situaciÓ de la immigraciÓ al baix...

SITUACIÓ DE LA IMMIGRACIÓ AL BAIX LLOBREGAT

Unitat de Promoció i Desenvolupament del Baix Llobregat 2004

Programa del Servei d’Ocupació de Catalunya, cofinançat per la Generalitat de Catalunya i pel Fons Social Europeu

Baix Llobregat, novembre de 2005

1

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI .........................................................3

CONTEXTUALITZACIÓ DEL FENOMEN MIGRATORI.........4 1.1 Conceptualització ............................................................................... 4

1.2 Teories explicatives del fenomen migratori......................................... 6 1.2.1 Teories explicatives de finals del segle XIX.............................................7

1.2.2 Teories de la dècada de 1970 .................................................................7

1.2.3 Teories de la dècada de 1980 i 1990 ......................................................9

1.3 Causes que incentiven els moviments migratoris ............................. 11

1.4 Conseqüències dels moviments migratoris ...................................... 12

MOVIMENTS MIGRATORIS AL BAIX LLOBREGAT 14 2.1 Contextualització històrica del fenomen migratori............................ 14

2.2 Evolució del saldo migratori a Catalunya i a l’Estat espanyol .......... 15

2.3 Evolució de les migracions al Baix Llobregat................................... 16 2.3.1 Grans etapes dels fluxos migratoris al Baix Llobregat al segle XX .......16

2.3.2 Procedència de la immigració................................................................17

2.3.3 La nova immigració extracomunitària ....................................................18

CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA 19 3.1 Principals característiques de la població estrangera al

Baix Llobregat.................................................................................. 20

3.2 Principals característiques de la població estrangera segons continent de

procedència ..................................................................................... 27

• Resta de la Unió Europea................................................................28

• Resta d’Europa ................................................................................32

• Àfrica................................................................................................36

• Amèrica del Nord i Central...............................................................40

• Amèrica del Sud...............................................................................44

• Àsia i Oceania..................................................................................48

2

3.3 Fitxa de municipis............................................................................. 52

• Abrera ..............................................................................................53

• Begues.............................................................................................54

• Castelldefels ....................................................................................55

• Castellví de Rosanes .......................................................................56

• Cervelló............................................................................................57

• Collbató............................................................................................58

• Corbera de Llobregat .......................................................................59

• Cornellà de Llobregat.......................................................................60

• Esparreguera ...................................................................................61

• Esplugues de Llobregat ...................................................................62

• Gavà ................................................................................................63

• Martorell ...........................................................................................64

• Molins de Rei ...................................................................................65

• Olesa de Montserrat ........................................................................66

• Pallejà ..............................................................................................67

• Palma de Cervelló, La......................................................................68

• Papiol, El..........................................................................................69

• Prat de Llobregat, El ........................................................................70

• Sant Andreu de la Barca..................................................................71

• Sant Boi de Llobregat ......................................................................72

• Sant Climent de Llobregat ...............................................................73

• Sant Esteve Sesrovires....................................................................74

• Sant Feliu de Llobregat....................................................................75

• Sant Joan Despí ..............................................................................76

• Sant Just Desvern............................................................................77

• Sant Vicenç dels Horts.....................................................................78

• Santa Coloma de Cervelló ...............................................................79

• Torrelles de Llobregat ......................................................................80

• Vallirana...........................................................................................81

• Viladecans .......................................................................................82

3.4 Conclusions ..................................................................................... 83

3.5 Bibliografia........................................................................................ 84

Introducció

3

INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI

La comarca del Baix Llobregat s’ha caracteritzat, des de fa dècades, per un creixement sostingut de la

població gràcies, en gran mesura, per l’arribada d’immigrants. La seva situació geogràfica, formant part de l’àrea

metropolitana de Barcelona així com també pel seu actiu teixit productiu, han estat factors decisius perquè la comarca

hagi esdevingut un pol d’atracció pels moviments migratoris.

Els fluxos migratoris a la comarca es van generalitzar sobretot durant el segle XX, tot i que a la segona meitat

del segle XIX, amb l’inici del desenvolupament de l’àrea metropolitana, el Baix Llobregat ja va començar a rebre

immigrants fruit de l’èxode rural català, bàsicament eren individus que provenien de Ponent i del Camp de Tarragona,

així com també van haver-hi immigrants del País Valencià i d’Aragó.

Però, va ser a partir dels anys seixanta quan el fenomen migratori va començar a desenvolupar-se de

manera notòria, primer una immigració procedent de pobles del sud de l’Estat espanyol, principalment d’Andalusia i

Extremadura i, posteriorment, a mitjans dels anys vuitanta, l’inici de la immigració extracomunitària. I és la immigració

de les darreres dècades, la comunitària i la extracomunitària l’objecte d’estudi del present document.

L’estudi s’estructura en tres grans blocs, els dos primers de caràcter més qualitatiu i l’altre de caràcter

quantitatiu.

El primer capítol se centra, en treballar el concepte del fenomen migratori. Així, és treballa el concepte de la

migració en totes les seves dimensions, es realitza una pinzellada sobre les principals teories explicatives del

fenomen i es dibuixen les principals causes i conseqüències dels moviments migratoris, tant en les societats

emissores com les societats receptores d’immigrants.

El segon capítol de caire qualitatiu com l’anterior, es realitza una contextualització història del fenomen

migratori. Una breu aproximació a les principals etapes i a la composició d’aquests fluxos a la comarca.

En el tercer i últim capítol es presenta un anàlisi quantitatiu sobre les característiques demogràfiques dels

immigrants i la seva situació en el mercat laboral. L’estudi se centra en les dades dels anys més recents de les quals

disposem ( anys entre el 2000 i el 2004, en funció del tipus de variables) si bé en algun moment utilitzem dades des

de l’any 2000 per dibuixar-ne l’evolució més recent. Les dades amb les quals hem treballat són les del padró continu

d’habitants, amb l’excepció de les variables relacionades amb el mercat de treball, ja que les dades més recents

d’aquest àmbit són les del Cens de Població de 2001

En aquest tercer capítol, trobem un primer apartat que intenta donar una pinzellada general sobre les

principals característiques de la població estrangera en la totalitat de la comarca.

El apartat és l’anàlisi de la població estrangera segons el continent de procedència. Així, s’analitzen les

característiques dels estrangers segons si provenen de la Resta de la Unió Europea, de la Resta d’Europa, d’Àfrica,

d’Amèrica del Sud, d’Amèrica del Nord i Central o bé d’Àsia i Oceania.

Finalment resta un tercer apartat el qual és un anàlisi de les característiques de la població estrangera per

municipis. Un apartat estructurat en 30 fitxes que responen a cadascun dels 30 municipis del Baix Llobregat, intentant

realitzar una aproximació a les característiques de la població estrangera en cada municipi de la comarca. En el cas

de l’anàlisi dels principals indicadors del mercat de treball, només hi ha informació disponible per a municipis de més

de 5.000 habitants.

Contextualització del fenomen migratori

4

CONTEXTUALITZACIÓ DEL FENOMEN MIGRATORI

Resum del capítol:

1.1 Conceptualització 1.2 Teories explicatives del fenomen migratori

1.2.1 Teories explicatives de finals del segle XIX 1.2.2 Teories de la dècada de 1970 1.2.3 Teories de la dècada de 1980 i 1990

1.3 Causes que incentiven els moviments migratoris 1.4 Conseqüències dels moviments migratoris

1.1 CONCEPTUALITZACIÓ Migrar, migració, migratori, emigrat, immigrant, immigració, ...han esdevingut paraules freqüents al nostre

vocabulari, totes elles deriven d’un fenomen de gran complexitat, una complexitat que apareix ja en el moment de

definir-lo.

Les migracions responen a dues dimensions diferents, l’una espacial i una altra de temporal. Migrar implica

anar d’un lloc a un altre, desplaçar-se, responent així, a la seva propietat espacial. Considerem que s’ha produït una

migració quan el canvi de lloc de residència hagi suposat un canvi d’unitat administrativa en sentit ampli; un moviment

d’una barri a un altre o d’una ciutat a una altra situades dins d’una mateixa unitat administrativa, no és una migració.

Els límits d’una unitat administrativa varien en funció de quin tipus de migracions es pretén analitzar. En

aquest estudi excloem de la definició de migració als canvis de domicili dins d’un mateix municipi.

Hi ha una classificació generalitzada segons els límits que se sobrepassen en les migracions; així, seran

migracions internes quan el canvi de residència no superi les fronteres d’un estat i externes quan l’individu en qüestió

canviï de país de residència.

Però, canviar d’unitat administrativa no és l’únic requisit perquè un desplaçament impliqui una migració, anar

de vacances no genera cap moviment migratori. El tret característic temporal implica abandonar l’indret a on vius per

anar-te’n a un altre a viure; significa començar una vida en un altre emplaçament, situat en un altre indret, per un

període de temps més o menys llarg depenent de les intencions de cadascú. Però, tot i que la temporalitat és

indeterminada, hi ha un període mínim d’estada, un erasmus no és una migració, ja que té definit l’espai temporal com

un període breu i estacional.

Resumint, podem considerar les migracions com un canvi de residència des d’una unitat espacial amb rang

administratiu cap a una altra, en un interval de temps mesurat a priori 1 .

Així, un migrant és el subjecte que realitza una migració, és a dir, qui canvia d’una residència a una altra

situada en una unitat administrativa distinta. El concepte de migrant no té connotacions ni del lloc d’origen ni del lloc

d’arribada. Llavors, parlem d’emigrant quan parlem d’un migrant des del punt de vista del país emissor, i serà un

immigrant quan ens referim a la persona des de la posició del país receptor.

1 VINUESA, J. Demografía, análisis y proyecciones. Madrid, Editorial Sintesis, 1997.. Cap.V pàg.130


5

Sakia Sassen2 ens ajuda a concretar el concepte de migracions atribuint-li una sèrie de característiques que

la distingeixen de la resta de moviments:

1) La població que emigra només suposa una petita part de la població del país emissor

2) Són un col·lectiu minoritari dins de la societat del país receptor

3) Permanència al lloc d’arribada. Aquesta permanència pot ser o bé limitada ja que tenen la idea de

retornar al seu país- , o bé de caràcter durador.

4) Estatut jurídic de la immigració. Les restriccions i els controls són fenòmens relativament nous.

5) La direcció dels fluxos migratoris no es basa només en el bon estat de l’economia dels països receptors,

sinó que és una decisió molt més complexa, amb múltiples factors influents en el procés de presa de

decisió .

6) No són només fluxos que provenen de la pobresa.

Així, un dels trets característics que atribueix a les migracions, és que aquestes suposen una petita part de la

població del país d’origen, és a dir, és una minoria la qual decideix marxar. I aquests, suposen una petita part del

conjunt de la població receptora, segueixen sent una minoria.

La tercera característica està relacionada amb la temporalitat de l’assentament. Hi ha migracions a llarg

termini i altres que conceben l’emplaçament al país receptor per un període de temps concret amb la intenció de

retornar al país d’origen. És el cas de les migracions laborals, com les protagonitzades per alguns ciutadans de l’Estat

espanyol quan, entre finals dels anys 50 i primers dels 70 del segle XX, van emigrar cap a l’Europa Occidental amb

contractes de treball. Aquests ciutadans van romandre uns anys al país receptor però van tornar al seu país d’origen.

Un altre tret diferencial que Sakia Sassen destaca és el seu estatus jurídic, posant l’èmfasi en l’actualitat del

immigració irregular. Aquesta és pràcticament és inexistent fins a les acaballes de la II Guerra Mundial, ja que no és

fins a la segona meitat del segle XX quan els controls fronterers s’extenen arreu. Amb anterioritat a aquestes dates,

l’existència de controls dels fluxos migratoris era un fet purament anecdòtic.

La cinquena característica assenyala a les diferents direccions que prenen els moviments migratoris. L’indret

escollit de destinació no és fruit de l’atzar, sinó que es repeteixen una sèrie de pautes de comportament que

comparteixen la majoria de la població que decideix emigrar. La tria del país de destinació depèn de múltiples factors,

entre els quals destaquen les vinculacions entre el país emissor i el receptor. Així, l’existència d’un passat comú de

caire colonial, determina els fluxos migratoris de les ex-colònies a l’antiga metròpoli. Una relació que s’ha anat

reproduint durant dècades, per exemple, és molt freqüent trobar dirigents polítics de les ex-colònies que s’han format

a l’antiga metròpoli i, una vegada finalitzat el seu temps de formació al país colonial, han tornat al país d’origen.

També, òbviament, determinen la direcció de les migracions les relacions actuals entre els diferents països,

relacions com les que es produeixen a nivell comercial, per exemple.

Un dels factors emergents i que cada vegada pren més força gràcies a les noves tecnologies, és l’existència

d’una minoria assentada en un determinat país; una xarxa social formada per compatriotes a un mateix indret,

aquesta xarxa incentiva els fluxos migratoris cap a una determinada destinació. Els primers emigrats cap a un

determinat indret, quan van al seu país d’origen fan “propaganda” de la seva vida al país receptor; és l’anomenat

efecte demostració3 que incentiva als companys, amics, familiars a prendre la decisió d’emigrar.

Altres aspectes que influeixen en l’elecció del país d’arribada són els aspectes culturals com la llengua, la

religió, etc.

2 SASSEN,S. Guests and aliens. Pàg 45-52 3 DD AA. II Informe sobre immigració i treball social. Barcelona, Diputació de Barcelona edicions, 1997. pàg 42-43


6

La sisena propietat de les migracions, és que no són merament fluxos provinents de la pobresa. Si la

pobresa fos motiu suficient per generar una migració, els països desenvolupats rebrien onades massives de migrats

provinents de països subdesenvolupats. Només és una minoria d’aquestes societats la que emigra i els llocs de

destinació, com hem vist anteriorment, no és qualsevol país ric.

També, relacionat amb la pobresa, hi ha l’estigma de l’immigrant com algú pobre i sense estudis. En canvi,

l’estudi estadístic d’aquest col·lectiu desmenteix aquestes consideracions infonamentades. Sense anar més lluny,

molts dels migrats són els metges, enginyers, informàtics, etc. originaris de països com la Índia, les Filipines o el

Pakistan que han anat a viure a altres països com és el cas dels Estats Units d’Amèrica.

Per tant, una part dels fluxos migratoris del Sud cap al Nord la podríem considerar una fuga de cervells. La

qual podria anar augmentant si la tendència al distanciament tecnològic entre els països desenvolupats i els

subdesenvolupats avança. Aquesta fuga de cervells, a curt termini, té efectes positius en la majoria de països a on es

produeix, ja que sovint, els mercats de treball respectius són incapaços d’absorbir tota l’oferta de gent preparada. Els

efectes a llarg termini són difícils de preveure però aquests països es poden trobar amb dificultats per trobar gent

qualificada quan els necessitin. Tampoc podem ignorar el cost econòmic que implica preparar a unes persones i que

aquestes apliquin els seus coneixements a un país el qual no ha invertit res de capital en la formació.

1.2 TEORIES EXPLICATIVES DEL FENOMEN MIGRATORI Les migracions és un fenomen molt complex i diversificat, amb múltiples facetes i, conseqüentment, no hi ha

només una única teoria que intenti explicar-ne la naturalesa. Trobem teories de finals del segle XIX, però no és fins

ben entrat el segle XX quan les teories respecte a les migracions proliferen i es diversifiquen.

La finalitat d’aquest apartat és contextualitzar el marc teòric recollint les principals idees de les teories o

corrents existents.

Categoritzant les teories cronològicament, podem establir la següent classificació:

Final del s.XIX Ravenstein “ The laws of Migration”.

s.XX dècada dels setanta

Teoria Neoclàssica - Macroeconòmica - Microeconòmica

s. XX dècada dels vuitanta i noranta

The New Economics of labour migration Dualitat del mercat laboral World System Theory Migration Networks Cumulative causation


7

1.2.1 Teories explicatives de finals del segle XIX Ravenstein

Aquesta és una de les primeres teories destacades del fenomen migratori. L’any 1885 va ser objecte

d’estudi: Ravenstein va publicar un article al Journal of the Stadistical Society, “ The laws of Migration ”. Alguns dels

postulats que anunciava són:

- els grans fluxos de migracions es produeixen en distàncies curtes,

- els immigrants es desplacen cap absorption center ( comercials o industrials ),

- el procés de dispersió és invers al d’absorció,

- cada flux produeix una compensació en sentit oposat,

- els individus de les ciutats són més propensos a emigrar que els del camp,

- dones emigren més que els homes.

Ravenstein es coneix arreu per la seva teoria de “ push and pull ”, a on considera les migracions com una

combinació de forces d’atracció i de repulsió. El fenomen push suposa l’expulsió dels individus del seu lloc de

residència. A diferència del fenomen pull, el qual engloba tots els factors que fan d’un indret, pol d’atracció per als

migrants. La fam, les guerres i la pobresa són factors push, mentre que el benestar, la pau i la riquesa són factors pull.

L’individu, racionalment, fa un càlcul cost/ benefici sobre emigrar i Ravenstein afirma que els factors pull tenen més

pes en el moment de prendre les decisions que els factors push.

1.2.2 Teories de la dècada de 1970 Teoria neoclàssica

La teoria Neo-clàssica va sorgir durant la dècada dels setanta, amb la internacionalització i creixement de

l’economia, els processos de descolonització i amb el desenvolupament econòmic del Tercer Món. Una època a on es

van començar a intensificar els fluxos migratoris, interns i internacionals. La primacia de les motivacions econòmiques

no és un aspectes innovador per explicar les migracions, ja que van ser reconegudes per Ravenstein, com hem vist

anteriorment.

Però, el clar predecessor d’aquesta teoria i, segurament la primera teorització del fenomen migratori, és

Arthur Lewis. Lewis centra la seva teoria en les anomendades Economies Duals. Aquestes són exonomies que es

troben, generalment, en països en vies de desenvolupament econòmic, en les ex colònies. En aquestes economies

conviuen un sector anomenat modern amb contacte amb l’exterior i un sector tradicional, el qual centra la seva

producció en l’agricultura de subsistència. Quan el sector modern s’expandeix, necessita mà d’obra tradicional i té

facilitat per aconseguir-la ja que la productivitat marginal del sector tradicional és zero, i el diferencial entre un i altre

sector és de més d’un 30%; un diferencial suficient per incentivar el canvi. Aquest traspàs de treballadors té dos

efectes principals, un en cada sector. Al sector modern li permet disposar de tots els treballadors que necessita,

permetent-li expansionar-se sense haver d’incrementar els costos de producció. Pel sector tradicional, s’instaura les

condicions idònies per iniciar el procés d’industrialització del camp, fent el pas d’una agricultura de subsistència a una

agricultura extensiva. Lewis afirma que la migració afavoreix a ambdós sectors.

La teoria neclàssica es basa en la teoria de l’elecció racional, en la consecució del màxim benefici, en

l’expectació dels ingressos futurs, amb factors de mobilitat i la diferenciació salarial. Segons la perspectiva, es

distingeixen dues corrents importants, l’una centrada en la macroeconomia i l’altra en la microeconomia.


8

La Teoria Neoclàssica Macroeconòmica s’estructura a través del concepte de la distribució espacial dels

factors de producció; una distribució produïda com a conseqüència dels preus relatius. L’objectiu d’aquesta teoria és

intentar explicar la relació entre les migracions per motius de treball i de desenvolupament econòmic. Afirma que el

gran gruix de fluxos migratoris es produeixen des de països amb excés de mà d’obra, en els respectius mercats de

treball, cap a països with unmet demands for labour. Les migracions de treballadors i capital continuaran fins a

aconseguir l’equilibri entre la oferta i la demanda de treball a nivell mundial.

Todaro és un dels artífex de la Teoria Neoclàssica Microeconòmica i parteix des d’un altre punt de vista.

Per a ell, les migracions és el resultat d’una decisió individual. Atribueix el fet d’emigrar no a la conjuntura econòmica

mundial, sinó a una valoració de l’individu sobre els efectes personals d’emigrar o quedar-se al lloc de partida, és a

dir, elabora un anàlisi cost/benefici. El càlcul cost/benefici no té només en compte les despeses i els beneficis

immediats, sinó les expectatives futures és un acte lliure i voluntari en el qual l’individu valora la seva situació present i

les expectatives que li aporta emigrar.

La teoria neoclàssica sobre les migracions té problemes, no com a fonament teòric, sinó per la dificultat de

donar resposta a l’autèntica realitat. Arango4 exposa alguns dels problemes que suscita aquesta teoria. Així, per

exemple, com es pot explicar, des de la teoria neoclàssica, que només sigui una part minoritària de la població la que

decideixi emigrar. Tenint en compte la disparitat de renda, el nivell de vida, les diferències d’ingressos, etc., els fluxos

previstos segons la teoria haurien de ser molt més importants. Per tant, no hi ha dubte que les disparitats

econòmiques són importants, però la realitat ens mostra que no és un factor suficient per prendre la decisió d’emigrar.

