mapa socio-educatiu local necessitats i propostes · educatius els espais públics són objectius...

MAPA SOCIO-EDUCATIU LOCAL

Necessitats i propostes

Abril de 2009

2

ÍNDEX Pàg.

1.- Introducció.............................................................................................. 3

2.- Contextualització i necessitats .............................................................. 5

2.1.- Dades sociodemogràfiques...................................................... 52.1.1.- Població...................................................................... 5

2.1.2.- Nivells d’instrucció....................................................... 72.1.3.- Població escolaritzada ............................................... 82.1.4.- Ocupació..................................................................... 92.1.5.- Dinàmica sociocultural ............................................... 12

2.2.- Principals necessitats............................................................... 13

3.- Inventari de recursos del municipi.......................................................... 143.1.- Sistema educatiu. Centres i serveis.......................................... 143.2.- Serveis i recursos municipals................................................... 16

3.2.1.- Educació..................................................................... 163.2.2.- Promoció econòmica................................................... 173.2.3.- Serveis Socials............................................................ 183.2.4.- Joventut....................................................................... 193.2.5.- Esports........................................................................ 203.2.6.- Altres regidories.......................................................... 21

3.3.- Treball integrat i en xarxa......................................................... 223.3.1.- Accions interdepartamentals i interinstitucionals......... 223.3.2.- Programa/ dispositiu Transició Escola Treball............ 243.3.3.- Xarxes tècnico-professionals...................................... 273.3.4.- Plans transversals (i participació)............................... 293.3.5.- Recursos i estructures de suport................................ 30

3.4.- Entitats d’incidència socioeducativa del municipi..................... 314.- Mapa socioeducatiu local ...................................................................... 335.- Valoració i propostes ............................................................................. 35

5.1.- Conclusions i propostes............................................................ 37Annexes ...................................................................................................... 39

3

1.- Introducció Olesa de Montserrat és un municipi dinàmic, actualment immers en una procés de creixement demogràfic i obert als nous reptes que planteja el segle XXI. Uns reptes que, en bona part, són de caràcter socioeducatiu. Concretament, la millora de l’èxit escolar, afavorir bons processos de transició entre l’escola i el treball, promoure la inclusió de totes les persones –i molt especialment les nouvingudes-, impulsar la formació i promoció de les persones al llarg de tota la vida, i fer més educatius els espais públics són objectius que responen a la voluntat de construir una Olesa més humana i desenvolupada. En aquest temps, la realitat escolar del municipi està marcada tant per l’obertura de nous centres d’educació infantil i ensenyament secundari, com pels índex de fracàs excessivament alts, com succeeix en tota Catalunya i que obliguen a fer un esforç des de l’àmbit local. Als reptes propis de l’ensenyament secundari s’afegeixen les necessitats de formació professional, tant en referència a les necessitats de trobar itineraris de formació i inserció sòlids per als joves que ho necessiten, com a les necessitats dels sectors productius de la comarca per comptar amb ma d’obra qualificada. L’actual context de crisi no fa més que revaloritzar el que des fa temps coneixem: la importància d’ampliar els nivells de formació dels professionals i els futurs professionals. Les necessitats educatives no es circumscriuen exclusivament a l’àmbit escolar. Les necessitats de les famílies, la millora dels temps no formals –el lleure i la cultura- així com l’ús més educatius dels espais públics són també reptes que el nostre municipi ha d’afrontar per seguir construint una ciutat amb qualitat de vida i compromesa amb un model de ciutadania democràtica i solidària. Els actius dels quals partir són molts i variats. La implicació de les escoles i els tècnics municipals és elevada i de qualitat. En els darrers anys es compta amb diverses experiències de treball compartit centrat en objectius educatius i socials –dispositiu TET, sector educatiu, Cabalbaix, etc.- que esdevenen valuoses tant pel que aporten en sí mateixes com per el seu valor com a capital social del municipi. També destaca la riquesa del teixit associatiu i cultural, així com la riquesa i solvència de moltes iniciatives desenvolupades des de les àrees de servei a les persones de l’Ajuntament. No obstant, l’anàlisi de la realitat permet copsar un alt nivell de saturació dels serveis i el que podríem anomenar un cert desbordament per part dels tècnics i professionals que treballen en les àrees socioeducatives, tant a nivell municipal com d’altres institucions. El creixement del poble i l’ increment d’ iniciatives no sempre ha vingut acompanyant del necessari augment de recursos. També un hipotètic aïllament dels diferents actors socioeducatius o una irregular coordinació de les accions realitzades han pogut reduir l’efectivitat del treball socioeducatiu.

4

En aquestes coordenades es situa el present treball. Continuant un treball iniciat fa 3 cursos amb motiu de la creació del Programa Transició Escola-Treball (TET), es cerca un acostament a les necessitats socioeducatives del municipi i a les respostes que s’estan donant, des d’una perspectiva holística i transversal. Conèixer amb major deteniment a on estem i reflexionar plegats sobre futures línies d’actuació són els grans objectius que es persegueixen. I, en aquest sentit, esperem en primer lloc que aquest treball pugui ajudar a guanyar efectivitat en els esforços esmerçats des de les diferents àrees de l’Ajuntament per aconseguir millores socioeducatives. I, en segon lloc, també esperem que aquesta reflexió permeti ampliar i promoure el debat entre els actors socioeducatius locals per tal de seguir avançant cap a un projecte de ciutat més educativa, social i comunitària. El treball ha estat realitzat per la Sra. M. Montserrat Muñoz, Tècnica Cap de Gestió d’Educació, provisionalment, i Tècnica d’Immigració, la Sra. Margarita Ruiz, Tècnica Cap de Serveis Social, el Sr. Víctor Garcia, Educador de Serveis Socials, la Sra. Elisabeth Piñol, Tècnica de l’Àrea de Joventut, la Sra. Yolanda Montero, Tècnica del Programa TET, el Sr. Josep Torrent, Tècnic Cap del Servei de Promoció Econòmica i el Sr. Jordi Longás, assessor de la Diputació de Barcelona i membre del PSITIC (FPCEE Blanquerna – URL). Aquesta memòria s’estructura en 4 parts. En la primera es realitza una aproximació a la realitat d’Olesa de Montserrat, tot destacant les dades més rellevants que poden afectar la nostra mirada socioeducativa. Detectades les principals necessitats socioeducatives, a continuació es confecciona un inventari d’accions i recursos del territori. La seva ordenació, en base a una proposta conceptual prèviament explicada, ens permet proposar a continuació una mirada global i sistèmica. El mapa resultant apunta cap a les fortaleses del municipi i permet detectar les febleses principals. Finalment, en un darrer capítol es valora la realitat del municipi, resultat del contrast entre necessitats i respostes, i presenta les conclusions fruit de la reflexió conjunta que poden orientar les accions futures. Entenem que aquestes aportacions poden ser d’interès a l’hora d’afrontar la possibilitat i viabilitat d’implementar en Olesa de Montserrat iniciatives emergents a Catalunya del tipus Plans Educatius d’Entorn, Projectes Educatius de Ciutat, Plans Comunitaris, etc.

5

2.- Contextualització i necessitats A continuació es presenta una selecció de dades significatives de l’actual realitat social d’Olesa de Montserrat amb la finalitat d’aproximar-nos a les necessitats educatives i socials i, també, de contextualitzar la nostra reflexió. 2.1.- Dades socio-demogràfiques 2.1.1.- Població Segons dades del padró continu, consultat a finals de 2008, el municipi d’Olesa de Montserrat comptava amb 22.914 habitants, dels quals 11.568 són homes i 11.346 són dones. Entre els anys 2001 i 2006 el creixement anual acumulatiu ha estat del 5,14 %, amb un 16,55 % de joves. La piràmide de població es presenta en la següent figura.

Taula 1. Piràmide demogràfica Olesa de Montserrat.

Font: Diputació de Barcelona. En total, l’any 2008 es va comptabilitzar una població estrangera de 2.194 persones, dels quals 481 tenen una edat entre 0 i 15 anys (taula 2).

Taula 2. Població estrangera Olesa de Montserrat (2008) Font: Padró Continu (web INE)

Edat Homes Dones Total

De 0 a 15 anys 222 259 481

De 16 a 64 anys 927 753 1680

De 65 anys i més 14 19 33

TOTAL 1163 1031 2194

6

Del total d’habitants d’Olesa, gairebé 4.000 persones estan entre 0 i 15 anys (taula 3). Si ampliem la franja als 20 anys –la població habitualment escolaritzada de forma obligatòria i en la formació postobligatòria orientada a la inserció professional- estem parlant d’un col·lectiu que supera els 5.000 habitants (22,0 %). Sense excloure a d’altres grups de la població, sens dubte també destinataris de les polítiques de formació, atenció social, dinamització cultural, etc., estimem a aquest grup el principal destinatari d’aquest estudi.

Edat Homes Dones Total De 0 a 4 anys 814 765 1579 De 5 a 9 anys 667 636 1303 De 10 a 14 anys 584 523 1107 De 15 a 19 anys 536 525 1061 De 20 a 24 anys 610 643 1253 De 25 a 29 anys 1046 969 2015 De 30 a 34 anys 1408 1227 2635 De 35 a 39 anys 1177 1055 2232 De 40 a 44 anys 896 844 1740 De 45 a 49 anys 763 677 1440 De 50 a 54 anys 646 630 1276 De 55 a 59 anys 571 555 1126 De 60 a 64 anys 517 521 1038 De 65 a 69 anys 332 340 672 De 70 a 74 anys 393 460 853 De 75 a 79 anys 288 431 719 De 80 a 84 anys 208 291 499 De 85 anys i més 112 254 366 TOTAL 11568 11346 22914

Taula 3 : Població Olesa de Montserrat per franges d’edat.

