mel i sucre

MEL I SUCRE- Abril, núm. 142. But l le t í in-formatiu de l'Obra Cultural Balear a Sant Joan.

Local social: carrer de Ramon Llull, 26 - SantJoan (Mallorca) 07240.

Consell de redacció: Gracià Sànchez, GuillemFlorit, Joan Sastre, Joan Font, Joan Moratinos,Mateu Sastre.

Tirada actual: 500 exemplars.

Elsarticlesoriginalss'hand'entregarabansdedia18 del mes en curs.

Nota: S'adverteix als possibles lectors de mel isucre que aquesta revista, amb els seus escrits icomentaris, pot ferir Ia sensibilitat dels esperitsno acostumats.

Dipòsitlegal: 49.1983

Coberta: Pans artesans del forner Boveta (fotode Guillem Florit)Contracoberta: Quintos a Consolació (foto deGuillem Florit)

Imprès a: Informacions Llevant s.a.Passeig Ferrocarril, 1TeI. 55 03 28 - Manacor

EN AQUEST NÚMERO HI TROBAREU

— Notícies locals

L'Ul ldeVidre

— Ajuntament, per G. Sànchez i F. Nicolau

— Dues històries, per Andreu Bauçà

— 47 anys de na Cecília de Solanda, per MiquelCompany

Quart Diumenge, fotografies de GuillemFlorit

— «Març, marceja», per Miquel Company iMiquel Alzamora

- XXVI Certamen Poètic Verge de Con-solació, glosa guanyadora al premi local

- Notícies històriques de Consolació. I. EIQuart Diumenge, per Josep Estelrich

- El nou casal, per Onofre Arbona

— L'herbolari, per Miquel Company i GuillemFlorit.

— MeI i sucre, dolcet doIcet, per Joan Bauçà

— Excursió, per OCB-Secció excursionista

— Encreuat, per Joan Sastre

— Agenda

NOTADEREDACCIÓTotcs les persones o entitats que se sentin al·ludides

pcl conlingutd'aquestarevista, tenen a Ia sevadisposicióuna secció de «Cartes al Director» que admet escrits quecomplesquin les següents condicions:

— L'extensió màximaés un foli mecanografiatadosespais.

— Les cartes han d'anar signades per l'autor, que hade ser identificable.

mel i sucre

N®M®3®25 Q © ® a Q

-Lesobresdeconstruccióde Ia piscina havien decomençarel di l luns 30demarc, permordelmal tempsnohopogueren fer. Ben segurque undiad'aquestscomencaran,perquedesdel'ajuntamenthan dit que a principis d'estiu hi podrem nedar. No sabem si amb tanta pressa el ciment tendrà tempsd'eixugar.

— Juntament amb Ia instal·lació de Ia xarxa d'aigua potable, el nostre ajuntament ha col·locatunes quantes boques d'aigua per al servei d'incendis. Esperem que mai ningú no n'hagi de fer ús.

- El Centre Cultural té previst editar un llibre on es recolliran els vint-i-cinc primers anys delCertamen Poètic Verge de Consolació, el qual es fa cada any per Ia festa del Quart Diumenge.

- L'equip de futbolet dels nins de l'escola de Sant Joan estan d'enhorabona. Enguany, adiferència d'anys passats, les coses van molt bé. Són els primers classificats del torneig intercomarcal.Esperam que els èxits que han aconseguit a base d'esforç i dedicació dels nins, dels pares i, sobretot,dels entrenadors, Felip Ramis i Gabriel Company, durin molts d'anys.

- Les obres d'acondicionarnent de l 'arxiu municipal estan pràcticament acabades. S'haninstal·lat els prestatges i s'ha acabat Ia catalogació dels papers i llibres de l'ajuntament, tasca que duiena terme tècnics del CIM.

Ja que parlam de Ia casa de Ia vila cal dir que també quasi s'han acabat les obres de millora deIa façana de Ia casa consistorial. Només manquen coses insignificants, que diria qualcú, com les canals.

- Ho cregueu o no, devers el quarter de Ia guàrdia civil de Ia vila han instal·lat uns rètols queprohibeixen aparcar-hi a devora. La normativa diu això, però creim que a Sant Joan no farà falta quehi hagi cap atemptat perquè s'acabi d'esbucarel quarter. Basta recordarque el trebolí s'endugué bonapart de les teulades i encara ara no hi han posat remei.

mel i sucre

(Foto de El Día)

- El dissabte 4 d'abril, el president Canellas i altres autoritats de Mallorca vengueren ainaugurar Ia nova seu de l'Associació de Ia Premsa Forana de Mallorca, que està situada al carrer de IaPrincesa, 22. Hi hagué discursos per tots els gusts, un bon refresc per al personal i banyadura per totsels que estaren per enmig.

- Si voleu vendre una casa vella, posau-hi un bon cartell que indiqui aquest fet o, molt millor,un anunci en aquest mateixa revista. Ho deim perquè darrerament hi ha un boom d'adquisicions o vendes,segons com es miri, de moltes de les cases velles que hi ha arreu del poble. Generalment són ciutadansque les compren per passar-hi els caps de setmanes i les vacances.

- No sabem si el PP local té una o mésd'unajuntes directives. EIs afiliats a aquest partit triaren,democràticament, una novajunta, encapçalada per Andreu Rabassa i altres militants de sempre. Unparell de dies després Ia direcció del partit a Mallorca imposà una altra llista, totalment diferent a Ia ques'havia elegit en principi. Aquesta nova llista anava encapçalada per Arnau Gayà i gent diversa que nofa gaire temps pertanyia a altres agrupacions polítiques. Per mor de tot aquest cabal hi ha hagut moltescorregudes, encalçades, renegades, cara de pomes agres, cremades de carnet... per part de Ia militància

Elèctrica

PEP DES SAIGinstal.lacions elèctriques

xarxes de baixa tensiósubministraments elèctrics

Consistori, 8 tel. 52 63 23Sant Joan

C o o p e r a t i v a Agr íco la

SANX JOAN

tota casta de productes per al camp

mel i sucre

de base. No sabem si això es relacionarà amb una moguda més grossad'arreu de tota Ia part forana. EIstemps ho dirà.

— El 21 de març hi hagué una cantada popular al club d'esplai de Ia tercera edat de Sant Joan.La vetlada fou molt animada i concorreguda. A més d'alguns cantadors locals, hi participaren gentvenguda d'altres pobles.

— El març marceja, com diu el refrany popular. Aquest mes hi ha hagut de tot i molt: sol i calor,aigua i calabruix, boira, fred i vent. Triau i remanau.

— El campionat de dames que aquests dos mesos passats tenia lloc a Can Tronca ha finalitzat.El guanyador de Ia primera categoria ha estat Llull, de Manacor, i el primer santjoaner d'aquestacategoria ha estat Joan Mates «de cas Sabater Coix»; el guanyador de Ia segona categoria ha estat elsantjoaner Antoni Sastre «de sa Botigueta».

- L'Ajuntament ha decidit, amb bon criteri, posar una parada per al servei de transport públicdavant el campanar de l'església. CaI dir, per tots aquells que estiguin empipats per aquesta decisió, quedes fa molt de temps Ia camiona s'espera en aquest lloc.

- La popularitat de MeI i Sucre ultrapassa les fronteres municipals. Hem sabut que unfamosíssim grup musical té aquest mateix nom. Sembla que haurem de patentar el nostre, perquè demoment els papers canten i els nostres canten des de fa més d'una dotznena d'anys.

- Sant Joan torna petit. Al registre municipal des de 1' 1 de gener de 1992ja no més sóm 1.657els que vivim a Sant Joan.

- El malfraig de Ia gent maleducada no s'acaba mai. Ara, i en l'hora, els veinats i no tan veinatsde Ia zona del Cremat del terme de Sant Joan, al costat de Vilafranca, continuen inundant Ia zona de ferro,fems, cuines velles, cotxes inservibles... Convendria que si algú ho veu denunciàs aquest malfraig a lesautoritats competents, a veure si d'aquesta manera Ia gent tornarà un poc més civilitzada i tendrà un pocde respecte per l'entorn que ens envolta.

