bloc 1 processador de textos - xtec de textos.pdfbloc 1: processador de textos exercici 5 escriu el...
TRANSCRIPT
Bloc 1
Processador de Textos
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 1
Escriu el text de la pagravegina seguumlent i doacutena el format seguumlent a cadascun dels paragravegrafs
bull Tiacutetol Arial 16 negreta i de color blau
bull Paragravegraf 1 (comenccedila per ldquoEl correu electrogravenicrdquo)bull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Arial 14
bull Paragravegraf 2 (comenccedila per ldquoEl correu electrogravenic eacutes anteriorrdquo)bull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificadabull Sagnat esquerre d1 cm i dret tambeacute d1cm
bull Paragravegrafs 3 i 4 (comencen per ldquoLa immensa majoriardquo i ldquoUna direccioacuterdquo)bull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificadabull Sagnat de primera liacutenia d1cm
bull Paragravegraf 5 (comenccedila per ldquoUn missatge de correu)bull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificadabull Sagnat esquerre d1cmbull Marca amb negreta els textos ldquoLa capccedilalerardquo i ldquoCos del
missatgerdquo
bull Resta de paragravegrafsbull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificadabull Sagnat de primera liacutenia d1cmbull Marca amb cursiva les paraules ldquospamrdquo i ldquocucsrdquo
Desa el document amb el nom exercici1odt
Exercici 2
Obre el document anterior i desal en format Word (doc)
Desa el document amb el nom exercici2doc
Comprova que fent doble clic al document sobre amb el programa Microsoft Word
Informagravetica 3r ESO B1-2
Exportar documents en altres formats (43)
Canviar el tipus i mida de la lletra (1)
Canviar el color del text (2)
Modificar lalineament del paragravegraf (11)
Sagnar paragravegrafs (13)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Correu electrogravenicEl correu electrogravenic (anomenat en anglegraves e-mail o email) es refereix al sistema que permet redactar enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de comunicacioacute electrogravenica Avui en dia la majoria de sistemes de correu electrogravenic utilitzen Internet De fet el correu electrogravenic es un dels usos meacutes populars dInternet Teacute la superioritat comparativament al correu ordinari de ser meacutes barat i alhora meacutes ragravepid
Histograveria
El correu electrogravenic eacutes anterior a Internet Es va comenccedilar a utilitzar el 1965 per permetre la comunicacioacute entre usuaris dordinadors de temps compartit (mainframes) Aviat es va implementar la possibilitat denviar missatges entre ordinadors connectats per xarxa El correu electrogravenic es va estendre aviat per la xarxa ARPANET predecessora dInternet El 1972 es va utilitzar per primera vegada el siacutembol (arrova) per separar el nom de lusuari i de la seva magravequina
El correu electrogravenic modern
La immensa majoria del correu electrogravenic es transmet a servidors que treballen amb el protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol)
Una direccioacute de correu moderna te la forma usuaridominiexemple La part abans del signe es la part local de la direccioacute habitualment el nom dusuari del destinatari i la part a la dreta del signe es el nom de domini (proveiumldor del servei de correu electrogravenic)
Un missatge de correu electrogravenic consta de dos components principals
1La capccedilalera amb informacioacute sobre lemissor i el destinatari assumpte data i altra informacioacute sobre el missatge 2Cos del missatge incloent el missatge en si i sovint tambeacute una signatura al final
Spam
El spam es lenviament de correu comercial no solmiddotlicitat Com que enviar un correu electrogravenic es barat es molt fagravecil denviar milions de missatges anunciant qualsevol tipus de productes sense preocupar-se gaire de si poden interessar als receptors Daquesta manera molts dusuaris acaben rebent una gran quantitat de correu brossa Els anuncis meacutes habituals solen ser de pornografia medicaments com Viagra loteries etc
Una altra problema son els anomenats cucs programes semblants als virus informagravetics que utilitzen el correu electrogravenic per propagar-se
El spam i els cucs son fenogravemens que shan estegraves molt en els darrers anys i tenen un efecte molt negatiu en els usuaris de correu electrogravenic i un cost econogravemic considerable
Informagravetica 3r ESO B1-3
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 3
Obre el document bombetaodt que trobaragraves a la carpeta arxiuESO3exercicis openoffice i fes-li les modificacions seguumlents (quan acabis tha de quedar com el document de les dues pagravegines seguumlents)
bull Desal a la teva carpeta amb el nom exercici3odt
bull Corregeix les faltes dortografia que hi ha al text
bull Posa tot el text amb tipus de lletra Verdana 10 i alineacioacute justificada
bull Tiacutetol principal Verdana 20 de color blau fosc
bull Subtiacutetols Verdana 12 de color turquesa (pots fer el primer subtiacutetol i utilitzar leina de copiar format per a la resta de subtiacutetols
bull Posa una liacutenia de banda a banda del full a sota cada tiacutetol (ho pots fer afegint una vora al paragravegraf)
bull Afegeix vinyetes a la seccioacute Parts duna bombeta (al primer paragravegraf de la seccioacute no cal posar-nhi)
bull Posa vinyetes tambeacute al darrer paragravegraf del document
bull Busca a Internet una imatge duna bombeta desa-la a la teva carpeta i despreacutes insereix-la en el document (dins la seccioacute Parts duna bombeta)
bull Canvia lajust del text al voltant de la imatge (escull lopcioacute Ajust de pagravegina)
bull Fes que el subtiacutetol Bombetes de baix consum passi a la segona pagravegina si no thi ha quedat
Desa el document amb el nom exercici3odt
Exercici 4
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici4pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-4
Exportar documents en format PDF (43)
Revisar lortografia dun document (7)
Copiar el format del text (8)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Posar vinyetes a una llista (10)
Inserir una imatge en un document (17)
Canviar lajust del text al voltant duna imatge (18)
Bombeta elegravectricaUna bombeta dincandescegravencia llum drsquoincandescegravencia o lagravempada drsquoincandescegravencia anomenada normalment bombeta eacutes una llum elegravectric format per una ampolla de vidre a linterior de la qual hi ha un filament metagravelmiddotlic generalment de tungstegrave que produeix llum per incandescegravencia en circular-hi el corrent elegravectric Va ser inventada per Thomas Alva Edisondespregraves drsquoexperimentar amb meacutes de 1000 materials diferents aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambuacute carbonitzat
Parts duna bombeta
Una bombeta elegravectrica eacutes una font de llum que estagrave formada pel cos de vidre o plagravestic un casquet metagravelmiddotlic i un filament tambeacute metagravelmiddotlic
El vidre o plagravestic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors
El casquet fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent dalimentacioacute El casquet consta dun nucli i una vora tambeacute anomenats pols positiu i negatiu
El filament eacutes un fil ben prim tiacutepicament de tungstegrave En passar-hi el corrent la resistegravencia tan elevada del material provoca unes pegraverdues molt grans de lenergia en forma de irradiacioacute de calor segons la llei de Joule Aquesta irradiacioacute apareix en tot lespectre electromagnegravetic del qual els homes nomeacutes se naprofita lespectre visible per a veure-hi
Tipus de Bombetes
Aixiacute els tipus de dispositius dilmiddotluminacioacute elegravectrica utilitzats amb meacutes frequumlegravencia soacuten els llums incandescents els fluorescents i els diferents models de llums darc i de vapor per descagraverrega elegravectrica
La lagravempada incandescent estagrave formada per un filament de material delevada temperatura de fusioacute dins duna ampolla de vidre en linterior de la qual sha fet el buit o beacute plena dun gas inert
Shan dutilitzar filaments amb elevades temperatures de fusioacute perquegrave la proporcioacute entre lenergia lluminosa i lenergia tegravermica generada pel filament augmenta a mesura que sincrementa la temperatura obtenint-se la font lluminosa meacutes eficaccedil a la temperatura magravexima del filament
En les primeres bombetes sutilitzaven filaments de carboni Ara es fabriquen amb filaments de fil prim de wolframi o tungstegrave amb una temperatura de fusioacute de 3410 ordmC
El filament ha destar en una atmosfera al buit o inert ja que si no en escalfar-se reaccionaria quiacutemicament amb lentorn circumdant Luacutes de gas inert en lloc del buit en els llums incandescents teacute com a avantatge una evaporacioacute meacutes lenta del filament el que prolonga la vida uacutetil de la bombeta La majoria dels llums incandescents moderns somplen amb una barreja de gasos dargoacute i halogravegens o beacute amb una petita quantitat de nitrogen o de criptoacute
La substitucioacute de les ampolles de vidre per compactes tubs de vidre de quars fos han permegraves canvis radicals en el disseny de les bombetes
Bombetes de baix consum
Les bombetes de baix consum utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energegravetic que les bombetes dincandescegravencia perograve amb una aparenccedila de bombeta Algunes de les bombetes de baix consum incorporen a meacutes una rosca compatible amb la de les bombetes dincandescegravencia
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes es sol expressar en Watts Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes dincandescegravencia amb menys Watts
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes dincandescegravencia domegravestiques sol variar entre els 40 Watts (poca llum) fins a 100 Watts (meacutes llum)
Bombetes halogravegenes
En lentorn domegravestic tambeacute sutilitzen bombetes halogravegenes (un tipus de bombeta dincandescegravencia) amb potegravencies que solen variar entre els 25W i els 50W
Altres tipus de bombetes
Per a la ilmiddotluminacioacute de vies puacutebliques es solen utilitzar altres tipus de bombetes
Bombetes de vapor de Sodi de baixa pressioacute (VSBP) (Menor consum) Bombetes de vapor de Sodi dalta pressioacute (VSAP) Bombetes de vapor de Mercuri (Major consum)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 5
Escriu el text de les dues propera pagravegines i aplica-li el format seguumlent
bull Tipus de lletra del text Arial 10
bull Marca amb negreta les paraules processador memograveria dentrada de sortida i placa base
bull Alineacioacute justificada
bull Tiacutetol Arial 18 i color de fons del paragravegraf gris
bull Subtiacutetols Arial 14 vermell amb vores al voltant del paragravegraf i ombra al paragravegraf
bull Posa vinyetes al darrer paragravegraf del document (escull un tipus de vinyetes de color)
bull Canvia linterlineat de la llista daltres dispositius (darrer paragravegraf) a 15 liacutenies
bull Busca imatges a Internet de cadascuna de les parts de lordinador i insereix-les al document (ho pots fer amb Copiar i Enganxar)
bull Modifica lajust de les imatges per tal que quedin al costat del text (pots posar-ne alguna a la dreta i alguna a lesquerra) i afegeix un espai de 05 cm entre les imatges i el text
Desa el document amb el nom exercici5odt
Exercici 6
Envia per correu electrogravenic el document anterior al teu professor Recorda que lhas dafegir com a arxiu adjunt a un missatge
Informagravetica 3r ESO B1-7
Canviar el color de fons del paragravegraf (14)
Posar una ombra al paragravegraf (15)
Modificar linterlineat dun paragravegraf (16)
Canviar la mida duna imatge sense que es deformi (19)
Deixar un espai entre les imatges i el text del costat (20)
Parts drsquoun ordinadorEl processador
El cervell de la magravequina eacutes el processador o la unitat central de proceacutes (CPU) Eacutes un xip amb milions de microtransistors capaccedil dexecutar milions dinstruccions per segon Eacutes lencarregat dagafar les dades dentrada i executar les instruccions dun programa informagravetic per a generar uns resultats (dades de sortida) La seva potegravencia ve donada per la seva velocitat mesurada en GigaHertz(GHz) el tipus de CPU (Pentium 3 Pentium 4 Athlon) i la mida de la memograveria cau que incorpora (pot ser de nivell 1 2 i 3)
Estagrave muntada dins la caixa (tambeacute anomenada torre) que ocupa meacutes o menys espai a la taula i que conteacute les parts de lordinador que han danar meacutes properes al processador
La memograveria
La memograveria RAM (memograveria dacceacutes aleatori) eacutes lencarregada demmagatzemar les dades i els programes que shan danar enviant al processador per a la seva execucioacute Tambeacute sencarrega de guardar les dades que aquest genera Les seves caracteriacutestiques principals soacuten la quantitat ( 256 Megabytes (MB) 512 MB ) i el tipus (de menys ragravepida a meacutes) SDRAM(100) SDRAM(133) DDR (266) DDR(333) DDR(400)
Dispositius demmagatzematge
A diferegravencia de la memograveria RAM que eacutes volagravetil (sesborra en apagar lordinador) els dispositius demmagatzematge (o memograveria secundagraveria) soacuten no volagravetils (es conserva el seu contingut al apagar lordinador) En tenim de diferents tipus disquets discs durs CD (Disc Compacte) DVD cintes memograveries flash
