N°. 130

FULL PARROQUIAL

A R I A N Y Maig - Juny, 1982

PABLO II

^rV^VISITA

LA IGLESIAEN ESPAÑA

Dispongámonos a acoger aî Sucesorde Pedro.

Clarificar nuestra fe,ser coherentes con ella en la vida,confesarla con firmeza.

Hacer más viva nuestra esperanzapara dar a todos (especialmente a los jó-venes) razón de ella.

Crecer en la caridad, en el respeto y en lacomprensión.

Construir entre todos una Iglesia másevangélica y misionera.

TOTSTENIM UNA MISSIÓ

A CUMPLIR

Com podríem definir la joventutactual? Per mi només hi ha una paraulaque ho engloba tot: apatia.

Quan la vida és il·lusió, alegria,cercar camins, veure horitzons nous,ens trobam davant una joventut que"passa" de tot, inclus, que ja és el mésterrible de tot, "passa" d ella mateixa.

Sembla que tot està fet, i si noestà fet, ja ho farà qualcú. ¿Perquèhem de perdre temps en pensar i llui-tar? és el pensament més generalitzat.Es pensa únicament, en viure al dia, enpassar-ho bé, deixar córrer el temps,però, perquè? Crec que els joves calque ens facem aquesta qüestió bastantsovint. Perquè vivim? Perquè estamdamunt la terra? Tal volta per capritx?

Tots tenim una missió a cumplir ide nosaltres depèn que la vida vagiendavant; no ens aturem a pensar queun altra ho farà, som nosaltres i aramateix; tots tenim uns valors i els hemde cercar fins a trobar-los, després,explotar-los, sucar-los fins a la darreragota.

Així serem persones, així farempoble, així farem futur, així desaparei-xerà de nosaltres l'esperit "passota"d "avui en dia.

Ens hem de cercar un ideal, peròun ideal que valga la pena, no una granimatge en peus de fang; no ens hem dedeixar enlluernar per el món de con-sum, hem de cercar i fer passar per elsedàs del nostre pensament totes lessituacions, ídols i demés que ens pre-senten com a lliberadors.

Amb això, vull dir, que general-ment si es té un ideal; pot esser unapersona, perillós per el que té d'humài la possibilitat de fallar en algunmoment; i poden ésser multitud decoses tais com drogues, sexe, cotxes,música, etc., però pens que és per aquíprecisament per on ve l'apatia i la de-sil·lusió, després d'un enlluernamentinicial i prest apagat per la buidord'aquest ideal.

Hem de cercar un ideal que ensdoni força, que ens ajudi a superar totsels obstacles, que ens faci viure la vidaamb il·lusió i alegria; solsament aixítrobarem sentit a la vida i serà a partird'aquí que no ens sobrarà temps sinóque ens en faltarà per poder comunicarexperiències i il·lusions; comunicaremesperança que és el que manca en elmón, i serà el primer pas per començara ésser el que toca esser la joventut:llevat per fermentar noves fornades depersones capaces de riure, però tambéde plorar; de divertir-se, però tambéd'aturar-se a pensar; de rebre, peròtambé i sobretot a donar; amb unaparaula, d'ésser lliures en tot el queaixò representa.

Es utòpic això? No ho crec; crecque el que manca és molta reflexió iganes d'obrir-nos en aquesta força que.ens crida i ens espera. El dia que cadaun de nosaltres diguem aquí estic enaquesta crida, serà el dia que s'acaba-ran tots els mals dels quals adoleix lajoventut i començarem a veure il·lusió,esperança i amor damunt la terra.

I lògicament, si descartam un idealhumà o material, solsament quedal'ideal sobrehumà: DEU,!BielTovell.

PRIMERA COMUNIÓN

Como en las otras Parroquias elMay o es el mes escogido, al menos hastala fecha, para las Primeras Comuniones.

