l’artista maria morell exposa...

n L’artista Maria Morell exposa elseu treball pictòric més recent

n El grup musical Entreveusprepara un altre disc

n Nou llibres d'Antonio García dela Rosa i Guillem Roselló Bordoy

n L'Església Vella de Ses Salinesrecupera la seva antigaesplendor

n Testimoni d’un santanyiner sobrel’accident aeri de Barajas

n I tota l’actualitat informativamunicipal

sseetteemmbbrree 22000088 •• nnºº 99 •• aannyy ii •• 11,,5500 €ccaammppooss •• lllluuccmmaajjoorr ••ppoorrrreerreess •• ssaannttaannyyíí •• sseess ssaalliinneess

Sumari

3sseetteemmbbrree 22000088

talaia

n EEddiittoorriiaall::• Drets fonamentals 4

n LLIITTEERRAATTUURRAA::• "Aquella Andalucía" d'Antonio García de la

Rosa es presenta a Cala d'Or. 5• Guillem Roselló Bordoy donà a conèixer a

Porreres els seus llibres "Documental Cabdalsdel Regne de Mallorca" i "MallorcaMusulmana". 5

n PPIINNTTUURRAA II EESSCCUULLTTUURRAA:: :: • L'univers de la dona plasmats per

Maria Morell. 6-7

nMMÚÚSSIICCAA:: ::• El trio vocal Entreveus prepara el seu segon

treball discogràfic. 8-9

n PPAATTRRIIMMOONNII AARRQQUUIITTEECCTTÒÒNNIICC:: • "Gènesi" de Francesc Bonet recrea de manera

artística la història de l'Església Vella de SesSalines. 10-11

n GGAASSTTRROONNOOMMIIAA:: • Autoritzades les varietats autòctones de raïm

per a l’elaboració de vi a les Illes. 12-13

n TTEESSTTIIMMOONNIISS:: • Un santanyiner narra el fatídic accident del vol

JF-5022 viscut des de l’aeroport de Barajas deMadrid 14-15

nMMEEDDII AAMMBBIIEENNTT:: • En fase de prova les obres de conducció

d’aigua de sa Costera. 16• 10 milions d’euros per finançar obres de

millora i neteja de torrents de les illes. 16• El Punt d’Informació Ambiental compleix 5

anys de servei amb més de 35.000 consultesgestionades. 16

n NNOOTTÍÍCCIIEESS •• VVIIDDAA MMUUNNIICCIIPPAALL::• Llumajor 17-19• Campos 20-22• Santanyí 23-25• Ses Salines 26-27• Porreres 28-29

n GGAALLEERRIIAA DD’’IIMMAATTGGEESS • A la vaqueria per Chiqui Peña. 30

n CCUURRIIOOSSIITTAATTSS:: 31

Maria Morell Entreveus Francesc Bonet Miquel Àngel Grimalt

COMERCIALEs precisa per a

venda de publicitat • Incorporació

immediata • Que visqui a la

zona

• Vehicle propi • Treball tot l'any • Condicions a

convenir

Tel. 615 81 42 22

PROMAXn Limpia interiores de vehículosn Limpieza a fondo incluida

tapicerian Servicio gratuito a domicilion Agua descalcificadaTel. 692 447 984 • CAMPOS

Literatura


talaiaEditorial

4 sseetteemmbbrree 22000088

talaia

DRETSFONAMENTALS

Adquirir la nacionalitat de l'Estat on una persona estroba desenvolupant la seva vida suposa la perti-nença a un ordenament jurídic concret. Aquest vin-cle de l'individu amb un Estat determinat li genera

drets i deures recíprocs. L'Estat no els lliura als ciutadans elsseus drets si aquests no han complert amb els seus deures; aixíper exemple, un ciutadà que podria tenir dret a una pensió dejubilació pagada per l'Estat, només pot exercir aquest dret si hacomplert amb la seva obligació del pagament d'impostos i de-duccions del sistema de pensions. Això és ben clar.

Però, què succeeix quan és l'Estat el que incompleix i vulnerasistemàticament drets fonamentals dels esmentats ciutadans?Em refereixo a la violació del dret essencial de viure en família,de reagrupar a cònjuges, ascendents, descendents, dels ciuta-dans nacionalitzats i residents legals. Aquest dret és a mínimspel nivell d'exigències a l'hora d'entrar a Europa i concretamenta Espanya.

Són milers de ciutadans que es troben en una situació d'inde-fensió i és alarmant l'absència de polítiques que garanteixinaquests drets. Els països membres de la Unió Europea havienconsiderat inicialment que si un resident nacional de tercer pa-ís té residència permanent, un habitatge digne i uns recursoseconòmics, podria tenir dret a viure amb la seva família; peròaquesta base inicial se n'ha anat reduint a poc a poc, fins arri-bar a extingir-se per les traves burocràtiques imposades.

Aquest és el cas d'una dona equatoriana de 73 anys, amb 4fills (2 residents legals i 2 nacionalitzats espanyols), 4 nétes es-panyoles, a més de tota la família política a Mallorca, a la qualse li va negar una estada de curta durada (inferior a tres mesos)per visitar els seus familiars. I com si no hi hagués més allà, seli ha denegat també el visat de reagrupació familiar que vasol·licitar una de les seves filles espanyoles, vulnerant no sola-ment un dret fonamental, sinó el principi d'igualtat respecte aaltres espanyols.

És perfectament comprensible que el fort creixement de la im-migració estrangera hagi obligat a les autoritats a imposarunes normes restrictives per controlar l'accés. Però no es potentendre ni justificar de cap manera l'aplicació de polítiquescontradictòries i discriminatòries contra cap ésser humà.

EElliizzaabbeetthh SSáánncchheezzDDiirreeccttoorraa

Edita: Edicions Ensiola, S.L.Direcció: Elizabeth SánchezGonzález.Col·laboradors: Sandra González,Joana Escandell, Josep Bonet,Carles Ripoll.Foto portada: Chiqui PeñaPublicitat i distribució: ÁlvaroMoreno Sosa 615 814 222Traducció: Joana Escandell Maquetació: Jaume BennàssarRedacció, administració i

publicitat:

Av. de la Verge, 124. 07630 CamposTel. 971 65 28 [email protected].: PM 2902-2007

LÍNIA DIRECTA AMB LA REDACCIÓSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected]

GALERIA D’IMATGESHomenatges, actes socialsd’entitats i col·legis de profes-sionals, celebracions familiars,culturals i recreatives, festesescolars...Publiqui’ls de forma gratuïtaenviant una fotografia (formatJPG) i un breu text, adjuntantnom complet del remitent i nú-mero de DNI.Correu electrònic:[email protected]

LA VEU DEL LECTORSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected] cartes han de tenir una ex-tensió màxima de 15 línies, es-tar identificades amb el DNI,telèfon i adreça del remitent.La revista es reserva el dret depublicació i de resumir el con-tingut de les cartes. La revistano mantindrà correspondèn-cia, ni farà comentaris sobre lescartes.

"Aquella Andalucía" d'Antonio García de la Rosaes presenta a Cala d'Or

Durant la vetllada va actuar el grup Sa Boira de l'ONCE i Caprichos del Sur JOANA ESCANDELL

La música tradicional de laterra andalusa va servir deteló de fons per a la pre-sentació del llibre "Aquella

Andalucía" d'Antonio García de laRosa, obra que ha estat patrocinadaper l'Ajuntament de Santanyí.

A l'auditori de l'Escola de Músicade Cala d'Or es va dur a terme l'ac-te, al qual va assistir el senador Jo-an Fageda; el regidor de Cultura del’Ajuntament de Santanyí, Cristò-fol Vidal; el batle de la localitat, Mi-quel Vidal; el vicepresident de laCasa de Andalucía en Baleares, Pe-dro Gil; i el Delegat Territorial del’ONCE, José Ramón Garrido.

Durant el seu discurs Fageda vamanifestar que el llibre "ret home-natge a l'amistat, als records ines-borrables que han aparellat granpart de la vida de l'autor" i va des-tacar la trajectòria literària de Gar-

cía de la Rosa, qui ha guanyat nom-brosos certàmens literaris, de prosai relats.

D'altra banda, l'autor va explicarque els fets narrats no són d'unaèpoca millor ni pitjor, simplementdiferent. El regidor de CulturaCristòfol Vidal va recomanar la se-va lectura ja que considera que ésun "esplèndid relat" que revela el fisentit de l'humor que té el pobleandalús, i una guia de coneixementde la terra del "pescaito frito" i la"manzanilla".

Finalment, el batle Miquel Vidalva manifestar sentir-se orgullósque García de la Rosa “sigui aquíamb nosaltres" i li va fer un obse-qui, fet de pedra de Santanyí. Elgrup Sa Boira, de l'ONCE; i el grupCaprichos del Sur amb Benjamín elHabichuela i el cantaor flamencMiguel Cano, van delectar al nom-brós públic que es va donar cita allloc.

Antonio García de la Rosa durant lacerimònia de presentació de la seva obra

Guillem Roselló Bordoy va presentar a Porreres els seus llibres sobre l'època

islàmica de Mallorca

J.E

Al marc de les festes deSant Roc de Porreres, esva realitzar la presentaciódels llibres "Documental

Cabdals del Regne de Mallorca" i"Mallorca Musulmana" de l'arqueò-leg Guillem Roselló Bordoy.

L'acte va tenir lloc a la Sala dePlens de l'Ajuntament de Porreres.L'obertura va córrer a càrrec de laconeguda professora d'Història dela UIB, Maria Barceló Crespí; i vacomptar amb l'assistència de la re-gidora d'Educació i Cultura, LlúciaSalleras Julià.

El doctor Guillem Roselló Bor-doy, durant la seva intervenció, vadestacar la importància de la inves-tigació per conèixer la història deMallorca durant l'època musulma-

na (903-1229) i la posterior con-questa de les illes per Jaume I.

Roselló va manifestar que durantanys ha dedicat el seu esforç a estu-diar el repartiment de terres entreels nobles aragonesos i catalans,que va fer el rei Jaume I després dela conquesta. El repartiment del bo-tí es va fer en base a la participacióque va tenir cadascú durant la gue-rra.

El llibre "Documental Cabdals delRegne de Mallorca", editat pel Par-lament de les Illes Balears, contéuna introducció històrica dels fets iesdeveniments de l'època, així comla divisió del regne amb llistes depropietats, possessions, animals icultius.