Dispositius dEntrada i Sortida
Ens permeten comunicar-nos amb lordinador
Dentrada El teclat el ratoliacute el joystick lescagravenner el microgravefon la cagravemera web
De sortida El monitor laltaveu la impressora
Altres dispositius
Dins la caixa de lordinador (o la torre) cal connectar el processador amb tots els altres dispositius per a fer-ho utilitzem la placa base sobre la qual shi instalmiddotla
El processadorLa memograveriaEls dispositius demmagatzemament
Els dispositius dentrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de viacutedeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproduccioacute i gravacioacute dagraveudio)
La font drsquoalimentacioacute (proporciona lelectricitat necessagraveria als
diferents components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs)
(USB segraverie paralmiddotlel PS2)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 1
Escriu el text de la pagravegina seguumlent i doacutena el format seguumlent a cadascun dels paragravegrafs
bull Tiacutetol Arial 16 negreta i de color blau
bull Paragravegraf 1 (comenccedila per ldquoEl correu electrogravenicrdquo)bull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Arial 14
bull Paragravegraf 2 (comenccedila per ldquoEl correu electrogravenic eacutes anteriorrdquo)bull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificadabull Sagnat esquerre d1 cm i dret tambeacute d1cm
bull Paragravegrafs 3 i 4 (comencen per ldquoLa immensa majoriardquo i ldquoUna direccioacuterdquo)bull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificadabull Sagnat de primera liacutenia d1cm
bull Paragravegraf 5 (comenccedila per ldquoUn missatge de correu)bull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificadabull Sagnat esquerre d1cmbull Marca amb negreta els textos ldquoLa capccedilalerardquo i ldquoCos del
missatgerdquo
bull Resta de paragravegrafsbull Lletra Arial 11bull Alineacioacute justificadabull Sagnat de primera liacutenia d1cmbull Marca amb cursiva les paraules ldquospamrdquo i ldquocucsrdquo
Desa el document amb el nom exercici1odt
Exercici 2
Obre el document anterior i desal en format Word (doc)
Desa el document amb el nom exercici2doc
Comprova que fent doble clic al document sobre amb el programa Microsoft Word
Informagravetica 3r ESO B1-2
Exportar documents en altres formats (43)
Canviar el tipus i mida de la lletra (1)
Canviar el color del text (2)
Modificar lalineament del paragravegraf (11)
Sagnar paragravegrafs (13)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Correu electrogravenicEl correu electrogravenic (anomenat en anglegraves e-mail o email) es refereix al sistema que permet redactar enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de comunicacioacute electrogravenica Avui en dia la majoria de sistemes de correu electrogravenic utilitzen Internet De fet el correu electrogravenic es un dels usos meacutes populars dInternet Teacute la superioritat comparativament al correu ordinari de ser meacutes barat i alhora meacutes ragravepid
Histograveria
El correu electrogravenic eacutes anterior a Internet Es va comenccedilar a utilitzar el 1965 per permetre la comunicacioacute entre usuaris dordinadors de temps compartit (mainframes) Aviat es va implementar la possibilitat denviar missatges entre ordinadors connectats per xarxa El correu electrogravenic es va estendre aviat per la xarxa ARPANET predecessora dInternet El 1972 es va utilitzar per primera vegada el siacutembol (arrova) per separar el nom de lusuari i de la seva magravequina
El correu electrogravenic modern
La immensa majoria del correu electrogravenic es transmet a servidors que treballen amb el protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol)
Una direccioacute de correu moderna te la forma usuaridominiexemple La part abans del signe es la part local de la direccioacute habitualment el nom dusuari del destinatari i la part a la dreta del signe es el nom de domini (proveiumldor del servei de correu electrogravenic)
Un missatge de correu electrogravenic consta de dos components principals
1La capccedilalera amb informacioacute sobre lemissor i el destinatari assumpte data i altra informacioacute sobre el missatge 2Cos del missatge incloent el missatge en si i sovint tambeacute una signatura al final
Spam
El spam es lenviament de correu comercial no solmiddotlicitat Com que enviar un correu electrogravenic es barat es molt fagravecil denviar milions de missatges anunciant qualsevol tipus de productes sense preocupar-se gaire de si poden interessar als receptors Daquesta manera molts dusuaris acaben rebent una gran quantitat de correu brossa Els anuncis meacutes habituals solen ser de pornografia medicaments com Viagra loteries etc
Una altra problema son els anomenats cucs programes semblants als virus informagravetics que utilitzen el correu electrogravenic per propagar-se
El spam i els cucs son fenogravemens que shan estegraves molt en els darrers anys i tenen un efecte molt negatiu en els usuaris de correu electrogravenic i un cost econogravemic considerable
Informagravetica 3r ESO B1-3
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 3
Obre el document bombetaodt que trobaragraves a la carpeta arxiuESO3exercicis openoffice i fes-li les modificacions seguumlents (quan acabis tha de quedar com el document de les dues pagravegines seguumlents)
bull Desal a la teva carpeta amb el nom exercici3odt
bull Corregeix les faltes dortografia que hi ha al text
bull Posa tot el text amb tipus de lletra Verdana 10 i alineacioacute justificada
bull Tiacutetol principal Verdana 20 de color blau fosc
bull Subtiacutetols Verdana 12 de color turquesa (pots fer el primer subtiacutetol i utilitzar leina de copiar format per a la resta de subtiacutetols
bull Posa una liacutenia de banda a banda del full a sota cada tiacutetol (ho pots fer afegint una vora al paragravegraf)
bull Afegeix vinyetes a la seccioacute Parts duna bombeta (al primer paragravegraf de la seccioacute no cal posar-nhi)
bull Posa vinyetes tambeacute al darrer paragravegraf del document
bull Busca a Internet una imatge duna bombeta desa-la a la teva carpeta i despreacutes insereix-la en el document (dins la seccioacute Parts duna bombeta)
bull Canvia lajust del text al voltant de la imatge (escull lopcioacute Ajust de pagravegina)
bull Fes que el subtiacutetol Bombetes de baix consum passi a la segona pagravegina si no thi ha quedat
Desa el document amb el nom exercici3odt
Exercici 4
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici4pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-4
Exportar documents en format PDF (43)
Revisar lortografia dun document (7)
Copiar el format del text (8)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Posar vinyetes a una llista (10)
Inserir una imatge en un document (17)
Canviar lajust del text al voltant duna imatge (18)
Bombeta elegravectricaUna bombeta dincandescegravencia llum drsquoincandescegravencia o lagravempada drsquoincandescegravencia anomenada normalment bombeta eacutes una llum elegravectric format per una ampolla de vidre a linterior de la qual hi ha un filament metagravelmiddotlic generalment de tungstegrave que produeix llum per incandescegravencia en circular-hi el corrent elegravectric Va ser inventada per Thomas Alva Edisondespregraves drsquoexperimentar amb meacutes de 1000 materials diferents aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambuacute carbonitzat
Parts duna bombeta
Una bombeta elegravectrica eacutes una font de llum que estagrave formada pel cos de vidre o plagravestic un casquet metagravelmiddotlic i un filament tambeacute metagravelmiddotlic
El vidre o plagravestic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors
El casquet fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent dalimentacioacute El casquet consta dun nucli i una vora tambeacute anomenats pols positiu i negatiu
El filament eacutes un fil ben prim tiacutepicament de tungstegrave En passar-hi el corrent la resistegravencia tan elevada del material provoca unes pegraverdues molt grans de lenergia en forma de irradiacioacute de calor segons la llei de Joule Aquesta irradiacioacute apareix en tot lespectre electromagnegravetic del qual els homes nomeacutes se naprofita lespectre visible per a veure-hi
Tipus de Bombetes
Aixiacute els tipus de dispositius dilmiddotluminacioacute elegravectrica utilitzats amb meacutes frequumlegravencia soacuten els llums incandescents els fluorescents i els diferents models de llums darc i de vapor per descagraverrega elegravectrica
La lagravempada incandescent estagrave formada per un filament de material delevada temperatura de fusioacute dins duna ampolla de vidre en linterior de la qual sha fet el buit o beacute plena dun gas inert
Shan dutilitzar filaments amb elevades temperatures de fusioacute perquegrave la proporcioacute entre lenergia lluminosa i lenergia tegravermica generada pel filament augmenta a mesura que sincrementa la temperatura obtenint-se la font lluminosa meacutes eficaccedil a la temperatura magravexima del filament
En les primeres bombetes sutilitzaven filaments de carboni Ara es fabriquen amb filaments de fil prim de wolframi o tungstegrave amb una temperatura de fusioacute de 3410 ordmC
El filament ha destar en una atmosfera al buit o inert ja que si no en escalfar-se reaccionaria quiacutemicament amb lentorn circumdant Luacutes de gas inert en lloc del buit en els llums incandescents teacute com a avantatge una evaporacioacute meacutes lenta del filament el que prolonga la vida uacutetil de la bombeta La majoria dels llums incandescents moderns somplen amb una barreja de gasos dargoacute i halogravegens o beacute amb una petita quantitat de nitrogen o de criptoacute
La substitucioacute de les ampolles de vidre per compactes tubs de vidre de quars fos han permegraves canvis radicals en el disseny de les bombetes
Bombetes de baix consum
Les bombetes de baix consum utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energegravetic que les bombetes dincandescegravencia perograve amb una aparenccedila de bombeta Algunes de les bombetes de baix consum incorporen a meacutes una rosca compatible amb la de les bombetes dincandescegravencia
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes es sol expressar en Watts Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes dincandescegravencia amb menys Watts
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes dincandescegravencia domegravestiques sol variar entre els 40 Watts (poca llum) fins a 100 Watts (meacutes llum)
Bombetes halogravegenes
En lentorn domegravestic tambeacute sutilitzen bombetes halogravegenes (un tipus de bombeta dincandescegravencia) amb potegravencies que solen variar entre els 25W i els 50W
Altres tipus de bombetes
Per a la ilmiddotluminacioacute de vies puacutebliques es solen utilitzar altres tipus de bombetes
Bombetes de vapor de Sodi de baixa pressioacute (VSBP) (Menor consum) Bombetes de vapor de Sodi dalta pressioacute (VSAP) Bombetes de vapor de Mercuri (Major consum)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 5
Escriu el text de les dues propera pagravegines i aplica-li el format seguumlent
bull Tipus de lletra del text Arial 10
bull Marca amb negreta les paraules processador memograveria dentrada de sortida i placa base
bull Alineacioacute justificada
bull Tiacutetol Arial 18 i color de fons del paragravegraf gris
bull Subtiacutetols Arial 14 vermell amb vores al voltant del paragravegraf i ombra al paragravegraf
bull Posa vinyetes al darrer paragravegraf del document (escull un tipus de vinyetes de color)
bull Canvia linterlineat de la llista daltres dispositius (darrer paragravegraf) a 15 liacutenies
bull Busca imatges a Internet de cadascuna de les parts de lordinador i insereix-les al document (ho pots fer amb Copiar i Enganxar)
bull Modifica lajust de les imatges per tal que quedin al costat del text (pots posar-ne alguna a la dreta i alguna a lesquerra) i afegeix un espai de 05 cm entre les imatges i el text
Desa el document amb el nom exercici5odt
Exercici 6
Envia per correu electrogravenic el document anterior al teu professor Recorda que lhas dafegir com a arxiu adjunt a un missatge
Informagravetica 3r ESO B1-7
Canviar el color de fons del paragravegraf (14)
Posar una ombra al paragravegraf (15)
Modificar linterlineat dun paragravegraf (16)
Canviar la mida duna imatge sense que es deformi (19)
Deixar un espai entre les imatges i el text del costat (20)
Parts drsquoun ordinadorEl processador
El cervell de la magravequina eacutes el processador o la unitat central de proceacutes (CPU) Eacutes un xip amb milions de microtransistors capaccedil dexecutar milions dinstruccions per segon Eacutes lencarregat dagafar les dades dentrada i executar les instruccions dun programa informagravetic per a generar uns resultats (dades de sortida) La seva potegravencia ve donada per la seva velocitat mesurada en GigaHertz(GHz) el tipus de CPU (Pentium 3 Pentium 4 Athlon) i la mida de la memograveria cau que incorpora (pot ser de nivell 1 2 i 3)
