TEMA VI: LES ERRADES DEL MERCAT I DE L’ESTAT

PUNT DE PARTIDA 1714 Bernard Mandeville publica el llibre

titulat La faula de les Abelles. Els vicis privats fan la prosperitat pública. Deixeu fer, deixeu passar. El món va per ell mateix.

Adam Smith: la mà invisible i el laissez faire

l’egoisme personal porta al benestar comú. El lliure mercat comporta les assignacions més eficients.

PERÒ EL MERCAT SEMPRE ACTUA DE FORMA EFICIENT? Recordem que el mercat de competència

perfecta era un mercat utòpic.

Recordem que el mercat no podia solucionar alguns problemes com la pobresa o la desigualtat.

Recordem que les decisions de producció provocaven costos socials –que ara anomenarem externalitats-.

LES ERRADES DEL MERCAT Són les conseqüències negatives del

funcionament del mercat, i es produeixen quan aquest no assigna eficientment els recursos o quan no es tenen en compte factors socials.

En distingirem de 7 tipus:1. L’existència de béns públics2. La inestabilitat en els cicles econòmics3. Les externalitats4. Els béns comunals i globals5. La competència imperfecta: informació asimètrica6. Els costos de transacció7. Les desigualtat econòmico-socials

1. ELS BÉNS PÚBLICS

No sempre el mercat subministra la quantitat suficient de béns i serveis que la societat demana. Hi hauria carreteres al Pirineu lleidatà si tothom vetlés pel seu interès?

Per al mercat el subministrament de determinats béns no és eficient, i per tant, no els produeix.

Tanmateix són béns importants i rendibles per la societat.

DOS CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES No Rivalitat. Hi ha rivalitat quan una persona

consumeix un bé o servei i una altra no ho pot fer. Si quan consumeixo un bé no impedeixo que altres també ho facin és NO rival. (ex: Defensa Nacional)

No exclusió. El seu consum no pot excloure ningú. Exclusió: capacitat d’impedir que consumeixin un bé els qui no l’han pagat. Si no existís ningú pagaria, ja que igualment es podria consumir. (ex: una platja)

Els béns privats són rivals i excloïbles. Els públics, no rivals i no excloïbles (beneficien tothom)

BÉNS PÚBLICS

Perquè un bé es pugi intercanviar en el mercat cal que el consum que en fa algú exclogui el dels altres. Si n’adquiereix una persona les altres no el poden gaudir

Si es pogués gaudir dels béns que compren els altres, gairebé ningú els compraria. Ningú vol pagar-los: error de mercat

Com excloem?

EXEMPLES:

Far: si ja funciona (algú ha pagat), com n’excloem el consum?

Semàfor: com podem fer que tothom el pagui quan el fa servis?

TIPUS DE BÉNS RIVAL EN EL CONSUM

NO RIVAL EN EL CONSUM

EXCLOÏBLE Béns privats: bolígraf, roba, ordinador

Internet

NO EXCLOÏBLE Muntanya, béns públics no purs

Far, Embassament

ELS BÉNS PÚBLICS Els béns públics són aquells que encara que

siguin consumits per una persona, poden ser-ho per altres.

Característiques: Beneficien a tota la societat Poden ser gaudits per tothom sense exclusió El cost d’estendre els seu servei a una persona

addicional és 0 (un parc, una carretera,...) Un bé és públic si té aquestes característiques i

no en funció de si és part de l’Estat o un particular (la majoria de boscos de Catalunya són privats)

El mercat no és eficient per proveïr-los

BENS PÚBLICS

Per tant...un bé públic el pot gaudir tota la població sense exclusió, independentment de qui pagui, i el seu consum per part d’un individu, ni suposa un cost addicional ni redueix la quantitat disponible, és a dir, no és rival en el consum.

Fíjate Tu

QUI SUMBMINISTRA ELS BÉNS PÚBLICS? EL SECTOR PÚBLIC Com el mercat no els produeix (els béns es

produeixen si algú està disposat a pagarlos) cal una decisició política.

L’Estat, per raons d’interès públic, els subministra ja que creu que la societat els ha de tenir.

