LLUM D'OLI porreresNum. 18 GENER 1982

/Z ^,LA VINYA IMPOSIBLE

DE RENDABILITZAR,

EL VI MAL DE VENDRE

SOLUCIONS PER UNA CRISI

Tornam insistir en el tema de la problemàtica delcurtiu de la vinya i de l'elaboració del vi a Mallorca. Lataula rodona organitzada per aquesta publicació aportàal seu dia una gran quantitat d'idees i alternatives dinsaquest sector, que bé mereixen una ampliació informa-tiva. El reportatge-resum que es publica a les pagines cen-trais n'es una clara mostra.

L'AJUNTAMENT HA CANVIAT DOTZE

m

^

NOMS DE CARRERS* * *

PER UN MILLOR 1982¡Editorial)

m mNOTES HISTÒRIQUES

m mCreació: LA BIBLIOTECA.CLAM D'UN NIN EL DIADE REIS

ENTREVISTA A MIQUELSITJARAMB EL PRÊGDEPUBLICACIÓ

m mINFORMA CIO LOCAL f E/ retorn de/s noms populars.

NOTICIES DE FORAVILA, ESPORTS, AGRUPACIÓ•4y

PREG BE PUBLICACIÓ EL NOSTRE PASSA T 2

Carta al Senyor Batle:

JA TENIM "CEPOS"Benvolgut Sr. Batle:Estau i estam tots d'en-

horabona!. Hem estrenat els''cepos".

Pels que en lloc d'agla-pir alguna de les cent vint-i-cinc mil rates porreren-ques, actua damunt els auto-mobilistes ciutadans de la vi-la que més es distingueixenempipant amb escrits a lesforces vives —sense come-tes— del poble. Aquests"cepos" han estat retiratsde l'ús a algunes capitalsi no han estat posats a al-tres, ja que segons la lleino es pot immobilitzarsense manament judicial unapropietat privada de la viapública. L'ajuntament de lavila n'ha trobats uns d'ofer-ta i els ha comprats, perpoder anar a l'enrevés delsseus superiors que la prote-geixen —a la propietat priva-da— i així aquí' tenir lli-cència per trepitjar-la gojo-sament. A les capitals quehem dites i a la resta delmón si un cotxe fa nosafan el que pareix més lò-gic: l'enganxen a una gruai, assumpte resolt.

El més important ésel principi d'autoritat i Vósl'exerciu bé. El municipalmalgrat ésser pagat per tots—al manco per tots els quefins ara pagam— ha d'estara les vost"»s ordres tantsi plou (cosa que quasi nofa mai) com si fa sol. Siper això ha de complir laseva feina malament i dis-criminadament no fa res.Exemple: Insistir a tort ia dret en posar un "cepo"davant la presencia del xo-fer sense haver-lo denun-ciat prèviament amb elcorresponent bolletí. Esevident que si el cotxe des-torba no hi ha ningú mi-llor que el seu conductorper endur-se'l a un llocadequat. En el nostre po-ble, senyor batle, hi ha unmunicipal que encara queha posat tres multes per malaparcament no deu haverllegit la cartilla de la sevacompetència. Ell anavaa posar un "cepo" i l'haviade posar, no importava, ésclar, que hi hagués altrescotxes mal aparcats enaquell mateix tros de carrer.

Ell havia de col·locar un"cepo" i res més, i per aixòno és necessari haver anata "escola de pago". Benfet!.

Quina actuació, tantsolvent i exemplar! i,per cert eh?, quin recurstan bo! per cobrar multes.Hauríeu de provar de fer elmateix amb els que no pa-guen els imposts i arbitris,i sobre tot l'impost munici-pal de circulació: així nocircularien tant i anarien apeu per tot!... Llàstima queno hi vagi tots els dies perallà, perquè es podria aug-mentar el pressupost i fins itot qualcú del seu partittambé rebria.

Es un procediment jodiria que molt executiu. Noés veritat que això signifi-qui fer coacció. Tranquil!.

Sols faltaria que per co-mençar a usar els "cepos"nous haguéssiu de fer"edictos, bandos i deméscomunicados públicos", peraixò toca haver de bastaruna permanent i un pape-ret.

I és que quan un ésautoritat d'un poble es potpermetre certs extrems.Cridar més fort, tenir mésraó, perquè clar, quan unés autoritat el creuen més.

Estam tots d'enhorabo-na, sí. Els que tenim els"cepos", els que els patim,els que varen tenir la ideade comanar-los, els que dis-fruten de posar-los i elsque cobrau les seves ren-des, cobraments, potser,il·legals si duien el vint percent de recàrrec i estan enpériode voluntari.

Res més, el que li dic,estam d'enhorabona! jatenim "cepos". Ens faltenaltres coses però no sónnecessàries. O al manco noho són tant. Pensau a po-sar-ho a la Memòria de mè-rits!. Rebi una cordial salu-tació.

JOAN BARCELÓ.

P.D. En la nostra llenguael castellà "cepo" es tra-dueix per cep. No el con-fonguem amb la paraula"cebo" que és el que s'em-pra per fer picar els peixos.

MESTRE LAU ES TACONERE! dia sis de desembre

—diumenge— vaig assistir al'estrena de Mestre LauEs Taconer pel Grup Fo-ganya. Havia sentit parlarabans del dit grup i, de fet,havia assistit a una altrarepresentació —no vull re-cordar-me del nom— queper això de ser aficionats,

potser aleshores compren-gués el que vaig presenciar.Emperò això del passatdiumenge bé mereix unesquantes retxes.

L'obra en sí, actual-ment és d'un contingut po-bre; potser, representadapels antics actors tenguésel seu valor, tan d'enyoran-

NOTES HISTÒRIQUESPer Ramón Rosselló.

1.484.- El rei concedeix a Gil Navarro l'ofici de porta-dor de lletres de les parròquies de Porreres, Sencelles, Mu-ro, Santa Margarita í La Pobla amb els salaris i emolu-inents de costum (ARM LR 76 f. 144).

1.484.- El lloctinent general del Regne comunica albatle de Porreres que segons la carta reial que ha rebuda(i que es reprodueix) la rectoria de Porreres pertany alreverendíssim bisbe de Barcelona (Id. f. 182).

1.486.- De part del rei es mana que sien segrestats elsfruits de la rectoria de Porreres, a favor de Pere Sabater,capellà cantador de la capella reial, nomenat rector dePorreres. (LR 77 f. 59 v).

1.49/.- Es concedia la rectoria de Porreres a AlfonsoCortès, capellà reial. (LR 79 f. 183 v).

1.554, 15 octubre.- Jeroni d'Oms, donzell, lloga pertemps de 4 anys a Bartomeu Vaquer la seva possessió.ts reserva a cada sementer unes 9 quarterades per sem-brar-les així' com voldrà; també una quarterada de guareti una altra de restoble i En Vaquer li farà quatre relies ili garbejarà el gra; es reserva la tanqueta de la figueratorta i la rota de la pietà gran, la meitat de la vinya, l'al-tra meitat la cavarà, podarà i hi posarà anualment 150caps de murgons amb els corresponents politxons bonsi lligats. Es reserva l'ullastrar més prop de les cases pelseu bestiar i no hi entrarà per res ni per tallar branquesni per fer fusta. Tampoc podrà Itallar branques en altresllocs exceptuant en temps de nevades. Es reserva les fi-gueres a la part de l'alzina en el camí' del pou i tres al'altra part, ço és: una rojal, altra alecantina i altra albo-cor. Solament podrà tallar lenyam d'arda i no podrà do-nar llicència a ningú per portar-se'n llenya de forn ni dellar. Deixa dos muls amb dos coixins nous i collars de llau-rar, quatre bous, 208 ovelles compresos dos mardans i 57anyells. El darrers anys donarà davall l'arer 36 quarteresde blat, 40 d'ordi i 30 de civada. No podrà rentar ni abeu-rar bestiar al pou d'amunt de Son Santiscle. El carrerany donarà tota la palla i farà un paller bo cobert de càr-ritx. Totes les bardisses bones i condretes. El seu criatAntoni Joan podrà sembrar les dues rotes que hi té. Do-narà un lloguer anual de 58 quarteres de blat i 58 lliuresde diners i dues dotzenes de fogasses, una de març i altrad'abril. (Id. f. 163-167).

ça com de reconeixement.La típica família pobraque se converteix en ricaseguint el joc als titellesi la reacció de la filla queels fa reconèixer el seuerror —únic moment enquè l'obra assoleix un va-lor—. La dita escena finalhavia de ser dramàtica idic havia de ser, perquètota semblança ambel dramatisme era puracoincidència ja que vaésser censurada salvatge-ment per donar pas a unasituació completament cò-mica i a més mal feta.

El director d'escena, siés que n'hi havia, no es vadonar a conèixer, ja que lamal cuidada escenografia iel vestuari, a més dels em-bulls de les escenes crucials,juntament amb la total de-pendència d'alguns actorsde l'apuntador es va notarmassa.

Trop que cal resaltarl'actuació de Maria Antò-nia Trobat, molt aficadadins el seu paper, —llàsti-ma que li espenyassin l'es-

cena final—, i la d'AntoniRigo que promet bastant,encara que els falis que vatenir es veia clar que prove-nien de la direcció. No pucdir el mateix de N'Apol.lò-nia Grimait, que empravauna cançoneta en el seuparlar, totalment inadequa-da per una obra de teatre.Ni tampoc del personatgede Mestre Tomeu, represen-tat per Jaume Rosselló, quel'únic que puc dir és:per què?

