Mercat de La Boqueria Quadern de Treball

Pri

mer

/ Se

gon

Camp d’Aprenentatge de Barcelona

Noms:

2

1. Una mica d’història

El mercat de la Boqueria o de Sant Josep és pels visi-tants un festival de colors, gustos i sons al voltant dels aliments i mercaderies diverses que s’hi troben. Ja al sXIII en aquesta zona de la ciutat hi havien cor-rals de cabres del carnissers, al peu d’aquests corrals s’hi instal·laven les taules de venda de carn de cabra o de boc, i d’ací ve que aquell paratge se l’anomenés la Boqueria, o sia lloc on venen carn de boc. També alguns pagesos de poblacions properes i masies hi ve-nien d’altres queviures.

A mida que la Rambla va anant prenent importància com a passeig urbà al sXVIII, es va considerar necessari treure les carnisseries del seu recorregut i van ser desplaçades, tot i que molt a prop, cap a l’interior, al costat de l’hort del convent de Sant Josep. Amb la destrucció del convent, al 1835, es va construir una plaça amb grans columnes voltada de porxos, que havia de ser la més gran de Barcelona. Es va decidir traslladar el mercat, de manera temporal, al seu interior, però finalment ha estat l’emplaçament definitiu. Les obres de cobriment es van iniciar el dia de Sant Josep de 1840. L’acte de col·locació de la primera pedra va anar acompanyat d’un ritual força eloqüent: una unça d’or i diferents monedes d’or van ser dipositades sota aquesta primera pedra, com a símbol de la riquesa que el futur mercat havia de produir. La coberta metàl·lica actual es va inaugurar el 1914.

L’oferta comercial que hi podem trobar és d’allò més variat i abasta des del comerç més tradicio-nal (peix fresc i marisc; pesca salada i conserves; carnisseria i menuts; aviram, caça, i ous; fruita i verdura...) fins a mercaderies de caire més innovador o exòtic. Un volt per mercat us proporciona-rà, de ben segur, més d’una sorpresa.

ENTRADA

LA RAMBLA

3

2. La peixateria

Com es diuen? Completeu els noms en català o en castellà d’aquesta clau dicotòmica

1 Presenten columna vertebral (vertebrats) Invertebrats

Tipus CORDATS (PEIXOS) Vés al 11 Vés al 2

2 Cos dur cobert d’espines o peus ambulacrals Cos no recobert d’espines

Tipus EQUINODERMS Vés al 10 Vés al 3

3. Cos tou, protegit per una closca que pot ser interna o externa Esquelet extern (exosquelet) dividit en segments

Tipus MOL·LUSCS Vés al 4 Tipus ARTROPODES Vés al 8

4 Closca externa amb dues valves Closca interna i presencia de tentacles

Classe BIVALVES (LAMEL·LIBRANQUIS) Vés al 5 Classe CEFALOPODES

Vés al 6

5 Closca arrodonida molt treballada Closca molt allargada

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Ostrea edulis

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Ensis siliqua

4

6 Presència de 8 braços o tentacles més llargs que el cos Presencia de 10 braços o tentacles

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Octopus vulgaris

Vés al 7

7 10 braços de la mateixa mida

8 braços de la mateixa mida més 2 tentacles més llargs

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Sepia officinalis

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Loligo vulgaris

8 Cos amb abdomen allargat Cos amb abdomen arrodonit

Vés al 9 Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Cancer pagurus

5

9

Són un dels decàpodes més grossos No gaire robust. Ulls amb còrnia negra molt inflats

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Homarus gammarus

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà):

Nom científic: Nephrops norvegcus

10 Cos globulós amb moltes punxes

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà):

Nom científic: Paracentropus lividus

Cap rodó molt gran i aplanat Té els ulls pròxims entre si situats al costat dret

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Lophius piscatorius

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Solea solea

12

11

Forma aplanada Forma no aplanada

Vés al 12

Vés al 13

6

13

14

15

16 La segona aleta dorsal llarga Las segona aleta dorsal més curta

Nom vulgar (català): lluç Nom vulgar (castellà): Nom científic: Merluccius merluccius

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): lubina Nom científic: Dicentrarchus labrax

Amb una aleta dorsal

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Sardina pilchardus

Vés a 14

Part dorsal de color blau verdós i ratlles ne-gres

Part dorsal no d’aquest color

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Scomber scombrus

Ves a 15

Línea lateral molt marcada i torta

Línea lateral poc marcada

Nom vulgar (català): Nom vulgar (castellà): Nom científic: Trachurus trachurus

Vés a 16

7

3. Parada de verdura

Què deu ser el que ens mengem? Són fulles, són tiges, són arrels,...?

Cerqueu diferents òrgans comestibles d’una planta i feu-ne fotografies.

Òrgan

Flor

Arrel

Fulles

Fruit

Tija

Vegetal

Vés a 16

Fruites exòtiques

Nom Procedència Nom Procedència

Fruites autòctones

4. Parada de fruita Volem fer una macedònia amb la barreja de fruites exòtiques (procedència de zones tropicals) i de fruites autòctones (locals) indicant en cada apartat: nom, procedència i registrant una fotografia de les mateixes.

