mÒdul ii el processador de textos :...

MÒDUL II

El processador de textos:

WRITER

Idea original: Ernest Prats García (Asesor en TIC) Adaptació per ús exclusiu en aquest curs: AINTEC

Taula de continguts

1. Els elements del processador de textos 2. Les opcions de format

2.1. Format de caràcter 2.2. Format de parà graf 2.3. Format de pà gina

3. Inserint objectes a un document 3.1. Les taules 3.2. Les imatges

3.2.1. Aconseguir imatges a Internet 4. Els estils

4.1. Els estils de parà graf 4.2. Creació de nous estils de pà gina

5. Creant una plantilla 6. Exportant un document a format HTML 7. Creació de documents en format PDF 8. Creant documents avançats de writer. Confecció de un tríptic.

Processador de textos OpenOffice.org Writer

1. ELS ELEMENTS DEL PROCESSADOR DE TEXTOS

Els primers documents els crearem amb el processador de textos, que rep el nom de Writer i té un funcionament semblant al Microsoft Word. La primera cosa que farem és crear un document en blanc. Això es pot fer des de dos llocs diferents:

Si no tenim en funcionament OpenOffice, l'activarem des de [Inicia – Tots els programes – OpenOffice.org 1.0.2 – OpenOffice.org Writer]

Si empres com a sistema operatiu el Linux, en la seva distribució Mandrake 9.1, el podràs trobar a [Oficina – Processadors de Textos – OpenOffice.org Writer].

Tal com s'ha comentat al Mòdul I d'aquest curs en comentar aquest tema, a una altra distribució de Linux, o emprant un entorn que no sigui el GNOME, OpenOffice pot estar a llocs diferents.


Si ja tenim en funcionament el programa, o bé escollirem Fitxer – Nou – Document de text], o bé pitjarem el botó [Nou] de la barra de funcions, el mantendrem pitjat fins que la llista es desplegui i seleccionarem Document de text. Recorda que tots els botons d'OpenOffice que tenen un triangle verd al seu costat despleguem una llista de botons en deixar el ratolí pitjat al seu damunt, i que anant amunt i avall sense deixar de pitjar podrem seleccionar el que ens interessi.

Per a qualsevol dels sistemes proposats, s’acaba arribant a una pantalla semblant a la següent: Si observam les barres de botons, veurem que la de Funcions és la mateixa que tenim a l’escriptori, i d’ella ja n’hem parlat al mòdul I d’aquest curs, i a ell et remetem. La barra d’objectes canvia segons el tipus d’objecte que hi hagi seleccionat. En aquest cas el que se’ns presenta és la barra d’objectes de text, però si estam treballant amb una taula o amb una imatge, veurem que aquesta canvia i s’adapta a l’objecte seleccionat.

A la part esquerra de la pantalla hi ha la barra d’eines, on hi ha tota una sèrie d’objectes i funcions que

podrem emprar en els nostres documents.

La primera d’aquestes eines permet inserir diferents tipus d’elements al document: taules, marcs, documents, imatges, notes a peu de pà gina…


Amb la següent podrem inserir diferents codis de camp: data, hora, número de pà gina, autor del document…

La tercera insereix diferents tipus d’objectes: diagrames, fórmules i d’altres.

Ara tendrem accés a les eines de dibuix del programa, i amb aquest podrem inserir diferents elements gràfics.

La que ve a continuació ens ofereix un complet conjunt d’eines per crear formularis.

Permet la modificació de diferents textos preestablerts, dins el que s’anomena text automàtic.

Activació i desactivació de la funció cursor automàtic. Si aquesta està activada, es pot escriure directament en qualsevol punt del document. Revisió ortogràfica del document, segons l’idioma indicat a les preferències.

Correcció ortogràfica automà tica, assenyalant en vermell les paraules que el programa considera mal escrites. Si es posa el cursor damunt una d’aquestes, i es pitja el botó dret del ratolí, ens ofereix les formes que aquest considera correctes.

Activació de la funció de cercar. Inclou la possibilitat de reemplaçar una determinada paraula per una altra de diferent.

Activa la barra d’hiperenllaços, útil per a la creació de pà gines WEB o documents que es distribueixin en format Writer.