En resum, mentre s'in-tenti fer un teatre en quèel principal sigui fer rialles,sense cuidar els detalls de di-recció, posta amb escena,escenografia, etc. haurà mol-ta de gent que no sabrà maiel que és e| teatre amb elsentit ampli d'aquesta pa-raula.

Felicit, no obstant lafeina i dedicació que aportatota representació de qualse-vol obra, perquè això sem-pre ha tengut i tendra unimmens valor.

ZUM.

ÍJVFORMACIO LOCAL lEditorial

PER UN MILLOR 1982Avui quan surt aquest nou número de LLUM D'OLI,

ja hem donat les primeres passes amb el nou any 1.982.Endarrera han quedat ¡l.lusions, problemes, a poc a poctots hem anat caminant amb la nostra càrrega personal,desitjant poder continuar fent camí, uns més tort, els al-tres més dret, però al cap i a la fi, tirant endavant.

Darrera queda un any ple d'aconteixements, a vega-des greus, a vegades esperançadors. Vivim uns temps pro-blemàtics, on cada dia notícies de molt diferent caire enscriden l'atenció. Vivim temps de crisi permanent, que pa-reix que mai s'acaba. Tot està en crisi.: les democràciesoccidentals, les oriental, l'economia... el temps, no ploumai a gust de tots... en una paraula, mal esdevenir pel1.982. Així i tot Nadal va arribar i tots, al manco peraquests indrets, omplirem bé el resbost i venga bons so-pars i bons dinars, gambes, porcelles, xampanys, torrons,balls i alegria, els cinemes de Ciutat plens... i això és elque ha de ser. Res millor per despedir l'any vell per fer-hoaixí, i si això és guerra, que no vengui la pau!. De l'anyque hem acabat només recordarem fes coses bones, quela Reial Societat de San Sebastián va guanyar la lliga defutbol, que se firmà l'A.N Ë., que en Calvo Sotelo va és-ser el nou president de Govern després de l'accident del 23de Febrer, que el Mallorca pujà a 2a. Divisió í un llarg et-cétecera d'esdeveniments que tots i cada un de nosaltreshaurem viscut amb més o menys preocupació o goig.

Aquí a Porreres i més conretament l'Agrupació Cultu-ral ha acabat un nou curs durant el qual hem fet el quehem pogut, com sempre. Hem fet excursions, festes, reci-tals, exposicions, taules rodones, hem millorat la nostrapublicació, que també és la del poble, el LLUM D'OLI,hem tornat fer la Festa Pagesa i a més, hem complit 10anys d'existència, molts dels quals contracorrent, emperòaquí som, això és el que importa, i hi som gràcies al suportde tots els nostres socis i simpatitzants que són una bonapartida. Al llarg d'aquest el desè any de la nostra camina-da, hem vplgut celebrar-ho senzillament fent feina. Aquestha estat el nostre homenatge, pobre potser però efectiu,i així continuarem, si ans deixen, al llarg de l'any que hemcomençat just ara. Elegirem nova Junta Directiva, renova-rem il·lusions i desitjós i a lluitar pel que toca i és nostre,la nostra cultura i el nostre poble.

A Porreres, ja més en general -l'Agrupació tota so-la no és Porreres ni aprop fer-hi-, encara que semblidifícil fer un balanç del que ha estat l'any, perquè pa-reix que no passa res, si que passen cosetes, i moltes. Aixíi tot això no pretén ésser cap balanç, cal dir-ho, però noés de menys recordar qualcuna d'aquestes cosetes compuguin ser fa inauguració del Camp Municipal de Ses For-ques; la bona anyada d'albercocs, fet de molta importàn-cia per la nostra depauperada economia, encara que el pa-gès hagués de vendre barat: la finalitzada de les obresd'eixample del cementiri, que els pagesos s'han hagut demenjar els rai'ms i les amelles i no sabem si alguna altracosa, que a la fi s'han canviat els noms d'alguns carrers;que el Porreres ha acabat l'any en un molt méritos quartlloc de la classificació de la Tercera Divisió de Futbol, quese construeix molt, -serà que la gent s'ha cansat de tenirels doblers en els bancs i s'ha decidit a invertir en cosesmés rendables-, és clar que millorar la vivenda pròpiasempre és profitós i sobretot un signe de progrés pelsinversors i també pel constructor i Ajuntament. I és queen aquest món de 1.982, com en el dels altres anys pas-sats, tots tenim dret a viure, més i millor. Ens ho merei-xem.

Molts d'anys a tothom i que 1.982 sia millor que elque ja hem deixat darrera. I ja ens entenem.

PLUVIOMETRIA

La secada ha estat el co-mentari generalitzat entrela nostra pagesia. La mancade pluges durant aquest me-sos de novembre i desembreés molt perjudicial. En totalel pluviòmetre ha recollitles següents dades per dies:D. 29 de Nov I'l Itr.D. 2 de des l'4 Itr.D. 19 de des 0'2 Itr.D. 20 de des 2'6 Itr.D. 21 de des l'5 Itr.D. 22 de des 6'5 Itr.D. 26 de des 3'7 Itr.D. 27 de des l'O Itr.D. 28 de des 0'3 Itr.D. 31 de des 10'5 Itr.

Com podeu veure aixòés "Ca'n Dèbil".TOTAL:Novembre I'lDesembre. . . : 27'7

XERRADA SOBREL'OPERA

El passat divendres 4de desembre i seguint laidea, no sempre realitat,de tenir alguna activitatal local social o simple-ment l'anomenada tertú-lia dels divendres, va te-nir lloc una explicació sobreQUE ES L'OPERA a càrrecd'una representació de laSocietat d'Amics de l'Ope-ra de Mallorca, il·lustradaamb exemples musicals.

L'AJUNTAMENT HA CANVIAT

DOTZE NOMS DE CARRERSCom segurament vos

haureu adonat ja han can-viat a la vila alguns noms decarrers, concretament dotzed'ells i que són els que po-deu veure dins el requadre.Els canvis —com ja vàreminformar al "Llum d'Oli"no. 12, d'abril 1.981— fo-ren aprovat el 10 de marçde l'any passat per l'Ajunta-ment de Porreres i venena restituir la majoria d'ellsels noms antics i popularsque tenien abans i queel Decret de Nova Plantatraduí molt a la seva mane-ra al castellà, mentre queper la seva part el franquis-me canviava a la particu-lar conveniència.

Les retolacions han es-tat fetes en plaques de mar-bre blanc amb lletres ne-gres que resulten prou vis-toses, estètiques i destaca-des. A més, han estat ins-tal·lades amb un alt nom-bre. No és la primera ve-gada que hem comentatamb satisfacció aquesta me-sura ni tampoc la necessitatde la seva conveniència,dons el canvi de noms en

la nostra llengua és un ins-trument de normalitzaciói el retorn de les antiguesdenominacions un deuredemocràtic que calia su-perar.

Així i tot volem —ennom de l'Agrupació Cul-tural— deixar ben clar queels canvis no han estat fetsper aquesta Entitat, nitan sols proposats al plena-ri corresponent, com encerta mala intenció hem sen-tit a dir, tot i que l'alegriaque suposa per a una enti-tat cultural com la nostraaquesta notícia és evident.

Per acabar, a la vegadaque volem aprofitar l'oca-sió per a donar l'enhorabo-na a qui correspon, ensagradaria que aquesta pri-mera passa tengués conti-nuitat amb el canvi deles altres retolacions en elnostre idioma i aprofitaraquest escrit per fer unapetita rectificació ortogrà-fica a la placa Carrer d'enVeiet, situant a les origi-nals un apòstrof entre la"d" i l'article "en".

NOMS QUE CANVIENC. José A. Primo de Rivera C. des Pou FloritC. Conquistador c. des VentC. General Mola C. des Rector LlompartC. General Franco c. MajorC. Calvo Sotelo C. d'En VeietC. Queipo de Llano C. de l'AlmoinaC. Capitán Crespí de Valldaura C. NouC. General Coded C. de sa GallaC. 18 de Julio C. del Rei Jaume IC. Héroes de Baleares C. de les Illes BalearsC. Francisco Rosselló C. de Sa CooperativaC. Doctor Magín Vaquer C. des Molí d'en Negre

f MFORM4CIO LOCAL 3LA FILARMÓNICA ES

NOTICIADarrerament la nostra

banda de música la Filhar-mònica és notícia constant,fins al punt que ens obligaa resumir aquest noticiari.

Per començar cal infor-mar que el prop passat dis-sabte 21 de novembre elsmembres joves de la bandaoferiren un concert a l'es-glésia parroquial amb rnotiude la festa de Santa Cicília.El dijous dia 26 de novem-bre es donà un concert ala Llar dels Vells de Ciu-tat depenent del Consell deMallorca. Després, el di-marts dia 8 de desembre lanostra banda participà jun-tament amb les altres agru-pacions mallorquines enuna Mostra de Bandes a laPlaça Major de Ciutat. Ifinalment el diumenge dia

13 de desembre es donavael tradicional concert a laplaça de la nostra vila almigdia, per a després fer undinar de germanor, a mésde les actuacions pels Reis,etc. etc.