Problema: es financien amb impostos, i els impostos no agraden a la gent: «aquest bé no és necessari»

COM ES SUBMINISTREN ELS BÉNS PÚBLICS? L’Estat els pot subministrar mitjançant:

Producció pròpia (justícia, policia, exèrcit, educació...)

Adquisició empreses privades, per després distribuïr-los gratuitament (enllumenat, carreteres, ponts…)

Subvenció parcial de l’adquisició (sanitat, habitatges socials…)

EL FENOMEN FREE-RYDER El consumidor paràsit: persona que rep el

benefici d’un bé però evita pagar-lo. Prefereixin que altres els consumeixin o comprin per gaudir-los gratuïtament.

Com no els poden excloure del consum, hi ha incentius per comportar-se com a consumidors paràsits.

2. LA INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS

2. LA INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS Economia capitalista subjecta a cicles. Un cicle bo és

succeït per un dolent. Els cicles són fluctuacions de l’activitat econòmica en fase d’expansió i reseció.

Marx deia que les crisis són intrínseques al sistema capitalista.

L’economia de mercat funciona per cicles econòmics, fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió.

Èpoques d’expansió: augment riquesa, activitat econòmica i ocupació.

Èpoques de recessió: factors de producció ociosos, creixement de l’atur, disminució del valor de la producció.

LES CRISIS Hi ha moltes definicions però podem dir que

són les situacions en les quals es produeix una interrupció dls fluxos econòmics i del funcionamient general del sistema capitalista.

Afecten El treball (el primer factor que es sacrifica quan

hi ha crisis) La producció: tancament de fàbriques i empreses Els preus

QUÈ POT FER EL SECTOR PÚBLIC? Davant les fluctuacions cícliques de

l’economia l’Estat pot: No intervenir: deixar que el mercat ajusti

l’economia i torni per ell sol a fases d’expansió (Neoliberals)

Intervenir: utilitzar la política econòmica per afavorir l’economia. És l’anomenada funció estabilitzadora de l’Estat. (postkeynesians) Com?

Pujant o baixant impostos Gastant més o menys Fent córrer més o menys diners Jugant amb el valor de la seva moneda….

3. LES EXTERNALITATS

És un efecte que la conducta d’un agent econòmic té sobre un altre; pot ser positiva –si provoca algun benefici- o negativa –si genera costos.

També quan la producció o consum d’un bé afecta directament consumidors o empreses aliens, i aquests efectes no es veuen reflectits en els preus.

EXTERNALITATS I VALORACIONS SOCIALS Negatives: costos suportats per persones

alienes a l’empresa o consum sense compensació En la producció: contaminació En el consum: el tabac, plàstics,...

Positives: En la producció: tecnologia En el consum: productes ecològics

VALORACIONS SOCIALS I PRIVADES Les valoracions socials inclouen a més de

les valoracions privades les externalitats (els beneficis o costos que el mercat no ha contemplat).

El mercat no contempla en els preus els efectes externs i per això no s’arriba a l’eficiència econòmica.

LES EXTERNALITATS NEGATIVES Per exemple: si una empresa contamina un riu, i aquest

riu el fan servir els agricultors per regar 5 km més enllà, qui paga el cost?

Aquest és el cost social d’aquesta activitat productiva.

La fàbrica, quan fa els càlculs de producció, no contempla el cost d'arruïnar la collita del agricultor. Només valora els costos privats.

La distància entre el cost social i el privat és el problema.

Si l’hagués de contemplar, què creieu que passaria?

LES EXTERNALITATS NEGATIVES: SOBREPRODUCCIÓ Empreses solament contemplen els seus

costos privats sobreproducció

Com que no es suporten els costos sobre altres (socials), la fàbrica produeix una quantitat major que l’eficient socialment.

Com no contemplen aquests costos, no els traslladen al preu

GRÀFIC EXTERNALITAT NEGATIVA

Totes les fàbriques es comporten igual: no valoren els costos socials equilibri mercat es troba en el punt A

El punt A és ineficient socialment, ja que no recull els costos socials

Si les empreses els tinguessin en compte l’equilibri de mercat es situaria en el punt B, ja que la corba de cost social es troba per sobre de la de cost privat.

GRÀFIC EXTERNALITAT NEGATIVA La diferència entre aquestes dues corbes

reflecteix el cost de contaminar.