Después de una intensa y largapreparación, tanto a nivel de padrescomo de los niños, comulgaron porprimera vez el primer domingo deMayo:

María Magdalena Pascual Curient,Margarita Taberner Ribot,Juan Ribot Mayol,Antonio Mestre Caldentey,Jaime Capó Sansó,Pedro Capó Sansó yMelchor Molinas Julia.Antonio Ribot may oí,El tercer domingo del mismo mes

la recibieron por la mañana los herma-nos: Bernardo y Guillermo Font Ferrer.

Por la tarde la hicieron:Margarita Ribot Mestre,Miguel Femem'as Ferrer,Guillermo Sansó Bauza,Bernardo Ribot Frontera,María Magdalena R ¡era Caldentey

y Pedro R ¡era Caldentey.Bartolomé Sansó Bauza

Las celebraciones resultaronsolemnes y emotivas. En todos los as-pectos tanto los padres como sus hijostomaron parte activa en todo lo queestaba a su alcance. Las madres se hicie-ron cargo de la decoración de la iglesia.

Es de destacar entre las diversasinnovaciones las atenciones donadascomo recuerdo. Entre ellos aportamosla reproducción de algunos de ellosrealizados por los mismos comulgantes.

O&SUíuurri Aj~rt**jcf jja<>fcx.daß^ -fZAMTTUZÄÄ-'

c&rruurru&' oLQUO- v AJÍ, AYÍAÍL4* Wfy co , S^ V cLa**ng

corwpv^x^fEfct v JM/HE

I6o CoTTUxJt ^x^ccx^Trwn^ or^>

!¿JLf> rmcAx-i pcv/tax> o. Jx\. /TTUKASV

^crrrVM/TTub', OI^MI Hi/Ct*. -Ox 6ex^ Ko

o/cx JUc\. 5 d2p Mo^ o.- A¿

-JZ ckP rrr^o^tti A x'^Oo^z^ev d'iLw

i a rp\ 'M c«-c-r>o-T opuq. -farZe^ <x

L JOTV Scx/^ />OJtt¿)

M&{odLídc*. TòJjoivru* ÇLiürot

D. BIEL BARCELÓ.Degrés de dos anys d ' exer-

jir el seu magisteri amb efenostresalumnes de l'Escola Unitària ensdeixà amb sentiment per part detots, sobre tot dels pares coneixe-dors de la seva dedicació exemplara la formació dels seus fills.

Agraits li deim coralment.Adéu, amb el desitg que el seunou destí, Portol, sia un campobert a la llavor trascendent del'ensenyança.

Petra, l'Antiga Villa del Pla,ha celebrat en nombrosos actesreligiosos, culturals el IV Cente-nari de l'iniciació de la construc-ció del seu Temple Parroquial,sorprenent per la seva grandiositati bellesa.

La nostra Comunitat Cristia-na canònicament dependí en toti per tot de dita Parròquia finsque en 1886 fou eregida en Vica-ria i en 1935 en Parròquia.

A totes les Celebracions deldarrer Diumenge de Maig el nostreRector ens recordà dita efemèri-des i animà a unir-nos a tan im-portant conmemorado.

Així ens ho recorda la inscripció,que llevorada a la pedra, encara podem llegir: A 30 DE MAIG 1582FONC BENEIDE I ASANTADE LA PRIMERA PEDRA I ASTA.

Este templo parroquial, el terce-ro construido para Petra y dedica-do a San Pedro, data del 30-5-1582 siendo solemnemente bende-cido día 15-10-1730. Bella mues-tra del gótico mallorquín dirigidapor Mestre Antoni Genovard.

La Fuente Bautismal, actual-mente situada en el Presbiterio, esen la que recibiera las aguas bau-tismales Fray Junípero Serra (24-11-1713). Fue construida por losmaestros Joan Antich y MiquelAbran en 1588 como también losportales de las sacristías y lasclaves de la bóveda.

Desde el pulpito de esta iglesiapredicó el P. Serra en distintasocasiones.