Per altra part el Con-sell concedí una subvencióde 150.000 pts. i en unaltre aspecte fou guardona-da amb el premi "Popular81" otorgat per Ràdio Po-pular. Notícia importantés la propera gravació d'undisc i cassette amb grava-cions de la Filharmònica.També es diu que s'estanfent les oportunes gestionsamb la finalitat de què perSant Josep torni a Valèn-cia.

I a la loteria de capd'any els tocà el reintegre!.

LA CORAL AL'AUDITORIUM

El passat diumenge dia20 de desembre la Coral dePorreres assistí a la Troba-da de Corals que tenguelloc a l'Auditorium de Ciu-tat on interpretà cançonsnadalenques juntament ambles altres corals mallorqui-nes baix la denominació"Els Cors de Mallorca can-ten a Nadal".

LES ASSOCIACIONS DEPARES TENEN NOVA

DIRECTIVA

Les associacions depares d'alumnes dels col.le-gis Nacional Mixte i Ver-ge de Monti-sion tenen no-ves juntes directives des-prés de les seves assem-blees generals. Així el Col-legi Nacional Mixte elegícom a president a GabrielCortès Lliteras, vice-presi-dent a José R. Leiva Jimé-nez, secretari a Ricard Gá-mez Olaya, tresorer a Anto-ni Segura Fuster i vocalsa Daminà Xamena Mora,Catalina Trobat Nicolau,Salvador Domíngues Sán-chez, Joan Rosselló Mu-let, Bartomeu Barceló Ni-colau, Maria Mora Beltrani Maria Nicolau Mulet.

L'associació de paresdel Col·legi Verge de Mon-ti-sion elegí president aAntoni Lliteras Vanrell,vicre-president : DamiàMora Mora, tresorer:MateuAmengual Bover, secreta-rr.Sebastià Mèlia Mora, vo-cals : Sebastià Alzina Mes-tre, Antoni Nicolau Sitjar,Maria Concepció Nicolau,Antoni Rosselló Lliteras,Jaume Sampol Servera, Bar-tomeu Sastre Mora i Jerò-nia Vaquer.

EXPOSICIÓ DETONI TOUS

Durant les passades fes-tes el pintor Toni Tous feuuna mostra de pintura a lasala d'exposicions de "LaCaixa", com ens té cadaany acostumats.

Cal dir que hem pogutassistir a una progressivatrajectòria de milloramentde la seva tècnica la qualomple de llum i colors elsseus paisatges illencs.

ROBATORIS

Abans de les passadesfestes algunes propietats fo-ren víctimes de robatoris,com veim que ve succeintsempre en aquestes dades ique si bé no foren impor-tants en la seva quantia,sempre causen una certapreocupació. La botiga derobes de Ca Na Jerònia foula més afectada per aques-tes "visites", les quals ensagradaria fossin erradica-des. Igual que a altres in-drets de Mallorca massa so-vint ens veiem sorpresospels "amics" de les cosesdels altres.

REVISTA

-Ha aparegut recentmentuna nova publicació esco-lar al nostre poble. Estàfeta pel Col.legi Verge deMonti-Sion i du per títol"La Veu de l'Escola". Hicol·laboren alumnes imestres i les seves pla-nes —molt numerosasper cert— estan impresesen ciclostil. Ben vengutsi molts d'anys de vida!.

GRUP FOGANYA: TEATREEls passats dies 6, 7 i 8 de desembre el Grup Foganya

representà l'obra de Josep Maria Tous i Maroto, "Mestre LauEs Taeoner", al Principal Cinema de Porreres, a benefici dela restauració de l'Orgue de la Parròquia.

La direcció va córrer a càrrec de Jaume Rosselló, i vatenir una bastant bona assitència de públic. Es de resaltar elbon fi d'aquestes funcions teatrals, amb la recaptació desti-nada a la restauració de l'orgue parroquial.

MOLT BREU

FESTES.-Com cada any tenguerenespecial brillantor les Fes-tes de Nadal i Reis, entreles que caldria destacar—apart del seu caràcter fa-miliar que tenen— lesmaitines, la cavalcada del'arribada dels Reis d'Orient,el concurs de betlems, etc.

SA MOSTRA.-Com a complement de lainformació de la pàginanúmero 3 cal informar queun nou carrer ha estat rotu-lat, de nova denominació,a la vila. Es tracta de latravessia que hi ha entreels carrers Pare Molina i dela Rosa i que du per nom"Carrer de Sa Mostra".Aquest nom no l'havíemafegit a la llista per quantno figurava als carrers can-viats per l'Ajuntament alple corresponent, si noaham errats, ni sabíem quehagués estat aprovat a capaltre ple, si bé les inten-cions de posar SA MOS-TRA a aquest lloc ens erenja conegudes. Doncs, moltbé!.

SUBVENCIONS.-Quan tenguem la minutadels acords presos a l'Ajun-tament a les darreres ses-sions plenàries ja els hi in-formarem més detallada-ment de Jes subvencionsconcedides a les entitatsculturals i esportives por-rerenques per la nostra cor-poració municipal. Tambéens agradaria conèixer elscriteris que es segueixen pera decidir les entitats queles han de rebre i llursquanties. Tal volta al pro-per número...

-Segons rumors ha es-tat concedida una subven-ció d'un milió de pessetesper part del Ministeri deCultura per a la restaura-ció de l'orgue parroquial.Pot ser una bona notícia.

FESTA PAGESAPORRERES 81

/uvw; mu/nltúuu

ORGANITZA I PATROCINA : AbflUMÜÓ CULTURALCOL·LABORA : AJUNTAMENT DE PORRERES

C/1IX/1 DE PENSIONS

la Caixa

UN ALTREÈXIT

Novament l'AgrupacióCultural de Porreres tornàorganitzar la Festa Pagesaque ja ha complit les se-ves sis edicions. Fou el pas-sat dia 5 de desembre a lanit amb una sèrie de foga-rons que permeten les tor-rades a la nombrosa assis-tència. La vetlada estiguéanimada pel grup de ballsmallorquins "Puig deBonany" de Petra i peruna selecció de músicsrockers de la vila queallargaren l'ambient finsdesprés de les quatre dela matinada.

Hi hagué, a més, unespectacular binerbo i focsd'artifici, tot per suggestio-nar una mica els pocs desit-jós festius que té avui lagent i sobre tot els foravi-lers.

Per acabar cal donarles gràcies a la Caixa dePensions per a la Vellesai d'Estalvis, "La Caixa", pelseu suport.

Fins l'any que ve!.

COMPRARIA CASA ANTIGADINS PORRERES O ALSAFORES Te/. 64 73 68

INFORMACIÓ LOCAL

NOTICIES DE FORAViLAEn el moment d'escriure aquestes línies —finals de

desembre— els niguls tapen la nostra illa, han mollat algunesgotes, que només han bastat per a fer dos dits de saó. Si fos-sin un poc més generosos s'hauria acabat l'angoixa de l'eixutque tants mals resultats dóna. Al pensar que alguns rius de lapenínsula, que fins ara havien anat buits i secs a 28 de de-sembre —i no és cap innocentada— s'han desbordat i sortitde mare, ens fa creure que el nostre camp encara se podràsalvar. Així al manco ho esperam.

Supôs haureu passat un bon Nadal i Cap d'Any i mésels que tenien indiots i porcelles per a vendre ja que s'han pa-gat uns bons preus. Sabem que en els mercats de Ciutat hihagués carniceries que no varen poder atendre la demandad'aquests animals per la manca d'oferta... i l'ametla segueixa preus baixos... mentre que els torrons els hem pagat méscars.

ELECTRICITAT I ABONAMENTS: Els experts elsdonen gran part culpa dins la nul.la rentabilitat actual delcamp.

AMETLERS: Segons l'actual Conseller d'Agricultura,Sr. Capó, aquest cultiu necessita de —valent susto— deu mil .milions de pessetes per a adequar-se a les actuals necessitatsdels mercats. On es trobaran aquests diners?. Segons ells, lesfonts es troben a les entitats financeres. Ara bé, ens demanam,com en pot sortir el sofrit pagès si a més de pagar els préstecsde la compra de la maquinària, nous sistemes de cultius, vi-vendes adequades li afegim ara això dels nous ametlers acom-panyat tot dels seus interessos... ja que aquestes entitats noho fan filantròpicament.

OFERTA-DEMANDA: Ací està la clau de molts delsactuals problemes de l'agricultura porrerenca i mallorquina engeneral. Aconseguir introduir qualitat dins els productes i ofe-rir-los als canals de distribució que atenen el consum de Ma-llorca. Es un dels grans rets que ha d'afrontar l'agricultura ma-llorquina. Teniu en compte que s'estan important de la penín-sula una gran varietat de llegums, hortalisses i fruita la qualpodria aconseguir-se dins l'illa. "Sa Cooperativa" és un exem-ple positiu amb la seva secció d'hortalissa i fruita a través de"Mercapalma" tenint, sembla, uns bons resultats.

SEMBRAR: Mal any per manca de só. No s'han sem-brat la gran quantitat de nous peus d'albarcoquer que s'havienpreparat. Degut als bons preus d'enguany d'aquest fruit, sem-blava que se'n sembrarien molts però per manca de plugess'hauran de fer l'any que ve. El mateix, cal dir, dels ametlersi altres fruites.