- La festa del Quart Diumenge d'enguany fou innovadora. A més de les tradicionalscelebrecions religioses: ofrena floral a Ia Verge, ofici solemne i diada folklòrico-poètica, hi ha haguéuna sèrie de novetats: el dia abans un concurs de de paelles, una verbena a Ia qual no assistíni l'apuntadorper mor de Ia fredor i mal temps, i l'endemà Ia Primera Fira i Mostra del Quart Diumenge, amb granparticipació tant de firans com de visitants.

RESTAURANTf^^^

"laCaixa" m. ^ SAÏORREDES'AlGO

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer MiradorSant Joan

mel i sucre

- Ja que parlam del Quart Diumenge, el jurat del Certamen Poètic Verge de Consolació donàa conèixer el seu veredicte. El santjoaner i poeta de l'escola mallorquina Miquel Gayà i Sitjar llegíelnom dels guanyadors, que foren : mossèn Bonnín de Manacor, amb el primer premi; Pere Bru, de Palma,amb un accèssit; Gabriel Company, primer premi per a locals; i Ia nina Catalina Barceló, en nou capítolde poesia infantil.

- L'Institut Balear de Sanejament té prevista Ia construcció d'una depuradora per al nostrepoble. Sembla que Ia majoria que governa Ia casa de Ia vilaja ha ullat qualque bocí per devers el pla deles Veles i vol suggerir a aquesta empresa del Govern Balear que el compri.

-Nosabemsiaquestfetquearallegireujas'hauraarreglat.Ahoresd'ara,eltradicionalbatiportde fusta que durant molts d'anys ha presidit l'entrada dels feels a través del portal major de Ia nostraesglésia ha estat substituït per un aberrant batiport d'alumini que romp l'estètica i Ia línia de Ia nostrajoia arquitectònica. Per aquest fet el rector ha rebut moltes protestes i durescrítiques; fins i tot hem sentitfrases com «això serà pitjor que els canvis que va fer a Ia capella de Ia Sang».

- El motocros de primavera que cada any organitza Ia Peña Motorista San Juan tingué lloc elpassat dia 5 d'abril al circuit de Binifarda. Enguany el temps no acompanyà gaire ni els corredors ni elsorganitzadors.

— L'Ajuntament ha continuat amb Ia pintada de cap de cantons que no permet que hi aparquem.L'únic consell que convendria donar a l 'ajuntament és que s'hi mirin un poc més, perquè sembla quepinti un cec. Ja que parlam de pintar, Ia nit del 4 al 5 d'abril algunes façanes aparegueren embrutadesamb pintades; més valdria que els artistes es confitassin Ia pintura.

mel i sucre

L 0 OJJLL O DP

Hi ha imatges que ens confirmen allò que l'home és capaçde travelar moltes de vegades amb Ia mateixa pedra. No éssuficient que l 'Ajuntament tengui bones idees. Uns pocsciutadans poden boicotejar les normes amb Ia seva manca desolidaritat, col·laboració i civisme. Serà necessari que el batletregui el garrot. Després, aquests mateixos ciutadans, ben segur,que seran els primers que es queixaran. Només volem recordarque Ia ferralla i altres estris semblants es poden dipositar enaquest contenidor els dies 1, 2 i 3 de cada mes, exclusivament.

mel i sucre

AJUNTAMENTResum de Ia sessió ordinària que tingué lloc dia 27 de març de 1992.

La sessió començà a les 2()'30 h amb Ia presència de tots els regidors. Hi havia una dotzena depersones de públic i dins Ia sala hi feia un fred que pelava i, a fora, llamps i trons i aigua a balquena.

EIs temes que es tractaren foren els següents:

1. Aprovació de l'esborrany de l'acta de Iasessió anterior.

En aquest primer punt, Gracià Sànchez pregàque s'hi afegissin dues preguntes que es feren alple anterior, referides a les millores amb obra. JoanBarceló manifestà que al passat ple no s'havienaprovat les xifres que sortien a l'acta referents alPIa territorial d'equipaments esportius. Desprésd'aquestes intervencions l'acta fou aprovada.

2. Coneixement de les resolucions del batledes de Ia darrera sessió ordinària.

Secretaria donà coneixement de les diversesresolucions preses pel batle, com ara llicènciesd'obra, manaments de pagament, etc.

3. Coneixement de Ia l iquidac ió delPressupost General de 1991.

El PIe aprovà unànimement Ia liquidació delpressupost de l'any passat.

4. Coneixement de Ia representació del grupPP-UM a les comissions informatives.

Mitjançant un escrit dirigit al PIe, el grup PP-UM, format per Joan Barceló i Joan Matas Gayà,comunicà que el portaveu del grup seria JoanBarceló i el substitut, Joan Matas.

5. Aprovacióde Ia rectificació 1991 del Padród'Habitants.

Secretaria donà compte de les altes i baixes alPadród'Habitants durant l'any91. Començàrem l'anyamb 1667 persones al Padró i l'acabàrem amb 1657.

6. Recepció definitiva de les obres d'asfaltatdel carrer del Camp i d'altres.

L'Ajuntament acordàrebre l'asfaltatd'aquestscarrers després de transcórrerel termini de garantiafixat per Ia llei.

7. Aprovació de l'annex al projecte d'edificidel Club d'Esplai 3a Edat, 2a fase i sol·licitud desubvenció.

Aquest punt ja s'havia tractat en mociód'urgència al passat ple del 31 de gener, però foudesestimat. Posteriorment es tractà en una comissióinformativa monogràfica, amb l'assistència detots els membres de l'Ajuntament, el contractista,l'aparellador i l'arquitecte, i en Ia qual s'intentàd'esbrinar les responsabilitats corresponents aaquest annex. En aquest PIe, una altra vegada,sorgiren les discussions i les acusacions mútues.

A Ia fi, a l'hora de les votacions, Ia cosa quedàde Ia següent manera: a favord'aprovarel projectevotaren els tres regidors del Grup Mixt i el d'US.En contra, votà el representant d'Arrel. S'absten-gueren els representants del PSM-NM i els del PP-UM. Aquest annex, per tant, fou aprovat, i té unpressupost de 13.600.003 PTA. Se sol·licità unasubvenció per Ia totalitat del pressupost.

mel i sucre

8. Programa de Ia festa del Quart Diumenge.El delegat de festes explica el programa i Ia

situació de Ia Fira. Posteriorment, el portaveunacionaüsta digué que protestaven , igual com hohavien fet ai punt referent a les passades festes derEstiu,perquecreienqueelprogramas'haviad'havertractat específicament en una comissió informativa ino ara, quan tot estava fet i els programes de Ia festaimpresos i repartits. Després d'això, i amb algunsmatisosmésfetsperJoan Barceló, s'aprovàel programa

9. Organització d'un curs de cuina.L'Ajuntament aprovà que es fes un curs de

cuina,organitzatperlaMancomunitatdelPlaiquecostara3000pessetes setmanals al consistori durantels tres mesos que durarà el curs.

10. Sol·licituds de subvenció.Hi haviadiverses sol·licituds:

- Revista "Damunt Damunt": 100.000 PTA.-Centre Cultural: 83.500 PTA per a Ia

celebració de Ia Rua.—Associació de Ia Premsa Forana: per a Ia

inauguració de Ia seva nova seu el dia 4 d'abril,l 'Ajuntament posa a disposició seva el focus peril·luminar Ia seu, el servei d'ordre públic i unasubvenció de 10.000 PTA.

-Club d'Esplai: 90.000 PTA per al Dava-llament i Processó del Divendres Sant.

A Ia concessió d'aquesta darrera subvenciós'abstingueren els regidors del PP-UM. Votaren afavorde lasubvencióel Grup Mixt, Arrel i US. EIsdel PSM s'hi oposaren per diversos motius;manifestaren:

—Donam suport a qualsevol activitat festivaque se celebri, bé sia organitzada per una entitat,per l'Ajuntament o per qualsevol.

—S'ha de recordar que des de Ia promulgacióde l'actual Constitució hi ha separació total del'Esglésiai l'Estat.

—Creim que un acte religiós, com és Ia Processói el Davallament del Divendres Sant, Ia Parròquiade Sant Joan és ben capaç de fer-lo ella mateixasense que l'Ajuntament l'hagi de pagar.

—Creim que és Ia fe que ha de moure lescelebracions religioses, com ha estat sempre, i nos'han de condicionar als doblers que pugui donarl'Ajuntament.