Estagrave muntada dins la caixa (tambeacute anomenada torre) que ocupa meacutes o menys espai a la taula i que conteacute les parts de lordinador que han danar meacutes properes al processador
La memograveria
La memograveria RAM (memograveria dacceacutes aleatori) eacutes lencarregada demmagatzemar les dades i els programes que shan danar enviant al processador per a la seva execucioacute Tambeacute sencarrega de guardar les dades que aquest genera Les seves caracteriacutestiques principals soacuten la quantitat ( 256 Megabytes (MB) 512 MB ) i el tipus (de menys ragravepida a meacutes) SDRAM(100) SDRAM(133) DDR (266) DDR(333) DDR(400)
Dispositius demmagatzematge
A diferegravencia de la memograveria RAM que eacutes volagravetil (sesborra en apagar lordinador) els dispositius demmagatzematge (o memograveria secundagraveria) soacuten no volagravetils (es conserva el seu contingut al apagar lordinador) En tenim de diferents tipus disquets discs durs CD (Disc Compacte) DVD cintes memograveries flash
Dispositius dEntrada i Sortida
Ens permeten comunicar-nos amb lordinador
Dentrada El teclat el ratoliacute el joystick lescagravenner el microgravefon la cagravemera web
De sortida El monitor laltaveu la impressora
Altres dispositius
Dins la caixa de lordinador (o la torre) cal connectar el processador amb tots els altres dispositius per a fer-ho utilitzem la placa base sobre la qual shi instalmiddotla
El processadorLa memograveriaEls dispositius demmagatzemament
Els dispositius dentrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de viacutedeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproduccioacute i gravacioacute dagraveudio)
La font drsquoalimentacioacute (proporciona lelectricitat necessagraveria als
diferents components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs)
(USB segraverie paralmiddotlel PS2)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Correu electrogravenicEl correu electrogravenic (anomenat en anglegraves e-mail o email) es refereix al sistema que permet redactar enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de comunicacioacute electrogravenica Avui en dia la majoria de sistemes de correu electrogravenic utilitzen Internet De fet el correu electrogravenic es un dels usos meacutes populars dInternet Teacute la superioritat comparativament al correu ordinari de ser meacutes barat i alhora meacutes ragravepid
Histograveria
El correu electrogravenic eacutes anterior a Internet Es va comenccedilar a utilitzar el 1965 per permetre la comunicacioacute entre usuaris dordinadors de temps compartit (mainframes) Aviat es va implementar la possibilitat denviar missatges entre ordinadors connectats per xarxa El correu electrogravenic es va estendre aviat per la xarxa ARPANET predecessora dInternet El 1972 es va utilitzar per primera vegada el siacutembol (arrova) per separar el nom de lusuari i de la seva magravequina
El correu electrogravenic modern
La immensa majoria del correu electrogravenic es transmet a servidors que treballen amb el protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol)
Una direccioacute de correu moderna te la forma usuaridominiexemple La part abans del signe es la part local de la direccioacute habitualment el nom dusuari del destinatari i la part a la dreta del signe es el nom de domini (proveiumldor del servei de correu electrogravenic)
Un missatge de correu electrogravenic consta de dos components principals
1La capccedilalera amb informacioacute sobre lemissor i el destinatari assumpte data i altra informacioacute sobre el missatge 2Cos del missatge incloent el missatge en si i sovint tambeacute una signatura al final
Spam
El spam es lenviament de correu comercial no solmiddotlicitat Com que enviar un correu electrogravenic es barat es molt fagravecil denviar milions de missatges anunciant qualsevol tipus de productes sense preocupar-se gaire de si poden interessar als receptors Daquesta manera molts dusuaris acaben rebent una gran quantitat de correu brossa Els anuncis meacutes habituals solen ser de pornografia medicaments com Viagra loteries etc
Una altra problema son els anomenats cucs programes semblants als virus informagravetics que utilitzen el correu electrogravenic per propagar-se
El spam i els cucs son fenogravemens que shan estegraves molt en els darrers anys i tenen un efecte molt negatiu en els usuaris de correu electrogravenic i un cost econogravemic considerable
Informagravetica 3r ESO B1-3
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 3
Obre el document bombetaodt que trobaragraves a la carpeta arxiuESO3exercicis openoffice i fes-li les modificacions seguumlents (quan acabis tha de quedar com el document de les dues pagravegines seguumlents)
bull Desal a la teva carpeta amb el nom exercici3odt
bull Corregeix les faltes dortografia que hi ha al text
bull Posa tot el text amb tipus de lletra Verdana 10 i alineacioacute justificada
bull Tiacutetol principal Verdana 20 de color blau fosc
bull Subtiacutetols Verdana 12 de color turquesa (pots fer el primer subtiacutetol i utilitzar leina de copiar format per a la resta de subtiacutetols
bull Posa una liacutenia de banda a banda del full a sota cada tiacutetol (ho pots fer afegint una vora al paragravegraf)
bull Afegeix vinyetes a la seccioacute Parts duna bombeta (al primer paragravegraf de la seccioacute no cal posar-nhi)
bull Posa vinyetes tambeacute al darrer paragravegraf del document
bull Busca a Internet una imatge duna bombeta desa-la a la teva carpeta i despreacutes insereix-la en el document (dins la seccioacute Parts duna bombeta)
bull Canvia lajust del text al voltant de la imatge (escull lopcioacute Ajust de pagravegina)
bull Fes que el subtiacutetol Bombetes de baix consum passi a la segona pagravegina si no thi ha quedat
Desa el document amb el nom exercici3odt
Exercici 4
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici4pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-4
Exportar documents en format PDF (43)
Revisar lortografia dun document (7)
Copiar el format del text (8)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Posar vinyetes a una llista (10)
Inserir una imatge en un document (17)
Canviar lajust del text al voltant duna imatge (18)
Bombeta elegravectricaUna bombeta dincandescegravencia llum drsquoincandescegravencia o lagravempada drsquoincandescegravencia anomenada normalment bombeta eacutes una llum elegravectric format per una ampolla de vidre a linterior de la qual hi ha un filament metagravelmiddotlic generalment de tungstegrave que produeix llum per incandescegravencia en circular-hi el corrent elegravectric Va ser inventada per Thomas Alva Edisondespregraves drsquoexperimentar amb meacutes de 1000 materials diferents aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambuacute carbonitzat
Parts duna bombeta
Una bombeta elegravectrica eacutes una font de llum que estagrave formada pel cos de vidre o plagravestic un casquet metagravelmiddotlic i un filament tambeacute metagravelmiddotlic
El vidre o plagravestic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors
El casquet fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent dalimentacioacute El casquet consta dun nucli i una vora tambeacute anomenats pols positiu i negatiu
El filament eacutes un fil ben prim tiacutepicament de tungstegrave En passar-hi el corrent la resistegravencia tan elevada del material provoca unes pegraverdues molt grans de lenergia en forma de irradiacioacute de calor segons la llei de Joule Aquesta irradiacioacute apareix en tot lespectre electromagnegravetic del qual els homes nomeacutes se naprofita lespectre visible per a veure-hi
Tipus de Bombetes
Aixiacute els tipus de dispositius dilmiddotluminacioacute elegravectrica utilitzats amb meacutes frequumlegravencia soacuten els llums incandescents els fluorescents i els diferents models de llums darc i de vapor per descagraverrega elegravectrica
La lagravempada incandescent estagrave formada per un filament de material delevada temperatura de fusioacute dins duna ampolla de vidre en linterior de la qual sha fet el buit o beacute plena dun gas inert
Shan dutilitzar filaments amb elevades temperatures de fusioacute perquegrave la proporcioacute entre lenergia lluminosa i lenergia tegravermica generada pel filament augmenta a mesura que sincrementa la temperatura obtenint-se la font lluminosa meacutes eficaccedil a la temperatura magravexima del filament
En les primeres bombetes sutilitzaven filaments de carboni Ara es fabriquen amb filaments de fil prim de wolframi o tungstegrave amb una temperatura de fusioacute de 3410 ordmC
El filament ha destar en una atmosfera al buit o inert ja que si no en escalfar-se reaccionaria quiacutemicament amb lentorn circumdant Luacutes de gas inert en lloc del buit en els llums incandescents teacute com a avantatge una evaporacioacute meacutes lenta del filament el que prolonga la vida uacutetil de la bombeta La majoria dels llums incandescents moderns somplen amb una barreja de gasos dargoacute i halogravegens o beacute amb una petita quantitat de nitrogen o de criptoacute
La substitucioacute de les ampolles de vidre per compactes tubs de vidre de quars fos han permegraves canvis radicals en el disseny de les bombetes
Bombetes de baix consum
Les bombetes de baix consum utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energegravetic que les bombetes dincandescegravencia perograve amb una aparenccedila de bombeta Algunes de les bombetes de baix consum incorporen a meacutes una rosca compatible amb la de les bombetes dincandescegravencia
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes es sol expressar en Watts Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes dincandescegravencia amb menys Watts
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes dincandescegravencia domegravestiques sol variar entre els 40 Watts (poca llum) fins a 100 Watts (meacutes llum)
Bombetes halogravegenes
En lentorn domegravestic tambeacute sutilitzen bombetes halogravegenes (un tipus de bombeta dincandescegravencia) amb potegravencies que solen variar entre els 25W i els 50W
Altres tipus de bombetes
Per a la ilmiddotluminacioacute de vies puacutebliques es solen utilitzar altres tipus de bombetes
Bombetes de vapor de Sodi de baixa pressioacute (VSBP) (Menor consum) Bombetes de vapor de Sodi dalta pressioacute (VSAP) Bombetes de vapor de Mercuri (Major consum)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 5
Escriu el text de les dues propera pagravegines i aplica-li el format seguumlent
bull Tipus de lletra del text Arial 10
bull Marca amb negreta les paraules processador memograveria dentrada de sortida i placa base
bull Alineacioacute justificada
bull Tiacutetol Arial 18 i color de fons del paragravegraf gris
bull Subtiacutetols Arial 14 vermell amb vores al voltant del paragravegraf i ombra al paragravegraf
bull Posa vinyetes al darrer paragravegraf del document (escull un tipus de vinyetes de color)
bull Canvia linterlineat de la llista daltres dispositius (darrer paragravegraf) a 15 liacutenies
bull Busca imatges a Internet de cadascuna de les parts de lordinador i insereix-les al document (ho pots fer amb Copiar i Enganxar)
bull Modifica lajust de les imatges per tal que quedin al costat del text (pots posar-ne alguna a la dreta i alguna a lesquerra) i afegeix un espai de 05 cm entre les imatges i el text
Desa el document amb el nom exercici5odt
Exercici 6
Envia per correu electrogravenic el document anterior al teu professor Recorda que lhas dafegir com a arxiu adjunt a un missatge
Informagravetica 3r ESO B1-7
Canviar el color de fons del paragravegraf (14)
Posar una ombra al paragravegraf (15)
Modificar linterlineat dun paragravegraf (16)
Canviar la mida duna imatge sense que es deformi (19)
Deixar un espai entre les imatges i el text del costat (20)
Parts drsquoun ordinadorEl processador
El cervell de la magravequina eacutes el processador o la unitat central de proceacutes (CPU) Eacutes un xip amb milions de microtransistors capaccedil dexecutar milions dinstruccions per segon Eacutes lencarregat dagafar les dades dentrada i executar les instruccions dun programa informagravetic per a generar uns resultats (dades de sortida) La seva potegravencia ve donada per la seva velocitat mesurada en GigaHertz(GHz) el tipus de CPU (Pentium 3 Pentium 4 Athlon) i la mida de la memograveria cau que incorpora (pot ser de nivell 1 2 i 3)
Estagrave muntada dins la caixa (tambeacute anomenada torre) que ocupa meacutes o menys espai a la taula i que conteacute les parts de lordinador que han danar meacutes properes al processador
La memograveria
La memograveria RAM (memograveria dacceacutes aleatori) eacutes lencarregada demmagatzemar les dades i els programes que shan danar enviant al processador per a la seva execucioacute Tambeacute sencarrega de guardar les dades que aquest genera Les seves caracteriacutestiques principals soacuten la quantitat ( 256 Megabytes (MB) 512 MB ) i el tipus (de menys ragravepida a meacutes) SDRAM(100) SDRAM(133) DDR (266) DDR(333) DDR(400)
Dispositius demmagatzematge