A "Mallorca Musulmana", Rosellófa un esbós de la societat mallorqui-na musulmana i repassa la toponí-

mia de noms com bini o beni quevol dir la família de. L'arqueòlegha consultat prop de 40 fonts de do-cumentació en àrab, llatí i català.L'acte es va tancar amb la comme-moració del 800 aniversari de nai-xement del Rei Jaume I.

Guillem Roselló Bordoy a la Sala dePlens de l'Ajuntament de Porreres

Pintura i Escultura


talaiaPintura i Escultura


talaia

Els atributs femenins clàssics, la sensualitat i l'univers de la

dona plasmats per Maria Morell La mostra d’art figuratiu es va presentar a la Galeria d'Art Matisos

ELIZABETH SÁNCHEZ

Durant el mesd'agost l'ar-tista campa-nera Maria

Morell Oliver va presen-tar el seu més recent tre-ball pictòric a la Galeriad'Art Matisos, de la Colò-nia de Sant Jordi. Sota eltítol de "Trobada" es vaexposar una col·lecció de20 quadres, la temàticadels quals girava al vol-tant de la bellesa femeni-na clàssica.

La mostra, que va teniruna gran acollida de pú-blic i crítica, representauna dona inexistent, irre-al i idealitzada; senseidentitat definida, de cos

estilitzat i llarga cabelle-ra. La exposició és un tri-but a l'essència femenina,el referent de la qual esva perdent cada dia en lasocietat contemporània.És un intent de tornar ales arrels del sensual i elsexual, la gràcia, l'elegàn-cia, la dona com a mare,la mare naturalesa, la do-na com a font de creació iinspiració. En definitivaés una representació del'univers femení.

Gran simbolisme liatorguen els estampatsen els vestits dels perso-natges, esferes, quadrats,estrelles, fulles, corns, oflors, pintats sobre unfons blanc. Les imatgespersonifiquen la dona en

estat pur, un ens mític,quasi diví.

Les obres han estat rea-litzades en tècnica mixtasobre paper i llenç, en di-ferents formats. Desta-quen els acabats amb di-ferents vernissos i relleus,jugant amb lluentors idaurats. El traç és senzill,de línies suaus que relle-ven un excel·lent dibuix.

Fitxa artísticaMaria Morell Oliver

(Campos, 1977) és llicen-ciada en Belles Arts per laUniversitat de Barcelona.Al 1994 va presentar laseva primera exposició"Proximitat i distància" ala Fundació Pilar i JoanMiró de Palma. L’any

2001 va realitzar l'exposi-ció individual a la Gale-ria d'Art Matisos, de laColònia de Sant Jordi. el2003 va participar en unacol·lectiva a la Julia KartGallery de Barcelona, onva ser seleccionada al"Tercer Premi ClimentMuncunill Roca per a jo-ves artistes” (Manresa,Barcelona). El 2004 va serescollida per al "Segoncertamen de pintura Vilade Ses Salines".

Ha realitzat diferentsexposicions al Casal deCan Pere Ignasi de Cam-pos; a la Galeria FranReus Centre d’Art de Pal-ma, a la Sala d’art de laCaixa de Barcelona, a laGaleria Can Janer d’Inca,

als Jardins de la Ermita de Sant Blaide Campos, a la Galeria Evento deBinissalem, i a la Galeria Tiresies deBarcelona, entre d’altres.

La jove artista natural de sa Ràpi-ta va explicar que la dona era l'excu-sa del que volia transmetre. "Aques-ta exposició du el nom de trobadaperquè és un encontre de dues eta-pes de la meva vida artística, a laprimera vaig pintar llargues cabe-

lleres i a la segona vaig aprofunditmés en l'univers femení". MariaMorell va manifestar a més a méssentir-se afortunada de poder dedi-car-se al que li agrada i desitja conti-nuar amb la seva línia de treball.

Sota el títol de “Trobada” es va presentar l’exposició de Maria Morell .

Música


talaiaMúsica


talaia

Entreveus prepara el seu segontreball discogràfic amb poemes

d’Antoni Vidal FerrandoEl trio vocal santanyiner està contribuint activament a la renovació

de la música tradicional regional

ELIZABETH SÁNCHEZ

Després delsèxits recollitsamb el seuprimer CD

“El joc de l’aigua”, l'agru-pació musical Entreveusestà pensant treure el seusegon treball musical. Se-gons va informar una deles integrants del trio vo-cal, Francesca Suau Arti-gues, el nou disc in-

clourà una selecció depoemes de l’escriptor An-toni Vidal Ferrando, te-mes propis i nou arranja-ments. “Ja tenim deucançons prou avançadesque reflecteixen trets cul-turals, lingüístics, cosesdel món, i mites de nostraterra. En Toni Vidal ésuna persona molt intel·li-gent i sensible i els seuspoemes m’arriben moltí-sim” va dir la cantant.

Entreveus és un trio vo-cal femení que es va creara Santanyí l'any 2004.Aquesta és una nova pro-posta de la música que esfa a les Illes Balears, ambla finalitat de contribuir ala recuperació, adaptaciói creació de la música tra-dicional regional, mante-nint així la vitalitat d'a-quest gènere musical.

El seu repertori, variat iextens, té tres vessants: la

primera, amb composi-cions pròpies, poemesd'autors mallorquins icantautors com Sabina oSerrat. La segona, fetad’adaptacions de temestradicionals de les illes(jotes, romanços) i d'al-tres cançons d'arrel medi-terrània. I finalment, elseu repertori està formatper versions de clàssicsdel pop (Beatles, Elvis) ifusions del jazz.

Francesca Suau vaanunciar també que elproper 20 de setembre elgrup participarà a la 20aedició del Mercat de Mú-sica Viva de Vic, una pla-taforma important perdonar a conèixer les no-ves propostes musicals atot el territori de parla ca-talana. “Estem molt or-gulloses d’haver estat se-leccionades per partici-par en aquesta fira. De lesilles s’han triat cinc grupsi ens fa molta d’il·lusió

anar-hi” va manifestarl’artista.

Les integrants El grup Entreveus està

format per tres joves intèr-prets de diverses tendèn-cies i un bagatge musicalforça ampli: Antònia SuauSbert (veu) des de molt jo-ve es va iniciar en l'estudide la música i ha formatpart de diferents grups delpoble com Ordi Broix, i hacoincidit amb na Frances-ca Suau en el grup de mú-

sica tradicional l'Altina.La seva veu és expressiva,convincent i clara. Fran-cesca Suau Artigues (pia-no, veu i composició) té eltítol superior de piano.Treballa com a professorade música a l’Institut de lalocalitat i li agrada la mú-sica tradicional, popular iètnica. És l'autora de lamúsica dels temes propisd'Entreveus. I Silke Ha-mann (veu) que és unamallorquina d'adopciónascuda a Colònia (Ale-

manya). Des de petitacantava en programesde televisió. Va ser com-ponent del grup Euro-cats, dedicant-s'hi pro-fessionalment durantonze anys. Silke té unaveu camaleònica, moltflexible i pot interpretarsons greus i aguts. “Éscom un comodí, té unagran habilitat per ferqualsevol tipus d'acom-panyament” va assen-yalar la seva companyaFrancesca.

DiscografiaEl primer disc de l'a-

grupació “El joc de l’ai-gua” es va editar entrel’estiu de 2006 i l’hivernde 2007, als Estudi OnaDigital de Bunyola. Eldisc està format per 13temes. Nou són compo-sicions pròpies amb po-emes de Blai Bonet, JoanCoves, Antoni Vidal Fe-rrando, Miquel Bauçà,

Josep Maria Llompart,Guillem Rosselló, MiquelMartí i Pol i Damià Hu-guet. Un és amb la músicade Rafel Estaràs. Dos sónversions adaptades d'untema de Coanegra i d'unacançó grega versionadaanteriorment per Mariadel Mar Bonet. I el darrertema del disc és un ro-manç popular. El títol “Eljoc de l’aigua” està extretd'un vers del poema deBlai Bonet, La Cala, dedi-cat a Cala Figuera.

Buffet Menjars per endu-s’enComunions • Batiaments • Banquets

Buffet does laborables: 7,50 €Paellas i Fideuàs 7 i 8 € ració

Banquets per encàrrecCtra. Palma-Campos, Km 3,5 – 07630 CamposTel. 971 65 23 37 - 636 70 81 39 - 971 65 01 12

El grup prepara amb molta il·lusió el seu segon disc.

Portada del primer disc compacte del grup.

Patrimoni Arquitectònic


talaiaPatrimoni Arquitectònic


talaia

La història de l'església vella deSes Salines des de la perspectiva

artística de Francesc Bonet L'emblemàtica capella del segle XVII ha recobrat la seva antiga esplendor

SANDRA GONZÁLEZ

L'origen i evolució delvell temple ubicat a laPlaça de Sant Bartomeudel nucli de Ses Salines,

ha servit de punt de partida pera l'artista Francesc Bonet. Durantel mes passat, Bonet va presentaren aquest lloc una vídeo-instal·lació titulada "Gènesi", querecrea de manera artística tota laseva història. Al mateix tempss'ha editat un catàleg patrocinatper l'Ajuntament de Ses Salines.

Al vídeo, Bonet mostra detallsde l'estat ruïnós en què es troba-va l'immoble abans de la sevarestauració, una part del sostres'havia esfondrat i hi havia pro-blemes d'humitat. Amb el pasdels anys l'edificació va patir di-verses modificacions per adap-tar-la com a habitatge i com aforn. Es van construir dues plan-tes, cuina, un forn i un wàter. Noobstant això, l'estructura princi-pal de la nau, el campanar i lescapelles laterals es van conser-var. També s'aprecia en les imat-ges el seu estat actual.

La instal·lació de Francesc Bo-net (Ses Salines, 1962) simbolitzal'encreuament del religiós i elprofà, amb quadres realitzatsamb tècnica mixta sobre paper.Hi ha recreacions de ciris i escul-tures de ferro amb corda i paper.Al mateix temps es representen,en color sípia, petits fragmentsd'un manuscrit antic, el "Croni-cón de la Iglesia i Vicaria de lasSalinas de Santanyí. 1890".