Font : Padró continu (web INE)

7

2.1.2.- Nivells d’instrucció El darrer estudi sobre els nivells d’instrucció de la població corresponen a l’any 2001 (taula 4). En aquest any, escassament el 10 % de la població disposa d’alguna titulació universitària i una mica més del 12 % disposa d’una formació professional (1r o 2n grau) acabada. Les persones que no superen un nivell d’instrucció corresponent a l’antic Ensenyament General Bàsic (actualment depassat en 2 anys d’escolarització per l’ESO) s’acosta al 70 % del habitants. Els baixos nivells de formació generals no poden desvincular-se dels nivells de fracàs escolar al finalitzar l’ESO que venim constatant des de l’Observatori TET, situats al voltant del 25 % de la població escolaritzada, i que es tradueixen entre d’altres efectes en comportaments disruptius, abandonaments del sistema educatiu i dificultats en els processos de Transició Escola Treball.

Nivell d’instrucció Nombre No sap llegir o escriure 362 Primària incompleta 1961 EGB 1a Etapa 4575 EGB 2a Etapa 4405 FP 1r Grau 972 FP 2n Grau 870 BUP i COU 1452 Títol mitjà 721 Títol superior 610 TOTAL 15.928

Taula 4. Nivells d’instrucció Olesa de Montserrat (2001)

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (web Diputació de Barcelona) Sens dubte, millorar els nivells d’instrucció de la població d’Olesa de Montserrat, i molt especialment de la població jove, és un objectiu de màxim interès estratègic per al municipi. Els acords presos en el marc de la unió Europea a Lisboa per millorar la competitivitat i el desenvolupament dels països membres (85 % dels estudiants amb nivells de formació postobligatòria complerts) així ho confirmen i involucren a tots els nivells de les administracions en el seu assoliment.

8

2.1.3.- Població escolaritzada El curs 2008-09, en el moment de tancament de l’informe, el número total d’alumnes escolaritzats en el municipi es situa per sobre dels 4.033 infants i joves. La seva distribució per etapes es presenta a continuació. • Infantil i Primària: 2.608 alumnes (a setembre de 2008) Curs P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è

Places ofertades 350 300 300 300 275 275 250 275 250 Matrícula 352 339 299 286 296 258 267 250 261 • Ensenyament Secundari Obligatori: 1.066 alumnes (a abril de 2009) Curs 1r 2n 3r 4t Places 270 270 270 270 Matrícula 290 267 246 263 • Batxillerat: 224 alumnes (a abril de 2009) Curs 1r 2n

Places 140 140 Matrícula 110 114 • Formació Professional: 84 alumnes en CFGM i 39 alumnes en CFGS (a abril

de 2009)

Informàtica CF Grau Mitjà Administratiu 1r 2n

Places 35 35 35 Matrícula 36 28 20 CF Grau Superior Administració i Finances

1r 2n

Places 30 30 Matrícula 17 22 • QPQI: 12 alumnes (a abril de 2009) Les dades de matrícula confirmen a grans trets els itineraris que segueix cada promoció d’estudiants, quelcom ja observat en els successius informes d’observatori TET que s’elaboren en els darrers cursos. Concretament, de cada 100 alumnes, aproximadament 45 alumnes segueixen estudiant batxillerat, 25-30 alumnes continuen estudiant cicles formatius de grau mitjà i 25 alumnes fan formació no reglada, treballen o estan inactius.

9

2.1.4.- Ocupació Segons dades de l’Observatori Permanent de Treball del Baix Llobregat l’atur en Olesa de Montserrat s’ha incrementat entre el mes de març de 2008 i el mes de març de 2009 en un 70,9 % de mitjana (110 % d’increment en homes i 43,2 % d’increment en dones). El números total d’aturats en el mes de març de 2009, segons dades de l’Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat (OPMT-BL), és de 1.779 persones (90 homes i 872 dones). Aquesta xifra representa el 10,94 % de la població entre 16 i 65 anys. Segons les mateixes fonts, la distribució per franges d’edat de l’atur es recull en la taula 5.

Franges edat Nº aturats % % increment des de març 2008

<= 19 42 2,4 % 75 % 20 - 24 154 8,7 % 113,9 % 25 – 29 217 12,2 % 49,7 % 30 – 44 768 43,2 % 93,9 % >= 45 598 33,6 % 48,0 % Total 1779 100,0 % 70,9 %

Taula 5: Distribució atur per franges d’edat (març 2009)

Font: Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat Destaca la importància de l’ increment de l’atur en el darrer any en la població de la franja d’edat 20-24 anys. També hem de fer esment a que les dades de l’atur en menors de 19 anys no indiquen, necessàriament, el número de joves que s’han instal·lat en uns patrons d’inactivitat i que, pel fet de no haver estat mai registrats en el Servei d’Ocupació són invisibles a efectes de les estadístiques. Tot i les millores produïdes en aquest sentit des que existeix el dispositiu TET la quantitat de joves desocupats entre 16 i 19 anys l’estimaríem superior en més d’un 50% de les xifres referides. Segons dades de l’enquesta de població activa de l’any 2008 (INE i Idescat), en tota Catalunya l’atur dels joves d’edats entre 16 i 24 anys va créixer un 26,5%. També es va incrementar la seva temporalitat, augmentat fins al 57,1 %, mentre que en els assalariats/ades de 55 a 64 anys s’ha situat en el 17,5 %, 2,2 punt per sota de la registrada fa un any. En tota la població –i encara és més evident entre els joves- la taxa d'atur augmenta especialment en les persones que tenen una formació més baixa. Una major formació implica més garanties de mantenir la feina. I la correlació entre nivell de formació i atur, es manté amb les noves dades que van sortint cada trimestre. En el nostre municipi es confirma aquesta tendència per a tota

10

Catalunya. Concretament, dels 1.779 aturats en març de 2009, el 9,95 % corresponen a persones amb nivells d’instrucció post secundària (tècnics professionals superiors i universitaris), mentre que el 90 % restant tenen nivell d’educació general, programes de formació professional i estudis primaris coplerts o no. També s’observa la correlación entre el nivells de formació sol·licitats en les ofertes d’ocupació tramitades des del propi servei municipal (taula 6).

Taula 6. Ofertes d’ocupació per requisits de formació (període gener 2008 – febrer 2009) Font: XALOC, borsa de treball del Servei Local d’Ocupació

Finalment, analitzant l’ocupació per sectors laborals, es constata que en el Servei de Promoció Econòmica principalment es gestionen ofertes d’ocupació per a personal administratiu, personal de serveis, personal sanitari i personal de comerç (taula 7). Tots ells són perfils que requereixen com a mínim un nivell de graduat en ESO, en referència directa amb les dades abans esmentades. En el cas de no disposar d'estudis, el peonatge és la única alternativa, essent un perfil amb poc sou, condicions de feina molt dures i generalment un horari exigent. Aquesta sortida real, tot i que cada vegada més amenaçada pels efectes de l’actual crisi, esdevé poc atractiva pels joves, generalment amb majors expectatives i inconscients del seu valor real en el mercat de treball.

22,95% 22,95%

14,75%

6,56% 6,56%

16,39%

4,92% 4,92%

No especificatEstudis PrimarisESO

Batxillerat CFGM CFGS

Diplomatura/Enginyeria Tè...Llicenciatura/Enginyeria

11

Ocupacions sol·licitades

9,84%

1,64% 1,64% 1,64%4,68%

31,15%

9,84%4,92%

11,48%

5,13%1,64%

16,40%

Person

al San

itari

Profes

sionals

del d

ret

Profes

sionals

de l'e

sport

Filòleg

s, tra

ductor

s i in

tèrpret

s

Inform

àtica

Serveis

admini

strati

us

Comerç

Hostaler

ia

Person

al de Serv

eis

Ajustad

ors/Mec

ànics

Constru

cció

Peons

Taula 7. Ofertes d’ocupació (període gener 2008 – febrer 2009) Font: XALOC, borsa de treball del Servei Local d’Ocupació

Les dades de l’Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat mostren que en Olesa de Montserrat l’atur afecta principalment a les persones que treballen dons el gran sector dels serveis, seguit a molta distància per la indústria la construcció (taula 8).

Sector Nº aturats % % creixement en 1 any

Agricultura 13 0,8 % 160,0 % Indústria 299 19,2 % 50,3 % Construcció 154 9,9 % 105.3 % Serveis 1.006 64,5 % 61,5 % Sense ocupació anterior 87 5,6 % 50,0 % Total 1.559 100 % 62,4 %

Taula 8. Curs per grans sectors (gener 2009)

Font: l’Observatori Permanent del Mercat de Treball del Baix Llobregat

12

2.1.5.- Dinàmica sociocultural A Olesa de Montserrat trobem una part important de la població que es pot considerar autòctona, ben arrelada en el municipi, des fa més d’una generació i que generalment té la seva ocupació dins el propi terme municipal o els termes veïns. Especialment en la darrera dècada també han arribat a Olesa de Montserrat un important número de famílies per fixar el seu lloc de residència tot i que els llocs de treball romanen més lluny, principalment en la ciutat de Barcelona i el seu cinturó metropolità. Aquestes realitats diferents sovint defineixen diferents nivells d’integració i participació en la vida social i cultural del poble. El municipi compta amb una dinàmica sociocultural prou rica i variada, com en donen testimoni les quasi 100 entitats registrades. Entre aquestes, molt vinculades a l’educació dels infants i joves, hi ha 12 Associacions de Mares i Pares, a més de la seva Federació, i 7 iniciatives d’educació en el lleure des d’àmbits diferents. Dedicades a la promoció i organització de l’esport es compten fins a 30 clubs i associacions a l’entorn de disciplines ben diferents, essent les principals el futbol i futbol sala, el bàsquet, el tennis, l’atletisme, el ciclisme, l’excursionisme i la pesca. Centrades en la representació ciutadana i l’acció solidària hi ha 2 entitats creades per la defensa del medi ambient, 10 associacions de veïns i 13 entitats d’acció cívica i solidària. Finalment destaquen també 21 entitats o associacions culturals, principalment a l’entorn de tradicions religioses, la cultura popular i les arts escèniques.