11. Aprovació del compte de recaptacióvoluntària de 1991.

S'aprovaren els imports recollits en aquestscomptes per Ia recaptació voluntària de l'any1991.

12. Aprovació deI compte de UIAP1991.Així mateix s'aprovà aquest compte, del

qual cal destacarquel'actiu patrimonial del nostreAjuntament puja a 183.622.067 PTA i el passiu(endeutament, en aquest cas) a 27.435.153 PTA.

El regidor Barceló (PP-UM) demanà onhavien anat unes quantitats concretes d'ençà del'arqueig de Ia caixa fet quan es canvià de batle.

13. Aprovació del Pressupost General pera 1992 i annexos.

El pressupost municipal per a 1992 puja a116.851.700 PTA, dels quals més de 80 milionssón per a inversions. Votaren a favor d'aquestpressupost els regidors del Grup Mixt (3), d'US( l ) i d'Arrel (1). EIs regidors del grup PP-UM (2)s'abstingueren i s'hi oposaren els del PSM (2).

Les raons esmentades pel portaveunacionalista per a oposar-se al pressupost forenles següents:

—Consideram que són uns pressupostscontinuïstes, respecte als anteriors i que el que fanés incrementar el patrimoni municipal que ja ésdifícil de mantenir així (basta veure l'estat del'Escorxador, el cementeri, el pespúblic, les escolesde les nines) i no fan més que augmentar-lo.

—Una bona part de les inversions patrimonialsque estan previstes s'estan fent sense preveure Iarendibilitat social, cultural o esportiva que puguintenir .

—Aquests pressuposts, per mor de Ia fiscalitatmínima, no fan més que augmentar l'endeutamentmunicipal i limitar l'operativitat futura de

R E S TAU RAN Î - BAR

>Sfe^y iLs&A-,

Cta. Manacor - Inca. km. 9 TeI. 830246 PETRA

FONTANERIA J. COMPANYInstal·lació de banys

Llanterneria en generalFerreria

C/Consolació, 17. SantJoanTeI. 52 62 77

mel i sucre

l'Ajuntament.—Creim que el pressupost dedicat al

manteniment de l ' immobil i tzat material ésinsuficient per millorar temes com Ia senyalitzacióde carrers i camins o el servei de Ia biblioteca.

-No s'hi contemplen gaire inversions en elsserveis socials, com el d 'una pedagoga escolar,etc.

14. Precs i preguntes.El primer a prendre Ia paraula fou Gracià

Sànchez, que féu els següents precs i preguntes:Precs:

—Que s'enregistrin les sessions plenàries, pertal que quedi constància del que s 'hidiu i per evitarmalentesos.

—Pregam que es posi un mirall al creuer entreIa carretera de Sineu i Ia de Lloret, per mirard'evitar els nombrosos accidents que hi sol haver.

—Pregam que es retirin els cotxes abandonatsque hi ha a diferents indrets del poble.

—Pregam que consti en acta Ia nostra protestaper Ia negativa del delegatd'Hisenda, Sr. Mas, dedeixar-nos fer fotocòpies de Ia liquidació de lesfestesdel'Estiude 199l,quan h i ten imto te ldre tlegal.

Preguntes:—S'han inscrit al Registre de Ia Propietat els

llocs públics, tal com acordàrem en una passadacomissió informativa? El batle contestà que encarano.

—S'ha escrit a Ia Comandància de Ia GuàrdiaCivil perquè netegin i arreglin el quarter? El batlecontestà que no.

-En quina situació està Ia peticiód'ajuda fetaal CIM per als afectats pel trebolí? El batle diguéque estava igual que feia dos mesos.

—Perquè a Ia liquidació de les festes de l 'Estiude 1991 s'ha passat d'un pressupost inicial de

2.155.741 PTA a unade2.781.184,esadir,s'han gastat 625.443pessetes de més? No escontestà Ia pregunta.

—Per què s'hanadmès factures i rebuts(més de 40) a les festesdel'Estiudel991,quesón inadmissiblescomptablement? Esconstestà ques'intentaria solventaraquesta situació.

—Quines mesuress'han pres per tal desolucionar el tema deles noves capelles delcementeri? Es va

contestar que han de ser els particulars els qui hande fer passes per arreglar-ho.

Seguidament, prengué Ia paraula JoanBarceló, que demanà:

—Prec que s'agilitin les gestions per a Iaconfecció de els normes subsidiàries, no fos cosaque acabàs el termini concedit per a Ia sevaelaboració. El batle recordà a Barceló que feia mésde dos anys que estaven encarregades i que ell nohavia fet res.

—Quines gestions s'han fet perquè Ia piscinamunicipal s'obri l'estiu que ve? El batle contestàque se n'estan fent.

—S'han augmentat el preu de les connexionsde l'aigua potable? Mora contestà que no i queaquest pic tampoc no es regalarien connexions.

—S'han l iquidat les connexions amb elcontractista? Contestaren que encara no.

-Se sap el nombre de connexions fetes a Ia Iafase? El batle digué que sí.

A continuació prengué Ia paraula Pep Mas:—Pregà que es posàs un contenidor a

Consolació.—Pregà que l'Ajuntament fes gestions per

arreglar el tema del cementeri.—Demanà on havia anat a parar un vídeo fet el

dia de Ia constitució de l'Ajuntament. El batlecontestà que ell no ho sabia.

—Finalment, pregà que es fes un estudi permillorar Ia sanitat de Ia vila.

Per acabar aquesta llarga sessió, el batledemanà si qualcú del públic volia demanar res.Com que ningú no ho féu, s'aixecà Ia sessió.

Gracià SànchezFrancesc Nicolau

10

mel i sucre

DUES HISTORIESPrimera història. A una famosa merceria de

Ciutat, les dependentes i el propietari usen elcastellà com a llengua percomunicar-se entre ells.Normal, em direu tots vosaltres, això passa pertotarreu a Ciutat i a molts altres indrets de Mallorca.No tan normal diréjo, si analitzam mínimament Iasituació de cada personatge.

El propietari es mallorquíde naixement i parlaen mallorquíamb tots els que es dirigeixen a ell enaquesta llengua. De les quatre dependentes, dueses troben en el mateix cas del propietari, i les altresdues són castellanoparlants habituals per raó denaixement, fet que no fa que el mallorquíque totesduesparlenperfectementtenguicaptipusd'accent.En poques paraules, l 'únic accent que te el ma-llorquí que saben parlar aquestes dues darreresempleades és el de Ciutat. Ningú no diria queaquelles dues dependentes siguin el que habitual-ment es diu "foresteres", quan parlen en mallorquí.Amb aquestes circumstàncies tan clares el resultata aquest país nostre no podia sert altre que el queja he descrit al principi. El mallorquí és usat perrelacionar-se amb els clients que usen aquestallengua i poca cosa més. Fins i tot s'arriba al'absurd que els empleats "foresters" es dirigeixenamb mallorquí al seu "patró" i aquest les contestaen castellà. A qualsevol país del món mínimamentcivilitzat, aquest fet seria impossible de repetir. ACiutat i a Mallorca es un fet completamenthabitual.Perque,creieuvosaltresqueaFranca,perexemple,es donaria el cas de un propietari d 'una tendaparlant en castellà als seus empleats, si aquestsfossinfillsdeimmigrantsmurcians,posempercas? Mai. Oa Alemanyael patró parlaren turc als seusempleats si aquests fossin originaris de Turquia?Ja s'espabilarien, no passeu ànsia. Aquí no, somtan educats, tan bons al·lots, tan espanyols, quegustosamentdeixemIanostrellenguadinslacuinai parlem Ia dels que aquí ha vingut cercant feina.

Fins i tot som capaçosde fer-ho quan sabem

Parla'm que aquests parlen lanostra llengua tan bé

Gn Cotl·llà. com nosaltres matei-xos. EIs psicòlegs

Vm aprGttCt que intentin estudiaraquest fenomen haii-rand'anaral psiquiatre.

la,llengya^5Segona història.Un general retirat del'exèrcit espanyol, denom ben castellà, Juan,i llinatges ben mallor-quins, Rotger Crespí,va escriure al Diario deMallorca un llarg article a les planes centrals delrotatiu, no se quin dia del mes passat. El generalafirmava, en castellà naturalment, que el mallorquíera una llengua distinta del català , que estava encontra de Ia Campanya de NormalitzacióLingüística coordinada i dirigida pern'Aina MoIl,i que a Mallorca Ia llengua castellana eradiscriminada.