8

5. Parada d’ous L’ou és on es desenvolupen els embrions de les aus i els rèptils. Està protegit per una closca. Els ous proporcionen moltes proteïnes.

6. Parada de fruits del bosc Uneix amb fletxes.

Espècie animal Color Aspectes a destacar (ratlles, taques, llis, granulat...)

Mida Gran, petit,

mitjà

Estruç Struthio camelus

Guatlla Coturnix coturnix

Gallina Gallus gallus

Oca Anser anser

Múrgula Morchella deliciosa

Barret alveolat, ovoide i de color cru.

Gírgola Pleurotus eryngii

Barret carnós, arrodonit i blanquinós.

Peu curt amb anell membranós. Cultivable en caves

Xampinyó Agaricus campestris

Barret carnós irregular, en forma de ventall.

Làmines blanques amb reflexos grisos.

Cultivable en caves

9

7. Barcelona és bona quan la bossa sona...

Què és més car el meu poble/ciutat o Barcelona?

Producte Preu mercat

Boqueria Preu mercat local Diferència

1 Kg de lluç

1Kg de llom de porc 1Kg de pollastre 1Kg de conill

1Kg de pomes Golden

1Kg de mongeta tendra 1 Kg de plàtan de Canàries

Conclusions:

10

9. Bar Pinotxo

En Joan és l'amo i l'ànima del Pinotxo En Joan és sens dubte el barceloní més actiu, més simpàtic i més gentil. És capaç de servir amb la màxima diligència i professionalitat a la gran quantitat de clients que té sempre a la barra i a les taules i, simultàniament, fer bromes de picaresca subtil a totes les senyores. És increïble. Els "tallats", especials, servits en "xatos", fets amb cura, sense deixar-se cap detall: primer tres dits de llet que els converteix en escuma, després el rajolinet de cafè que hi penetra i es barreja delicadament. Quin plaer!

Fer una fotografia d’algun dels Pinotxos que hi ha al bar. Si és possible, feu-vos una fotografia de grup davant del Bar d’en Pinotxo.

Si vols conèixer millor en Joan (Pinotxo) mira’t aquest programa que li van dedicar a Barcelona Televisió (BTV): Programa Banda Sonora del 9 de desembre de 2008, a l’apartat “A la Carta” (www.btv.cat)

11

10. Què sabem dels aliments?

Veritat Fals

El peixos blancs viuen en zones profundes. No fan gaires des-plaçaments i per tant no acumulen grasses

� �

El peix blau és ric en àcids grassos saturats

� �

El peix ajuda a eliminar els nivells de colesterol

� �

Els crustacis són el grup més nombrós que es troba al plàncton, però també hi ha formes bentòniques que viuen a les roques o a la sorra.

� �

Les llenties i els cigrons son pobres en proteïnes

� �

La paraula aliment i nutrient són sinònimes � �

Els aliments energètics tenen un alt contingut en Proteïnes

� �

Els aliments reguladors són rics en vitamines i sals minerals � �

Els cereals i derivats són rics en glúcids

� �

Per identificar el midó en el laboratori fem servir el Lugol � �

L’organisme no pot digerir la cel·lulosa (fibra vegetal) � �

Cal controlar el consum excessiu d’embotits a causa del seu alt contingut de colesterol.

� �

Els glúcids acumulen més energia per gram que els lípids

� �

Els ous tenen moltes proteïnes.

� �

L’organisme utilitza els greixos com a principal forma de reserva energètica

� �

L’organisme pot digerir el midó i el glicogen � �

La major part dels aliments s'absorbeixen en la part inicial de l’intestí prim

� �

Posa una creu de veritable o fals en la columna corresponent.

12

100g d’aliment Energia Kcal

Proteïnes g

Lípids g

Colesterol mg

À. Grassos saturats g

À. Grassos insaturats g

Sardina 174 21 10 100 3.25 6.75

Lluç 86 17 2 50 0.2 0.5

Pop 57 10.6 11 - - -

Cranc 85 16 1.6 0.6 - -

Musclo 72 12 1.7 50 0.33 0.25

Llom de porc 290 16 25 72 11.45 15.1

Cuixa de xai 248 17 19 78 8.45 6.4

Pollastre 121 20.5 4.3 87 3.65 7.2

Bistec de Vedella 181 19 11 70 3.4 5.8

Llonganissa 294 14 26 100 9.8 14.5

Ou 162 13 12 504 2.8 4.85

Llet 68 3.5 3.9 14 2.1 1.05

11. Què mengem? Observa la taula sobre el contingut energètic i de nutrients d’alguns aliments. Amb l’ajut d’un full de càlcul fes 2 diagrames de barres que mostrin la quantitat de proteïnes (vermell) i de lípids (blau) dels diferents aliments de la taula.