A diferegravencia de la memograveria RAM que eacutes volagravetil (sesborra en apagar lordinador) els dispositius demmagatzematge (o memograveria secundagraveria) soacuten no volagravetils (es conserva el seu contingut al apagar lordinador) En tenim de diferents tipus disquets discs durs CD (Disc Compacte) DVD cintes memograveries flash
Dispositius dEntrada i Sortida
Ens permeten comunicar-nos amb lordinador
Dentrada El teclat el ratoliacute el joystick lescagravenner el microgravefon la cagravemera web
De sortida El monitor laltaveu la impressora
Altres dispositius
Dins la caixa de lordinador (o la torre) cal connectar el processador amb tots els altres dispositius per a fer-ho utilitzem la placa base sobre la qual shi instalmiddotla
El processadorLa memograveriaEls dispositius demmagatzemament
Els dispositius dentrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de viacutedeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproduccioacute i gravacioacute dagraveudio)
La font drsquoalimentacioacute (proporciona lelectricitat necessagraveria als
diferents components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs)
(USB segraverie paralmiddotlel PS2)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 3
Obre el document bombetaodt que trobaragraves a la carpeta arxiuESO3exercicis openoffice i fes-li les modificacions seguumlents (quan acabis tha de quedar com el document de les dues pagravegines seguumlents)
bull Desal a la teva carpeta amb el nom exercici3odt
bull Corregeix les faltes dortografia que hi ha al text
bull Posa tot el text amb tipus de lletra Verdana 10 i alineacioacute justificada
bull Tiacutetol principal Verdana 20 de color blau fosc
bull Subtiacutetols Verdana 12 de color turquesa (pots fer el primer subtiacutetol i utilitzar leina de copiar format per a la resta de subtiacutetols
bull Posa una liacutenia de banda a banda del full a sota cada tiacutetol (ho pots fer afegint una vora al paragravegraf)
bull Afegeix vinyetes a la seccioacute Parts duna bombeta (al primer paragravegraf de la seccioacute no cal posar-nhi)
bull Posa vinyetes tambeacute al darrer paragravegraf del document
bull Busca a Internet una imatge duna bombeta desa-la a la teva carpeta i despreacutes insereix-la en el document (dins la seccioacute Parts duna bombeta)
bull Canvia lajust del text al voltant de la imatge (escull lopcioacute Ajust de pagravegina)
bull Fes que el subtiacutetol Bombetes de baix consum passi a la segona pagravegina si no thi ha quedat
Desa el document amb el nom exercici3odt
Exercici 4
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici4pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-4
Exportar documents en format PDF (43)
Revisar lortografia dun document (7)
Copiar el format del text (8)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Posar vinyetes a una llista (10)
Inserir una imatge en un document (17)
Canviar lajust del text al voltant duna imatge (18)
Bombeta elegravectricaUna bombeta dincandescegravencia llum drsquoincandescegravencia o lagravempada drsquoincandescegravencia anomenada normalment bombeta eacutes una llum elegravectric format per una ampolla de vidre a linterior de la qual hi ha un filament metagravelmiddotlic generalment de tungstegrave que produeix llum per incandescegravencia en circular-hi el corrent elegravectric Va ser inventada per Thomas Alva Edisondespregraves drsquoexperimentar amb meacutes de 1000 materials diferents aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambuacute carbonitzat
Parts duna bombeta
Una bombeta elegravectrica eacutes una font de llum que estagrave formada pel cos de vidre o plagravestic un casquet metagravelmiddotlic i un filament tambeacute metagravelmiddotlic
El vidre o plagravestic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors
El casquet fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent dalimentacioacute El casquet consta dun nucli i una vora tambeacute anomenats pols positiu i negatiu
El filament eacutes un fil ben prim tiacutepicament de tungstegrave En passar-hi el corrent la resistegravencia tan elevada del material provoca unes pegraverdues molt grans de lenergia en forma de irradiacioacute de calor segons la llei de Joule Aquesta irradiacioacute apareix en tot lespectre electromagnegravetic del qual els homes nomeacutes se naprofita lespectre visible per a veure-hi
Tipus de Bombetes
Aixiacute els tipus de dispositius dilmiddotluminacioacute elegravectrica utilitzats amb meacutes frequumlegravencia soacuten els llums incandescents els fluorescents i els diferents models de llums darc i de vapor per descagraverrega elegravectrica
La lagravempada incandescent estagrave formada per un filament de material delevada temperatura de fusioacute dins duna ampolla de vidre en linterior de la qual sha fet el buit o beacute plena dun gas inert
Shan dutilitzar filaments amb elevades temperatures de fusioacute perquegrave la proporcioacute entre lenergia lluminosa i lenergia tegravermica generada pel filament augmenta a mesura que sincrementa la temperatura obtenint-se la font lluminosa meacutes eficaccedil a la temperatura magravexima del filament
En les primeres bombetes sutilitzaven filaments de carboni Ara es fabriquen amb filaments de fil prim de wolframi o tungstegrave amb una temperatura de fusioacute de 3410 ordmC
El filament ha destar en una atmosfera al buit o inert ja que si no en escalfar-se reaccionaria quiacutemicament amb lentorn circumdant Luacutes de gas inert en lloc del buit en els llums incandescents teacute com a avantatge una evaporacioacute meacutes lenta del filament el que prolonga la vida uacutetil de la bombeta La majoria dels llums incandescents moderns somplen amb una barreja de gasos dargoacute i halogravegens o beacute amb una petita quantitat de nitrogen o de criptoacute
La substitucioacute de les ampolles de vidre per compactes tubs de vidre de quars fos han permegraves canvis radicals en el disseny de les bombetes
Bombetes de baix consum
Les bombetes de baix consum utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energegravetic que les bombetes dincandescegravencia perograve amb una aparenccedila de bombeta Algunes de les bombetes de baix consum incorporen a meacutes una rosca compatible amb la de les bombetes dincandescegravencia
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes es sol expressar en Watts Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes dincandescegravencia amb menys Watts
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes dincandescegravencia domegravestiques sol variar entre els 40 Watts (poca llum) fins a 100 Watts (meacutes llum)
Bombetes halogravegenes
En lentorn domegravestic tambeacute sutilitzen bombetes halogravegenes (un tipus de bombeta dincandescegravencia) amb potegravencies que solen variar entre els 25W i els 50W
Altres tipus de bombetes
Per a la ilmiddotluminacioacute de vies puacutebliques es solen utilitzar altres tipus de bombetes
Bombetes de vapor de Sodi de baixa pressioacute (VSBP) (Menor consum) Bombetes de vapor de Sodi dalta pressioacute (VSAP) Bombetes de vapor de Mercuri (Major consum)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 5
Escriu el text de les dues propera pagravegines i aplica-li el format seguumlent
bull Tipus de lletra del text Arial 10
bull Marca amb negreta les paraules processador memograveria dentrada de sortida i placa base
bull Alineacioacute justificada
bull Tiacutetol Arial 18 i color de fons del paragravegraf gris
bull Subtiacutetols Arial 14 vermell amb vores al voltant del paragravegraf i ombra al paragravegraf
bull Posa vinyetes al darrer paragravegraf del document (escull un tipus de vinyetes de color)
bull Canvia linterlineat de la llista daltres dispositius (darrer paragravegraf) a 15 liacutenies
bull Busca imatges a Internet de cadascuna de les parts de lordinador i insereix-les al document (ho pots fer amb Copiar i Enganxar)
bull Modifica lajust de les imatges per tal que quedin al costat del text (pots posar-ne alguna a la dreta i alguna a lesquerra) i afegeix un espai de 05 cm entre les imatges i el text
Desa el document amb el nom exercici5odt
Exercici 6
Envia per correu electrogravenic el document anterior al teu professor Recorda que lhas dafegir com a arxiu adjunt a un missatge
Informagravetica 3r ESO B1-7
Canviar el color de fons del paragravegraf (14)
Posar una ombra al paragravegraf (15)
Modificar linterlineat dun paragravegraf (16)
Canviar la mida duna imatge sense que es deformi (19)
Deixar un espai entre les imatges i el text del costat (20)
Parts drsquoun ordinadorEl processador
El cervell de la magravequina eacutes el processador o la unitat central de proceacutes (CPU) Eacutes un xip amb milions de microtransistors capaccedil dexecutar milions dinstruccions per segon Eacutes lencarregat dagafar les dades dentrada i executar les instruccions dun programa informagravetic per a generar uns resultats (dades de sortida) La seva potegravencia ve donada per la seva velocitat mesurada en GigaHertz(GHz) el tipus de CPU (Pentium 3 Pentium 4 Athlon) i la mida de la memograveria cau que incorpora (pot ser de nivell 1 2 i 3)
Estagrave muntada dins la caixa (tambeacute anomenada torre) que ocupa meacutes o menys espai a la taula i que conteacute les parts de lordinador que han danar meacutes properes al processador
La memograveria
La memograveria RAM (memograveria dacceacutes aleatori) eacutes lencarregada demmagatzemar les dades i els programes que shan danar enviant al processador per a la seva execucioacute Tambeacute sencarrega de guardar les dades que aquest genera Les seves caracteriacutestiques principals soacuten la quantitat ( 256 Megabytes (MB) 512 MB ) i el tipus (de menys ragravepida a meacutes) SDRAM(100) SDRAM(133) DDR (266) DDR(333) DDR(400)
Dispositius demmagatzematge
A diferegravencia de la memograveria RAM que eacutes volagravetil (sesborra en apagar lordinador) els dispositius demmagatzematge (o memograveria secundagraveria) soacuten no volagravetils (es conserva el seu contingut al apagar lordinador) En tenim de diferents tipus disquets discs durs CD (Disc Compacte) DVD cintes memograveries flash
Dispositius dEntrada i Sortida
Ens permeten comunicar-nos amb lordinador
Dentrada El teclat el ratoliacute el joystick lescagravenner el microgravefon la cagravemera web
De sortida El monitor laltaveu la impressora
Altres dispositius
Dins la caixa de lordinador (o la torre) cal connectar el processador amb tots els altres dispositius per a fer-ho utilitzem la placa base sobre la qual shi instalmiddotla
El processadorLa memograveriaEls dispositius demmagatzemament
Els dispositius dentrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de viacutedeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproduccioacute i gravacioacute dagraveudio)
La font drsquoalimentacioacute (proporciona lelectricitat necessagraveria als
diferents components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs)
(USB segraverie paralmiddotlel PS2)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bombeta elegravectricaUna bombeta dincandescegravencia llum drsquoincandescegravencia o lagravempada drsquoincandescegravencia anomenada normalment bombeta eacutes una llum elegravectric format per una ampolla de vidre a linterior de la qual hi ha un filament metagravelmiddotlic generalment de tungstegrave que produeix llum per incandescegravencia en circular-hi el corrent elegravectric Va ser inventada per Thomas Alva Edisondespregraves drsquoexperimentar amb meacutes de 1000 materials diferents aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambuacute carbonitzat
Parts duna bombeta
Una bombeta elegravectrica eacutes una font de llum que estagrave formada pel cos de vidre o plagravestic un casquet metagravelmiddotlic i un filament tambeacute metagravelmiddotlic
El vidre o plagravestic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors
El casquet fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent dalimentacioacute El casquet consta dun nucli i una vora tambeacute anomenats pols positiu i negatiu
El filament eacutes un fil ben prim tiacutepicament de tungstegrave En passar-hi el corrent la resistegravencia tan elevada del material provoca unes pegraverdues molt grans de lenergia en forma de irradiacioacute de calor segons la llei de Joule Aquesta irradiacioacute apareix en tot lespectre electromagnegravetic del qual els homes nomeacutes se naprofita lespectre visible per a veure-hi
Tipus de Bombetes
Aixiacute els tipus de dispositius dilmiddotluminacioacute elegravectrica utilitzats amb meacutes frequumlegravencia soacuten els llums incandescents els fluorescents i els diferents models de llums darc i de vapor per descagraverrega elegravectrica
La lagravempada incandescent estagrave formada per un filament de material delevada temperatura de fusioacute dins duna ampolla de vidre en linterior de la qual sha fet el buit o beacute plena dun gas inert
Shan dutilitzar filaments amb elevades temperatures de fusioacute perquegrave la proporcioacute entre lenergia lluminosa i lenergia tegravermica generada pel filament augmenta a mesura que sincrementa la temperatura obtenint-se la font lluminosa meacutes eficaccedil a la temperatura magravexima del filament
En les primeres bombetes sutilitzaven filaments de carboni Ara es fabriquen amb filaments de fil prim de wolframi o tungstegrave amb una temperatura de fusioacute de 3410 ordmC