ABONAMENTS: Per a fruiters i vinyes, especialment amb3-15 i 4-8-12.

PODAR: Vinyes resguardaries, melicotons, peres i pome-res... quasi tots els fruiters manco els tarongers.

ANIMALS: Encara, pels més tardans, és temps de sobras-sada i botifarrons. Dins el mes de febrer, comença la venda debestiar de llana, que segons els rumors podria agafar bonspreus.

I.B.I.A.: I per acabar no tot han d'ésser males notícies.L'Institut Balear d'Investigacions Agràries està aconseguintbons resultats amb alternatives als actuals cultius. Cpncreta-ment "maiz", cotó i diversificació de productes derivats dela llet. Mirau els menorquins, que promocionant i cuidantel seu producte bàsic —el formatge—estan recollint uns bonsresultats després d'anar-hi molts d'anys darrere.

LA DARRERA: Unes paraules, recollides de la premsa,molt acertades pensam. Aquestes deien: "... avui el pagès ésun ésser maltractat socialment i no és cap tòpic dir que estàmalvivint. Només a costa d'un gran treball personal és capaçde treure rendiment a la seva terra. Es tracta de què endavant,aquest pagès, amb l'ajuda de l'administració sigui capaç deproduir més i millor i que es trobi situat a la mateixa altura dela societat urbana de les Illes".

NOTICIES DE "SA COOPERATIVA"

Voleu que vos digui que sense En Mateu allò no pareixel d'abans. Però la vida segueix. Més de trenta dones s'hi gua-nyen les sopes amb la seva tasca diària, amb la lluita contrael temps, ja que no se poden atendre les comandes tal com sedesitjaria. Un gran any per a la Cooperativa i especialment pera la secció d'albercoc. No se poden atendre totes les sol.lici-tuts que contínuament arriben. Aniria bé poder-ne estotjaralgunes per l'altra temporada!.

Ara bé, vius a la qualitat i a l'elaboració, neteja i envasa-ment. De cada dia se presta més atenció en aquests quatrepunts que hem anomenat. No convé perdre els clients.

Sabíeu que durant l'any passat la Cooperativa s'ha gas-tat 1.500.000 pts. en millores i que l'any que ve se farà im-prescindible construir una sala de destriament adequada ales normes de Sanitat?. Francesc Llinàs.

LA LLENGUA DEL CARRER

Aquí teniu un altre indret del poble on també ha arribatla normalització lingüística comercial. Es el "toldo" del Fornde Ca'n Lluc, 'el qual destacam en aquest n' mero per la sevacontribució a fer de la nostra llengua un vehicle d'expresiónormal.

INSTAL·LACIONS SANITÀRIES

TOMEU BLANCHC/. Agustí Font, 41 Tel. 64 77 50 PORRERES

)

tibi*»vS'-̂ ÜLoYT^

Cctsmfi&é-*

A TOTA MUSICA !

DISSABTES IDIUMENGES

OBERT

REPORTAGE PAGINES töflTRALS REPORTATGE

LA PROBLEMATICA DE LAI

VINYA I EL VI A MALLORCACom ¡a anunciàrem a/passat número de LLUM D'OLI, vo-

lem ofen'r-vos un ample resum i comentari de la Taula Rodonaque es va fer el passât mes de novembre sobre la problemàticade la vinya i el vi a Mallorca, en la qual ¡ntervengueren desta-cats especialistes en el tema: Joan Simarro, dels serveis d'Agri-cultura del C.G.I.; Jaume Grimait, enginyer agrònom i dele-gat del SEMPA; Bartomeu Homar, president de l'Associacióde Comerciants i Embotelladors de Vi; Ramon Alabem, pe-rit Agrícola de l'Obra Social de "La Caixa"; Bartomeu Rosse-lló, president de la Cambra Agrària de Felanitx; Joan Antich,gerent de la Cooperativa de Felanitx; Josep Lluís Roses Fer-rer, de Bodegues Ferrer de Binissalem; Antoni Monserrat,viticultor i Jaume Mesquida, enòleg porrerenc i bodeguer. Mo-derà amb molt d'acert Planas Sanmartí.

En el primer torn deparaules ja va quedar benestablerta la problemàticai els diferents punts de vis-ta dels participants, així'Joan Simarro opinà quela producció a Mallorcaes poca i mala de vendre,i que no es produeix per-què no és rendable pelpagès. Tampoc es ven per-què la qualitat es moltbaixa. Per tant s'ha de mi-llorar la producció i laqualitat. La millora de laproducció gira al voltantde dos factors: kilos perquarterada i preus del vi,dues coses que estan encontraposició, ja que siparlam d'una varietà4' de-terminada, incremp' .t laproducció normalrru it bai-xa el grau alcohòlic. Pertant s'han de cercar varie-tats noves que tenguin méspotencial de producció imés grau alcohòlic i s'hand'experimentar en la pràc-tica.

L'altre problema és lacomercialització, tema enel que intervenen molts defactors. A Mallorca s'hauriad'intentar retrobar aquellvi, de consum diari, ambgust de sang, tal acceptatabans, i segurament elconsum augmentar!. Amés s'han d'anar a tro-bar uns vins de molta qua-litat.

Jaume Grimait centràla problemàtica en que aMallorca hi ha excés deproducció en relació ambel consum. Aquí' es ven

més vi de la Penfnsula queel que es venia fa uns anysen relació al que produimaquí'. Les causes: laproducció d'un tipus devi que actualment no téacceptació a Mallorca.

La producció a Mallor-ca es poca i mala de vendre.

A continuació plan-tetjà una sèrie d'interro-gants: ¿Es possible o nofer un altre tipus de vi ala zona baixa (Felanitx,Porreres i Manacor)?¿L'únic problema és degraduació, o de gradua-ció i "bouquet"? ¿Espossible amb les varie-tats actuals, amb unamillora de la tècnica delcultiu, millorar la quali-tat? ¿O hem d'anar a no-ves varietats com les queja s'han experimentat aquí'a Porreres?

Després afegí' que larelació entre el viticultori bodeguer ha d'éssermolt estreta. S'ha d'anarcap a sistema cooperati-

.vista, que el viticultor si-gui a la vegada elaboradoro bé que el bodeguer esta-blesqui consorcis ambels productors de cara aque aquests facin un pro-ducte capaç de donar un vique ell vulgui.

Bartomeu Homar par-lant de la producció opinàque el vi que es fa a la zo-na baixa s'ha trobat ambel fort handicap de que de-

La relació entre el viti-cultor i bodeguer ha d'éssermolt estreta.

gut a l'augment del nivellde vida i a les fortes promo-cions comercials del vi de lapenínsula, i ara no té accep-tació. Llavors per poder co-mercialitzar-lo no queda al-tre remei que mesclar-loamb una gran quantitat devi duit de fora.

Contestant a alguns in-terrogants de Jaume Gri-mait, diu que les varietatsactuals com "Gaillet","Fogoneu" i "FogoneuFrancès" no són aptes perl'elaboració de vi avui endia. El consumidor demanavi de sang i el que deim "vide mitja criança", que és elvi normalment destinat ahostelería, i "vi de reserva".El "manto negro" va millor,però carrega massa, a mésque és una varietat quedemana molt de sol, i aquí'hi ha la mala costum deno fermar els ceps, el queimpedeix una normal inso-lació del raïm. tots hau-ríem de saber que pertransformar l'aigua i elsàcids en sucre, el rai'm ne-cessita una determinadaquantitat de calories du-rant l'any.

A la zona alta, el"manto negro" té una di-ficultat important per do-nar vins de criança, deguta les seves característiques,per tant tampoc ens serveixmolt.

Parlant de preus pagatsal viticultor digué que elselaboradors no fan ungles alvi mallorquí, vos puc garan-tir, digué, que hem estat sos-tenint preus realment polí-tics, preus de "bancarrota"per nosaltre. Aquí s'han pa-gat raïms més cars que en-lloc, precisament per aincentivar el cultiu de la vi-nya. Aquí és per tant el ver-

Sa Sabateria o el desbancalam \t del vi industria/ a Mallorca.La crisi ja és història, per aquest

Avui parlar d'una vinyane no tengui com a mínim

15 hectàries de cara a treureunes redabilitats, és parlard'impossibles.

tader problema del campmallorquí, el minifundisme,l'atomització d'explota-cions. Avui parlar d'una vi-nya que no tengui com amínim 15 hectàries de caraa treure unes rendabilitats,és parlar d'impossibles.

Donà molta d'impor-tància a la necessitat de quetant l'elaborar com el viti-cultor tenguin nocions moltamples sobre vinya i vins,respectivament. Parlà tambédel tema dels abonaments iinsecticides. S'ha de for-mar al viticultor sobreel que s'ha d'esquitxar i elsabonaments necessaris.

Pel que fa al tema dela comercialització opinaque el gran problema es labaixa del consum de vi aEspanya en un 30 ò 40 percent des de fa uns quatreanys ençà, mentres que elconsum de cervesa ha aug-mentat d'un 20 a un 30

s imatges.

Ca'n Jenoi, moderna maquinària al servei d'uns vins que aspi-ren a ésser competitius i de qualitat dins el mercat d'avui.

