La nostra historia comença l’any 1957

• La creació del barri parteix d’un flux migratori del territori nacional amb necessitats de vivenda.

• Al 1960 es crea la primera associació de caps de família.

• Durant aquests anys es comença a treballar com a part de la ciutat de Terrassa. Creant, en primer lloc, consciència de barri.

La Segona Riuada

Creació de l’associació de veïns

• Al voltant de l’any 1970 es crea l’associació de veïns i joves del barri de Montserrat.

• En conseqüència, va sorgir una confrontació amb la anterior associació de caps de família, que ja no donava resposta a les necessitats del barri.

• A partir d’aquest moment, només quedarà l’associació de veïns com a representant dels veïns del barri. La

qual sempre ha tingut molt clar que un barri pertany a una ciutat, i a la vegada

a una nació:

• Catalunya• Per això, es comença a treballar amb

tot el moviment veïnal de la ciutat i amb el moviment obrer (CC.OO.). A la vegada es decideix, com a vivendes del sindicat vertical, crear una coordinadora de tots els barris de Catalunya.

• 1970-1975 Participació en el projecte urbanístic de Terrassa.

2on. Congres de la Cultura Catalana.

• 1975-1980 Lluita activa per aconseguir ajuntaments democràtics.

• 1980-1985 Creació de la FAVIBC.

Suport a la conselleria d’habitatge de la Generalitat per tal d’informar de la situació de la vivenda social.

Canvi de junta directiva de l’associació.

• 1985-2003 Decadència de la política social al barri fins la renovació de la junta. Aquesta, arriba amb la intenció de resoldre els problemes que afecten de nou al barri.

• 2003-2005 Reactivació del treball per la millora del barri i la convivència sota un entorn de multiculturalitat. El barri posseeix un 80% d’immigració extracomunitària, provinent majoritàriament de la zona de Nador i del Riff, amb forta conflictivitat per problemes culturals e idiomàtics. En aquesta època es crea el programa de mediació “Mediació a les Escales”, projecte propi de l’associació, per integrar les diferents cultures del barri i fer possible la convivència a casa i al carrer.

• 2005-2009 El projecte de mediació de l’AVV comença a donar fruits fora del barri. – Es realitzen Conferencies en altres barris amb conflictes (la

Mina de Barcelona,les Torres de Rubí, etc). – Es recolza a l’ajuntament de Terrassa amb mediacions al

barri de Can Tusell de Terrassa i al barri de Guadalhorce i també amb els propietaris de lofts il·legals.

– Es realitzen conferències informatives a partits politics de Terrassa.

– Mediació entre el moviment veïnal i l’ajuntament de la ciutat de Granollers.

– S’exporta el projecte de mediació del barri a la ciutat a través de la tasca de la associació de veïns de Montserrat i del Grup de Civisme.

•2005-2009 A l’any 2009 el president de l’AVV és escollit secretari d’immigració de la junta de la FAVIBC.

Es participa activament en el Pacte per la Immigració i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, aportant tota l’experiència i reivindicacions que des de l’any 1970 està vivint el barri.

D’aquesta manera totes les reivindicacions fetes al llarg dels anys han estat reconegudes en

aquest Pacte.

Si totes les mares del

monriuen i ploren

pel mateix

és que tots som iguals

Assemblea General de Veïns del Barri de Montserrat

20 de Març 2003Punts claus de l’assemblea:

• Constitució de la nova junta.

• Compromís de la Junta.

• Realització d’una enquesta als veïns.

• Legalitzar totes les juntes de propietaris de les escales del barri.

• Educació en el significat de la democràcia, a tots els nivells.

• Modificació consensuada, en l’assemblea de veïns, del funcionament de la mateixa associació.• Drets i Deures dels associats i no associats.

• Possibilitar la creació de candidatures alternatives a la junta.

• Votació de tots/es els veïns del barri.

• Recerca d’una manera real de representar el barri.