13

2.2.- Principals necessitats La ràpida aproximació a la realitat demogràfica, socioeducativa i ocupacional del municipi feta en les pàgines anteriors ens permet identificar algunes necessitats objectives que són i haurien de ser un focus important de les accions municipals. Necessitats que, mitjançant el contrast amb altres estudis de caire qualitatiu fets anteriorment en el municipi (TET, Pla Local de Joventut, Memòries anuals, etc.) i el treball d’anàlisi i reflexió en el si del grup interdepartamental ens permeten fer les següents afirmacions:

- Olesa de Montserrat està immers en un procés de creixement continu, no convulsiu, que comporta un augment de demandes de serveis a les persones. Entre d’altres, i pel que afecta a aquest treball, augment de places escolars, atencions des de Serveis Socials i acompanyaments personalitzats en la recerca de feina.

- L’arribada de persones migrants d’altres països, tot i ser quelcom a tenir

present com en tota Catalunya, no té fins al moment gran impacte sociodemogràfic i no destaca com una realitat conflictiva o problematitzada.

- La convivència, en termes globals, és bona i no destaquen grups

poblacionals o zones que demanin actuacions específiques des d’aquesta perspectiva.

- Els nivells generals mitjos d’instrucció de la població són baixos (o molt

baixos). Aquest fenomen condiciona el futur de la població i pot tenir relació directa amb l’ocupabilitat dels ciutadans d’Olesa de Montserrat i l’èxit escolar de les noves generacions.

- Els nivells de fracàs escolar són importants, molt especialment si es

considera que no hi ha factors de fragmentació o desestructura social significatius. Un dels efectes més visibles d’aquesta realitat és el pes relatiu de les necessitats Transició Escola Treball del municipi.

- L’atur en la població és significatiu en termes absoluts i des de la

comparativa amb d’altres municipis catalans. Aquest està molt relacionat amb els nivells de formació/ capacitació –que com hem indicat són baixos- i és un dels principals problemes per a l’ocupació de la població menor de 30 anys.

- Hi ha riquesa de teixit cultural, comerços, etc. però les accions

socioeducatives de més impacte i la dinàmica de la ciutat depèn en gran mesura de la iniciativa municipal.

14

3.- Inventari de recursos del municipi Després del breu recorregut per la realitat socieducativa d’Olesa de Montserrat ens proposem a continuació realitzar l’inventari dels recursos i accions que estan en l’actualitat donant resposta a les necessitats socieducatives dels habitants del nostre poble. 3.1.- Sistema educatiu. Centres i serveis. Els centres i equipaments del Sistema Educatiu que estan actuant sobre el territori s’indiquen a continuació.

EDUCACIÓ INFANTIL 0-3 - Llar dÍnfants Municipal Taitom - Llar d’Infants Municipal La Baldufa - Llar dÍnfants Santa Maria - Nut, llar dínfants - Nut, llar dínfants Closos - Escola Bressol Roda Roda - Llar dÍnfants Col·legi Ntra. Sra. de Montserrat - Escolàpies

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

- CEIP Josep Ferrà i Esteva - CEIP Mare de Déu de Montserrat - CEIP Puigventós - CEIP Sant Bernat - Col·legi Ntra. Sra. de Montserrat Escolàpies - Escola Daina-Isard Cooperativa dénsenyament - Escola Povill

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

- IES Creu de Saba - IES Daniel Blanxart i Pedrals - Col·legi Ntra. Sra. de Montserrat Escolàpies - Escola Daina-Isard Cooperativa dÉnsenyament - Escola Povill

FORMACIÓ D’ADULTS

- Servei de Català dÓlesa de Montserrat Consorci per a la Normalització Lingüística

- Escola dÁdults Ntra. Sra. de Montserrat - Espai d’Entorn i Habilitats Socials

15

ALTRES SERVEIS EDUCATIUS

- Escola Municipal de Música - Fundació Escola d’Arts i Oficis

SERVEIS EDUCATIUS BAIX LLOBREGAT Centres específics

- CEE El Pontarró Altres serveis

- Equip d'Assesorament Psicopedagògic (EAP) - Centre de Recursos Pedagògics (CRP) - Equip d'Assessorament en Llengua i Cohesió social (ELIC) - Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) - Treball Social - Fisioterapeuta

16

3.2.- Serveis i recursos municipals En aquest apartat es presenten els serveis i recursos que s’articulen des de l’Ajuntament per donar resposta a les necessitats socioeducatives. Es presenten agrupats en funció dels departaments que els coordinen, a més d’inventariar també els que són de caràcter transversal i que es desenvolupen mitjançant organització interdepartamental o en xarxa. La descripció i valoració més detallada es troba en l’annex 1. 3.2.1.- Educació

- Programa d’activitats educatives: Programa d’activitats que s’ofereixen des de l’Ajuntament als centres: teatre, sortides educatives, sessions de treball, tallers, concursos, visiques guiades a l’Ajuntament i Biblioteca, educació viària, itineraris de natura, Sant Jordi,...

- Casals d’Estiu: Activitats educatives en el període de juliol

17

3.2.2.- Promoció econòmica

- Cursos de Formació Ocupacional: Gestió de cursos subvencionats pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu.

- Gestió d'Ofertes de Feina: Tramitació de les ofertes de feina de les empreses que busquen candidats.

- Gestió de Candidats – Xaloc: Introducció del perfil professional dels

candidats a la bases de dades Xaloc (DIBA).

- Club de feina: Espai per la recerca activa de feina per part dels candidats de Promoció Econòmica.

- Programa IPI: Programa d'Orientació i Inserció laboral per aturats amb el

suport del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

- Autoempresa: Servei de recolzament als nous emprenedors.

- Comerç: Servei de recolzament al Comerç Local.

- Turisme: Servei de Promoció del Turisme Local.

- Mercat Municipal: Servei de suport al Mercat Municipal (activitats de promoció i dinamitzacióI).

- Mercat Ambulant: Servei de suport al Mercat Ambulant dels divendres.

- Taller d'Ocupació de la Zona Nord: Programa dirigit a majors de 25 anys per

aprendre un ofici.

- Plans d'Ocupació: Programa dirigit a persones del municipi (majors de 40 anys) amb especials dificultats d'Inserció Laboral

18

3.2.3.- Serveis socials

- Centre Obert (El Setrill i Barri Jove, infància i adolescència respectivament): El Centre Obert és un recurs diürn adreçat a infants i adolescents i a les seves famílies que realitza una tasca preventiva fora de l’horari escolar, que dona suport, estimula i potencia l’estructuració , el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, compensant les deficiències socio-educatives de les persones ateses. A grans trets està dividit en: reforç escolar, lleure i activitats esportives.

- Atenció Primària: Els Serveis Socials són tota activitat organitzada que, mitjançant la intervenció de personal qualificat i amb el suport d’equipaments i recursos adequats, s’orienta a prevenir l’exclusió social i a promoure la prestació de suport personal, d’informació, d’atenció i d’ajut als ciutadans, especialment a les persones, les famílies o els col·lectius que, per raó de dificultats de desenvolupament i d’integració en la societat, manca d’autonomia personal, disminucions físiques o sensorials, problemes familiars o marginació social, són creditors de l’esforç col·lectiu i solidari.

19

3.2.4.- Joventut

- PIJ Punt d’Informació Juvenil: Informar, assessorar i orientar sobre viatges, formació, sexualitat, habitatge, món del lleure.... mitjançant consultes personals a la Informadora i mitjançant revistes, flayers, Internet.

- Tallers: Oferta d’un ventall d’activitats als joves per a gaudir d’un ús

alternatiu del lleure, des de la pròpia demanda dels joves fins a les noves tendències en oci. Es fan una mitjana de 4 cursos/ tallers per trimestre.

- PIDCES (Programa d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació

Secundària): Apropar la informació als joves i impulsar el PIJ “Cal Mané”, apropar-lo als joves, recollir les idees i propostes i dinamitzar-les, i així afavorir els processos participatius i crear grups d’afinitats; mitjançant activitats puntuals en IES.

- Festes: S’organitzen festes per als joves promovent la gestió compartida (Carnestoltes, Santa Oliva, Festa Major, Castanyada, Cap d’any i concerts puntuals).

20

3.2.5.- Esports

- Escola Esportiva Municipal: Amb l’objectiu de fomentar la pràctica de l’esport i l’educació en valors s’organitza des de l’àrea d’esports les següents activitats: . Escola esportiva municipal . Activitats esportives al llarg de tot el curs . Cursos i activitats en la piscina municipal

- Suport a les entitats esportives: Amb l’objectiu de fomentar l’esport i promoure l’associacionisme es dóna suport a les entitats esportives en forma de subvencions, infraestructures i organització. - Festa de l’esport al carrer: activitats físico-esportives al carrer.

21

3.2.6.- Altres regidories L’ inventari d’accions es completa amb altres iniciatives impulsades des de diferents regidories de l’Ajuntament que, de forma més o menys directa, tenen incidència socioeducativa o han incorporat algun tipus de treball que ha demanat o demana la participació d’altres actors educatius del territori. Són les següents: - Sanitat i Consum. Diversos programes (vacunacions, higiene bucal,...) i tallers orientats a promoure estils de vida saludable entre la població. - Solidaritat i Cooperació: programa “Conviure a la Mediterrània”, adreçat a cicle mitjà i superior de primària.

22

3.3.- Treball integrat i en xarxa 3.3.1.- Accions interdepartamentals/ Interinstitucionals En la taula 9. es presenten les diferents estratègies i accions socioeducatives desenvolupades amb coordinació interdepartamental o interinstitucional del municipi, a excepció de les realitzades a l’entorn de la Transició Escola-Treball, que donada la seva extensió i complexitat es presenten de forma separada en el següent apartat. ACCIONS/ GRUPS

DESCRIPCIÓ AGENTS/ GESTORS

Comissió interdepartamental TET/ millora èxit escolar

Grup de treball interdepartamental que vetlla per al desenvolupament del dispositiu TET, la millora dels l’èxit escolar i la construcció d’una xarxa educativa local.

Tècnica cap departament d’Educació, Tècnica cap departament de Serveis Socials, Tècnic Cap dep. Promoció Econòmica, Tècnica de Joventut, Educador social, Tècnica del PMTET.

Comissions socials en IES

Comissions de treball per fer el seguiment d’alumnes amb dificultats socials Procés d’intervenció i protocols concrets d’actuació

Ajuntament (Departaments d’Educació, Serveis Socials i Policia Local) i Centres Educatius.

