sobre el conjunt d’elecció o la funció objectiu d’un agent tenen les accions dels demés, al marge del mecanisme de mercat

Es tracta d’efectes sobre un agent derivats de l’acció d’algun altre.

Aquest efecte no sorgeix a través del sistema de preus.


Tipus d’externalitats: Poden ser tant positives com negatives.

Generades per empreses: - Afecten a consumidors. - Afecten a altres empreses. - Afecten a empreses i consumidors.

Generades per consumidors: - Afecten a consumidors. - Afecten a empreses. - Afecten a empreses i a consumidors.


Principal característica de les externalitats és que no es venen en mercats organitzats

A que ens referim? (exemple 1)

Veí 1:

gaudeix dormint la migdiada de 3 a 4 de la tarda.

Valora en 10 euros la seva hora de migdiada.

Veí 2:

creu que de 3 a 4 de la tarda és la hora ideal per al seu assaig de guitarra.

Estaria disposat a traslladar l’hora d’assaig per 5 euros.


Els efectes externs en la economia modifiquen els processos de decisió dels agents

individuals

Per què?

Per que la acció optima de cada agent no només dependrà dels preus de mercat sinó també de les accions decidides pels demés.

EXISTENCIA EQUILIBRI COMPETITIU

ASSIGNACIONS NO EFICIENTS


Anem a il.lustrar (externalitat en la producció, exemple 3):

Eª S: produeix acer (s) i contaminació (x) que va a parar a un riu.

COSTOS eª S: Cs(s,x)

Eª F: produeix peixos (f) i resulta perjudicada per la contaminació de l’empresa S.

COSTOS eª F: Cf(f,x) depenen del quantitat de contaminació que produeix S.

,max ( , )s ss xp s c s x max ( , )f f

fp f c f x

( *, *)ss

c s xp

s

( *, *)0 sc s x

x

( *, *)ff

c f xp

f


(exemple 3) Identificació de la externalitat:

1. A la piscifactoria li importa la producció de contaminació però no la pot controlar.

2. La empresa que produeix acer només té en compte el cost de producció de l’acer i no el cost que imposa a la piscifactoria.


BENS PÚBLICS

Definició: es diu que una mercaderia es un bé públic quan el seu consum per part d’un agent no redueix la quantitat disponible per al consum dels demés. (no rivalitat de consum i no excloent).

(exemple 3: poma i programa de televisió)


D’una manera més formal:

Per a que una assignació resulti factible ha de verificar:

1

m

ii

x w

iG G per a tot i


El problema del bé públic:

Premisa: Un bé ja sigui públic o privat es produeix eficientment fins que:

Benefici marginal que reporta als consumidors una unitat addicional

Cost marginal de produir-lo


(exemple 4: barra de pa i far.)

* Saul Estrin (pag 511)


Conclusió:

El nivell de producció d’un bé públic és

òptim en el sentit de Pareto quan el cost marginal es igual a la suma de les disposicions marginals a pagar dels seus consumidors.


MERCATS INCOMPLERTS I INFORMACIÓ IMPERFECTE

Podem definir que una economia té un

sistema de mercats incomplertssistema de mercats incomplerts quan per exemple:

Nº actius < nº estats de la natura.

i informació imperfecteinformació imperfecte, quan per exemple no es coneixen els diferents estats de la natura.


(exemple 5: el mercat d’economistes)

Empresa desitja contractar a un cert nombre d’ economistes.

Dues classes d’ economistes, “bons” i “dolents” repartits al 50%.

Sou corresponent economista bo (productivitat marginal) és de 10000€ i dolent 5000€.

L’ empresa podria oferir un salari de 7500€ l’ any, que correspon al valor esperat de la productivitat marginal de l’economista.


(exemple 5)Què succeeix? L’ economista bó sap que el seu valor de

mercat es superior al que ofereix l’empresa

l’ economista dolent trobarà molt atractiva la oferta, donat que li proporciona un salari superior al que justifica la seva capacitació.

RESULTAT: l’empresa acaba contractant a un economista dolent per un preu superior al de la seva productivitat marginal.(selecció .(selecció adversa)adversa)


(exemple 5) Observen l’existència d’un sistema de mercats incomplerts:

transaccions amb mercaderies diferents que són tractades com a una (economista bo o dolent)

informació imperfecte (no hi ha informació suficient per a distingir entre bons i dolents)


COMPORTAMENTS NO COMPETITIUS COMPORTAMENTS COMPETITIUS: presencia en els

mercats de nombrosos agents insignificants individualment ( les seves accions individuals no afecten als preus de mercat).

No es compleix quan hi ha mercats:

monopolístics oligopolístics


Inefiçiéncia del monopoliIndustries competitives p=Cmg

Quan eª té capacitat de decidir sobre els preus:

Actua en el punt que p>Cmg i maximitza beneficis Img = Cmg

Es a dir: monopolista produeix una quantitat inferior a la competitiva, i per tant, és ineficient


RENDIMENTS CREIXENTS

Els rendiments creixents generen el que se sol denominar monopolis naturals degut a que la eficiència requereix que sigui una única eª la que subministri al mercat amb la intenció d’aprofitar així la major productivitat derivada de la major escala.


Bibliografía Varian, H.R., 1992, Anàlisis microeconomico, Antono Bosch.

Villar, A., 1996, Lecciones de microeconomia.

Varian, H.R., Un enfoque actual Microeconomía intermedia.

*Tot i que en aquesta exposició només em il·lustrat algunes situacions en les que les condicions d’òptim i equilibri difereixen (errades de mercat) també és interessant estudiar els possibles remeis envers aquestes ineficiències.

microeconomia avançada i: errades de mercat

Documents