elcami cap alapau - cme-espana.org€ctica-2018-1.pdfla majoria de les persones desplaçades...
TRANSCRIPT
Proposta didactica
L'educacIO,
pauel
cap a la
cami
la teva
empreMta!
deixa
L'educacIO,
pauel
cap a la
cami
la teva
empreMta!
deixa
Setmanad'accio Mundial pera l'Educacio 2018
Introducció Pàg 3
Objectius generals de la proposta didàcticaValors, competències i capacitatsPer profunditzarBibliografia complementària
3 a 5 anys Pàg 9
Activitat: Educació per a la pau i la no-violència
6 a 8 anys Pàg 14
Activitat: I ara què? Què farem?
9 a 11 anys Pàg 16
Activitat: Carta sense destinatari/a
12 a 16 anys Pàg 26
Activitat: Activistes per una educació en pau
16 a 18 anys Pàg 30
Activitat: Actuar davant el conflicte
Més de 18 anys Pàg 33
Activitat: Un barri, moltes realitats
Activitat de mobilització Pàg 36
L’educació, el camí cap a la pau. Deixa la teva empremta!
3
En els últims anys hem observat un increment massiu dels desplaçaments forçosos de persones, especialment cap a Europa, principalment a causa de greus situacions de conflicte com en el cas de Síria, però també a causa d’un altre tipus d’emergències, d’origen climàtic o econòmic, o per raons de persecució política i religiosa. El 2016 (últim
any del qual hi ha dades) es va batre un nou rècord mundial en el nombre de persones desplaçades de ma-nera forçosa, que ha arribat a 65,6 milions, una xifra equivalent a la població del Regne Unit i gairebé el doble que el 1997, quan eren 33,9 milions.
D’aquest total, 10,3 milions de persones són afegides, la qual cosa suposa que, aquest any, una mitjana de 20 persones per minut es van veure obligades a fugir de les seves llars a causa del conflicte i de la persecució. La majoria de les persones desplaçades forçadament busquen refugi dins de les fronteres del seu propi país —40,3 milions—, mentre que d’altres s’han acollit a la condició de refugiades —22,5 milions—, de les quals 17.250.000 es troben sota la protecció d’ACNUR i 5,3 milions són persones refugiades palestines.
Síria és país d’origen de la majoria dels nous desplaçaments el 2016, amb 824.000, i també és el que més població refugiada ha generat en total (5,5 milions d’un total de 22,5). Sens dubte, el llarg conflicte en aquest país és també una de les principals causes dels desplaça-ments cap a Europa, que actualment acull 2,3 milions de refugiats/es d’aquest país. No obs-tant això, cal destacar que la majoria de les persones refugiades sirianes (el 87%) es queda als països limítrofs, com Turquia, el Líban i Jordània.
Aquests desplaçaments massius forçosos de població priven a les persones afectades de molts dels seus drets —habitatge, menjar, serveis bàsics i recursos productius—, entre ells, el dret a l’educació. De fet, aquesta situació afecta especialment els nens, les nenes i els/les joves menors de 18 anys, que constitueixen més de la meitat de la població refugiada del món. En molts casos, els/les menors han estat separats/des de les seves famí-lies i es troben sols/es, de manera que corren un perill major de patir diferents tipus d’abusos i vulneracions de drets.
Així doncs, els desplaçaments forçosos i les privacions de drets que se’n deriven no només agreugen les desigualtats vinculades a la pobresa i el gènere, sinó que també obstaculitzen els progressos en matèria d’educació.
introduccio
65,6
© P
lan
Inte
rnac
iona
l
Milions de persones per desplacaments forcosos
,,
4
Les dades relatives al compliment del dret a l’educació en situacions de conflicte i d’emergèn-cia són cada vegada més alarmants: hi ha 75 milions de nens i nenes d’entre 3 i 18 anys sense escolaritzar a 35 països afectats per diferents tipus de crisi, mentre que només la meitat de la infància refugiada o en situació de desplaçament intern va a l’escola primària i només un 25% assisteix al primer cicle d’educació secundària.
Aquesta situació no només suposa una vulneració del dret a l’educació d’aquests milions de nens, nenes i joves, que en moltes ocasions han de deixar d’assistir a l’escola per inseguretat i/o manca de recursos, sinó que impedeix que l’educació compleixi la seva funció com a factor de pau i element de protecció davant els greuges, la pobresa i la injustícia, així com enfront de les amenaces específiques que afecten els/les menors en situacions de conflicte i d’emergència, com el tràfic de menors, el reclutament de nens i nenes com a soldats, la prostitució, el tràfic o el matrimoni infantil. A més, en aquests contextos, anar a l’escola és una manera de normalitzar la vida dels nens i de les nenes, d’ajudar-los/les a superar la situació d’estrès que travessen i poder recompondre les seves vides.
És fonamental que els nens, les nenes i els/les joves al nostre país siguin conscients de les realitats que viu la infància, tant en contextos de conflicte i d’emergència, com en situació de desplaçament, i del que suposa per a aquestes persones i les seves societats veure’s privades del dret a l’educació, amb l’objectiu de generar climes de convivència positiva, tole-rància i respecte a la diversitat a les nostres comunitats educatives d’acollida. En darrer terme, actituds com ara el racisme i la xenofòbia són fruit de la por al que és diferent, i l’única manera de superar-la és la comprensió i el coneixement: conviure només és possible si sabem que l’altre/a existeix, si descobrim el que ens uneix i el que tenim en comú, i acceptem les nostres diferències com una riquesa. En aquesta línia, és fonamental posar el focus en el paper essencial de l’edu-cació com l’única forma d’acabar amb la intolerància i la violència, tant en els entorns educatius com en el conjunt de la societat, i com a eina imprescindible per afavorir una resolució pacífica dels conflictes i promoure una cultura de pau. Hem de treballar per construir societats basades en el respecte als drets humans, la valoració de la diversitat i la igualtat de gènere.
Tots aquests aspectes han quedat recollits a l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats per la comunitat internacional el setembre de 2015, especialment en tres d’ells:
En primer lloc l’ODS 4, dedicat específicament a l’educació i que planteja «garantir una edu-cació de qualitat inclusiva i equitativa, i promoure les oportunitats d’aprenentatge perma-nent per a tots/es», i que en la seva meta 4.7 fa referència a la necessitat que la educació transmeti aquests valors, proposant-se «d’aquí a 2030, assegurar que tots els/les alumnes ad-quireixin els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació per al desenvolupament sostenible i els estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible». En aquest sentit, hem de recordar que l’educació promou competències personals, emocionals, socials i cíviques, al mateix temps que permet el desenvolupament acadèmic de les persones. L’educació en valors o educació per a una ciutadania global que permeti apreciar la riquesa de la diversitat i faciliti la comunicació amb els/les altres és l’única via per acabar amb les violències i construir una cultura de pau.
75
© P
lan
Inte
rnac
iona
l
© S
ergi
Cám
ara/
Entre
cultu
ras
MILIONSDE NENESI NENS SENSE ESCOLARITZAR
5
En segon lloc, el ODS16 compromet a tots els països del món a «promoure societats pacífi-ques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tots/es i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots nivells». Com hem vist, per complir aquest objectiu el paper de l’educació és fonamental.
Finalment, l’ODS11 compromet a tots els països a, fins el 2030, «aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles», un objectiu per a la consecució del qual és fonamental educar ciutadans i ciutadanes conscients dels seus drets i deures, coneixedors/es de la realitat local i global en què viuen i, sobretot, respectuosos/es i capaços/es de resoldre pacíficament els conflictes.
Des de la Campanya Mundial per l’Educació (CME), creiem que l’educació és l’únic camí per a la pau. Per això, ens sembla essencial que les nostres comunitats educatives es basin en una cultura de pau i no-violència, que promogui la resolució pacífica dels conflictes i construeixi una societat inclusiva i d’acollida.
La CME agraeix la seva col•laboració a les persones implicades en l’elaboració dels continguts d’aquests ma-terials didàctics, així com a totes les persones que accepten aquests suggeriments i els posen en marxa amb l’alumnat. D’aquesta forma confirmen el seu compromís amb la construcció d’un món millor, conscients del poder transformador de l’educació.
© A
yuda
en
Acci
ónOBJECTIUS GENERALS DE LA PROPOSTA DIDaCTICA Objetiu 1. Conèixer la realitat en què viuen milions de persones, que no poden exercir el seu dret a l’educació, bé per falta de la inversió necessària o per situacions de conflictes, violència, desastres naturals, canvi climàtic o desigualtat social.
Objetiu 2. Conèixer els reptes i objectius que ens queden per aconseguir que es garanteixi una educació plenament inclusiva i equitativa per a tota la vida.
Objetiu 3. Assumir, com a ciutadania activa, la pròpia responsabilitat davant de situacions injustes i comprendre que totes les persones podem fer alguna cosa per canviar-les o per trans-formar la realitat.
la teva
empremta!!
deixa
Competències
Lingüística
Enfortir l’habilitat per expressar i interpretar pensaments, senti-ments, opinions, vivències i fets de forma oral i escrita.
Implica capacitat empàtica de posar-se al lloc de les altres persones, de llegir i escoltar opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i respecte.
Social i ciutadana
Valorar les diferències i alhora reconèixer la igualtat de drets de les persones.
Reflexionar sobre els conceptes d’igualtat i solidaritat.Comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i establir compromisos per contribuir a la seva millora.
Autonomia i iniciativa personal
Enfortir l’adquisició de valors i actituds personals (responsabili-tat, perseverança, autoestima) i potenciar la capacitat d’ima-ginar, emprendre i desenvolupar amb responsabilitat projectes individuals i col•lectius.
Coneixement i interacció amb el món físic
Comprendre successos i conseqüències i actuar per a la millo-ra de les condicions de vida pròpia i de les altres persones.
Valors i actituds
• Rebuig d’actituds i conductes violentes, estereotipades o prejudicioses.
• Respecte a opinions i raonaments diferents als seus.
• Desenvolupament d’actituds de diàleg, escolta i negociació per arribar a acords.
• Desenvolupament d’habilitats emocionals.