El filament ha destar en una atmosfera al buit o inert ja que si no en escalfar-se reaccionaria quiacutemicament amb lentorn circumdant Luacutes de gas inert en lloc del buit en els llums incandescents teacute com a avantatge una evaporacioacute meacutes lenta del filament el que prolonga la vida uacutetil de la bombeta La majoria dels llums incandescents moderns somplen amb una barreja de gasos dargoacute i halogravegens o beacute amb una petita quantitat de nitrogen o de criptoacute
La substitucioacute de les ampolles de vidre per compactes tubs de vidre de quars fos han permegraves canvis radicals en el disseny de les bombetes
Bombetes de baix consum
Les bombetes de baix consum utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energegravetic que les bombetes dincandescegravencia perograve amb una aparenccedila de bombeta Algunes de les bombetes de baix consum incorporen a meacutes una rosca compatible amb la de les bombetes dincandescegravencia
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes es sol expressar en Watts Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes dincandescegravencia amb menys Watts
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes dincandescegravencia domegravestiques sol variar entre els 40 Watts (poca llum) fins a 100 Watts (meacutes llum)
Bombetes halogravegenes
En lentorn domegravestic tambeacute sutilitzen bombetes halogravegenes (un tipus de bombeta dincandescegravencia) amb potegravencies que solen variar entre els 25W i els 50W
Altres tipus de bombetes
Per a la ilmiddotluminacioacute de vies puacutebliques es solen utilitzar altres tipus de bombetes
Bombetes de vapor de Sodi de baixa pressioacute (VSBP) (Menor consum) Bombetes de vapor de Sodi dalta pressioacute (VSAP) Bombetes de vapor de Mercuri (Major consum)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 5
Escriu el text de les dues propera pagravegines i aplica-li el format seguumlent
bull Tipus de lletra del text Arial 10
bull Marca amb negreta les paraules processador memograveria dentrada de sortida i placa base
bull Alineacioacute justificada
bull Tiacutetol Arial 18 i color de fons del paragravegraf gris
bull Subtiacutetols Arial 14 vermell amb vores al voltant del paragravegraf i ombra al paragravegraf
bull Posa vinyetes al darrer paragravegraf del document (escull un tipus de vinyetes de color)
bull Canvia linterlineat de la llista daltres dispositius (darrer paragravegraf) a 15 liacutenies
bull Busca imatges a Internet de cadascuna de les parts de lordinador i insereix-les al document (ho pots fer amb Copiar i Enganxar)
bull Modifica lajust de les imatges per tal que quedin al costat del text (pots posar-ne alguna a la dreta i alguna a lesquerra) i afegeix un espai de 05 cm entre les imatges i el text
Desa el document amb el nom exercici5odt
Exercici 6
Envia per correu electrogravenic el document anterior al teu professor Recorda que lhas dafegir com a arxiu adjunt a un missatge
Informagravetica 3r ESO B1-7
Canviar el color de fons del paragravegraf (14)
Posar una ombra al paragravegraf (15)
Modificar linterlineat dun paragravegraf (16)
Canviar la mida duna imatge sense que es deformi (19)
Deixar un espai entre les imatges i el text del costat (20)
Parts drsquoun ordinadorEl processador
El cervell de la magravequina eacutes el processador o la unitat central de proceacutes (CPU) Eacutes un xip amb milions de microtransistors capaccedil dexecutar milions dinstruccions per segon Eacutes lencarregat dagafar les dades dentrada i executar les instruccions dun programa informagravetic per a generar uns resultats (dades de sortida) La seva potegravencia ve donada per la seva velocitat mesurada en GigaHertz(GHz) el tipus de CPU (Pentium 3 Pentium 4 Athlon) i la mida de la memograveria cau que incorpora (pot ser de nivell 1 2 i 3)
Estagrave muntada dins la caixa (tambeacute anomenada torre) que ocupa meacutes o menys espai a la taula i que conteacute les parts de lordinador que han danar meacutes properes al processador
La memograveria
La memograveria RAM (memograveria dacceacutes aleatori) eacutes lencarregada demmagatzemar les dades i els programes que shan danar enviant al processador per a la seva execucioacute Tambeacute sencarrega de guardar les dades que aquest genera Les seves caracteriacutestiques principals soacuten la quantitat ( 256 Megabytes (MB) 512 MB ) i el tipus (de menys ragravepida a meacutes) SDRAM(100) SDRAM(133) DDR (266) DDR(333) DDR(400)
Dispositius demmagatzematge
A diferegravencia de la memograveria RAM que eacutes volagravetil (sesborra en apagar lordinador) els dispositius demmagatzematge (o memograveria secundagraveria) soacuten no volagravetils (es conserva el seu contingut al apagar lordinador) En tenim de diferents tipus disquets discs durs CD (Disc Compacte) DVD cintes memograveries flash
Dispositius dEntrada i Sortida
Ens permeten comunicar-nos amb lordinador
Dentrada El teclat el ratoliacute el joystick lescagravenner el microgravefon la cagravemera web
De sortida El monitor laltaveu la impressora
Altres dispositius
Dins la caixa de lordinador (o la torre) cal connectar el processador amb tots els altres dispositius per a fer-ho utilitzem la placa base sobre la qual shi instalmiddotla
El processadorLa memograveriaEls dispositius demmagatzemament
Els dispositius dentrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de viacutedeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproduccioacute i gravacioacute dagraveudio)
La font drsquoalimentacioacute (proporciona lelectricitat necessagraveria als
diferents components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs)
(USB segraverie paralmiddotlel PS2)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bombetes de baix consum
Les bombetes de baix consum utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energegravetic que les bombetes dincandescegravencia perograve amb una aparenccedila de bombeta Algunes de les bombetes de baix consum incorporen a meacutes una rosca compatible amb la de les bombetes dincandescegravencia
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes es sol expressar en Watts Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes dincandescegravencia amb menys Watts
La potegravencia lumiacutenica de les bombetes dincandescegravencia domegravestiques sol variar entre els 40 Watts (poca llum) fins a 100 Watts (meacutes llum)
Bombetes halogravegenes
En lentorn domegravestic tambeacute sutilitzen bombetes halogravegenes (un tipus de bombeta dincandescegravencia) amb potegravencies que solen variar entre els 25W i els 50W
Altres tipus de bombetes
Per a la ilmiddotluminacioacute de vies puacutebliques es solen utilitzar altres tipus de bombetes
Bombetes de vapor de Sodi de baixa pressioacute (VSBP) (Menor consum) Bombetes de vapor de Sodi dalta pressioacute (VSAP) Bombetes de vapor de Mercuri (Major consum)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 5
Escriu el text de les dues propera pagravegines i aplica-li el format seguumlent
bull Tipus de lletra del text Arial 10
bull Marca amb negreta les paraules processador memograveria dentrada de sortida i placa base
bull Alineacioacute justificada
bull Tiacutetol Arial 18 i color de fons del paragravegraf gris
bull Subtiacutetols Arial 14 vermell amb vores al voltant del paragravegraf i ombra al paragravegraf
bull Posa vinyetes al darrer paragravegraf del document (escull un tipus de vinyetes de color)
bull Canvia linterlineat de la llista daltres dispositius (darrer paragravegraf) a 15 liacutenies
bull Busca imatges a Internet de cadascuna de les parts de lordinador i insereix-les al document (ho pots fer amb Copiar i Enganxar)
bull Modifica lajust de les imatges per tal que quedin al costat del text (pots posar-ne alguna a la dreta i alguna a lesquerra) i afegeix un espai de 05 cm entre les imatges i el text
Desa el document amb el nom exercici5odt
Exercici 6
Envia per correu electrogravenic el document anterior al teu professor Recorda que lhas dafegir com a arxiu adjunt a un missatge
Informagravetica 3r ESO B1-7
Canviar el color de fons del paragravegraf (14)
Posar una ombra al paragravegraf (15)
Modificar linterlineat dun paragravegraf (16)
Canviar la mida duna imatge sense que es deformi (19)
Deixar un espai entre les imatges i el text del costat (20)
Parts drsquoun ordinadorEl processador
El cervell de la magravequina eacutes el processador o la unitat central de proceacutes (CPU) Eacutes un xip amb milions de microtransistors capaccedil dexecutar milions dinstruccions per segon Eacutes lencarregat dagafar les dades dentrada i executar les instruccions dun programa informagravetic per a generar uns resultats (dades de sortida) La seva potegravencia ve donada per la seva velocitat mesurada en GigaHertz(GHz) el tipus de CPU (Pentium 3 Pentium 4 Athlon) i la mida de la memograveria cau que incorpora (pot ser de nivell 1 2 i 3)
Estagrave muntada dins la caixa (tambeacute anomenada torre) que ocupa meacutes o menys espai a la taula i que conteacute les parts de lordinador que han danar meacutes properes al processador
La memograveria
La memograveria RAM (memograveria dacceacutes aleatori) eacutes lencarregada demmagatzemar les dades i els programes que shan danar enviant al processador per a la seva execucioacute Tambeacute sencarrega de guardar les dades que aquest genera Les seves caracteriacutestiques principals soacuten la quantitat ( 256 Megabytes (MB) 512 MB ) i el tipus (de menys ragravepida a meacutes) SDRAM(100) SDRAM(133) DDR (266) DDR(333) DDR(400)
Dispositius demmagatzematge
A diferegravencia de la memograveria RAM que eacutes volagravetil (sesborra en apagar lordinador) els dispositius demmagatzematge (o memograveria secundagraveria) soacuten no volagravetils (es conserva el seu contingut al apagar lordinador) En tenim de diferents tipus disquets discs durs CD (Disc Compacte) DVD cintes memograveries flash
Dispositius dEntrada i Sortida
Ens permeten comunicar-nos amb lordinador
Dentrada El teclat el ratoliacute el joystick lescagravenner el microgravefon la cagravemera web
De sortida El monitor laltaveu la impressora
Altres dispositius
Dins la caixa de lordinador (o la torre) cal connectar el processador amb tots els altres dispositius per a fer-ho utilitzem la placa base sobre la qual shi instalmiddotla
El processadorLa memograveriaEls dispositius demmagatzemament
Els dispositius dentrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de viacutedeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproduccioacute i gravacioacute dagraveudio)
La font drsquoalimentacioacute (proporciona lelectricitat necessagraveria als
diferents components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs)
(USB segraverie paralmiddotlel PS2)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 5
Escriu el text de les dues propera pagravegines i aplica-li el format seguumlent
bull Tipus de lletra del text Arial 10
bull Marca amb negreta les paraules processador memograveria dentrada de sortida i placa base
bull Alineacioacute justificada
bull Tiacutetol Arial 18 i color de fons del paragravegraf gris
bull Subtiacutetols Arial 14 vermell amb vores al voltant del paragravegraf i ombra al paragravegraf
bull Posa vinyetes al darrer paragravegraf del document (escull un tipus de vinyetes de color)
bull Canvia linterlineat de la llista daltres dispositius (darrer paragravegraf) a 15 liacutenies
bull Busca imatges a Internet de cadascuna de les parts de lordinador i insereix-les al document (ho pots fer amb Copiar i Enganxar)
bull Modifica lajust de les imatges per tal que quedin al costat del text (pots posar-ne alguna a la dreta i alguna a lesquerra) i afegeix un espai de 05 cm entre les imatges i el text
Desa el document amb el nom exercici5odt
Exercici 6
Envia per correu electrogravenic el document anterior al teu professor Recorda que lhas dafegir com a arxiu adjunt a un missatge
Informagravetica 3r ESO B1-7
Canviar el color de fons del paragravegraf (14)
Posar una ombra al paragravegraf (15)
Modificar linterlineat dun paragravegraf (16)
Canviar la mida duna imatge sense que es deformi (19)
Deixar un espai entre les imatges i el text del costat (20)
Parts drsquoun ordinadorEl processador
El cervell de la magravequina eacutes el processador o la unitat central de proceacutes (CPU) Eacutes un xip amb milions de microtransistors capaccedil dexecutar milions dinstruccions per segon Eacutes lencarregat dagafar les dades dentrada i executar les instruccions dun programa informagravetic per a generar uns resultats (dades de sortida) La seva potegravencia ve donada per la seva velocitat mesurada en GigaHertz(GHz) el tipus de CPU (Pentium 3 Pentium 4 Athlon) i la mida de la memograveria cau que incorpora (pot ser de nivell 1 2 i 3)
Estagrave muntada dins la caixa (tambeacute anomenada torre) que ocupa meacutes o menys espai a la taula i que conteacute les parts de lordinador que han danar meacutes properes al processador
La memograveria