El mercat no té en compte la contaminació, per això realitza una assignació ineficient i produeix més quantitat Qmercat dels que seria òptim socialment Qeficient.

Per això menys consum i menys producció seria més eficient socialment.

QUÈ POT FER EL SECTOR PÚBLIC? Hem dit que cal menor consum i menor

producció...Quines mesures penseu que hauríem de prendre?

En primer lloc el Sector Públic ha de: Recollir informació sobre la contaminació Identificar els agents que la causen Mesurar l’impacte Actuar

CAL UNA INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC

Solucions:1. Obligar els productors a que paguin més

Impostos sobre contaminació: com més contamines més pagues internalització de l’externalitat (alteració dels incentius) Prohibició de l’activitat

2. Prohibir l’activitat: quan és molt nociva

3. Donar permisos per contaminar: Es dona/ven una llicència per contaminar fins a un nivell

determinat El preu per contaminar equival a la taxa de contaminació Problema: Compra-venda de permisos

4. Establir màxims de producció: qui sobrepassi el llindar permès serà sancionat

LES EXTERNALITATS POSITIVES Apareix quan el subproducte d’una activitat o

servei beneficia a tercers. Ex: noves tecnologies, estudis superiors El valor social és superior al valor privat.

Per què voleu estudiar una carrera? A més dels vostres interessos individuals,

beneficia socialment: millor convivència, més progrés i innovació, més coneixement, valors positius...

LES EXTERNALITATS POSITIVES Com només es valores els costos privats, es

produeix una quantitat inferior a la socialment òptima.

El mercat torna a arribar a un punt ineficient

Gràfic externalitat positiva

GRÀFIC EXTERNALITAT POSITIVA Demanda de llicenciats o gent preparada Equilibri si només es valores beneficis

privats: punt A Equilibri si es valoren beneficis socials: punt

B

Per tant, la quantitat eficient és major que la quantitat que produeix el mercat

COM ES PODEN FOMENTAR LES EXTERNALITATS POSITIVES Cal internalitzar l’externalitat. Com? Subvencions, beques,... Rebaixes fiscals Patents ...

EXERCICI: Col·loca les següents situacions a la columna

que li correspongui:

Un fumador Un mitjó (que impedeix la transpiració) Un mitjó (que protegeix del fred) Una fàbrica que contamina el riu Un apicultor que contribueix a la fertilització dels camps

adjunts Una ONG o entitat benèfica que ajuda a aprendre català

als nouvinguts Una fàbrica de fusta que tal·la arbres de l’Amazònia Un abocador d'escombraries no autoritzat La cura d’un jardí particular

Ext. Positiva

Ext. Pos Ext neg Ext. neg

consum producció consum producció

EXERCICI: DIGUES SI SÓN VERTADERES O FALSES LES SEGÜENTS AFIRMACIONS

Malgrat l’eficiència del mercat, aquest pot proveir d’una quantitat de béns inferior a la que demana el mercat.

Posa’n dos exemples.

4. ELS RECURSOS COMUNS Són béns rivals, però no excloïbles, és a dir

no són propietat de ningú. Els individus els fan servir sense que siguin

propietat d’ells Exemples: bancs de pesca, balenes, aigua

neta, les pastures…

ELS RECURSOS COMUNS Externalitat negativa: Tragèdia dels béns

comunals: els recursos comuns s’utilitzen més d’allò que seria desitjable.

Els béns públics globals: pocs incentius a produir-los i/o tenir cura dels mateixos. Aparició dels free-ryders.

ELS RECURSOS COMUNS: LA TRAGÈDIA DELS BÉNS COMUNIALS 1er (Allò més preferit) Que els altre siguin

curosos amb les propietat comuns i jo no.  2on Que totes les persoens siguem curoses.   3er Que ningú cuidi els béns comuns  4rt (Menys preferit) Que jo sigui curós i els

altres no.

Dilema del Presoner: s’arriba al punt de no tenir cura dels béns comunals.

ELS RECURSOS COMUNS Amb els recursos comuns observem una

altra errada del mercat. Qui s’ocupa de la seva conservació? Qui en fa un control del seu ús? Com garantir que tothom en pugui gaudir sense malbaratar-los? Com evitar que s’esgotin o malmetin?