Els quadres de Bonet s'inspirenen les antigues pintures trobadesa les parets del temple. "M'atre-viria a dir que les pintures vanser fetes pels mateixos picape-

drers, per la seva senzillesa. A mésa més no hi ha notícies que hagivingut cap pintor destacat en el pe-ríode en el qual es va construir"afirma el pintor.

Del Cronicó de l'Església Vella Els testimonis documentals exis-

tents revelen quea inicis del segleXVII els salinerses reunien peranar tots plegats amissa a l'Oratoride Sant Joan de saFont Santa. Perevitar aquestsdesplaçaments ique ningú no tin-gués excusa perno assistir-hi, esva construir laprimera capella alpoble, després desol·licitar les pre-ceptives llicèn-cies.

Al 1664 es vainaugurar oficial-ment l'església;però un segle méstard en 1796, acausa del creixe-ment demogràfic,es va començar laconstrucció d'unnou temple just alcostat de l'ante-rior. L’any 1875l'església torna aquedar-se petita iel Vicari RafelGarcies va sol·lici-tar permís als bis-bes per construir-

ne una molt gran, que és l'esglésiaque s'utilitza a l'actualitat. Lesobres van trigar a finalitzar prop devuitanta anys. Mentrestant, el 1917,el vell temple es dessacralitza i pas-sa a mans privades, convertint-seen propietat de la família Bonico.L'immoble es destina a diversos

usos i l’any 1960 amenaça ruïna is'abandona.

Al setembre de 2002 l'Ajuntamentde Ses Salines va aconseguir la titula-ritat pública de l'església després desubscriure un acord urbanístic ambel propietari, Bartomeu Bonet Suñer.A canvi, la casa senyorial de Can Bo-

nico podria ser re-convertida en unhotel d'interior.

Des d'allà es vaniniciar una sèrie dereunions políti-ques per consen-suar el projecte derecuperació i reha-bilitació. Al 2006 laConselleria de Tu-risme del GovernBalear aprova fi-nançar les obresde recuperació del'església vella,amb fons del Plade Desestaciona-lització Turística.Al 2007 s'adjudi-quen les obresamb un pressu-post de 300.000euros. Aquest ma-teix any es va crearuna comissió deseguiment de lesobres per garantirque els treballs esrealitzin correcta-ment. Les obres derestauració vanconcloure l'abrilde 2008 i actual-ment és un espaide dinamitzaciócultural.

Detall de les antigas capelles recuperades.Els quadres de Bonet s'inspiren en les antigues pinturestrobades al temple.

La vídeo-instal·lació titulada "Gènesi" recrea de manera artística tota la històriade l’església.

Gastronomia


talaiaGastronomia


talaia

Autoritzades les varietats autòctonesGiró Blanc i Gorgollassa per al’elaboració de vi a Mallorca

La Conselleria d’Agricultura també autoritzarà la Garnatxa Blanca a Formentera

CARLES RIPOLL

La varietat de raïm negreGorgollassa i la blanca Giróse sumaran a la llista de va-rietats permeses per elabo-

rar vins a Mallorca, mentre la Gar-natxa Blanca serà autoritzada acausa de la seva bona adaptació a laterra de Formentera.

Un estudi dut a terme per investi-gadors de la Conselleria d’Agricul-tura i Pesca del Govern de les IllesBalears entre més de 25 castesautòctones de raïm ha determinatque aquestes varietats tenen ungran potencial per elaborar vins demolta qualitat.

La recerca anomenada “Caracte-rització morfològica i agronòmicade varietats autòctones de Balears ievaluació de la seva aptitud enolò-gica: composició antociànica i perfilaromàtic” s’emmarca en un projectede tres anys de duració (2006-2009),que té com a objectiu estudiar el po-tencial de les varietats autòctonesminoritàries de les Illes Balears.

La consellera d’Agricultura i Pes-ca, Mercè Amer, ha assegurat que“l’entrada d’aquestes varietats ambpossibilitats de fer vins de qualitaten el mapa vitivinícola de les Illespermetrà millorar la personalitatd’aquests vins i també la seves pos-sibilitats de comercialització”. Aixímateix, Amer ha destacat la im-portància de tenir un producte dife-renciat “en un mercat tan competi-tiu com el del vi” i ha apostat per lainvestigació com “una eina fona-mental per millorar la qualitat i lapenetració en el mercat dels vinsfets a ca nostra”.

El comportament agronòmic delraïm local

Segons els investigadors, la varie-tat de raïm blanc “Giró”, és una bo-na alternativa a altres varietats noautòctones a causa del seu boncomportament agronòmic. Es tractad'una varietat amb una elevada ap-

titud per donar vins de qualitat. ElGiró mostra, a més, una gran quali-tat sanitària, ja que té una baixasensibilitat a les malalties.

En el cas de la varietat de raïmnegre Gorgollassa, es tracta d’unraïm molt resistent a les malaltiescom el míldiu o la botridis. A més,presenta unes característiquesagronòmiques que el fan una varie-tat amb un creixement molt equili-brat. La seva aptitud enològicatambé ha donat resultatsexcel·lents.

El cas de la Garnatxa Blanca, tot ino ser una varietat autòctona deFormentera, ha demostrat una ex-cel·lent adaptació a aquesta terra. Estracta d’una casta que ha mostratbons resultats en terres molt seques.

La viticultura a les Illes Balears La viticultura s’ha convertit en un

dels sectors agrícoles més dinàmicsde les Illes, on la superfície planta-da en els darrers anys ha augmen-tat més d’un 20%. Un sector que, amés, presenta unes perspectives defutur molt positives ja que el mercatintern té capacitat per absorbir més

producte. Això s’afegeix al poten-cial mercat per a l’exportació i al tu-risme de qualitat que visita les IllesBalears.

Els viticultors illencs han mostratun gran interès en els darrers anysper replantar i recuperar les varie-tats autòctones en els processos devinificació. Aquestes varietats re-presenten un impuls molt impor-tant cap a la personalitat i tipicitatdels vins de la nostra terra.

En els darrers 15 anys, el mapa vi-tícola de les Illes Balears ha viscutl’entrada de varietats foranies degran reputació (Cabernet Sauvig-non, Merlot, Shyrah com a varietatsnegres i Chardonnay, Macabeu oParellada com a blanques) que hanpermès millorar de forma substan-cial els vins obtinguts. Una millora,però, que ha anat en detriment de lapersonalitat pròpia d’aquests vins.

A les illes, les varietats tradicio-nals permeses i qualificades com apreferents són el Manto Negre, Ca-llet i Fogoneu com a raïms negres iel Moll o Premsal Blanc i la Malva-sia com a varietats blanques. L’en-trada d’aquestes noves varietats

autòctones serà un incentiu i aju-darà a millorar la personalitat delsvins elaborats a partir de les varie-tats permeses actualment.

Està previst que l’estudi que hapermès autoritzar aquestes varie-

tats continuï un any més investi-gant altres varietats autòctones coml’Argamusa, Callet blanc, Mateo,Quigat, Valent blanc i Vinater blanccom a varietats blanques; tambés’investiga amb les varietats de

raïm negre Calop, Escursac, Esperóde Gall, Fernandella, Fogoneufrancès, Gafarró, Galmeter, Mancesde Capdell, Mances de Tibus, Man-dó, Sabater, Valent negre i Vinaternegre.

La consellera d’Agricultura, Mercè Amer, amb membres de l’equip investigador.

Testimonis


talaiaTestimonis


talaia

Barajas: la llarga espera del 20 d’agost

Narració de la vivència del fatídic accident del vol JF-5022 viscuda des de l’aeroport de Barajas de Madrid per un santanyiner

CRISTÒFOL MIQUEL SBERT

Per començar hede dir que tot ique no tenc unpànic insupera-

ble de viatjar en avió, m’-ho de pensar més d’unavegada abans d’agafar-lo.Vaig arribar a la terminal4 de l’aeroport de Madridal voltant de la una delmigdia esgotat, somnàm-bul de fet. Ja feia més devint-i-quatre hores quehavia emprés el viatge detornada. Després de dueshores de bus i dues mésd’espera a l’aeroport, ha-via hagut d’agafar dosvols, un d’ells per creuarl’Atlàntic. I que ho sónd’incòmodes les nits abord. Assegut, estret,pràcticament immòbildurant nou hores, mai notrobes la manera definiti-va de posar les cames. Lesmenjades espesses, lamanca d’higiene i les nouhores del canvi horari ha-vien fet la resta.

Tenia el bitllet de tor-nada cap a Palma a les15.40 hores, però en llocd’esperar el meu tornvaig preferir passar elcontrol immediatamentper poder descansar. Pertant, degué entrar ambels passatgers del sinis-tre vol de la companyiaSpanair que cobria la ru-ta entre Madrid i LasPalmas de Gran Canaria.L’ambient era de vacan-ces, molta joventut, tran-quil·litat i alegria.

Bé, hi havia una dona

que estava nerviosa a lacua del control dels me-talls. Es demanava enveu alta. -¿On cony és lasafata?

Em sec a un banc peròmalgrat que té els seientsseparats em dorm. A lestres i quart, cinc minutsabans de l’hora d’embar-cament vaig cap a la por-ta J64. Al cap de poc, arri-ba una cambrera de l’airesola i s’asseu al mostra-dor. Encara no ha co-mençat la seva tasca derevisar les targetes d’em-barcament quan arribaun company seu i li xiu-xiueja alguna cosa a l’ore-lla. Ella l’escolta amb elsulls esglaiats i sense capcomentari s’aixeca i se’nvan.

Els pocs que tenenseient l’aprofiten. Passenuns minuts. Em ve la soni un home major que seua davant em despertadient-me que m’ha caigutla targeta. Sona el seutelèfon mòbil. El que liconten sembla que ésd’interès general, aquellsenyor pareix que té ga-nes de contar-ho i li de-man què està passant.

-El meu fill em diu queun avió que ha sortit d’a-quí, ha eixit de la pista.Hi ha dos morts i s’hacremat una extensió deterreny.

No és la primera vega-da que veig un avió quefa una mala maniobra,però ... dos morts. Semblamolta mala sort.

Poc després, una sen-

yora d’una setantenad’anys rep una telefona-da. Deduesc que és la se-va filla que li diu que tor-ni, que deixi el viatge.Ella li contesta que d’aixòres, que ella té el bitllet ique ja li telefonarà enarribar.