La memograveria RAM (memograveria dacceacutes aleatori) eacutes lencarregada demmagatzemar les dades i els programes que shan danar enviant al processador per a la seva execucioacute Tambeacute sencarrega de guardar les dades que aquest genera Les seves caracteriacutestiques principals soacuten la quantitat ( 256 Megabytes (MB) 512 MB ) i el tipus (de menys ragravepida a meacutes) SDRAM(100) SDRAM(133) DDR (266) DDR(333) DDR(400)
Dispositius demmagatzematge
A diferegravencia de la memograveria RAM que eacutes volagravetil (sesborra en apagar lordinador) els dispositius demmagatzematge (o memograveria secundagraveria) soacuten no volagravetils (es conserva el seu contingut al apagar lordinador) En tenim de diferents tipus disquets discs durs CD (Disc Compacte) DVD cintes memograveries flash
Dispositius dEntrada i Sortida
Ens permeten comunicar-nos amb lordinador
Dentrada El teclat el ratoliacute el joystick lescagravenner el microgravefon la cagravemera web
De sortida El monitor laltaveu la impressora
Altres dispositius
Dins la caixa de lordinador (o la torre) cal connectar el processador amb tots els altres dispositius per a fer-ho utilitzem la placa base sobre la qual shi instalmiddotla
El processadorLa memograveriaEls dispositius demmagatzemament
Els dispositius dentrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de viacutedeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproduccioacute i gravacioacute dagraveudio)
La font drsquoalimentacioacute (proporciona lelectricitat necessagraveria als
diferents components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs)
(USB segraverie paralmiddotlel PS2)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Parts drsquoun ordinadorEl processador
El cervell de la magravequina eacutes el processador o la unitat central de proceacutes (CPU) Eacutes un xip amb milions de microtransistors capaccedil dexecutar milions dinstruccions per segon Eacutes lencarregat dagafar les dades dentrada i executar les instruccions dun programa informagravetic per a generar uns resultats (dades de sortida) La seva potegravencia ve donada per la seva velocitat mesurada en GigaHertz(GHz) el tipus de CPU (Pentium 3 Pentium 4 Athlon) i la mida de la memograveria cau que incorpora (pot ser de nivell 1 2 i 3)
Estagrave muntada dins la caixa (tambeacute anomenada torre) que ocupa meacutes o menys espai a la taula i que conteacute les parts de lordinador que han danar meacutes properes al processador
La memograveria
La memograveria RAM (memograveria dacceacutes aleatori) eacutes lencarregada demmagatzemar les dades i els programes que shan danar enviant al processador per a la seva execucioacute Tambeacute sencarrega de guardar les dades que aquest genera Les seves caracteriacutestiques principals soacuten la quantitat ( 256 Megabytes (MB) 512 MB ) i el tipus (de menys ragravepida a meacutes) SDRAM(100) SDRAM(133) DDR (266) DDR(333) DDR(400)
Dispositius demmagatzematge
A diferegravencia de la memograveria RAM que eacutes volagravetil (sesborra en apagar lordinador) els dispositius demmagatzematge (o memograveria secundagraveria) soacuten no volagravetils (es conserva el seu contingut al apagar lordinador) En tenim de diferents tipus disquets discs durs CD (Disc Compacte) DVD cintes memograveries flash
Dispositius dEntrada i Sortida
Ens permeten comunicar-nos amb lordinador
Dentrada El teclat el ratoliacute el joystick lescagravenner el microgravefon la cagravemera web
De sortida El monitor laltaveu la impressora
Altres dispositius
Dins la caixa de lordinador (o la torre) cal connectar el processador amb tots els altres dispositius per a fer-ho utilitzem la placa base sobre la qual shi instalmiddotla
El processadorLa memograveriaEls dispositius demmagatzemament
Els dispositius dentrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de viacutedeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproduccioacute i gravacioacute dagraveudio)
La font drsquoalimentacioacute (proporciona lelectricitat necessagraveria als
diferents components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs)
(USB segraverie paralmiddotlel PS2)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Altres dispositius
Dins la caixa de lordinador (o la torre) cal connectar el processador amb tots els altres dispositius per a fer-ho utilitzem la placa base sobre la qual shi instalmiddotla
El processadorLa memograveriaEls dispositius demmagatzemament
Els dispositius dentrada i sortida
Els busos (connecten els dispositius interns entre si)
La tarja de viacutedeo (construeix les imatges que veiem pel monitor)
La tarja de so (permet la reproduccioacute i gravacioacute dagraveudio)
La font drsquoalimentacioacute (proporciona lelectricitat necessagraveria als
diferents components)
Els ports de comunicacions (connecten amb dispositius externs)
(USB segraverie paralmiddotlel PS2)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 7
Lobjectiu daquest exercici eacutes crear una taula com la taula 1 de la propera pagravegina Per fer-ho segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 10 files i 5 columnes (la fila on hi ha els anys 1990 i 1997 tambeacute eacutes una fila de la taula)
bull Fusiona les celmiddotles 2 i 3 de la primera fila (per posar-hi el 1990 al mig) Fes el mateix amb les celmiddotles 4 i 5 de la primera fila
bull Oculta totes les liacutenies que no shan de veure a les celmiddotles de la primera fila
bull Omple la taula amb els textos (la fila 3 lhauragraves de fer amb lletra molt petita) i fes que quedin amb les alineacions correctes (esquerra centrat)
bull Canvia el color de fons de les diverses files de la taula
Desa el document amb el nom exercici7odt
Exercici 8
En un document nou fes una taula com la taula 2 de la propera pagravegina Segueix els passos seguumlents
bull Crea una taula de 6 columnes i 10 files
bull Fusiona totes les celmiddotles de la primera fila on ha danar el tiacutetol i canvia el color de fons daquesta fila (taronja)
bull Fusiona les celmiddotles de la primera columna on ha danar la paraula ldquobitrdquo
bull Fes el mateix amb les celmiddotles on ha danar la paraula ldquobyterdquo i les celmiddotles de la segona columna on han danar les definicions Uneix tambeacute les celmiddotles on ha danar la paraula ldquoMuacuteltiplesrdquo
bull Modifica lamplada de les columnes que calgui
bull Canvia lalineacioacute vertical dels textos que ho requereixin (ldquobitrdquo ldquobyterdquo)
bull Escriu el text de la taula i acaba de donar-li el format per tal que sassembli el magravexim possible a la taula 2
Desa el document amb el nom exercici8odt
Informagravetica 3r ESO B1-10
Modificar lamplada de files i columnes duna taula (39)
Canviar lalineacioacute vertical del text 38)
Inserir caragravecters especials (ex asymp) (46)
Crear una taula (32)
Canviar el color de fons duna celmiddotla (35)
Fusionar celmiddotles (37)
Mostrar o ocultar les vores de les celmiddotles (36)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 1
Consum denergia al moacuten 1900 i 1997
1900 1997
Font denergia Total Proporcioacute Total Proporcioacute
(milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge) (milions de tones dequivalent de petroli)
(percentatge)
Carboacute 501 55 2122 22
Petroli 18 2 2940 30
Gas Natural 9 1 2173 23
Nuclear 0 0 579 6
Renovables 383 42 1833 19
Total 911 100 9647 100
Taula 2
Les unitats de la informacioacuteNom Definicioacute Muacuteltiples
bit
Eacutes la unitat bagravesica dinformacioacute El nom proveacute de la contraccioacute de ldquobinary digitrdquo Eacutes un espai o dispositiu que pot estar en dos
estats normalment representats per 0 i 1
Kb Kbit 1024 bits asymp 1000 bits
Mb Megabit 1024 Kb asymp 1000000 bits
Gb Gigabit 1024 Mb asymp 1000000000 bits
Tb Terabit 1024 Gb asymp 1000000000000 bits
byteAgrupacioacute de 8 bits
normalment representa un caragravecter (siacutembol del teclat)
KB Kbyte 1024 bytes asymp 8000 bits
MB Megabyte 1024 KB asymp 8000000 bits
GB Gigabyte 1024 MB asymp 8000000000 bits
TB Terabyte 1024 GB asymp 8000000000000 bits
Informagravetica 3r ESO B1-11
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 9
a) Crea una taula com la taula 3 de la pagravegina seguumlent A continuacioacute et donem alguns consells per creat-la
bull Crea una taula de 11 files i 4 columnes
bull Utilitza el tipus de lletra Thorndale 12 (el tiacutetol en negreta)
bull Canvia el color i el gruix de les vores de la taula (color sun 2)
bull Canvia el color de fons de la primera fila (color sun 4)
bull Escriu els textos
bull Ajusta lamplada de les columnes
bull Afegeix hiperenllaccedilos a les paraules Terra Lluna Mart Mercuri i Saturn Les adreces dels enllaccedilos soacuten les seguumlents
bull Terra httpcawikipediaorgwikiTerrabull Lluna httpcawikipediaorgwikiLlunabull Mart httpcawikipediaorgwikiMart_(planeta)bull Mercuri httpcawikipediaorgwikiMercuri_(planeta)bull Saturn httpcawikipediaorgwikiSaturn_(planeta)
bull Comprova que els enllaccedilos funcionen correctament
Desa el document amb el nom exercici9aodt
b) Fes les operacions seguumlents
bull Suprimeix la fila 2 (Mars Global Surveyor)bull Afegeix una fila al final de la taula amb les dades seguumlentsbull Deep Impactbull EUAbull 12-01-2005bull Llenccedilar un projectil contra el cometa Tempel 1
bull Afegeix un enllaccedil a la paraula Tempel 1 amb la pagravegina httpcawikipediaorgwikiCometa_Tempel_1
Desa el document amb el nom exercici9bodt
Informagravetica 3r ESO B1-12
Canviar el gruix de les vores duna taula (40)
Canviar el color de les vores duna taula (41)
Crear hiperenllaccedilos (6)
Inserir files en una taula (33)
Eliminar files duna taula (34)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos Exercici
Taula 3
Sondes espacials
Nom Nacionalitat Data de llanccedilament Objectiu
Mars Global Surveyor EUA 07-11-1996 Orbitador de Mart
Cassini Huygens EUA - Europa 15-10-1997 Orbitador de Saturn - Mogravedul de descens a Titaacute
Stardust EUA 07-02-1999 Orbitador i encontre amb cometes
Mars Odyssey 2001 EUA 07-04-2001 Orbitador de Mart
Muses-C Japoacute 09-05-2003 Aterratge en asteroid i retorn de mostres a la Terra
Mars Express Europa 02-06-2003 Orbitador de Mart
Mars Exploration Rovers
EUA - Alemanya - Dinamarca
10-06 08-07-2003 Dos Rovers de Mart
Smart 1 Europa 27-09-2003 Orbitador de la Lluna
Rosetta Europa 02-03-2004 Orbitador i aterrador en un cometa
Messenger EUA 03-08-2004 Orbitador de Mercuri
Informagravetica 3r ESO B1-13
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 10
Fes un calendari del mes actual semblant al de la figura seguumlent Cal que tinguis en compte
bull El calendari ha docupar tot el full posat horitzontalment
bull Els marges del full han de ser
bull Esquerra 3cmbull Dreta 3cmbull Part superior 2cmbull Part inferior 2cm
bull Els nuacutemeros dels dies del mes han destar alineats a la part superior dreta de cada casella i els dissabtes i diumenges han destar marcats de color vermell
Desa el document amb el nom exercici10odtImprimeix-lo (en blanc i negre) i doacutenal al professor
Informagravetica 3r ESO B1-14
Canviar lorientacioacute del full (horitzontal) (29)
Modificar els marges de la pagravegina (30)
Ampliar o reduir la vista del full (zoom) (45)
Fixar lalccedilada duna fila (42)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 11
Obre el document rodaodt de la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li el format del document de la pagravegina seguumlent Per aconseguir-ho cal que feu les operacions seguumlents
bull Aplica al tiacutetol el tipus de lletra Arial 20 negreta amb forns de paragravegraf gris
bull Per la resta de document utilitza lletra Arial 11 i alineacioacute justificada Els subtiacutetols posals en negreta
bull Posa els apartats Mecagravenica i Histograveria amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia entremig
bull Afegeix les imatges roda_de_fustajpg i roda_de_cotxejpg al document
bull Canvia el color de fons del darrer paragravegraf (La roda en el Budisme) a groc pastel i afegeix una liacutenia al voltant de tot el paragravegraf (vora)
Desa el document amb el nom exercici11odt
Exercici 12
Obre la teva carpeta i selecciona tots els exercicis que has fet fins ara i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per primerLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-15
Posar text amb columnes (47)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
La rodaUna roda eacutes un dispositiu en forma disc o torus La seva operacioacute fonamental eacutes transmetre el moviment lineal en moviment angular Eacutes una de les primeres i meacutes simples magravequines
Mecagravenica
Les rodes poden ser suportades amb un eix que quan eacutes fixat a un tercer objecte com el cos dun vehicle es transmet lenergia lineal a aquest cos de manera molt eficient La roda teacute lavantatge respecte altres mecanismes com les fulles dun trineu o altres mecanismes semblants de tenir un moment compacte minimitzant la friccioacute amb la superfiacutecie Aixograve permet als vehicles en rodes poder avanccedilar meacutes amb menys forccedila
Histograveria
La roda es considerada com un dels invents claus de la histograveria de la humanitat junt amb el foc Va ser inventada de manera independent per diverses cultures Molts autors situen la primera aparicioacute en el 4000 aC en les antigues cultures mesopotagravemies (Sumeris) Altres aparicions independents es situen en la Xina pel 2800 aC i en les cultures asteca i inca en el 1500 aC encara