La primera afirmació del general, mallorquíllengua distinta del català, es fàcil de rebatre,només es necessita fer tres preguntes:

Primera pregunta: Mira vostè TV3 qualquevegada? Si Ia resposta es afirmativa, segonapregunta: Entén el que diuen els informatius, potseguirlespel·lículessensedificultats?Silarespostacontinua sent afirmativa, tercera pregunta: Hahagutd'estudiar cap tipus de llengua per poder-hofer? Si Ia resposta es negativa sobren comentaris.

La segona afirmaciója es més peluda. Aquestsenyor escriu en castellà i parla tant en públic comen privat en aquesta llengua, segons em va contarn'Aina MoIl. Amb aquest bagatge Ia credibilitatd'aquest suposat defensor del mallorquí enfrontdel català perd molts de punts, gairebé el des-qualifica. Si realment vol fer una defensa delcastellà a una terra anomenada Mallorca, no esnecessari disfressar-ho tant, basta fer-ho direc-tament i tots sabrem amb quines cartesjuga cadescú.Però és ben segur que fins i tot hi ha qualquegeneral covard que necessita excuses per amagarun fet ben evident: eld'un senyormajor, mallorquíde naixement, Rotger Crespíson els seus llinatges,cal no oblidar-ho, que parla i escriu sempre encastellà i que ens predica el seu gran amor pelmallorquí i les seves ganes de defensar-lo delcatalà. No s'adona que l'enemic del mallor-qui=cataladeMallorcaesellimilersdemallorquinscom ell que lingüísticament parlant s'han passat alenemic. Bon viatge tengui general.

Andreu Bauçà

1 1

mel i sucre

47 ANYS DE NA CECILIA DE SOLANDA

El teatre a Sant Joan ha tengut una repercusiómés important a Ia primera meitat de segle que nopas en aquesta segona puix que hi hagi hagut méselements per a Ia seva expressió.

Al llarg de tots aquests anys dues obres hancalat més per sobre les altres: una, per les diferentsrepresentacions que se n'han fet al llarg dels anys,"Ai Joaquin, que has vengut de prim" i, 1 'altra, perIa seva ambició artística i escenogràfica, "Ceciliade Solanda". Tot i que, Ia primera té una fortacàrregad'humor, bàsica pel seu desenvolupamententre números musicals, roman encara dins elrecord de molts santjoaners de més de vint anys.Avui ens ocuparem de Ia segona, ja que Ia sevaestrena es produí el mes d'abril de 1945, ara fa 47anys.

Cecilia de SolandaGuillem Colom, persona no gens desconeguda

per una sèrie de santjoanersd'aleshores, manteniarelacions amb Francesc Oliver, sobretot, per les

ambicions i follia que tenia aquest darrer pelteatre, que n'és mostra Ia quantitat d'obres ques'han representat en vida seva, a través del'agrupació Nuestro Club (d'aquesta activitat enparlarem en un pròxim número, sobretot pel quefa als anys 1932-33) al teatre Catòlic.

El 20 de gener de 1942 en motiu del I CertamenHistòric-literari organitzat per l'Ajuntamentdonàa conèixer en el mateix indret de Solanda lesprimeres primícies del seu poemadramàtic Cecíliade Solanda. No serà, però, fins el 22 d'abril de1945 que es descorrerán les cortines al teatre per al'estrena de l'obra. Aconseguits els permisoscorresponents,FrancescOliverfeuportardelLiceude Barcelona Ia indumentària, els decorats iYatrezzo. D'acord amb Ia documentació trobada,hem pogut saberque Ia satreria de Ia casa Malatestacostà Ia xifra de 1 .OOOptes; Ia perruqueria i sabateriaen costà 500; el lloguer de dues bolles d'armeria,600; quantitats totes elles més que simbòliques.Després de l'èxit aconseguit al taetre catòlic de

12

mel i sucre

Sant Joan, el dia 22d'abril i al cine Gacias de Sineuel 25 del mateix mes, l'obra es va representà alteatre Alcázar de Sóller, el dia 29, de formainesperada sense haver-la pogut anunciar ambantelació. La raó de que no es pogués disposar deYatrezzo i dels decorats féu que Ia representacióno es demorés a Sóller i impulsa ren alsorganitzadors a fer-la de manera precipitada.

L'obra, obra del solleric Guillem Colom, és undrama històric basat en les lluites civils quetingueren lloc a mitjans del segle XV, on segonsl'autor tingueren un paper important els pobles del'interior. El personatge central de l'obra és naCecilia de Solanda, personatge de Ia noblesa quedefensa els seus privilegis davant d'uns pagesosdefensors dels seus drets que seran postergats,com sempre ha passat al llarg de Ia història deMallorca.L'acciódel'obrasecentraalapossessióde Solanda i a Sineu, entre els anys 1451 i 1452.

Elrepartimentperordred'aparicióenescenaésel següent:

Majorala Maria MatasMajoral Joan OliverSegador I Mateu BoverJordi Miquel Company

FrancinaSegadorIISegador IIIMajordomCECILIASimó BallesterFra CatanyMateu SaIaPicardVeguer foràOnissaServentaFrancíBurgues

Isabel MatasAntoni PicornellJoan GayàJoan JoanCATALINA MASBartomeu GayàGuillem MasFrancesc OliverMiquel MatasFrancesc BauçàMaria MatasAntònia GayàAntoni Sastre

El grup que escenificà l'obra va fer una ingenttreballd'adaptació i aconseguiren unainterpretaciómolt destacada. Tots i cada un d'els primerencsactors estigueren a l'altura dels seus papersrespectius, destacant de manera especialnaCatalinaMas, na Cecilia, que amb dots i vocació escènicacontribuí amb Ia seva tasca al triomfmerescut del'obra. 25 anys després es va recordar al Teleclubde Sant Joan l'estrena del'obra, he on hi hagué unasèrie d'intèrprets que llegiren versos recordantl'obra.

Miquel Company

13

mel i sucre mel i sucre

Quart Diumenge'92

V

r< é ^*WM

«*»«- --**K»"

*C

14 15

mel i sucre

25-

20-

"MARÇ, MARCEJA"

Pluges mes de març El total acumulat de l'any és encorajador i, almateix temps, bo per l'anyada: "Març ventós iabril plujós fan el pagés orgullós".

generfebrermarç

total

3 4 5 8 9 23 24 25 26 27 30 31

Dies Mes

40,820,876,6

137,2

Com el refrany,el temps durantaquest mes ha estat típicamentprimaveral. EIs temporals deponent han arribat fins a les nostreslatitudsi,conseqiientment,tambeles pluges encara que no moltintenses si contínues: "ponent enterra banyada, pluja una altravegada". El primers dies del mesd'abril han seguit, també, aquestatònica. El resum de les preci-pitacions a Sant Joan ha estat elsegüent:

34589

23242526273031

0,55,61,2

13,60,56,0

11,122,00,88,12,54,8

76,6

25 l

20-

15 -

• TEMP MAXa TEMP MIN

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30

DIES

PeI que fa a les temperatures han estat lestípiques de Ia primavera, amb valors baixos quanIa direcció del vent ha estat del nordesd, mentreque els dies de tíbia ponentada, hi havia pocaoscil·lació tèrmica, com es pot apreciar a Ia taulai gràfica adjunta.

Miquel Company Florit i MiquelAlzamora

16

mel i sucre

XXVI CERTAMEN POETIC VERGE DECONSOLACIÓ

TITOL. SEMPRE MARELEMA: DE BON MATÍ

(Concursant al Premi Local)

Si sabés fer pocsiasi Déu m'hagués dat es domarc de ConsolacióOh dolça Verge Maria!Ia mcva sabiduriaempraria en vostre honorpcròjust som glosadorde poca categoria.

Baldament no estigui béno cm vull privarde dir-vosque hi ha un fct moll curiósi si puc vos contaré,cl poble santjoancresperant vostres favorsjust venim a veure-vosquan vos hem de menester.