La fábrica de la iglesia es lo másimportante de ella, si bien de entre los diferentes ornamentos que la inte-gran cabe destacar:

Procedentes de las anticuas parroquias petrenses:- Tabla gótica de los Santos Médicos Cosme y Damián, s. XV.- Tabla gótica del retablo de Santa Ana, s. XV- Custodia gótica, s. XV- Terno gótico, s. XIV-XV

Ya para esta iglesia se proyectaron :- Tablas renacentistas del retablo de Santa Ana, 1611.- Retablo de San Sebastián, s. XVII. Merecen especial atención las tablasde los santos mártires mallorquines Cabrit y Bassa cuyo culto fue prohi-bido en distintas ocasiones.- Retablo del Santo Nombrp de Jesús (actualmente San Miguel).

De estilo Manierista: Santo Niño rte Praga.De estilo Barroco: Capella del Koser (capilla del rosario)

Monumental custodia.El órgano fue realizado en 1698 por los hermanos Caimán, aventajadosdiscípulos del gran maestro mallorquín Jordi Bosch.

LA VIRGENBAJO LA ADVOCACIÓN

DEL CARMEN.

En nuestra Parroquia dichadevoción estuvo muy arriesgada.Ac tu ahn ente en la celebración dela Eucaristía de dicho día partici-paron unos estudiantes que a tra-vés de su Colegio fueron investi-dos con el signo mariano tradicio-nalmente llamado Escapulario.Con su intervención además dehacer las lecturas, expresaron elpor qué se habían adherido a

dicha práctica piadosa, ademásde su finalidad y vigencia a travésdel Magisterio de la Iglesia.

FESTA DE SON HUGUET.

Empesos pel grat recort del anypassat s'organitzà del grup de ses bur-gués la segona festa pagesa en honor ala Verge Maria de Son Huguet.

La celebració fou el darrer Diu-menge de Maig el capvespre en el figue-ral de madó Jaumeta, avui propietat dela Familia Mas Bauza, que molt gustosa-ment el mos cedeixen per dites festes.

Aquest lloc per la seva ubicació iper la seva altura és com una talaiaadequada per la contemplació de sor-prenents encants fets de florits turons ide fèrtils comellars i també per reviurepart de la nostra Història que intensa-ment allà es desemvolupà.

És tot un signe de lo que antanyera el camp i el seu conrreu, pastera deseny humà i cristià i de pa autèntic pelcos i pel esperit.

Per altra part és una punyent ex-pressió feta de cases esbucades i 1 ' absèn-cia bondadosa i feinera dels seus anticsmoradora.

Els records, agradoses tristementes conmoven davant tanta destrucciócausada per la creixent marginació delcamp, la més evident i la més injustamalgrat els sociòlegs ciutadans quequant parlen dóna l'impressió que hofan més per compromís que per exigentconvicció.

La celebració començà amb unarepicada llarga i ben forta,com senyalde partida, la qual no fou la animosaque s'esperava.

L'imatge pagesa de la VergeMaria era portada pels pelegrins nins imajora. Es de ressenyar que entre ellshi havia alguna padrineta de més de 80anys i també portaren dita imatge ambun esperit tan jovenívol que encoratjavaatots.

L'arribada és cert que fou nom-brosa i animosa. Entre els càntics i ballses donà la benvinguda a la graciosaimatge de Maria enllestida de garridapagesa.

Els joves no tan sols havien enga-lanat aquells entorns sinó que tambéforen els animosos organitzadors delsactes hullosos.

Com l'any pasat l'incansablegrup de ses burgués ens obserquiàademes de cançons i jotes amb unasabrosa bunyolada i sangria a balquena.

La part més emotiva va esser lacelebració del Mes de Maria amb elcàntic per primera vegada dels GOIGScomposts i musicalitzats per el MestreFrancesc Ramis de Manacor, bon amicd'Ariany.