Menys de 30 quartera-des de vinya no són renda-bles. Si un viticultor no lesté, s'ha de juntar amb altres.

per cent i no fa falta parlarde les begudes d'esnobis-me, modernes, que la gentbeu perquè les donen alsal.lots al col·legi o qui sapperquè, que també hantengut un increment impor-tantíssim de consum.

Un altre problema ésque no hi ha altre país en elmón civilitzat que tenguiuns gravamens impossitiuscom té ei vi a Espanya, amés de la fòbia impresio-nant pel alcoholisme. Si hiha algú que sia anti-alcohò-Mc aquest és l'elaborador iel comerciant de vi. Nosal-tres el feim i tractam per-què es prengui com a ali-ment. El vi begut en mode-ració no produeix alcoholis-me. Aquest és un proble-ma molt més complexe.

Mentres que es puguidur vi de la península engran quantitat, no hi hauràmercat pel nostre.

Ramon Alabern, com atècnic d'un banc digué queell no en sabia de vins, quea ell el que li preocupavaera el tema econòmic. Lipreocupa la rendabilitat quepugui treure el pagès amb lavinya. Si el raïm es paga se-gons el grau, s'ha d'anar avarietats que facin molt degrau. Després a millorar lestècniques de cultiu i explo-tació i sobretot practicarl'associacionisme. Ell diguéque menys de 30 quartera-des de vinya no són renda-bles. Si un viticultor no lesté, s'ha de juntar amb al-tres. Es l'únic sistema per-què l'associació pugui com-prar la maquinària necessà-ria per a dur endavantl'explotació.

Bartomeu Rosselló tocàtambé el tema de l'associa-ció però entre viticultori elaborador, han d'anarjunts, o han d'ésser el ma-teix: fer vinya i elaborarel vi.

També toca el proble-ma de les plagues, dient quevan en augment, per tant ésun problema a tenir encompte. Afegí finalmentque fer vinya és difícil.

Joan Antich es mostràd'acord amb la problemà-tica general de varietatsi qualitats. Digué que laculpa de la baixa qualitatdel vi mallorquí no és no-més del productor sino del'elaborador. Els bodeguershan hagut de canviar elsmètodes d'elaboració enmotiu del gran augmentdel volumen de raim a trac-tar. S'ha canviat tota l'es-tructura per tal d'anar auna més ràpida manipu-lació del producte, intro-duint-se noves tècniquesbodegueres que han fetque es deixàs de bandaaquella elaboració artesa-nal que donava com a re-sultat aquell vi nostred'abans.

El productor ja no esfia ni del comerciant ni del'Administració.

Opinà que es necessaricanviar totalment l'estructu-ra de producció i elaboracióde cara a millorar qualitats.

Josep Lluís Roses Fer-rer, de Binissalem, parlà deles diferències de problemà-tica entre la zona alta i lazona baixa.

Ell creu en el futur delmallorquí, ja que ell veu,de cada vegada més, un aug-ment en la demanda del nos-tre vi, però que mentres quees pugui dur vi de la penín-sula en gran quantitat i ven-dre'l com a vi fet a Mallorcaen un 100 per cent, perquèés més barat i més bo —sem-pre serà més barat el vi de lapenínsula que el d'aquí—no hi haurà mercat pel nos-tre. _ .

Antoni Monserrat, coma viticultor opinà que ésmolt més bo de fer teorit-zar sobre el canvi necessariper a millorar produccionsi qualitats que dur-ho a ter-me en la pràctica. Es mos-trà d'acord amb tot, amb lanecessitat d'associació, can-vi de varietats, etc. peròque el més mal de fer ésfer creure tot això al viticul-tor, perquè el pagès estàmolt escalivat. El productorja no es fia ni del comer-ciant ni de l'Administració.

Jaume Mesquida "Xe-noy", digué que el que s'hade posà ben en clar és queal pagès no se'l pot enga-

nyar mes. tl pagès no se liha de dir que produesquiun kilo de rai'm. Se li ha dedir que faci una botella devi, que la lluiti i comercia-litzi, ja sigui a travers d'unacooperativa, associació, etc.és a dir, ha de tenir una bo-dega darrera ell.

Noves tècniques bode-gueres que han fet que esdeixàs de banda aquella ela-boració artesanal.

En quant a varietats, resdel que tenim val per a res—paraules textuals— Aquís'ha d'anar a fer un vi demolta qualitat. Espanya pro-dueix 40 milions d'hectòli-tres de vi, la majoria delsquals són vi corrent. Aquestvi corrent està sotmès apreu de mercat, i aquest ésel que defineix el preu. Men-tres al comerciant —que noestima ni el vi ni la vinya—pugui comprar una pessetamés barat a la península, ia una qualitat de momentmillor, això determinarà larendabilitat del cultiu.

Parlà també de les di-ferències entre les denomi-nades zona alta i baixa.Digué que no és just quehi hagi dos preus distints.Si un "manto negro" a lazona alta fa 12 graus i va aun preu, aquest preu had'ésser el mateix aquí a la

Al pagès no se li ha dedir que produesqui un kilode rai'm. Se li ha de dir quefaci una botella de vi.

zona baixa. Ara bé, creu queni a la zona alta ni a la baixaes pot salvar el vi amb el"manto negro" ni amb lesvarietats que tenim ara. Es-tam ja experimentant novesvarietats i sabem que són a-daptables, que podem fervi de molta qualitat i quetenim molt de mercat. Solsqueda fer feina.

Fins aquí durà la prime-ra part del debat. Llavorses passà a un torn de pre-guntes i respostes entre elsmembres de la taula que pu-liren diferències de criterienfront del problemes i opi-nions exposats, passant des-prés al coloqui obert entreel públic que fou molt inte-ressant. Sorgí la problemàti-ca de la darrera campanya,ajudes des de l'Administra-ció, etc.

Reportatge fotogràfic:

'M. LLADÓ.

' - CONCLUSIÓUna vegada fet aquest

petit resum de les importan-tíssimes opinions escoltadesen aquesta taula rodona po-dem treure moltes conclu-sions, sempre positives, apli-cades al nostre redol. La pri-mera és que de tota la vinyasembrada avui amb les va-rietats que tenim molt pocaserveix per a fer vi d'una mí-nima qualitat. Suposam queno es gens rendable del pa-gès fer vi que llavors s'hau-rà de destinar a destilació,pel baix preu pagat peraquest producte. Desprésens trobam que el comer-ciant no en vol, per cuè lirendeix més comprar-lo afora, més barat, de més qua-litat i sense risc. Per tant ésel pagès que ha de dir'sivol fer vinya o es vol dedi-car 3 altres productes. Si volfer vinya destinada a pro-duir més qualitat i que so-bretot li sigui rendable, jasap la solució, s'ha apunta-da anteriorment en algunesintervencions dels tècnicsparticipants a la Taula Ro-dona: associació cercantuna bodega, ja sia establintconsorcis o a travers d'unasistema cooperatiu —a laPenínsula i a quasi tota Eu-

ropa una majoria del vi ela-borat surt de cooperatives—,establir les varietats noves aimplantar, tenint en compteque aquí a Porreres ja hi hamoltes varietats experimen-tades, varietats de la penín-sula i de l'extranger. i reca-bar l'ajuda de l'A'dministra-ció ja sigui amb doblers afons perdut o mitjançantcrèdits a llarg plac i a baixinterès, per finançar la inver-sió necessari i cubrir els pos-sibles perjudicis que com-porta haver d'arrabassar lavinya vella. Aquest és pertant el nostre punt de vistasobre el tema. Si es vol fervinya ha d'ésser per fer un vide molta qualitat, o com amínim que tengui accepta-ció com a vi de consum dia-ri. Mercat n'hi i ha molt.Sols pensem amb el vi quees consumeix a l'hosteleriaa Mallorca, i que ara per araí'importam quasi tot de lapenínsula, i pensem també,de cara a l'exportació forade les illes inclus a l'extran-ger, el que suposaria una de-nominació d'origen on hi fi-guras la paraula Mallorca,paraula que com sabem totsven molt bé.

M. LLADÓ

CREACIÓ 8

Amb motiu de la passada inauguració de la BibliotecaPública de Porreres, ubicada als alts de l'Ajuntament, i quecompta amb una dotació inicial de llibres cedits pel ConsellGeneral Interinsular vos oferirr. a continuació els dos tre-balls guanyadors corresponents als alumnes de vuitè curs delConcurs de redacció convocat amb motiu d'aquesta inaugu-ració:

LA BIBLIOTECA (I)

LA BIBLIOTECA (II)

Això és la història de lameva vida :

Vaig néixer a casa d'unsenyor molt intel·ligent, queem cuidava i que es passavallargues hcres escrivint da-munt el meu cos. Això nom'agradava gaire perquè enlloc d'estar net i blanquet,estava ple de dibuixos i lle-tres negres. I jo pensava,perquè me feien allò?

Després em dugueren aun lloc on hi havia moltagent i moltes màquines, allàem feren un vestit nou, nopareixia el mateix d'abans,estava preciós. Més tardm'agafaren amb un parellmés com jo i ens varen fi-car dins una caixa. Està-vem molt estrets i allò eramolt fosc; la caixa es re-manava i tot eren empen-tes. A la fi ens vàrem atu-rar de ramenar, sentíremun renou i va començar aentrar llum dins la caixa.Jo estava molt content. Enstregueren de la caixa i ensvaren col·locar damunt unesestanterías molt altes. Jotenia molta por tan enfilat,però poc a poc em va fugir.Allà n'hi havia molts méscom jo, de tots colors i detots tamanys. Jo no sabia onme trobava i he de reconèi-xer "que tenia les fulles quees remanaven de por, entretants de llibrots grossos ijo justament era el més pe-tit.