Noltrosjugam ambvantalgcdavant Déu nostre Senyorpcr obtenir el scu perdó

solcm pujaren romiatgei davant Ia vostra imalgcVerge dc Consolacióper Ia vostra intercessióIi feim arribar cl missatge.

Verge dc Consolaciópcrdonau l 'atrcvimcntd'un pecador impenitentquc no sc dóna calordc vcnir a dcmenar-hoa davant tanta de gcnti a Déu omnipotent sol·licita clscu pcrdó.El bon mariner naufregasi no té Ia mara favori aquest pobrc pecadorcaminant bé i tot, sopcgaquan sa pcna mc doblegai mc traspassa cl dolorVerge dc Consolació

cl mcu cor pcr Vós batega

Si un dia m'he de morirpel mcu consoljo voldriatcnir a Ia Verge Mariaquc mc sortís a camíIo quc m'ha tocat sofrirall llarg de Ia mcva vidaa l'hora de l'agoniaa Vós vos vull oferir.

Al pcu dcl vostre turóreposa Ia meva maretambé hi descansa el meu parei una filla: un infantóquc hem desperta l'emocióquan record Ia seva cara,guardau-los bona MareVcrgc dc Consolació !

Gabriel Company

17

mel i sucre

NOTICIES HISTÒRIQUES SOBRE CONSOLACIÓ

I. El Quart Diumenge1

Enlloc del món, llevat de Sant Joan, el quartdiumenge de quaresma té cap significacióespecial: per tot arreu és un diumenge comqualsevol altre. Només pels santjoaners és undiumenge singular i entranyable, un diumengediferent de tots els altres diumenges. El QuartDiumenge és una festa ben nostra, exclusi-vament nostra; és una tradició que ens identifica;és allò que anomenam un signe d ' ident i ta tsantjoanera.

I no deixa de ser sorprenent que, segons lesinformacions que fins ara coneixem, no és unafesta instituïda per un acord munic ipa l , per Iadecisió d'un rector, o per Ia in ic ia t iva d 'unespersones; ni és tampoc una festa commemo-rativa, motivada per un esdeveniment notable,venturós o dissortat. Diriem més bé que és unadiada nascuda de Ia mateixa entranya del poble,una festa que el poble ha anat configurantespontàniament, quasi sense adonar-se, al l largde Ia història.2

L'Oratori de Sant Joan Baptis ta , edificatsobre el pujol que més tard s 'anomenaria deConsolació per atendre les necessitats religiosesdels habitants de Ia contrada, quedà prou relegatquan el culte parroquial es va traslladar a Ianova església construïda en el centre de Ia vila,i era designat amb el nom de "l'església vella".PeI temps en què començava a venerar-s'hi Iaimatge de Ia Mare de Déu de Consolació, elmagnifíc Joanot Sales de Solanda, en el seutestament de 18 de març de 1569, hi fundà Iacelebració d 'una missa tots els diumenges,festes i divendres de l 'any.3

Entrat el segle X V I I , el beneficiat quecelebrava a l'Oratori aquestes misses era unprevere anomenat Onofre Falconer.4 Ferit demalalt ia greu, féu testament el 24 de novembrede 1621. Devia ser encara relat ivamentjove,perquè elegí marmessor son pare, anomenattambé Onofre, i va fer un llegat disposant que"el quart diumenge de Ia quaresma, cada any,perpètuament, per los preveres de Ia parròquia,

18

sien cantades Matines, Missa i aniversari en Iadita església vella". Moríel 13 de desembre delmateix any 1621.5

Aquest llegat podria ser l'origen de Ia festadel Quart Diumenge. Es raonable pensar que elsenyor Onofre Falconer, pare i marmessor delprevere d i f u n t , s'apressà a executar el llegatdel seu f i l l , i es pot tenir per segur que el quartdiumenge de Quaresma de 1622 —que segonsel nostre càlcul s'esdevingué el 6 de març— elclero parroquial va pujar a l'església de Con-solació per complir per primera vegada amb Iamanda pia de Mn. Onofre Falconer.

¿Perquè Mn. Falconervaelegirprecisamentel quart diumenge de Quaresma? Ens podematrevir a suposar una resposta. En els textos deIa missa d'aquest dia, en el Missal de St. PiusV aleshores vigent, sortia per dues vegades Iaparaula l lat ina "consolatio", consol. El cantd'entrada, que avui encara es conserva en elMissal reformat després del Concili Vaticà II,és un text del profeta Isaïes que diu: "Alegrau-vos amb Jerusalem, feis festa tots els quil 'estimau ... sereu alletats amb l'abundànciadel seu consol" (ab uberibus consolationisvestrae). I en l'oració primera de Ia Missa esdemanava a Déu que "els que ens afligim perlapenitència quaresmal, ens alegrem amb elconsol de Ia seva gràcia" (tuae gratiaeconsolatione respiremus). Mn. Falconer deviapensar cada any, quan celebrava Ia missad'aquest quart diumenge quaresmal, que Ia"consolació", anunciada per Isaíes i demanadaen Ia pregàriad'aquell dia, era un do del cel queens v indr i a per mans de Ia Mare de Déu,venerada en Ia vellaesglésia amb el bell títol deN8 Sa de Consolació; i pot ser fou aquest elmotiu d'assenyalar el quart diumenge de Qua-resma per a Ia festa que fundava en el seutestament.

A par t i r d ' a q u e l l any 1622, cada quartdiumenge de quaresma el clero parroquial i una

mel i sucre

i lïiïínWn'·'fr̂ ^^yMHHfflM'PÜPP^̂ *̂™**"̂

bona part del poble pujava a Consolació acelebrarl'Ofici fundat per Mn. Onofre Falconer;a poc a poc aquel dia aniria convertint-se en unadiada popular, en Ia qual l'Obreria de Ntra. Sra. deConsolació començà a tenir-hi un paper important.

En els primers comptes de l'Obreria, quecomencen l'any 1628, no hi ha cap referència alQuart Diumenge, perquè en ells només s'assenyalaIa quantitat global d'entrades i eixides; emperòdesde l'any 1642ja es fan constar separadamentcada una de les partides. L'obrer de Consolaciód'aquest any, Guillem Bauçà, gastà "en Ia festadel quart diumenge dues lliures i deu sous".6 Apartird'aquesta data es troba cada any en el llibrede l'Obreria una quantitat entre 2 i 3 lliuresdestinades a Ia festa.

L'Evangeli del quart diumenge de Quaresma,en el Missal de St. Pius V, era el de Ia multi-plicació dels pans i els peixos. Aquest passatgeera el tema del sermó, del qual s'encarregava elquàresmer. El prodigi de Ia multiplicació delspansdespertarial'interésd'aquellsconradorsquebé necessitaven una multiplicació de les anyades,sovint magres i insuficients, que recollien amb Iasuor de totl'any. Aixíel fet evangèlic anà cobrantimportància i relleu dins Ia festa anyal, de manera

que a finals de segle, l'any 1689, quan es féu unnou retaule per a l'altar major de l'Oratori, escol·locà en Ia part superior una taula amb l'escenade Ia multiplicació dels pans, taula que encara espot veure dins Ia sacristia actual.

La narració evangèlica originà Ia bella tradicióde les coquetes. Per Ia documentació de l'arxiuparroquial no es pot fixar l'any en que començarena distribuir-se: el primer llibre de l'Obreria acabal'any 1677 sense fer-ne menció; el llibre següentcomença l'any 1729 i fa constar "per gasto de ferlos panets, 4 sous".7 Per ara, idò, només podemdirque el costum de les coquetes estavaja establertel 1729. Devia ser molta Ia gent que pujava alSantuari i que volia dur-se'n, perquè en elscomptes de l'any 1734 i següents, es diu que, delblat que els obrers havien recaptat per dins elpoble i per les possessions, se'n destinava unaquartera per fer el pa beneït.8 El nom original deles coquetes era el de "panets" o "pa beneït", oamb una sola paraula "panbeneït"; el mot"coquetes" no apareix en els llibres de l'Obreriaf ins l ' any 1781.