Permet visualitzar els anomenats carà cters ocults, com són els tabuladors, els espais en blanc, els canvis de parà graf... Oculta les imatges que hi ha al document, per accelerar la presentació a la pantalla. Activa el mode anomenat disseny en línia, amb l’ocultació de capçaleres i peus de pà gina del document. És més rà pid que el normal, però alguns elements poden situar-se incorrectament.

Problemes amb la correcció ortogràfica Com heu vist, podeu activar la correcció ortogràfica de dues maneres diferents. Si aquesta no funciona, volem recordar que al mòdul I hem explicat amb detall com s'activen els correctors ortogràfics, el mòdul de guionat, com afegir correctors en d'altres llengües... Per tant, consultau aquest document i veureu com tot funcionarà bé gairebé sempre (s'ha de tenir present sempre la llei de Murphy).


2. LES OPCIONS DE FORMAT En primer lloc, donarem una rà pida visió de les principals funcions de format que hi ha al processador de textos d'OpenOffice. Les classificarem en tres grans grups: format de caràcter, format de parà graf i format de pà gina.

El sistema més senzill de donar format al text és emprant la barra d’objectes de text:

Estil: Permet seleccionar un determinat estil de text. Els estils són combinacions de tipus de lletra, grandària, alineació i d’altres paràmetres. Els veurem més endavant

Font: Amb aquesta funció podrem canviar el tipus de lletra que s’empra en la nostra pà gina. Ens presenta una llista de les fonts disponibles en el nostre ordinador, que a més es veuen tal com són. Si el document s’ha d’imprimir des del nostre ordinador podem emprar la font que vulguem, però si s’ha de portar a un altre ordinador convé saber si aquella determinada font també hi està instal· lada, perquè si no és així el resultat és imprevisible

Grandà ria: Com és habitual, ofereix la possibilitat d'escollir la grandària de la font.

Atributs: Amb aquests tres botons podrem aplicar diferents opcions de format al text: negreta, cursiva i subratllat.

Alineació: Les diferents alineacions habituals del text: esquerra, centrat, dreta i justificat. Per defecte, el programa proposa l’alineació a l’esquerra.

Llistes: Ens ofereix les dues tipologies de llistes més elementals: vinyetes i numerades

Entrada de text: Permet fer entrar / sortir el marge esquerre del text.

Color: El primer botó canvia el color del text, el segon el del fons del text i el tercer el color del fons de parà graf.

2.1. FORMAT DE CARÀCTER El format de caràcter s’aplica a un carà cter (o lletra) o a un conjunt d’aquests. Es pot, per tant anar variant el format de caràcter a cadascuna de les lletres d’un document.

Per controlar el format de caràcter, a més de les opcions disponibles a la barra de format de text ja co- mentades (font, grandària, atributs i color), podem accedir a [Format | Carà cter], on trobarem moltes

més possibilitats, a partir d’un quadre de dià leg dividit en cinc apartats.

Al primer d’ells, amb el nom de [Tipus de lletra], es controla el tipus de lletra, l'estil i la seva grandà- ria, i d’altres paràmetres com el color de la lletra.


El segon dels apartats porta el nom de [Efectes de lletra], i ofereix d’altres possibilitats de format, com diferents tipus de subratllat, de barrat, altres efectes, relleu... El millor que es pot fer és provar per poder conèixer els resultats de cadascuna d’elles.

El tercer apartat [Posició], entre d'altres opcions ens ofereix la possibilitat de fer subíndexs, superín- dexs, rotar el text i canviar l'espaiat entre caràcters.

El quart, amb el nom de [Hiperenllaç], ofereix la possibilitat d’establir un enllaç amb un altre document o un altre punt del mateix document. Aquesta opció és útil quan es creen pà gines web o quan es tre-


balla amb documents extensos, i es volen crear enllaços amb d’altres pàgines del mateix. Parlarem d’ella quan treballem amb pà gines Web, al mòdul corresponent.

I la darrera de les opcions, que rep el nom de [Fons], permet establir un color de fons per a un caràc- ter o grup de caràcters. Només cal anar alerta amb segons quines combinacions de color de text i de fons.


2.2. FORMAT DE PARÀGRAF Es considera com a parà graf aquell fragment de text separat per dos [Intro], és a dir, dos canvis de lí- nia manuals. Algunes de les funcions de parà graf es poden controlar, com les de caràcter, des de la

barra d’objectes de text. Podríem esmentar l’alineació, les llistes i les entrades de text. Un control més

complet es pot aconseguir des de [Format | Paràgraf], amb un total de vuit apartats diferents.