• Desenvolupament de valors i actituds de solidaritat i compro-mís.
• Participació de forma proactiva en les activitats proposades.
• Reconeixement del dret a l’educació com a instrument ne-cessari per tenir una vida digna.
• Sensibilitat cap a situacions i persones que pateixen vulnera-ció de drets.
• Reconeixement de mecanismes per participar i mobilitzar-se pel dret a l’educació.
INFANTIL
primaria
Capacitats
Aprendre a pensar i comunicar: expressar a través de diversos llenguatges (paraula, dibuix...) com entén i valora conceptes relacionats amb el tema treballat (com a col•legi, amistat, ser diferent)
Aprendre a relacionar-se amb altres perso-nes: descobrir a l’entorn altres persones que són diferents i descobrir principis que ajuden a conviure-hi.
Aprendre a tenir equilibri personal: desenvolu-par i afermar sentiments positius respecte a les persones que l’envolten i respecte a si mateix/a, reconeixent les seves pròpies possibilitats i límits.
Valors i actituds
• Actitud d’escolta en les converses i respecte del torn de paraula.
• Acceptació de la pròpia identitat i la dels/de les altres.
• Acceptació de les normes establertes per a la convivència i el respecte entre tots i totes.
• Participació activa en propostes i activitats.
6
VALORS, COMPETeNCIeS i CAPACITATS
• Respecte per les lleis i tractats internacionals al voltant del dret a l’educació.
• Desenvolupament d’actituds de diàleg, escolta i negociació per arribar a acords.
• Reconeixement de mecanismes per participar i mobilitzar-se pel dret a l’educació.
• Participació de forma proactiva en les activitats proposades.
SECUNDaRIA, BATXILLERAT, EDUCACIo NO FORMAL I PERSONES ADULTES
© S
ergi
Cám
ara/
Entre
cultu
ras
© P
lan
Inte
rnac
iona
l
7
Competències/capacitats
Lingüística
Enfortir l’habilitat per expressar i interpretar pen-saments, sentiments, opinions, vivències i fets de forma oral i escrita. Implica capacitat empàtica i esperit crític.
Social i ciutadana
Empatia, analitzant i acceptant les diferències i comprenent el perquè dels punts de vista d’altres, tenint en compte la realitat i les circumstàncies en què es troba l’altra persona.
Comprendre el que significa coresponsabilitat, participació i ciutadania activa i posar en pràcti-ca aquests coneixements i actituds en activitats desenvolupades en els seus entorns.
Autonomia i iniciativa personal
Potenciar la capacitat d’imaginar, emprendre i desenvolupar amb responsabilitat i sentit crític projectes individuals i col•lectius.
Coneixement i interacció amb el món físic
Mostrar actituds de respecte i responsabilitat cap a altres persones i cap a si mateixos.
Identificar situacions de discriminació, manca de respecte, desigualtat que es donen en el seu entorn proper i a nivell global, comprenent i pre-nent una posició davant d’aquestes situacions i comprometent-se a la seva millora i/o solució.
Valors i actituds
• Rebuig d’actituds i conductes violentes, este-reotipades o prejudicioses.
• Reconeixement i valoració del dret a l’educació com a instrument necessari per tenir una vida digna i com a sistema de protecció i desenvolu-pament.
• Respecte a opinions i raonaments diferents dels seus.
• Sensibilitat cap a situacions i persones que pateixen vulneració de drets.
8
Per a més informació podeu consultar unitats didàctiques anteriors que trobareu a www.cme-espana.org (Comentari [CA1]: Per posar com l’any passat però incloent-hi la de 2017)
BIBLIOGRAfiA COMPLEMENTARIASobre ODShttp://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/
La educación al servicio de los pueblos y el planeta: Creación de futuros sostenibles para todos. Informe de Seguimiento de la Educación en el Mundo (GEM) 2016https://es.unesco.org/gem-report/report/2016/la-educaci%C3%B3n-al-servicio-de-los-pueblos-y-el-planeta-%E2%80%93-creaci%-C3%B3n-de-futuros-sostenibles
Rendir cuentas en el ámbito de la educación: Cumplir nuestros compromisos. Informe de Seguimiento de la Educación en el Mundo (GEM) 2017https://es.unesco.org/gem-report/node/1464
La “DECLARACIÓN DE INCHEON” (Corea, 2015); “Educación 2030: Hacia una educación inclusiva y equitativa de calidad y un aprendizaje a lo largo de la vida de todos”http://es.unesco.org/world-education-forum-2015/about-forum/declaracion-de-incheon
“El Mundo que Queremos”. Una Guía para Niños y Niñas, Adolescentes y Jóvenes acerca de los objetivos mundiales. Movimiento Mundial por la Infancia en Latinoamérica y el Caribe.
Sobre las situaciones de conflicto en el mundo. Anuarios Alerta! de la Escola de Cultura de Pauhttp://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=532%3Aanuarios-alerta&catid=46&Itemid=66&lang=es
ViDEOS
Demano laparaula per l’educació.
L’educacióens protegeix. Protegim la sevafinanaciació.
Assoliments i reptes del dret a l’educació.
Educacióinclusiva.Dret a l’educació de les persones ambdiscapacitat.
Revaloració de la professió docent.
PER APROFUNDIR
2017 2016 2015 2014 2013
“Camino a la Escuela” (2015). Un documental que narra la història real i extraordinària de Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel.
9
Durada: 1 hora i mitja aproximadament.
Materials: fitxa adjunta amb el colom de Picasso per pintar, llapis o ceres de colors, massilla adhesiva o celo. Música infantil.
Objetius: 1. Motivar l’escolta, la participació i la creativitat 2. Entendre què és la pau i la no violència 3. Experimentar que els nens i les nenes poden col•laborar a la cultura de la pau 4. Reconèixer que l’escola prepara per resoldre els conflictes mitjançant el diàleg
DESENVOLUPAMENTEl professorat motiva l’alumnat, que se situa en semicercle davant del/de la professor/a. El/la professor/a anuncia: llegirem un conte molt bonic i original que us agradarà molt. Una part d’aquest conte ja està escrita, però una altra, la més interessant, l’heu de fer vosaltres. Per això cal escoltar amb molta atenció.
EDUCACIo PER A LA PAU I LA NO VIOLeNCIA
ACTIVITAT
3 a 5 anys
En un país molt llunyà hi havia un poble preciós, envoltat de muntanyes, de molts arbres i d,un rierol amb aigua fresca que
convidava al bany a l,estiu.
Els carrers del poble, sempre nets, acabaven tots en una plaça gran, que era el lloc de trobada de les persones que vivien en aquest lloc. La gent gran xerrava animada abans de marxar a casa a descansar. Els nens i les nenes, a la sortida del col.legi, jugaven a pilota o a fet i amagar, lliscaven pel tobogan i alguns més decidits muntaven en bicicleta.
Rosa i Letícia són amigues inseparables. Van juntes al parc i juguen a la plaça a la pilota amb altres nens i nenes. Les seves cases són a prop i als matins van juntes al col.legi parlant i rient sempre, amb les seves motxilles a l
,esquena: Anem de pressa per
no arribar tard!
Són unes nenes molt bones. Es presten les joguines, comparteixen els contes i molts dies veuen juntes els dibuixos animats a la tele.
La mare de Rosa i el pare de Letícia coincideixen cada
El conte de les dues amigues
10
Ara comença la vostra part. Rosa i Letícia eren molt amigues, diu el conte: Què feien? Recordeu el que hem llegit.
Aixequeu la mà qui tingui un amic o una amiga. Quantes mans veig aixecades, això està molt bé! Tenir un amic, una amiga, és molt bonic. La gent gran diu que l’amistat és un tresor que s’ha de conservar i no perdre.
Com es diu la vostra amiga o el vostre amic? Què feu quan esteu junts/es?
Entre tots i totes heu dit les coses bones i divertides que fan les amigues, els amics. Recordem-les.
Gloria Fuertes, una dona que escrivia poemes, deia en un d’ells: «L’amistat és un dels regals de la vida». No oblideu mai aquest missatge.
Hem de seguir llegint el conte a veure què fan ara la Rosa i la Letícia.
dia quan van a buscar les seves filles a la sortida del cole: Aquestes dues nenes són inseparables!, observen,
Un dia la Rosa va treure el seu patinet, ja que li encantava patinar i anar molt de pressa quan era a la plaça. Letícia la mirava amb enveja perquè també ella volia patinar.
Rosa, em deixes una estoneta el teu patinet perquè pugui jo donar-me unes voltes?, li va suplicar Letícia.
No te,l deixo, perquè jo m
,ho
estic passant molt bé. Digues a la teva mare que te
,n compri un
Letícia es va posar a plorar, desconsolada. Per dos motius plorava, perquè la seva mare li havia dit que no tenia diners per comprar-li el patinet i per-què la seva amiga Rosa no l
,hi
volia deixar.
No va passar molt temps i Rosa li va demanar a Letícia les pintures per fer l
,activitat
que li havia proposat la pro-fessora. Les pintures són meves i no te les deixo!, va contestar empipada Letícia. Si s
,enfada
amb tu la professora, millor!.Doncs jo no et deixaré mai venir a casa meva per veure juntes els dibuixos animats.
S,estimen molt! Que bo seria
que de grans seguissin sent companyes i amigues!
L,alegria de l
,amistat de les
dues nenes va anar desapa-reixent a poc a poc. Les nenes anaven cada matí a l
,escola,
però recorrien el camí en silenci, enfadades i tristes. No compar-tien res.
Un dia, en baixar al pati, Rosa va dir molt baixet a Letícia sense que ho sentís la professora: Quan estiguem jugant et dona-ré un cop de pilota que et farà molt de mal. I no ploris perquè ningú et farà cas!.
Doncs jo, quan serem al pati, va contestar Letícia, et donaré una trepitjada tan forta que et farà plorar, perquè ets molt dolenta i jo ja no t
,estimo!
Tu encara ho ets més, de dolen-ta, i jo no vull que siguis la meva amiga!, li va dir la Rosa.
La mare de la Rosa li deia al pare de Letícia: Què els passa a aquestes nenes, que abans eren inseparables i ara cadascuna va pel seu costat? L
,altre dia, em
va dir la meva filla que no con-vidi a Letícia al seu aniversari.