Un altre element de Ia festa era el refrescque es feia després de l'Ofici, a costes de

19

mel i sucre

l'Obreria. Ja ens en parlen els comptes de l 'any1729.9 Si bé era un refresc modest que noarribavamai acostarmésde lOsous, a la Visitapastoral de 1738 s'advertia a l 'obrerque "noespotpagardel 'Obrerialoque se gastpermenjar1 beure".10 Malgrat aquesta advertència, unstrenta anys després es tornen trobar partides"per el refresc de los amos i benefactors"; i capa finals del 1700 i principis del 1800 es paga"permigcortíd'aiguardent perla festa", i "per2 lliures de peix i 2 lliures d'arròs pel dinar delsbenefactors i obrers" o "pel dinar de los devots". ' J

A mitjan segle XVII I Ia festa del QuartDiumenge assolí una ressonància dins tota Iacomarca i una concurrència extraordinària ambIa celebració del Jubileu. El Jubileu era unagràcia que el Papa atorgava a una església,concedint indulgències a tots els qui Ia visitassinen un dia determinat. Aquesta gràcia es concediaper set anys, i Ia petició s 'havia de renovarcadaseptenni . Per g u a n y a r Ia i n d u l g è n c i a esmobilitzaven les mu l t i t uds dels pobles de Iacontrada, i els entorns de Fesglésiajubilarofe-rien l'aspecte d 'una fira concorreguda. Aixòcomportava un augment de les almoines i peraquesta raó el Jubileu se sol·licitava general-ment quan una església tenia una necessitatparticular.

Al nostre Oratori Ii havia arribat l 'horad 'unarenovació total. L'església vella no era vellaúnicament de nom, sinó que era vella de veritat .En el seu lloc s'edificà l'església actual en Iasegona meitat del segle XVIII , amb l 'ajuda,entre altres recursos, de les almoines recollidesen elsjubileus de sis septennis, de 1742 a 1783.

EIs dos primers períodes, de 1742 a 1755 elJubileu se celebrà el diumenge després de IaMare de Déu d'Agost; però des de 1756 fins a1783 el Jubi leu es demanà i s'obtingué per alQuart Diumenge de Quaresma. El document,expedit a Roma, havia de passar per Madrid perobtenir el "placet" reial, i després per Ia Cúriadiocesana que disposava l'execució.12

El Jubileu, celebrat durant més de quarantaanys a Consolació va extendre Ia popularitatdel Quart Diumenge per tota Ia comarca i vapromoure Ia concurrència de multituds. Una deles condicions per guanyar Ia indulgència eraIa confessió i Ia comunió, i es féu necessaridemanar l 'ajuda de confessors vinguts de forapoble, especialment del convent de franciscansde Petra. El número de confessors reclamatsdóna idea de com arribà a augmentar el concursde gent: dos preveres externs l'any 1755, 3 el1759, 3 externs i un de Ia vila el 1761, 2 dePetra i 3 de Ia vila el 1762, 6 el 1764, 8 con-fessors de Petra el 1768,9 el 1770, i 9 també el1783.13 Desprésd'aquest any ja noesféu altrejubi leu , però Ia festa quedava ben arrelada ... iencara dura, plena de vitalitat.

La festa anyal del Quart Diumenge és undels elements més valuosos del patrimonicul tura l del nostre poble, que Mn. OnofreFalconer va iniciar, sense sospitar-ho, amb Iaseva manda pia, i que s'ha anat conformant iconso l idan t al l larg dels segles per lesaportacions de les successives generacions desantjoaners.

Josep Estelrich i Costa

NOTES1. Resum del sertnó predicai per l 'aulor a l'Oratori de Consolació, en l'Ofici del Quart Diumenge, 29 de març de 1992.2. T a I vcgadaa l'arxiu municipal ,ara venlurosamenlordenal i ca ta logaldcbcl l nou, es puguin trobaraltres informacions quecorregeixinaquestessuposicions.3 ADM (Arxiu diocesà de Mallorca), 17/43/8.4. l. 'any 1614espromogueunaques l ioent re Mn. Onofrc Falconcr,"clerig i hcnef ic ia tcn Ia iglesiavelladeNoslraS*deConsolaci6",iGuillemDescallar, a qui pertocava fer un censal dc 25 Ms. al beneficial (Ib.).5. APSJ (Arxiu parroquial dc Sant Joan), 13.1 .1 , f. 13v.6. Al>SJ ,61 .1 , f . 136.7. APSJ, 61.2, f. 7. Eren obrers de Consolació "Io senyor Juan Company chirurgià i Anloni Nicolau dc Son Font".8. "Ua enlral en dita confraria ..., de blat 6 quarteres, venudes 5 quarteres, com Ia allra se sia aplicada per al pa beneït, a raó de 9 sous 6 dinersIa barcella, 13 lls. 10 ss." (APSJ, 61.2, f. 12v.).9. "Per refresc de Ia fesla de Nlra. Sra., 3 ss. 4 ds." (APSJ, 61.2, f. 7).10. APSJ,21.3, f. 100v.11. APSJ,61.4, ff. 6,21,223,223v.12. "Pergaslosdela Cúria ecclesiàslica pcrau len l icar la i ndu lgenc ia ,2 Us. 2 ss."(Any 1742; APSJ,61.2,f. 21). "PerelgaslodeferaportarlaIndulgènciadelQuart Diumenge, passar- laperMadrid i p e r l a C ú r i a F.ccIesiaslica,4lls. lOss."(Any 1763; APSJ,61.3,f. 15v.)."Perferaportarcl hreu de Roma per Ia indulgència del Quarl Diumenge, 7 Us. 19 ss. 4 ds." (Any 1778; APSJ, 61.4, f. 12v.).13. APSJ, 61.3, ff. 9-16; 61.4, ff. 3v., 6, 17v.

20

mel t sucre

EL NOU CASAL

Ja es pot dir, sense por a equivocar-se, quel'Associació de Premsa Forana de Mallorca haarribat a Ia majoria d'edat. Una afirmació que tétota Ia força i envergadura que Ii proporcionen elsdotzeanysd'existencia,haverassolitelnombredecinquantapublicacionsitenirdesd'aracasapròpia.

Era el 23 de febrerde 1980 quan en el local delsetmanari "Dijous" d'Inca, una junta promotoraen representació de 14revistesde Ia part forana deMallorca procedia a l'aprovaciód'uns estatuts, elquals, a partir d'aquell moment haurien de donarpersonalitat juridica a Ia naixent associació"encarregada de larepresentació, gestió i defensadels interessos comuns de les publicacionsperiòdiques radicades a Ia part forana de I ' i l la deMallorca".

I ara, dotze anys després, quan ja I'entitat hapres més força i és de cada dia més tenguda encompte pels diferents estamentspolitics, socials ireligiosos, tant de caràcter regional com local,aquesta. Associacióde Premsa Foranade Mallorcapot reafirmar Ia seva essència i, de cara al futur,disposard'unaIlarqueI'encobeira.Elsseusmem-

bres no hauran d'anar més de manlleves perquè espodran allotjar dins ca seva. Un edifici que fa pocmés d 'un any fou comprat i ara, després d'esserquasi totalment remodelat, està en condicions depoder satister les ambicions dels més exigents. Lagran hemeroteca, l'espaiós saló d'actes, Iasecretaria, el vestibul, el pati interior, Ia foganya,el rebost, els serveis... constitueixen lesdependèn-cies de I'esvelt casal, d'estil mallorqui, seu del'Associació de Premsa Forana de Mallorca,acomodat a Ia vila de Sant Joan.

Se cercà i es trobà una casa situada enmig delpoble en una localitat plantada quasibé en el centrede Mallorca, perquè l'accés fos fàcil per a tots. Iuna vegada adquirida es posaren mans a I'obra; iara, el 4 d'abril de 1992, ja enllestida, Ia sevainauguració haurà vengut a ser el colofó d'unai nquietud latent durantels darrers anys, però tambélarematadad'una aspiració difícil d'enfrontar, araculminadasatisfactòriament.