Amb [Alineament] podrem variar l’alineació del text, de manera semblant a com es pot fer des de la

barra d’objectes de text, amb algunes petites variants, referides a la darrera línia.

[Flux del text] permet activar la separació de síl· labes a final de línia (és a dir, si una paraula és mas- sa llarga per anar al final d’una línia, el programa sap on la pot tallar i posar un guionet), i diferents opcions respecte a impedir que quedi una sola línia (o més) d’un parà graf a final o principi de pà gina (se les anomena vídues i òrfenes), o bé mantenir tot un parà graf o grup de parà grafs junts, sense possibilitats de ser tallats per un canvi de pà gina. També podem provocar que un determinat parà graf provo- qui un canvi de pà gina o columna. El conjunt d’aquestes opcions és molt útil, i convé recordar les seves possibilitats, especialment quan es treballa amb documents llargs i es vol millorar la presentació.


L’apartat de [Numeració] ofereix la possibilitat de fer llistes (numerades o amb bolletes). Recorda que

també s’hi pot accedir des de la barra d’objectes de text.

Més funcions per fer llistes numerades o amb bolletes A més de les possibilitats que ofereix el format de parà graf, si accedim a [Formato | Nu- meració/vinyetes] en podem trobar moltes més, com canviar el tipus de bolleta, el sistema de numeració, la seva posició...

A [Pestanyes] podrem col· locar tabuladors de diferents tipus (centrat, esquerra, dreta, decimal...), i afegir també caràcters de reompliment, que són útils per a establir relacions entre els diferents elements d’una llista tabulada. Per a la col· locació dels tabuladors s’ha d’entrar la seva posició en centí- metres.

.

Un altre sistema alternatiu per posar tabuladors és emprar el regle horitzontal. En aquest cas escollirem primer el tipus de tabulador, pitjant el símbol de la part esquerra de la pantalla fins a trobar el que


ens interessa, i a continuació posarem el tabulador allà on es vulgui. Per eliminar un tabulador és suficient arrossegar aquest fora de la barra. OpenOffice porta tota una sèrie de tabuladors predetermi- nats, que desapareixen a mesura que es col· loquen els nous.

Des del mateix regle podem controlar els marges d’un determinat parà graf. Per fer això arrossegarem els símbols corresponents a la nova posició. A la part esquerra es pot controlar el marge esquerre i el marge de la primera línia del parà graf de forma independent.

Des de l’apartat [Sagnats & Espaiat] pots controlar també això, i a més establir com l’interlínia i

l’espai entre paràgrafs.

No s’ha de confondre l’un amb l’altre, perquè l’interlínia controla l’espai que hi ha entre les diferents lí- nies del parà graf, mentre que a l’apartat d’espai entre paràgrafs podrem controlar la separació, tant abans com després, entre dos determinats parà grafs del text, per millorar la seva presentació.

La pestanya que rep el nom de Caplletres fa referència a la possibilitat de posar la primera lletra o la primera paraula en un format més gran, com fan per exemple les revistes o diaris. Es poden escollir molts paràmetres, com el nombre de caràcters a posar en format més gran, les línies de text que han de tenir d'alçada i l'espai en blanc entre elles i la resta del text.


I encara queden dos apartats (perquè després es digui que OpenOffice no ofereix prou opcions de format). La primera d’elles, amb el nom de [Vores], ens permet establir un marc per a un determinat pa- rà graf, amb una gran quantitat de variants: posicionament de la línia, gruix d’aquesta, forma, color... També podrem establir un efecte d’ombra per al parà graf, amb control pel que fa a la seva posició, amplada i color. En resum: podem fer gairebé de tot.

I ja per acabar, accedint a l’apartat [Fons], podem donar un color al fons del nostre parà graf, o fins i tot posar una imatge, que a més podrem fer que es repeteixi fins a omplir tot el fons del marc. La millor manera de conèixer totes les funcions és fer proves. Per tant, ja saps el que toca.


2.3. FORMAT DE PÀGINA I el darrer gran apartat dedicat al format cobreix allò que es coneix com a Format de pàgina. Tot que

el es recull a ell afecta com a mínim a una pà gina. S’accedeix a elles des de [Format | Pàgina], i tam- bé disposa de moltes possibilitats. Veurem a continuació les més importants.