Escolarització d’alumnes d’incorporació tardana

Escolarització d’alumnes que van arribant a Olesa

Departaments d’Educació i Serveis Socials (Diversitat i Ciutadania)

Servei de Benvinguda

- Espai d’Entorn i Habilitats Socials (sessions per a nouvinguts >16 anys per a l’aquisició de pautes culturals i socials per a la seva integració). - Espai de trobada (sessions per a nouvinguts <16 anys i famílies per donar a conèixer els serveis i recursos de l’entorn). - Espai Vine a Jugar (facilita que les mares participants en projectes puguin deixar els seus fills de 0-3 anys que no van a cap

Serveis Socials - Diversitat i Ciutadania

23

llar mentre participen).

PIXEL (Portal per la Integració en la Xarxa d’Entitats Locals)

Projecte adreçat a joves entre 12 i 16 anys per afavorir la integració a través de la participació en els “espais naturals de convivència”, especialment aquells que s’originen amb entitats del municipi. Contempla: 1) Formació (música, art, expressió corporal i verbal, tècniques d’investigació, TIC i cuina), 2) Sensibilització respecte el valor de l’altre, de la diversitat, la ciutadania,... 3)Participació en la vida social, cultural i educativa del municipi, 4)Convivència en els espais naturals de convivència i en les entitats

Departaments de l’Ajuntament de Serveis Socials (Diversitat i Ciutadania) i Joventut

Taula 9: Estratègies de coordinació interdepartamental/ interinstitucional

24

3.3.2.- Programa/ Dispositiu de Transició Escola Treball El Programa Municipal de Transició Escola – Treball és un programa transversal que es dirigeix principalment a aquells joves d’edats compreses entre els 16 i 23 anys que han abandonat la formació obligatòria o bé la finalitzen sense poder acreditar-la. Cerca tant la inserció sòcio-laboral d’aquests joves mitjançant la definició d’itineraris d’èxit de transició a la vida adulta com la millora de l’èxit escolar. Aquest programa és el resultat més clar i concret de l’inici de treball en xarxa educativa en el municipi, gràcies a la coordinació interdepartamental (Educació, Promoció Econòmica, Serveis Socials i Educació) de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i a la integració en un grup de treball dels Instituts i Centres Educatius d’Ensenyament Secundari, els Serveis Educatius de la Generalitat de Catalunya i els altres actors educatius del territori. Tant en la fase del seu disseny com després, en el manteniment i millora de les accions TET, s’ha mantingut el grup de treball interdepartamental –que ara impulsa aquest estudi- i la connexió en xarxa amb els altres actors. El programa compta amb una tècnica contractada per Promoció Econòmica per a realitzar les tasques de coordinació del programa i orientació dels joves. Des de la seva creació en el curs 2007-08 fins a l’actualitat t s’ha acompanyat a més de 230 joves entre 16 i 23 anys en el seu procès TET. Les principals línies d’actuació són:

- Accions d’orientació i suport al llarg de l’ESO. - Estratègies d’orientació i acompanyament al llarg de la transició. - Millora de les ofertes formatives i d’inserció. - Observatori de necessitats.

Les accions que es desenvolupen des del dispositiu TET són les que s’indiquen en la taula 10. ACCIONS DESCRIPCIÓ A LA ESO CAPACITATS CLAU PER AL MÓN DEL TREBALL

Reforç de l’ESO com a espai per a l’entrenament de les capacitats clau per al món del treball.

AMB 16 SENSE LA ESO

Reforç de l’acreditació de la ESO i de les Habilitats Socials per a la incorporació al mercat de treball. Informació sobre els recursos de formació professionalitzadora per a joves sense el graduat.

JOVE, DEMANA

Activitat on es recullen les demandes i inquietuds dels joves vers la pròpia transició. Material de treball per a la orientació als IES i per a dissenyar els projectes

25

d’actuació des del Programa Municipal TET. Introducció als àmbits laborals i aptituds personals associades.

MERCAT LABORAL. Identificació dels diferent Sectors d’Activitat Econòmica del mercat laboral i els perfils professionals que inclouen. Identificació dels Perfils Professionals amb major índex d’ocupació al territori i requeriments formatius sol·licitats.

ITINERARIS PERSONALITZATS

Identificació dels perfils professionals de preferència per als alumnes: Missió, tasques principals i capacitats clau associades. Elaboració dels itineraris personals acadèmics per part dels joves

TÈCNIQUES DE RECERCA DE FEINA

Reforç del concepte de pla de treball per assolir objectius, formació permanent i projecte de vida. Reforç del saber, fer i ser. Entrenament de les capacitats clau. Introducció a les tècniques de recerca de feina.

TAULA RODONA DESPRÉS DE L’ESO QUÈ?

Ponències i espai de diàleg obert per a plantejar els possibles dubtes que es plantegen els pares/mares/tutors i els mateixos alumnes respecte els recursos formatius un cop es finalitza l’ESO, amb el graduat i sense.

SEGUIMENT INDIVIDUALITZAT

Acompanyament personalitzat en la inserció laboral i orientació laboral i acadèmica. Actuacions dirigides a joves entre 16 i 23 anys així com a les famílies.

SEGUIMENT PLA D’ACCIÓ

Acció de tutoria de grup. Els joves treballen el grup l’assoliment dels propis objectius, les capacitats clau per al món de treball i el reforç de les tècniques de recerca de feina. Reforç de l’autonomia, de la gestió del temps i dels recursos per assolir els objectius.

SUPORT A LA FORMACIÓ

Col·laboració i coordinació amb el FiAP. Estudis de necessitats i de diagnòstic per a nous recursos formatius. Col·laboració a nivell supramunicipal per al disseny de projectes de millora de l’èxit i de responsabilitat compartida.

XARXA XALOC Inorporació dels joves en recerca de feina a la borsa de treball del Servei Local d’Ocupació.

26

OBSERVATORI TET Sistematització de recollida de dades sobre èxit i fracàs a l’ESO i BTX i resultats de l’orientació en els processos TET.

CAMPANYES DE DIFUSIÓ

Accions periòdiques per donar a conèixer el programa entre els joves, les famílies i les empreses.

BUS DE LES PROFESSIONS

Acció bianual de reforç de les campanyes d’orientació d’estudis i professional en els IES.

PROTOCOL DERIVACiÓ

Existeix un protocol establert que permet als IES derivar al dispositiu TET tos els alumnes amb fracàs quan abandonen el centre en qualsevol moment del curs.

PROJECTE TEU

Projecte educatiu de col·laboració entre l’Ajuntament i IES adreçat a alumnes amb NEE i alt risc amb pràctiques a departaments de l’Ajuntament (Esports, Biblioteca, Olesa Ràdio, Arxiu i Serveis Socials).

Taula 10. Inventari d’accions del programa i dispositiu TET.

27

3.3.3.- Xarxes tècnico-professionals A més del treball, ja descrit, a l’entorn de les necessitats TET i que ha estat l’inici del treball en xarxa educativa local en el municipi, es donen altres dinàmiques de treball transversal que podem considerar treball en xarxa en major o menor grau i que es recullen en la taula 11. En el moment actual és precís considerar totes aquestes dinàmiques i iniciatives davant el risc de solapaments d’algunes accions o, també, d’una hipotètica saturació d’estratègies d’organització transversal. L’objectiu de l’anàlisi és proposar finalment una solució global i integradora. XARXA DESCRIPCIÓ AGENTS/ GESTORS Reunions de Sector

Reunions amb diferents serveis Socioeducatius que intervenen en els centres educatius d’Olesa

Departament d’Educació (Inspecció) en coordinació amb Serveis Socials i Educació.

Pla supramunicipal CABALBAIX

Oferir als 4 municipis participants una estructura de recursos i serveis tant preventius com d’inserció en matèria de drogues i altres comportaments de risc. Informar, derivar, reforçar i facilitar l’accés als recursos de tractament existents a la zona a les persones que ho necessitin.

La gestió del servei és compartida entre els politics , els tècnics municipals i els tècnics de l’empresa GASS a partir de l’organització per comissions.

Grup de Treball TET

Vetllar per la coordinació, avaluació i millora del Programa Municipal TET.

Integra als polítics i els tècnics municipals, Inspecció, Serveis Educatius, IES i Centres de Secundària, Escola Adults, Fundació Municipal Arts i Oficis.

Xarxa 0-6

L'objectiu és treballar conjuntament línies a implementar des de la llar i amb continuïtat a Infantil. Així com tenir un espai on poder compartir coneixements, inquietuds,... L'enfocament és a

Llars d'Olesa i els centres educatius. Hi participen les directores de les llars i les coordinadores d'Educació Infantil. També participen la

28

partir de la mirada com a municipi, i es plantegen activitat conjuntes especialment dels infants de p2 i els de p3.

Inspectora, l'educadora de Serveis Socials i la Tècnica d'Educació de l'Ajuntament.

Xarxa TET Baix Llobregat

Accions per a la orientació i millora de l’èxit escolar. Afavorir la TET als joves del territori. Estudi i edició de materials per al reforç i facilitació de la orientació al territori, així com gestió i coordinació amb dep. Educació Generalitat per a facilitar projectes educatius de responsabilitat compartida per a la millora de l’èxit escolar. Adopció de Bones pràctiques a la TET. Accions formatives per a la orientació dels joves, etc.

Diputació de Barcelona, Àrea d’Educació.

Taula 11. Inventari d’accions de treball en Xarxa.

29

3.3.4.- Plans transversals (i participació) Des de la perspectiva d’un possible nou disseny de l’organització del treball socioeducatiu en el territori, orientat a optimitzar els recursos actuals, cal esmentar les iniciatives següents:

- Des de Participació Ciutadana s’estan dinamitzant 3 plans transversals orientats a detectar necessitats actuals i futures, obrir un diàleg amb la població i definir les polítiques municipals en Acció Cultural, Joventut i Serveis Socials. Tot i que com a tals plans no els hem incorporat al mapa socioeducatiu d’Olesa, entenem que és precís tenir-los en compte donat el seu caràcter transversal i que en algun moment han comptat amb la col·laboració d’altres actors socioeducatius. - El Consell Escolar Municipal, que com a òrgan de participació de la comunitat Educativa (Centres Educatius- Departament d’Educació, AMPAS, Ajuntament) i que porta implícita a la seva creació una configuració transversal.