Quina pena que s,hagi trencat la
seva amistat!
11
Novament intervé el professorat. El conte no pot acabar-se aquí, d’aquesta manera tan trista.
• Com ha de ser el final? El farem junts/es aquí, entre tots i totes.
Us heu adonat que la Rosa i la Letícia, que eren molt bones amigues i s’estimaven molt, ara han renyit, no comparteixen les seves joguines ni els seus llapis de colors, ni es presten el patinet, ni juguen juntes. I, a més, al pati volen fer-se mal l’una a l’altra i ja s’han donat alguna empenta.
• Què podem dir-los i què podem fer perquè elles tornin a ser amigues?
A veure, penseu, i després que aixequi la mà qui vulgui parlar.
La professora va motivant la participació amb algunes pre-guntes que faciliten les intervencions:
• Què els diríeu a la Rosa i la Letícia perquè de nou fossin amigues?
• Què han de fer l’una i l’altra per ser amigues de veritat?
• Les amigues es tiren cops de pilota i es donen trepitjades?
• Les amigues comparteixen el que tenen?
• Les amigues s’empenyen i es fan mal?
• Les amigues s’ho passen divertit i riuen molt juntes?
• Les amigues van a escola juntes i felices?
• Les amigues es donen una abraçada quan s’acomiaden?
• Què més voleu dir-los a la Rosa i la Letícia?
Repassarem les respostes. Segur que amb el que els heu dit ja estan contentes i tornen a ser una altra vegada amigues de veritat, disposades a ajudar-se, a compartir el que tenen, a donar-se una abraçada.
El conte de les dues amigues s’ha acabat feliçment, però ara hem de fer alguna cosa més.
Us poseu dempeus i us col·loqueu fent dos cercles. El cercle de dins mirant cap a fora i el cercle de fora mirant cap a dins de manera que cada nen/a del cercle interior tingui davant un nen/a del cercle exterior. Us mireu i, quan faré un senyal, aixe-queu els braços i us doneu una forta abraçada. Després els/les nens/es del cercle interior romanen quiets/es mentre es mouen una mica els/les del cercle exterior fins trobar-se cara a cara amb un altre company/a. Us mireu i, de nou, quan faré el senyal, alceu els braços i su abraceu... i així segueix el joc, amb una abraçada rere l’altre, fins que tornin a trobar-se els/les primers/es. Mentre es fa aquest exercici va sonant una música infantil.
El joc de les abracades,
Ara feu molta atenció. Els nens i les nenes d’aquesta classe heu participat en dues activitats molt importants:
Heu fet el final del conte, ajudant a la Rosa i la Letícia a ser de nou amigues.
Però heu fet una cosa molt més important: heu posat el vostre granet de sorra per contribuir a una cultura de la pau i la no-violència (el tema de la SAME 2018).
Ara llegirem un poema de Gloria Fuertes sobre LA PAU, amb el desig que mai oblidem i sempre portem al nostre cor aquesta paraula. (Vegeu la fitxa a l’annex 1).
I per acabar deixarem testimoni de la nostra aportació a la cultura de la pau pintant els coloms de la pau. (Vegeu la fitxa a l’annex 1)
© A
yuda
en
Acci
ón
12
annex
Sólo tres letras, tres letras nada más, sólo tres letras que para siempre aprenderás. Sólo tres letras para escribir PAZ. La P, la A y la Z, sólo tres letras. Sólo tres letras, tres letras nada más, para cantar PAZ, para hacer PAZ. La P de pueblo, la A de amar y la Z de zafiro o de zagal. De zafiro por un mundo azul, de zagal por un niño como tú. No hace falta ser sabio, ni tener bayonetas, si tú te aprendes bien, sólo estas tres letras, úsalas de mayor y habrá paz en la tierra.
Gloria Fuertes
solo tres letras
Sólo tres letras, ,
PAZ. PAZ.
Gloria Fuertes
13
annex
14
1. Preparatius
Abans de començar l’activitat, la persona que dinamitzi haurà de seleccionar algunes notícies actuals o passades que tinguin a veure amb conflictes, especialment en casos que s’hi vegi involucrada la infància. Per exemple, baralles de pa-res en competicions esportives, assetjament escolar entre menors...
N’hi hauria prou amb un titular i un breu paràgraf indicant el succés, sense més detall.
També podem utilitzar situacions quotidianes, com una bara-lla entre germans/es per una joguina, una discussió pel canal de televisió que vol triar cadascú o per la pel•lícula de cinema, una família que decideix què fer el cap de setmana i al final trien les persones adultes.
També s’hi poden plantejar conflictes reals que en aquest mo-ment s’estiguin donant a l’aula/centre educatiu/grup d’edu-cació no formal, de manera que es puguin buscar solucions conjuntes a través de l’activitat.
* Es pot proposar la mateixa notícia/situació a tots els equips, però sense dir-los que és comú. Així és més fàcil de veure les diferents opcions que sorgeixin.
2. Posada en escena. Presentem el conflicte
Dividim el grup en equips de 6-7 persones. Els direm que analitzaran algunes notícies i decidiran com resoldrien la situació. Algunes orientacions:
• No convé avançar-los més informació ni parlar de les dife-rents possibilitats de solució, per no condicionar.
• Els donem un temps no superior a 20 minuts per a aquesta part.
• A continuació, fem una primera posada en comú, on cada grup exposarà breument el conflicte i la seva proposta de so-lució.
• Un cop finalitzada la ronda, fem un resum de les solucions proposades.
A la pissarra o en un paperògraf, paper continu escriurem les solucions agrupant-les en tres blocs:
a) «Trucar a la policia», «portar a la presó» (o similars). So-lucions donades per terceres persones adultes.
Duració: mínim una sessió de 45 minuts. Es pot dividir en dues sessions.
Materials: Folis, bolígrafs. Paper continu. Retoladors, cartolines, tisores, cola. Altres materials segons activitat.
Objetius: 1. Incentivar actituds de diàleg, escolta i enteniment. 2. Entendre els conflictes com a oportunitats. 3. Promoure la resolució conjunta de conflictes. 4. Fomentar l’autonomia personal i col•lectiva
DESENVOLUPAMENT
i ara, QUe FEM?
ACTIVItat
6 a 8 anys
15
APRENDRE A SOLUCIONAR ELS CONFLICTES AMB EL DIaLEG
b) Solucionar amb violència. Respostes del tipus «que algú el/la pegui» o «fer-li el mateix que fa».
c) Diàleg i/o recerca de solucions conjuntes entre les parts: mediació.
3. Analitzem conjuntament i tornem a comencar
Aquí cal explicar que la solució no pot ser castigar tothom o engarjolar els/les adults/es cada vegada que hi ha un proble-ma, o solucionar els problemes a base de força. Recordeu que, si la guerra fos una solució, els problemes del món s’hau-rien acabat després de la primera guerra, però milers d’anys després, la humanitat segueix intentant solucionar els seus problemes a la força, en lloc de parlar i intentar posar-se al paper dels altres. (1)
Després d’aquesta reflexió, demanarem als grups que tornin a analitzar la notícia del conflicte i que, una altra vegada, pensin en com ho solucionarien.
Es pot «incentivar» aquesta nova recerca proposant directa-ment que cal buscar idees diferents a les dels dos primers blocs i que hauran de pensar en solucions dialogades. Això últim és recomanable si es treballa només en una sessió, però, en el cas de dividir l’activitat en diverses sessions, es pot evitar guiar d’aquesta manera des de la primera sessió.
4. Pensem, avaluem
Deixar al final un temps perquè avaluïn els següents as-pectes:
• Com m’he sentit sent «jutge» d’un conflicte?
• Quines solucions han resultat més fàcils de proposar? Per què?
• Les solucions dialogades ¿es poden aplicar a la classe o al grup?
També és útil conèixer el procés de presa de decisions de cada equip, per això podem plantejar algunes qüestions:
• Com ha pres la decisió el grup? (S’ha votat? O ho ha propo-sat algú, només hi havia una opinió?...)
• Després d’analitzar les diferents solucions aportades, hem canviat la forma de decidir?
• Hem dialogat per buscar una solució que ens agradés a to-tes les persones.
Finalment, es poden recollir les idees sobre el diàleg i les so-lucions de conflictes, plasmant-les en un mural, o bé com una frase que quedi a l’aula/espai de treball, servint de recordatori per al grup, reforçant la idea que la solució conjunta i pacífica dels problemes ha de prevaler sempre.
Si es pot/ vol optar per fer-la en dues sessions, la primera acabaria amb la posada en comú i passaríem a fer l’avaluació.
La segona sessió reprendria el treball aquí, amb un resum de la sessió anterior i la reflexió sobre les solucions dialogades.
orientacio
,
16
SEsSI0 1
Es formaran quatre grups d’alumnes. Cada grup rebrà una carta procedent d’un nen o una nena que es trobi desplaçat/da del seu lloc d’origen per motius de crisi econòmica, so-cial, política o bèl•lica (ANNEXOS 1, 2, 3 i 4). Hi haurà qua-tre models de cartes que es repartiran aleatòriament i en cadascun es descriurà un fragment de la vida d’un nen o d’una nena.
Un cop repartides les cartes, l’alumnat les llegirà conjunta-ment. Cada equip haurà d’elaborar una carta de resposta ex-
pressant els seus sentiments, les seves percepcions, preocu-pacions, dubtes, etc. i reflexionant sobre la situació de l’altra persona, pensant d’on procedeix la carta, quina és la realitat que està vivint aquest/a nen/a i quines són les causes que provoquen aquesta situació al país de procedència dels/de les remitents.
Quan les cartes de resposta per part de cada grup estiguin redactades, s’elegirà un/a portaveu i es farà una posada en comú entre tots els equips perquè tots/es coneguin les quatre cartes i les quatre respostes i reflexionin sobre com podríem ajudar a canviar la seva situació.
Duració: Sessió 1: Aproximadament una hora. Sessió 2: Aproximadament una hora, dividida en dos temps: El debat es farà en 40 minuts. El qüestionari d’avaluació tindrà un temps de 20 minuts.