El paràmetres generals es controlen des de l’apartat [Pàgina]. La grandària del paper, quan es crea

un nou document, la marca la impressora activa. De tota manera, en podem canviar els valors.

El que si podem controlar són els marges de la pà gina, que per defecte es proposa que siguin tots de 2 centímetres. La resta de paràmetres que hi ha afecten a opcions avançades de disseny o d’impressió.


Els apartats dedicats a la capçalera i peu de pà gina permeten la inclusió de text a aquestes zones, que es repetiran a totes les pà gines del nostre document. Per això serà suficient activar les opcions

Activa l'encapçalament o Activa el peu de pàgina. Fins i tot podrem afegir línies a la capçalera o el peu amb el botó Opciones.

Per a la introducció de text a la capçalera o el peu accedirem a la nova zona que apareix a la capçale- ra o peu de la pà gina i escriurem a elles directament. Per poder incloure el número de pà gina anirem a

[Insereix | Camps | Números de pàgina].

L’aspecte de la pà gina el podem variar emprant els apartats [Fons] i [Vores]. Amb el primer podrem

donar un color al fons de la pà gina o be posar-hi una imatge. Si activam l’opció Mosaic, aquesta imatge es repetirà i omplirà tota la pà gina, tal com es fa habitualment a les pà gines Web.


El segon, Vores, ofereix la possibilitat que crear un marc per al conjunt de tota la pà gina, amb diferents opcions, pel que fa a la posició de les línies, el seu color, gruix i forma, la utilització d’ombres...

A l’apartat [Columnes] podrem fer que el text de la pà gina s’estructuri a partir de columnes, escollint el nombre d’aquestes, si totes han de tenir la mateixa amplada o no, i si volem posar una línia de se- paració entre columnes.

I del darrer dels apartats que comentarem fa referència a les notes a peu de pàgina. Aquí podrem

establir una àrea per a les notes i l’aspecte general d’aquestes.


3. INSERINT OBJECTES A UN DOCUMENT Per millorar el format d’un document creat amb el processador de textos, hi poden inserir diferent tipus d’objectes, com taules, imatges, gràfics, marcs de text...

3.1. LES TAULES L’ús de taules als documents és molt útil per al maneig de llistes i d’altres classes de dades, i a més serveixen per millorar la presentació dels documents, perquè es poden emprar sense línies de marc per ajustar la correcta presentació de diferents tipus d’objectes.

Les taules a OpenOffice Qualsevol persona acostumada a l’edició de taules a Microsoft Word veurà de seguida les diferències d’aquestes a OpenOffice. Entre d’altres coses, no disposam de l’eina de llapis per dibuixar taules, ni podem canviar les dimensions de les cel· les en horitzontal arrossegant.

La creació de taules a OpenOffice es pot fer de dues maneres diferents: Escollint [Insereix | Taula]. Apareix un quadre de dià leg on indicarem el nombre de columnes i de

fileres que ha de tenir la nostra taula. El botó [Autoformato] ens dóna accés a diferents models

de taules ja creats, que podem aplicar a la nostra.

Seleccionat la Taula al primer botó de la barra d’eines. En aquest cas, seleccionarem la grandària de la taula arrossegant amb el ratolí.

Quan es treballa amb taules, la barra d’objectes està formada per dues de diferents, que es poden al- ternar pitjant al botó en forma de triangle que hi ha a la seva part dreta.

La primera d’elles controla en gran part el format de la taula pròpiament dita, i ens permet variar el seu aspecte, canviant la relació entre columnes, unir i separar aquestes, afegir-ne de noves o eliminar al- guna de les existents...

Convé destacar les funcions següents:


Fórmula: Dóna accés a la possibilitat d’introduir fórmules a partir d’un editor d’aquestes, semblant al del full de cà lcul.

Unir/Separar: Amb ell podrem unir diferents cel· les en una de sola, o bé dividir-ne qualsevol de

les existents.

Afegir/Treure: Podrem eliminar fileres o columnes senceres, o bé afegir-ne de noves.