OnofreArbona(De "Bona Pau')

21

mel i sucre

KIPERMAHACOR

CAWlOS f*KWGGtA'UiTO

OFERTAS DEL 03 AL16 DE ABRIL DE 1992

ALIMENTACIÓNCafé natural superior 250 grs 162Galletas joyitas, tortoNnas, gajitos Río 350 grs 121Galletas Mikdas 500 grs 265Galletas Dinosaurus LU 250 grs 107Surtiab Cuétara 800 grs 372Chocotate Zahor 75 grs 49Chocotate Polvo Valor 500 grs 236Bombones Huevo Valor 360 grs 583BombónlicorElgorriaga 190grs 490Bombón Ekjorrìaga 200 grs 469ConfiturafresaHero500grs 166Confitura melocotón, albaricoque

Hero 500 grs 159Patatilla Rosdor 200 grs 146Pistachos 007 200 gr 199Almendras tostadas 007 200 grs 199Pan inglés Panima 500 grs 111Aceitunas reHenas Rosselkb 450 grs 69Atún claro RO-IOO Riancheira P-3 176Sardinillasen aceite Pay-payLO-120 98Sardinillas en tomate Pay-pay LO120 98Foie-gras La Piara 100 grs. P-3 270AceiteoHvaBetisll . 319

BEBIDAS Y LICORESVino Bach tlnto 3/4 392Vino Castilto de Sison 3/4 89Vino Ramón Roqueta 195Zumo Juver Brick 11 116Fino La lna 599Carios III 750cc 935Cerveza Rosa Btanca P^ 199Coca-cota 21 159Fanta naranja, limón y Sprite 21 159CavaCodomiuextra(semiyseco) 715Cava Delapierreextra 364

CREMERIAYogur Danone sabores pack 8 u 195Yogur Danone natural azucarado pack 8 u 195Flan vainilla, huevo Danone 38

CONGELADOSDelicias Catamar La Cocinera 400 grs 299MasahojaldrePescanova500grs 142GuisantesPescanoval kg 208Guisantes Bonduelle 400 grs 91Lomo bacalao 1/2 kg 583Lomo bacalao 1 kg 995LenguadoP'. 1 kg 285Rodajassalmón 1 kg 890Colas rape 1 kg 1.145Gambagrande 1 kg 1.380

CHARCUTERÍAJamón cocido Casademont 1 kg 745Paleta cocida Casademont 1 kg 625QuesoCohingal kg 990

PERFUMERIA Y LIMPIEZAJabón íquido dermo protector Nivea 270Champú Raíces y puntas 400 cc. 325Compresa Evax Nuova con alas 16 unid 212Compresa Exav Noche con alas 12 unid 212LavavajillasMistd 11 79Bolsas basura con asas Albal 20 unid 139PapelaluminioAtoal20mts 177

MENAGE-BRICOLAGEPinturaBendix5kg.3x2 1.530

765 pts. x 3 unid.: 2.295Estanterîamadera 2.361Tabla de planchar 1.194Vajillaloza 2.995Batería 8 piezas (modelo, zafiro, vrva) 3.995

22

mel i sucre

L'herbolari

LA MATA

La mata, Pistacia lentiscus (Pistacia del nomàrab de Ia mata; lentiscus, del llati lentiscere, seraferradis, viscós) és un arbust propi de Ia comunitatQuercion ilicis i, que es troba a qualsevol indret deles nostres garrigues i muntanyes.

La mata és un arbust que pot arri bar als 3 metresd'altària, a vegades com un vertader arbre. Lesfulles persistents durant l'hivern, paripinnades, de4 a 10 foliols, lluentes per damunt i mats perdavall. Les flors són petites, en raïms compactesque es disposen en espigues curtes, denses iaxil·lars. EIs fruits de drupa petita, com el d'unpèsol, són primer vermells i després negres. Lafloració es produeix pel mes de març.

La seva àrea geogràfica és Ia de l'entorn delMediterrani, Europa, Àsia, Àfrica i Canàries. A lesilles Balears Ia trobam tant a Ia vora de mar com al'alta muntanya, en llocs àrids i prop de torrents.Aquesta localització es deu a Ia seva capacitatd'adaptació.

Tota Ia planta, però sobretot les fulles i els brotstendres, així com Ia llentrisca, o sia, els fruits,contenen taní i són, per tant, astringents, tònics,estomacals i aperitius. S'empren en decuit en elsrefredats i diàrries. Antigament, els pagesos queho havien aprés dels àrabs, extreien un oli de Iallentrisca pels llums de cruia. Hi ha Ia creençapopular que si, en un dia de molta calor, unconservaunesfullesdemataentreelsllavismentrecamina, se trobarà refrescat. Perventura això ve del'olor resinosa tan agradable que es desprèn de Iaplanta a l'estiu. A les illes gregues l'arbre escultiva per aquesta resina, que treuen per incisions,en el tronc, i que dóna el màstic del comerç (queentra en el vernís, en perfums, en licors i enconfitures). Proporcionael dolçpopularanomenatalmàcigaitambé un licor"mastic". Aquestaespèciecorrespon probablement el bàlsam que se cita en elllibre del Gènesis.

Miquel CompanyGuillem Florit

23

mel i sucre, dolcet dolcetLes ferides que va obrir el canvi de batle de Sant

Joan encara no s'han tancat. Qualsevol que assis-tesqui ak plens pot sospitar que el batle actual estàressentit amb al seu predecessor. El batle d'ara nopareix que vagi sobrat de mà esquerra ni de maneresdemocràtiques. Siguin les que siguin les sevesrelacions personals amb els membres del consistori,el funcionament de les institucions ha de serimpecablement democràtic. Això vol dir que s'hande respectar exactament els drets de cadascúd'intervenir, els toms de rèplica, etc. Ja sé que elbatle és el moderador dels debats i que és cosa sevaconcedir i retirar paraules. Però pareix que quanagafa Ia paraula el cap del grup PP-UM només Iivénen ganes de fer-lo callar i abusa del seus dretscom a moderador. Esper que amb el temps millorinles seves formes.

***La fira del Quart Diumenge ha estat un gran èxit.

Des d'aquí vull donar Ia meva enhorabona alsorganitzadors. Mostrar al públic el que fan lesempreses del poble és una bona cosa i et marcde Iafesta del Quart Diumenge és ben adequat. Es unal·licient afegit a una festa que molts troben grisa(sobre tot Ia part del matí). Tanmateix, cal definirexactament què és el que es vol fer, per a les futuresedicions. El primer que cal decidir és si es fa una fira(on s'exposin tota casta de productes, més o mancorelacionats amb Sant Joan) o una mostra del que esprodueix a Ia vila. Una altra qüestió és si ha de sernomés per a empreses de Sant Joan, per a empresesque hi tenguin qualque lligam (i, en aquest cas,decidir quin ha de ser aquest lligam: ha de ser d'unsantjoaner, ha de tenir qualque empleat santjoaner,etc.) o per a tothom. S 'han d'evitar els amiguismes,com qualcun que hi vahaver: si per anar a Ia fira bastaque l'amo sigui amic de qualque santjoaner, qualsevolempresa de Mallorca hi podria venir. Finalment,

convé evitar que hi manquin expositors locals. Nose'ls had'obligar,pero sídonar-los totes les facih'tats.

***Em va cridarl'atenció que els dos regidors d'UM

de l'Ajuntament no fossin a Ia banca amb els altresregidors a Ia missa del Quart Diumenge. No és quefossin els únics que hi faltaven, però és curiós quequan comandaven hi anassin i ara hagin deixat defer-ho (a més hi havien anat a títol personal). No séquè deu passar: si troben que anar-hi de regidorsrasos vesteix poc, és que hi abans hi anaven perquèho trobaven molt. Hi devien anar només per figurar?Ara deuen tenir por? Potser seria hora de demostrarque el nostre és un estat no-confessional (ho diu IaConstitució) i separar d'una vegada l'Església del'Estat. Deixar d'assistir oficialment als actesreligiosos seria una bona decisió dels nostres regidors(independentment, com és obvi, de les sevesconviccions privades).

***VuIl tornar parlarde Ia feina excel·lent deljardiner

de l'Ajuntament, en Fernando Benejam, un homefeiner i amb gust. D'ençà que es va fer càrrec delsmanteniment dels espais verds municipals s'hi haconegut una gran millorança. Es podria considerar Iapossibilitat d'ampliar-li l'horari i així es podriaaugmentar el nombre de zones verdes de propietatmunicipal. Per contrast amb el bon estat de les zonesverdes, els brolladors continuen estanttan malamentcom sempre. Es un d'aquells misteris que no pucarribar a entendre. No crec que el jardiner sigui unapersona excepcional i irrepetible. Si cercaven bé,segur que en trobarien una de competent que posàsels brolladors a punt.