Després es rifaren diverses joies,entre elles unes ensaïmades donadespel nostre Ajuntament.

La festa fou molt concorreguda,hi havia unes 250 persones, i del totanimosa gràcies a la ajuda de moltsd'arianyers i amics del nostre pobleenamorats de l'encant d'aquestes fes-tes tan nostres.

Amb record d'aquesta jornadapagesa i mariana reproduïm en aquestmateix Full la glosada de Joan Frontera,feta l'any passat i una altra de NaFrancina Cànaves Mestre (Genera),ademes del Himne a la Verge de SonHuguet.

Fins l'any que ve si Déu ho vol.

GLOSADADE

JOAN FRONTERA

L'any passat, es va celebrarla primera festa a Son Huguet; apart de l'èxit obtingut, un fetmolt important per la petita histò-ria d'aquestes cases actualmentquasi en ruïnes, foren unes glossesescrites expresament per aquestadiada per En Joan Frontera recor-dant els seus primers anys com acocover.

Hi passava una vegada persetmana i ens recorda com eraSon Huguet i per qui estava habi-tat. Crec que tota introducciósobra i ja us deix amb aquestapetita passejada per Son Huguet.

Uns cinquanta anys ara ja fa,que jo era jovenet,i amb una somera i un carretel,jo ous anava a cercar,i solia començar,lo primer a Son Huguet,que allò era un poblet,digne de contemplar,perquè jo arribava allài tots allà feien rotlet,i com que jo era jovenet,em feien destralajar.

Lo primer començaré,que ho era ca'n Meravell,allà arribava En Tovell,i es bon dia lo primer,com que era dematiner,i això era es costum vell,sense gorra ni paner,sa madona em treia es paner.

Els ous llavors jo contava,i procurava es contar bé,i feia es compte lo darrer,treia doblers i pagava,a sa madona "s 'adiós" li donava,i fins la semana que vé.

Llavonces una altra tirada,que no era molt enfora,ja trobava sa madonade Ca'n Pipo preparada,es bon dia jo li donava,si hi havia ous les comptava,en haver acabat pagava,i m'en anava en bona hora.

Després venia Ca' Mas,dins es mateix carreró,jo agafava es carretói sa madona en sentir-lo,aviat ja treia es nas,"Bon dia Tovell, que fasja cerques omplir es caixó"?

Llavors en es veïnat,que era Ca madò Jaumeta,una dona eixoravideta,fent sempre sa rialleta,com si mai fes cap pecat,que amb jo mai ella en fe capd'això sa conciencia és ben neta

Després ve Ca ' n Melsión,veinât de Ca Na Jaumeta,una casa molt velleta,i si feien cap vetladeta,allà hi cabia tothom.

Després ve s'altra ve i'n at,també casa peti teta,on En Joan Cuixa i Na Juaneta,allà hi feien s'amistat,sé que hi anaren de casat,i allà hi estaren una temporadeta.

I ara ja anà m a acabar,que ho és.sa casa darrera,una altra caseta vella,de ses més velles d ' allà,de sa gent que hi havia allà,exactament no sé qui era,perquè ja de més enrera,a jo no em pot recordar,lo que si que puc dir clar,que llavors passà a s'escolà,perquè ell deia que era seva.

Això és lo que puc contar,referent a Son Huguet,allò era un poblet,a on tothom se donava sa mà,i a una era que hi havia allà,es diumenges solen ballar,i allà hi feien es rotlet.

Ara ja hem acabatde ses cases aplegades,però hi ha ses escampadesque són des mateix reinat,com que tot això és veïnat,no poden quedar oblidades.

De Son Huguet per avall,en costa molt punyetera,jo manava sa somera,d'abaix que era sa manera,per no pegar a cap vorera,perquè allò era infernal.

A Ca'n Burgués que ja ve,passat ja sa torrentera,també treia sa panera,contava els ous lo primer,llavonces pagava bé,quan me treia sa cartera.