No passà molt de tempsquan vengué un senyor ambunes gran ulleres. Es va seu-re devora una taula on hihavia molts de llibrets primsi tots iguals. No va estarmolt a venir-me un altreperò aquest més jovenet,parlà una estoneta ambaquell de les ulleres i desprésagafà un parell de llibresde devora jo i els posà da-munt una taula, es va seu-re i començà a fullejar i afullejar. Així va estar unabona estona i després tor-nà col·locar els llibres alseu lloc. Però no va éssertot això, després en vengue-ren més com aquest i totsfeien igual. Més tard aquell

home de les ulleres es vaaixecar, va anar cap a laporta, va sortir, es va sentirel renou de la clau i desprésja no es ya sentir res més.Jo no sabia que era tot allòi només tenia ganes de sa-ber-ho. Passaren unes horesi tot estava solitari i silen-ciós, però jo vaig sentiruna veu:

-Eh, tu!-Jo?, vaig exclamar tot

estranyat.-Sí, tu! Què ets aquest

llibre nou que han duitavui? Què tens por? Etveig molt assustat.

-No, però és que hotrob molt estrany tot això,tants de llibres junts iaquestes visites tan estra-nyes.

-Què no saps que ésaixò?

-No, què és?-Es una biblioteca.-I què vol dir això?-Ací venen nins, joves

i fins i tot grans a llegir-nos,ens agafen, ens duien a lataula i ens llegeixen.

-I aquell homes de lesulleres? -vaig demanar jo,que ja tenia ganes de saberqui era aquell senyor.

-Es el bibliotecari.-Ah! -vaig exclamar.

Ja començ a entendrer-hotot.

Així va ésser el primerdia que vaig passar al llocque el meu amic deia: la bi-blioteca. Ara ja som velleti estic tant content i orgu-llós d'haver passat tota lameva vida fent companyiaa tots aquells amics quevenen a consultar-me, lle-gir-me i a entretenir-se unpoc amb jo, i que un diaseran persones cultes i degran posició i tot aixògràcies a la meva ajuda.Per això vos deman quevengueu a veure'm, per-què jo i els meus amics vosesperam, ací, a la bibliote-ca de Porreres.

FRANCISCÀ SERVERAAlumna de vuitè cursd'EGB del Col.legiVerge de Monti-sion

La biblioteca és un llocon hi ha una certa quanti-tat de llibres ordenats i quequan es vulgui es poden con-sultar i llegir. Les bibliote-ques es coneixen fa ja moltsd'anys; en temps dels grecsi romans ja havia unes bi-blioteques amb un conside-rable nombre de llibres.

Dins una biblioteca estroben llibres de moltes di-ferentes clases; d'història,de ciències, de geografia,etc... Dins Espanya hi haja moltes biblioteques ambgran quantitat de llibres,essent durant els segles XVi XVI quan es començà aposar un interès notablepels llibres, ja que tota lagent no pensava abans enels llibres, i se preocupavamés per les lluites que perla cultura, essent els fraresels que cuidaven i feien lacultura.

Al nostre poble fa unsquants d'anys es ya formarla biblioteca pública al Col-legi Nacional de Porreres, idurant els dos o tres anyspassats s'ha anat modernit-zant, duent nous llibres,etc..., i ha estat molt con-correguda. Tot això ha estat

gràcies al gran entusiasme icol·laboració de tots els pa-res i professors de l'escola.Després hi ha la bibliotecadel col·legi Verge de Monti-ssion, que no és tan grancom la de l'altre col.legi pe-rò també té la seva impor-tància. Ara es vol crear unabiblioteca a l'Ajuntament dePorreres, amb l'objectiu decultivar més la cultura delnostre poble perquè aixíel qui tenia necessitat deconsultar qualque cosa inte-ressant, es tenia que quedaramb les ganes ja que no hihavia cap lloc on es poguésconsultar a no esser a la se-va pròpia casa o als col·le-gis.

La incorporació d'unanova biblioteca al nostre po-ble ens ajudarà molt, princi-palment als estudiants, onhi podrem anar ja que seràpública, a cercar textos,consultar llibres, i fins i totper a entreteniment. Peraixò jo desitg que aquestano sia la derrera bibliotecapública que s'òbriga dins elnostre poble. Es necessarique cada dia es tengui mésinterès pels llibres.

Bernat Vidal Juan

Gorgo/ MMító/j\/»- v/.. ,

Es guirigaller deu haver perdut sa vista. Mira que pensar-se que això era un paraigua.

COL.LABORA CÌOIVS í)

CLAM D'UN NIN EL DIA DE REIS

Es el dia dels Reis iestic trist. Al meu voltantels amics boten d'alegria,corren i juguen amb les no-ves joguines. Jo no, perquètene a les meves mans unajugueta com aquelles queusen els homes grans, peròde veritat, per a matar.

A Polonia, al Salvador,a l'Iran... i a tants d'altresllocs —també de vegades en-tre nosaltres— els homesusen aquestes juguetes,però de veritat, per a matar.

Jo la vaig demanar alsReis, jo la volia, jo la tene.La televisió em va fer creu-re que era una jugueta ale-gre, bona, divertida. Al mos-trador de la tenda feia undesig fora mida comprar a-questa jugueta... que els ho-mes gran usen, però de veri-tat, per a matar.

M'han fet creure queté la raó qui té la força.M'han fet creure que el mónestà dividit en bons i do-lents... i que el bo és el quité més punteria i que el do-lent és el més dèbil, el mésoprimit, el més explotat. Sifos així jo voldria moltesjuguetes, d'aquelles queusen els homes grans, peròde veritat, per a matar.

Jo he vist persones ma-jors que es passegen i des-filen amb juguetes com lameva, de vegades tene ga-nes d'anar vestits com ells,de vegades em fan por.¿Tal volta també els agra-da, com als meus amics,

jugar a moros i cristians?Tal volta defensen els"bons"? Quins "bons"?¿j per això és necessari te-nir a les mans juguetes ques'usen, però de veritat, pera matar?

Jo he sentit com almeu país hi ha "terroris-me", i m'han explicat queeren "persones" que perdefensar idees, per practi-car venjances, per llevarllibertats o per cobrar upsou, seguen vides i destruei-xen famílies usant juguetes,però de veritat, per a matar.

Jo m'adon que el mónm'ha enganat, perquè jo novull afusellar, jo no vull fercórrer sang, jo no vull ju-gar a matar... jo teñe vida,jo vull viure, jo desig vidafeliç per a tothom, i peraixò no vull arriscar-me asaber utilitzar juguetes queels homes grans usen, peròde veritat, per a matar.

Hem diuen que les pel-licules de sang, de morts,d'odis, de venjança, del po-der de les bales... són bonesper a mi... i així m'avesaréa participar activament dinsla lluita pel poder, pel domi-ni, per l'explotació d'aques-ta societat nostra amb les ju-guetes que usen els homesgrans, però de veritat, per amatar.

I em prohibeixen veurepel·lícules on l'home i la do-na s'estimen. Sembla que se-ria massa perillós aprendreestimar, ésser Birmans de

LLUM D'OLIButlletí' Informatiu de l'Agrupació Cultural de

Porreres. Núm. 18 Gener de 1982

D.L. PM 76/1.979Redacció/Administració/Publicitat: Carrer de l'Al-

moina, núm. 67-1 er. Porreres Mallorca.Preu subscripció: 500 pessetes (un any).Número solt: 50 pessetes.Imprès als tallers d'Edicions Manacor S.A. en ofsset

Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERESEls articles publicats reflexen únicament l'opinió

dels seus autors.

Equip de Redacció: Joan Barceló, Macià Lladó, Ma-ria Barceló i Crespí, Guillem Torres, Francesc Llinàs,Joana Mora, Pep Mayol, Rafel Ferrà, Joana Matas, JoanMèlia i Climent Picornell.

Col·laboradors: Ramon Rosselló, Tomeu Barceló,Jaume Rosselló, Tomàs Bordoy, Joan Soreil, FrancescOliver, Toni Servera, Joan Barceló Barceló, i Ral (pseu-dònim).

Fotografia: Foto Vidal, Rafel Ferrà, Macià Lladó iJoan B. Bauçà.

debò, procurar ter el bé, ju-gar a crear vida, donar feli-citat a les persones... els quitenen la força i les armes jano comandarien perquè ensconduirien per la raó i per laveritat, per allò que som;persones, i ja no servirienles juguetes que usen els ho-mes grans, però de veritat,per a matar.

Ens han dit que caliaingressar dins organismes in-ternacionals de molta forçaper no perdre el poder, sa-bem que les despeses seranimmenses... jo voldria crearmés organismes internacio-nals de germans, on hi posà-ssim els estalvis de tots per-què, entre tots, eliminàssimles juguetes que usen els ho-mes grans, però de veritat,per a matar.