que aquestes uacuteltimes per falta danimals de cagraverrega mai es va usar meacutes que com una joguina Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures com els pobles sub-saharians i en Austragravelia fins als relativament recents contactes amb els euroasiagravetics
Eacutes impossible saber en base a que idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda encara que eacutes plausible teoritzar que va sorgir de lobservacioacute directa y mimetisme de la natura Per exemple al veure com una pedra plana es desplaccedila de mode dificultoacutes amb comparacioacute amb una pedra meacutes proporcionada en les seues tres dimensions costera avall o per exemple en las boles de neu i incluacutes en els troncs de llenya
La roda va ser patentada en 2001 per ladvocat australiagrave John Keogh amb el nom de dispositiu dajuda pel transport circular Lobjectiu daquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficagravecies del sistema de patents modern
La roda en el Budisme
En el Budisme la roda eacutes una metagravefora conceptual central Segons aquesta religioacute la vida eacutes un cicle de naixements i reencarnacions del qual sols es pot escapar assolint la ilmiddotluminacioacute (o Bodhi) Daquesta manera la roda teacute podria ser lequivalent a una creu per a un cristiagrave o una lluna creixent per a un musulmagrave encara que no eacutes el siacutembol de la deiumltat La mandala eacutes una representacioacute comuacute daquest concepte i estagrave basada en la imatge duna roda
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 13
Obre el document electronicaodt de la ArxiuESO3Exercicis OpenOffice desal a la teva carpeta i doacutena format als diferents tipus de llistes que apareixen al document tal i com es mostra a les pagravegines seguumlents A continuacioacute tens algunes orientacions per fer-ho
bull Tiacutetol Lletra BankGothic Lt BT de mida 18 Fons blau
bull Resta del document Lletra Bitstream Vera Sans mida 11 alineacioacute justificada
bull Subtiacutetols Negreta i color vermell
bull Equipament de mesura electrogravenica Llista numerada
bull Components passius Llista amb vinyetes
bull Components actius Llista amb nivells
bull Sensors i actuadors electromecagravenics Vinyetes amb imatges
bull Afegeix una vora a tota la pagravegina separada 025cm del text
Desa el document amb el nom exercici13odt
Informagravetica 3r ESO B1-17
Fer una llista numerada (48)
Fer una llista amb vinyetes (49)
Fer una llista amb diferents nivells (50)
Fer una llista de vinyetes amb imatges (51)
Afegir vores a tota la pagravegina (31)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Electrogravenica
L electrogravenica eacutes lestudi i uacutes dels dispositius elegravectrics que funcionen controlant el flux delectrons i altres partiacutecules carregades elegravectricament en dispositius com ara semiconductors o altres Lestudi pur daquestos dispositius es considera una branca de la fiacutesica mentre que el disseny i la implementacioacute de circuits electrogravenics per solucionar problemes pragravectics sanomena enginyeria electrogravenica Segons els components electrogravenics emprats es parla delectrogravenica analogravegica o digital La diferegravencia entre ambdoacutes rau en el mode de tractar els senyals si de forma contiacutenua (analogravegica) o discreta (digital)
Els principals usos dels circuits electrogravenics soacuten per una banda el control proceacutes i distribucioacute de la informacioacute i per altra banda la distribucioacute i conversioacute duna forccedila electromagnegravetica Aquestos dos usos impliquen la creacioacute o deteccioacute de camps electromagnegravetics i corrents elegravectrics
Equipament de mesura electrogravenica
1 Amperiacutemetre mesura la intensitat elegravectrica2 Ogravehmmetre mesura la resistegravencia al pas del corrent elegravectric3 Voltiacutemetre mesura el voltatge4 Poliacutemetre combina distints equips de mesura en un sol aparell5 Oscilmiddotloscopi permet veure levolucioacute de les magnituds en el temps
Components passius
Resistegravencia Bobina Condensador
Components actius
1 Diacuteode a) Diacuteode emissor de llum (LED) b) Fotodiacuteode c) Diacuteode lagraveser d) Diacuteode Zener e) Diacuteode dallau f) Diacuteode Schottky g) Diacuteode supressor de voltatge transitori h) Diacuteode varicap
2 Transistor a) Transistor defecte camp (FET) b) Transistor bipolar (BJT) c) Transistor IGBT d) Transistor Darlington e) Fototransistor
3 Altres components actius a) Triac b) Tiristor c) Transistor duna sola unioacute d) Varistor e) Rectificador controlat de silici (SCR)
4 Vagravelvules termoiograveniques a) Diacuteode de buit
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
b) Triacuteode c) Tegravetrode d) Tegravetrode de faigs dirigits e) Pegraventode f) Tub de raigs catogravedics (TRC)
Sensors i actuadors electromecagravenics
MicrogravefonAltaveuCommutadorGalga extensiomegravetrica
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 14
Crea una taula amb el nom i la representacioacute de lalfabet grec Per facilitar-te la tasca pots afegir el botoacute InsereixCaragravecter especial a la barra deines El resultat ha de ser com el seguumlent
Desa el document amb el nom exercici14odt
Informagravetica 3r ESO B1-20
Inserir caragravecters especials (46)
Personalitzar les barres deines (54)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 15
Fes una taula com la seguumlent utilitzant tabuladors per tal que les columnes et quedin ben alineades Els tabuladors de les columnes Central Poblacioacute i Riu soacuten alineats a lesquerra i les columnes Potegravencia i Any soacuten alineades a lesquerra
Desa el document amb el nom exercici15odt
Exercici 16
Reprodueix el document de la pagravegina seguumlent Per fer-ho hauragraves dutilitzar les tabulacions seguumlents (pels tiacutetols no utilitzis tabuladors separals amb espais i aixiacute et seragrave meacutes fagravecil ajustar-los)
35 cm esquerra 8 cm dreta 11 cm dreta 13 cm dreta 16 cm decimal 19 cm decimal 24 cm dreta
Totes elles separades per puntets
Busca a Internet una imatge de cada model de cotxe de la taula i posa-les a sota les dades dels cotxes
Desa el document amb el nom exercici16odt
Informagravetica 3r ESO B1-21
Utilitzar tabuladors (mitjanccedilant el menuacute de configuracioacute) (53)
Afegir tabulacions mitjanccedilant el regle superior (52)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Caracteriacutestiques tegravecniques de diferents vehicles
Marca Model Cilindrada Potegravencia Vel Magravexima Accel 0-100 Consum (l100 km) Preu
BMWZ4 252494192 23578940000ChryslerViper SRT-10 8277500 29845142100000Ferrari575 V12 5748515 32542225215906Jaguar XK 40 V8 4196300 2506411380130LamborghiniMurcieacutelago6195580 3303822237439MaseratiCoupeacute 43V84244390 2854916192826MiniCooper 1598115 200926717500Porsche911 GT23600462 31541129192551
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 17
Crea un document nou i escriu-hi les foacutermules seguumlents utilitzant leditor de foacutermules de lOpenOffice
y=ax2bxc
x1x2=0
24=1
2
y= x12
x223=2xminus1
Palanca Fsdotd 1=Fsdotd 2
Llei dOhm I=VI
Potegravencia elegravectrica P=I 2sdotR
Resistegravencia R=sdotls
Desa el document amb el nom exercici17odt
Exercici 18
En un document nou crea una taula com la de la pagravegina seguumlent Els dibuixos de les figures els trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i les foacutermules les has de fer utilitzant leditor de foacutermules
Desa el document amb el nom exercici18odt
Informagravetica 3r ESO B1-23
Crear una foacutermula amb leditor de foacutermules (58)
Operacions bagravesiques (59)
Subiacutendexs i superiacutendexs (60)
Afegir caragravecters especials (61)
Especificar lordre amb quegrave savaluen els operands (62)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Agraverees de figures planes
Triangle A=btimesa2
Quadrat A=L2
Rectangle A=btimesa
Trapezi A=Bb timesa2
Rombe A=Dtimesd2
Romboide A=btimesa
Cercle A=timesR2
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 19
Obre el document automobilodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina tal i com es mostra a la pagravegina seguumlent Cal que el nuacutemero del peu sigui el nuacutemero de pagravegina on ens trobem
La lletra que sha utilitzat per a la capccedilalera i el peu eacutes Arial 10 i sha afegit una liacutenia (vora) a sota la capccedilalera i a sobre el peu de pagravegina
Un cop tinguis el document fet fixat que la capccedilalera i el peu es repeteixen a totes les pagravegines
Desa el document amb el nom exercici19odt
Exercici 20
Obre el document anterior i desal en format PDF
Desa el document amb el nom exercici20pdf
Comprova que si fas doble clic sobre el document sobriragrave amb lAcrobat Reader
Informagravetica 3r ESO B1-25
Posar una capccedilalera a un document (25)
Posar un peu de pagravegina a un document (26)
Afegir vores a un paragravegraf (9)
Numerar les pagravegines (27)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 21
Utilitzant els siacutembols de la galeria crea la taula seguumlent
Algegraveria Agraveustria
Angola Bahrain
Argentina Bieloruacutessia
Austragravelia Boliacutevia
Desa el document amb el nom exercici21odt
Exercici 22
Crea una galeria nova amb el siacutembols de la carpeta imatgesseguretat que trobaragraves dins ArxiuESO3Exercicis OpenOffice A la nova galeria posa-li per nom Seguretat
Fes una captura de pantalla de lOpenOffice amb aquesta galeria oberta i enganxa-la dins un document nou
Desa el document amb el nom exercici22odt
Exercici 23
Amb la galeria de siacutembols que has creat abans fes una taula com la de les pagravegines seguumlents amb senyals de seguretat
Modifica la mida de les imatges assegurant-te que totes quedin iguals (2cm x 2cm)
Desa el document amb el nom exercici23odt
Informagravetica 3r ESO B1-27
Crear una galeria nova (22)
Fer captures de pantalla (23)
Fixar la mida duna imatge (24)
Inserir imatges de la galeria (21)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici 24
Obre el document turingodt que trobaragraves a la carpeta ArxiuESO3Exercicis OpenOffice i doacutena-li format com la pagravegina seguumlent Segueix les indicacions que et donem
bull Veuragraves que si actives el corrector ortogragravefic et marca moltiacutessimes faltes Canvia lidioma del document a catalagrave
bull En algunes de les vegades que sha escrit la paraula Turing hi ha una errada i sha escrit Tuning Per arreglar el problema utilitza les eines de cercar i reemplaccedilar (canvia totes les vegades que apareix la paraula Tuning per Turing)
bull Canvia el darrer paragravegraf de majuacutescules a minuacutescules
bull Tipus de lletra Arial Rounded MT Bold 11 alineacioacute justificada
bull Posa-hi un tiacutetol amb el FontWork
bull Afegeix una lletra capital que ocupi 4 liacutenies al primer paragravegraf
bull Afegeix-hi la imatge Alan_Turingjpg que trobaragraves dins la carpeta imatges modifica lajust de la imatge i fes que quedi separada 05cm del text
bull Lapartat Test de Turing ha danar amb dues columnes separades 1cm i amb liacutenia al mig
Desa el document amb el nom exercici24odt
Exercici 25
Envia un missatge de correu electrogravenic al teu professor explicant-li el que eacutes el Test de Turing
Exercici 26
Obre la teva carpeta selecciona els exercicis del 13 al 24 i comprimeix-los en un sol fitxer zip
Canvia el nom del fitxer que has creat per segonLliuramentzip i envial per correu electrogravenic al teu professor
Informagravetica 3r ESO B1-29
Canviar lidioma del diccionari dun document (4)
Cercar i reemplaccedilar (55)
Canviar un text de majuacutescules a minuacutescules (5)
Fer tiacutetols amb FontWork (56)
Posar una lletra capital a un paragravegraf (12)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
lan Mathison Turing (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemagravetic britagravenic Sota els serveis dintel ligegravencia britagravenics i al llarg de lamiddot Segona Guerra Mundial va treballar en camps
com la informagravetica teograverica el criptoanagravelisi o la intel ligegravencia artificial Sel considera el pare de lamiddot informagravetica moderna Alguns dels seus principals aportaments a la informagravetica teograverica i a la intel ligegravenciamiddot artificial van ser la magravequina de Turing la computabilitat universal o el test de Turing Tambeacute sel coneix per haver trencat el codi de la magravequina alemanya de criptografia U-boat Enigma i haver salvat aixiacute la Batalla de lAtlagraventic (1939-1942) Va ser el primer cientiacutefic que va usar computadores amb aplicacions a la matemagravetica
A
En 1952 va ser arrestat pel servei dintel ligegravencia britagravenic per la seua homosexualitat Almiddot 1954 no va aguantar la pressioacute a la qual estava sent sotmegraves a causa de la seva homosexualitat i va acabar suiumlcidant-se perdent-se aixiacute un dels millors cientiacutefics europeus del segle XX
Test de Turing
El Test de Turing va ser proposat en 1950 pel matemagravetic Alan Turing per poder discernir duna magravequina intel ligent daltramiddot que no ho eacutes Va ser publicat en larticle Computing machinery and intelligence (Mind Vol 59 No 236 pp 433-460)