L’home, que havia de-saparegut seguramentper poder xerrar tran-quil·lament amb el seufill sense que la dona se’nadonés, torna dient quesón quaranta-cinc elsmorts. Això ja semblauna exageració, pens.

- Ho han dit per la televi-sió, afegeix.

Pels vitralls de la ter-minal es comencen aveure al fons, en aquellaespècie de desert, cotxestots en la mateixa direc-ció, alguns d’ells sem-blen ambulàncies peròno sonen les sirenes.

Passen dos policiesaviat. Segurament perconvèncer-lo, un li diu al’altre:

-D’allà es pot veure elfum.

Els seguesc. En efecte,per darrera uns turonss’aixeca una columnetade fum negre ...no gaireespantosa (De fet, ja sónles quatre i la flamaradagrossa ja ha minvat)

El matrimoni desapa-reix. Arriben dues al·lotesmallorquines, una d’ellesconta per telèfon a sa ma-re que en un dia han es-tat a cinc aeroports. In-tenta tranquil·litzar-la, lidiu que en embarcar li te-lefonarà.

A la pissarra de sortidano han posat l’anunci de“Vol retardat” i ja és l’ho-ra de sortida. Per l’alta-veu repeteixen, com estàprogramat, un consell

important, que no per-dem de vista l’equipatge.Evidentment, del que enspreocupa no en diuen resi la caravana d’ambulàn-cies i cotxes sembla no te-nir fi. Descart per invia-ble la possibilitat de tor-nar en vaixell: Aixòimplicaria allargar massaaquest interminable pele-

grinatge. Qualcú diu ques’ha tallat la carreteraamb Madrid perquè lesambulàncies no trobinobstacles.

Dues hores més tards’anuncia la sortida delvol. Primer passen les fa-mílies amb infants. Entre

els passatgers hi ha ungrup de mallorquines,unes mares i les seves fi-lles. Ningú no sembla te-nir por.

Embarcam. La cambre-ra de vol que està al cos-tat de la porta no aconse-gueix contenir alguna llà-grima furtiva i l’habitualsimpatia dels seus com-

panys s’ha convertida enun rictus. On vertadera-ment es visqué el drama-tisme de la situació fouen els vols de la pròpiacompanyia Spanair, queviatjaren amb moltes pla-ces buides ja que la majo-ria de passatgers optaren

per un altre medi detransport i on la tripula-ció difícilment aconse-guia reprimir el senti-ment per la pèrdua delsseus companys de treball.

El meu nombre deseient coincideix amb elde la finestreta. Fa un solenlluernador. He d’inten-tar esbrinar si es veu res

des de d’alt. El punt dis-cordant el posa el boigcomportament d’una co-lla de joves italians queva a s’Arenal, i que permanca d’informació o de-gut als nervis, no s’aturende cridar. Ben aviat pas-sam per sobre d’un camp

socarrat, com a de rostollcremat, envoltat de moltscotxes. No estic segur dequè allò sigui el lloc de lacatàstrofe ja que inclòs lacua de l’avió ha desapa-regut. Però, evidentment,ho és.

En acabar la maniobrad’aterrissatge els italiansfan mamballetes i lesdues mares mallorqui-nes, que fins llavors ha-vien dissimulat els ner-vis, s’hi afegeixen entu-siàsticament. Les filles,més temperades, nomostren cap emoció.

En arribar vaig a l’apar-cament, agaf el cotxe i en-geg la ràdio. És la noticiadel dia: Arriben missat-ges de condol de tot elmón, la mortaldat éscomparable a la d’Ato-cha, hi ha més de centcinquanta morts... Les ex-plicacions que donen so-bre l’explosió del dipòsitde combustible m’evocal’aclaparadora imatged’una bola de foc i delsesglaiosos gemecs de lagent. Llavors és quansent un vertader calfred.

Finalment, arriba elbalsàmic sentiment d’em-patia, de dol compartit,que arriba en aquestesocasions i que ens ager-mana a tots davant elcaràcter efímer de la vidai de les nostres dèries.

Medi Ambient


talaia


Llucmajor • Vida Municipal talaia

En fase de prova lesobres de conducció

d’aigua de sa Costera Un dels projectes hidràulics mésimportants de les Illes Balears

Les obres de capta-ció i l’aprofita-ment de l’aiguade la Font de sa

Costera (Serra de Tramun-tana) ja és una realitat. Fapoques setmanes el conse-ller de Medi Ambient, Mi-quel Àngel Grimalt, va po-sar en marxa el període deproves de la nova infraes-tructura hidràulica. L’ai-gua ja arriba al dipòsit delPort de Sóller per la con-ducció submarina de 9,6quilòmetres i, en qüestióde dies, el sistema estaràpreparat per subministrar

Sóller, Fornalutx i la Badiade Palma, començant perl’aqüífer de s’Extremera ipel municipi de Marratxí.En acabar la temporadaturística alta es produirà elproveïment directe a Pal-ma i Calvià.

S’ha establert una xarxade més de 30 quilòmetres,sistemes d’impulsió, depò-sits, i noves línies elèctri-ques per alimentar les bom-bes dels pous. De tot el sis-tema, se n’espera aprofitaruna mitjana de 13 hectòme-tres cúbics (13 milions demetres cúbics), 9 provi-

nents de la font de Sa Cos-tera i 4 dels excedents de laVall de Sóller captats al to-rrent. Una mitjana de 13hectòmetres cúbics suposaun 25 per cent del consumanual d’aigua a Palma.

El conseller de MediAmbient, Miquel ÀngelGrimalt, acompanyat deldirector general de Recur-sos Hídrics Isidre Cañe-llas; el batle de Sóller, Gui-llem Bernat, i el directorgerent de l’Agència Balearde l’Aigua, Damià Nico-lau, ha assistit a la posadaen marxa del període de

proves de la canalització.Grimalt ha destacat la im-portància de l’aigua de saCostera per poder garantirel subministra a la pobla-ció de Mallorca. Així haexplicat que la infiltracióde sa Costera a s’Extrame-ra convertirà aquest aqüí-fer en una gran reserva hí-drica de la que se’n podràbeneficiar tot Mallorca.Arran d’això, ha comentatque aquesta aigua, mit-jançant una inversió de 24milions d’euros, es durà alPla, Llevant i Sud de Ma-llorca.

El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, va posaren marxa la nova infraestructura hidràulica

10 milions d’euros perfinançar obres de millora i

neteja de torrents de les illes

P er evitar el risc d’inundacionsen èpoques de fortes pluges,s’ha signat un conveni amb el

Ministeri de Medi Ambient i MediRural i Marí, amb el qual Madridconcedeix una subvenció a la Comu-nitat Autònoma de les Illes Balearsde 10 milions d’euros per finançarobres en la millora i neteja de to-rrents a Mallorca, Menorca i Eivissa.

El president del Govern de les IllesBalears, Francesc Antich, i el conse-ller de Medi Ambient, Miquel ÀngelGrimalt, han presentat als mitjansde comunicació l’acord signat. Estracte d’actuacions en torrenteresque tenen com a principal objectiuevitar inundacions i desbordamentssi es produeixen fortes pluges.Aquests 10 milions que arriben delGovern de l’Estat permetrà a la Con-selleria de Medi Ambient poder in-crementar de forma molt important

les inversions en matèria hidràulicaa les nostres illes. De fet, en el properconsell d’administració de l’empre-sa pública Agència Balear de l’Aiguaestà prevista l’aprovació de dife-rents projectes per la propera tem-porada i que superaran els 12 mi-lions d’euros.

El Punt d’InformacióAmbiental compleix 5 anys

de servei amb més de35.000 consultes gestionades

E l director general de QualitatAmbiental i Litoral, Josep Lli-teres, ha fet balanç dels 5 anys

de funcionament del Punt d’Infor-mació Ambiental (PIA), depenent dela Conselleria de Medi Ambient i queinicià el seu servei el juny de l’any2003. Durant aquests cinc anys defuncionament, el PIA ha assolit unprogressiu grau de consolidació, ava-lat per les més de 35.000 consultesgestionades fins a l’actualitat. Llite-

res també ha presentat els nous ter-minals, des d’on es pot accedir a laplana web del PIA, i ha estat acom-panyat per els seus responsables, Ja-vier Liy y Catalina Bordoy.

Amb seu a la Conselleria de MediAmbient, el PIA té com a principalobjectiu ser el servei d’informació dereferència sobre tots aquells aspectesrelacionats amb la realitat mediam-biental de les Illes Balears, donantaixí compliment a la normativa eu-ropea i estatal en matèria d’accés a lainformació. El PIA es nodreix d’uncomplet servei complementari d’in-formació com ara l’hemeroteca am-biental, agenda, normatives am-bientals, tràmits administratius ibutlletí ambiental electrònic, entred’altres. Es pot accedir al PIA a tra-vés de diversos mitjans: telèfonverd, 900 15 16 17; e-mail, [email protected]; presencialment, a l’avin-guda Gabriel Alomar i Villalonga,número 33 (seu de la Conselleria deMedi Ambient); i la plana web,http://pia.caib.es.

Aprovada inicialment la nova ordenançareguladora d’antenes de telefonia mòbil

REDACCIÓ.

Ala darrera sessió plenàriaordinària, l’Ajuntamentde Llucmajor va aprovarla nova ordenança muni-

cipal reguladora de la instal·lació ifuncionament de les infraestructu-res radioelèctriques al municipi.Als darrers anys s’ha produït unagran demanda de serveis de teleco-municacions i un gran desplega-ment d’infraestructures radioelèc-triques, i ha sorgit la necessitat deregular les condicions urbanísti-ques i mediambientals, a les qualshan de sometre’s la ubicació, la ins-tal·lació i el funcionament de les in-fraestructures de telecomunicació,a fi que la seva implantació es rea-litzi amb totes les garanties de se-guretat i es produeixi el mínim im-pacte visual i mediambiental. La or-denança també contemplal’establiment d’un procediment àgili ordenat de tramitació de les pre-ceptives llicencies municipalsd’instal·lació, d’obres, i d’obertura ifuncionament. A més a més, es de-

dica un capítol a la inspecció i san-cions de les infraccions. Aquesta or-denança entrarà en vigor desprésde la seva publicació al BOIB.