Un segon problema de la teoria és la seva incapacitat per explicar diferents tipus de migracions. No dóna

resposta al perquè països estructuralment similars tenen índex de migracions molt diferenciats. Una de les crítiques

més exteses és el fet d’haver obviat, completament, la influència de la dimensió política en tot el procés. El seu

anàlisi és purament econòmic, centrat en l’observació de la mobilitat dels factors de producció segons els preus

relatius. Considera als treballadors com a un factor de producció més, sense tenir en compte que no hi ha lliure

circulació de treballadors a nivell “internacional”, i, a més a més, ignorant la vessant humana d’aquests.

Els obstacles jurídics, fruit de les restriccions, són un factor dissuassori per moltes de les persones que tenen

la voluntat d’emigrar, tot i que són molts els que decideixen emigrar encara que el seu desplaçament desemboqui en

una situació d’irregularitat. La immigració irregular a Catalunya, és un exemple de l’elevat nombre de persones que

decideixen emigrar tot i que la seva situació no estarà regulada al país de destinació; així, els immigrants irregulars a

Catalunya representen un 45% del total de persones immigrants, és a dir, al voltant de 320.000 persones.5

També és difícil de sostenir que la idea que la internacionalització de les migracions tindrien un efecte en la

reducció de les disparitats econòmiques entre països. El temps ha demostrat que tot el volum creixent de les

migracions internacionals, lluny de reduir-se, les diferències han anat augmentant, i cada vegada més.

En resum, se’ls acusa de no haver tingut en compte ni els factors polítics ni culturals, ni la situació familiar de

cadascun dels individus subjectes d’emigrar. Fins i tot, algun dels seus impulsors han reformulat la teoria; Todaro ha

afegit altres factors que s’han de tenir en compte en l’anàlisi cost/benefici, com el coeficient que mesura la probabilitat

de trobar feina o bé d’estar aturat al lloc de destinació. Però, tot i els intents de reformulació, la teoria segueix sent

insuficient.

4 J, Arango. Explaining migration: a critical view. Oxford, Blacwell Publishers, 2000. Pàg 286 5 DD AA. Inmigración irregular a Catalunya. Anàlisis y propuestas. Centre d’Estudis i Recerca sindicals. Comissions Obreres.Barcelona, 2004. Pàg. 70


9

1.2.3 Teories de la dècada de 1980 i 1990 A finals del segle XX, i com a conseqüència de les noves dimensions que adquireix el fenomen de les

migracions, sorgeixen noves teories. Noves dimensions en relació a l’augment del contingent de migracions i en

relació a la diversificació de països, tant emissors com receptors. Hi ha hagut grans canvis durant aquestes dècades,

així, els continents d’Àfrica, Àsia i Sud Amèrica han desplaçat a Europa com el principal continent d’origen de les

migracions. Un altre dels aspectes que ha contribuït més a canviar el panorama, ha esta l’augment de les polítiques

restrictives respecte al col·lectiu immigrant. Una de les conseqüències d’aquestes polítiques restrictives és l’augment

dels immigrants en situació irregular.

The new economics of labour migration Una de les noves teories és La Nova Economia de les Migracions Laborals ( the new economics of labour

migration). Un dels seus primers impulsors va ser Oded Stark, qui va criticar i ampliar els factors influents en la presa

de decisió d’emigrar o no. Per tant, aquesta teoria centra el seu estudi en l’emigrant i les causes que el motiven a

prendre aquesta decisió.

Segueix aplicant la teoria de l’elecció racional però, enlloc d’aplicar-la a l’individu, l’aplica a una unitat familiar.

Considera la migració com una estratègia familiar d’augment i diversificació de les fonts d’ingressos, amb l’objectiu de

minimitzar els riscos associats a tenir només una font de provisió.

La unitat familiar decideix emigrar en funció del seu context social així, en aquest sentit, com més disparitat

d’ingressos hi ha dins d’una societat, més incentius hi haurà per emigrar.

Dualitat del mercat laboral Una altra teoria és la de la Dualitat del mercat laboral. Aquesta teoria centra el seu anàlisi en la realitat

contemporània, intentant identificar els determinants estructurals de les migracions. Un dels seus impulsors va ser

Piore a finals de la dècada dels setanta.

Analitza el fenomen de les migracions des de la vessant macroeconòmica i parteix de la idea de la demanda

existent de treballadors estrangers en els països industrialitzats. El marc contextual és el de les migracions

internacionals, i centra la teoria en l’existència de dos mercats laborals diferenciats dins dels països desenvolupats, a

on hi ha un sector amb capital intensiu i alta productivitat, i un altre sector amb mà d’obra intensiva i productivitat

baixa. El primer, necessita una elevada qualificació i coneixements, capital intensiu i salaris elevats, i és el que

genera oportunitats de treball de gran qualitat. L’altre mercat laboral, es caracteritza per la baixa qualificació, salaris

baixos i mà d’obra intensiva. Un mercat que genera ofertes poc atractives, sobretot per la ciutadania autòctona. I,

aquests llocs de treball poc atractius, són els que acaben sent coberts per immigrants.

La teoria vol donar resposta a certes qüestions com el perquè no hi ha autòctons disposats a fer aquestes

feines, i, per què, si no hi ha natius disposats a cobrir aquests llocs de treball, no s’apliquen les lleis del mercat (oferta

i demanda) i pugen els salaris. També es qüestiona per què hi ha estrangers disposats a cobrir-los, o per què aquesta

demanda no és coberta per dones i adolescents natius.

Però, el cert és que els natius no estan disposats a cobrir aquests llocs de treball per la manca de prestigi

social. La correcció d’aquest fenomen a través dels mecanismes de mercat no és possible ja que llavors haurien

d’anar augmentant tots els altres salaris en proporció i generaria una inflació estructural. Responent al perquè hi ha

immigrants disposats a treballar amb aquestes característiques de feina i salari ho justifica ja que, relació amb el seu

país, encara hi surten guanyant. En referència a l l’ocupació d’aquests treballs per dones, afegeix que no els ocupen

perquè el treball femení ha deixat de ser de “segona fila” i aspiren als mateixos llocs de treball que els dels homes. En

el cas dels adolescents, és a conseqüència de la generalització de l’educació i a l’extensió – a part de la població - de

la possibilitat de cursar estudis superiors.


10

Una de les conclusions de la teoria és que els immigrants no competeixen pels mateixos llocs de treball que

els natius, sinó que ocupen aquells llocs de treball no coberts per autòctons.

Aquesta teoria, no té en compte altres factors influents i la principal crítica que se li ha fer és respondre al

perquè en països estructuralment similars, els fluxos migratoris molt diferents.

World system theory A partir dels anys setanta, va sorgir una nova teoria que també rebutjava la Neoclàssica, l’anomenada World

System Theory, inspirada en els postulats d’Immanuel Wallerstein. Una teoria d’abast global, no només centrada en el

cas de les migracions. Aquesta teoria no concebeix els processos socials de les migracions com “equilibris” o

reequilibris, sinó en termes de conflicte social. Així, aquesta teoria afirma que el desenvolupament del capitalisme ha

generat un nou ordre social a nivell mundial a on trobem països industrialitzats que exerceixen funcions de “centre neuràlgic” ( core industrialised countries) i uns altres països que són agraris i perifèrics. Les relacions entre ambdues

classes de països són asimètriques. El desenvolupament dels països perifèrics està obstaculitzat pels països

industrialitzats, exercint una relació de dependència vers aquests darrers.

Els països industrialitzats han estès el seu capitalisme a aquests països a la recerca de matèries primes i mà

d’obra barata. Aquesta intromissió ha anat provocant un canvi en el modus vivendi d’aquests països. Molts dels que

van perdre la seva feina a l’agricultura, van esdevenir subjectes potencials a emigrar, ja que el sector industrial del

país era incapaç d’absorbir tot l’excedent del camp. Sassia Saken (1988) defineix les migracions com el

subministrament global de mà d’obra.

Normalment, els fluxos migratoris entre els països perifèrics i els centrals es produeixen mantenint els

lligams històrics entre els països; per exemple, la intensitat dels fluxos entre països units per un passat colonial és

molt més intensa que entre països sense connexions històriques. De totes maneres, actualment, la diversitat de fluxos

migratoris desvirtuen aquest patró.

Les desigualtats entre aquests països es perpetuen i s’amplia la disparitat de renda. I és aquesta disparitat

de renda la que impulsa les migracions, però, enlloc de generar un “equilibri” com opina la teoria neoclàssica,

aquestes migracions aguditzen les inequitats.

Migration networks La teoria de Migration Networks és de les més recents, datada a la dècada dels anys noranta. Té la

peculiaritat que es mou entre les teories micro, centrades en l’individu, i les macro, donant resposta a la situació de les

migracions internacionals.

La xarxa de migració engloba a totes les relacions personals existents entre immigrants, migrats, amics i

familiars que han decidit anar a viure a un determinat lloc. En el moment de prendre la decisió d’emigrar, aquesta ve

molt condicionada per la xarxa preexistent en el lloc de destinació. Aquesta xarxa redueix els riscs de les migracions

(Massey, 1998), ja que les xarxes proveeixen informació, assistència financera, facilitar la recerca de feina,

d’allotjament, etc.

Aquestes xarxes són capital social, el qual provoca una intensifiació dels fluxos entre una determinada

comunitat i el país a on hi habiten les coneixences. Es forma una cadena de migracions, exerceixen un efecte

multiplicador, una perpetuació de determinats fluxos migratoris.

Cumulative causation La última teoria que exposarem i la més recent és la Cumulative causation, la qual parteix de la idea que les

migracions s’automantenen i s’autoperpetuen. S’autoperpetuen perquè les migracions generen canvis a nivell

socioeconòmics que indueixen a generar més migracions. Massey identifica, en aquesta teoria, nous factors causals

de les migracions com és la privació relativa, el desenvolupament de la cultura de les migracions, la distribució

perversa del capital humà i l’estigmació de certes feines que necessiten algú que les ocupi.


11

1.3 CAUSES QUE INCENTIVEN ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Hi ha molts factors que exerceixen una influència en la presa de decisió d’emigrar o no emigrar.

La pressió demogràfica, les crisis econòmiques, les guerres o l’aparició de règims autoritaris són els principals factors

socials que regeixen les migracions des de l’Era Moderna. Però, els factors econòmics, polítics, demogràfics o

religiosos entre altres, no són els únics, ja que hi ha els factors personals que influeixen en la presa de decisió.

Rafael Crespo6 elabora una classificació de les causes que motiven les migracions. Distingeix entre els

factors condicionants generals (situació econòmica, demogràfica i política) i uns altres factors específics (relacions

històriques entre el país d’origen i el de destinació, la tradició migratòria del país d’origen i l’atracció per Occident ).

Les desigualtats econòmiques, és a dir, la disparitat de renda entre el país emissor i el receptor, és un dels

factors que s’ha repetit més en els intents de justificar l’existència de moviments migratoris. La desigualtat entre

països, la clivella Nord- Sud es remunta al colonialisme del segle XIX i, tot i la independència política de les ex-

colònies sovint, les relacions de dependència s’han reproduït i han arribat fins als nostres dies. Molts d’aquests països

han mantingut el monocultiu imposat durant l’època colonial generant una forta dependència exterior que condemna

les seves balances comercials al signe negatiu. Així, si bé és cert que la desigualtat de riquesa pot explicar certes

migracions, no podem establir una causa – efecte entre disparitat de nivell de renda i una determinada direcció dels

fluxos migratoris.

Algunes teories econòmiques consideren que la decisió d’emigrar respon a l’anàlisi cost/ benefici d’un canvi

de país, una valoració dels ingressos que l’individu té i els que podria arribar a tenir si s’instal·la a un altre país, els

costos del viatge, etc.

Però, anem a pams i analitzem cadascuna de les situacions:

1) Situació demogràfica La situació demogràfica és la segona causa entre els factors generals destacats. Durant anys s’ha creat

alarma social motivada per la idea que el creixement de la natalitat als països subdesenvolupats seria exponencial, fet

que suposaria un allau de nouvinguts als països occidentals. Actualment, s’ha observat que ni el creixement de la

natalitat ha estat tan elevat, ni s’han produït onades migratòries de dimensions exorbitants. Aspectes com les crisis

econòmiques, els conflictes armats o les polítiques restrictives de la natalitat, han frenat el creixement demogràfic

estimat.

El creixement demogràfic no explica per ell mateix les onades migratòries, serà significatiu quan estigui

acompanyat d’una situació de crisi ( econòmica o política ) i no es pugui absorbir l’excedent de població.

2) Situació política La situació política del país és determinant en el grau de migracions que es generen. Així, en alguns casos,

hi ha voluntat política i fomenten les emigracions, ja que tenen uns mercats de treball que no poden donar feina a tota

la població activa. El benefici és doble, per una banda, eviten conflictivitat social generada per unes condicions de

6 CRESPO, R. Causes i desenvolupament de les migracions.II Informe sobre la immigració i el treball social. Diputació de Barcelona. Barcelona,1997


12

vida subòptimes i, per altra banda, reben remeses de divises de l’exterior. Els immigrants remeten als seus familiars

part del salari, i ells els inverteixen al país emissor. L’existència d’immigrants aporta beneficis als països d’origen i

ajuden a fomentar el desenvolupament econòmic.

3) Altres raons i factors influents per emigrar Entre els motius específics que influeixen en les migracions trobem la influència de les relacions entre

ambdós països. Així, són freqüents els immigrants que retornen al país des d’on van emigrar els seus pares o avis.

Un clar exemple el trobem arreu de l’Estat espanyol, a on podem observar un percentatge d’immigrants provinents de

Llatinoamèrica molt elevat, i molts dels quals són descendents d’espanyols. Algunes ex-metròpolis han mantingut una

relació molt intensa amb les ex-colònies, com és el cas de Portugal amb Angola. La immigració angolesa a Portugal

no és un fenomen nou sinó que s’ha anat reproduint des de la descolonització.

La globalització i les millores de la tecnologia han estat avenços que han influït molt en els fluxos migratoris.

Amb els mitjans de comunicació de massa Occident és vist com un paradís, un indret a on hi ha feina, benestar i

seguretat. Anar a un altre país ja no és anar a un lloc desconegut, a un punt en el mapa; les noves tecnologies han

aproximat moltes realitats diferents.

Un altre aspecte que ha incentivat la immigració és la millora en els mitjans de transport. Les distàncies entre

països ja no és un impediment per les migracions, amb els avenços dels mitjans de transport han convertit les

distàncies entre continents irrisòries.

1.4 CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Les migracions generen conseqüències tan en els països d’origen com en els de destinació. Moltes de les

conseqüències entre un i altre indret estan íntimament relacionades. Així, sovint, estem davant d’un joc de suma

zero. Parlem de conseqüències a nivell demogràfic, econòmic i social.

1) Conseqüències Demogràfiques Un dels efectes més importants de les migracions són els canvis que impliquen a nivell demogràfic. Al país

d’origen, la població experimenta una disminució de la població jove, preferentment masculina. Conseqüentment, es

produeix un envelliment de la població i, en casos extrems, apareixen fortes alteracions demogràfiques, desequilibris

en la composició de les generacions joves, en referència al gènere. Aquesta situació deriva en una pèrdua de la

capacitat reproductora i l’efecte més impactant és una disminució de la natalitat.

Exactament l’efecte demogràfic contrari és el que es produeix a les societats de destinació. La composició

de la població es rejoveneix amb l’arribada del contingent de joves immigrants, augmentant la natalitat.

2) Conseqüències Econòmiques

Les migracions també tenen efectes a nivell econòmic. En aquest cas, la correlació no és inversament

proporcional com en el cas de la demografia. Molts del emigrats mantenen un contacte molt fort amb el seu país

d’origen i, si les distàncies ho permeten, sovint hi van de visita. Aquestes visites reactiven l’economia en relació al

consum que fan quan hi són i també, com a conseqüència de la inversió que generen, ja que molts d’ells decideixen

construir-s’hi una casa ( per a ells, per a la família, etc.). Tampoc podem obviar el benefici que generen a través de les

importacions de mercaderies que duen dels països a on viuen.

El país emissor rep beneficis a través de les remeses dels immigrants. Són divises de l’exterior que

s’inverteixen al país. A nivell macroeconòmic, les divises ajuden a equilibrar les balances comercials del país emissor.


13

En alguns països de l’Àfrica Occidental, la transferència de diners ha arribat a crear un sistema informal de

crèdits anomenat Tontines, un mecanisme informal sorgit per paliar la incertesa d’ingressos fluids i constants. Les

tontines al Senegal es van originar entre grups de dones quan es van produir les migracions del camp cap a la ciutat,

generant grans concentracions a Cap Verd i Dakar. Les dones van trobar amb les tontines un mètode de suficiència i

independència financera. Actualment, Les Tontines estan formades per més d’un membre que han emigrat i hi

aporten capital. Les Tontines financien negocis, grans adveniments per a la comunitat i fins hi tot arriben a finançar

grans infraestructures necessàries per al desenvolupament de les zones d’origen en qüestió.

També, pel país emissor, els hi suposa un benefici econòmic la disminució de subsidis i altres partides que

poguessin rebre aquesta població. Aquest beneficis són a curt termini; les conseqüències a llarg termini de la pèrdua

de capital humà són difícils de diagnosticar ja que depenen de múltiples factors interrelacionats entre si com la

situació econòmica, la situació política, etc. I també és a llarg termini quan podrem observar les conseqüències de la

dependència exterior d’aquests països.

Al país receptor les conseqüències econòmiques suposen, en primer lloc, un augment de la població activa,

un augment de la força de treball. També es produeix un increment de la despesa en els serveis que provisiona l’Estat

del Benestar; un augment de la despesa que no hauria de preocupar sempre hi quan els immigrants tinguessin

contractes de treball, fet que implicaria la seva contribució a la Seguretat Social. Les conseqüències a llarg termini

també són molt difícils de predir, a més a més, no es pot generalitzar ja que depèn de cada context.

3) Conseqüències a nivell social A nivell social també hi ha efectes. Majoritàriament, els països emissors de fluxos migratoris, estan immersos

en una situació de crisi econòmica i política. La reducció de la població, tot i que sigui un fenomen minoritari, pot paliar

la conflictivitat social. Aquests emigrats augmenten la seva capacitat de consum i, per tant, respecte als seus

compatriotes, el diferencial de renda ha crescut entre uns i altres.

Al país receptor, poden aparèixer problemes de convivència i s’han de prendre mesures per tal d’evitar la

guetització dels nouvinguts així com també evitar que caiguin en una espiral de pobresa i marginalitat.

Moviments migratoris al Baix Llobregat

14

MOVIMENTS MIGRATORIS AL BAIX LLOBREGAT Resum del capítol.

2.1 Contextualització històrica del fenomen migratori

2.2 Evolució del saldo migratori a Catalunya i a l’Estat Espanyol

2.3 Evolució de les migracions al Baix Llobregat

2.3.1 Grans etapes dels fluxos migratoris al Baix Llobregat al segle XX

2.3.2 Procedència de la immigració

2.3.3 La nova immigració extracomunitària

2.1 CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA DEL FENOMEN MIGRATORI

Els desplaçaments de població d’un indret a un altre és una característica quasi bé inherent a la condició

humana. Des dels inicis de la humanitat, ja hi eren presents els moviments de població d’una zona a una altra del

planeta, per motius molt diversos i canviants, per motivacions individuals o col·lectives.

Però, és a l’època contemporània quan les migracions es generalitzen i prenen dimensions universals. Des

de la meitat del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial, 50 milions d’europeus van abandonar el continent. Entre

el 1820 i el 1930 els europeus que abandonaren el continent emigraren cap a Amèrica, Àfrica del Sud, Austràlia i

Nova Zelanda, majoritàriament.

Podem distingir tres onades migratòries distintes durant el segle XX:

1) La Primera Onada resta molt lligada al fenomen de la industrialització. Els fluxos migratoris es produïen

des d’Europa cap a Amèrica del Nord, des dels països colonitzats a les metròpolis o des de les regions

rurals europees cap a les zones industrialitzades. Òbviament, dins del marc europeu, Anglaterra fou el

país que més immigrants rebé, ja que va ser qui va experimentar més intensament, i de primera mà, la

Revolució Industrial.

2) La Segona Onada migratòria del segle XX comprèn el període des de la Segona Guerra Mundial fins

als anys setanta. En aquest període podem identificar diferents subonades, una de les quals seguiria el

mateix patró que l’anterior, amb un increment dels fluxos migratoris entre els països colonitzats i els

països colonitzadors. Amb el procés de descolonització, molts ciutadans de les metròpolis que s’havien

instal·lat a les colònies retornen al seu país d’origen.

Un altre flux del període és la incorporació del Tercer Món en els fluxos migratoris. Fins a aquelles dates,

malauradament, l’únic moviment migratori que havia experimentat el Tercer Món era fruit de l’esclavitud.

Fruit de les deportacions que es feien des del segle XVII i fins a l’abolició de l’esclavatge de ciutadans

africans, principalment cap a Amèrica.

Moltes de les migracions produïdes eren intraeuropees, migrats provinents del sud del continent (Estat

espanyol, Itàlia o Portugal) i de Turquia, cap a Alemanya, principalment. Tot aquest contingent es va

poder absorbir sense problemes ja que es necessitava molta mà d’obra per reconstruir Europa després

d’haver quedat devastada per la Segona Guerra Mundial.