30

3.3.5.- Recursos i estructures de suport Canals Comunicació Pàgina web Ajuntament Butlletí trimestral INFO JOVE (en vies de desaparició?) Periòdics gratuïts (08640, ...) Olesa Ràdio Campanyes TET i altres mitjançant pòsters, tríptics, imans, ... Programes de suport/ subvencions Subvencions de l’àrea de Joventut a qualsevol entitat del registre municipal d’entitats de l’Ajuntament que realitzi activitats adreçades a joves (mitjana de 9 subvencions/ any).

31

3.4.- Entitats d’incidència socioeducativa del municipi. A continuació es presenten les entitats del municipi que tenen major impacte socioeducatiu atenent el tipus de servei i/o oferta, la continuïtat del seu servei al llarg de l’any o el número de persones que mobilitzen o amb les que treballen. no excloure ningú d’aquest anàlisi, però en aquest apartat proposem una En l‘annex 2 es presenta el llistat complert d’entitats del municipi, amb l’ànim de selecció dels que entenem haurien de ser els actors principals d’un treball transversal amb finalitats de millora socioeducativa i desenvolupament comunitari. ENTITAT ACCIONS DESCRIPCIÓ CAU (AGRUPAMENT ESCOLTA SANT BERNAT DE CLARAVALL)

Trobada cada dissabte a la tarda amb joves i nens de l’agrupament. Sortides de caps de setmana. Colònies.

Educació en temps de lleure. Potenciant els valors de convivència, participació i respecte al medi ambient. Entitat depenent de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya.

ESPLAI ESPANTAOCELLS

Trobada cada dissabte al mati amb infants/ joves/ adults amb discapacitat psíquica per realitzar activitats lligades al lleure. Colònies d’estiu

Educació en el temps de lleure Pràctica d’esports Participació en les festes populars (Carnestoltes, Festa major, Reis..) Organització de les colònies d’estiu pels membres de l’esplai

ESCOLANIA I COR JOVE PARRÒQUIA SANTA MARIA

Assajos i actuacions a Olesa i fora d’Olesa

Fomentar el cant coral dins i fora de l’església.

BUTAKA

Butaka actua a Catalunya, i els seus objectius són programar i difondre espectacles en viu, captar nous públics i impulsar el teatre com eina de desenvolupament cultural.

Butaka Teatre Jove és un circuit estable d'arts escèniques per a joves d'entre 12 i 17 anys. Es realitzen obres de teatre al Casal cada dos mesos aproximadament.

BLOC JUVENIL – CASAL CATEQUÍSTIC

Cinema Festival Nits en Viu Teatre Altres activitats

Promoure activitats infantils i juvenils, potenciar la cultura i la participació ciutadana.

32

ASSOCIACIÓ LA XARXA D’OLESA

Espectacles per a infants al Casal cada dos mesos aproximadament.

Associació per la promoció de l'espectacle infantil i juvenil d'Olesa de Montserrat

SECCIÓ INFANTIL I JUVENIL DE LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA D’OLESA DE MONTSERRAT

Excursions Tallers Activitats vàries

Entitat sense ànim de lucre que promou l'excursionisme, la cultura, les tradicions i el respecte a la persona i el medi ambient. Amb seccions de muntanya, iniciació a l'excursionisme, esports d'aventura, la dansa amb l'esbart Santa Oliva, el teatre, la fotografia, etc.

AMPA’s ESCOLES Les associacions de mares i pares dels centres educatius del municipi són les següents:

- AMPA CEIP SANT BERNAT - AMPA CEIP MARE DE DÉU DE MONTSERRAT - AMPA CEIP JOSEP FERRÀ I ESTEVA - AMPA ESCOLA POVILL - APA NTRA. SRA. DE MONTSERRAT (ESCOLÀPIES) - CONSELL RECTOR ESCOLA DAINA-ISARD - AMPA CEIP PUIGVENTÓS - AMPA IES DANIEL BLANXART - AMPA IES CREU DE SABA - AMPA LLAR D’INFANTS SANTA MARIA - AMPA LLAR D’INFANTS TAITOM - APA CONTRAPUNT

La FAPAO és l’organització que les agrupa i representa. ASSOCIACIONS DE VEÏNS Hi ha 11 associacions de veïns del municipi (Annex 2), essent la FAVOM la seva Federació i entitat que les representa.

33

4.- Mapa socioeducatiu local El conjunt d’institucions, entitats i actuacions municipals que tenen incidència socioeducativa sobre els ciutadans d’Olesa de Montserrar es representa en el següent mapa conceptual. En ell, s’han distribuït les iniciatives significatives que han estat inventariades en l’apartat 3 agrupades en els següents blocs.

a) Un “bloc” situat en el centre del mapa destinat a incloure el “continu” Sistema Educatiu – Sistema/ subsistema de Formació Professional – Sistema/ subsistema d’Inserció Professional – Món Laboral.

b) Un altre “bloc” destinat a incorporar aquelles iniciatives que estan donant

suport directe a l’èxit de la formació (reglada i no reglada) i/o als processos d’inserció professional.

c) Un tercer “bloc” sota el títol de “suport indirecte” on s’agrupen les iniciatives

que tenen incidència social i educativa que permeten millorar les condicions socials i educatives i que, en conseqüència, afavoreixen també l’èxit de la formació i inserció. És clar que aquest tipus d’inicatives no tenen com a finalitat principal la millora de l’èxit escolar o al inserció laboral, i que per si mateixes responen a d’altres necessitats socials, culturals i educatives igualment valuoses. Entenem però, des d’una visió global, que aquestes iniciactives quan es produeixen en les primeres etapes de la vida són clarament afavorides de l’èxit dels processos formals i que en edats posteriors poden ser la principal aportació a la millora social i cultural de la població.

EDUCACIÓ

ESCOLA BRESSOL 6 centres (2 públics i 5 privats)

JOVENTUT Punt informació + PIDCES Tallers Animació festes

SERVEIS SOCIALS

XARXA – ESTRUCTURES DE COORDINACIÓ: Comissió interdepartamental (SS, Educació, Joventut i Treball), Grup/ xarxa 0-6, Grup–“xarxa” TET, Xarxa TET Baix Llobregat, Sector Educatiu, Consell Escolar Municipal

SERVEIS SOCIALS Assistència Primària

LLEURE

C.E.I.P 7 centres (4 públics i 3 concertats)

MÓN LABORAL VIDA ACTIVA

DISPOSITIU TET

SERVEIS EDUCATIUS BAIX LLOBREGAT

CRP EAP LIC CREDA SIST

EMA

EDU

CAT

IU

ACC

Ó S

OC

IOED

UC

ATIV

A SU

POR

T A

L’ES

CO

LA

ESCOLA ADULTS

PQPI

XALOC, IPI, CLUB FEINA, BORSA TREB.

BIBLIOTECA MUNICIPAL

I.E.S./ CES 5 centres (2 públics i 3 concertats) -ESO -BTX -CICLES F.P. (2 CFGM i 1 CFGS)

ESCOLA ARTS I OFICIS

CURSOS OCUPACIONALS

El Puntarró (Educ. Esp.)

Pla dinàmica educativa

Casals Estiu

Comissions socials

Pla Absentisme

Centre Obert/ El Setrill (SS)

Centre Obert/ Barri Jove (SS)

PIXEL CABALBAIX

Reforç Escolar

CAU

Espantaocells

Escolania

Butaka/ Xarxa/ Bloc

FAPAO

SERVEI COMERÇ

SERVEI TURISME

MERCAT

Servei de benvinguda

SERVEIS SOCIALS Programa Immigració

35

5.- Valoració i propostes En funció de les necessitats recollides en la primera part d’aquest treball i el conjunt d’accions i iniciatives que tant des de la iniciativa pública com privada es desenvolupen en el municipi, es poden extreure les següent valoracions en forma de febleses, fortaleses i oportunitats. a) Febleses

Destaca un baix nivell d’instrucció en el conjunt de la població, amb baixos percentatges de persones amb titulacions mitges o superiors. L’atur té un impacte creixent en la població i afecta especialment a les persones amb menors nivells de formació. L’oferta de formació professional -dins del sistema reglat però encara més marcadament en el sistema no reglat de formació contínua- és molt escassa. Aquesta problemàtica es comparteix amb els municipis veïns i s’accentua per les dificultats de mobilitat –reals i culturals- que limiten l’accés a la formació a molts joves amb pocs recursos socioculturals i/o socioeconòmics. Certs nivells de saturació/ col·lapse dels tècnics degut a l’increment de les demandes i als models d’intervenció sovint massa assistencials.

b) Fortaleses de les intervencions socioeducatives

Experiències reeixides de treball transversal, especialment a l’entorn de l’etapa 0-6 i del programa TET, que punten cap a noves formes de cooperació en el territori. Certa tradició i bona dinàmica de treball interdepartamental entre els tècnics municipals encarregats de les àrees de serveis a les persones (educació, Serveis Socials, Promoció Econòmica i Joventut). Bona relació i experiències de cooperació entre Serveis Educatius, Inspecció i Delegació Territorial, Centres Educatius i àrees municipals. Riquesa, complementarietat i qualitat dels recursos i estratègies recollides en el mapa socioeducatiu.

36

Col·laboració a nivell supramunicipal amb programes i accions de Diputació de Barcelona i altres entitats que donen atenció a joves amb majors dificultats d’inserció sòcio-laboral.

c) Oportunitats

Aprofitar el teixit de “xarxa socieoeducativa” local creat en els darrers 5-6 anys arrel de les iniciatives inventariades. Potenciar el compromís i les accions de les entitats, institucions i empreses del municipi que tenen impacte sobre l’educació i inclusió social en Olesa.