Solucions? Establir propietat pública i vigilància Establir propietat privada

5.1 LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA: LA MANCA DE COMPETÈNCIA

La concentració de capitals és el procés en virtud del qual les empreses es van unint les unes a les altres per aconseguir una dimensió més gran i amb més poder al mercat, a costa de la competència

Orígens, molts i variats: Alts costos que suposa incorporar noves tecnologies que

fa que les empreses s’uneixin per poder afrontar-los Alts costos d’inversió Empreses unides poden actuar en diverses activitats

interrelacionades: ex: diaris i televisions Els governs també han afavorit la concentració, amb

empreses nacionals molt potents.

5.2 LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA: LA INFORMACIÓ IMPERFECTA El funcionament eficient de l’economia de

mercat implica que compradors i venedors tenen plena informació dels béns que consumeixen o vénen.

Però coneixen els productors tots els aspectes tècnics per produir en la seva indústria?

Coneixen els consumidors la qualitat i els preus dels béns que consumeixen?

Saben els productors què faran els seus rivals? Com es comportarà el mercat?

LA INFORMACIÓ IMPERFECTA La manca d’informació perfecta pot provar ser de

vegades una gran pèrdua d’eficiència. Pot ser que la informació imperfecta, subministrada pel mercat, no permeti prendre decisions de producció o consum ben documentades.

Prenen decisions «econòmicament poc racionals»

LA INFORMACIÓ PERFECTA: LA INFORMACIÓ ASIMÈTRICA Informació asimètrica: quan hi ha

diferències rellevants d’accés a la informació. Persones amb més informació que d’altres.

Això afecta a la presa de decisions. Exemples?

Respecte un producte: Productora vs. Venedora Respecte funcionament d’una màquina:

Treballadora vs. Productora Metge vs. Pacient Mecànic vs. Client Costos: directius vs. accionistes

EL MERCAT DELS TRASTOS: AUTOMÒBILS DE SEGONA MÀ

En dos mesos els cotxes no estan tant desgastats com per perdre valor. Però si tu te’l compres per 10.000 euros i el vens al cap de 2 mesos de ben segur que no obtenim més de 8500 euros.

Perquè els cotxes perden tant ràpidament el seu valor?

Posem-nos en el paper del comprador. Quines preguntes ens faríem? Perquè aquesta persona vol canviar de cotxe tan

ràpidament?

6. ELS COSTOS DE TRANSACCIÓ Despeses en les quals cal incórrer per

accedir al mercat De vegades, fer servir el mercat pot resultar

massa costós Alguns exemples: distància, temps, tràmits,

paperassa

ELS COSTOS DE TRANSACCIÓ: EXEMPLE Suposem fàbrica que emet fum que embruta

roba de 50 famílies. El cost es valora en 10 euros per família. 3 solucions: No fer res. Cost: 500 euros Posar filtre a la fàbrica perquè no embruti. 350 €

(7€ família) Que es compri assecadora comú. 400 € (8 €

família)

Si hi ha costos de transacció massa alts (anar a buscar filtre, comprar-lo, instal·lar-lo), suposem 100 euros, l’opció que era eficient ara ja no ho és (450 filtre vs. 400 assecadora)

DILEMA MORAL, PREGUNTES DE REFLEXIÓ…

Introduïm el cas de la Vacuna sobre la SIDA i les enfermetats tropicals (malaria).- Perquè creieu que es destinen menys

recursos per descobrir-la que en altres medicaments?

- Penseu que interessa a les empreses farmacèutiques una vacuna que curi definitivament la SIDA?

- Quan creieu que costa el cost d’un tractament continuat de la sida?

- Perquè s’inverteixen molts diners en fàrmacs com la viagra o contra la calvície?

7. LES DESIGUALTATS SOCIO-ECONÒMIQUES: EFICIÈNCIA VS EQUITAT Com es distribueix la renda (salaris, lloguers,

interessos, dividends, etc.) en el sistema d’economia de mercat?

Qui es queda amb la major part de la riquesa material creada mitjançant la producció?

PERQUÈ DESIGUALTAT?

EQUITAT VS. EFICIÈNCIA Pot ser que el mercat arribi a una solució òptima des

del punt de vista de l’eficiència però que siguimolt injusta.

L’economia capitalista no és equitativa a l’hora de repartir la riquesa creada.