3) La Tercera Onada migratòria és la que es va iniciar arrel de la crisi econòmica del 1973, i encara no ha

finalitzat. La característica més important d’aquesta nova onada és la magnitud i la diversitat del


15

moviment migratori. Així, per una banda destaca l’increment del nombre de migrats i per altra banda la

disparitat d’origen i destinacions d’aquests. I és arrel d’aquest augment dels fluxos que els països van

iniciar mesures de control dels fluxos migratoris.

2.2 EVOLUCIÓ DEL SALDO MIGRATORI A CATALUNYA I A L’ESTAT ESPANYOL

Quan ens referim als processos migratoris tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, hem de distingir dos

comportaments diferenciats, l’un fa referència a les migracions internes i l’altre a les migracions externes.

Les migracions internes engloben a totes les migracions que es duen a terme dins d’un mateix Estat-nació,

normalment són moviments que es produeixen des de les zones rurals cap a les ciutats. Les raons que motiven

aquestes migracions són, principalment, de caire econòmic. Així, el procés d’industrialització va comportar una

demanda creixent de mà d’obra a les ciutats i aquesta demanda va ser coberta per l’excedent de treballadors del

camp, els quals van desplaçar-se del camp a les ciutats per millorar les seves condicions de vida.

En el cas de Catalunya, la població rural es va anar desplaçant cap a la costa, sobretot a la ciutat de

Barcelona i al seu entorn, creant la conurbació de l’àrea metropolitana de Barcelona, la qual aglutina al 50% de la

població catalana. Actualment, trobem altres raons que incentiven els moviments de població interns, motius com el

preu de l’habitatge o la recerca d’una nova manera de viure són algunes de les raons que provoquen canvis de

residència als nostres dies.

Però, tan a Catalunya com a l’Estat Espanyol, es van produir importants migracions externes. Així, principis

del segle XX, es va produir un fort corrent migratori amb destinació al continent americà; eren individus que buscaven

millorar les seves condicions de vida. Aquesta situació va desembocar en un saldo migratori negatiu, un saldo el qual

no ha canviat de signe fins a l’actualitat7.

Posteriorment, amb la Guerra Civil, es va engegar una nova etapa de migracions protagonitzada per tots

aquells que fugien de la dictadura espanyola que s’implantava. La destinació dels exiliats va ser molt variada, així,

molts escolliren com a destinació països europeus, però també varen ser molts els que van emigrar cap al continent

americà, a països com Argentina i Mèxic, entre altres.

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, es va generar un altre corrent migratori extern; estats com

Alemanya necessitaven mà d’obra per a la reconstrucció i van fomentar l’arribada de treballadors estrangers. En

aquell període, les diferències entre els països europeus, tant a nivell polític com econòmic, eren molt elevades;

aquestes diferències van ser les que van motivar, a partir dels anys 50, la sortida de gairebé 2 milions de persones de

l’Estat espanyol. Els països que van rebre més immigrants espanyols van ser França, Alemanya, Suïssa, Gran

Bretanya i els Països Baixos.

Posteriorment, durant les dècades dels setanta i els vuitanta, part d’aquest flux d’emigrants va tornar.

A més, als anys vuitanta van començar a arribar immigrants a l’Estat, i aquest fenomen, juntament amb el

retorn de molts dels que havien marxat, van ser els factors que van propiciar el canvi de signe del saldo migratori a

nivell estatal.

Aquest corrent d’entrada d’estrangers a l’Estat espanyol no ha fet més que augmentar durant els darrers

anys. Amb la Crisi del Petroli de 1973, molts països van optar per implementar polítiques restrictives respecte a la

immigració; com a conseqüència d’aquest augment dels controls al Nord d’Europa, part de la pressió migratòria es va

desplaçar al sud del continent.

7 Crespo Ubero, R. (1997): “Causes i desenvolupament de les migracions”, II Informe sobre immigració i treball social, Diputació de Barcelona.


16

Fins l’any 1985, l’Estat espanyol era bàsicament un lloc de pas pels immigrants, ja que tenien com a

destinació altres països de la Unió Europea com França, Alemanya, Holanda o Bèlgica. Una primera ocupació

temporal a l’Estat permetia als immigrants acumular un petit capital suficient per reemprendre el seu camí i buscar

feina al país escollit amb unes condicions econòmiques mínimes per cobrir despeses.

Però, amb l’entrada a la UE i el creixement econòmic, l’Estat va deixar de ser una zona de trànsit i els

immigrants van començar a concebre’l com un indret de residència permanent.

2.3 EVOLUCIÓ DE LES MIGRACIONS AL BAIX LLOBREGAT

El Baix Llobregat s’ha caracteritzat, durant bona part del segle XX, per un creixement econòmic més elevat

respecte a la mitjana espanyola. El Baix Llobregat va desenvolupar una forta industrialització amb grans fàbriques i

plantes industrials. Així, la comarca va començar necessitar mà d’obra per la indústria, però aquests llocs de treball,

no són els únics que es van començar a ofertar a la comarca, ja que també hi havia un sector agrícola important que

necessitava treballadors de temporada.

El creixement dels fluxos migratoris pel creixement econòmic i productiu que va viure la comarca va afavorir

un desenvolupament a l’esfera urbanística, demogràfica i cultural, aspecte que també es va veure afavorit per la seva

localització geogràfica a l’entorn metropolità i industrial de Barcelona.

2.3.1 Grans etapes dels fluxos migratoris al Baix Llobregat al segle XX

Podem categoritzar els diferents fluxos migratoris contemporanis en 3 etapes diferents8:

1) Segona meitat del s. XIX. Aquesta etapa respon a l’aparició de l’àrea metropolitana de Barcelona, la qual

creixia per la industrialització que s’hi estava desenvolupant. Va rebre immigrants de l’èxode rural català

provinents de Ponent i de les terres del Camp de Tarragona, així com també d’àrees del País Valencià i

d’Aragó. Els immigrants tenien com a destinació Barcelona i el Baix Llobregat se’n va beneficiar de

manera indirecta.

2) Des de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Guerra Civil. En aquest període, el qual coincideix en

gran part amb el període d’entreguerres, Catalunya va viure una etapa d’expansió i creixement econòmic

molt important. Va arribar una onada migratòria considerable provinent de l’àrea mediterrània i del sud-

est peninsular. En aquesta segona fase, el nombre de nouvinguts a la comarca va ser superior en relació

a la fase anterior.

3) A partir dels anys seixanta fins a l’actualitat. Amb anterioritat a aquesta data, es va produir un

estancament dels processos migratoris fruit de la Guerra Civil i de les seves dramàtiques conseqüències

polítiques, econòmiques i socials. El Pla d’Estabilització de l’any 1959 va iniciar un nou període

d’immigració. La saturació de l’espai barceloní, va ser clau en l’augment del flux cap a la comarca.

Amb les crisis econòmiques dels anys setanta, els fluxos migratoris van finalitzar i, fins i tot es va produir

un flux en la direcció oposada, un flux de retorn dels immigrants del sud-est de la península als pobles

d’origen.

8 RECAÑO,J. “ La immigració al Baix Llobregat. L’onada migratòria dels anys 60”. Centre d’estudis demogràfics, 2000.


17

2.3.2 Procedència de la immigració Les següents taules relacionen la població immigrada al Baix Llobregat segons l’any d’arribada i el lloc de

naixement, des de 1930 a 1996. Així, la seqüència cronològica és de 65 anys i ens permet observar els canvis en la

composició dels nouvinguts a la comarca.

Així, les taules ens donen informació sobre la procedència dels immigrants i hi observem el predomini de la

immigració provinent d’Andalusia. Fins a la dècada dels anys vuitanta, van ser els andalusos el col·lectiu que va

emetre més efectius, arribant al seu punt àlgid a la dècada dels seixanta, quan la immigració andalusa suposava un

54,4% de la població nouvinguda a la comarca. La immigració andalusa a partir de la dècada dels anys setanta

comença a minvar i a ésser superada en nombre per la població nascuda fora de l’Estat.

Els extremenys també tenen un pes important en la composició de la població immigrada al Baix Llobregat,

entre 1960 i 1980 suposaven entre un 12,4 i un 13,2% del total de població que arribava.

La immigració de pobles de l’Estat Espanyol, després d’unes dècades de gran immigració, es redueix de

manera molt significativa, així, passen de representar un 90,2% durant la dècada dels setanta, a un 66,9% del total de

la població immigrada a la dècada següent.

Taula 1. Població segons l'any d'arribada i lloc de naixement en absoluts

1931-1940 1941-1950 1951-1960 1961-1970 1971-1980 1981-1990 1991-1996 Total

n 131 267 670 1.367 1.402 1.566 1.237 6.743 Nascuts a Catalunya

% 3,1 1,8 1,5 1,3 2,6 8,4 10,6 2,6

n 1.401 6.297 23.452 59.483 25.578 4.536 2.529 124.075 Nascuts a Andalusia

% 33,0 43,5 51,5 54,4 46,8 24,4 21,6 47,3

n 415 1.146 2.079 1.779 1.025 557 425 8.122 Nascuts al País Valencià

% 9,8 7,9 4,6 1,6 1,9 3,0 3,6 3,1

n 509 1.274 2.972 3.777 1.893 772 377 12.151 Nascuts a Aragó

% 12,0 8,8 6,5 3,5 3,5 4,1 3,2 4,6

n 201 1.149 4.010 10.077 3.725 923 347 20.570 Nascuts a Castella la Manxa % 4,7 7,9 8,8 9,2 6,8 5,0 3,0 7,8

n 243 795 2.600 7.110 4.408 1.394 565 17.259 Nascuts a Castella i Lleó

% 5,7 5,5 5,7 6,5 8,1 7,5 4,8 6,6

n 114 689 3.760 14.457 6.768 1.172 508 27.534 Nascuts a Extremadura

% 2,7 4,8 8,3 13,2 12,4 6,3 4,3 10,5

n 518 1.261 2.506 1.965 715 271 163 8.040 Nascuts a Múrcia

% 12,2 8,7 5,5 1,8 1,3 1,5 1,4 3,1

n 459 1.322 2.807 6.611 5.245 2.828 1.558 21.105 Nascuts a la resta de l'Estat % 10,8 9,1 6,2 6,1 9,6 15,2 13,3 8,1

n 249 279 679 2.621 3.944 4.594 3.981 16.500 Nascut fora de l'Estat

% 5,9 1,9 1,5 2,4 7,2 24,7 34,1 6,3

Total de població arribada 4.240 14.479 45.535 109.247 54.703 18.613 11.690 262.099

Font: OPMT-BL a partir de l'IDESCAT. Padró d’habitants1996


18

2.3.3 La nova immigració extracomunitària Per tant, durant la dècada dels vuitanta s’inicia una nova tendència, l’arribada d’immigrants extracomunitaris.

Les causes d’aquest flux migratori la trobem en la conjuntura político-econòmica.

La Crisi del Petroli va implicar dures reaccions als països europeus, i una d’elles es va produir en l’àmbit de

les polítiques d’immigració. Una de les respostes a la crisi va suposar un enduriment de les condicions d’entrada dels

treballadors estrangers a alguns països europeus. Això va implicar que part dels fluxos de migrants es quedessin.

La nova migració té unes característiques més heterogènies que en els períodes precedents. D’una banda hi

ha la població procedent de la resta de la Unió Europea, amb unes condicions econòmico-socials generalment més

òptimes derivades, majoritàriament, de tenir la ciutadania, i de l’altra trobem el col·lectiu de migrants que provenen de

fora de la Unió Europea els quals responen a un perfil sociolaboral més diversificat.

A partir dels anys noranta, es va produir un canvi important en les característiques dels immigrants

extracomunitaris, ja que es van iniciar els processos de reagrupament familiar. El reagrupament familiar és un

indicador d’estabilització de la població immigrant. Per tant, durant els anys noranta hi ha una nova tendència, es

deixa enrera una immigració eminentment de treballadors i prolifera una immigració de famílies; un fet que modifica la

fisonomia de la immigració al Baix Llobregat.

El predomini d’una immigració masculina eminentment treballadors, es fonamenta per la doble característica

industrial i agrícola de la comarca. Aquesta va esdevenir en un dels atractius de la corrent migratòria masculina,

principalment del col·lectiu provinent del Marroc. Aquesta migració era reforçada, en gran mesura, per raons de

parentesc o veïnatge, així, és habitual trobar grans concentracions d’immigrants procedents d’un mateix poble o zona

en una mateixa localitat o localitats. En el cas de la població marroquina, aquestes concentracions es troben a

municipis com Viladecans, Gavà, Sant Vicenç del Horts o Olesa de Montserrat, una població provinent principalment

de la zona del Rif (nord-est marroquí, províncies de Nador i Alhucemas).

A partir de l’any 1992, es va consolidar i estabilitzar el fenomen de la immigració. El període va començar amb

una recessió econòmica que va afectar l’estructura industrial i va retardar el ritme de creixement econòmic, encara

que la repercussió sobre l’economia del Baix Llobregat va ser inferior respecte a la d’altres comarques de Catalunya.

La nova immigració no té un perfil concret, amb anterioritat, hi havia un predomini clar de la immigració

marroquina però, a poc a poc, ha deixat pas a més heterogeneïtat de països d’origen, com els procedents de

l’Amèrica del Sud i Central o els provinents de l’Europa de l’Est. Així, estem davant d’una gran varietat de situacions

personals, familiars i sociolaborals de la població immigrada.

Característiques de la població estrangera

19

ANÀLISI QUANTITATIU. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA.

Resum del capítol

3.1 Principals característiques de la població al Baix llobregat 3.2 Principals característiques de la població estrangera segons continent de procedència

Resta de la Unió Europea Resta d’Europa Àfrica Amèrica del Nord i Central Amèrica de Sud Àsia i Oceania

3.3 Fitxa municipal 3.4 Conclusions


20

CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA 3.1 PRINCIPALS CARACTERÍSITQUES DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA AL BAIX LLOBREGAT

La població estrangera del Baix Llobregat representa un 8,3% del total de la població estrangera de

Catalunya l’any 2004. Dels 642.846 estrangers de Catalunya, 53.151 són de la comarca.

L’any 2000, els estrangers a la comarca representaven un 9,1% de la població estrangera de Catalunya. El

percentatge d’estrangers del Baix Llobregat respecte als estrangers de Catalunya, tot i l’augment sostingut

d’estrangers a la comarca, ha anat disminuint des de l’any 2000.

1. Evolució de la proporció d’estrangers del Baix Llobregat respecte al total de Catalunya. 2000-2004

Any BAIX LLOBREGAT CATALUNYA %

2000 16.501 181.590 9,1

2001 22.768 257.320 8,8

2002 33.166 382.020 8,7

2003 45.786 543.008 8,4

2004 53.151 642.846 8,3 Font: OPMT-BL a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Al Baix Llobregat, l’any 2000 hi havia 16.501 estrangers, els quals representaven el 2,4% de la població.

L’any 2004 hi ha 53.151 estrangers, que suposen un augment de 36.650 persones respecte l’any 2000 i representen

un 7,2% del total de la població comarcal.

L’increment més elevat del nombre d’estrangers d’un any a un altre es va produir de l’any 2001 al 2002, quan

la variació va ser del 45,7%; en valors absoluts, els estrangers van augmentar en 10.398 persones.

2. Evolució de la població estrangera. Baix Llobregat. Anys 2000-2004

Població estrangera

Any n % Variació (%) Població total

2000 16.501 2,4 - 678.724 2001 22.768 3,3 38,0 692.260 2002 33.166 4,7 45,7 710.612 2003 45.786 6,3 38,1 730.111 2004 53.151 7,2 16,1 741.024 Variació 00-04 (%) - - 222,1 9,2

Font: OPMT-BL a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.


21

Quan analitzem la procedència de la població estrangera, un 39,7% dels estrangers del 2004 provenien

d’Amèrica del Sud. Equador, amb un 14,0%, Colòmbia amb un 6,5% i Argentina amb un 5,8% del total d’estrangers

de la comarca, són els països d’Amèrica del Sud amb més efectius.

El segon continent de procedència amb més pes demogràfic és Àfrica; 16.539 africans viuen a la comarca i

representen el 31,1% del total d’estrangers del Baix Llobregat. D’aquests africans, 15.342 són originaris del Marroc, i

els estrangers procedents d’aquest país representen el 28,9% del total d’estrangers. Només 1.197 africans de la

comarca no provenen del Marroc.

La Resta de la Unió Europea (14,0%), la Resta d’Europa (7,4%), Amèrica del Nord i Central (3,9%) i Àsia i

Oceania (3,8%), aglutinen el restant 30% dels estrangers.

3 Població estrangera del Baix Llobregat segons continents de procedència i principals països. 2004

Població estrangera n %

Resta UE 7.466 14,0 Resta Europa 3.954 7,4 Àfrica 16.539 31,1 Amèrica del Nord i Central 2.071 3,9 Amèrica del Sud 21.093 39,7 Àsia i Oceania 2.028 3,8 Total d’estrangers 53.151 100 Marroc 15.342 28,9 Equador 7.432 14,0 Colòmbia 3.452 6,5 Argentina 3.079 5,8 Romania 1.819 3,4

Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Segons sexe, hi ha més homes que dones. Des de l’any 2000, els homes han representat al voltant del 55%

dels estrangers i les dones el 45%, amb petites oscil·lacions en aquest darrers anys. Així, l’any 2004, dels 53.151

estrangers de la comarca, 28.976 (54,5%) eren homes i 24.175 (45,5%) eren dones.

4. Evolució de la població estrangera per sexe al Baix Llobregat. 2000-2004

Homes Dones

Any n % n % Total

2000 9.050 54,8 7.451 45,2 16.501 2001 12.616 55,4 10.152 44,6 22.768 2002 18.462 55,7 14.704 44,3 33.166 2003 25.445 55,6 20.341 44,4 45.786 2004 28.976 54,5 24.175 45,5 53.151



22

Per edats, el grup de 25 a 44 anys és el més nombrós, tot i que ha anat disminuint el seu pes respecte l’any

2003. La població es distribueix en un 51,7% al grup de 25 a 44 anys, en un 33,9% al grup de menys de 25 anys i en

un 14,5% en el grup de més de 45 anys.

Aquesta distribució de la població estrangera segons edat, és a dir, un 35% de menors de 25 anys, al voltant

del 50% els de 25 a 44 anys i sobre un 15% el grup de més de 45 anys, són les proporcions que s’han anat succeint

des de 2000 fins al 2004 experimentant petites oscil·lacions.

5. Evolució de la població estrangera per grans grups d’edat al Baix Llobregat. 2000-2004

<25 anys 25 a 45 anys 45 anys i més Any

n % n % n % Total

2000 5.671 34,4 7.765 47,1 3.065 18,6 16.501 2001 7.673 33,7 11.195 49,2 3.900 17,1 22.768 2002 11.382 34,3 16.713 50,4 5.071 15,3 33.166 2003 8.047 31,6 13.835 54,4 3.563 14,0 25.445 2004 18.000 33,9 27.455 51,7 7.696 14,5 53.151


Els següents mapes ens aporten informació sobre els punts de concentració d’estrangers segons el total de

la població total de cada municipi per l’any 2000 i l’any 2004.

6. Distribució població estrangera. Any 2000 (%) 7. Distribució població estrangera. Any 2004 (%)

Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de

Catalunya

Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de

Catalunya


23

En aquest interval de temps (2000-2004)

l’increment en el nombre d’estrangers ha estat d’un

222,1% com ens mostra la variació 00-04 de la segona

taula Durant 4 anys, 36.650 estrangers són els que

s’han establert a la comarca.

El total d’estrangers a la comarca l’any 2000

representava un 2,4% de la població total de la

comarca. Només hi havia 2 municipis que tinguessin

uns percentatges de població estrangera superiors al

5,0%, eren Castelldefels i Sant Just Desvern amb un

6,7% i un 5,1%, respectivament. L’increment ha estat

més elevat a Castelldefels, municipi que encapçala la

llista segons els nivells de concentració en ambdós

anys; la proporció d’estrangers a Castelldefels ha

crescut 9,6 punts.

Els mapes anteriors aglutinen els municipis en

4 grups, els que tenen concentracions inferiors al 4%,

el grup que agrupa els municipis amb concentracions

del 4,1 al 6,0%, els del 6,1% al 8,0% i els que tenen

més d’un 8,1% d’estrangers. L’any 2000 observem que

el grup majoritari era el que tenien una població

estrangera inferior a un 4,0%; només Castelldefels,

Sant Just Desvern, Martorell i Sant Esteve Sesrovires

tenien percentatges superiors però en cap cas aquests

eren superiors al 6,7%.

En canvi, l’any 2004, el grup de municipis amb

menys d’un 4,0% d’estrangers s’ha reduït dràsticament,

només 6 municipis de la comarca pertanyen a aquest

grup. El conjunt de municipis amb uns percentatges

entre el 4,1% i el 6,0% és el més nombrós reunint a la

meitat dels municipis del Baix Llobregat.