L’ordre del dia també incloïa laproposta de subvencions a dife-rents entitats esportives pel mun-

tant de 91.000 euros; l’agraïment alsecretari del Jutjat de Pau, MiquelClar, pels serveis prestats amb mo-tiu de la seva jubilació; i la propostade demolició d’obres o instal·la-cions sense la preceptiva llicènciamunicipal.

Durant juliol s’han atès 4.244

peticionsd’informació a les oficines de turisme de

s'Arenal REDACCIÓ.

Segons dades de l'Oficinade Turisme de s'Arenalde Llucmajor, durant elmes de juliol s'han resolt

4.244 peticions d'informació perpart de turistes. A la zona existei-xen dos punts d'informació turís-tica, ubicats a l'Avinguda Mira-mar i al carrer Terral.

Les nacionalitats dels visitantsal municipi de Llucmajor han es-

tat les següents: Espanya (39.5%),Alemanya (23.3%), Gran Bretan-ya (7.0%), Portugal (6.6%), Itàlia(6.1%), entre d'altres. I les infor-macions més demandades hanestat sobre plans i adreces(52.4%), transport (26.4%), hora-ris de visita (8.6%) i rutes cultu-rals (6.6%).

Llucmajor reviu la tradició de

Santa Càndidaamb flors,

música i dansa REDACCIÓ.

Un any més, la ciutat deLlucmajor va retrehomenatge a la sevapatrona Santa Càndi-

da, amb la tradicional ofrena flo-ral i el ball dels Cavallets Coto-ners. La celebració del diumenge10 d'agost es va iniciar amb lasortida dels cavallets de la casade la vila, acompanyats per laBanda de Música, les agrupa-cions Aires del Pla Llucmajorer iArrels Llucmajoreres; així comels caparrots i gegants de la loca-litat.

La comitiva va recórrer els ca-rrers Jaume I, Font, Plaça Espan-ya i Born; i es va dirigir cap a laParròquia de Sant Miquel. Tot se-guit es va celebrar l'ofici solemneen honor a Santa Càndida, queincloïa el Ball de l’Oferta i la pro-cessó de les ofrenes. Després del'ofici, els Cavallets Cotoners vantornar a ballar a la Plaça Espanya.La jornada festiva també contem-plava actes esportius, lúdics imúsica, i va concloure amb ungran castell de focs d’artifici.


Llucmajor • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Llucmajortalaia

Nova embarcació pneumàtica per a laprevenció i rescat a les platges

REDACCIÓ.

La DireccióGeneral d’E-m e rg è n c i e sha lliurat cinc

noves embarcacionspneumàtiques a sen-gles ajuntaments deMallorca per a tasquesde prevenció i rescat ales platges, segons elpla d’equipament co-rresponent a la tempo-rada 2008. Els munici-pis receptors han estatLlucmajor, Manacor,Palma, Pollença i SonServera.

Amb aquestes embarca-cions es millora el serveide salvament aquàtic quepresten aquests municipisals seus banyistes. Es trac-ta d'embarcacions de qua-si sis metres d'eslora, dota-des amb llitera per a ferits imotor Yamaha de 100 cv.

La Conselleria d’Inte-rior ha posat enguany a

disposició dels ajunta-ments onze noves unitatsde vigilància i socors. Estracta d’un nou dissenyde caseta de socors híbri-da que té incorporada latorre de vigia, amb laqual cosa es millora l’o-perativitat i s’estalvia es-pai, concentrant dos delsrecursos bàsics del servei

de platges en un mateixlloc. També ha lliurat setembarcacions pneumàti-ques per al servei de res-cat i trasllat de ferits, 22torres de vigilància, 6 lli-teres pel trasllat de ferits,2 piragües i una PDA.Dos platges, a més, seransenyalitzades amb elscartells estàndard que la

Conselleria va dis-senyar en el seumoment per tald’informar de lescaracter íst iquesd’aquests indrets.

Amb aquestesaportacions les plat-ges de la ComunitatAutònoma de lesIlles Balears comp-ten ja amb el se-güent equipament:28 llocs de socors,91 torres de vigilàn-cia, 259 cartells in-formatius, 186 plan-xes de rescat, 160terminals telefòni-

ques PDA, 125 anemòme-tres, 27 desfibril·ladors, 22embarcacions, 22 motosaquàtiques, 28 lliteres i 2piragües.

La Conselleria d’Inte-rior ha invertit en l’equi-pament de les platges deMallorca, Menorca, Eivis-sa i Formentera la quanti-tat de 596.800 euros.

El període de veda del raor s’allargarà a partir de l’any que ve

REDACCIÓ.

La Conselleria d’A-gricultura i Pescaampliarà, a partirde l’any 2009, la

veda per a la pesca del raorfins el 31 d’agost tant a Ma-llorca com a Menorca. D’a-questa manera s’evitaràque el període de pescad’aquesta espècie coinci-deixi amb els darrers quin-ze dies d’agost, una èpocaen què el raor encara es re-produeix i hi ha el perill depescar femelles ovades.

Els estudis duts a terme

pels tècnics de la Conselleria d’A-gricultura i Pesca demostren quela veda permet que els peixos in-crementin el seu pes fins a un70% i evita la pesca de les feme-lles ovades. A més a més, consi-deren que la veda és molt benefi-ciosa per garantir la capacitatd’auto-renovació de l’espècie.

La consellera d’Agricultura iPesca, Mercè Amer, ha destacat la“feina important duta a termepels tècnics de la Direcció Gene-ral de Pesca en la seva tasca dià-ria per assolir una pesca sosteni-ble que beneficiï tant a l’espèciecom, especialment, als propispescadors”.

Visita a l’entorn urbà i rural deMaria Antònia Salvà de sa Llapassa

REDACCIÓ.

Dins el progra-ma d’actescommemora-tius del 50é.

aniversari de la mort de lapoetessa Maria AntoniaSalvà, un grup de socis dela Llar de Llucmajoracompanyats pel la direc-tora, Carmen Martínez, imembres de la Junta Di-rectiva, va visitar els llocsmés emblemàtics del mu-nicipi de Llucmajor on vaviure la rapsode, com són

la casa del carrer Jaume I,que actualment és propie-tat del metge Sr. DamiàSalvà; els jardins del con-vent Franciscà, on ellapassà molt del seu temps,i la Lombarda del carrerSant Miquel. El grup vaser guiat per l'historiadorGaspar Valero.

També van participar ala excursió la consellerade Cultura i Patrimonidel Consell de Mallorca,Joana Lluïsa Mascaró; eldirector Insular de Cultu-ra, Maties Garcias; i el

president del Grup Ex-cursionista Camina, ca-minaràs, Jaume Pericàs.

Segons va informar elpresident de l’Associacióde Gent Gran de Llucma-jor, Pedro Bonet, arribarenamb autocar a la possessióde Sa Llapassa, on visita-ren la petita capella i totl’entorn. A continuació esva partir cap a Cura on va-ren dinar al restaurantgaudint de la meravellosapanoràmica. També visita-ren la Capella i el museudels Franciscans. De tor-

nada s’aturaren al Mones-tir de Gràcia i a Randa, oncontemplaren els anticsrentadors de la font. Du-rant el recorregut Marga-rida Català, Paquita Cañe-lles, Maria Cañelles i Fran-cisca Noguera, recitarenpoemes de Maria AntòniaSalvà. “Tots vàrem estarmolt contents de conèixerla vida d’aquesta poetessallucmajorera nostra, aixícom de l’agradable diaque vàrem gaudir en com-panyia de tothom” va ma-nifestar Bonet.


Campos • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

Campos impulsarà un PlaGeneral d'Ordenació Urbana

Les antigues normes subsidiàries de planejamentmunicipal s'han quedat "obsoletes"

REDACCIÓ.

Al'última sessióordinària del'Ajuntamentde Campos,

celebrada el 31 de juliol,es va aprovar - amb 8vots a favor (UM-CpC) i5 en contra (PP-CC) - l'a-vanç de la modificaciópuntual de les normessubsidiàries de la locali-tat. Segons va explicarl'alcalde de Campos, Gui-llem Ginard, es tractad'una qüestió burocràticaper complir els terminis,ja que les NNSS aprova-des provisionalment el 30d'octubre de 2006, hanquedat "anul·lades perdefectes de forma i con-tingut" va dir.

L'equip de govern mu-nicipal considera que lesNNSS s'han quedat obso-letes, no contemplen elsíndexs de població, ni pre-veuen zones verdes. Peraixò s'estudia la possibili-tat d'impulsar un Pla Ge-

neral d'Ordenació Urba-na. Ginard va destacarque aquest avanç és unaproposta concreta i bàsica,una “declaració d'inten-cions”, que recull entred'altres coses l'obligato-rietat de tenir un aparca-ment per cada habitatge ino permetre més alturesque planta baixa i tres pi-sos. La redacció de lamencionada proposta s'ha

realitzat en concordançaamb els tècnics i políticsdel Consell de Mallorca.

El regidor Joan Juan varemarcar que pràctica-ment s'han hagut de re-dactar unes noves nor-mes amb els informespreceptius de Costes i vacriticar que durant la le-gislatura passada s'haginpresentat més de 600al·legacions i l'ajunta-

ment no hagi donat unaresposta als interessats.

La líder de l'oposició,Margalida Ginard, no-més va coincidir en as-senyalar que la planifica-ció urbanística ha d'adap-tar-se a la normativa i a larealitat.

A altres punts de l'or-dre del dia, es va desig-nar Jutge de Pau a Sebas-tià Estelrich i a Isabel Ló-pez com a Jutge de Pausubstitut, per al període2008-2012. Com a festeslocals per al 2009, es vanescollir el 9 de gener(Sant Julià) i el 22 d'octu-bre (Sa Fira). Finalment,el batle va lliurar a totsels regidors de l’Ajunta-ment unes medalles cor-poratives, personalitza-des amb el nom de cadas-cú, que ells portaran endates i esdeveniments re-llevants.

Aprovada definitivament l’ordenança queregula la tinència d’animals a l’entorn humà

Les multes als infractors podran oscil·lar entre 30 euros i 15.000 eurosREDACCIÓ.

L’Ajuntament de Camposacordà aprovar definitiva-ment l’ordenança munici-pal que regula la tinència

d’animals a l’entorn humà, ja si-guin domèstics, domesticats o sal-vatges en captivitat.