Materials: Paper, bolígrafs/llapis, annexos corresponents: les cartes per a l’alumnat i la informació dels països de procedència de les cartes per al professorat.
Objetius: 1. Desenvolupar un comportament empàtic amb la situació de les persones desplaçades dels seus països i reflexionar sobre el que podem aportar des de la nostra situació.
2. Conèixer situacions de vulneració de drets que pateixen alguns nens i algunes nenes, analitzar-les i dialogar sobre elles.
3. Reconèixer l’existència de desigualtat en el desenvolupament humà a nivell mundial, assumint l’equitat com a objectiu ètic i procurant una major involucració per part de l’alumnat, des d’una perspectiva participativa.
4. Analitzar críticament la situació dels drets humans al món a partir dels testimonis de les cartes, tenint en compte la diferència d’oportunitats que es dóna en algunes parts del món.
DESENVOLUPAMENT
CARTA SENSE DESTINATARI A
ACTIVItat
9 a 11 anys L’elaboració d’ aquesta activitat ha estat pos-sible gràcies a la col•laboració de l’alumnat de l’assignatura d’Educació per a la Cooperació i el Desenvolupament Humà Sostenible de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat d’Oviedo.
17
Quan surten notícies sobre el desplaçament de persones per causa de guerres, les comentem a classe i debatem sobre el tema.
Ho entenc, quan parlen de persones que han hagut de marxar del seu país i reconec que elles no són una amenaça per a mi ni per a la meva família.
Els materials que hem treballat a classe han estat interessants/divertits.
Ara entenc millor que abans la importància que té tractar bé les perso-nes desplaçades i intentar ajudar-les en tot allò que puguem.
Les activitats que hem fet m’ajuden a comprendre millor les injustícies al món.
He participat en el debat de manera activa, proposant solucions i amb actitud crítica.
He après que el canvi climàtic afecta molt més la vida de les persones del que jo pensava.
BastantMolt Poc Gens
Aporta les teves pròpies propostes:
SEsSI0 2
Continuant amb la sessió anterior, es farà un debat. Les companyes i els companys podran defensar les seves idees d’una manera ordenada i respectuosa, fent entendre als/a les altres quin és el seu punt de vista sobre cadascuna de les problemàtiques o situacions esmentades en cada carta.
Cada alumne/a llegirà una pregunta, la plantejarà de manera oberta i iniciarà un petit debat amb els/les /ves companys/es on ell/a mateix/a tindrà un paper de mediador/a, intentant que tots/es els/les companys i companyes participin aportant el seu punt de vista personal.
El debat estarà fonamentat en algunes preguntes que propo-sem, a més de les que el /la docent o les persones dinamitza-dores puguin aportar:
• Quina història us ha sorprès més? Per què?
• Com us sentiu després de conèixer aquestes problemàti-ques?
• Quines coses heu après? Podríeu haver-les après si no esti-guéssiu a l’escola?
• Com penseu que podríeu ajudar aquests nens i aquestes nenes protagonistes de les cartes? Penseu que estan vivint situacions injustes? Per què?
• Què hauríeu de modificar vosaltres o el vostre entorn, per contribuir a canviar aquestes realitats?
• Ens sentim part de les injustícies i desigualtats del món? A l’escola o a casa, ens ensenyen a contribuir perquè desapare-guin? Com podríem fer-ho nosaltres des de la nostre escola?
evaluacio: Omplir amb creus el seguent questionari de manera individual.. ..
18
annex1
Carta SANTIAGO
Hola, em dic Jaime i tinc 11 anys.
La meva família i jo som de Guinea Equatorial, però varem haver de marxar d'allà. Ara estem la meva mare, les meves dues germanes petites i jo a Espanya. A la meva família, abans, érem dos nois, però el meu germà gran es va posar malalt i com que no hi havia molts metges i hi havia moltes persones a l'hospital, no van poder-lo atendre amb les medicines que necessitava, i es va morir. El trobo molt a faltar.
Quan vivíem a Guinea, la meva família era molt pobre. Jo treballava tots els dies durament en un abocador, buscant coses que ens poguessin servir perquè el meu pare les vengués a la ciutat. El meu pare se n'anava molt lluny per portar les coses que els meus germans i jo trobàvem, de vegades passava molt temps fora fins que podíem tornar a veure’l.
Vivíem en un llogaret i alguns nens i algunes nenes anaven a l'escola, però jo mai havia estat en cap. M’explicaven que allà s'aprenia a llegir i a escriure. Ara que vaig a l'escola, m'agradaria poder arribar a ser metge algun dia, quan sigui gran, cosa que, a Guinea, era impossible, ja que el camí a l'escola era molt dur, hi havia molta distància des del nostre poble fins a la ciutat; havia de treballar per ajudar la meva família i no estàvem segurs.
Alguns dies passàvem fam, ja que només teníem un plat d'arròs per menjar i també set, per això varem decidir anar-nos-en de casa nostra i del nostre país a la recerca d'un futur millor. Espero que aquí puguem viure millor, però sento molta pena per haver hagut de marxar del meu poble i per alguns dels meus familiars i amics que no han pogut venir amb nosaltres.
Tant de bo hi hagués algú que pogués ajudar el meu país perquè les persones no haguessin de seguir fugint de la pobresa. Jo, de gran, vull ser metge. Potser aquí a Espanya puc fer-ho i convertir-me en una d'aquelles persones que ajudi al meu país i a les persones que hi viuen.
Una salutació
fugint de la pobresa. g p
19
• Un/a de cada tres nens/es nascuts/des no existeixen oficialment (no són registrats/des).
• Índex de desenvolupament humà (IDH): posició 132
• Taxa de fertilitat total (naixements per dona): 5 nens
• Taxa de mortalitat infantil (per cada 1.000 nascuts/des vius/ves): 61
• Esperança de vida: 59 anys
• Nens/es fora de l’escola (2014): 416.632.
UNESCO (2017). Institute for Statistics. Guinea.
http://uis.unesco.org/en/country/gn?theme=education-and-literacy
PNUD Sobre Guinea Equatorial:
http://www.gq.undp.org/content/equatorial_guinea/es/home/countryinfo/
Banc Mundial. Preguntes freqüents: Desplaçament forçat, una crisi mundial cada vegada més gran:
http://www.bancomundial.org/es/topic/fragilityconflictviolence/brief/forced-displace-ment-a-growing-global-crisis-faqs
Desplaçament forçat, una crisi del món en desenvolupament:
http://www.bancomundial.org/es/news/press-release/2016/09/15/forced-displace-ment-a-developing-world-crisis
EQUATORIALGUINEA
INFORMACI0 PER AL PROFESSORAT
Per a mes informacio
© A
yuda
en
Acci
ón©
Alm
uden
a G
onzá
lez
© A
yuda
en
Acci
ón
20
annex2 Carta Rosangela
Hola, em dic Rosangela, tinc 8 anys i visc a Pedernales-Equador.
Fa un mes i 4 dies que s'ha destruït la zona on vivia. Diuen que ha estat un dels terratrèmols més destructius des de fa anys, que la localitat més afectada pel terratrèmol ha estat Pedernales, que és on jo visc, i que tenim moltíssima sort de seguir amb vida. Tenen molta raó perquè quan la meva mare em va agafar per portar-me al campament em va tapar els ulls, però tot i així jo escoltava tot el que passava al meu voltant i vaig poder veure molta gent estirada a terra, veïns i veïnes, amics i amigues plorant desconsoladament als peus dels/de les seus/ves familiars i cases. Totes les persones que vivíem aquí ja no tenim casa, ni escola, ni llocs en els quals jugar perquè està tot destruït.
La meva mare i jo i la resta de persones afectades estem vivint en tendes de campanya o albergs. No estem molt còmodes, però la meva mare diu que l'important és que estem fora de perill i, sobretot, juntes. Encara no sabem si el meu pare i els meus cosins segueixen vius perquè hi ha tanta gent desapareguda que no aconseguim trobar-los. Hem preguntat a les persones que ens estan ajudant i ens diuen que mirem els registres dels altres campaments, que encara estan rescatant gent del meu poble i que podríem trigar dies a trobar-la. Gairebé tres dies després del terratrèmol, encara no teníem notícies i no els trobàvem per enlloc.
Aquí he fet nous amics i noves amigues, amb qui jugo cada dia. No sé quan acabarà tot. Trobo a faltar casa meva, els meus amics i les meves amigues, el meu cole... Però la mare em diu que cal ser fortes, així que ara sóc la MÉS FORTA! i ajudaré la meva mare a buscar el pare i els meus cosins fins que no quedi un sol campament sense registrar. Tinc l'esperança de poder trobar-los.
Espero que ens ajudin aviat.
Moltes gràcies.
RosangelaRosangela
21
• Un fort terratrèmol de 7,8 graus de magnitud en l’escala de Richter va sacsejar la zona nord costanera de l’Equador el dia 16 d’abril del 2016.
• Més de 150.000 nenes i nens han estat afectats/des pel terratrèmol.
• 146 escoles danyades, cosa que afecta 88.000 nens i nenes.
• El sisme també ha destruït 805 habitatges i n’ha danyat 608.
• Durant la catàstrofe només va funcionar el 40% de les línies de comunicació i moltes ciutats no tenien electricitat.
ACNUR: Els desastres naturals van causar més de 19 milions de desplaçats a 2014:
http://www.acnur.org/noticias/noticia/los-desastres-naturales-causaron-mas-de-19-mi-llones-de-desplazados-en-2014/
Preguntes freqüents sobre el desplaçament causat pel canvi climàtic i els desas-tres naturals:
http://www.acnur.org/noticias/noticia/preguntas-frecuentes-sobre-el-desplazamien-to-causado-por-el-cambio-climatico-y-los-desastres-naturales/
Els 3 factors claus del terratrèmol, pels afectats:
https://ayudaenaccion.org/ong/blog/america-latina/terremoto-ecuador-2016/
EMERGÈNCIA A EQUADOR: un fort terratrèmol sacseja el país:
https://ayudaenaccion.org/ong/actualidad/terremoto-ecuador/ https://www.youtube.com/watch?v=YD_lMhNAGkI http://www.eldiario.es/ayudaenaccion/Terremoto_Ecuador-Colabora-Emergencia-Ayu-da_en_Accion_6_507509281.html
EQUADOR
INFORMACIo PER AL PROFESSORAT
Per a mes informacio...