Realitzant un anàlisi de la concentració

d’estrangers en els diferents municipis, és a dir,

estudiant la proporció d’estrangers respecte al total de

la població municipal, observem que l’any 2004 dos

terços dels municipis del Baix Llobregat tenen un 5% o

més d’estrangers.

Destaca l’elevat nombre d’estrangers de

Castelldefels, són 8.815 individus els quals representen

un 16,3% del total de la població. Martorell és el segon

municipi amb més concentració d’immigrants amb 3.004

estrangers que suposen el 12,0% de la població.

Cornellà de Llobregat és el tercer municipi amb més

percentatge d’estrangers i el segon en nombre absolut,

aglutina 8.151 individus, un 9,8% del total de la població

del municipi.

10 són els municipis que tenen uns percentatges

de població estrangera inferior al 5,0%, sent Sant Climent

de Llobregat el poble amb menys població estrangera,

concretament representen un 2,2%.

8. Municipis del Baix Llobregat segons el % de població estrangera respecte al total de població. 2004

Població estranger

a al municipi

Població total al

municipi%

Castelldefels 8.815 53.964 16,3 Martorell 3.004 25.010 12,0 Cornellà de Llobregat 8.151 83.327 9,8 Sant Joan Despí 1.237 14.910 8,3 Corbera de Llobregat 856 11.278 7,6 Esplugues de Llobregat 3.468 45.915 7,6 Sant Andreu de la Barca 1.593 23.675 6,7 Gavà 2.863 43.242 6,6 Sant Esteve Sesrovires 372 5.978 6,2 Abrera 576 9.422 6,1 Papiol (El) 212 3.628 5,8 Vallirana 682 11.678 5,8 Olesa de Montserrat 1.171 20.294 5,8 Prat del Llobregat (El) 3.600 63.148 5,7 Sant Feliu de Llobregat 2.386 41.954 5,7 Sant Boi de Llobregat 4.554 80.636 5,6 Cervelló 384 6.980 5,5 Esparreguera 1.090 20.163 5,4 Viladecans 3.155 60.033 5,3 Palma de Cervelló (La) 143 2.881 5,0 Collbató 149 3.024 4,9 Sant Joan Despí 1.480 30.242 4,9 Sant Vicenç dels Horts 1.271 26.477 4,8 Pallejà 451 9.746 4,6 Torrelles de Llobregat 194 4.324 4,5 Begues 208 5.284 3,9 Molins de Rei 790 22.496 3,5 Castellví de Rosanes 43 1.297 3,3 Santa Coloma de Cervelló 180 6.652 2,7 Sant Climent de Llobregat 73 3.366 2,2 Baix Llobregat 53.151 741.024 7,2 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


24

El gràfic següent ens mostra el nivell

d’estudis de la població estrangera a la comarca del

Baix Llobregat l’any 2001. La categoria que reuneix a

un nombre major d’estrangers és la d’Estudis primaris

amb un 41,0% del total de la distribució. Aquesta

categoria juntament amb la categoria dels Estudis

secundaris que representen més del 65% de la

població estrangera de la comarca.

El gràfic ens permet establir una comparació

entre la composició segons estudis de la població total

del Baix Llobregat i la població estrangera. Les

distribucions, tot i que varien els percentatges, són

similars: la categoria d’Estudis Primaris és la que té

més pes, entre un 40 i un 50% de la distribució; el

segon grup, el qual aglutina sobre el 20%, és la

d’Estudis Secundaris.

El tercer grup és el de Sense estudis

(ocupant entre un 15% i un 20%) i, finalment, la

categoria amb menys individus és la d’Estudis

superiors. En aquesta darrera categoria, la proporció

d’estrangers (15,0%) és superior a la del total de la

població de la comarca (10,3%).

9. Població estrangera i total segons nivell formatiu. 2001. (%)


DADES DEL MERCAT LABORAL

L’any 2001, la població estrangera del Baix Llobregat segons la seva situació professional, tenia més

empleats fixos que eventuals. Els empleats fixos suposaven el 45,4% del total, i els empleats eventuals responien al

43,1% de la distribució. Les altres categories tenien una presència molt minsa, ja que quasi bé un 90% dels

estrangers pertanyien a les categories esmentades anteriorment.

Respecte al total de la població de la comarca destaca el 9,7% i el 8,6% dels empleats eventuals.

19,815,8

41,0

51,0

24,122,915,0

10,30

10

20

30

40

50

60

70

80

Sense Estudis Estudis Primaris Estudis Secundaris Estudis Superiors

Total estrangers Total


25

10. Població estrangera del Baix Llobregat per situació professional. 2001

Baix Llobregat % Respecte població

estrangera % Respecte població total

Empresaris amb personal assalariat 502 3,9 2,9

Empresaris sense personal assalariat 898 6,9 3,6

Membres de cooperatives 15 0,1 1,4

Ajudes familiars 76 0,6 9,7

Empleats fixos 5.898 45,4 2,8

Empleats eventuals 5.601 43,1 8,6

Total 12.990 100 4,1 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya Pel que fa a la població estrangera ocupada segons la branca d’activitat, hi havien tres branques que

aglutinaven més del 50% de la distribució i eren la Construcció (21,4%), les Indústries manufactureres (20,8%) i el

comerç i la reparació (12,5%). Respecte al total de la població al Baix Llobregat, les categories amb una més

presència d’estrangers eren la de Personal domèstic (19,1%), la d’Agricultura i ramaderia (15,8%) i, finalment, la

Pesca (12,7%).

11. Població estrangera ocupada segons branca d’activitat. 2001

Baix Llobregat % Respecte població estrangera % Respecte població total

Agricultura i ramaderia 333 2,6 15,8

Pesca 8 0,1 12,7

Indústries extractives 3 0,0 2,8

Indústries manufactureres 2.696 20,8 2,9

Electricitat, gas i aigua 49 0,4 2,5

Construcció 2.782 21,4 8,3

Comerç i reparació 1.625 12,5 3,2

Hostaleria 1.171 9,0 7,5

Transport i comunicacions 705 5,4 2,7

Mediació financera 120 0,9 1,6

Immob., lloguers i serveis empresarials 1.055 8,1 3,6

Adm.pública, defensa i SS 191 1,5 1,3

Educació 454 3,5 3,3

Sanitat i serveis socials 413 3,2 2,6

Altres serveis 303 2,3 3,1

Personal domèstic 1.079 8,3 19,1

Organismes extraterritorials 3 0,0 10,7

Total 12.990 100 4,1 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


26

Les professions més freqüents de la població estrangera eren les de Treballadors no qualificats (24,6%), els

Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció (19,1%) i els Treballadors de serveis i venedors de

comerç (15,1%).

Respecte al total de la població del Baix Llobregat destaca la proporció dels Treballadors qualificats en

activitats agràries i pesqueres (10,2%) i la dels Treballadors no qualificats (9,7%).

12. Població estrangera ocupada per professió al Baix Llobregat. Any 2001

Baix Llobregat

% Respecte població

estrangera % Respecte

població total

Personal directiu de les empreses i administracions públiques 848 6,5 3,5

Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 1.009 7,8 3,5

Tècnics i professionals de suport 1.099 8,5 2,6

Empleats administratius 742 5,7 2,1

Treballadors de serveis i venedors de comerç 1.957 15,1 4,3

Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 197 1,5 10,2

Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció 2.483 19,1 4,2

Operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors 1.446 11,1 3,0

Treballadors no qualificats 3.199 24,6 9,7

Forces armades 10 0,1 3,6


Les taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur són

els principals indicadors del mercat laboral. En el

gràfic següent observem les taxes tant de la població

estrangera com del total de la població del Baix

Llobregat.

Les taxes d’activitat i d’ocupació dels

estrangers eren superiors a les del total de la població,

10,1 punts i 4,4 punts superiors, respectivament.

La taxa d’atur dels estrangers era superior a

la mitjana de la comarca, situant-se al 17,0%, 6,4

punts superiors.

13. Principals indicadors del mercat laboral de la població estrangera i total del Baix Llobregat. Any 2001. (%)


71,8

61,7 59,655,2

17,0

10,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Taxa activitat Taxa ocupació Taxa atur

Total estrangers Total

Continents de procedència

27

3.2 Principals característiques de la població estrangera segons continent de procedència


28

RESTA DE LA UNIÓ EUROPEA 1- DADES DEMOGRÀFIQUES

Del total d’estrangers al Baix Llobregat un 14,0% provenen d’altres Estats Membres de la Unió Europea.

Són 7.466 estrangers i, després del col·lectiu d’estrangers de la Resta d’Europa, és el segon amb menys nombre

d’estrangers a la comarca. Representen un 1,0% del total de població del Baix Llobregat.

Observant la distribució de la població segons municipi, destaca la presència d’estrangers de la Resta de la

Unió Europea a Castelldefels, a on hi viuen un total de 2.785 estrangers els quals representen un 31,6% de la

població estrangera de Castelldefels i un 5,2% respecte a la població total del municipi. A Sant Just Desvern, tot i el

menor nombre d’estrangers en valor absolut, representen un 52,0% del total d’estrangers al municipi i responen al

4,3% de la població total.

Respecte a la població total, els municipis de Castelldefels (5,2%), de Sant Just Desvern (4,3%), són els

que tenen un percentatge de comunitaris més elevat respecte al total de la població. 1. Distribució de la població estrangera procedent de la Resta de la UE segons municipi. Any 2004

Població resta Unió Europea

n % Respecte població estrangera al municipi

% Respecte població total del municipi

Abrera 37 6,4 0,4 Begues 91 43,8 1,7 Castelldefels 2.785 31,6 5,2 Castellví de Rosanes 13 30,2 1,0 Cervelló 85 22,1 1,2 Collbató 36 24,2 1,2 Corbera de Llobregat 154 18,0 1,4 Cornellà de Llobregat 280 3,4 0,3 Esparreguera 115 10,6 0,6 Esplugues de Llobregat 484 14,0 1,1 Gavà 612 21,4 1,4 Martorell 102 3,4 0,4 Molins de Rei 106 13,4 0,5 Olesa de Montserrat 63 5,4 0,3 Pallejà 123 27,3 1,3 Palma de Cervelló (La) 25 17,5 0,9 Papiol (El) 35 16,5 1,0 Prat de Llobregat (El) 222 6,2 0,4 Sant Andreu de la Barca 64 4,0 0,3 Sant Boi de Llobregat 306 6,7 0,4 Sant Climent de Llobregat 13 17,8 0,4 Sant Esteve Sesrovires 68 18,3 1,1 Sant Feliu de Llobregat 199 8,3 0,5 Sant Joan Despí 235 15,9 0,8 Sant Just Desvern 643 52,0 4,3 Santa Coloma de Cervelló 48 26,7 0,2 Sant Vicenç dels Horts 64 5,0 1,0 Torrelles de Llobregat 74 38,1 1,7 Vallirana 123 18,0 1,1 Viladecans 261 8,3 0,4 BAIX LLOBREGAT 7.466 14,0 1,0 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


29

En el mapa observem, gràficament, la

distribució de la població de la Resta de la UE a la

comarca.

2. Distribució de la població de la resta de la Unió Europea

Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. % sobre total estrangers

Analitzant les característiques

demogràfiques de la població estrangera procedent

d’algun Estat Membre, observem una presència

superior d’homes respecte a les dones. Així, hi ha

4.128 homes que són un 55,3% del total i 3.338

dones que són el 44,7% dels estrangers comunitaris.

L’edat mitjana de la població estrangera

procedent de la Resta de la Unió Europea és de 34,6

anys; segons sexe, l’edat dels homes ( 34,5 anys)

és lleugerament inferior a l’edat de les dones ( 34,7

anys). 2. Població estrangera procedent de la Resta de la UE per sexe i edat mitjana. Any 2004

n % Edat mitjana

Homes 4.128 55,3 34,5

Dones 3.338 44,7 34,7

Total 7.466 100 34,6

Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya

Segons l’edat, el grup d’edat amb més estrangers comunitaris és el de la franja d’edat de 25 a 39 anys, amb

un total de 2.868 estrangers que representen el 38,4% del total de la població estrangera procedent de la Resta de la

Unió Europea. El segon grup d’edat més nombrós és el de 40 a 64 anys amb el 30,7% de la distribució. El grup

d’edat amb menys estrangers és el de 65 anys i més, el qual només representa el 4,6% del total.

Creuant grups d’edat i sexe, el perfil més majoritari és el d’un home de 25 a 39 anys. Un 22.2% dels

estrangers de la Resta de la Unió Europea responen a aquest perfil. 3. Població estrangera per sexe i edat procedent de la Resta de la UE al Baix Catalunya. Any 2004 De 0 a 14 anys De 15 a 24 anys De 25 a 39 anys De 40 a 64 anys De 65 i més anys

n % n % n % n % n % Homes 637 8,5 401 5,4 1.655 22,2 1.269 17,0 166 2,2 Dones 544 7,3 381 5,1 1.213 16,2 1.021 13,7 179 2,4 Total 1.181 15,8 782 10,5 2.868 38,4 2.290 30,7 345 4,6 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya

La piràmide ens aporta informació sobre els canvis de la població estrangera segons grup d’edat i sexe

comparant la composició dels ciutadans comunitaris l’any 2004 respecte l’any 2000. Observem que els grups

d’edat que han augmentat el nombre d’estrangers són els de 0 a 14 anys i la franja compresa entre els 25 i els 39

anys. Els grups d’edat que han perdut pes demogràfic han estat els de 15 a 19 anys i a partir dels 50 anys,

especialment als grups de 50 a 54 anys i de 55 a 59 anys.


30

Segons el nivell formatiu, els estrangers procedents de la Resta de la UE tenen en un 70%, estudis

secundaris o superiors. Són els que tenen un nivell d’estudis més elevat respecte al total de la població, així, un

36,4% dels estrangers tenen estudis superiors, una xifra molt superior respecte al 15,0% del total d’estrangers o el

10,3% del total de la població que tenen estudis superiors.

En relació als estudis secundaris també són els que més efectius tenen, i la situació s’inverteix en els

estudis primaris i els sense estudis, a on em ambdós casos, els estrangers procedents de la Resta de la Unió

Europea són els que menys percentatge presenten, un 25,0% i un 4,6%, respectivament.

4. Piràmide superposada de la població estrangera procedent de la Resta de la UE. Anys 2000-2004


5. Població estrangera procedent de la Resta de la UE segons nivell formatiu. Any 2001. (%)


2. DADES DEL MERCAT LABORAL

La taxa d’activitat, d’ocupació i d’atur són els principals indicadors que ens informen de l’estat del col·lectiu

en qüestió del mercat laboral. En el cas dels estrangers procedents de la Resta de la UE, observem una elevada

taxa d’ocupació (61,9%), superior a les taxes d’ocupació del total d’estrangers (59,6%) i del total de la població

(55,2%). La taxa d’activitat (70,0%) està per sota de la taxa d’activitat del total d’estrangers ( 71,8% ) però per sobre

de la taxa d’activitat total de la població (61,7%). La taxa d’atur (11,5%) és inferior a la taxa d’atur del total

d’estrangers (17,0%) i superior a la taxa d’atur total (10,6%).

La situació professional de més de la meitat (65,0%) dels estrangers procedents de la Resta d’ UE és el

d’empleats fixos. L’altra part dels estrangers tenen principalment situacions professionals com la d’empleats

eventuals (16,4%), la d’Empresaris sense personal assalariat (10,8%) o Empresaris amb personal assalariat (7,5%).

Segons branca d’activitat, hi ha tres branques que aglutinen més del 50% del total d’estrangers

comunitaris: Indústries manufactureres (26,6%), Comerç i reparació (16,7%) i Immobiliària, lloguers i serveis

empresarials (14,8%). Destaca que, en la branca de Mediació financera i en Educació, representen gairebé la meitat

d’estrangers que estan ocupats en aquesta branca, amb un 46,7% i un 50,7%, respectivament.

Segons professions, el personal directiu (20,5%), els Tècnics i professionals científics i intel·lectuals (23,3%)

i els Tècnics professionals de suport (19,2%), són les més comunes. Respecte al total d’estrangers, els comunitaris

ocupen vora el 50% d’aquestes tres categories professionals.

4,6

19,815,8

25,0

41,0

51,0

34,0

24,1 22,9

36,4

15,010,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Resta Unió Europea Total estrangers Total


31

6. Població estrangera ocupada procedent de la Resta de la UE segons branca d’activitat. Any 2001

Resta UE

% Respecte total Resta

UE


estrangera


Pesca 1 0,0 12,5


Indústries manufactureres 628 26,6 23,3


Construcció 188 8,0 6,8

Comerç i reparació 395 16,7 24,3

Hostaleria 119 5,0 10,2



Immob, lloguers i serveis empresarials 350 14,8 33,2


Educació 230 9,7 50,7



Personal domèstic 16 0,7 1,5


Total 2.362 100,0 18,2


7. Població estrangera ocupada procedent de la Resta de la UE per situació professional al Baix Catalunya. Any 2001

Resta UE % Respecte total Resta

UE


estrangera Empresaris amb personal assalariat 176 7,5 35,1





Empleats eventuals 388 16,4 6,9

Total 2.362 100,0 18,2


8. Principals indicadors del mercat laboral de la població procedent de la Resat de la UE. Any 2001. (%)

70,071,861,7 61,9 59,6

55,2

11,517,0

10,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


Resta Unió Europea Total estrangers Total


9. Població estrangera ocupada procedent de la Resta de la UE per professió al Baix Catalunya. Any 2001

Resta UE % Respecte total Resta UE


estrangera Personal directiu de les empreses i administracions públiques 485 20,5 57,2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 551 23,3 54,6 Tècnics i professionals de suport 453 19,2 41,2 Empleats administratius 187 7,9 25,2 Treballadors de serveis i venedors de comerç 219 9,3 11,2

alificats en activitats agràries i pesqueres 9 0,4 4,6 Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció 216 9,1 8,7 Operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors 125 5,3 8,6 Treballadors no qualificats 112 4,7 3,5 Forces armades 5 0,2 50,0 Total 2.362 100,0 18,2 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya


32

RESTA D’ EUROPA

2. DADES DEMOGRÀFIQUES

Del total d’estrangers al Baix Catalunya un 7,4% provenen d’altres zones del continent europeu fora de la

Unió Europea. Són 3.954 estrangers i és un dels col·lectius d’estrangers segons procedència amb menys nombre

d’individus a la comarca. Representen un 0,5% del total de població del Baix Catalunya.

Al municipi de Castelldefels és a on viuen més ciutadans procedents de la Resta d’Europa, un total de

1.213, els quals representen un 13,8% del total d’estrangers del municipi i un 2,2% de la població total del municipi.

Però és a Collbató a on hi ha més percentatge d’estrangers de la Resta d’Europa respecte al total d’estrangers del

municipi, un total del 32,9%, i representen l’1,6% del total de la població.

A més a més de Castelldefels, a municipis com Cornellà de Catalunya (378 persones), El Prat de Catalunya

(335 persones), Gavà (288 persones) i Esplugues de Catalunya (209 persones) és a on trobem les concentracions

més importants dels estrangers procedents de la Resta d’Europa.

1. Distribució de la població estrangera procedent de la Resta d’Europa segons municipi. Any 2004

Població Resta Europa



Abrera 60 10,4 0,6 Begues 11 5,3 0,2 Castelldefels 1.213 13,8 2,2 Castellví de Rosanes 0 0,0 0,0 Cervelló 20 5,2 0,3 Collbató 49 32,9 1,6 Corbera de Catalunya 37 4,3 0,3 Cornellà de Catalunya 378 4,6 0,5 Esparreguera 97 8,9 0,5 Esplugues de Catalunya 209 6,0 0,5 Gavà 288 10,1 0,7 Martorell 71 2,4 0,3 Molins de Rei 30 3,8 0,1 Olesa de Montserrat 66 5,6 0,3 Pallejà 40 8,9 0,4 Palma de Cervelló (La) 9 6,3 0,3 Papiol (El) 1 0,5 0,0 Prat de Catalunya (El) 335 9,3 0,5 Sant Andreu de la Barca 78 4,9 0,3 Sant Boi de Catalunya 173 3,8 0,2 Sant Climent de Catalunya 7 9,6 0,2 Sant Esteve Sesrovires 30 8,1 0,5 Sant Feliu de Catalunya 185 7,8 0,4 Sant Joan Despí 142 9,6 0,5 Sant Just Desvern 84 6,8 0,6 Santa Coloma de Cervelló 31 17,2 0,1 Sant Vicenç dels Horts 103 8,1 1,5 Torrelles de Catalunya 10 5,2 0,2 Vallirana 32 4,7 0,3 Viladecans 165 5,2 0,3 BAIX Catalunya 3.954 7,4 0,5 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya


33


distribució de la població de la Resta d’Europa a la

comarca.