Aproximadament el 20% de la població del món té el 80% de la riquesa. Diferències més grans en els països perifèrics o del tercer món

147 empreses (menys del 1%) controlen el 40% de la riquesa mundial Los ingresos de los cien más ricos del mundo acabarían cuatro veces

con la pobreza El 1% de las personas más pudientes del planeta han incrementado

sus ganancias en un 60% en los últimos 20 años y la crisis financiera no ha hecho más que acelerar esta tendencia

PERQUÈ DESIGUALTATS EN EL REPARTIMENT DE LES RENDES?? Factors que causen desigualtats socials:

1. Diferències salarials: principal font d’ingressos2. Distribució desigual de riquesa i patrimoni:

origen familiar, avantatges educatius, en la informació, en els recursos...

3. Obstacles accés a educació i formació4. Repartiment desigual del poder: influència i

capacitat de decisió política i social5. L’aplicació de polítiques econòmiques que no

tenen en compte6. Sort, salut, incidències

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LES DESIGUALTATS Sexe: dones més pobres Edat: persones grans més pobres Classe social: País d’origen: autòctons més pobres que

nouvinguts Educació: més formació, més benestar i

riquesa Ètnia Altres: discapacitats,

LES DESIGUALTATS SÒCIO-ECONÒMIQUES

Desigualtat en la distribució de la renda si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les necessitats d’aquelles persones que tenen més diners.

Mitjançant els impostos i altres instruments l’Estat treu una mica a aquell qui tenen més i dóna a aquells qui tenen menys.

Beques Així mitjançant impostos Pensions

SubsidisAjudes socials

MERCAT I DESIGUALTAT La desigualtat condiciona la capacitat dels subjectes per

intervenir en els intercanvis Mercat arriba a situacions eficients d’assignació de recursos,

però que «expulsa» a aquelles persones que no tenen els recursos suficients per intervenir-hi

Si hi hagués competència perfecta, pot ser no caldrien aquestes intervencions de l’Estat.

MERCAT VS. ESTAT

Problema: no es pot concebre les relacions econòmiques com una cosa a part i independent de la societat

Les decisions econòmiques afecten el Benestar social

Cal tenir una visió conjunta del mercat i la societat

EL SECTOR PÚBLIC I LES SEVES FUNCIONS Agent econòmic (compra, ven, contracta...) que

té diverses funcions, entre les quals destaques:

1. Proporcionar marc jurídic que afavoreixi l’intercanvi Regula l’activitat econòmica. què és pot fer? Què no?

2. Adoptar decisions respecte l’ús de recursos en els casos en que el mercat no pot fer-ho (béns públics): justícia, defensa, ordre públic

3. Actuar mitjançant la política econòmica per resoldre problemes generats pel mercat: distribuidora i estabilitzadora

LA REGULACIÓ: ARGUMENTS A FAVOR Procediments que han de respectar-se i seguir

quan els agents econòmics actuïn pel seu compte. A Això ho anomenem regulació

Raons de la regulació1. Sector Públic com a compensador del poder de

mercat compensar desigualtats2. Sector Públic com a garantia de la seguretat i el

bé comú (Salut, seguretat en el treball)3. Sector Públic com a garantia d’eficiència4. Sector Públic com a garantia de correcta

competència

ARGUMENTS CONTRA LA REGULACIÓ I INTERVENCIÓ ESTATAL L’Estat no sempre cerca l’eficiència

econòmica Els buròcrates tenen altres objectius que no

són estrictament els econòmics i de vegades no estan prou preparats

Alguns/es treballadors/es públiques poden exercir de free-ryder

Lobbies poden condicionar decisions de l’Estat

QUÈ FA L’ESTAT DAVANT LES ERRADES DEL MERCAT?

1) Externalitats A les negatives: actua regulant –les (lleis i quotes), posant impostos o

llicències A les positives: incentivant-les, donant subvencions

2) Béns públics Els proporciona, ja que el mercat no ho fa perquè no és rendible

3) Recursos Comuns Tracta de regular, malgrat que de vegades és difícil

4) Competència imperfecta vetlla per una millor competència (lleis antimonopoli) Per la informació asimètrica: lleis per informar sobre els ingredients

dels productes,...