La mesura té en compte, tant lesmolèsties i perills que puguin oca-sionar els animals, com el gran va-lor que puguin tenir com a compan-yia, ajuda a invidents, treballs desalvament, esportius o d’oci. L’orde-nança aprovada definitivament haestat publicada en el Bolletí Oficial

de les Illes Balears, després d’unperíode d’exposició pública.

Entre altres qüestions, l’orde-nança autoritza la tinència d’ani-mals sempre i quan es respectin elsaspectes higiènics i no produeixinrenous o incomoditat pels veïns. Enels domicilis particulars de la zonaurbana es podran tenir un màximde quatre cans. Els propietaris delsgossos estan obligats a censar-losen els serveis municipals correspo-nents i els hauran de proveir de latargeta sanitària canina. Queda ex-pressament prohibit que els cansvagin amollats i sense corretja perles vies públiques o que dipositin

els seus excrements en els llocs des-tinats al trànsit de vianants. Elscans tampoc podran entrar a localsd’espectacles públics, esportius iculturals, a les piscines públiques, ales platges o mercats, excepte elscans dels invidents.

També queda prohibit l’abando-nament d’animals, cometre actes decrueltat amb ells, o la tinència d’a-nimals que pertanyin a espèciesprotegides o en perill d’extinció.Les infraccions contra els preceptesd’aquesta ordenança podran serlleus, greus o molt greus; i es san-cionaran amb multes de 30 a 15.000euros.

Gran varietat d’actesamb motiu de les Festes

de Campos REDACCIÓ.

En el marc de lesFestes de la Ma-re de Déu d’A-gost de Campos

es van realitzar una sèried’actes socials, culturals iesportius. Les festes vanser molt participatives,especialment el sopar detumbet, organitzat pelmateix ajuntament, onvan assistir més d’un mi-

ler de campaners. Les celebracions van

començar amb la sortidadels caparrots de la casade la vila, junt amb les xe-remies, acompanyant a lagent fins a la plaça de SaCreu on tingué lloc el so-par. Els regidors, el batlede Campos, i cinquantapersones més es vestirenamb un vistós davantalper servir tota la gent.

Per amenitzar la vetlla-

da, va actuar el grup BlueExtrem, que va interpretarles cançons més conegu-des del panorama musical.Acte seguit, la gent es des-plaçà fins a la Plaça de CanPere Ignasi, on seguí la fes-

ta amb els grups HorrisKamoi y Mystart. Unnombrós grup de personesballaren fins a altes horesde la nit. No es recordavahaver vist mai tanta gentdamunt la plaça.

REDACCIÓ.

El pati del col·legi JoanVeny i Clar va acollir la 5ªFesta Revival de la locali-tat. Prop de 7.000 persones

varen assistir a la festa per reviureels èxits dels anys 70, 80 i 90. Mi-

quel Vidal i Andreu Lladó foren elsdisc-jokeys encarregats d’amenit-zar la nit i posaren música fins a lesvuit del matí següent. L’espectacleincloïa llums, fum i més de 12 balla-rins. Es va fer un homenatge a qua-tre pel·lícules que celebraven el seu30 aniversari (La guerra de los

mundos, The Warriors, Por fin ya esviernes y El expreso de mediano-che). El Súper ratón va ser la imatgede la festa. Destacar com a novetatd’aquest any les actuacions que vanfer els quatre monstres vinguts ex-pressament des de la mítica Disco-teca Q, d’Eivissa.

Èxit de participació a la cinquena edició de la Festa Revival

A la mateixa sessió plenària és van lliurar les medallescorporatives de l’Ajuntament de Campos.


Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

Madò Pereta va amenitzar la

tradicional degustació de gelat de bomba REDACCIÓ.

Ala plaça d’esPou Nou vatenir lloc la de-sena edició del

concurs de gelat de bom-ba organitzat pel CentreCultural de Campos. Unatrentena de persones ambles seves bombes van

participar al certamen,fent gelats de diversos sa-bors. L’acte va tenir unagran acollida per part delpúblic campaner, que vadegustar dels gelatsacompanyats de cocadolça. La festa fou ame-nitzada per Madò Pereta,que va repartir regals en-tre tots els assistents.

REDACCIÓ.

També organitza-da pel CentreCultural deCampos, va tenir

lloc la primera Gimcanabasada en el joc “Campos,ahir i avui. Jocs didàcticsper conèixer Campos” delextint professor AntoniLladó Lladó.

A la competició, que vadurar més de tres hores,van participar trenta jo-ves dividits en sis grups.Moltes foren les pregun-tes que s’hagueren derespondre sobre Campos(Societat, Història, Eco-nomia i Medi). I molts elsquilòmetres que acabarenrecorrent, amb les sevesbicicletes per aconseguirtotes les coses que lesproves requerien.

El primer premi consis-tia en un viatge per a qua-tre persones a Eivissa o

Menorca; el segon, erauna Excursió a Cabrera, iel tercer corresponia a unsopar per a tot el grup.Acabades les proves esdonaren a conèixer elsguanyadors. Tots els par-ticipants pogueren endur-se un exemplar del joc.

La presidenta, MariaÀngels Roig, quedà moltsatisfeta de la participa-ció, i destacà que la Gim-cana, a més de servir perdonar a conèixer cosesdel nostre poble als mésjoves, havia estat molt di-vertida.

Campos s'encén amb Pastora i la Gran Orquestra Mallorca

Primera Gimcana basadaen el joc didàctic

“Campos, ahir i avui”

REDACCIÓ.

El 14 d'agost elpoble va viu-re la sevagran nit de

berbenes que va asso-lir el punt màxim ambles actuacions del grupPastora i la Gran Or-questra Mallorca. Persatisfer les preferèn-cies musicals tant dejoves com de gentgran, es van organitzardos actes que van tenirlloc a la Plaça de Can Pere Ignasi i ala Plaça de Sa Creu. A la primera hiva haver ball de saló amb Honey

Quartet i la Gran Orquestra Mallor-ca i a la segona, van actuar D-Nou,Pelillos a la mar, i Pastora.

M i n u t sabans de mit-ja nit, la Batu-kada Terraro-ja va acom-panyar lagent fins elpati delCol·legi JoanVeny i Clar,on es van ti-rar els coets.A les dotze enpunt va co-mençar elgran especta-

cle de focs artificials. Tot seguit vaprosseguir la festa fins ben avança-da la nit.

Nins i joves de la localitat participarenactivament a les festes de Cala d’Or

REDACCIÓ.

La població infan-til i juvenil deCala d’Or ha co-brat un especial

protagonisme dins el pro-grama de festes que esvan celebrar en honor aSanta Maria del Mar, lapatrona d’aquest nucli tu-rístic. Els actes comença-ren amb un horabaixa Ba-tuka a la Plaça Costa, ones va concentrar un bongrapat de nins i nines quevaren voler provar aquest

tipus de ball. Al dia se-güent tingué lloc la FestaInfantil, amb animació,castells inflables, toromecànic, catapulta d’ai-gua i festa de sabonera, totun horabaixa ple d’emo-cions que visqueren elsmes petits. El tercer dia esva celebrar una sessiód’Aquagim a la platja deCala Gran, on els mésatrevits ballaren dins l’ai-gua sota les indicacions dela monitora, una festamolt refrescant que no vadeixar indiferents a ningú.L’activitat de l’Aquagim fou un èxit.

REDACCIÓ.

Amb la finalitatde recaptardiners per ap r o g r a m e s

d'ajudes solidaries, elgrup de post-confirma-ció, de la parròquia SantAndreu de Santanyí, hatornat a organitzar la Pas-sejada Solidària, que en-guany ha celebrat laquarta edició. Els jovesvan realitzar la vendadels tiquets per un preude 5 euros, que incloïauna camiseta, sopar i ac-tuacions musicals.

La concentració es varealitzar a la Plaça Major,on es va llegir un mani-fest i es va encendre laflama que va guiar lagent pels carrers del po-ble fins el Poliesportiu. Elrecorregut va estar ame-nitzat per les colles de xe-remiers i la Banda Muni-cipal de Música de San-tanyí. També es va posara disposició de la gent

que no podia caminar elTren Solidari, amb la da-rrera aturada al camp defutbol. Allà es va lliurarel sopar a tothom. Acteseguit van començar lesactuacions musicals ambel grup Ordi Broix. Tam-bé hi va haver jocs infan-tils i festa de la sabonera.

Els diners recaptats,prop de 5.000 euros, esdestinaran a la FundacióCampaner, una entitat

sense ànim de lucre queha treballat des de 1996per eradicar la terriblemalaltia del Noma, entrela població infantil delNíger (Àfrica). Una altrapart dels diners serà a be-nefici d’una família ne-cessitada de municipi.

El col·lectiu de joves havolgut agrair el poble deSantanyí tota la ajuda re-buda i la solidaritat de-mostrada cap als més des-

favorits. També han col·la-borat amb l’organitzaciód’aquest acte més de 50comerços i empreses delmunicipi, així com l’Ajun-tament de Santanyí, queha posat a disposició delsJoves Post-Confirmaciótota la ajuda humana, perpart de la brigada munici-pal, Policia Local i Protec-ció Civil, així com les ins-tal·lacions del Poliespor-tiu Municipal.

La recaptació de la IV Passejada Solidàriase destinarà a la Fundació Campaner

El grup de joves de post-confirmació va organitzar l’acte.


Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Santanyítalaia

La gravera Sa Creu ha estat sancionada a pagar una multa de cent vuitanta mil euros i a restituir

el camí d’accés al Santuari de ConsolacióREDACCIÓ.

L’Ajuntament deSantanyí ha im-posat una sanció,sense precedents

a Mallorca, de 180.000 eu-ros als responsables de lagravera Sa Creu SL, moti-vada per la manca dellicència d’activitat d’ober-tura i funcionament i nodisposar del permís d’ins-tal·lació, amb el greu afe-git, que l’activitat extracto-ra ha ocasionat danys alsbens municipals i a l’en-torn mediambiental quan,el 24 d’agost de 2007, es vadesprendre una part de lacarretera que condueix alSantuari de Consolació.

Segons informaren fonsmunicipals, el consistoriaixí mateix obligarà a lapropietat de la gravera arestituir el camí afectat,obres del qual, suposa unadespesa de 616.680 euros,d’acord amb el projectetècnic realitzat per l’engin-yer municipal.