2. Distribució de la població de la resta d’Europa

Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. % sobre total estrangers

Analitzant les característiques demogràfiques

de la població estrangera procedent de la Resta de la

Unió Europea, observem una presència lleugerament

superior d’homes respecte a les dones, amb una

diferència de 94 homes. Així, hi ha 2.024 homes que

suposen un 51,2% del total i 1.930 dones que són el

48,8% dels estrangers procedents de la Resta

d’Europa.


procedent de la Resta de la Unió Europea és de 29,6

anys; segons sexe, l’edat dels homes (30,3 anys) és

superior a l’edat de les dones (28,9 anys). 3. Població estrangera procedent de la Resta d’Europa per sexe i edat mitjana. Any 2004

n % Edat mitjana

Homes 2.024 51,2 30,3

Dones 1.930 48,8 28,9

Total 3.954 100 29,6


Segons l’edat, el grup d’edat amb més estrangers procedents de la Resta d’Europa és el de la franja d’edat

de 25 a 39 anys, amb un total de 1.792 estrangers que representen el 45,3% del total de la població. El segon grup

d’edat més nombrós és el de 40 a 64 anys amb el 20,3% de la distribució. El grup d’edat amb menys estrangers és el

de 65 anys i més, el qual representa l’1,2%.

Creuant grups d’edat i sexe, el perfil més majoritari és el d’un home de 25 a 39 anys. Un 24,0% dels

estrangers de la Resta d’Europa responen a aquest perfil. 4. Població estrangera per sexe i edat procedent de la Resta d’Europa al Baix Llobregat. Any 2004

De 0 a 14 anys De 15 a 24 anys De 25 a 39 anys De 40 a 64 anys De 65 i més anys n % n % n % n % n %

Homes 298 7,5 299 7,6 947 24,0 457 11,6 23 0,6

Dones 288 7,3 427 10,8 845 21,4 347 8,8 23 0,6

Total 586 14,8 726 18,4 1.792 45,3 804 20,3 46 1,2 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


comparant la composició dels ciutadans comunitaris l’any 2004 respecte l’any 2000. Observem que el grup d’edat que


34

ha experimentat un augment més significatiu és el de 25 a 29 anys. Els grups de 20 a 24 anys i el de 45 a 49 anys

també han guanyat pes demogràfic, a diferència del grup de 0 a 4 anys, de 5 a 9 anys i, sobretot el 10 a 14 anys que

és el grup que ha perdut més pes.

Segons el nivell formatiu, els estrangers procedents de la Resta d’Europa tenen majoritàriament, estudis

primaris o secundaris. No obstant, tenen uns percentatges d’estudis superiors (22,4%) superiors als del total de la

població estrangera (15,0%) i el total de la població del Baix Llobregat (10,3%). En relació als estudis secundaris

també són els que més percentatge tenen, i la situació s’inverteix en els estudis primaris (36,6%) i els sense estudis

(7,5%), a on em ambdós casos, els estrangers procedents de la Resta d’Europa són els que menys percentatge

presenten en relació al total d’estrangers i al total de la població.

5. Piràmide superposada de la població estrangera procedent de la Resta d’Europa. Anys 2000-2004


6. Població estrangera procedent de la Resta d’Europa segons nivell formatiu. Any 2001. (%)



La taxa d’activitat, d’ocupació i d’atur són els principals indicadors que ens informen de l’estat del col·lectiu

en qüestió en el mercat laboral. En el cas dels estrangers procedents de la Resta d’Europa, observem una elevada

taxa d’activitat (71,0%), lleugerament inferior a la mitjana del total d’estrangers (71,8%). La taxa d’ocupació és de

57,4%, una xifra intermèdia entre la taxa del total d’estrangers (59,6%) i la taxa del total de la població (55,2%). La

taxa d’atur (19,1%) és superior a la taxa d’atur del total d’estrangers (17,0%) i a la taxa d’atur total (10,6%).

La situació professional del 85% dels estrangers procedents de la Resta d’Europa és la dels empleats fixos

(42,5%) i empleats eventuals (42,5%). El restant 15% es reparteix entre Empresaris sense assalariats (8,9%),

Empresaris amb assalariats (5,5%) i Ajudes familiars (0,5%).

Segons branca d’activitat, hi ha tres branques que aglutinen més del 50% del total d’estrangers de la resta

d’Europa: Construcció (19,9%), Indústries manufactureres (17,4%), Comerç i reparació (15,4%) i Hosteleria (10,3%).

Segons professions, més de la meitat es reparteixen entre els Treballadors no qualificats, que són el grup

amb més pes (20,7%), els Artesans i Treballadors qualificats de les Indústries i la construcció (19,2%) i els

Treballadors i venedors de comerç (16,4%).

7,5

19,815,8

36,641,0

51,0

33,6

24,1 22,9 22,415,0

10,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Resta Europa Total estrangers Total


35

7. Població estrangera ocupada procedent de la Resta d’Europa segons branca d’activitat. Any 2001

Resta Europa

% Respecte total Resta

Europa


estrangera


Pesca 0 0,0 0,0
















Total 604 100,0 4,6


8. Població estrangera ocupada procedent de la Resta d’Europa per situació professional al Baix Llobregat. Any 2001

Resta Europa

% Respecte

total Resta Europa


estrangera





Empleats fixos 257 42,5 4,4


Total 604 100,0 4,6


9. Principals indicadors del mercat laboral de la població procedent d’Àsia i Oceania. Any 2001. (%)

71,071,8

61,757,4

59,655,2

19,1 17,010,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


Resta d'Europa Total estrangers Total


10. Població estrangera ocupada procedent de la Resta d’Europa per professió al Baix Llobregat. Any 2001

Resta Europa % Respecte total Resta Europa

% Respecte població estrangera

Personal directiu de les empreses i administracions públiques 31 5,1 3,7 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 52 8,6 5,2 Tècnics i professionals de suport 71 11,8 6,5 Empleats administratius 44 7,3 5,9 Treballadors de serveis i venedors de comerç 99 16,4 5,1

alificats en activitats agràries i pesqueres 3 0,5 1,5 Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció 116 19,2 4,7 Operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors 63 10,4 4,4 Treballadors no qualificats 125 20,7 3,9 Forces armades 0 0,0 0,0 Total 604 100,0 4,6



36

ÀFRICA 1- DADES DEMOGRÀFIQUES La població estrangera de procedència africana representa el 31,1% del total d’estrangers de la comarca

amb un total de 16.539 persones. Aquesta, representa el segon continent en aportació d’estrangers només superat

per la població procedent d’Amèrica del Sud.

Cal destacar municipis amb més de la meitat de població estrangera procedent d’Àfrica com els municipis de

Martorell (67,5%), Sant Andreu de la Barca (61,3%) i Olesa de Montserrat (59,0%). En nombres absoluts destaca

Cornellà de Llobregat amb un total de 2.294 que representa el 28,1% de la seva població estrangera.

Respecte a la població total cal destacar Sant Vicenç dels Horts que amb 740 estrangers procedents d’Àfrica

representa el 11,1% de la població total i Martorell amb un 8,1%.

1. Distribució de la població estrangera procedent d’Àfrica segons municipi. Any 2004

Població Àfrica



Abrera 338 58,7 3,6 Begues 21 10,1 0,4 Castelldefels 626 7,1 1,2 Castellví de Rosanes 14 32,6 1,1 Cervelló 118 30,7 1,7 Collbató 20 13,4 0,7 Corbera de Llobregat 179 20,9 1,6 Cornellà de Llobregat 2.294 28,1 2,8 Esparreguera 614 56,3 3,0 Esplugues de Llobregat 416 12,0 0,9 Gavà 683 23,9 1,6 Martorell 2.029 67,5 8,1 Molins de Rei 211 26,7 0,9 Olesa de Montserrat 691 59,0 3,4 Pallejà 89 19,7 0,9 Palma de Cervelló (La) 55 38,5 1,9 Papiol (El) 108 50,9 3,0 Prat de Llobregat (El) 1.379 38,3 2,2 Sant Andreu de la Barca 977 61,3 4,1 Sant Boi de Llobregat 1.920 42,2 2,4 Sant Climent de Llobregat 18 24,7 0,5 Sant Esteve Sesrovires 149 40,1 2,5 Sant Feliu de Llobregat 525 22,0 1,3 Sant Joan Despí 287 19,4 0,9 Sant Just Desvern 58 4,7 0,4 Santa Coloma de Cervelló 19 10,6 0,1 Sant Vicenç dels Horts 740 58,2 11,1 Torrelles de Llobregat 47 24,2 1,1 Vallirana 329 48,2 2,8 Viladecans 1.585 50,2 2,6 BAIX LLOBREGAT 16.539 31,1 2,2 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


37

En el mapa, podem observar gràficament la

distribució de la població africana a la comarca.

2. Distribució de la població d’Àfrica. Any 2004


La població estrangera procedent d’Àfrica per

sexe mostra una presència superior d’homes respecte

a les dones. Així, hi ha 11.157 homes que representen

un 67,5% del total dels estrangers africans front les

5.382 dones.

L’edat mitjana d’aquesta població també es

diferencial entre sexes ja que la mitjana d’edat

d’homes es situa als 29,9 anys mentre que la

femenina es troba als 26 anys, edats que caracteritzen

una població estrangera africana que no arriba als 30

anys. 3. Població estrangera procedent d’Àfrica per sexe i edat mitjana. Any 2004

n % Edat mitjanaHomes 11.157 67,5 29,9

Dones 5.382 32,5 26,0


Un anàlisi segons grans grups d’edat i sexe ens mostra que quasi la meitat de la població estrangera

procedent d’Àfrica tenen una edat compresa entre els 25 i els 39 anys, seguit del grup de persones entre 15 i 24 anys

amb un 19,8% del total d’estrangers.

Sumant a l’anàlisi el sexe podem distingir com a perfil més freqüent el d’home amb edat compresa entre els

25 i els 39 anys ja que representa el 33,0%. Pel cas de les dones, el grup d’edat de 25 i 39 anys també és el més

freqüent amb un 10,6% front el 7,9% que posseeix el grup de dones amb edats entre els 15 i els 24 anys.

4. Població estrangera per sexe i edat procedent d’Àfrica al Baix Llobregat. Any 2004


Homes 1.509 9,1 1966 11,9 5.465 33,0 2.110 12,8 107 0,6

Dones 1.394 8,4 1305 7,9 1.745 10,6 835 5,0 103 0,6

Total 2.903 17,6 3271 19,8 7.210 43,6 2.945 17,8 210 1,3 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya La piràmide d’edats superposada ens mostra els canvis de la població estrangera procedent d’Àfrica entre

l’any 2000 i l’any 2004 per sexe i grups quinquennals. Podem observar que hi ha disminució d’efectius a la franja

d’edats compreses entre els menors de 19 anys en ambdós sexes aspecte que contrasta amb les edats de 20 a 39

anys, que, sobretot al cas dels homes ha crescut considerablement.


38

Un anàlisi segons el nivell formatiu d’aquesta població mostra com l’any 2001 el 46,3% tenien estudis

primaris, seguit molt a prop de la població sense estudis (el 41,0%), dada aquesta última que contrasta molt amb la

resta d’estrangers i el total de la població de la comarca. Els percentatges de la població procedent d’Àfrica amb

estudis secundaris i superiors també divergeixen de les existents amb la resta d’estrangers i el total de la població de

la comarca. 5. Piràmide superposada de la població estrangera procedent d’Àfrica. Anys 2000-2004


6. Població estrangera procedent d’Àfrica segons nivell formatiu. Any 2001. (%)


2 DADES DEL MERCAT LABORAL

Els principals indicadors del mercat laboral ens mostren unes taxes d’activitat i d’ocupació amb unes xifres de

71,6% i 58,0% respectivament lleugerament menors a les presents al total d’estrangers del Baix Llobregat. Pel que fa

a la taxa d’atur, la xifra de 18,9% dels procedents d’Àfrica és superior tant respecte al total d’estrangers (17,0%) com

al total de la població (10,6%).

La situació professional de més de la meitat dels estrangers procedents d’Àfrica és la d’empleats eventuals

(53,4%), dada que representa el 43,7% del total dels estrangers a la comarca. L’altre part dels estrangers tenen

principalment situacions professionals com la d’empleats fixos (38,6%) o la d’empresaris sense personal assalariat

(5,3%).

Segons la branca d’activitat destaca la construcció (el 35,0% del total d’africans), les indústries

manufactureres (24,5%) i el comerç i reparació (10,9%). Respecte al total d’estrangers de la comarca cal citar les

activitats primàries d’agricultura i ramaderia i el de pesca, que acumulen el 78,7% i el 50,0% respectivament.

Les professions amb més presència de treballadors estrangers d’Àfrica són els treballadors no qualificats

amb un 32,3%, artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció amb el 27,5%. Respecte al total

d’estrangers destaquen els treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres, que suposen el 72,6% del total i

els operadors d’instal·lacions i maquinaria i muntadors amb el 51,2%.

41,0

19,815,8

46,341,0

51,0

9,6

24,122,9

3,1

15,010,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Àfrica Total estrangers Total


39

7. Població estrangera ocupada procedent d’Àfrica segons branca d’activitat. Any 2001

Àfrica

% Respecte total

d’Àfrica


estrangera


Pesca 4 0,1 50,0


Indústries manufactureres 1.123 24,5 41,7


Construcció 1.608 35,0 57,8












Total 4.591 100,0 35,3


8. Població estrangera ocupada procedent d’Àfrica per situació professional al Baix Llobregat. Any 2001

Àfrica % Respecte

total d’Àfrica


estrangera







Total 4.591 100,0 35,3


9. Principals indicadors del mercat laboral de la població procedent d’Àfrica. Any 2001. (%)


10. Població estrangera ocupada procedent d’Àfrica per professió al Baix Llobregat. Any 2001

Àfrica % Respecte total d’Àfrica


estrangera Personal directiu de les empreses i administracions públiques 91 2,0 10,7 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 54 1,2 5,4 Tècnics i professionals de suport 132 2,9 12,0 Empleats administratius 163 3,6 22,0 Treballadors de serveis i venedors de comerç 517 11,3 26,4 Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 143 3,1 72,6 Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció 1.264 27,5 50,9 Operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors 741 16,1 51,2 Treballadors no qualificats 1.483 32,3 46,4 Forces armades 3 0,1 30,0 Total 4.591 100,0 35,3 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya

71,671,8

61,758,0

59,655,2

18,9 17,010,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


Àfrica Total estrangers Total


40

AMÉRICA DEL NORD I CENTRAL 1- DADES DEMOGRÀFIQUES A la comarca del Baix Llobregat hi ha un total de 2.071 estrangers que provenen d´Amèrica del Nord i

Central que representen el 3,9% del total d’estrangers de la comarca, la procedència més baixa de totes.

Els municipis amb el percentatge més elevat d’estrangers amb aquesta procedència són Santa Coloma de

Cervelló (amb un 9,4%) i Sant Just Desvern (amb un 8,0%). També destaca Sant Climent de Llobregat amb un

percentatge del 6,8%.

Pel que fa al percentatge que representa front la població total no hi ha cap municipi que superi l’1,0% del

total de la població del municipi. Els municipis que més s’apropen són Sant Just Desvern (amb un 0,7%) i

Castelldefels (amb un 0,6%).

1. Distribució de la població estrangera procedent d’Amèrica del Nord i Central segons municipi. Any 2004

Població Amèrica del Nord i Central



Abrera 26 4,5 0,3 Begues 11 5,3 0,2 Castelldefels 323 3,7 0,6 Castellví de Rosanes 0 0,0 0,0 Cervelló 8 2,1 0,1 Collbató 6 4,0 0,2 Corbera de Llobregat 47 5,5 0,4 Cornellà de Llobregat 251 3,1 0,3 Esparreguera 56 5,1 0,3 Esplugues de Llobregat 185 5,3 0,4 Gavà 160 5,6 0,4 Martorell 57 1,9 0,2 Molins de Rei 47 5,9 0,2 Olesa de Montserrat 45 3,8 0,2 Pallejà 26 5,8 0,3 Palma de Cervelló (La) 2 1,4 0,1 Papiol (El) 2 0,9 0,1 Prat de Llobregat (El) 141 3,9 0,2 Sant Andreu de la Barca 83 5,2 0,4 Sant Boi de Llobregat 180 4,0 0,2 Sant Climent de Llobregat 5 6,8 0,1 Sant Esteve Sesrovires 16 4,3 0,3 Sant Feliu de Llobregat 61 2,6 0,1 Sant Joan Despí 65 4,4 0,2 Sant Just Desvern 99 8,0 0,7 Santa Coloma de Cervelló 17 9,4 0,1 Sant Vicenç dels Horts 34 2,7 0,5 Torrelles de Llobregat 8 4,1 0,2 Vallirana 7 1,0 0,1 Viladecans 103 3,3 0,2 BAIX LLOBREGAT 2.071 3,9 0,3 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


41


distribució de la població d’Amèrica del Nord i

Central.

Distribució de la població d’Amèrica del Nord i Central


Segons les característiques demogràfiques

de la població estrangera procedent d’Amèrica del

Nord i Central es pot observar com és més freqüent

la presència de dones (60,0%) amb un nombre de

1.243 que la dels homes (40,0%).

La mitjana d’edat de la població procedent

d’Amèrica del Nord i Central es situa als 32 anys,

població doncs en edat activa.

3. Població estrangera procedent d’Amèrica del Nord i Central per sexe i edat mitjana. Any 2004

n % Edat mitjana

Homes 828 40,0 31,2

Dones 1.243 60,0 32,6

Total 2.071 100 32,0


Segons grans grups d’edat de la població estrangera procedent d’Amèrica del Nord i Central podem

observar que el grup amb un percentatge més elevat és el de les persones amb edats compreses entre els 25 i 39

anys amb un 44,8%, seguit pel grup de 40 a 64 anys amb el 22,4%.

Un anàlisi tenint en compte el sexe i l’edat ens mostra que el perfil més freqüent el trobem a les dones de

25 a 39 anys amb un total de 581 que representa el 28,1% seguit dels homes amb la mateixa edat amb un total del

16,8%. 4 Població estrangera per sexe i edat procedent d’Amèrica del Nord i Central al Baix Llobregat. Any 2004


Homes 155 7,5 123 5,9 347 16,8 177 8,5 26 1,3

Dones 147 7,1 188 9,1 581 28,1 286 13,8 41 2,0

Total 302 14,6 311 15,0 928 44,8 463 22,4 67 3,2 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya

La piràmide superposada de la població estrangera procedent d’Amèrica del Nord i Central ens mostra una

població que està augmentant efectius a l’edat activa al cas dels homes, ja que la franja d’edat entre els 15 i 39

anys ha augmentat. Aquesta tendència contrasta amb el cas de les dones que en la majoria dels casos mostra una


42

disminució. Podem observar una major concentració d’efectius a les dones sobretot al grup d’edat comprés entre

els 25 i els 34 anys.

Segons el nivell formatiu de la població podem veure que el grup amb més efectius el trobem a les

persones amb estudis primaris (el 35,3%), encara que un anàlisi comparatiu amb la resta d’estrangers i la resta de

població de la comarca mostra que té un percentatge molt inferior a la categoria sense estudis i superior al cas de

estudis secundaris i superiors.

5 Piràmide superposada de la població estrangera procedent d’Amèrica del Nord i Central. Anys 2000-2004


6 Població estrangera procedent d’Amèrica del Nord i Central segons nivell formatiu. Any 2001. (%)



La població estrangera procedent d’Amèrica del Nord i Central a l’any 2001 mostra una taxa d’activitat del

65,9% i una taxa d’ocupació del 53,6%, valors que són inferiors a les mateixes taxes de la població estrangera total

(71,8% i 59,6% respectivament) però que si ho comparem a la població total del Baix Llobregat s’observa que són

superiors. La taxa d’atur de la població analitzada, amb una xifra del 18,7%, és la major de les dades comparades.

Pel que fa a la situació professional d’aquesta població destaca el perfil d’empleats fixos que gairebé agrupa

la meitat dels casos analitzats (48,8%). L’altre part dels estrangers tenen principalment situacions professionals com

la d’empleats eventuals (38,9%), la d’empresaris sense personal assalariat (7,1%) o empresaris amb personal

assalariat (4,8%).

L’anàlisi de les branques d’activitat ens mostra un repartiment equilibrat ja que cap categoria supera el

16,6% present a les indústries manufactureres.

Segons les professions no hi ha cap categoria que arribi al 20% del total ja que la més freqüent és la de

treballadors no qualificats i la de treballadors de serveis i venedors de comerç que sumen un 19,5% i un 17,7%

respectivament. Respecte al total d’estrangers no hi ha cap categoria que arribi al 10%.