37

5.1.- Conclusions i propostes De les valoracions realitzades es pot concloure:

- En primer lloc, l’alt valor de les accions que s’estan realitzant. Alguns resultats ja són observables –TET, convivència, etc.- i, en tant que afecten a processos socials llargs, es previsible que en el futur es confirmaran de forma més evident.

- En segon lloc, la necessitat de millorar l’efectivitat de les accions i promoure

més efectivament el desenvolupament mitjançant la creació de més capital social. Al respecte, certa saturació dels serveis i tècnics apunta cap a les dificultats de seguir creixent però, també, de canviar alguns patrons de treball “departamentalitzat” per tal d’afavorir major cooperació i compromís per parts d’altres actors socioeducatius.

Es considera l’ interès de racionalitzar el treball tècnic des de la perspectiva de la transversalitat. Ateses les limitacions dels recursos cal seguir avançant en la millora de la coordinació i en el desenvolupament de sinèrgies entre els actors socioeducatius d’Olesa de Montserrat i d’ampliar els recursos per a la formació professional. A tal efecte es formulen com a propostes els següents dos eixos de treball: • Crear/ organitzar una Xarxa Educativa Local composada per tots els

actors socioeducatius, amb lideratge municipal. La xarxa hauria d’integrar les actuals iniciatives i podria potenciar-ne d’altres, com ara la millora de l’èxit escolar en totes les etapes del sistema educatiu, la incidència sobre l’entorn socioeducatiu dels infants i joves o el suport i incidència sobre les famílies.

• També, coincidint amb l’anàlisi realitzat per aquesta comissió

interdepartamental en l’anterior estudi sobre les necessitats TET, es valora la necessitat de treballar des del nivell polític per millorar l’oferta de formació professional.

Consideracions finals Entenem que la creació d’una xarxa educativa local és un procés lent, que demana regularitat i constància. El treball transversal i horitzontal, especialment quan aplega a actors de diferents institucions, administracions i entitats només es possible des de la confiança. Les bases actuals permeten creure en la seva viabilitat, però amb igual contundència cal afirmar que aquest capital –el de la “confiança”- és el resultat del compromís estable i mutu.

38

Considerem que a Olesa de Montserrat, una proposta d’aquesta naturalesa és viable donat l’èxit de les experiències prèvies i la capacitat tècnica i humana dels diferents actors del municipi. En aquests moments tenim a Catalunya diverses experiències d’aquest tipus que poden servir de referent. Es valora, cas d’apostar per aquesta proposta, la conveniència d’organitzar algun seminari de treball intern i/o visita per conèixer-les i analitzar la possibilitat de transferència i visualitzar de forma més concreta l’articulació de la xarxa. Algunes d’aquestes experiències, però no totes, han sorgit arrel de la implementació de Plans Educatius d’Entorn. L’estratègia més adequada és construir la xarxa local per iniciativa pròpia. A partir d’aquesta estructura, com a gran actiu del territori/ comunitat, seria oportú plantejar- se l’ interès de sol·licitar un PEE en funció dels aspectes conjunturals, necessitats, beneficis, etc. En cas d’apostar per a la creació d’una xarxa local caldrà també analitzar la destinació de recursos humans del municipi si, tal com defensem, el lideratge ha de correspondre a l’Ajuntament. L’ampliació de recursos o la reestructuració dels existents podrien ser els dos camins a analitzar. En qualsevol cas, per les qüestions exposades, es comprèn que una aposta de l’extensió i implicació com la que defensem demana d’una especial atenció per part del serveis municipals. És indubtable que l’actual comissió interdepartamental TET i la tècnica del Programa TET expliquen el ràpid èxit d’aquesta iniciativa –en millores directes en els itineraris dels joves i també en la col·laboració amb/ entre els centres educatius- i assenyalen possibles vies futures per estendre aquest model de treball. Finalment volem emfasitzar els beneficis en forma de generació de capital social que suposa construir una xarxa socioeducativa local. Implicar i potenciar a tots els actors socioeducatius, legitimar les polítiques públiques en un foro de discussió i reflexió qualificat i promoure sinèrgies entre professionals, institucions i entitats reporten uan alta capacitat local per afrontar els reptes de futur. Està clar, també, que així com l’èxit en la creació de la xarxa genera valor afegit en el territori, existeix el risc d’esgotar els mecanismes de treball transversal i horitzontal si no es genera la suficient confiança i cooperació entre els actors i s’obtenen resultats. En aquest marc, si es poden garantir les condicions de lideratge estable de la xarxa, pensem que a Olesa de Montserrat es donen les condicions prèvies suficients per a donar aquest pas.

39

ANNEX 1: INVENTARI DE RECURSOS I ACCIONS SOCIOEDUCATIVES MUNICIPALS. a) EDUCACIÓ Departament d’Educació – Serveis generals

Objectiu (s)

Informar, assessorar i orientar sobre els recursos educatius del municipi (centres, especialitats, oferta...) i coordinar la incorporació dels alumnes arribats al municipi durant el curs escolar.

Contingut

Espai on les famílies poden fer les seves consultes sobre l’oferta educativa del municipi i fer les peticions de centre educatiu en el cas d’incorporacions tardanes.

Usuaris

Principalment famílies amb nens de 0 a 18 anys

Incidència Circuit

Atenció directa amb les informadores i en cas necessari concertació de cita amb la Tècnica. També es pot rebre informació a través de la pàgina web de l’Ajuntament o per correu electrònic.

Gestió Directa. Recursos humans

1 informadora, 1 tèncnic

Altres recursos Coordinació amb altres departaments i amb la Gneeralitat (Inspecció Educativa) i els centres d’Olesa.

Catàleg d’activitats als centres

Objectiu (s)

Oferir als centres un ventall d’activitats formatives complmentàries

Promoure la participació dels centres en activitats curriculars complementàries

Fomentar la participació conjunta en les activitats per part dels centres educatius.

Contingut

Els continguts del catàleg poden variar cada any en funció de l’avaluació de seguiment del curs anterior, el pressupost disponible, l’oferta general, etc...

Usuaris

Centres Escolars

Incidència Àmplia resposta per part de tots els centres educatius i per tant dels alumnes i les seves famílies.

Circuit

El catàleg es presenta als centres educatius i es fa arribar còpia impresa i per correu electrònic. S’hi

40

adjunten les fitxes de sol·licitud, que els centres retornen signades i complimentades.

Gestió Directa. Algunes de les activitats tenen monitotratge o especialistes propis

Recursos humans

1 administrativa 1 tècnica

Altres recursos Coordinació amb altres departaments, institucions, empreses i centres educatius d’Olesa de Montserrat.

Subvencions a centres escolars i AMPA’s

Objectiu (s)

Promoure les activitats destinades als centres i els seus alumnes alumnes Donar suport a les iniciatives dels centres Fomentar la innovació i la participació

Contingut

Programació de subvencions adreçades conjuntament a centres i AMPA’s i d’altres només a centres.

Usuaris

Entitats registrades al registre municipal d’entitats de l’Ajuntament.

Incidència Tots els centres es presenten Circuit

Pàgina web ajuntament, correus electrònics als centres i notificacions


1 administrativa i 1 Tècnica

Altres recursos Concurs Premi Sant Jordi infantil i juvenil de conte i narració breu en català

Objectiu (s)

Els principals objectius d'aquest premi són estimular la lectura i l'escriptura en català, a la vegada que afavorir els processos de creació literària entre els nois i noies d'Olesa.

Contingut

Es dissenyen les bases i el concurs es fa a través dels centres escolars. La temàtica és lliure

Usuaris

Alumnes entre 6 i 16 anys

Incidència Tots els centres, presenten els seus finalitstes, entre ells es tria els dos premiats de cada una de les 5 categories.

Circuit

Notificació de les bases als centres. L’entrega de premis es realitza el dia 23 /4/2009, que aquest anys comptarà a més amb un seguit d’activitats relacionades amb el Sant Jordi amb la participació del conjunt de departaments i entitats d’Olesa i Centres educatius.

Gestió Directe Recursos humans Equip d’Educació

41

Altres recursos Coordinació amb altres departaments i els centres

educatius b) SERVEIS SOCIALS Centre Obert: El Setrill i Barri Jove

Objectiu (s)

El Centre Obert és un recurs diürn d’intervenció socio-educativa no residencial per a infants i adolescents. És un servei preventiu, fora de l’horari escolar, que te com objectius donar suport, estimular i potenciar l’estructuració , el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, compensant les deficiències socio-educatives de les persones ateses.

Contingut

Es un Espai d’atenció diària a infants i adolescents, Hi ha dos grups diferenciats : El Setrill (E. infantil i primària) , Barri Jove (E. Secundària) Les activitats bàsiques són:

• Espai de reforç escolar • Espai de lleure. • Espai esportiu

Usuaris

Durant el 2008, s’han ates en un total de: El Setrill: 50 infants Barri Jove: 49 adolescents

Incidència El Centre Obert és un recurs propi dels Serveis Socials d’atenció primària. L’atenció rebuda és altament valorada tant pels usuaris i les seves famílies com pels centreS educatius.

Circuit

La derivació la realitza l’educador social d’atenció primària.

Gestió La gestió del Centre Obert és indirecta. Hi ha un contracte de gestió amb l’empresa Suara

Recursos humans

5 educadors socials i 5 monitors de lleure a mitja jornada. 1 Director a mitja jornada.

Altres recursos Equipaments propis i us de recursos i espais de titularitat municipal.

42

Serveis Socials d’Atenció Primària/ Educadors socials

Objectiu (s)

Els educadors socials d’atenció primària atenent als infants i adolescents i a les seves famílies a fi d’evitar el risc d’exclusió social així com per poder garantir la integració de les persones ateses als recursos normalitzats

Contingut

Els educadors socials són qui realitzen les entrevistes individuals amb els infants i joves i les seves famílies, qui fan el seguiment als centre escolars i qui elaboren el Pla individual a fi de delimitar els aspectes a treballar per afavorir el correcte desenvolupament de l’Infant /jove i garantir la seva inclusió en les xarxes socials

Usuaris

Durant el 2008, s’han ates un total de 252 casos de seguiment.