Ambdues sancions escontemplen a la resolucióde batlia sobre l’expedientsancionador per infraccióen matèria d’activitats quees va iniciar amb data de 6de setembre de 2007, con-tra Bartomeu Vidal, com a

únic titular de l’activitatextractiva a la Conselleriade Comerç, Indústria iEnergia; Gabriel Vidal,Miquela Adrover i Sebas-tiana Vidal, tots ells admi-nistradors solidaris del’entitat Gravera Sa CreuSL; i Antonio Ángel San-tiago, enginyer tècnic enMines, director facultatiude la pedrera clandestina.Les tres parts implicadeshan estat declarades coma responsables d’una in-fracció administrativagreu, recollida en el Règimjurídic de les llicències in-tegrades d’activitat de lesIlles Balears.

Les mateixes fons infor-matives van manifestarque la resolució ha estatnotificada als infractors endata de 21 d’agost, elsquals podran interposarcontra aquesta resolució,

amb caràcter potestatiu,un recurs de reposició da-vant Batlia en el terminid’un mes a partir de l’en-demà de la seva notifica-ció, o directament recurscontenciós administratiudavant el jutjat contenciósadministratiu de Palma,en el termini de dos me-sos, sense perjudici de po-der interposar qualsevolaltre recurs que es creguiconvenient.

Cal recordar que l’em-presa va interposar un re-curs davant el Jutjat Con-tenciós Administratiucontra la suspensió caute-lar que va decretar l’Ajun-tament en data de dia 6 desetembre i executat el 14del mateix mes. La sentèn-cia del jutjat dictada en da-ta de dia 10 d’abril, va do-nar la raó a l’Ajuntament iva denegar la petició de

l’empresa per entendreque s’havia fet malbé almedi ambient i que l’acti-vitat extractora suposavaun perill per a les perso-nes.

D’altra banda, la Direc-ció General d’Indústriade la Conselleria de Co-merç, Indústria i Energiava lliurar a l’Ajuntamentde Santanyí un projectetècnic en el qual especifi-cava que l’entitat respon-sable havia de “procedira omplir amb materialinert el buit provocat perl’explotació i regenerar lasuperfície amb l’aporta-ment de terres i plantacióde les espècies vegetalsmés adients a l’entorn,donant a aquesta zona unús agrícola”. Així com la“reposició del camí afec-tat que dóna accés al San-tuari de Consolació”.

En aquest aspecte, elbatle Miquel Vidal i elprimer tinent de batle,Llorenç Galmés, hancoincidit en remarcar que“el Govern de les Illes Ba-lears, des de la Conselle-ria de Comerç, Indústria iEnergia, hauria d’actuaren contundència perquèl’actuació de l’Ajunta-ment no es quedi en pa-per banyat”.

REDACCIÓ.

Emmarcat dins elprograma de lesfestes patronalsde s’Alqueria

Blanca, es va celebrar laprimera Volta Motociclis-ta zona Est de Mallorca,sota la organització delClub de Mototurisme deMallorca Falcons. La con-vocatòria va resultar totun èxit, ja que es vareninscriure uns setanta mo-toristes que, amb elsacompanyants, sumavenunes vuitanta persones.Quasi totes les motocicle-tes eren de gran cilindra-da, n’hi havia de totes lesmarques conegudes i detot color. La ruta de 126quilòmetres incloïa Por-tocolom, Portocristo, SonServera, Artà, Son Serrade Marina, Petra, Sant Jo-an, Montuïri, Porreres,Campos, passant perSantanyí i tornada a s’Al-queria Blanca. Allí es vanreunir a la Plaça de s’Era

Vella on dinaren tots ple-gats.

El president del Clubde Mototurisme de Ma-llorca Falcons, Antoni Ge-labert, va explicar que téla seu a Palma i que es vaconstituir oficialment fatres anys. “La nostra fun-ció és organitzar excur-sions amb moto, ambl’objecte de conèixer Ma-llorca, la majoria dels so-cis tenim edats compreses

entre 40 i 60 anys, i no cer-cam fer carreres, sinó pas-sejar i gaudir del paisatgeamb la moto”, manifestàel president del Club.

Al Club Falcons hi te-nen cabuda les personesque tenen qualsevol tipusde moto i cilindrada, enaquests moments, estàformat per 70 socis, delsquals, uns 35 tenen moto.No obstant això, el Clubnomés accepta fins un to-

tal de 40 motos, ja que“l’objecte és crear ungrup quasi familiar, en elque ens coneguem tots, itenir una bona amistat”,comenta Gelabert.

La volta celebrada as’Alqueria va comptaramb uns 20 motoristesdel Club Falcons i la restade participants eren pro-cedents dels distints nu-clis de població del termemunicipal de Santanyí.

REDACCIÓ.-

L’Ajuntament de Santanyícontractarà, mitjançantun procediment obert,persones físiques o jurídi-

ques per dur a terme l’explotaciódel servei de bar i de diverses acti-vitats al Teatre Principal de San-tanyí.

Podran presentar les seves pro-postes les empreses que tenguin

plena capacitat d'actuar que n’acre-ditin la solvència econòmica, finan-cera i tècnica o professional.

El plec de clàusules administrati-ves es podran consultar a la planaweb de la Corporació Municipal.

El consistori treu a concurs el servei de bar al Teatre Municipal

S’Alqueria Blanca va acollir la primera VoltaMotociclista amb més de 70 participants

La ruta de 126 quilòmetres incloïa pobles del Llevant, Pla i Sud de Mallorca


Ses Salines • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Ses Salinestalaia

Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971649117/ 25Unitat Sanitària Ses Salines . . . . . . . . . . .971649440Unitat Sanitària Colònia Sant Jordi . . . . .971656131Centre Cívic Colònia Sant JordiOficina d'Informació Turística . . . . . . . . . .971166005PAC Campos (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . .971651270Urgències INSALUD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .061Apotecaria Ses Salines . . . . . . . . . . . . . . . .971649144Apotecaria Colònia Sant Jordi . . . . . . . . .971655207Policia Local Ses Salines . . . . . . . . . . . . .971649311Policia Local Colònia Sant Jordi . . . . . . . .971166035Guàrdia Civil Colònia Sant . . . . . . . . . . . .971656464Guàrdia Civil (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . . . . . . .062

AJUNTAMENT DE SES SALINES

Tres tortugues marines van ser tornadesa la mar després de la seva recuperació

La reina Sofía i dos dels seus néts van assistir al’alliberament de les tortugues a l'Arxipèlag de Cabrera

REDACCIÓ.

La veïna illa deCabrera va ser laprotagonista del'alliberació de

tres tortugues marines del'espècie Caretta caretta,després d'haver estat re-cuperades gràcies al pro-grama finançat pel Go-vern i Marineland, a tra-vés del qual es tracten irecuperen les tortuguesque s'han trobat feridesper diversos motius.

A aquest acte simbòlicque pretén de cridar l'a-tenció sobre el perill desupervivència d'aquestesespècies, va assistir la rei-na Sofia i els seus nétsFroilán i Victoria, que estrobaven de vacances junta la resta de la famíliareial. També van assistirel president del Governde les Illes Baleares, Fran-cesc Antich; el consellerde Medi Ambient, MiquelÀngel Grimalt; el directorgeneral de Caça, Pere Ra-mon Bonet; el director delParque Nacional de Ca-brera, Jordi Moreno; aixícom tècnics i biòlegs de laFundació Aspro Natura iMarineland.

Els tres exemplars -dues femelles adultes iuna petita, anomenatsVictòria, Xesca i Bas perl'equip de rescat- van sertrobats malalts depneumònia i van ser in-ternats al centre de recu-peració durant tres me-sos. Aquests rèptils te-nien un pes de 65, 50 i 15quilos respectivament.

El president Antich vaagrair la implicació de lacasa reial en temes me-diambientals i la sensibili-tat demostrada a aquestaterra. Antich també va

agrair la tasca de Marine-land que, en col·laboracióamb la Conselleria de MediAmbient, recupera aques-tes tortugues i les torna alseu hàbitat natural.

Per la seva banda, elconseller de Medi Am-bient, Miquel Àngel Gri-malt, ha comentat queenguany s’han trobat 24

tortugues a les aigües deBalears, de les quals no-més vuit han sobreviscuti s’han pogut retornar a lamar, gràcies a les tasquesque realitza Marinelandmitjançant un contracted’assistència tècnica ambla Conselleria de MediAmbient. Així mateix eltitular de Medi Ambient

del Govern ha fet una cri-da per evitar que les tor-tugues marines pateixinlesions a causa dels hamso la proliferació de plàs-tics a la mar, ja queaquesta espècie és una deles principals depredado-res dels grumers.

La Conselleria de MediAmbient ha recuperat ialliberant durant el da-rrer any uns 1.000 exem-plars d’espècies protegi-des, especialment aus.Aquesta tasca de recupe-ració que realitza el ser-vei de Protecció d’Espè-cies en col·laboració ambaltres entitats, com és elcas de Marineland ambles tortugues, són una ga-rantia per a espècies pro-tegides que en alguns ca-sos estan en perill de de-saparició.

REDACCIÓ.

L'Ajuntament de Ses Salinessol·licitarà una ajuda de412.000 euros a la Conselle-ria de Medi Ambient per

dotar de mobiliari i sistemes de sono-rització i il·luminació a l'edifici Poliva-lent de la localitat. Cal recordar quel'edificació va ser construïda en l'àm-bit territorial del parc natural de Ca-brera. L'obra civil es va iniciar al 2002i va finalitzar al 2006. Les menciona-des obres van suposar una inversióde 669.790 euros, dels quals el 69%van ser finançats pel Ministeri de Me-di Ambient i el 31% restant per l'ad-ministració local. El regidor de MediAmbient, Joan Salvà Bauzà, va reve-lar que baldament les obres haginconclòs i s'estigui utilitzant aquest es-pai, encara falta per implementar elmobiliari i diversos equipaments. "Enaquests moments estem realitzant lamemòria o avantprojecte i esperemque pugui ser presentada a la Conse-lleria de Medi Ambient abans del 15de setembre" va dir Salvà.

La reina Sofía, dos dels seus néts, el president Antich i el conseller Grimalt van alliberar lestortugues al Parc Natural de Cabrera.

El consistori saliner ja ha cedit el solar a laConselleria de Salut per a la construcció de la nova

Unitat Bàsica de Salut REDACCIÓ.