8,3

19,815,8

35,341,0

51,0

29,824,1

22,926,6

15,0

10,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Amèrica del Nord i Central Total estrangers Total


43

7 Població estrangera ocupada procedent d’Amèrica del Nord i Central segons branca d’activitat. Any 2001

Amèrica del Nord i

Central

% Respecte total

Amèrica del Nord i

Central


estrangera


Pesca 0 0,0 0,0
















Total 560 100,0 4,3


8 Població estrangera ocupada procedent d’Amèrica del Nord i Central per situació professional al Baix Llobregat. Any 2001

Amèrica del

Nord i Central

% Respecte total

Amèrica del Nord i

Central


estrangera







Total 560 100,0 4,3


9 Principals indicadors del mercat laboral de la població procedent d’Amèrica del Nord i Central. Any 2001. (%)


10.Població estrangera ocupada procedent d’Amèrica del Nord i Central per professió al Baix Llobregat. Any 2001

Amèrica del Nord i Central

% Respecte total Amèrica del Nord

i Central


estrangera Personal directiu de les empreses i administracions públiques 38 6,8 4,5 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 93 16,6 9,2 Tècnics i professionals de suport 73 13,0 6,6 Empleats administratius 43 7,7 5,8 Treballadors de serveis i venedors de comerç 99 17,7 5,1 Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 5 0,9 2,5 Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció 63 11,3 2,5 Operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors 37 6,6 2,6 Treballadors no qualificats 109 19,5 3,4 Forces armades 0 0,0 0,0 Total 560 100,0 4,3 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya

65,971,8

61,753,6

59,655,2

18,7 17,010,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


Amèrica del Nord i Central Total estrangers Total


44

AMÈRICA DEL SUD 1- DADES DEMOGRÀFIQUES Amèrica del Sud és el continent que més estrangers aporta al Baix Llobregat. L’any 2004 hi ha un total de

21.093 persones procedents d’Amèrica del Sud les quals representen el 39,7% del total d’estrangers de la comarca i

un 2,8% del total de la població.

En disset municipis, els estrangers procedents d’Amèrica del Sud representen més del 30% del total

d’estrangers. Esplugues de Llobregat (58,0%), Cornellà de Llobregat (56,9%) i Sant Feliu de Llobregat (56,0%) són

els municipis amb una representació més destacada respecte al total d’estrangers.

En relació al percentatge respecte a la població total, Castelldefels (amb un 6,5%) i Cornellà de Llobregat

(amb un 5,6%) són els municipis a on els estrangers procedents d’Amèrica del Sud tenen més pes demogràfic. 1. Distribució de la població estrangera procedent d’Amèrica del Sud segons municipi. Any 2004

Població Amèrica del Sud



Abrera 91 15,8 1,0 Begues 69 33,2 1,3 Castelldefels 3.517 39,9 6,5 Castellví de Rosanes 13 30,2 1,0 Cervelló 147 38,3 2,1 Collbató 27 18,1 0,9 Corbera de Llobregat 420 49,1 3,7 Cornellà de Llobregat 4.637 56,9 5,6 Esparreguera 191 17,5 0,9 Esplugues de Llobregat 2.012 58,0 4,4 Gavà 1.022 35,7 2,4 Martorell 634 21,1 2,5 Molins de Rei 355 44,9 1,6 Olesa de Montserrat 266 22,7 1,3 Pallejà 157 34,8 1,6 Palma de Cervelló (La) 51 35,7 1,8 Papiol (El) 59 27,8 1,6 Prat de Llobregat (El) 1.382 38,4 2,2 Sant Andreu de la Barca 345 21,7 1,5 Sant Boi de Llobregat 1.794 39,4 2,2 Sant Climent de Llobregat 30 41,1 0,9 Sant Esteve Sesrovires 102 27,4 1,7 Sant Feliu de Llobregat 1.335 56,0 3,2 Sant Joan Despí 695 47,0 2,3 Sant Just Desvern 318 25,7 2,1 Santa Coloma de Cervelló 59 32,8 0,2 Sant Vicenç dels Horts 284 22,3 4,3 Torrelles de Llobregat 51 26,3 1,2 Vallirana 135 19,8 1,2 Viladecans 895 28,4 1,5 BAIX LLOBREGAT 21.093 39,7 2,8 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


45


distribució de la població sud-americana a la

comarca.

2. Distribució de la població d’Amèrica del Sud


La població procedent d’Amèrica del Sud té

un nombre de dones superior al d’homes, ja que de

les 21.093 persones amb aquest origen, 11.428 són

dones (el que representa un 54,2%) i 9.665 són

homes (un 45,8% del total d’estrangers).

L’edat mitjana dels homes se situa als 29,1

anys, lleugerament inferior al cas de les dones que

tenen una edat mitjana de 30,6 anys. 3. Població estrangera procedent d’Amèrica del Sud per sexe i edat mitjana. Any 2004

n % Edat mitjana

Homes 9.665 45,8 29,1

Dones 11.428 54,2 30,6

Total 21.093 100 29,9


La població estrangera procedent d’Amèrica del Sud per grans grups d’edat mostra que gairebé la meitat

tenen entre 25 i 39 anys amb un 43,0%. El grup d’edat de 40 a 64 anys és el segon amb més pes, amb un total del

20,1%.

Creuant sexe i grups d’edat, podem extreure el perfil majoritari d’una dona entre els 25 i 39 anys amb el

23,4% del total analitzat. Els homes del mateix grup d’edat (un 19,6%) és el segon perfil més representatiu.

4. Població estrangera per sexe i edat procedent d’Amèrica Sud al Baix Llobregat. Any 2004


Homes 1942 9,2 1552 7,4 4.133 19,6 1.888 9,0 150 0,7

Dones 1882 8,9 1950 9,2 4.928 23,4 2.359 11,2 309 1,5

Total 3824 18,1 3502 16,6 9.061 43,0 4.247 20,1 459 2,2 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya La població d’Amèrica del Sud disposa d’una piràmide superposada dels anys 2000 i 2004 que ens mostra

una població majoritàriament amb edats compreses entre els 20 i els 39 anys amb més pes femení. L’evolució entre

els dos anys analitzats mostra dues tendències diferenciades, una d’augment a la majoria de les edats inferiors als 30

anys i un altre de decrement als efectius de més de 34 anys en ambdós sexes.


46

Pel que fa a la població estrangera per nivell d’estudis, hi ha un perfil on predomina la categoria de les

persones amb estudis primaris amb un 44,6%, seguit de la categoria d’estudis secundaris que mostra un percentatge

del 33,4%, xifra per sobre de la mitjana de la població estrangera total i de la població total del Baix Llobregat. 5. Piràmide superposada de la població estrangera procedent d’Amèrica del Sud. Anys 2000-2004


6. Població estrangera procedent d’Amèrica del Sud segons nivell formatiu. Any 2001. (%)


2.DADES DEL MERCAT LABORAL

Les dades del mercat laboral de la població estrangera procedent d’Amèrica el Sud mostren una taxa

d’activitat del 74,3% i una taxa d’ocupació del 61,4%, totes dues superiors a les taxes presents al total de la població

estrangera i el total de la població de la comarca del Baix Llobregat. La taxa d’atur també supera les altres dades al

mostrar un valor del 17,4%.

Una anàlisis segons la seva situació professional ens mostra que el 48,2% són empleats eventual. L’altre

part d’aquests estrangers tenen principalment situacions professionals com la d’empleats fixos (41,8%) o la

d’empresaris sense personal assalariat (6,2%). Respecte al total d’estrangers cal destacar les ajudes familiars que

representen el 63,2% del total d’estrangers i els membres de cooperatives que sumen fins al 40,0% d’aquest total.

Les branques d’activitat de la població estrangera procedent d’Amèrica del Sud es troben bastant repartides

on destaca la construcció (17,5%) i el personal domèstic (16,8%), dada aquesta última que aglutina el 69,1% del

total d’estrangers de la comarca. Les categories de sanitat i serveis socials (49,4%) i electricitat, gas i aigua (49,0%)

presenten percentatges respecte al total dels estrangers a la comarca propers a la meitat dels casos.

Segons professions cal destacar els treballadors no qualificats que aglutinen el 29,4% del total de

professions i respecte al total d’estrangers de la comarca suposa un 40,8% del total. Els treballadors de serveis i

venedors de comerç amb un total de 20,0% representen el 45,4% respecte al total d’estranger

7,4

19,815,8

44,641,0

51,0

33,4

24,122,9

14,615,0

10,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Amèrica del Suf Total estrangers Total


47

7. Població estrangera ocupada procedent d’Amèrica del Sud segons branca d’activitat. Any 2001

Amèrica del Sud

% respecte total

d'Amèrica del Sud

% respecte població

estrangera


Pesca 3 0,1 37,5
















Total 4.446 100,0 34,2


8. Població estrangera ocupada procedent d’Amèrica del Sud per situació professional al Baix Llobregat. Any 2001

Amèrica del Sud

% respecte total

d'Amèrica del Sud

% respecte població

estrangera







Total 4.446 100,0 34,2


9. Principals indicadors del mercat laboral de la població procedent d’Amèrica del Sud. Any 2001. (%)

74,371,8

61,7 61,4 59,655,2

17,4 17,010,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


Amèrica del Sud Total estrangers Total


10. Població estrangera ocupada procedent d’Amèrica del Sud per professió al Baix Llobregat. Any 2001

Amèrica del Sud % Respecte total d'Amèrica del Sud


estrangera Personal directiu de les empreses i administracions públiques 169 3,8 19,9 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 227 5,1 22,5 Tècnics i professionals de suport 335 7,5 30,5 Empleats administratius 291 6,5 39,2 Treballadors de serveis i venedors de comerç 888 20,0 45,4 Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 32 0,7 16,2 Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció 768 17,3 30,9 Operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors 429 9,6 29,7 Treballadors no qualificats 1.305 29,4 40,8 Forces armades 2 0,0 20,0 Total 4.446 100,0 34,2 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


48

ÀSIA I OCEANIA 1- DADES DEMOGRÀFIQUES

Del total d’estrangers al Baix Llobregat un 3,8% provenen d’Àsia i Oceania. Són 2.028 estrangers i és el

col·lectiu d’estrangers segons procedència amb menys nombre d’estrangers a la comarca. Representen un 0,3% del

total de població del Baix Llobregat.

Al municipi de Castelldefels és a on hi viuen més ciutadans procedents d’Àsia i Oceania, un total de 351, els

quals representen un 4,0% del total d’estrangers i només un 0,7% de la població total. Però és a Vallirana a on hi ha

més percentatge d’estrangers procedents d’Àsia i Oceania respecte al total d’estrangers del municipi, un total del

8,2%, i representen el 0,5% del total de la població.

A més a més de Castelldefels, a municipis com Cornellà de Llobregat (311 persones), Sant Boi de Llobregat

(181 persones) i Esplugues de Llobregat (162 persones) és a on trobem les concentracions més importants dels

estrangers amb aquesta procedència.

1. Distribució de la població estrangera procedent d’Àsia i Oceania segons municipi. Any 2004

Població Àsia i Oceania



Abrera 24 4,2 0,3 Begues 5 2,4 0,1 Castelldefels 351 4,0 0,7 Castellví de Rosanes 3 7,0 0,2 Cervelló 6 1,6 0,1 Collbató 11 7,4 0,4 Corbera de Llobregat 19 2,2 0,2 Cornellà de Llobregat 311 3,8 0,4 Esparreguera 17 1,6 0,1 Esplugues de Llobregat 162 4,7 0,4 Gavà 98 3,4 0,2 Martorell 111 3,7 0,4 Molins de Rei 41 5,2 0,2 Olesa de Montserrat 40 3,4 0,2 Pallejà 16 3,5 0,2 Palma de Cervelló (La) 1 0,7 0,0 Papiol (El) 7 3,3 0,2 Prat de Llobregat (El) 141 3,9 0,2 Sant Andreu de la Barca 46 2,9 0,2 Sant Boi de Llobregat 181 4,0 0,2 Sant Climent de Llobregat 0 0,0 0,0 Sant Esteve Sesrovires 7 1,9 0,1 Sant Feliu de Llobregat 81 3,4 0,2 Sant Joan Despí 56 3,8 0,2 Sant Just Desvern 35 2,8 0,2 Santa Coloma de Cervelló 6 3,3 0,0 Sant Vicenç dels Horts 46 3,6 0,7 Torrelles de Llobregat 4 2,1 0,1 Vallirana 56 8,2 0,5 Viladecans 146 4,6 0,2 BAIX LLOBREGAT 2.028 3,8 0,3 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


49

En el mapa podem observar, gràficament, la

distribució de la població d’Àsia i Oceania a la

comarca

2. Distribució de la població d’Àsia i Oceania


Analitzant les característiques demogràfiques de la

població estrangera procedent d’Àsia i Oceania,

observem una presència superior d’homes respecte

a les dones ja que dels 2.028 estrangers hi ha un

total de 1.174 homes que suposen un 57,9% del

total i 854 dones que representen el 42,1% dels

estrangers procedents de la Resta d’Europa.


procedent de la Resta de la Unió Europea és de

30,8 anys; segons sexe, l’edat dels homes (30,7

anys) és inferior a l’edat de les dones (30,9 anys). 2. Població estrangera procedent d’Àsia i Oceania per sexe i edat mitjana. Any 2004

n % Edat mitjana

Homes 1.174 57,9 30,7

Dones 854 42,1 30,9

Total 2.028 100,0 30,8


Segons l’edat, el grup d’edat amb més efectius el trobem en la franja d’edat de 25 a 39 anys amb un total

de 955 estrangers que representen el 47,1% del total de la població. El segon grup d’edat més nombrós és el de

40 a 64 anys amb el 20,5% de la distribució. El grup d’edat amb menys estrangers és el de 65 anys i més, el qual

representa el 2,3%.

Creuant grups d’edat i sexe, el perfil més nombrós és el d’home de 25 a 39 anys amb un 29,0% del total

d’estrangers, percentatge seguit pel de les dones de la mateixa edat amb un 18,1%.

3. Població estrangera per sexe i edat procedent d’Àsia i Oceania al Baix Llobregat. Any 2004

De 0 a 14 anys De 15 a 24 anys De 25 a 39 anys De 40 a 64 anys De 65 i més anys

n % n % n % n % n % Homes 150 7,4 181 8,9 588 29,0 236 11,6 19 0,9 Dones 138 6,8 143 7,1 367 18,1 179 8,8 27 1,3 Total 288 14,2 324 16,0 955 47,1 415 20,5 46 2,3 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya


comparant la composició dels individus procedents d’Àsia i Oceania l’any 2004 respecte l’any 2000. Observem que


50

el grup d’edat que ha experimentat un augment més significatiu és el de 25 a 29 anys. Els grups d’edats

compreses entre els 30 i els 39 també han guanyat pes demogràfic, a diferència del grup de 10 a 19 anys i el de

40 a 44 anys en el cas de les dones.

El nivell formatiu ens mostra que els estrangers procedents d’Àsia i Oceania tenen en un 43,7% estudis

primaris. No obstant, tenen uns percentatges d’estudis secundaris i superiors (39,4%) superiors als del total de la

població estrangera (39,1% ) i el total de la població del Baix Llobregat (33,2%).

4. Piràmide superposada de la població estrangera procedent d’Àsia i Oceania. Anys 2000-2004


5. Població estrangera procedent d’Àsia i Oceania segons nivell formatiu. Any 2001. (%)



Els estrangers procedents d’Àsia i Oceania presenten una taxa d’ocupació del 59,2%, inferior a les taxes

d’ocupació del total d’estrangers (59,6%) i superior al total de la població (55,2%). La taxa d’activitat (68,1%) està per

sota de la taxa d’activitat del total d’estrangers (71,8%) però per sobre de la taxa d’activitat total de la població

(61,7%). La taxa d’atur (19,1%) és superior a la taxa d’atur total (10,6%).

La situació professional de gairebé la meitat dels estrangers procedents d’Àsia i Oceania és el d’empleats

fixos (47,1%). L’altre part dels estrangers tenen principalment situacions professionals com la d’empleats eventuals

(34,2%), la d’Empresaris amb personal assalariat (10,1%) o Empresaris sense personal assalariat (7,5%).

Segons branca d’activitat cal destacar l’hostaleria amb un 26,7% del total i les Indústries manufactureres

(19,7%). Els percentatges respecte al total d’estrangers de la comarca no són gaire significatius ja que hi ha 427

treballadors que representen el 3,3% del total de treballadors estrangers de la comarca.

Segons professions les més comunes són els Treballadors de serveis i venedors de comerç amb el 31,6%,

els Treballadors no qualificats amb el 15,2% i els Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció

amb un 13,1%.

16,919,8

15,8

43,741,0

51,0

23,924,1

22,915,5

15,010,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Àsia i Oceania Total estrangers Total


51

6. Població estrangera ocupada procedent d’Àsia i Oceania segons branca d’activitat. Any 2001

Àsia i Oceania

% Respecte total d’Àsia i Oceania


estrangeraAgricultura i ramaderia 6 1,4 1,8

Pesca 0 0,0 0,0
















Total 427 100,0 3,3


7. Població estrangera ocupada procedent d’Àsia i Oceania per situació professional al Baix Llobregat. Any 2001

Àsia i Oceania

% Respecte total d’Àsia i Oceania


estrangeraEmpresaris amb personal assalariat 43 10,1 8,6






Total 427 100,0 3,3


8. Principals indicadors del mercat laboral de la població procedent d’Àsia i Oceania. Any 2001. (%)


9. Població estrangera ocupada procedent d’Àsia i Oceania per professió al Baix Llobregat. Any 2001

Àsia i Oceania % Respecte total d’Àsia i Oceania


estrangera Personal directiu de les empreses i administracions públiques 34 8,0 4,0 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 32 7,5 3,2 Tècnics i professionals de suport 35 8,2 3,2 Empleats administratius 14 3,3 1,9 Treballadors de serveis i venedors de comerç 135 31,6 6,9

Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 5 1,2 2,5 Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció 56 13,1 2,3 Operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors 51 11,9 3,5 Treballadors no qualificats 65 15,2 2,0 Forces armades 0 0,0 0,0 Total 427 100,0 3,3 Font: OPMT-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya

68,171,8

61,7 59,2 59,655,2

13,017,0

10,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


Àsia i Oceania Total estrangers Total

Fitxa municipis

52

3.3 Fitxa de municipis

Fitxa municipis

53

ABRERA

Al municipi d’Abrera hi ha 576 estrangers registrats al padró de 2004, els quals representen un 6,1% del

total de la població. Respecte l’any 2000 el nombre d’estrangers ha incrementat un 151,5%. Majoritàriament, els

estrangers pertanyen a la franja d’edat de 25 a 34 anys.

Segons continent de procedència, més de la meitat, un 58,7%, provenen d’Àfrica. Amèrica del Sud amb un

15,8% dels estrangers, i la Resta d’Europa amb 10,4%, són, després d’Àfrica, els dos continents de procedència més

representats.

Les taxes d’activitat i ocupació estan per sobre de la mitjana d’estrangers de la comarca, a diferència de la

taxa d’atur que es manté lleugerament per sota. Respecte al total de la població, observem que els estrangers

d’Abrera tenen una taxa d’activitat i d’ocupació superior a la mitjana del total de població.

1. Evolució de la població estrangera. Anys 2000-2004

Població estrangeraAny

n % Població

total

2000 229 2,8 8.177

2001 301 3,6 8.454

2002 395 4,5 8.823

2003 526 5,7 9.166

2004 576 6,1 9.422

Variació 2000-2004 (%) 151,5 - 15,2

Font: OPMT-BL a partir de les dades de l’Idescat

2. Població estrangera per continents de procedència. Any 2004

Població estrangera Continents de procedència

n % Resta UE 37 6,4

Resta Europa 60 10,4

Àfrica 338 58,7

Amèrica del Nord i Central 26 4,5

Amèrica del Sud 91 15,8

Àsia i Oceania 24 4,2

Estrangers 576 100


3. Piràmide de població estrangera. Any 2004

4. Principals indicadors del mercat laboral. Any 2001

Font: OPMT-BL a partir de les dades de l’Idescat Font: OPMT-BL a partir de les dades de l’Idescat

16,5%

65,1%

78,0%

17,0%

59,6%

71,8%

9,0%

67,4%74,1%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Abrera Estrangers Baix LlobregatTotal Abrera

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 84

85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

54

BEGUES

Al municipi de Begues hi ha 208 estrangers registrats al padró d’habitants de 2004, els quals representen

un 3,9% del total de la població. Respecte l’any 2000 el nombre d’estrangers ha incrementat en un 126,1%. Per

edats, observem una concentració d’estrangers a la franja d’edat de 30 a 39 anys.

Segons continent de procedència, en un 43,8% provenen de la Resta de la Unió Europea. Els estrangers

provinents d’Amèrica del Sud són el segon col·lectiu més nombrós, el qual representa un 33,2% . Àfrica és el tercer

continent d’on provenen més estrangers, un 10,1%.



n % Població

total

2000 92 2,2 4.189

2001 126 2,8 4.553

2002 176 3,7 4.775

2003 206 4,1 5.023

2004 208 3,9 5.284

Variació 2000-2004 (%) 126,1 - 26,1




Continents de procedència n %

Resta UE 91 43,8

Resta Europa 11 5,3

Àfrica 21 10,1




Estrangers 208 100


3. Piràmide de població estrangera. Any 2004.


20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

55

CASTELLDEFELS

Al municipi de Castelldefels hi ha 8.815 estrangers registrats al padró d’habitants de 2004, una xifra que ha

suposat un increment del 191,8% respecte al nombre d’estrangers de l’any 2000. Els estrangers a Castelldefels

representen un 16,3% del total. Els grups d’edat que aglutinen a més estrangers són els de 25 a 34 anys. Segons

continent de procedència, un 39,9% provenen d’Amèrica del Sud, un 31,6% de la Resta de la Unió Europea i un

13,8% són originaris de la Resta d’Europa.