Incidència Els serveis socials d’atenció primària estan destinats a tota la població empadronada en el municipi

Circuit

L’entrada al servei pot ser per diferents vies: • Servei de primera acollida • Derivació per part del centre educatiu • Intervenció directa de l’educador/a social

Gestió La gestió és municipal Recursos humans

2 educadors socials a jornada completa .

Altres recursos Resta d’equip tècnic de l’atenció primària i us de recursos i espais de titularitat municipal.

c) PROMOCIÓ ECONÒMICA Tutories, acompanyament individualitzat Objectius Orientar , establir i assolir plans d’acció per a l’assoliment

d’objectius d’èxit en la TET dels joves Continguts Entrevistes com a Espai de diàleg on les joves reben

assessorament, informació i orientació sobre diferents recursos laborals i formatius.

Usuaris Joves de 16 a 23 anys Incidència 215 l’any 2008 Circuït Serveis socials, Educació, promoció econòmica, joventut, Dep.

Justicia, boca-orella, 08640, regió7, Olesa Ràdio Gestió Directa Recursos Humans 1 tècnica, 1 aux. recepció Altres recursos Coordinació amb altres departaments i institucions.

43

Tutories grupals Objectius Establir grups de treball per al reforç de les tècniques de

recerca de feina Continguts Dinàmiques de grup sobre diferents aspectes relacionats amb

les Habilitats sòcio-laborals i les tècniques de recerca de feina (fonts d’informació, perfils sol·licitats, gestió del temps, etc)

Usuaris Joves de 16 a 23 anys Incidència 15 l’any 2008 Circuït PMTET Gestió Directa Recursos Humans 1 tècnica Altres recursos Borsa de Treball Objectius Accés a les ofertes de treball gestionades pel SLO Continguts Inscripció dels joves a la Borsa de treball Usuaris Joves de 16 a 23 anys Incidència 127 el 2008 Circuït Promoció econòmica Gestió Directa Recursos Humans 1 tècnica, 1 aux. recepció Altres recursos Servei Xarxa Xaloc Diputació de Barcelona Intervenció amb famílies - Assessorament personalitzat Objectius Orientar i assessorar a les famílies en la presa de decisions

respecte a l’itinerari acadèmic del jove quan finalitza l’ESO i respecte la recerca de feina

Continguts Entrevistes amb les famílies assessorant sobre els diferents recursos formatius i itineraris acadèmics i laborals en funció de cada cas.

Usuaris Families de joves entre 16 i 23 anys Incidència 10 famílies l’ant 2008 Circuït Serveis socials, Educació, promoció econòmica, boca-orella,

08640, regió7, Olesa Ràdio Gestió Directa Recursos Humans 1 tècnica Altres recursos

44

Intervenció amb famílies - Informació

Intervenció a les escoles Objectius Col·laborar amb l’orientació dels joves i promoure la millora de

l’èxit escolar. Continguts Dinàmiques de grup sobre el Treball de les competències clau

al món laboral, descobriment dels perfils professionals, establiment d’itineraris personalitzats, informació sobre recursos per a després de l’ESO amb graduat i sense, tècniques de recerca de feina...

Usuaris Alumnes de 4t d’ESO del municipi Incidència 230 alumnes el curs 2007-2008 Circuït Educació, Grup de Treball TET (comissió de xarxa educativa

local) Gestió Directa Recursos Humans 1 tècnica Altres recursos Material elaborat pel PMTET per al suport de la orientació Acció Coordinació amb Empreses de l’Entorn Objectius Reforçar la responsabilitat social de les empreses. Apropar els

alumnes a la realitat del mercat laboral Continguts Visites a empreses, elaboració d¡’enrevistes a diferents perfils

professionals. Usuaris Alumnes de 4t d’ESO del municipi-Empreses de l’entorn Incidència 5 empreses, 12 alumnes el curs 2007-2008 Circuït Prospector d’empresa, PMTET Gestió Directa Recursos Humans 1 prospector d’empresa, 1 tècnica Altres recursos Material de suport a l’activitat

Objectius Organització d’accions informatives per a després de l’ESO Continguts Exposicions, Taules rodones Usuaris Famílies de joves de tercer i quart d’ESO Incidència 25 famílies l’any 2008 Circuït Serveis socials, Educació, promoció econòmica, Juventut

boca-orella, 08640, regió7, Olesa Ràdio Gestió Directa, Grup de Treball TET (comissió de xarxa educativa

local) Recursos Humans 1 tècnica Altres recursos

45

d) JOVENTUT PIJ - Punt d’Informació Juvenil

Objectiu (s)

Informar, assessorar i orientar sobre viatges, formació, sexualitat, habitatge, món del lleure....

Contingut

Espai on els /les joves poden fer les seves consultes personalment a la Informadora, ells mateixos a través de les revistes, flayers, etc i a través d’Internet

Usuaris

Joves de 12 a 35 anys

Incidència 268 l’any 2008 Circuit

Pàgina web ajuntament, boca-orella, IES, butlletí trimestral INFO JOVE, el periòdic 08640 i Olesa Ràdio


1 informadora

Altres recursos Coordinació amb altres departaments Tallers i activitats

Objectiu (s)

Oferir als joves un ventall d’activitats formatives

Promoure la participació dels joves

Fomentar la creació grups estables a partir de grups d’afinitat

Contingut

Adequació dels espais per atendre les necessitats dels joves en quant a activitats, cursos i tallers juvenils. Es tracta d’oferir un ventall d’activitats als joves per a gaudir d’un ús alternatiu del lleure, des de la pròpia demanda dels joves fins a les noves tendències en oci. Accions: Oferir una proposta d’entre tres i quatre cursos / tallers cada mes . Oferir la possibilitat d’organitzar “cursos a la carta” segons els interessos dels joves . Fomentar la creació de nous grups, entitats i associacions a partir dels grups d’afinitat . Gestió compartida d’accions i serveis amb les entitats i associacions. Treball transversal amb la pròpia administració. Utilització racional i pràctica dels recursos. Acció repartida en el territori . No entrar en competència amb l’activitat de les entitats i associacions .

Usuaris


46

Incidència 4 cursos per trimestre Activitats puntuals

Circuit

Pàgina web ajuntament, boca-orella, IES, butlletí trimestral INFO JOVE, el periòdic 08640 i Olesa Ràdio.


1 informadora i els monitors/es per cada tallers

Altres recursos Coordinació amb altres departaments

PIDCES (Programa d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària)

Objectiu (s)

Fer arribar informació als joves sobre diferents àmbits de la seva vida amb l’objectiu de treballar per la igualtat d’oportunitats a través de la informació i la dinamització

Facilitar i potenciar l’apropament entre els centres d’ensenyament i els espais juvenils del municipi mitjançant la coordinació d’activitats conjuntes i complementàries.

Potenciar els mecanismes de participació tot contribuint a la creació i consolidació d’associacions i grups juvenils i la vinculació dels joves a entitats ja existents.

Prevenir conductes i hàbits de risc a través de la informació.

Contingut

El servei de PIDCES pretén apropar la informació als joves i impulsar el PIJ “Cal Mané”, apropar-lo als joves, recollir les idees i propostes i dinamitzar-les, i així afavorir els processos participatius i crear grups d’afinitats.

Usuaris


Incidència Activitats puntuals als IES Circuit

IES públics


1 informadora

Altres recursos Coordinació amb els IES i el departament d’educació.

47

Subvencions a entitats

Objectiu (s)

Promoure les activitats destinades als joves Donar suport a les iniciatives d’entitats juvenils Fomentar l’associacionisme

Contingut

Programació de subvencions a entitats. Qualsevol entitat del municipi que realitzi activitats adreçades a joves pot acollir-se a aquest programa.

Usuaris

Entitats registrades al registre municipal d’entitats de l’Ajuntament.

Incidència Una mitja de 9 subvencions anuals Circuit

Pàgina web ajuntament, correus electrònics, Olesa Ràdio.


1 informadora

Altres recursos Festes

Objectiu (s)

Donar suport a les iniciatives dels joves del municipi. Promoure les activitats musicals entre els joves Dinamitzar la població juvenil del municipi. Proporcionar eines als joves per a poder gestionar l’organització d’una festa i conscienciar de les possibles conseqüències d’aquesta. Oferir activitats musicals a la població.

Contingut

Aquest programa pretén organitzar festes per als joves olesans/es. No es vol caure en el tòpic de què els joves només volen festa, ja que es promou la gestió compartida a l’hora de l’organització i desenvolupament dels actes en qüestió.

Usuaris

Joves

Incidència Carnestoltes, Santa Oliva, Festa Major, Castanyada, Cap d’any Concerts puntuals coorganitzats amb entitats juvenils i/o grups de joves Les dates senyalades al calendari municipal i segons les demandes dels propis joves

Circuit


Gestió Directe amb les festes populars. Cogestió amb els joves

Recursos humans

Tècnica de joventut

Altres recursos Coordinació amb entitats juvenils

48

Cabalbaix

Objectiu (s)

Oferir a la població del Baix Llobregat nord una estructura de recursos preventius i d’inserció en matèria de drogues i altres comportaments de risc, la qual respongui a les seves necessitats i drets. Informar, derivar i facilitar l’accés als recursos de tractament existents a la població que ho requereixi. Dissenyar plans de treball en què els missatges preventius estiguin racionalment plantejats . Realitzar memòries anuals analitzant el desenvolupament dels plans de treball. Finalització i presentació de l’informe d’anàlisi on es valora diferents aspectes de l’evolució dels fenòmens tractats.

Contingut

El Cabalbaix “Pla supramunicipal sobre drogues i comportaments de risc” és una iniciativa dels municipis d'Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires que pretén donar una resposta estructurada al fenomen de les drogodependències als municipis.