5) Cicles econòmics aplica polítiques que poden suavitzar-los (ho veurem en altres temes)

6) Desigualtats sòcio-econòmiques: les pot corregir

L’ESTAT DE BENESTAR: UNA MICA D’HISTÒRIA Paper canviant de l’Estat al llarg de la història Poca participació durant la Revolució Industrial,

molta participació en la segona meitat del segle XX

Pren força a partir de la crisi de 1931 amb l’entrada del paragima keynesianista i es consolida a partir de la Segona Guerra Mundial

Sorgeix de la pressió de moviments socials i obrers

A partir dels anys 80 el canvi de paradigma econòmic, el neoliberalisme, canvia la percepció sobre l’Estat i defen menys intervenció

L’ ESTAT DE BENESTAR

L’ESTAT DE BENESTAR (EDB)

És un cas particular de sistema d’economia mixta caracteritzat per reconèixer una sèrie de drets bàsics per a tota la població.

Entenem benestar com un conjunt de drets bàsics que tota persona ha de disposar per portar una vida digna.

L’EdB domina en la majoria de països centrals (del Nord) i està basat en l’economia mixta de mercat.

L’EdB canvia segons el país i la doctrina econòmica: On més desenvolupat està és: als països nòrdics i

l’Europa Central Anglaterra i els EUA en tenen menys

L’ESTAT DE BENESTAR Protecció i drets per a la ciutadania Grans injeccions de diners i despesa pública

per tal d’aconseguir la plena ocupació Paper fonamental de l’Estat per reduir les

desigualtats

QUATRE TIPUS FONAMENTALS D’EDB

Nòrdic

Continentals

Anglosaxons

Mediterrani

1. NÒRDIC Protecció social molt elevada. Els serveis

assistencials són subvencionats per l’Estat i són disponibles per a tothom (prestacions universals). Països escandinaus.

Serveis socials d’alta qualitat

Bons resultats contra la desigualta, en educació i sanitat

2. CONTINENTAL Continentals: : La cobertura dels serveis no

és necessàriament universal. La quantitat de prestacions a les que té dret un ciutadà depèn de la seva contribució.

L’Estat i el mercat proveeixen serveis públics.

Aquest tipus de règim pot no estar dirigit tant a eliminar les desigualtats com a mantenir l’estabilitat social.

França i Alemanya

3. ANGLOSAXÓ Anglosaxos : : Els serveis assistencials estan

molt mercantilitzats i es venen en el mercat. Les prestacions en funció dels mitjans són

disponibles per als molt necessitats, però queden marcats (estigmatitzats). Això es deu al fet a que s’espera que la majoria de la població compri el seu propi benestar a través del mercat.

Els Estats Units i Anglaterra

4. MEDITERRANI Model mixt entre l’Anglosaxó i el Continental Algunes prestacions universals (sanitat i

pensions) i d’altres selectives (rendes mínimes d’inserció)

Tenen un pes molt important les famílies que supleixen serveis que donen altres EdB

Espanya, Portugal, Grècia

ESTAT DE BENESTAR ESPANYOL: POLÍTIQUES Sanitat Pública per tothom Educació és un dret i una obligació fins els 16

anys Habitatge: tothom té dret a un habitatge digne:

vivendes de protecció oficial, ajudes al lloguer, deduccions per compra de pisos

Prestacions Socials: les + solidàries, beneficien gent amb pocs

recursos (menjadors socials, beques, ajudes per viure,...)

Contributives: són per les persones que han cotitzat (aportat) a la Seguretat Social. Subsidi d’atur i pensions

Universals: per tothom qui les sol·liciti: educació i sanitat

CAL COMPLETAR AMB FUNCIONS DE L’ESTAT I PRESTACIONS DEL LLIBRE Noies i nois, el tema de l’EdB cal completar-lo

amb el que posa al llibre.

EXERCICI Explica les funcions de l’Estat quan duu a

terme cadascuna de les mesures següents:a) Construcció d’una autoviab) Modificació de lleis del SMIc) Subvencions per contractar treballadors

amb discapacitatd) Construcció d’una autoviae) Ensenyament universitari gratuïtf) Jornada laboral de 40 hores setmanalsg) Sanció econòmica a empreses per

pràctiques monopolístiquesh) Augmentar impostos a rendes més altes