Creació dels Grups de Treball de l’associació de Veïns de

MontserratCivisme i convivència

Dona ActivaGent Gran i la 3ª

Edat Grup de FestesJovesPla de desenvolupament

comunitariPunt Òmnia

EnsenyamentEsports

Treball amb els infants

Enquesta als veïns El 90 % dels veïns consideraven que tenien

problemes de convivència. El problemes procedien de diferents fonts:

Problemes amb el pagament de les comunitats.Problemes amb la neteja de les escales i el

barri.Problemes a l’hora d’estendre la roba a cel obert.Falta de comunicació amb serveis socials.Problemes als espais oberts comuns.Distinció de classes per culpa del

desconeixement de les diferents cultures.Falta d’espais socials al barri on desenvolupar

les diferents activitats, per nens i joves del barri.

Sensació d’inseguretat al barri.

Desprès de fer l’estudi de les necessitats dels veïns, es va arribar a una conclusió:

“El barri té la necessitat de crear un programa social de mediació veïnal i

reforç de la societat civil. Un programa que ha de permetre no

haver de dependre de responsabilitats politiques o institucionals.”

Així doncs, l’associació es va posar a fer feina. Es va agafar el compromís veïnal com a punt de partida per resoldre tots els problemes, sent la pròpia associació la responsable de realitzar la mediació a les escales i al carrer.

Aquesta associació porta fins avui 800 assemblees de comunitats de les escales, així com la seva total legalització.

Civisme i Convivència

Festa de la Multiculturalitat

Civisme i Convivencia• Seguim treballant el civisme arribant a acords amb

les escoles del territori per dur a terme projectes de civisme.

• També ens coordinem amb una empresa de jardineria perquè tots els nois i noies del barri apadrinin un arbre. Potenciem el civisme des dels coneixements impartits pels propis jardiners i per la Regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament de Terrassa

• Desprès d’analitzar tota la problemàtica de civisme i convivència s’arriba a la conclusió que no es possible centrar-se només al barri. Només es “gueto” qui ho vol ser, per tant es necessari sortir a la ciutat, donant a conèixer aquest programa i ajudar en el que es pugui a tot el moviment veïnal i a les administracions, per evitar els conflictes apareguts anys enrere en el Districte 2.

Dona Activa• Aquest grup de treball es marca una sèrie de reptes:

– Fer sortir les dones al carrer i participar de la vida social del barri– Fomentar valors familiars de corresponsabilitat perquè les dones

participin i aprenguin les llengües del territori.– Acords amb el CAP est (Centre d’Atenció Primària) de Terrassa

per realitzar xerrades sobre sexe i salut de la dona.– Xerrades sobre la pau, i la forma de treballar per aconseguir-la,

dins del àmbit veïnal i associatiu en general.– Xerrades sobre la convivència al carrer com a espai d’ús comú.– Formació i acompanyament de les dones per fomentar el seu

accés a tots els serveis de la ciutat, es realitza a través del voluntariat.

– Combinar el treball amb la comissió de festes per tal d’integrar la cultura marroquina a les festes i tradicions populars.

Dona ActivaResultats:• Acords amb el CEIP Montserrat, per aprofitar les

instal·lacions, i realitzar cursos de català i castellà.El primer any vam tenir 30 dones.

El segon vam passar a ser 90 dones i 60 homes, fet que va provocar el col·lapse del servei.

• Durant el 2004 va començar el pla de millora de barris de l’Ajuntament i de la Generalitat. Aquest fet va provocar un fort enfrontament amb l’associació de veïns, ja que les institucions no volien comprendre que des del voluntariat es tingués veu pròpia i opinió sobre com s’havien de fer les coses al nostre barri. Així com el treball al nostre barri ja estava fet varem oferir els recursos a altres barris mes necessitats.