© A
yuda
en
Acci
ón©
Ayu
da e
n Ac
ción
© A
yuda
en
Acci
ón
22
annex3 Carta ADA
Hola, em dic Ada, tinc 13 anys i sóc una nena refugiada procedent de Síria.
Us escric perquè estic molt espantada. Ara estem molta gent junta en un lloc molt gran, esperant que ens deixin entrar a un país que ens ajudi, encara que no sé si ho aconseguirem perquè és difícil.
Fa dos mesos que ens en varem haver d'anar de casa de cop i volta, ningú ens havia avisat abans, de manera que no ens va donar temps a agafar gairebé res d'equipatge ni coses personals. Només he pogut emportar-me amb mi l'osset de peluix que em va regalar el meu avi quan era més petita, almenys això em posa contenta perquè li tinc molt d’afecte i ara puc dormir amb ell totes les nits. A més de recordar-me a l’avi em fa una mica d’escalf, perquè el lloc en el qual hem de dormir és molt fred i incòmode. El vaig ficar sota la meva jaqueta just abans que el meu pare m’agafés en braços i em tragués de casa.
Al principi anàvem tota la família junta: mare, pare, i els meus dos germans petits, però pel camí ens va enxampar una bomba i ja no vaig tornar a veure la meva mare ni a un dels meus germans, espero que estiguin bé i tornin aviat amb nosaltres.
Des d'un turó veig el mar. Somio poder pujar al vaixell i sortir d'aquí tota la família cap a un país on no hi hagi bombes ni guerres i puguem tornar a tenir la mateixa vida d'abans.
M'agradaria que ens ajudessin.
Gràcies i adéu.
23
• Síria està en guerra des de l’any 2011.
• 5,8 milions de nens i nenes viuen a Síria sota el foc de les bombes.
• Síria representa la major crisi de desplaçament del món, amb 6,3 milions de perso-nes desplaçades i internament, i gairebé 4 milions de persones comptabilitzades com refugiades als països veïns. S’estima que 4.530.000 de persones necessiten assistència humanitària en zones de difícil accés i llocs assetjats.
• Més de 5.000 persones van perdre la vida el 2016 intentant arribar a Europa a través del mar Mediterrani, de les quals moltes eren nenes i nens.
Nacions Unides sobre persones refugiades:
http://www.un.org/es/sections/issues-depth/refugees/index.html
ACNUR emergència a Síria:
http://www.acnur.org/que-hace/respuesta-a-emergencias/emergencia-en-siria/
El desplaçament de població per guerres i persecució arriba al nivell més alt mai registrat:
http://www.acnur.org/noticias/noticia/el-desplazamiento-de-poblacion-por-gue-rras-y-persecucion-alcanza-el-nivel-mas-alto-jamas-registrado/
INFORMACIo PER AL PROFESSORAT
Per a mes informacio...
SIRIA
© P
lan
Inte
rnac
iona
l©
Pla
n In
tern
acio
nal
© P
lan
Inte
rnac
iona
l
24
anNex4 Carta Ranjit
Hola, em dic Ranjit, tinc 11 anys i sóc un nen de Bangla Desh.
Al meu país, des de fa molts anys, el temps està canviant i cada vegada és més rar. Normalment hi ha moltíssima sequera, això fa que les persones ja no puguin conrear tant com abans i que no tinguem tanta aigua per beure o per banyar-nos.
Jo vivia al sud de Bangla Desh, on ja havia pujat molt l'aigua del mar i la sal de l'aigua estava destrossant totes les collites de la gent. A més, també hi ha hagut motes tempestes i ciclons.
El meu país s'estava destruint, les teulades de les cases i les parets volaven i tot es trencava amb molta rapidesa, era molt perillós i els meus pares estaven cada vegada més espantats; llavors van decidir anar-se'n amb la meva germana i amb mi a l'Índia, de moment
La situació és greu i no podíem seguir a la nostra ciutat perquè ens havíem quedat ja sense collites i sense casa.
Estem intentant tornar a començar la nostra vida, però el nostre futur segueix corrent perill i no sabem quant durarem en aquest nou lloc.
Hi ha molta gent en la mateixa situació que nosaltres, són persones de la meva ciutat que han vingut a l’Índia amb la il•lusió de començar una nova vida. De vegades apareixen persones que tenen bones idees per cuidar les nostres terres i fer-les fèrtils de nou, o per treure-li la sal a l'aigua i poder utilitzar-la per regar i beure. Diuen que és car, però que és una inversió que ens faria molt de bé. Esperem que la situació canviï aviat i que el món miri per al meu país i aconseguim solucionar alguna cosa.
Moltes gràcies.
25
BANGLA DESH
• 22,4 milions de persones s’han vist obligades a desplaçar-se durant 2016 per desas-tres naturals causats pel canvi climàtic.
• El canvi climàtic actua com un multiplicador de les amenaces i vulnerabilitats exis-tents en parts del món on ja pateixen alts nivells de pressió pel que fa a mitjans de vida, seguretat alimentària i recursos.
• Es calcula que 250 milions de persones es veuran obligades a emigrar per inunda-cions, sequeres i huracans d’aquí a uns 30 anys.
• 175 milions de nens i nenes es veuen afectats pel canvi climàtic.
• El fracàs dels plans que proposen pal•liar el canvi climàtic ha fet que la temperatura augmenti 2,5 graus.
• L’ONU estima que en l’actualitat més del 60% de les emigracions que es produeixen al planeta es donen per huracans, inundacions o sequeres i que seran 250 milions els refugiats climàtics cap a l’any 2050.
La història de Salma, 8 anys, Bangla Desh:
https://www.youtube.com/watch?v=fZUe0hZ2H6M
El canvi climàtic provocarà 250 milions de refugiats / es:
http://www.lavanguardia.com/natural/20160722/403308498837/cambio-climatico-pro-vocara-millones-refugiados.html
Els/les refugiats/des climàtics/ques no tenen on buscar asil. La legislació interna-cional no empara a qui fuig per raons mediambientals:
https://elpais.com/internacional/2015/12/14/actualidad/1450123647_559457.html
INFORMACIo PER AL PROFESSORAT
Per a mes informacio...
© A
yuda
en
Acci
ón©
Ayu
da e
n Ac
ción
© A
yuda
en
Acci
ón
26
1. Elaboracio de l'acreditacio
Durant la SAME, s’està realitzant a nivell mundial el Fòrum de Joves Activistes per una Educació en pau. Per participar-hi farem una acreditació amb la nostra foto/di-buix amb un lema com a ciutadans i ciutadanes, com l’activista Malala Yousafzai.
Per a l’apartat de l’acreditació sobre «una persona a la qual admiro», es poden proposar persones dels àm-bits social, cultural o científic que,
com Malala, hagin destacat per la seva contribució a la socie-tat o a la pau (Nelson Mandela, Marie Curie, Kailash Satyarthi, Rosa Parks...)
Per conèixer més sobre la figura de Malala: https://es.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai
2. Espai formatiu
Una vegada haurem aconseguit la nostra acreditació i l’hau-rem compartit en el grup amb altres Joves Activistes, pas-sem a un espai formatiu.
En primer lloc, es dóna una petita informació sobre els Objec-tius de Desenvolupament Sostenible (en endavant ODS):
A la cimera per al Desenvolupament Sostenible que va tenir lloc el setembre de 2015 els estats membres de l’ONU van aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible integrada per 17 ODS, amb 169 metes, per posar fi a la po-bresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia i fer front al canvi climàtic.
Sota el lema «Transformar el nostre món» l’Agenda 2030 con-voca la comunitat internacional per eradicar la pobresa i afa-vorir un desenvolupament sostenible i igualitari.Els 17 ODS han de ser interpretats de manera integral, reco-neixent les interdependències que es donen entre ells. Des-
Durada: 2 hores.
Materials: Format acreditacions, cartells ODS i metes, cartolines, retoladors, pintura, paper continu, post-it, accés a Internet.
Objetius: 1. Conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment l’ODS 4 en relació amb d’altres.
2. Entendre la importància del dret a l’educació com a motor d’entorns de convivència en pau.
3. Expressar i comprometre’s amb reivindicacions justes per promoure i defensar una cultura de pau.
DESENVOLUPAMENT
ACTIVISTES PER UNA EDUCACIo EN PAU
ACTIVItat
12 a 16 anys
27
FI DE LA POBRESA
FAM ZERO
SALUT I BENESTAR
EDUCACIÓ DE QUALITAT
IGUALTAT DE GÈNERE
AIGUA NETA I SANEJAMENT
ENERGIA ASSEQUIBLE I NO CONTAMINANT
TREBALL DECENT I CREIXEMENT ECONÒMIC
INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURA
REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS
CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES
ACCIÓ PEL CLIMA
VIDA SUBMARINA
VIDA D’ECOSISTEMES TERRESTRES
PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES
ALIANCES PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS
PRODUCCIÓ I CONSUM RESPONSABLES
de desenvolupamentU
de desenvolupamentU
Font: ONU
taquem la necessitat que s’adoptin mesures perquè el 2030, any en què s’avaluarà el compliment de tots els ODS, s’hagi avançat en les metes de l’objectiu número quatre, referit a l’Educació, que proposa:
ODS 4: «Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportu-nitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots/es».
Meta 4.7 D’aquí a 2030, assegurar que tots els alumnes adquireixin els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació per al desen-volupament sostenible i els estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no violència, la ciutadania mundial i la valo-ració de la diversitat cultural i la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.
Per ajudar-nos, penjarem cartells A3/A4 amb les icones de ca-dascun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a les parets de la sala, la qual ha d’estar buidada per permetre el lliure moviment. Al costat, hi haurà les metes de cadascun dels Objectius perquè l’alumnat pugui llegir-los (si hi caben totes) i, si no fos possible, almenys la icona de tots els ODS i les metes de l’ODS 4 (Educació), l’ODS 16 (Pau i Justícia) i l’ODS11 (Ciutats sostenibles), que són els tres més lligats a la temàtica que treballem aquest any.