Pares de tot el món!,constructors i -venedors de

juguetes! compatiu-vos detants i tants de nins que eldia de Reis tenen a les mans,com jo, una jugueta queusen els homes grans, peròde veritat, per a matar.

Portau-me, oh Reis,juguetes a balquena, ju-guetes de vida, juguetes depau, juguetes de creació, ju-guetes... que no usin els ho-mes grans per a matar.

Portau-me, oh Reis, unmón on els homes canvii'nles espases en arades, lesbombes en pa, les presonsen llibertat, el poder en ser-vei...

Portau-me, oh Reis, unaponcella quan s'obri a lallum, al color i a la música...i que té una goteta de rosa-da fresca al pètal de l'amor.

Un nin granRal

¿ COM TE TANTA

AUTORITAT EL DARRER

DIA DE L'ANY?l.EI trenta-un de Desembre,en pany i clau ha tencat;per això aquest any passat,ja està passat per a sempre.

2.Ell no perdona a ningú;en arribar al final,sempre vol quedar cabal,en que sia inoportú.

3. En tot és molt puntual,dies, setmanes, i mesos;qual si fóssen uns ingresos,com a per paga anual.

4. Quan arriba a n'el final,no se deixa subornar,el seu fi ell complirà,tant si és per be com per mal

5.No coneix més que unpatró,

el qui tot ho dirigeix,les seves ordres compleix,ses de Déu Nostre Senyor.

6. Això a mi em fa pensarlo que a s'aigo li passa;en que fa forat i tapa,i a molts ha fet anegar.

7.Molts no solen fer cas d'ellperò molt poc li importa,ell els tencarà sa porta,tota finestra i portell.

8. Eb per demés reclamar,perquè no en treuran res;es rep lo que se mereix,cadascú en particular.

9.Res té que guanyar niperdre,

compleix l'obligació;tant si és figa com figó,la cull en que sia verda.

10.Quan ve l'hora dei morir,a molts dóna el seu disgust,perquè diven que és injust,i el tenen mal de sofrir.

11. Sempre és estat així;uns, contents, altres, fallonsperò per moltes raons,ningú el fera desdir.

12. El temps és així com és,no com nosaltres voldríem,tanmateix no impediríemel curs que ara segueix.

13. Segueix les ordresrebudes,

fent sempre son cap envant;el temps mos surt de! llevantja en ventades o plogudes.

14. Alguns dies fa temps bo,altres, tais quais o dolents,no tots en queden contents,per alguns, els fa ma! só.

15. Des del Uevant neix eidia,

i en el Ponent es mor;sempre serà així això,perquè ja mai es desvia.

16. Es ei curs que l'imposà,el Déu Pare Creador,tant amb frei com amb cator,'per envant sempre anirà.

17. Es comença pel Gener,i acaba pel Desembre,aquest curs ha seguit semprediu: en Francesc Oliver..

ESPORT 10

FUTBOL: NOTICIARI

Un breu descans en.elfutbol per a quatre dels cincequips de la U.E. Porreres,concretament a les quatrecategories inferiors ens ser-veix per a fer un comentaria les respectives categoriesen què participa cada undels nostres representants:

ALEVINS: HI HA GENTQUE PROMET

Acabant l'any aquestequip ha demostrat quali-tats en alguns jugadors, mal-grat la poca experiència, perésser el primer any que ju-guen a futbol en competi-ció oficial. L'experiènciade l'entrenador SebastiàAlzina i les ganes de treba-llar són les principals armesamb que compta. Actual-ment ocupen la sisena posi-ció a la taula. I encara queno els anàs molt bé amb ellíder Lactància, ells tambéhan sabut tornar la monedaa altres equips.

Els darrers resultats hanestat els següents:Campos, O - Porreres, OPorreres, 3 - Ses Salines, OLa Salle 3 - Porreres, OPorreres, 7 - Ca n'Arabf, OLactància, 7 - Porreres, OPorreres, 1 - At. Alaró, 1Pla Na Tesa, O - Porreres, 4

INFANTILS: PODRÍEMANAR MES ALTSENCARA

• Cal destacar la fortapugna en aquesta categoriaentre el nostre representanti La Salle Manacor, seguitsde prop pel Margalida. Unaderrota mínima a PortoCristo i dos empats fora sónels resultats més negatiusde l'equip. Malgrat l'expe-riència de molts dels seusjugadors els falta valor iforça a l'hora d'estrènyerun poc per a aconseguir elsdos punts en alguns encon-tres.

Els resultats obtingutshan estat els següents:Porreres, 2 - Ses Salines, OCampos, O - Porreres, 2Porreres, 2 - Cardessar, 1Porto Cristo, 2 - Porreres, 1Porreres, 3 - Sant Joan, OMargalida, O - Porreres, OFelanitx, 2 - Porreres, O

per Pep Mayol

JUVENILS: ACTUACIONSNORMALS, TIRANTA BAIX

L'equip ha baixat molten el seu rendiment i de laposició alta que ocupava hapassat a la zona intermitjade la taula. Les lessions d'al-guns jugadors i expulsionssón les causes principals.

Aquests són els darrersresultats:Porreres, 1 - Consell, 1Badia CMSS, 4 - Porreres, OPorreres, 1 - Gesa Alcúdia, OEspanya, 2 - Porreres, OPorreres, 2 - Porto Cristo, OEscolar, 4 - Porreres, 1

TERCERA DIVISIÓ: UNACAMPANYA PER ARECORDAR

Sensacional la marxa del'equip porrerenc en aquestfinal de la primera volta jaque ostenta un quart lloc,molt meritori, en la classifi-cació. La inclusió de juga-dors com Maza, Eladio i latotal adaptació al joc de l'e-quip d'Aparicio són els prin-cipals factors d'aquestatriunfal marxa, sense me-nysprear als altres jugadorsque també contribueixen al'èxit de l'equip. Un grupencapçalat pel Poblenc se-guit del Manacor. Constàn-cia i Porreres fan que la Lli-

Equip de l'Unió Esportiva Porreres. Un projecte de futur quearriba més lluny: la lliga d'ascens a Segona Divisió B(foto Vidal).

ga se carregui d'emoció jaque l'actual Ifder no és l'e-quip que deixa la tarja devisita a tots els camps i peraixò no s'hi pot confiar

AFICIONATS: SON DELSMILLORS

Després de la primeravolta, amb algunes derrotesa les cinc darreres jornades,s'ha passat a esser un delsequips forts del grup. Vic-tòries, bon futbol i entregatotal dels jugadors a més dela bona direcció al front del'equip del Sr. Sorell, sónelements suficients per aque al final de la Lliga estrobin entre els dos primersi així poder disputar el cam-pionat de Balears. Esperem-ho!

Els darrers resultatsforen els següents:Cide, 3 - Porreres, 1Porreres, 1 - At. Campos, 3Porreres, 4 - Sóller, 1Artà, O - Porreres, 1Porreres - Badia (no present)Santanyí, O - Porreres, 6Porreres, 9 - Sant Pere, OCa'n T. Taleca 1 - Porreres 4

massa.Desitjam pel bé de

l'equip, de la directiva i

de la gran afició amb quecompta el Porreres, queels èxits continuïn.

Els darrers resultats hanestat els següents:Porreres, 1 - Sóller, OXílvar, 3 - Porreres, 1Porreres, 2 - At. Ciutadella 1Sp. Maonès, O - Porreres, 2Poblenc, 3 - Porreres, OPorreres, 2 - Calvià, OMargalida, 3 - Porreres 4Porreres, 2 - Manacor, 1

ESCACS: UNA

TEMPORADAIRREGULAR

Enguany la sort no haacompanyat als nostresequips d'escacs. A primeracategoria, després d'haverdevallat la temporada ante-rior de preferent, es ten-gué una bona primera vol-ta de lliga, arribant a aca-bar en el segon lloc, pera continuació tenir unamala fi de resultats do-lents i el que ens prome-tíem com una campanyad'èxits es convertí en undiscret cinquè lloc devuit equips. El torneigacabà el passat dissabtedia 16.

A segona, amb menyspotencial i molt variadesaliniacions, passà quasibéel mateix. Així i tot cal es-tar-ne una mica més satis-fets per això que deim,malgrat haver perdut algunspunts que podrien haverfet superar el sisè lloc fi-nal. Han participat un totalde 19 escaquistes al llarg deles catorze jornades quehan durat els campionatsde clubs insulars.

GIMNASSIA PER A TOTHOM A L'ESCOLA NOVA

Des del mes de desembre, a l'Escola Nova es donen clas-ses de gimnàssia a càrrec del professor d'Educació FísicaMateu Domínguez, conegut per tots els seus rècords en atle-tisme. Aquesta activitat ha tengut gran acceptació entre elsnins i majors.

L'horari de classes és el dimarts i dijous de les 20,00 h.a les 22,00 hores essent la primera hora per als nins i la sego-na per als majors.

Per a mes informació acudiu a la Junta Directiva de l'As-sociació de Pares d'Alumnes del Col·legi Estatal.

FABRICA DE TERRASSOS

JAUME JUAN SACRERAS

Cam í de Sa Pedrera, s/n. Tel. 64 70 96 PORRERES

AGfH/PACfO CULTURAL 11

ASSEMBLEA ORDINARIA DE SOCIS DEL'AGRUPACIÓ CULTURAL

A tots els socis;Quedau convocats a l'Assemblea General que tendra lloc

el proper dia 22 de gener de 1.982 al local social a les 20,00h. amb el següent orde del dia:

1.- Lectura de l'acta de l'Assemblea anterior per a la sevaaprovació.