Encara que originagraveriament a larticle es presenta una miqueta diferent avui en dia es considera el Test de Turing bagravesicament com segueix Es tracta de que un humagrave fa preguntes a una computadora sense poder accedir directament a ella a traveacutes duna interfiacutecie intermegravedia i la magravequina genera respostes Si lhumagrave creu que a allograve que estagrave responent eacutes altre humagrave aquella magravequina seragrave considerada intel ligentmiddot
Una de les principals criacutetiques des del punt de vista filosogravefic al test de Turing va ser la plantejada per John Searle coneguda com el Test de lhabitacioacute
xinesa No obstant aquestes criacutetiques no soacuten generalment acceptades
La major criacutetica sobre el test de Turing no eacutes conceptual sinoacute pragravectica Actualment eacutes un test que no sutilitza en la pragravectica en el camp de la intel ligegravencia artificial jamiddot que actualment aquesta agraverea de recerca estagrave encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humagrave en el sentit general perograve a meacutes perquegrave la implementacioacute del test eacutes complexa
Existeixen concursos basats en el Test de Turing com el premi Loebner que soacuten meacutes beacute un espectacle i tenen poca acceptacioacute per part dels cientiacutefics
Existeixen altres tests per a determinar humans de robots a la web anomenats captchas que es basen en les limitacions actuals de la intel ligegravencia artificialmiddot
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Exercicis de repagraves
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R1
Obre el document paperodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 3 Corregeix les faltes dortografia que hi hagi al document Pots afegir-hi la imatge mides papergif
Desa el document amb el nom exerciciR1odt
Exercici R2
Obre el document solarodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 5 Busca a Internet alguna imatge relacionada amb el tema i insereix-la en el document
Desa el document amb el nom exerciciR2odt
Exercici R3
Obre el document missions lunarsodt i doacutena-li un format semblant a lexercici 13 Cal que utilitzis llistes numerades i llistes amb vinyetes
Desa el document amb el nom exerciciR3odt
Exercici R4
Doacutena format al document p2podt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Les imatges les trobaragraves a la carpeta arxiueso3exercicis openofficeimatgesp2p
Desa el document amb el nom exerciciR4odt
Informagravetica 3r ESO B1-32
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
es xarxes digual a igual (peer to peer o P2P en anglegraves) defineix un sistema de comunicacioacute que no teacute clients ni servidors
fixes sinoacute una segraverie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa en el qual les dades o les metadades es transfereixen a traveacutes duna xarxa dinagravemica Aquest model contrasta amb el model client-servidor Qualsevol node pot iniciar o completar una transaccioacute compatible Converteixen doncs els PCs en uns elements actius que permeten als usuaris intercanviar informacioacute i agrupar capacitat de processament Fent-ho a meacutes al marge de la World Wide Web Els nodes poden diferir en configuracioacute local velocitat de proceacutes ample de banda i capacitat demmagatzematge
L
Com que la majoria de PCs no tenen una IP fixa no poden connectar-se entre si perquegrave no coneixen dantuvi la IP que han dutilitzar La solucioacute habitual eacutes realitzar una connexioacute a un servidor (o servidors) amb una adreccedila coneguda que sencarrega de mantenir la relacioacute dadreces IP dels clients de la xarxa dels altres servidors i normalment dinformacioacute addicional com un iacutendex de la informacioacute de que disposen els clients Despreacutes daixograve els clients ja tenen una informacioacute sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informacioacute entre ells ja sense la intervencioacute dels servidors
Sol emprar-se per a compartir -legalment o no- textos sons imatges i daltres recursos informagravetics de tota classe els quals es distribueixen la cagraverrega de forma apropiada entre els nodes Aixograve permet la distribucioacute massiva de fitxers en perfecta escalabilitat sense necessitat dun servidor central Per a aixograve els destinataris finals soacuten alhora nodes que colmiddotlaboren en els metamissatges de la xarxa i reenvien les dades que reben a daltres interessats
Aquesta tecnologia teacute un gran potencial perquegrave per a la comunicacioacute horitzontal promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts de forma realment econogravemica trencant el tradicional esquema vertical de comunicacioacute en quegrave nomeacutes una minoria privilegiada econogravemicament podia permetres el luxe de fer arribar continguts a tanta gent
A algunes comunitats privilegiades perograve no els agrada aixograve i tracten de frenar les xarxes digual a igual perquegrave les consideren una via per a la distribucioacute massiva i ilmiddotlegal de material protegit per copyright amb la pretensioacute daconseguir de prohibir-les per aixiacute mantenir el tradicional sistema horitzontal de comunicacioacute que els beneficia en permetrels de controlar la informacioacute que arriba a la gent
Controvegraversia legal
Gran part dels arxius compartits en aquestes xarxes soacuten fitxers de muacutesica i viacutedeo i representen una gran amenaccedila als models empresarials ja establerts sobretot per empreses discogragravefiques i distribuiumldores Hi ha molts interessos en joc i eacutes per aixograve que a les xarxes P2P els espera un camiacute ple de problemes legals tegravecnics i econogravemics tot i que ja compten amb un aspecte fonamental els milions dusuaris
Per evitar ser perseguits per la llei alguns programes com Aimster (combina missatgeria i intercanvi de fitxers) o IMesh (dorigen israeliagrave) es recolzen en un curioacutes precepte el dels liacutemits sobre la copia privada i el fair use Permetent nomeacutes
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
lintercanvi de fitxers entre els buddies (amics) dun usuari se situen en aquell limit borroacutes en el que la llei no estagrave molt clara
Aimster a meacutes a meacutes presenta una paradoxa aparentment irresoluble Tot el que passa al seu voltant estagrave xifrat Les discogragravefiques no poden saber si els usuaris intercanvien fitxers de muacutesica o simplement fotos de luacuteltim viatge Provar de saber-ho suposaria trencar el xifrat violant la Digital Millenium Copyright Act la mateixa llei que va fer que Napster tanqueacutes
Altres programes com Freenet o Gnutella permeten lintercanvi entre un nuacutemero ilmiddotlimitat dusuaris perograve pel fet de no necessitar dun servidor central soacuten molt difiacutecils de controlar
Sha de tenir en compte que tambeacute sintercanvia gran quantitat dinformacioacute que no estagrave subjecta a drets dautor com per exemple distribucions Linux sota la llicegravencia GLP i que existeixen aplicacions especiacutefiques de xarxes P2P directament orientades a aquest tipus de material com Skype (videoconferegravencia) o Hello de Picasa (agravelbums de fotos personals)
Hi ha meacutes dun centenar de companyies que treballen actualment en el desenvolupament daplicacions que de moment no estan subjectes a tanta controvegraversia Per exemple
Lempresa NextPage treballa per desenvolupar eines amb les que colmiddotlectius que fan uacutes del treball en grup com els auditors puguin disposar de documents i fulles de cagravelcul constantment actualitzades
El node de subastes eBay ha firmat un acord amb Billpoint per elaborar un programa de pagament per targeta de cregravedit entre navegants
A aquestes se li sumen altres com Thinkstream OpenCola i moltes meacutes
Llista daplicacions P2P
BitTorrentAzureusBitCometMLDonkey
Direct ConnectGnutella
ShareazaNeoModus Direct ConnectMLDonkey
eDonkeyOverneteMule
eMule PlusaMulexMule
MLDonkeylphant
NapsterWinMXSoulseekKaZaASkypeHelloFreenetGNUnetLimewire
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Bloc 1 Processador de Textos
Exercici R5
Doacutena format al document palancaodt per tal que sassembli el magravexim possible a les dues pagravegines seguumlents Cal que hi posis capccedilalera i peu de pagravegina amb els nuacutemeros de pagravegina
Desa el document amb el nom exerciciR5odt
Exercici R6
Busca a Internet imatges daplicacioacute dels tipus de palanques que sexpliquen al text anterior i insereix-les al document
Desa el nou document amb el nom exerciciR6odt i exportal a pdf amb el nom exerciciR6pdf
Exercici R7
Obre el document pontodt i afegeix-hi una capccedilalera i un peu de pagravegina semblants a les de lexercici 19 Afegeix tambeacute un iacutendex a la primera pagravegina utilitzant tabuladors Pot ser com el seguumlent
IacutendexHistograveria 1Classificacioacute segons el seu uacutes 2Tipologies estructurals 2
Ponts de tram recte 2Ponts pogravertic 3Ponts darc 3Bandes teses 3Ponts penjats 3Ponts atirantats 4
Classificacioacute segons el tauler 4Pont de bigues prefabricades 4Pont amb tauler llosa 4Pont amb tauler caixoacute 4
Altres tipus de ponts 5Procediments de construccioacute 5
Colmiddotlocacioacute de bigues 5Construccioacute sobre cintres 5Empenta de llinda 5Construccioacute per voladissos successius 6
Ponts famosos 6Enllaccedilos externs 6
Desa el document amb el nom exerciciR7odt
Informagravetica 3r ESO B1-35
Escriure subiacutendexs i superiacutendexs (3)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
La palanca
Una palanca o alccedilaprem eacutes una magravequina simple composta per una barra riacutegida que pot girar lliurement al voltant dun punt de suport o fulcre Pot utilitzar-se per a amplificar la forccedila mecagravenica que saplica a un objecte o per a incrementar la distagravencia recorreguda per un objecte en resposta a laplicacioacute duna forccedila
Histograveria
El descobriment de la palanca i la seua adopcioacute en la vida quotidiana de leacutesser humagrave probablement van ocoacuterrer durant la prehistograveria El manuscrit meacutes antic que es conserva i que esmenta a la palanca eacutes part de la Sinagoga o Colmiddotleccioacute Matemagravetica de Pappus dAlexandria una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de lany 340 En aquesta obra apareix la famosa cita dArquimedes laquoDoneu-me un punt de suport i moureacute el moacutenraquo
A Arquimedes se li atribueix la primera postulacioacute matemagravetica formal del principi de la palanca
Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca eacutes el seguumlent
Una palanca estagrave en equilibri quan el moment de forccedila total cap a lesquerra eacutes igual al moment de forccedila total cap a la dreta
En Fiacutesica el moment eacutes el producte de la forccedila aplicada per la distagravencia entre el punt daplicacioacute i el punt de rotacioacute del cos En una palanca la distagravencia entre el fulcre i el punt daplicacioacute duna forccedila es denomina braccedil de palanca Aixiacute el principi de la palanca afirma que una forccedila petita pot estar en equilibri amb una forccedila gran si la proporcioacute entre els braccedilos de palanca dambdues forces eacutes ladequada
En la forma meacutes comuna duacutes de la palanca es considera uacutenicament a dues forces una cagraverrega o resistegravencia que sol ser el pes dun objecte que es desitja moure i una potegravencia que eacutes la forccedila que sexerceix per a causar el moviment En aquesta situacioacute particular el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equacioacute
FpBp = FrBr
On Fp i Fr soacuten les forces de potegravencia i resistegravencia respectivament i Bp i Br els seus respectius braccedilos de palanca
Tipus de palanca
Eacutes convencioacute dividir a les palanques en tres tipus o gegraveneres depenent de la posicioacute relativa del fulcre i els punts daplicacioacute de les forces de potegravencia i de resistegravencia El principi de la palanca eacutes vagravelid indistintament del tipus perograve lefecte i forma duacutes de cada tipus de palanca canvia considerablement
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potegravencia i de resistegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el balanciacute o puja i baixa i les tenalles i les tissores
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus la forccedila de resistegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de potegravencia
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el carretoacute i el trencanous
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus la forccedila de potegravencia es troba entre el fulcre i la forccedila de resistegravencia El tercer tipus eacutes notable perquegrave la forccedila aplicada ha de ser major que la forccedila que es requeriria per a moure lobjecte sense la palanca Aquest tipus de palanques sutilitza quan el que es requereix eacutes amplificar la distagravencia que lobjecte recorre
Exemples daquest tipus de palanca soacuten el braccedil humagrave i les pinces per al pa el gel o per a depilar els cabells
Enllaccedilos externs
Aplicacioacute web que representa la llei de la palanca httpwwwwalter-fendtdeph11s (en diversos idiomes)