Aspectes: Per variar la línia que envolta les cel· les, el seu aspecte o el color de fons d’aquestes. La

segona de les barres és, en realitat, la d’objectes de text, i haurem d’accedir a ella per canviar se-

gons quins aspectes concrets del format del text.

Després de creada la taula, podrem escriure a ella com ho faríem a un altre document. Per canviar de cel· la, emprarem la tecla del tabulador. Si es pitja aquesta a la darrera cel· la d’una taula, s’afegirà una nova filera.

Per canviar d’altres paràmetres, com establir una grandària fixa per a les fileres o columnes, o variar l’alineació del text en vertical, es pot emprar el menú contextual, seleccionant a ell [Celda, Fila o Co- lumna], segons convengui.


3.2. LES IMATGES La inclusió d’imatges a un document millora molt el seu aspecte. El procés és, a més, rà pid i senzill. Pel que fa a l’origen d’aquestes imatges a incloure, pot ser molt variat:

La mateixa biblioteca d’imatges de l'OpenOffice, accessible a través de la Galeria. Recorda que

això ja ho hem explicat al primer mòdul d’aquest curs.

D’altres biblioteques d’imatges, distribuïde s normalment en format CD-ROM.

Aconseguir imatges a Internet, bé sigui emprant un cercador, bé sigui a un lloc web especialitzat. Creant les nostres pròpies imatges digitals, amb un escà nner o amb una càmera fotogràfica digi- tal.

3.2.1. ACONSEGUIR IMATGES A INTERNET

A Internet es poden trobar llocs web especalitzats en imatges, i molts d’ells són gratuït s. N’hi ha alguns, com GoGraph (http://es.gograph.com) que disposen de versió en castellà. A aquest podrem cercar les imatges a partir d’una classificació per categories o bé escriure directament la paraula que ens interessa al cercador de gràfics.

L’altra possibilitat és anar a un cercador normal (com Google) i posar la paraula (o paraules) relacionades amb el tema que ens interessa.


El mateix Google disposa d'un cercador propi d'imatges, accessible des de la pestanya Imatges.


Sempre s’ha de tenir present, en qualsevol cas, que la gran majoria d’imatges tenen protegits els seus drets d’autor, i és sempre convenient, si les empram, indicar la seva procedència.

Per incloure una imatge a un document del processador de

textos d’OpenOffice emprarem el botó corresponent de la

barra d’eines o bé seleccionarem [Insereix | Gràfics | Del fitxer...].

Després d’inclosa la imatge al document, ens toca alinear aquesta correctament respecte al text. Per fer això el més senzill és emprar la barra d’objecte de gràfics, que apareix quan se’n selecciona un.

Amb els botons de posició podrem escollir si la imatge deixa el text a dalt i a baix, si s’adapta al text o si es posa a sota d’aquest. En canvi, amb els d’alineació, podrem marcar la posició de la imatge respecte al text que l’envolta.

Imatge original Imatge reposicionada

Si la imatge és excessivament gran, la podem fer més petita de dues maneres: Arrossegar un dels botons de color verd de les cantonades de la imatge, pitjant al mateix temps la

tecla de majúscules [� ] per mantenir-ne les proporcions. El botons són visibles quan la imatge està

seleccionada, tal com pots veure a les que hi ha més amunt.

Activar el menú contextual damunt la imatge i escollir [Imatge...]. Anar a l’apartat [Retalla] i canviar l'escala de la imatge. Sempre és possible retornar la imatge al seu estat inicial emprant el bo- tó

Mida original.


És molt aconsellable fer diferents proves amb tots els paràmetres de les imatges, fins a aconseguir el resultat que ens interessa.


4. ELS ESTILS Quan es treballa amb documents d’una certa extensió, on s’empren diferents tipus de font, parà grafs i d’altres, és molt útil la utilització dels estils. Un estil simplement és la combinació de diferents opcions de format, que s’emmagatzemen amb el document, i que per ser activades simplement s’ha de seleccionar l’estil que ens interessa.

A OpenOffice, l’accés als estils es fa a partir de l’anomenat Estilista, que és una finestra específica que es pot activar amb [Format | Estil], o amb el botó corresponent de la barra de funcions (que només és visible a una resolució de pantalla de

1024x768 punts).

A aquesta finestra tenim tots els estils que venen predefinits. Els botons de la part superior esquerra ens permeten seleccionar la llista d’estils que volem visualitzar:

Estils de parà graf: Inclou informació referida a la font i al parà graf.