Joan Bauçà

PLANXA I PINTURA68 //Q5> .. Q2 .,<JsLafae y^oa> ^CL·l·cL·

/ ¿7 ¿7

Tel.: 52 65 35C/Solanda, 31.

Sant Joan

S i vols estar beninformatSubscriu-te a

Míel i St€crc

24

EXCURSIO:

mel i sucre

Anàrem a...

PUIG DH L'Ol'RI-

(5 d'abril)

Un grapat de santjoaners partírem totsil·lusionats per fer una de les excursions mésbelles de Ia costa nord. Desgraciadamentquan vàrem ser al restaurant d'Escorca ensaplegà una tempesta tan forta que, desprésde fer temps durant dues hores, ens va ferdesistir de començar a caminar. Tot com-pungits, decidírem que Ia faríem si el tempsho permetia el dia 12 d'abril

Anirem a...

TALAIA pRHDA

(3 maig)

Aquesta vegada partirem cap a Ia zona dellevant, concretament a Ia serra d 'Ar tà .L'excursió partirà de les 8,30 de Ia plaça delCentre i Ia marxa serà de 3,30 h aproximadament

Secció Excursionista-OCB

1J artfe i .

xc

25

/nt '/1 sucre

ENCREUAT

K) HORITZONTALS. 1.- Que no cs brillant. 2.- Embrió vegetal.3.- Al revés, cada una de les cambres destinades als actorsper vestir-se, descansar, etc. 4.- El Camp Nou ho és quan hijuga el Barça, i més si guanya. Com de senyor se n'ha devenirderaca.5.-Contracciodepreposicioiarticle.Recipientde plàstic o dc llauna usat normalment per transportarliquids.QuimicamcntendiucnAu.6.-NormalmentendiuenSodi. Jesús de Naty.arct, Rci dclsJueus. Expressió que indicaun patiment. 7.- Representació intel·lectual d'una cosa, oconjunt de coses. Topograficament parlant, altura. 8.-Militarment,descarregad'artilleriasobreunobjectiuconcret.9.- Individu natural d'una regió que va veure néixer moltesllengües actuals, entre altres l'Hebreu i FArab. 10.- Enplural, remuneració assignada a un individu a canvi de feina.

VERTICALS. 1.- Prengui mides. 2.- Una olla plena. 3.-Modcl utilitari de Ia casa Citroen. Esser. 4.- Es fan cadaquatre anys, i enguany toca. 5.- xieP. A quin lloc. El qui técl domini d'algú o alguna cosa. 6.- acilbib anod aremirp aL.Vcu militar. Casad'un ocell. 7.- Que són difícils d'entendre.8.- ConsideracióJudici, argument, explicació. Composició

lírica-musical de forma lliure. 9.- Natural d'un país que fa frontera amb scrbia. 10.- Procreació d'animals dc forma artificial.

SOPA DE LLETRES

QE

A

ü

U

L

0A

C

L

M

G

I

RDM

E

S

R

A

L

E

F

R

A

N

CE

S

CL

S

S

U

X

A

RR

R

L

A

V

M

B

E

0

I

C

E

E

P

L

A

I

0

J

S

QE

I

F

A

QIQN

T

E

U

R

A

A

S

URUP

E

CB

M

GE

S

E

I

E

G

P

A

E

T

UR

J

S

P

LA

GR

E

P

E

S

0JE

F

P

A

EN

R

J

0

A

N

R

E

E

R

T

P

E

LN

N

T

E

R

R

Cercant pcr aquí cmmig hitrobareu cls noms dcls nouregidors que formen actu-alment l ' a juntamcnt deSantJoan. En acabar, i ambles lletres que sobrin,podreu llegir una glosa.(Tcniu cn compte que hi haun nom rcpclittrcs vcgadcs)

SOLUCIONS DEL MES PASSAT

ENCREUATVamcALs: 1.- Oún. Bat. 2.- CCAA. Arri. 3.-Barcelona. 4.-Reanima. 5.- DM. Ei. 6.-Repcnsi.7.-Cadenetes. 8.- Alès. sclA. 9.- Pau. slE.IloRrrzoNATALS: 1.- OCB. Cap. 2.- 'Icar. Rata.3.- Maredcdcu. 4.- Acampes. 5.- En. En. 6.-Alieiies. 7.- Bromistes. 8.- Ama. ielL. 9.- Tia.SAE.

SOPA I)E LLETRESEIs dotzc tipus d'hortalisses són: Borratxo,Mongeta, Carabassí, CoI, CoUlori, Tomàtiga,Ravanet, Pastanaga, Remolatxa, Albergínia,I^tuga, Nap.

Joan Sastre Joan

J| SUBSCRIPCIÓ PER¡11 Nom:IiI Coq no m s:..lli Carrer:11 Població:111 Banc o Caixa:Ill carrer:Feu arribar aquesta butlleta a qualsevolmembre de l'equip de redacció o enviau-la a:

MEL I SUCRE Sant Joan, Bellavista 13

UN ANY, 2.500 ptes J

núrn 'CD'wr

oficinanúm de compte'

firma

26

AGENDA - ABRIL

mel i sucre

Natalicis-Maria de les Neus Mora Amengual (25-11-1992)

Defuncions- Maria Roig Gayà (22-XII-1911 / 21-III-1992)

Noces- Miquel Sureda Cortès - Catalina Bauzà Ginard(23-11-1992)

Apotecaries de guàrdiaDiumenges

Dia5: PorreresDia 12: Sant JoanDia 19: VilafrancaDia 26: Ariany

BenzineresDe dia i de nit:Fcbrcr (Manacor, cra. de Felanitx)Diumenges:Viñas (Manacor, cra. d'Artà)Febrcr (Manacor, cra. dc Felanitx)Marratxí (Inca, cra. de Palma)Estelrich (Can Picafort, cra. d'Artà)El Molinar (Palma, Ramonell Boix)Febrer (Sant Joan, cra. de Manacor. Diumenges matí)

Festivitats del mesD i a l 2 : ElRamDia 16: Dijous SantDia 17: Divendres SantD i a l 9 : PasquadeRessurrcccióDia23 : SantJordiDai 27: Mare dc Déu de Montserrat

Horari d'autobúsSant Joan-Palma-Sant Joan: 7,45 h; 10 h;13,35 h;17,05 h; 18,15 h; 20,05h (dies feiners).Sant Joan-Palma-Sant Joan: 8,30 h; 9,50 h;18,30 h;20,05 h (dies festius).

Horari d'assitència mèdicaCcntre sanitari: 10,30 h - 13,00 h (dc dilluns adivendres).PAC: resta d'hores.

Horari de farmàciaDe l O h a 13,20hDc 1 7 h a 2 0 h

Horari de misses20,30 h (dies feiners)10,30hi20,30h(diesfestius)Consolació: 18 h

Telèfons d'interèsBombers: 55 00 80CentreSanitari: 52 63 11GESA: 5541 11Ajuntament: 52 60 03Apotecaria: 52 62 52Consell Insular: 17 35 00Govern Balear: 46 34 50Centre Meteorològic: 26 46 10GuardiaCivil: 560027OCB: 723299SIAC: 900321321PAC (Vilafranca): 56 05 50

El tempsPluviometriaMarç dia 3

d ia4d ia5d i a 8dia9dia23dia24dia25dia26dia27dia 30d i a 3 1

Total marçTotal acumulat

G. Company0,55,61.2

13,60,56,0

11,122,00,88,12,54,8

76,7142,3

La llunaMinvant dc dia 1 a dia 3.Nova de dia 4 a dia 10.Crcixcnt de dia 11 a dia 17.P lcnaded ia 18 a d i a 2 4 .Minvant dc dia 25 a dia 30Minvant de dia 27 a 31.

Previsió del tempsL'abril, com ens té acostumats, seràunmes bastant

plujós, sobretot a Ia primera quinzena. La segonaquinzena scrà més assolellada, però sobretot aquestmes serà ventós.

Agenda esportivaFutbol Tercera Regional:

At.Balcars - Sant Joan (12-IV-92)Sant Joan - Llorito (26-IV-92)

Son Cladera - Sant Joan (3-V-92)Constància - Sant Joan (17-V-92)

27