Usuaris

Durant el 2007, s’ha intervingut en un total de: . 15 grups de secundària (12-16 anys), sent un total de: 450 joves. . 2 joves del servei d’assessorament (i família) Referent a Olesa de Montserrat

Incidència Les activitats preventives que es planifiquen sobre consums problemàtics de drogues i conductes de risc dirigides a la població jove d’Olesa de Montserrat són les següents:

1. Accions dins l’àmbit educatiu: - visites guiades a exposició sobre el tabac

“La visió de Yukiyú” - tallers sobre drogues - obres de teatre sobre drogues i

enfermetats de transmissió sexual i sida - servei de seguiment educatiu en conflictes

derivats de tinença i/o consum de drogues 2. Servei d’assessorament sobre drogues i conductes

de risc. 3. Intervenció des dels mitjans de comunicació locals 4. Material escrit informatiu sobre substàncies:

Cannabing, Què rule!, Els fantasmes de la coca, Ètica Etílica, Infomai,...

Per al 2008, s’amplia l’oferta d’accions amb: . Plataforma “Nits de qualitat” . Col.laboració en el diagnòstic de la zona en relació al

49

treball en medi obert . Inici del disseny d’un protocol d’actuació de mesures alternatives a les sancions per tinença i/o consum de substàncies

Circuit


Gestió Les administracions i les entitats que hi participen i col.laboren en l’execució de les activitats:

- Òrgan Tècnic de drogodependències del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

- Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

- Entitat Spora - Associació Teatracció - Associació GASS

I els departaments implicats de cada Ajuntament: Serveis Socials, Joventut, Salut, i en les Nits de Qualitat s’incorpora Cultura. I el CAS.

Recursos humans

Tècnics / ques de les regidories corresponents

Altres recursos Els anotats en la gestió PIXEL

Objectiu (s)

Incidir en el grau de qualitat dels processos d'integració de la població estrangera. Fer partícip la població autòctona de processos en què, en realitat, també participa. Apostar per la convivència i la cohesió social de la ciutadania i en especial dels joves i de les dones com a grups més receptius i probablement més vulnerables. Treballar amb el conjunt de població els processos d'integració i assentament, sense que es generin percepcions d'intrusió. Establir i consolidar espais d'intermediació i convivència que col·laborin en l'èxit del procés.

Contingut

Projectes ideat des de la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, concretament del Servei d’Immigració amb la col·laboració de la Regidoria de Joventut, i de les entitats participants en el projecte. Aquest projecte ve subvencionat per el Ministeri d’Interior a través d’ajuts anuals, que permeten la compra de material, la contractació de monitors per activitats, i la contractació de dos agents de dversitat per a la seva implementació

50

Es va iniciar al 2006 amb MUSICANDO POR OLESA, tenint en compte com a element integrador la música, participant l’Escola de Música Municipal, al 2007 JOBART, incorporant-se l’art amb la Fundació Escola Municipal Arts i Oficis, i al 2008 A...ESCENA, incorporant el teatre, amb les tres entitats teatrals com a col·laboradores, el Casal, la UEC i la Passió. Aquest 2009, s’incorporaran les Noves Tecnologies amb l’objectiu final de crear un portal web de les entitats olesanes.

Usuaris


Incidència Circuit

Pàgina web ajuntament, boca-orella, IES, butlletí trimestral INFO JOVE, el periòdic 08640 i Olesa Ràdio. I comptant amb els joves participants en els projectes anteriors

Gestió Regidoria de Serveis Socials, Educació i Joventut. Arts i Oficis Escola de Música Entitats participants

Recursos humans

Tècnics / ques de les regidories corresponents 2 agents de diversitat Personal dels serveis i entitats participants

Altres recursos

51

ANNEX 2. LLISTAT D’ALTRES ENTITATS D’ACCIÓ SOCIAL I EDUCATIVA DEL MUNICIPI MEDI AMBIENT Descripció de la

entitat Accions

ASSOCIACIÓ CONTRA L’ABANDÓ I MALTRACTAMENT ANIMAL (ACAIMA)

Associació en contra tot maltractament i abandó animal, al municipi d’Olesa de Montserrat.

Diàriament van a la gossera per cuidar dels gats i gossos abandonats a tot el municipi d’Olesa de Montserrat, hi participen varis joves.

REVOLUCIÓ VERDA JOVES D’OLESA

SINDICATS Descripció de la entitat Accions UGT BAIX LLOBREGAT

és una organització que té per objetiu la defensa dels treballadors i de les treballadores de la comarca, dins i fora dels centres de treball, dins i fora dels centres de treball.

No trobem cap acció de la UGT en el municipi d’Olesa de Montserrat que impliqui la participació dels Joves.

AMIC

L’associació d'Ajuda Mútua de Immigrants de Catalunya, es basa amb donar suport i assessorament directa o indirectament si et trobes desorientat pel que fa a serveis i prestacions o en situacions generalment derivades de la immigració de qualsevol edat.

Serveis d'atenció per a temes jurídics i socials, de qualsevol país, interessades a fomentar la solidaritat de la societat civil catalana amb els treballadors immigrants, encarada a tot tipus d’edat.

USOC

sindicat independent i autònom dels treballadors i treballadores de l'ensenyament. Es basa en la participació dels treballadors en la presa de decisions en els centres de treball. Utilitzen l'educació com un servei d'interès públic i apostant per la complementarietat dels

Cursets sobre l’orientació laboral en els instituts i informació sobre els sindicats del treballadors, tracten temes relacionats amb la defensa del treballador i la importància de protegir el treballador de l’abús del empresari.

52

centres docents tant públic com privats per tal de consciencia els joves la importància del treballador.

CCOO

CCOO és una organització sindical per defensar els interessos de les persones i protegir al conjunt dels treballadors per aconseguir una societat més justa, democràtica i participativa.

No trobem cap acció de la CCOO en el municipi d’Olesa de Montserrat que impliqui la participació dels Joves.

UNIÓ DE PAGESOS

Sindicat agrari que defensa els interessos professionals i socials de les explotacions familiars agràries.

No trobem cap activitat encarada cap els joves d’Olesa.

FUNDACIÓ AGRÍCOLA OLESANA

Associació de agricultors i ramaders olesans.

No trobem cap funció on els joves participin.

UGT BAIX LLOBREGAT

És una organització que té per objetiu la defensa dels treballadors i de les treballadores de la comarca, dins i fora dels centres de treball, dins i fora dels centres de treball.

No trobem cap acció de la UGT en el municipi d’Olesa de Montserrat que impliqui la participació dels Joves.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS Descripció de l’entitat Accions AV. DEL BARRI DE LA CENTRAL -L'OLIVERA

Promou activitats i accions per els interessos col·lectius i comuns dels veïns i per promoure solucions a la problemàtica dels barris i respostes satisfactòries a les demandes socials.

No te cap activitat no hi participin els joves.

AV. LES PLANES


Cap activitat per el joves, fan cursets I activitats per les persones adultes, són aproximadament uns 250 associats.

Promou activitats i accions per els interessos

No tenen cap activitat encarada cap als joves,

53

AV. SANT BERNAT

col·lectius i comuns dels veïns i per promoure solucions a la problemàtica dels barris i respostes satisfactòries a les demandes socials.

son 100 associats aproximadament.

AV POBLE SEC


No fan cap activitat en concret per els joves, Quan són les festes del barri es fan alguna activiats per nens i nenes. Són 110 associats.

AV. DEL COLLET DE SANT JOAN


Activitats lúdiques per nens I nenes per les festes del Barri. Són aproximadament 120 associats.

AV. DEL CASC ANTIC


AV. SANT PERE DE LES LLUMBRERES


AV. RIBES BLAVES


No tenen cap activitat on col·laborin joves.

AV. LA RAMBLA – EIXAMPLE

Promou activitats i accions per els interessos col·lectius i comuns dels veïns i per promoure

No fan cap activitat per els joves o que i participin els joves. Són uns 220 associats.

54

solucions a la problemàtica dels barris i respostes satisfactòries a les demandes socials.

AV ELS CLOSOS –LLAC


Associació semiactiva per falta de col·laboració del ajuntament, per tant no poden fer cap activitat de cap mena.

ENTITAT/ CLUB ESPORTIU SOCIETAT AMICS PESCADORS OLESANS BILLAR CLUB OLESA CLUB PETANCA ACER OLESA ASSOCIACIÓ VETERANS ATLÈTIC OLESANA CLUB FUTBOL OLESA CLUB ATLETISME OLESA CLUB BÀSQUET OLESA CLUB D’ESPORTS DAINA-ISARD CLUB ESCACS D'OLESA CLUB TENNIS OLESA CLUB TENNIS TAULA OLESA CLUB TRIATLÓ OLESA COL·LECTIU DE PESCADORS JOVES SANT BERNAT C.E. EFO'87 PENYA BARCELONISTA PEÑA MADRIDISTA OLESA SOCIETAT PETANCA POBLE SEC SOCIETAT UNIÓ PESCADORS ESPORTIUS D'OLESA SOCIETAT OCELLAIRE OLESANA TIR ARC OLESA UNIÓ CICLISTA OLESANA POWER OLESA CLUB FÚTBOL SALA OLESA GRACIA FÚTBOL SALA DOLESA AMATEUR CLUB DE BÀSQUET CLUB OLESA PATÍ PEÑA MOTERA OLE-SANOS CLUB ESPORTIU FUTSAL OLESA 2004 PENYA BLANC-I-BLAVA “LA MORENETA” CLUB ESPORTIU GOS ESPORT 300

55

ENTITATS SOCIALS I SOLIDÀRIES AJUDA EN ACCIÓ AMICS DEL NEPAL ASSOCIACIÓ ARIADNA ASSOCIACIÓ CATALANA D'AMICS DEL POBLE SAHRAUÍ (ACAPS) ASSOCIACIÓ DE DONANTS DE SANG ASSOCIACIÓ DONES I PROGRÉS ASSOCIACIÓ PRODISMINUÏTS SANTA OLIVA ASSOCIACIÓ VOLUNTARIS D'OLESA PLATAFORMA ENTITATS SOLIDARIES CAMPANYA DEL SOMRIURE CREU ROJA MARTORELL-OLESA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN ASSOCIACIÓ DE CARITAT DE SANT VICENÇ DE PAÜL (VOLUNTARIAT VICENCIÀ)

mapa socio-educatiu local necessitats i propostes · educatius els espais públics són objectius...

Documents