Estils de caràcter: Inclou informació referida a la font.

Estils de marc: Inclou informació referida a un marc.

Estils de pà gina: Inclou informació referida a la pà gina

Estils de numeració: Inclou informació referida a les llistes numerades i bolletes.

A aquest tutorial, explicarem només com aplicar, crear i modificar estils de parà graf i de pà gina. De tota manera, el funcionament de la resta d'ells és molt semblant.


4.1. ELS ESTILS DE PARÀGRAF

Per aplicar un estil a un determinat element disposam de tres vies diferents:

Amb el cursor col· locat al seu damunt, fer doble clic al damunt del seu nom a la finestra de l’estilista.

Seleccionar el botó Mode Format d'emplenament (el que té el pot de pintura, a la part esquerra) i amb ell anar aplicant l’estil seleccionat allà on es vulgui.

Després d'aplicat un estil de parà graf per primera vegada, aquest apareix també a la barra d'objectes de text, ala llista desplegagle d'estil.

Per a la creació d'un nou estil, en aquest cas de parà graf, pitjarem el botó dret del ratolí (també cone- gut com a menú contextual) i escollirem Nou.

A la finestra que apareix haurem de donar nom al nou estil que volem crear i, a continuació, anar con- figurant els diferents apartats que el formen:

Entrades de text i espaiat

Sangries i espaiat

Alineament

Flux de text

Tipus de lletra

Vores

Efectes de lletra

Posició

Numeració

Pestanyes

Caplletres

Fons...

En acabar, podrem guardar el nou estil amb D'acord.


Creació ràpida d’estils Si tenim un determinada combinació de diferents formats al nostre text i la volem emprar com a estil, ho podem fer seleccionant el text que ens interessa, anant a la finestra de

l’estilista, i allí pitjar el botó que correspon a Nou estil a partir de la selecció (a la part dreta del pot de pintura). A continuació se’ns demanarà que donem un nou nom al nostre

estil, i després d’acceptar aquest ja estarà disponible a la finestra de l’estilista.

La modificació dels estils també és relativament senzilla: amb aquest seleccionat a la finestra de

l’estilista, pitjam el botó dret del ratolí i seleccionam Modifica. Les possibilitats que se’ns ofereixen són

les mateixes que en la creació d’un nou estil. De manera alternativa, podem fer les modificacions de

manera més rà pida i directa fent els canvis a un text que tengui aplicat l’estil i després pitjar el botó

que correspon a Actualitza l'estil.

Tots els estils que es van emprant a un determinat document també són accessibles des de la llista corresponent de la barra d’objectes de text. S’ha de tenir present que, a diferència de Microsoft Word, tots els estils existents al document que no s’hagin emprat no figuren a aquesta llista i només són accessibles des de la finestra de l’estilista.

4.2. CREACIÓ DE NOUS ESTILS DE PÀGINA Per poder aplicar un estil de pà gina el més convenient és crear en primer lloc aquest. Per això s'ha de

tenir visible la finestra d'estils, accessible des de [Format | Estils] o amb la tecla rà pida [F11]. Quan la

finestra d'estils estigui visible, dins ella seleccionarem els estils de pà gina.


OpenOffice proposa tota una sèrie de formats per defecte, que podrem emprar o modificar, però el que ens interessa en aquest moment és crear-ne un de nou.

Suposarem que volem crear un nou estil de pà gina en format horitzontal, és a dir, apaïsat. Per poder fer això haurem d'activar el me- nú contextual al damunt de la finestra d'estils (recorda que el menú contextual s'activa amb el botó dret del ratolí.

Ara seleccionarem [Nou...] i se'ns obrirà una nova finestra on podrem anar creant el nou estil. El primer que farem serà donar nom a aquest (en el nostre cas, l'anomenarem Horitzontal).

La creació de nous estils de pà gina presenta diferents pestanyes

on anirem introduint la informació. La primera d'elles porta el nom

d'Organitzador i a ella s'han de posar els següents paràmetres:

Nom: El que volem donar al nostre al nostre estil. En el nostre cas, Horitzontal.

� Estil següent: El que s'activarà quan s'acabi la pà gina on s'empri l'estil actual. Si volem que es se- gueixi emprant l'estil que estam creant, haurem d'escriure el seu nom. Si només ha d'ocupar una

pà gina, podem posar el nom d'un altra estil, que s'activarà de forma automà tica en fer-se el canvi de pà gina.