Després ja ve Ca'n Resquill,un home determinat,caminant sempre aviat,com si mai estàs tranquil.

Després a s'altre veïnat,que li diuen Ca'n Peu,un homenet tot de Déu,si es mal no el duia amagat.

I aix í s ' acaben ses cases,que és lo únic que jo puc dir,i ja hem arribat a la fi,de tot aquest remol í,de l'Amo En Miquel de ses Cases

Noves.

Després ja hem de devallar,de cap a sa torrentera,l'Amo En Biel Pou queda darrera,i també l'hem d'anomenar,i això és sa volta que puc contar,amb es carro i sa somera.

Ara ja faig sa darrera,més ja no vull allargar,lo que a tots vull demanar,amb so cor damunt sa mà.

que si pel cas cap falta hi ha,tots em sabreu perdonar,que així ho demanaEn Joan Frontera.

I ara ve lo més hermós,tractant-se de fora vila,un mes d'es mes de Maria,tenguent tots sa companyia,de Don Mateu Amorós,ell qui estan festós,i tot li fa companyia.Déu vulgui que faci un diaamb un sol esplendorós,i que tot surti molt hermós,que és lo que per tots voldria.

ESTACIÓN PLUVIOMETRICA

MINISTERIO DEL AIRE

SERVICIO METEOROLOGICO NACIONAL

Mayo.

ARIANY

Día 11.- 2,5 litros." 23.- 0,9 "" 29.- 3,- "" 31.- 1.5 "

7,9 litros.

Junio.Día 3.- 4,5 litros.

BODAS DE PLATA.Los consortes y buenos

amigos de la Parroquia GabrielLlull Nicolau y Margarita Geno-vard Font tuvieron la atención decelebrar sus veinticinco años dematrimonio en Ariany con la cele-bración de una solemne Eucaristíapresidida por su hermano francis-cano el P. Jaime Genovard.

Seguidamente todos los par-ticipantes fueron obsequiadoscon una cena fría en su casa natal.

Cordial enhorabuena con eldeseo de que el Señor les concedala satisfacción de poder celebrarlas de Oro.

LLOC AGRADÓS.

Oh Son Huguet agradós!encant de la pagesia,sou tot una poesia;que bé mos hi trobam tots,entorn de vós, oh Maria!

Verge pagesa garridaque endolciu les nostres penes:Vós sou la nostra vidaVós sou la nostra alegria;no mos deixeu de la mà,en vós confiam, Maria.

Vespre de nit estrelladaque tranquil aquell entorn,no es sent barull del món,qui hi pogués tenir posada...No mos deixeu de la mà,oh Maria Immaculada.

Francina Genera

fl IA v/rn/ir DE LOM umvpgr a~".fi_ .' — ' , . \ t r f f . — J- FŒ*" f7 'çJVn i miiìttfi, ¿ne. i . — ryq.ini-h

*

«e M -¿F- |gr.. ve*

-ta» + - • *3=C 3

^*- \-3=t¿—Ç* -H-r -i—>*• -<-p ;--

->=J-LA ? ' / c & A P ' J -*«8 r«'y.'L-xiríi l> í) A- Ri - Au/

— ; 1 '+-±-*

g0d

, 1 . 1 1!_• /" • j

— - —

-t— 1 — r-— x» — i

^t-\-F Í=F¡^ J .