Per a més informació sobre els ODS, visiteu la pàgina: http://www.un.org/sustainabledevelopment/es/Us proposem veure aquest vídeo, que explica i incita a treballar per donar a conèixer els ODS: https://www.youtube.com/watch?v=Zl7MELhBdnI
© P
lan
Inte
rnac
iona
l
28
Aquesta formació d’activistes pretén donar-nos arguments per defensar l’educació com una eina per aconseguir el compli-ment d’altres ODS, cercar propostes, ser creatius, realitzar ac-cions en el nostre entorn.
I ara tu, què pots fer?
Amb aquest punt de partida i per aconseguir-ho, entre els/les activistes farem una formació per involucrar-nos com a acti-vistes per una educació en pau, defensant els ODS com ho fa Malala Yousafzai..
3. Trobada InternacionaL
Participarem en la Trobada Internacional amb representants dels països participants en aquests Fòrums de Activistes da-vant l’Organització de les Nacions Unides (ONU), per a això, reflexionarem i buscarem arguments per dur a terme aquesta trobada.
El nostre objectiu és crear un mural conjunt amb el nostre tema principal «PAU», que s’integra dins de les propos-tes claus dels ODS (Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Aliances).
Per fer-ho el grup es divideix en quatre equips. A cadascun se li lliura un bloc de post-it (de diferent color per a cada equip, per poder diferenciar-los).
Proposarem que cada grup escrigui en post-it paraules, pe-tites composicions de rap, haikus, rodolins, frases o vinye-tes/escenes de còmic, dibuixos o altres formes d’expressió en què expliqui com la cultura de Pau pot ajudar a complir els objectius de Desenvolupament Sostenible i els peguin als ODS corresponents.
Per exemple, relacionats amb l’ODS 11 i la seva meta 11.7: D’aquí a 2030, proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i els/les nens/es, les persones d’edat i les persones amb discapacitat.
Post-it exemple: «Que totes les escoles tinguin espais verds, jardins, horts, hivernacles, accessibles a l’alumnat, on aquest pugui aprendre, desenvolupar-se i sentir-se segur».
En acabat, cada Jove/a Activista compartirà les seves parau-les o els seus dibuixos i en triaran un o diversos per confegir el mural proposat amb un lema comú, frases, imatges, dibui-xos per portar i defensar a la Trobada Internacional de Joves Activistes de l’ONU.
Per a l’elaboració del mural o cartell poden utilitzar diferents materials i metodologies. Un cop finalitzat, demanarem a dos representants per grup que el presenti als/a les seus/ves com-panys/es.
S’obrirà una ronda per a la reflexió, en la qual es pot dialogar sobre les preguntes següents:
• Què podem fer per promoure una cultura de pau?
• Què és el que més us ha cridat l’atenció? Què heu après?
• Veieu diferències entre aquest món que volem en pau i el que tenim en l’actualitat? Po-dríem fer alguna cosa per canviar-ho? Què necessitaríem? Què podríem fer?
avaluacio
* Per acabar podem pujar les acreditacions i els cartells a les xarxes socials o compartir-los a la web de CME.
PAuEls ODS volen propiciar societats pacifiques, justes i inclusive, lliures de la por i la violencia. No pot haver hi desenvolupament sostenible sense pau, ni pau sense desenvolupament sostenible.
29
NomData de naixementCentre educatiuQualitatAficióUna persona a la qual admiroLema reivindicatiu
Forum de Joves activistes Educacio en cultura de pau
NomData de naixementCentre educatiuQualitatAficióUna persona a la qual admiroLema reivindicatiu
Forum de Joves activistes Educacio en cultura de pau
NomData de naixementCentre educatiuQualitatAficióUna persona a la qual admiroLema reivindicatiu
Forum de Joves activistes Educacio en cultura de pau
NomData de naixementCentre educatiuQualitatAficióUna persona a la qual admiroLema reivindicatiu
Forum de Joves activistes Educacio en cultura de pau
annex
30
El conflicte forma part de les nostres vides, però en moltes ocasions no tenim les eines necessàries per enfrontar-nos-hi i la nostra forma d’afrontar-lo passa per una resposta violenta (ja sigui física o verbal), que sol desembocar en la imposició dels interessos d’uns/es sobre els dels/de les altres, donant lloc a una situació de guanyadors/es i perdedors/es, que sem-pre resulta injusta per als/a les últims/es
L’educació, com a vehicle de valors i provisora d’eines per-què totes les persones puguin créixer i prosperar en les seves societats, ha d’atendre a la resolució pacífica de conflictes com a forma de potenciar i millorar la convivència i la cul-tura de pau.
1. Coneixer i comprendre els conflictes del nostre mon
Dividir la classe en grups de 5 a 6 persones, a cada grup se li assignarà una regió: Europa, Àsia, Orient Mitjà, Àfrica, Amèrica. Cada grup haurà de buscar informació sobre els conflictes actius en aquesta regió i triar-ne un de concret
sobre el qual treballar. En aquest punt, podem recordar també que els conflictes bèl·lics no són l’única causa de desplaça-ment, i que també es donen crisis humanitàries i situacions d’emergència a causa d’altres motius, com els impactes del canvi climàtic, desastres naturals, pobresa, etc.1
Durada: Dues sessions de 50 minuts, una per a la recerca i anàlisi d’informació i una altra per a la seva presentació i posterior debat.
Materials: Bolígrafs, retoladors, cartolines, accés a Internet
Objetius: 1. Potenciar les habilitats per a la resolució de conflictes, tant a nivell personal com social, fomentant la participació, el pensament crític, la solidaritat i el diàleg.
1. Fomentar la comprensió de la realitat que viuen altres persones i com les seves vides es veuen afectades pels conflictes i la violència.
1. Comprendre el paper que juga l’educació per a la prevenció de conflictes i la cultura de pau i no violència.
DESENVOLUPAMENT
Actuar davant el conflicte
ACTIVItat
16 a 18 anys
1 Mapa de crisis humanitàries. Anuari Alerta 2012! Escola de Cultura de Pau (actualitzat amb data de 2011). http://escolapau.uab.cat/img/programas/alerta/alerta/12/cap04e.pdf
Si disposeu de temps, us convidem a fer un mapatge dels conflictes actuals a nivell mundial.
Quines regions concentren un major nombre de conflictes?
Quines pateixen els conflictes més greus?
Per què creieu que passa això?
Podeu utilitzar la següent infografia per tractar el tema: https://goo.gl/wz5fLx
31
Un cop seleccionat el conflicte a tractar, cada grup ha de re-alitzar una anàlisi del mateix responent a les preguntes se-güents:
1. Definició del conflicte:
realitzar un breu recorregut històric del conflicte i de les seves principals conseqüències en l’actualitat.
• En quin moment es troba el conflicte? Tres fases: acumulació de tensió, esclat de la violència, nego-ciació de pau.
2. Qui hi està involucrat/da:
Identificar els actors implicats, tant de forma directa com indirecta (terceres parts, mediadors/es, població civil, etc.) i el seu paper dins el conflicte.
• Tenen les parts implicades el mateix poder o s’està produint un abús per part d’alguna d’elles?
• Hi ha altres parts que estan patint les conseqüències del conflicte, tot i no tenir-hi un paper actiu?
3. Què el va originar:
• buscar l’origen del conflicte a través de l’anàlisi de neces-sitats i interessos dels implicats. Tenir en compte que necessi-tats i interessos no és el mateix: mentre que les necessitats es refereixen a aquelles condicions bàsiques que les persones necessiten per viure dignament, els interessos responen a va-lors econòmics, ideològics, polítics i / o religiosos relacionats amb l’adquisició de poder o béns.
• En el conflicte, estan en joc les necessitats bàsiques d’al-guna de les parts? ¿S’està donant més importància als inte-ressos?
3.1. En comprendre les causes podem entendre quin ha estat el procés seguit pel conflicte.
• Ara que sabem com es va originar, es podria haver evitat el conflicte? De quina manera?
4. Analitzar les respostes que s’han donat al conflic-te fins al moment.
• Hi ha hagut alguna? Per part de qui?
• Han servit per reduir el nivell de violència o les conseqüènci-es del conflicte? Per què no han funcionat?
5. Analitzar la situació del dret a l’educació en el conflicte:
5.1. El dret a l’educació:
• Tenen accés les nenes i nens a l’escola o als espais edu-catius durant el conflicte? En quines condicions? Quines conseqüències pot tenir la manca d’educació per als menors afectats?
5.2. Respecte del valor de l’educació:
• Quins coneixements, actituds i valors que s’adquireixen mit-jançant l’educació podrien haver ajudat a fomentar el diàleg i la resolució no violenta del conflicte?
5.3. Respecte a la instrumentalització de l’educació:
• Alguna de les parts ha utilitzat l’educació com a eina en el conflicte? De quina manera?
• Se t’acudeixen altres exemples en què l’educació s’hagi uti-litzat com a “arma” per convèncer/reprimir la població impli-cada en el conflicte? Per què creus que passa?
© A
yuda
en
Acci
ón©
Pla
n In
tern
acio
nal
© P
lan
Inte
rnac
iona
l
32
6. Cerca de solucions:
Plantejar solucions innovadores al conflicte de manera que les parts obtinguin benefici, tenint en compte les necessitats de les parts implicades i el paper de l’educació. Cada grup farà una presentació del conflicte tractat, resumint les dades obtingudes i compartint les possibles solucions que s’han tro-bat.
7. La negociació de pau:
Realització d’un role-playing en el qual portarem a terme una mediació en els conflictes anteriorment presentats. Cada grup representarà el procés de negociació de pau per tal d’ar-ribar a un acord,del que totes les parts implicades puguin be-neficiar-se. Cada alumne/a o parella prendrà el paper d’una de les parts, tenint en compte que, encara que en el conflicte original no n’hi hagués, sempre hi ha d’haver el paper de me-diador.