2.- Estat de comptes i balanç econòmic de l'Entitat.3.- Memòria anual explicativa de l'any anterior.4.- Proposta d'eleccions de càrrecs de la Junta Directiva.5.- Programa d'activitats a realitzar.6.- Precs i preguntes.Es prega la màxima assistència.

NOTA: Després de l'Assemblea hi haurà en berenar de coca i v i«

EXCURSIONS

PROPOSTA PER A LA SEVA APROVACIÓ O NO PERA L'ASSEMBLEA GENERAL ORDINARIA DE DIA 22

DE GENER D'ELECCIONS DE LA JUNTA DE GOVERNDE L'AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES:

Pel present anunci es convoquen eleccions a la Junta deGovern amb el següent calendari:

-fi del termini de candidatures: 5 DE FEBRER, a les21,00 h.

-proclamació de candidats: 7 de FEBRER, a les 12, 00 h.-assemblea electoral: 28 de FEBRER, de les 10,00 a les

13, 00 h.NORMES D'ELECCIÓ:

1.- Seran elegits els membres de la Junta de Govern en nú-mero de set, per un période de tres anys.

2.- Tots els candidats hauran de dur un mínim d'un anycom a socis.

3.- Podran ésser electors tots els socis que estiguin al co-rrent del pagament de la quota.

4.- Les candidatures seran obertes i hauran de comunicar-se per escrit a l'actual Junta, la qual tendra la responsabilitatde dur a terme les eleccions fins a l'assemblea electoral.

5.- El vot s'exercirà de manera personal, directa i secretano admetent-se delegació o representació i amb les paperetespreparades a l'efecte.

BALANÇ DE LES ACTIVITATS REALITZADES PERL'AGRUPACIÓ CULTURAL DURANT L'ANY 1.981

GENER:Dia 25: excursió al Castell del Rei (Pollença).FEBRER:Dia 8: surt el num. 11 de "Llum d'Oli".Dia 21 : desflessada i ball al pati de la parròquia.

: Comença la participació individual dels jugadorsd'escacs als campionats de Mallorca. Durarà fins el mes de juny

MARÇ:Dia 7: presentació al local social del llibre editat per

l'Agrupació Cultural Resposta de Mallorca al Decret de NovaPlanta. Mostra de Poesia.

presentació de la revista Latitud 39.Dia 15: partit de futbol entre els socis fadrins i socis ca-

sats de l'Agrupació.Dia 19: excursió ciclista al castell de Santueri (Felanitx)

La programació d'ex-cursions a celebrar durantel primer trimestre de1.982 és la següent:

Dia 24 de gener: Talaiad'Alcúdia-Canó des Moro,amb la possibilitat en elcamí' de tornada de feruna visita al Museu Etno-lògic de Muro, de caracte-rístiques prou interessants.Apuntau-vos abans de dia21!.

A part d'aquesta, el21 de febrer s'anirà al'Avenç de Son Pou-OrientFinalrnen*. està programa-da pel 21 de març fer la delPuig de Massanella.

ABRIL:Dia 5 : excursió al Puig de Maria (Pollença).Dia 10: surt el num. 12 de "Llum d'Oli".MAIG:IX Torneig social d'escacs.Dies 1-3: acampada a Cala Pi en col·laboració amb les

escoles estatals de Porreres i Montuïri.Dies 8-11: representació teatral a càrrec del grup "Pas-

sarà" de Siau Benvingut d'Alexandre Ballester.Dia 17: excursió a Na Foradada.Dia 22: col.loqui sobre la tècnica de les aquarel·les a càr-

rec de Guillem Torres.Dia 23: recital a càrrec de José Manuel.Dies 29-31: excursió a Eivissa-Formentera.JUNY:Dia 12: surt el núm. 13 de "Llum d'Oli".Dia 13: presentació al local social del nou "Llum d'Oli".Dia 17: campionat d'escacs de Balears juvenil durant

cinc dies al local social.Dia 23: Festa de Sant Joan a Monti-sion.JULIOL:Dia 10: surt el núm. 14 de "Llum d'Oli".Dia 31: recital de Na Margalida Vaquer (Es Farolet).AGOST:Dia 1: surt el núm. 15 de "Llum d'Oli".Dia 1-9: Volta ciclista a Mallorca ran de mar.Dia 12: comença el III Torneig d'Escacs obert que dura-

rà fins el 30 de setembre.SETEMBRE:Dia 6: travessia Torrent de Pareis.Dia 17: surt el núm. 16 de "Llum d'Oli".Dia 27 : excursió Cala Matzocs (Artà).Dia 26: Comença la participació dels equips d'escacs

als campionats de Mallorca, fins el 16 de gener.OCTUBRE:Dia 16: taula rodona sobre La sanitat a Porreres.Dia 17. projecció de la pel.lícula Morir en Roma.Dia 18: excursió ciclista al torrent de Son Roig.Dia 19: taula rodona sobre La problemàtica de la vinya.Dia 24: exposició de pintures i ceràmiques.Dia 27: recital de guitarra a càrrec de Margalida Vaquer

i Diego Cuartera. Festa popular al local social.NOVEMBRE:Dia 8: excursió al Camí' dels Cingles,.Dia 19: surt el núm. 17 de "Llum a'Oli':.DESEMBRE:Dia 4: xerrada explicativa: "Què és l'òpera?"Dia 5: VI Festa Pagesa.

ENTREVISTA

MIQUEL SITIAR, CORREDOR

A PEU ALS 54 ANYSNom MiqueJ Sitjar i té

54 anys. Porrerenc amb do-micili al carrer de Sala. APorreres tothom el coneixcom a En Miquel "Cudem".Fa uns quants anys quecom a resultat de la sevaafició per les corregudesa peu "Maratons" s'ha fetpopular arreu de tota Ma-llorca, per ésser el més velldins de tots e|s participants.Mentre pren ¡m un vinetasseguts dins un bar feimaquesta xerradeta sobre laseva vida esportiva.

J. Mora.- Miquel,quants d'anys fa que vanéixer dins tu -aquesta afi-ció per les carreres a peu?

M. Sitjar.- Fa tresanys que vaig córrer perprimera vegada. Era perles festes de Sant Roc.No m'havia entrenat gens ivaig dir ho he de provar.Així ho vaig fer i me va anarbastant bé aconseguint finsi tòt un trofeu.

P.- I llavors que deci-dires en vistes de l'èxitobtingut aquest dia de SantRoc?

R.- Vaig pensar que si

m'havia anat tant bé sen-se entrenar, si entrenava unpoc cada dia me podriaanar millor i ho vaig fer.

P.- Quin temps dedi-ques a l'entrenament?

R.- Afa hi dedic unahora, més o manco, dià-ria. Abans l'únic entrena-ment que feia era venir apeu del lloc on treballfins a Porreres.

En Miquel fa feina cadadia a Son Pinya, una posses-sió situada cap al camí'de Campos més o mancodevers 4 Kms. de la vila.Ara va a entrenar-se alCamp de Futbol. Me co-menta que no està moltcontent ja que l'altre dia undels directius del Club fut-bolista el va treure foradel camp perquè hi haviajugadors que s'entrenaven.Ell diu "jo no faig nosa aningú, vaig per les voreresi per darrera les porte-ries..." -"ME TROP MOLTMES BE DE SALUT QUEABANS".

En Miquel ha partici-pat a quasi tots elsmaratons que s'han organit-

zat darrerament a la nostrailla: Felanitx-Cas Concos,S'Arenai, Festa Pagesa dePorreres, Inca-Ciutat de Ma-llorca, Valldemossa-Ciutatde Mallorca, Manacor, Lluc-major, etc. Sempre ha obtin-gut algun trofeu, medalla pdiploma per la seva parti-cipació com a "veterano".

P.- Com t'arriben lesnotícies del Maratons?

R.- Com tu saps nosé llegir, però com queels porrerencs ja saben quem'interessa m'ho comuni-quen.

P.- Com te traslladesal lloc indicat si és forapoble?

R.- Si és aprop ambl'únic vehicle que tene,és a dir, la meva bicicle-ta; de vegades amb l'auto-car i en casos extrems sem-

pre trop qualcú disposata acompanyar-me.

P.- Quins resultats t'hadonat aquesta brusca deles corregudes?

R.- Me trop molt mésbé de salut que abans iaixò és molt important.No desitg res més.

P.- Bé, els trofeust'agraden o no?

R.-Ja ho crec!.P.- Què hi diu ta ma-

re a això?R.- Està molt conten-

ta. Ah! Abans d'acabar vol-dria dir als porrerencs ques'animin a córrer igual quejo i que també ho provinels de la meva edat,

Miquel, gràcies per lesteves paraules i ànims. Quèpuguis córrer molts d'anys!

Joana Mora.

•LÍLBOT SOLARA,EL MEJOR C4MBIO.

•Cambio automàtico.• Ordenador de viaje.• Encendido electrónico.

MOSAAragón, 191

PALMA DE MALLORCA

MODELOS: GL.SX y AUTOMÁTICOE L E S P I R I T ' U A U T O M O V I L I S T A ,

TALBOT