*i , ic v

F lSqm m » \~^\ ~

-•" l--P-¿í

, .1 A /

7* *^

1-=f-J J-

' ,' •' "' iP^

^ioiCjLÍp*— r

PDBU6 f»A-u-6i -- e>«-6MPl> Pe &A - UA - NÍ -A flCWDBl'x TOÍÍWT A H A - K Ì - X - - lAVtRfrS C6 írv HÜfr"ET

|" f | | 1=1:J j ¿>, igL» * I > • JE= : t=gFÏl i ' l - r

3=p

ea « »^

J'T^^. ^r*~ 'ú/l Al ' AgTKfe Pe "^^ c* ruaraR6W*EÍXT8Í8ur /O M/*- «i -A -- uA VÍSfi.« ¿e 10« HtJ-ftuer

^Plr*-nr»«T>tA 3P»fe<AVtA, "^rhDÍsrtttlAl *>ÍTHlt FAVgfiS~7

^<)PC^T»TS MÍ KAfrtfï-tfrr-recPïtftOH WVNTA VEU« pA.6f.SA b'6S PSTÍT -4M <í MBt fr^AV;

gt UV T'TgL j>6 MSLGf*.-)!.. PgBTgfriï) ALt qi>C íf'h t/AtJ

Ot.a rbi/i i fl. PArj?s »g--=jsiAt^ i Att-^r-gtffrC-^V-'ftAtf-A frV»^

-^ ¡>E u V»ST«>* M>i Vi/i VA;P£L fltfi cfl^f f f L »> gAitJfcU^——,

-ygtr-fci/r- pç-yttf-T-j^gtr-jytfr-frt xygr;

^B£^gii> ses, ïfeMEry-r^is ^) T puc es Pt,BLC ò;AR//»/ype SA TE««/* ¿Çt^e s'Pi-viM ;

.^yg ï\>Hn!n DE fifta i as viuX «.CCPR6 TECHA COM Aeu>66T/*/

i ¿gLERffi' iJVA ¿RAW Fet-TA

ncßMlAJgTA^^EfcJ tyCRgr-gRg»-. AMB ygy?R-iEt-MAU-í>e CAbA-AvX

=i ffla=^\

r,

CRONICA RELIGIOSA.

Abril.Día 4.- Oficio Aniversario en sufragio

de José Sansó GrimaitDía 18.- Oficio en sufragio de Pedro

Taberner Estrany, por haber per-tenecido a la Cofradía del Santí-simo.

Día 25.- Of icio por Jaime Darder Geno-vart.

Día 30.- Celebració Penitencial.

Mayo.Siguiendo la tradición de renovar

e intensificar la devoción a la VirgenMaría con motivo del mes de Mayofueron muchos los niños y mayoresque participaron en la celebración "desmes de Maria" y de la Eucaristía.

Día 9.- Oficio en sufragio de MaríaCaldentey Buades.

Día 30.- Solemne conclusión "d'es mesde María en Son Huguet".Junio.

Día 6.-Oficio en sufragio de Sor Mag-dalena Darder Caldentey, Fran-ciscana.

Día 10.- Corpus Christi.- Misa Solemneen sufragio de Bartolomé PascualMartí. Seguidamente se realizó laProcesión con la participación dela mayoría de feligreses, incluyen-do un grupo numeroso de jóvenes.Es también de destacar y agrade-cer la ilusionada colaboraciónpara que las calles del recorridoestuvieran profusamente adorna-das.

Día 13 y 20.- Los Oficios de dichasdominicas fueron en sufragio deMiguel Julià Estrany, por haberpertenecido a las Cofradías delas Almas y del Santísimo.

Día 24.- Festividad de San Juan,- Conmás participación que los otrosdías se celebró Misa Solemne ensufragio de Juan Sansó y Juan

...Rigo.

Ariany: Esbós prehistòric, ésel títol d'un article del jove uni-versitari de la nostra localitat:Antoni Salom Curient.

Ha estat publicat en la presti-giosa revista insular "Lluc" n.701 de Gener-Febrer.

Es un interessant estudi deI ' home prehistòric de la comarcad' Ariany a través de diversesexpressions soci-culturals.

Fontanals d'aquest treball ésla cova de Sa Canova existent enles inmediacions de la nostra lo-calitat: i la cova de Son Maimóde Petra.

Enhorabona i endavant jaque el camp de la investigació és¡nmens i hi ha feina per tots.