En relació als principals indicadors del mercat laboral, les taxes d’activitat ocupació i d’atur es mantenen per

sota de la mitjana comarcal. Les taxes d’activitat i ocupació del total de la població són superiors a diferència de la

taxa d’atur que es manté per sota. 1. Evolució de la població estrangera. Anys 2000-2004


n % Població

total

2000 3.021 6,7 45.091

2001 4.000 8,5 46.786

2002 5.576 11,4 48.982

2003 7.819 14,9 52.405

2004 8.815 16,3 53.964

Variació 2000-2004 (%) 191,8 - 19,7



Població estrangera Continent de procedència n %

Resta UE 2.785 31,6

Resta Europa 1.213 13,8

Àfrica 626 7,1


Amèrica del Sud 3.517 39,9


Estrangers 8.815 100






16,5%

58,1%

69,6%

17,0%

59,6%

71,8%

10,6%

65,9%

73,7%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers CastelldefelsEstrangers Baix LlobregatTotal Castelldefels

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

56

CASTELLVÍ DE ROSANES

Al municipi de Castellví de Rosanes hi ha 43 estrangers registrats al padró d’habitants de 2004,

representant un 3,3% de la població total. L’increment d’estrangers respecte l’any 2000 és d’un 87,0%. El grup

d’edat amb una presència més destacada d’estrangers és el de 35 a 39 anys. Segons continent de procedència,

Àfrica, la Resta de la Unió Europea i Amèrica del Sud representen, cadascun, aproximadament un 30% del total

d’estrangers al municipi.



n % Població

total

2000 23 2,1 1.096

2001 25 2,2 1.158

2002 33 2,8 1.195

2003 44 3,4 1.281

2004 43 3,3 1.297

Variació 2000-2004 (%) 87,0 - 18,3



Població estrangera Continents de procedència n %

Resta UE 13 30,2

Resta Europa 0 0,0

Àfrica 14 32,6




Estrangers 43 100




22% 18% 14% 10% 6% 2% 2% 6% 10% 14% 18% 22%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

57

CERVELLÓ

A Cervelló hi ha 384 estrangers registrats al padró d’habitants de 2004, els quals representen un 5,5%

del total de la població. Respecte a l’any 2000, el nombre d’estrangers ha incrementat un 161,2%. Els grups

d’edat de 20 a 29 anys són els que aglutinen a un nombre major d’estrangers.

Segons continent de procedència, un 38,3% provenen d’Amèrica del Sud, un 30,7% d’Àfrica i un

22,1% provenen de la Resta de la Unió Europea.

Les taxes d’activitat i d’ocupació dels estrangers de Cervelló són inferiors a la mitjana d’estrangers de

la comarca i a la mitjana del total de la població. Respecte a la taxa d’atur, els estrangers de Cervelló tenen una

taxa inferior a la mitjana dels estrangers de la comarca i superior a la mitjana del total de la població.



n % Població

total

2000 147 2,4 6.064

2001 182 2,9 6.295

2002 242 3,7 6.528

2003 353 5,2 6.848

2004 384 5,5 6.980

Variació 2000-2004 (%) 161,2 - 15,1




n % Resta UE 85 22,1

Resta Europa 20 5,2

Àfrica 118 30,7




Estrangers 384 100




4. Principals indicadors del mercat laboral. Any 2001.


15,5%

55,4%

65,6%

17,0%

59,6%

71,8%

8,3%

65,4%71,3%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers CervellóEstrangers Baix LlobregatTotal Cervelló

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

58

COLLBATÓ

A Collbató hi ha un total de 149 estrangers registrats al padró d’habitants de 2004, els quals

representen un 4,9%. Respecte a l’any 2000, el nombre d’estrangers al municipi ha experimentat un augment

de 144,3%. Per edats, el grup amb més estrangers és el de 25 a 29 anys. Segons continent de procedència,

més de la meitat dels estrangers procedeixen d’Europa, un 32,9% de la Resta d’Europa i un 24,2% de la Resta

de la Unió Europea.

La taxa d’activitat és 4 dècimes inferior a la mitjana del total de població de la comarca, la taxa

d’ocupació és de 2 dècimes menys i la taxa d’atur és 2 dècimes superior.



n % Població

total

2000 61 2,9 2.099

2001 76 3,3 2.286

2002 84 3,3 2.519

2003 123 4,5 2.752

2004 149 4,9 3.024

Variació 2000-2004 (%) 144,3 - 44,1






Àfrica 20 13,4




Estrangers 149 100


3. Piràmide de població estrangera. Any 2004




12,1%

63,9%

72,8%

17,0%

59,6%

71,8%

9,3%

66,4%

73,2%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers CollbatóEstrangers Baix LlobregatTotal Collbató

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

59

CORBERA DE LLOBREGAT

A Corbera de Llobregat hi ha 856 estrangers registrats al padró d’habitants 2004, i representen un

7,6% del total de la població. Respecte a l’any 2000, l’increment en el nombre d’estrangers ha estat d’un

191,2%. La franja d’edat des dels 20 fins als 34 anys és la que aglutina a un nombre major d’estrangers.

Segons continent de procedència, quasibé la meitat de tots els estrangers provenen d’Amèrica del Sud (

49,1%). El continent africà amb un 20,9% i la Resta de la Unió Europea amb un 18,0% són els següents en

nombre d’estrangers.

Les taxes d’activitat i ocupació són superiors a la mitjana de la comarca a diferència de la taxa d’atur

la qual es manté per sota de la mitjana. La taxa d’activitat està situada només a una dècima per sota de la

mitjana del total de la població de Corbera de Llobregat.


Població estrangeraAny n %

Poblaciótotal

2000 294 3,2 9.090

2001 349 3,6 9.573

2002 506 5,0 10.194

2003 739 6,8 10.903

2004 856 7,6 11.278

Variació 2000-2004 (%) 191,2 - 24,1





Resta UE 154 18,0

Resta Europa 37 4,3

Àfrica 179 20,9




Estrangers 856 100






12,1%

63,9%

72,8%

17,0%

59,6%

71,8%

8,5%

66,7%72,9%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Corbera de LlobregatEstrangers Baix LlobregatTotal Corbera de Llobregat

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

60

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Al municipi de Cornellà de Llobregat hi ha 8.151 estrangers registrats al padró d’habitants de 2004,

representen un 9,8% del total de població. L’increment del nombre d’estrangers respecte l’any 2000 és un dels

més alts de la comarca amb una variació de 405,3%. El grup de 25 a 29 anys és el que més nombre

d’estrangers comptabilitza.

Més de la meitat dels estrangers, un 56,9% provenen d’Amèrica del Sud. Els estrangers procedents

d’Àfrica són el segon grup segons procedència més nombrós, amb un 28,1% del total d’estrangers.

Els principals indicadors del mercat laboral tenen taxes inferiors a la mitjana de la comarca.



Poblaciótotal

2000 1.613 2,0 80.998

2001 2.694 3,3 81.145

2002 4.547 5,6 81.881

2003 6.525 7,9 82.817

2004 8.151 9,8 83.327

Variació 2000-2004 (%) 405,3 - 2,9





Resta UE 280 3,4


Àfrica 2.294 28,1










11,5%

50,6%57,2%

17,0%

59,6%

71,8%

11,8%

62,3%

70,7%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Cornellà de LlobregatEstrangers Baix LlobregatTotal Cornellà de Llobregat

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

61

ESPARREGUERA

Al municipi d’Esparreguera hi ha 1.090 estrangers registrats al padró d’habitants 2004, els quals

representen un 5,4% del total de la població. Respecte l’any 2000, l’increment és de 199,5%. La franja d’edat

de 25 a 34 anys és a on hi ha més estrangers. Segons continent de procedència, més de la meitat, un 56,3%

provenen d’Àfrica. Els estrangers provinents d’Amèrica del Sud són el segon grup més nombrós amb 17,5%

del total i la Resta de la UE és el tercer continent amb un 10,6% dels estrangers.

La taxa d’ocupació d’Esparreguera és la mateixa que la mitjana dels estrangers de la comarca i 5,9

punts inferiors a la mitjana del total de la població de la comarca. La taxa d’activitat i d’atur són inferiors a la

mitjana dels estrangers de la comarca.



n % Població

total

2000 364 2,1 17.060

2001 479 2,7 17.824

2002 717 3,8 18.708

2003 892 4,6 19.403

2004 1.090 5,4 20.163

Variació 2000-2004 (%) 199,5 - 18,2


2. Població estrangera per continents de

procedència. Any 2004


Resta UE 115 10,6

Resta Europa 97 8,9

Àfrica 614 56,3









15,8%

59,6%

70,8%

17,0%

59,6%

71,8%

9,8%

65,5%

72,6%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers EsparregueraEstrangers Baix LlobregatTotal Esparreguera

20% 10% 0% 10% 20%

0 a 45 a 9

10 a 1415 a 19

20 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 84

85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

62

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

A Esplugues de Llobregat hi ha 3.468 estrangers registrats al padró d’habitants 2004, representant un

7,6% del total de la població. Respecte l’any 2000, la variació ha estat de 238,0%. La franja d’edat de 25 a 34

anys és la que té més pes demogràfic. Segons procedència, més de la meitat dels estrangers provenen

d’Amèrica del Sud. Els estrangers que provenen de la Resta de la UE són un 14,0% del total i els que provenen

d’Àfrica són un 12,0%.

Els estrangers d’Esplugues de Llobregat tenen unes taxes d’activitat i d’ocupació superiors a la

mitjana tant dels estrangers de la comarca com del total de població. La taxa d’atur està per sota de la mitjana

dels estrangers de la comarca i 3,8 punts per sobre de la mitjana total de la població d’Esplugues de Llobregat.



n % Població

total

2000 1.026 2,2 45.668

2001 1.511 3,3 45.731

2002 2.223 4,8 45.988

2003 3.082 6,6 46.447

2004 3.468 7,6 45.915

Variació 2000-2004 (%) 238,0 - 0,5





n % Resta UE 484 14,0


Àfrica 416 12,0










14,0%

63,8%

74,2%

17,0%

59,6%

71,8%

10,2%

62,9%

70,1%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Esplugues de LlobregatEstrangers Baix LlobregatTotal Esplugues de Llobregat

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

63

GAVÀ

Al municipi de Gavà hi ha 2.863 estrangers registrats al padró d’habitants de 2004, i representen un

6,6% del total de la població. La variació de la població estrangera respecte l’any 2000 és de 310,2%. Els grups

d’edat de 25 a 34 anys són els que concentren un nombre d’estrangers superior. Els estrangers provenen en

un 35,7% d’Amèrica del Sud, en un 23,9% d’Àfrica i en un 21,4% de la Resta de la Unió Europa.

En referència als principals indicadors del mercat laboral, les taxes d’activitat i d’ocupació al municipi

són inferiors a la mitjana d’estrangers de la comarca i del total de la població, a diferència de la taxa d’atur la

qual és superior a la resta.



n % Població

total

2000 698 1,8 39.220

2001 973 2,5 39.619

2002 1.448 3,5 41.162

2003 2.301 5,4 42.304

2004 2.863 6,6 43.242

Variació 2000-2004 (%) 310,2 - 10,3





Resta UE 612 21,4


Àfrica 683 23,9










18,3%

57,6%

70,6%

17,0%

59,6%

71,8%

10,5%

62,8%

70,2%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers GavàEstrangers Baix LlobregatTotal Gavà

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

64

MARTORELL

A Martorell hi ha 3.004 estrangers registrats al padró d’habitants i representen un 12,0% del total de la

població del municipi. Aquesta xifra representa un increment del 225,5% respecte l’any 2000. Entre els 25 i els

34 anys és la franja d’edat a on trobem més població estrangera.

Segons procedència, els continents més representatius són Àfrica amb un 67,5% i Amèrica del Sud

amb un 21,1% del total.

Les taxes d’activitat i d’ocupació són superiors a la mitjana dels estrangers mentre que la taxa d’atur

és inferior. En comparació amb la mitjana total del municipi, els estrangers de Martorell tenen unes taxes

d’activitat i ocupació per sota la mitjana i una taxa d’atur superior.



n % Població

total

2000 923 4,3 21.314

2001 1.382 6,1 22.537

2002 1.971 8,4 23.529

2003 2.618 10,7 24.549

2004 3.004 12,0 25.010

Variació 2000-2004 (%) 225,5 - 17,3





Resta UE 102 3,4

Resta Europa 71 2,4

Àfrica 2.029 67,5










15,8%

61,9%

73,5%

17,0%

59,6%

71,8%

9,9%

67,9%

75,4%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers MartorellEstrangers Baix LlobregatTotal Martorell

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

65

MOLINS DE REI

A Molins de Rei hi ha 790 estrangers registrats al padró d’habitants 2004 i representen un 3,5% del total

de la població. Aquest municipi ha experimentat una variació en el nombre d’estrangers des de l’any 2000 de les

més altes de la comarca, d’un 494,0%. El grup d’edat que té més representació estrangera és el de 25 a 29 anys.

Segons procedència, quasibé la meitat dels estrangers provenen d’Amèrica del Sud, un 44,9%. Àfrica

amb un 26,7% d’estrangers i la Resta de la Unió Europea amb un 13,4% del total d’estrangers, són el següents

continents més representatius.

Els indicadors del mercat laboral presenten unes taxes lleugerament per sota per sota de la mitjana dels

estrangers de la comarca. En comparació als indicadors del total de la població, els estrangers de Molins de Rei

tenen unes taxes d’activitat i ocupació inferiors a la mitjana del municipi a diferència de la taxa d’atur la qual és

superior a la mitjana.



n % Població

total

2000 133 0,7 19.723

2001 134 0,7 20.198

2002 438 2,1 21.197

2003 653 3,0 21.958

2004 790 3,5 22.496

Variació 2000-2004 (%) 494,0 - 14,1





n % Resta UE 106 13,4

Resta Europa 30 3,8

Àfrica 211 26,7




Estrangers 790 100




4. 4. Prinrincipals indicadors del mercat laboral. Any 2001


14,7%

59,4%

69,6%

17,0%

59,6%

71,8%

8,7%

67,3%

73,8%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Molins de ReiEstrangers Baix LlobregatTotal Molins de Rei

21% 15% 9% 3% 3% 9% 15% 21%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

66

OLESA DE MONTSERRAT

A Olesa de Montserrat hi ha 1.171 estrangers registrats al padró d’habitants 2004, responent al 5,8% del

total de la població. Respecte l’any 2000, l’increment del nombre d’estrangers ha estat d’un 86,5%. Per edats, el

grup comprès entre els 25 i els 34 anys és el que comptabilitza més nombre d’estrangers.

Àfrica encapçala la llista dels continents de procedència amb més estrangers, amb un 59,0% del total

d’estrangers. Amèrica del Sud amb un 22,7% és el segon més representatiu.

En relació als principals indicadors del mercat laboral, la taxa d’activitat i d’atur es mantenen per sobre de

la mitjana tan d’estrangers a la comarca com respecte a la mitjana del total de la població del municipi. En relació a

la taxa d’ocupació, aquesta és superior a ambdues mitjanes.



n % Població

total

2000 628 3,7 17.151

2001 781 4,4 17.768

2002 997 5,4 18.492

2003 1.179 6,0 19.800

2004 1.171 5,8 20.294

Variació 2000-2004 (%) 86,5 - 18,3





Resta UE 63 5,4

Resta Europa 66 5,6

Àfrica 691 59,0






3. Piràmide de població estrangera. Anys 2004.




24,9%

55,3%

73,7%

17,0%

59,6%

71,8%

11,0%

64,3%

72,3%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Olesa de MontserratEstrangers Baix LlobregatTotal Olesa de Montserrat

20% 10% 0% 10% 20%

0 a 45 a 9

10 a 1415 a 19

20 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 84

85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

67

PALLEJÀ

A Pallejà hi ha 451 estrangers registrats al padró d’habitants 2004, representant un 4,6% del total de la

població. Pallejà ha experimentat un augment d’estrangers respecte a l’any 2000 dels més alts de la comarca, amb

una variació de 450,0%. El grup d’edat que aglutina a un nombre major d’estrangers és el de 25 a 29 anys.

Segons procedència, un 34,8% provenen d’Amèrica del Sud, un 27,3% de la Resta de la UE i un 19,7%

provenen d’Àfrica.

Les taxes d’activitat i d’ocupació són inferiors a les de la mitjana d’estrangers a la comarca i a la mitjana

del total de la població a Pallejà, a diferència de la taxa d’atur, la qual és superior en ambdós casos.



n % Població

total

2000 82 1,1 7.258

2001 126 1,6 7.751

2002 202 2,5 8.192

2003 304 3,6 8.544

2004 451 4,6 9.746

Variació 2000-2004 (%) 450,0 - 34,3





Resta UE 123 27,3

Resta Europa 40 8,9

Àfrica 89 19,7




Estrangers 451 100






20,5%

53,3%

67,1%

17,0%

59,6%

71,8%

8,6%

66,6%72,9%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers PallejàEstrangers Baix LlobregatTotal Pallejà

22% 18% 14% 10% 6% 2% 2% 6% 10% 14% 18% 22%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

68

LA PALMA DE CERVELLÓ

Al municipi de La Palma de Cervelló hi ha 143 estrangers registrats al padró d’habitants de 2004, els

quals representen el 5,0% del total de la població. Respecte a l’any 2000, el nombre d’estrangers ha incrementat

en un 90,7%. Els grups d’edat de 20 a 24 anys i el de 30 a 34 anys són els que registren més nombre

d’estrangers. Segons continents de procedència, els més destacats són Àfrica (38,5%), Amèrica del Sud (35,7%) i

en un 17,5% la Resta de la Unió Europea.



n % Població

total

2000 75 2,9 2.607

2001 88 3,3 2.679

2002 97 3,5 2.794

2003 120 4,1 2.898

2004 143 5,0 2.881

Variació 2000-2004 (%) 90,7 - 10,5


2. Població estrangera per continents de procedencia. Any 2004



Resta UE 25 17,5

Resta Europa 9 6,3

Àfrica 55 38,5




Estrangers 143 100




20% 10% 0% 10% 20%

0 a 45 a 9

10 a 1415 a 19

20 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 84

85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

69

EL PAPIOL

Al municipi d’El Papiol hi ha 212 estrangers empadronats el 2004, els quals representen un 5,8% del total

de població. Respecte a l’any 2000 l’increment de població estrangera ha estat del 341,7%. Segons procedència,

en un 50,9% provenen d’Àfrica, un 27,8% d’Amèrica del Sud i un 16,5% provenen de la resta de la UE. Els grups

d’edat amb més presència d’estrangers són els de 25 a 34 anys i de 40 a 44 anys. És destacable també el grup

d’edat de 5 a 9 anys.



n % Població

total

2000 48 1,4 3.464

2001 69 2,0 3.435

2002 131 3,7 3.512

2003 172 4,9 3.518

2004 212 5,8 3.628

Variació 2000-2004 (%) 341,7 - 4,7





Resta UE 35 16,5

Resta Europa 1 0,5

Àfrica 108 50,9




Estrangers 212 100




20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

70

EL PRAT DE LLOBREGAT

Al Prat de Llobregat hi ha 3.600 estrangers registrats al padró d’habitants de 2004 i representen un 5,7%

del total de la població. Respecte a l’any 2000 l’increment ha estat d’un 204,6%. La franja d’edat de 25 a 34 és la

que aglutina a un nombre major d’estrangers.

Segons procedència, Amèrica del Sud i Àfrica són els continents de procedència de més estrangers, amb

un 38,4% i un 38,3%, respectivament.