2. Comprendre els nostres conflictes
1. Conflictes grupals:
A vegades és més fàcil aportar solucions als problemes aliens que als propis. Ara que l’alumnat ha comprès i analitzat un conflicte en el qual no estava implicat emocionalment i ha estat capaç d’aportar solucions, es tracta d’aplicar aquest mateix esquema a un conflicte que hagi sorgit al centre es-colar.
En els mateixos grups i seguint l’esquema abans presentat, analitzar un conflicte recent que hagi sorgit a l’aula, al cen-tre o en el seu temps lliure amb companyes i companys de classe, intentant proposar solucions pacífiques en què totes les parts implicades surtin beneficiades.
2. Conflictes personals:
De manera individual us convidem a reflexionar sobre un con-flicte que hagueu tingut o pel que estigueu passant en la vostra vida personal. Intenteu aplicar la mateixa anàlisi que amb els anteriors. És important tenir en compte les neces-sitats, el punt de vista i els interessos de l’altra part i com-prendre la nostra responsabilitat sobre les nostres pròpies accions.
• ¿Varem aconseguir el nostre objectiu o va quedar oblidat perquè ens varem perdre en el conflicte? ¿Varem cometre al-gun acte injust o d’abús cap a l’altra banda? Podríem haver fet les coses d’una altra manera?
3. Proposta per al centre: Alumnes mediadors es
Molts centres educatius ja estan establint grups d’alumnes mediadors/es. Si voleu formar un d’aquests grups al vos-tre centre, però no sabeu com començar, aquí teniu algunes claus:
a) La mediació és un procés col•laboratiu per buscar resol-dre els conflictes de forma positiva, de manera que es respec-tin les necessitats i opinions de tots/es els/les implicats/des.
b) L’equip directiu, el claustre i el consell escolar (o un altre òrgan de representació de l’alumnat) ha d’acordar l’establi-ment d’aquests grups i implicar-se en el seu desenvolupa-ment, utilitzant aquest recurs sempre que sigui necessari i adequat. Si es té la possibilitat, també hauria d’involucrar-s’hi un/a representant de l’AMPA.
c) Fases per a l’establiment dels grups de mediadors/es:
• Selecció i entrenament de l’equip mediador: El nombre de mediadors/es dependrà de les necessitats del centre, per la qual cosa és convenient fer un diagnòstic previ sobre el clima de convivència al centre. S’han d’establir els temps i espais adequats per a la formació de l’alumnat participant. Establir un grup d’alumnes mediadors/es requereix temps, dedicació i recursos, tant materials com humans.
• Difusió del programa: Tant l’alumnat com el claustre han de conèixer l’existència del programa, així com les seves compe-tències, com fer-ho per sol•licitar-lo, etc.
• Organització de la logística i del funcionament de la media-ció: S’han de delimitar els espais i els temps per dur a terme les mediacions, i establir un protocol d’actuació que reculli les funcions, les accions i els objectius del grup.
• Seguiment i avaluació: Durant el desenvolupament del pro-grama al menys una persona de l’equip directiu o del claustre ha de fer les tasques de coordinació, seguiment i avaluació del programa per assegurar que aquest contribueix a assolir els seus objectius.
d) Els/les alumnes mediadors/es han de ser voluntaris/es. Tot i que en moltes ocasions s’implica exclusivament a l’alumnat dels últims cursos, és important formar-los/les en els processos de mediació des dels primers anys perquè tin-guin l’oportunitat de desenvolupar les habilitats necessàries. Habilitats que ha de tenir un/a bon/a mediador/a: escolta ac-tiva, empatia, cooperació, respecte, paciència, capacitat de comunicació, autocontrol, objectivitat, flexibilitat, capacitat de lideratge, creativitat.
© A
yuda
en
Acci
ón
Si voleu difondre experiències d’aquest tipus que es desenvolupin en els vostres centres educatius o grups d’educació no formal, podeu enviar un correu a: [email protected]
33
Durada: mínim 1 hora, aconsellable 1 hora i 30 minuts.
Materials: Paper, bolígrafs, recursos per ampliar informació.
Objetius: 1. Comprendre la complexitat d’un conflicte social. 2. Fomentar l’escolta activa i la recerca de consensos.
DESENVOLUPAMENT
UN BARRI, MOLTES REALITATS
ACTIVITAT
+18 anys
Es planteja un joc de rols partint d’una història, que, en aquest cas, és la següent:
Les persones participants assumeixen el paper de diferents col·lectius, i donareu a cada col•lectiu les indicacions sobre la postura que hauran de defensar.
Els col·lectius o personatges són:
L’AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnat)
L’escola presenta molts problemes, és vella i necessita moltes reformes. Veu en l’arribada de les persones refugiades una oportunitat perquè s’inverteixi en l’escola, sobretot per arre-glar finestres, els llums, la climatització... Pensen que al centre ja hi ha una plantilla àmplia que pot atendre bé les necessitats de les nenes i dels nens que arriben.
No defensaran: contractar més personal ni finançar associa-cions socials, tampoc l’arranjament del parc infantil de la plaça.
Defensaran: inversions “materials” a l’escola, l’arranjament del parc infantil que hi ha al costat de l’escola.
L’Associació de Veïns La de Sempre
Veu en l’arribada de les famílies refugiades una oportunitat de pressionar l’Ajuntament perquè faci inversions al barri, però també pensa que pot causar problemes perquè al barri «hi viu gent de tota la vida» que també necessita ajudes i no les està rebent.
No defensaran: inversions a l’escola ni finançar associacions socials, excepte el seu programa d’activitats infantils els dis-sabtes al matí.
Defensaran: que els diners siguin per arreglar la plaça del barri, on hi ha un parc infantil i la majoria dels comerços.
«Sou part d’un barri d’una ciutat espanyola que va acollir un grup de famílies d’un país africà, que s’han vist obligades a fugir d’allà per dos problemes: d’una banda, porten diversos anys amb unes sequeres molt fortes, això ha originat una fam, que va agreujar un conflicte territorial ancestral, donant començament a una guerra fa dos anys, cosa que ha empitjorat la fam i els problemes sanitaris i socials. L’ajuntament ha decidit traslladar-los al vostre barri perquè hi ha uns edificis d’habitatges de protecció oficial que van quedar sense adjudicar. A més, la població infantil ha disminuït molt i pretén així revitalitzar el barri ».
34
L’Equip directiu de l’Escola del barri
Fa molts anys que demana un educador social a l’escola, per-què la crisi va agreujar el problema d’absentisme escolar, i encara no ha pogut afrontar-lo com cal.
Veu en l’arribada d’aquesta població una oportunitat perquè això passi. A més, necessitaran suport amb la traducció de les classes.
També necessiten alguns arranjaments a les aules, però no consideren necessari invertir en climatització ni en instal•lació elèctrica.
No defensaran: gastar en grans millores a l’Escola, no calen, ni defensaran inversions a la plaça o al parc.
Defensaran: projectes socials i/o ampliar la plantilla del cen-tre.
Una representació del govern municipal
Ha anunciat que disposa d’un pressupost ampli per preparar l’acollida, en part proporcionat des d’altres administracions, però esperen utilitzar-lo en millores d’infraestructures del ba-rri, per revitalitzar el comerç.
La seva postura serà indefinida, intentaran convèncer que el millor és arreglar el barri, no defensaran res en concret i tam-poc s’hi negaran.
Dubten fer inversions socials, no contractaran personal de serveis socials (si bé no poden anunciar aquesta mesura).
No defensaran res en concret: s’han de mostrar ambigus.
Defensaran: buscaran suports per a inversions en infraestruc-tures, però no obertament.
Representants de les famílies refugiades
Presenten moltes dificultats, no parlen bé l’idioma ni coneixen els costums.
Al seu país els nens i les nenes gairebé mai anaven a l’escola i treballaven des de molt petits/es, no consideren important l’escola.
Miren amb desconfiança les associacions, ja que al seu país d’origen els van prometre moltes coses que no van complir. La seva gran preocupació és trobar feina aviat per «integrar-se en la societat».
No defensaran: els projectes socials ni educatius.
Defensaran: inversions en obres, perquè pensen que els po-dran contractar.
La plataforma d’associacions Barri unit
És conscient que el barri no està preparat per rebre tantes famílies, ja que no hi ha serveis socials disponibles.
Saben que les famílies acollides desconfien de les associa-cions en general per no actuar en la crisi, tot i que el que ha passat al seu país d’origen va ser un problema del Govern, que no va permetre l’ajuda internacional. Critiquen molt el programa d’activitats infantils dels dissabtes, però mai han estat capaços de fer una proposta alternativa, no es posen d’acord.
No defensaran: obres a l’escola, perquè hi ha altres prioritats; no donen suport al programa d’activitats infantils de La de Sempre.
Defensaran: obres al barri i ampliació de serveis socials.
Periodistes
Podran fer preguntes als diferents grups, aclarint la informa-ció. Aquest grup avaluarà posteriorment les dinàmiques se-guides, els mecanismes de recerca de consens, els planteja-ments de cada grup...
Aquest grup no ha de capitalitzar l’activitat, actuarà més com a observador, però per animar el debat pot fer algunes pre-guntes.
Per ajudar en aquesta tasca deixem alguns exemples, però és interessant i més enriquidor que les preguntes surtin d’aques-tes persones:
© A
yuda
en
Acci
ón©
Ayu
da e
n Ac
ción
35
AMPA
• Què opina de l’alt índex d’absentisme escolar?
• Quines mesures proposa?
Associació de Veïns/es
• El personal d’acompanyament de les activitats dels dissab-tes té preparació suficient? (*) Se sap que no té preparació específica per atendre aquest col·lectiu.
Ajuntament
• Hi ha un pla per enfortir els serveis socials del barri?
Plataforma d’associacions
• Se sap que no col•labora amb l’associació de veïns dels dissabtes, però té alguna proposta alternativa a aquestes ac-tivitats?
• Pot explicar com les duria a terme?
Aquesta part la comença el grup de periodistes comentant el que ha observat del procés, les actituds, com s’ha arribat als consensos i acords.
Posteriorment, cada grup i/o persona podrà exposar la seva visió del procés. Per facilitar això es poden introduir preguntes com:
• Ha participat tothom igual? Els/les que menys han participat com s’han sentit?