Gent gran i 3ª Edat

• Aconseguir acords amb serveis socials• Treballar en conjunt en el seguiment de dones i

homes de la 3ª edat.• Fomentar la proximitat amb aquest col·lectiu

ajudant-los amb les seves tasques diàries.• Desenvolupar el treball voluntari a tot el veïnatge,

tant entre autòctons com nouvinguts, per afavorir que es tinguin en compte les necessitats concretes d’aquest col·lectiu.

• Xerrades sobre els seus drets.• Acompanyaments a tots els serveis de

l’administració.

Grup de Festes

• La política d’aquest grup sempre serà tenir en compte el nou veïnatge i ser conseqüents amb les seves necessitats, vetllant sempre perquè hi siguin representades totes les cultures.

Sense oblidar mai donar a conèixer la nostra cultura.

Grup de Festes ACTIVITATS:• Ofrena floral a la Verge de Montserrat

• Festa de la Multiculturalitat

• Festa de la Castanyada

• Cavalcada de Reis

• Festa de la Cultura Gitana

• Festa Àrab

• Concentració Motera

• Festa Major del Barri

Joves• Un dels problemes mes grans del barri eren els

joves al carrer. Per solucionar aquest problema es van proposar les següents solucions:– Fomentar l’esport com a eina integradora i cívica.– Formació a través de les TIC. – Formació dels Joves per realitzar tasques de voluntariat al

barri.– Acompanyaments per fomentar les relacions entre els

diferents moviments associatius de joves de la ciutat.– Fer conèixer als Joves les possibilitats de formació a

través de les administracions i els seus recursos.– Reforç Escolar des del Voluntariat.– Activitats lúdiques per reforçar la conducta cívica i social.– Reforçar el català com a eina de treball diària i com a

símbol d’identitat.

Pla de desenvolupament Comunitari• Nexe d’unió entre el moviment associatiu del Sector 2,

associacions de veïns, AMPAS dels centres escolars i altres entitats.

• La tasca dels tècnics es basa en fomentar el treball conjunt entre totes les associacions, a partir de la taula d’entitats, per tal d’aprofitar millor totes les forces i recursos mitjançant acords compartits.

• El PDC normalment aportava recursos que servien per desenvolupar els projectes acordats a la taula d’entitats. Acords que s’havien de realitzar entre tots els barris del sector: Torresana, Vilardell i Montserrat.

• Aquest sistema s’ha vist alterat a partir de la llei del moviment veïnal, que permet l’entrada d’empreses privades (S.A.) per agafar les eines i els recursos destinats al moviment associatiu i deixar sense recursos a tot el voluntariat.

• Per això, des de l’administració i els partits politics s’ha de comprendre, d’una vegada per totes, que únicament des del treball polític i de la societat civil podrem resoldre els conflictes sorgits per la diversitat que ens envolta, però mai des de les empreses que tenen afany de lucre.

Punt Òmnia• Un espai d’accés a les Tecnologies de la

Informació i la Comunicació per evitar la fractura digital.

• Treball social amb tot el barri, col·laboracions amb les entitats de l’entorn, esplais, escoles i associacions veïnals.

• Programes d’integració i alfabetització per dones. • Formació inicial per adults a tots els nivells.• Treball cívic amb nens per ajudar a la seva

socialització i adaptació a l’entorn.• Tallers per millorar la inserció laboral i ajudar a la

recerca de treball a traves de les TIC. • Coordinació amb altres grups de treball per

aprofitar les tic com a eina de treball.

Coordinació

• Tots aquests grups de treball i tècnics es coordinen setmanalment per garantir el treball en xarxa, sempre procurant continuar el programa de mediació i civisme impulsat per l’associació de veïns.

• Aquesta associació manté relacions amb tot el moviment associatiu i reivindicatiu per aconseguir una societat més justa, més igualitària i solidaria.

• TREBALLEM PER LA PAU EN TOT EL MÓN especialment aquests pobles que pateixen el sionisme i el neoliberalisme.