La resta de valors de la pestanya els podem deixar tal com estan.

El següent que farem serà passar a la pestanya Pàgina per poder donar les característiques generals

del format. En realitat, aquí el que més ens interessa és activar l'Orientació horitzontal a l'apartat corresponent. Com es pot veure, a aquesta pestanya també es podrien canviar els marges del document


Les dues pestanyes següents permeten activar la capçalera i peu de pà gina i aplicar tota una sèrie de paràmetres a aquestes, com els seus marges (a partir dels propis marges ja existents a la pà gina), i l'espai disponible.


5. CREANT UNA PLANTILLA Les plantilles són documents ja confeccionats a partir dels quals en podrem crear de nous. Així, si empram habitualment un determinat tipus de document que contengui, per exemple, la portada d’un fax del nostre centre, el podem tenir emmagatzemat i a partir d’ell crear-ne de nous. De vegades, això es fa simplement obrint el document, fent les modificacions oportunes i guardant. L’avantatge que pre- senten les plantilles és que sempre mantenen intacte el document original, perquè, en realitat, treba- llen amb una còpia d’aquest.

OpenOffice ja no porta les plantilles que hi havia a l'anterior versió, StarOffice 5.2, perquè aquestes estaven protegides per drets d'autor. De tota manera, a un proper mòdul d'aquest curs veurem com aconseguir plantilles ja fetes a Internet

Per crear una nova plantilla en primer lloc crearem el document de base per a aquesta, amb tots els

elements necessaris, i després seleccionarem [Fitxer – Plantilles – Desa]

Ens apareix un nou quadre de dià leg on podrem donar nom a la nostra plantilla. Hi ha moltes d'altres opcions, i a un proper mòdul parlarem de com organitzar millor les plantilles i com incloure a la llista aquelles que puguem aconseguir a part.

Bé, després de creada la nova plantilla ja podrem emprar aquest com a base per a la realització de documents que contenguin tots els elements d'aquesta.

Per crear un document a partir d'una plantilla ja existent, seleccionarem [Fitxer – Nou – Plantilla de Document].


Ens apareix un quadre de dià leg on veurem que, de moment, tenim una única categoria, que porta

com a nom Per defecte. Si accedim a aquesta, veurem que hi ha la plantilla que acabam de crear, i seleccionant Obre tendrem un nou document a tots els elements de la plantilla, però que de moment no té nom. Podrem fer tots els canvis que vulguem, i en desar el document no haurem fet cap canvi a

la plantilla original, que ens servirà per a futurs documents.

A un proper mòdul veurem com modificar i eliminar les plantilles de documents d'OpenOffice, però de moment ja n'hi ha prou.


6. EXPORTANT UN DOCUMENT A FORMAT HTML

Com a d’altres mòduls d’OpenOffice, podem convertir qualsevol document creat amb StarWriter a format HTML. Fins i tot, podem crear directament documents en format HTML

El format HTML i els gràfics A diferència d’altres formats, com poden ser la gran majoria dels mòduls d’OpenOffice, que inclouen els gràfics i imatges al propi document, els fitxers en format HTML no porten dins els mateixos els gràfics, sinó que el que fan és establir un enllaç amb una imatge externa. Això crea molts problemes, perquè sempre s’ha de recordar que si volem portar el document HTML a un altre ordinador o a una altra carpeta del nostre, hem de copiar també les imatges. Per estalviar problemes, el millor que es pot fer és crear prèviament una carpeta i posar a ella el document convertit. I si s’ha de copiar o moure, recordar sempre que s’ha de treballar amb la carpeta sencera i no només amb el document en format HTML.

L’exportació del document de text es faria des de [Fitxer | Anomena i desa]. A l’apartat “Guardar co- mo archivos de tipo, seleccionarem Lloc web (OpenOffice.org Writer). Pel que fa al nom del document, i per estalviar problemes de compatibilitat amb determinats servidors, no emprarem mai espais

en blanc (els podem substituir pel guió baix _ ), ni accents, ni lletres que no figurin a l’anglès (com ç).


Per visualitzar la pà gina WEB podem emprar un navegador, com l’Internet Explorer o el Netscape Communicator.