• Quins han estat els punts més conflictius?
• És fàcil posar-se en la pell d’altres persones amb idees diferents a les nostres?...
Preparació dels grups i organització dels seus arguments: 20 minuts.
Presentació del tema a tractar, lectura del paràgraf i presentació breu dels col•lectius (només indicar qui són i si tenen representant/s): 5 minuts
Exposició d’arguments i debat: 20 minuts
Avaluació i conclusions: 15 minuts.
* Si es disposa de més temps es pot ampliar el debat i l’avaluació.
Avaluacio
Temporitzaciosuggerida per a 1 hora
L'activitat comporta una serie de pautes:
1. Cada grup es reuneix per separat
Es reparteixen els diferents papers i les notes explicatives de la seva postura.
2. Cada grup haurà d’organitzar-se
Per veure com exposa els seus arguments, si tria un represen-tant, o tot el grup participa per igual...
3. El primer grup que parlarà serà l’Ajuntament
Posteriorment es farà un torn d’exposició per grup, de manera voluntària, però tots els grups han d’exposar arguments, al-menys una vegada.
4. Cal evitar debats creuats
Dos o tres grups no poden acaparar la discussió. És important que la persona que dinamitzi vagi donant pas a altres grups o als/a les periodistes. Tampoc poden caure en debats repe-titius, cal canalitzar el procés de diàleg perquè no s’encalli. Aquí la persona (o persones) que faci el paper de dinamitza-dora ha de donar pas a altres opinions i anar fent síntesi de les postures per no repetir arguments.
5. Consens
És important que, quan hi hagi postures encallades, s’exposi la necessitat d’arribar a un consens, que cal posar-se d’acord en alguna cosa, el problema ha de ser resolt.
36
ACTIVItat de
movilitzacio
L'EDUCACIo, EL CAMi CAP A LA PAU DEIXA LA TEVA EMPREMTA!
Després d’haver treballat la unitat didàcti-ca de la Campanya Mundial per l’Educació (CME) 2018, es proposa la següent activitat de mobilització per dur a terme durant la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació (SAME) 2018:
Descripció: • L’activitat està pensada per fer després d’haver treballat a l’aula, o en altres grups educatius no formals, les propostes didàctiques proposades per la Campanya.
• Aquesta proposta de mobilització es pot fer durant la SAME o bé en el mo-ment adequat en funció de les activitats del centre.
• Suggerim dues versions de l’activitat: la primera focalitzada en l’entorn escolar i la segona per desenvolupar al carrer.
Aquesta última, l’objectiu de la qual és incidir socialment i mobilitzar la ciu-tadania perquè conegui i reclami el dret a l’educació, es detallarà amb més profunditat més endavant.
Objetius: 1. Fomentar entre la comunitat educativa el compromís pel dret a l’educació i la participació.
2. Fer visible l’estat del dret a l’educació en situacions de conflicte, d’emergèn-cia i de desplaçament forçós, posant en valor el paper de l’educació com una eina imprescindible per afavorir una resolució pacífica dels conflictes i promou-re una cultura de pau, tal com reflecteix la meta 7 del Objectiu de Desenvolu-pament Sostenible (ODS) 4.
37
S’elaboraran figures amb forma de petjada de peu (model adjunt en l’annex 2), i cadascuna portarà escrita (o re-presentada en un dibuix) una reflexió o pregunta sorgida del treball fet prèviament amb les unitats didàctiques en relació al dret a l’educació, especialment pel que fa a la situació de les persones desplaçades i refugiades (per conflictes com en el cas de Síria, o causa d’un altre tipus d’emergències d’origen climàtic, econòmic o per raons de persecució política o reli-giosa), així com al paper de l’educació com a eina per fomen-tar i construir una cultura de pau.
Per a l’elaboració dels missatges de les petjades, convi-dem a l’alumnat a deixar anar la seva imaginació. Les em-premtes hauran d’anar numerades per poder fer un recompte de totes les empremtes creades i mesurar el nostre avanç cap al repte plantejat. Tant l’elaboració de la petjada com el mis-satge que hi aparegui pot fer-se individualment o en grup, en funció de les característiques del centre/col•lectiu.
Aquestes petjades de peu es repartiran pel centre edu-catiu, marcant el camí que volem construir i que unirà com a mínim dos punts d’aquest camí. Per exemple: una o més
aules amb la biblioteca, amb el menjador, amb l’entrada del centre, etc. També convidem a deixar anar la imaginació per situar aquestes empremtes no només a terra, sinó a les pa-rets, el sostre, etc.
Suggerim que, en cas necessari, es plastifiquin les emprem-tes perquè no es facin malbé.
Un cop elaborades les petjades i construït el camí escollit, l’alumnat s’haurà de posar en les sabates o a la pell de les persones refugiades i desplaçades i recórrer aquest camí, durant el qual s’anirà aturant per llegir i reflexionar sobre els missatges que apareguin a les petjades elaborades pels seus companys/es, fins arribar a la meta final.
Finalment, un cop arribats/des al final del camí, es recopi-laran els missatges reflectits a totes les empremtes per fer una reflexió final en conjunt.
L’acte acabarà amb una foto de l’alumnat sostenint les petjades com a símbol de la seva aportació per deixar em-premta per l’educació.
L’alumnat dels centres participants portarà les figures d’empremtes de peus amb les seves reflexions (per exemple, es poden portar a manera de pancartes o enganxades a un pal que simuli un bastó de senderisme). Durant la caminada, els i les participants corejaran junts/es el lema de la SAME 2018: L’educació, el camí cap a la pau. Deixa la teva em-premta!.
Un cop arribats/des a la meta, els assistents formaran amb les seves petjades sobre el sòl les paraules educació i pau. A continuació, representants dels centres educatius lle-giran davant tots/es els/les assistents i els/les representants polítics/ques convidats/des les reflexions, preguntes, reivindi-cacions i propostes de l’alumnat (que s’hauran reflectit en les petjades de peus) en relació a la situació del dret a l’educació
educatiu
de carrer
centre
acte
PREPAREM L ACTIVITAT,
,PREPAREM L ACTIVITAT
Per a l’activitat de mobilització de la SAME 2018 proposem un repte: construir un camí simbòlic format pel major nombre possible d’empremtes de peus, un camí que permeti a les persones refugiades i desplaçades anar a l’escola i que l’educació compleixi la seva funció com factor de pau i element de protecció davant els greuges, la pobresa i la injustícia. Com més empremtes aconseguim crear entre totes les persones participants, més a prop estaran aquestes persones d’exercir el seu dret a l’educació i de viure en un context de pau.
Proposem el mateix plantejament que el de l’acte al centre educatiu, només que, en comptes de crear un camí que uneixi dos punts del centre, l’alumnat farà una caminada per l’educació i cap a la pau en un espai públic de la localitat en la que es trobi.
Es proposa que la caminada comenci en un punt de partida determinat (una escola, una universitat, una biblioteca, etc.) o aleatori, acabant en un lloc o organisme pú-blic (una plaça, un ajuntament, una Conselleria d’Educació, etc.).
38
1) Implica al teu barri/poble/ciutat/entorn:
Fes la teva pròpia caminada per l’educació durant la SAME, amb amics/gues i/o familiars.
Podeu fer les vostres petjades en família o entre amics/gues i escollir una ruta per caminar.
Proposa als comerços, bars, a les entitats de la teva zona que donin suport a l’educació, i deixin la seva em-premta!
Podeu imprimir el segell, en forma de petjada, que us facilitem a l’Annex 2 amb el nostre lema: L’educació, el camí cap a la pau. Deixa la teva empremta!. Per fer això, podeu demanar ajuda als vostres familiars i amics/gues adults/es.
2) Fem un bon ús de les xarxes socials!:
Feu viral vostre suport a les persones refugiades i des-plaçades i al dret de tots i totes a accedir a una educació de qualitat i gratuïta per garantir una cultura de pau.
Podeu fer un vídeo/foto de grup amb els vostres treballs i em-premtes o durant les vostres caminades i pujar-les al Face-book del vostre centre amb els hashtag # SAME2018 i #De-jaTuHuella, un altre # amb el nombre d’empremtes fetes al centre/aula i amb menció al nostre Facebook Campaña Mundial por la Educación España, perquè formi part del repte.
Oferirem una proposta més detallada d’aquest acte de mo-bilització de carrer en les setmanes prèvies a la SAME 2018.
en contextos de desplaçament i refugi, així com, vinculat a això, el paper de l’educació com a eina per afavorir una cul-tura de pau.
També proposem fer una empremta gran en la qual es recullin diverses d’aquestes conclusions, podent portar-les durant la caminada a manera de pancarta i situar-la en un lloc visible un cop arribats/des al punt final.
Us proposem altres activitats complementàries per difondre en el vostre entorn i entre la societat la necessitat de protegir el dret a l’educació per a tots i totes, fent especial èmfasi en les persones refugiades i desplaçades, i com a mitjà perquè aquestes caminin cap a una cultura de pau:
Pots trobar un qüestionari d’avaluació de la nostra proposta didàctica a la web de la Campanya Mundial per a l’Educació: www.cme-espana.org
Esperem els vostres comentaris i aportacions per millorar!
Us heu quedat amb
ganes de mEs?
Ajuda'ns a millorar. Omple el nostre formulari
ACTIVTATS COMPLEMENTaRIES
39
anNEX
Reguistra la teva particcipació a la SAMECompleta l’evaluació dels materialsSegueix la CME a les xarxes socials
Entra awww.cme-espana.org
LeducacIO,
pauel
cap a la
cami
la teva
EMPREMTA!
deixa
!https://twitter.com/CME_es
La Coalició Espanyola de la Campanya Mundial per l’Educació està integrada per:
Organitzacions que participen a la SAME a nivell estatal:
Col·laboren:
Campaña Mundial por la Educación España
Logotipo / color
FERE - CENTROS CATÓLICOS
FERE - CENTROS CATÓLICOS
FERE - CENTROS CATÓLICOS
la teva
empremta!
deixa
Diss
eny
i maq
ueta
ció:
Mar
ibel
Váz
quez
© Sergi Cámara/Entreculturas