L'Ajuntament de Ses Salinesja ha posat a disposició dela Conselleria de Salut unsolar de titularitat munici-

pal, per a la redacció del projected'una nova Unitat Bàsica de Salut ila seva posterior construcció. El te-rreny està ubicat entre el carrer Sit-jar i l'Avinguda de na Berges i téaproximadament 650 metres qua-drats.

El regidor de Sanitat i TerceraEdat, Tomeu Lladonet (UM), va in-formar que la cessió ja s'havia fetaefectiva i espera que la nova infra-estructura pugui estar operativa alfinal de la legislatura. El Govern

Balear va decidir dotar al municipid’una nova Unitat Bàsica de Salutper substituir les antigues instal·la-cions sanitàries que s’havien que-dat desfasades i no s’havien resoltdesprès d’una petita ampliació rea-

litzada fa pocs anys. El nou centremetge disposarà del servei de con-sultes de medicina de família, pe-diatria, infermeria i atenció a la do-na, entre altres. Com a serveis espe-cials destaquen la dispensació demetadona; reforç de lactància ma-terna; xerrades informatives a lesescoles; educació per utilitzar mèto-des anticonceptius i pràctiques se-xuals sense riscs i docència als estu-diants d’infermeria.

Tomeu Lladonet també va mani-festar que les obres Centre de Dia,per l’atenció de gent gran, conclou-ran probablement a la fi del 2009. Elregidor de Sanitat va assenyalar amés a més que "encara que semblique ens barallem tot lo dia, la veri-tat és que aquesta és una de les le-gislatures més importants pel quefa a la realització de projectes".

Subvenció per aequipaments de

l'edifici Polivalentde Ses Salines

Tomeu Lladonet, regidor de Sanitat iTercera Edat.


Porreres • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Porrerestalaia

Les màximes autoritats del’illa donen el sus a les festas

de Sant Roc de Porreres

REDACCIÓ.

Una nombrosarepresentacióde polítics imembres de

la Corporació Municipal,encapçalada per l’anfitrióBernat Bauçà, batle de Po-rreres; el president de lesIlles Balears, Francesc An-tich; la presidenta delConsell de Mallorca,Francina Armengol; des-filaren pels carrers del po-ble fins al Lloc Sagrat, perprocedir a la col·locaciótradicional de la Banderade Sant Roc, al campanarde l'església, donant aixípas al començament deles festes patronals de lalocalitat.

Durant el recorregut, lesautoritats van estar acom-panyades per la Filharmò-nica Porrerenca i els ge-gants na Bet i en Roc. A l'i-nici del Carrer del'Almoina va tenir lloc lainauguració del nou empe-drat. El president Antich vaser l'encarregat de tallar lacinta. Les obres s 'han dut aterme gràcies a la subven-ció de 220.000 euros, queha otorgat la Conselleria deComerç i Indústria.

Tot seguit, la comitivaes va dirigir a l'AuditoriMunicipal, on van inau-gurar les obres de rehabi-litació i reforma d'aquestaantiga edificació; així comdel Centre de FormacióMusical de Porreres.

Durant el seu discurs,el batle Bernat Bauçà varepassar la història d'a-quest emblemàtic lloc,que va ser inaugurat perprimera vegada com a es-pai teatral i de cinema a1945, per la família Meliài va ser conegut com CanBoterí. Als anys 70, la fa-mília Palmer va adquirirl'immoble que dues dèca-des més tard va llogar al'Ajuntament de Porreresper dur a terme diversesactivitats. Al 2002 l'im-moble va passar a ser de

titularitat pública, quanes va crear una Fundacióentre el Consell de Ma-llorca i l'Ajuntament dePorreres. En aquella èpo-ca ambdues institucionsvan aportar 40 milions depessetes cada una per a lacompra de Can Boterí.Des d'allà es van iniciaruna sèrie de contactes po-lítics per finançar lesobres de reforma, la in-versió total de les qualsha ascendit a 2.564.000euros. L'Ajuntament vaaportar 480.000 euros; la

Conselleria de Turismeva contribuir amb un mi-lió d'euros, el Consell deMallorca a través del Plad'Obres i Serveis vacol·laborar amb 592.000euros; i finalment, se`nvan destinar 492.000 delFons Europeu de la Con-selleria de Comerç i In-dústria.

El nou Auditori dispo-sa de 410 butaques en laplatea i amfiteatre, i unpàrquing de 35 places. Lapart de l'edifici destinatal Centre de Formació

Musical, disposa de 9 au-les, i diverses sales que esdestinaran a entitats cul-turals com les agrupa-cions de ball de bot, s 'Es-tol Porrerenc i Aires deMonti-Sion, la Coral dePorreres i la FilharmònicaPorrerenca.

El president Antich,durant la seva interven-ción va destacar que l’au-ditori era un espai esti-mat que identifica al po-ble i “serà una màquinade fer cultura”. Antichtambé va assenyalar quecontinuarà col·laborantamb l’Ajuntament de Po-rreres que necessita delsuport supramunicipal.Per la seva part, Armen-gol va donar l’enhorabo-na als ciutadans i va re-cordar l’esforç inversorde les institucions partici-pants.

El matrimoni MesquidaFerrando rep la Medallad’Or de la Vila

El mateix dia i al ma-teix lloc, l’Ajuntament dePorreres va lliurar la Me-dalla d’Or a Joan Mesqui-da (a títol pòstum) i a Ai-na Ferrando per ser elsimpulsors del Museu iFons Artístics del poble.El matrimoni va donarl’any 1982, les primeresobres d’art amb las quals

es va crear lacol·lecció d’artcontemporani delmunicipi. El pre-sident Antich i elbatle Bauçà entre-garen la distinciói un ram de florsa la vídua AinaFerrando. El seufill Antoni Mes-quida va ser l’en-carregat de fer eldiscurs d’agraï-ment.

Durant l’obertura de les festes es va inaugurar l'Auditori Municipal,l'empedrament del carrer Almoina i es va atorgar la Medalla d'Or

al matrimoni Mesquida Ferrando.

Les autoritats es van concentrar davant l’ajuntament

Antich i Bauçà entregaren la Medalla d’Or i un ram de flors a la vídua Aina Ferrando.

El president Antich inaugurà oficialment les obres del carrerAlmoina

El Centre de Formació Musical de Porreres és un espaimodern i funcional

La Filharmònica Porrerenca i els gegants na Bet i en Roc van desfilar perSant Roc

Galeria d’imatges


talaia Curiositats


talaia

Curiositats

Avda. Primavera, s/nTel. 971 65 60 43

Tel. Mòbil 656 806 [email protected]

07638 COLÒNIA DE SANT JORDI

HORARI: DE DILLUNS A DISSABTEDE 18.00 A 22.00 HORESHORES CONVINGUDES

A la vaqueria

Els models Juju i Oscar van vestits amb pitralsteixits de Baby Dior i sabatilles Puma. Fotos: Chiqui Peña.Agraïments: Ania Bellver

Homes de pell blava

El fisiòleg de la Universitatde Califòrnia (EstatsUnits), John West, va rea-litzar una troballa sorpre-

nent a la regió dels Andes Xilens.West era un gran afeccionat a l'ex-cursionisme i a un viatge que vaemprendre a aquesta zona de Su-damèrica l’any 1986, va descobrir ales parts més altes de les muntan-yes, a 6.000 metres d'altura sobre el

nivell de lamar, un grupde persones depell blava.

Fins alesho-res, West creiaque no era pos-sible viure auna altitud tal,però desprésd'analitzar elgrup miner vadescobrir queel seu metabo-lisme s'havia

adaptat a la reduïda quantitat d'o-xigen de les muntanyes, motiu pelqual produïen grans quantitats d'-hemoglobina, el pigment dels glò-buls vermells que transporta l'oxi-gen. L’excés d'aquesta substànciaels conferia aquest to blavós. Elshomes, probablement, havien aug-mentat la profunditat i el ritme dela seva respiració com a procés d'a-daptació. I ja que havien nascut i s'-havien criat a altituds elevades, te-nien un avantatge de la seva adap-tació.

Encara que la gent amb pell blavaés considerada com una raresa de la

naturalesa, hi ha un altre gruphumà que també ho presenta. Estracta dels nadius d'Ozarks, una ca-dena muntanyosa d'Arkanas, elsqui també manifesten un tint de co-lor blau clar a causa de les anoma-lies genètiques causades durant dè-cades de casaments entre consan-guinis.

Sabies qui va serl'inventor del terme

"forat negre"?

Va ser el físic John Archi-bald Wheeler (1911-2008),qui a més a més va encun-yar el concepte “forat de

cuc”. Aquest científic es va conver-tir en una de les figures imprescin-dibles, va estar entre els últimscol·laboradors d'Albert Einstein iva treballar en la seva joventut ambel jove danès Niel Bohr, això ho vaconvertir en un dels pioners de lafissió nuclear, també va col·laboraren el Projecte Maniatan, en la crea-ció dels reactors que van produirplutoni per alimentar les primeresbombes atò-miques.

Al 1957,en aprofun-dir en la teo-ria generalde la relati-vitat d'Eins-tein, va crearel concepte“forat decuc” per re-ferir-se alstúnels a l'es-

pai-temps. El terme “forat negre”ho va utilitzar en 1967 durant unconferència a l'Institut d'Estudis Es-pacials Goddard de la NASA, a laUniversitat de Columbia (EstatsUnits).

Un frau famós

Al 1912, Charles Dawson vadescobrir junt amb elsseus estudiants al sud deGran Bretanya el crani

humà més antic mai trobat, l'ano-menat "crani de Piltdown". Durantquaranta anys, el descobriment vaser lloat imolt comen-tat a la co-m u n i t a tcientífica, esva escriuremolt sobre eltema, a favori en contra.Dawson vaser conside-rat quasi unheroi. Però el1953 expertsdel MuseuBritànic van descobrir que es tracta-va d'un frau: havia estat fabricatamb un crani humà modern i lamandíbula inferior d'un orangutan,convenientment adulterats per con-ferir-los una aparença de fòssil an-tic. Tots els antropòlegs anglesosvan fer el ridícul enfront dels seusadversaris francesos. Mai no es vapoder descobrir amb seguretat quiva perpetrar l'engany, encara que hiva haver molts sospitosos.

l’artista maria morell exposa...

Documents