Més informació referida a OpenOffice Writer El processador de textos d’OpenOffice ofereix moltes més possibilitats, que no podem explicar aquí. El millor és que miris el document OpenOffice Writer avançat, elaborat per Antoni Salvà i ja comentat anteriorment.

També pots emprar qualsevol dels recursos que hi ha a Internet dedicats a aquest programa. Recorda que ja n’hem parlat al mòdul I.

10.2.CONVERTIM UN DOCUMENT A FORMAT PDF

Qualsevol document que es pugui imprimir es pot convertir, amb unes certes limitacions, a format PDF. La cosa és tan senzilla com seleccionar una determinada impressora.

Obre el document que vulguis imprimir, selecciona [Fitxer | Imprimeix], desplega la llista

d'impressores disponibles i selecciona a ella PDF Creator.

En acceptar, s'inicia el procés de creació del fitxer en format PDF. Ben aviat apareix un quadre de

dià leg que ens demana quin nom volem donar al document (el nom intern, que apareix a les

propietats, no el nom del fitxer, la data de creació i el nom de l'autor. Com a nom per defecte del document ens proposa el del fitxer original d'OpenOffice. Confirmam amb Guardar.

Després ens demana el nom del fitxer i el lloc on s'ha de desar aquest. Si al quadre de dià leg anterior hem posat un determinat nom i ara el volem canviar, ho podem fer sense problemes.

Per saber si tot ha funcionat correctament haurem d’intentar obrir aquest amb l’Acrobat Reader.

Problema amb els documents en format horitzontal No sé per quina raó, ni de moment he trobat la solució, PDFCreator crea sempre fitxers PDF en format vertical, el que dificulta, en principi, la seva visualització. De tota manera, la cosa té solució fà cil: l'Acrobat Reader, com a mínim a les seves darreres versions, porta uns botons que permeten variar l'orientació de la visualització del document, amb la qual cosa això queda solucionat. El que no permet és guardar el document amb la nova orientació, perquè és un simple visualitzador de documents, i ens proposa comprar el programa complet per a fer això.

I ja que parlam de la versió completa de l'Acrobat, existeixen problemes de compatibilitat entre aquest i el PDFCreator. Per tant, si teniu instal· lada la versió completa, probablement PDFCreator no funcioni.

El format de les imatges i la grandà ria dels fitxers PDF Si un fitxer en format PDF conté imatges, la seva grandà ria final està condicionada en gran part pel format que tenguin originà riament. Especialment conflictiu és el format GIF. De fet, els creadors del Ghostscript diuen que no donen suport a aquest format (per problemes legals amb el format GIF) i aconsellen emprar JPG o PNG.

8.CREANT DOCUMENTS AVANÇATS AMB WRITER I tornam al mòdul del processador de textos, Writer. Ara l’emprarem per a la creació de documents amb objectes, d’una manera semblant a la que hem emprat quan hem treballat amb Draw.

8.1.CONFECCIÓ D’UN TRÍPTIC El primer document que crearem serà un tríptic, és a dir, un document a tres columnes imprès per les dues cares i pensat per ser distribuït plegat.

Dissenyarem un tríptic que serveixi com a convocatòria d’aquest curs d’autoedició amb OpenOffice. En pots veure el resultat final al fitxer Tríptic.pdf que tens a la carpeta de prà ctiques del curs.

Crearem un nou document amb el mòdul del processador de textos. Canviarem l’orientació de la

pà gina amb [Format | Pà gina | Pà gina] i passarem aquesta a horitzontal. També aprofitarem per posar els marges a 1,50 cm.

El tríptic treballarà a tres columnes. Aquestes, les definirem des de [Formato | Columnes]. També hem de donar un espai entre columnes de 3 cm, a la mateixa pantalla.

Marges i columnes als tríptics Els valors proposats per a la confecció del tríptic poden semblar excessius, però són el resultat de diferents proves i de molts errors. L’espai entre les diferents columnes del tríptic ha de ser el doble dels marges, perquè quan facem els plecs corresponents al paper tot quedi correcte. Els marges d’1,5 cm es deuen al fet que algunes impressores de raig de tinta tenen un marge inferior d’1,47 cm, i així s’assegura que la cosa funcioni en totes.

mÒdul ii el processador de textos :...

Documents