Les taxes d’activitat i d’ocupació es mantenen inferiors a la mitjana d’estrangers a la comarca i a la

mitjana del total de la població del municipi, a diferència de la taxa d’atur que té un valor més elevat.



n % Població

total

2000 1.182 1,9 62.956

2001 1.652 2,6 63.139

2002 2.218 3,5 63.112

2003 3.078 4,9 63.312

2004 3.600 5,7 63.148

Variació 2000-2004 (%) 204,6 - 0,3





Resta UE 222 6,2


Àfrica 1.379 38,3









20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85

Homes Dones

20,8%

54,8%

69,2%

17,0%

59,6%

71,8%

12,4%

62,0%

70,8%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers El Prat de LlobregatEstrangers Baix LlobregatTotal El Prat de Llobregat

Fitxa municipis

71

SANT ANDREU DE LA BARCA

A Sant Andreu de la Barca hi ha 1.593 estrangers registrats al Padró d’habitants de 2004 i representen el

6,7% de la població. Un 186% més respecte l’any 2000. Segons l’origen, en un 61,3% provenen d’Àfrica i en un

21,7% d’Amèrica del Sud. Per edats, destaca el grup de 25 a 29 anys, ja que és el que té un major nombre

d’estrangers. En referència als principals indicadors, presenta una taxa d’ocupació igual a la mitjana d’estrangers

del Baix Llobregat però inferior a la mitjana de la població del municipi. La taxa d’atur és inferior a la mitjana dels

estrangers però superior a la mitjana de la població del municipi. Finalment, la taxa d’activitat és inferior respecte a

ambdues mitjanes.



n % Població

total

2000 557 2,8 20.140

2001 845 4,0 21.301

2002 1.296 5,8 22.396

2003 1.637 7,0 23.307

2004 1.593 6,7 23.675

Variació 2000-2004 (%) 186,0 - 17,6





Resta UE 64 4,0

Resta Europa 78 4,9

Àfrica 977 61,3










14,8%

59,6%70,0%

17,0%

59,6%

71,8%

10,7%

66,3%

74,3%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Sant Andreu de la BarcaEstrangers Baix LlobregatTotal Sant Andreu de la Barca

24% 18% 12% 6% 0% 6% 12% 18% 24%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

72

21,6%

53,6%

68,4%

17,0%

59,6%

71,8%

12,2%

61,0%69,5%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Sant Boi de LlobregatEstrangers Baix LlobregatTotal Sant Boi de Llobregat

SANT BOI DE LLOBREGAT

A Sant Boi de Llobregat hi ha un total de 4.554 estrangers, els quals representen un 5,6% del total de la

població. La població ha crescut un 233,1% des de l’any 2000. El grup d’edat de 25 a 29 anys és el que té més

presència d’estrangers. Segons l’origen, més d’un 80% dels estrangers provenen d’Àfrica (42,2%) i d’Amèrica del

Sud (39,4%).

En relació als principals indicadors, els estrangers a Sant Boi de Llobregat tenen unes taxes d’activitat i

d’ocupació inferiors a la mitjana d’estrangers del Baix Llobregat i del total de la població del municipi, a diferència

de la taxa d’atur, la qual és superior respecte a ambdues mitjanes.



n % Població

total

2000 1.367 1,7 79.337

2001 1.848 2,3 79.463

2002 2.665 3,3 80.041

2003 3.769 4,7 80.738

2004 4.554 5,6 80.636

Variació 2000-2004 (%) 233,1 - 1,6





Resta UE 306 6,7


Àfrica 1.920 42,2










20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

73

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

A Sant Climent de Llobregat hi ha 73 estrangers registrats al padró 2004 i representen un 2,2% del total

de població. Respecte a l’any 2000, el nombre d’estrangers ha crescut un 305,6%. El grup d’edat de 30 a 34 anys

és el que té més nombre d’estrangers, sobretot al cas de les dones.

Segons continent de procedència, en un 41,1% provenen d’Amèrica del Sud, en un 24,7% d’Àfrica i en un

17,8% de la Resta de la UE.



Any n %

Poblaciótotal

2000 18 0,6 2.950

2001 27 0,9 3.042

2002 59 1,9 3.140

2003 73 2,3 3.233

2004 73 2,2 3.366

Variació 2000-2004 (%) 305,6 - 14,1





Resta UE 13 17,8

Resta Europa 7 9,6

Àfrica 18 24,7




Estrangers 73 100




44% 33% 22% 11% 0% 11% 22% 33% 44%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

74

SANT ESTEVE SESROVIRES

Sant Esteve Sesrovires a l’any 2004 disposa d’una població estrangera de 372 persones que suposen el

6,2% del total de la població. D’aquesta població, el 40,1% prové d’Àfrica i el 27,4% d’Amèrica del Sud. La

piràmide mostra una població que es concentra als grups d’edat entre els 30 i els 39 anys.

Pel que fa als indicadors de mercat laboral, la taxa d’activitat i la taxa d’ocupació són inferiors a la mitjana

dels estrangers de la comarca i a la mitjana de la població total del municipi. En relació a la taxa d’atur, aquesta té

un valor inferior a la mitjana dels estrangers a la comarca, però superior a la mitjana de la població del municipi.

1. Evolució de la població estrangera. Anys 2000-

2004


Poblaciótotal

2000 220 4,3 5.161

2001 257 4,8 5.314

2002 294 5,3 5.591

2003 356 6,2 5.783

2004 372 6,2 5.978

Variació 2000-2004 (%) 69,1 - 15,8






Resta Europa 30 8,1

Àfrica 149 40,1




Estrangers 372 100






10,7%

59,0%66,0%

17,0%

59,6%

71,8%

7,5%

66,9%72,3%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Sant Esteve SesroviresEstrangers Baix LlobregatTotal Sant Esteve Sesrovires

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

75

SANT FELIU DE LLOBREGAT

Al municipi de Sant Feliu de Llobregat hi ha un total de 2.386 estrangers que suposen el 5,7% del total de

la població a l’any 2004, percentatge superior al que trobem a l’any 2000 en el que els estrangers suposaven el

1,0%. A la procedència dels estrangers destaca Amèrica del Sud amb un total de 56,0%, seguit per un 22,0%

originari d’Àfrica. El grup d’edat amb més efectius masculins el trobem a les persones entre 30 i 34 anys, mentre

que al cas femení destaca el grup de 25 a 29 anys.

La taxa d’activitat dels estrangers de Sant Feliu de Llobregat és superior al mitjana dels estrangers de la

comarca i a la mitjana del total de la població del municipi. La taxa d’ocupació és la mateixa que la mitjana de la

població del municipi i la taxa d’atur té un valor intermig, inferior a la mitjana dels estrangers i superior a la mitjana

de la població.



n % Població

total

2000 386 1,0 38.435

2001 727 1,8 39.603

2002 1.234 3,0 40.695

2003 1.933 4,7 41.543

2004 2.386 5,7 41.954

Variació 2000-2004 (%) 518,1 - 9,2





Resta UE 199 8,3


Àfrica 525 22,0










13,6%

65,5%

75,8%

17,0%

59,6%

71,8%

9,7%

66,5%

73,7%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Sant Feliu de LlobregatEstrangers Baix LlobregatTotal Sant Feliu de Llobregat

20% 10% 0% 10% 20%

0 a 45 a 9

10 a 1415 a 19

20 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 84

85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

76

SANT JOAN DESPÍ

Sant Joan Despí a l’any 2004 té una població estrangera de 1.480 persones que suposen un augment del

343,1% respecte als 334 estrangers a l’any 2000. Gairebé la meitat d’aquesta població prové d’Amèrica del Sud (el

47,0%) mentre que d’Àfrica prové el 19,4%. La franja d’edat més poblada la trobem entre els 25 i 29 anys en

ambdós sexes.

Pel que fa als principals indicadors del mercat laboral en comparació a la resta d’estrangers de la

comarca, podem veure com tant la taxa d’ocupació, d’activitat i d’atur superen a la comarcal. Respecte al total de

la població del municipi, la taxa d’activitat i d’atur són superiors a la mitjana i la taxa d’ocupació és 4,1 punt per

sota.

1. Evolució de la població estrangera. Anys 2000-

2004


Poblaciótotal

2000 334 1,2 27.627

2001 516 1,8 28.246

2002 771 2,7 29.064

2003 1.211 4,0 29.982

2004 1.480 4,9 30.242

Variació 2000-2004 (%) 343,1 - 9,5





Resta UE 235 15,9


Àfrica 287 19,4










18,0%

60,9%

74,3%

17,0%

59,6%

71,8%

10,0%

65,1%

72,3%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Sant Joan DespíEstrangers Baix LlobregatTotal Sant Joan Despí

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

77

SANT JUST DESVERN Al municipi de Sant Just Desvern resideixen un total de 1.237 estrangers que suposen el 8,3% del total

d’habitants a l’any 2004. D’entre aquestos, el 52,0% provenen de la resta de països que constitueixen l’ Unió

Europea, percentatge seguit per Amèrica del Sud amb un 25,7% del total d’estrangers. La piràmide d’edats ens

mostra una població en procés d’envelliment a partir del grup de persones amb edats compreses entre els 35 i els

39 anys.

Les taxes d’ocupació i d’activitat són inferiors a les taxes mitjanes dels estrangers i del total de la

població. La taxa d’atur és del 9,8%, un valor superior a la taxa mitjana de la població del municipi i inferior a la

taxa d’atur mitjana dels estrangers de la comarca.



n % Població

total

2000 711 5,1 14.030

2001 822 5,8 14.182

2002 1.079 7,4 14.557

2003 1.299 8,8 14.809

2004 1.237 8,3 14.910

Variació 2000-2004 (%) 74,0 - 6,3


2. Població estrangera per continents de procedència Any 2004



Resta UE 643 52,0

Resta Europa 84 6,8

Àfrica 58 4,7










9,8%

59,1%65,5%

17,0%

59,6%

71,8%

7,8%

67,5%73,4%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Sant Just DesvernEstrangers Baix LlobregatTotal Sant Just Desvern

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

78

SANT VICENÇ DELS HORTS

Al municipi de Sant Vicenç dels Horts hi ha un total de 1.271 estrangers que representen el 4,8% del total

de la població, xifra que suposa un augment del 133,2% respecte al total d’estrangers a l’any 2000. Més de la

meitat de la població estrangera prové d’Àfrica (el 58,2%). La piràmide d’edats mostra una població compresa

entre els 20 i 44 anys com edats més freqüents.

Pel que fa als principals indicadors de mercat laboral, la taxa d’activitat s’aproxima a la mitjana tan dels

estrangers com del total del municipi. La taxa d’ocupació està lleugerament per sota de la mitjana dels estrangers

de la comarca i 8,8 punts per sota de la mitjana del municipi. La taxa d’atur és la més alta comparativament amb

un 19,8% del total d’estrangers de Sant Vicenç dels Horts.



n % Població

total

2000 545 2,2 24.438

2001 694 2,8 24.885

2002 929 3,7 25.294

2003 1.126 4,3 26.008

2004 1.271 4,8 26.477

Variació 2000-2004 (%) 133,2 - 8,3





Resta UE 64 5,0


Àfrica 740 58,2










19,8%

56,7%

70,7%

17,0%

59,6%

71,8%

9,7%

65,5%

72,6%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Sant Vicenç dels HortsEstrangers Baix LlobregatTotal Sant Vicenç dels Horts

20% 10% 0% 10% 20%

0 a 45 a 9

10 a 1415 a 19

20 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 84

85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

79

28% 20% 12% 4% 4% 12% 20% 28%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

A Santa Coloma de Cervelló la població estrangera representa el 2,7% de la població total amb 180

efectius. Malgrat el poc percentatge que representa respecte al total de la seva població, aquesta xifra ha sofert un

notable augment respecte a l’any 2000 amb un increment del 227,3%. A la piràmide d’edats destaca la franja

d’edat de 15 a 19 anys al cas dels homes mentre que al cas de les dones destaca la compresa entre els 35 a 39

anys.

Les taxes d’ocupació i d’activitat són lleugerament superiors a la mitjana dels estrangers de la comarca

però inferiors a les taxes del total de la població del municipi. En relació a la taxa d’atur, aquesta és lleugerament

inferior a la mitjana d’estrangers i superior a la mitjana del total de població de Santa Coloma de Cervelló.



n % Població

total

2000 55 1,2 4.691

2001 76 1,5 5.054

2002 112 2,0 5.633

2003 142 2,3 6.212

2004 180 2,7 6.652

Variació 2000-2004 (%) 227,3 - 41,8





Resta UE 48 26,7


Àfrica 19 10,6




Estrangers 180 100





16,4%

64,6%

77,2%

17,0%

59,6%

71,8%

7,9%

73,3%

79,7%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers Santa Coloma de CervellóEstrangers Baix LlobregatTotal Santa Coloma de Cervelló

Fitxa municipis

80

TORRELLES DE LLOBREGAT

El municipi de Torrelles de Llobregat té una població estrangera a l’any 2004 de 194 persones que

suposa un 4,5% de la població total amb un augment respecte a l’any 2000 d’un 142,5%. La nacionalitat de

procedència més freqüent la trobem a la resta de la Unió Europea que recull el 38,1% de tota la població

estrangera. En quant al grup d’edat amb més efectius destaca la franja d’edat compresa entre els 20 i 34 anys en

el cas dels homes i de 30 a 34 anys en el cas de les dones.



n % Població

total

2000 80 2,2 3.574

2001 96 2,6 3.722

2002 117 3,0 3.912

2003 169 4,1 4.115

2004 194 4,5 4.324

Variació 2000-2004 (%) 142,5 - 21,0





Resta UE 74 38,1

Resta Europa 10 5,2

Àfrica 47 24,2




Estrangers 194 100




20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

81

VALLIRANA

A Vallirana hi ha registrats un total de 682 estrangers al padró d’habitants de 2004, els quals representen

un 5,8% del total de la població a l’any 2004. Dels continents de procedència destaquen Àfrica amb 329 estrangers

i Amèrica del Sud amb 135 estrangers. El grup d’edat amb més homes el trobem a la franja d’edat compresa entre

els 30 i els 34 anys, mentre que al cas de les dones el trobem entre els 20 i els 24 anys.

En relació als indicadors del mercat labora, la taxa d’activitat, d’ocupació i d’atur mostren uns valors

inferiors a la mitjana dels estrangers de la comarca.



n % Població

total

2000 250 2,8 9.004

2001 307 3,3 9.385

2002 492 4,7 10.493

2003 569 5,1 11.110

2004 682 5,8 11.678

Variació 2000-2004 (%) 172,8 - 29,7





Resta UE 123 18,0

Resta Europa 32 4,7

Àfrica 329 48,2




Estrangers 682 100




4. Principals indicadors del mercat laboral.Any 2001


9,2%

57,5%63,3%

17,0%

59,6%

71,8%

7,3%

64,9%70,0%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers ValliranaEstrangers Baix LlobregatTotal Vallirana

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Fitxa municipis

82

VILADECANS

Al municipi de Viladecans hi ha un total de 3.155 estrangers que representen un 5,3% del total d’habitants

segons el padró d’habitants de l’any 2004. Respecte a l’any 2000 suposa un increment del 135,6%.

Àfrica és el país que més població estrangera aporta (amb un 50,2% del total d’estrangers) i la franja

d’edats compreses entre els 25 als 34 anys són les que més nombre d’estrangers comptabilitza.

Els indicadors de mercat laboral mostren unes taxes d’activitat i ocupació inferiors a les mitjanes del total

d’estrangers de la comarca i del total de població de Viladecans, a diferència de la taxa d’atur la qual té un valor

per sobre de les dues mitjanes.



n % Població

total

0 1.339 2,4 56.112

1 1.605 2,8 57.132

2 2.117 3,6 58.213

3 2.768 4,7 59.343

4 3.155 5,3 60.033

iació 2000-2004 (%) 135,6 - 7,0






Àfrica 1.585 50,2










70,6%

57,3%

18,9%

71,8%

59,6%

17,0%11,0%

63,9%

71,9%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%


Estrangers ViladecansEstrangers Baix LlobregatTotal Viladecans

20% 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% 20%

0 a 45 a 9


85 i +

Homes Dones

Conclusions

83

CONCLUSIONS

La població estrangera al Baix Llobregat mostra una tendència d’augment constant ja que dels 16.501

immigrants que hi havia a l’any 2000, s’ha passat als 53.151 de l’any 2004, es a dir, en 4 anys ha augmentat un

222,1%. Aquest augment coincideix amb Catalunya i a l’any 2004 el nombre d’estrangers del Baix Llobregat

representen el 8,3% del total d’estrangers a Catalunya. Respecte a la població total del Baix Llobregat, a l’any 2004

els estrangers representen el 7,2%.

El continent de procedència més freqüent a la comarca és el d’Amèrica del Sud ja que d’aquest provenen el

39,7% dels estrangers, seguit del continent Africà d’on prové el 31,1%.

El perfil més freqüent és el d’home (el 54,5%) amb una edat compresa entre els 25 i els 44 anys (el 51,7%). Per

nivell d’estudis, la població estrangera manté, a grans trets, les mateixes proporcions que la resta de la població de la

comarca. Així, en ambdós casos, el nivell d’estudis Estudis primaris és el que té un percentatge superior, en el cas de

la població estrangera un 41,0%dels individus pertany a aquest nivell. El segon nivell d’estudis amb més població és

el d’Estudis secundaris amb un 24,1%, un percentatge semblant al del total de la població d’aquest nivell que és de

22,9%. L’altre terç de la distribució es reparteix entre sense estudis (19,8%) i estudis superiors (15,0%), categories en

les quals la proporció corresponent a la població estrangera és superior la del total de població.

Un anàlisi entre tots els municipis de la comarca ens revela que a l’any 2004 dos terços dels municipis tenen

un 5.0% o més d’estrangers on destaca Castelldefels amb un total de 8.815 individus que representen el 16,3% del

total d’habitants del citat municipi. Martorell és el segon municipi amb més immigrants amb un percentatge del 12,0%.

També cal citar els casos de Cornellà de Llobregat (9,8%) o Sant Joan Despí (8,3%).

L’anàlisi de la població estrangera segons la seva situació al mercat de treball ens mostra com hi ha més

empleats fixos (45,4%) que eventuals (43,1%). Les branques d’activitat més freqüents les trobem a la construcció

(21,4%), les indústries manufactureres (20,8%) i el comerç i reparació (12,5%). Respecte al total de la població la

categoria que destaca més és la de personal domèstic amb un total del 19,1%.

En quant a les professions més freqüents tenim que citar els treballadors no qualificats amb un total del

24,6% dels casos i la d’artesans i treballadors qualificats en activitats agràries i la construcció amb un 19,1%.

Els principals indicadors de mercat laboral mostren una taxa d’activitat i d’ocupació superiors a la del total de

la població amb uns valors del 71,8% i 59,6% respectivament. La taxa d’atur dels estrangers és del 17,0%, 6,4 punts

percentuals superior a la de la població total de la comarca.

Bibliografia

84

BIBLIOGRAFIA

- ARAGALL, X. Migracions i polítiques públiques a Catalunya: una aproximació al paper dels actors.

Barcelona, Revista Electrònica de Geografia i Ciències Socials, 2001.

- ARANGO, J. Explanining migration: a critical view. Oxford, Blacwell Publishers, 2000.

- ARIAS, E. Migration in Demographic Context. New York, International migration review, 2000.

- BRANCOS, I; DOMINGO,A. Migracions, de reemplaçament o complementàries?. Barcelona, Centre

d’Estudis Demogràfics, 2001.

- CABRÉ, A; DOMINGO,A. Flujos Migratorios hacia Europa. Barcelona, Centre d’Estudis Demogràfics, 2002.

- DD AA. Pla Municipal per la Nova Ciutadania. Ajuntament de Mataró, 2001.

- DD AA. II Informe sobre immigració i treball social. Barcelona, Diputació de Barcelona edicions, 1997.

- DD AA. Migracions extracomunitàries al Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, Consell Comarcal del Baix

Llobregat, 2000.

- DD AA. Col·lectiu Ioé. Immigració estrangera a Espanya. Barcelona, Fundació La Caixa d’Estalvis i Pensions

de Barcelona, 2000.

- DD AA. Món local i diversitat. Barcelona, Consorci de Recursos per a la Integració de la diversitat, 2001.

- DD AA. Pla de Gestió de la immigració, la diversitat i la convivència a Terrassa. Terrassa, Acció Cívica, 2003.

- DD AA. Observatori de la Immigració. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2004.

- DD AA. Pla interdepartamental d’Immigració 2001-2004. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001.

- DD AA. Inmigración irregular a Catalunya. Análisis y propuestas. Centre d’Estudis i Recerca sindical CCOO,

Barcelona, 2004.

- DD AA. “La immigració a debat: Diversitat i ordenament jurídic”. Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 2004.

- DD AA. Elements per a una actuació municipal de recepció i acollida d’immigrants. Barcelona, CRID edicions

, 2004.

- DD AA. “España en la construcción de una política europea de inmigración”. Barcelona, CIDOB Edicions,

2005.

- IZQUIERDO, A. El proyecto migratorio de los indocumentados según género. Barcelona, Working Papers,

2000.

- JIMÉNEZ, C. Qué es la inmigración. Barcelona, RBA Integral, 2003.

- RECAÑO, J. La immigració al Baix Llobregat. L’onada migratòria dels anys seixanta. Barcelona, Centre

d’estudis demogràfics, 2000.

- RIBAS, Natalia. Immigració a Catalunya als anys 90, quelcom de nou?. Barcelona, Revista Catalana de

Sociología, 1997.

- RIBAS, Natàlia. The Emerging European Immigration Regime: Some Reflections on Implications for Southern

Europe. Athens, Mediterranean Migration Observatory, 1997.

- SOLÉ, Montserrat. Els immigrants estrangers a Catalunya: la il·lusió d’un viatge. Barcelona, 2002.

- ZAPATA, R. Spanish Challenges and European Dilemma: Socialising the debate on the integration of

immigrants. Netherlans, Prespectives on European Politics and Society, 2003.

- ZAPATA, R. Enfocament comarcal per a la gestió local de la immigració. Barcelona, UPF edicions, 2003.

- VINUESA, J. Demografía, análisis y proyecciones. Madrid, Editorial Sintesis, 1997.

situaciÓ de la immigraciÓ al baix...

Documents