TEST CULTURAL:

- Qui és l'autor de l'obra de teatre"Sa Padrina"?

- Cervantes. - Victor Hugo. • JoanMas.

- Quin any arribà el primer homea la Lluna?-1975. • 1965. -1969.

- A quin poble va néixer la poetes-sa Maria Antònia Salvà?

- Felanitx. - Manacor.-Llucmajor

- Quin any va perdre Espanya 1 ' illade Cuba?-1907. - 1898. - 1915.

Muß Caridad Corpus Christi<£)ß>SH?Siroté

Además de animar a nuestraComunidad a solidarse con todala Humanidad con sus alegrías ypreocupaciones también se lepidió su ayuda en concreto parala colecta de dicha Jornada.

La respuesta fue de 20.000ptas.

MALLORCA MISIONERA.Se celebró dicha Jornada el

pasado 16 de Marzo.La consigna era: "COMPAR-

TIR ES DONAR I REBRE".De la Pastoral del Sr. Obis-

po:"Jesucristo salva al mundo

por la Iglesia. La Iglesia que for-mamos todos los que en ellacreemos. La Iglesia está llamada aser signo inteligible y el medioeficaz de salvación para todos loshombres...

No tenemos derecho a sercristianos solamente a favor nues-tro. En el Bautismo recibimos delSeñor la misión de ser testigoshasta los confines de la tierra yproclamadores de su Buena Noti-cia a todos los hombres.

Vivir esta dimensión misio-nera es obligación estricta y seriade cada uno de los cristianos y dela comunidad cristiana comotal..."

Para dicha misión tan tracen-dental se recaudaron 17.800,- pts.

PENSAMENTS.

Estimar, és sortir d'unmateix, per anar cap a l'altre;esdonar-se plenament sense esperarres a canvi.

(Javier de Alba).

Que significa llibertat enboca dels esclaus dels plaers, delconfort, de la vanitat?

(Gustave Thison).

Pots pensar-ho? Pots fer-ho.(Buero Vallejo)

Mai seré feliç si som víctimade les meves emocions, esclau deles meves passions o presonerd'estúpides esperances.

(Phil Bormans).

Si de nit plores per falta desol, les llàgrimes no et deixaranveure les estrelles.

SOLUCIONS: I (R. Tagore).t1.-Joan Mas.2.-1969.3.- Llucmajor.4.-1898.

ENDEVINALLES.

1) Com més fort me bufaràsmés me faràs enfadari alerta si et puc pillar!Llavò si que espolsaràs.

(El Foc)

2) Dins un quadro amb vidre ivasa

es meu retrato he aficat;si el t'énvii perquè tu el vegissi jo no hi som, no el veuràs.

(Un mirall)

3) Es verd i no es juavert,es groc i no és aubercoc,fa ones i no es la mar.

(La mar)

4) Jo tene rels i no som arbre,i som del color d un ai;no som ganivet i taiigual que si fos un sabre.

(Una dent)

5) Ne fan músics i fusters,picapedrers, arquitectes,i mariners i barbers.

(Escales)****

B ¡e I Tovell.

la nostraal carrer,

Seguint el camí del darrerfull, apareixen aquí uns quansmots que generalment pronun-ciam malament i que, per tant,es convenient anar rectificant

CORREGIU:

Arrepentir-

PelucaPesadillaMecheroFresa1 tejillón

L U IL E DO C IH B LE O RN K WC I SU E TP E R

se ha d'ésserPENEDIR-SE

" " PERRUCA" " MALSON" "ENCENEDOR" " MADUIXA" " MUSCLO.

G N A C I A TO A N X G G AH O T N A B NX J X W B I RF J Z O R C EO L A T I J BB B S I E D VA M U Á L K Z£ E B R I P O

LLETRES BARREJADES

En aquesta edició volem fer-vosperdre un poc de temps intentanttrobar vuit noms d'home.

* *f '/*f f*?******

El labrador la in ariti en e y los demás...